DOCSLIB.ORG

La Pedrera De Sant Bartomeu Del Grau L

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Pedrera De Sant Bartomeu Del Grau L LA PEDRERA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU L’extracció i el treball de la pedra: Una feina artesanal a la comarca d’Osona PRESENTACIÓ Benvinguts a la ruta cultural de Sant Bartomeu del Grau, aquesta recorregut passa per diversos punts de gran interès per a la història d’aquest municipi. Des del Camí del Cingle, que com el seu nom indica transcorre per la cinglera que connecta la Plana de Vic amb l’Altiplà del Lluçanès, passat per l’Església Vella, punt on té origen el poble i finalitzant a la Pedrera, una mostra de les activitats artesanals més característiques de la zona. Aquesta ruta neix per posar en valor i donar a conèixer tots aquests llocs tant interessants que tenen un gran interès històric per tot allò que han significat i encara avui ho fant en el desenvolupament del poble de Sant Bartomeu fins a transformar-lo en allò que és avui. El camí del Cingle és un pas natural, el seu origen és ben remot ja que hem de pensar que sempre ha estat utilitzat com a via d’accés al que avui coneixem com a Lluçanès. De totes maneres l’acció de l’home ha anat transformant-lo i actualment podem observar trams del camí que havien estat empedrats per facilitar el pas dels vianants. L’Església Vella, és un dels altres llocs més rellevants que el poble pot oferir, des del 2004, amb la col·laboració de l’Ajuntament i de la Generalitat de Catalunya, es van iniciar un conjunt d’intervencions arqueològiques que van permetre recuperar-ne tota la planta i observar tots aquelles modificacions i canvis que la van anar transformant, des dels primers moments de la seva construcció, durant l’edat mitjana, fins al seu abandó al segle XVIII. Finalment, la Pedrera, n’hi ha varies en el terme municipal, fruit de la qualitat de la pedra que s’hi troba. Aquest material ha estat utilitzat per ornametar diversos edificis importants del territori català, entre ells l’Església del Pi de Barcelona i la Catedral de Vic. La mateixa Església Vella i la major part de construccions del poble han utilitzat aquest material. Aquests són alguns dels llocs que aquest recorregut permetrà conèixer, però encara hi ha moltes més sorpreses... Acompanya’ns a descobrir-les! Rutes culturals. Dossier Didàctic 2 Per treballar a la Pedrera 1. SITUA LA PEDRERA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU Text: La pedrera de Sant Bartomeu, es troba situada a la zona del Roc Llarg, a l'est del nucli urbà. S'hi accedeix, seguint la carretera que condueix al veïnat, i agafant el trencant a la dreta que trobem al revolt de les rodes. 1.1.En el plànol de Catalunya i d’Osona pinta la comarca i el muncipi on es troba la pedrera de Sant Bartomeu: 1.2.Marca amb una línia el camí que has seguit fins arribar a la Pedrera de Sant Bartomeu CAMP DE CEIP LA FUTBOL MONJOIA ESGLÈSIA VELLA LA PEDRERA Rutes culturals. Dossier Didàctic 3 2.SAPS QUE ÈS UNA PEDRERA? Text: Al límit del municipi es troben els cingles que separan l'altiplà del Lluçanès de la Plana de Vic. La cinglera està formada per les anomenades Calcàries de Sant Bartomeu; les roques es van formar durant l'Eocè en una zona marina d'esculls coral·lins. Actualment, aquestes roques conserven una riquesa paleontològica, sedimentològica i estratigràfica de primer ordre. La pedrera que, des de fa segles, és on s'exploten aquestes roques ha proveït de matèria primera edificis emblemàtics com la catedral de Vic o l'església de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Aquesta mateixa formació torna a aflorar en unes balmes; les baumes del Molí de la Codina i el forat de l'l'Encantat. La pedrera va estar explotada artesanalment durant una vintena d'anys i actualment està abandonada. L'aflorament de la pedrera és un jaciment de primer ordre com ho demostra el fet que ha sigut objecte de diversos estudis d'investigadors de tots els camps de la geologia; estratigrafia, paleontologia, petrologia, sedimentologia, paleomagnetisme, etc. S'han publicat desenes d'articles i tesis, molts en revistes internacionals, que avalen la importància geològica de l'indret. 2.1.Com definiries una pedrera? .................................................................................................................................... .................................................................................................................................... .................................................................................................................................... .................................................................................................................................... 