DOCSLIB.ORG

Dade-S De Les Rectific-Acions Del Padró Municipal D'habitants

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Dade-S De Les Rectific-Acions Del Padró Municipal D'habitants CONSORCI D'INFORMACIO I DOCUMENTACIO ' ( Dade-Sde les Rectific-acions del Padró Municipal d'Habitants ) . - - ( Dades de les Rectificacigns del Padr6 Municipal d'Habitants ) Pagina Introduccib rnetodolbgica .mm.......................-.m,...........m.,.....-111 Notes ..,,...............o...~............,,..............~m....... TAWLES 1. Població total de Catalunya. Anys 1981, 1982.i 1983 Ambit territorial: 1.1. Municipis per comarques i regions 1.2. Totals comarcals per regions 1.3. Municipis per provincies 2. Poblacib de Catalunya. DistribuciÓ per sexes. Anys 1982 i 1983 hbit territorial : 2.1. Municipis per comarques i regions 2.2. Totals comarcals per regions + 2.3. Municipis pe'r provincies La publicació de les xifres corresponents a les llRectificacionsdel ~adr8 Municipal dtHabitants" de 1982 i 1983 s'ha de situar en la finia requerida, des de fa anys, pel Consorci d'lnformació i DocumentaciÓ de Catalunya dfo- ferir el maxim d1informaciÓ sobre la demografia de datalunya. # Aquesta publicacio va dirigida al lector especialitzat en el tema demogra- fic i les seves fonts dlinformaciÓ. Com se sap, els ajuntaments realitzen aquesta comptabilitat anual sobre les altes 1 baixes del Padr6 Municipal dqHabitants. Convé llegir la introducció metodolbgica on sfadverteix sobre ltescassa fia- bilitat dlaquestes xffres degut a que 1'actualitzaciÓ dels f'Registreslfde Població no és correcta. Malgrat aquesta escassa fiabilitat, es tracta de xifres oficials als efec- tes de confecció dels Censos Electorals que es formen a partir dels Patirons I Municipals d'Habitants ltrect1ficatsl1, A mes, el lector especialitzat coneix les deficiencies apuntades i pot' su- plir-les amb fundades hipotesis en al16 que fa referhcia a llan&lisi de les tendencies. Dba,ltrabanda, existeixen estudls sobre el sentit de les diferencies entre actualització i renovació del ~adródtHabitants segons es tracti de municipis dlernigraciÓ o dlimmigraciÓ. Per tot aix8, pensem que éa Útil la publicació dlaquestes dades. Pero tam- bé plantegem la necessitat de millorar la normativa que regeix en les al- tes i baixes del ~adroMunicipal dlHabitmts. S1hade prendre consci&ncia de la irnporthncia juridica - dret al vot - que posseeixen, Ai temps que posem de manifest la gran potencialitat informati- va que podrien tenir les tlRectificacionsllanuals si es tingués cura de lla- compliment d'aquesta normativa, Barcelona, 19 dfoctubre de 1984, L1objectiu de la publicació sobre Rectificacions Padronals dels anys 1982 i 1983 és donar contlnurtat a la serie iniciada ja pel CIDC pel període 1970- I 1975 en un primer treball i pels anys 1976-1979 en la publicackó: vtPoblacib dels Municipis i Comarques de Catalunya 1975-1981It (~adesprovisionals del PadrÓ Municipal dlHabitants de 1981) treta a ltpctubre de 1981. 