Mapa CAT-ES Turístic Del Bages 2019
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Barcelona
Desplegament 2019-2021 demarcació de Barcelona Cristina Campillo i Cruellas – Generalitat de Catalunya Vicenç Izquierdo Camon – Diputació de Barcelona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2019-20 2 Desplegament 2019-2020 (I) Queixans Amb els desplegaments efectuats durant els anys 2019 i 2020, a data d’avui Bagà es disposa de la següent infraestructura de xarxa a la demarcació de Barcelona: Llegenda: Prats Lluçanès Xarxa existent Gencat (cable propi) Xarxa existent Gencat (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Cardona Xarxa desplegada per SPD 2020 Xarxa desplegada per XOC 2020 Súria Xarxa desplegada per la DIBA + estesa de cable XOC 2019-2020 Castellterçol Sant Quirze Safaja Cardona Calendari de recepció darreres obres SPD: • Castellterçol – Moià: 31/12/2020. • Bagà – Queixans: 31/12/2020 • Súria – Solsona: 31/01/2021 A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2019-2020 (II). Instruments de comercialització. Queixans Llegenda: Xarxa existent Gencat (cable propi) Bagà Xarxa existent Gencat (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per SPD 2020 Xarxa desplegada per XOC 2020 Xarxa desplegada per la DIBA + Estesa de cable XOC 2019-2020 Instruments de comercialització: Cardona Xarxa desplegada per SPD 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb Súria bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. Castellterçol Sant Quirze Safaja • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ -
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
El Bages Incorpora 14,5 Quilòmetres De Camins Municipals a La Xarxa De Carreteres De La Diputació De Barcelona
El Bages incorpora 14,5 quilòmetres de camins municipals a la xarxa de carreteres de la Diputació de Barcelona Tres camins municipals de la comarca del Bages, amb un total de 14,44 quilòmetres, s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona en la primera fase d’actuacions del Pla zonal de carreteres. En aquesta primera fase del Pla zonal, els camins on s’actuaran son la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, el camí de Mura a Rocafort i la carretera de Rajadell. Els tres projectes s’han presentat aquest dimarts als responsables municipals de Navarcles, Sant Mateu de Bages, Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Rajadell, beneficiaris de les actuacions, a càrrec del diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, acompanyat del vicepresident primer del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández. Dos trams dels tres camins, amb un total de 3,1 km, es transformaran en carretera i s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona. A la resta s’hi efectuaran millores per augmentar la seguretat viària, amb una inversió global de 2.647.000 euros. Aquestes actuacions contribuiran a millorar la xarxa viària i alliberar els ajuntaments del seu manteniment, comportant un estalvi econòmic important pels municipis, ja que passaran a dependre directament de la Diputació. Les actuacions se centre en el vial de Santpedor a Castellnou de Bages. Aquesta camí, de 6,6, km, en el primer tram, des del nucli de Santpedor fins a la urbanització del Serrat, d’1,5 km, es transformarà en carretereta, mentre que el segon tram, fins al nucli de Castellnou, de 5,1 km, es faran actuacions per millorar la seguretat viària. -
Objetivo Tren 2024
@transportpublic PromocioTransportPublic @transportpublic www.transportpublic.org [email protected] 93 244 49 70 OBJETIVO TREN 2024 Propuesta ferroviaria para reducir a casi cero las emisiones de CO2 del transporte público en Catalunya / 1a edición: Junio 2020 Autores: Pau Noy Serrano, ingeniero industrial. Ricard Riol Jurado, ingeniero técnico de obras públicas. Colaboradores: Albert Parés i Soldevila, Daniel Pi Noya, Georgina Montesinos Zaragoza, José Luis Rodrigo Jiménez, Josep Maria Olivé i Garcia, Marc Iglesias Pérez, Xavier Lujan Calvo, Javier Paricio Sosa. 2 / 114 ÍNDICE 1. Prólogo ................................................................................................................................ 4 2. ¿Por qué el nuevo Objetivo Tren 2024? ......................................................................... 6 3. ¿Por qué potenciar el ferrocarril? ................................................................................. 14 4. Principios del esquema básico de servicio deseado ................................................... 17 5. Actuaciones prioritarias de infraestructura ................................................................. 21 6. Actuaciones prioritarias no infraestructurales ............................................................ 42 7. Proyectos ferroviarios a estudiar a medio y largo ..................................................... 48 8. Nivel de servicio propuesto para cercanías ................................................................. 53 Conexión ferroviaria del -