2.1.D’entre tot aquest llistat de pedreres n’hi ha dos tipus que existeixen realment, marca-les amb una creu Pedreres d’aigua Pedreres subterrànies Pedreres a l’aire lliure Pedreres de cases Pedreres de turons Rutes culturals. Dossier Didàctic 4 2.2. Digues a quin tipus de pedrera corresponent els dibuixos que hi ha a continuació ................................................................................................ .................................................................................................. .................................................................................................. Rutes culturals. Dossier Didàctic 5 3.PER QUÈ SERVEIX UNA PEDRERA? 3.1.Unexi amb fletxes les imatges amb el nom que les identifica: ESCULTURA CAPITELL COLUMNA CARREU Definicions: 9 Carreu: Pedra tallada en forma rectangular o quadrada que te els caires vius s’utilitza per la construcció de murs, de pilars, etc. 9 Columna: Element arquitectònic de suport, es caracteritza per ser cilíndric tot i que també pot ser en forma de cub. S’utilitza per suportar els arcs. 9 Escultura: Obra d’art esculpida que representa una imatge de la realitat 9 Capitell: Element arquitectònic que corona generalment la part superior d'una columna 3..2.Imagina cinc construccions que es poden fer amb la pedra de la Pedrera de Sant Bartomeu 1............................................ 2............................................ 3............................................ 4............................................ 5............................................ 3.3.De tots aquests edificis assenyala els que tenen pedra de Sant Bartomeu: Catedral de Vic Catedral de Barcelona Pont romànic de Vic Edific del Sucre Esglesia Vella Tempre Romà Rutes culturals. Dossier Didàctic 6 4.COM S’EXTREU LA PEDRA? 4.1.Enumera les imatges segons l’ordre en que es realitzen les feines d’explotació d’una pedrera Transport i trasllat dels blocs de pedra Es selecciona la pedra Marcar el fons amb tascons de fusta o ferro per marcar el fons És dona una primer S’excava un solc profund tractament a la pedra per marcar la forma a la pedra extreta mida i la direcció del bloc S’aixeca el bloc marcat Amb una grua es col·loca el bloc sobre el carro de transport Rutes culturals. Dossier Didàctic 7 5.AMB QUINES EINES ES TRABALLAVA EN UNA PEDRERA? Text: Les eines són considerades pels picapedrers uns estris molt importants, cada una amb les seves característiques que la fan única,és com si tinguessin vida pròpia i s’estableix una comunió entre picapedrer i eina molt estreta. Cada picapedrer coneix les qualitats i defectes de cada una d’elles i sap què i fins i tot on els pot exigir. Quan una eina es gastava o es trencava i s’havia de canviar per una altre era motiu d’un veritable sentiment, per aquest motius es tenia molta cura en la conservació de les eines i en la personalització de cada una d’elles, fent-hi, qui més qui menys, una marca gravada per distingir-la de les altres. Els eines es poden classificar segons la seva utilitat: eines per trencar (tascons, falques, mall, maça, barrines...) eines de picar o desvastar (escoda, mall, maceta, martell, topo...) eines de mesurar (metre, galga, regle, escaire, compàs...) eines de moure i transport (parpal, parpalina, grill, carró, cabàs, carretó, carro...) eines per polir (escarpa, punxó, escoda, maceta, topo, unglets, buixardes...) i altres tipus d’eines (banqueta, esclops, pala...) 5.1. D’aquestes possibilitats tria les que et semblin més encertades: De ferro Els picapedres preferien canviar sovint les eines Hi ha una eina per a cada tipus de feina a realitzar dins la pedrera Hi ha una diversitat tan gran d’eines que calia conèixer molt bé la utilitat de cada una Sovint es marcaven les eines amb un senyal per distingir-les 5.2.Escriu els noms de les principals eines que utilitzava un picapedrer i en quin ordre les utilitzava: .................................................................................................................................... .................................................................................................................................... .................................................................................................................................... .................................................................................................................................... .................................................................................................................................... .................................................................................................................................... .................................................................................................................................... .................................................................................................................................... Rutes culturals. Dossier Didàctic 8 5.3.Uneix amb fletxes els dibuixos amb les seves fotografies
Load more

Recommended publications
  • La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès
    La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc.