1.1. Font Per llelaboracib de la publicació sfutilitza com a font Única les Rectifi cacions del Padrb Municipal dlHabitants, concretament el document RESUMEN ' NUMERICO GENERAL amb informació corresponent a 31 de marc de 1982 i 1983. Aquest document 6s enviat per lqInstituto Nacional de Estadística a tots els Ajuntaments segons ordre ministerial publicada cada any en el Boletín Oficial del Estado 1 on es fixsn els terminis : per a la formaiitzacib se- gons el nombre d'habitants dels municipis de referhcia. Posteriorment els serveis dqEstadistica Municipal ho trameten a les Delega- Eions Provincials d1Estadística corresponents, un cop formalitzat. Del Resum Nurneric General slhautilitzat Unicament: - Apartat l. Variaciones del número de Habitantes Concepte: Població de dret a 31 de marsiidel 82 Població de dret a 31 de marc del ,83 Homes, dones i TOTAL POBLACIÓ ' Com ja s'explicava en les anteriors -publicacions, la informació provinent de les Rectificacions Padronals no és exhaustiva i per tant les xifres resul- tants tensn un valor estadistic limitat com també ho té la tendgncia de la serielentre altres per les següents raons: -.. L' actualització del Padró dlHabitants s 'ha d' aconseguir, en el període de cinc anys que va des,de la realització diuna a ltaltra renovació del Padrb, per me- d;i: del registre corit9nuat i;sistemAticde les variades incidencies que afecten a la població del rnunicipi: altes, baixes, canvis de residencia, de domicili, d'estat civil, etc. El rnajor grau d'exhaustivitat es registra en aquells moviments padronals que l. la població té algún motiu concret per a notificar a l'ajuntament. En canvi, en altres casos, com és el de canvi de domicili, els ajuntaments no arriben a tenir la respectiva informació puntualment. Per a millorar els nivells dlinformaciÓ demogrkfica dels municipis en el cas del Moviment Natural, llmy 1975 es van modificar substancialment els Butlle- tins Estadístics de l41NE,(1) i sella hi va afegir un Butlleti Municipal (de- naixements, defuncid i matrimoni) que slanota simulthniament amb llesmentat butlletí de 1'INE. Posteriorment, les oficines del Registre Civil els trame- I (1) Amb anterioritat a aquesta data, les inscripcions en el Registre Civilper motiu del moviment natural de pbblacib s'acompanyaven només dtun i.mpr5sde ' tipus estadistic per 1'INE (Butlletins Estadístics), pero els ajuntamen,ts no rebien cap mena dtinformaciÓ, a no ser per iniciativa 'del propi Ajunta- ment . ten a les respectives Delegacions Provincials de llINE que els distribueixen en- tre els ajuntarnents. Pel que fa als Moviments Migratoris, no hi ha cap canal segur que lligui la infor mació produida en el municipi en que es causen les baixes i aquel1 en que es mate- rialitzen les altes per canvi de residhcia, a no ser per medi de la declaracló de lfinteressat. (1) . 1.3. Informació utilitzada . Corn a base inicial de les taules swhaincl,&s una columna on hi figura l,a població de dret del ~adróMunicipal diHabitants referida a 1 de marp de 1981. Hi ha unes diferencies minimes entre lea dades del Padró d'Habitants ara publicades i les xi- fres oficials del Cens de Població. Les causes són- diversos errors dvagregaci6 (secció censal-districte-municipi) en les dades oficfals i que slhandetectat al (1) Els Ajuntaments no han dtenregistrar altes sense la corresponen baixa-de llAjun tament emissor, pero nthi ha prou amb un certificat negatiu dvun tercer junta- I ment per a donar dtVtaltaper omissib" que 6s el procediment que se segueix per 1 tal de subsanar deficiencies per la no Inscripció. i processar els Padrons Municipals dtHabitants a partir dels