ECINGLES DE COLLSACABRA

LA CACERA AL COLLSACABRA CONVERSAAMB JOSEP ROQUER I JOFRÉ DETAVERTET

En Josep Roquer és el president de la So­ i no podríem controlar bé la cacera. Als pro­ cietat de Caçadors de , i ha tingut pietaris de les finques se'ls fa un carnet gra­ l'amabilitat de concedir-nos uns minuts per tuït per caça, després els que viuen al poble parlar de la cacera al Collsacabra. o hi tenen una casa, se' ls fa el carnet de soci - Senyor Roquer, quants anys fa que es va i han de pagar com a soci, i als de fora se'ls constituir la Societat de Caçadors de fa un carnet dinvitació per tota la tempora­ Tavertet i quina és la seva organització? da; a més, si un soci vol portar un amic se li L'Associació de Caçadors de Tavertet es fa una invitació per un dia. Cada soci té dret va fundar l'any 1977. Es va fer una junta a dues o tres invitacions l'any per a amics. amb la gent del poble i es va agafar gent de fora, se'ls feia un carnet d'invitació en ser - Quants caçadors la componen i quina poca gent aquí i així poder cobrir despeses. mitjana d'edat es pot calcular? El vedat no costa diners ja que els propieta­ Entre els tres municipis soms entre qua­ ris dels terrenys ens els deixen sense cobrar ranta o cinquanta, però el dia de caçar no hi res , els pagaments s' han de fer a la Gene­ soms tots, sempre hi ha a qui no li va bé; ralitat pels permisos, cada any. El vedat que solem fer una colla de trenta o trenta-cinc. tenim és de 2.700 hectàrees. L'edat és de gent bastant gran, de joves pocs. - Hi ha reciprocitat entre altres vedats ve­ ïns? - Hi ha també gent jove que s'inicia en Solament per al senglar. Com que el sen­ l'esport de la caça ? glar és diferent de l'altra caça, perquè corre Pocs. Hi ha poca gent jove als pobles i en molt i fuig, per no tenir problemes amb els altres activitats; a causa de la facilitat de veïns, vàrem fer una colla amb tres munici­ moviment pels cotxes, els distreuen de la pis, Rupit, Vilanova de Sau i Tavertet. Així caça. no tenim tants problemes si passen els gos­ sos, perquè si els engeguem, segur que se'ns - Hi ha rivalitat entre les diferents colles aniran al terme de Vilanova o Rupit, i també del Collsacabra ? va més bé perquè es deixa reposar el terreny AqUÍ no hi ha problemes, sempre ha fun­ i no es castiga tant la caça; així , un dia es va cionat així i ens va molt bé. Altres vedats sí a Sau, un altre dia es va a Rupit, es reperteix, que els tenen, ja que passen els gossos d'un més o menys segons on hi ha més senglars o vedat a l'altre. on fan més mal. . - Hi ha algun problema amb algun tros de - Des de quan és el president? territori en el qual no tingueu accés per a la Des de que es va fundar l'associació. En cacera ? ser poca gent sempre surten els mateixos per L'únic lloc del municipi on no es pot anar a la junta. a caçar és el tros de Monteis i Rajols que són unes 400 hectàrees i que és un vedat particu­ - La societat de caçadors és oberta a lar. tothom o restringida a la gent del país? Quins requisits calen per entrar-hi ? - Podria dir-nos, a grans trets, com està No es oberta a tothom, ja que si organitzada la cacera al Collsacabra ? acceptessim tothom, quasi seríem dos-cents

14 ECINGLES DE COLLSACABRA

Cada municipi té la seva societat i la seva No, a cada colla hi ha qui es cuida de junta. Del nostre voltant hi ha Rupit, distribuir la gent, ja es mira que quedi re­ Vilanova i l'Esquirol. L'única cacera que es partit, i un dia uns van a una parada i un al­ fa junts és la del senglar, l'altra cada socie­ tre van a una altra. tat té les seves normes. - A Tavertet, a quins verals es troben amb - Les peces de caça més comunes que hi més abundor ? ha al Collsacabra quines són ? Al tros de Sant Bartomeu, el sot de BaIà La perdiu, el conill, el tudó, les becades també és un bon lloc; i a la zona de l'Aubert, quan és el temps, i el senglar. a la baga de la Serra, i també la baga de Novelles; en general als llocs més boscosos - Concretant-nos al senglar, que pel que i més bruts ja que així es poden amagar més. veig és el més important, podria explicar­ nos com es desenvolupa un dia de cacera? - I al Collsacabra ? El dia de la cacera es queda en un lloc, El lloc on n' hi ha més, que és el seu re­ tant si és a Rupit com a Vilanova o aquí, al fugi, és a Montdois ja que és molt brut i dematí per sortir tothom d'allí, s'esmorza i quan els empipen s'amaguen allí. sortint s'organitza la cacera. Es disposa els que han d'anar a la parada i els que van amb els gossos. Són tres colles de gossos. Els de parada van cada un als seus llocs. Quan es troba el rastre del senglar es fa un senyal amb la trompeta avisant la gent que ja cor­ ren i que estiguin preparats.

