20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 2

Inventari Patrimoni Cultural

de Castellnou de Bages

Memòria tècnica

Redacció

Laura Llorens Travé Marta Lloret Blackburn

Jordi Torner Bés

Ajuntament de Castellnou de Bages

Abril 2008 MEMÒRIA TÈCNICA DE L’INVENTARI DE CASTELLNOU DE BAGES

Crèdits Promoció i finançament Ajuntament de Castellnou de Bages Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Bacelona Execució Laura Llorens Travé, Marta Lloret Blackburn i Jordi Tornés Bes

1 1. AGRAÏMENTS

En primer lloc, voldríem agrair a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona haver fet possible la realització de l’inventari de patrimoni cultural de Castellnou de Bages, així com el seu suport i assessorament en tot moment, especialment a en Carles Vicente, la Carme Rius, la Teresa Reyes, en Pere Izquierdo i en Daniel Solé.

En segon lloc, cal agrair especialment la col·laboració a l’Ajuntament de Castellnou de Bages, que ens ha facilitat en tot el que ha estat possible la nostra tasca investigadora, ens ha proporcionat la informació pertinent i posat en contacte amb els habitants del municipi que poguessin col·laborar en el projecte. Particularment, voldríem agrair a en Josep Maria Baraldés Casanova de La Sala la seva col·laboració i implicació, perquè sense ella no haguéssim pogut fer gran part d’aquest inventari. També volem agrair l’ajuda de l’Ignasi Servitja, regidor de Medi Ambient i Patrimoni, i de l’Alba Sandiumenge Sanmartí, administrativa de l’Ajuntament de Castellnou, per facilitar-nos la feina, resoldre dubtes, posar-nos en contacte amb els veïns i aconseguir informació. Igualment, a l’Ester Cruz Serrallonga, secretària de l’Ajuntament de Castellnou; i a en Josep Peramiquel Cols, assessor de l’Ajuntament de Castellnou.

També hem de donar les gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Bages, l’Arxiu Episcopal de Vic, l’Arxiu Municipal de Castellnou de Bages, la Biblioteca del Casino de Manresa, la Biblioteca Joan Triadú de Vic, la Biblioteca Pare Ignasi Casanovas de Santpedor, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el Local Social de Les Pinedes de Castellnou, el Museu de Castellnou i el Museu Comarcal de Cervera.

Per últim, volem agrair molt especialment a tots aquells habitants del municipi que ens han transmès els seus coneixements, ens han acompanyat pel territori, han ajudat a trobar els elements a inventariar, i han col·laborat en tot allò que els ha estat possible. D’una banda, a Josep M. Baraldés Gras de La Sala, Toni Batista Brisset, Montserrat Casanova Casamitjana de La Sala, Josep de la Casa Colònies Don Bosco, Pepita Esquius Dorca de Les Pinedes, Jordi Fàbregas Sala de Cal Pere, Fina de la Casa Colònies La Figuera, Ramon Padró Vers de Cal Mau, Marc Rovira Vilaseca de La

2

Roca, Ignasi Sala Molins de Cal Tatxeta, Adriana Travé Giralt i família, Pere Vila Rovira pel seu “Recull històric. Castellnou de Bages”, Francesc Vilaseca Sellarés de Vilaseca, Concepció Vilaseca Soler de La Roca, Cristina Villa Casanovas de Cal Nofre. D’altra banda, a en Josep Escaler, sense qui aquest inventari no hagués estat possible, i a la seva família; Joan Casanova Casamitjana i família; Joan Castellà; Joaquim Trigo; Enric Lloses; Montserrat Ferran Baqué i família; Teresa Ferran Saladrigas i família; Margarita Morera i família; família Garcia de Les Vilaredes; i a tots aquells a qui haguem pogut oblidar. A tots ells, gràcies per l’ajuda que tan amablement ens han donat.

3 2. PRESENTACIÓ

La següent memòria forma part de l`Inventari de Patrimoni Cultural del municipi de Castellnou de Bages, una iniciativa impulsada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 1998 per facilitar una eina de coneixement del patrimoni cultural local als municipis de la província de Barcelona. L’objectiu principal d’aquest és la recopilació exhaustiva de patrimoni cultural i natural dels municipis, per tal de proporcionar una eina bàsica per al seu coneixement, gestió, difusió, i conservació. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Castellnou de Bages ha fet una sol·licitud a la Diputació de Barcelona per tal que es porti a terme el projecte. Després de l’aprovació del mateix, l’Oficina de Patrimoni Cultural ha encarregat la seva realització a la Laura Llorens Travé, llicenciada en Humanitats i màster en Gestió de Patrimoni Cultural; la Marta Lloret Blackburn, llicenciada en Humanitats i màster en Gestió de Patrimoni Cultural; i a en Jordi Tornés Bes, llicenciat en Història de l’Art i màster en Gestió de Patrimoni Cultural. El mes d’octubre de l’any 2006 s’ha procedit a iniciar l’inventari, que s’ha realitzat en un període estimat en cinc mesos des de la primera reunió, i que s’ha executat en tres fases principals.

4 3. METODOLOGIA

La primera fase d’execució de l’inventari consisteix en fer una recerca documental, amb la finalitat d’introduir i establir uns paràmetres bàsics, que serviran com a punt de partida per obtenir una primera relació dels béns patrimonials del municipi. Així, s’ha recopilat informació a la Biblioteca del Casino de Manresa, la Biblioteca Joan Triadú de Vic, la Biblioteca Pare Ignasi Casanovas de Santpedor, el fons del Centre Excursionista del Bages, i el fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. També s’han consultat l’Arxiu Comarcal del Bages, l’Arxiu Episcopal de Vic, l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, l’Arxiu Mas del Centre Excursionista de Catalunya i l’Arxiu Municipal de Castellnou de Bages. Cal afegir que l’arxiu parroquial de Castellnou es va perdre per complet, en ser cremat durant la guerra civil. D’altra banda, s’ha consultat l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA), l’Inventari del Patrimoni Arqueològic (CCAA) l’Inventari de Patrimoni Etnològic (IPEC) i l’Inventari de Patrimoni Industrial (IPIC), promoguts pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb un total de quatre béns arquitectònics i quatre arqueològics dins el municipi; i l’Inventari d’arbres monumentals i d’espais naturals i l’Inventari de Zones Humides, promoguts pel departament de Medi Ambient de la Generalitat; essent aquest últim l’únic en el que s’ha trobat un element natural inventariat, els Llacs de La Vila (fitxa 131). Pel que fa a la planimetria emprada, hem utilitzat els mapes virtuals de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, de Castellnou de Bages: topogràfic de 1:50.000; topogràfic de 1:25.000; topogràfic de 1:5.000; ortofotoimatge de 1:5.000, ortofotoimatge de 1:25.000. Igualment, hem emprat el mapa facilitat per l’Ajuntament, editat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’associació El Cardener.

