DOCSLIB.ORG

Els Traginers Desafien El Fred I La Crisi

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Els Traginers Desafien El Fred I La Crisi www.sarment.cat http://sarment.blogspot.com febrer 2012 ANY XXXVII núm. 410 www.sarment.cat http://sarment.blogspot.com Preu: 2,00E REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE BALSARENY Els Traginers desafien el fred i la crisi FOTO ALFRED SELGAS SANTAMARIA El Carnestoltes omple de gresca els carrers FOTO ALFRED SELGAS SANTAMARIA 02 SUMARI EDITORIAL Fent la viu-viu 3 - Festa dels Traginers CCB desgana, indiferència... Sí veu, no fos cas. I tampoc que hem sortit al carrer des del Sarment no ens 4 Tots els febrers són freds, guarnits de traginers o distingim gaire per fer un - Carnestoltes 2012 però aquest any el final disfressats de pirates o de seguiment prou crític i de gener i les primeres toreros, i sí que esperem prou sistemàtic de la cosa 5 setmanes de febrer ens la Festa Major, per veure pública, per bé que val - Kòdul, finalista als han portat alguna neva- ballar els gegants, el ball a dir que aquesta no és premis Enderrock da —de poca durada, res de la faixa i els bastoners, i pas la nostra raó d’ésser. a veure amb el març de fa portar els nens al cavallets Nosaltres, doncs, seguint - Metereologia dos anys— i un fred molt i anar a ballar al Sindicat... també la tònica general, intens, que ha estat qua- Sí que aprofitem qualse- anem fent, anem passant, 6 lificat, exageradament, de vol pretext per exterio- donant testimoni de la siberià. ritzar que existim; però petita activitat cultural al - De memòria a nivell de col·lectivitat nostre poble, com hem fet Per sort, ni el fred ni la cri- sembla que estem hiber- al llarg de trenta-sis anys, i 7 si no han impedit que la nats. L’Ajuntament al ca- tal dia en farà trenta-set. - Entrevista a Sonia Sotos, retorn Festa dels Traginers sortís pdavant: diríem que es als grallers als carrers, com cada any, limiten a gestionar de for- En fi, felicitats i gràcies a amb una lluïda desfilada. ma rutinària el pressupost tothom qui ha contribuït 9 I seguidament, tocava fins allà on es pugui esti- a fer lluir els Traginers i el - Entrevista a José Antonio Pérez, preparar el Carnestoltes! rar. Sense projectes clars Carnestoltes, i a tothom nostàlgia feta tambor Són les rutines de cada de futur, sense objectius qui des de les entitats - Opinió any, que ens mantenen que il·lusionin la gent (i si culturals, socials, cíviques - Assamblea Nacional Catalana atrafegats i il·lusionats. en tenen algun, potser no o esportives ajuda a fer - Iberpotash: el futur es diu No és poc, vista l’atonia l’han sabut comunicar), la bullir l’olla de la societat Phoenix col·lectiva del país i de gestió municipal es limita civil. - Phoenix, el projecte ambiciós l’estat, conseqüència a anar fent la viu-viu i qui d’Iberpotash - Necrològiques de la crítica situació de dia passa, any empeny. I Sort en tenim, d’aquesta - Balsareny, fuga de cervells l’economia, que cada ve- l’oposició, potser cons- olla, potser l’única que - Carta d’Alemanya gada es pateix més direc- cient que volen baixes ens queda per recordar- tament, i d’una desafecció per a tothom, tampoc no nos que continuem vius generalitzada envers un sembla apuntar gaire en- com a poble. 