Guia Turística I Comercial D'osona

Folgueroles Vilanova de Sau

Sant Julià de Vilatorta Calldetenes

Espinelves Sant Sadurní d’Osormort

Gurb

Viladrau

Santa Eugènia de Berga

Taradell

Guia turística i comercial Apropa’t! dels pobles d’Osona Sud i Centre

El Brull

Seva dels pobles d’Osona SudiCentre icomercial Guia turística Apropa’t!

Malla

Balenyà - Els Hostalets

Centelles Aiguafreda Sant Martí de Centelles

Tona

Santa Eulàlia de Riuprimer Muntanyola Apropa’t!

Guia turística i comercial dels pobles d’Osona Sud i Centre Iniciativa de: Presentació

Amb aquesta guia volem apropar-vos a una terra de contrastos, entre la Plana i els cims que l’abracen, apropar-vos vint petits municipis que s’obren al visitant oferint-li tots els seus encants.

Osona, gràcies als nous eixos de comunicació i a la seva situació geogrà- fica estratègica dins el territori català, ben a prop dels nuclis urbans més poblats, s’ha convertit en una destinació d’oci, gastronomia i consum molt atractiva, tot enfortint l’oferta de turisme d’interior.

No sempre cal anar lluny de casa per gaudir del millor cap de setmana o d’unes vacances fantàstiques. Aquesta guia recull un amplíssim ventall de suggeriments per viure un oci de qualitat sense recórrer grans distàncies. Amb el suport de: Per a tot aquell qui decideixi endinsar-se en aquest territori, aquesta guia li permetrà de conèixer rutes, itineraris i recorreguts per espais naturals amb una gran biodiversitat, i descobrir, a peu o en bicicleta, paratges de gran bellesa paisatgística.

Els qui optin pel turisme gastronòmic descobriran la gran varietat culinària de la zona a través de l’extensa oferta de restauració de reconegut prestigi. Osona ha estat sempre coneguda pels seus productes gastronòmics de qualitat: embotits, formatges, productes de fleca i brioixeria, etc., l’herència de generacions i generacions, que al llarg dels segles han anat forjant un patrimoni gastronòmic que us convidem a assaborir.

Els amants del turisme cultural gaudiran d’un patrimoni històric i religiós ben ric, d’un extens conjunt de festes tradicionals on interaccionar amb l’actiu dinamisme social d’aquests municipis i de fires temàtiques on l’artesania local i els productes de la terra hi són presents.

Pels qui busquin altres alternatives d’oci podran divertir-se amb vols en globus, rutes a cavall, activitats d’aventura, termalisme, agroturisme, etc., activitats complementades amb una oferta d’allotjaments àmplia i variada.

Els diferents municipis completen totes aquestes propostes d’oci, cultura i lleure amb una variada oferta comercial de qualitat i proximitat, que apor- ta vitalitat als carrers i places i converteix l’espai públic en el principal marc de relació social de les viles. Us convidem a passejar i a gaudir del comerç de poble, del bon tracte, de la seguretat, de la tranquil·litat i descobrir la Primera edició: juny de 2008 identitat de cadascun dels municipis. Prohibida la reproducció total o parcial per qualsevol mitjà sense autorització escrita dels titulars de l’edició. Lluís Verdaguer i Vivet © Mancomunitat la Plana President de la Mancomunitat La Plana Edita: Mancomunitat la Plana Sector El Quadro. 08591 Malla

Dipòsit legal: B-301546-08 Index Recomanacions per a un comerç i un turisme més sostenible

5 Introducció L’Organització Mundial del Turisme (OMT), d’acord amb la definició 8 Aiguafreda de desenvolupament sostenible establerta per l’Informe Brundtland, afirma que: 22 Hostalets de Balenyà 36 El Brull “el desenvolupament del turisme sostenible respon a les necessitats dels turistes i de les regions amfitriones presents, alhora que protegeix i millora 46 Calldetenes les oportunitats del futur. 58 Centelles Està enfocat cap a la gestió de tots els recursos de manera que satisfacin totes les necessitats econòmiques, socials i estètiques, i alhora que respectin 80 Espinelves la integritat cultural, els processos ecològics essencials, la diversitat biològica 90 Folgueroles i els sistemes de suport de la vida”. 104 Gurb - Una de les millors maneres de fer activitats de forma sostenible és 116 Malla practicar el turisme al nostre entorn proper. Segur que descobrireu espais 126 Muntanyola naturals, monuments, gastronomia i productes de qualitat de gran inte- rès que fins ara us eren desconeguts. 136 Sant Julià de Vilatorta - Minimitzeu l’ús del vehicle privat, els espais naturals es descobreixen 150 Sant Martí de Centelles fent excursions a peu, en BTT o a cavall. Si opteu pel vehicle, utilitzeu 160 Sant Sadurní d’Osormort la xarxa de pistes i camins senyalitzats i respecteu les tanques de pas 168 Santa Eugènia de Berga d’ani mals i l’espai privat. 178 Santa Eulàlia de Riuprimer - Si practiqueu l’acampada, recordeu que només es pot realitzar en zones habilitades. 190 Seva - Cal que mantingueu les bones pràctiques ambientals que es duen a 204 Taradell terme a casa com ara separar els residus correctament o estalviar aigua 220 Tona i energia. 242 Viladrau - Sigueu respectuosos amb el medi natural, penseu que els espais naturals es deterioren amb facilitat. Si recol·lecteu bolets, pedres, herbes remeie- 258 Vilanova de Sau res o qualsevol altre element, feu-ho sense malmetre el bosc. 270 Bibliografia - Els nostres municipis disposen d’una oferta comercial excel·lent on 271 Crèdits podreu adquirir productes locals i artesans per contribuir, així, a disminuir els impactes ambientals que provenen del transport. Visiteu les fires i els mercats locals per apreciar la qualitat i la varietat dels productes del territori. - Aposteu pel consum de proximitat. Si compreu al comerç local, contribuireu a fomentar una economia local i descentralitzada a banda de consumir amb més garanties de seguretat i qualitat. - Si compreu als comerços, reutilitzeu-ne les bosses, utilitzeu-hi bosses de roba, el carret o el cabàs. D’aquesta manera, cuidareu l’entorn i el comerç dels pobles.

- Al comerç local, s’hi pot accedir a peu. D’aquesta manera, potenciareu la mobilitat sostenible i gaudireu de l’ambient del nucli urbà. Símbols a les ortofotografies Osona

Patrimoni històric Càmping

Ajuntament Font

Museu, jaciment arqueològic Arbre monumental

Església Estació de tren

Pàrquing Mas rellevant

Restaurant Camp de Golf

Punt d’informació turística a Taradell Direcció

Casa rural, casa de colònies Ruta

Hotel Carrers comercials

Associacions de comerciants

Aiguafreda Comerç Tona Punt Comercial

Associació de comerciants Agrupació de Botiguers dels Hostalets de Balenyà de Taradell Vic Lleida Girona Barcelona Unió de botiguers Artesans alimentaris Tarragona de Centelles Aiguafreda

És un poble històric, amb vestigis com el gran dolmen a la Serra de l’Arca, que guarda la petjada de l’home neolític. Enmig d’un entorn tan privilegiat, al peu del Parc Natural del Montseny, ofereix un mosaic de paisatges, de fonts i de natura, que el fan un lloc propici per al senderisme. A Aiguafreda, hi trobareu un centre d’estiueig amb comerç tradicional i amable, enmig d’un paratge i una vegetació únics. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C-17 de Barcelona a Puigcerdà Castell de Cruïlles Pl. de l’Ajuntament, 5 El gran dolmen d’Aiguafreda Està situat prop de l’església de k Empresa Sagalés: Sant Martí del Congost (Aiguafreda Telèfon Està situat dins la propietat de Can Brull, al Pla del Boix, a la Serra de Línia Barcelona-Vic de Dalt). És una antiga masia remo- 938 442 253 l’Arca. Està format per quatre grans lloses verticals i una d’horitzontal. Línia Castellterçol-Vic delada a principis del segle XV i un És un monument funerari d’època neolítica. Codi postal 932 312 756 altre cop al segle XX. Inicialment, 08591 era una casa fortalesa que amb el Mail k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà temps es va convertir en castell de [email protected] Estació més propera: Sant Martí de Centelles-L’Abella terme. Encara conserva els fonaments de les torres semicirculars. k Taxi: Sergi Ruiz 627 553 306 / Ramon Ruiz 627 553 305 És un patrimoni de titularitat privada i no es pot visitar.

Can Serra de l’Arca Antiga masia molt important en El municipi la seva època. Actualment, està en ruïnes. Al seu voltant s’han trobat La població d’Aiguafreda pertany Antigament, la població es dedicava diversos dòlmens. al Vallès Oriental. Se situa a la a la ramaderia, a l’agricultura i a confluència del riu Congost i les l’explotació de recursos naturals, Via romana rieres d’Avencó i Martinet. Població com petites mines, carbó vegetal, Via romana que anava de Barcino a coneguda com “la porta d’entrada fabricació de gel, etc. Ausa. Actualment només en queden del Montseny per ponent”, és una Amb els anys, es va transformar en les restes. zona habitada des d’antic, com ens població d’estiueig i hi va néixer la indiquen les troballes prehistòri- indústria tèxtil (fàbrica de tovalloles Cova del Moro ques, i pas de moltes cultures, però i barnussos de qualitat) i d’elabora- Cova descoberta sota una antiga fins al s. XVIII no s’hi instal·laren ció d’embotits que es manté fins a alzina, fou l’amagatall dels moros a l’època del castell de Cruïlles. hostals i ferreries per donar servei l’actualitat. Disposa d’un comerç de Torres modernistes als viatgers i carruatges que circula- qualitat i actiu que promociona els Al municipi queden moltes cases de l’època modernista, que són el testimo- ven de Vic a Barcelona. productes locals. ni de l’estiueig de gent de ciutat. La majoria estan en bon estat de conser- vació.

Nombre d’habitants: 2.370 Nombre de comerços-serveis: 55 Sup. del terme municipal (km2): 7,9 Densitat de població (hab./km2): 300 Part a la qual pertany: Osona Sud-Alt Congost (Vallès Oriental) Gentilici: Aiguafredencs i aiguafredenques

10 11 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural

Església d’Aiguafreda Principals valors ambientals del medi natural de Dalt Els extensos alzinars d’Aiguafreda són plens de vida: En aquesta zona és necessària una bona gestió forestal animals i plantes variades com el senglar (Sus scrofa), per evitar l’alt risc d’incendi d’aquests boscos. Destaca Antigament, era el centre del poble. Formada per la guineu (Vulpes vulpes) i l’esquirol (Sciurus vulgaris), el bosc de ribera de les rieres de Martinet i Avencó, ben l’església de Sant Martí del Congost (actualment com a representants dels mamífers. La mallerenga conservat gràcies al voluntariat del Grup de Defensa del Sant Crist), la rectoria i un comunidor del emplomallada (Parus cristatus) i el bruel (Regulus igni- Fluvial que participa activament en el Projecte Riu. segle XVII. Va ser fundada per l’abadessa Emma, capillus) són dos dels ocells més abundants en aquesta A Aiguafreda, hi ha alguna antiga pedrera abandona- filla de Guifré el Pilós. Se’n conserva una cripta zona. Els boscos de pi són representats pel pi blanc da que encara és refugi de ratpenats que viuen a les del segle VII-IX sota l’ermita. (Pinus halepensis), espècie típicament mediterrània, escletxes. A la comarca d’Osona, n’hi ha més de deu El Divendres Sant es baixa el sant Crist fins a però que és molt sensible al foc. espècies diferents. l’actual parròquia, i per l’Ascensió es torna a pujar. La cripta es pot visitar. Parc Natural del Montseny Fonts El municipi té 662 ha de terreny protegides pel Parc. A Aiguafreda, com el nom indica, trobem nombroses fonts. Algunes dins el nucli urbà, com: la font del Lleó, la font de les Acàcies, Riera de Martinet la font del Pontasco, la font de la Plateria, la font de la Curta. És un bonic rierol d’aigües netes. Recull les aigües que baixen de les D’altres, són als camins que envolten el municipi: la font de Cruïlles, rodalies de l’Afrau i les porta fins al la font dels Balsos, la font de Casanovas, la font de l’Aregall i la font Congost. Ermita de Sant Salvador d’Avencó Sant Miquel de Canyelles Fresca entre d’altres. Està situada a la vall de l’Avencó, envoltada de cases És la tercera ermita de la població, a la vall d’Avencó, del barri. El primer diumenge d’agost s’hi celebra la i data del 1309, com la de Sant Salvador. Situada en un La font dels Enamorats, situada a la sortida nord de la població, Festa de la Transfiguració. indret amagat i solitari de la vall. Actualment, no té en direcció a Aiguafreda de Dalt, és la més coneguda arreu de la culte. S’hi arriba des de la Casanova. comarca.

12 13 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes | Senders de Gran Recorregut Rutes | Itineraris

GR 2 GR 5 Ruta dels masos Distància: 22,2 km Aiguafreda és inici o final d’aquest sender que El tram d’aquest sender s’inicia a Sant Miquel va fins a la Jonquera. El tram va fins a Sant Julià del Fai, creua el puig Fred (947 m) i, quan arriba Amb BTT o a peu. de Vilatorta, amb 29 km de recorregut. Passa per a Aiguafreda, un cop creuat el pont de l’Abella, Té una forma circular i recorre un seguit l’Aregall i Can Serra de l’Arca, i continua cap al coincideix amb el GR 2 fins al carrer Avencó. de masos pel Parc Natural del Montseny. poble del Montseny, amb un total de 38 km de La primera part d’aquest tram és una excursió La sortida és al carrer Avencó, en direcció Pont d’enCasa Pere novaCurtPont de Sant de Picamena ElMiquel Clot La PereraLa FigueraLa CodinaPunt d’informació Aiguafreda llargada. fins al turó de Tagamanent (1.055 m) amb una a la riera. Passa per la vall d’Avencó, la durada d’1,30 h d’anada i molt recomanable. Casa Nova de Sant Miquel, el Clot, la Perera, la Figuera i la Codina.

Serradussà > Pla de la Calma > Turó Tagamanent Distància: 45 km AiguafredaEl Brull Seva Taradell Sant JuliàVilanova de Vilatorta de Sau Aiguafreda Ca l’AgustíEl Cafè Sant MartíMontseny Nova ruta amb BTT, pendent de senyalit- zar. Té forma circular. És el recorregut més

complert per conèixer el vessant de Plaça de l’EsglésiaAvencó El Soler TagamanentPla de la CalmaCollformicSant MartíSant del AndreuBrullPantà de dela CastanyaSeva ponent del Montseny.

Rutes | Itineraris

Itinerari 1 Itinerari 2 Productes tradicionals Descobreix Aiguafreda de Dalt Aiguafreda > Fondrats Distància: 11 km Temps: 3 hores Dificultat: baixa Temps: 5 h 20 minuts Dificultat: baixa Destaquen el pa de pagès Senyalitzat, a peu o amb BTT 90% ciclable. Anada i tornada a peu. i la coca de crema típica i elaborada artesanalment. Els embotits tradicionals, la carn de vedella i la carn de xai aiguafredencs són productes propis molt apreciats per la seva qualitat.

Durant tot l’any hi ha activitats programades Punt d’ informacióFont dels L’AfrauEnamoratsAiguafredaAiguafredaCan de Casanoves DaltDolmen d’AiguafredaCan Serra de l’Arca Punt d’informacióLes alzines FontsAiguafreda d’Avencó de laColl Mina de SaiolCollet de PuigSant AgutMartíCamí d’AvencóPuntAiguafreda d’informació al Parc Natural del Montseny dins el programa “Viu el Parc”

Consulteu-les a: www.diba.cat/viuelparc Per a més informació consulteu el mapa E-25 Montseny-Parc Natural 932 157 411 (editorial Alpina) on trobareu aquestes rutes i d’altres interessants.

14 15 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Guia comercial Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Festes Restaurants

Primavera Estiu Tardor Hivern Restaurant l’Esquella Els Traginers El Racó c/ Major, 15 ctra. de Ribes, km. 91 c/ del Pont, 46 Pedalada d’Aiguafreda Aplec de Sant Salvador Fira del Tastet Festa Major d’Hivern 938 440 080 938 442 155 938 442 305 e. e. A finals d’abril Primer diumenge d’agost Tercer cap de setmana Del 5 al 8 desembre Menú 9 / diumenges i festius 14 Cuina tradicional Cuina casolana, entrepans i tapes Cuina casolana Especialitat en sopa de peix i bacallà Menú 9 e. www.gafarrons.org de setembre Dissabte tancat Menú 10,90 e. / dissabtes 15,50 e. Dimarts tancat Festa Major d’Estiu Parc de la Carretera Concert de Nadal Diumenges tancat Escalada al campanar Del 14 al 17 d’agost Diumenge abans El Centre La Cirereta Organitzada pel C. E. Castanyada del dia de Nadal c/ del Pont, 7 Restaurant el Desmai pl. Major, 7-9 d’Aiguafreda i Sant Tornaboda A finals d’octubre 938 442 100 c/ Avencó, 81 938 440 751 Martí de Centelles 17 d’agost Sardanes, castanyes i Cavalcada de Reis Cuina casolana 938 442 108 Esmorzars i vermuts al cap de setmana Ball a les Alzines panellets al Parc de la 5 de gener Menú laborables 9,50 e. Cuina australo-catalana Sala per a cates e. Especialitat en brasa i cangur Grups i servei de càtering personalitzat Aplec d’Aiguafreda de l’Avencó carretera Menú cap de setmana 18 Dimecres tancat amb allioli de mel de Dalt Carnestoltes Carta 15-20 e. Maig, el dia de l’Ascensió Trobada de gegants Festa de la Gent Gran Febrer-març Dilluns, dimarts i dimecres tancat Setembre Tercer diumenge de A l’estiu, només dilluns tancat Caminada d’Aiguafreda novembre Maig Aplec de la Santa Creu www.gafarrons.org a Aiguafreda de Dalt Mercat setmanal Segon diumenge de Guia comercial Trobada de puntaires setembre Els divendres Allotjament Maig AUTOESCOLES Allotjament rural Autoescola Tuneu c/ del Pont, 9 938 440 028 Cultura i lleure Nom dels gegants Casanova de Sant Miquel Pista forestal CARNS I EMBOTITS Sala d’exposicions de l’Ajuntament d’Aiguafreda-el Brull Can Valeri pl. Major, 14 938 442 020 pl. Ajuntament, 1 A 4,5 km del municipi Carnisseria Gallifa c/ del Pont, 6 938 440 127 938 442 253 937 445 450 i 639 569 097 Guifré el Pelós i la Baronessa de Cruïlles Carnisseria Jordi c/ de la Móra 938 442 532 Casa de Colònies Carnisseria Conxita Vila ctra. de Ribes, 15 938 440 204

Bars Eix Estels CELLERS Oficines Centrals c/ del Pont, 14 938 440 933 c/ Muntanya, 13-15 Celler Batea Snack-bar Novellas Ca l’Aïna Cafeteria - Granja Bar Montseny 902 123 612 ctra. de Ribes, 10 pl. Major, 2 ctra. de Ribes Barcelona CONSULTA VETERINÀRIA 938 442 376 938 442 157 938 440 766 Esmorzars casolans Amanides, creps, entrepans i Esmorzars Catalunya Central Consult. Veterinari Aiguafreda c/ del Pont, 40 938 440 476 Especialitat en cap i pota i callos pizzes amb pa de coca Menú 8,75 e rbla. del Camp de l’Aigua, 1 Dilluns tancat Preu 10-15 e Dissabte tarda i diumenge tancat 938 813 096 COMESTIBLES Dilluns i migdies tancat Centelles Frankfurt Catalunya La Terrassa Bar www.eixestels.com Cal Recader c/ Major, 4-6 938 442 486 Bar Miquel c/ Verdaguer, 2 c/ Salvans, 4 La Botigueta pl. Major, 16 938 440 957 938 442 448 ctra. de Ribes, 35 677 452 315 Plats combinats 938 440 279 Preu 5,50-6 e. Especialitat en tapes ELECTRÒNICA Diumenges tancat Diumenge tancat Reparatur ctra. de Ribes, 23 938 440 327

16 17 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Guia comercial

ESTANCS Informació OBJECTES PER A LA LLAR Can Jan Pau Estanc c/ Major, 17 938 440 079 turística Josep Coll Disseny ctra. de Ribes 938 440 778 La Cirereta pl. Major, 7 938 440 751 FARMÀCIES I ÒPTIQUES Punt d’informació i turisme Matas Serveis c/ del Pont, 15 938 441 131 Mimó ctra. de Ribes, 25 938 442 514 Al Parc de la carretera Electrodomèstics FERRETERIA 938 440 154 Pedres Corzo c/ del Pont, 12 938 441 140 [email protected] Ferrecenter c/ Verdaguer, 1 938 442 394 PEIXATERIES Consorci Portes del Montseny Peixateria Nati pl. Major, 10 938 440 755 FLEQUES 938 125 712 Can Girabent ctra. de Ribes, 22 938 440 704 www.portesdelmontseny.com Peixos Constan c/ del Pont, 14 656 419 269 Forn de pa Mir ctra. de Ribes, 29 938 842 577 PAPERERIES L’Obrador c/ Major, 10 938 442 381 L’Estel pl. Major, 15 938 440 378

FLORISTERIES PERFUMERIES Flora Nova ctra. de Ribes, 76 938 440 184 Perfumeria Stock c/ del Pont, 11 938 442 257

Flors l’Abella c/ del Pont, 10 938 442 243 PERRUQUERIES Klip’s Perruqueria c/ Major, 18 938 440 485 FOTOGRAFIA Perruqueria Home-Dona c/ del Pont, 14 938 440 227 Joan Fotografia ctra. de Ribes, 34 938 442 607 Perruqueria Carme Serrat pl. Major, 11 938 440 858 GESTORIES Perruqueria Dolors Sala c/ Barcelona, 2 938 440 703 Gala Coll c/ Major, 13 938 440 274 Rodolf Mas Fuentes (d’homes) c/ del Pont, 19

Línia Assessora c/ del Pont, 5 938 442 579 RESIDÈNCIA PER A GENT GRAN La Font c/ dels Enamorats, 1 938 441 061 IMMOBILIARIES Hirazosa c/ del Pont, 50 local 4 938 441 515 ROBA INFANTIL I PUERICULTURA Finques Centelles ctra. De Ribes, 12 938 440 110 Alegria c/ del Pont, 50 local 2 938 441 061

INFORMÀTICA SABATERIES Siac c/ Major, 19 938 442 528 Neina Calçats pl. Major, 15 938 440 228

JOIERIES TINTORERIES Joieria Regina c/ Major, 7 938 442 492 Marian pl. Major, 6 938 440 950

MODA Diumenge VIDEOCLUB Preludi c/ de la Mora, 6 938 441 860 al matí: Video-Dolç c/ del Pont, 21 938 440 716 Tots els comerços oberts

18 19 Aiguafreda

GR 5

a Barcelona

a Vic Hostalets de Balenyà

Hostalets de Balenyà té un gran ventall de possibilitats per descobrir la natura. El turó Roc de la Guàrdia és ideal per a l’escalada i per gaudir de meravelloses vistes panoràmiques. El santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda n’és el monument més emblemàtic i un tresor romànic que atrau nombrosos visitants cada dia. Aquí, hi podreu fer excursions de natura i degustar embotits tradicionals i artesanals. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Balenyà - Els Hostalets Balenyà

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C-17 de Barcelona a Puigcerdà Restes prehistòriques c/ de la Pista, 2 k Carretera comarcal N-1411C Creu del terme de Balenyà Tots el dòlmens trobats en aquesta zona pertanyen Telèfon Creu de terme barroca de finals del segle XVII a l’època del calcolític o a finals de l’època neolítica, 938 898 385 k Empresa Sagalés: situada a l’entrada frontal de l’antiga sagrera de entre el 2500 i el 1800 aC. N’hi ha tres: Línia Barcelona-Vic El dolmen de la Caixa del Moro, prop del cim del Codi postal Sant Fructuós de Balenyà. Línia Castellterçol-Vic Puigsagordi (destruït i abandonat). 08550 És una creu de dues parts, injectada en plom i 932 312 756 subjectada al màstil amb una ànima de ferro (ara El dolmen de la Griutera, a prop de l’anterior, dins Web d’alumini). Aquest tipus d’injeccions són similars una vegetació espessa. www.ajbalenya.org k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà a les de construccions romanes. Restaurada El dolmen de Mirambell (dins la propietat del mas), Estació: Balenyà-Els Hostalets recentment, la seva peça superior està coronada situat al serrat de la Bassa. Les restes trobades en per un Crist i una verge a banda i banda. La verge tots tres són al Museu Episcopal de Vic. k Taxi Parramon: Josep (608 499 999) Cristina (617 050 453) va poder ser restaurada completament però el Crist es va haver de deixar sense cames. Masos Aquesta creu va reemplaçar-ne una d’anterior i es Actualment, les principals construccions del terme, El municipi va crear al mateix temps que els ornaments de la després de les esglésies, són els vells masos, alguns portalada de l’església. Construïda el 22 de maig d’aspecte sever i senyorial com el Garet de Dalt, el de 1695 segons la inscripció del màstil, durant la Pla, la Riera, l’Illa, la Tria i Vallosera; o bé masos antics farcits d’història com el Barbat, Rovanyà, l’Homet, el El municipi s’estén per la capçalera Guerra Civil es va tirar a terra mitjançant la força Taravau, l’Aguilar, el mas el Gelec i el mas Fonderola. de riu Congost (afluent del Besòs), d’animals de tir i va caure per la part del Crist. i s’enfila cap a la serralada de Po- nent o del Puigsagordi i cap al nord- Camps d’aviació i refugis est fins a tocar el restaurant les 4 de la Guerra Civil carreteres. Els Hostalets, nom amb Situats entre Balenyà i Tona. Segons la publicació què es coneix popularment, es va Els camps d’aviació a Osona durant la Guerra Civil crear en un lloc estratègic, al capda- espanyola (1936-39), en aquesta zona s’han trobat munt de l’antiga pujada de Pujolric els refugis següents: o de Sant Antoni. Allà trobem la Can Moianès: al costat de la C-17. Refugi de formigó bifurcació del camí de la Cerdanya i a l’era de la casa. el camí ral. Tots dos eren molt trans- Tarabau 1: situat en un sot entre les cases de Filbo itats per carreters i traginers. i Can Tomàs. A mitjans segle XVI s’hi va construir Tarabau 2: situat en un camp a prop de Filbo. un hostal, molt concorregut per la Granja: situat en un marge de la pista que va des de seva situació, que va donar lloc a Can Tomàs fins a l’ermita de l’Ajuda. Nombre d’habitants: l’actual municipi, al costat de l’es- Can Tomàs: situat a la l’era de la casa i fet de formigó. Marge de l’Ajuda: aterrat. Situat en un marge de roures. 3.583 glésia de Sant Antoni i d’un hospital. Nombre de comerços-serveis: Les primeres notícies de la vila daten del 1551. Amb el temps, s’hi Edifici la Pista 56 L’antiga Pista va ser l’edifici més popular dels Hostalets 2 varen establir el ferrer, el fuster, etc. Sup. del terme municipal (km ): Però va ser l’any 1920 quan Hosta- de Balenyà des de la postguerra fins a finals de la dèca- 17,4 lets de Balenyà va passar de 854 da de 1980. Era un centre cívic i en el seu recinte s’hi Densitat de població (hab./km2): habitants fins a 1.217 el 1940. podia trobar un bar i un espai per practicar diferents 205,92 En l’actualitat, la vila té un comerç esports, com ara les bitlles, la pilota basca i el patinat- Part d’Osona a la qual pertany: ben assentat i en expansió. ge. L’edifici actual de la Pista és la seu de l’ajuntament. Va ser dissenyat pel prestigiós arquitecte, ja traspassat, Osona Sud-Alt Congost El polígon, amb indústries vàries, com ara fusteries, càrnies i d’embo- Enric Miralles, amb l’ajuda de Carme Pinós. És un edifici Gentilici: tits, dóna feina a molts habitants d’aires moderns, amb una estructura de ferro i formigó Balenyencs i balenyenques del municipi i de la comarca. i d’unes dimensions considerables. 24 25 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Balenyà - Els Hostalets Balenyà

Patrimoni religiós Patrimoni natural

Església de Sant Fruitós Principals valors ambientals del medi natural Santuari de la Mare de Balenyà Roc de la Guàrdia de Déu de l’Ajuda Abans de ser parròquia, s’anomenava Els plans de l’Ajuda són l’indret on hi ha més biodiver- o Roc Gros església de Sant Josep. Existeix des de sitat del municipi. Hi podem trobar els valuosos boscos illa de pi pinyer (Pinus pinea) on nidifica elmussol Turó de 809 m d’altura, ric en fòssils i restes prehis- Situat als afores de Balenyà, el Santuari de la Verge de l’Ajuda va l’any 995 (estil romànic) i està situada banyut (Asio otus) i el tudó (Columba palumbus). Podem tòriques, s’eleva a més d’un quilòmetre i mig ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l’església al centre de la vila. Conserva la base veure els fenassars (herbassars) molt ben conservats a l’oest del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. ja devia estar edificada a finals del segle IX, quan es va restaurar del campanar fins el 1er nivell i els en aquest indret, on hi ha el lludrió llistat (Chalcides Té dos miradors: el primer, el mirador del Mont- la diòcesi de Vic, després de la reconquesta portada a terme per panys de paret. La part superior és striatus), una espècie que en tota la comarca d’Osona seny, amb vistes als pobles de Balenyà i Centelles Guifré el Pilós. d’estil gòtic. Amb absis pentagonal, només s’ha trobat aquí. A la mateixa església de l’Ajuda dels cims de Tagamanent i del Matagalls; i el se- Probablement es va començar a construir a partir de l’inici del està decorada per bandes llombardes i als voltants podem veure l’òliba (Tyto alba), companya gon, podem veure tota la plana de Vic, els cingles segle VI i es va consagrar l’any 1083. Ha tingut noms tan diversos i finestres geminades. El segle XVIII es i aliada dels pagesos. Una parella d’òlibes es mengen de Tavertet i els Pirineus. Una de les curiositats és com Santa Maria de les Dones (segle XII) o Verge de la Bona Sort van refer les capelles laterals de Santa més de 2500 ratolins i talpons cada any, cosa que és un una rosa dels vents que ens indica la situació de les (segle XVII). El nom actual prové del segle XVIII, quan la població Roser i Sant Isidre, i la porta central. Al benefici directe per a l’agricultura. En els indrets més ro- grans muntanyes i serralades respecte la posició demanava a la Verge protecció vers les epidèmies de pesta. cap d’un segle, es realça la planta, es fa callosos i acinglerats podem veure, si ens hi fixem molt, de l’observador. També s’hi pot practicar l’escalada Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la el rosetó i es reformen les capelletes. el ballester (Tachymarptis melba) i el duc (Bubo bubo), i disposa de nombrosos senders. façana, del gòtic en el pis de les campanes, i del barroc o del Va ser saquejada i incendiada pels espècies protegides i escasses a tot Catalunya. Per la “festa” del Roc de la Guàrdia, als volts de modernisme, en les pintures que decoren l’altar major. Aquesta francesos el 1654 i durant la Guerra Nadal, els balenyencs hi porten el tradicional barreja d’estils és deguda al fet que l’església s’ha anat completant Civil. És santuari marià des de finals del La Sauva Negra pessebre. al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l’antiga segle XIX. El bosc de la Sauva Negra és considerat un espai natural El Roc Gros constitueix juntament amb el Puig imatge destruïda pels francesos. protegit i disposa de 110 hectàrees d’una gran bellesa, Castellar (1017m) i el Puigsagordi (984m), els tres Actualment, al santuari s’hi diu missa setmanalment i és frequent 2,62 de les quals són de Balenyà. A migdia del Puigsa- pics insígnies de la serra de Fontderola. Antiga- trobar-hi feligresos de visita. gordi s’estén un llarg serrat que va carenejant fins al ment, des del Roc Gros baixava la via romana que Morro de Porc, un sector coronat per una curta cinglera unia el Bages amb Ausa; se’n poden veure encara abalconada sobre els primers pendissos de la Garga. Es restes i observar-ne la col·locació de les pedres. creu que els primers homes prehistòrics d’Osona es van establir en aquesta zona on, actualment, es poden trobar diversos dòlmens.

Ruïnes de Santa Maria Savall El Puig Castellar Antiga església i petit convent a El Puig Castellar o El Castellar és un turó de 1.017 m al l’extrem meridional del municipi de nord de la urbanització del Puigsagordi, i és el cim més Balenyà (Osona), a la capçalera de la ri- alt de tot el terme municipal. Fou un assentament iber, era de Castellcir i davant el massís de la els ausetans situaven els seus nuclis en punts estratè- Sauva Negra. Ja la trobem el 1121 amb gics per controlar el territori i el Puig Castellar n’era un. el nom de Santa Maria de Sauva Negra. S’hi han trobat diverses restes iberes com ara trossos Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada de ceràmica, monedes i altres tipus d’objectes, que es amb un atri o segona nau pels senyors conserven al Museu Episcopal de Vic. Actualment, el cim de Cassoles i s’hi erigí una petita està coronat per una moderna creu de pedra datada de comunitat de donades, sota l’obedièn- l’any 1968. Es troba envoltat de bosc i de parets de roca cia d’un rector o sacerdot, la qual durà calcària molt aptes per a l’escalada. La zona disposa poc temps. Depenia de la parròquia de d’unes 40 vies d’escalada de diferents graus de dificultat Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors i d’una mitjana de 20 metres d’alçada. L’accés a la creu no propis fins al segle XVIII i culte fins al és fàcil i s’ha de buscar un camí segur per arribar-hi. Cal XIX. Se’n conserven importants ruïnes una preparació adequada per escalar-lo. a l’extrem de la moderna urbanització del Puigsagordi. Sota seu, s’ha constru- Fonts del terme ït una petita resclosa. Font de la Cogullada. 26 27 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Balenyà - Els Hostalets Balenyà

Rutes Festes Productes tradicionals

Ruta de Fontderola Ruta del Serrat del Castell (Balenyà-Tona) Primavera Destaquen la bona carn i els embo- Agricultura ecològica Distància: 14,5 km Temps: 5 h Dificultat: alta Distància: 11,5 km Temps: 4 h Dificultat: baixa tits artesanals balenyencs, preuats Dilluns de Pasqua Florida i de gran qualitat. També són molt Fruites i verdures Recorre els tres cims emblemàtics de la serra de Font- Recorre des del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda Tradicional Aplec dels Ous conegudes i buscades les coques de ecològiques el Jalech derola, antics punts de vigilància. És una zona rica en de Balenyà fins a Tona. És molt planer sobretot des de Març/Abril pinyons i, en els comerços, s’hi troba S’hi troben fruites i verdures fòssils prehistòrics. l’Ajuda fins al poble de Tona, però el tram que es puja mel natural de milflors elaborada de temporada amb garantia al cim del castell, fa una mica de pendent. Estiu al poble. de qualitat controlada. Permet conèixer l’entorn del municipi. Festa de la Urbanització Sud Mas el Jalech Juliol 616 354 400

Festes d’Estiu Juliol

Festa Major 23 i 24 d’agost

Santuari deCreu l’Ajuda del TermeMines delVia Grau RomanaRoc Gros dePuig la CastellarGuàrdiaDòlmen dePuigsagordi la Caixa del Moro SantuariCamp de l’Ajuda d’aviacióTorres Modernistes iPou refugis RoquetaSanta de lade MariaGuerra TonaEsglésia delTorre Barride Sant deCamp GuaitaAndreu de Santromana del les Castell LlosesMiquel Santuari de Vilageriu de l’Ajuda Festa de l’Aplec de Balenyà Setembre

Hivern

Festa Major d’hivern Sant Jaume de Viladrover de Sant Fruitós 1 de gener Distància: 10 km Temps: 4 h Dificultat: baixa

Es visita el centre del municipi i s’endinsa cap al Mont- Cavalcada de Reis Artesans seny. Punts d’interès: es visita el Santuari de la Verge de 5 de gener Joieria l’Ajuda passa per l’edifici de la Pista (l’Ajuntament), Sant Sílvia Valenciano Compta Fruitós de Balenyà, Sant Jaume de Viladrover, mas del Carnaval c/ Sant Miquel, 33 Pla, creu de la Missió i finalitza al pou de gel. 610 851 129 Mercat setmanal recienllovido.googlepages.com Els dissabtes Estampador tèxtil Ramon Cabellos Zurita c/ del Sol, 47 938 440 491 / 657 369 098 www.ramoncabellos.com

Santuari deSant l’Ajuda FruitósSant de Jaume BalenyàMas de del Viladrover PlaCreu de laPou Missió de gel Pintor de renom mundial Nom dels gegants Fabré Sallent Actualment, amb seu a la República Dominicana. Publicació recent: Fabré Bernat i Elisenda Sallent Obra 1977-2007

28 29 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Balenyà - Els Hostalets Balenyà

Cultura i lleure

ARRANJAMENTS DE ROBA Museu Exposició Guia comercial Museu etnològic balenyano Maquetes de tren El pedaç c/ del Sol, 5 629 303 138 El museu està dedicat a estris domèstic antics, Maquetes de tren realitzades de manera totalment eines del camp i restes arqueològiques trobades a artesanal. Gran instal·lació dedicada al modelisme ASSESSORIA la vila. Actualment, en reformes. que inclou museu de fotos i objectes ferroviaris. Jaume Montero Assessoria c/ Major, 109 938 821 864 c/ Alfons Amic, 2 Urb. Puigsagordi 93 889 83 85 676 378 878 www.maquetaff.com AUTOSCOLES Autoescola Daina c/ Barcelona, 19 938 820 789

Bars Restaurants BENZINERA Estació de Serveis Balenyà Pol. Ind. La Bòbila 938 820 740

Bar Itaka Bars-restaurants Can Sendo CARNS I EMBOTITS c/ Major, 3 ctra. N-152, km 54 Arumí Castells pl. Bellavista, 1 938 820 103 649 232 226 La Bòbila 938 898 430 Diumenges tancat av. Pau VI, 41 Cuina casolana catalana Ca la Gloria c/ del Pont, 11 938 820 078 e e 938 820 616 Menú 10 / Carta 20 Diumenge tancat Bar Darío Cuina casolana, esmorzars de forquilla e. e DROGUERIES c/ del Sol, 58 Menú 9,5 / Carta 12 Diumenges i festius tancat Restaurants 938 898 106 Ca la Irene c/ Major, 5 938 898 154 Tapes variades, entrepans Mas Estabanell i pop a la gallega El porró Diumenge tancat c/ Joan Miró, 40 ctra. C-17, km 49 ELECTRODOMÈSTICS 938 820 697 938 124 296 Serra c/ del Sol, 3 938 820 176 Cuina internacional Bar el Cruce Esmorzars de forquilla, tapes i sopars de colla. Especialitat Menú 12,80 e / Carta 35 e ctra. de Ribes, s/n en carns a la brasa Dilluns tancat ESTANCS 938 820 034 Carta 9-10 e Estanc Montserrat c/ Major, 81 938 898 341 Dilluns tancat Diumenges tancat La taverna del poble c/ Estació, s/n El Mesón Granja-Pizzeria Els Arcs 938 820 704 ESTÈTIQUES c/ del Sol, 43 pl. Bosch i Jover, 5 Especialitat en esmorzars de forquilla Plat recomanat: cap i pota i callos Centre de bellesa Nuri c/ Verdaguer, 118 938 820 118 639 006 657 938 898 228 Pizzes, plats combinats i entrepans Menú 9,00 e / Carta 15-20 e Especialitat en tapes i entrepans Stetik c/ del Pont, 20 local b 938 821 796 Preu 10-20 e Dilluns tancat Dilluns tancat Obert cada dia Masia el Nadal FARMÀCIES Bar Takitos Granja la plaça c/ La Cogullada, s/n Farmàcia Mataró c/ del Pont, 15 938 820 059 ctra. de Ribes, 77 pl. Bosch i Jover, 10 938 821 628 646 907 588 938 820 725 Cuina casolana i brasa amb llenya Especialitat en tapes Tapes i pa amb tomàquet Menú 12 e / Carta 20-30 e FLEQUES Dimarts tancat Dimarts i dimecres tancat Dimarts i dijous tarda tancat Forn Girvent c/ del pont, 3 938 898 267 Bar el Sol Forn Nou c/ Major, 50 938 898 257 c/ del Sol, 21 Allotjament FRUITERIES Casa de colònies Mas el Puig (En construcció) Fruiteria Damas c/ Puigmal, 18 938 820 141 646 334 749 Fruites Jurado c/ Major, 9 938 820 242

30 31 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Balenyà - Els Hostalets Balenyà

GESTORIES PEIXATERIES Ferrer Gestió pg. dels Plataners, 33 938 820 309 Peixateria Espona c/ Major, 4 938 820 293 Gestoria Valentí pl. Bosch i Jover 938 821 605 PERRUQUERIES IMMOBILIÀRIES Fashion pl. Bosch i Jover, 12 938 898 912 Promocions Pratdesaba ctra. de Ribes, 177 938 820 726 Perruqueria Dolors c/ Teixidor, 2 bxs. 938 898 065 La Clau Immobiliària c/ Major, 23 938 821 420 Perruqueria Imma c/ del Sol, 5 938 898 379 Perruqueria Immatge c/ Centelles, 2 938 820 235 INFORMÀTICA Perruqueria Roser c/ Verdaguer, 85 938 820 591 Informàtics c/ Major, 43 938 820 207 Xpression’s Perruqueria- c/ Nord, 2 938 898 408 estètica JOIERIES Alvarez Joiers c/ Major, 38 938 898 283 QUEVIURES Alimentació Martos-DIA c/ Major, 21 938 820 605 MATERIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ El Celler d’en Joan c/ Verdaguer, 48 938 898 281 Jula lloguers ctra. St. Feliu km 19,4 938 820 672 Queviures imma c/ Vic, 82 938 820 229

MODA I COMPLEMENTS Pròxim c/ del Pont, 16 938 898 098 Marta Moda c/ del Pont, 20 938 820 211 QUIOSCOS Alice roba per a la llar c/ Barcelona, 17 938 898 334 Kiosc Salvar c/ del Sol, 14 699 978 368 Recién llovido c/ Sant Miquel, 33 607 974 181 SABATERIES MODA INFANTIL Calçats Permanyer c/ Verdaguer, 83 938 820 450 Floquet de Neu c/ Major, 75 938 820 395

TAPISSERIES PAPERERIES Tapisseries Hostalets c/ Major, 17 938 820 011 Gatzerí c/ del Pont, 17 938 898 041

PASTISSERIES PLATS PREPARATS Josep Girvent c/ del Pont, 1 938 820 083 Ca la Lluïsa c/ Major, 75 938 820 640

32 33 Hostalets de Balenyà

a Vic

a Barcelona

a Centelles El Brull

El Brull és la porta del Montseny i en bona part està integrat al Parc Natural. Poc poblat, ampli i variat, del Matagalls a la Plana, el configuren tres parròquies: la Castanya, el Brull i Sant Jaume de Viladrover. És un terme de paisatges històrics, naturals i arqueològics: un paratge idoni per gaudir del temps lliure i de la bona gastronomia. Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric Patrimoni religiós

Adreça k Des de la C-17 (Vic-Puigcerdà), agafeu la BV5303 en direcció Pl. de l’Ajuntament, s/n a Seva i gireu a la dreta per la BV5301. Poblat ibèric Esglésies romàniques k Des de l’AP-7, agafeu la sortida de Sant Celoni-Palautordera. Telèfon del turó del Montgròs Al terme trobem tres esglésies: l’església de Sant 938 840 041 Cristòfol de la Castanya, del segle XI, l’església És un dels jaciments més remarcables del de Sant Martí del Brull, del segle XI i l’església de Codi postal Montseny, atès que era una important fortificació Sant Jaume de Viladrover, del segle XII. 08553 ibèrica. Forma part de la ruta dels ibers. Data del Web segle VII aC. Cal destacar la muralla, del segle IV www.elbrull.cat aC, de 150 m de longitud i 3 m d’amplada de doble El municipi parament, precedida per un fossat que tancava l’istme de la península del Montgròs, conjunt que formava un recinte fortificat de més de 4 Situat en ple massís del Montseny, fins a finals del segle XIX. L’any 1774 ha. Aquesta fortificació controlava una de les el Brull és un poble rural amb un se separaren els termes de Seva i vies de penetració a la Plana des de la costa, per gran terme municipal però amb un el Brull. La zona de la Castanya va Collformic. nucli urbà de petites dimensions. ser inicialment compartida amb Hi ha nombroses masies i, anti- Tagamanent fins al 1840. gament, l’activitat principal dels És una terra de fonts i petits cor- residents es basava en l’agricultura rents d’aigua, un poble ideal per i la ramaderia. El municipi està descobrir la natura i gaudir d’una configurat per: oferta gastronòmica de qualitat. Sant Jaume de Viladrover és el sector més pla del municipi. Els habitants s’agrupen al voltant de l’església amb el mateix nom. El Brull és el nucli principal, amb l’ajuntament, l’església de Sant Mar- tí, les ruïnes del castell, el turó de Montgròs i un centre d’informació del Parc Natural. Dolmen del Pla o de Can Boix La Castanya es troba enmig del Forma part d’un conjunt de megàlits situats a la Serra Montseny i forma una vall on s’hi de l’Arca. Documentat en la bibliografia tradicional com troba la població disseminada. una cista rectangular formada per 5 lloses. L’Estanyol és una urbanització que Es trobaren nombroses restes materials com fragments Nombre d’habitants: ha crescut al voltant de l’antiga Ruïnes del Castell del Brull de fèmur, crani de persona adulta, i fragments de cerà- 237 masia de l’Estanyol, restaurada i El castell està situat al nucli del Brull, en un turó davant mica. Fou destruït intencionadament i en l’actualitat, convertida en la seu social del Club Nombre de comerços-serveis: l’Església de Sant Martí. Actualment només en resta només s’observa un munt de pedres. de Golf. una part. 4 L’any 905, el Brull formava part del Sup. del terme municipal (km2): Església del Sagrat Cor territori de Seva. Al voltant de l’any Masos rellevants Situada al costat del mas Casademunt. D’estil moder- 41 1000 es va construir el Castell del Entre molts altres, destaquen la Sala, que té integrada nista, va ser construida entre el 1894 i 1895. També 2 Densitat de població (hab./km ): Brull (avui en ruïnes), que era el cen- una fortalesa romànica del segle XVI; l’Estanyol, amb destaca el robust edifici del darrere de l’església del 5,78 tre militar i senyorial. A Seva es va elements del segle XV; el Grau; els Bastons; el Pujol; el Sagrat Cor. Part d’Osona a la qual pertany: instaurar el centre administratiu del Boix, i el mas Casademunt, originari del 1485, inicial- municipi, que era una possessió dels Parc Natural del Montseny ment era un sanatori antituberculós i, en l’actualitat, vescomtes d’Osona i de Cardona. és una casa d’espiritualitat. També hi ha la Castanyera, Gentilici: El 1625 es va vendre el Brull al convertida en casa estival per als residents del Cotolen- Brullencs i brullenques bisbat de Vic, que va conservar-lo go del Pare Alegre de Barcelona. 38 39 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni natural Rutes | Senders de Gran Recorregut

Principals valors ambientals del medi natural Dos senders travessen el municipi i el Parc Natural del Montseny

El Parc del Montseny és sens dubte la cara visible del arbres centenaris que creixen enmig de les roques típi- Brull, el símbol de la seva protecció i divulgació. Bona ques del Montseny. Diuen que és país de bruixes, d’ani- part del municipi es troba dins d’aquest parc, però tot mals encantats i misteriosos. Realment misteriós i molt GR 2 GR 5 ell és interessant des del punt de vista de la riquesa difícil d’observar és el gat fer o gat marc (Felis sylvestris), natural. El duc (Bubo bubo) és un dels grans rapinyaires present en aquestes terres i catalogat com a espècie Va des de la Jonquera fins a Aiguafreda; passa El GR 5 s’inicia a Sitges i arriba fins a Blanes, que s’hi troben, juntament amb l’àguila marcenca amenaçada. Viu a l’interior dels boscos més tranquils. per la part septentrional del massís. A la comarca passa pel Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del (Circaetus gallicus) i l’astor (Accipiter gentilis). Destaquen també, com a arbres monumentals, els d’Osona s’agafa al coll de Taradell, passa per Seva, Munt i l’obac del Montseny (el Brull per Collfor- ginebrons que hi ha prop del santuari del Sagrat Cor de el Brull i finalitza a Aiguafreda. El tram 10 és el que mic i Matagalls), el Montnegre, el Corredor i Els boscos espessos del vessant del Montseny estan Casademunt, catalogats com a arbres monumentals de passa pel Brull. travessa longitudinalment el Parc per la meitat formats fonamentalment per alzinars i pinedes, però a Catalunya. meridional. Tots dos estan fitats per dues línies, la part més alta hi trobem magnífiques fagedes amb Tram 10 una de blanca i una de vermella, de forma Distància: 14,768 km Temps: 3 h 20 min horitzontal, l’una sobre l’altra. Ambdós coincideixen a Aiguafreda. El GR 5-1 ve del turó de Sant Marçal, el turó Sesportadores i, pel cim del Plegament geològic Matagalls (1.697 m), continua cap a la Castanya Arbres monumentals Es troba al kilòmetre 30,9 de la i s’ajunta amb el GR 2 a Aiguafreda. carretera del Brull a Collformic. El municipi té un arbre monumental catalogat: el ginebró de Casademunt (Juniperus oxycedrus). També hi trobem arbres em- Parc Natural del Montseny Coll de TaradellSeva Castell delLa Brull Sala Aiguafreda blemàtics, sense catalogar, com el castanyer (Castanea Els nuclis del Brull i de la Castanya sativa) de setze plançons, que se situa a la Castanya i l’alzina (Quer- estan íntegrament dins el terme del cus ilex) de Sant Andreu de la Castanya. A l’Estanyol, tot i que no Parc Natural del Montseny, declarat està catalogat, hi viu un gran exemplar d’alzina (Quercus ilex). per la Unesco Reserva de la Biosfera l’any 1978. Són un total de 3.486,51 ha. El meridià verd

Fonts del municipi Segueix la línia imaginària que correspon al Meri- Entre d’altres, destaquen la font Ca- dià Oº o meridià de Greenvich. S’inicia a Dunker- bridella, la font Clareta, la font del que, passa per París i finalitza a Barcelona. Faig, la font de Sant Andreu, la font Està senyalitzat amb fletxes verdes direccionals. Pomereta, la font de l’Oví, la font Commemora l’amidament del meridià terrestre i, Barbota, la font de Collformic en conseqüència, l’establiment del sistema mètric i la font del Barracó. decimal. Un dels recorreguts que destaca és el tram 10: surt de Puig-l’agulla, passa pel coll de Vilar, font Pomereta i coll Formic. La distància és de 17,450 km amb un temps de 4 hores i 35 minuts.

