Història

Sant Feliu Sasserra: els anys de la República (1931-1936)

Josep Albert Planes i Ball

Sant Feliu Sasserra, com d'altres localitats, ha estat un dels pobles on s'ha cultivat més interessadament i de forma sectària l'oblit de la memòria, la negació del passat per part de l'oligarquia dominant, que trobà en el franquisme el mitjà més idoni per refermar el seu poder. En aquest article hem decidit abordar un moment rellevant de la se va història que podia haver inaugurat un període fructífer. És, essencialment, el redescobriment de les il·lusions i la tasca dels alcaldes Visió panoràmica de Sant Feliu Sasserra des de l'anomenada carretera de Sabadell a Prats de republicans d'abans de la Ll uçanès a fin al s dels anys 20 del segle passat (actual carretera comarcal 8-431). Guerra Civil, conflicte que Arxiu fotografie del Centre d'Estudis del Lluçanês. estroncà llurs projectes i esperances. I també una arma contra el silenci, còmplice de El municipi de Sant Feliu Sasserra sobretot de fabricants dé Barcelona la forçada amnèsia cof.!ectiva. tenia uns 691 habitants l'any 1930. En que no dublaven a aprofitar una mà el decurs dels trenta primers anys del d'obra -composta en gran part per segle XX la població experimentà un dones i infants- qu e els resultava molt lent creixement després de la progres­ més barata i gens contlicti va. AJ costat siva davall ada demogràfica que s'en­ d' aqu esta població obrera que treball a­ registrà entre 1860- 1900 (559 habi­ va en unes condi cions ben precàries, a tants el 1900; uns 570 el 19 10 i 592 la qu al cal afegir els jorn alers del camp l'an y 1920). A aquest manteniment i i rabassaires, hi havia una pagesia ll euger au gment poblac ional contri ­ benestant -els gran s propietaris- i un buïren les poques indústries tèxtils qu e reduït nombre d'industrial s, caracterit­ hi havia a la vil a, totalment subordina­ zats per un es acriluds força conserva­ des envers les comandes externe s, dores.

P RIt1 ...... U' ... 2002 • D O"' H l ... . I S Casadesús, alhora que hom remarci la necessitat de mantenir l'ordre públic per tal d'evitar que les forces reac- cionhies de la vila, encara no supera- da llur perplexitat, poguessin justificar qualsevol tipus d'acció deslegitimado- ra contra el nou govem'. En aquest context de notable exaltació es consti- tuí, el juliol, l'entitat ~JoventutCatala- nista Republicana» i es col.loci un retrat de Macii a la sala d'actes de VA- juntament. Sens dubte, la personalitat política més rellevant del període republici -i, per extensió, del primer terq del segle XX- és la de Lluís Mas i Casadesús, nascut el 1887, de familia humil, que .. Y'' es distingí pel seu idealisme polític i an,[email protected]";";' * .. . patriotic al costat del seu innegable carisma, gens renyit amb la humilitat, una cosa que no li perdonara el poder oligkrquic després de la guerra. Abra@ de ben jove l'ideal republica perque creia fermament que era el projecte polític més idoni per a la constmcció nacional de Catalunya. Fou alcalde de Sant Feliu Sasserra entre els anys 1931-1933. Lluls Mas i Casadesús. Retrat fet per un amic seu quan es trobava presa la "Modelo" de Barcelona I'any 1940 ícedit per la sra. Enriqueta Mas i Riu). Sense cap mena d'experiencia de govem, pero bon coneixedor de les necessitats priorithies de la població, Lluís Mas, al capdavant del consistori republica, s'enfronta a un ventall oberi Relació d'industrials textils a Sant Feliu Sasserra (1931) de problemes, alguns de nous i d'alires que ja es venien arrossegant des de Fabricant Telers .Adrpra r- Francesc Arola Barrera 8 telers rnec anics Carrer Maior feia anys. D'aquesta manera, per tal de 6 telers rna nuais fer front a la manca de recursos que Francisco Gómez Mercad 5 telers rnecanics riaca ae uaix patia 1'Ajuntament i, al mateix temps, Successors d'lsidre Puig i Cia 152 telers rnecan ics Disseminat poder finanqar tot un seguit d'obres Joan Vila Pla 15 telers rnecin ics Placa de Baix considerades cabdals, Lluís Mas plan- Jaurne Vila Puigbó 8 telers rnecan ics Placa de Baix teja diversos projectes i iniciatives 4e vegades a costa de l'habilitació de cre- Font: AMSF. Matricula de co ntribucib indu dits dins el pressupost municipal que podien suposar inesperats endeuta- ments- de cara a millorar la qualitat de vida de la població. Així, el consistori Els resultats de les eleccions muni- pal republici -integrat per Josep Coro- decidí emprendre les obres de reforma cipal~del 12 d'abril de 1931 significa- mina i Ganiga, Lluís Mas i Casadesús, i d'ampliació de l'escola pública de ren a tot Catalunya una mena de ple- Climent