Grenzner, Família
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
5D103 Fons Familiar Grenzner 1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS FAMILIAR AHCB3-351/5D103 5D.103 FONS FAMILIAR GRENZNER Inventari del Fons Familiar Grenzner Barcelona, 2013 5D103 Fons Familiar Grenzner 2 Contingut Dades tècniques: ............................................................................................................... 3 Contingut: ......................................................................................................................... 3 Família Grenzner .......................................................................................................... 3 Família Comes .............................................................................................................. 4 Família Saloni-Montagut .............................................................................................. 5 Famílies Fonoll, Oliver i Turull .................................................................................... 6 La família Grenzner Fonoll ........................................................................................... 6 Tractament tècnic ............................................................................................................. 7 Informació relacionada ..................................................................................................... 7 Inventari del fons de familiar Grenzner ............................................................................ 8 5D103 Fons Familiar Grenzner 3 Dades tècniques: Nom del fons: Fons Familiar Grenzner Codi Fons: AHCB-3-351/5D.103 Dates extremes: 1610-2011 Forma d’ingrés: Donació Data d’ingrés: 19-9-2013 Nom del donant: Vicenç Grenzner Fonoll Documents: 848 Resum: El primer membre de la nissaga familiar vinculat a Barcelona fou Vicenç Grenzner Heller, que arriba a Barcelona l’any 1814 procedent de la ciutat de Blottendorf, i s’instal·la al barri de la Ribera obrint posteriorment una botiga de cristall i porcellana. Per casaments posteriors, els Grenzner emparentaran amb famílies benestants de la burgesia catalana: els Comes del Bages, els Saloni-Montagut de Mora d’Ebre (algun dels seus membres havia estat ciutadà honrat de Barcelona) o els Fonoll de Sabadell (una nissaga important del sector del tèxtil). L’interès fonamental d’aquest arxiu familiar rau en el fet de ser un bon exemple i testimoni de la implantació a la ciutat d’un emprenedor procedent de Centre Europa a començament segle XIX, i de l’arrelament i l’evolució posterior de la nissaga durant més de 100 anys. Els documents anteriors a l’any 1814 corresponen a les diferents famílies abans d’emparentar entre elles, igualment interessants, atès que suposen els antecedents. Aquest fons aplega 848 documents que daten del 1610 al 2011, procedents de les famílies següents: • Família Grenzner (Bohèmia - Barcelona) 1824-2011 • Família Comes (Bages - Barcelona) 1633-2009 • Família Saloni - Montagut (Mora d’Ebre - Barcelona) 1610-2010 • Famílies Fonoll, Oliver i Turull (Sabadell - Barcelona) 1957-2008 • Família Esteve (1881-1927) Contingut: Família Grenzner El 1814 arriba a Barcelona, amb 14 anys d’edat, Vicenç Grenzner i Heller, fill d’una família de cristallers de Blottendorf (actual Polevsko). S’instal·la al barri barceloní de la Ribera. Als 24 anys es casa amb Rosa Fellner i obre una botiga de cristall i porcellana al 5D103 Fons Familiar Grenzner carrer Canvis Nous núm. 1. Inicia importacions de Blattendorff i d’Europa per vendre a Barcelona, Madrid i a altres països europeus. Anota acuradament en els seus llibres les 4 entrades i sortides, així com les incidències. El seu fill gran, Llorenç Grenzner i Fellner, hereta la botiga i es casa amb la mataronina Rosa Xipell. Eduard, el segon, estudia a La Llotja, és pintor i deixeble de Lorenzale i Milà introductor de Vayreda a Barcelona. I se’l considera el primer paisatgista català que viatja arreu del mon i fa una fortuna pintant retrats. Manuel, el tercer fill, és poeta i participa en els Jocs Florals de Barcelona en el 1870. Pelay de Briz li dedica el seu Bac de Roda. El petit, Carles, és rellotger a Madrid, fent principalment rellotges d’estil imperi, alguns pel Palau d’Orient. El fill gran de Llorenç Grenzner i Fellner, Vicenç Grenzner i Xipell, es casa amb Joana Comes i Pasarius, pubilla del Bages i cosina seva. És un home significat dins la cultura catalana de l’època així com un gran col·laborador de la parròquia de Santa Maria del Mar. Funda les escoles de la Doctrina Cristiana, organitza amb Valentí Almirall el primer funeral pels morts en el setge de 1714 i forma part, com a tresorer, de l’Associació d’Excursions Catalana que desprès donarà lloc al Centre Excursionista de Catalunya. És nomenat proveïdor de la Casa Reial. Viu intensament l’explosió de la bomba anarquista al carrer Canvis Nous, durant la processó de Corpus Cristi el 7 de juny de 1896, en la que ell és abanderat. Mor jove al caure d’un cavall. La seva esposa decideix tancar la botiga i viure a la casa que els Grenzner tenen a Sant Gervasi. Abans, però, fa una donació al