Puig-l’agullaColl del VilàFont PomeretaCollformic

40 41 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes | Rutes de senderisme i BTT Festes Restaurants Allotjament

Ruta 1 Temps: 3 h Dificultat: baixa Ruta 6 Temps: 1 h 30 min Dificultat: baixa Primavera El Castell del Brull Cases de 938 840 063 turisme rural Aplec de Sant Jaume www.elcastelldelbrull.com Diumenge de Pasqua Florida Especialitat en canalons d’espinacs, La Morera Mal senyalitzat alberginies farcides Menú 10 e / Carta 20-25 e ctra. de Seva a Palautordera El Brull Can Rovira Can SerraCasademunt El Brull CollformicPla de la CalmaTagamanent Estiu Dimecres tancat 938 840 477 www.lamorera.net Festa Major de Sant Coll Formic Cristòfol de la Castanya ctra. Seva-Palautordera, km 26,5 Serradases Tercer diumenge de juny 938 841 089 Mas Els Bastons Ruta 2 Temps: 1 h 45 min Dificultat: alta Ruta 7 Temps: 2 h Dificultat: baixa www.collformic.net Turisme rural independent Aplec de Matagalls Especialitat en peus de porc a la brasa, 938 870 086 / 699 815 436 cargols guisats i brasa Des de 1950, segon diumenge Menú 10 e./ Carta 18-21 e www.serradases.com Mal senyalitzat de juliol Dilluns i dimarts tancat

Collformic Pla deBarraca la Matagalls El Brull Can RoviraGolf La Terma El Maset El Brull Festa Major de Sant Jaume Can Pasqual de Viladrover El Brull Gran Festa al Parc Dissabte més proper 938 840 236 al 25 de juliol www.osonaweb.com/pasqual Dins del Programa “Viu el Amb el distintiu SICTED Parc” se celebra durant el mes Ruta 3 Temps: 1 h 45 min (anada) Dificultat: mitjana Temps: 3 h (anada) Dificultat: baixa Especialitat en espatlla de xai al forn Ruta 8 Festa Major del Brull de setembre el Festival de Darrer cap de setmana d’agost i canalons Menú 10 e / Carta 20-25 e Pallassos i el Taller i enlairada Dimarts tancat d’estels, entre d’altres. Tardor

Collformic Sant Segimon Sant ViladroverJaume de El Brull(Sant Martí) L’Estanyol Durant tot l’any hi ha activitats Cap de setmana ibèric Golf Montanyà programades al Parc Natural Primer cap de setmana Masia l’Estanyol s/n del Montseny dins el programa d’octubre. Forma part de les 938 840 354 “Viu el Parc”. jornades de portes obertes de www.restaurantestanyol.com la Ruta dels Ibers a Catalunya Plat recomanat: canalons trufats Consulteu-ho: Ruta 4 Temps: 1 h (anada) Dificultat: mitjana Ruta 9 Temps: 1 h 50 min Dificultat: baixa amb salsa suau de parmesà Menú bar 15 e / Carta 45 e www.diba.cat/viuelparc Hivern Obert cada dia 93 215 74 11

Festa Major d’hivern

Collformic EsglésiaSant de deCristòfol la Castanya Sant deJaume Viladrover Font de l’OviSant deJaume Viladrover Festa de Sant Martí Cap de setmana més proper a l’onze de novembre. Coincideix amb la Festa de la Castanyada Informació turística

Ruta 5 Temps: 1 h 30 min Dificultat: baixa Visita guiada al turó del Montgròs Sortida des de l’Oficina d’Informació del Brull Oficina de Turisme

pl. de l’Ajuntament, s/n 938 840 692 El Brull CasademuntPantà les de Illes CasaFigaroles Nova de El Prat El Maset El Brull [email protected]

42 43 El Brull

a Seva

a Collformic

Sant Jaume de Viladrover Calldetenes

Calldetenes és un poble que amaga paratges de gran bellesa, com les rutes dels Molins, del Romànic o de Sant Marc. A més, destaca per la qualitat dels seus comerços, on es troben productes d’elaboració pròpia i artesanal. A Calldetenes coneixereu el procés d’un molí fariner, podreu anar a mercat en diumenge i gaudir d’una cuina d’autor de gran prestigi. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k Eix Transversal (direcció Girona o Lleida) sortida Calldetenes La plaça Vella pl. Onze de Setembre, s/n k C-17 (Barcelona-Puigcerdà) enllaceu amb la C-25 fins a la Masos rellevants És un dels llocs més emblemàtics sortida de Calldetenes Telèfon La major part d’aquests masos es troben a la ruta dels molins fari- del poble. 938 863 105 ners. La primera documentació del molí del Pujol, un dels més antics, Fins a la construcció i trasllat de k Des de Vic amb la línia regular d’Autocars Comasòlives l’ajuntament al nou edifici de la Codi postal data del segle XIII, quan va ser adquirit pel mas Geperut, tot i que 938 862 614 plaça Onze de Setembre, la plaça 08506 l’edificació és anterior. Vella era el lloc on s’aglutinaven els Web k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà El Verdaguer és un dels més ben conservats, manté elements antics edificis civils i religiosos. www.calldetenes.cat Estació més propera: Vic anteriors a 1254, data en què tenim la primera notícia documentada. Aquest espai ha patit diverses trans-

El mas de la Frontera va abastir el poble d’aigua durant molts anys. formacions al llarg de la història. k Taxi: Quim 639 91 21 22 Antigament eren dos masos, el Frontera sobirà o de dalt i el Frontera Antigament, era un espai petit, de Jussà o de vall. Les primeres notícies daten de l’any 1212, tot i que delimitat per les cases del carrer de el mas és anterior al segle XIII. Sant Tomàs, per l’ajuntament, i per l’església parroquial i les cases de El municipi El molí de la Calvaria i el mas de la Calvaria daten del segle XI, segons la plaça. les traces de la resclosa. El molí va funcionar fins el 1980 i actualment La primera font del poble es va és un museu que es pot visitar els diumenges de 10 a instal·lar al mig de la plaça Vella, com a lloc central del nucli urbà. Calldetenes es troba a dos quilò- molts vigatans per evitar els tributs. 12 h o concertar-ne prèviament la visita trucant al 938 863 105. En la funció de lloc neuràlgic, ha metres de Vic, en un terreny pla i en Al llarg del segle XVII es van anar allotjat l’església, l’ajuntament, general de poca alçada, a excepció instal·lant més hostals i construint De la ruta del romànic podem anomenar can Tona, típica masia les escoles, el consultori mèdic, el dels turons testimonis típics de La cases al barri. catalana d’estructura senzilla i can Soca, orientada al migdia que mercat i la gran majoria de serveis Plana. El turó de Sant Marc, de 580 antigament havia estat propietat dels frares de Sant Tomàs. de què ha disposat el poble. Amb metres d’altitud, és considerat un l’arribada de la democràcia, l’espai dels miradors de la plana de Vic. El ha patit modificacions destinades terme comprèn, a més del poble de a millorar-ne l’entorn i donar-li Calldetenes, el petit agrupament al les característiques que presenta voltant de l’antiga església de actualment. Sant Martí de Riudeperes, centre històric del municipi. També hi trobem una quantitat important de masos dispersos. L’antiga església de Sant Martí de Riudeperes era sotmesa des Nombre d’habitants: d’abans del 1050 a Sant Julià com a 2.328 sufragània. L’autonomia d’aquesta quadra va començar a detectar-se Nombre de comerços-serveis: al segle XIII, i es va materialitzar el 43 segle següent. Calldetenes va tornar 2 Sup. del terme municipal (km ): al domini reial el 1381 i es va unir 5,80 amb les quadres de Sant Joan del Densitat de població (hab./km2): Galí o de Riuprimer, de Golomers i 401,38 de Torrellebreta. Part d’Osona a la qual pertany: A finals del segle XVI, es comença a habitar el barri de Calldetenes. La Plana Sembla que hi havia algun hostal Gentilici: ubicat a prop del camí reial de Giro- Calldetenencs i calldetenenques na, on anaven a comprar carn i pa

48 49 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural Rutes

Principals valors ambientals Ruta pel centre del poble L’església de la Mercè del medi natural Com a edifici del nucli urbà és un dels més Els conreus de cereals han estat els protagonistes antics que es conserven. L’interior, tot i respirar per excel·lència dels espais agrícoles del municipi de la mateixa senzillesa que la construcció, es va Calldetenes. Normalment, a la Plana de Vic es cultiven decorar amb elements a cavall entre el barroc i cereals d’hivern, naps i altres farratges per al bestiar el neoclacissisme. vacú. A la primavera i a l’estiu es cultiva també blat de Plaça OnzePlaça de setembre VellaPlaça ArmandPlaça Quintana de laPlaça Roca Pedró Plaça 11 de setembre Un dels elements que més destaca és el cam- moro i sorgo. Aquesta varietat de conreus fa que en les panar, en forma de torre octogonal. Antonio àrees agrícoles hi hagi força fauna, especialment ocells Manuel de Hartalejo, aleshores bisbe de Vic, va fringíl·lids, com el pinsà (Fringilla coelebs), el passerell dibuixar i pintar ell mateix els retaules de Sant (Carduelis cannabina) i el verdum (Carduelis chloris), to- Ramon, Sant Josep i Sant Joaquim perquè la tes tres espècies apreciades pel seu cant i perseguides Ruta del Romànic decoressin. A finals del segle XIX, els quadres es pels ocellaires. A les zones de conreus, a la primavera, van transferir a l’església de Sant Ramon d’Albió, Segueix els tres edificis emblemàtics del romànic que hi trobem espècies emblemàtiques d’aquests espais, hi ha al municipi de Calldetenes: Sant Martí de Riude- lloc on van ser cremats durant la Guerra Civil. algunes de les quals estan en perill a la comarca. L’eriçó L’altar, fins al 1936, constava d’un retaule- peres, la desapareguda Santa Maria del Camí i Sant fosc (Erinaceus europaeus), la mostela (Mustela nivalis) Tomàs de Riudeperes. Aquesta ruta passa per la zona baldaquí ornamentat amb columnes. Durant i el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), que es troben els primers mesos del conflicte bèl·lic es va més agrícola del municipi i agrupa algunes de les cases entre les espècies en perill de desaparició en un munt més antigues. destruir l’interior de l’església i la imatgeria i els d’indrets de la comarca d’Osona, són presents al mu- ornaments que albergava, de manera que se’n nicipi. També hi nidifica la guatlla (Coturnix coturnix), va haver de reconstruir tota l’ornamentació in- símbol de l’agricultura tradicional vigatana i companya terior. Una de les reformes que més va variar la des d’antic dels pagesos de La Plana. fesomia de l’edifici va ser la que s’hi va realitzar Són interessants en el terme de Calldetenes els arbres el 1996. que hi ha entre els conreus, que són refugi d’espècies com la xixella (Columba oenas) o el mussol comú (At-

hene noctua). Són majoritàriament roures, però també Mas PujolCan TonaCan SocaMonestirde Riudeperes de SantSant Tomàs MartíSanta de Riudeperes Margarita del Camí salzes, oms o lledoners, que poden assolir mides molt grans. A les parts més orientals del municipi, les parts més separades de la Plana de Vic, hi ha interessants alzinars amb roure i pi pinyer, on viu l’escàs mussol banyut (Asio otus), espècie que s’alimenta de petits Sant Martí de Riudeperes Ermita de Sant Francesc s’hi moria rosegadors i que és una aliada del pagès, perquè Ruta de Sant Marc Edificació romànica del segle XI. Documentada per És una petita ermita que ha quedat envoltada per li buida de ratolins els camps. Passant pel Serrat d’en Serrallonga amb un relleu aixa- primer cop el 1050. Les capelles laterals s’hi van afegir carreteres, línies d’alta tensió, escorxadors, granges, ragallat, la ruta ens porta des del nucli del municipi fins entre els segles XVI-XVII. polígons industrials i l’Eix Transversal. Es troba a prop a l’ermita de Sant Marc a 580 metres d’altitud, punt des de la carretera de Vic a Roda i és l’escenari en el qual d’on es pot visualitzar tota la Plana de Vic. Sant Tomàs la llegenda situa el pas del sant per la plana de Vic. El Antic monestir canonical d’estil gòtic, fundat amb els diumenge de Rams s’hi celebra una benedicció de les esforços de la família dels Riudeperes a finals del segle palmes per iniciativa de la comunitat franciscana de la XI, el 1560 es va convertir en convent franciscà. Entre parròquia del Remei de Vic. 1901 i 1970 va ser noviciat i residència dels pares camils. Actualment, acull una escola per a disminuïts psíquics.

Capella de Sant Marc Molí d’Alta-ribaLa SauledaCa l’EimericCapella deLa Sant Farigola Marc Sola i aïllada, als límits de Santa Eugènia i l’antiga Sant Martí de Riudeperes. Documentada des del 1530, ha sofert diverses reformes, la darrera el 1860.

50 51 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes Festes Productes tradicionals Bars Restaurants

Primavera Tardor Destaquen el pa cuit amb llenya, la coca Bars El Roser Ruta dels Molins i els embotits elaborats artesanalment; av. Pau Casals, 22 La Ruta dels Molins Fariners és de poca llargada Caminada Nocturna Excursió de la Gent com per exemple la bona llonganissa Bambula Cocktails 938 860 901 Maig Gran i Caminada fabricada amb les millors carns de porc, Especialitat en carn a la brasa (tres quilòmetres aproximadament) suau i entre- av. Pau Casals, 9 e. e cansalada, sal i pebre. Menú 10 / dissabtes 12 tinguda, seguint una zona amb molta vegetació. Popular 605 671 099 Carta 25-30 e Té sis molins, un encara en funcionament (molí Homenatge a la Vellesa Octubre www.bambulacocktails.com de la Calvaria, obert els diumenges de 10 a 12 del Maig Can Jubany matí). Aquesta ruta és un entrellaçat de camins, Marxa de Regularitat Bar S&M Cuina d’autor basses, ponts, rescloses, fonts, recs i altres cons- Callderock. Festival de A mig octubre av. Pau Casals, 9 Té una estrella Michelin truccions que mostren l’obra d’enginyeria que música i arts escèniques 938 816 111 ctra. de Sant Hilari, s/n permetia aprofitar tot el cabal de l’aigua. Maig Festival de Titelles 938 891 023 Novembre Bar de la Benzinera www.canjubany.com Fira d’entitats i mercat ctra. N-141 Km 3,325 Menú de temporada 42 e d’ocasió Cros de Calldetenes 607 205 612 Menú degustació 75 e Juny Novembre Diumenge i dilluns tancat Bars-restaurant Estiu Festa de Sant Martí Restaurant Hostal St Marc de Riudeperes Ca la nena Sant Marc s/n Cinema a la Fresca c/ Gran, 20 938 863 702 Molí delLa Pujol Fontera El Verdaguer (molí)Les EresMolí deMolí la Frontera deMolí Rosanes deMolí la Calvaria delMolí Nadal de l’Alta-riba Especialitat en conill a la brasa Juliol Setmana de la ciència 938 891 216 Carta 20-25 e Novembre Tapes i entrepans Dijous i vespres laborables tancat Festa del Barri de Darrere Especialitat en mandonguilles els Horts Caminada Guilleries- amb sípia Menú 9 e / Carta 20-25 e Juliol Calldetenes Dimarts tancat El darrer diumenge de Artesans 12 hores de resistència novembre Cansalader xarcuter Sukipà amb BTT Josep Maria Saborit c/ Gran, 9 Allotjament Setembre Hivern Pratdesaba 938 891 304 Especialitat en bacallà amb all i oli Carnisseria Saborit Festa Major Portada del Pessebre de mel c/ Gran, 14 Preu menú 9 e. Allotjament 15-24 de setembre a Matagalls 938 891 506 Dilluns tancat rural independent 21 de desembre Concurs de Premis Josefa Viñas Batrina Piscines Calldetenes Rectoria de Sant Martí Literaris de Calldetenes Cavalcada de Reis i Carnisseria Saborit c/ Joan Fuster s/n Sant Martí de A mig setembre concurs de fanalets 696 501 127 Riudeperes, s/n 5 de gener Especialitat carn a la brasa 934 301 606 i pollastre a l’ast Menú 8 e / Cap de setmana 9 e Campionat d’escacs Menú colles 15 e Can Marró Març (possibilitat de banyar-se a la piscina) 938 862 798 Obert del 15 de juny al 15 de setembre www.geocities.com/ Per a colles, obert tot l’any Mercat setmanal can_marro Els diumenges

52 53 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Guia comercial Guia comercial

Informació Alimentació FLEQUES turística Comercial Saborit c/ Gran, 34 938 891 842 Forn Anfruns c/ Gran, 15 938 863 303 Fruiteria Valencians av. Pau Casals, 8 938 890 734 Ca la Cinta c/ Gran, 5 938 862 975 Punt d’informació Peixateria M. Dolors c/ N. Sra.Montserrat, 2 938 890 925 més proper Vins Simeó Parareda c/ Gran, 27 938 863 142 MODA I COMPLEMENTS Basar Montserrat pl. Vella, 5 938 861 858 Oficina de Turisme Autoservei Pla c/ Sant Tomàs, 10 938 863 697 Comarcal d’Osona Ca la Rosa c/ Gran, 12 938 863 397 Eix onze de setembre, 11 Vic Autoescoles El Clip pl. Vella, 2 938 892 748 938 851 715 [email protected] Autoescola Molist c/ Gran, 16 938 831 714 Calçats Juan i Julita c/ Sant Tomàs, 6 938 863 346

Centre d’Interpretació Carns i embotits OCI espais naturals Guilleries- Carnisseria Pradell c/ Gran, 16 938 863 812 Vídeo centre av. Pau Casals, 19 938 893 042 Savassona pl. Verdaguer, 2 Folgueroles Carnisseria Pujadas c/ Gran, 26 938 863 425 938 122 329 PASTISSERIES [email protected] Complements DE la llar i regals Pastisseria Vinyets c/ Gran, 16 938 863 303

CPT Sau-Collsacabra Schlecker c/ N. Sra.Montserrat, 2 pl. Major, 6 2a planta Ferreteria Pérez av. Pau Casals, 17 938 891 502 PERRUQUERIES Rupit i Pruit Marcs Osona pl. Vella, 5 938 862 420 IM-MA c/ Sant Tomàs, 15 938 863 435 938 522 839 Maria Vallmitjana c/ Verdaguer, 3 938 863 483 www.saucollsacabra.cat Estancs i loteries Ors Vilaró c/ Gran, 6 bxs. 938 863 703 Estanc pl. Vella, 2-3 938 892 012 QUIOSCOS Estètica Quiosc pl. Onze de Setembre Skultural c/ Gran, 26 938 830 154 TALLER DE BICICLETES Farmàcies Xtrem-bike av. Pau Casals, 21 938 816 223 Farmàcia pl. Vella, 4 938 891 044 VETERINARIS FISIOTERÀPIA i SALUT Altaia Veterinaris av. Pau Casals, 29 938 862 527 Centre de Fisioteràpia c/ Collet, 4 686 126 587 Centre Podològic Farners c/ Gran, 24 despatx 3 607 850 813 IL·LUSTRACIÓ

er Xevidom c/ Serrat, 36 bx 938 893 789 Clínica Dental av. Pau Casals, 22 1 1ª 938 892 708 Espai de fisioteràpia c/ Núria, 6 bxs. A 938 869 899 Calldetenes

54 55 Calldetenes

a Folgueroles

Ruta dels Molins

Ruta pels carrers del poble

a Vic Centelles

És una vila amb un entorn immillorable i un magnífic patrimoni històric, artístic i cultural. Amb la Festa del Pi i el Cau de Bruixes, viureu les tradicions d’un poble inquiet, dinàmic i ple d’atractius. A Centelles, coneixereu un poble per viure i conviure, assaborireu una samfaina autòctona i embotits artesanals de qualitat. Cada diumenge us hi espera el mercat tradicional i un comerç proper amb les portes obertes.

Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C-17 sortida de Centelles, en direcció a Vic La Sagrera c/ Nou, 19 k C-1413 de Sant Feliu de Codines La plaça Major La Sagrera és l’espai de 30 passes al voltant Telèfon Urbanitzada entre el 1514 i el 1549, on es va edificar la nova de l’Església de Santa Coloma documentat Empresa Sagalés: 938 810 375 k casa del baró i les dels seus dos germans. Presideix la plaça des de 1145. Va ser el punt de partida del Línia Barcelona-Vic / Línia Castellterçol-Vic / 932 312 756 creixement urbanístic de Centelles realitzat Codi postal el Palau dels Comtes, construït a mitjans del segle XVI i pels barons el segle XVI. Una passejada per 08540 reconstruït el segle XIX. La façana principal conserva l’escut k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà dels Comtes de Centelles. Està declarat Bé Nacional d’Interès la Sagrera ens permet veure l’església de Web Estació: Centelles Cultural. La Casa Carreras-Artau o Can Domingo, l’edifici origi- Santa Coloma, la plaça Mossèn Joan Xandri, www.centelles.cat nal, va ser construït el segle XVI, però l’aspecte que ofereix és la plaça Vella i el carrer Estrangers. k Taxi: Jordi Avellà 619 953 613 / Joan Ruiz 636 908 916 fruit d’una reforma monumentalitzadora de finals del segle Sebas 620 254 008 XIX i principis del XX amb què va adquirir un estil eclèctic. Destaquen els treballs de pedra de les finestres de la façana. Can Sors, l’antiga casa de la Notaria permet observar l’adap- tació de l’edifici al pas del temps (transformació de finestres El municipi en balcons, porxada superior, etc.). Edifici simètric situat a la plaça Major.

La primera referència històrica del el pagament de censos. El movi- topònim Centelles apareix l’any 898. ment es va escampar pel territori Aquest nom és adoptat pels senyors i els pagesos van arribar a assetjar del Castell de Sant Esteve (Sant Barcelona. En la guerra de Successió Martí), que al segle XIV es convertei- (1705-1714), Centelles va donar suport xen en barons. El poble va néixer al a Felip d’Anjou i va ser assaltada voltant de la sagrera de l’església de diverses vegades per les tropes Santa Coloma de Pujolric, que pos- austriacistes. Per la seva adhesió, teriorment va passar a anomenar-se Felip V li va concedir el títol de “fide- Santa Coloma de Vinyoles. lísima Villa de Centellas”, amb què li El segle XV, els barons traslladen atorgà diversos privilegis. Un segle la seva residència del castell a després, les tropes franceses que la sagrera, i un segle després, la van ocupar la vila durant la Guerra Vila emmurallada baronia esdevé comtat del Castell de la Independència (1808-1812) van Realitzada el segle XVI pels barons Lluís I i de Centelles. El comtat tenia 85 devastar part del nucli urbà. Ja al Guillem Ramon II. El recinte comprenia el km2 i incloïa els termes actuals de segle XX tot i que va continuar com tram del carrer Nou al carrer Socós i fins al Nombre d’habitants: Balenyà, Sant Martí de Centelles i a vila imminentment agrícola té carrer Hospital, i disposava de tres portes 7.167 Sant Quirze de Safaja. El segle XVI, un considerable desenvolupament d’accés: el Portal Nou, el Portal de Sant el baró Lluís I va convertir el nucli en comercial i industrial, sobretot en el Nombre de comerços-serveis: Antoni i el Portal de Sant Martí. una vila emmurallada que pren el sector d’alimentació i tèxtil, i també Del segle XVI-XVII, encara es conserven 164 nom de Santa Coloma de Centelles. d’estiueig gràcies a l’impuls que su- 2 molts dels edificis que donen forma al Sup. del terme municipal (km ): El recinte comptava amb tres por- posa el pas del ferrocarril pel poble. creixement urbanístic que evidencia el 15,13 tals: el de Sant Antoni, el d’Amunt o Al 1926 es va municipalitzar el servei El Portal Nou segle d’or de la vila amb un creixement de Densitat de població (hab./km2): Sant Martí i el Nou, l’únic que s’ha d’energia elèctrica. Centelles va Declarat Bé Nacional d’Interès Cultural, està documentat des de 1572, tipologia renaixentista. 473,69 conservat. Entre 1688 i 1690 es va créixer a partir de la dècada de 1960 on es reunia el consell de la vila i que a partir de 1927 s’utilitza com Part d’Osona a la qual pertany: produir la revolta dels Barretines que amb un augment de la natalitat, a sala de sessions de l’Ajuntament. Són rellevants les actuacions de Muralla es va iniciar a Centelles pel malestar l’expansió de la indústria, l’urbanis- Osona Sud-Alt Congost conservació portades a terme els anys 1917-1918, 1986-1987 i 2007. A Restes de la muralla que es va aixecar en existent entre els pagesos per una me i la revifalla de la vida cultural, la seva façana exterior destaca l’escut de la família Carrós-Centelles i aquest període d’expansió del municipi. Gentilici: devastadora plaga de llagostes, el que l’ha portat a superar els 7000 a l’interior l’ornamentació de la finestra, un escudet amb un àngel i la Se’n poden observar les restes al c/Ronda Centellencs i centellenques perllongat allotjament de tropes i habitants l’any 2007. imatge de la Mare de Déu de l’Esperança. Tàpies i al carrer Riumundé. 60 61

Patrimoni històric Patrimoni religiós

Cases modernistes Capella de Socós Masos rellevants L’arribada del tren provoca l’ober- Església de Santa Coloma Petita capella dedicada a la Mare tura del carrer Marquès de Penya- Vinyoles: mas situat al peu del Puigsagordi, documentat des del 898. És l’església parroquial i patronal de Centelles, documentada des del de Déu dels Socors, situada al costat plata-Josep Anselm Clavé amb un La casa forta va donar nom a la població del segle XII a finals del segle 898. L’aspecte actual correspon a les obres realitzades entre 1704 i del portal de Sant Martí o d’Amunt disseny modern, on es poden trobar XV. Hi ha mostres de diverses reconstruccions als segles XVI i XVIII. És 1711. Construcció d’una sola nau amb capelles laterals, i cor i tribunes i als peus de l’antic camí que estruc- interessants cases d’estiueig d’estil un Bé Nacional d’Interès Cultural. a la primera planta. Adossada a la banda nord hi ha la capella Fonda. turava la baronia. Construïda entre modernista i noucentista, (cases El Cerdà: mas situat al pla de la Garga, documentat des dels segles El campanar és de planta quadrada, que es transforma en octogonal el 1536 i 1539, al mateix temps que eclèctiques) i diversos locals de lleure XII-XIII. La nomenclatura de Cerdà no apareix fins al segle XVI, moment a mitja alçada (1682). la capella de Jesús, encara que (la Violeta i el Centre Parroquial). en què el mas presenta a grans trets l’estructura actual, i va arribar a amb un estil més renaixentista. Va També d’aquesta època cal destacar convertir-se en un exponent de la masia catalana voltada de masoveri- patir molts desperfectes a l’assalt el Passeig, dissenyat per l’arquitecte es típica del segle XVIII. Va ser la casa natal de l’enginyer Ildefons Cerdà, dels partidaris de l’arxiduc Carles Manel Joaquim Raspall. També són que en va ser propietari després de la mort del seu germà Josep. d’Àustria el 28 de febrer de 1714. El d’interès les escales de la Cira i la L’Ollic: el topònim Ollic està referenciat des del 898. Sembla ser que hi 1989 va ser restaurada. Casa Oller “Can Gaudí”. Casa d’estil havia dos masos Ollic, el superior i l’inferior, que al segle XIV es van fusi- noucentista, portada a terme per Santa Magdalena onar en un de sol. Entre els segles XVI i XVII s’hi fan diverses modifica- l’arquitecte Manel Raspall. de Vilarestau cions. El 1982 es va iniciar la restauració del mas després d’un incendi Al llarg del centre del municipi Erigida a finals del segle XI al pla de fortuït. podem observar altres cases nou- la Garga. Consagrada l’any 1097 sota El Rossell: situat al sud-est del terme, apareix esmentat en un testa- centistes i modernistes, algunes l’advocació de Santa Maria i a partir ment de 1038. Ens mostra l’evolució dels masos-torre del segle XII, fins a de les quals amb la participació de dels segles XV-XVI a Santa Magdale- les grans masies del segle XVIII. La torre va ser construïda amb finalitat l’arquitecte Manel Joaquim Raspall na. Profanada durant la Guerra del de defensa i articula tot el conjunt. i Mallol com podrien ser: can Ripoll i Francès. El 1852, la família Cerdà la El molí de la Llavina: la primera referència del molí és del 1183 encara can Pratmarsó. trasllada a un annex del mas, que podria ser anterior. Ha rebut també els noms de molí de l’Ollic i aquesta capella va ser destruïda molí del cup. Des de 1497 la possessió ha estat sempre en mans de la el 1936. La construcció original va família Llavina. Les ampliacions i modificacions del molí i del mas han quedar abandonada i en runes. donat com a resultat un conjunt heterogeni d’edificis articulats entre els dos molins i les seves respectives basses. Capella de Sant Antoni Altres molins d’interès: Es trobava al costat del camí ral el molí del Rossell, el molí de l’Estrada i el molí de les Canes. que anava de Barcelona a Vic, l’actual C-17. La primera referència documental és del segle XIII i és un record històric de l’antic hospital o hostal. Ha sofert diverses remo- delacions (canvi d’ubicació del portal dovellat, reducció de la planta, etc.) fins que el desdoblament de la N-152 va provocar el trasllat a l’emplaçament actual.

Sant Pau de Gèmenes Ermita situada sota els cingles del pla de la Garga i documentada des de 1180. Era un edifici romànic del qual queden tres murs i un tros de volta i ara tot el conjunt està integrat a una casa de la urbanització de Sant Pau. 62 63

Patrimoni natural Patrimoni natural

Principals valors ambientals La Costa i el Cerdà del medi natural Sauva Negra Espai d’una diversitat natural que permet gaudir de la natura per fer excursions o qualsevol El municipi de Centelles està situat al sud de la Fageda de singular bellesa, protegida dins del Pla d’Espais d’Interès Natural. A l’interior, hi activitat. Compta amb elements rellevants com: comarca i té una clara influència mediterrània. La el turó del Puigsagordi (984m), Barraca Xau inversió tèrmica que afecta de forma regular la plana trobarem la font sulfurosa de Sauva Negra on ens podrem refrescar. Sauva Negra és un petit espai (la muntanya més alta del terme municipal de de Vic s’escapa en aquest indret amb què afecta poc Centelles (1.006 m)), el Quicarell, el Plec del llibre, el municipi, que està format bàsicament per alzinars, natural protegit (67,35 ha) molt desconegut i que atresora un dels boscos més diversos i atractius el Morro de Porc, el turó de les onze hores, el salt rocams i cingleres i espais agrícoles amb un alt valor del Puigsagordi, la roca llisa, el salt de Ca, el Salt ambiental. El fort creixement que ha experimentat de les comarques barcelonines. Faigs, roures, blades, aurons, moixeres i avellaners són només de l’Infern, etc. Es recomana seguir el camí de la la població i el seu entorn ha fet minvar la superfície Costa i el Cerdà o fer la via ferrada. agrícola i per tant la seva fauna i flora, amb què ha fet un tast de la gran diversitat d’arbres caducifolis necessària la seva protecció en un futur. que donen color a la tardor en aquesta fondalada. En aquesta vall especialment fonda i obaga els Fonts del municipi bolets faran la seva aparició i convertiran aquest Centelles disposa d’una varietat de fonts de fàcil L’alzinar ens amaga una fauna i una flora inte- accés des del centre del municipi com: la font ressants: el bruel (Regulus ignicapillus) és l’ocell racó en un indret encisador. Com que també hi trobarem pinedes de pi roig, la diversitat de bo- Calenta, la font de la Rovira, la font del Rossell, més petit d’Europa (no arriba a pesar 5 grams) i és la font Grossa, la font del Xumet, la font del Bofí, abundant en l’alzinar, on el podem trobar tot l’any. lets serà excepcional encara que la seva abundàn- cia dependrà de les esquives i capritxoses pluges. la font de Terrades i la font del Rouret, entre El tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) també és d’altres. una espècie típica dels ambients mediterranis. A la Per als més intrèpids l’excursió permetrà visitar cinglera del Puigsagordi hi nidifica el duc (Bubo bubo), també el curiós castell de la Popa, enlairat sobre el falcó peregrí (Falco peregrinus) i el xoriguer (Falco una roca i que recorda un vaixell que navega Rutes tinnunculus), totes elles espècies protegides per la llei sobre els boscos. i altament sensibles a les molèsties de la gent. És per Recorregut pels castells Recorregut del camí de la Costa i el Cerdà això que la via ferrada de les Baumes Corcades, que i la fageda protegida de Sauva Negra Distància: 16 km Temps: 4,30 h Dificultat: mitjana transita pel mateix cingle sobre el poble, pot ésser És d’especial interès natural. Senyalitzada amb franges grogues. un element distorsionador de la fauna, en el cas que els visitants no en respectin les normes i surtin del recorregut. Recomanem, per tant, que els visitants d’aquesta infraestructura esportiva respectin les normes d’accés i gaudeixin de l’indret, que és espectacular, i que respectin els elements naturals de la zona. A la cinglera, també trobem una flora particular, Castellde deCentelles SantRovira Martí dels Fageda Cerdans protegida pel PEIN típica dels ambients encara més secs, ja que la roca Font ded’aigües la Sauva Castellsulfuroses Negra deCastellcir Castellcir Pla delPuig Mestre VellLa TosqueraRiucerdàTuró de Vinyolesde La Puigsagordi TiradoraMas RoviraMas (972elMas de Pujol m),Baix laMas Serra elSanta CerdàFont M. de delc. Vilarestaudel Bofí PlaMas del Llavina Mestre reté molt poc l’aigua: els càdecs (Juniperus oxycedrus) i alguna sabina (Juniperus phoenicea) i figueres (Ficus carica) hi són presents. En els plans que hi ha a la part superior de la cinglera podem veure espècies interessants d’orquídies autòctones, com la rara orquídia del mirall (Ophrys speculum) o la mateixa orquídia La via ferrada de les Baumes Corcades Ruta dels molins i de la cultura de l’aigua catalana (Ophrys catalaunica), així com els narcisos Distància: 4 km Dificultat: mitjana-alta Ruta per l’entorn natural de Centelles que permet veure de bosc (Narcissus assoanus). Si visitem la cinglera per Aquesta via requereix una forma física adequada i uns des de la font Grossa, on es troben les restes arqueolò- la part de dalt, en mesos de primavera i estiu, podrem coneixements sobre tècniques de progressió. El nom li giques d’un antic rentador de llana, passant pel Molí gaudir d’un dels grans espectacles de la fauna alada dóna una franja de roques calcàries molt erosionades. de la Llavina, on avui dia el seu molí encara es troba del país: el vol del ballester (Tachymarptis melba) i del Té un tram amb el pont nepalí més llarg d’Europa. Amb en funcionament, el Molí del Rossell, el qual conserva roquerol (Ptyonoprogne rupestris), dos ocells de cingle un desnivell de 330 m, puja fins el Puigsagordi. Té un re- encara totes les restes de la seva antiga resclosa, fins capaços de volar a grans velocitats a pocs centímetres corregut total de 3.900 m i cal utilitzar obligatòriament al Molí de les Canas. També es pot visitar el magnífic de la roca. material de ferrada. entorn del Molí de l’Estrada. 64 65

Rutes Festes

Ruta per la zona sud del terme Ruta modernista i noucentista Primavera Audicions de sardanes Mostra d’artistes locals Sortint del pla del Mestre i seguint camins i senders, Ruta pel centre històric on es poden apreciar conjunts Diumenges de juliol Nadal es descobreixen diferents i bonics indrets, masos, fonts de cases modernistes i noucentistes que van comp- Festa de Sant Jordi i paratges que porten fins al punt més llunyà del terme. tar amb l’arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mallol. 23 d’abril Festa del Batre Els Pastorets Passant per la font Grossa, la Crusella, el carrer de les Aquestes cases foren construïdes entre finals del segle A mig juliol Nadal Comtesses, el Cerdà, la font del Rouret, Sant Pau, XIX i principis del segle XX per tal de satisfer la nova Jove, no oblidis el Rossell i el carrer de les Falgueres. burgesia catalana, que va escollir Centelles com a poble abril Caminada nocturna Festa del Pi d’estiueig. Tercer dissabte de juliol 30 de desembre Baronia dels Centelles Aplec del Puigsagordi Ruta per conèixer els elements relacionats amb la baro- Ruta de la Bruixeria 1 de Maig Festa Major d’Estiu nia de Centelles. Aquesta baronia, formada també pels Ruta, en construcció, per l’entorn de Centelles en què es 1 de setembre (Sant Llop) actuals pobles veïns de Balenyà, Sant Martí de Centelles visiten diferents elements relacionats amb la bruixeria i Trobada de grups amateurs i Sant Quirze Safaja, proposa visitar tota els elements la seva presència al poble com el Cercle de les Bruixes o de teatre d’Osona Premi de Pintura de Centelles de cadascuna de les poblacions relacionades amb el el pla de les Forques. Maig Setembre període històric de la baronia dels Centelles. Duatló Popular de Muntanya Festa de la Solidaritat Maig Mitjans de setembre Personatges il·lustres Botiga al carrer Tardor Juny, organitzada d’agost de 1876 a Caldas de Besaya bre de 1882. Des de ben jove va Ildefons Cerdà i Sunyer per la Unió de Botiguers Caminada popular (Santander). destacar en els estudis i això va fer (1815-1876) Enginyer, urbanista i po- de Centelles Tercer diumenge d’octubre lític. El 23 de desembre de 1815, neix que se’l conegués com el savi de ca Festa Major d’Hivern la Madrona. El 1908 va guanyar una al mas Cerdà (o Cerdà de la Garga). Trobada de puntaries Jornades de Medi Ambient 31 de desembre beca convocada per la Diputació Com que no era l’hereu, el seu destí Primer diumenge de juny i Cultura (Santa Coloma) va anar encaminat als estudis. El de Barcelona per estudiar filologia Octubre 1815 es trasllada a l’Escola d’En- romànica a Alemanya. Quan va Estiu Cavalcada de Reis i concurs ginyers de Camins de Madrid tornar, va posar en marxa la Secció Jove, sigues crític de fanalets Filològica de l’Institut d’Estudis i exerceix com a enginyer de Pedalada Popular Novembre 5 de gener Catalans i va aplegar materials per l’administració estatal a diverses A mig juny, organitzada per a la redacció del Diccionari General províncies. Abandona la seva la Penya Ciclista de Centelles Hivern Festa de Sant Antoni Abat carrera el 1849 quan es converteix de la Llengua Catalana. Especialitzat Gener en fonètica, a partir de 1915 va orga- en l’hereu del mas Cerdà i contrau L’Estiu a Centelles Concert de Nadal nitzar el Laboratori de Fonètica de matrimoni amb Clotilde Bosch. A Esprem-lo al màxim! 25 de desembre Cau de bruixes l’Institut d’Estudis Catalans. El 1918 partir d’aquest moment, s’instal·la Del 20 de juny a l’1 de setembre A càrrec de la Coral la Violeta Gener-febrer a Barcelona on exerceix d’urbanista va ser nomenat director de l’Escola Municipal de sordmuts de Barcelona. i reprèn la seva activitat política. Sant Joan (Flama del Canigó) Exposició i concurs de pessebres Carnaval El 1926 va ingressar a l’Acadèmia de Entre les seves obres destaca el Pla 23 de juny Nadal Gener-febrer de reforma i eixample de Barcelona, Bones Lletres de Barcelona. Part de aprovat definitivament el 1860, i la seva obra, especialment Defec- la Teoria General d’Urbanització, tes del parlar (1930), es considera Mercat publicada el 1867. encara vàlida. Anava a Centelles de setmanal Amb la restauració de la monarquia vacances, temps que aprofitava per Nom dels gegants Els diumenges d’Alfons XII s’acaba la seva vida Mas Cerdà escriure poesia. Va ser el pregoner de la Festa Major de 1927. Va morir al Trobareu tots els política i professional. Amb una En Perot i la Coloma com a tradicionals seu laboratori particular, Laboratori comerços oberts salut fràgil, una posició econòmica Pere Barnils i Giol i la Cent (bruixa) i en Teies (boc) creats l’any 2006 delicada i una vida personal sempre (1882-1933) Filòleg i pedagog. Va de la Paraula de Barcelona, el 30 de subordinada a la pública, mor el 21 néixer a Centelles el 20 de novem- gener de 1933. 66 67

Productes tradicionals Cultura i lleure

Destaca la Samfaina, plat típic del municipi, Museus i sales d’exposicions Patrimoni Pictòric el segles XVII-XVIII s’hi va reunir elaborat amb sang i perdiu de xai trossejat ben La pinacoteca està formada pels el consell de la vila i va funcionar petit i condimentat amb espècies, sal i pebre; es Centre d’art el Marçó Vell quadres que han guanyat el pri- com a escola pública i com a pot assaborir cada dimenge al matí a diferents Masia documentada des del segle mer premi del Concurs de Pintura església parroquial. L’escut que bars i restaurants durant la celebració del mercat XVI, que ha quedat integrada des de 1973, encara que el Concurs figura sobre el portal és el de la setmanal. També són molt preuats el embotits dins del nucli urbà. L’any 2003 es s’organitza des de 1943 i que des família Carrós-Centelles. centellencs, com ara la botifarra negra, la d’ou va reconvertir en el Centre d’Art. de 1954 s’inicien els Premis Cente- c/ Jesús, 3 i el poltruc. Acull la pinacoteca local i té un lles de Pintura. Com a especialitats dolces, destaquen les programa propi d’exposicions c/ Galejadors, 2 Colomes en honor a la patrona, els Carquinyolets temporals on destaca el Premi i les Trufetes de Centelles. I pel Cau de Bruixes, de Pintura (setembre) i la mostra Museu de Paleontologia s’elaboren els Crostolls de bruixa, un pa amb d’artitses locals (desembre-gener), Compta amb una exposició de xocolata embruixat. entre d’altres. fòssils classificats i estudiats docu- c/ Galejadors, 2 mentalment per Eduard Grimalt, Mn. Antoni Mauri i també, amb aportacions de fòssils fetes per altres persones. L’exposició es complementa amb una mostra de monedes (ibèriques, jueves, xine- Artesans ses i romanes) i una col·lecció de 50 minerals com ara talc, amiant i Orfebre Forjador, ferrer Pintor i restaurador plom (actualment en reformes). Manuel Roda Valcarce i serraller Josep i Joan Musach Can Castellar. Apt. 36 Iscle i Jaume Grau Boix c/ Jesús, 37 Capella de Jesús 938 811 558 c/ Galejadors, 17 2ª 938 811 056 Situada davant del Portal, d’estil [email protected] 938 812 194 gòtic amb influència renaixentis- Equipaments esportius Elaborador i manipulador ta. La capella de Santa Maria de Copista i il·luminador Joan, Ramón i Ferràn Muns de paper i cartró Jesús la va fer construir Guillem Piscina de manuscrits c/ R. Batlle, 61 Lluís Valldeneu Bigas Ramon II de Carrós-Centelles entre Ronda esports Octavi Aluja Miró 938 810 367 Joieria Valldeneu 1536 i 1539 i era la construcció més 938 811 130 938 810 549 c/ Josep M. Folch i Torres, 19 important fora muralles. Durant 938 812 237 Joiers Berta Ciurans Ceramista c/ Socós, 21 Marta Postico Peña Elaboració de formatges amb llet de vaca i cabra 938 810 544 c/ Romaní, 7 (Sant Pau) 938 441 015 El Molí de la Llavina www.mpostico.net Marc Sobrino García 938 810 857 c/ Sant Jaume, 26 Visites concertades 938 812 881 Forjador i antiguitats www.molidelallavina.com Miquel Casals Soldevila Tapisser c/ Marquès de Peñaplata, 6 Laura Grau Boix 938 812 601 c/ Nou, 25 2n 938 812 194

68 69

Bars Restaurants Allotjament

Bars Bar Piscolabis La Violeta Restaurant les Brases Cases de turisme rural Cases de colònies Hostals c/ Hospital, 34 c/ Anselm Clavé, 3 c/ Tarragona, 27 Bar La Plaça 938 812 976 938 813 605 938 811 086 Mas Vinyoles Mas Banyeres Hostal Santa Coloma pl. Major, 5 Diumenge tancat Cuina casolana Cuina casolana, de mercat i brasa ctra. de Sant Feliu de Codines 902 13 20 00 / 938 741 158 c/ Descatllat, 9-11, Especialitat en callos, Especialitat en cargols, bacallà 938 810 186 bacallà i Samfaina de amb samfaina 938 812 268 www.eixestels.com 938 810 284 Bar Cafeteria El Trabuc Dissabte tancat Centelles (sang i perdiu) Menú 10,50 e www.masvinyoles.com Casa senyorial del segle XI, c/ Socós, 8, Menú 10 e / Carta 20 e Cap de setmana 20 e documentada el 1041. Càmpings Bar Iturri e 938 811 667 Dilluns tancat Carta 20-25 Es comenta que hi va viure c/ Anselm Clavé, 6 Plats combinats i entrepans Dilluns tancat 938 811 771 Diumenges tarda Miami Jacint Verdaguer. Càmping Puigsagordi i dilluns tancat 938 871 284 av. Ildefons Cerdà, 72 Restaurant Can Moreu Bar Bodega Sau www.campingpuigsagordi.com 938 813 009 Can Moreu, s/n c/ Congost, 6 Cuina casolana El Cafè de Centelles 938 810 428 Especialitat en callos 938 811 084 c/ Sant A. M. Claret, 32 Cuina catalana Menú 7,50 e / Carta 15 e Dilluns i diumenge tancat 938 810 355 Especialitat en carxofes, Dilluns tancat Diumenge escalivada, paella i brasa Bar Frankfurt Stop i dissabte tarda tancat Menú 13,50 e / Carta 25 e Musk c/ Sant A. M. Claret, s/n Dimarts i dimecres tancat Esports i aventura 938 810 683 Bar El Pavelló c/ Sant Joan, 13 938 810 501 Rda. dels Esports s/n Restaurant El Racó del Pi Bar Estació Renfe 938 811 631 Cuina xinesa Club Hípic de Centelles Can Vivet Menú 8 e c/ Font Calenta, 8 Pl. Estació s/n Diumenge tarda tancat 938 810 450 ctra. de Sant Feliu de Codines 618 219 110 Cuina casolana 937 430 243 City Arms Ro-Ma Especialitat en esmorzars de www.canvivet.com Bar Còrdoba c/ Jesús, 13 av. Ildefons Cerdà, 75 938 811 453 foquilla, Samfaina de Centelles c/ Sant Josep, 58 938 810 057 (sang i perdiu) i galtes Esmorzars i plats combinats Dimarts tancat Menú 9,50 e / Carta 20-22 e Club Hípic Puigsagordi 938 813 007 Diumenge tancat Diumenge tarda tancat Dimarts tancat 652 831 823 Bars-restaurant Carpe Diem Bar Casal dels avis c/ Francesc Xavier, 2 Restaurant La Tosquera c/ Anselm Clavé, 5 La Palmera 938 810 908 av. Ildefons Cerdà, 65 938 812 203 938 813 068 Diumenge tancat c/ Serrat, 14 938 811 569 Cuina casolana Menú 10,50 e / Carta 20 e Bar la Barceloneta Amanides i productes del país e e Dilluns tancat c/ Collsuspina, 25 Menú 10 / Carta 15 Dilluns tancat 938 812 275 La Pizzeria Cafè Bar Big Ben El Portal av. Ildefons Cerdà, 41-43 Paquets turístics c/ Jesús, 14 c/ Santa Anna, 3 938 813 265 Pizzes i pasta 938 812 515 938 811 639 Portes del Montseny promociona les activitats Especialitat en esmorzars turístiques següents: Bar Cactus de forquilla, Samfaina de c/ Congost, 4 Centelles (sang i perdiu) - Via ferrada i callos 938 812 403 Menú 8 e / Carta 12-15 e - Visita al molí fariner de la Llavina Pizzes, entrepans Dilluns i dimarts tardes tancat - Cap de setmana a Centelles i plats combinats Dimecres tancat Dimarts tarda - Cavalcant fins al Castell i dimecres tancat Més informació: www.portesdelmontseny.com