Planas i Rosell, Aleix Vidasoa nenes, que quedaren enllestides l'octu- biscit a favor del canvi de regim. Sant i Pla, Valentí Manubens, Andreu Terra bre de 1931; l'obeaura de I'anomenat Feliu Sasserra també va viure, inicial- i Plata i Feliu Grilló i Serra-, el qual, "Pas Nou", una via d'accés del tot ment, uns moments d'efervescencia seguint l'esperit de Francesc Macia, necesshria que, convertida en arteria nacionalista i republicana que trenca- s'adhed a la proclamació de la "Repú- principal, havia de facilitar la comuni- ren una inercia conservadora marcada blica catalana dins de la Federació de cació entre la població i l'anomenada sovint per tics immobilistes enquistats Repúbliques Zb?riques". Seguidament, carretera de Sabadell a Prats de en els vells esqnemes caciquils. En la tots els regidors elegits, que es decla- Liu~anes. vila es constituí el dia 16, en una reu- raren entusiisticament republicans, Respecte a aquest darrer punt, si bé nió extraordinhia, un govem munici- acordaren nomenar alcalde Lluís Mas i 6s cert que el consistori decidí agilitzar amb caricter urgent els trimits pera la seva constmcció, aquest projecte topa d'antuvi amb els entrebancs d'alguns propietaris (Serrajbrdia, Vilaclara) que es mostraren reticents a cedir els cor- responents permisos d'expropiació perque afectaven una part dels seus terrenys que limitaven amb el poble. Solventats definitivament aquests pro- blemes, I'octubre de 1931 s'inicih la constmcció del "Pas Nou", que, tal i com ja estava aprovat pel Govem Civil provincial, esdevingué un enllac o connexió del Carrer Major amb l'es- mentada carretera. Per dur a teme aquestes obres, que duraren mig any, el consistori féu ventables equilibris econbmics, ben presents en el pressu- post extraordinari de l'any 1932 (d'u- nes 12.205 pessetes). LIuís Mas adopta solucions que awi trobdem inaudi- Pla~aMajor i Carrer Major de Sant Feliu Sasserra a principis del segie passat. Amiu fotogrific del Centre d'Estudis del Llucanes. tes, per no dir insblites, que suposaren un exercici d'estalvi i de control de les despeses: així, per exemple, Lluís Mas s'oposi a la instal4ació al poble d'una "Casa Cuartel" de la Guirdia Civil per tal de no mantenir-la, de la mateixa ries ni cualsevol desperdici de cap situat a la riera del Bassí, concretament manera que hi rebutji I'estada d'una mena a n'els carrers adobats, amb el al pont del Blanquer, del teme de parella de Mossos d'Esquadra al.ludint ben entés que qui no acoudueixi aque- Prats de Lluqanks. Contemplat aquest 1"'escassa població d'aquest teme i lles aigues després de franscorrer tres projecte com la solució definitiva a la ser molt limitat el pressupost munici- mesos a comprar de primer de Juliol, manca d'aigua, el consiston faculta pal"'. D'altra banda, les preocupacions se li imposará tribut de canals i qui tiri I'alcalde per iniciar les gestions opor- urbanístiques no es limitaren a aquest porqueries a n'aquells carrers d'ara tunes davant el govem de la Generali- cas; també es pavimentaren i es cons- en avant se'l multará amb 25 pesetes tat i els Serveis Hidriulics del Pineu tniiren voreres a la Placa Major, el al primer cop i IOO pesetes els res- Oriental. L'enginyer barceloní Joan Carrer Major i el Carrer de la Bassa, tant~"~. Teixidor i Barrau fou l'encarregat de que configuraven el principal eix de la Un tema del qual cal fer una dissenyar el projecte. Finalment, les població, intransitables a l'hivem i referencia obligada és el de l'aigua. El condicions acordades contemplaven quan plovia. Tal i com ens ho recorda municipi s'ha caracteritzat des de sem- un cost total inicial de 2.000 pessetes, I'entranyable testimoni de la Pepa Gri- pre per tenir un temtori dkbilment dre- quantitat que bavia de resultar fraccio- 116, Sant Feliu Sasserra tenia aleshores nat i, per aquesta raó, la precarietat de nada de la següent manera: 500 pesse- "pocs carrers; tots eren de terra, amb la disponibilitat d'aigua per al consum tes per realitzar els corresponents estu- sots i rocs, no hi havia clavegueres i humi -sobretot a l'estiu- ha estat dis del temtori sobre la disponibilitat quan plovia molt, l'aigua ens entrava constantment un problema cabdal. La d'aigua; 500 perla realització del citat dins de les case^"^. nova conjuntura política semblava afa- projecte i I'aprovació de la seva viabi- Aprofitant la realització d'aquestes vorir ara la realització d'un sistema litat per I'Estat; 500 per pagar la con- millores, el consistori republici mostrh propi de subministrament d'aigües cessió de l'aigua i les restants 500 en una especial sensibilitat per les condi- potables