EL BAGES, VIVE EL PLACER De Descubrirlo
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl. -
El Bages Incorpora 14,5 Quilòmetres De Camins Municipals a La Xarxa De Carreteres De La Diputació De Barcelona
El Bages incorpora 14,5 quilòmetres de camins municipals a la xarxa de carreteres de la Diputació de Barcelona Tres camins municipals de la comarca del Bages, amb un total de 14,44 quilòmetres, s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona en la primera fase d’actuacions del Pla zonal de carreteres. En aquesta primera fase del Pla zonal, els camins on s’actuaran son la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, el camí de Mura a Rocafort i la carretera de Rajadell. Els tres projectes s’han presentat aquest dimarts als responsables municipals de Navarcles, Sant Mateu de Bages, Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Rajadell, beneficiaris de les actuacions, a càrrec del diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, acompanyat del vicepresident primer del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández. Dos trams dels tres camins, amb un total de 3,1 km, es transformaran en carretera i s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona. A la resta s’hi efectuaran millores per augmentar la seguretat viària, amb una inversió global de 2.647.000 euros. Aquestes actuacions contribuiran a millorar la xarxa viària i alliberar els ajuntaments del seu manteniment, comportant un estalvi econòmic important pels municipis, ja que passaran a dependre directament de la Diputació. Les actuacions se centre en el vial de Santpedor a Castellnou de Bages. Aquesta camí, de 6,6, km, en el primer tram, des del nucli de Santpedor fins a la urbanització del Serrat, d’1,5 km, es transformarà en carretereta, mentre que el segon tram, fins al nucli de Castellnou, de 5,1 km, es faran actuacions per millorar la seguretat viària. -
JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout. -
Objetivo Tren 2024
@transportpublic PromocioTransportPublic @transportpublic www.transportpublic.org [email protected] 93 244 49 70 OBJETIVO TREN 2024 Propuesta ferroviaria para reducir a casi cero las emisiones de CO2 del transporte público en Catalunya / 1a edición: Junio 2020 Autores: Pau Noy Serrano, ingeniero industrial. Ricard Riol Jurado, ingeniero técnico de obras públicas. Colaboradores: Albert Parés i Soldevila, Daniel Pi Noya, Georgina Montesinos Zaragoza, José Luis Rodrigo Jiménez, Josep Maria Olivé i Garcia, Marc Iglesias Pérez, Xavier Lujan Calvo, Javier Paricio Sosa. 2 / 114 ÍNDICE 1. Prólogo ................................................................................................................................ 4 2. ¿Por qué el nuevo Objetivo Tren 2024? ......................................................................... 6 3. ¿Por qué potenciar el ferrocarril? ................................................................................. 14 4. Principios del esquema básico de servicio deseado ................................................... 17 5. Actuaciones prioritarias de infraestructura ................................................................. 21 6. Actuaciones prioritarias no infraestructurales ............................................................ 42 7. Proyectos ferroviarios a estudiar a medio y largo ..................................................... 48 8. Nivel de servicio propuesto para cercanías ................................................................. 53 Conexión ferroviaria del -
Por Autopista C-58 (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa) 1
DESDE BARCELONA • Vehículo privado / Taxi: Por autopista C-58 (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa) 1. Rondas -Litoral o Dalt- de Barcelona (dirección Girona-Francia-Manresa) 2. Nus de la Trinitat (Dirección C-58 : Sabadell - Terrassa - Manresa) 3. Autopista C-58 4. Salida 5 (Km. 4'5) Cerdanyola - Ripollet - Montcada (Dirección Cerdanyola) 5. Seguir retolació Parc Tecnològic del Vallès • Vehículo privado / Taxi: Por Túnel de Vallvidrera -de peaje- (Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola. Nota: túnel de peaje) 1. Barcelona: 1.1. Via Augusta 1.2. Ronda de Dalt (B-20): (dirección Llobregat: Salida 8 y dirección Besós: Salida 9) 2. Túnels de Vallvidrera (C-16 / E-9) 3. Salida 11 Sant Cugat - Rubí 4. Ronda Nord de Sant Cugat (Dirección Cerdanyola) 5. Enlace BP-1413 (Indicador: Cerdanyola - Parc Tecnològic del Vallès) • Autobús directo desde Barcelona al Parc Tecnològic del Vallès (Línea A4 de la empresa Sarbus) 1. Barcelona: Junto a la estación Fabra i Puig de la Línea 1 del Metro de Barcelona 2. PTV • Renfe más autobús ( Renfe Cercanías Línea 4 + Autobús Línea A4 de la empresa Sarbus) 1. Barcelona: estación Renfe Cercanías de Plaza de Catalunya y Barcelona Sants 2. Cerdanyola: estación Renfe Cercanías 3. Autobús: Línea A4 de la empresa Sarbus (dirección Sant Cugat) 4. PTV • Ferrocarriles de la Generalitat más autobús (FFGC líneas SI, S2, S5 i S55 + Autobús Línea A4 de Sarbus) 1. Barcelona: estación FFGC de Plaza de Catalunya 2. Sant Cugat: estación FFGC 3. Autobús: Línea A4 de la empresa Sarbus (dirección Cerdanyola) DESDE OTROS LUGARES - Desde el Aeropuerto del Prat • Vehículo privado / Taxi: Itinerario recomendado 1. -