70 71

AUTOESCOLES Guia comercial DOMÒTICA Autoescola Daina c/ Socós, 5 938 810 930 9 Habitat av. de les Escoles, 5 938 813 184 Autoescola Puigsagordi c/ Nou, 9 938 810 461 DROGUERIES AUTOMÒBILS Drogueria Rovira c/ Nou, 13 938 810 439 Peugeot-G. Salvans c/ Manlleu, 5 938 812 222 Schlecker c/ Diagonal, 33 Germans Vilaró c/ Tarragona s/n 938 810 276 EQUIPAMENTS PER A LA LLAR Mecànica Ollich av. Ildefons Cerdà, 71 938 811 190 Basar c/ Sant Jaume, 17 Auto Ford c/ Curtidors, 9 938 812 002 Dédalo c/ Sant Joan, 30 938 812 624 Auto Prims av. Ildefons Cerdà, 62 938 810 491 Can Serra c/ Hospital, 8 938 810 360 Auto Raulet av. Ildefons Cerdà, 28 938 811 630 Cima c/ Curtidors, 17 938 812 432 Auto Servei Grau ctra. Sant Feliu, km 17,7 938 810 378 Cortines Joma c/ Rodolf Batlle, 18 938 810 003 Cristalleries Congost c/ Torres i Bages, 8 938 810 151 AUTORENTAT Electrodomèstics Creus c/ Marquès Peñaplata, 12 938 811 005 Garriga-Escudé c/ Santa Coloma, 24 938 810 959 Il·luminació Salvans c/ Alselm Clavé, 8 938 811 081 BENZINERES Praia av. Font del Marçó, 12 938 810 080 Benzinera Sant Antoni c/ Comtes de Centelles, 30 938 810 778 Salvador Vilar Teruel c/ Sant Joan, 14-16

ELECTRÒNICA CARNS I EMBOTITS Electrònica Novoson c/ Vic, 23 938 810 351 Cansaladeria Can Pla c/ Socós, 27 938 810 812 Carnis. Llorenç “Can Prims” c/ Socós, 26 938 810 907 ESCOLES D’IDIOMES Carnisseria Garriga c/ Sant Joan, 5 938 810 081 Aim c/ Marquès Peñaplata, 7 938 812 463 Carnisseria Pous c/ Socós, 38 938 811 057 ESPORTS Carnisseria Sala pl. Vella, 7 938 810 158 Bici Equip c/ Comtes de Centelles, 26 938 812 955 Cansaladeria Oliva c/ Vic, 25 938 812 104 Gimnàs Newstreet av. de les Escoles, 16 938 810 106 Cal Parador c/ Marquès Peñaplata, 41 938 811 398 Sportrops c/ Sant Joan, 14 938 812 023 Embotits Gely c/ Sant Joan, 39 938 810 134 ESTANCS I LOTERIES Cansaladeria Mas c/ Diagonal,17 938 810 708 Adm. Loteria Mundó c/ Jesús, 17 938 812 424 Bon Area (Àrea de Guissona) c/ Palau dels Comtes, 8 Estanc Alicia Fernández c/ Socós, 34 938 811 060 CELLERS FARMÀCIES Vins Parés av. Ildefons Cerdà, 99 938 810 060 Farmàcia Barnolas c/ Nou, 7 938 810 985 Farmàcia Feliu c/Socós, 2 938 810 182 CENTRE DE FISIOTERÀPIA Axis rbla. Camp de l’aigua, 5 680 702 939 FERRETERIES DENTISTES Francisco Aspa c/ Socós, 17 938 811 273 Clínica dental c/ Palau dels Comtes, 4 938 812 553 Bricolatge Can Guixa c/ Vic, s/n 938 811 505

72 73

FLEQUES INFORMÀTICA Antic Forn Riera c/ Socós, 20 938 813 043 Kapika ordinadors c/ Fortià Solà, 8 938 811 091 Fleca Isabel Motos c/ Socós, 11 938 810 085 Printoner c/ Tarragona, 2 938 810 083 Fleca Pujadas c/ Nou, 1 938 812 007 JOIERIES Can Girabent c/ Sant A. M. Claret, 18 938 812 917 BD’argent c/ Socós, 21 938 810 544 FLORISTERIES Joieria Regina c/ Nou, 10 938 811 185 L´Estrada pl. Major, 6 938 811 514 Rellotgeria Valldeneu pl. vella, 6 938 810 263

Floristeria Ayza c/ Jesús, 9 938 810 709 LLAMINADURES FOTOGRAFIA I DISSENY El Drac llaminer c/ Nou, 10 938 811 112 Fotògraf Andreu Pujol c/ Socós, 24 938 810 987 MOBILIARI Estudi Dàctil pl. Mossèn Xandri, 3 938 810 598 Mobles Vall-llovera rda. dels Esports, 16 938 810 321 FRUITERIES Mobles Olimpia c/ Font Calenta,2 938 810 781 Carme Sala pl. Major, 12 646 150 752 MODA Fruites Damas c/ Socós, 27 938 811 382 Cio Moda Jove c/ Socós, 36 938 811 277 G & M c/ Sant Joan, 21 938 813 877 GESTORIES I ASSEGURANCES Krisbel pl. Major, 11 617 030 383 Viñets Assessorament c/ Sant Joan, 17 938 810 984 London Style c/ Socós, 3 938 812 858 Guia assessoria av. Rodolf Batlle, 9 938 811 579 Llanes Ramona rda. Corominas, 22 938 812 378 Mapfre c/ Jesús, 17 938 811 380 Llenceria Angelina c/ Socós, 23 938 810 059 Pilar Puig c/ Jesús, 11 938 810 445 Llenceria Blau Nit c/ Socós, 12 938 810 309 Rafart & Riqué av. Ildefons Cerdà, 42 938 812 513 Oportunitats Maite c/ Sant Ignasi de Loyola, 10 938 810 771 Roqué c/ Joan Maragall, 6 938 810 523 Pell i Moda Carme Mas c/ Socós, 15 938 810 034 Joan Font c/ Nou, 3 938 810 896 Roba infantil Ipor’s c/ Sant Joan, 1 938 813 637 HERBORISTERIA Roba infantil Sandriva pl. Major, 4 938 810 556 Herbes i Mel pl. Vella, 4 616 732 947 Unnati Moda pl. Mossén Xandri, 2 619 928 406 Koyco c/ Sant Jaume, 21 618 828 603 IMMOBILIARIES Sol i LLuna c/ Sant Joan Finques Centelles c/ Nou, 13 938 810 705 Finques Vallesen c/ Socós, 1 938 810 934 OBJECTES DE REGAL Osona Activa av. I. Cerdà, 68-70 938 813 038 El petit secret c/ Sant Joan, 27 938 813 261 Promocions Riumundé c/ Hospital, 26 ÒPTIQUES IMPREMTES Òptica Castañé c/ Socós, 13 938 812 153 av. Ildefons Cerdà, 85 938 812 958 Gràfiques Centelles ORTOPÈDIES Impremta Moderna c/ Nou, 14 938 810 336 Ortopèdia Barnolas av. Ildefons Cerdà, 57-59 938 813 335

74 75

PASTISSERIES QUIOSCOS I PAPERERIES Pastisseria Llavina c/ Socós,14 938 810 086 Can Relats c/ Socós, 30 938 813 101 Pastisseria Molas c/ Jesús, 18 938 810 811 La Granota c/ Vic, 43 938 811 463 Quiosc Roger c/ Nou, 5 699 594 523 PEIXATERIES Ca La Fitona c/ Socós, 18 938 810 035 SABATERIES Peixateria Freixas c/ Sant Joan, 18 938 812 715 Calçats M. Antònia c/ Socós, 4 938 812 632 PERFUMERIES I COMPLEMENTS Quetglas c/ Serrat, 2 938 811 489 Complements ARC c/ Socós, 10 938 811 312 Xip-xap c/ Palau dels Comtes, 6 938 813 763

SALUT I BELLESA PERRUQUERIES Body Art Estètica c/ Fortià Solà, 8 938 813 503 Àngels c/ Socós, 7 938 811 249 De la mà de l’esteticien c/ Jesús, 31 938 811 458 Camps-Figueras c/ Marquès Peñaplata, 34 938 810 177 Centre d’estètica Sunsi c/ Sant Ignasi de Loiola, 13 938 812 375 New Look c/ Sant Joan, 7 938 812 004 Estètica Clàudia c / Jesús, 23 938 810 384 L’Escarlata c/ Jesús, 23 938 811 034 Laia Estètica i Perfumeria c/ Ronda Tàpies, 4 938 813 244 Cristina Delisau c/ Josep M. Gely, s/n 938 810 506

Ribe homes c/ Sant Joan, 15 938 812 154 TINTORERIES Fina c/ Serrat, 12 938 812 054 Tintoreria Roma rda. Corominas, 3 938 812 351 Montse c/ Collsuspina, 6 938 810 287

Pia i Anna c/ Curtidors, 15 938 811 764 VETERINARIS I ANIMALS Rosi c/ Descatllart, 4 938 810 784 Janna Fauna av. Ildefons Cerdà, 78 938 811 437 Els Perruquers c/ Sant Joan, 1 938 813 639 Centre veterinari rbla. Camp de l’aigua, 9 938 811 696 Albert Perruquers c/ Vapor, 5 Centelles

PLATS PER EMPORTAR VIATGES Can Guixa c/ Collsuspina, 21 938 811 105 Viatges Alemany c/ Socós, 32 938 813 864 La Cuineta c/ Socós, 5 938 810 750 Viatges Toca el 2 c/ Jesús, 24 938 812 604 Can Tomàs c/ Socós, 16 938 810 806 VIDEOCLUBS Rostisseria Ca la Rosa pl. Major, 8 Video Club Centelles c/ Socós,13 938 811 371 QUEVIURES Video Bruguera c/ Castell del Fitó, s/n 938 810 258 Anna Mª Badell c/ Serrat, 8 938 812 297 Video Club Original av. Ildefons Cerdà, 84 938 811 982 Bon preu c/ Sant Josep, 44 938 810 935 Can Martí c/ Sant A. M. Claret, 12 938 812 931 Casa Esteve c/ Nou, 5 938 810 933 Maxim Dia av. Ildefons Cerdà s/n 938 813 636

76 77 a Balenyà a Vic

Centelles

a Barcelona

a Sant Feliu de Codines Espinelves

És un poble ric en història i en històries. Amb un entorn privilegiat, de boscos frondosos, de rieres, de camins i de paisatges increïbles, és un lloc ideal per viure-hi i per visitar. A Espinelves, us perdreu per boscos encantats i en plena natura podreu adquirir productes artesanals i degustar la bona gastronomia de la zona. Seva Tona Gurb Malla aradell El Brull Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C-17 (Barcelona-Puigcerdà) enllaçar amb C-25 La primera notícia històrica del poble és de l’any 943, La jurisdicció d’Espinelves Pl. de l’Església, s/n direcció Girona fins a la sortida d’Espinelves. època en què hi havia una església i parròquia en Espinelves ha estat un terme rural, en què al segle XIII Telèfon k Eix Transversal C-25 sortida Espinelves (Coll de Ravell) funcionament, dedicada a Sant Vicenç i, segons sembla, hi havia comptades cases i sagrers entorn de l’església, 938 849 230 N-141 des de Vic enllaçar amb C-25 i sortida a Espinelves es trobava en una vila o gran explotació rural anome- però amb el despoblament del segle XIV el terme es nada Espinelves. El nom d’Espinelves sembla derivar tornà eminentment rural, amb un cens de només una Codi postal k Empresa Sagalés: d’espines albes, és a dir, espines blanques. dotzena de famílies. 17405 Línia Vic-Sant Sadurní d’Osormort- Espinelves El poble d’Espinelves va a cavall de la història de l’es- Coneixem les notícies més antigues sobre els masos Web 932 312 756 glésia. És un dels pocs pobles del romànic que encara gràcies a la documentació de Sant Llorenç del Munt. www.espinelves.com es conserven a Catalunya, i on podem trobar peces Els priors de Sant Llorenç tenien, el 1337, diversos úniques de l’art d’aquella época en un perfecte estat masos d’Espinelves. Segons un fogatge del segle XIV, de conservació. Els primitius termes parroquials estaven en aquests temps, en ple despoblament, la parròquia El municipi adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells d’Espinelves tenia 11 famílies, totes elles de domini amb què es va repartir el país en el moment de la seva eclesiàstic. En canvi, la jurisdicció de la justícia del lloc restauració pel comte Guifré el Pilós, a partir de 879. va passar a mans dels vescomtes de Cabrera, nomenats Espinelves està situat a la zona del rona, trencant així la seva tradicional El terme estava adscrit al territori del castell de Sant comtes d’Osona, el 1356, quan el rei els va donar tots Montseny-Guilleries, una de les adscripció a la vegueria i després al Llorenç i, després, al de Meda. els drets reials d’Osona. A finals del segle XV Espinelves zones boscoses més extenses de corregiment de Vic. Un document de 1133 ens diu clarament que s’edificà al s’havia unit a Sant Sadurní d’Osomort i els dos llocs Catalunya. Destaca pel seu entorn Actualment, gràcies a l’obertura de Puig de Castellar d’Espinelves una fortalesa amb el seu formaven una sola batllia. natural, la seva església romànica i la l’Eix transversal, la població s’està castell i vivenda, que el cavaller Bertran de Merola, amb seva peculiar especialitat en avets de recuperant. Les bones comunicacions la seva muller Beatriu i els seus fills varen cedir a Pere Masos rellevants Nadal. El poble ha guardat amb cura i un entorn privilegiat el convertei- Udalard de Sentfores. Es tractava d’un castell secundari, Els masos més destacats són el Masjoan, mas Bac, can un aspecte agradable, amb cases xen en un lloc ideal per viure-hi. sotmès al de Meda, però que comptava amb drets pro- Font, can Paraire, can Roder, la Serra, la Balma, ca l’Albó, de pedra i carrers pavimentats amb El paisatge, que conjuga totes les to- pis i edificacions de les quals forçosament n’ha quedat can Saboia, can Serrallonga, can Salou, can Filló i can lloses. nalitats del verd, complementa tota rastre. Desapareixeria molt aviat, perquè a partir dels Tresdéus, entre d’altres. A principis del segle XIX, quan es va la suma d’elements que fan d’aquest segles XIII i XIV, a la documentació no se’n parla. fer la divisió provisional de Catalunya lloc un paradís per al visitant. en províncies, Espinelves es va veure afectada ja que va passar de ser de Patrimoni religiós la província de Barcelona, a la de Gi- L’església romànica de Sant Vicenç d’Espinelves

Nombre d’habitants: Original dels segles XI-XII, fou ampliada el segle XVII. 199 En destaca el campanar de planta quadrada i de tres pisos Nombre de comerços-serveis: amb finestres bessones i capitells trapezoïdals, i també la Verge, del segle XV, dedicada al Roser. A l’interior conserva 7 el portal primitiu, traslladat en part a la nau afegida el 2 Sup. del terme municipal (km ): segle XII. L’actual portal presenta un àbac treballat, dos 17,4 capitells amb figura humana i fulles, i dos absis amb arc- Densitat de població (hab./km2): uacions. A l’interior de l’església romànica, s’hi pot trobar 11,44 la reproducció del retaule del pintor Mestre d’Espinelves Part d’Osona a la qual pertany: del segle XV. L’original és actualment al Museu Episcopal de Vic i fa pocs anys fou objecte d´una acurada restau- Montseny ració. Gentilici: Espinelvencs i espinelvenques

82 83 Seva Tona Gurb Malla aradell El Brull Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni natural Rutes Festes

Principals valors ambientals Arbres monumentals Sortida per les Guilleries Estiu del medi natural Recorregut pels frondosos i excepcionals boscos de les Guilleries on s’amagava el bandoler Serrallonga. Es pot Festa Major Espinelves és terra de castanyers i freixes, que Al municipi trobem vuit arbres monumentals catalogats fer a peu i en bicicleta. 25 de juliol, Sant Jaume es troben als vessants més frescos, i també i protegits per les seves mesures excepcionals: d’alzines, presents als soleis, que formen una alzina (quercus ilex), un til.ler platejat (Tilia platyphy- Festa en homenatge la gran massa forestal del massís de les los), un teix (Taxus baccata), un castanyer d’Índia (Aesculus a la vellesa Guilleries. El municipi es troba enmig de valls hippocastanum), un avet blanc (abies alba), una sequoia 1 d’agost fondes, ombrívoles, amb carenes assolellades del Masjoan (Sequoiadendrum giganteum) i un cedre de i plenes d’alzina i surera, que abans aprofita- l’Atlas (Cedrus atlàntica). Hivern Espinelves ven tant per la llenya com pel suro. Hi trobem Vall de CastanyadellPont de MalafogassaMolí de BojonsSant SadurníLa Cantina d’OsormortMas Miquel mamífers tan interessants com el gat fer Tots aquests arbres, excepte l’alzina, estan localitzats a la Fira de l’Avet (Felis sylvestris), i la geneta (Genetta genetta), finca Masjoan. El jardí és privat però es pot visitar i recórrer Se celebra des de 1981. S’hi exposen i venen dife- mamífers protegits i escassos, propis dels el circuit per l’arborètum. rents varietats d’avets conreats al poble. També terrenys més feréstecs del país. El senglar hi podeu trobar productes naturals i artesans (Sus scrofa) i l’esquirol (Sciurus vulgaris) són Més informació: BTT Espinelves i gaudir de diferents exposicions i espectacles. abundosos en aquests boscos. A Espinelves hi www.masjoan.com 1a quinzena de desembre ha força castanyedes, normalment aprofita- Ditància: 14 km Dificultat: baixa Temps: 1 h i 30 min des forestalment. És en aquestes castanyedes Recorregut cirular per les Guilleries que passa per Espinelves i Collsesplanes. Cavalcada de Reis on busquen aliment a l’hivern molts animals, 5 de gener especialment els senglars, els teixons (Meles meles) i ocells forestals com els picots. Festa Major d’hivern Sant Vicenç, el cap de setmana A les Guilleries hi nidifica l’àguila marcenca més proper al 22 de gener (Circaetus gallicus), present sovint al municipi, l’aligot comú (Buteo buteo), l’astor (Accipiter gentilis) i l’esparver (Accipiter nisus), tots ells rapinyaires típics de les masses forestals. Plaça de l’EsglésiaCan Saboia d’Espinelves Masia deEl Collsesplanes mas Torrent ElCarena Grèvol deEspinelves Vernencs En les zones rocoses, també presents enmig dels boscos, així com en les masies que hi ha Personatges il·lustres a la muntanya, hi viu la sargantana de paret (Podarcis muralis). Els amfibis més comuns Mestre d’Espinelves són la salamandra (Salamandra salamandra), Les Guilleries amb BTT Personatge anònim. Va elaborar el retaule de l’Església la reineta (Hyla meridionalis) i el gripau comú romànica de Sant Vicenç d’Espinelves. També, a Terras- Distància: 26 km Dificultat: mitjana Temps: 2 h i 45 min (Bufo bufo), que es poden veure en rieres, sa, les magnífiques pintures romàniques de l’església Ruta circular que passa pel Pont de Malafogassa. torrents i basses sobretot entre els mesos de Santa Maria, amb un pantocràtor a la conca absidal de març i maig. i escenes del martiri de sant Tomàs Becket, són obra de La riera d’ Espinelves, alimentada per fonts i l’anomenat mestre d’Espinelves que es devia executar torrents, travessa el terme municipal i és un a la fi del segle XII. lloc ideal per practicar la pesca. Marià Masferrer Rierola ( 1856-1923) Emminent naturalista i botànic estudiós de la flora de les Guilleries. Va crear l’arborètum de Masjoan on es Plaça de l’EsglésiaCan Saboia d’Espinelves Pont de MalafogassaRiera MajorCarena deEspinelves Vernencs Fonts del terme poden trobar 58 tipus de coníferes diferents. Les fonts més representatives del terme són la font del Tell, la font del Torrent Verd i la font Fresca. 84 85 Seva Tona Gurb Malla aradell El Brull Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Productes tradicionals Allotjament

Destaquen els embotits elaborats al poble artesanalment. Allotjaments rurals El Molí del Masjoan També tenen renom les coques i el pa de pagès cuit amb Masjoan forn de llenya. Can Saboia Casa rural Can Saboia, s/n 646 275 090 Avet de Nadal Casa rural independent www.masjoan.com El clima espinelvenc ha propiciat el creixement d’una im- 650 112 164 / 972 868 730 A l’interior del jardí es pot visitar portant plantació de coníferes, que han convertit la població l’arborètum en el centre de Catalunya pel que fa a la producció i venda d’arbres de Nadal. A la Fira de l’Avet, cada any s’hi exposen Can Serrallonga Càmpings les diferents varietats d’avet que s’hi conreen, sobretot Allotjament rural independent l’avet Masjoanis i la Picea Excelsa. c/ Rectoria, 1 La Balma 650 112 164 - 972 868 730 Mas la Balma [email protected] ctra. Espinelves - Arbúcies, km 14 938 849 102 www.campinglabalma.com

Esports i aventura

La selva de l’aventura Bars i restaurants 626 799 335 www.selvaventura.com Restaurants-Bar Restaurants-Botiga Restaurants-Forn de Pa Circuits lúdics sobre arbres de gran alçada accessibles a tothom, que permeten descobrir el bosc d’una manera inèdita i original. Can Bayés Ca l’Angelina Can Celestino ctra. d’Arbúcies, 5 pl. de Baix, 4 c/ Sant Hilari, 18 938 849 029 938 849 204 938 849 285 - 938 854 542 www.restaurantcanbayes.com Cuina casolana, especialitat brasa i guisats Cuina casolana i degustació de tretze plats Cuina catalana casolana. Especialitats en Menú diari i carta caps de setmana Menús per a grups e peu de porc a la cassola, espatlla de xai o Menú 13 cabrit al forn amb fruits secs, ànec amb Bar-Restaurant-Celler Obert només dissabtes, diumenges i festius peres, escalivada i embotits Menú 10 e./ Carta 20-27 e Dimarts tancat Celler Can Joan c/ Sant Hilari, 3 Guia comercial 938 848 201 Mas la Rovira Mas la Rovira d’Avall www.ghosona.com/canjoan Cuina casolana Perruqueria i estètica 937 430 181 - 630 378 378 Especialitats en faves, cargols, canalons de Imma Giramé c/ Sant Hilari, 9 972 860 740 www.ghosona.com/larovira ceps, bacallà gratinat amb allioli suau amb (obert només dijous) Ideal per a banquets i trobades familiars compota de poma Cuina de temporada Menú 10 e / Carta cap de setmana 20-25 e Especialitat en cargols Dimecres tancat Menú 13,50 e./ Carta 30 e. QUEVIURES Dilluns tancat excepte festius L’Hort de Can Mingo c/ les Escoles, 2 619 511 802

86 87 Espinelves

a Vic

a la C-25 Folgueroles

És un indret amb racons atraients on es viu la cultura amb intensitat. Viu i dinàmic, ha sabut mantenir l’esperit dels pobles d’abans on la gent encara es coneix. El poble natal de Jacint Verdaguer té un encant que convida a passejar i conèixer la figura del poeta. A Folgueroles, descobrireu la màgia d’un passeig literari i hi trobareu productes artesanals propis com la coca del Mossèn, el pa de llenya o la mel. Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k Eix Transversal C-25, enllaceu amb la N-141d (a l’est de Pedró modernista pl. Verdaguer, 2 Vic), prop del municipi de Calldetenes. A la rotonda Casa Museu Verdaguer El va dissenyar l’artista osonenc Josep M. seguiu direcció Folgueroles Telèfon El poeta Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles el 17 de Pericàs amb gres de Folgueroles. Les imatges k Encreuament entre la carretera C-17 i l’eix Transversal, 9381 22 054 maig de 1845. El naixement del poeta més important de religioses són obra de l’escultor barceloní, agafeu l’eix Transversal C-25 en direcció Girona, enllaceu Joan Carreres. El van erigir el 1908 a la plaça Codi postal la literatura catalana moderna ha determinat, en certa amb la N-141d (a l’est de Vic), prop del municipi de manera, l’evolució del poble i de la gent de Folgueroles. Verdaguer, en homenatge al poeta. Es va finan- 08519 Calldetenes. A la rotonda, seguiu direcció Folgueroles La Casa Museu Verdaguer, adquirida per col·laboració çar amb aportacions populars i de diferents Web popular a la dècada de 1960, conserva la bellesa d’una ajuntaments i associacions. k Autocars Comasòlives 938 862 614 www.folgueroles.cat casa de poble de mitjans del segle XIX. El museu conté elements museogràfics que permeten entendre la grandesa El casol de Puigcastellet Taxi: 661 701 130 És una fortificació que controlava el territori k de la seva obra i elements que evoquen la vida quotidiana ausetà. La potent muralla, la situació privile- de l’autor i de la seva època. Mereixen un interès especial giada, en un dels primers turons alçats de les les visites guiades pels llocs verdaguerians del poble i Guilleries i la seva breu ocupació, entre el 250 rodalies (cal concertar-les prèviament a la Casa Museu). i el 200 aC, ens parlen del seu passat bèl·lic. El municipi Es tracta d’una construcció amb un traçat ur- banístic preconcebut, que per la seva tipologia Localització: s’anomena fortificació de barrera. Està formada El terme municipal de Folgue- c/ Major, 7 per un gran pany de muralla rectilínia, amb una roles es troba a l’extrem est de 938 122 157 torre central adossada. Actualment, és un lloc la plana de Vic, a l’inici de les [email protected] tranquil, voltat de bosc frondós: un espai on Guilleries, a les quals s’accedeix www.verdaguer.cat hom entra de ple en contacte amb la natura, pel sector oriental del terme. El al mas d’en Coll. relleu suau de ponent, esquitxat Horaris: de masies i uns quants petits tu- De dimarts a diumenge de 10 a 13.30 h Dolmen Dimarts a la tarda de 17 a 19 h rons (de les Mentides, Sant Jordi És un dels millors exemples de sepulcres mega- Dissabtes tarda de 17 a 19 h de Puigseslloses, etc.), es torna lítics de Catalunya. Data de l’edat del bronze ini- (de l’1 d’abril a l’1 de novembre) abrupte a llevant, amb barrancs cial (2100-1500 aC). És un monument de cambra i fondalades plenes de vegetació funerària i corredor, construït amb grans lloses per on discorren torrents com el verticals plantades a terra i cobertes, formant de Folgueroles (afluent del Gurri) galeria, per unes altres de planes. Té una llar- o del Lledoner. gada de prop de deu metres i una amplada de tres. Es troba al camí rural de Folgueroles a Vic, L’activitat principal dels seus al costat de l’ermita de Sant Jordi. Nombre d’habitants: habitants sempre ha estat 2.155 relacionada amb les tasques Masos rellevants agrícoles. Durant l’edat moderna Nombre de comerços-serveis: Entre els masos històrics destaca el mas del i fins al segle XIX, aquesta estava Coll o d’en Coll, antiga casa forta que conser- 30 complementada per indústria va un cos fortificat amb espitlleres i merlets, 2 Sup. del terme municipal (km ): tèxtil, rural i domèstica. També transformada en masia al segle XVII. Té ado- 10,5 destaca, per la seva importància i sada la Torre de Morgades (segle XV). El mas Densitat de població (hab./km2): difusió, l’ofici de picapedrer sorgit de la Sala, dins de la població, és un gran casal 205,24 arran de les abundants pedre- quadrat amb un portal de grans dimensions Part d’Osona a la qual pertany: res de gres tou, material molt i un escut de marbre. Puigseslloses, al peu de apreciat en la construcció per la l’ermita de Sant Jordi, va ser renovat al segle Guilleries seva docilitat i emprat en bona XVIII. Entre d’ altres, podem destacar: el Gela- Gentilici: part als edificis i escultures de la bert del Pou, el Godaiol, Pou-de-vida, el Prat, el Folguerolencs i folguerolenques comarca. Rourell i el Martí. 92 93 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural

Ermita de la Damunt Ermita de Sant Jordi Principals valors ambientals La font Trobada Es va edificar el 1477 al turó de Puigseslloses. El seu del medi natural valor històric prové del fet que hi va cantar missa mos- Signatura Verdaguer L’ermita de la Damunt, datada al segle XIII, s’alça Folgueroles es troba al bell mig de la cubeta en el lloc on la parròquia de Folgueroles tingué en sèn Cinto (1839). Al peu de l’ermita hi ha el dolmen de que forma la plana vigatana. Per això és plena Un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries- els seus orígens una església anomenada Sancta Puigseslloses, sepulcre megalític que data de l’edat del de conreus de cereals d’hivern i rouredes més Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa Maria Superiore. Al peu de la Damunt, centre es- bronze inicial (2100-1500 aC). humides. Hi podem trobar, en els ambients més la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artís- piritual dels folguerolencs, es contemplen els llocs L’ermita, singular per tants motius històrics, ho és oberts, animals en perill a la comarca, típics dels tica creada per Perejaume amb motiu del centenari de la verdaguerians més assenyalats de la plana de Vic: encara per l’escassetat d’esglésies dedicades al patró de Catalunya. La raó és senzilla: quan va divulgar-se per la espais agrícoles, com ara el llangardaix ocel·lat mort del poeta (2002). a primer terme, la masia de Torrents i el poble de (Timon lepidus), la mostela (Mustela nivalis), l’eriçó Folgueroles; més enllà, Sant Jordi de Puigseslloses, nostra terra la devoció al gloriós cavaller, les esglésies fosc (Erinaceus europaeus) i sobretot el gripau Localització: la font del Desmai i Can Tona; al fons, la ciutat de que han arribat fins a nosaltres ja eren quasi totes aixe- cades i tenien assignat titular. d’esperons (Pelobates cultripes), gripau amenaçat ctra. de Vilanova de Sau Vic, la Gleva i Vinyoles d’Orís; a l’horitzó, el Pedra- que es troba a les portes de l’extinció en la majoria forca, els cims del Pirineus i Cabrera, i a migdia, Església de Santa Maria del territori osonenc. el Montseny. Als plans de Sant Jordi, s’hi han catalogat més de L’any 1990, al seu voltant, es plantà el jardí ver- Situada al centre del poble de Folgueroles. Es troba documentada des de l’any 967. Entre els segles XIII i vint espècies d’orquídies silvestres, orquídies que daguerià que s’inspira en el llibre del poeta Brins es troben protegides per la legislació vigent i que d’Espígol, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari XV, va exercir el control sobre aquesta parròquia, la canònica de Sant Llorenç del Munt. Com a resultat de són molt sensibles a l’acció abusiva del bestiar i a de l’Associació Amics de Verdaguer. El Jardí recull la contaminació per abús en l’aplicació de purins plantes que el poeta canta en aquest llibre. la seva influència, aquesta església tenia com a patró a Sant Llorenç. Es tracta d’una edificació de planta als camps. Destaca l’orquídia catalana (Oprhys rectangular amb una sola nau i un sol absis al qual li catalaunica) exclusiva de Catalunya. Localització: La part més alta del municipi forma part de l’es- Al costat de la urbanització del Pedró. manquen dues absidioles. Tot i les reformes que ha sofert, l’exterior ens permet visualitzar l’absis decorat pai Guilleries-Savassona, espai d’interès natural amb arcuacions cegues i lesenes, en sèries de dos arcs que dóna refugi a animals en perill d’extinció, cecs. Presenta tres finestres de doble esqueixada. La com ara l’aufrany (Neophron nau és coberta amb volta de canó. Al segle XII s’afegí percnopterus) i el falcó peregrí (Falco peregrinus), un atri a la façana per tal d’aixoplugar la porta. Al segle dues espècies que es poden veure amb facilitat XVII es realitzaren diverses transformacions al pati de als boscos i conreus de Folgueroles. Fons : FJV l’església. Concretament l’any 1607 s’hi va construir una capella dedicada al Roser, i més tard s’hi afegí la de Sant Isidre i de Sant Joan Evangelista. Al segle XVIII es Les alzines sureres Espai natural Guilleries-Savassona Les alzines no són un arbre autòcton d’aquesta zona, Folgueroles està integrat dins l’espai natural de les traslladà la porta romànica de la façana de migjorn a i l’alzinar de Folgueroles és el conjunt més important Guilleries-Savassona. Aquest espai, amb una extensió la de ponent. Cal destacar que aquesta portada és feta que hi ha d’aquests arbres a la plana de Vic. Avui de 8.370 hectàrees, té un interès especial pels seus amb pedra de Folgueroles. formen part de l’entorn urbà, però al segle XVIII, quan valors naturals, pels recursos econòmics i pel patrimoni probablement foren plantades, eren al terreny de la construït existent. masia La Sala. El conjunt s’inclou a la Ruta Verdague- riana, on hi ha el monument l’Àlbula, obra de l’escultor Exposició permanent al Punt d’Informació Pablo Plazuelo. L’exposició introdueix al visitant en el coneixement dels valors naturals, patrimonials, socioeconòmics i culturals Gorg dels Llitons de l’espai natural de les Guilleries-Savassona. El trobem al camí ral de Folgueroles a Vilanova de Sau, Localització: pl. Verdaguer, 2 sota el pont de la Bruixa. Forma un estret encaixona- ment de l’aigua del torrent de Folgueroles entre les Altres fonts de Folgueroles roques. Font de la plaça Roviretes, font del Molí, font del Glaç, font del Rector, font de la Ricardera, font dels Pescadors, font de Sant Jordi, font del Pou Nou, font del Desmai i la font del Cargol. 94 95 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes | Senders locals (circulars) Festes

Ruta del Torrent de Folgueroles Les escales del Foquers Distància: 10,5 km Temps: 1 h Primavera Tardor Ruta que recorre el torrent de Folgueroles i les fonts Recorregut curt, de 3 km amb un desnivell mínim (50 Desnivell: + 75 m Dificultat: baixa del municipi. m). Hi ha un tram amb escales irregulars, sobre la Molt planer, segueix els monòlits Caramelles Cap de setmana ibèric pedra i el terra. amb poesies del poeta. Per Pasqua Primer cap de setmana d’octubre

Trobada de cotxes Viu el Parc antics Volkswagen Octubre Maig Activitats plàstiques, escèniques, musicals, literàries, folklòriques i Festa de Verdaguer de difusió del patrimoni natural

FolguerolesLa DamuntMonòlits Folguerolesde Verdaguer Primer cap de setmana més i cultural proper al dia 17 de maig Plaça JacintFont Verdaguer de laFont Sala dels SignaturapescadorsFont de Verdaguer del MolíFont de laErmita Ricardera de Sant Jordi Plaça de l’AjuntamentBosc d’alzinesConjunt sureres deEscales la Damunt delMas Foquers el BanúsMas el GodaiolFolgueroles Aplec de tardor i 4 hores de sardanes Castanyada popular Última setmana de maig Cap de setmana pròxim a Tots Sants Distància: 6,8 km Temps: 45 min Estiu Passejada a Sant Jordi de Puigseslloses Folgueroles > Mas d’en Coll > Gorg de Lli- Desnivell: + 50 m Dificultat:molt Premi Literari Anna Dodas Festa de les puntaires Novembre (biennal) Distància: 2 km tons > Sant Llorenç dels Munts > Folgueroles baixa. Circuit ideal per als més i sardanes Surt de Folgueroles per la font de la Ricardera, passa Distància: 10 km Dificultat:baixa menuts i la família. Primera quinzena de juny per la Codina, pel Gelabert i puja al turó de Sant Jordi Senyalitzat . S’enfila fins als Munts seguint un tram del Hivern de Puigseslloses. GR-2. Foguera de Sant Joan Pastorets Verdagueriana Folgueroles > Puigcastellet > Folgueroles 23 de juny Desembre Distància: 8 km Distància: 6 km Dificultat: baixa Festa d’estiu Concert de Sant Esteve Es un recorregut pels llocs més emblemàtics de la Plana Visita al jaciment ibèric i al mas d’en Coll. Capvespres a can Dachs 26 de desembre vinculats als poemes més “casolans” de Verdaguer. FolguerolesFont TrobadaFolgueroles Tots els divendres de juliol La ruta està marcada per uns monòlits amb poemes Arribada del patge reial referents al lloc. És molt planer. Festa major 1 de gener Segon diumenge Rutes | BTT senyalitzades de setembre Cavalcada de Reis Punt de sortida ubicat al camp de futbol 5 de gener Distància: 15 km Temps: 1 h 15 m Bicicletada Popular Distància: 14,5 km Temps: 1 h 15 min Distància: 36,17 km Temps: 3h 30 min Desnivell: + 100 m Dificultat: mitja- 11 de setembre Sant Antoni-Passant Desnivell: + 300 m Dificultat: alta Desnivell: + 600 m Dificultat: alta na. Circuit discret amb vistes sobre dels Tres Tombs És un circuit de gran bellesa. Per a experts, molt tècnic i amb forts pendents. la plana de Vic. Trobada de cotxes Febrer-març clàssics Setembre Carnestoltes Febrer-març Mercat setmanal Nom dels gegants Els dimecres FolguerolesCasol de PuigcastelletSant Pere deLa SavassonaDamuntFolgueroles FolguerolesEls MuntsPantà de SavassonaSau TavèrnolesFolgueroles FolguerolesLa Damunt Sant JordiFolgueroles de Puigseslloses

Gentil i Flor de neu

96 97 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Personatges il·lustres Productes tradicionals Bars

Jacint Verdaguer i Santaló Destaquen els productes gastronòmics artesans com Bar Bars-restaurant (Folgueroles, 1845-Barcelona, 1902) ara la coneguda coca del Mossèn, el pa elaborat amb Fill il·lustre de Folgueroles, poeta romàntic i llenya o la mel. L’ofici de cisteller té una llarga tradició Cafè-Bar Amadeu Bar Ca la Carme avantguardista del catalanisme, la seva obra a Folgueroles. c/ Nou, 1 c/ Major, 33 va posar les bases de la literatura catalana 938 887 180 938 887 519 moderna. La seva presència es respira arreu La pedra de Folgueroles Menú 8,75 e. e. del poble i del seu entorn a través de plaques Des de segles, a Folgueroles ha existit l’ofici de picape- Carta 15-20 Karnak Cafè Internet Diumenges tancat amb fragments de poesies, monuments com drer. Al municipi hi ha pedreres de gres, pedra porosa, c/ Major, 12 el Pedró, la casa museu, el jardí del poeta situ- arenosa, molt mal·leable, de composició irregular. Hi 938 887 661 L’Espai at a la Damunt, i els monòlits que marquen la predomina el quars amb feldespat, calç i altres minerals. Internet gratuït per als clients c/ Rec de l’Acumula- ruta verdagueriana. Artesans La coloració és verdosa, per això és coneguda com a Obert a les tardes Diumenges tancat da, 9 gres molsa. També la trobem en altres colors; depèn de Grup gastronòmic català Objectes de fusta 938 887 560 l’època de formació (blau i rosa). Menú 10 e. La Taula de Savassona per a la llar Carta 15- 20 e. av. Atlànida, 8 Isabel Oller Ferrer Diumenge i festius tancat 938 887 225 c/ Onze de Setembre, 47 938 887 541 Apicultors Madí Oller Picapedrer c/ Padró, 4 Ramon Orra Oliva 938 887 857 c/ Bru de Sala, 9 938 887 492 Restaurants Jordi Morató 660 593 177 ctra. Vilanova de Sau, 3 686 104 513 Reparació de cadires Can Baldiri de balca c/ Major, 21 Cisteller Jaume Vila 938 122 143 Especialitat en ànec amb prunes, Joan Farré c/ Pasaban, 9 cap i pota i peus estofats c/ Rambla, 20 676 822 000 Menú 11,50 e./ dissabtes 17 e. 938 888 069 Dissabtes brasa Fons : FJV Estructures dinàmiques Carta 20-25 e. Diumenges tancat amb vímet Els Pujol, escultors Pont de Querós Restaurant Can Pascual Nissaga d’escultors folguerolencs amb obres c/ Dr. Madrenes, 22 pl. Verdaguer, 3 per tot Catalunya (segle XVIII-XIX) com la ca- 606 987 455 / 653 531 086 pella cambril de la Mare de Déu dels Colls de 938 122 118 www.pontdequeros.com Especialitat en canalons arrebossats a la cervesa, Sant Llorenç de Morunys, darrera meravella Premio Nacional de Artesania peus de porc guisats i coca torrada amb escalivada del barroc català, obra de Josep Pujol i Juhí 2007 (apartat innovació) Menú 9 e (1734-1809). Menú dissabte 15 e Menú diumenge 20 e Productes artesans de pa Carta 20-25 e Climent Campà i Cardona i bolleria sense gluten Dilluns tancat (Folgueroles, 1811 - Vic, 1868) Forn Ricardera Metge. Col·laborà en el Diccionario geográfico c/ de la Damunt, 4 de Pascual Madoz amb els artistes relatius a 938 122 451 Vic i la seva comarca. Publicà, entre d’altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres. 98 99 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Allotjament Informació FLEQUES Forn Antoni pl. Verdaguer, 12 938 887 278 Apartaments rurals Cal Turu Punt d’Informació Forn Sant Jordi c/ Atlàntida, 8 938 887 225 c/ Major, 40 pl. Verdaguer, 2 938 120 527 938 122 329 FLORISTERIES La Casica Horari Canigó Flors i Plantes c/ Nou, 6 938 122 276 Mas La Casica, s/n de dimarts a diumenge, de 10 a 14 h 938 888 214 (de l’1 d’abril al 30 d’octubre) HERBORISTERIA I DIETÈTICA dissabtes de 17 a 19 h L’Espiral c/ J. M. Casacuberta, 12 636 509 219 www.folgueroles.cat [email protected] INFORMÀTICA MDC Sistemes, scp c/ Rambla, 14 938 887 255

PERRUQUERIES Perruqueria Gemma c/ Nou, 5 938 122 205 Guia comercial Perruqueria Lourdes c/ Guilleries, 8 938 887 383 Perruqueria Pilar Arumí c/ Major, 24 938 887 155 ALIMENTACIÓ Ca la Rosa c/ Major, 27 Carnisseria Suriñach pl. Verdaguer, 6 938 887 181 El Raconet c/ Ricardera, 1 938 122 451 QUIOSCOS L’Atlàntida-Pròxim c/ Atlàntida, 20 938 887 200 Kiosc de Folgueroles pl. Verdaguer Obert de 8 a 14 h Can Torrents del vi pl. Verdaguer, 14 938 887 251 VETERINARIS COMPLEMENTS PER A LA LLAR Vetgos-Consultori c/ Montseny, 3 938 122 293 veterinari Electrodomèstics c/ J. M. Casacuberta, 6 938 888 221 Folgueroles Tapisseria Joan Tió c/ J. M. Casacuberta, 73 938 887 966 Can Cintet (art popular) pl. Verdaguer, 12 619 631 516 Vial Marc av. Atlàntida, 33 678 606 064

ESTÈTICA I MASSATGES Estètica i massatge Fuguet c/ Rambla, 16 938 122 339 Estètica i massatge Roser c/ Agudes, 23 938 122 939 Quiromassatge c/ Onze de setembre, 28 938 888 253 Ventura Bagaria

FARMÀCIES Farmàcia Vila Fontarnau av. Poetes catalans, 27 938 887 085

100 101 a Tavèrnoles

Folgueroles

a Vilanova de Sau

a Vic Ruta de les Fonts a Sant Julià de Vilatorta Gurb

Al bell mig de la Plana de Vic, és un dels municipis més extensos de la comarca d’Osona. Té quatre parròquies: Sant Andreu, Sant Julià Sassorba, Vespella i Gra- nollers de la Plana. S’hi pot visitar el Castell i la Creu, des d’on es contemplen unes vistes immillorables. A Gurb podreu gaudir de la natura i del món rural, i assaborir el bon embotit, la llet, el mató i els formatges artesanals. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C-25 Eix transversal, en direcció a Girona o Lleida, Mas l’Esperança, s/n sortida Gurb El Castell i la creu k C-17 (antiga N-152), sortida Gurb Telèfon És el nom del turó que fa d’espona, per ponent, a la 938 860 166 parròquia de Sant Andreu de Gurb i que s’enlaira k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà Codi postal Estació més propera: Vic fins a 833 m d’altitud. La creu, que fa un segle que 08503 el corona, fa que alguns el coneguin com el turó Web k Empresa Rovira de la creu de Gurb. La petita serralada, el cim més www.gurb.cat Línia de Vic / 938 570 032 meridional de la qual és l’anomenat pròpiament turó del castell, acaba amb un potent rocam que fa k Ràdio Taxi de suport a les restes de l’edificació i que, en temps 938 855 000 remots, contribuïa a la seva inexpugnabilitat. El castell ocupava el cim del turó i estava format per una torre central, uns murs que l’envolta- ven, una cisterna, la capella i segurament altres El municipi cambres per a aixopluc dels que el vigilaven. Del castell en queda ben poc, però la seva importància Gurb està situat al bell mig de la baixa fins a 470 metres. La primera històrica fou molt gran perquè era qui donava comarca d’Osona i forma part del notícia que es té d’aquest municipi cohesió i unitat al gran terme de Gurb i al de Sant seu nucli central, la plana de Vic. és l’any 886. Durant el segle XIII els Bartomeu del Grau. No ens consta que els Queralt, El municipi, que no té un nucli cla- senyors de Gurb es troben en una senyors del castell de Gurb, residissin mai al cim rament diferenciat, ocupa una su- situació econòmica compromesa i del castell, el que sí se sap és que tenien una casa perfície de 51,23 km2, corresponents es venen el municipi al bisbat de Vic. o palau prop de l’església de Sant Andreu de Gurb i al terme de l’antic castell de Gurb. El segle XIV, Gurb passa a mans una altra a Vic, prop de la Catedral. El castell devia El municipi està dividit en quatre de Bernat III cedit pel rei Pere III, ser habitat per guardians i defensat pels homes del parròquies: Sant Julià Sassorba, Sant però l’any 1358 els homes de Gurb, terme, que hi havien de fer vigilància per torns en Cristòfol de Vespella, Sant Esteve ajudats pels consellers de Vic, redi- èpoques de perills i defensar-lo o refugiar-s’hi en de Granollers i, el nucli central del meixen els Cabrera per 2.000 florins cas de guerra. municipi, Sant Andreu de Gurb. d’or i s’uneixen de nou a la corona. Per la seva situació i extensió, Gurb Anteriorment, Sant Bartomeu del té una gran variació d’alçàries: el Grau pertanyia al municipi de Gurb, sector més muntanyós, a ponent, però el 1840 se separa i s’indepen- arriba als 800 metres d’altura i, a la ditza. banda de llevant, a La Plana, l’altitud Nombre d’habitants: Masos rellevants 2.393 Actualment, alguns masos han estat reformats, com Nombre de comerços-serveis: ara el Pradell, els Felius, els Saigs i el Rossell, entre d’altres. Molts d’ells mantenen l’aire pairal com Mont-ral, 24 Prixana, Quadres, l’Om, la Vila i Arumí. Sup. del terme municipal (km2): Mont-ral és una antiga casa forta documentada des del 51,23 segle XII; els seus antics propietaris eren els cavallers Densitat de població (hab./km2): de Mont-ral que més tard s’anomenaren Gurb. L’actual 46,71 casal quadrat manté la base original i les torrelles de Part d’Osona a la qual pertany: defensa en els angles. La Plana La casa forta de la Salada, documentada des del 1280, era dels cavallers Vilagranada, d’Oristà. Actualment Gentilici: manté la planta baixa amb uns murs i arcades de finals Gurbetans i gurbetanes de l’època romànica.