13 entorn polític que els ma- laire en la seva obligada -Balsareny Avui teixos polítics —no pas funció de control i alter- tots, però tampoc pocs— nativa (i si ho fan, potser i moltes institucions han no ens ho han explicat contribuït a estendre i fer prou). I els ciutadans, anar arrelar. passant també, resignats i escèptics, deixant fer i A Balsareny, en l’àmbit deixant-nos fer, qui sap de la ciutadania, també si rondinant en veu baixa creiem detectar-hi apatia, però sense gosar alçar la Coordinador: Ramon Carreté Junta del CCB HI col·labora i dóna suport: Composició: Jordi Selgas President: Ramon Carreté Associació de Pares, Agrupament Publicitat i promoció: Josep Gudayol Vicepresident: Joan Prat Escolta Edita: Cercle Cultural de Balsareny Redacció: Mireia Carreté, Josep Gudayol, Isidre Prat, Secretari: Lluís Boixadera Parròquia de Santa Maria, Club d’Avis, Laia Prat, Jordi Selgas, Conxita Planes, Tresorer: Antoni Manzano Club d’Escacs, Claustre de mestres, Maria Josep Cors i M. Jesús Rodríguez Vocals: Esteve Díaz, Josep Gudayol, Club Natació, Club d’Handbol Pere Juncadella, Centre Excursionista de Balsareny, Maria Jesús Rodríguez, Edició digital Penya Barcelonista de Balsareny Alfred Selgas i Jordi Selgas Responsables: Mireia Carreté i Jordi Selgas Dissenyadors: J.M. Berengueras, Laia Prat i Àlex Pascual Dipòsit Legal: B- 27.977-1980 Els escrits publicats al SARMENT no reflecteixen el pensa- ment del CCB, sinó el del signant, entitat o persona. No- [email protected] Imprimeix: Sadurní, comunicació gràfica-Navàs més els signants <CCB> reflecteixen l’opinió del cercle. ACTUALITAT 03 Festa dels Traginers SARMENT participaren els hereus i pu- FOTOS ALFRED SELGAS SANTAMARIA billes de la Catalunya central, els Gegants i Gegantons de Els actes de 2012 van co- Balsareny, Grallers, Bastoners, mençar el dijous 9 de febrer Trabucaires, bandes i cobles, amb la presència del Traginer i la corrua de matxos i mules a l’escola, perquè els alum- amb tota mena d’albardes, nes de Balsareny (escola Gui- bastos i sàrries, seguits dels llem i llar d’infants) comencin carros, espontanis i els genets a assaborir la festa. de les curses. Com de costum, la cavalcada va ser comentada Divendres dia 10, la Colla Pe- amb detall per Jacint Orriols; i tafluix va organitzar el Corre- va acabar lliurant l’estendard foc infantil, amb la Guita de al banderer nou, Pere Villagra- Sallent i els Diables de Sant sa. A la tarda, les curses d’ases, Fruitós. I a la nit, concert amb ponis, mules i cavalls al castell, Skabag Returns!, Sherpah i i la tradicional audició de sar- Arradio Rosita. danes per cloure la Festa. Dissabte dia 11 va tenir lloc el La revista —que ja era la ca- tradicional Joc de les anelles. torzena— contenia una salu- Tot seguit, la desfilada dels tació de mossèn Joan Bajona, Traginers petits va escortar una semblança biogràfica del les autoritats que inaugura- banderer Abel Artigas i unes ven el Rebost del Traginer, paraules del traginer d’honor, ja amb 42 anys d’història i la Josep Rodergas. També pàgi- mateixa fe; la Botiga de cerà- nes per als menuts, amb con- mica, la Taverna del Tragi- cursos, jocs i la continuació ner i l’Exposició antològica del petit