Pel que fa a la segona fase, el treball de camp s’ha fet dividint el territori en dues grans zones: el sud i el nord del terme municipal. Per a aquesta fase ha estat fonamental la col·laboració dels habitants del municipi, ja sigui per a localitzar els béns com per apropar-nos-hi. A partir del coneixement de la zona dels veïns de Castellnou, hem aconseguit ampliar el llistat notablement, sempre seguint uns criteris de selecció establerts. Aquests, tenen en compte el valor historicoartístic de bé i la seva rellevància dins el territori. Per exemple, al tractar-se d’un municipi que ha estat tan fortament lligat a l’explotació de la vinya, els elements com les tines tan sols s’han inventariat

5 individualment en els casos en què representaven un exemplar destacat. Igualment, però, en totes aquelles cases en què n’hem trobat (la major part), ho hem fet constar a la descripció de la seva fitxa corresponent.. La tercera fase de treball de gabinet ha estat bàsicament l’organització i informatització de la informació recopilada, tant en la fase de buidatge bibliogràfic com en la de treball de camp. Una vegada redactada la memòria, un tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural, en aquest cas la Teresa Reyes Bellmunt, s’encarrega de supervisar que les fitxes s’hagin fet seguint els criteris d’intervenció marcats des de l’inici per l’OPC. Finalment, es prepara per presentar l’inventari a través del Sistema d’Informació Geogràfica.

Dins de l’inventari, les masies s’han introduït seguint la classificació de masies d’estructura clàssica que va fer Josep Danés i Torras. Aquesta classificació parteix de la base que hi ha tres famílies bàsiques de tipologia de masia, que es determinen a partir de les seves cobertes.

El primer grup el formen les masies que tenen la coberta que desaigua a la façana principal i posterior, amb el carener paral·lel a la façana principal, i que pràcticament no admet variacions. El segon grup el formen les masies amb el carener perpendicular a la

6 façana principal, i amb les vessants que desaigüen a les façanes laterals. Aquest és el model clàssic per excel·lència i que, segons Danés, admet fins a sis variacions diferents, entre les quals hi ha la basilical, en què les golfes sobresurten a sobre la coberta, a la part central de la façana. Per últim, el tercer grup el formen les masies de quatre vessants, que admet variacions en les torres que se solen incorporar. A Castellnou de Bages la major part de masies es troben dins el tipus I i II, ja que del tercer tipus no se n’ha trobat cap.

3.1. Criteris d’intervenció

Per fer l’inventari, l’Oficina de Patrimoni facilita una base de dades programada en MS Access 2000, en la que els elements s’ordenen en fitxes que contenen uns camps d’informació tancats. Els elements patrimonials es troben ordenats en aquestes segons els diferents àmbits i tipologies, que vénen precedides per un codi:

1. Patrimoni immoble

1.1. Edificis 1.2. Conjunts arquitectònics 1.3. Elements arquitectònics 1.4. Jaciments arqueològics 1.5. Obra civil

2. Patrimoni moble

2.1. Elements urbans 2.2. Objectes 2.3. Col·leccions

3. Patrimoni documental

3.1. Fons d’imatges 3.2. Fons documentals 3.3. Fons bibliogràfics

4. Patrimoni immaterial

4.1. Manifestacions festives 4.2. Tècniques artesanals

7 4.3. Tradició oral 4.4. Música i dansa 4.5. Costumari

5. Patrimoni natural

5.1. Zones d’Interès natural 5.2. Espècimens botànics singulars

Igualment, les fitxes contenen les següents dades de cada element inventariat: Número de Fitxa, Denominació, Lloc/Adreça, Titularitat, Nom del Propietari i adreça, Ús Actual, Descripció, Observacions, Estat de Conservació, Autor, Estil/Època, Any, Segle, Emplaçament, Coordenades UTM, Altitud, Accés, Fitxes associades, Història, Bibliografia, Núm. Inventari de la Generalitat, Protecció, Autor de la Fitxa i Data de registre i modificació.

Els criteris generals de selecció que s’han seguit per incloure els elements en aquestes fitxes segueixen diverses consideracions. D’una banda, els elements que sense dubte han de formar part de l’inventari són tots aquells que disposen de protecció (en aquest cas, tan sols la Torre dels Moros –fitxa 209- compleix aquest punt), així com tots aquells elements que es trobin dins d’un altre inventari, com pot ser l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l’Inventari del Patrimoni Arqueològic, l’Inventari del Patrimoni Etnològic, etc.; o bé que formin part de les Normes Subsidiàries o bé del Catàleg Municipal de protecció, que en el cas de Castellnou de Bages són inexistents.

D’altra banda, per la resta de béns, el criteri de selecció principal ha estat pel valor historicoartístic dels elements, tenint en compte alhora el seu context i el valor que li atorguen els habitants del municipi. En canvi, els elements que s’han descartat han estat aquells que han perdut el seu valor a causa d’una intervenció poc respectuosa, aquells que són repetitius o bé que s’han considerat poc representatius.

Cal afegir que aquest inventari, en cap cas, és una recopilació d’elements tancada, sinó que quan es cregui convenient, es pot ampliar amb nous elements que en aquesta primera fase no es van contemplar, sempre amb la supervisió d’un tècnic, i informant-ne a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

8 4. DIAGNÒSTIC

4.1. Marc geogràfic i medi físic

El municipi de Castellnou de Bages, de 29,21km², es troba al massís muntanyós central de la comarca del Bages, ubicada a la Catalunya Central. Limita a tramuntana amb els municipis de Navàs i Balsareny, a llevant amb Sallent, a migdia amb Santpedor i Callús i a ponent amb Súria. El terme, que presenta una altitud mitjana de 469m, està flanquejat per les conques dels rius Llobregat i Cardener, que s’encaminen cap el Pla de Bages.

Castellnou és un municipi amb un terreny agrest i muntanyós regat per diversos torrents, molts completament secs, i tres rieres. Així, el Riu d’Or (Riudor o Ridor) – fitxa 68–, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, entra a Castellnou pel sud-est de la Torre dels Moros (fitxa 209) i en surt més avall del mas d’El Flequer (fitxa 66), per acabar desaiguant, més enllà de Sant Benet de Bages, al Llobregat. A l’oest del terme trobem la riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122), que neix prop del mas Casamitjana (fitxa 124) i abandona el municipi per l’oest de la masia de Vilatorrada (fitxa 63) cap a Callús, on desaigua al Cardener. Finalment, el nord-oest és regat per la riera del Tordell (d’Argençola, de Castellnou, de les Vilaredes o de Sant Cugat) –fitxa 137-, que neix a Navàs, entra a Castellnou per la zona del mas de Les Vilaredes (fitxa 118) i per El Puig (fitxa 129) i en surt cap a Súria, en el punt on trobem la masia de Torroella, on desemboca també al Cardener. Al pas per la zona de La Vila d’Argençola (fitxa 130), es construïren una sèrie de rescloses a la riera a principis del segle XX; són els anomenats Llacs d’Argençola (fitxa 131), de gran interès natural.

Geològicament, el terme «rau en terreny de l’era terciària, formació oligocènica lacustre, i la característica de les seves terres argilenques és de color vinosa, com també en afloracions, blavosa. Entre les roques dominen les calcàries i arenisques, en abundància la coneguda amb el nom de Saldó, de gra molt fi. També hom pot constatar algunes afloracions de pudinga amb elements de poc volum. En filons s’hi troba el sulfat de calç –guix parrell» AA.VV. (1981:242). També es troben formacions

9 ferruginoses i betes de lignit entre els materials de la “Formació Artés”, prop del Toll de la Por (fitxa 59), a la riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122). Com s’ha esmentat, el relleu d’aquest municipi és muntanyós: la serra de Castellnou, que inclou l’anomenat serrat de les Florestes, presenta un relleu accidentat amb zones destacables com el serrat de Lourdes i els turons de Vilatorrada i de la Costa de la Vila, que limita amb Santpedor.