106 107 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural

L’església de Sant Cristòfol de Vespella Principals valors ambientals L’església de Sant Andreu L’església actual, que substitueix l’anterior d’època del medi natural de Gurb preromànica, data de 1759, segons s’indica a la llinda de la porta principal, però sembla que no fou acaba- El municipi de Gurb és molt extens, i hi trobem ecosis- L’església de Sant Andreu de Gurb és la més gran da completament fins el 1784. Consta d’una sola nau temes molt diversos, des de les planes agrícoles amb de les quatre parròquies que hi ha al terme. Està ampla i espaiosa rematada per un presbiteri i flanque- conreus de cereals de Granollers de la Plana, alternades situada al peu del turó del castell de Gurb, a 563 m jada per dues capelles laterals. El campanar és esvelt i amb interessants boscos-illa, fins als boscos de la Creu d’altitud. Apareix documentada l’any 942 i devia consta d’una torre quadrada i un teulat agut de quatre de Gurb i Sant Julià Sassorba. Per tant, al municipi hi ha pertànyer primerament als senyors del castell, els vessants. A la banda llevant de l’església hi ha adossa- molts elements naturals d’interès, tant de fauna com vicaris comtals de la família dels Gurb-Queralt. da una espaiosa casa rectoral construïda a la mateixa de flora. Als boscos-illa que hi ha a la part baixa del L’edifici actual data del segle XII però el campa- època. terme, hi viuen espècies escasses a la comarca: la xixella nar és preromànic, molt probablement del segle (Columba oenas), el mussol comú (Athene noctua) i la X. L’absis de l’exterior està molt ben conservat, L’església de Sant Julià Sassorba tórtora de bosc (Streptopelia turtur) són tres espècies format de carreus de pedra sorrenca, ben tallats És la parròquia més enlairada del terme (786 m), i estén d’ocells típics de la zona i que es troben en perill a i disposats ordenadament en filades uniformes. la seva demarcació pel sector més muntanyós i despo- Osona. En aquests indrets també hi ha el gorja blanc La nau és coberta amb una volta apuntada i blat del municipi. El 1091 es consagrà una nova església o fagina (Martes foina), més típic de les grans masses reforçada per uns tímids arcs torals. La construcció romànica, de la qual en resta una bona part de la nau, forestals però que en les darreres dècades ha augmen- d’aquesta volta és posterior. Durant els segles XVII ornada amb actuacions llombardes, i el campanar, refor- tat molt els seus efectius a la Plana. El toixó (Meles i XVIII l’església va patir importants modificacions: mat en el seu coronament. El 1572 se li va construir una meles) i la guineu (Vulpes vulpes) s’alimenten a les zones les obertures per a les capelles laterals i la sagris- nova portada, i el segle XVIII fou suprimit l’antic absis de camps i erms, i es refugien a la nit en aquests petits tia; també la portada que es va vestir amb pedra per tal de construir-hi un nou presbiteri. L’any 1993 es va boscos i marges arbrats. noble a l’estil neoclàssic. realitzar la restauració del campanar. A les zones més forestals del municipi trobem petites L’església de Sant Esteve de Granollers cingleres enmig dels boscos que amaguen grans ocells Documentada des de l’any 903, no en resta res d’ante- com el duc (Bubo bubo), el corb (Corvus corax) i la geneta rior a la reedificació del segle XI. L’església actual fou (Genetta genetta), aquest últim, mamífer carnívor. Els consagrada el 1088. És l’edifici romànic més remarcable boscos del municipi de Gurb són bàsicament de pi roig del terme, sobretot pel seu gran absis, decorat amb o rojalet (Pinus sylvestris) però també hi ha notables ex- lesenes i arcuacions llombardes. Sota l’altar major hi ha tensions d’alzinar barrejat amb pi roig i roure martinenc la sagristia, en un indret que ha de correspondre a una (Quercus humilis). És en els boscos de pi roig on hi ha un antiga cripta, amb finestres a la part baixa de l’absis. ocell atípic, el trencapinyes (Loxia curvirostra), ocell que, Té l’afegitó d’una gran capella del Santíssim, moderna, a diferència de gairebé tota la resta, cria en ple hivern. i també una capella del Roser, a la part de migdia, sota Les quatre parròquies de Gurb es troben enmig d’eco- la qual hi ha la cripta o panteó de la família Abadal del sistemes força ben conservats: a Sant Andreu, Sant Julià Pradell, on hi ha enterrat el notable historiador català Sassorba, Vespella i Granollers de la Plana hi ha òlibes Ramon d’Abadal i de Vinyals. que viuen al campanar o a les golfes de l’església, ocells molt beneficiosos per a l’agricultura. Ermites i oratoris Gurb compta amb un gran nombre d’ermites i oratoris, alguns de propietat privada, entre els quals destaquen: Fonts del terme Santa Perpètua, Sant Vicenç, Sant Roc, Santa Anna de Les fonts més importants de Gurb són la font Salada, Mont-ral, Mare de Déu de Palau, Santa Fe de Vilagelans la font de les cases d’Avall i la font de la Vila. i Sant Fruitós del Grau.

108 109 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes Productes tradicionals

Destaquen els embotits i els productes làctics d’elabora- Sender PR-041 ció artesana: llet, formatges i mató elaborats de manera Artesans tradicional. Conegut com “la creu de Gurb”, el sender és Decoració d’objectes diversos També té renom internacional una important empresa circular, senyalitzat amb dues franges blanques Montserrat Serra Macià xocolatera instal·lada al terme. i grogues. Recorre una distància de 20,05 km, Marqueteria i pintura sobre seda amb un desnivell de 430 m i es pot fer en 5 hores. c/ Montserrat, 18 El punt d’inici i final és a la parròquia de Parròquiade Gurb de SantSant Andreu Roc Sant JuliàSant Sassorba SebastiàSant Andreu de Gurb 938 892 758 Sant Andreu. Nines de porcellana i puntaire Blanca Riera Pujol c/ Serrat, 10 938 851 623

Xurrer Festes Josep Vergara Parera av. Osona, 14 938 862 304 Primavera Estiu Tardor Hivern

Festa de l’Arbre Festa Major Festa de l’Amistat Festa Major Març A Sant Esteve de Gra- Setembre A Sant Julià Sassorba nollers de la Plana Gener Caminada popular Primer diumenge d’agost Festa Major 1 de maig A Sant Andreu de Gurb Festa Major i a Gurb Festa de la Primavera A Sant Cristòfol de 30 de novembre Maig Vespella Juliol Festa local 5 de juny, 2a Pasqua

Allotjament Personatges il·lustres

Cases de turisme La Salada Cases de Colònies El llinatge dels Gurb dred (1022-1039), casat amb Quíxol, rural amb restaurant Hotel rural, antiga masia Llinatge de l’estament militar els i el fill d’aquest, Guillem de Gurb catalana del segle XIII Vespella d’Esplai membres del qual figuren com a (1038-1103), casat amb Ermessenda, Mas Carboneres La Salada, s/n Mas Castañé, s/n vicaris o veguers del castell de Gurb foren els darrers a cognomenar-se Casa rural independent (ctra. de Prats de Lluçanès) 938 891 594 (Osona), des de mitjans del segle X. Gurb; els seus successors prengue- del segle XV 609 300 966 El primer membre conegut és ren el cognom Queralt. ctra. de Roda, s/n www.lasalada.com Ansulf (942-992). El seu fillSendred Originàriament posseïren els cas- 938 500 290 Parròquia de Sant Julià (890-1021), casat amb Matresinda tells de Gurb i Queralt, als quals hi www.mascarboneres.com de Sassorba i després amb Ermengarda, és el afegiren el de Sallent (1033) i els Dinars i sopars 17 e tronc comú de les famílies Gurb i de Voltregà i Solterra (Sant Hilari Cervelló. El seu hereu Bernat Sen- Sacalm) el 1083.

110 111 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Bars Restaurants Informació turística Guia comercial

ALIMENTACIÓ Bars Restaurant Can Pantano Osona turisme C-17, km 65-67 Eix Onze de Setembre, 11 La botiga del Rebost ctra. d’Olost, km 6 938 895 741 de l’Hostal Nou Bar Àlex 938 862 107 / 610 949 236 08500 Vic c/ Barcelona, 33 www.canpantano.com 938 851 715 938 891 276 Peix, marisc i carns Fax 938 895 192 Carta 25 e CARNS I EMBOTITS Caps de setmana tancat www.osonaturisme.com Carta de vins extensa Carnisseria Munt d’or c/ Verdaguer, 27 938 861 317 Dilluns tancat Bar Gràfic c/ Pirineu, 20 Restaurant La Forja CELLER 693 779 251 c/ Barcelona, 13 Caps de setmana tancat Esports Celler La Florida ctra. Sant Bartomeu, 7 938 863 721 938 892 528 Menú 9,50 e Bars-restaurant Especialitat en brasa i galtes COMPLEMENTS I REGALS Padel Osona c/ Sant Roc, 29 Flors Gemma ctra. Sant Bartomeu, 11 938 831 782 Bar-restaurant l’Esperança El Rebost de l’Hostal Nou c/ Colom, 23 ctra. d’Olost km, 6 938 893 634 Vivers Tortadès pol. ind. Mas Galí 938 890 824 938 863 130 938 895 741 c/ de Palau, 12 Menú 8,50 e Menú 9 e. Club Tennis Vic Cuina casolana, plats combinats Carta caps de setmana av. Olímpia, s/n i esmorzars de forquilla Carns de criança pròpia (vedella, 938 833 460 adrogueria conill i ànec) Dilluns tancat www.clubtennisvic.cat Adrogueria Verdaguer ctra. Sant Bartomeu, 52 938 863 058 Bar-restaurant La Cabra ctra. de Manlleu, km 2 La Vila dels Masramon Club d’aeromodelisme ESTÈTICA 938 861 903 c/ del Serrat, s/n Amics de l’Aire e Menú 10 La Gravera de la Puieda Estètica i salut c/ Indústria, 7 1er pis 938 890 413 Dissabtes tarda i diumenges tancat 658 815 605 www.masramon.es 938 570 110 Marta Vila Bar-restaurant Sant Roc Restaurant per a celebracions i banquets c/ Sant Roc, 9 Club de Tir Esportiu d’Osona FARMÀCIES Club Tennis Vic crta. de Vic a Manlleu km 4,250 938 869 729 Farmàcia Espinosa ctra. Sant Bartomeu 938 863 596 Menú 9,90 e av. Olímpia, s/n 938 891 120 Cuina casolana i plats combinats 938 852 518 Menú 10 e / Carta 35 e. e e FOTOGRAFIA I DISSENY Bar-restaurant Untok Menú dissabte 15 / sopar dissabte 17 Diumenge bufet 19 e Anguera Fotografia Can Finestrelles 938 860 460 c/ Pirineu, 21 Dilluns tancat 938 831 771 NTC - taller de disseny c/ Barcelona, 25 938 866 192 Buffet 9,10 e Hostal del Molí Especialitat en escudella i carn d’olla Diumenges tancat N-152, km 71,6 938 861 104 Cuina casolana Bar-restaurant Cantàbria Menus per a colles i banquets c/ Sau, 2 Diumenge tancat 938 863 856 Cuina tradicional Gurb restauració Menú 9 e / Carta 25 e 938 894 496 Especialitat en peix i marisc Vedella de criança pròpia Diumenges tancat

112 113 a Sant Bartomeu del Grau

Gurb a Ripoll

a Manlleu

Antiga N-152 Barcelona-Puigcerdà

a Vic a Vic Malla

Malla és un poble rural situat al bell mig de la Plana amb una llarga tradició agrícola i ramadera. És un lloc fantàstic per fer passe- jades gràcies a la seva orografia i a una situació privilegiada. Compta amb un gran nombre de masies i cases pairals que ens traslladen al món de la pagesia i on es respira un ambient de pau i tranquil·litat. Al turó del Clascar, que s’imposa en el paisatge mallenc, hi han aparegut restes arqueològiques datades del segle III abans de Crist.

Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C-17 Barcelona-Puigcerdà, sortida Malla c/ Afores, s/n N-141 des de Manresa, sortida Malla Conjunt monumental del Clascar BV-5306 des de Mont-rodon, Taradell, sortida Malla Telèfon Al conjunt monumental del Clascar hi trobem el Restes de l’antic castell de Malla 938 856 306 museu amb les restes arqueològiques trobades a la Estan situades al castelló, que dóna nom a un bonic zona, les restes de l’ , la Codi postal antic castell de Malla rectoria indret situat al costat del turó del Clascar. Es creu (que alberga el museu de Malla), l’ 08519 església romàni- que el castelló és l’antic emplaçament del castell ca de Sant Vicenç i el cementiri. de Malla, actualment en runes. Fou descobert a Web principis del segle XX per la colla d’intel·lectuals www.malla-osona.net Museu de Malla anomenada popularment colla de Gurb, entre Situat a la Rectoria, hi ha exposades peces arqueolò- els quals hi havia el mossèn Gudiol. Al castelló hi giques i artístiques trobades durant la restauració trobaren restes medievals i d’èpoques anteriors, El municipi de l’església romànica de Sant Vicenç o bé cedides probablement ibèriques, en les quals destaca un pels habitants de Malla. També hi ha elements ganivet o coltell de metall (punta d’espasa). escultòrics i litúrgics que pertanyen al temple i un Les restes arqueològiques formen part del conjunt Municipi rural situat al bell mig annexes. Les restes arqueològiques monument funerari ibèric del segle IV aC dedicat de peces en estudi del Museu Episcopal de Vic i no de la Plana, amb una població que ibèriques trobades prop de l’església a un heroi, format per dos blocs de pedra. A les estan exposades al públic. majoritàriament viu de l’agricultura demostren que Malla ja fou habita- vitrines, hi podem trobar objectes litúrgics i petris i la ramaderia gràcies a la seixante- da el segle III aC. de diverses èpoques, monedes, ceràmica, capitells, na de masies que hi ha escampades La població actual de Malla és de columnes, etc. Església romànica de Sant Vicenç al terme. 258 habitants. A finals del segle (vegeu informació a l’apartat de patrimoni religiós) El nucli del poble està format XIX aquesta va arribar a cinc-cents Visites per dos conjunts arquitectònics cinquanta habitants, si bé durant Dissabtes de 17 a 19 h Cementiri municipal diferents: d’una banda, el més antic, tot el segle passat hi va haver una Diumenges de 12 a 14 h (vegeu informació a l’apartat de patrimoni religiós) format per l’església de Sant Vicenç davallada progressiva de població. juntament amb la Casa Rectoral, Tot i això, Malla ha conservat, així, el Museu de Malla i el cementiri; i la seva identitat agrícola sense d’altra banda, el nucli més modern renunciar a la modernitat. format per l’ajuntament i els edificis

Nombre d’habitants: 258 Nombre de comerços-restauració: 2 Sup. del terme municipal (km2): 11 Densitat de població (hab./km2): 23,5 Part d’Osona a la qual pertany: La Plana Gentilici: Mallencs i mallenques

118 119

Patrimoni històric Patrimoni religiós

Monument funerari romà Notable element d’escultura del segle IV aC amb clara Església romànica influència hel·lenística. Les restes es troben al Museu. de Sant Vicenç Es compta com un dels testimonis més antics d’escultura del país. El seu origen es remunta al segle X. Entre els segles XI i XII es va aixecar l’edifici romànic que ha perdurat Restes arqueològiques fins als nostres dies, de tres naus, separades per arcs Al voltant de l’església s’han trobat restes ibèriques de mig punt i capçades amb absis semicirculars de- i romanes. Un exemple n’és la misteriosa base de pedra corats exteriorment amb arcuacions cegues i franges del Clascar. A la pedra hi ha esculpit un quadrat. Podria llombardes. A principis del segle XX s’hi van realitzar marcar un primitiu emplaçament per al culte al Sol. reformes interiors fins a capgirar-ne l’orientació. Al 1984 va ser restaurada i se li van retornar les línies Masos originals. A la parròquia de Sant Vicenç de Malla Prop d’una seixantena de masos poblen el terme de encara passa per les cases la capelleta dels Sants o Malla. Els més rellevants són el Ricart, Torrellebreta, de la Sagrada Família. La capelleta és una caixeta de les Vinyes, el Puig, l’Albanell, la Roca, la Font i el mas fusta amb la imatge de la família de Jesucrist, amb Paracolls, una de les masies més antigues del poble una guardiola per dipositar-hi la voluntat. La capella (hi ha documentació que la situa al segle XI). s’està dins de les cases uns quants dies. La gent de Dels masos, destaquen els seus finestrals, així com les les cases li dediquen oracions i precs per demanar seves portes, n’hi ha de dovellades, d’altres amb arc de la seva benedicció. Després d’uns quants dies una mig punt o només amb llinda. persona de la casa la porta a una altra casa, fins que arriba novament a la parròquia de Sant Vicenç. Un El forn de calç cop a la parròquia, es torna a començar la volta. Als peus del Clascar, entre la Barquera i Corbateres, a Al campanar romànic de Malla hi ha quatre grans prop de l’indret anomenat Fontanelles, hi ha les restes campanes, es creuen datades del segle XVIII: d’un forn. Sembla ser un forn de calç. El que es veu és dues de grans (de repic més greu) i dues de petites sobretot la xemeneia, i l’olla sembla que encara seria (de repic més agut). Se sap que una de les campanes sota terra. De la xemeneia, en queda una paret argilo- grans es diu Vicenta, perquè és consagrada a Sant sa, restes de pedres i sobretot el que hi havia dins: rocs Vicenç. compactats amb calç. Hi ha veïns que diuen que els devia esclatar o es devia espatllar, perquè encara hi ha la matèria primera de dins. Es creu que podria ser ibèric i que va servir per coure les teules de les masies veïnes. La creu de Malla Cementiri Municipal Molins Està situada al cim del Clascar, des d’on es pot gaudir Va substituir el vell cementiri parroquial que s’estenia A Malla, hi podem trobar el molí de vent del Puig amb amplitud de la panoràmica de La Plana. al voltant de l’església. El nou cementiri està disposat de 1902 i el molí de la Font. com un contrafort graonat del turó del Clascar (ocupat en temps medievals pel Kastro Ursalitano), amb murs Camps on es va fer la batalla de Vic de 1810 llisos de pedra artificial blanca, darrere dels quals hi ha Prop del Ricard, hi ha els camps on es va portar a terme dos pisos de nínxols prefabricats i, al davant, a terra, la batalla de Vic el 1810, en el qual els francesos, encap- una lleixa de marbre per a inscripcions i ofrenes. Va ser çalats pel general Souham, guanyaren a les forces del projectat pels arquitectes Pere Riera i Josep M. Gutiér- General O’Donnell. rez (1983-1984).

120 121

Patrimoni natural Festes

Principals valors ambientals Primavera Bosc artístic del Prat Verd del medi natural Turons de la És una antiga plantació d’avets de Nadal re- Plana Ausetana Viacrucis de Malla al turó del Clascar convertida en bosc artístic. Disposa de diverses A Malla hi ha, sense dubte, els espais agrícoles Divendres Sant instal·lacions per celebrar-hi esdeveniments i d’un més ben conservats de tota la Plana Ausetana. El municipi de Malla té una superfície de 6,74 ha “poblat dels artistes” per realitzar diverses activi- Espais que actualment són cultivats princi- de l’espai protegit pel PEIN. Ball de bastons, Ball del Drac tats (taller obert, laberint, amfiteatre, etc.) palment amb cereals d’hivern i que són refugi Ball de la Rifa dels Ous d’importants poblacions de fauna i flora. El Clascar Pasqua www.elpratverd.com És el turó més representatiu del poble. A dalt del turó 938 853 857 La guatlla (Coturnix coturnix) espècie emble- s’hi troba la creu de Malla i és un excel·lent mirador de Estiu màtica de la Plana de Vic que ja Mossèn Cinto la Plana de Vic i del Montseny. Verdaguer esmentava sovint en els seus poemes Segona Pasqua Granada i textos, cria cada primavera en els conreus de Juny la plana mallenca. Els roures centenaris que hi ha prop del Ricard i prop del turó del Clascar són Havaneres i homenatge a un heroi del poble refugi d’ocells nocturns com el mussol comú 10 de setembre (Athene noctua) i l’òliba (Tyto alba), ambdues espècies plenes d’històries i llegendes del món Tardor de pagès. I els turons testimoni, en bon estat de conservació, amaguen unes comunitats Festa dels avis d’herbes aromàtiques molt singulars, amb un Primer diumenge d’octubre indubtable valor botànic i ecològic. Hivern Artesans Les rouredes, força humides, ens permeten veure ocells molt típics dels boscos europeus, com Festa Major d’hivern Experta en herbes remeieres el pica-soques blau (Sitta europaea). 22 de gener Rosa Maria Paracolls Al mas Paracolls s’hi pot trobar un jardinet d’herbes remeieres. www.paracolls.com Fonts del municipi Les fonts més conegudes que hi trobem són: font de la Roca, font del Vilar, font de Fontane- lles, font de les Febres i font de Sant Joan. Restaurants Allotjament Esports i aventura

Restaurant El Roquet de Malla Els Graners de Paracolls Centre hípic de Malla Rutes Hipermercat Esclat Allotjament Rural Mas Batlló ctra. C-17, km 62 Independent Escola d’equitació, pupil·latge 938 853 990 C-17, km 55 i excursions a cavall Cuina casolana 938 862 529 / 938 854 466 Al costat de la C-17 Itinerari històric Menú 9,75 eu 620 760 223 938 833 172 Grups i colles S’inicia i finalitza a la plaça de l’ajuntament, i Diumenge tancat Fax 938 895 522 www.centrehipicmalla.com fa un recorregut pels masos de Malla, per les www.paracolls.com Distintiu del SICTED fonts, els turons i l’església de Sant Vicenç. AjuntamentMasferrer Font de laForn Roca de calçPla de la CreuEsglésia deLa SantFeixa VicençAjuntament Bar dels estudis Distintiu SICTED c/ dels Afores, s/n 686 203 904 Menú 8,50 e./ Carta 15-20 e Dilluns tancat

122 123 a Vic

Malla

Itinerari històric

a Barcelona Muntanyola

Muntanyola és sinònim de contacte amb la natura, ple d’indrets per visitar i gaudir-ne. A la tardor, aquest poble rep la visita de molts boletaires a la cerca de racons on trobar-hi rovellons, fredelucs, llenegues i molts més. A Muntanyola, també tindreu l’oportunitat de fer parada i fonda en una masia rural o en una casa de colònies i degustar el típic formatge de cabra artesanal. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C-17 sortida de Taradell i, després, agafeu la N-141 C Castell del Múnter c/ Buenos Aires ctra. de Manresa a Malla. Masies rellevants Situat a prop de l’església parroquial. k Per Vic sud, en direcció a Santa Eulàlia de Riuprimer Està documentat des de l’any 929 amb Telèfon Dels més de vuitanta masos que pertanyen a Muntanyola, en el nom de Castellet. Actualment es troba 938 830 186 per la BV 4316, i seguiu a l’esquerra per la BV 4317. podem destacar el , prop de Tona, de 1640. Té una mas Comelles en runes. Codi postal capella dedicada a la Mare de Déu de la Bona Sort i en resta part k Empresa Sagalés: 08519 del retaule del segle XVII. El mas del Castell va reemplaçar l’antic Línia de Barcelona-Vic castell de Muntanyola, el qual fou derruït pel terratrèmol de Web 932 312 756 1448; en resten elements escultòrics a les finestres, i té al costat www.muntanyola.cat una capella romànica dedicada a Sant Pere (anterior al 1023). També podem destacar els masos de les Oliveres i Pedraltes dins la subcomarca del Lluçanès, juntament amb Bojons, les Deveses i l’enclavament de la Muntada (a la carretera de Vic a Olost).

El municipi

Municipi de muntanya mitjana situat a l’oest de la Plana de Vic. Pertanyen al terme dos enclava- ments que estan físicament al Lluçanès: la vall de Caraüll i el mas de la Muntada. Les primeres dades de la població es remunten al segle XV amb una població de 32 famílies. Amb els anys ha anat oscil·lant i actualment passa per una fase de creixe- Monuments megalítics ment: ha inaugurat una guarderia Es té constància escrita de l’existència el 2006 i un CEIP el 2007. d’una cista rectangular, o sepulcre de Aquesta població es concentra en fossa, a l’actual urbanització de Fontane- els barris de Serrarica i Fontanelles, lles. De moment no s’ha pogut localitzar la resta viu disseminada en habi- ja que possiblement hagi desaparegut tatges rurals. com a resultat de les noves xarxes viàries Nombre d’habitants: La base de l’economia són les de la urbanització. Un altre monument 540 activitats del sector primari, ja megalític és la Fossa d’en Terrades cone- Nombre de comerços-serveis: que la indústria i el comerç són gut també com Puig dels Moros. Aquest jaciment fou destruït els anys vuitanta 2 inexistents. S’hi sembren cereals en el decurs d’unes obres de la urbanit- Sup. del terme municipal (km2): de secà, com el blat, l’ordi i la civa- da. D’altra banda, la ramaderia ha zació. Era una petita galeria catalana, 40,3 experimentat en els darrers anys subdividida en tres cambres, una de les Densitat de població (hab./km2): un creixement destacable. quals era totalment enllosada. Es varen 13,40 trobar diferents restes arqueològiques Part d’Osona a la qual pertany: com una punta de sageta i una sivella de La Plana cinturó, ambdues de bronze. El sepulcre pertany a l’edat del bronze inicial. Gentilici: Les dues estan dipositades al Museu Muntanyolencs i muntanyolenques Episcopal de Vic. 128 129 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural

Església de Sant Esteve Principals valors ambientals Església de Sant Quirze de Múnter del medi natural L’alzina de Fontanelles i de Santa Julita Església d’origen romànic. Conserva l’absis i bona part dels murs de la Muntanyola és un dels municipis forestals més És una alzina centenària situada al davant del mas nau i la base del campanar. Fou re- desconeguts de la comarca d’Osona. Hi podem trobar Fontanelles. El tronc, mesurat a 1 m d’alçària té un Església romànica documentada des de l’any 983. Està formada per novada el segle XII i transformada, importants poblacions de cabirol (Capreolus capreo- perímetre de 4,5 a 5 m i la copa abarca uns 20 m una sola nau, sense absis. Va ser renovada i consagrada l’any 1177. amb elements barrocs, el segle XVII. lus), esquirols (Sciurus vulgaris) i senglars (Sus scrofa), lineals. Protegida pel Departament de Medi Ambi- Una de les reformes, el 1729 que li va donar l’aparença actual d’estil mamífers típics de les grans masses forestals. ent des de 1990. barroc. A l’entorn i al subsòl de l’església s’ha localitzat una necròpo- Església de Sant Genís Hi trobem una de les joies alades de la comarca, el picot lis contemporània al temple. Té adossada una rectoria i un gran casal. de Caraüll negre (Dryoco-pus martius), ocell que recentment ha Hi ha uns retaules originals dels tallers Ral i Gros de Vic i el retaule És una església romànica del segle arribat a aquest indret, on nidifica des de fa uns cinc major fet pel mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. Està situada a 6 XII, reconstruïda el segle XVIII. Està anys. És també un municipi típic per als boletaires, i hi km de Santa Eulàlia de Riuprimer. Restaurada el 1992, hi trobem una situada dins el terme d’Oristà, a la ha moltíssims racons bons per als bolets. Les espècies exposició de maquetes que mostren l’evolució del temple. capçalera de la riera Sagalers. Fou emblemàtiques del terme són el rovelló (Lactarius agregada a Muntanyola a partir del deliciosus), el fredeluc (Tricholoma terreum) i la llenega segle XIV i està documentada des o bromosa (Hygrophorus latitabundus). Comestibles de l’any 943. excel·lents que atrauen una gran quantitat de gent a la tardor. Muntanyola és plena d’antigues feixes on es cul- tivaven cereals (sobretot el mestall o sègol, cereal que es plantava a Osona des d’antic) i vinya (fins a principis del segle XX), que han esdevingut actualment boscos de pins joves que s’han de gestionar, ja que tenen un alt risc d’incendi. Tot això degut a l’abandonament dels conreus i masies, fet que ha passat a tota la comarca d’Osona des de principis del segle XX.

El Serrat de Puigsaurina Espai d’interès natural que es concentra a l’entorn d’aquest serrat. Està format per diversos torrents amb abundant vegetació de riera i diverses fonts, com ara la Font Podrit i les Albes. L’espai està molt a prop de la Urbanització Subirana.

Fonts del terme Les més important són la font del Dalmau, la font del Castell i la font de Canamera o la Roca.

130 131 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes Festes Restaurants i allotjament

Itinerari no motoritzat Primavera Bar- restaurant Mas Serra-rica La Serra Nova Casal Muntanyola Independent Residència Equina circuit BTT per Muntanyola Fira de l’Arbre i Fira de la Natura c/ dels Esports 938 137 066 Refugi de fauna salvatge Març 938 830 294 Disposa de tres allotjaments: (privat) El recorregut és de 24,36 km, i de dificultat mitjana. Menú 10 e / Carta 15-18 e el Freixer, l’Eugueda i Sobrevolta. av. Muntanyola-Pirineu Se surt i s’arriba a la zona esportiva. La senyalització és Especialitat en entrecot a la pedra, Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita www.masserrarica.com 938 137 124 horitzontal i el circuit està format per tres trams. escudella, carn d’olla i arrossos 16 de juny Distintiu SICTED L’itinerari només es pot fer a peu, en bicicleta o a cavall. Dimarts tancat Residència canina Excepte del 10 de juny Està senyalitzat amb marques de color blanc i verd. Estiu al 10 de setembre, no tanquen Cases de colònies Muntanyola Park En algun tram veureu senyals blancs i grocs, perquè coin- 938 136 006 cideixen amb petits recorreguts. Davant de l’ajuntament Festa Major del barri de Múnter Cases d’allotjament rural Casa de colònies L’Aliberch en veureu la placa informativa. 3 d’agost Mas l’Aliberch, s/n El Dalmau 938 832 229 Informació Muntanyola (la Pallissa del Dalmau) Distància: 36,34 km Dificultat: mitjana 938 830 175 La Roca de Muntanyola turística www.eldalmau.com ctra. BV-4317, km 3,2 937 885 777 Can Riera dels Assençaments Consorci de Promoció Turística 938 137 112 Portes del Montseny L’Alt Personatges il·lustres www.canriera.com Congost, La Plana de Vic Àrea de les 4 carreteres-Tona 938 125 712 Zona esportivaCan Ros El CastellLa Roca Can 29 AlibrerchCan GüellMas SegarellZona esportiva Mas Postius Dani Solà Vila ctra. BV4316 de Santa Eulàlia de www.portesdelmontseny.com (1976) Pilot de ral·lis, campió júnior de la World Rally Riuprimer a Avinyó km 13-14 Championship 2002 i campió d’Espanya d’asfalt el 938 898 105 Oficina Comarcal 2006. www.maspostius.com de Turisme d’Osona Eix Onze de Setembre, 11 Vic 938 851 715 Productes tradicionals www.osonaturisme.cat

Destaquen el formatge artesà muntanyolenc, madurat i fet amb llet de cabra, el mató, el formatge fresc i el iogurt d’elaboració artesanal. Paquets turístics

Hi ha la possibilitat de gaudir Artesans de diferents activitats com: Aproximació al món Mas Vilavendrell de l’ase català Elaboració artesanal de formatges de cabra Com s’han de fer el pa 938 136 020 i les coques Visita a una formatgeria artesanal

Consulteu-los a: www.portesdelmontseny.com

132 133 a Sta Eulàlia de Riuprimer

Muntanyola Sant Julià de Vilatorta

És un poble d’indrets naturals amb molt d’encant, envoltat d’un seguit de colls i pujols que conviden a passejar i a fer-hi agradables i llargues caminades. Les edificacions modernistes són un tret característic de la vila, en què destaquen les cases antigues de pedra natural amb inscripcions dels segles XVII i XVIII. A Sant Julià de Vilatorta, descobrireu paisatges i edificis sorprenents i podreu degustar una gastronomia de prestigi. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C-25 - Eix transversal direcció Girona o Lleida, pl. Marquès de la Quadra, 1 sortiu per Calldetenes i continueu per la BV-5201. Castell-Monestir de Telèfon k C-17 (direcció Barcelona-Puigcerdà), enllaceu amb la C-25, Sant Llorenç del Munt 938 122 179 fins a la sortida de Calldetenes i continueu per laBV-5201 . Codi postal El castell s’alça imponent sobre un cingle k Autocars Comasòlives 08504 en el punt de més altitud del terme mu- Línia regular de vic / Estació: Vic / 938 862 614 nicipal i, el segle X, tingué la jurisdicció de Web tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjans del www.santjuliavilatorta.cat k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà segle XII, després de perdre la condició de Estació de tren més propera: Vic castell, s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle, data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals. És el més gran i més ben conservat de la El municipi comarca. És de propietat particular i a l’interior hi ha un itinerari botànic i històric. Per a visites cal trucar al: 938 852 510. Sant Julià de Vilatorta, per la seva El creixement de la vila es pot banda est, fa de frontera natural seguir per les llindes de les cases entre la plana de Vic i les Guille- que tenen gravat el nom del propie- ries. En aquesta zona segueix una tari, l’any de la construcció, algun El castell o Casal fortificat de Bellpuig La sagrera i el nucli antic serra que oscil·la entre els 750 i els emblema religiós o una indicació El segle XII, el poble de Sant Julià de Vilatorta passà a De tot el nucli antic del municipi, format per la sagrera 850 metres d’altitud, mentre que la de l’ofici del propietari. domini dels senyors de Bellpuig, fet que provocà que i els altres carrers que la circumden, destaquen els part planera forma extenses i grans A principis del segle XX, Sant Julià durant els segles XIV i XV s’anomenés també Sant Ju- motius d’oficis i gremis que hi ha gravats a les llindes de planes de conreu. Hi destaca, entre de Vilatorta fou adoptat com a lloc lià de Bellpuig. En són un bon testimoni les dues belles moltes cases; les més antigues estan datades del segle totes, la planura situada entre els d’estiueig per famílies benestants parets que encara resten del casal fortificat. Es troba XVII. masos del Llopart, la Mata, l’Omeda de Barcelona. En pocs anys, la situat dalt la carena, prop del parc de les Set Fonts, en- i la Carrera, on es va construir, cap població es va envoltar de torres i tre la riera de Sant Julià i la carretera de Vilalleons. Des El col·legi del Roser a l’any 1936, un camp provisional xalets, molts dels quals construïts d’aquest indret s’obté una magnífica vista del poble i Edifici modernista i peculiar erigit per Josep Puig d’aviació. també dins del nucli del poble o dels seus verals. Els vilatortins l’anomenen “el Castell”. i Cunyer l’any 1907. En aquesta institució destacà el pare La població es formà a l’entorn del transformant cases velles. Hi ha Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874-Sant temple de Sant Julià que se sap fou moltes cases de tipus modernista, Julià de Vilatorta, 1956) per la seva obra d’investigació erigit i consagrat pel bisbe Idalguer i algunes amb estucats, que donen en els camps de l’agronomia, de la física i, sobretot, Nombre d’habitants: pels volts de l’any 910. El nom de un aspecte senyorial a la població. de la meteorologia. 2.973 Vilatorta apareix documentat per Des del 1945, Sant Julià de Vilatorta Nombre de comerços-serveis: primera vegada l’any 926. Els segles i Vilalleons formen una sola entitat Les obres de Miquel Pallàs XII i XIV hi ha notícia d’un petit municipal amb una superfície de A principis del segle XX, el municipi fou adoptat com a 37 nucli de cases o sagrera a l’entorn prop de 16 km2. Tot i que continuen lloc d’estiueig per a famílies benestants de Barcelona. Sup. del terme municipal (km2): de l’església de Sant Julià, que essent dues entitats d’un passat i És per això que hi ha moltes cases de tipus modernista. 16 desaparegué pràcticament amb el unes característiques diferents. Aquesta fisonomia de Sant Julià de Vilatorta entre els Densitat de població (hab./km2): despoblament dels segles XIV i XV, corrents modernistes i noucentistes, es deu, en gran 186,98 en què hi quedaren només set o part, a Miquel Pallàs, mestre d’obres vilatortí autodidac- Part d’Osona a la qual pertany: vuit famílies. ta (1876-1943). Les seves obres es troben per tota la vila, Les Guilleries cal fer esment, però, del Casal Núria construït l’any 1929 i del parc de les Set Fonts. Gentilici: Vilatortins i vilatortines

138 139 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural

Església de Santa Maria Santuari de Puig-l’agulla Principals valors ambientals Situat a 700 m d’altitud va ser del medi natural de Vilalleons durant molts segles centre de peregrinació. L’edifici és d’estil Sant Julià de Vilatorta ocupa una àm- Vilalleons és un poble de poc més d’un centenar d’habitants, l’edifici barroc-neoclàssic de finals del segle plia zona a cavall entre la plana de Vic que concentra més interès historicoartístic és l’església parroquial, de XVIII. La primera edificació va ser i les Guilleries. A la part més baixa del bells trets romànics. Tot i que l’estructura de la primera edificació s’ha l’hostatgeria i posteriorment s’edifi- municipi, els espais agrícoles es barre- vist modificada pel comunidor aixecat sobre el magnífic absis i la tor- cà el santuari. A l’interior es troben gen amb arbredes i boscos illa de roure re campanar construïda davant la nau al segle XII, per dins, l’església la verge de Vilalleons i retaules de martinenc (Quercus humilis) o d’alzina de Santa Maria de Vilalleons constitueix un preciós exemple de les gran valor. (Quercus ilex) i pi pinyer (Pinus pinea). magnituds que assolí l’art romànic català: fins hi tot els bells retaules En aquests boscos trobem una fauna barrocs, únics a la comarca, es compenetren amb les primitives parets i una flora interessants, hi cria elfalcó de pedra vermella. mostatxut (Falco subbuteo), un petit falcó caçador d’ocells, s’hi refugien les mosteles (Mustela nivalis) i els eriçons (Erinaceus europaeus), dues espècies en perill de desaparició en moltes contrades de la Plana. Si ens movem per les zones forestals de la part més alta del municipi, més cap a llevant, trobem amplis alzinars amb pi roig (Pinus sylvestris) i roure martinenc, on podem trobar gran varietat d’animals com l’esquirol (Sciururs vulgaris), la llebre europea (Lepus europaeus) i fins i tot el cabirol (Capreolus capreolus). Destaquen a la carena de Vilalleons els ecosistemes rics en ocells insectívors: mallerengues de diverses espècies (blava, carbonera, petita i cuallarga), i pica-soques blau (Sitta europaea). A Ermita de Sant Roc Sant Julià de Vilatorta, s’hi troba una Construïda entre 1783 i 1853 en gran varietat de plantes orquídies, prò- motiu d’una promesa a Sant Roc per pies del país, com l’orquídia catalana lluitar contra la pesta. (Ophrys catalaunica) o les rares Ophrys speculum o Aceras anthropophorum, Fonts del terme Les més conegudes i representatives de Sant Julià de Vilatorta es troben L’església parroquial varietat que s’anomena orquídia de l’home penjat, per la similitud que té en el parc de les Set Fonts, construït per Miquel Pallàs. També cal ano- de Sant Julià de Vilatorta la flor d’aquesta planta amb un home menar la font de la Riera i la font d’en Pep. Construïda el segle XI, només en penjat. El terme limita amb les Guille- resta el campanar, la part baixa de ries en una zona de cingle vermell, on Roc del bolet l’absis i l’ampit de la nau central. viuen ratpenats de diverses espècies, Conegut com a bolet del gegant. Pedra alçada molt erosionada, possi- La resta s’ha vist modificada per sobretot els del gènere Myotis, que blement és una mostra de l’art rupestre esquemàtic. Se’n desconeix les necessitats del culte, que en viuen en esquerdes enmig de la roca. la utilitat. motivaren successives ampliacions En aquest lloc, hi nidifica elduc (Bubo al llarg del temps. bubo), el mussol més gran d’Europa.

140 141 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes | Gran Recorregut Rutes | Itineraris

GR 2 GR 2 Masies de Vilalleons Belles edificacions Distància: 13,50 km Temps: 3 h 15 min Dificultat:baixa Distància: 9,21 km Temps: 2 h 25 min Dif.:mitjana-alta Tram 8 Tram 9 Distància: 18,328 km Temps: 4 h 19 min Distància: 9,142 km Temps: 2 h 17 min

Set FontsLa ComaLa Riera La Vall Coll deLa laCosta LaCreu Sala VilalleonsCan SaurellEl PujolLa BoixedaEl CasadevallEl GiliEl Mesquí Els BoscEl Casal delCamí Quer Domus de laSet carena de Fonts Bellpuig Set FontsAltarribaLa CasanovaL’Albareda Can GarbellsL’Arumí Mas d’enPuig Coll CastelletCan BarretinaPuigsec Set Fonts

Vilanova de Sau SantuariPuig-l’agulla de SantuariPuig-l’agulla de Seva Els Munts Les fonts Distància: 27,31 km Temps: 6 h 50 min Dif.:mitjana-alta Distància: 11 km Temps: 2 h 45 min Dificultat: baixa Desnivell de 135 m. Recomanable tot l’any.