    [Show full text]
  • Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España SANJUAN, J.; MARTÍN-CLOSAS, C.; SERRA-KIEL, J.; GALLARDO, H. Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 1, 2012, pp. 1-13 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50522811002 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 1, March 2012, 1-13 DOI: 10.1344/105.000001708 Available online at www.geologica-acta.com 1 1 2 2 3 Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the 3 4 4 5 marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the 5 6 6 7 NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 J. SANJUAN C. MARTÍN-CLOSAS J. SERRA-KIEL H. GALLARDO 15 16 16 17 17 18 18 19 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 19 20 Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain 20 21 21 22 22 23 23 24 24 25 25 ABS TRACT 26 26 27 The onset of endorheic sedimentation in the Ebro Basin is a prominent feature of the basin’s evolution and has 27 28 recently been characterized as a rapid event occurring in the Early Priabonian.
    [Show full text]
  • LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA a OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma De
    LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA A OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] RESUM: La nostra comunicació té el propòsit d’analitzar les característiques i evolució de les grans masies osonenques del segle XVIII mitjançant l’activitat professional a la comarca de la nissaga dels Morató, mestres d’obres i escultors establerts i actius a Vic ja des del segle XVII i que deixaran la seva empremta constructiva en nombrosos exemples d’arquitectura civil i religiosa. Així mateix, posarem exemples de l’evolució cronològica de les grans masies del territori coincidint amb l’activitat dels diferents membres de la nissaga dels Morató, des de la influència de la galeria superior del santuari del Miracle (obra de Josep Morató) en els masos circumdants, fins a la intervenció documentada d’altres membres de la nissaga en la construcció de masies osonenques com el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana d’Oristà. PARAULES CLAU: arquitectura, masia, galeria. RESUMEN:Nuestra comunicación tiene el propósito de analizar las características y evolución de las grandes masías de la comarca de Osona del siglo XVIII, mediante la actividad profesional en la zona de la saga de los Morató, alarifes y escultores establecidos en Vic desde el siglo XVII y que dejarán su huella constructiva en numerosos ejemplos de arquitectura civil y religiosa. Asimismo pondremos ejemplos de la evolución cronológica de las grandes masías del territorio, coincidiendo con la actividad constructiva de los miembros de la familia Morató; desde la influencia de la galería superior del santuario del Miracle (obra de José Morató) en las masías aledañas, hasta la intervención documentada de otros miembros de la saga en la construcción de masias en Osona como el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana de Oristà.