La població forestal del municipi consta, fonamentalment, de pi blanc a les solanes i de pinassa i vegetació de sotabosc (falguera, esbarzer, arboç) a les obagues. També resten alguns exemplars d’alzina –que en condicions normals ocuparien la major part del territori, però que amb l’antic auge de la vinya van desaparèixer –, roure i, a les zones més fondes de les valls, pollancre. Els principals arbusts són el corner, l’arboç, el tortellatge i el romaní. Els animals salvatges que habiten aquests paratges són la perdiu, el conill, la llebre, el duc, la garsa i el pardal, a més dels animals migratoris.

4.2. Poblament, estructura econòmica i comunicacions

Actualment, Castellnou de Bages compta amb una població censada de 929 habitants, distribuïts entre els masos del terme i les urbanitzacions d’El Serrat, La Figuerola o La Figuera i Les Pinedes; ens trobem, doncs, davant una població molt dispersa pel territori. El nucli històric més antic de població es troba al voltant de la parròquia de Sant Andreu de Castellnou, mentre que un altre nucli important foren les cases alineades d’El Putxot (fitxa 22), avui en ruïnes, sorgides de la important especialització vitivinícola del segle XIX. Entre els nuclis moderns, El Serrat fou construït a l’extrem sud-est del terme, entre l’església de Sant Salvador de Torre Abadal (fitxa 49) i la Costa de la Vila, que entra al terme de Santpedor. El camí entre Santpedor i el nucli de Castellnou, recentment millorat i reasfaltat, travessa aquesta urbanització de sud a nord. Les Pinedes, urbanització situada també al sud del municipi, disposa d’una camí asfaltat d’accés, que s’agafa més al nord d’El Serrat, al camí entre Santpedor i Castellnou. Finalment, La Figuerola o La Figuera es troba situada entre el nucli antic de Castellnou i la casa de colònies d’El Sallés de Figuerola (fitxa 76).

10 Si es fa un recorregut per l’evolució de la població del terme s’haurà de tenir en compte un factor important: el llogaret d’Argençola no fou agregat a Castellnou fins el 1833 i, anteriorment, s’incloïa indistintament als fogatges de Balsareny o de Castellnou. Així doncs, és difícil saber si la població realment disminueix d’un fogatge a un altre o és perquè no s’ha comptabilitzat Argençola. No obstant, sabem del cert que al fogatge de 1553 el llogaret consta dins de Balsareny. De fet, la separació de més de dues hores a peu entre Castellnou i Argençola i la manca d’una carretera que comuniqui aquestes zones, motivaren que el bisbe de Vic, l’any 1868, assignés un tinent a Santa Eulàlia d’Argençola (fitxa 158), com a entitat eclesiàstica depenent de la parròquia de Castellnou. La dispersió i aïllament de la població, juntament amb el decreixement d’aquesta, van afavorir que l’any 1972 Sallent i Súria sol·licitessin l’annexament d’una part del terme; fet que, finalment, no ocorregué.

En línies generals, però, la població de Castellnou experimentà un creixement, amb els seus alts i baixos, a partir de l’auge de la vinya, des del segle XVI fins a mitjan segle XIX. Després, amb l’arribada de la fil·loxera, el descens de població, sobretot a causa de l’emigració, fou considerable. Des de 1920, la davallada fou ininterrompuda i s’agreujà, especialment, a la dècada dels anys quaranta. Així, «el 1975 Castellnou de Bages tenia 81 habitants, encara que, d’aquests, el 64,2% es trobava entre els 15 i els 64 anys d’edat: ens trobem amb una població jove» AA.VV. (1991:252). Aquest fet, juntament amb l’arribada de població a les noves urbanitzacions d’El Serrat, Les Pinedes i La Figuerola o La Figuera han fet créixer el número d’habitants censats al terme, fins als 929 actuals.

Com s’ha esmentat, aquesta estructura de població ha vingut determinada, en certa part, per les comunicacions existents al municipi. Així, la única via de comunicació que uneix la zona de Castellnou amb Santpedor és un camí, actualment arreglat i reasfaltat, que travessa la urbanització d’El Serrat, segueix per la zona sud-est i est del terme, entre una concentració notable de masos, fins el nucli antic de Castellnou. Per arribar a la zona d’Argençola cal agafar la carretera BP-4313, que uneix Súria i Balsareny. No trobem, però, cap carretera ni cap camí asfaltat que uneixin Castellnou i Argençola, de manera que el terme queda mal comunicat interiorment. És considerable el nombre de camins que recorren el municipi, tot i que alguns estiguin impracticables per ser

11 recorreguts amb automòbil. També cal destacar els camins marcats per al senderisme que inclouen diverses rutes.

En relació al transport públic, trobem una línia de transport escolar entre Santpedor i Castellnou de Bages (L-20), que para a les tres urbanitzacions del terme.

L’estructura econòmica de Castellnou ha anat canviant al llarg del temps en funció de la població, de les comunicacions i de les vicissituds, factors, tots ells, entrellaçats i dependents. Des del segle XVI fins mitjan segle XIX, Castellnou anà introduint progressivament el cultiu de la vinya, fins a un punt d’especialització molt important. El conreu de cereals, llegums i oliveres era anecdòtic i, amb prou feines, donava l’abast per alimentar els habitants del municipi. No obstant, amb l’arribada de la fil·loxera, s’abandonà la major part d’aquest cultiu, tot i els intents de continuar-lo amb l’empelt entre el peu americà, resistent a la plaga, i el cep autòcton. El resultat fou una planta més dèbil i que moria més fàcilment. Les escasses restes d’aquest cultiu avui dia són d’aquest tipus de cep.

Actualment, les zones de bosc i pasturatges (83%) han ocupat gran part del terreny cultivable del municipi, que actualment se situa en un 17%. L’agricultura de secà representa un 85,3% de les terres conreades, sobretot les plantacions de blat, ordi i farratges; «segueixen la vinya, amb un 9,6%; l’olivera, amb un 2,4%; l’ametller, amb 1,7%; i els cereals de regadiu, amb un 0,8%» AA.VV. (1991:258)

La indústria és una activitat pràcticament inexistent al municipi. Només trobem indicis d’una mina de lignit, obra del segle XIX, i d’una destil·leria, La Fassina (fitxa 50), on es produïa aiguardent. Així doncs, a part de la gent que es dedica a la pagesia, la majoria d’habitants de Castellnou treballen fora del municipi, ja que l’activitat econòmica i l’oferta de feina és escassa.

4.3. Breu síntesi històrica

12 Hi ha testimonis de la presència de cultures prehistòriques a Castellnou gràcies a la troballa de destrals neolítiques, conegudes amb el nom de “pedres de llamp” conservades a les masies, i com és costum a la Catalunya rural, usades com a protectores en cas de tempesta. També es coneix l’existència d’un poblament ibèric (lacetans) a la Costa de la Vila, que es troba en un punt termenal amb Santpedor. Està datat entre el darrer terç del segle V a.C. i començaments del segle III a.C. Per contra, hi ha molt poques dades sobre l’època romana a Castellnou, només s’han trobat algunes monedes d’època republicana al jaciment de Les Pinedes, fruit del contacte entre ibers i romans.