- Quina extensió comprèn una batuda per a la cacera del senglar? És difícil de dir-ho. Aquí a Tavertet, es va a Sant Bartomeu o a l'Aubert, o a Balà. Quan es va a l' Aubert, s'agafa des de la car­ retera nova fins a la carretera de Cantoni, si es va a Sant Bartomeu, s'agafa la zona des del Llobet i el Vilà i fins a Sobiranes.

- Hi ha especialistes en dur els gossos, - Es fan sortides prèvies per veure se­ En un moment de gossaires crec que es diuen ? nyals o petjades i així preparar millor el dia l'entrevista amb en Jos ep Roquer. Cada colla de cada municipi té els que de la cacera? Qui són els que preparen la (Foto: J. Sang/as) van amb els gossos, normalment són dos o cacera i tenen més experiència ? tres de cada colla que són els que busquen Sí. Abans de sortir el dematí, sempre hi els rastres i fer córrer els gossos. ha tres o quatre caçadors que miren els ras­ tres i on han estat els porcs a la nit per saber - Quantes parades es cobreixen normal­ més o menys on s' ha d'anar. Aquests surten ment? abans, així que es fa clar. Normalment hi van Unes trenta o trenta-cinc, depèn del nom­ els que porten els gossos perquè si hi ha bre de gent que som. hagut gelada o el terreny està sec no es veu i s' ha de portar un gos, que és el que marca - Es sortegen els llocs de pas més fre ­ si és de la nit o no; normalment és un gos qüentats pels senglars ? vell.

15 ECINGLES DE COLLSACABRA

- Tenen fet un cens del senglar del - S'aprofita la pell per adobar o els pèls Collsacabra o Tavertet? per fabricar pinzells? No hi ha fet un cens, però pot calcular-se No, no seveix per a res i es llença. en uns 50 o 60 porcs que queden entre els tres municipis, després de la cacera d'en­ - El cap o els ullals es prenen com a tro­ guany. feus? Sí, si hi ha un cap prou maco que li fa - Quants senglars s'han caçat l'última gràcia a algú, es pot quedar amb ell o amb temporada? els ullals. Entre els tres municipis hem passat del cent senglars morts enguany. -Els senglaraires, a quin tipus de persona responen? - Quan s'ha cobrat una peça com s'avi­ Normalment soms tots gent de per aquí, sen entre els components de la colla i com gent de pagès. Alguns són de pobles més saben que s' ha acabat la cacera ? grans com Roda, o . . Quan s' ha acabat la cacera, primer es reuneixen els gossos abans de deixar les pa­ - Hi ha dones entre la colla de Tavertet? rades, per a no perdre'ls, i es toca una trom­ Sols n'hi ha una. La Maria Plantalamor. peta. - Qui és el més gran de la colla? i el més - Què en fan de les peces cobrades ? jove? . Als que són mascles se'ls ha de tallar els El més gran és en Marc del Cós junt amb testicles per evitar la fortor de la carn a l' ho­ la Maria i en Codolosa, i els més joves po­ ra de cuinar-la. Després, a cada municipi drien ser els nois de l' Aubert o els de la que es va hi ha un lloc a on se'ls porta, s'es­ Cau. corxen i es reparteixen entre tots. - Hi ha algun límit de trets per escopeta? - Hi ha algú especialitzat en escorxar el Tinc entès que en la cacera del conill no es senglar? qui és ? poden tirar més de tres trets amb les escope­ A cada colla hi ha dos o tres que ja en tes automàtiques . saben que maten porcs a les cases. Després Sí, sols es poden tirar tres trets, en tota de treure la pell els reparteixen. Aquí a .mena de caça. Tavertet el que escorxa és el Sebastià de l'Aubert, a Rupit en Jaume de l'Om i en -El control de la cacera en el Collsacabra , Vilaró de Vic. com està organitzat, qui són els responsables del control de la cacera ? -On es fa la trobada i l'escorxament dels Els agents forestals passen sovint per senglars? comprovar com es fa la cacera i també cada Aquí a Tavertet és a can Miquel on ens vedat té el seu guarda que està vigilant per si trobem. A Rupit a Ca l' Estragués i a Sau a hi ha furtius. l' hotel la Riba.