per al poble. Aquesta necessi- concepte de I'ajut que 1'Estat bi pres- cions higikniques de la població. Per tat, plantejada ja des de principis de taria, encara per precisar. aixb el 16 de juny de 1933 s'acordi segle i successivament ajomada, s'ha- La gestió municipal es va veure que "per respectar les aceres i fernts via incrementat en el decurs dels anys, enterbolida de sobte, el setembre de dels carrers adobats darrerament que fins que Lluís Mas resolgué escometre 1931, per un conflicte laboral del ram son plasa i carrer Major i carrer de la decididament aquest problema, sobre- textil que enfronth I'anomenada fabri- Basa, es fasi saber als veins dels tot aman de la forta secada de I'estiu de ca de Baix (la fabrica dSIsidrePuig i mateixos que's necesari conduir degu- 1933. Conseqüentment, el consistori Cia. instalJada al poble des de I'any dament les aigues de pluja que donen aprovi la seva idea de portar-hi I'aigua 1922) amb els seus treballadors a cau- les terreres i canaleres com aixís de les fonts que nodrien l'anomenat sa de la sobreexplotació del treball mateix abstenir-se de tirar escombra- Gorg de la Casanova de la Pedragosa, (l'empresa havia doblat el nombre de de Joan Vila i Pla (qui fou el darrer alcalde de la dictadura pnmonverista), t : erigit en el portaveu de la dreta local -;R que encara no havia pogut digerir la perdua del poder municipal. Joaquim Vila, un bome proper ideolbgicament a la CEDA en aquests moments, pero per oportunisme situat en l'brbita política conservadora de la Lliga (més enda- vant, en acabar la guerra, seri el cap local del "Movimiento"), desenvolupi una activitat política caracteritzada en tot moment per una oposició sistemiti- ca -a voltes fins i tot visceral- a la tas- ca de govem: cerca excuses per impe- dir la portada d'aigua pública i idhuc critica la realització del "Pas Nou". A remolc de les iniciatives planteja- des en el bienni anterior, Sant Feliu Sasserra comencava a tenir per prime- ra vegada un projecte seriós que reco- La fabrica de Dalt. Arxiu fotogdfic del Centre d 'Estudis del Llucan&s. llia les preocupacions urbanístiqnes del moment. Per aquest motiu, el con- sistori proposi l'arranjament del camí que anava de la Placa de Baix fins a la telers -de 2 a 4- amb que havien de nova fabrica, mentre que I'empresari carretera, així com un bon condiciona- treballar els obrers). Els treballadors es era fori. El mateix Lluís Mas també ment del cam' que enllacava amb el declararen en vaga i I'empresa reac- participa directament en l'edificació carrer de Santa Magdalena. D'altra ciona aleshores amb un tancament -de portant blocs de pedra amb el seu carro banda, a iniciativa del nou alcalde, tot fet, un "lock out"- com un mitji de de la pedrera del Blanquer (teme &O- aprofitant l'esdeveniment de la Festa pressió. Aquesta situació agafa com- rista). Aquesta fabrica fou finalment la Major de setembre, es col.loca a la pletament per sorpresa el govern d'«Arch i Llobet», una empresa textil Placa Major una placa de marbre que municipal, ja que hom considerava que tenia la seva seu a Terrassa, la qual duia el nom de Francesc Macii, un I'esmentada fabrica d'un "infer2svital hi instal4i la maquiniria. La fabrica acte simbblic que fou durament criticat pera la població" (en la matrícula de «Arch i Llobet*, també coneguda per l'oposició conservadora. contribució industrial de 1931 consta populment com la fabrica de Dalt o Tanmateix, com ja és prou sabut, el que tenia 152 telers). Durant dies la dels Rabassaires, comenci a funcionar panorama polític s'enrarí a 1'Estat tensió es va palpar obertament, de a la tardor de 1931 amb uns 34 telers espanyol amb el triomf de les dretes a manera que, en previsió de possibles mecinics, mentre 1'Ajuntament es les eleccions legislatives del novembre aldarulls, foren cndades dues parelles congratulava del retom a la "nonnali- de 1933. Les tensions i enfrontaments de la Guardia Civil, que acompanya- tat". entre els partits d'esquerra i de dreta ren els treballadors que havien decidit Mateu Tantinyi i Riera substituí s'accentuaren, fet al qual influí la con- tomar a la fabrica enmig dels impedi- Lluís Mas en el govem municipal el juntura europea (l'accés de Hitler al ments dels piquets. La gent que no gener de 1934. Durant el seu breu poder el 1933 i l'eliminació del socia- toma al treball fou acomiadada i, per mandat seguí les línies basiques refor- lisme austríac el gener de 1934). En tant, obligada a anar-se'n a buscar fei- mistes del sen predecessor. En l'agen- aquest context, la CEDA era assimila- na a d'altres llocs (Sant Fmitós de da política restaven