L’actual terme de Castellnou es trobava sota domini de l’Imperi Carolingi a principis del segle IX i també formava part de la Marca Hispànica, la zona de frontera entre els comtats cristians i l’emirat de Còrdova. Durant la segona meitat del segle IX es va implantar progressivament el sistema feudal. El terme de Castellnou era conegut amb el nom de Buc o Bugo, i ja apareix documentat el 952 en unes donacions de terres al monestir de Sant Benet de Bages. El terme es trobava sota la jurisdicció del Castell d’Or, que era de propietat comtal i estava situat al centre d’un gran alou entre els termes de Santpedor i de Buc. Val a dir, però, que l’actual nucli d’Argençola pertanyia, en aquells moments, al Castell de Balsareny. El Castell d’Or va ser destruït durant la incursió d’al-Mansur el 999, però els comtes no van edificar-lo de nou i això va motivar que el terme de Buc o Bugo restés sense cap mena de protecció fins el 1001, moment en què apareix documentat el Castell Nou, situat al terme de Buc. El nom de Castellnou anà substituint el nom de Buc o Bugo progressivament.

El domini del castell va correspondre als comtes de Barcelona i, com a tal, la comtessa Ermessenda infeudà al comte Guifré de Cerdanya el castell de Castellnou anomenat del Buc, entre d’altres, i el dit comte entre el 1018 i el 1023 jurà fidelitat a la comtessa per aquest castell i d’altres. «El domini feudal era en mans de la família Balsareny, així el 1020 Guifré de Balsareny vengué a la seva muller Ingilberga el castell de Castellnou. Aquesta dama el deixà en el seu testament del 1038 al seu fill Bernat Guifré de Balsareny, el qual el 1045 dictà el seu testament i el deixà a la neboda Guilla, de la família Lluçà. Aquesta dama havia estat la segona muller del comte Berenguer Ramon I

13 i després es casà de nou amb el vescomte de Barcelona Udalard II; així el castell de Castellnou de Bages quedà incorporat al patrimoni vescomtal barceloní.

El castell quedà sota domini vescomtal fins que Berenguer de Guàrdia, com a hereu del patrimoni, en el testament deixà el 1187 a Arbert de Castellvell el castell de Castellnou de Bages, en alou franc i lliure. No sabem com, però degué passar a mans reials, ja que el 1246 el rei Jaume I el permutà al bisbe de Vic per diversos béns situats al regne de València. Els bisbes vigatans uniren aquest castell al de Sallent, que reberen al mateix moment, i al d’Artés que ja tenien, i formaren una sola baronia, si bé mantenint la separació dels diversos termes. El 1321 els bisbes requeriren del rei Jaume II la confirmació de la jurisdicció que tenien en els tres castells.» AA.VV. (1984:198). El domini dels bisbes vigatans perdurà fins al segle XIX.

Avui dia no queden restes suficients per aclarir la ubicació exacta del castell, però hi ha dues teories. La primera hipòtesi defensa que l’anomenada Torre dels Moros (fitxa 209) formava part del castell, ja que al voltant de la torre queden restes d’antigues edificacions, però amb la construcció del nou cementiri de Castellnou de Bages s’establí una nova teoria arran del descobriment d’un pany de paret dins l’antiga rectoria que estava construït amb la tècnica de l’opus spicatum i que es podria datar a la mateixa època que el castell; per tant es pensa que podria haver estat una paret del castell nou.

El pas a l’època moderna no presenta a Castellnou de Bages cap contratemps polític especial. La tranquil·litat de poble rural aïllat només fou alterada al compàs de les transformacions socioeconòmiqes de fons que vincularen la contrada als mercats nacionals i americans.

Segurament per condicions òptimes per al conreu de la vinya, Castellnou es va especialitzar en el monocultiu d’aquesta planta. En les temporades de menor feina en les tasques de la vinya, molts pagesos s’arribaven a l’Urgell i la Cerdanya per col·laborar en la sega. No hi ha dades sobre l’inici de l’especialització vitivinícola, però es coneix que als segles XVI i XVII el vi premsat a Castellnou ja era objecte de comercialització als mercats principals, sobretot de Manresa. Altrament no es comprendria la dedicació exclusiva al conreu de la vinya durant els segles XVIII i XIX fins a l’aparició de la fil·loxera. Els aiguardents i vins de Castellnou eren coneguts arreu, ja que la seva

14 comercialització, en mans de la burgesia comercial manresana, abraçava àrees molt llunyanes. Els traginers transportaven el vi en grans bótes fets de pell de be.

El segle XVIII fou, sens dubte, una època de gran prosperitat, cosa que es reflecteix en l’engrandiment del poble a base de les noves cases que s’aixecaren, cases que es distingien pels grans tinars –revestits a l’interior per rajoles de ceràmica, cuites als forns del poble– que hi tenien adossats, destinats a l’elaboració i conservació del vi. Aquestes cases eren de més grandària que les masies de major solera –construïdes gairebé totes entre els segles XIII i XIV–, moltes de les quals també foren reconstruïdes en aquest període.

Pel que fa a la Guerra del Francès, a Castellnou no hi ha notícies de fets molt rellevants, a part del pas de tropes que hi hagué pels camins del municipi. Del que es té més informació és de les guerres carlines ja que tingueren un ampli ressò entre la població. El 1862 hi hagué una escomesa entre una partida carlina i soldats liberals, que va provocar quatre morts. Al lloc de la baralla, s’hi va plantar una creu de ferro, que fa la funció de fita comuna als termes de Balsareny, Castelladral i Castellnou.

El segle XIX va ser important per Castellnou per diverses raons, la primera fou a l’any 1833, quan es va constituir el municipi actual, amb l’annexió d’Argençola. El 1845 es van produir les deliberacions de les quals va resultar la independència municipal, basada en el fet que la unió de Castellnou i Argençola gaudia d’un nombre d’habitants suficients.

En el terreny econòmic Castellnou tingué grans dificultats: la fil·loxera que, a finals del segle XIX va travessar els Pirineus, destruí la vinya que s’havia constituït pràcticament en monocultiu des del segle XVIII. La rapidesa de la plaga va deixar la població sotmesa a la misèria en dos anys. En la recerca d’alternatives, es va intentar la introducció del peu americà, immune a la fil·loxera, però aquest, empeltat amb la vinya autòctona, era molt més delicat, necessitava un procés molt més llarg i costós per donar fruits i, a més, moria més ràpidament. Malgrat tot, la poca vinya que hi ha actualment a Castellnou és d’aquest tipus. La segona alternativa fou el canvi cap a una altra mena de productes, però el procés fou lent i no donà fruits fins ben avançat el segle XX. Les conseqüències de la fil·loxera foren, d’una banda, l’emigració, que va agreujar la

15 tendència de descens de la població, i d’una altra, l’abandonament de cases i terres, com el cas d’El Putxot (fitxa 22), i va fer que augmentessin els terrenys erms, recuperats novament pel bosc.