nivells mínims d'agre- gació (secció censal). Les discrephcies sdn les següents: Cens de Població Padró dWHabitants Badalona LIHospitalet Terrassa ' Girona A més sthan de considerar les conseqüents repercusions en lesdadescorresponents a les comarques, regions, demarcacions territorials i total de Catalunya. Tanmateix cal advertir que mentre no es rectifiquin, les dades del Cens de Pobla- ció sbn les' úniques que tenen caire oficial. NOTES GIRONA 1 Salt- municipi segregat de Girona Sarria de Ter municipi segregat.de Girona - La Selva Sant Juli& de LloP i Bonmatí municipi'nou segregat dlAmer TARRAGONA - Baix Ebre LIAldea municipi nou segregat de Tortosa TAULES RECIO 1 . 08 001 ADRERA 08 oao ntzsum 08 0% CAJTELLDEFELG 08.066 CASTELLVI DE ROSANES QB ObB CERVELLO OR 065' COLLBATO 08 072 CORDERA DE LLOBREGAT OS 073 CORNELLA DE LLOBREGAT 08 076 ESPARREGUERA OB 089 GAVA OEl 114 PlAnTORELL 00 123 MOLINS DE RE1 08 147 OLESA DE MONTSERRAT 08 157 PALLEJA O8 158 PAPICIL, EL 08 lb9 PRAT DE LLOBREQAT, EL 08 194 SANT ANDREU DE LA BARCA 09 200 SAN7 801 DE LLOBREGAT 08 244 ShNT CLIMENT DE LLOBREGAT 08 208 GANT ESTEVE SESROVIRES QU 211 SANT FELlU DE LLOBREGAT O8 217 SANT JOAN DESPI 08 263 SANT VICENC DELS HORTS OS 244 .SANTA COLCIMA DE CERVELLO 09 299 TORRELLES DE LLOBREGAT OR 295 VALLIRANA 00 301 VILADECAMS TOTAL ?3AI X LLOBREDAT Font: Ajuntarnentc de Ca talunya, INE i Banc d'Ectadlstlques Muhicipals (BEMI del CIDC. i903 X INCREH, 1983-1981 . 08 019 BADALONA 229,770 a2viso8 mi4173 o. 61 OB 019 BARCELONA 11732,627 11761r235 1i7711998 i. li 1 08 077 ESPLVGUES DE LLOBREGAT' 46,079 44, 513 46.828 1. b3 00 101 HOSPITALET DE LLOBREQAT L 294, 292 214,021 291 i 066 - f.0H oe 194 SANT ADRIA DE BESOS 36,397 36,147 39, b26 - a. ia oe sai a~nr,asr~EGVERN 11,022 111 132 11, 320 2. 70 08 245 SANTA COLOMA DE BRAHEWET . 140~613 140,314 139, B59 - O. 34 TOTAL DARCELONEH 2. 310, 7b0 iIsic, eoo a, 527, e72 o.' a Font: Ajuntaments de Catalunya, INE I Banc d'~etadfstlques . Muniaipals (BEM) del CIDC. POBLACIU TOTAL DE: CATALUNYA. PER AEBIONSiCOMARQVES I MUNICIPIEI 1991-1785-1983 # INCAEH. 1983- 198 1 MARESME , 08 003 ALELLA 3i3Cf OB 006 RRENYS DE MAR 10.0E17 00 007 ARENYS DE HUNT 4, S31 08 O09 ARGENTONA 6,354 08 029 CABRERA DE MAR 1 m 703 OB 430 CABRILS 1r 472 08 432 CALDES D'ESTRAC ii 162 08 035 CALELLA i o. sea 08 040 CANET DE MAR 8i 062 08 075 DOSRIUS 737 08 i 10 MALGRAT DE MAR 10,972 08 1 iB MASNOU, EL 14,522 08 121 MATAR0 97iOQ8 08 126 P10NTGAT &i 944 OB 153 ORRIVS 25s 08 133 PALAFOLLB 1,609 08 163 PINEDA DE MAR 111747 08 230 PREMIA DE DALT 5,241 08 172 PREMIA DE HAR 20,034 QB 197 SANT ANDREU DE LLAVANEREB 2,949 O8 203 6ANT CEBRIA U€ VALLALTA A14 08 193 SANT ZGCLE DE VNLALTA 490 08 235 SANT POL DE MAR 2,275 08 2&4 SAN7 VICENC DE MONTALf 1,191 08 aai SANTA SUSANNA 5W OS 261 TAIA 2i25Ei ?e 2B2 TIANA 3,028 08 284 TORDERA 7,960 08 214 VltASJAA DE DALT 3, 527 OB 219 VILASSAA DE MAR 9i 513 TOTAL WARESME Font: Ajuntaments de Catalunya, INE i Benc d1Estadlstiques Municipals (BW) del CIDC. -7- REGIO I 1701 1982 1983 X INCREH. 1983- 198 1 ari 217 26 1 23.70 Fwit: Ajuntarnents de Cataluny a, ~NEI Banc d,'€stadlstiques Municipals (BEMI del CIDC.
Load more

Recommended publications
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
    JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout.