diccionari de termi- de fotografies. A la tarda, un nologia traginera; la convo- concert a càrrec d’alumnes catòria del concurs de foto- de l’Escola municipal de mú- grafia, que compleix 42 anys, sica de Balsareny; al vespre, el i fotos guanyadores de l’any Correfoc dels Traginers, amb passat. diables de Gavà, Sant Boi, Sa- llent i la colla Petafluix de Bal- Gràcies a tothom qui ha sortit sareny amb el Mussol i el Pe- al carrer i als que han vingut tafluix. A continuació, la Ruta de fora desafiant el fred en del Traginer, que va celebrar un diumenge tanmateix as- els vint anys amb el tradicio- solellat, i enhorabona a tots el nal cercatasques, que barreja que fan possible, any rere any, begudes, mossecs, música, aquesta festa. dansa i poesia; i el ball de nit amb l’orquestra Mitjanit. Finalment, diumenge dia 12, els Trabucaires de Mar- torell despertaren el poble per recordar que tocava fer la Torrada del Traginer, amb els rituals acostumats: l’elaboració artesana del porc i la ferrada i esquilada de bes- tiar. La comitiva d’honor, amb els cordonistes Martí Jiménez i Noel Artigas i la cobla Ciutat de Manresa, va anar a buscar el banderer, Abel Artigas, i tot seguit la núvia, el nuvi i la so- gra, que van donar inici a la Cavalcada dels Traginers. Hi 04 ACTUALITAT Carnestoltes 2012 ROBA I PERFUMERIA ELECTRICITAT FUNERÀRIA FONTAL, SA FONTANERIA SARMENT M. Mar Pulido Cañellas Carme Galera DELEGADA FOTOS ALFRED SELGAS SANTAMARIA TANATORI: Carrilet, 99 - Tel. 650 47 97 42 - BALSARENY C/ de la Creu, 22 Bruc, 19-21 - Tel. 93 875 16 44 - Fax 93 872 63 22 - MANRESA OLGA Tel. 93 820 08 68 Un any més, enguany el 18 de estètica Carretera de Berga, 3 - Telèfon 93 839 62 46 - BALSARENY www.funerariafontal.com BALSARENY febrer, la rua del Carnestoltes home-dona Àngel Guimerà, 21 - Telèfon 93 839 61 61 - BALSARENY va omplir els carrers de Balsa- reny de gresca i bon humor. Sant Domènec, 44 Capacitació transportistes Una animada cercavila va sor- Telèfon 93 839 65 08 Matèries perilloses tir de LLIBRERIAla plaça de la Mel i va BALSARENY seguir una alegre ruta musical MORROS CENTRE DE FORMACIÓ Al servei de la construcció que«ELS va acabar COLORS»a la plaça de FONT l’Ajuntament. Entre les mol- FEM TOTS ELS CARNETS tesÀgueda comparses Borrero hi -vam Margarida poder Noguera Antiga Casa Rosendo veure: una carrossa amb balla- des de 1926 Plaça Mn. Vidal, 1 - MANRESA Cra. de Berga, 41 - BALSARENY Cra. de Manresa, 35 - Tel. i fax 93 839 60 36 - BALSARENY rinsCreu, del 29grup - Tel. BoneyM, 93 839 65una 50 altra - BALSARENY Tel. 93 874 38 57 Tel. 93 839 60 88 amb cavallers templers acom- panyant un reietó, un equip de rugby molt motivat (All Black), unes marietes, uns micos amb· Automatismes enormes plàtans, un joc de · Fabricació i reparació PORTESdaus, un equip de «Serveis Afi- JOIERIA Montajes y reparaciones · Ferreteria en general cionats Mèdics», uns bombers RELLOTGERIA Fontanería - Calefacción - Gas - Electricidad PUIGPUIGen crisi, uns barrufets amb la Aire acondicionado - Antenas terrestres y parabólicas Riu seva casa-bolet, una colla de Cra.
Load more

Recommended publications
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
    JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout.