dues qüestions da al feixisme per I'esquerra espanyo- Bages, Artés, Torelló, etc.). Aquest fet pendents: la materialització del projec- la i catalana. Concretament, a Catalu- provoca el tancament de cases a la vila te d'aigües potables, ja aprovat, i la nya la situació del camp s'agreuji en i, de retruc, el comentari, no exempt de creació de nous locals escolars en la mesura que rabassaires i propietaris dramatisme, de l'alcalde: "Sant Feliu substitució dels antics, ubicats a I'ajun- es disputaven la propietat de la terra. ha estat sempre una vila, pero d'a- tament, els quals mostraven deficikn- El 5 de maig de 1934, la Generalitat quesfa manera no sera ni p~ble"~. cies per assegurar la millora de I'en- publica un decret declarant la vigencia El consistori faculta Lluís Mas a dur senyament. En la seva gestió cal de la Llei de Contractes de Conreu que a teme les gestions que estimés més remarcar el paper que tingué el gnip de el Parlament aprova 1'11 d'abril. Com pertinents. Aleshores, I'alcalde busca I'oposició municipal, que aconseguí se sap, aquesta llei tingué la clara opo- inversors de capital i manobres del agmpar-se a l'entom del cabdillatge de sició de la Lliga, que, amb el suport propi poble per tal de construir-bi una I'industrial Joaquim Vila i Puigbó, fill dels propietaris agraris aglutinats El "Pas Nou" en I'actualitat. Fotografia de J. A. Planes.

entom de I'Institut Agrícola Catali de dores del Oiden y contrarios a la Uni- dar l'ordre" (val a dir que per dur a Sant Isidre, pressiona Madrid perquk dad nacional": "En el pueblo de San teme aquest propbsit s'oferiren alguns fos portada al Tribunal de Garanties Feliu Saserra a veinticuatro de Octu- "veiizs solvents" per fer-se chec de Constitucionals fins que, finalment, bre de mil novecientos treinta y cuatro, les despeses de manteniment fins que resulta impugnada i declarada incons- constituido en la Casa Consistorial D. el consistori es trobés en condicions titucional. A partir d'aquest moment Luis Oller Gil, capitán de Infantería d'atendre-les). s'obd una crisi política i institucional con destino en el Batallón de Ametra- D'altra banda, els interessos parti- que va desembocar en els fets del Sis lladoras número cuatro y por delega- cular~es reflectien en la realització i $Octubre de 1934. ción del Señor Teniente Coronel adjudicació d'algunes obres. Tenim A Sant Feliu Sasserra, a suggerkn- Comandante Militar de la Plaza de alguns casos. El primer fa referencia a cia del mateix alcalde, donada la críti- Manresa, procede a la destitución del I'arranjament del camí -actual carrer ca situació política que es vivia al país, Ayuntamiento y a la designación de la Catalunya- que menava des de la car- I'Ajuntament acordi, el 15 de juny de Comisión Gestora, compuesta por D. retera a la Placa de Baix, pel qual el 1934, "ratificar incondicionalment la Joaquín Vila Puigbó y D. Vicente consistori ambi a un acord amb el conjianca en la Generalitat de Catalu- Codina Amau, de la que el primero propietari de la parcel,la de tema cone- nya, i molt especialment en la persona queda nombrado Presidente, y los guda com "l'hort del Paraire"; des- del seu Honorable President, per tot cuales toman posesióiz de su cargo, prés d'un intens regateig ámb el pro- quarzt convinglri en defensa de Catalu- hallándose presentes junto con el pietari, Josep Amaus i Sola, s'hi va La crisi que es precipita I'octu- Alcalde saliente D. Mateo Tantifiá,y el poder destinar mig quarti del seu ter- bre de 1934 tingiié com a conseqükn- depositario D. Juan Crespí Corominas reny, valorat en unes 800 pessetes. De cia més visible la destitució del consis- (...y". fet, I'arranjament del camí en qüestió ton presidit per Mateu Tantinyi, subs- A partir d'aleshores, el consistori tenia com a finalitat última I'agenca- titnit interinament per Joaqnim Vila fou dominat pels elements couserva- ment de la sortida de la fabrica Vila a com a gestor municipal. L'alcalde, dor~que es limitaven a resoldre els la carretera. regidors i secretari posaren llun car- afers més imprescindibles perquk la Un alire cas va néixer de la intenció recs a disposició del Comandant Mili- gestió municipal funcionés. El primer -de ben segur premeditada- de cons- tar de Ma~esa,dels quals restaren sus- fet "rellevant" de la seva acció política truir una "claveguera general", les pesos "por su manifiesta actuación fou la instal.lació d'un "puesto" de obres de la qual foren adjudicades a politica al lado de eleinentosperturba- Mossos d'Esquadra per tal de "guar- Josep Bruch i Corominas, un personat- Segeil de la Unió de Rabassaires de Sant Feliu Sasserra.