Calendari 2021 / Grup B
Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat. -
Por Autopista C-58 (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa) 1
DESDE BARCELONA • Vehículo privado / Taxi: Por autopista C-58 (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa) 1. Rondas -Litoral o Dalt- de Barcelona (dirección Girona-Francia-Manresa) 2. Nus de la Trinitat (Dirección C-58 : Sabadell - Terrassa - Manresa) 3. Autopista C-58 4. Salida 5 (Km. 4'5) Cerdanyola - Ripollet - Montcada (Dirección Cerdanyola) 5. Seguir retolació Parc Tecnològic del Vallès • Vehículo privado / Taxi: Por Túnel de Vallvidrera -de peaje- (Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola. Nota: túnel de peaje) 1. Barcelona: 1.1. Via Augusta 1.2. Ronda de Dalt (B-20): (dirección Llobregat: Salida 8 y dirección Besós: Salida 9) 2. Túnels de Vallvidrera (C-16 / E-9) 3. Salida 11 Sant Cugat - Rubí 4. Ronda Nord de Sant Cugat (Dirección Cerdanyola) 5. Enlace BP-1413 (Indicador: Cerdanyola - Parc Tecnològic del Vallès) • Autobús directo desde Barcelona al Parc Tecnològic del Vallès (Línea A4 de la empresa Sarbus) 1. Barcelona: Junto a la estación Fabra i Puig de la Línea 1 del Metro de Barcelona 2. PTV • Renfe más autobús ( Renfe Cercanías Línea 4 + Autobús Línea A4 de la empresa Sarbus) 1. Barcelona: estación Renfe Cercanías de Plaza de Catalunya y Barcelona Sants 2. Cerdanyola: estación Renfe Cercanías 3. Autobús: Línea A4 de la empresa Sarbus (dirección Sant Cugat) 4. PTV • Ferrocarriles de la Generalitat más autobús (FFGC líneas SI, S2, S5 i S55 + Autobús Línea A4 de Sarbus) 1. Barcelona: estación FFGC de Plaza de Catalunya 2. Sant Cugat: estación FFGC 3. Autobús: Línea A4 de la empresa Sarbus (dirección Cerdanyola) DESDE OTROS LUGARES - Desde el Aeropuerto del Prat • Vehículo privado / Taxi: Itinerario recomendado 1. -
Paisajes Barcelona Castellano Paisatges Barcelona
Paisajes Barcelona Castellano Paisatges Barcelona Las comarcas de L’Anoia, El Bages, El Moianès y Osona conforman Paisatges Barcelona, marca turística situada en el centro de Cataluña pero decantada ligeramente hacia levante y el norte, por lo que estas tierras, especialmente las comarcas de Osona y El Bages, han sido bautizadas popularmente como «el corazón de Cataluña». Patrimonio, historia y naturaleza en el corazón del país www.barcelonaesmoltmes.cat La centralidad es lo que une las cuatro comarcas, unas tierras de interior a medio el turismo como uno de los sectores más dinámicos de Cataluña, esta situación camino de todo, equidistantes de Barcelona, de la costa y de los Pirineos, lejos también les otorga un sello particular: Paisatges Barcelona es la patria del turismo y cerca a la vez. La estructura actual de Osona, El Bages, L’Anoia y El Moianès rural, de las masías reconvertidas en alojamientos para el disfrute, la tranquilidad es herencia de los tiempos medievales, en los que agricultores y comerciantes y el descanso de aquellos que quieren «desconectar». Nos encontramos con refugiados en las montañas prepirenaicas, por temor a las incursiones de los un territorio variado, con las llanuras de Vic, El Bages y L’Anoia y las mesetas sarracenos, volvieron a repoblar las tierras una vez pasado el peligro, bajo la de El Moianès, pero también con singulares y emblemáticas elevaciones, como protección de los condes catalanes y la Iglesia. Cierto es que durante muchos el macizo de El Montseny o Montserrat. El resultado no puede ser otro que una siglos las cuatro comarcas han vivido más bien de espaldas entre sí —las vías flora y una fauna también diversa. -
El Monestir Benedictí De Sant Benet De Bages. Fons Documental: Identificació, Edició I Estudi