Rutes | Itineraris

Ruta pel centre del poble Ruta per les cases senyorials del poble L’AlbaredaMas d’enGorg Coll deColl Llitons SaSalt Meda de Els la MinyonaMuntsLa Verneda L’EsplugaTorrents Coll deFont Romagats deSet la RieraFonts Set FontsFont delFont Caragol d’enFont Pep d’en Font Titus delFont Dr. SantmartíPlaçaPlaça Catalunya deFont la Font deSet la RieraFonts Distància: 2,60 km Temps: 1 h Dificultat: baixa Distància: 2,70 km Temps: 1 h Dificultat: baixa

Guilleries Puig-l’agulla Distància: 23 km Temps: 5 h 40 min Dificultat: alta Distància: 16,4 km Temps: 4 h Dificultat: baixa-mitjana

Set FontsPlaça MontsenyPlaça MajorEl Perer Carrer dePlaça la Mercè Carrerde l’ajuntament Ermitade SantPlaça de Roc Sant CatalunyaRectoria RocCan VallsCan PallàsSet Fonts Set FontsTorre Església MontsenyCarrer Can Núria MadirolesCan SerraTorre ElAnita RoserVilla EmíliaCan CondesEl SolàArca Villade Noè MercedesCan PallàsCa la SetManyana Fonts

Set FontsCànovas Cau deColl Guilles deLa Romagats Pedrija La Guineu Tres Termes La RocaPenedès Sala d’HeuresL’OmedaLa Sauleda La QuintanaSet Fonts Les setCastell FontsCamí de Bellpuig dePuig-l’Agulla la carenaCreu deTres Montagut TermesLa Roca Penedès de TaradellSala d’HeuresL’Omeda La SauledaLa Quintana Les set Fonts

Ruta del camp d’aviació Sala d’Heures-Ruta dels molins Distància: 11 km Temps: 2 h 40 min Dificultat:baixa Distància: 14,30 km Dificultat: mitjana Racons boscosos Camí de les carenes Distància: 19 km Temps: 4 h 40 min Dif.: mitjana-alta Distància: 16,4 km Temps: 4 h Dificultat: alta

Set FontsAltarriba La QuintanaLa Sauleda La Carrera El Llopart Sala d’HeuresMolí del Omeda LlopartEl Tei Set Fonts Set FontsLa QuintanaLa SauledaEl LlopartSala d’HeuresMolí del Sant Llopart MarcCalldetenes Ruta delsLa MolinsCalvariaSet Fonts El BuixóPuigsec Coll de SantSalt de Llorenç Elsla Minyona Munts Mas GrauPont delMas Vent d’en L’Arumí Coll Set Fonts Domus Carenade Bellpuig Colldel Castellde l’HomePuig MoltóCau Mort de CollGuilles de PalomeresColl de PortellColl de SantPuigsec LlorençSet Fonts

142 143 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Productes tradicionals Restaurants Sant Pere de Casserres Distància: 33,54 km Temps: 8 h 23 min Durant molts anys, Sant Julià de Vilatorta era Ca la Manyana Mas Albereda Dificultat: alta conegut com a “Sant Julià de les Olles”, per la av. N. S. de Montserrat, 38 av. Sant Llorenç, 68 quantitat d’obradors de terrissa que hi havia. 938 122 494 938 122 852 Set FontsL’Albareda Plaça Folguerolesde lesLa Cabres DamuntTorrents Tavèrnoles BeneriguesCollet Fussimanya de PassarellaSant PereParador dePuig Casserres de delVilanova Sau Far La Mina deCollsaureda Sau Gorg Masde Llitons d’enL’Arumí Coll Can GarbellsCementiriSet Fonts Es recomana no fer-lo en època de El segle XVII, al municipi hi havia 27 forns que Especialitat en arròs caldós www.masalbereda.com pluges perquè els camins s’enfan- es dedicaven principalment a la ceràmica amb llamàntol De la terra al plat, passant Menú 14,50 e guen molt. Té trams molt tècnics. vidriada preparada per anar al foc. Fins i tot (beguda i IVA a part) per les mans de Nando l’entranyable tupí derivà en el mot tupinot, Carta 50-55 e Jubany de vegades aplicat als vilatortins com a sobre- Sopars divendres i dissabtes Cuina de mercat Dilluns tancat Menú degustació i plats de temporada nom en sentit irònic i divertit. El tupí és una Festes Menú 20 e ((beguda i IVA a part) olleta petita d’una sola nansa que serveix per Cal Teixidor Cap de setmana 37 e escalfar el vi. L’antiga indústria terrissaire ha Vilalleons Obert cada dia de 13.30 a acabat desapareixent amb la mort de l’últim 938 887 036 15.30 h i de 20.30 a 23 h Dimecres i diumenge al vespre tancat Primavera Tardor Circuit permanent d'orientació terrissaire, el Sr. Joan Capdevila (1936-2008) Cuina casolana Menú 9 e. / Dissabtes no festius de l’obrador de Ca la Llebre. Drac de Sant Jordi Aplec de Puig-l’agulla Sardanes Circuit plantejat com una gimcana en què s’han 12,50 e Dilluns de Pasqua i castanyada de trobar les 16 fites repartides pels voltants del Carta 18-20 e av. Sant Jordi, 41 Tercer dissabte municipi. Recorre la Carena del Castell, les Coves, Dimarts tancat i laborables 938 122 918 tanca a les 17 h Cuina d’autor tradicional Trobada de caramelles de novembre l'Albareda, les Roques i Cal Guardià. Apte per a Especialitat en lletó de xurro, angules Primer diumenge després totes les edats. Les fites tenen diferents graus de Artesans Puig-l’agulla d’aguinaga i arròs caldós de llamàntol de Pasqua. Fa 400 anys Hivern dificultat: 6 de fàcil localització, 5 de mitjanes i 5 Santuari de Puig-l’agulla Menú 10,50 e (IVA a part) e que s’hi canten caramelles de difícils. Per seguir-lo cal tenir el mapa que es Ceramista i escultora 938 888 210 Carta 35-40 Dilluns i dimarts tancat Isabel Ylla-Català Especialitat en amanida de formatge Celebració pot adquirir a diversos establiments del poble i a Restaurant recomanat pel col·lectiu c/ dels Terrissers, 6 de cabra i foie i cua Caminada popular de Sant Julià les oficines de l’ajuntament. “Cinc a taula” de La Vanguardia 938 887 138 de bou farcida de múrgoles Tercer diumenge de maig 9 de gener Menú 12 e / Carta 28-30 e Dimecres tancat Les Set Fonts Estiu Cinema infantil Picapedrer Parc de les Set Fonts i familiar Nom dels gegants Joaquim Menció i Pallàs Els Lleons 938 122 148 rbla. del Castell, 7 c/ Major, 4-6 Obert juny, juliol i agost Festa Major de Sant Julià Cada diumenge i tots els caps de setmana de l’any Quart cap de setmana de gener i febrer 938 887 549 de Vilalleons de juliol 938 888 224 En Pàmfil i l’Elisenda Cuina de temporada Bars-restaurant Carta a partir de 18 e O Estiu Set Fonts Obert divendres per sopars, dissabte Frankfurt Sant Julià Cada divendres tot el dia i diumenge dinars av. Sant Jordi, 19 de juliol i agost La Pizza 938 887 627 (diverses activitats) Cuina casolana av. N. S. de Montserrat, 48 Especialitat en galtes 938 122 070 Sardanes i peus de porc a la brasa Cuina de temporada Menú 9 e / Carta 15-20 e e Cada dissabte Preu mig carta 22-25 Dilluns tancat de juliol i agost Mercat setmanal Dilluns i dimarts tancat La Nau Els dijous La Troballa Festa Major c/ Comerç, 7 Polígon la av. N. S. de Montserrat, 19 de Vilalleons Quintana 938 122 828 938 120 003 15 d’agost Especialitat en arròs negre cremós, Cuina casolana llaminera de porc amb bolets i tonyina Menú 8 e amb salsa de soja i verduretes Cap de setmana tancat Menú 11 e / Carta 25 e Obert de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h Dimarts i dimecres tancat

144 145 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Allotjament Bars Informació turística Guia comercial

FARMÀCIA Hotels Catalunya Punt d’informació pl. Marquès de la Quadra, 11 turisme Farmàcia D. Pérez Gómez av. N. S. Montserrat, 9 938 887 054 Hotel Torre-Martí *** 938 888 215 c/ Ramon Llull, 11 Esmorzars i sopars de forquilla Parc de les Set Fonts Especialitat en mandonguilles i cap i pota FLEQUES 938 888 372 No fan menú 938 122 786 www.hoteltorremarti.com [email protected] Forn de Pa Sant Julià av. N. S. de Montserrat, 31 938 887 199 Elegant i tranquil L’Escut Pintura, escultura, música i literatura s’uneixen a l’hostaleria. c/ Núria, 10 ESTÈTIQUES 938 888 360 Bar de nit. Obert de 22 a 3 h Estètica Lídia c/ Núria, 1 938 888 370 Hostal Restaurant Ca la Manyana Núria av. N. S. de Montserrat, 38 ESTANCS c/ Núria, 27 938 122 494 938 122 243 L’Estanc c/ Núria, 13 938 122 350 www.calamanyana.com Conserva tot el caliu i l’encant de les antigues fondes de poble catalanes. IMMOBILIÀRIES Confortable, tranquil i familiar. Finques Vilatorta av. N. S. de Montserrat, 24 938 888 232 Mas Albereda Hotel **** av. Sant Llorenç, 68 938 122 852 MODA www.masalbereda.com Botiga Nova c/ Marquesos Vilallonga, 8 938 887 454 Masia carregada d’història Bon tracte i tranquilitat Guia comercial Novetats Anna M. pl. Església 938 122 179 Ofereix paquets de cap de setmana ALIMENTACIÓ PASTISSERIES Allotjament rural Autoservei Vilamala c/ Puig-l’agulla, 34 938 887 441 Crossandra c/ Núria, 12 938 887 751 El Mas Fiter-Pròxim av. N. S. de Montserrat, 35 938 122 467 Granja Pastisseria Dolsan c/ Ramón Victori, 10 Vilalleons 938 887 844 / 659 822 712 CARNS I EMBOTITS PEIXATERIES El Puig Carnisseria Balasch “An- Ausa Gel av. N.S. de Montserrat, 34 B 938 887 090 Urbanització El Puig tiga casa Nis” c/ Núria, 2 938 122 198 938 887 050 Carnisseria El Rebost av. N. S. de Montserrat, 21 938 887 943 PERRUQUERIES Carnisseria Gallart Perruqueria Carme av. N. S. de Montserrat, 34 A 938 122 139 “Can Puig” c/ Rector Roca, 9 938 122 092 Perruqueria Lola av. Jaume Balmes, 10 938 887 281 COMPLEMENTS PER A LA LLAR I REGALS Perruqueria Montse c/ Núria, 8 938 122 082 Electrodomèstics Rosell c/ Núria, 17 938 887 895 Perruqueria Neus c/ Núria, 9 938 887 315

DROGUERIES QUIOSCOS I PAPERERIES Llibreria Montseny c/ Núria, 18 938 122 196 Drogueria Verdaguer av. N. S. de Montserrat, 31 938 888 102 Adrogueria Schlecker av. N. S. de Montserrat, 32 B

146 147 a Folgueroles

Sant Julià de Vilatorta

Itinerari de les cases senyorials a Vic

Vilalleons

a Puig-l’agulla

a Sant Sadurní d’Osormort Sant Martí de Centelles

És un poble de gran tradició històrica i un espai natural que captiva el visitant. La natura, l’entorn i la imatge dels Cingles de Bertí són l’escenari perfecte per desconnectar del món i practicar el senderisme. Mereixen especial esment les restes romàniques del castell i l’ermita de Sant Pere de Valldaneu. A Sant Martí de Centelles, fareu rutes increïbles descobrint els costums de la pagesia i els paratges més bells del territori. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric Patrimoni religiós

Adreça k C-17 Barcelona a Puigcerdà. Sortida Sant Martí de Centelles c/ de l’Estació, 2 k C-1413 Antic camí de Sant Feliu de Codines a Centelles, Castell de Sant Martí Església de Sant Pere Telèfon que dóna accés a les nombroses masies del municipi. o dels Centelles de Valldaneu 938 442 406 k Empresa Sagalés Iniciat a l’època del romànic i finalitzat a l’època Situada als peus dels Cingles de Bertí, és d’estil Codi postal Línia Barcelona-Vic gòtica, conserva elements dels segles X al XVIII. romànic molt modificat al segle XVI. L’any 1007 08592 Línia Castellterçol-Vic Fou volat durant les guerres carlines. Situat en un ja existia. Té adossat el mas de can Esglésies i Web 932 312 756 turó, sobre l’agullola de Sant Martí, a una altitud uns panteons d’època medieval i moderna. www.smarticentelles.org de 855 m, vigilava els accessos a la plana de Vic des k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà del sud. A partir del segle XIII, va formar part de la Estació: Sant Martí de Centelles / l’Abella poderosa baronia dels Centelles, que posteriorment passaria a ser comtat. El recinte murat conserva la capella gòtica de Santa Maria. Actualment, es troba en rehabilitació. El municipi

El municipi està situat a la part disseminades, com ara Sant Pere de meridional de la comarca d’Osona Valldaneu, Sant Miquel Sesperxes i i s’estén a la dreta del riu Congost. el Racó de la Font. L’actual municipi La població es distribueix en dues resulta de la unió de tres antigues zones diferenciades: la part alta o parròquies i del veïnat de l’Abella, sector de les Comes, presidida pel des de l’edat mitjana situats sota castell medieval i l’església de Sant domini de la baronia dels Centelles, Martí i travessada per l’antic camí el bressol de la qual és el castell de ral de Centelles a Sant Feliu; i la part Sant Martí. El ric patrimoni cultural baixa o sector de l’Abella, a la vora del terme es troba distribuït per un del riu Congost. També hi trobem entorn de gran bellesa, ideal per a El pont de l’Abella altres sectors, poblats amb masies itineraris i caminades. Important obra del segle XVIII (any 1740) que permetia que el camí ral de Barcelona a Vic creués el riu Congost. Església de Sant Miquel Sesperxes Dolmen del Serrat del Duc L’obra original data dels segles XII-XVII, tot i que fou Construcció megalítica, situat al costat del torrent de reformada a finals del segle XVII i reconstruïda l’any Nombre d’habitants: Vilà, d’1,90 m de llargada per 1,50 m d’amplada. Forma 1738. L’església, originalment coneguda com de Perticis, 1.027 conjunt amb els dòlmens de la Serra de l’Arca (Aigua- és esmentada ja l’any 1154. Pràcticament des dels seus Nombre de comerços-serveis: freda). inicis ja va ser unida com a sufragània de la parròquia de Sant Martí de Centelles. Del 1680 al 1690 es va 11 reformar l’edifici antic del qual es conserven molts pocs 2 Masies històriques Sup. del terme municipal (km ): El Presseguer, el Fabregar, el Castellar de Dalt, la Rovira vestigis. En aquell moment, les capelles de l’església 25,6 de Cerdans, el Soler del Coll, el mas Blanc, el mas l’Oller estaven dedicades a Sant Antoni i a la verge del Roser. Densitat de població (hab./km2): i el Pou, entre d’altres. Durant la invasió francesa i la guerra civil espanyola 40,12 l’església va ser saquejada. Actualment, parcialment Part d’Osona a la qual pertany: Forn de calç de l’Oller restaurada, continua essent sufragania a càrrec del Gran estructura industrial dels segles XIX-XX per a la Osona Sud-Alt Congost rector de Sant Martí de Centelles. Té una esvelta nau producció de calç, situada a la rodalia de la masia del amb voltes i una cúpula d’obra cuita, i és acabada amb Gentilici: mateix nom. L’any 1936 hi assassinaren diverses perso- un presbiteri de forma rectangular i amb una capella Santmartinencs i santmartinenques nes, tal com recorda una làpida. Es troba en rehabilitació. per banda. 152 153 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Rutes > Camins de Gran Recorregut

Església de Sant Martí La capella de Sant Jaume Capella de Nostra de Centelles Construïda a partir de l’any 1692 per Senyora dels Àngels GR 5 Situada al peu del castell medieval, donar servei religiós al veïnat de Situada prop del mas l’Oller. ja existia l’any 1031. Actualment, és l’Abella. La dedicació a Sant Jaume, Construïda a principis dels anys Des del Matagalls fins a Montserrat un edifici barroc del segle XVII que patró dels pelegrins, reflecteix la seixanta amb aportacions de les té, al costat, la cripta funerària dels proximitat del camí ral de Barcelo- famílies benestants que estiuejaven El tram surt d’Aiguafreda, passa per l’Abella, comtes de Centelles. na a Vic. al municipi. les piscines de l’Oller, Valldaneu, el Castellar Punt d’informacióL’Abella Piscinesd’Aiguafreda deSant l’Oller Pere El de Castellar ValldaneuEl Collet de la Pedra Dreta i el Collet de la Pedra Dreta. Patrimoni natural

Principals valors ambientals Cingles de Bertí del medi natural Cingleres que separen l’altiplà del Moianès de la plana Rutes > Senders locals El municipi està partit per la Cinglera de Bertí, del Vallès. Formats per materials sedimentaris (margues, indret d’especial interès faunístic i botànic, en què gresos i calcàries), són una zona rica en fòssils. Pertanyen trobem animals tan interessants com el duc (Bubo PR 1 PR2 a Sant Martí de Centelles un total de 769,44 ha del PEIN bubo), el mussol més gran d’Europa; l’escassíssima Cingles de Bertí. merla blava (Monticola saxatilis) i algun ratpenat de roca, també força escàs, com els del gènere Myotis. Com a plantes interessants trobem la savina (Ju- niperus phoenicea), arbust capaç de créixer enmig de roques en unes condicions molt dolentes. A la Cinglera hi ha, des de fa més de dos cents anys, cabres assilvestrades que diuen que les varen alliberar els habitants de les masies. També hi ha cabirols. Als plans de Can Miqueló, hi cacen molts rapinyaires L’Abella Grau del PresseguerSant MiquelSerra Sesperxes del SotSoler de del la VallCollRoquetesSant Miquel del Fai CentellesCastell deEsglésia Sant Martí deEl SantRacó de Centelles MartídeCan la Font deCuixes CentellesEl Torrent Santde la MiquelViuda del Fai com el xoriguer (Falco tinnunculus) i l’aligot (Buteo buteo).

Fonts del municipi El municipi té diverses fonts, entre les quals destaquen les de Sant Martí, Sauva Negre, PR 3 PR4 ca l’Església, can Tresquarts i font de l’Oller.

Arbres monumentals El roure de les piscines és un arbre monumental. L’ Ajuntament està tramitant actualment la catalo- gació dels arbres monumentals del municipi.

Pla de la Garga Part alta de Sant Martí de Centelles que limita

amb Castellcir i Sant Quirze Safaja i on hi ha la CentellesCastell deEsglésia Sant Martí deEl SantPou de Centelles MartíSant de Miquel CentellesEl Presseguer Sesperxes Grau del Presseguer L’Abella L’Abella Coll de CanEl TresMontpar QuartsLa ViladevallEsglésia deCastell Sant deMartíCentelles Sant de M. Centelles de Centelles parròquia de Sant Martí de Centelles. El Pla de la Garga és creat pel camí històric de Vic a Caldes de Montbui (actual C-1413 entre Centelles i Sant Feliu de Codines).

154 155 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes > Itineraris pel municipi Bars i restaurants Allotjament Informació turística

Bar del Poble Comunitat Monàstica Punt d’informació del Parc Passeig patrimonial per l’Abella Itinerari que discorre pels elements arquitec- Itinerari dels Cingles de Bertí c/ Estació, 7 Santa Maria de Mas Blanc 938 440 154 tònics més rellevants del veïnat de l’Abella, nu- 648 244 659 Lloc de recés i espiritualitat Aiguafreda Distància: 15 km Temps: 4 h Dificultat: mitjana Plats combinats 938 442 467 [email protected] cli urbà crescut a partir dels segles XVII-XVIII. Diumenge a la tarda tancat Itinerari senyalitzat www.santamariamasblanc.org Camí panoràmic del castell Consorci de Promoció La sortida és a l’estació de Sant Martí. Pugeu cap a Terres Bar de l’Estació de Sant Martí Estació de la Renfe Cases de colònies Turística Portes del Montseny. Petit itinerari a peu d’accés al castell de Sant Vermelles i el Pla de la Garga. El camí s’endinsa cap als 938 440 534 L’Alt Congost, La plana de Vic Martí des de l’església, al sector de les Comes. Cingles amb unes vistes panoràmiques impressionants. Eix Estels Àrea de les 4 carreteres Tona Continueu per sota can Presseguer i Sant Miquel Sesper- Can Miqueló 938 125 712 Itinerari de la memòria històrica xes. Passareu pel costat de Can Miqueló (casa de colònies). 938 440 284 www.portesdelmontseny.com Itinerari que aplega diferents llocs on van Un cop al Cingle, trobareu l’església de Sant Pere de www.decolonies.com succeir fets històrics durant la II República i Valldaneu i el Morro de les Avellanedes (part que sobre- Oficina Comarcal la Guerra Civil als municipis de Sant Martí de surt). El recorregut baixa per unes escales antigues amb de Turisme d’Osona Centelles, Tagamanent i Figaró-Montmany, i panoràmiques del Vallès amb el Morro de la Trona. Eix Onze de Setembre, 11 Vic arriba fins a municipis veïns com La Garriga i Un cop a baix, trobareu al Pla de la Barraca i la Masia 938 851 715 l’Ametlla. El recorregut es pot fer a peu, encara de Valldaneu, i acabareu el recorregut a l’estació. Festes www.osonaturisme.cat que és més recomanable fer-lo en cotxe, donades les distàncies entre els punts. Tots els llocs estan dotats de senyalització interpretativa. Primavera

Circuit d’orientació de Valldaneu Diumenge de Pasqua Rifa de mones a l’església Entre l’Oller i Valldaneu s’organitzen periò- Guia comercial de Sant Martí dicament curses d’orientació esportiva amb senyalització i materials propis. Aplec dels ous Estanc I COMESTIBLES Recorreguts circulars Març-abril. El dilluns de L’Estanc de l’Abella c/ de les Cadenes, 4 938 440 866 Pasqua a l’ermita de Sant El primer porta des del nucli de l’Abella, Vallda- Miquel Sesperxes. A la sortida neu, Grau de les Avellanedes, la Trona, Caste- de missa es realitza un sor- Farmàcies llar, Mirones, fins a tornar a l’Abella. Un segon teig de mones de pasqua recorregut també surt de l’Abella, i passa pel Farmàcia Dolors Camps c/ Sant Jaume, 4 938 440 157 i embotits Grau Presseguer, Sant Miquel Sesperxes, Coll de can Borla, Coll de Gasents, can Rajidell, la MOBILIARI I EQUIPS PER A L’OFICINA Trona, Castellar, Valldaneu i de nou l’Abella. Un Estiu Copyfax-maieroffice c/ Nou, 52-58 902 118 756 tercer recorregut surt de l’Abella cap al Grau Aplec de Sant Pere de can Tres Quarts, Sant Miquel Sesperxes, de Valldaneu mas Presseguer, Grau del Presseguer i baixa Queviures 29 de juny fins a l’Abella. Un quart recorregut que surt de Queviures Ca la Montse c/ del Pont, 2 938 442 152 l’església de Sant Martí de Centelles, el Castell, Festa Major de l’Abella la Rovira dels Cerdans, el Fabregar, el Racó de o de Baix la Font, el Pou i l’església de Sant Martí de PAPERERIA 25 de juliol. Sant Jaume Centelles. copatró del municipi Papereria i Quiosc c/ Major, 1 609 965 288

Festa Major de Sant Martí Perruqueries o de Dalt Tots els itineraris estan dotats de materials impresos Perruqueria Rosa pl. de l’Abella, 5 630 471 156 i, alguns, de senyalització pròpia. Podeu imprimir-vos 15 d’agost els materials des de la web www.smarticentelles.org 156 157 a Vic

a Aiguafreda Sant Martí de Centelles

Passeig patrimonial per l’Abella

GR5 a Barcelona Sant Sadurní d’Osormort

És un indret que conserva el valor rústic i la tranquil·litat, en un entorn de turons i cingleres vorejats de vegetació de roures, alzines i pins. Antigament, era refugi de bandolers i pas de traginers, i ara s’hi pot gaudir de bones passeja- des als voltants de la riera Major, per les masies de gran valor arqui- tectònic i visitar l’església, una joia del romànic. A Sant Sadurní, us endinsareu en la intensitat dels colors dels boscos, a cada època de l’any, i podreu practicar la pesca, la caça i els esports de motor. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C17 direcció Ripoll, enllaceu amb la C-25 direcció Girona, Calçada romana de Coll de Portell ctra. de Vic, s/n sortida 195 Pont romànic de Bojons Antigament fou un camí carrerer de la via roma- k N-II o autopista direcció Barcelona, enllaceu amb C-25 Telèfon És una obra d’art sobre la riera Major, pont romànic del na. (direcció Lleida), sortida 195 938 887 375 segle XV amb arcs desiguals. Està situat al costat del k C-25 direcció Lleida, sortida 195 Mail molí de Bojons, en un sector engorjat de la riera, entre Restes ibèriques a Puig Castellar k Vilalleons-Sant Julià de Vilatorta, preneu la carretera Sobre la Mina o Foradada hi ha Puig Castellar, [email protected] penyes. El molí, convertit ara en hostal, encara guarda a Sant Sadurní d’Osormort l’arcada de pedra del pont primitiu del mas Bojons, al amb importants restes prehistòriques, probable- voltant del qual s’anaren construint una sèrie de xalets ment d’un antic poblat ibèric. Excavat superficial- que, convertits en urbanització, han adoptat el nom ment, s’hi trobà ceràmica abundant i una moneda del mas. ibèrica. Masos rellevants El mas la Verneda de Sant Feliu reemplaçà l’antiga fortalesa de Planeses i rebia encara el nom de domus o casal fortificat el segle XV. Fou El municipi renovat els segles XVII i XVIII i té una gran bellesa de línies. També és remarcable el mas l’Espluga, que havia estat situat en una espluga o balma, on Municipi situat al bell mig de les seus cavallers: “Aquí serà el punt de encara hi ha restes de l’Espluga Vella. El grup de Guilleries que limita amb la pro- partida per la captura de l’ós!”, des masos de la Boixeda, el Rifà, la Verneda de Sant víncia de Girona. La població està d’aquell moment la clariana quedà Ponç, el mas i molí de Bojons i la Vila del Prat. disseminada i habita la vall de la batejada amb el nom d’Osor. Masferrer és una de les mostres més interes- riera Major, dita antigament riera Després de dies d’infructuosa sants del setcentisme rural català. Té un gran cos d’Osor, que travessa el terme i que recerca el rei va exclamar: “car-ós”. central, amb la teulada de dos vessants, anterior i neix al Montseny, sota el cim del D’aleshores ençà, aquell punt es posterior, i un barri o galeria. La façana principal, Matagalls. Hi ha dos petits nuclis coneix com Carós. El rei seguí bus- a tramuntana, té uns notables esgrafiats amb residencials prop dels molins de la cant i després de moltes jornades al·lusions a les arts sumptuàries i decoratives, Verneda i de Bojons. Inicialment, les sense rastre, amb el desànim i el el portal del barri és ornat per un emblema a la terres formaven part del terme del cansament cada cop més acusat, el dovella central, i hi ha un magnífic treball de forja castell de Sant Llorenç i posterior- rei digué: “Aquí se us queda”. I així, als balcons i les baranes dels terrats. Té especial ment esdevingué priorat canonical aquell lloc es coneix amb el nom de mèrit el coll del pou, i en general tots els detalls de Sant Llorenç del Munt i fou Susqueda. Un cop al camí de retorn, del mas tenen un gran regust d’època. substituït, el segle XI, pel castell de quan la comitiva arribava a la plana, Sameda. La parròquia és coneguda de cop i volta apareix l’ós i el rei i els Rutes | BTT Nombre d’habitants: des de 937 i fou denominada de Pla- cavallers donaren mort a la bèstia 90 neses el segle XI, d’Osor els segles colossal. El rei digué: “L’ós surt Nombre de comerços-serveis: XII i XIV i finalment d’Osormort. mort”. D’aleshores ençà que aquell Ruta amb BTT per les Guilleries punt és conegut com a “Osormort”. 3 Distància: 34 km Temps: 3 h 30 min Dificultat: mitjana El nom d’Osormort ve d’un fet 2 Sup. del terme municipal (km ): curiós. Diu la llegenda que, durant Al terme domina el sector forestal 30,6 el regnat del rei Pere II, en aquesta amb més de 2.000 ha de boscos Densitat de població (hab./km2): cort barcelonesa del segle XIII, d’alzines, roures, pins, castanyers i 2,94 prengué forma la remor d’un ós 700 ha de pasturatges. Els conreus Part d’Osona a la qual pertany: colossal a les Guilleries. Pere II no de cereals, farratge, llegums i pata- dubtà a formar un escamot de tes i la cria de bestiar (porcí i boví) Les Guilleries Sant SadurníBojons d’OsormortPont de MalafogassaSant AndreuVallclara de Bancells Església dePont St. deS. Osormort MalafogassaSant AndreuVallclara de BancellsSant Sadurní d’Osormort cavallers i partí cap a les Guille- complementen l’economia. Gentilici: ries. Un cop als boscos formaren Santsadurninencs i santsadurninenques un campament, i el rei digué als

162 163 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural Festes

Principals valors ambientals del medi natural Estiu Festa Major Església parroquial de 6 de setembre Sant Sadurní d’Osormort Sant Sadurní es troba enmig de l’espai natural de les Guilleries, gran massa forestal enmig de la serralada Construcció de finals del segle XI (romànic Transversal. Aquestes terres han canviat molt en l’últim Restaurants Informació llombard-català). És una església de nau única segle, i han passat de ser una zona poblada de gent capçada a l’est per un absis semicircular, a l’oest que vivia del camp i del bosc, a ésser una de les grans i turística s’aixeca el campanar que està recolzat sobre la àmplies zones despoblades de Catalunya. Aquest fet ha Molí de Bojons volta de la nau. És de torre de planta quadrada, afectat la fauna i la flora, que ha passat de ser pròpia ctra. de Vic, s/n Espai Natural cobert per una teulada de dos vessants decorat dels espais agrícoles i rurals, fins a principis del segle 938 122 170 de les Guilleries- amb tres nivells de finestres. A la base del cam- XX, a esdevenir fauna i flora forestal típica dels boscos Cuina casolana Savassona panar hi ha la porta d’entrada al temple. Al costat centreeuropeus més humits. Menú 10,50 e./ Carta 20-25 e. Ajuntament de nord de l’església, es conserva una capella gòtica. Vilanova de Sau Des de mitjans del segle XII i fins al segle XVII És un dels pocs indrets on encara hi nidifica labeca - La Cantina Passeig Verdaguer, 7 va dependre en bona part del monestir de Sant da (Scolopax rusticola) a Osona, ocell present entre ctra. de Vic, s/n 938 847 006 Llorenç del Munt. nosaltres a la tardor i l’hivern i que marxa a terres del 938 122 101 620 131 211 Els terratrèmols del segle XV van enderrocar part nord d’Europa a nidificar. Una nombrosa població de Cuina casolana Menú diari del campanar, que ràpidament va ser refet però senglars (Sus scrofa) i de cada vegada més nombre Carta 20 e amb molta mala fortuna. de cabirols (Capreolus caprolus) fa que sigui una zona Durant el segle XVIII s’hi van fer algunes refor- caçada, però la gran extensió d’aquests boscos dificulta mes: s’hi van afegir capelles i la rectoria, i l’interi- aquesta pràctica. Hi és present el raríssim gat salvatge or es va decorar amb estil barroc. (Felis sylvestris) o gat marc, anomenat així per la gent Allotjament L’Església comptava amb un retaule barroc que que antigament vivia al bosc. fou destruït durant la Guerra Civil, però se’n varen salvar unes importants pintures murals de En aquests boscos, hi ha importants extensions de cas- Hostal rural Càmping la primera meitat del segle XII que ornaven tota tanyer (Castanea sativa), molts dels quals encara explo- la conca de l’absis i que es conserven al Museu tats, però l’alzinar muntanyenc és, sens dubte, l’hàbitat Hostal Can Enric ** Molí de Bojons Episcopal de Vic. més predominant. A la riera Major i la riera d’Espinelves “La Cantina” 938 122 170 al seu pas pel terme d’Osormort hi queden poblacions Accés per ctra. C-25, Accés per ctra. C-25 de cranc autòcton (Austrapotamobius pallipes lusitani- sortida 195 sortida 195 cus), actualment molt amenaçat a la nostra comarca pel 938 122 101 Càmping de 3a cranc americà (Procambarus clarkii), espècie invasora Al bell mig de la naturalesa i en Categoria de 59 places procedent de les amèriques. Una altra espècie invasora una zona molt tranquil·la Preus a partir de 4,5 e Preu mitjà per nit 30 e Església de Sant Feliu de Planeses hi ha el campanar de cadireta, fet amb dues arcades i ha envaït malauradament aquestes aigües clares, el per persona Situada al costat de l’important mas de la Verneda una finestra esqueixada simple, situada sobre l’arcada visó americà (Mustela vison) viu aquí lliure d’enemics i de Sant Feliu. El lloc és esmentat des de l’any 953, i de l’entrada. L’edificació, en bon estat de conservació, depredadors, alimentant-se de petits peixos i crancs. l’església des del 1014. Inicialment, aquesta església representa, per la seva estructura i decoració, els models tenia independència parroquial fins que fou supeditada propis de l’arquitectura del segle XI. al monestir veí de Sant Llorenç del Munt vers l’any 1140 i passà a ser sufragània de Sant Sadurní al segle XV. Ermita de Sant Ponç L’edifici romànic ha sofert poques reformes que n’hagin La petita església de Sant Ponç, documentada des del Fonts del terme alterat l’estructura. L’església constitueix un exemplar 1050 dins la parròquia de Sant Julià de Vilatorta, fou La font dels Peons, la font del Rifà i la font típic del primer art romànic, consta d’una nau coberta totalment renovada els segles XVII i XVIII. Està situada de Masferrer són les més significatives. amb volta de canó seguit, reforçada per un arc toral al sector de Sant Ponç, o de Sant Ponç de la Verneda, i amb un absis semicircular. L’entrada primitiva, a la s’estén des del coll de Romegats fins a la vora dreta Arbres monumentals façana de migjorn, es troba tapiada, però és ben visible. de la riera Major. És un indret emboscat i aspriu que Tot i que no estan protegits per la Generalitat, cal par- La portalada nova, a la façana de ponent, també té un té com a límit de ponent la cinglera que va del coll de lar de la sequoia (sequioa s.p.) i del teix (taxus baccata) arc de mig punt adovellat. En aquesta mateixa façana Romegats al de Portell. del Masferrer com a arbres significatius de Sant Sadurní. 164 165 Sant Sadurní d’Osormort

C-25 - a Girona / a Vic Santa Eulàlia de Riuprimer

És un poble tranquil, acollidor i envoltat de natura. El terme és ple de boscos i racons per explorar, amb un roure centenari a prop del qual s’han fet troballes de l’època prehistòrica. És un paratge singular de torrents i rierols amb una flora i una fauna riquís- simes. A Santa Eulàlia de Riuprimer, hi podreu fer rutes a peu, en BTT o a cavall, assaborir l’embotit de primera qualitat i la coca de pa cuita amb llenya. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C-17 i agafeu la BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer c/ Major, 30 k C-25, sortida Moià i Santa Maria d’Oló i agafeu la BV-4316 Mas Ventaiola Antic castell de Torroella Telèfon Situada en un altiplà al nord-oest del municipi, Està documentat del 1130. Casal fortificat dels Empresa Sagalés: 938 138 000 k és el millor mirador de Santa Eulàlia. La casa segles XV i XVI. Propietat de la família Manlleu Línia Vic-Muntanyola pertanyia a la família Muntanyola o Dosrius, de i cedit al Bisbat de Vic l’any 1203. Destaquen els Codi postal Línia Vic-Avinyó la qual ja es té documentació al segle XIII. El seu trossos de pedra posada en forma d’espiga, mo- 08505 932 312 756 estat actual es deu a ampliacions posteriors da- dalitat de construcció encara vigent a Osona en Mail tades dels segles XVII i XVIII. Ha estat restaurada el segle XI. El casal actual està format pel mas, el [email protected] darrerament. seu molí i la finca de la Telleda. El municipi

Santa Eulàlia de Riuprimer està si- va superar gràcies al dinamisme tuada a l’extrem oest de la Plana, al del sector de l’espardenyeria, la peu de les muntanyes que separen fabricació de pasta i sopa, l’extracció Osona del Bages. Sempre ha estat de guixos i la indústria llangonis- el pas de contacte entre el Pla de sera. A principis del segle XX s’hi va Bages i Osona, sobretot al segle XIX instal·lar la fàbrica de filatura que amb el trànsit de traginers. És un va donar feina a població de la vila i poble tranquil i acollidor, envoltat rodalies. Posteriorment la fabricació de natura. La riera de Santa Eulàlia de mobles va incrementar la vida separa el poble en dues parts. econòmica del municipi.

El nom de Santa Eulàlia surt per Actualment, Santa Eulàlia té un co- primer cop en un document de l’any merç tradicional i arrelat, destaquen 904, per motiu d’una transacció la bona qualitat dels productes entre particulars. L’economia s’ha alimentaris frescos com ara el pa, basat tradicionalment en l’activitat l’embotit i la carn. L’oferta gastro- agropecuària. La crisi econòmica nòmica ofereix al visitant una cuina i social de finals del segle XIX es tradicional i ben elaborada.

Nombre d’habitants: La Torre Vella La casa forta de Torreferrada 1.010 Situada entre l’església de Sant Joan de Riuprimer i el Coneguda també com a la domus de Torreferrada. Nombre de comerços-serveis: mas Galí. Formada per una torre de defensa i un antic Situada en un altiplà al sud-est de la població. mas adossat. El conjunt és conegut com la Torre Vella i A l’inici era una torre de defensa del segle XIII, docu- 12 2 es va construir a finals del segle XV. mentada des del 1247, i pertanyia al Bisbat de Vic. Es va Sup. del terme municipal (km ): restaurar l’any 1626. Manté les ferrades metàl·liques 14,01 Restes romanes originals de la porta principal. Antigament va ser la seu Densitat de població (hab./km2): A principi de la dècada de 1980, mentre es feia un rebai- de l’Administració del municipi. 72,09 xament de terres, es va trobar un mil·liari romà. Aquesta Part d’Osona a la qual pertany: pedra, alta i rodona, servia per marcar les milles a les Casa forta de Montalegre La Plana vies romanes (una milla equival a mil passes o uns 1.480 Va destacar des d’inicis del segle XIII, tot i que segura- m). Tot sembla indicar que la pedra va ser portada cap a ment era més antiga. L’antiga fortalesa ocupava un pe- Gentilici: l’indret on es va trobar, atès que la via romana que unia tit pujolet. Ara, el seu solar l’ocupa el Mas Bosc (renovat Riuprimerencs i riuprimerenques Vic amb el municipi era secundària. els segles XVII o XVIII). 180 181 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural

La parròquia de Santa Eulàlia tenia adscrites al territori Principals valors ambientals Església parroquial dues sufragànies: El roure gros de Santa Eulàlia de del medi natural Sant Joan del Galí Els terrossos de Santa Eulàlia tenen un gran valor És un roure centenari que hi ha al costat de la Riuprimer Unida al poble de Sentfores l’any 1840 fins al 1982 quan geològic, atès que són testimonis de l’erosió dels rius depuradora. Anys enrere, les parelles del poble el municipi va ser absorbit per Vic. Documentada ja al i torrents que hi ha hagut a la Plana de Vic des de fa hi anaven a festejar, després del rosari. A prop Està situada al nucli del poble, documentada a segle XIII. Des de 1248 tenia un segon altar dedicat a Santa mil·lennis. Amaguen també animals esquerps com del roure s’han trobat diverses destrals de mà partir de l’any 929, època romànica. Ha sofert Maria i del segle XVI en endavant un altre dedicat a Santa els cabirols (Capreolus capreolus), les guineus (Vulpes de l’època prehistòrica. diferents reformes, la primera, l’any 1041, en què Magdalena (terme municipal de Vic). vulpes) o els toixons (Meles meles). va ser consagrada pel bisbe Oliva, i la darrera, l’any 2005, amb què adoptà l’aspecte actual. Sant Cugat o Sant Jaume d’Alboquers El terme és ple de boscos, alternats amb conreus de Sempre s’han respectat els orígens tal i com Coneguda com a Sant Cugat d’Alboquers des de 1161 tot cereals i farratges, on viu la perdiu roja (Alectoris rufa) mostra la coberta romànica que manté encara al i que segurament és anterior a aquesta data. L’església i el conill (Oryctolagus cunniculus), dues espècies molt subsòl de l’edifici. Ubica un museu sobre la seva segurament és del segle X i fou renovada el segle XVII, importants per a la piràmide ecològica, ja que són evolució arquitectònica. molt transformada i modificada, sense cap estil definit. l’aliment de mamífers carnívors i rapinyaires. Desta- Està dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, una Actualment pertany a Sant Bartomeu del Grau. quen també mamífers com la geneta (Genetta genetta), santa molt popular a totes les terres hispà- curiosament introduït a la península ibèrica pels àrabs niques des de mitjans del segle IV. L’any 1987, En època medieval s’hi erigiren diverses capelles. Les més i que viu actualment entre nosaltres, refugiat en petits unes excavacions arqueològiques van posar al importants són: cingles i roquissars. Als torrents i rierols s’hi pot trobar descobert una tomba antropomorfa i vestigis de la serp d’aigua o serp escurçonera (Natrix maura), que murs d’un edifici anterior a l’església romànica Sant Iscle de Tolosa s’assembla a un escurçó però que no ho és, i per tant és del segle XI. Documentada ja en el segle V, situada al nord-oest de la inofensiva. Santa Eulàlia és un municipi que té molts vila, prop del mas Ventolà. Sembla que se’n va abandonar racons per explorar, plens de fauna i flora interes- el culte al segle XIV, i va passar a l’església parroquial de sants, típiques dels ambients mediterranis (zones més Santa Eulàlia. Actualment ha desaparegut. exposades al sol) i dels ambients europeus (zones més ombrívoles). Sant Antoni Abat del mas Torroella Documentada per primer cop l’any 1609. Es va reconstruir a principis del segle XX. Aquesta capella és un petit edifici dels Fonts del municipi Al terme municipal trobareu tres fonts conegudes: la anomenats historicistes o fets amb ornamentació que copia font de les Planes, la font Gran i la font Codina. Anti- formes dels antics arts gòtic i romànic, característics de l’èpo- gament, a la font Gran, per la Festa Major, la quitxalla ca en què regia el modernisme. La capella es manté molt ben hi anava a recollir els dolços i les petites joguines que cuidada i preparada per celebrar-hi actes de culte. sortien dels coets gegants. Capella de Sant Sebastià Tot i que pertany a la demarcació de Vic, la capella està Badlands o terrers dins la parròquia de Santa Eulàlia. Situada a la punta de Entre el barri de la Guixa o Sentfores (Vic) i Santa Eulà- l’altiplà de Sant Sebastià, constitueix un bon mirador de la lia hi ha una zona ocupada per un conjunt de xaragalls plana osonenca. Lloc d’aplecs i de trobades molt concorre- amb fort pendent que desaigüen al riu Meder. Aquestes gudes. D’origen desconegut, es creu que es va aixecar en terres estan formades per lutites carbonatades (mar- motiu de les pestes que varen atacar greument el país a gues), riques en fòssils, molt presents en altres zones principi del segle XVI. Adossada a l’ermita es va construir properes com la plana de Vic (turons) i tenen gran la casa de l’ermità. El 17 de maig de 1705, el vicari general interès didàctic, turístic i científic. Els terrers són seguits de Vic i rector de Santa Eulàlia, Dr. Llorenç Tomàs i Costa, molt d’aprop pels geòlegs estudiosos, per quantificar va convocar una reunió clandestina, amb vuit prohoms de els processos d’erosió i desertització del país. la comarca i un delegat de l’arxiduc Carles d’Àustria, per preparar una reunió dels confederats a la Gran Aliança, per fer fora del tron d’Espanya al borbó Felip V.

182 183 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes Festes Productes tradicionals

Primavera Festa Major d’estiu Destaquen els embotits artesanals com ara la llonganissa, Itinerari no motoritzat La darrera setmana el fuet i la botifarra de Santa Eulàlia, eleborats amb carn de Santa Eulàlia Aplec de Sant Sebastià d’agost i la primera de primera qualitat. Primer diumenge després de setembre També té molta anomenada la coca de pa cuit amb llenya de Riuprimer de Pasqua, a l’abril com a especialitat del municipi. Es va inaugurar el juny de 2006. Forma part de l’iti- Caminada “La marxa nerari de Muntanyola ja que el circuit està format Commemoració del dels vigatans” per tres trams i només es pot fer a peu, en bicicleta Pacte dels vigatans, i lliurament de la Flama Artesans o a cavall. Premi literari i Pacte dels vigatans 10 de setembre Està senyalitzat amb marques de color blanc i verd. de Sant Sebastià Ferrer En algun tram veureu senyals blancs i grocs, perquè Cap de setmana proper Antigament, al poble hi havia el matalasser coincideixen amb petits recorreguts. Davant de al 17 de maig (Consell Riuprimer, Gas i el cisteller, però no varen deixar successors. l’ajuntament veureu la placa informativa. de Joves de Riuprimer) i Rocs “RGR” Amb tot, hi ha el ferrer, Ramon Serra i Solà, Dues hores de nascut el 1927. Nét i fill de ferrers, ha pogut dedi- resistència d’enduro Estiu car la seva vida en aquest ofici. Actualment, està 11 de setembre jubilat, manté el taller i fa petits arranjaments. Circuit Circular Sant Joan Distància: 16,25 km Dificultat: baixa Bicicletada El dia 23 de juny es fa Forner i pastisser “Pedala, pedala” la rebuda de la flama Josep Novellas Edo Setembre del Canigó i la foguera Forn Novellas (lloc itinerant) 938 830 003 Hivern Festa del Segar Primer diumenge Festa Major d’hivern de juliol 10 de desembre Personatges il·lustres Plaça de l’esglésiaPla de SantMas Sebastià VentallolaCan RossinyolEncreuamentCamp torrentet de Plaçafutbol de l’església Cultura i lleure Festa del Batre Cavalcada de Reis i Fira d’Artesans i pessebre vivent Josep M. Cases i Deordal (1919-2002). Bisbe de Sogorb (Castelló) nascut a Santa Finals de Juliol 5 de gener, exposició Museu d’un pessebre a la Eulàlia. L’any 1969 va fundar els Grups d’Oració i Amis- L’any 1987, tècnics de la Diputació de Barcelona tat. Va sobresortir per la seva profunda espiritualitat, Caminada popular Rectoria van excavar els baixos de l’església i van posar al per la potenciació de Càrites i el servei als pobres i mar- Últim diumenge d’agost, Ruta BTT Turó de Bellver > descobert una tomba antropomorfa i vestigis de ginats. El seu cos està enterrat a la cripta de la catedral inici de la Festa Major Serrat Gran Postius murs d’un edifici anterior a l’església romànica de Castelló de la Plana. Distància: 32 km Dificultat: mitjana del segle XI. Dr. Llorenç Tomàs i Costa Activitats Canonge, vicari general de la Diòcesi de Vic i rector de Commemoració del Pacte dels vigatans, Premi Santa Eulàlia de Riuprimer, promotor de la trobada de literari i Pacte de Sant Sebastià caps de “Patriotes Vigatans” a l’ermita de Sant Sebastià Maig el 17 de maig de 1705 on pactaren a favor dels Àustries.

Ramon Baucells i Serra Nom dels gegants (1892-1979). Canonge, prelat i fill predilecte del muni- Santa EulàliaCreu de de Riuprimer laMuntanyola MirandaSant (puig Cugat Vilar)La deMontjoia GavadonsSanta Eulàlia de Riuprimer cipi. Director del Boletín Oficial del Obispado i del Full Diocesà. Fou vicari general i prelat domèstic del papa. Va facilitar l’ingrés i l’atenció mèdica a moltes persones Sebastià i Eulàlia mancades de recursos. Va construir el Casal Parroquial de Santa Eulàlia i el seu poble el nomenà fill predilecte.

184 185 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Guia comercial Bars Restaurants

ALIMENTACIÓ Bar Can Miquel Bar Restaurant Cal Xoriguer c/ Major, 15 c/ del Puig, 2 Carnisseria i Pa Vilaró c/ Major, 2 938 830 096 938 830 235 938 830 195 Queviures Corretja c/ del Puig, 1 938 830 088 Dilluns tancat Especialitat en porquet al forn de llenya i en esmorzars de forquilla Queviures Montse c/ Major, 26 938 830 056 Menú 9,50 e// Carta 20-25 e. Dimecres tancat FARMÀCIES Bar Can Ton Farmàcia Àngel Torres c/ Major, 22 938 830 004 c/ Major, 33 938 830 205 Especialitat en vedella amb bolets FLEQUES Allotjament Menú 9,50 e./ Carta 12-13 e. Forn i Pastisseria Novellas c/ Major, 24 938 830 003 Xerrades informatives sobre productes de la terra amb tastets a preu simbòlic Casa de turisme rural MERCERIES Estanc Riuprimer c/ Major, 29 938 830 150 Mas el Vilar 938 870 337 PERRUQUERIES Perruqueria Corretja av. Benestar, 11 938 830 163 Perruqueria Dolors c/ del Sol, 56 938 137 105 Perruqueria Montse c/ Nou, 19 938 830 182

Informació turística

Consorci de Promoció Turística Oficina Comarcal Portes del Montseny de Turisme d’Osona L’Alt Congost-La plana de Vic Eix Onze de Setembre, 11 -Vic Àrea de les 4 carreteres-Tona 938 851 715 938 125 712 www.osonaturisme.cat www.portesdelmontseny.com

186 187 Santa Eulàlia de Riuprimer

a Vic

a Avinyó

a Muntanyola Santa Eugènia de Berga

L’Església de Santa Eugènia de Berga és un dels millors exemplars de l’art romànic de la comarca d’Osona. Un bon moment per visitar el poble és durant la celebració dels Tonis, al gener, una festa que es complementa amb la creixent fira de comerç. Tres rutes us portaran a conèixer l’entorn natural de Santa Eugènia de Berga, on podreu comprar-hi les garoines i els dolcets i assaborir la bona gastronomia. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric Patrimoni religiós

Adreça k C-17 sortida Taradell per la BV-5306 pl. Major, 1 k B-540 Vic-Arbúcies El Casal d’Heures Església de Santa Eugènia Telèfon k Eix Transversal C-25 sortida de Calldetenes-Folgueroles- o Sala d’Heures de Berga 938 855 803 Sant Julià de Vilatorta Està situat entre Santa Eugènia i Sant Julià de Codi postal Parteix d’un edifici preromànic aixecat el segle Empresa Prat 938 126 411 Vilatorta. Havia estat una antiga fortalesa i resi- 08507 k X o fins i tot abans i possiblement com que era Línia Vic-Taradell dència de cavallers. L’any 1809 els francesos van molt petit fou ampliat el segle XI. Web malmetre molt la construcció. L’any 1938 va servir Tot i les diferents transformacions sofertes al www.santaeugeniadeberga.cat k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà d’estada al govern republicà. La dècada de 1930 es llarg dels anys, no deixa de ser un dels millors Estació més propera: Vic va construir l’actual edifici del Casal. El Nadal de exemplars de l’art romànic de la comarca d’Oso- 1937 es va esfondrar la torre del castell primitiu, na. El cloquer sobre cimbori és un dels més grans. k Taxi: 659 212 972 i va quedar la petita capella de Sant Joan com a Antigament, quan es consagrava una església, únic element. hi havia el costum de posar les restes d’algun És de propietat privada i no es pot visitar. sant a l’altar. A Santa Eugènia es van trobar dues El municipi lipsanoteques o pots de relíquies. La més antiga, del segle XI, estava tapada amb cera, segellada amb l’anell del comte Bernat de Besalú. Tenim constància de la parròquia econòmica es basa en l’agricultura La segona, data de 1173. Són unes peces romàni- de Santa Eugènia de Berga al segle i la ramaderia, però també en els ques molt valuoses perquè serveixen per datar XIII, època en la qual formava part molins fariners i la teuleria. Aquest les dues etapes de construcció de l’edifici. Actual- dels dominis del castell de Taradell. creixement s’atura a finals del segle ment, es troben al Museu Episcopal de Vic. El municipi va passar per diferents XIX i principis del XX, però es torna L’església està catalogada com a bé d’interès dominis i crisis, tant demogràfiques a remuntar a partir de 1914. L’any cultural. com econòmiques. El nom de Berga 1923 s’aprovà portar el corrent elèc- no té cap vincle amb la capital del tric al municipi. Comença llavors un Berguedà. Té orígens cèltics (signifi- període en el qual augmenten les ca elevació del terreny). La població infraestructures i també el nombre inicia un important creixement a d’habitants. partir del segle XVIII, del qual són Durant un període curt (1937/1939) testimoni la construcció de cases al i, per decisió del consistori, el poble voltant de l’església i de masos a la passà a anomenar-se Berga del vora dels camins rurals. L’activitat Castell.

Nombre d’habitants: 2.256 Masos Nombre de comerços-serveis: Entre altres destaquem: mas el Gener (segle XII), mas 27 dels Frares, mas de Fontanelles, mas Mitjà (casa natal Sup. del terme municipal (km2): de l’historiador franciscà Josep M. Pou) i can Co o l’Hos- tal d’en Moles (tradicional hostal del camí ral 7 entre Vic i Viladrau). Densitat de població (hab./km2): 322,29 Part d’Osona a la qual pertany: La Plana Capella de Santa Amància Gentilici: Situada al costat de la Sala d’Heures, està dedicada a la Santaeugeniencs i santaeugenienques Mare de Déu del Carme. Guarda el cos de Sta Amància.