Museu d’Arqueologia i Arts Decoratives de Barcelona de les seixanta millors peces de cristall i porcellana, ara al Museu del Disseny de Barcelona (DHUB) i encara avui se n’exhibeixen algunes. El seu fill gran, Llorenç Grenzner i Comes, advocat, es va casar amb Empar Montagut i Esteve, una rica pubilla d’una antiga nissaga de Mora d’Ebre. Dilapida la fortuna dels Grenzner, dels Comes i pràcticament la dels Montagut. L’any 1926 desapareix de Barcelona, deixant la família arruïnada. El trobem de nou al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, el 1932, procedent d’una estada en Amèrica. Es carteja amb el seu fill Joan, pare del donant. La família Grenzner Montagut va tenir cinc fills, però només tres van sobreviure. El gran morirà al vint-i-nou anys; la Montserrat es casa amb un cosí, Ferran Pedret de Falgas i el petit i hereu; Joan, es casa amb Mercè Bellido Sanmartí, filla del fisiòleg Jesús Bellido Golferichs, comissari d’assumptes religiosos amb categoria de ministre durant el govern d’en Negrín. La Mercè Bellido Sanmartí mort aviat i cinc anys desprès Joan es casa amb Assumpció Fonoll Oliver, cosina de Pere Quart i descendent d’una nissaga de llaners sabadellencs que es remunta al segle XVI. Família Comes En tenim noticia al 1520 a Santa Maria de Serarols, una pedania de Súria. Desprès els trobem a Fonollosa fent de pagesos i posteriorment, al casar-se una pubilla Comes amb un Vallcendrera, veler de Santpedor, es traslladen a aquesta població. El primer document d’aquesta nissaga es de començaments segle XVIII, una disputa amb un tal 5D103 Fons Familiar Grenzner Canals, ciutadà honrat de Barcelona i casat amb una Vallcendrer, reclamant la dot de la seva muller. 5 Aquesta família té tres branques, la de Lleida, que són militars i que s’emparenten amb els Hurtado de Mendoza, descendents dels prínceps d’Éboli de Felip II, i desprès amb els Milans del Bosch catalans. L’altra branca es la dels Claret de Sallent, que pel casament d’una noia Claret amb un Comes, esdevindran antecessors de Sant Antoni Maria Claret, arquebisbe de Trajanòpolis i confessor de Isabel II. La branca principal té un sacerdot important estudiant de Cervera, domer de la seu de Manresa. Un nebot seu, Pere Comes i Claret, es traslladarà a Manresa per aprendre l’ofici de veler. Defensor del rei Ferran VII i dels seus principis absolutistes, actua heroicament en el trienni lliberal contra aquests i esdevé regidor de Manresa. El fill gran d’en Pere Comes i Claret estudia a Cervera, deixeble proper de Llàtzer de Dou. És nomenat advocat dels Reials Consells i Síndic de Manresa. La seva filla Joana Comes i Pasarius es casarà amb Vicenç Grenzner i Xipell. Un cosí germà de Joana Comes, Joan Comes i Vidal, esdevindrà bisbe de Menorca, i posteriorment ho serà de Terol i Administrador Apostòlic d’Albarrasí. Família Saloni-Montagut Trobem el primer document dels Saloni de Mora d’Ebre el 1610, un censal de Bartomeu Saloni. Els Saloni són hostalers al S. XVI, defensors de moriscos al S.XVII, i arriben a ser ciutadans honrats de Barcelona al 1724. Existeixen dues branques, la dels Saloni, descendents d’en Josep Saloni, notari i ciutadà honrat de Barcelona, que funda una capellania i s’emparenta amb la noble família dels d’Abaria de Tortosa; i la branca dels descendents de Bartomeu, del qual el màxim representant és Josep Saloni i Salvadó, batlle de Mora d’Ebre. La seva besnéta es va casar amb Valentí Montagut i d’Abaria. Els Montagut són una família noble del regnat de Pamplona que compra al moro Ibrahim i a la seva esposa Fàtima una casa al carrer de la barca de Mora d’Ebre, l’any 1072. Aquesta casa ostenta l’escut dels Montagut: una muntanya amb un angle agut a sobre. Els Saloni-Montagut van ser una nissaga de pagesos amb una història de més de 900 anys a Mora d’Ebre, que acumularan una fortuna en terres de seca, hortes i cases, fent la política de censals i casaments entre cosins. Valentí Montagut d’Avaria, el primer de la nissaga, va haver de fugir de Mora d’Ebre durant la primera guerra carlina, refugiant-se a casa d’una filla casada amb un Pasarius, de Maó. El seu fill gran, Josep Montagut i Pedret, serà el prohom més important de la Mora d’Ebre moderna. Reconstrueix el poble, refà les terres i aplica una política de diversificació de cultius amb bons resultats. La seva filla Valentina la casa amb el metge militar i aristòcrata de Castelló d’Empúries, Josep de Súria i de Falgàs. El seu fill Víctor, hereta tots els bens i es casa amb una cosina. Va morir jove deixant vídua de vint-i-nou anys i una nena de sis hereva d’un patrimoni immens, Empar Montagut i 5D103 Fons Familiar Grenzner Esteve, que es casa als dinou anys amb un advocat i propietari de la primera fàbrica de llum de Mora d’Ebre, Llorenç Grenzner i Comes. Tant la sogre com la jove muller li 6 confien l’administració dels seus béns. Viuen entre Sant Gervasi i Mora, però el 1927, amb motiu de la ruïna en que els deixa el marit de l’Empar, han de marxar un temps a Tarragona, tornant a Barcelona el 1930. El matrimoni Grenzner-Montagut van tenir tres fills, el Vicenç, advocat, la Montserrat, bibliotecària, i el Joan, enginyer industrial.