    [Show full text]
  • Excavació Arqueològica Al Nou Vial De La Carretera C-154 Fins a L'eix Transversal
    Generalitat de Catalunya 6019 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural Excavació arqueològica al nou vial de la carretera C-154 fins a l'Eix Transversal Joan Casas Blasi INFORME D’AFECTACIÓ. EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL NOU VIAL DE LA CARRETERA C-154 FINS A L’EIX TRANSVERSAL (SANT BARTOMEU DEL GRAU- ORISTÀ- MUNTANYOLA I OLOST/ OSONA). AGOST- SETEMBRE 2005. Realització:…………...……….......………………...................ATICS SL Direcció tècnica:...................…..... JOAN CASAS i BLASI Autors:................….............…....... JOAN CASAS i BLASI Cartografia i planimetria digital:.............. DAVID SOLER i ESGLEAS MATARÓ, OCTUBRE 2005 2 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ...................................................................................................................4 2 RELACIÓ DE LES UE’s AFECTADES...........................................................................6 3 CARTOGRAFIA I PLÀNOLS..........................................................................................13 3 1. INTRODUCCIÓ Entre els dies 17 al 26 d’agost i 19 al 23 de setembre de 2005 s’ha dut a terme un sondeigs arqueològics als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l’Eix Transversal a l’alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. Aquest estudi anava encaminat a documentar arqueològicament les restes materials en les zones d’interès arqueològic documentades durant la fase de prospecció1. La intervenció s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Joan Casas Blasi de l’empresa ATICS SL Aquest estudi s’ha realitzat d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. L’estudi realitzat s’ha concentrat en tres punts d’interès: 1.
    [Show full text]
  • Ajuntament D'olost Pl
    Ajuntament d'Olost Pl. Major, 1 –08516 Olost Tel: 93.888.02.11 Fax: 93.888.05.52 [email protected] ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D'OLOST DEL DIA 7 D’OCTUBRE DE 2014 Identificació de la sessió Núm. 12/2014 Caràcter: ordinari Data: 7 d’octubre de 2014 Horari: de 20:00 a les 20:51 h Lloc: saló de sessions de la casa consistorial. Hi assisteixen: Alcalde: Josep Mª Freixanet i Mayans – (OiSC-AM) Regidors Òscar Pitarch i Mas – (OiSC-AM) Núria Reñé i Castany - (OiSC-AM) Gil Salvans i Muns - (OiSC-AM) Josep Garolera i Molas - (OiSC-AM) Ramon Ambrós i Solanellas - (OiSC-AM) Antoni Prieto i Llop – (CiU) Rosa Soler i Casademunt (CiU) Secretar i Manuel Costa i Torrentellé Excusen l’assistència: Anna Salvans i Camps – (OiSC-AM) Ordre del dia I . PART RESOLUTÒRIA 1. Acta anterior 2. Relació de crèdits 10/2014 3. Dació de compte Informe Intervenció i tresoreria previst a la Llei 15/2010 sobre mesures de lluita contra la morositat corresponent al 3r trimestre de 2014 4. Proposta adhesió al servei de recepció de factures per via electrònica (Servei e.FACT) 5. Proposta aprovació conveni de col·laboració conveni que té per objecte l’establiment del marc de col·laboració entre el Consell Comarcal d’Osona, el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès i els ajuntaments de, Sant Agustí del Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Olost, per a la determinació de les condicions en què es duran a terme la preparació, execució i manteniment de les obres del projecte “Abastament en alta al Lluçanès – sector est – 2014” , així com la subsegüent gestió de l’explotació i el subministrament i el seu sistema de finançament i delegació en el Consell Comarcal d’Osona, la realització de les actuacions necessàries per tal d’executar el projecte.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]
  • Dossier Premsa Porc D'or 09
    XVI edició dels Premis Porc d’Or Dossier de premsa 2009 XVI Edició dels Premis Porc d’Or CONTINGUTS: 1. La indústria porcina en xifres 2. Els Premis Porc d’Or 3. IRTA: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries 4. Pfizer Salud Animal: Compromís amb el sector 5. ImpeVic: Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic 6. Nominats al Porc d’Or 2009 de la comarca d’Osona 7. Palmarès de Productivitat i de Diamant de les anteriors edicions 1. La indústria porcina en xifres La indústria porcina és el sector agrari més important d’Espanya: · Representa el 12,2% del total de la producció final agrària i el 34,4% de la producció ramadera espanyola. · Suposa un volum de negoci de 5.079,6 milions d’euros el 20081. · Espanya és el segon país de la Unió Europea en producció de carn de porc, amb 3,48 milions de tones el 2008 (15,4% del total de la producció en els 27 països de la UE), superat només per Alemanya amb un 22,6% del total. · Catalunya amb el 25,5% (més de 6.000.000 de caps de bestiar porcí), Aragó amb el 20,9% i Castella i Lleó amb el 14,1% del cens de bestiar porcí, són les comunitats més importants de la indústria porcina espanyola. · Osona, respecte a Catalunya, té un 14,8% del cens de bestiar (més de 900.000 caps de bestiar porcí) el 20092. El cens del bestiar porcí a Espanya ascendia a 26.026.000 animals el desembre de 20083.