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • 161104 PC Camins Seu Electrònicax
    Resolució de la concessió d'ajuts econòmics en el marc del Programa complementari de millora de camins locals del Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019, d'acord amb el dictamen aprovat per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona amb data 10 de novembre de 2016 Relació d'ajuts aprovats Núm. Import Import Import Import Ens destinatari NIF Ens Nom actuació Registre Codi XGL concedit any concedit any concedit any concedit any PMT 2016 2017 2018 2019 Ajuntament d'Abrera P0800100J Arranjament del camí dels Horts de Can Morral 1640025678 16/X/230355 46.181,41 Reparació de flonjalls, pavimentació i senyalització horitzontal del camí del Ajuntament d'Aguilar de Segarra P0800200H 1640025044 16/X/230509 47.866,64 Molinot a Les Coromines. Fase I Ajuntament d'Aiguafreda P0801400C Millora de camins situats en sòl no urbà del terme municipal d'Aiguafreda 1640025196 16/X/230513 44.112,58 Ajuntament d'Alella P0800300F L'ARRANJAMENT DEL CAMÍ MUNICIPAL CAMÍ DEL MIG (ALELLA-EL MASNOU) 1640025434 16/X/230510 46.597,98 Ajuntament d'Alpens P0800400D Camí Comià - Serrallonga 1640025327 16/X/230512 46.130,66 Ajuntament d'Arenys de Mar P0800600I Programa d'actuació per a la millora i el manteniment del Camí de Llevant 1640025590 16/X/230359 45.935,25 Ajuntament d'Arenys de Munt P0800700G Millora del camí de Canet, Camí del Corral, Camí del Pollastre i Camí del Remei 1640024983 16/X/230348 38.627,17 Ajuntament d'Argençola P0800800E Manteniment de camins 1640025659 16/X/230469 49.362,52 Ajuntament d'Artés P0801000A Arranjament del Camí de la Vall / la Ruca
    [Show full text]
  • EL BAGES, VIVE EL PLACER De Descubrirlo
    ESPAÑOL EL BAGES, VIVE EL PLACER de descubrirlo TODOS LOS CAMINOS te llevan al Bages Muy cerca de las principales ciudades de Cataluña, hay un gran secreto guardado. La comarca del Bages es la joya rural más Con la cara norte de Montserrat como protagonista, en el Bages te esperan escondida de Cataluña, un lugar alejado paisajes increíbles, naturaleza en su estado más puro, fenómenos geológicos únicos, pueblos para perderse, antiguas masías rurales, cultura, tradiciones y de las aglomeraciones y los turistas que una oferta enogastronómica para chuparse los dedos. sorprende por su autenticidad y carácter Visitar este territorio es también pisar el suelo de las primeras huellas, el suelo de un mar interior que existió hace más de 40 millones de años y que desa- pareció con el levantamiento de los Pirineos. Declarado Geoparque Mundial Unesco de la Cataluña Central desde 2012, este antiguo mar nos ha dejado en herencia un rico patrimonio natural y geológico que ha forjado la historia, la gastronomía y el talante de la gente acogedora que vive allí. bagesturisme.cat geoparc.cat @bagesturisme @geoparccatalunyacentral 2 El Bages Montserrat Barcelona A sólo… Por carretera: En tren: 50 min de Barcelona Carretera C-55 hacia Barcelona RENFE: www.renfe.es (líneas R4 y R12) 1 h 15 min de Lleida Carretera/autopista C-16 Barcelona, Berga FGC (Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya): 1 h 15 min de Tarragona Autopista C-58 Terrassa www.fgc.cat (líneas R5 y R50) 1 h 20 min de Girona Carretera C-25 (Eix Transversal - Girona, Vic, Lleida) Carretera C-37 Igualada 3 5 IMPRESCINDIBLES para que te enamores del Bages Montserrat, la puerta de entrada al Bages 4 La incomparable montaña de Montserrat, única en el mundo por su peculiar silueta y formación, acoge el santuario de la Virgen y el No te puedes perder..