Mateu Tantinyi. Arxh fotografic de la familia Tanfinya

ge vinculat al clan familiar dels Vila Un cop ja apaivagats al país els segon amb el mateix nombre de votss. que més tard, en acabar la guerra, inims dels fets del Sis #Octubre, i Una de les darreres actuacions del exerciri un funest paper polític. El cla- considerant que la situació política es consistori de Joaquim %la fou l'asso- vegueram en qüestió resta establert de trobava arreu més "normalitzada", el 2 liment del canvi de demarcació de la la següent manera: a paair del pas de de maig de 1935 es reuniren a la casa Gukdia Civil, cos d'ordre públic que la carretera, seguia el carrer de la Placa consistorial, per un costat, Joaquim depenia fins aleshores de Balsareny. El de Baix (carrer Catalunya) fins a arri- Vila i Puighó, Vicenc Codina i Arnaus, 1935, després de consultar-ho amh el bar al "Pas Nou" i Passeig Vilaclara; és Josep Crespí i Rosell i Joan Roca i Comandant Militar de Manresa, s'ac- a dir, més enlli dels pretesos heneficis Codina (representants de la dreta local cepta la proposta d'integració a la veinals, la línia del clavegueram asse- que componien en aquest moment 1'A- demarcació d'Artés, ja que el consisto- gura els desguassos de les cases dels juntament), i d'altre, Lluís Mas i Casa- ri ablegava que des de Balsareny hi Vila i Vilaclara, famílies que per la desús i Pere Muntaner i Puig (amhdós havia existit sempre "dificultats de seva posició social integraven part del CERC), per tal de constituir un nou combinacions" per al desplaqament, reduit nucli oligkquic del municipi. ajuntament o "comissió gestora", d'a- mentre que des d'Artés hi havia "tres Al marge d'aquests aspectes, cal cord amh el decret del 26 d'ahril del cotxes diaris". remarcar tamhé els inicis de la cons- president accidental de tom de la Les eleccions del 16 de febrer de trucció de la projectada carretera ano- Generalitat, el lerrouxista Joan Pich i 1936 significaren a Sant Feliu Sasse- menada de Vic a Solsona, que, en el Pon, un titella designat pel govem cen- rra, com gairehé a tot Catalunya, el present cas, havia d'unir els municipis tral. Tant Lluís Mas com Pere Munta- hiomf de l'anomenat Front d'Esque- de Sant Feliu Sasserra i Oristi. Cal dir ner, sahedors que es tractava d'una far- rres davant del Front d'Ordre de cadc- que ahans de la guerra es féu el tram de sa antidemocritica, hi assistiren per ter dreti. Oheint un manament de la Casa Miquela a Orista, perb l'esclat palesar llur desacord i, seguidament, Generalitat del dia 17, els regidors que del conflicte significara la intenupció abandonaren la sala d'actes. Així havien estat depurats tomaren al con- de les obres del tram compres entre els doncs, Joaquim Vila toma a ésser ele- sistori, novament presidit per Mateu pohles d'Oristi i de Sant Feliu Sasse- git alcalde per quatre vots, mentre que Tantinyi. El 18 de fehrer, a la vila, en rra. Vicenc Codina fou escollit alcalde presencia de l'aleshores alcalde segon