161104 PC Camins Seu Electrònicax
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl. -
JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout. -
Jornades Europees Del Patrimoni a Catalunya
Cultura Museus C Europa Museu d’Història un patrimoni comú de Catalunya 28, 29 i 30 de setembre ] Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya 450 activitats gratuïtes per descobrir i viure el patrimoni 07 JEP [ ] 07 Jornades Europees del Patrimoni JEP a Catalunya [ JEPPresentació 07 El fet que Catalunya es disposi a celebrar les Jornades Europees del Patrimoni amb 450 activitats en un sol cap de setmana ha de ser interpretat com una mostra de la vitalitat cultural del nostre poble. Ens indica que la riquesa patrimonial del nostre país ha transcendit l’àmbit dels experts o dels estudio- sos, per incorporar-se, d’una manera fluida i rellevant, al conjunt de recursos amb els quals procurem bastir una cultura i les formes i estils de vida que la caracteritzen. I això d’una manera positiva, imaginativa, i des d’una posició de maduresa cultural que es pot homologar amb la dels països europeus més avançats. Vull remarcar, especialment, el caràcter europeu, global, d’aquesta festa del patrimoni. El Consell d’Europa i la Unió Europea promouen i apadrinen aquestes jornades amb una clara voluntat d’afavorir la integració cultural i de posar en valor la diversitat i, alhora, la força d’aquest llegat comú. Catalunya ha estat, de sempre, molt sensible a aquests objectius i veu en les JEP un camp propici per Joan Manuel Tresserras i Gaju abocar-hi la seva creativitat, com es pot comprovar en la varietat de les activitats previstes en gairebé Conseller de Cultura 200 municipis. i Mitjans de Comunicació Val la pena fer notar i agrair la col·laboració entre la Generalitat, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació Catalana de Municipis i els nombrosos promotors locals en l’organització de les Jornades. -
7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Implementació De Models Combinats De Recollida Selectiva En Un Mateix Àmbit
Redacció: Setembre 2020 IMPLEMENTACIÓ DE MODELS COMBINATS DE RECOLLIDA SELECTIVA EN UN MATEIX ÀMBIT. EXEMPLE D’IMPLEMENTACIÓ Combinació de models porta a porta a municipis grans i urbanitzacions amb àrees d’aportació tancades als municipis rurals i nuclis disseminats a la comarca de l’Anoia (Catalunya) Descripció El Consell Comarcal de l’Anoia és l’ens supramunicipal encarregat de la gestió de residus a la majoria de municipis de la comarca de l’Anoia, situada a la Catalunya central i amb una població de 1 20.738 habitants (Idescat, 201 9). Els diferents municipis de la comarca presenten casuístiques i realitats diferents: uns són de caire més urbà, amb nuclis compactes i urbanitzacions; i d’altres són més rurals, amb masies i habitatges disseminats. Per aquest motiu, i amb la voluntat d’adaptar el servei a les diferents realitats, des del Consell Comarcal es va optar per la implantació de dos models de recollida de residus: . El model de recollida porta a porta als nuclis urbans i urbanitzacions. El model de recollida amb àrees d’aportació tancades amb control d’accés electrònic als municipis rurals i habitatges disseminats. Concretament, des de l’any 201 8, el Consell Comarcal impulsa la recollida porta a porta de residus domiciliaris i residus comercials i d’equipaments en municipis de més de 500 habitants1 i, la recollida dels contenidors en àrees d’aportació tancades amb control d’accés pels municipis de menys de 500 habitants. Tant el model de recollida porta a porta com la recollida amb àrees d’aportació tancades, tenen per objectiu fomentar la corresponsabilització i evitar l’anonimat, garantint una major traçabilitat del servei de recollida i realitzar un seguiment de les incidències i de la participació. -
Els Traginers Desafien El Fred I La Crisi
www.sarment.cat http://sarment.blogspot.com febrer 2012 ANY XXXVII núm. 410 www.sarment.cat http://sarment.blogspot.com Preu: 2,00E REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE BALSARENY Els Traginers desafien el fred i la crisi FOTO ALFRED SELGAS SANTAMARIA El Carnestoltes omple de gresca els carrers FOTO ALFRED SELGAS SANTAMARIA 02 SUMARI EDITORIAL Fent la viu-viu 3 - Festa dels Traginers CCB desgana, indiferència... Sí veu, no fos cas. I tampoc que hem sortit al carrer des del Sarment no ens 4 Tots els febrers són freds, guarnits de traginers o distingim gaire per fer un - Carnestoltes 2012 però aquest any el final disfressats de pirates o de seguiment prou crític i de gener i les primeres toreros, i sí que esperem prou sistemàtic de la cosa 5 setmanes de febrer ens la Festa Major, per veure pública, per bé que val - Kòdul, finalista als han portat alguna neva- ballar els gegants, el ball a dir que aquesta no és premis Enderrock da —de poca durada, res de la faixa i els bastoners, i pas la nostra raó d’ésser. a veure amb el març de fa portar els nens al cavallets Nosaltres, doncs, seguint - Metereologia dos anys— i un fred molt i anar a ballar al Sindicat... també la tònica general, intens, que ha estat qua- Sí que aprofitem qualse- anem fent, anem passant, 6 lificat, exageradament, de vol pretext per exterio- donant testimoni de la siberià. ritzar que existim; però petita activitat cultural al - De memòria a nivell de col·lectivitat nostre poble, com hem fet Per sort, ni el fred ni la cri- sembla que estem hiber- al llarg de trenta-sis anys, i 7 si no han impedit que la nats. -