    [Show full text]
  • Acta De Sessió De La Junta De Govern
    ACTA DE SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN Identificació de la sessió Núm.: 7/2016 Caràcter: ordinària Data: 19 d’abril de 2016 Horari: De les 20:00 hores a les 20:25 hores Lloc: Sala de Sessions de l’Ajuntament Hi assisteixen : Membres Junta de Govern: Isaac Peraire Soler alcalde Anna Plans Canal regidora Iolanda Roset Aligué regidora Montse Perarnau Casals regidora Regidors convidats: Glòria Borralleras Soler regidora Montserrat Juvanteny Canal regidora S’han excusat d’assistir-hi: Secretària: Anna Clària Vila Ordre del dia: 1. Aprovació de l’acta anterior 2. Sol·licituds i comunicacions. 3. Llicències. 4. Acords relatius a personal. 5. Aprovar el programa anual 2016 del Pla Marc de Restauració i Millora Forestal de Propietaris Forestals del Lluçanès. 6. Preu Públic del Sopar del Cap de Setmana Jove 7. Aprovació del conveni per a la cessió d’ús gratuït d’un local a l’edifici del pavelló propietat de l’ajuntament de Prats de Lluçanès a favor de l’associació club tennis Prats. 8. Aprovació despeses i desplaçaments 1. APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR Vista l’acta de la sessió anterior celebrada el dia 6 d’abril de 2016. La Junta de Govern, per unanimitat dels presents acorda aprovar-la íntegrament. 2. SOL·LICITUDS I COMUNICACIONS 2.1 Sol·licituds No n’hi ha 2.2 Comunicacions No n’hi ha 3. LLICÈNCIES 3.1 OBRES Vistos els diversos expedients tramitats com a conseqüència de les diverses sol·licituds presentades, i atesos els informes de l’arquitecte municipal, la Junta de Govern, acorda la concessió de llicència per a la realització de les obres que a continuació s’esmenten: a) Exp.
    [Show full text]
  • Guia D'acollida Municipal
    Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau GUIA D’ACOLLIDA MUNICIPAL CAP de Sant Bartomeu del Grau C/ Ponent, s/n 08503 Sant Bartomeu del Grau 1. EMPADRONA´T ! Tel: 93 888 93 62 El padró municipal és el registre de tots els habitants d’un municipi. Totes les Horari: Dijous de 14 h a 20 h i dilluns, dimarts, dimecres i divendres de persones que resideixen al municipi s’han d’inscriure al padró. El padró et 8 h a 14 h donarà accés a l’assistència sanitària i a l’escolarització dels teus fills Si és cap de setmana o fora de l’horari d’atenció al públic, cal trucar al telèfon Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau d’urgències: 93 856 05 00 Passeig del Grau,10 08503 Sant Bartomeu del Grau Documentació necessària : Tel. 93 888 90 00 - DNI / Passaport Horari: cada dia de 9 h a 14. h i dimecres tarda de 16 h a 19 h - Certificat d’empadronament - En el cas de menors de fins a 14 anys cal portar el llibre de família i sinó el Documentació necessària: passaport. • Documentació d’identitat: - Per a ciutadans de la Unió Europea cal portar document acreditatiu d’identitat 4.- ESCOLARITZA ELS FILLS! en vigor. L’escolarització és obligatòria a Catalunya a partir dels 6 anys i fins als 16, tot i - Per a ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea, cal portar el permís de que s’aconsella que es comenci a anar a l’escola als 3 anys per tal d’adquirir residència o passaport.