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Els Traginers Desafien El Fred I La Crisi
    www.sarment.cat http://sarment.blogspot.com febrer 2012 ANY XXXVII núm. 410 www.sarment.cat http://sarment.blogspot.com Preu: 2,00E REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE BALSARENY Els Traginers desafien el fred i la crisi FOTO ALFRED SELGAS SANTAMARIA El Carnestoltes omple de gresca els carrers FOTO ALFRED SELGAS SANTAMARIA 02 SUMARI EDITORIAL Fent la viu-viu 3 - Festa dels Traginers CCB desgana, indiferència... Sí veu, no fos cas. I tampoc que hem sortit al carrer des del Sarment no ens 4 Tots els febrers són freds, guarnits de traginers o distingim gaire per fer un - Carnestoltes 2012 però aquest any el final disfressats de pirates o de seguiment prou crític i de gener i les primeres toreros, i sí que esperem prou sistemàtic de la cosa 5 setmanes de febrer ens la Festa Major, per veure pública, per bé que val - Kòdul, finalista als han portat alguna neva- ballar els gegants, el ball a dir que aquesta no és premis Enderrock da —de poca durada, res de la faixa i els bastoners, i pas la nostra raó d’ésser. a veure amb el març de fa portar els nens al cavallets Nosaltres, doncs, seguint - Metereologia dos anys— i un fred molt i anar a ballar al Sindicat... també la tònica general, intens, que ha estat qua- Sí que aprofitem qualse- anem fent, anem passant, 6 lificat, exageradament, de vol pretext per exterio- donant testimoni de la siberià. ritzar que existim; però petita activitat cultural al - De memòria a nivell de col·lectivitat nostre poble, com hem fet Per sort, ni el fred ni la cri- sembla que estem hiber- al llarg de trenta-sis anys, i 7 si no han impedit que la nats.
    [Show full text]
  • 161104 PC Camins Seu Electrònicax
    Resolució de la concessió d'ajuts econòmics en el marc del Programa complementari de millora de camins locals del Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019, d'acord amb el dictamen aprovat per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona amb data 10 de novembre de 2016 Relació d'ajuts aprovats Núm. Import Import Import Import Ens destinatari NIF Ens Nom actuació Registre Codi XGL concedit any concedit any concedit any concedit any PMT 2016 2017 2018 2019 Ajuntament d'Abrera P0800100J Arranjament del camí dels Horts de Can Morral 1640025678 16/X/230355 46.181,41 Reparació de flonjalls, pavimentació i senyalització horitzontal del camí del Ajuntament d'Aguilar de Segarra P0800200H 1640025044 16/X/230509 47.866,64 Molinot a Les Coromines. Fase I Ajuntament d'Aiguafreda P0801400C Millora de camins situats en sòl no urbà del terme municipal d'Aiguafreda 1640025196 16/X/230513 44.112,58 Ajuntament d'Alella P0800300F L'ARRANJAMENT DEL CAMÍ MUNICIPAL CAMÍ DEL MIG (ALELLA-EL MASNOU) 1640025434 16/X/230510 46.597,98 Ajuntament d'Alpens P0800400D Camí Comià - Serrallonga 1640025327 16/X/230512 46.130,66 Ajuntament d'Arenys de Mar P0800600I Programa d'actuació per a la millora i el manteniment del Camí de Llevant 1640025590 16/X/230359 45.935,25 Ajuntament d'Arenys de Munt P0800700G Millora del camí de Canet, Camí del Corral, Camí del Pollastre i Camí del Remei 1640024983 16/X/230348 38.627,17 Ajuntament d'Argençola P0800800E Manteniment de camins 1640025659 16/X/230469 49.362,52 Ajuntament d'Artés P0801000A Arranjament del Camí de la Vall / la Ruca
    [Show full text]
  • EL BAGES, VIVE EL PLACER De Descubrirlo
    ESPAÑOL EL BAGES, VIVE EL PLACER de descubrirlo TODOS LOS CAMINOS te llevan al Bages Muy cerca de las principales ciudades de Cataluña, hay un gran secreto guardado. La comarca del Bages es la joya rural más Con la cara norte de Montserrat como protagonista, en el Bages te esperan escondida de Cataluña, un lugar alejado paisajes increíbles, naturaleza en su estado más puro, fenómenos geológicos únicos, pueblos para perderse, antiguas masías rurales, cultura, tradiciones y de las aglomeraciones y los turistas que una oferta enogastronómica para chuparse los dedos. sorprende por su autenticidad y carácter Visitar este territorio es también pisar el suelo de las primeras huellas, el suelo de un mar interior que existió hace más de 40 millones de años y que desa- pareció con el levantamiento de los Pirineos. Declarado