170 171 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni natural Rutes | Senders de petit recorregut

Principals valors ambientals Ruta de les fonts Ruta urbana pel nucli antic del medi natural Iniciem el recorregut a la plaça Nova, on trobem Sortim del centre del poble, a la plaça Major i l’església, davant de l’antic ajuntament. També hi ha La plana de Vic i els seus espais agraris són ben seguim per la plaça Montseny, en direcció a la l’actual casa de la vila. Sortim pel carrer de la dreta, representats a Santa Eugènia, sobretot a la part més font Rodona, visitem també la font Xica que es anomenat del Pare Solà (dedicat a Andreu Solà i baixa del municipi, ja encarat a Vic. Hi trobem amplis troba just al costat, seguim el camí fins al carrer Molist). Algunes de les cases del carrer s’edificaren a conreus de cereals d’hivern alternats amb files d’arbres Cadí que ens portarà al camí que voreja el torrent mitjans del segle XVIII; destaquen can Segimon, cal vells com el roure o pollancres plantats per a finalitats de Santa Eugènia, el seguim fins a can Cisteller Cisteller i can Piella, que compten amb llindes gravades comercials. i continuem cap a la font d’en Manon, podem amb diferents motius. Arribem a la plaça del Padró fer el camí de tornada pels carrers Pirineu i Sant amb una bona perspectiva de la Plana. Hi trobem una Aquí podem veure el picot garser petit (Dendrocopus Marc que ens porten a la plaça d’Àngel Guimerà, creu del segle XVI construïda per lligar-hi els lladres. minor), espècie descoberta en aquesta part de Catalu- seguim cap a la plaça Major i baixem pel carrer Continuem pel carrer Canigó, on destaquen cases com nya ara fa només uns deu anys. Pare Solà fins a la plaça del Padró, seguim per les can Tuneu i can Català, amb llindes gravades. Seguim La guatlla (Coturnix coturnix), la perdiu (Alectoris escales, creuem la carretera i arribem a la font del a l’esquerra pel carrer del Call i, després, a la dreta cap rufa), la cogullada (Galerida cristata), el mateix conill Rossinyol. a can Soms, que és una mostra de com eren les cases (Oryctolagus cunniculus) i el llangardaix ocel·lat (Timon del poble al segle XVIII. Seguim per la plaça Montseny lepidus) són importants espècies pròpies dels espais i voltem l’església per la part de darrere; al parterre oberts i emblemàtiques en aquesta plana. Jacint hi ha la placa en memòria del Dr. Ramon Fontanellas, Verdaguer ja n’esmentava algunes en els seus versos artífex de l’ampliació de l’església. Seguint endavant, dedicats a l’avifauna osonenca, en què descrivia el que destaca l’edifici que acull la rectoria i la farmàcia, un significava cada ocell pels pagesos i bosquerols. Ara, dels edificis més antics del municipi. aquestes espècies es troben en franca regressió degut a l’amenaça que plana sobre els seus hàbitats. Plaça MajorFont RodonaFont XicaFont d’enFont Manon del Rossinyol

Les rouredes de Sala d’Heures i Llopart es troben entre Santa Eugènia de Berga i Sant Julià i ocupen una part Paratge de Sala d’Heures dels dos municipis. Constitueixen sens dubte, la massa Hi trobem una gran roureda, amb roure martinenc i boix; forestal més ben conservada de tota la plana de Vic, és un dels pocs boscos que es conserven amb aquesta ve- Plaça NovaCarrer delPlaça Pare PadróSolàCarrer CanigóCarrer del PlaçaCall Montseny amb una densitat i extensió de roures de grans dimen- getació típica de la Plana. Lloc documentat des del segle Sender PR C-93 sions força espectacular. Un passeig per aquests boscos X, actualment s’hi mantenen diferents construccions de Distància: 15 km a la primavera i a l’estiu ens farà gaudir de l’espectacle diversos períodes: el casal, la masoveria, la capella d’estil Recorre el municipi fora del nucli urbà, passant dels ocells i de l’exuberància de les plantes. Com a romànic, el pantà i l’aqüeducte. pels paratges més significatius en un passeig boscos humits que són, hi trobem freixes (Fraxinus sp.), que pot gaudir-se un matí de cap de setmana. aurons (Acer sp.) i blades (Acer opalus), tots caducifolis, i Fonts del terme Comença a l’ajuntament i passa per les masies formen, juntament amb els roures, una massa forestal Al municipi de Santa Eugènia de Berga hi ha diver- i els llocs més emblemàtics del municipi com el de gran interès ecològic. És enmig del bosc del Llopart, ses fonts, entre les quals destaquen la font Rodona turó de Sant Marc i el pantà, de Sala d’Heures. ja al municipi de Sant Julià, on encara queda un antic (situada a tocar del torrent de Santa Eugènia, presenta molí de glans que feien servir per aprofitar aquest una inscripció en llatí que data de 1708), la font Xica apreciat fruit dels roures per donar menjar al bestiar. (peculiarment excavada a la roca), la font del Rossinyol, Ruta del camp d’aviació la font de Fontanelles (es troba en una zona arbrada), la Aquesta ruta està pendent de marcar d’acord font del Paradís (al bell mig del bosc de Sala d’Heures, amb els ajuntaments dels municipis veïns, i construïda pel propietari de la finca el 1930, juntament recorre els voltants de l’antic camp d’aviació amb un aqüeducte de nou arcades per dur l’aigua fins al de la Guerra Civil, entre els municipis de casal de Sala d’Heures) i la font d’en Manon (reformada Santa Eugènia de Berga, Sant Julià de Vila- l’any 2000). torta i Calldetenes.

172 173 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Festes Productes tradicionals Restaurants Guia comercial

Alimentació Primavera Tardor Els embotits artesans santaeugeniencs són populars, Restaurant L’Arumí innovadors i molt apreciats pel seu sabor, amb produc- ctra. d’Arbúcies, 21 Can Tuneu c/ Canigó, 6 938 855 003 Festa de l’arbre Trobada de gegants tes únics com ara el bull de calçots o de foie. 938 855 603 Francisca Brajones c/ Montserrat, 15 938 832 688 Primer diumenge de març Octubre Les garoines i els dolcets són els dolços típics de Santa www.hotelarumi.com e / e Eugènia, que s’elaboren artesanalment a les fleques Menú 12,50 / Carta 25 Especialitat en peix i marisc Complements i regals Cantada de caramelles Hivern i pastisseries del poble. Mª Àngels Massachs c/ Sant Marc, 11 649 719 346 Restaurant Jala-Alai-Park Mostra de Teatre Festa del Casal d’avis Nom dels c/ Creu del cim, s/n Mostra de Pessebres Artesans gegants 938 833 250 EstètiQUES Estiu Cuina catalana Natur Estètic Centre-SPA c/ Sant Marc, 20 938 894 581 Artesà alimentari Especialitat en arrossos Pastorets Torneig de futbol Jordi Pratdesaba Codina Al Teatre Guimerà. Juny Carnisseria Can Jordi Restaurant-braseria Farmàcies Primer diumenge pl. Nova, 2 Racó d’en Pere En Berga i l’Eugènia Farmàcia Colomer-Llach pl. Major, 1 938 855 904 Festa del Barri de gener c/ Pirineu, 22 938 856 054 i el Gegantó: del Rossinyol 938 832 904 el Mossèn e e Darrer diumenge de juny Festa dels Tonis Artesania en fusta Menú 8 /Menú festius 12 FLEQUES i la Fira de comerç Roser i Xavier Tebé Morera Especialitat en carn a la brasa Forn Nou c/ Santa Eugènia, 7 938 833 349 Festa Major Darrer diumenge Can Coll, s/n Primer diumenge de gener 938 854 754 de setembre LLOGUER DE VEHICLES Caminada popular Tallista Allotjament Regals Màgics Osona c/ Sant Jordi, 8 938 853 327 Festa del Barri de l’Arumí Darrer diumenge Josep Rovira Bayés Segon diumenge de febrer c/ Pla Duran, 28 de setembre 938 855 986 Hotels MERCERIES Betes i Fils ctra. Arbúcies, 7 938 832 688 Hotel L’Arumí *** ctra. d’Arbúcies, 21 Personatges Bars 938 855 603 PASTISSERIES il·lustres www.hotelarumi.com Pastisseria Corominas c/ Montserrat, 29 938 855 1 09 Bars Bars-restaurant Allotjament rural PESCA Segimon Malats Bar La Llima Bar-restaurant Ca l’Abel i Codina c/ Jaume I, 14 c/ Montserrat, 20 Can Marró Articles de Pesca Bosch ctra. Arbúcies, 118 938 856 606 (Santa Eugènia 1746- 938 855 004 938 833 250 Mas can Marró, s/n Menú 9 e 938 862 798 Madrid 1826) Fundà la PERRUQUERIES primera escola de veteri- Granja-cafeteria El Cloquer Diumenge tancat nària de l’Estat espanyol a c/ Pare Solà, 6 El Bulló Perruqueria Carme c/ Santa Eugènia, 2 626 504 032 (entrada pel c/Canigó) Bar-restaurant Els caçadors Mas El Bulló, s/n Madrid l’any 1792. Publicà Perruqueria Fuguet c/ Montserrat, 10 938 855 140 ctra. Arbúcies, 21 938 855 183 Elementos de veterinaria 938 832 498 938 855 204 Sañé & Pratdesaba c/ Jacint Verdaguer, 18 938 855 604 al 1793. Bar-pub Els 3 cantons Especialitat en cap i pota, sang i perdiu e Càmpings Perruquers pl. Major, 9 Menú 8,50 Andreu Solà i Molist 938 855 853 Bar-restaurant Vadevents Càmping Santa Eugènia Park Perruqueria Dolors c/ Pare Solà, 1 938 832 202 (1895-1927) c/ Mestral, 1 Urbanització Creu del cim, s/n Pare claretià destinat a 938 897 418 938 853 256 Mèxic, on va viure de ple Esmorzars de forquilla. Especialitat en pop a la gallega 3a Categoria la revolució. Va ser assassi- Menú 9,50 e 90-100 places nat el 1927.

174 175 a Vic a Sant Julià de Vilatorta Santa Eugènia de Berga

Ruta de les Fonts

a Taradell Seva

Al peu del Montseny, és un enllaç entre el massís i La Plana, amb un paisatge i una naturalesa sorprenents. El nucli antic sevadà és una de les sagreres de cases medievals més ben conservades del país i l’església de Santa Maria és un tresor romànic que data el segle X. Seva us proposa una àmplia gamma d’activitats relacionades amb la natura i ofereix un comerç tradicional de productes propis, com la carn fresca, els embotits i una cervesa artesana. També cal destacar-ne la gastronomia, especialitzada en plats típics de muntanya. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C-17 ( Barcelona-Vic) km 50 (4 Carreteres) direcció Seva. La bauma dels trabucaires c/ de Dalt, 5 Primer s’arriba a Sant Miquel de Balenyà i després, per la Nucli antic i sagrera Molt visible a causa dels estralls fets al bosc per l’in- BV-5303 (direcció Viladrau) s’arriba al nucli antic de Seva. cendi de 1983. Hi resta el monòlit situat prop de l’indret Telèfon És una de les sagreres (territori sagrat al voltant on s’aixecà Can Pere Sala, que recorda la mort dels dos 938 840 111 de l’església parroquial) més ben conservades del k Empresa Sagalés: Línia Viladrau-Vic mossos d’esquadra lluitant contra els trabucaires el Codi postal país. El nucli antic és molt atractiu per les cases 932 312 756 1845. 08553 de pedra que encara conserven elements gòtics i romànics (del segle XII al XVI), algunes de les Mail k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà quals estan catalogades. Destaca el campanar Menhir de Perafita o menhir [email protected] Estació: Balenyà-Tona-Seva romànic del segle XII, coronat de merlets, de la de Santa Madrona Possiblement del període calcolític ( 2200-1800 aC). parròquia de Santa Maria, que es divisa des de k Taxi: El nom de “Perafita” prové d’aquesta pedra fixada o lluny. El nucli està envoltat per murs del segle Moïses Caselles 658 887 044 / Parramon 608 499 999 dreta. La llegenda popular diu que es tracta d’una pedra XIII al XV. Ha anat creixent amb urbanitzacions que portava sobre el cap Santa Madrona, una pastoreta annexes de segona residència. del lloc. Alguns diuen que era per al campanar sobre Seva i d’altres que era per al pont de l’Abella, però el fet El nucli de Sant Miquel de Balenyà va néixer a El municipi és que va arribar tard, un cop les obres foren fetes i partir de l’arribada del ferrocarril, la dècada de la santa la va clavar a terra davant de la seva capella. 1960. La cooperativa d’habitatges va construir el El municipi està situat a la part primer carrer a partir del qual es va anar formant el nucli urbà. La creu del Carlí més nord-occidental del Montseny. És un monument aixecat en memòria del carlí Fernan- És un enllaç entre el massís i la do Lanzuelo, que morí accidentalment l’any 1875 plana de Vic. Actualment, està a causa d’una granada. S’aixecà un monument format per quatre parts: el nucli en el mateix lloc de la seva mort conegut com antic, Sant Miquel de Balenyà, la creu del Carlí. sector Serrabardina i la zona urbanitzada (el Montanyà, el Pinós, Can El pont del Molí dels Sords Garriga i Perafita). La fusió va tenir Conegut popularment com el pont d’en Gatus lloc l’any 1995. (personatge que, segons la veu popular, vivia sota el pont i ajudava les senyores a creuar el riu). Sobre el riu Seva és un terme on conviuen no- Gurri, formava part del camí ral de Seva a Taradell (avui ves indústries, bones comunicaci- hi passa el GR-2) i era l’antiga ruta cap a Girona. ons, cases residencials i d’estiueig. Es va refer el segle XVII. Està formada per una gran varietat paisatgística: boscos, plans de Masies històriques Nombre d’habitants: conreu, fonts i paisatges suaus. Al terme hi ha masies de gran interès arquitectònic, 3.307 entre les quals destaquen: el Casal de Figueroles, casa Nombre de comerços-serveis: El comerç de Seva, el podem defi- gòtica amb arrels romàniques; una torre de defensa del nir com a consolidat i tradicional. 47 segle XVI amb capella romànica i finestrals gòtics del En destaquem els embotits arte- segle XV; la torre modernista al costat del mas Sobre- Sup. del terme municipal (km2): sans, la carn fresca de gran quali- via, obra de Joan Puig i Cadalfalch, amb un jardí singu- 30,7 tat i el pa i les pastes (sobretot les lar. També destaquen el mas Sors, avui convertit en un 2 Densitat de població (hab./km ): ensaïmades i la coca de crema). gran casal residencial envoltat d’un parc jardí; el prat 107,72 També és molt interessant la seva de Seva, el Riquer, el mas Pibatlle, el mas Cendra, el mas Part d’Osona a la qual pertany: variada oferta gastronòmica. Montmany, el mas Quadrara, el mas Serrabadina, la Parc Natural del Montseny Cal comentar la gran afluència Quadra de Miramberc, el mas el Feu i el mas Montanyà. de visitants durant tot l’any i Gentilici: especialment els dies de la Festa El castell d’Esparreguera Sevadans i sevadanes del Bolet. En resten quatre murs. 192 193 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural

Església de Sant Miquel Principals valors ambientals del medi natural Església parroquial de Balenyà de Santa Maria de Seva Després del progressiu creixement La part baixa del terme municipal està formada pel marcenca (Circaetus gallicus) i altres rapinyaires com del nucli, l’any 1944, a la barriada de nucli de Sant Miquel de Balenyà, on es barregen els l’aligot comú (Buteo buteo) o l’esparver (Accipiter nisus). Església romànica que s’esmenta per primera vegada l’any 1026, tot l’Estació, es van posar els fonaments espais agrícoles i semiurbans. Aquí podem trobar el i que hi ha indicis que és de principis o mitjans del segle X. L’edifici per construir una església de nova mussol comú (Athene noctua), escàs més amunt, i el Seva és un municipi amb una varietat de boscos actual es va construir ben entrat al segle XII, tot i que l’església planta i que s’inaugurà al 1953. Està falcó mostatxut (Falco subbuteo). La mostela (Mustela important, atès que en el seu terme hi ha pinedes, del 1048 ja tenia tres absis o altars. De la construcció del segle XII, dedicada a Sant Miquel dels Sants, nivalis) encara sobreviu en aquests indrets, on encara rouredes i alzinars: en els quals s’hi troben més de 300 actualment en conserva la nau i el campanar. patró de Vic. hi ha una activitat agrícola i ramadera compatible amb espècies de bolets, alguns dels quals són excel·lents El campanar és l’element més emblemàtic, de planta quadrada i de el medi natural. La part alta del municipi és tota plena comestibles. sis plantes o pisos, ha estat objecte d’algunes reformes i restauraci- de boscos de pi roig (Pinus sylvestris), i hi viuen l’àguila ons, especialment a finals del segle XIX. Parc Natural del Montseny

El municipi té 612,42 ha protegides pel PEIN dins el Parc Natural del Montseny.

Capella de Sant Mamet Antiga sufragània, situada dins el territori de l’antiga Vallossera i Arbres protegits El jardí de can Vives que ja existia l’any 1039. Es troba Al terme de Seva trobem un altre arbre protegit, A 200 metres del jardí del Sors. Data de l’any 1907 i es al costat del mas Sant Mamet. el xiprer de can Vives (Cupressus macrocarpa). troba situat al costat de la casa de can Vives. Consta d’una nau construïda en Està format per diverses espècies d’arbres exòtics que època romànica, probablement del Turons de la Plana Ausetana encara es conserven, alguns dels quals tenen prop de segle XII, rectangular, sense absis El municipi té 12,31 ha protegides pel PEIN. 90 anys. També hi ha espècies arbòries autòctones i es ni presbiteri diferenciat. La capella troben representats la major part dels arbres autòctons s’utilitza com a magatzem d’eines El jardí del Sors de Catalunya. Jardí privat. de la masoveria. Aquest jardí, amb arbres centenaris, pertany a la casa senyorial amb les finestres més antigues de la població Altres jardins Altres capelles (traslladades en el moment de la construcció). Al jardí Els jardins de can Coll amb una gran varietat de coní- Capella de la Sagrada família de trobem un gran exemplar de pinsap (Abies pinsapo), feres, algunes de les quals plantades a principis dels Vallossera, capella de catalogat i protegit com a arbre monumental. És un anys 40. Els jardins de l’antiga masia de Sobrevia jun- Santa Madrona, les restes de la jardí privat. tament amb l’edifici modernista (destaquen un cedre capella de Santa Fe i Santa Mag- de l’Himalàia i un castanyer de l’Índia). Aquest jardí fou dalena, a la masoveria del Castell ampliat segons el disseny de Puig i Cadafalch fet l’any d’Esparreguera. 1945.

194 195 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes > Camins de Gran Recorregut Festes

Primavera Tardor Durant tot l’any hi ha activitats progra- GR 2 mades al Parc Natural del Montseny dins el programa “Viu el Parc” El GR 2 creua el municipi de Seva pel bell mig Festa de Sant Isidre Festa del bolet (patró de la pagesia) Maig A mitjans d’octubre de la sagrera, provinent del Puig Grifó (838 m). Consulteu-les a: Continua per Figueroles i cap al Castell del Can RocaCan CalvetPla de RossellPel centreFigueroles del nucliSerrabardina antic El Brull www.diba.cat/viuelparc Brull. Festa de l’ermita de Sant Antoni 932 157 411 13 de juny

Trobada de Puntaires Senders locals Juny Rutes > Paquets turístics

Passejada per la Bellida i els Roures Passejada pel bosc de Figueroles, el Brull Estiu Cap de setmana de salut i oci Temps: 1 h i Serrabadina a l’Hotel El Montanyà Camí curt per contemplar els vorals i el nucli del mu- Distància: 10 km Temps: 2 h 30 min Festa de la Vellesa Primer diumenge de juny nicipi, amb arribada i sortida des del passeig de la font Recorregut pels contraforts del Montseny, el Brull, Cap de setmana amb Quad del Sors. la Parròquia de Sant Martí del Brull, el camp de golf del Hivern a l’Hotel El Montanyà Muntanyà per Serrabadina. Festa Major de Sant Miquel de Balenyà Festa de Sant Antoni Abat Coneix el món de la pagesia a la A finals de juliol Febrer-març Casanova de Figueroles

Festa Major de Seva Rutes a cavall, termalisme, golf, cars, 15 d’agost arqueologia i activitats de natura

Font dels CasesSors del Lacasc Serreta anticEls RouresFont del Sors El Brull ParròquiaMartí dedel Sant RouredesBrull Passeig i alzines deVoreja lledonersdel el Muntanyà campSerrabadina de golf a l’Hotel Seva Festa Major del Mercat setmanal Muntanyà Més informació a: A finals d’agost Els dijous www.portesdelmontseny.com

Festa Major del Pinós Recorregut per Sant Miquel de Balenyà Recorregut pel pont d’en Gatus o del molí A finals de juliol i Sant Jaume de Viladrover de Sors Distància: 9 km Temps: 2 h Temps: 2 h Trobada de gegants Recorregut des de l’església de Santa Maria de Seva fins Recorregut amb l’aigua com a fil conductor. Camí que a Sant Miquel de Balenyà a Sant Miquel de Balenyà i s’enfila cap a Sant Jaume de voreja el mas de Figueroles i la Serra de Fontanelles, Juliol Viladrover. Seguidament es passa per la zona del Raval, resseguint camins del GR-2 fins al pont d’en Gatus o del les piscines dels Roures i un altre cop al nucli antic de molí del Sors. Seva. Productes tradicionals

Gastronomia Artesans Destaquen la carn i els cone- guts embotits artesanals de les Rellotger Esglésiade Seva de SantaCreu Maria de SevaSant MiquelSant de Jaume BalenyàEl Raval de ViladroverNuclio de bé Santa iSerrabadina el Muntanyà Maria Mas FiguerolesSerra de FontanellesRiera de ValldeoriolaPont d’enMolí Gatus del SorsMasia CanArbres Calvet de Can Vives carnisseries i tocineries del poble. Josep M. Vila La restauració està especialitza- c/ Serradal, 17 da en plats típics de muntanya: 938 840 150 brasa i cuina de temporada.

196 197 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Personatges Cultura i lleure Restaurants Allotjament il·lustres Equipaments de cultura i lleure Observatori d’Astronomia Esteve Seva Sant Miquel de Balenyà Hotel Seva ** La Pedrera Museu de la Forja Duran c/ Roure, 2 Antoni Ariet Braseria Can Cabo El Tinell i Barberís S’exposen peces de forja, entre d’altres, Dedicat a la investigació i divulgació, 938 841 613 amb el telescopi més gran i tècnica- av. Onze de Setembre, 23 c/ Bisbe Perelló, 81 (1872-1951) Neix un mes de del forjador Vicenç Ibáñez. Exposicions www.hotelseva.com de pintors de renom com Antoni Mas, ment més avançat de Catalunya. 938 840 238 938 124 446 Hotel amb restaurant desembre a Seva. Metge Especialitat carns a la brasa www.eltinell.com Israel Nuri i Santi Aulet. 938 840 111 eu e de gran anomenada, escriu Menú 10 / Carta 18-20 Especialitat en pollastre a l’ast www.astrogea.org/foed/index.htm entre d’altres, l’obra Topo- c/ Dalt, 3 Dilluns i dimarts tancat Carta 20-25 e El Montanyà Resort **** grafia mèdica de Viladrau, 938 840 111 Dimarts tancat av. Montseny, s/n Can Pica-soques premiada per la reial Acadè- Els Roures Urbanització El Montanyà av. Onze de Setembre, 32-34 Els angelets de Sobrevia mia de Medicina i Cirurgia Piscina Park 938 840 606 Piscines i parc infantil 938 840 109 ctra. de Seva, 2 de Barcelona, obra molt www.elmontanya.com Obert els estius www.canpicasoques.com 938 124 048 Aparthotel i bungalous avançada al seu temps. Braseria amb carbó de llenya natural, Zona Els Roures Cuina casolana Especialitat en cargols, bacallà marisc i cassola. Especialitat en entrecots 938 840 111 e e Can Boix Melcior Mauri i Prat i Xuletó de vedella (1 kg) Menú 9 / Carta 25 Dilluns tancat (1966) Ciclista nascut el 8 Menú 10 e / Carta 30 e Allotjament rural independent Sala d’art de l’Hotel El Montanyà Dilluns tancat Barri del Serradal d’abril a Sant Miquel de L’Aguilar Hotel El Montanyà 938 840 161 (938 126 272) Balenyà. Guanyador de la La Pedrera c/ Bisbe Perelló, 87 av. Montseny, s/n www.agroturisme.org Volta ciclista a Espanya l’any c/ Roure, 2 938 870 502 676 147 679 Distintiu SICTED 1991. Va quedar sisè en el 938 840 376 Cuina casolana Horaris: e Tour de França el 1995 i sisè, Cuina catalana. Especialitat en cabrit Menú 9,50 De dimarts a divendres de 18 a 21 h Diumenges tancat l’any següent, en els Jocs saltat amb alls tendres Dissabtes de 12 a 14 h i de 17 a 21 h Menú 9 e / Carta 20 e Olímpics d’Atlanta. La Cantina de Balenyà Diumenges i festius de 12 a 14 h Dilluns tancat c/ Bisbe Perelló, s/n Centre d’Art i Natura La Frau Alex Crivillé i Tapias 938 124 652 A l’antiga masia de la riera de Marti- Visita didàctica El Montanyà / El Pinós Informació (1970) Pilot de motociclis- (estació de Balenyà-Tona-Seva) La Casanova de Figarolas me. Campió mundial en les net hi ha una exposició permanent Restaurant El Montanyà Cuina casolana. Especialitat en Callos turística Explotació ramadera de vaques e e categories de 125 cc l’any del pintor Paco Ballesteros. També av. Montseny, s/n Menú 9 / Carta 20-25 de llet. Visites concertades. Dissabte tancat 1989 i de 500 cc l’any 1999. es pot visitar el jardí amb escultures, Urb. El Montanyà fonts i una col·lecció d’aus autòctones 938 840 248 Oficina de Turisme de Seva 938 840 004 La Cooperativa de Catalunya. Parc Natural del Montseny Pep Bassas Vilasis www.elmontanya.com ctra. de Seva, 6 Masia La Frau del Montanyà Vol-Aventura Cuina de qualitat, des de plats clàssics als més A la benzinera de Seva, davant (1958-2008) Pilot oficial 938 870 340 actuals. Especialitat en cabrit, c/Marià Fortuny Urb. Pinós Vols en globus Cuina casolana les piscines dels Roures de ral·li BMW Espanya a lletó i carns al forn de llenya. 937 430 146 c/ Figaroles, 11 Especialitat: canalons i carns a la brasa finals de la dècada de 1980. Buffet lliure 31 e / carta 45 e (sense IVA) 938 840 684 / 609 051 529 Menú 9 e / Carta 20-30 e Ràpid i espectacular, va Consorci de Promoció Turística www.volaventura.es Dimarts tancat aconseguir un campionat Centre Cívic Polivalent El Pinós Portes del Montseny, L’Alt d’Espanya l’any 1989. És Centre de dia i Punt Jove. ctra. C-17, km 43 Pla de l’Os Congost, La plana de Vic 425 localitats i programació estable. 938 810 950 c/ Bisbe Perelló, 67 Àrea de les 4 carreteres 938 841 748 Especialitat en bacallà confitat 938 871 032 Tona amb salsa d’escalivada Braseria. Dijous peix fresc del dia 938 125 712 Menú 10,40 e / Carta 20-30 e Nom dels Menús individuals, per a grups i empreses Dimecres tancat www.portesdelmontseny.com gegants Restaurant els Caçadors Companyia Cervesera del Montseny Oficina Comarcal c/ Fraternitat, 3 Inaugurada el 24/11/07. Ubicada al Polígon l’Avellanet de de Turisme d’Osona 938871 052 Sant Miquel de Balenyà. Elaboració de cervesa artesana, c/ Eix Onze de Setembre, 11 Vic integral i natural. Cuina casolana i urugaiana Especialitat en Chivitos al plato 938 851 715 Els grans, i Florenci Càndida Menú 10 e/ Carta 25 e www.osonaturisme.com i els petits, Tarot i Rosario. www.cerveseramontseny.com

198 199 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Bars Seva-Nucli antic Guia comercial Seva-Sant Miquel de Balenyà

CARNS I EMBOTITS ALIMENTACIÓ Bars Can Gena c/ de Dalt, 2 938 840 056 Supermercat Can Vila Camí Ral (cant. Sant Miquel) 938 874 218 Club Tennis Seva Ca la Montse c/ de Dalt, 8 938 840 045 Supermercat-Forn Bon Dia c/ Bisbe Perelló, 87 938 870 756 c/ dels Esports, s/n 938 840 355 ESTANCS CARNS I EMBOTITS Cal Ros c/ Bonaire, 24 938 840 033 El Punt del Montseny Carns Ausió Rifà c/ Camí ral, 3 938 871 800 c/ de Puigverd, 3 ESTÈTICA Can Bullit c/ Bisbe Perelló, 63 938 870 093 938 840 642 Dimecres i dijous tarda tancat Centre d’estètica Ay-Chi c/ de Dalt, 21 1er 2a Diumenge tancat ESTANCS FARMÀCIES Estanc de Sant Miquel c/ Bisbe Perelló, 71 938 870 699 La Perla c/ de Bonaire, 25 Farmàcia Jaume Duch av. Onze de Setembre, 38 938 840 039 938 840 102 FARMÀCIES Diumenge tancat FLEQUES Farmaciola c/ Sant Miquel, 5 938 124 977 Can Pujadas c/ de Baix, 11 938 840 029 Bar-restaurant FLEQUES Can Vila c/ de Dalt, 10 938 124 218 Bar El Clàssic Forn i pastisseria Roma c/ Major, 31 938 871 006 ctra. de Viladrau, 101 FERRETERIES 671 203 829 FLORISTERIES Ferreteria M. Glòria c/ Bonaire, 3 938 840 174 Braseria-Entrepans Centre Jardí ctra. de Seva 938 871 040 Especialitat en carns a la brasa Carta 17-18 euros GESTORIES Obert a les nits GESTORIES Dimecres tancat Seva de Gestió c/ Rocada, 4 938 841 011 Montserrat Soler Girvent c/ Sant Miquel, 1 938 871 335 MECÀNICS I AUTOMÒBILS LLIBRERIES Taller Crivillé av. Onze de Setembre, 5 938 840 028 Llibreria Pergamí c/ Camí Ral 938 871 269 Planxisteria Seva c/ Carol, 2 938 840 028 MECÀNICS I AUTOMÒBILS ÒPTIQUES Antonio Blancafort c/ Sant Jordi, 21 938 870 899 Centre òptic Tona Urb. Can Garriga (El Pinós) 938 841 639 Rafael Casanovas c/ Ignasi Vilarrubia, 18 938 871 207 PAPERERIES Tot Xapa Balenyà c/ Indústria, 1 938 870 071 Servi Seva c/ de Dalt, 14 938 841 154 PERFUMERIES PERRUQUERIES Perfumeria c/ Bisbe Perelló, 71 938 870 690 Perruqueria Montse c/ Call d’en Camps, 4 938 841 639 PERRUQUERIES Perruqueria Parés c/ Bonaire, 5 938 840 631 Pentina’t com vulguis c/ Major, 1 938 124 865 Perruqueria Fabré c/ Camí Ral, 15 938 870 856

200 201 Seva

a Viladrau

a Sant Miquel de Balenyà

Sant Miquel de Balenyà a Tona a Taradell

Itinerari La Bellida i Els Roures

a El Brull

a Seva (casc antic) Taradell

És un poble amb un interessant patrimoni històric: la sagrera de Sant Genís, la tomba prehis- tòrica dels Sequers de Gasala i el Castell. A més, té una variada oferta comercial i de lleure, apadrinada pels taradellencs, gent d’inquietud cultural i festiva. Taradell ho té tot, hi tindreu la possibilitat de gaudir de l’entorn i endinsar-vos al món del bandolerisme. Taradellencstaradellenques i Gentilici: La Plana d’OsonaPart alaqualpertany: 225,85 Sup.terme municipal(km del 123 Nombre decomerços-serveis: 5.985 Nombre d’habitants: Densitat depoblació(hab./kmDensitat 26,5 Ajuntament 206 Aiguafreda www.taradell.org Web 08552 Codi postal 938 126100 Telèfon dela Vila,c/ 45 Adreça Balenyà - Els Hostalets El Brull Calldetenes Centelles Espinelves Folgueroles Malla Muntanyola St. Julià de Vilatorta 2 ): 2

): St. Martí de Centelles St. Sadurní d’Osormort Sta. Eugènia de Berga Com arribar-hi da ha donat als taradellencs als da hadonat una orografia iben comunica- oberta profundament arrelat. Laseva cionista delsvilatans iuncomerç destaca pelgran associa- esperit És unaviladinàmicaimoderna que treballadors.de el cens demogràfic perlademanda delsegle,meitat Taradell va doblar ria, metal·lúrgica idemaquinària. A inversions alaindústria alimentà- ne elcreixement iva derivar en segle XX,tèxtil lacrisidel va frenar- benestar peralmunicipi. Però al teixits decotó, queva suposarun El segleXIX, sorgeix laindústriade parairesteixidors. i un gran impulsgràcies de alsoficis XV iXVI esva recuperar iprengué població, però alllarg dels segles negra del1348enva fer minvar la Durant elsseglesXIV iXV, lapesta aC.II instal·lar-s’hi alsvoltants delsegle el 650 aC. Elsromanstambé varen van ocuparlazona entre el1200i tropomorfa deGasala. Elsausetans aC),tal com demostratomba an- la neolític mitjàirecent (4300-2500 Els primersvestigis esremunten al El municipi S. Eulàlia de Riuprimer Seva Taradell k k k k k k Tona 667 243377/938852567 Serveitaxi de 938 126411 Línia Taradell-Vic Empresa Prat (ofereixtaxi) també servei de Si veniu de Viladrau, hiarribareu perlaB-520 Santa Eugènia deBerga Venint de Vic, perlacarretera d’Arbúcies, B-520 per passant Per lacarretera deBalenyà, laBV-5305 Per, laC-17 de sortida Taradell, agafeu laBV-5306 perMalla Viladrau Vilanova de Sau per alsvisitants. de Taradell iacollidor unpobleactiu tiva; enorgullits delaseva vila, fan indubtable inquietudcultural ifes- i delsPirineus. Julià de Vilatorta). Magnífica miranda delaPlana de Vic Santa Eugènia deBerga i Vilalleons el1940aSant (unit tard municipis: hanestat que més Taradell, Viladrau, Matagalls.terme era El integrat perquatre parròquies feudal queanava delGurrifinsalcim delpont d’uns 70 m. Antigament, era elcentre d’un granterme Recentment, sen’ha restaurattorre una iungran mur a 803md’altitud idocumentat de l’any 893. Està sobre situat unagran balmaa l’est delapoblació, Castell de Taradell odecanBoix procés decultiuirecol·lecció delblat. col·leccions,tracta el delesquals lamésimportant especialment, elmasColomer, que disposadediferents quadrada, com elMolist, elPujol , el Penedès, elPuig i, sals reconstruïts iXVIII, elsseglesXVII ambestructura (955), Coniero Coniller (988). Tambétrobem antics ca- Llagostera (913), Vilacís (915), Molist(919),Madriguera Masos històrics voltar lavila ambunamuralla. Està benconservada. presó. d’un Forma part antic projecte, desestimat, d’en- És desecció quadrada. Elpisinferior era a destinat Torre deDonCarles odelaPresó Patrimoni històric d’ofici. dien elsfillsdelcabalersdelsmasosihomes temps esconvertirenAmb el enhospicisonresi- cellers osagrers perguardar-hi lescollites. esrefugiavengent delpillatge. S’hiconstruïen És unazona deprotecció eclesiàstica, onmolta torrela deDonCarles ilacapelladeSanta Llúcia. Del segleX, englobal’entorn del’església, laplaça, Sagrera Genís deSant Tomba prehistòrica delsSequersdeGasala Trienni Liberal). absolutista (entre el1820i1823, períodeanomenat contra delamonarquia elsabsolutistesopartidaris lliberal (anomenats miquelets, voluntaris omercenaris) parlen d’una forta lluitaentre delgovern elspartidaris servatestimoni documental, cap elsavis delmasPujol “Any 99miquelets”. 1822morts Tot iquenose’n con- En aquestacreu esllegeix “1822, MORS 99MCs” osigui metres d’alçada coronat perunapetitacreu deferro. tera de Viladrau s’aixeca unpadró opilardeprop dedos Al costat delcamíqueuneixelmasPujol amblacarre- La creudelPujol gener de1965. Goitallops, lesdelSot, etc.). el fortuïtament Descoberta terme municipal(tombes delSerrat del’Esquís, lesde aC.tomba Ésmillorconservada la trobades deles al Pels vestigistrobats, data entre l’any 2200iel1500 207 restaurada pelspromotors delaurbanització l’any 1966. aixecar alsvoltants del’any 1095. Malmesael1936, fou senzilla i atraient. Documentada el 989, l’actual es va Situada alaurbanització delaRoca. Preromànica, molt Quirze deSubiradellso deSant QuirzeCapella ideSantaJulita deSant Patrimoni religiós 208 Aiguafreda de laFesta d’en Toca-sons. d’unmunt passeigarbrat onsecelebra part el 25d’agost. alcap de temple estàsituat El El poblecelebra laFesta Genís, MajorperSant imatgetalla delSant. de 1904 idel1936. Elpresbiteri peruna estàpresidit Els retaules esvaren destruirenelsincendis del capelles laterals entre obertes elscontraforts. àmpliaidiversesmada perunaúnicanaumolt tresper pisos. Laresta ésd’estil neoclàssic. For- Moretó. Conservatorre la delsegle XI formada entre elsanys 1752i1756 perl’arquitecte Josep Església d’origen romànic. Va serreconstruïda Parròquia Genís deSant Balenyà - Els Hostalets El Brull Calldetenes Centelles Espinelves Folgueroles Malla Muntanyola St. Julià de Vilatorta St. Martí de Centelles St. Sadurní d’Osormort Sta. Eugènia de Berga S. Eulàlia de Riuprimer Seva Taradell

Tona Viladrau Vilanova de Sau da al sud-est delapoblació,da alsud-est prop delmasColomer. És romànica iva serreformada elsegleXVIII. Està situa- JoandelPratErmita deSant delsegleXVI.meitat de paraires. És d’estil goticorenaixentista. Data dela Situada alasagrera delmunicipi, congregava elgremi Capella deSantaLlúcia Principals valors ambientalsdelmedinatural Patrimoni natural país va acollir ousdereig (Amanitacaesarea) iciurenys tens i, devegades, dedifícilaccés, del ésonmoltagent (Calluna vulgaris) únicaaOsona. ex- indret Enaquest també unabrolla d’arboç (Arbutusunedo) ibruguerola està formant unaroureda interessant, molt aixícom 1500 haqueescremà l’any 1983. indret, Enaquest s’hi destaca el“bosccremat”, unaàmpliazona demés El municipide Taradell ésfonamentalment forestal, on i feiaterme. anarelsmolinsdel parairestransformar per lallanaenfibres tèxtils Aquesta font abastiaelpobleidonava aiguaals Els abeuradors estandocumentats del’any 1526. de metalliuncapd’un lleódepedra alcentre. brocsfont Gran Genísambset ofont deSant centren elsdosvessants de lariera. Allàraja la cumentat desdelsegleXII. És onse unpunt És unparc públicalcostat delasagrera, do- Parc Gran delaFont i elgamarús obusaroca (Strixaluco). tan misteriososcomocells l’astor gentilis) (Accipiter Montseny iliensenya amplisboscos, queamaguen reinetes,tritons isalamandres). terme mira El capal espèciesd’amfibistrobar lesvuit (granotes, osonencs Destaquen lesbassesdelBouiPujol, onpodem culinari. (Boletus aestivalis), ambuesespèciesd’altíssim valor Amdós estancatalogats com aarbres monumentals. Alzina delPujol (Quercus ilex) . Plàtan delafont Gran (Platanus hybrida). Arbres protegits Cassanell ilafont delRabeto. anteriorment. Altres fonts sónlafont de importants La mésconeguda éslafont Gran, jaesmentada Fonts delterme Taradellté 5,03turons hade protegits pelPlaEspecial. Turons delaPlanaAusetana 209 arribar al punt de partida delaFont departida Gran.arribar alpunt món. vorejant-lotot Segueix cap alcampdegolf finsa la primera expedició catalana queva pujaralcimdel al’expediciómonument catalana Everest 85, queva ser tomba delsSequersdeGasalaipassaapropa la del l’Enclusa, de mésalt queéselpunt Taradell. Baixa fins nua direcció al’ermita Quirze, deSant s’enfila capa tenària delPujol ial’antiga pedrera delPujol. Conti- ésalaFontLa sortida Gran, direcció al’alzina pluricen- kmDesnivell acumulat: 380m Distància: 14,9 Sender de Taradell PR-C 42(Circular) Recorregut 2 Recorregut 1 Recorregut Rutes | Rutes 210 Aiguafreda

Pl. de les Eres i Villa Maria Balenyà - Els Hostalets Església de Sant Genís El Brull Can Busquets Calldetenes Font Gran Rectoria Recorreguts pelcentre històric Centelles Carrer Sant Sebastià Ermita de St Quirze Espinelves El mirador del Tint Folgueroles Capella de Santa Llúcia L’Enclusa Malla El campanar romànic Muntanyola Plaça d’en Gili Tomba de Gasala St. Julià de Vilatorta Torre d’en Carles Torre d’en Carles St. Martí de Centelles Camp de Golf St. Sadurní d’Osormort La Plaça La Plaça Sta. Eugènia de Berga Font Gran S. Eulàlia de Riuprimer Parc de la Font Gran Parc de la Font Gran Seva Taradell

Tona Viladrau Vilanova de Sau al monument Everestal monument 85. el PR-C42, desd’on accedir ala espot Tomba deGasalai finsaarribaral final del recorregut,etc.) amb enllaçant de conreu, antigues vinyes, boscos, masiescatalogades, adequada alaxarxa d’espais d’interès natural (camps el nucliurbà, enquèesdónaunacontinuïtat física del Vapor onelrecorregut punt iésenaquest abandona ació capalParc delaFont Gran finsaarribaralbosquet el sistemad’espais verds urbans, lacontinu- potenciant de Taradell elrecorregut seguint delaRiera iarticulant Comença alMolídel’Esquís is’endinsa enelnucliantic Itinerari Nord-sud

Molí de l’Esquís

Nucli antic

Parc de la Font Gran

Bosquet del Vapor

Tomba de Gasala

Monument Everest 85 Nom delsgegants En GuillemdeMont-rodon ilaTiburgeta de Taradell Festes Setembre Trobada degegants a lamilloriniciativa artística Nacional deCultura Popular L’any 1994va rebre elPremi 25 d’agost Medievali Mercat Fira d’en Toca-sons Agost Festa Majord’Estiu Darrer capdesetmanajuliol Fira delsCaçadors Estiu Juny i saltsdegranota Concurs degrills, cargols A principisdejuny Sardanes Festa delsOcellaires iAplecde Maig iFestanocturna del’Esbart Trobada depuntaires, caminada Abril Premi literari Solstici Primavera

Tombs pelscarrers delpoble Se celebra elPassant dels Tres Festes Antoni Abat deSant Es ballal’antic Balldelciri Gener, Sebastià perSant Festa Majord’Hivern al 13dedesembre Diumenge mésproper Fira deSanta Llúcia Hivern 3r diumenge denovembre Caminada Rupit-Taradell Tardor

Mercat setmanal setmanal Mercat Els dimecres Els trobar elvide Taradell. Medieval. Amés,també podem de laFesta del Toca-sons idelMercat ja ililaambelbandoleréslainsígnia D’altra banda, lafaixa decolortaron- peraladiada.especialment Toca-sons iellicor brocalet, elaborats Tambétenen renom elpastísd’en la vila. durant lafesta alespastisseriesde del bandoler Toca-sonstroben ies Roca-sons, ques’elaboren enrecord Destaquen elsdolços anomenats tradicionals Productes 211 Seva Seva Tona Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Personatges il·lustres Restaurants Artesans Centre de recuperació d’eines Modelatge en fang Jaume Masferrer Pizzeria Ciao-ciao Terra Endins El teu Ambient Restaurant La Roureda i treballs del camp Rosa Tarrats Codina Més conegut com a Toca-son o Toca-sons. pl. de les Eres, 8 Mas Esquís c/ Balenyà, 29 c/ Cent. Orquesta Lluïsos L’Alzinar de la Roca c/ Sant Sebastià, 48 Bandoler i cap de quadrilla, va ser contem- 938 126 492 (Goitallops) 938 801 250 667 471 607 620 739 067 938 800 826 porani d’en Serrallonga o en Rocaguinarda 938 800 387 Especialitat en cuina basca e. e. e. La Comissió de Festes (1630). Taradell celebra la festa del Toca- Braseria La Font Gran www.terraendins.com Menú 9,50 i 16 / Carta 25 Bar-restaurant El Racó Dilluns tancat de Sant Antoni Abat Mobles artesans sons, a l’estiu, per la Festa Major. c/ Gran de la Font Cuina de mercat av. Castellets, 13 e.( Pere Codina Costa 938 127 046 Menú 11,30 (dimecres-divendres) 938 800 358 Menú dissabte 17 e./ Carta 25-30 e. La Roca Obert divendres vespre, Menú 8,50 e Mestre artesà escloper c/ Sant Sebastià, 55 Antoni Pladevall i Font Dilluns i dimarts tancat c/ Santa Fe, 2 Neix a Taradell el 1934. Aquest cèlebre dissabte i diumenge Dissabte tarda i diumenge tancat Jordi Coll González 938 801 218 Servei d’àpats 938 127 083 c/ Matagalls, 11 eclesiàstic i historiador es formà al Seminari Especialitat en verdures, Pecatta Minutta El Gurri Xic 938 800 442 Filador de Vic. Ha estat autor de molts llibres. És Restaurant carn a la brasa i Rissotto c/ Dr. Fleming, 71 Menú 12 e, 15 e i 20 e Gurri Xic Josep Cantal Muns expert en història del romànic. Va cedir a El Nou Montseny la Biblioteca Popular de Taradell part de la 938 126 474 c/ Montseny, 2 (dijous i divendres) 938 800 828 Talla en fusta pg. Domènec Sert, 26, 1a 4a Carta 25 e Especialitat en brasa seva obra (dóna nom a la Biblioteca). 938 126 565 Josep Pons Garcia 938 800 480 La Safanòria Obert dissabtes i diumenges Especialitat en esmorzars Hostal Rosa c/ Gaudí, 9 c/ Treball, 20 de forquilla i arrossos 938 800 126 Forjador 938 800 343 Servei de rostisseria c/ Domènec Sert, 40 Servei de catering Josep Bosch Herrera Cultura i lleure Esmorzars de forquilla Menú 11 e 938 800 080 Càtering Guilleries Picapedrers, ornamentació c/ Joan Maragall, 26 Menú 9 e./ dissabte 12 e. Menú caps de setmana 22,50 e Especialitat en graellada de peix Camp de Golf Taradell Diumenge tancat Carta 28-30 e. Menú 9 e / dissabte 15 e i decoració de pedres 938 800 256 938 126 804 Centre Cultural Costa i Font Diumenges carta Cirilo Peña, M. Victòria Antiga fàbrica tèxtil recuperada com Rodriguez Torner a espai popular. Inaugurat l’any 1999, i Iñaki Peña Joan Casassas Fabregó està format per tres sales polivalents, c/ Dr. Fleming, 13 c/ Viladrau, 52 Guia comercial AGÈNCIES DE VIATGES la biblioteca pública, el vestíbul, que 938 126 259 938 800 816 serveix de sala d’exposicions i el cafè. Tocasons Voyage c/ de la Vila, 47 baixos 938 801 343 ctra. de Balenyà, 101 938 126 701 ANIMALS I VETERINÀRIA Jordi’s c/ Ramon Pou, 52-54 938 127 075 Museu del Blat Inti Veterinaris c/ Orquesta Lluïsos, 11 938 126 379 Bars Al mas Colomer Visites concertades Informació El Koala c/ Balenyà, 7 938 800 724 Forn-Granja El Xamfrà Can Tuneu 93 887 00 15 turística ARMERIES c/ Ramon Pou, 48 La Plaça, 16 938 126 612 938 126 421 Mas Casablanca Armeria Taradell c/ Vapor, 35 938 126 505 Visites d’educació i coneixement del Consorci de Promoció Turística Portes del Montseny Bar Sport Bar Can Karra món rural i la pagesia AUTOESCOLES L’Alt Congost, La plana de Vic c/ Joc de la Pilota, 4 ctra. de Balenyà, 13 www.mascasablanca.com Àrea de les 4 carreteres Autoescola Taradell c/ Sant Sebastià, 37 938 800 314 938 800 149 938 800 901 938 800 546 938 125 712 www.portesdelmontseny.com AUTOMÒBILS Bar Taradell Cafè Centre Cultural Mas el Gurri Xic Autoreparació Molist S.L. ctra. de Balenyà, 100 938 126 022 c/ Sant Genís, 11 Costa i Font Aula d’entorn rural Oficina Comarcal 938 126 440 ctra. de Balenyà,101 www.maselgurrixic.com Auto Taradell ctra. de Vic a Arbúcies, km 5,8 938 126 201 de Turisme d’Osona 938 127 041 Eix Onze de Setembre, 11 SP Automoció c/ Treball, 8 938 126 278 PUB Nghaha-Birghi 938 851 715 ctra. de Balenyà, 110 www.osonaturisme.cat BASAR Basar Taradell pg. Domènec Sert, 27