CELESTí sor. S.L. Venda de llenyes, carbons i gas-oil s

Girona,16 / Indústria, 2-3 BAR RESTAURANT· PISCINES· RUTES A CAVALL Tels. 857 04 73 / 857 04 45 Tel. 884 70 23 - tel./fax 884 70 15 08519 LES MASIES DE VOLTREGÀ 08519 VILANOVA DE SAU

16 ECINGLES DE COLLSACABRA

- El gos és un element essencial. Quants a l'any; fa uns 6 anys que ja s'en caçaven 60 gossos té la colla de Tavertet? o 70 cada any i araja se'n cacen més de cent. Té uns 17 gossos. Entre els tres munici ­ pis poden ser uns 35. Això inclou els que - Qui de la colla sol caçar-ne més? pugen per anar-ne aprenent. Al costat dels Cacem tots junts, i no pot haver-hi rivali­ companys que en saben els és més fàcil tat. Però, sí que puc fer menció que en Joan aprendre'n. Perramon, que per desgràcia fa uns mesos va morir, va ser un caçador excepcional per la - Quina raça és la més interessant per al seva gran experiència. Era especialment efi­ senglar? caç en trobar els senglars i seguir el rastre. Normalment són gossos creuats, també Tenia gossos molt bons. Cal destacar la seva n'hi ha de raça com Bruno de Jura, també gran afecció i dedicació. Grifons, Grifon Bandear, Grifons Niverne­ sos ; tots ells gossos de rastre , que ja són per - A quins llocs se sol caçar més? al senglar. Depèn de cada any, el senglar s'està al llocs on hi ha més menjar, hi ha anys que hi - Són bons el gossos de la colla de ha més aglans en un lloc que en un altre. Tavertet? Sí, són bons. - El nombre màxim de senglars caçats en un dia? - Es perden sovint? és freqüent que el En un dia s' han caçat 7 o 8 senglars, no senglar mati o fereixi algun gos? pas gaire sovint, però de tant en tant sí que Sí, a vegades s'escapa el senglar i es per­ se'n cacen 7 o 8 . den , i s' han de anar a buscar l'endemà. A vegades n'hi ha alguns que no tomen. Tam­ -El mestissatge dels senglars amb truges bé algun senglar gros que no vol marxar es de granja ha arribat al Collsacabra ? és re- defensa i de tant en tant rep algun gos i el fereixen. Alguna vegada en maten algun.

- Com i qui ensinistra els gossos? Al­ gun caçador de la colla n'és especialista? Com he dit abans, els gossos aprenen caçant amb els altres gossos que ja en saben. Així doncs, l'amo de cada gos el procura portar a les caceres perquè n'aprengui.

- Es diu pels mitjans de comunicació que hi ha un excés de senglars actualment, és real això en el Collsacabra ? Sí. Perquè els boscos són massa bnits i tenen molts llocs per amagar-se, també s'han creuat amb els de casa i crien més . Oesprés de /a alment un problema per a la pràctica de l' es­ cacera. - Recorda el nombre de senglars caçats port de la caça ? (Foto: J. Sang/as) en els últims anys? Sí que ho és. I és que no volen corre tant, Recordo que quan jo vaig començar a no són com el senglar senglar, i fan més cara anar a caçar, es caçaven entre 7 i 10 senglars als gossos i hi ha més perill que els fereixin; no és el sengl ar que es caçava abans que te-

17 KCINGLES DE COLLSACABRA

nia el morro llarg, uns ullals més grans i els cartutxos buits a terra. Anant per la mun­ unes orelles més petites. tanya encara se'n veuen molts. Creieu que seria convenient avisar la colla per tal de - Actualment hi ha cria de porc senglar al que se'ls emportin a casa? Collsacabra ? Realment si que seria bo, però quan es No, no fa pas falta. mata un senglar es gasta un o dos cartuxos i és poca cosa. A vegades hi ha gent que va a - Aquest any ha estat un bon any ? fer punteria i sí que embruta molt. De totes Sí, és l'any que n'hem mort més. formes sí que es podria avisar la colla.