    [Show full text]
  • Redalyc.An Inventory of the Marine and Transitional Middle/Upper Eocene Deposits of the Southeastern Pyrenean Foreland Basin (
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España Serra Kiel, J.; Mató, E.; Travé, A.; Ferrández Cañadell, C.; Busquets, P.; Samsó, J. M.; Tosquella, J.; Barnolas, A.; Álvarez Pérez, G.; Franqués, J.; Romero, J. An inventory of the marine and transitional Middle/Upper Eocene deposits of the Southeastern Pyrenean Foreland Basin (NE Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 1, núm. 2, 2003, pp. 201-229 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50520109 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.1, Nº2, 2003, 201-229 Available online at www.geologica-acta.com An inventory of the marine and transitional Middle/Upper Eocene deposits of the Southeastern Pyrenean Foreland Basin (NE Spain) J. SERRA-KIEL 1 E. MATÓ 3 E. SAULA 3 A. TRAVÉ 2 C. FERRÀNDEZ-CAÑADELL 1 P. BUSQUETS 1 J.M. SAMSÓ 4 J. TOSQUELLA 5 A. BARNOLAS 1 G. ÀLVAREZ-PÉREZ 1 J. FRANQUÈS 1 and J. ROMERO 6 1 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines. Grup de Recerca Consolidat de Geodinàmica i Anàlisi de Conques. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona. Zona Universitària de Pedralbes, 08028 Barcelona 2 Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona. Zona Universitària de Pedralbes, 08028 Barcelona 3 Institut Cartogràfic de Catalunya, Servei Geològic de Catalunya.
    [Show full text]
  • El Nitrat De Les Fonts Del Lluçanès: Efectes Sobre Les Comunitats De Briòfits (Molses I Hepàtiques)
    AUSA · XXVIII · 180 (2017) p. 513-532 · © Patronat d’Estudis Osonencs (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246) EL NITRAT DE LES FONTS DEL LLUÇANÈS: EFECTES SOBRE LES COMUNITATS DE BRIÒFITS (MOLSES I HEPÀTIQUES) Ferran Sayol / Jordi Corbera / Catherine Preece / Marc Vilella Loles Asensio / Miquel Jover / Guillem Bagaria Xavier Domene / Marcos Fernàndez-Martínez1 [email protected] Nitrate in natural springs in Lluçanès region: effects on the communities of bryophytes (mosses and liverworts) Les fonts alberguen complexes comunitats Semi-natural springs contain complex com- d’éssers vius que busquen aigua constant. munities of living organisms that look for Tanmateix, l’excés de nitrat dels aqüífers constant water supplies. However, an ex- subjacents podria afectar la riquesa d’es- cess of nitrate in the underlying aquifers pècies presents, sobretot les sensibles a could affect species richness, especially la contaminació com els briòfits (molses of those groups that are sensitive to pol- i hepàtiques). En aquest estudi, analitzem lution such as bryophytes (mosses and liv- l’aigua i els briòfits presents a 93 fonts del erworts). In this study, we analyse water Lluçanès. Tot i que trobem que algunes po- characteristics and presence of bryophytes ques espècies poden resistir un relatiu excés in 93 natural springs in Lluçanès region. de nitrat, la majoria no el toleren, de mane- We find that although a few species can ra que la riquesa d’espècies decreix en les cope with a relative nitrate excess, most of fonts més contaminades, cosa que eviden- them do not tolerate it, meaning that spe- cia un efecte advers de la contaminació de cies richness decreases in the most polluted les fonts sobre la biodiversitat de briòfits.
    [Show full text]