El segle XX representa, per una banda, la reconstrucció de l’economia del municipi després de la crisi de la vinya i, per l’altra, la fi de l’aïllament tradicional i l’obertura econòmica i cultural que passava, necessàriament, per la millora de les comunicacions. El pas a la producció cerealística i al conreu de petits horts no fou ni fàcil ni ràpid en unes terres on la vinya representava pràcticament la totalitat de la producció agrícola en els segles anteriors.

La guerra civil no va afectar gaire a una economia d’autoabastament com la de Castellnou. Durant els anys de la postguerra es van posar en conreu terrenys erms i es van comprar finques i cases abandonades. Va començar també la introducció de la maquinària al camp i juntament amb la incipient industrialització dels pobles veïns, va afavorir l’emigració, de manera que es va agreujar el despoblament de Castellnou. Les males comunicacions són una bona explicació d’aquest fet. L’any 1935 l’alcalde va sol·licitar un expedient de carretera pel camí veïnal de Santpedor fins a la carretera de Moià a Calaf. La millora en la facilitat de desplaçament serà important, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX, amb la generalització de l’ús de l’automòbil, no ha estat senzill l’accés a Castellnou. La proliferació d’urbanitzacions dins el terme municipal ha ajudat també en aquest sentit. L’interès per Castellnou a fora és ben clar amb la venda de nombroses cases i terres a forasters, fet que va culminar amb la venda del nucli del poble per 125.000 pessetes l’abril de 1966 a la Congregació Salesiana de Barcelona, i va ser transformat en lloc de colònies d’estiueig. La guerra civil, a més, va tenir diferents conseqüències com l’abandonament d’armament i bombes, restes de les quals encara es troben, i també la presència dels maquis que, tot aprofitant el difícil accés i els bons amagatalls, acamparen pel terme fins ben entrada la dècada dels seixanta.

Un altre fet històric remarcable que va tenir lloc a Castellnou, va ser la mort de Ramon Vila Capdevila, més conegut com a “Caracremada”. Ramon Vila era un maqui nascut a Peguera (Berguedà) el 2 d’abril de 1908 i que va trobar la mort al paratge de la Creu a Castellnou de Bages el 7 d’agost de 1963. Ramon Vila “Caracremada” feia el camí de

16 tornada cap a França després d’haver destruït unes torres de llum prop de Castellnou, era de matinada, i quan era a l’altura del mas de la Creu (fitxa 117), un control de la Guàrdia Civil li va cridar l’alto, però no va respondre, cosa que va provocar un tiroteig en el qual Ramon Vila resultaria ferit de mort. El 8 d’agost de 1963 seria enterrat prop de l’església de Sant Andreu de Castellnou de Bages (fitxa 47). El 1999, amb la construcció del nou cementiri, les restes de Ramon Vila es van traslladar en un fossar dins el cementiri de Castellnou (fitxa 78).

4.4. Toponímia

El nom de Castellnou de Bages va aparèixer al voltant del segle XI. Anteriorment el terme s’anomenava Buc o Bugo i es trobava sota el domini del castell d’Or, però aquest va ser destruït al segle X. No va ser fins al segle XI que es va construir un nou castell, i va ser a partir d’aquell moment que el nom del terme va passar progressivament de Buc a anomenar-se Castell Nou. El nom modern de Castellnou de Bages prové de la grafia aglutinada de Castell Nou i del determinatiu comarcal Bages.

L’actual escut de Castellnou de Bages va ser aprovat en sessió plenària el 26 d’abril de 1989. L’escut caironat, de sinople un lleó d’or lampassat i armat de gules. Per timbre una corona mural de poble. El lleó és un senyal tradicional que ja apareix en els escuts del poble almenys des de 1876, però es desconeix quina relació té amb la localitat.

4.5. Mapes generals del terme i del seu patrimoni cultural i natural

17 18 19

20 4.6. Estat Legal de Protecció

El municipi de Castellnou de Bages tan sols té un element protegit. Es tracta de la Torre dels Moros (fitxa 209), que té la màxima figura de protecció, ja que és un BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). Aquest element, alhora, es troba dins de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) realitzat per la Generalitat de Catalunya. També trobem dins aquest últim inventari la capella de Santa Margarida de Viladepost (fitxa 105), l’església parroquial de Sant Andreu (fitxa 47) i l’església de Sant Salvador de Torre Abadal (fitxa 49). D’altra banda, un altre element que es troba inventariat és la zona dels Llacs d’Argençola (fitxa 131), dins de l’Inventari de Zones Humides, igualment efectuat per la Generalitat de Catalunya. Per últim, al terme de Castellnou hi ha quatre béns dins de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, a les Cartes Arqueològiques, que són: els jaciments medievals de la Casa Rectoral de Castellnou (fitxa 103), l’Església de Sant Andreu (fitxa 103), El Turó al Nord de Cal Ticó (fitxa 155) i el jaciment del Bronze Antic a Romà de Les Pinedes (fitxa 100). Tot i així, cal remarcar que el fet d’estar inclosos en aquests inventaris no els atorga cap protecció legal.

Cal esmentar que des de la declaració del Decret del 14 de març de 1963, les creus de terme passen a ser BCIN a partir del moment en què la seva antiguitat supera els 100 anys. Dins el terme de Castellnou de Bages tan sols s’ha trobat una creu de terme, a la zona d’Argençola, que data del 1923. Per tant, l’any 2023 passarà automàticament a adquirir aquesta figura de protecció.

4.7. Equipaments patrimonials

4.7.1. Museu de Castellnou de Bages El museu de Castellnou (fitxa 79) es va inaugurar l’any 2000 i està instal·lat a la planta baixa del cos II de l'antiga casa rectoral (fitxa 103), sota la volta contigua a la façana de ponent, aprofitant un espai que es va deixar durant la intervenció que va transformar l’antiga casa rectoral en el nou cementiri municipal. La sala que es va destinar al museu eren unes antigues dependències agrícoles. L'interior del museu és de planta rectangular amb una volta de canó apuntada. Al mur interior hi ha una obertura que dóna al

21 cementiri. La volta presenta restes d'arremolinat i el terra és de gres modern. Al fons de la sala hi ha un alçat de pedra.

El museu acull una exposició sobre la història local de Castellnou. L'exposició està dividida en vuit espais, disposats en plafons informatius, amb text i fotografies, i vitrines, que tracten els següents temes:

1. Origen i història de Castellnou de Bages 2. Ramon Vila Capdevila (vitrina: s'hi poden veure les botes que calçava el Caracremada quan va caure mort) 3. Castellnou de Bages, l'any 2000 4. L'església de Sant Andreu 5. El nou cementiri municipal 6. La casa rectoral 7. Els estudis de coneixement (mostra de ceràmica i altres utensilis) 8. Les idees del projecte (transformació de la casa rectoral en cementiri)

La sala també compta amb una maqueta del nucli de Castellnou. A més a més, a la zona alçada de la sala s'hi exposen les pintures del Concurs de Pintura Ràpida que se celebra per la Festa Major. El museu no té horari de visita estable, sempre que es vulgui visitar s’ha de concretar amb l’ajuntament.