    [Show full text]
  • La Crisi De L'antic Règim (1800-1833)
    3.1. LA CRISI DE III - INDUSTRIALITZACIÓ I L’ANTIC RÈGIM (1800-1833) CONFLICTES DEL SEGLE XIX Entre el final del segle XVIII i el començament del XIX es va acabar l’edat moderna, o antic règim, i va començar l’edat contemporània. Per tant, durant el període que estudiem es va produir un dels grans canvis de la histò- ria mundial. L’any 1800, la major part del Bages i Catalunya vivia en un règim feudal –sobretot al camp– mentre algunes ciutats com Manresa s’havien beneficiat del creixement econòmic provocat pels grans descobri- ments geogràfics de l’edat moderna. Les noves rutes comercials cap a Amèrica, Àfrica i l’Àsia van multiplicar el comerç mundial, i algunes zones com el Bages es van especialitzar en productes per a l’exportació. D’aquesta manera, els artesans de la ciutat, els burgesos i alguns pagesos es van enriquir durant el segle XVIII i, en començar el XIX, van contribuir a canviar el sistema de govern i el tipus de societat cap al liberalisme. El 1833, Roda hidràulica vertical com les què feien funcionar les primeres fàbri- amb la mort del rei Ferran VII, Espanya començava un ques de filatura al Bages. (Font: arxiu Zenobita edicions) període liberal que dura fins avui. La resta, o eren petits o bé no s’havien format. Estaven El territori situats en llocs elevats fàcils de defensar o a tocar dels rius. Eren pobles de carrers estrets i amb revolts pen- El Bages té dues característiques importants: està tra- sats per transitar-hi a peu o amb animals de bast.
    [Show full text]
  • ERC BAGES Gener 01.FH11
    Núm. 1 Publicació trimestral de la federació comarcal d'ERC Bages Gener-Març 2010 Bages >> Catalunya comença a decidir Les consultes que es van dur a terme a 166 polític insuficient i arrossegant un dèficit municipis el 12D i 13D van ser un exemple històric dinversions de lEstat. de rigor, civisme i aprofundiment amb els És per això que des dEsquerra no apostem mecanismes que ens permet la democràcia per iniciar cap altre procés de reforma parlamentària que regeix els designis de la estatutària que no sigui per situar el dret a política catalana. Per tant, en cap cas decidir en el centre del debat i, per tant, el aquestes consultes eren il·legals, sinó que reconeixement del dret a lautodeterminació van estar revestides duna legitimitat i i laprofundiment en els instruments de la simbolisme importants. Van ser, doncs, unes primàries, un entrenament del que ha Lurna de lEstany. de ser una referèndum vinculant després de laprovació ja imminent de la Llei de Consultes i Referèndums que ha dimpulsar Esquerra dins del Govern de la Generalitat i que, actualment, està en la recta final de la tramitació parlamentària. ERC ha estat un partit independentista des del seu inici, i per tant, ha reforçat les entitats que shan creat des de la societat civil per impulsar consultes als municipis. És evident que el suport al sí ha estat aclaparador, la qual cosa indica que lindependentisme social està creixent. Una altra cosa ha estat la participació, on hi hagut moltes disparitats. Amb tot, als municipis on hi hagut una unitat dacció en lorganització de la consulta, entre la societat civil, els/les Alcalde de lEstany.
    [Show full text]
  • Guia Pràctica LA SÉQUIA DE MANRESA
    CAMINS DE LA SÉQUIA El canal medieval del Bages Guia pràctica LA SÉQUIA DE MANRESA Santa Anna de Claret. Desembre © G. Portabella 2 Guia Pràctica La Séquia és un canal construït al segle XIV per portar aigua del riu Llobregat, des de Balsareny fins a la capital del Bages. Projectada pel mestre d’obres Guillen Cató, la Séquia de Manresa és considerada una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval. Actualment té un recorregut de 24,8 km i un des- nivell de només 10 metres, un fet insòlit si tenim en compte els mitjans rudimentaris de l’època. Per fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqueductes que salven els desnivells del terreny, alguns d’aquests, com el de Conangle, el del Vilar o el de Santa Maria, són veritables monuments. Però el major èxit de la Séquia és que, sis segles després de la seva construcció, continua en ple funcionament i subministra tota l’aigua que ne- cessita la ciutat de Manresa i altres poblacions del Bages. Aquest document té com a funció principal aju- dar a organitzar la descoberta de la Séquia: com accedir-hi amb transport públic i on dormir en ruta. Índex Guia Pràctica La Séquia de Manresa 3 Camins de la Séquia 5 Distàncies i accessos 7 Com accedir al Bages 10 Horaris transport públic 12 Serveis: allotajments i transport 16 Altres serveis de Camins de la Séquia 18 Guia Pràctica 3 Falla del Guix, Sallent. Agost. © G. Portabella Plans de la Sala. Juliol © G.