Geoparque Mundial Unesco de la Cataluña Central desde 2012, este antiguo mar nos ha dejado en herencia un rico patrimonio natural y geológico que ha forjado la historia, la gastronomía y el talante de la gente acogedora que vive allí. bagesturisme.cat geoparc.cat @bagesturisme @geoparccatalunyacentral 2 El Bages Montserrat Barcelona A sólo… Por carretera: En tren: 50 min de Barcelona Carretera C-55 hacia Barcelona RENFE: www.renfe.es (líneas R4 y R12) 1 h 15 min de Lleida Carretera/autopista C-16 Barcelona, Berga FGC (Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya): 1 h 15 min de Tarragona Autopista C-58 Terrassa www.fgc.cat (líneas R5 y R50) 1 h 20 min de Girona Carretera C-25 (Eix Transversal - Girona, Vic, Lleida) Carretera C-37 Igualada 3 5 IMPRESCINDIBLES para que te enamores del Bages Montserrat, la puerta de entrada al Bages 4 La incomparable montaña de Montserrat, única en el mundo por su peculiar silueta y formación, acoge el santuario de la Virgen y el No te puedes perder..
    [Show full text]
  • La Crisi De L'antic Règim (1800-1833)
    3.1. LA CRISI DE III - INDUSTRIALITZACIÓ I L’ANTIC RÈGIM (1800-1833) CONFLICTES DEL SEGLE XIX Entre el final del segle XVIII i el començament del XIX es va acabar l’edat moderna, o antic règim, i va començar l’edat contemporània. Per tant, durant el període que estudiem es va produir un dels grans canvis de la histò- ria mundial. L’any 1800, la major part del Bages i Catalunya vivia en un règim feudal –sobretot al camp– mentre algunes ciutats com Manresa s’havien beneficiat del creixement econòmic provocat pels grans descobri- ments geogràfics de l’edat moderna. Les noves rutes comercials cap a Amèrica, Àfrica i l’Àsia van multiplicar el comerç mundial, i algunes zones com el Bages es van especialitzar en productes per a l’exportació. D’aquesta manera, els artesans de la ciutat, els burgesos i alguns pagesos es van enriquir durant el segle XVIII i, en començar el XIX, van contribuir a canviar el sistema de govern i el tipus de societat cap al liberalisme. El 1833, Roda hidràulica vertical com les què feien funcionar les primeres fàbri- amb la mort del rei Ferran VII, Espanya començava un ques de filatura al Bages. (Font: arxiu Zenobita edicions) període liberal que dura fins avui. La resta, o eren petits o bé no s’havien format. Estaven El territori situats en llocs elevats fàcils de defensar o a tocar dels rius. Eren pobles de carrers estrets i amb revolts pen- El Bages té dues característiques importants: està tra- sats per transitar-hi a peu o amb animals de bast.
    [Show full text]
  • ERC BAGES Gener 01.FH11
    Núm. 1 Publicació trimestral de la federació comarcal d'ERC Bages Gener-Març 2010 Bages >> Catalunya comença a decidir Les consultes que es van dur a terme a 166 polític insuficient i arrossegant un dèficit municipis el 12D i 13D van ser un exemple històric dinversions de lEstat. de rigor, civisme i aprofundiment amb els És per això que des dEsquerra no apostem mecanismes que ens permet la democràcia per iniciar cap altre procés de reforma parlamentària que regeix els designis de la estatutària que no sigui per situar el dret a política catalana. Per tant, en cap cas decidir en el centre del debat i, per tant, el aquestes consultes eren il·legals, sinó que reconeixement del dret a lautodeterminació van estar revestides duna legitimitat i i laprofundiment en els instruments de la simbolisme importants. Van ser, doncs, unes primàries, un entrenament del que ha Lurna de lEstany. de ser una referèndum vinculant després de laprovació ja imminent de la Llei de Consultes i Referèndums que ha dimpulsar Esquerra dins del Govern de la Generalitat i que, actualment, està en la recta final de la tramitació parlamentària. ERC ha estat un partit independentista des del seu inici, i per tant, ha reforçat les entitats que shan creat des de la societat civil per impulsar consultes als municipis. És evident que el suport al sí ha estat aclaparador, la qual cosa indica que lindependentisme social està creixent. Una altra cosa ha estat la participació, on hi hagut moltes disparitats. Amb tot, als municipis on hi hagut una unitat dacció en lorganització de la consulta, entre la societat civil, els/les Alcalde de lEstany.