4.7.2. Arxiu municipal de Castellnou de Bages L'Arxiu Municipal de Castellnou (fitxa 104) es troba a la primera planta, al costat de la sala de plens de l’edifici de l’Ajuntament, inaugurat el 1996. Conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XIX fins l'actualitat. També inclou els documents que els ciutadans i les entitats locals han volgut cedir o donar. L'Arxiu ha estat ordenat, condicionat i inventariat gràcies al programa que desenvolupa, des de 1992, la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments de la província.

L'Arxiu s'ha ordenat a partir de 14 matèries amb els seus subtemes. Les matèries són les següents:

22 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Beneficència i assistència social 5. Sanitat 6. Obres i urbanisme 7. Seguretat ciutadana 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Instrucció pública 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris 14. Col·leccions factícies

L’arxiu és consultable sempre i quan es demani a la secretaria del mateix Ajuntament.

4.8. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme

Com passa a la majoria de poblacions petites, els ajuntaments no poden destinar gran quantitat de pressupost en patrimoni. Castellnou de Bages és una població de menys de 1000 habitants, però amb un terme municipal molt gran, aproximadament de 30 quilòmetres quadrats, i amb molt patrimoni repartit pel municipi.

En els últims anys, l’Ajuntament en col·laboració amb la Diputació de Barcelona han fet dues grans intervencions per rehabilitar l’església parroquial de Sant Andreu de Castellnou (fitxa 103) i per a la construcció del nou cementiri municipal. Han estat dues inversions molt importants i molt significatives pel municipi, però si es té en compte tot el volum de patrimoni que té Castellnou, s’hauria de seguir invertint en d’altres elements patrimonials. En el municipi hi ha molts masos i barraques de vinya, elements molt característics de la zona, que estan en perill de ruïna i que caldria recuperar-los. Així doncs, caldria trobar solucions perquè els propietaris estiguin disposats a invertir la

23 quantitat necessària per realitzar aquestes millores i també trobin el recolzament necessari de les administracions. 4.8.1. Ànalisi dels elements

Per tal d’obtenir una visió global, a la vegada que amb dades concretes, sobre la situació del patrimoni de Castellnou en termes de percentatge d’elements que presenten unes característiques determinades, s’ha elaborat aquest estudi que desglossa: titularitat, tipologies, èpoques, ús actual, estat de conservació, accés i protecció.

Titularitat

Com es pot apreciar al gràfic, més del 88% dels elements són de titularitat privada, de manera que molts propietaris, amb diferents elements patrimonials dins les seves terres, els hi és difícil assumir les despeses de restauració i manteniment d’aquests béns sense ajuts externs.

TITULARITAT

12%

88%

Pública Privada

24

Tipologies

Castellnou presenta una gran varietat d’elements de diferents tipologies, encara que les predominants són edificis (27,31%), elements arquitectònics (35,65%) i zones d’interès (6,48%) que representen gairebé el 69% del patrimoni del terme. També és notable el nombre d’objectes (6,02%) i d’obra civil (5,56%). Tot seguit trobem jaciments (5,09%) i fons documental (3,70%), mentre que cada tipologia restant no supera el 3%.

TIPOLOGIES

1% 6,48% 0,93% 2,78% 0,93% 3,70% 27,31% 1,39%

6,02%

0,93%

5,56% 2,31%

5,09%

35,65%

Edifici Conjunt arquitectònic Element arquitectònic Jaciment Obra civil Element urbà Objecte Col·lecció Fons documental Manifestacions festives Tècniques artesanals Tradició oral Música i dansa Zones d'interès

25

Èpoques

D’un 14,81% d’aquests elements no se n’ha pogut determinar l’època i, possiblement, comprenen més d’un període històric a causa de les modificacions sofertes. Més del 33% són d’època moderna-contemporània i un 30% d’època moderna-contemporània; això implica que aquests elements foren construïts en època moderna, tot i que han patit modificacions fins l’actualitat. També s’ha detectat béns pertanyents a les èpoques medieval i moderna i, fins i tot, trobem algun jaciment prehistòric.

26 ÈPOQUES

0,46% 3,24%

14,81% 6,48%

11,57%

30,09%

33,33%

Bronze antic Medieval Medieval-Moderna-Contemporània Moderna Moderna-Contemporània Contemporània Indeterminat

Ús actual

Gairebé el 41% dels béns de Castellnou es troben sense ús, fet degut, en part, al mal estat de conservació en que es troben o a la manca d’utilitat del bé en l’actualitat (barraques de vinya, tines, etc.), com es veurà més endavant. La resta d’elements són, sobretot, vivendes, ja siguin primeres residències (6,02%) o habitatges temporals (4,17%), i d’ús decoratiu (6,02%). També és important el percentatge d’elements abandonats (4,63%), la majoria masos.

27 ÚS ACTUAL 1,39% 10,65% 0,93%

0,93% 40,74% 0,93% 1,39% 0,93%

4,63%

1,85% 0,93% 2,31% 0,93% 1,39% 4,17% 4,17% 0,93% 4,17% 6,02% 2,78% 0,93% 6,02% 0,93%

Sense ús Decoratiu Commemoratiu Arxiu Magatzem Habitatge Habitatge temporal Casa de colònies Font Vigent Desaparegut Celebració litúrgica Toll Religiós Pont Abandonat Riera Parets de vinya Pallissa Presa En reformes Resclosa Altres

La resta de patrimoni representa percentatges més petits, que anirien del 0,93% al 2,78%, i que inclou: arxiu, ús vigent, toll, pallissa, resclosa, magatzem, casa de colònies, element desaparegut, ús religiós, riera, presa, ús commemoratiu, font, celebració litúrgica, pont, parets de vinya i element en reformes. Finalment, s’ha considerat oportú englobar dins l’apartat “altres”, aquells elements que només presenten un sol exemplar, com podria ser el museu, el cementiri, el camí antic, la corranda o els llacs, entre d’altres.

Estat de conservació

Com es pot apreciar en aquest gràfic, pràcticament la meitat dels elements es troben en un estat dolent (27,31%) o regular (24,07%), mentre que poc més del 48% presenten un

28 bon estat de conservació. Per tant, la valoració que es pot fer no és gaire positiva i se’n dedueix que molt patrimoni que, com hem vist, es troba abandonat i sense ús, presenta un estat de conservació precari.

ESTAT DE CONSERVACIÓ

27,31%

48,61%

24,07%

Bo Regular Dolent

Accés

Segons aquests percentatges, l’accés a més del 72% dels elements patrimonials resulta fàcil, és a dir, no trobem cap dificultat física que ens impedeixi accedir a aquest bé. No obstant, el 9,26% del patrimoni és de difícil accés; aquí hi entren aquells elements ubicats en camins intransitables, al cim de turons plens de bardissa, etc. Podem observar que el percentatge d’elements amb accés obert – balls, festes, per exemple-, representa un 8,33%, mentre que els d’accés restringit – col·leccions particulars, elements que

29 rauen dins una propietat privada-, són un 9,72%. Val a dir que són pràcticament inapreciables aquells elements sense accés.