El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI JOAN SALVADÓ I MONTORIOL EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI Joan Salvadó i Montoriol Dirigida per Salvador Claramunt i Rodríguez Flocel Sabaté i Curull Universitat de Barcelona Universitat de Lleida ANY 2012 Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI -2- Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) Taula de matèries general 1. ESTUDI DEL FONS DOCUMENTAL ........................................................................................... 8 1.1 Agraïments ..................................................................................................................................... 8 1.1.1 Introducció ................................................................................................................................ 10 1.1.2 Descripció de la tesi .................................................................................................................. 16 1.1.3 Història del fons ........................................................................................................................ 17 1.1.4 Els documents ........................................................................................................................... 19 1.1.5 Justificació ............................................................................................................................... -
7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Manresa and Saint Ignatius of Loyola
JOAN SEGARRA PIJUAN was born in Tárrega, Spain on June 29, 1926. He joined the Society of Jesus in 1942. Seventeen years later he completed his religious and cultural education. On July 29, 1956 – in the Year of Saint Ignatius – he was ordained at the cathedral in Manresa. He has spent much of his life in Veruela, Bar- celona, Sant Cugat del Vallès, Palma (Majorca), Raimat, Rome and Man- resa and has also lived in a number of countries in Central and South Ameri- ca, Africa and Europe. He has always been interested in spi- ritual theology and the study of Saint Ignatius of Loyola. SAINT IGNA- TIUS AND MANRESA describes the Saint’s sojourn here in a simple, rea- dable style. The footnotes and exten- sive bibliography will be of particular interest to scholars wishing the study the life of St. Ignatius in greater de- tail. This book deals only with the months Saint Ignatius spent in Man- resa, which may have been the most interesting part of his life: the months of his pilgrimage and his mystical en- lightenments. Manresa is at the heart of the Pilgrim’s stay in Catalonia because “between Ignatius and Man- resa there is a bond that nothing can break” (Torras y Bages). A copy of this book is in the Library at Stella Maris Generalate North Foreland, Broadstairs, Kent, England CT10 3NR and is reproduced on line with the permission of the author. AJUNTAMENT DE MANRESA Joan Segarra Pijuan, S.J. 1st edition: September 1990 (Catalan) 2nd edition: May 1991 (Spanish) 3rd edition: September 1992 (English) © JOAN SEGARRA i PIJUAN, S.J. -
The Geological and Paleontological Heritage of Manresa Municipality (Catalonia, Spain)
XIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE PATRIMONIO GEOLÓGICO Y MINERO. Manresa- 2012, C.41 p. 393- 400. ISBN nº 978 – 99920 – 1 – 769 - 2 THE GEOLOGICAL AND PALEONTOLOGICAL HERITAGE OF MANRESA MUNICIPALITY (CATALONIA, SPAIN) Oriol OMS1, Ferran CLIMENT2,3, David PARCERISA4, Josep Maria MATA-PERELLÓ4, Joan POCH1,2 1Universitat Autònoma de Barcelona. Campus Bellaterra. Departament de Geologia, Facultat de Ciències. 08193 Cerdanyola del Vallès (Spain), joseporiol.oms@cat 2GEOSEI [email protected] 3Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, [email protected] 4 UPC Departament d´Enginyeria Minera i Recursos Naturals, dpà[email protected] [email protected] RESUMEN Se ha llevado a cabo un inventario preliminar de 14 puntos de interés geológico en el término municipal de Manresa (Barcelona, Cataluña, España). La totalidad de las rocas que se encuentran en esta zona pertenecen al relleno sedimentario de la cuenca del Ebro que tuvo lugar durante el Eoceno. El municipio es relativamente pequeño pero concentra un patrimonio relevante de tipo sedimentológico, paleontológico y, en menor medida, geomorfológico y estructural. La propuesta de puntos de interés geológico incluye varios afloramientos relativamente pequeños mostrando: geomorfología (un puente de roca), dos estructuras sedimentarias (un slump y estratificación cruzada), sedimentología clástica, un arrecife, fallas, diaclasas y dos terrazas fluviales. Otro punto combina geomorfología, sedimentología y mineralogía. Finalmente la geozona relativamente más grande de Malbalç es el punto más representativo e incluye paleontología, sedimentología y antiguas canteras. En 1926 esta zona fue visitada en el XIV Congreso Internacional de Geología. El conjunto de todos los puntos de interés geológico son ideales para la enseñanza de la geología desde un nivel divulgativo a académico.