    [Show full text]
  • Guia Pràctica LA SÉQUIA DE MANRESA
    CAMINS DE LA SÉQUIA El canal medieval del Bages Guia pràctica LA SÉQUIA DE MANRESA Santa Anna de Claret. Desembre © G. Portabella 2 Guia Pràctica La Séquia és un canal construït al segle XIV per portar aigua del riu Llobregat, des de Balsareny fins a la capital del Bages. Projectada pel mestre d’obres Guillen Cató, la Séquia de Manresa és considerada una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval. Actualment té un recorregut de 24,8 km i un des- nivell de només 10 metres, un fet insòlit si tenim en compte els mitjans rudimentaris de l’època. Per fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqueductes que salven els desnivells del terreny, alguns d’aquests, com el de Conangle, el del Vilar o el de Santa Maria, són veritables monuments. Però el major èxit de la Séquia és que, sis segles després de la seva construcció, continua en ple funcionament i subministra tota l’aigua que ne- cessita la ciutat de Manresa i altres poblacions del Bages. Aquest document té com a funció principal aju- dar a organitzar la descoberta de la Séquia: com accedir-hi amb transport públic i on dormir en ruta. Índex Guia Pràctica La Séquia de Manresa 3 Camins de la Séquia 5 Distàncies i accessos 7 Com accedir al Bages 10 Horaris transport públic 12 Serveis: allotajments i transport 16 Altres serveis de Camins de la Séquia 18 Guia Pràctica 3 Falla del Guix, Sallent. Agost. © G. Portabella Plans de la Sala. Juliol © G.
    [Show full text]
  • Commission Implementing Decision of 27 November 2018 on the Publication in the Official Journal of the European Union of an Appl
    4.12.2018 EN Official Journal of the European Union C 437/5 COMMISSION IMPLEMENTING DECISION of 27 November 2018 on the publication in the Official Journal of the European Union of an application for amendment of a specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 105 of Regulation (EU) No 1308/2013 of the European Parliament and of the Council (Cataluña/Catalunya (PDO)) (2018/C 437/05) THE EUROPEAN COMMISSION, Having regard to the Treaty on the Functioning of the European Union, Having regard to Regulation (EU) No 1308/2013 of the European Parliament and of the Council of 17 December 2013 establishing a common organisation of the markets in agricultural products and repealing Council Regulations (EEC) No 922/72, (EEC) No 234/79, (EC) No 1037/2001 and (EC) No 1234/2007 (1), and in particular Article 97(3) thereof, Whereas: (1) Spain has sent an application for amendment of the specification for the name ‘Cataluña’/‘Catalunya’ in accordance with Article 105 of Regulation (EU) No 1308/2013. (2) The Commission has examined the application and concluded that the conditions laid down in Articles 93 to 96, Article 97(1), and Articles 100, 101 and 102 of Regulation (EU) No 1308/2013 have been met. (3) In order to allow for the presentation of statements of opposition in accordance with Article 98 of Regulation (EU) No 1308/2013, the application for amendment of the specification for the name ‘Cataluña’/‘Catalunya’ should be published in the Official Journal of the European Union, HAS DECIDED AS FOLLOWS: Sole Article The application for amendment of the specification for the name ‘Cataluña’/‘Catalunya’ (PDO), in accordance with Article 105 of Regulation (EU) No 1308/2013, is contained in the Annex to this Decision.
    [Show full text]
  • Paleogene Chronostratigraphy of the SE Margin of the Ebro Basin: Biochronological and Tectonosedimentary Evolution Implications
    Paleogene Chronostratigraphy of the SE Margin of the Ebro Basin: Biochronological and Tectonosedimentary Evolution Implications (Cronostratigrafia del paleogen del marge SE de la conca de l’Ebre: Implicacions biocronològiques i evolució tectonosedimentaria) Elisenda Costa Gisbert ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing).
    [Show full text]