Accés

0,46% 9,72%

8,33%

9,26%

72,22%

Fàcil Difícil Obert Restringit Sense accés

Protecció

En tot el terme municipal de Castellnou de Bages tan sols trobem dos elements que gaudeixen d’una forma de protecció legal, concretament, el BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). Són les fitxes 24 i 209, l’escut d’armes filipí de La Sala i la Torre dels Moros, respectivament. Resulta preocupant que tan sols aquest 0,93% del patrimoni gaudeixi d’alguna figura de protecció legal.

30 Protecció

0,93%

99,07%

BCIN Sense protecció

Com a valoració general, Castellnou gaudeix d’una gran quantitat de patrimoni de tipologies ben diverses. No obstant, el nivell de conservació d’aquests elements, en general, és força preocupant, cosa que exigeix un projecte d’intervenció per a la millora urgent i per protegir legalment part del patrimoni. Molts elements, de gran rellevància pel seu valor historicoartístic, han estat restaurats i estudiats, mentre que d’altres no, tot i que seria necessari realitzar-hi algun tipus d’intervenció que en garantís la conservació. Els béns més destacats són els següents:

- Sant Andreu de Castellnou (fitxa 47): és una església romànica del segle XI d'estil llombard. L'edifici és de planta basilical de tres naus, on la nau central és més alta que les laterals. Aquestes estan acabades amb tres absis semicirculars a la capçalera que es troba a Llevant. El conjunt original ha estat modificat al pas dels segles, erigint el campanar construït a mode de torre quadrada damunt el frontal, on actualment es troba el portal d'entrada que data de 1588. Al 1671 es van aixecar les lloses de la teulada per fer-hi unes golfes. Entre els segles XVI i XVII es va construir el cor sobre arc rebaixat i volta d'aresta que encara avui perdura tot i ser construït amb mala traça. L'última

31 modificació va ser la construcció de la sagristia, i per això es va destruir una absidiola per fer-hi l'accés. Als anys setanta va començar una reconstrucció per part de la Diputació de Barcelona i el poble de Castellnou, per tal de tornar-li l'estructura original al conjunt i avui dia ja resta acabada.

- El Putxot (fitxa 22): és un conjunt arquitectònic datat entre el segle XVII i XIX, format per deu cases alineades que, orientades a xaloc, formen el carrer anomenat del Sol, tot i que el camí passi per mestral. Es troba al sud del mas del Graner (fitxa 21) prop de la riera de Vallverd o Bellver (fitxa 122). Tots els edificis estan en ruïnes: sense sostre ni parets. Alguns d'aquests edificis presenten tal deteriorament que és impossible descobrir-ne l'estructura. La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava en la vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren replantats de nou. Amb tot això, les famílies d'El Putxot deixaren les cases i emigraren a altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Sens dubte, és un conjunt destacable per la seva singularitat i com a testimoni de la importància que la vinya tingué en aquestes contrades.

- Cementiri municipal de Castellnou de Bages (fitxa 77): es troba a l'antiga casa rectoral que va ser destruïda el 1936, arran de l'incendi provocat per la reacció popular en contra de l'alçament militar que va dur a la Guerra Civil. Està concebut com a espai funerari, però també com a espai públic de visita. Al 1993 l'Ajuntament de Castellnou va demanar a la Diputació una nova actuació a l'edifici i també a l'entorn, amb la remodelació de l'antic cementiri. També va fer gestions davant el Bisbat de Vic per la cessió dels terrenys necessaris per portar-ho a terme. Al 1996 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local va intervenir a l'església i es van començar els estudis i projectes per tal d'arranjar l'entorn i construir el nou cementiri municipal. El 7 de juliol de 2000, van ser enllestits els treballs i el condicionament i museïtzació d'un espai dins el recinte del cementiri habilitat per aportar informació sobre el poble, així com l'arranjament del seu entorn. Aquest cementiri és destacable pel seu sentit simbòlic i artístic, a més de l’important valor arqueològic que presenta.

32 - La Barraca del Guenyo (fitxa 30): és una barraca de grans dimensions construïda amb pedra i argamassa, de planta única circular. Aquesta es troba a l'interior d'un bosc, prop d' El Putxot (fitxa 22). A l'interior de la construcció trobem una repisa, un banc de pedra i una llar de foc, que aprofita el mateix mur buidat. A la part superior esquerra de la llar hi ha una obertura que servia, com el caramull, per ventilar el fum. Sens dubte, les dimensions d’aquesta barraca, la seva bellesa formal i les característiques interiors que presenta la converteixen en un element molt singular.

- La Torre dels Moros (fitxa 209): és una torre de defensa de planta circular, que constitueix l`únic vestigi d`una construcció defensiva del segle XI. Es troba situada en el punt més alt d'un desnivell descendent pronunciat, des d’on manté contacte visual amb el castell de Balsareny, i té unes vistes panoràmiques que van des dels Pirineus fins a Montserrat. A part de ser una fita visual del municipi, té un alt interès històric i paisatgístic. És l’únic element del municipi que es troba protegit legalment.

- La Vila d’Argençola (fitxa 130): el conjunt arquitectònic de la Vila es troba constituït per una casa senyorial construïda a principis del segle XX, presumiblement sobre una construcció rural més antiga, que té a la vora l’església moderna de Santa Eulàlia (fitxa 158) i la seva rectoria (fitxa 175). Seguint pel pont que creua la Riera del Tordell (fitxa 137), trobem a una banda els llacs artificials i la seva presa principal, un indret amb un alt valor natural i paisatgístic. A l’altra banda, seguint el pas de la riera per un passeig de plàtans, anem trobant les preses i les restes d’un molí, així com les dues fonts i els colomars. Completen el conjunt les antigues tines i la pallissa, a l’altre costat de la carretera, i les parets de vinya i els murs de contenció que contenen les terres on s’assenta el nucli.

- El Puig de Viladepost (fitxa 129): el conjunt arquitectònic que s’estructura al voltant de la masia d’El Puig, forma un interessant nucli rural que ha mantingut diversos elements tipològics d’interès. Destaquen la masia d’origen medieval, ampliada especialment al segle XIX arrel de la prosperitat econòmica que portava la vinya; davant d’aquesta hi ha una gran era rectangular encaironada, una pallissa actualment reformulada com a vivenda, i a pocs metres l’ermita d’origen romànic de Santa Margarida de Viladepost (fitxa 105). Tot el conjunt es troba en bon estat de conservació.

33

- Colldeforn (fitxa 132): es tracta d’una masia que probablement fou construïda durant el període modern, i que es troba constituïda per diversos volums, que indiquen un període de gran prosperitat econòmica que venia acompanyat pel conreu de la vinya, deduïble per la magnitud de la construcció i pel gran nombre de tines que alberga. Lamentablement, després d’un període de decadència, molt possiblement portat per la fil·loxera, es va abandonar i avui es troba en estat ruïnós. Té un notable interès arquitectònic i paisatgístic.