Valls De L'anoia
Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins. -
L'eocèn Marí De La Comarca De L'anoia
I L'eocèn marí de la comarca de l'Anoia per M. DE RENZI DE LA FUENTE Ens hem proposat ací de fer una síntesi dels terrenys eocènics marins de la comarca igualadina; com que podrem aportar ben poc de nou, fóra convenient enfocar aquest treball des d'un punt de vista històric, confron tant les diverses opinions sostingudes fins ara sobre l'edat d'aquests terrenys —que d'altra banda criden molt l'atenció per l'abundor dels seus fòssils i la seva magnífica conservació— i discutir-les de cara a donar una classificació dels mateixos per sostres; per altra banda, no volen deixat això així, sinó que volem arribar més enllà: volem correlacionar aquest Eocèn marí igualadí amb la resta de l'Eocèn català. Les primeres dades d'un intent seriós per a establir la cronoestratigrafia d'aquesta zona han estat degudes a VEZIAN. Aquest autor va publicar tres importants treballs sobre la comarca igualadina; el primer d'ells és la seva tesi (VEZIAN, 1856); en ella ja subdivideix l'Eocèn de la comarca igualadina en cinc sostres, però sense nom, els quals són —de més antic a més modern— definits, al peu de Montserrat i Carme el primer; a Castellolí i Castellbell, el segon; a Igualada el tercer; el quart a Odena, i al cinquè no li donà lo calitat tipus. És en un treball posterior (VEZIAN, 1857) on aquest autor dóna els noms que definirà ja del tot en un altre treball l'any següent (VEZIAN, 1858). Aquest treball és important perquè planteja la qüestió de la correla ció a les conques mediterrànies durant l'Eocèn; ell valorà la potència d'aquest Nummulític ante-pirinenc en uns 1.500 m. -
Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. -
EL BAGES, VIVE EL PLACER De Descubrirlo
ESPAÑOL EL BAGES, VIVE EL PLACER de descubrirlo TODOS LOS CAMINOS te llevan al Bages Muy cerca de las principales ciudades de Cataluña, hay un gran secreto guardado. La comarca del Bages es la joya rural más Con la cara norte de Montserrat como protagonista, en el Bages te esperan escondida de Cataluña, un lugar alejado paisajes increíbles, naturaleza en su estado más puro, fenómenos geológicos únicos, pueblos para perderse, antiguas masías rurales, cultura, tradiciones y de las aglomeraciones y los turistas que una oferta enogastronómica para chuparse los dedos. sorprende por su autenticidad y carácter Visitar este territorio es también pisar el suelo de las primeras huellas, el suelo de un mar interior que existió hace más de 40 millones de años y que desa- pareció con el levantamiento de los Pirineos. Declarado Geoparque Mundial Unesco de la Cataluña Central desde 2012, este antiguo mar nos ha dejado en herencia un rico patrimonio natural y geológico que ha forjado la historia, la gastronomía y el talante de la gente acogedora que vive allí. bagesturisme.cat geoparc.cat @bagesturisme @geoparccatalunyacentral 2 El Bages Montserrat Barcelona A sólo… Por carretera: En tren: 50 min de Barcelona Carretera C-55 hacia Barcelona RENFE: www.renfe.es (líneas R4 y R12) 1 h 15 min de Lleida Carretera/autopista C-16 Barcelona, Berga FGC (Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya): 1 h 15 min de Tarragona Autopista C-58 Terrassa www.fgc.cat (líneas R5 y R50) 1 h 20 min de Girona Carretera C-25 (Eix Transversal - Girona, Vic, Lleida) Carretera C-37 Igualada 3 5 IMPRESCINDIBLES para que te enamores del Bages Montserrat, la puerta de entrada al Bages 4 La incomparable montaña de Montserrat, única en el mundo por su peculiar silueta y formación, acoge el santuario de la Virgen y el No te puedes perder.. -
Santa Maria De Miralles
FITXES MUNICIPALS de l'ANOIA Santa Maria de Miralles Any de referència - 2019 Observatori Socioeconòmic de l'Anoia Ajuntament d'Igualada Font de les dades: Idescat, Observatori del Treball, Hermes-Diputació de Barcelona Demografia Santa Maria de Miralles 08257 Santa Maria de Miralles Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017 Any 2018 Any 2019 Població 130 133 140 132 133 140 130 132 123 128 126 Taxa de variació 0,00 2,31 5,26 -5,71 0,76 5,26 -7,14 1,54 -6,82 4,07 -1,56 Creixement pob. (base 2008) 0,00 2,31 7,69 1,54 2,31 7,69 0,00 1,54 -5,38 -1,54 -3,08 Pes en la pob. comarcal 0,11 0,11 0,12 0,11 0,11 0,12 0,11 0,11 0,10 0,11 0,10 Població Anoia 117.114 118.057 118.509 118.817 118.467 117.842 117.444 117.504 118.277 119.089 120.738 Taxa de variació 2,01 0,81 0,38 0,26 -0,29 -0,53 -0,34 0,05 0,66 0,69 1,38 Creix. pob. Anoia (base 2008) 2,01 2,83 3,22 3,49 3,19 2,64 2,29 2,35 3,02 3,73 5,16 Pes en la pob. Catalana 1,57 1,57 1,57 1,57 1,57 1,57 1,56 1,56 1,57 1,57 1,57 Població Catalunya 7.475.420 7.512.381 7.539.618 7.570.908 7.553.650 7.518.903 7.508.106 7.522.596 7.555.830 7.600.065 7.675.217 Taxa de variació 1,51 0,49 0,36 0,42 -0,23 -0,46 -0,14 0,19 0,44 0,59 0,99 Creix.