- Canviant de tema, en el Collsacabra hi - Els boscos estan molt malmesos per la ha caçadors de caça menor ?, quines són les sequera de l'estiu passat, ha influït en la ca­ pesses més caçades a part del senglar? cera? El tudó, el conill, les becades. Com que No, no ha influït, precisament aquest any hi ha poques perdius, limitem els dies de ha estat rècord en peces cobrades. caça depenent de les que s'han vist. Normal­ ment es deixen 7 o 8 dies l'any que s'avisen - Des del seu punt de vista de caçador, quan donem el carnet i sols es deixen dues veu amb bons ulls les tales d'arbres que úl­ perdius per caçador i dia. De tant en tant la timament s'estan fent en els boscos de les Federació deixa anar algunes perdius. nostres contrades ? Sí en general, però hi ha algun lloc que - Quines espècies de les salvatges com la s' ha tallat molt, com pot ser a la zona de geneta, el gorjablanc, el gat mesquer, la Montdois on s'han tallat eucaliptus. guineu, el teixó i inclusiu el visó hi ha amb més abundor en el Collsacabra ? són peces - L'obertura de camins per desemboscar que es poden caçar o espècies protegides? o nous accessos que es fan, de vegades cre­ No se'n cacen d'aquestes espècies, estan uen camins antics que no són respectats, protegides i s'han de caçar amb paranys. això els molesta o entorpeix la seva activitat Abans sí que es caçava molt aquests ani ­ esportiva? mals, geneta, gat mesquer i altres, per la No influeix en la cacera, ja que a nosal ­ pell. tres ens permet un millor accés. Però crec que cal respectar els camin antics. - Quina és la relació entre els gups eco­ logistes d'aquestes contrades? Hi ha hagut - Per acabar, he sentit dir que fan uns alguna polèmica o bé hi ha una bona rela­ bons àpats o alguna festa per celebrar l'èxit ció? de la cacera, qui és el que ho organitza nor­ No hi hagut cap relació ni polèmica tam­ malment i on es fa ? poc. Es sol fer un sopar de tant en tant quan es mata un porc petit de 20 o 30 quilos que no - En els fullets dels Voluntaris Forestals, val la pena de repartir entre tots, aleshores en que edita la Generalitat, aconsellen no tirar el municipi que soms el guardem per fer un

Restaurant

Habitacions REPA'RACIÓ DE COTXES LA..DEVESA Residència per a Josep Juvanteny ~ III col.lectius

Ctra. de Vic a Olot. Km 35 Taller: C. Pedró, s/n Tel. 856 83 27 08569 Rupit - Pruit SANTA MARIA DE CORCÓ Tels. (93) 852 20 12 - 852 20 84

18 ECINGLES DE COLLSACABRA

sopar. Cada any es fa un dinar. Ens reunin els caçadors dels tres municipis i ho fem un RECEPTA any a cada lloc. Aquí a Tavertet ho solem fer a can Miquel. Sen21ar estofat.

- Podria explicar-nos alguna anècdota so­ Ingredients: senglar, ceba, alls, llo­ bre la cacera del senglar? rer, conyac, tomàquet, picada i patates. Sí, hi ha una divertida anècdota que em va explicar el Mariana. Es posa a coure el senglar junta­ En una ocasió, un caçador va disparar els ment amb la ceba, els alls, el llorer, i dos trets al porc i no el va tocar, aleshores un raget de conyac. Es cobreix d'aigua l'animal fugí per on va poder i com el lloc i es deixa bullir tapat. Quan gairebé és era tan estret, passà pel costat del caçador i cuit, hi afegim el tomàquet i el deixem . va posar el cap entre l'escopeta i la corretja acabar de coure. Finalment, hi afegim enduent-se 1'escopeta posada. Afortunada­ les patates fregides i la picada. Es dei­ ment es va recuperar l'arma, però el senglar xa bullir una mica més perquè es bar­ va fugir. regin els gustos.

Moltes gràcies pel seu temps i li desit­ Per gentilesa de: gem a vostè i a tota la colla un proper any de Bar > restaurant Can Miquel. bona cacera. Tavertet

Entrevista feta per Ernest Gutiérrez a Tavertet. Juny de 1995 BAR· RESTAURANT CAN MIQUEL

C. Les Fonts, 4 08511 TAVERTET Tel. 85650 83

O A BA e s SOLUCIO L o G R A SOPA DE LLETRES NQ 1 o Per Marc Banús J A 1.- ESCABIOSA Il.-LLORER 2.- CARBASSINA 12.- COMÍI TR o A 3.- CERVELLERA 13.- MALVA E o S 4.- PLANTATGE 14.- FONOLL I R A N ' S S 5.- ROSELLA 15.- TEI 6.- FARIGOLA 16.- HISOP RN o 7.- MARIA-LLUrSA 17.- ROSA o A P 8.- CORRETJOLA 9.- BARDANA Nom del poble: e ERE L LE 10.- PONIOL TAVERTET T ~ G T A TN AL

19