212 213 214 Cansaladeria Mascarell Carnisseria Esther Cansaladeria Codina L’Estanc ESTANCS Autonell Esports ESPORTS Mellow Yellow Britannia ESCOLES D’IDIOMES Electrodomèstics Vilaró VilaróElectricitat Instal-Ser Deco-Instal Taradell Xemenies ElCaliu Vidres Taradell EQUIPAMENT LLAR DELA Ca l’Oliaire Vell EMMARCACIÓ, ART IARTESANIA Schlecker Drogueria Vivet DROGUERIES El Celler Nou CELLERS Xarcuteria Muntal IEMBOTITSCARNS Costa-Bikes BICICLETES Àrea deServeis Taradell BENZINERA Rifà Llar Ràdio Soler Dolby Electrodomèstics Aiguafreda Balenyà - Els Hostalets El Brull Calldetenes Centelles Espinelves Folgueroles Malla Muntanyola St. Julià de Vilatorta La Plaça, 26 Catalunya,c/ 27 Sebastià, Sant c/ 28 c/ del’Església,c/ 1 pg. DomènecSert, 26 pg. Genís, Sant 27. 1r Ramon Pou,c/ 86 pg. Domènec Sert, 43 ctra. de Montrodon, 1 La Plaça, 13 Ramon Pou,c/ 52 JoanMaragall,c/ 26 ctra. Balenyà, 114 dela Vila,c/ 34 pg. DomènecSert, 48 dela Vila,c/ 51 ctra. de Viladrau, 40 Sebastià, Sant c/ 81 Església,45 c/ ctra. de Vic, km5,8 pg. Domènec Sert, 17 Catalunya,c/ 25 dela Vila,c/ 68 St. Martí de Centelles St. Sadurní d’Osormort Sta. Eugènia de Berga S. Eulàlia de Riuprimer Seva Taradell

Tona Viladrau Vilanova de Sau 938 800463 938 800307 938 800180 938 800104 938 800853 938 800861 938 126900 938 800557 938 126404 938 126206 938 800251 938 800127 938 801091 938 126628 938 801278 938 126576 938 126387 938 126146 938 126525 938 127 108 938 801175

Clubs degolf Allotjament www.masgurumbau.com 938 124146 Golf iPitch &Putt Mas Gurumbau- www.taradellgolf.com 938 127 068 ctra. de Taradell aBalenyà, km1 Taradell ClubdeGolf Obert tot l’anytot Obert 938 126336 Camí dela Vallmitjana, s/n 1a categoria Càmping La Vall Càmpings activitats d’aventura iàpats peragrups Ofereixen activitats rurals,tallers, sortides, www.mascanpic.com 938 801226 Casa del’any 1693 Mas Can Pic-Les Àmfores Cases decolònies www.masbellpuig.com 938 800878 Mas Bellpuig el distintiu SICTED ruralAllotjament amb www.maspratsevall.com 93 8800880 Mas Pratsevall Cases deturismerural Herboristeria HERBORISTERIES Assessoria Gilabert Cruxens iAssociats Comptable Assessoria Tar Assessoria Taradell Tràmit Osona GESTORIES Fruiteria Can Marxant Fruites i Verdures Marina FRUITERIES Fotografia Taradell FOTOGRAFIA La Ginesta Centre verd Taradell FLORISTERIES Forn Sebastià deSant Forn dePa Casassas Forn Can Dolfo FLEQUES Instal Tot Ferreteria Vivet FERRETERIES Farmàcia Barfull Farmàcia Autonell FARMÀCIES Lourdes Gabinet mèdic-estètic Mima’t Mora Estètica ESTÈTICA Cristina Estètica Caldearium

pg. DomènecSert, 26 pl. delesEres, 6 ctra. deBalenyà, 7 ctra. deBalenyà, 22 ctra. de Balenyà, 36 ctra. de Montrodon, 15 pl. delesEres, 5 dela Vila,c/ 3 938126321 pg. Domènec Sert, 29 pg. DomènecSert, 50-52 ctra. Vic-Arbúcies pg. DomènecSert, 13 dela Vila,c/ 58 dela Vila,c/ 4 938801174 ctra. de Vic aArbúcies, km5,8 dela Vila,c/ 52 pg. DomènecSert, 14 Jordi Capell,c/ 7 pl. deleseres, 7bxs 2a dela Vila,c/ 56 c/ Ramon Pou,c/ 52 Santa Llúcia,c/ 19 av. Castellets, 2bxs Guia comercial Guia 938 800686 938 800056 938 800607 938 800983 938 800953 938 800553 938 801054 938 800152 938 800331 938 126203 938 126344 938 126922 938 801232 938 126563 938 832415 938 126105 938 126159 938 126318 938 126771 938 126177 215 216 Pastisseria Mont-rodon Pastisseria Genís Sant PASTISSERIES L’Estudi PAPERERIA IQUIOSC Òptica Taradell ÒPTIQUES Angelo’s Compl.s LaCalaixera Maria Raurell Rosa Moda Regals Rovira Sellés Moda home-dona MODA iCOMPLEMENTS Moycor Mobles Vallmitjana Mobles Atlàntida MOBILIARI La Fantasia MERCERIES Jòdul M Joieria iRegals Marga Joieria Tordera JOIERIES TGV Grup IMPREMTA Freixas-Serra Can Kiku IMMOBILIÀRIES Quiosc LaPlaçaidelesEres Llibreria L’Estel Joieria idisseny M.Barfull Jaume Sañé Aiguafreda aterials construcció perala Balenyà - Els Hostalets El Brull Calldetenes Centelles Espinelves Folgueroles Malla Muntanyola St. Julià de Vilatorta g oèe et -1 938800057 pg. DomènecSert, 9-11 pg. DomènecSert, 46 Sebastià, Sant c/ 67 pg. Domènec Sert, 7 pg. Domènec Sert, 938800322 dela Vila,c/ 15 dela Vila,c/ 44 ctra. de Montrodon, 10 dela Vila,c/ 54 dela Vila,c/ 28 ctra. de Vic aArbúcies, km5,7 938800544 ctra. de Vic aArbúcies, km5,8 ctra. deBalenyà, 114 pg. DomènecSert, 10 ctra. de Vic aArbúcies, km5,8 pg. Genís, Sant 29 pg. DomènecSert, 10 Narcís Muntoriol,c/ 5 ctra. deBalenyà, 9 dela Vila,c/ 62 ctra. Montrodon, 7 ctra. deBalenyà, 36 pg. DomènecSert, 35 St. Martí de Centelles St. Sadurní d’Osormort Sta. Eugènia de Berga S. Eulàlia de Riuprimer Seva Taradell

Tona Viladrau Vilanova de Sau 938 800246 938 800 938 800984 938 800659 938 800109 938 800857 938 800738 938 800783 938 800472 938 801088 938 800552 938 800107 938 800751 938 800177 938 800181 938 126439 938 126365 938 126744 938 127 681 938 127 741 Video Oca VIDEOCLUBS Destaca TINTORERIES Tecno-So IINFORMÀTICATELEFONIA Centre deIoga Fisio-Taradell Netgema Gimnàs Tagim Gimnàs Pladevall SALUT Sabateria ImmaSala SABATERIES El xocolater de Taradell Ca laFlora Bon Profit Coaliment Ca laNuri Bon Preu QUEVIURES El Sonall PUERICULTURA Ros-tar Rostisseriateca La PLATS PEREMPORTAR Design estilistes Perruqueria MªCarme Perruqueria Casabosca Perruqueria Morell Morell Home Mª Carme iSole Perruqueria Àngels PERRUQUERIES Peixateria Victòria PEIXATERIES

ctra. deMontrodon, 8 dela Vila,c/ 74 ctra. deBalenyà, 96 ptge. Casino, 67 Ramón Pou,c/ 38 pg. Genís, Sant 51 ctra. de Viladrau, 10 ctra. Montrodon, 7 del’Església,c/ 2 ctra. deBalenyà, 223-225bxs dela Vila,c/ 132 pg. DomènecSert, 3 Miquel, Sant c/ 50 ctra. Montrodon, 9 pg. DomènecSert, 26 ctra. deBalenyà, 27 del’Església,c/ 6 del’Església,c/ 5 del’Església,c/ 5 pg. DomènecSert, 3 dela Vila,c/ 34 del’Església,c/ 4 dela Vila,c/ 74 Dr.c/ Fleming, 51 pg. DomènecSert, 15 Guia comercial Guia 938 800930 938 800834 938 800 420 938 800570 938 800601 938 800767 938 801084 938 801102 938 801249 699 973 051 938 126299 938 800177 938 126683 938 126454 938 127 042 938 126545 938 126345 938 126012 938 126352 938 126165 938 126281 938 127 107 938 126171 217 a Viladrau

Taradell

a Vic

PR 42

a Seva

a Barcelona Tona

Tona és un poble amb una llarga història, tal i com ho demostra el jaciment romano- republicà del camp de les Lloses. També és un poble de tradició turística gràcies a les aigües medicinals, de festes populars, d’edificis històrics i de gent acollidora. Al mateix temps, compta amb un gran nombre d’establiments d’hostaleria i de comerç, de diverses tipologies, per acollir i proporcionar el màxim benestar als seus visitants. Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k C–17 Barcelona Puigcerdà, km 56 c/ de la Font, 10 Conjunt arqueològic k Empresa Sagalés 932 312 756 - Línia Barcelona-Vic Telèfon k Empresa Autos Casas 938 860 560 - Línia Tona-Vic del Camp de les Lloses 938 870 201 k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà Jaciment romanorepublicà declarat com a BCIN, Codi postal Estació més propera: Tona-Seva-Balenyà 08551 al costat del qual s’ha creat un Centre d’Inter- preació. Tot i que els vestigis excavats daten de Web Taxi: k les darreries del segle II aC fins al segle I dC, els www.tona.cat Miquel Carnicé Cabestany 938 853 903 nivells d’ocupació més antics daten de finals de Josep Casadevall Codina 938 870 449 l’època del bronze (VIII-V aC). El centre exposa Roqueta Rent a Car 639 339 495 les peces d’arqueologia local corresponents a l’antic museu municipal. Actualment, s’estan portant a terme excavacions, s’hi realitzen pe- riòdicament activitats de difusió del patrimoni El municipi del poble i visites guiades.

De les restes arqueològiques segle XVI, comença a haver-hi un nu- trobades, se’n desprèn que l’àrea cli de cases suficient per formar un propera a Tona va ser habitada ja petit poble a banda i banda del camí des del neolític (4.400 a 2.400 anys ral i s’hi van constituir nous masos. aC). Especialment important és Les cases s’agruparen al voltant del Adreça: l’assentament del Camp de les Lloses que ara és la plaça Major del poble c/ Pau Casals, 2 datat entre el 125 i el 80 aC. Aquest i al llarg dels carrers Barcelona i 938 125 234 nucli es vincula a població militar carrer Nou. La descoberta accidental itàlica encarregada de construir d’aigües mineromedicinals per un la via romana. La consagració de la pagès, l’any 1874, va ser un revolsiu, Horaris: primitiva església de Sant Andreu va permetre que Tona es recuperés, Horaris: dimarts i dijous de 2/4 de 10 a les 13 h (Castell) fou l’any 889. Durant l’edat li va donar fama i es va convertir en i de 15 a 18 h i dissabtes i diumenges de 10 a 14 h mitjana va estar sota diferents do- un centre d’estiueig i prosperitat. En minis (Montcada, Cabrera, Planella). els darrers anys, Tona ha recuperat Té el distintiu de qualitat turística SICTED A finals del segle XIV, Tona es va l’interès per les aigües, ha crescut de desvincular de la vegueria de Vic i manera espectacular i s’ha consoli- va esdevenir jurídicament carrer de dat com a municipi. Nombre d’habitants: ciutat de Barcelona. A mitjans del 7.860 Nombre de comerços-serveis: Forn ibèric Aqüeducte de Vilageriu Torre de guaita del Castell Actualment es conserva un forn Aqüeducte de difícil datació, si bé Construcció aïllada de planta qua- 235 situat a ponent del turó del Castell, s’emmarca, probablement en el drada. S’ha plantejat que podria ser Sup. del terme municipal (km2): que es situa entre l’època ibèrica període baixmedieval o modern. una torre romana si bé arqueològi- 16,47 i l’edat mitjana. Quan s’excavi es És d’un sol arc recolzat a la pedra i cament sembla que la seva funda- podra datar. Es tracta d’un forn del es conserva en bon estat. Tenia les ció data dins del període altmedi- Densitat de població (hab./km2): sistema típic de fogaina, graella de funcions de pont i d’aqüeducte. eval (segle IX-X). És l’únic element 477,23 terra cuita amb forats rectangulars Localització: a 500 m del mas dempeus del castell medieval si bé Part d’Osona a la qual pertany: i una cambra superior per posar-hi Vilageriu resten murs del castell per excavar; La Plana les peces. Té un teulat modern per destaca el seu sistema constructiu protegir-lo. d’encofrat. Gentilici: Localització: passeig de la Suïssa Localització: a l’extrem nord-est Tonencs i tonenques del pla del castell

222 223 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni històric Patrimoni religiós

Xemeneia de can Codina Pou del Manantial Roqueta Església de Lurdes Construcció en la forma de la típica xemeneia d’obra La deu d’aigua fou descoberta l’any 1877. El segle XIX, Església de Sant Andreu (Santa Maria del Barri) vista de secció circular amb un acabat decorat. Data segons es diu, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner del Castell Església de planta de tres naus separades de 1876 i és l’únic vestigi de la revolució industrial al va construir-hi el manantial Roqueta, tot i que no es pot per arcs formers, columnes i nervacions. municipi. afirmar amb tota seguretat. L’any 1974, el van aterrar de Església romànica d’una sola nau acabada amb un absis Absis romànic semicircular i campanar, Localització: ctra. de Manresa, 2 forma incomprensible. El pou es va rehabilitar a finals semicircular, dues capelles laterals i campanar. Signe identifi- també romànic, de quatre pisos de planta (al costat de la plaça de l’església) de la dècada de 1990. catiu del poble. La seva història comença amb un document quadrada. Documentada l’any 1011 amb el Localització: parc Roqueta. Es pot visitar si aviseu extraordinari, del qual encara es conserva l’original, i que data nom de Santa Maria de Tona. Refeta el segle Balneari Codina 48 h abans al telèfon 938 870 201 o 938 125 712 del 13 de gener del 889. L’any 1943 es van fer les primeres ex- XII i ha sofert nombroses modificacions, Situat al Barri Codina és l’únic que està en funciona- a hores convingudes. cavacions a l’interior de l’església. A sota del creuer o l’entrada la més important després del terratrèmol ment actualment. És un balneari petit però de gran de l’absis actual es van trobar tombes antropomòrfiques, és a de 1425. La restauració i ampliació es va fer bellesa emmarcat en un entorn privilegiat. És interes- dir, que mostraven la silueta d’un difunt, especialment el cap. entre els anys 1570 i 1579 (segle XVI). L’última sant per la seva vinculació històrica amb la descoberta L’església preromànica de l’any 889 devia estar feta de pedra restauració data de la dècada de 1990. de les aigües mineromedicinals de Tona. i calç i coberta amb un sostre de fusta o de bigues. L’església Destaquen el conjunt de columnes i claus de Localització: ctra. de Manresa, 59 va ser substituïda per l’actual el segle XI. Va patir un llarg volta esculpides de l’interior que fan que el abandonament des de mitjans del segle XVIII fins als primers conjunt sigui una petita catedral gòtica d’es- Torres modernistes i noucentistes intents de reforma al voltant de l’any 1970. Fou restaurada til tardà. Té una curiosa estel·la zoomòrfica Torre Simon d’estil modernista del 1920 (c/ Dr. Bayés, l’any 1988. inclosa en un pilar exterior de l’absis. 75) i torres Llussà (conjunt format per 3 torres) d’estil modernista i noucentista del 1919 (situades al c/ Joan Capella de Santa Maria Llussà 43, 45 i 47). Torre Roqueta (c/ Dr. Bayés, 79); torre de Mont-rodon Maria (ctra. de Manresa); torre Arbellay (pg. de la Suïssa, Capella romànica del segle XII situada a 1) i Torre de la Font del Ferro (ctra. de Manresa). Antic l’enclavament de Mont-rodon. És un bon hotel Ristol (c/ Dr. Bayés, 1 i 3). exemple d’edificació romànica amb el campanar d’espadanya i de la tomba de la Museu del Pa família Mont-rodon esculpida amb la figura Museu privat on s’exposen eines antigues per fer pa i Conjunts arquitectònics d’un cavaller jacent a la llosa central i dos escuts. La capella està vinculada al casal mostres de pans de diferents països del món. Conjunt del castell de Tona (Sant Andreu, torre de gòtic de Mont-rodon del segle XV i és una Localització: c/ Major, 34. Tel. 938 870 421 guaita, pla del castell i clot o cisterna); conjunt del Barri de les cases fortes més ben conservades de (hores convingudes) i Riambau (cases del Barri, Riambau i església de Santa Catalunya. Maria del Barri); conjunt de les torres Llussà (Simon, Edificis urbans d’interès arquitectònic Rosales, Salvans i Baulenas); conjunt de la Ferreria Edificis situats al carrer Barcelona números 15 , 23, 25 i Capella de Sant Miquel de Vilageriu (la Ferreria, Roqueta i capella de la Salut); conjunt de 33; i carrer Major números 11, 12, 32, 42 i 51. Església romànica d’una sola nau rectangu- Vilageriu (mas Vilageriu i capella de Sant Miquel de Vi- lar, acabada en absis semicircular. Les notí- lageriu); conjunt de Mont-rodon (castell de Mont-rodon cies històriques sobre la capella arrenquen Balneari Ullastres i capella de Santa Maria de Mont-rodon). Edifici de planta baixa amb dos nivells edificat l’any Església parroquial de Sant Andreu de Tona de l’any 948. L’edifici actual es va reconstruir 1876. Actualment, en estat pràcticament ruïnós. Edifici de planta rectangular, amb un deambulatori i un presbite- a finals del segle XI i va patir encara algunes El manantial està situat al costat del torrent de la Ferre- Biblioteca Caterina Figueras ri. La nau central està dividia per unes grans columnes de pedra reformes un o dos segles més tard. Els ria, enmig de vegetació riberenca i de plataners. Antiga escola, exemple d’arquitectura noucentista idea- massissa llises amb uns quants capitells de reminiscències romanes. francesos la van profanar l’any 1808 i es va Localització: c/ Dr. Bayés da per l’arquitecte Manuel Gausa i que s’inaugurà l’any Actualment, està decorada amb uns esgrafiats que emmarquen la tornar a obrir al culte l’any 1821. Va restar 1929. Cal destacar la importància volumètrica dels dos porta. Té molt poca decoració exterior, bàsicament a la porta, amb sense culte des de la Guerra Civil fins l’any Masies i cases rurals cossos, el joc obtingut pels diferents plans de cobertes uns relleus neoclàssics i una escultura. Destaquen les grans pintures 1979, que es va restaurar. En el curs d’aques- Mas Vilageriu, mas Güells, casa nova del Planell, i la decoració de les façanes, amb esgrafiats d’escenes murals del presbiteri, obra de l’artista local Felip Vall Verdaguer. Té tes obres va aparèixer el mil·liari o tros de Corminons de la Barroca, la Riera, mas Barri, el mas infantils. Se’n va fer una important restauració entre els valor arquitectònic, històric i religiós atès que és el lloc de culte més mil·liari que servia antigament de suport de Segalés, can Font, mas Gelec, el Savell, el Planell, el mas anys 1990 i 1993 per utilitzar l’edifici com a biblioteca i important de la població. L’edifici es va construir a la primera meitat l’altar. Des del 2 de maig de 1980, la capella Vendrell, la Fontordera, mas Vilamajor, mas Corminons sala d’exposicions. del segle XIX. Excepte la façana i el campanar, la resta de l’edifici és torna a estar oberta al culte i es pot visitar de la Creu i el casal de Mont-rodon. Localització: c/ Antoni Figueres, 62 fruit de la restauració de després de la Guerra Civil. demanant les claus al mas Vilageriu. 224 225 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni natural Rutes

Principals valors ambientals del medi natural PR C-43 Sender de Tona Tona es troba al sud de la plana vigatana, enmig dels ambdues espècies molt interessants i no gaire comu- Distància: 23,42 km Temps: 5 h 15 min emblemàtics turons testimoni. Una flora variada, nes. El llargandaix ocel·lat (Timon lepidus), considerat representada per les joncedes dels turons, amaga una espècie en alarmant regressió a la plana de Vic, també Sender circular de petit recorregut. Es tracta espècie única a Osona: l’Astragalus austriacus, present es pot trobar enmig dels turons testimoni. A les d’un recorregut pel romànic i el gòtic de la en alguns dels turons de margues grises. En els boscos zones agrícoles, hi trobem animals tan interessants i Catalunya interior que engloba tres municipis: de roure enmig dels conreus, podem trobar el mussol beneficiosos per l’agricultura com l’eriçó fosc (Erinaceus Tona, Collsuspina i Muntanyola. Es recoma- banyut (Asio otus) i la tórtora (Streptopelia turtur), europaeus) i la serp blanca (Rinechis scalaris). na fer-lo a peu tot i que també es pot fer en bicicleta (dificultat mitjana). Alguns indrets pels quals passa són Sant Miquel de Vilageriu, Les aigües sulfuroses la font de Güells, l’església de Sant Quirze i Santa Julita, l’església de Sant Esteve de Múnter Turons de la plana ausetana Tona compta amb la presència d’aigües sulfhí- Plaça deEsglésia l’EsglésiaAqüeducte de SantErmita Miquel de Església deVilageriu Santde VilageriuEsglésia Cugatde SantEsglésia de de Esteve Gavadons SantTuró de Quirzede Lurdesidel Múnteresglésia Castell i SantaPlaça Sant Julita de Andreu l’Església i Santa Maria del Barri. Té quatre derivacions: el driques i mineromedicinals subterrànies. pont de Vilageriu, l’ermita de Sant Cugat de Ga- Al terme de Tona trobem 136,82 ha de turons protegides pel La primera deu d’aigua fou descoberta casu- vadons, la creu de Miranda i el castell de Tona. PEIN: turó del Pla de Tona, turó del Mont-rodon, turó de Tor- alment l’any 1874 per un pagès, Antoni Font, Està senyalitzat amb franges blanques i gro- rellebreta, turó del Castell, turó del Planell, turó de can Ser- i estudiades i analitzades pel doctor Bayés, gues i comença a la plaça de l’església. ra, turó de can Font i el de can Xaloc. Es remunten a l’època que va acabar essent el gran divulgador de terciària i la majoria estan formats per margues blaves. A les seves propietats i beneficis. L’aparició de sobre trobem gresos o lutites. Són fàcilment erosionables noves fonts d’aigua sulfhídrica va fer renéixer i rics en fòssils (antigament la Plana era un mar interior). l’interés per a la construcció de manantials Poblats de roure martinenc (Quercus Pubescens) i vegetació (es va construir el de l’Ullastres, el Roqueta i mediterrània, donen aixopluc a la fauna autòctona i actuen el Codina, i es va projectar el del Segalés que Sender de Vilageriu Ruta dels turons com a corredors biològics entre el massís del Montseny i els no es va acabar de materialitzar). Aquests Distància: 5 km Dificultat: baixa Distància: 6 km cingles de Bertí, el Moianès i el Lluçanès. edificis i la seva anomenada van portar molts estiuejants i van dinamitzar la vida del poble. Sender local molt planer que es pot fer a peu, en bici Transcorre a l’entorn dels turons testimoni de la Plana Actualment, només resta en funcionament el o a cavall. Comparteix un tram comú amb el sender de situats a l’oest de Tona (el turó del Castell i el de Puig- Balneari Codina. PR C-43. L’església de Sant Miquel de Vilageriu és el nucli bonic). És un sender amb una clara vocació cultural amb central des d’on gira tota la ruta. L’inici de la ruta és a informació relativa a aspectes de vegetació i fauna que la plaça de l’església i passa pel costat de l’esmentada es troba al llarg del recorregut. Es pot fer a peu, en BTT i Fonts del terme església, es pot desviar fins a l’aqüeducte de Vilageriu, a cavall. S’inicia a la plaça de l’església i aprofita un tram Font del Pi Tort, font del Surell, font del Prat, l’aeròdrom militar de la Guerra Civil i el santuari de del PR C-43. La senyalització és blanca i verda. font de Güells, font Xica i font de la Suïssa. l’Ajuda de Balenyà. (totes elles d’aigua no potable)

Visites al pou Roqueta

Visites concertades a hores convingudes Més informació : Plaça MajorCapella de PontSant deMiquel VilageriuCamp de Vilageriu aviacióSantuari deCarrer l’Ajuda Nou Plaça de l’esglésiaEsglésia dePuig Lurdes del CastellSerrat de PuigbonicPou balneariPlaça Roqueta de l’església De dilluns a divendres: 938 870 201 Caps de setmana: 938 125 712

226 227 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes Festes Productes tradicionals

L’itinerari del castell A l’Ajuda amb BTT Primavera Hivern Com a productes autòctons, tenen molt renom les Distància: 1,6 km Distància: 9 km Dificultat: baixa Festa Major d’Hivern tortades tonenques elaborades artesanalment a les Festa de la Primavera El 30 de novembre, Sant pastisseries del poble. També destaquen el porc i els Sender d’un metre d’amplada, passa per la falda del El Centre Excursionista de Tona ens proposa fer Andreu, patró de Tona seus derivats, especialment els embotits (llonganissa, turó del castell de Tona, amb una cota aproximada una ruta en bicicleta. El camí passa pel costat de Trobada de Bastons fuet, botifarra, somalla, etc.) que es poden trobar de 600 metres d’alçada. Recorre el perímetre de la Sant Miquel de Vilageriu i de la Mare de Déu de i Esbarts Fira de la Pesseta, a qualsevol carnisseria o xarcuteria del poble. base del turó del castell, transcorrent per la zona del l’Ajuda. Hi ha una derivació del Sender PR C-43 Fira d’Entitats, pessebre vivent, enllaçant amb la cara nord del turó, que ens portarà fins a l’aqüeducte de Vilageriu. Fira del Fil a l’Agulla Fira Joc Joc per on continua per una zona boscosa connectant amb S’inicia a la zona esportiva de Tona. Cap de setmana més El diumenge més proper Artesans la ruta dels turons i el PR 43, cap a la zona de l’ermita de proper a l’1 de maig al 30 de novembre Lurdes, fins a tornar al parc de les Feixetes, on es com- Mostra d’Arts Tèxtils i Jocs creatius reciclats Brodats pleta aquest recorregut circular. Es pot iniciar al parc de Labors Pessebre Vivent Guixot de 8 Immaculada Cutrina les Feixetes, pel camí que puja a dalt del castell o per la Del 25 de desembre al 8 Joan Rovira Mas can Pinel zona del passeig de la Suïssa. Aplec de la Rosa de gener www.guixotde8.com 938 871 619 a Lurdes i al Castell Creació materials Composició floral El diumenge i dilluns Cavalcada de Reis reciclats Montse Homs de la Segona Pasqua amb la tradicional Katakrak Valldeoriola crema d’atxes Sandra Sardà Cabero c/ Montserrat, 126 5 de gener Estiu c/ Major, 87 2n 938 871 002 646 255 079 Viu els Parcs Carnaval www.katakrak.com Dolors Serra Corominas Tots els caps de Febrer c/ Balenyà, 63 setmana de juliol Formatges artesans 938 871 628 Parc de les Feixetes/CamíFlora i faunaVistes del del castell Castell panoràmiquesEsglésia de LurdesParc deCamí les Feixetes/ del Castell Els Tres Tombs Formatges Festa Major d’Estiu Febrer de cabra artesans Artesà del vímet Primer diumenge Mas el Garet Pere Señe Presseguer d’agost 938 125 881 pl. Major, 5 3a 938 870 241 Tardor Mestre artesà picapedrer Bufallums, ninots Personatges il·lustres Aplec de tardor i Aplec Jaume Pujol Vivet i titelles de paper de Vilageriu c/ Joan Maragall, 98 reciclat Penúltim cap de Mercat setmanal 938 870 403 Dolors Parés Carpio Salvador Gurri i Corominas Felip Vall i Verdaguer setmana de setembre Els divendres i Assumpció Blancafort (Tona 1749-Barcelona 1819). Escultor. Artista notable en (Tona, 1915). Pintor, decorador i dibuixant del segle XX. 938 871 398 el panorama de l’escultura catalana de finals del segle Entre les seves obres de pintura decorativa destaca www.bufallums.com XVIII i principis del XIX. Fou un gran escultor i figura l’església parroquial de Tona. Ha realitzat pintura de important en tots els estudis sobre l’art barroc català. cavallet i ha il·lustrat alguns llibres. Ha concorregut exposicions i certàmens de Barcelona i ha exposat Josep Molera, el Noi de Tona figures i paisatges urbans a Paris. (Tona, 1851-1925). Personatge singular, bohemi, arrenca- Nom dels gegants queixals, garlaire, filòsof popular i vividor. Es va fer Santi Aulet i Roma famós per les seves habilitats i els seus espectacles, era (Tona, 1947). Pintor. Es dedica intensament al paisat- un singular improvisador de versos i discursos i anima- gisme, inicialment al de les contrades d’Osona. La seva va totes les festes majors de Catalunya. especialitat és l’aquarel·la. Ha fet exposicions indivi- Té la seva representació en els gegants de Tona. duals i ha participat en altres de col·lectives a Tona, En Josep Molera (el Noi de Tona) Vic, Barcelona, Madrid, etc. I la seva obra es troba molt i la seva esposa Montserrat repartida per tot el país i a fora.

228 229 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Bars Restaurants

Bar Els billars Bar Pavelló Esports Bars-restaurant Cervesaria Pizzeria El Angelo del Goloso Braseria Taverna Tombouctou Restaurant Escola d’Hostaleria c/ Amèrica, 36 c/ Jaume Balmes, 57 Restaurant Xtu c/ Barcelona, 7 av. Montseny, 20 pg. de la Suïssa, s/n 938 123 066 938 871 844 Bar Medina c/ Amèrica, 21 938 870 312 938 124 323 938 870 854 Dilluns tancat Diumenge tancat 938 124 913 Pizzes artesanes, amanides i pasta Braseria, cuina casolana i africana Cuina creativa apresa a l’escola c/ Joan Maragall, 107 e e e Tapes i esmorzars de forquilla Menú 10-20 / Carta 20-25 Especialitat en cuscús, amanides i peus de porc Menú degustació 22 938 124 280 e Menú 10 e Dilluns tancat Carta 15-20 Obert dilluns, dimarts, dimecres i dijous migdia Bar Can Tarsó Cuina casolana i plats Bar Fórmula 1 Dilluns tancat Obert de dijous a diumenge vespre c/ Pompeu Fabra, 11 pl. de l’Hostal, 11 combinats Tapes divendres i dissabte Pizzeria La Lluna Restaurant 4 Carreteres 938 870 284 938 870 052 Menú 9,5 e c/ Antoni Figueres, 48 Restaurant La Ferreria ctra. C-17, km 50 Dimecres tancat Cafeteria La Crema Dijous tancat Diumenge tancat c/ Joan Maragall, 8 938 871 849 av. Balneari, 2 938 870 350 938 124 943 Pizzes artesanes (72 varietats) amanides, tor- 938 125 356 Cuina tradicional d’autor Bar El grill rades i plats casolans e e Bar musical Bar Camp de Futbol Cuina casolana Cuina tradicional d’autor Menú diari 12,50 i 18,50 Carta 13 e e e e e Ritmo Latino c/ Joan Maragall, 92 c/ Jaume Balmes, 59 Comiats de solters, sopars Menús 17,50 i 30,50 / Carta 35 Carta 30 Tancat dimarts i dimecres (IVA no inclòs) Obert cada dia c/ Taradell, 66 938 870 320 630 577 253 d’empreses i aniversaris Diumenge tancat Menú 8,5 e / Carta 22 e Dimecres tancat 938 853 300 Cuina casolana, mariscades i Diumenge tancat www.laferreria.com entrecots. Menú 10 e Restaurant La Canal Restaurant Boccatta di Mare Matins obert cada dia. Tardes tancat. c/ Antoni Figueres, 21 av. Montseny, 21 Bar Musical Barlana Bar Cafeteria Obert els dies de partit Bar Pau 938 871 347 Restaurant Torre Simon c/ Dr. Bayés, 19 La barretina 938 870 894 c/ Barcelona, 41 c/ Dr. Bayés, 32 Cuina casolana. c/ Dr. Bayés, 75 Especialitat en peix d’Arenys, 699 959 909 Bar La Terrassa 938 871 932 Dissbates al vespre carta de peix i marisc 938 870 092 marisc de Galicia i carn a la brasa 938 124 567 Menú 9,95 e / Carta 15-18 e e e c/ Amèrica, 22 Cuina casolana Cuina d’autor amb propostes Menú 9,50 / Cap de setmana 25 Dilluns tancat Obert cada dia dinars e Bar Musical Ítaca 938 870 163 Menú 8,5 e originals i selectes Carta 25 Dissabte també sopars Carta 45-60 e / Carta de vins Dimarts tancat c/ Osona, 26 Cuina casolana Diumenge tancat Tancat diumenge vespre i dilluns Bar Ofe 45 Menú 9,50 e 626 302 568 c/ Major, 45 Restaurant-braseria La Noguera Obert cada dia Cafeteria 4 Carreteres Restaurant Aloha 938 871 911 c/ Antoni Figueres, 19 Hostal Montserrat ctra. de Manresa, 6 Bar La plaça ctra. C-17, km 50 Diumenge tancat Bar Habitatges Tutelats 938 125 333 c/ Antoni Figueres, 78 938 870 277 pl. Major, 11 938 870 350 Esmorzars i dinars cada dia 938 871 887 Plats amb productes de temporada i ctra. Manresa, 2 Cuina tradicional Dijous-diumenges també sopars 699 959 909 e Cuina tradicional i de mercat de la comarca. Bar Bueno 938 124 632 Menú cap de setmana 18,50 Cuina casolana i braseria Obert cada dia Especialitat en pernil i vedella amb bolets, Especialitat en ous estrellats c/ Barcelona, 59 Cuina casolana Obert cada dia Especialitat en bacallà a la Noguera fideuà, peus de porc, bacallà amb samfaina amb patates i bolets, Menú per encàrrec amb fruits secs i ceba confitada e e 938 871 517 Menú 10 / Carta 20 arròs amb ceps i alls tendres Menú diari 7,60 e Menú 10 e / Carta 21-25 e Diumenge tancat Bar la Xicra Obert cada dia i assortit de pastisseria Menú cap de setmana 8,40 e Dimarts tancat Menú 12,75 e / Carta 30-40 e Dilluns tancat c/ Barcelona, 39 635 582 228 Obert cada dia Bar L’esquitx Diumenge tancat Paquets turístics pl. Major, 3 938 123 021 Granja-Pizzeria El castell Allotjament Un dia Perfecte Plats combinats 10-15 eu Obert cada dia pl. de l’Hostal, 5 al Balneari Codina 938 870 862 www.portesdelmontseny.com Bar Orient Pizzes Hotel Aloha *** Hotel 4 Carreteres ** Hostal Montserrat * Obert cada dia pl. Major, 4 ctra. Manresa, 6 C-17, al km 58,1 c/ Antoni Figueres 938 871 887 938 870 002 938 870 277 938 870 350 Foment d’Esports www.hostalmontserrat.es.vg Cuina casolana i plats combinats www.hotelaloha.com www.4carreteres.com c/ Jaume Balmes, 53 Menú 10 e Distintiu de qualitat turística Punt de parada tradicional Distintiu de qualitat turística 938 870 864 en la ruta cap a Puigcerdà Dimecres tancat SICTED SICTED Cuina casolana Allotjament, restaurant i cafeteria Hotel petit i familiar on l’hoste Ambient agradable i familiar Especialitat en arrossos és mereixedor del tracte i servei més acurat Restaurant i servei de Rostisseria Menú 11 e / Carta 25 e

230 231 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Guia comercial Guia comercial Informació Lleure CELLERS turística Vins Calvet c/ Dr. Bayés, 2 bis 938 870 668 Balneari Codina COMPLEMENTS DE LA LLAR I REGALS AGÈNCIES DE VIATGES ctra. Manresa, 59 Consorci de Promoció Turística 938 870 314 Ambients av. Montseny, 6 938 124 268 Zafiro Viatges pl. de l’Hostal, 3 938 125 873 Portes del Montseny www.balnearicodina.com Bazar orient c/ Joan Maragall, 10 655 896 310 L’Alt Congost, La plana de Vic Àmplia varietat de tractaments i forfaits: ARRANJAMENTS DE ROBA Àrea de les 4 carreteres - Tona inhalacions, piscina termal, massatges, Bells marcs c/ Barcelona, 8 938 124 485 938 125 712 tractaments d’estètica. Arranjaments de roba Núria c/ Barcelona, 22 609 334 754 Botiga els 20 duros c/ Amèrica, 22 639 889 648 www.portesdelmontseny.com No disposa d’allotjament Distintiu de qualitat turística Cal cisteller Plaça Major, 5 938 125 351 SICTED AUTOCARS Oficina Comarcal Colom Parament per a la llar c/ Barcelona, 6 938 871 215 de Turisme d’Osona Autocars Roqueta c/ Dr. Bayés, 59 938 870 021 Eix Onze de Setembre, 11 Equitació Francesc Solé Cristalleries Tona c/ G. de Mont-rodon, 2 938 124 140 938 851 715 Mas Can Quelot Don sofà c/ Bonavista, 41 938 124 429 AUTOESCOLES www.osonaturisme.cat 938 124 061 Electrodomèstics Pujol c/ Jaume Balmes, 3 938 870 545 Autoescola Clapera c/ Joan Maragall, 4 938 870 343 Club Hípic Corminons Els Verdaguer c/ Barcelona, 47 938 870 592 Autoescola Tona c/ Raval, 2 938 124 539 Corminons de la Creu Hosdebal c/ Seva, 6 938 123 028 Magatzem de construcció c/ Dr. Bayés, 12 938 870 065 AUTOMÒBILS Puigcam Auto Tona c/ Anselm Clavé, 13 938 870 590 Matalasseria Roma c/ de la Fusteria, 48 938 870 594 Automòbils Vilardell av. Montseny, 9 938 871 104 Matalasseria i Tapisseria c/ Nou, 21 938 870 173 A.R. Motor c/ Taradell, 68 938 124 654 Verdaguer Motos Sorts c/ Maria Vivet, 9 938 125 740 Mobles Baucells c/ Dr. Bayés, 13 938 870 575 Auto Elèctric Tona c/ Doctor Bayés, 25 938 870 704 Minni-regal c/ Barcelona, 48 938 871 710 Tallers Galí c/ Osona, 14 938 124 566 Mobles Padrós c/ Amèrica, 23 938 870 446 Servei de l’Automòbil Tona c/ Verinal, 30 938 870 466 Montmany decoració c/ Sant Andreu, 39 938 870 461 Motos Non-Stop Bikes c/ Bonavista, 34 938 124 509 Cortines i Tendals Chandre c/ Barcelona, 46 i 56 938 870 414 Tern Moblement c/ Major, 68 938 124 319 BENZINERES Vidres i cristalleries Tona c/ Pompeu Fabra, 57 938 124 140 E. S. 4 Carreteres ctra. C-17, km 50 938 870 252 COPISTERIES CARNS I EMBOTITS Serv. de Comunicació i Impressió c/ Maduixes, 7 938 125 580 Carnisseria Baulenas c/ Fontordera, 13 938 871 336 ESPORTS Carnisseria Bruch c/ Major, 54 938 870 374 Esports Trops c/ Major, 66 938 812 636 Carnisseria i Cansal. Camps c/ Barcelona, 28 938 870 145 Esports Montanyà c/ Germana Victòria, 1 938 871 454 Carnisseria Collfred c/ Barcelona, 35 938 870 395 Carnisseria Homs c/ Major, 9 938 870 424 ESTANCS I LOTERIES Cansaladeria Montse c/ Major, 3 938 870 172 Estanc núm. 1 c/ Major, 4 938 870 048 Cansaladeria Puigdollers c/ Major, 17 938 870 148 Estanc núm. 2 c/ Major, 81 938 871 404 Carnisseria i cansal. Oliva c/ Major, 6 938 870 287 Adm. de Loteria núm. 1 c/ Barcelona, 53 938 870 217

232 233 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Guia comercial

CENTRES D’ESTÈTICA FRUITERIES Centre d’Estètica Pili c/ Nou, 2 bis 938 124 643 Fruiteria Nani c/ Major, 50 938 124 732 Estètica Cati c/ Major, 79 938 871 353 Fruiteria Pladevall c/ Nou, 4 938 871 114 Estètic Gim c/ Barcelona, 60 938 124 363 Fruiteria Anna c/ Barcelona, 58 938 124 503 Estètica Glòria c/ Pompeu Fabra, 53 938 871 759 Fruiteria Carme Miranda c/ Major, 36 938 124 473 Neo Centre Salut i Bellesa c/ Sant Andreu, 42 938 871 056 Fruiteria Trigo c/ Amèrica, 28 938 871 200 Fruites i verdures Loreto c/ Barcelona, 16 938 871 114 DIETÈTICA I HERBOLARIS Fruiteria Damiana c/ Jaume Balmes, 17 938 871 210 Ca la Rosalia Dietètica c/ Barcelona, 46 649 140 013 L'herbolària de Tona c/ Fusteret, 14 938 124 841 GESTORIES I ASSEGURANCES Assegurances Barceló c/ Bonavista, 20 938 871 302 DROGUERIA Assegurances Jordi Jané c/ Antoni Figueres, 9 938 124 889 Drogueria Saborit c/ Major, 19 938 870 318 Assegurances Codina c/ Travessia, 4 938 870 181 Schlecker c/ Major, 85 Baulenas Aulet c/ Taradell, 19 938 870 557 Pintures Vic c/ Dr. Bayés, 37 938 125 720 Gestió Comptable c/ Maduixes, 11 938 124 533 Gestió Express 2007 c/ Barcelona, 64 938 124 647 FARMÀCIES Línia Assessoria c/ Major, 41 938 871 654 Farmàcia Anna Vilella c/ Seva, 1 938 870 169 S.A. CONFER Corredoria c/ Travessia, 22 938 124 063 Farmàcia J. Fabré Buixaderas c/ Barcelona, 2 938 870 238 d’assegurances

FERRETERIES IMMOBILIÀRIES Ferreteria El castell c/ Sant Andreu, 9 938 870 853 Alfa Immobiliària c/ Antoni Figueres, 11 938 125 100 Ferreteria Tonal c/ Felip Vall, 1 938 125 314 Blanc Vidal av. Montseny, 5 938 123 241 Finques Centelles c/ Barcelona, 41 938 870 535 FLEQUES Finques Pujol c/ Major, 37 938 871 649 Can Silvestre c/ Major, 2 636 457 190 Gest-4 c/ Major, 17 938 125 499 El Castell c/ Amèrica, 21 938 124 069 Gestions MS c/ Jalec, 3 676 248 166 Fleca Pastisseria Sant Jordi av. Montseny, 2 938 870 069 Nova Immobiliària c/ Barcelona, 27 938 125 537 Fleca Sañé c/ Major, 34 938 870 421 Vicenç Lledó c/ Barcelona, 36 938 125 560 Forn Puigvendrelló c/ Barcelona, 10 938 870 262 La Barretina c/ Barcelona, 41 938 124 567 INFORMÀTICA J.C. Informàtica c/ Sant Andreu, 7 938 870 523 FLORISTERIES Micro-Informàtica Tona c/ Joan Maragall, 12 938 125 614 Anna Mas floristes c/ Barcelona, 8 938 125 694 Microsistemes c/ Metal·lúrgia, 51 938 854 328 Garden Tona c/ Jaume I, 15 938 870 076 Publimedia c/ Jaume Balmes, 6 938 124 996

FOTOGRAFIA I DISSENY GRÀFIC JOGUINES Fotografia Pla c/ Barcelona, 11 938 870 313 Eines per aprendre c/ Barcelona, 5 938 125 233 Zlopp c/ Jaume Balmes, 15 938 125 346 La Libèl·lula c/ Major, 21 938 123 233

234 235 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Guia comercial

JOIERIES I RELLOTGERIES PARC INFANTIL Joieria Didac García c/ Barcelona, 17 938 871 417 Tona Park c/ Antic camí del Coll 636 452 608

LLOGUER D’EQUIPS MUSICALS PASTISSERIES Audiored c/ Jaume Balmes, 2-4 938 125 959 Pastisseria Cors c/ Barcelona, 3 938 870 193 Pastisseria El Siladri c/ Major, 16 938 870 023 LOCUTORIS Pastisseria Prat c/ Joan Maragall, 15 938 125 773 Locutori La Pau c/ Major, 50 938 125 088 PEIXATERIES MENJARS PREPARATS Peixateria Bet c/ Jaume Balmes, 3 938 124 079 Ca l’Orri c/ Seva, 16 938 870 299 Peixos Santi c/ Barcelona, 40 938 870 956 Gondola Express c/ Major, 44 938 124 179 Peixos Tona c/ Major, 55 679 883 877 Sal i Pebre c/ Antoni Figueres, 22 938 124 800 PERFUMERIES Rostisseria Can Codony c/ Major, 59 938 870 951 L'Encís c/ Anselm Clavé, 10 938 123 041 MERCERIES El mirall c/ Major, 4 938 124 360 Ca La Filomena pl. de l’Hostal, 2 938 871 060 JAC c/ Major, 12 938 124 858 Llanes Carme c/ Major, 20 938 870 572 Perfumeria Mas c/ Barcelona, 31 938 870 470

MODA INFANTIL PERRUQUERIES Les Quatre Estacions c/ Barcelona, 42 938 125 955 Antònia Perruqueria C/ G. de Mont-rodon, 938 871 662 El Petit Príncep c/ Major, 24 938 871 673 Camps-Figueras Perruquers c/ Major, 44 938 124 833 Raias c/ Major, 77 938 124 398 Conxita Perruqueria c/ Pompeu Fabra, 21 938 871 254 Xinela c/ Barcelona, 49 938 124 844 Perruqueria Unisex Estil Propi c/ Sant Miquel, 22 938 124 967 Estil tècnic Medina c/ Joan Maragall, 107 938 124 280 MODA Ferrer Perruquers c/ Major, 27 938 870 195 Fina Serra Moda c/ Major, 3 938 124 273 Isabel Perruqueria c/ Seva, 23 938 871 157 Miquela Minguez Pujol c/ Major, 49 620 042 832 Josep Codina Perruquer ptge. Sant Joan, 6 2on 938 870 322 Montse moda c/ Major, 14 938 123 082 La barberia c/ Sant Andreu, 15 938 870 456 i complements La Pelu pl. de l’Hostal, 7 938 124 773 Para't aki c/ Josep Homs, local 678 210 639 Lourdes Perruqueria c/ Barcelona, 1 938 870 149 Punt Anna c/ Pompeu Fabra, 31 938 871 640 Maria Perruqueria c/ Maduixes, 13 938 124 504 Robes Montse c/ Major, 12 938 870 852 Mª Mercè Perruqueria c/ Sant Andreu, 28 938 871 056 Rocio Parra c/ Barcelona, 44 938 870 942 Neus Perruqueria c/ Major, 85 938 871 374 Sílvia Moda c/ Barcelona, 24 938 870 932 Silvia Perruqueria c/ Joan Maragall, 59 938 125 909

ÒPTIQUES PINSOS Centre Òptic Tona c/ Barcelona, 41-43 938 124 694 Pinsos Josep Oliva c/ Seva, 8 938 870 563

236 237 Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Guia comercial

QUEVIURES SALUT Alimentació Nati av. Montseny, 3 938 871 158 Centre Fisioteràpia Marta Pugès c/ Jaume Balmes, 1 669 946 385 Can panxeta c/ Joan Maragall, 37 938 870 221 Clínica del Peu c/ Major, 56 647 748 811 Ecològic i comerç just El Tros c/ Major, 33 935 147 708 Clínica Dental c/ Major, 68 1-2 938 871 037 La formatgeria c/ Major, 65 938 870 383 Cristina Portet Massatgista c/ Dr. Bayés, 23 938 124 752 Supermercats Raurell c/ Manlleu, 5 938 870 595 Estil Nou Dental c/ Barcelona, 41-43 938 871 995 Supermercat Bon Preu c/ Barcelona, 56 938 124 396 Fisiotona c/ Felip Vall, 3 Local 7 938 124 721 Supermercat Dia c/ Verinal Fit-Gym Tona c/ Jaume Balmes, 9 676 079 716 Supermercat Proxim c/ Amèrica, 21 938 124 029 Gemma Fisioterapeuta c/ de la Font, 12 938 870 581 Llaminer c/ Major, 67 938 871 614 Gimnàs Actiu c/ Jaume Balmes, 7 938 870 583 Tona Dental c/ Barcelona, 53 1r-2a 938 871 803 QUIOSCOS I LLIBRERIES Ipyana av. Montseny, 20 938 870 803 Cal Poquet c/ Barcelona, 59 938 871 753 SASTRERIES El Quiosc pl. de l'Hostal 636 909 868 Sastreria Serra c/ Major, 7 938 870 439 Llibreria Cors c/ Major, 3 938 870 174 Llibreria Sant Jordi c/ Major, 87 938 870 192 TINTORERIES Tintoreria Roma c/ Barcelona, 29 938 870 225 RENTAT DE VEHICLES Autorrentat Centelles c/ Indústria, 32 938 810 959 CENTRES VETERINARIS Rentador Clapera ctra. de Manresa 938 124 030 Clínica Vet. Pratdesaba c/ Nou, 65 938 870 280 Centre Veterinari Tona c/ Antoni Figueres, 88 938 124 036 REPARACIÓ DE CALÇAT Estil Animal Perruqueria c/ Barcelona, 26 938 123 005 Rapid Tona c/ Barcelona, 44 607 325 535 canina i felina Espai de Natura -Venda c/ Seva, 2 938 870 011 SABATERIES animals domèstics Comercial Miralles S.L. c/ Major, 10 938 870 199 Calçats Alba VIDEOCLUBS Sabateria Aire c/ Major, 21 938 871 141 DVD Mavic c/ Jaume Balmes, 5 938 124 695 Video Oca c/ Major, 43 938 124 014 Domàtic c/ Major, 40 938 871 962

238 239 a Vic a Vic

Tona

Ruta dels turons

Itinerari del castell

a Manresa

a Barcelona a Seva Viladrau

Un poble tranquil i entranyable, situat en un lloc privilegiat, al vessant nord-est del Parc Natural del Montseny. La riquesa natural dels seus paisatges i el brollar de més de 180 fonts han configurat un espai de cavallers, bandolers i bruixes, d’antigues masies, santuaris i mites plens de llegendes, i ha estat font d’inspiració per a poetes, literats i artistes. Una rica gastronomia i una àmplia representació de festes tradicionals, reflecteixen el tarannà d’un poble amb una secular vocació d’acollida, on la cultura, la tradició i la natura es donen la mà i impregnen la vida, els costums i els seus paisatges. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k Venint per l’eix Transversal C-25, direcció Lleida, agafeu Masia fortificada de la Sala c/ Balcells i Morató, 3 la carretera de la Fullaca i seguiu per la Gi-520. Casal d’Espinzella Suposem que els seus orígens són de molt Venint per l’eix Transversal C-25, direcció a Girona, Telèfon k Datat al 996 i fortificat l’any 1180 es conforma com el abans de la seva primera aparició documen- sortida Viladrau - Espinelves o sortida Coll de Revell 938 848 004 conjunt arquitectònic més interessant entre les residències tada l’any 1226. El segle XIV, amb la construc- seguiu per la Gi-520. ció de la torre de guaita i la muralla, la casa Codi postal senyorials d’Osona. Construït amb un vistós gres roig, s’hi k Des de la C-17 (Barcelona-Vic), entreu per Tona-Seva es converteix en un domus o casal fortificat. 17406 poden distingir tres èpoques ben diferenciades: les grans i seguiu la Gi-520. muralles del sector baix i la capella de sant Miquel, datades L’any 1594 hi naixerà el que serà el més gran Web al segle XII; la gran construcció gòtica, de planta rectangu- dels capitostos bandolers: en Joan Sala i www.viladrau.cat k Empresa Sagalés 932 312 756 lar amb grans finestrals i frisos i cornises esculturals, dels Ferrer, àlies Serrallonga. Línia Viladrau - Vic segles XIV i XV, i la nova residència senyorial amb obertures de tipus neoromànic de finals del segle XIX. Taxi: Jaume Costa: 629 305 924 / 938 848 040 k Aquest casal és de propietat privada i no es pot visitar.