    [Show full text]
  • Commission Implementing Decision of 27 November 2018 on the Publication in the Official Journal of the European Union of an Appl
    4.12.2018 EN Official Journal of the European Union C 437/5 COMMISSION IMPLEMENTING DECISION of 27 November 2018 on the publication in the Official Journal of the European Union of an application for amendment of a specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 105 of Regulation (EU) No 1308/2013 of the European Parliament and of the Council (Cataluña/Catalunya (PDO)) (2018/C 437/05) THE EUROPEAN COMMISSION, Having regard to the Treaty on the Functioning of the European Union, Having regard to Regulation (EU) No 1308/2013 of the European Parliament and of the Council of 17 December 2013 establishing a common organisation of the markets in agricultural products and repealing Council Regulations (EEC) No 922/72, (EEC) No 234/79, (EC) No 1037/2001 and (EC) No 1234/2007 (1), and in particular Article 97(3) thereof, Whereas: (1) Spain has sent an application for amendment of the specification for the name ‘Cataluña’/‘Catalunya’ in accordance with Article 105 of Regulation (EU) No 1308/2013. (2) The Commission has examined the application and concluded that the conditions laid down in Articles 93 to 96, Article 97(1), and Articles 100, 101 and 102 of Regulation (EU) No 1308/2013 have been met. (3) In order to allow for the presentation of statements of opposition in accordance with Article 98 of Regulation (EU) No 1308/2013, the application for amendment of the specification for the name ‘Cataluña’/‘Catalunya’ should be published in the Official Journal of the European Union, HAS DECIDED AS FOLLOWS: Sole Article The application for amendment of the specification for the name ‘Cataluña’/‘Catalunya’ (PDO), in accordance with Article 105 of Regulation (EU) No 1308/2013, is contained in the Annex to this Decision.
    [Show full text]
  • Paleogene Chronostratigraphy of the SE Margin of the Ebro Basin: Biochronological and Tectonosedimentary Evolution Implications
    Paleogene Chronostratigraphy of the SE Margin of the Ebro Basin: Biochronological and Tectonosedimentary Evolution Implications (Cronostratigrafia del paleogen del marge SE de la conca de l’Ebre: Implicacions biocronològiques i evolució tectonosedimentaria) Elisenda Costa Gisbert ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing).
    [Show full text]
  • Geoparks, a Unesco-Supported Initiative for Geoconservation and Rural Development
    Seminario_10_2013_d 10/6/13 17:12 Página 88 Geoparks, a Unesco-Supported initiative for geoconservation and rural development. The Central Catalonia Geopark. / Josep M. Mata–Perelló (1) / Ferran Climent Costa (2) (1) UPM. ETS Mining Engineering, Universidad Politécnica de Madrid. [email protected], [email protected], [email protected] SEDPGYM, FISDPGYM (2) UPC. Campus de Manresa , GEOSEI. [email protected], [email protected] Abstract In this article we discuss mining in relation to a mining geopark as a mining resource in itself, spe- cifically in relation to the only such proposed park in Spain at present, namely, the Central Catalonia Geopark. Spain does have geoparks, but the only one with immediate plans to include mining is the geo- park currently being developed near the city of Manresa in Central Catalonia. The Sobrarbe Geopark in the Huesca Pyrenees, nonetheless, is also interested in incorporating mining aspects. We recommend treating the Central Catalonia Geopark as a mining resource, based on our understanding that mining heritage represents a potential for a new mining activity. Resumen En este trabajo, queremos tratar del tema del patrimonio minero en relación con los Geoparques. Es decir como recurso minero con fines turísticos, educativos y científicos. Y en concreto lo vamos a hacer con el único existente en este momento: el Geoparque de la Catalunya Central (Parque Geológico y Minero de la Catalunya Central). Es cierto que en España existen otros geoparques, pero el único que se califica como Parque Geológico y Minero, es el que se ha creado en torno a la ciudad de de Manresa.
    [Show full text]