El Monestir Benedictí De Sant Benet De Bages. Fons Documental: Identificació, Edició I Estudi
El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI JOAN SALVADÓ I MONTORIOL EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI Joan Salvadó i Montoriol Dirigida per Salvador Claramunt i Rodríguez Flocel Sabaté i Curull Universitat de Barcelona Universitat de Lleida ANY 2012 Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI -2- Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) Taula de matèries general 1. ESTUDI DEL FONS DOCUMENTAL ........................................................................................... 8 1.1 Agraïments ..................................................................................................................................... 8 1.1.1 Introducció ................................................................................................................................ 10 1.1.2 Descripció de la tesi .................................................................................................................. 16 1.1.3 Història del fons ........................................................................................................................ 17 1.1.4 Els documents ........................................................................................................................... 19 1.1.5 Justificació ............................................................................................................................... -
7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Manresa and Saint Ignatius of Loyola
JOAN SEGARRA PIJUAN was born in Tárrega, Spain on June 29, 1926. He joined the Society of Jesus in 1942. Seventeen years later he completed his religious and cultural education. On July 29, 1956 – in the Year of Saint Ignatius – he was ordained at the cathedral in Manresa. He has spent much of his life in Veruela, Bar- celona, Sant Cugat del Vallès, Palma (Majorca), Raimat, Rome and Man- resa and has also lived in a number of countries in Central and South Ameri- ca, Africa and Europe. He has always been interested in spi- ritual theology and the study of Saint Ignatius of Loyola. SAINT IGNA- TIUS AND MANRESA describes the Saint’s sojourn here in a simple, rea- dable style. The footnotes and exten- sive bibliography will be of particular interest to scholars wishing the study the life of St. Ignatius in greater de- tail. This book deals only with the months Saint Ignatius spent in Man- resa, which may have been the most interesting part of his life: the months of his pilgrimage and his mystical en- lightenments. Manresa is at the heart of the Pilgrim’s stay in Catalonia because “between Ignatius and Man- resa there is a bond that nothing can break” (Torras y Bages). A copy of this book is in the Library at Stella Maris Generalate North Foreland, Broadstairs, Kent, England CT10 3NR and is reproduced on line with the permission of the author. AJUNTAMENT DE MANRESA Joan Segarra Pijuan, S.J. 1st edition: September 1990 (Catalan) 2nd edition: May 1991 (Spanish) 3rd edition: September 1992 (English) © JOAN SEGARRA i PIJUAN, S.J. -
The Geological and Paleontological Heritage of Manresa Municipality (Catalonia, Spain)
XIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE PATRIMONIO GEOLÓGICO Y MINERO. Manresa- 2012, C.41 p. 393- 400. ISBN nº 978 – 99920 – 1 – 769 - 2 THE GEOLOGICAL AND PALEONTOLOGICAL HERITAGE OF MANRESA MUNICIPALITY (CATALONIA, SPAIN) Oriol OMS1, Ferran CLIMENT2,3, David PARCERISA4, Josep Maria MATA-PERELLÓ4, Joan POCH1,2 1Universitat Autònoma de Barcelona. Campus Bellaterra. Departament de Geologia, Facultat de Ciències. 08193 Cerdanyola del Vallès (Spain), joseporiol.oms@cat 2GEOSEI [email protected] 3Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, [email protected] 4 UPC Departament d´Enginyeria Minera i Recursos Naturals, dpà[email protected] [email protected] RESUMEN Se ha llevado a cabo un inventario preliminar de 14 puntos de interés geológico en el término municipal de Manresa (Barcelona, Cataluña, España). La totalidad de las rocas que se encuentran en esta zona pertenecen al relleno sedimentario de la cuenca del Ebro que tuvo lugar durante el Eoceno. El municipio es relativamente pequeño pero concentra un patrimonio relevante de tipo sedimentológico, paleontológico y, en menor medida, geomorfológico y estructural. La propuesta de puntos de interés geológico incluye varios afloramientos relativamente pequeños mostrando: geomorfología (un puente de roca), dos estructuras sedimentarias (un slump y estratificación cruzada), sedimentología clástica, un arrecife, fallas, diaclasas y dos terrazas fluviales. Otro punto combina geomorfología, sedimentología y mineralogía. Finalmente la geozona relativamente más grande de Malbalç es el punto más representativo e incluye paleontología, sedimentología y antiguas canteras. En 1926 esta zona fue visitada en el XIV Congreso Internacional de Geología. El conjunto de todos los puntos de interés geológico son ideales para la enseñanza de la geología desde un nivel divulgativo a académico. -
Aguilar De Segarra / 797 AGUILAR DE SEGARRA
AGUILAR DE SEGARRA / 797 AGUILAR DE SEGARRA Aguilar de Segarra está situado en el extremo occidental de la comarca del Bages, cerca de las estri- baciones orientales del altiplano de la Segarra, encuadrado por las cuencas de los ríos Segre, Anoia y Llobregat. Dista 23 km de Manresa y accedemos desde la C-25 en dirección a Cervera, tomando la salida 114 (Aguilar de Segarra/Fonollosa). El actual término se formó con tierras escindidas de los castillos de Aguilar y Castellar, que llegaron a ser municipios independientes hasta su unificación en el siglo XIX, y los términos más meridionales del castillo de Maçana. Los lugares de Aguilar y Cas- tellar aparecen citados en la consagración de la iglesia del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) en 983, aunque el castillo de Aguilar está documentado con anterioridad. Castillo de Aguilar AS RUINAS DEL ANTIGUO CASTILLO se conservan en la ver- obispos vicenses infeudarán la fortaleza a Hug Dalmau de tiente sureste de una colina (el cementiri vell) que dista 1,5 Cervera en 1066, en manos de cuya familia continuó durante Lkm al noroeste de Aguilar de Segarra. Hay que tomar el siglo XII. Los Cervera la cederán a unos castlans que tomaron la carretera BV-3008 hasta superar el km 20, donde una pista el nombre de Aguilar y ejercieron su poder hasta bien entra- que parte hacia la derecha nos conduce hasta la fortaleza, do el siglo XIII. Terminó en manos del pavorde (administrador cuyos escasos restos aparecen completamente cubiertos por general) de la canónica de Santa Maria de Manresa hasta la vegetación circundante. -
Relació De PARADES De Transport Escolar (Tots Els Centres Educatius
CENTRE EDUCATIU PARADA FONOLLOSA ‐ Ctra. BV‐3008. Granja Pujol Torras FONOLLOSA (Fals)– Restaurant Molí de Boixeda FONOLLOSA ‐ Can Baló FONOLLOSA (CAMPS)‐ Cruïlla Ctra. a Camps FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ Ctra. BV‐3008. (Restaurant 10 d’Últimes) FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ C/ Ramon Oliveras ESCOLA AGRUPACIÓ FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ La Masia SANT JORDI FONOLLOSA (FALS) – Parc Infantil FONOLLOSA (Goscan) RAJADELL ‐ L’Estació (FONOLLOSA) RAJADELL ‐ N‐141. Rètol Les Casetes RAJADELL ‐ Els Molins RAJADELL – Rètol Monistrolet (sota el pont) RAJADELL – Can Servitge AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – El Molinot N‐141, km.3 AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – Nucli urbà AGUILAR DE SEGARRA ‐ Església de Sant Andreu AGUILAR DE SEGARRA ‐ Trencall de Cal Vendrell AGUILAR DE SEGARRA ‐ Sortida 114 (C‐25) AGUILAR DE SEGARRA ‐ Entrada camí dels Plans SANT JOAN DE VILATORRADA – Zona Esportiva (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT JOAN DE VILATORRADA – C/ Collbaix (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT MATEU DE BAGES ‐ CASTELLTALLAT SANT MATEU DE BAGES‐ CASTELLTALLAT ( PLAÇA AJUNTAMENT) ESCOLA MONSENYOR GIBERT SANT FRUITOS DE BAGES‐ROSALEDA ‐ Parada bus SANT FRUITOS DE BAGES‐TORROELLA ‐ Parada bus ‐ SANT FRUITÓS DE BAGES ‐ SANT FRUITOS DE BAGES‐LES BRUCARDES ‐ C/ del Serrat s/n. Cantonada. Avinguda Brucardes MANRESA ‐ La Catalana (Barri Tres Creus / Barri Vista Alegre) ESCOLA MUNTANYA DEL DRAC MANRESA ‐ Plaça Valldaura MANRESA ‐ Plaça Infants (MANRESA) MANRESA ‐ Carrer Dos de Maig (Aldi) MANRESA ‐ (Bonavista) ESCOLA PLA DEL PUIG SANT FRUITOS DE