El municipi

És un poble extens, feréstec, mun- costums, els oficis i el paisatge d’un tanyenc i acollidor alhora, situat poble que vol viure harmoniosa- en un lloc privilegiat de la comarca ment amb el seu entorn. d’Osona, al vessant nord-est del Parc Per la seva bellesa, molts artistes Natural del Montseny, reserva de la han trobat en Viladrau la font de biosfera. la seva inspiració. Ha estat, i és, un Masos rellevants Té boscos humits amb fagedes, cas- centre d’estiueig molt destacat. Altres masos de reconeguda vàlua i que tanyedes i rouredes, que acompa- El municipi ofereix múltiples encara perduren són: mas Miquel, Vilarmau, nyen l’alzinar i els boscos de ribera, possibilitats d’excursions guiades mas Martí, la Vila, l’Aremany, el Pujol de i omplen un paisatge on habita una i itineraris de caràcter ambiental, Muntanya, Rosquelles, mas Molins, mas important fauna, mostra d’una gran literari i històric, per descobrir el seu Vidal, can Bosch, can Gat i el Noguer, Molins, biodiversitat. Més de 150 fonts i ri- ric i variat paisatge. que ja s’esmenten l’any 1340. eres i rierols donen fama a Viladrau És terra de cavallers, bandolers i com a poble lligat des de sempre a bruixes, antigues masies plenes de Viladrau també disposa d’un important l’aigua. llegendes, ermites i santuaris que patrimoni arquitectònic, més proper a no- Bosc, aigua i home, tres elements configuren el seu important patri- saltres. Són les cases senyorials projectades importants, que a través dels segles moni històric. per arquitectes de renom com can Torra, de Nombre d’habitants: han anat configurant la vida, els Puig i Cadafalch, la Soleia, can Soliguer i can 1.045 Isamat, de Duran i Reynals o la casa Riera de Nombre de comerços-serveis: Coderch de Setmenat. 28 Sup. del terme municipal (km2): 50,70 Densitat de població (hab./km2): 20,6 Part d’Osona a la qual pertany: Parc Natural del Montseny-Osona Sud Gentilici: Viladrauencs i viladrauenques

244 245 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural

Santuari de Sant Segimon Principals valors ambientals Església de Sant Martí (segle XIV) Lloc d’antiga tradició del medi natural Edificació romànica del segle XI i documentada des de l’any 898. i culte, enclavat a 1230 m d’altitud, format per diferents edificacions Els ambients forestals de Viladrau són propis del De l’edifici consagrat l’any 1082, en conserva uns arcs d’una antiga massís del Montseny: fagedes, castanyedes i alzinars galilea o pòrtic romànic, però la resta fou totalment transformada que daten des de l’any 1290 fins al 1782. Abandonat des del 1936 i que muntanyencs, boscos de ribera amb freixes, salzes i amb capelles cobertes amb voltes de nervacions, afegides entre el pollancres. És país de senglars (Sus scrofa), cabirols (Ca- 1638 i el 1875, que ara formen les naus laterals, i amb una renovació té als peus l’ermita de l’Erola, del segle XVI. preolus capreolus) i altres mamífers típics de les grans substancial feta el 1769, data que es llegeix a la façana abarrocada, masses forestals, com ara la rata dormidora (Glis glis), presidida per Sant Martí . El campanar, esvelt i colorista, no està de pèl gris i brillant. Destaquen els ocells de bosc, com documentat però sembla obrat a començament del segle XVII. Ermita de l’Erola (segle XVI) Enclavada enmig de tots els picots, que fan els nius picant amb el bec per- castanyers centenaris, a mig camí forant les fustes més dures. N’és un exemple el picot de Sant Segimon, i datada l’any 1571. negre (Dryocopus martius), descobert recentment La verge era invocada per protegir a a la zona, procedent dels boscos pirinencs. la mainada de la verola. Poca cosa nova es pot dir del massís del Montseny, La capella de la Pietat declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco i que, a la (segle XVII) Integrada al centre urbà, part més alta, dóna refugi a animals i plantes típiques presenta una àmplia i acollidora dels ecosistemes més alts del Pirineu (ambients ano- portalada. menats alpins). És en aquests prats de la part més alta del municipi on es poden veure ocells d’alta muntanya, com el grasset de muntanya (Anthus spinoletta), la merla roquera (Monticola saxatilis) i, a l’hivern, l’escàs pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis).

País de bolets, destaca el carlet (Hygrophorus russula) Parc Natural del Montseny propi dels alzinars de Viladrau i el cep o ciureny (Bole- El municipi té 2.784,26 ha protegides pel PEIN. tus edulis) més propi de la fageda. La flora del Montseny, molt rica i amenaçada, ha estat Paratges naturals motiu de multitud d’estudis, especialment la que Viladrau compta amb paratges de gran qualitat paisat- és pròpia dels prats de muntanya, com ara la planta gística i natural: Matagalls, coll Pregon, les Pelades, endèmica i famosíssima herba de Sant Segimon (Saxi- el sot de les Cordes, el bosc de Puig Merlí, Sant Segi- fraga vayrediana), que podem veure a la font Pomereta mon, Puig Sa Sucre, etc. o a la font dels Manlleuencs, en ple parc del Montseny. Un altre endemisme és el tritó del Montseny (Calotri- Arbres monumentals ton arnoldi), descobert recentment. El castanyer de les 9 branques és l’arbre més emblemà- tic de Viladrau, amb una alçada de 24 m i un perímetre de 7 m. Altres arbres singulars són: els castanyers de l’Erola, les omes de la font Rupitosa, els grèvols de coll Sabènia, l’alzina de la Sala, els faigs del Pujol i de la Sala i el roure d’en Masnou.

Arbres protegits Al municipi, viuen quatre arbres catalogats i protegits: la sequoia roja del Noguer (sequoia sempervirens), la sequoia del Noguer (sequoiadendron giganteum) i l’avet de Numídia o grec del Noguer (Abies numídica). No visitables, propietat particular.

246 247 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Centre d’interès social Rutes | Senders de Gran Recorregut

Dos senders travessen el municipi Centre Cultural Europeu Fonts del terme i el Parc Natural del Montseny: El meridià verd de la Natura (CCEN) En el municipi brollen més de Segueix la línia imaginària que correspon al Me- 150 fonts. Entre elles podem Q de Qualitat turística i SICTED, distintiu de qualitat en destinació ridià Oº o meridià de Greenvich. S’inicia a Dunker- anomenar: font de les Paitides GR 2 que, passa per París i finalitza a Barcelona. Equipament municipal situat a Viladrau, en un espai privilegiat del (fades o dones d’aigua), font Està senyalitzat amb fletxes verdes direccionals. Va des de la Jonquera fins a Aiguafreda; passa Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, que ofereix una del Noi Gran (bosquerola i Commemora l’amidament del meridià terrestre i, per la part septentrional del massís. A la comarca proposta sorprenent i innovadora que es projecta com a focus d’in- molt ombrívola), font del Fer- en conseqüència, l’establiment del sistema mètric d’Osona s’agafa al coll de Taradell, passa per Seva, vestigació educació i comunicació en tres qüestions claus per al futur ro (aigua ferruginosa, llegenda decimal. el Brull i acaba a Aiguafreda. desenvolupament del nostre país: l’aigua, l’arbre i la nova cultura de la de l’herba del ferro), font de Un dels recorreguts que destaquem és el tram 9: El GR 2 passa pel Castell, segueix en direcció a la sostenibilitat. l’Oreneta, font de Llops (en- passa pel mig de Viladrau, segueix cap als Molins, mig d’una densa fageda), font Sala i acaba a Aiguafreda. cap a l’ermita de l’Erola, Sant Segimon i Collfor- Museu de l’aigua i de l’arbre Rupitosa, font dels Pastors, mic. La distància és de 12,14 km amb un temps de El Centre ofereix, a través d’audiovisuals, interactius, espais sonors font de l’Atlàntida, font de 3 hores i 25 minuts. i imatges de 360º, tot un món d’informació ple de sorpreses on podeu Felip Graugés, font de les Tres plantejar preguntes, trobar respostes i prendre consciència de les Roses, font del Cristall, font nostres actuacions. de la Teula, font de l’Aremany, L’aigua en tots els seus vessants, físic, químic, cultural i com a origen i font d’en Miquel i font de les element fonamental per a la vida del nostre planeta. Tot això, explicat Delícies. de forma assequible per a tot tipus de públic, familiar, escolar i cien- tífic. I una visió virtual de la vegetació i la fauna que habita aquest GR 5 Centre urbàEls deMolins ViladrauL’ermita deSant l’Erola SegimonCollformic territori únic i proper: El GR 5 s’inicia a Sitges i arriba fins a Blanes, passa el Parc Natural del Montseny, marc educatiu privilegiat. pel Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt Horari: i l’obac del Montseny (el Brull per Collformic i De dimarts a dissabte d’11 a 13.30 h i de 15.30 a 18 h Matagalls), el Montnegre, el Corredor i travessa Diumenges i festius de 10 a 13.30 h longitudinalment el Parc per la meitat meridional. c/ Migdia, 1 Tots dos estan fitats per dues línies, una de blanca El camí 938 848 035 i una de vermella, de forma horitzontal, l’una sobre www.ccenviladrau.org l’altra. Ambdós coincideixen a Aiguafreda. (Vegeu El CAMÍ neix de la voluntat de d’establir i senyalit- el mapa annex). zar un recorregut essencialment cultural per totes El GR 5 - 1 ve del turó de Sant Marçal, el turó les terres de parla catalana, que permeti a tothom Sesportadores i, pel cim del Matagalls (1.697 m), que l’emprengui visitar i conèixer millor la nostra continua cap a la Castanya i s’ajunta amb el GR 2 a terra. Això ens fa estimar tots els seus valors, Aiguafreda. tot descobrint i revitalitzant la nostra dimensió col·lectiva.

TRAM DEL MONSENY

Turó de SantTuró Marçal de SesportadoresCim de MatagallsSant Andreu de la Castanya Sant CeloniRiells Arbúcies Viladrau Taradell Santa EugèniaVic de Berga

248 249 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes | Itineraris senyalitzats Rutes | Rutes de senderisme i BTT Festes

(Vegeu Senders de gran recorregut) Sant Marçal – Matagalls Primavera Premi Montseny El Ball de les Bruixes Distància: 3.850 m Temps: 1 h 20 min Dificultat: alta Agost, certamen poètic, Vigília de l’1 de novembre S’inicia al coll de Sant Marçal, al km 28,1 de la ctra. de Ruta de les fonts Viladrau és ple de senders i caminets. La majoria porten Festa de l’Arbre l’organitza l’Associació d’Amics del Representació teatral popular en Sant Celoni a Viladrau. a les nombroses fonts que brollen al terme. Cap de setmana més proper Montseny, des de 1983 commemoració dels judicis de al 21 de març bruixes de Viladrau de l’any 1620 Collformic – Matagalls Festa Major d’estiu Des de l’any 1997 Temps: 40 min Dificultat: baixa Ruta bandolera Organitzada per la colla Ganduls. Els esclops d’en Pau Del 8 a l’11 de setembre S’inicia a Collformic, de la ctra. de Santa Maria de Palau- S’anomena ruta bandolera perquè transcorre per Divendres Sant Ball del Ciri i Contradansa Concurs de menjar castanyes tordera a Seva, km 26,4. camins i senders dels Matagalls on Serrallonga i la seva Balls tradicionals a la plaça Major Vigília de l’1 de novembre Aplec de Sant Segimon Sant Marçal – les Agudes banda varen rondar. Consta de tres recorreguts: 1 de maig Diada Nacional de Catalunya Caminada popular Distància: 4.500 m Temps: 2 h 30 min Dificultat: alta Distància: 10 km Dificultat: baixa Devoció a Sant Segimon 11 de setembre Un recorregut per les fonts S’inicia al coll de Sant Marçal, al km 28,1 de la ctra. de Distància: 25 km Dificultat: baixa-mitjana Recuperada l’any 1985 Sardanes i ball Cerdà Des de l’any 1995 Sant Celoni a Viladrau. Distància: 50 km Dificultat: alta Recuperat l’any 1993 Aplec de l’Erola Hivern Darrer diumenge de maig Tardor Existeixen dins del terme nombrosos senders Itineraris amb cotxe Recuperada l’any 1960 Festa Major d’hivern de gran interès paisatgístic i de patrimoni Pujada al santuari i dinar Fira de la Castanya Festa dels avis de Viladrau natural i cultural (pendents de senyalització). El Montseny més oriental Últim cap de setmana d’octubre 11 de novembre Podeu trobar informació al CCEN. Fira al carrer i activitats al voltant Celebració de Sant Martí, Sant Celoni > Campins > Santa Fe del Montseny Pedalada popular bandolera de la castanya, Tots Sants i la patró de Viladrau > Camí de l’Ermita de l’Erola i el Santuari > Sant Marçal > Viladrau Mitjans de juny tardor de Sant Segimon Entronització del pessebre de > Camí de Matagalls Pel Montseny més humit Estiu Càfila del Cavaller d’Espinzella Sant Segimon > Camí de la Sala Seva > Viladrau > Arbúcies > Breda > Gualba Botifarrada popular Últim dissabte d’octubre Segon diumenge de desembre > El camí del Castanyer Segona quinzena de juny Espectacle tradicional de partici- Pujada a la cova del Sant > El camí de les Fonts des de 1993 pació teatral i musical al carrer Des de 1992 > El camí dels Ponts Perduts Veïns del carrer Arbúcies Des de l’any 1985 > El camí de Can Batllic Nit de Nadal > La ruta Literària Aplec del Matagalls Tast gastronòmic de Caga Tió a la plaça Major Segon diumenge de juliol la Fira de la Castanya Últim diumenge d’octubre Hivern de cinema Culturaigua. Festa Cultural Els restaurants ofereixen una Caps de setmana de febrer i març Rutes guiades de l’Aigua mostra gastronòmica amb la Tercer cap de setmana de juliol El Centre d’informació del Parc (CCEN) organitza itineraris castanya com a protagonista guiats al llarg de l’any dins el programa “Tots els diumenges Estiu bandoler de l’any” del Parc Natural del Montseny, Serrallonga i el ban- Caps de setmana d’agost dolerisme del barroc, les plantes remeieres, els boscos amb Activitats sobre Serrallonga Mercat setmanal els sentits, aigua boscos, poesia, etc. i el bandolerisme del barroc Els dijous Per a més informació: Centre Cultural Europeu de la Natura Punt d’informació del Parc Natural del Montseny a Viladrau De juliol a novembre hi ha activitats www.diba.cat/viuelparc c/ migdia, 1 al Parc Natural del Montseny dins el 938 475 102 938 848 035 programa “Viu el Parc” www.ccenviladrau.org

250 251 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Productes tradicionals Restaurants Allotjament- Restaurant Destaquen els productes propis de la terra i de tempo- Restaurant Fonda del Racó Restaurant La Solana dels Molins rada com ara la mel, les nous, els bolets, les mongetes c/ Pare Claret, 1 ctra. de Viladrau a Seva Hotel Hostal - del ganxet i la patata del bufet, molt rica en sabors. 938 849 061 938 849 835 Restaurant de la Glòria La castanya de Viladrau és la més preuada de Catalunya Cuina casolana, brasa i guisat Cuina casolana, brasa e e c/ Torreventosa, 12 i un producte singular de la gastronomia pròpia. Especialitat en callos i mandonguilles Menú 9 / Carta 20-25 Menú 8,50 e / Carta 20-25 e Dimarts tancat 938 849 034 També tenen renom els castanyots, unes galetes ela- Dimarts tancat www.hoteldelagloria.com borades amb farina de castanya, la , coca del Montseny Mas El Martí Cuina d’Osona Menú 10,5€e la botifarra d’ou, el bon pa i l’aigua mineral natural del Restaurant Mas d’Osor Eix transversal manantial Fontalegre. Extensa carta de vins Mas Vidal a Fàbrega, km 0,7 (sortida Santa Fe del Montseny) Menús per grups, banquets 938 848 184 938 849 020 i convencions empresarials www.masdosor.com www.elmarti.com Cuina de mercat exquisida i moderna Casaments, banquets i convencions Hotel-Restaurant Menú degustació 40 e / Carta 45-50 e Dilluns i dimarts tancat Xalet la Coromina Daina Bar Braseria ctra. de Vic, 4 Restaurant Molí de la Barita pl. Major, 3 938 849 264 ctra. de Vic, km 4 938 849 405 www.xaletlacoromina.com 938 849 162 Distintiu SICTED Distintiu SICTED Cuina tradicional amb productes de la terra Cuina catalana i braseria Cuina d’autor tradicional e e Especialitat en caça, bolets, mongetes Especialitat en cua de bou amb castanyes Menú 25 /Cap de setmana 40 e e e i truita de riu, amb viver propi Menú 8,50 / Carta 15-20 Carta 40-50 Carta 25-30 e Dimarts tancat Menú degustació vegetarià Dimarts tancat Especialitat en garrí lletó al forn, foie d’ànec amb poma caramel·litzada Restaurant Bar La Cerve i vinagreta de gerds Braseria Can Rosell pl. Major, 16 Obert cada dia c/ Nou, 3 938 848 177 938 848 140 www.lacerve.net Hotel-Masia del Montseny e e Menu 8,60 / Carta 15-20 Cuina casolana pg. de la Pietat, 14 Vespres tancat Especialitat en broquetes de carn de 60 cm Menú 8,50 e / Cap de setmana 15 e/ 938 848 014 Carta 20 e www.masiaviladrau.com Personatges il·lustres Dilluns tancat Cuina tradicional Menú 16 e (juliol-desembre) Restaurant tancat excepte Joan Sala i Ferrer Ramon Vila i Colomer Josep Carner, Marià Manent, per a grups o reunions Serrallonga Reconegut carlí, amic personal de Fran- Carles Riba, Felip Graugués (1594 – 1634) Nyerro, cap de qua- cesc Savalls, amb qui declara la tercera Literats il·lustres i poetes que van Hostal Bofill-Restaurant drilla i el bandoler més gran de guerra carlina precisament al poble. constituir a Viladrau un important Bars c/ Sant Marçal, 2 Catalunya. focus de literats. 938 849 012 Guerau de Liost Cuina casolana Jaume Bofill i Salarich (1878-1933) Pseudònim de Jaume Marcos Redondo i Valencia Celleret d’en Boom Especialitat en canalons, ànec amb pl. Major, 13 peres, xai al forn, vedella amb bolets (segle XVIII- XIX) Conegut com l’Her- Bofill i Mates, considerat el gran (1893-1976) Famós baríton amb e e 938 848 017 Menú 12,50 / Carta 20-25 bolari, gran estudiós de les plantes poeta del Montseny: La muntanya una llarga i reeixida carrera com a Diumenge al vespre tancat remeieres i del Montseny, i que assolí d’ametistes (1908), Selvatana amor cantant. Bar-degustació la dignitat d’apotecari de la corona de (1920), Ofrena rural (1926). Ferran VII. Ramon D’Abadal i Jaume Bofill i Ferro de Vinyals (1888- 1970) El pare Claret (1807-1870) Vicari (1891-1968) Reconegut crític literari Historiador i polític que juntament de Viladrau i on consta que va fer el i gran humanista que va organitzar amb altres intel·lectuals va fornir seu primer miracle en un gran incen- famoses trobades d’intel·lectuals a ca un important grup de pensadors a di a la casa del Noguer. l’Herbolari, a Viladrau. Viladrau.

252 253 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Allotjament Guia comercial ALIMENTACIÓ Cases de turisme rural Cases de colònies Diumenge al matí: Can Mariano c/ Arbúcies, 8 938 848 044 Tots els comerços Pròxim Jacint Blancafort pl. Major, 8 938 849 060 Mas Vilarmau Mas Pujolar oberts ctra. de Viladrau a ctra. de Viladrau a Queviures Casa Pagès c/ Arbúcies, 13 938 849 057 Sant Marçal, km 1 Sant Marçal, km 5 659 446 613 933 026 162 www.masvilarmau.com www.entorn.org CARNS I EMBOTITS Carnisseria Imma pl. Major, 4 938 849 103 Mas El Segalàs CIEP Santa Marta Cansaladeria Pagès c/ Arbúcies, 10 938 849 159 938 849 134 c/ Dr. Ariet, 6 www.maselsegalas.com 938 849 131 / 938 848 094 www.viladraueducacio.com CELLER Magnòlia Blanca El Celleret d’en Boom pl. Major, 13 938 848 017 av. Marcos Redondo, 5 Refugi Germanes Dominiques 938 849 495 c/ Rectoria www.magnoliablanca.com 938 849 411 ESTANCS Distintiu SICTED Estanc pl. Major, 11 938 849 730 Mas El Puig de Fàbregas Can Xisquet ctra. de Viladrau a Sant Julià de Vilatorta, km 4 ctra. Gi-520, km 3 972 868 730 (de 9 a 18 h) FARMÀCIES 938 848 025 650 112 164 Farmàcia pl. Major, 1 938 849 109 www.canxisquet.com Mª Cristina Royo

FLEQUES I PASTISSERIES Forn Sant Pere pl. Major, 14 938 849 062 Esports i aventura Informació turística Forn de pa Viladrau c/ Arbúcies, 2 938 849 330 Pastisseria-Bomboneria Font pl. Major, 2 938 849 005

Golf Viladrau. Pitch & Putt Centre d’informació (CCEN) FLORISTERIES / GARDEN ctra. de la Fullaca, km 0,7 c/ Migdia, 1 938 848 169 938 848 035 Flors per tú c/ Nou, 2 679 079 275 [email protected] Club de Polo Sant Antoni Isabel Clos 938 849 128 ctra. de Vic Centre de Jardineria Calm ctra. de Vic, km 1 938 849 347 Camí de la sala-Finca Masvidal MERCERIES 937 430 207 Merceria Riera c/ Arbúcies, 15 938 849 141 Merceria Font c/ Pare Claret, 2 938 849 317

PERRUQUERIES Perruqueria Anna pl. Major, 1 1er 2ona 938 849 082 Perruqueria Maria pg. de la Pietat, 5 938 849 322 Perruqueria Louan c/ Sant Segimon, 2 938 849 302

254 255 Viladrau

a Arbúcies

a Seva

Camí dels temps perduts

El camí Camí de les fonts

Camí del Castanyer Vilanova de Sau

Al bell mig d’una verdor exhuberant de boscos d’alzina i de pi, al cor de les Guilleries i envoltat de parets roges i blanques, amb el Montseny al fons i el Ter serpentejant la vall, llueix Vilanova de Sau: un poblet petit, orgullós de la seva gent i atent amb el visitant. A Vilanova de Sau us impreg- nareu d’aromes tot recorrent els seus senders i podreu assaborir-hi la bona cuina tradicional catalana. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric

Adreça k N-141d: Vic-Folgueroles-Vilanova de Sau-Pantà de Sau Jaciments arqueològics Passeig Jacint Verdaguer, s/n C-17: Barcelona-Vic i agafeu la C-25 direcció Girona, Pont de Malafogassa S’han trobat d’altres testimonis sortida Folgueroles Calldetenes Telèfon Pont format per dues arcades desiguals i de silueta esvelta. d’ocupació humana a la cova de les C-25: Girona-Vic sortida Folgueroles-Vilanova de Sau 938 847 006 Construït l’any 1498 en substitució de l’anterior, que probablement Grioteres, a la cinglera sobre l’em- Codi postal fou destruït pels terratrèmols. El pont pren nom del mas de bassament de Sau, entre els quals 08519 Malafogassa. hi ha raspadors i fulles de destral i l’esquelet d’una dona que s’ha Web datat de l’època romànica. Totes les www.vilanovadesau.diba.es El municipi troballes estan desades al Museu de Vilanova. El nucli de Vilanova, i de fet tota la Sau -negat pel pantà- i el poble de vall de Sau, s’ha preservat de des- Sau nou; les imponents cingleres Masies truccions urbanístiques. És un poble de Tavertet, que tanquen la vall pel La vall és plena de masies com la tradicional, de construcció antiga, nord i, a l’est, els suaus pendents de Morgadès, amb una torre magnífi- amb cases típiques del país, amb les Guilleries. ca, les Fagedes, la Font, les Tallades llindars i marcs de pedra. Les Guilleries, el gran pendent que i el Company. Hi ha dos sectors geogràfics clara- va des del sector més muntanyós ment diferenciats: de la Gavarra fins a la vall baixa de Domus o casa La vall de Sau, configurada per la Riera Major (afluent del Ter), amb de Sant Romà i del Pi la vall del riu Ter, amb el cap del les antigues parròquies de Sant Pere Construcció militar de defensa del municipi, el poble de Vilanova de de Castanyadell, Sant Andreu de segle XIII, d’estil preromànic i planta Sau, l’antic poble de Sant Romà de Bancells i Santa Maria de Vallclara. rectangular. Situada a la part nord del pantà de Sau, al cim d’un monti- cle i sota la cinglera de Tavertet.

El pedronet de Sant Francesc Està situat al camí que surt de la carretera nova a l’altura de can Tordera i va cap a Sant Andreu i Castanyadell. Malgrat que ha quedat pràcticament derruït i oblidat, l’octubre de 1984 va ser reconstruït per iniciativa d’uns quants veïns i s’hi va celebrar un acte commemo- Nombre d’habitants: ratiu. Està dedicat a Sant Francesc 341 d’Assís. Nombre de comerços-serveis: 8 Museu Arqueològic Sup. del terme municipal (km2): de Vilanova de Sau (MAVS) 58,8 Destaquen les troballes arqueolò- giques, el cingle Vermell i el roc del Densitat de població (hab./km2): Migdia, com l’esquelet d’una dona 5,80 de l’epoca romànica i protagonista Part d’Osona a la qual pertany: de la novel·la juvenil de Jaume Guilleries Cabré L’Home de Sau. Gentilici: Adreça: c/ Escoles, s/n Vilanovins i vilanovines 620 131 211

260 261 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Patrimoni religiós Patrimoni natural

Església romànica Capella de Santa Maria Principals valors ambientals Pantà de Sau de Vallclara del medi natural de Sant Romà de Sau Dels seus orígens romànics encara El riu Ter entra al municipi tot creant meandres, flan- en conserva l’absis, el campanar quejat per les dues muralles que formen les cingleres. Consagrada l’any 1062, l’església de Sant Romà de Sau és d’una sola El protagonista del municipi de Vilanova és, sens d’espedanya i uns quants vestigis. Al seu pas per Sau, aprofitant la depressió que forma- nau i presenta un campanar llombard propi del segle XI i semblant a dubte, tot un seguit d’elements d’una gran impo- L’any 1480, el rector de Sant Andreu va la vall de Sau, entre la cinglera de Tavertet, la serra la majoria de campanars osonencs inspirats en el de Sant Pere de Vic. nència que en marquen el paisatge, d’una bellesa de Bancells hi va dur a terme una de les Gorgues i el massís de Sant Pere de Casserres, L’originalitat de Sant Romà rau en què actualment es troba envolta- especial i d’un sensible interès ecològic: són la reedificació que va durar fins l’any s’hi va construir l’embassament, inaugurat l’any 1962. da per les aigües del pantà de Sau que li confereigen una fisonomia cinglera vermella, el pantà de Sau i la cinglera major 1510. Durant aquest anys, es va refer, Fa 17 km de llarg i prop de 3 km d’ample, a la part molt peculiar que es pot veure quan baixen les aigües del pantà. És de Tavertet. Amb molt pocs espais oberts, on encara ampliar i cobrir la capella amb la central de la vall. Va comportar el negament de l’antic l’indicador popular del nivell de l’aigua del pantà. volta actual del presbiteri. La nau sobreviuen unes quantes pastures i uns quants camps de cereals i farratges, cultivats pels pocs poble de Sant Romà de Sau, el campanar de l’església central també es va cobrir amb em- del qual sobresurt del nivell de les aigües. bigat, que es va renovar l’any 1721. pagesos que hi ha a la zona, predomina la massa Les primeres notícies de Vallclara, boscosa d’alzinar i pineda de pi pinyer. És aquí on les trobem l’any 1166 i continuen trobem una de les masses forestals de pi pinyer més molt escatuseres fins a finals del grans i més ben conservades d’Osona, amb exem- segle XIII. Des d‘aleshores, la seva plars molt espectaculars que es poden veure des del història ja és coneguda. camí que porta de Romagats fins a la mina de Sau i Probablement, dels seus orígens tota la zona de sota el salt de la Minyona i els Munts. només en tenim notícies pels legats L’astor (Accipiter gentilis) i l’esparver (Accipiter nisus) testamentaris, que indiquen que són rapinyaires forestals per excel·lència que crien podria haver estat un monestir de en aquests boscos, plens de senglars i cabirols. A monges. Si va existir un monestir a la cinglera vermella, hi trobem una de les poques Vallclara, probablement es va extin- parelles d’aufrany (Neophron percnopterus) de tota gir a finals del segle XIII, quan regia la Catalunya central. Aquest voltor de colors clars a Vallclara un Berenguer clericus de passa l’hivern en terres africanes i a la primavera Valle Clara (1281), qui va iniciar una i estiu ve a viure i criar entre nosaltres. S’alimenta llista de beneficiat. L’any 1435 tenia de petits animals morts i material orgànic residual cura de la capella Marc Desbach, d’origen animal. La gent d’aquest país ja coneix monjo del monestir de Casserres. aquest espectacular ocell, l’admira i el protegeix, es- La documentació dels segles XVI al sent conscient que és una joia de la natura de la qual XVIII ens indica que Vallclara es va a ben pocs indrets més es pot gaudir. convertir en un Santuari i que fou centre molt actiu de pietat comar- Entre el poble de Vilanova i el pont de Malafogassa cal, atès que, en la seva capella es hi ha importants masses de pi roig on es fan molts La Riera Major Neix al Montseny i desemboca al riu Ter, més avall de la Església de Santa Maria de Vilanova de Sau reunien en assemblea els homes bolets, especialment rovellons (Lactarius deliciosus), presa de Sau. Presidint la població hi ha l’església romànica de Santa Maria, d’una nau de Bancells, Querós i Castenyadell, rossinyols de pi (Cantharellus lutescens) i alguna rematada a llevant per un absis semicircular amb decoració llombarda, actes en què es feien els documents llenega (Hygrophorus latitabundus), espècies molt motius que es repeteixen a la banda nord. Fou sobrealçada el segle XVI; i els contractes i prenien juraments apreciades i dignes de l’alta cuina micològica cata- Riera de Castenyadell Neix a les Guilleries i desemboca a la Riera Major, a Malafo- la façana a ponent és neoclàssica. oficials. lana. Dins l’alzina trobem el carlet (Hygrophorus russula), també molt apreciat pels boletaires, especial- gassa. Església de Sant Andreu de Bancells Església de Sant Pere ment els del país. Sens dubte que la fauna i la flora Església d’estil romànic, del segle XI i de nau única, amb creuer marcat. de Castanyadell de cingle forma l’element més important a protegir Arbres protegits L’edifici primitiu, romànic, fou modificat el segle XVII amb dues capelles Antiga parròquia rural situada a i respectar, sense menystenir la pròpia dels boscos. Sequoia de Tortadès (Sequoiadendron giganteum), arbre laterals. L’ absis està orientat a llevant amb decoracions d’arquets i lesenes 596 m d’altitud a la vall de Casta- Al cingle hi trobem càdecs (Juniperus oxicedrus), monumental. llombardes i decoracions de serreta a la part superior. A la façana, trobem nyadell de les Guilleries; ja existia savines (Juniperus phoenicea) i la rara herba de Sant L’extens municipi de Vilanova de Sau (58,8 km2) és el que un portal dovellat, centrat, d’arc de mig punt. A sobre, un òcul i una torre l’any 1099 i fou reformada entre Segimon (Saxifraga vayrediana), planta endèmica té més arbres de tot Osona. S’han calculat prop de 7 milions campanar al damunt. El campanar té la coberta a quatre vessants. 1780 i 1782. del Montseny i de pocs racons de les Guilleries. de peus, majoritàriament alzines. 262 263 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Rutes Rutes | BTT senyalitzades BTT senyalitzades

Malafogassa > Collet de Vilardell > Vilanova de Sau > Sant Romà de Sau Distància: 4 km Temps: 30 min Distància: 14 km Temps: 1 h 15 m Distància: 10 km Temps: 1 h Foguers Malafogassa Ruta planera de prop de 6 km amb vistes panoràmiques Dificultat: baixa Dificultat: mitjana Dificultat: mitjana Ruta circular de 25 km, recomanada per a BTT que del pantà de Sau i rodalies. Se segueix el GR-2 (marques Circuit curt i de nivell tècnic baix. Circuit planer amb vistes fantàstiques Variant de l’anterior. Amb un recor- s’endinsa per les profunditats de les Guilleries. horitzontals vermelles i blanques). Apta per a BTT. Ideal per iniciar-se en el món de la sobre el pantà de Sau i els cingles de regut més curt. bicicleta i la muntanya. Tavertet i de Vilanova de Sau.

La Riba El BruguerLa Riba Vilanova Santde Sau RomàVilanova de Sau de Sau Vilanova Calde Sau Joan La CorominaVilanova de Sau Càmpingde Malafogassa el PontCruïlla deLes Torrents Valls Collet de ElVilardell Vilar FogueresPlaça del Bisbe Plaçade Major Vilanova Cruïlla de Sau deCan les TalladesPortetMiradorSant de Romà de Sau

Festes Vilanova de Sau > Puig d’Alfar > La Riba > Tavertet > La Riba Personatges Vilanova de Sau il·lustres Ruta circular de 6,5 km però amb desnivells bastant Ruta de 7 km amb forts desnivells pujant les cingleres. Primavera Tardor pronunciats. Destaquen les vistes panoràmiques de les Gran part del camí està senyalitzat per les marques Guilleries, el Montseny, la plana de Vic, el Cabrerès i els GR-2. Des de dalt de les cingleres de Tavertet podrem Trobada de corals dels Països Xerrada micològica El Fadrí de Sau: Pirineus. gaudir d’espectaculars vistes de la vall de Sau. Catalans i cantada de caramelles i Concurs de caça de bolets Jaume Malianta Primer diumenge de maig Últim cap de setmana d’octubre Famós bandoler del segle XVI de la colla d’en Serrallonga. Fira d’Herbes Remeieres Castanyada popular i Productes Artesans 31 d’octubre, vigília Productes Primer diumenge de juny de Tots Sants Se celebra des de 1992 tradicionals

Plaçade Major Vilanova Cruïlla deamb Sau del la Gr-2 FontCarena delsPla Munts de SantaPuig Margarida d’AlfarLa Vileta Hotel la RibaCruïllael CamíGR-2 ambdelPla Castell del CastellCruïllaamb Tavertet el GR-2 amb concurs de flors Aplec de Sant Andreu boscanes, exposició d’herbes de Bancells i obres d’artistes locals El diumenge més proper al dia La flora medicinal autòctona del sant (30 de novembre) és abundant a la zona i s’utilitza Estiu com a font de recursos en camps Vilanova de Sau > Sant Pere de Casserres Pont de Malafogassa > Vilanova de Sau Hivern com la gastronomia, la cosmètica, Itinerari planer, de prop d’11 km que voreja el pantà de Aquest itinerari és una passejada de dues hores, anada Gran revetlla la farmàcia, l’ornamentació i la Sau, fins a arribar al monestir romànic de Sant Pere de i tornada, amb un desnivell mitjà que ens porta de Sant Joan, al camp de futbol Cavalcada de Reis xerojardineria. Casserres. La ruta està senyalitzada en tot moment Malafogassa a Vilanova de Sau endintsant-se per boscos 5 de gener (GR-2 i PR-C40) i és apta per a fer en BTT. frondosos de roures i pins. Festa Major de Santa Maria Setmana del 15 d’agost Dijous Llarder Nom dels gegants Febrer Travessa de natació de És costum que els homes i les l’embassament de Sau dones formin dos grups i facin Segon diumenge de setembre un berenar per separat En Serrallonga i en Romà, que Plaçade Major Vilanova Cruïlla de Sau deBaixant les Tallades deColl la deRovira TerradesMonestirde Casserres de Sant Pere Càmpingde Malafogassa el PontEsplanada EsplanadaCan de Coronelpi roigPlaçade Major Vilanova de Sau Caminada Popular destaca perquè és el gegant més de la vall de Sau gran del món amb una alçada de Tercer diumenge de setembre 6 m i un pes de 110 kg.

264 265 Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S.

Restaurants Cultura i lleure Allotjament

ALIMENTACIÓ Can Morilla La Riba Aqua Terra Kayac Establiments hotelers Cases de colònies Forn de pa Sañas ctra. del Pantà, km 18 La Riba, s/n (1,8 km després & Ecosports Club c/ Santa Maria, 3 938 847 110 de la Presa de Sau) La Riba, s/n Hotel la Riba *** Can Mateu 938 847 077 Cuina catalana de temporada 938 847 015 620 762 432 La Riba, s/n (1,8 km després ctra. de Sau al Parador, s/n Menú 10 e / Carta 16-20 eu. Cuina casolana i plats de temporada www.aquaterraclub.com de la Presa de Sau) 938 847 068 Dilluns i dimarts tancat Especialitat en carns de vedella Llemosina Rutes i cursos amb piragua 938 847 015 www.esplai.org a la brasa i a la pedra Tir amb arc, BTT i senderisme El Canari de la Vall de Sau Menú 15 e ( de dimecres a divendres) www.hotellariba.com e c/ Santa Maria, 4 Carta 25-30 Els Porxos Dilluns i dimarts tancat Club nàutic Vic – Sau 938 847 095 Embassament de Sau Allotjaments rurals ctra. de Sau al Parador, s/n Cuina de temporada. Carta 40-45 eu 938 869 237 938 847 68 Sau Vell Bacallà, peix fresc de Galícia i de Palamós www.vicsau.com Can Vilar www.esplai.org Dilluns, dimarts i dimecres tancat Club Nàutic Vic-Sau Esquí nàutic i rem. Activitats per a grups Allotjament rural independent 937 447 130 c/ Santa Maria, 14 Les Cingleres El Pont Cuina tradicional 938 847 104 ctra. de Sau al Parador, s/n Pont de Malafogassa, s/n Especialitat en carns a la brasa i amanides Cavalleria de Sau Menú 10 e / Carta 20-25 e Hotel la Riba, s/n www.canvilar.com 938 847 068 937 430 100 Menús per a grups i jubilats Cuina casolana. A l’hivern, cassola 938 847 023 Distintiu SICTED de qualitat www.esplai.org Obert cada dia Menú 9,5 e / Carta 20-25 e www.hotellariba.com turística Dimarts tancat excepte festius Neteja bàsica del cavall, contacte amb El Company El Mas del Silenci l’animal, muntatge de la montura, expli- Mas del Silenci 150 metres després de l’església cació pràctica de la tècnica al debutant Ferrer de Tall Sant Pere de Castanyadell Casa rural de Santa Maria pl. Verdaguer, 6 937 430 249 Sant Pere de Castanyadell 938 847 063 938 847 031 Cuina de mercat i plats de temporada Sotacingles e 937 430 249 www.esplai.org Cuina casolana. Especialitat en peus de porc Carta 40-45 c/ Santa Maria, 16 Artesans Carta 15-20 e Celebracions entre abril i setembre 938 847 104 www.massilenci.com Dimecres tarda i dijous tancat Reunions d’empreses. Cal fer reserva www.sotacingles.com Les Tallades excepte el mes d’agost Distintiu SICTED de qualitat Mas la Bufia ctra. de Sau al Parador, s/n Forjador Masia la Bufia (3,5 km des del nucli urbà) Miquel Mongay Torrents turística Serveis culturals, organització de fires, Masia rural 938 847 012 c/ Jacint Verdaguer, 6 festes, espectacles, activitats culturals 938 899 134 www.xauxa.org 938 847 031 i turístiques www.maselsegales.com Informació turística Càmpings Fuster Piragües Vall Sau Mas la Font Jaume Vidal c/ Miramarges, 8 / Vic Mas la Font Càmping El Pont Zona industrial, s/n Punt d’informació turística Associació de Turisme 938 861 034 Masia Rural 2a categoria Lloguer de piragües al pantà de Sau 938 847 111 pg. Jacint Verdaguer, s/n de Vilanova de Sau 938 833 577 / 686 369 272 Malafogassa, s/n 937 430 100 08519 Vilanova de Sau pg. Verdaguer, 7 Anigami Aventura www.maslafont.com Herbolari 620 131 211 938 847 006 www.campingelpont.com Herbolari de Sau Santa Maria de Corcó 938 512 411 c/Santa Maria,16 Consorci per a la Promoció Consorci d’Espais Naturals Les Feixes i Els Prats 938 847 104 www.anigami.cat Fundació catalana de l’esplai Turística de la Vall de Sau pg. Verdaguer, 7 Activitats i esports d’aventura a www.herbolaridesau.com Collsacabra 938 847 006 Sau-Collsacabra Guardonat amb el distintiu pl. Major, 6, 2a planta Vilanova de Sau de qualitat SICTED 08569 Rupit i Pruit Centre BTT Vall de Sau 938 522 839 Collsacabra www.saucollsacabra.cat 938 122 223 Rutes amb bicicleta tot terreny

266 267 Vilanova de Sau

a la presa de Sau

a Malafogassa, Sant Sadurní d’Osomort i C-25

a Vic Bibliografia Crèdits

AAVV.: Caminades. El 9 Nou i Caixa de Manlleu. Ed. Alpina. Agraïments Artesania Catalunya de la Generalitat de Catalunya Associació de Botiguers de Taradell Associació de Comerciants d’Aiguafreda ALIBERCH, T., Blanco V. i altres: Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent Assocaició de Comerciants d’Hostalets de Balenyà al llarg de la seva història. Eumo editorial. 2005. Associació de Comerciants Tona Punt de Comerç Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau ANDREU i TORNÉS, Antoni: La Caminada 2004. Ed. Kangur Vic. 2004. Centre excursionista d’Aiguafreda Fitxes. Les rutes d’El 9 Nou. Mountainbike. Ed. Alpina. Centre excursionista de Taradell Consorci de Turisme Portes del Montseny Consorci de Turisme Sau-Collsacabra E. RACC i La Vanguardia: Els 40 millors racons del Montseny amb automòbil. Generalitat de Catalunya: Edicions 62. 2005. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural Departament d’Innovació, Universitats i Empresa MAURI i PORTOLÈS, Josep: A peu per Osona. 20 itineraris. Artesania de Catalunya Punt Informació de Folgueroles Cossetània edicions. 2003. Responsables polítics i tècnics municipals Unió de Botiguers de Centelles MIQUEL LLODRÀ, Miquel: Petits tresors dels Museus Locals. Servei de Promoció Econòmica Osona Sud-Alt Congost Sàpiens publicacions. 2005. Carles Puigferrat i Oliva Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses OCUC: Guia de turisme sostenible. www.ocuc.org Coordinació Berta Vaqué PLADEVALL I FONT, Antoni: Seva. Poble de la Plana de Vic Portal del Montseny. i Redacció Gemma Pujols Parnass Ediciones. 2001. de continguts Jordi Baucells Marta de Belza Mireia Bigas PLADEVALL I FONT, Antoni: Taradell. Passat i present d’un terme i vila d’Osona. Vic. Eumo. Ajuntament de Taradell. 1995. Direcció d’art Dàctil Comunicació PLADEVALL I FONT, Antoni: Tona, mil cent anys. Eumo. 1990. i disseny gràfic

Portes de Montseny: L’Alt Congost I La Plana de Vic. Crèdits fotogràfics Arxius fotogràfics dels ajuntaments dels municipis participants Diputació de Barcelona. 2001. Centre Cultural Europeu de la Natura Consorci de turisme Portes del Montseny ROVIRÓ, X., PONCE, S., MORATÓ, D. i ORRA, R.: Els Pica-pedrers de Folgueroles. Dàctil comunicació Ajuntament de Folgueroles. 2007. Fundació Jacint Verdaguer (FJV) Jaume Oliver i Bruy Jordi Baucells i Colomer VILAMALA SALVANS, Jordi: De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat Josep Paré i Martí i present d’un poble viu. Ed. El Mèdol. Col·lecció Fòrum, sèrie gran. 2002. Mancomunitat La Plana Manel Moriana Recursos i bibliografia a internet Maria Tatché Ortofotografies: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Sadurní Roquet i Coromina

Correcció de textos Connect, serveis lingüístics Consorci per a la Normalització Lingüística Servei d’Assessorament Lingüístic

Impressió Ingoprint Aquesta guia ha estat impresa amb paper fabricat sense cap tipus de compost derivat del clor, assegurant així el respecte amb el medi ambient.

S’ha emprat paper Hello silk 300 grs/m2 a la coberta i Hello silk 135 grs/m2 a l’interior. Folgueroles Vilanova de Sau

Sant Julià de Vilatorta Calldetenes

Espinelves Sant Sadurní d’Osormort

Gurb

Viladrau

Santa Eugènia de Berga

Taradell

Guia turística i comercial Apropa’t! dels pobles d’Osona Sud i Centre

El Brull

Seva dels pobles d’Osona SudiCentre icomercial Guia turística Apropa’t!

Malla

Balenyà - Els Hostalets

Centelles Aiguafreda Sant Martí de Centelles

Tona

Santa Eulàlia de Riuprimer Muntanyola