34 5. ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS

5.1. Elements fitxats

5.1.1. Llistat d’ordenació numèrica

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aguilar 1 2.2 Patrimoni moble Objecte Albarel·lo mitger de la Sala 2 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de pastor de Cal Nofre 3 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del camí a Comelles 4 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya entre La Sala i Les Valls 5 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de La Roca 6 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre I 7 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre II 8 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Ubaguenc 9 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes 10 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pep 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tatxeta 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ton 13 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tona 14 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tonet 15 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintura religiosa de la Sala 16 2.2 Patrimoni moble Objecte Mesura 17 2.2 Patrimoni moble Objecte Canó de la Guerra del Francès de La Sala 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici Comelles 19 3.2 Patrimoni documental Fons documental Lo Putxot 20 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Graner 21 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Putxot 22 1.4 Patrimoni immoble Jaciment El Serrat dels Ossos 23 2.2 Patrimoni moble Objecte Escut d'armes filipí de La Sala 24

35 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Fita de terme entre Santpedor i Castellnou 25 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir 26 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la Guixa 27 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de les Índies 28 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida 29 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Barraca del Guenyo 30 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Barracotes 31 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Roca 32 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Sala 33 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Valls 34 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Llinda 1598 de La Sala 35 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'escultura religiosa de La Sala 36 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Mina de lignit 37 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball dels Cascavells 38 2.2 Patrimoni moble Objecte El Pinet i la Pineta 39 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral El Poeta Salmerón 40 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Albergínies seques 41 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Cabra amb albergínies 42 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Cal Tona 43 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tona 44 3.2 Patrimoni documental Fons documental Romanç de Joan Calvés i Compañó 45 1.1 Patrimoni immoble Edifici Safranassos 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Andreu de Castellnou 47 2.2 Patrimoni moble Objecte Ceràmica de Sant Ramon Nonat a Viladerran 48 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Salvador de Torre Abadal 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Fassina 50 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Batista 51 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tatxeta 52 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de L'Hostal 53 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comadalena 54 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comelles 55 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Vilatorrada 56 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Fontcoberta o Toll de la Font 57

36 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll del Xuclador 58 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la Por o Toll de Vilatorrada 59 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Trinxera d'El Serrat dels Ossos 60 1.1 Patrimoni immoble Edifici Viladerran 61 1.1 Patrimoni immoble Edifici Vilaseca 62 1.1 Patrimoni immoble Edifici Vilatorrada 63 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Viladerran 64 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pous de La Sala 65 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Flequer 66 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra d'El Flequer 67 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riu d'Or 68 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Barraca del Pepet 69 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Aiguader 70 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Castellnou 71 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Ca l'Ubaguenc 72 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Jaumà 73 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Jaumà 74 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines d'El Jaumà 75 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Sallés de Figuerola 76 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Castellnou de Bages 77 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba del Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 78 1.1 Patrimoni immoble Edifici Museu de Castellnou de Bages 79 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Noi Xic 80 1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Hostal 81 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Casa de Colònies 82 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Casa de Colònies Don Bosco 83 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del Pla del Jaumà 84 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Trinxera del Pla del Jaumà 85 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya del Serrat de Lourdes 86 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya de Lourdes 87 1.1 Patrimoni immoble Edifici Lourdes 88 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font del nucli de Castellnou 89 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de Vilatorrada 90

37 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Cal Tona 91 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Vilatorrada 92 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca I 93 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca II 94 1.5 Patrimoni immaterial Obra civil Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per La Roca 95 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major de Castellnou de Bages 96 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral La Tramuntana no té abric, com l'home pobre no té amic 97 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup 98 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Núvols de Creu 99 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Pinedes 100 2.2 Patrimoni moble Objecte Contrapès d’una premsa de La Sala 101 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 102 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Casa Rectoral de Castellnou 103 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu Municipal 104 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Margarida de Viladepost 105 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Corranda dels clergues 106 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bassa de la creu de Sant Toi 107 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa 108 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Cases 109 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Portal de Les Cases 110 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La font d'El Puig 111 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner I 112 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner II 113 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner III 114 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner IV 115 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de la Baga 116 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Creu del Perelló 117 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Vilaredes 118 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ubagenc 119 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ordal 120 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Benet 121 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera de Vallverd 122 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès La font de l'Alzinota 123

38 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casamitjana 124 1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Alzinota 125 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca d'El Puig 126 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya d'El Puig 127 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'El Puig 128 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Puig 129 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Vila 130 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Els Llacs d'Argençola 131 1.1 Patrimoni immoble Edifici Colldeforn 132 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mestres 133 1.1 Patrimoni immoble Edifici Gallifa 134 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magí 135 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bosc d'Argençola 136 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera del Tordell 137 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Font del Lleó 138 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'Argençola 139 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la Torre dels Moros I 140 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mau 141 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Planacoll 142 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Les Cases 143 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Planacoll 144 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Portella 145 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Soler 146 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Portella 147 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'El Soler 148 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xisquet 149 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de La Vila 150 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Vila 151 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de La Vila 152 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Preses de La Vila 153 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major d’Argençola 154 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment al nord de Cal Tico 155 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Colomars de La Vila 156

39 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Vila 157 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Eulàlia d'Argençola 158 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tico 159 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Tico 160 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ventura 161 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de Gallifa 162 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de glaç de Gallifa 163 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa II 164 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de terme d'Argençola 165 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Baga 166 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Baga 167 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de La Baga 168 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi d'El Puig 169 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cellers d'El Puig 170 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Calciner 171 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre 172 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Casamitjana 173 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Les Vilaredes 174 1.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Santa Eulàlia 175 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu d'El Puig 176 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa I 177 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa II 178 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs I 179 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs II 180 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de Les Vilaredes 181 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mariano 182 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Embarcador dels llacs de La Vila 183 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de La Vila 184 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cotxeres de La Vila 185 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Mur del camí de Gallifa 186 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Murs de contenció de La Vila 187 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'eines d'El Puig 188 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Puig 189

40 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Molí de La Vila 190 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Cal Tico 191 2.2 Patrimoni moble Objecte Ventadores de Casamitjana 192 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Celler de Casamitjana 193 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Casamitjana 194 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Casamitjana 195 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere 196 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Nou 197 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Vell 198 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Tomba de la zona de Casamitjana 199 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Minguet 200 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Cal Mestres 201 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Mestres 202 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Colldeforn 203 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Cal Tico 204 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre El Puig i Maçaners 205 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de la zona d'El Puig 206 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pujol 207 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Coll 208 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre dels Moros 209 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Potret 210 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa entre El Puig i Maçaners 211 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Gallifa 212 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Passeres de la riera del Tordell 213 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la resclosa de Cal Tico 214 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba de Santa Margarida 215 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Alabansa del Santíssim Salvador 216

41 5.1.2. Llistat d’ordenació tipològica

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. de fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aguilar 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Ubaguenc 9 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pep 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tatxeta 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tona 14 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tonet 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici Comelles 19 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Graner 21 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Roca 32 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Sala 33 1.1 Patrimoni immoble Edifici Safranassos 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Andreu de Castellnou 47 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Salvador de Torre Abadal 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Fassina 50 1.1 Patrimoni immoble Edifici Viladerran 61 1.1 Patrimoni immoble Edifici Vilaseca 62 1.1 Patrimoni immoble Edifici Vilatorrada 63 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Flequer 66 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Barraca del Pepet 69 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Aiguader 70 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Jaumà 73 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Sallés de Figuerola 76 1.1 Patrimoni immoble Edifici Museu de Castellnou de Bages 79 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Noi Xic 80 1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Hostal 81 1.1 Patrimoni immoble Edifici Lourdes 88 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Margarida de Viladepost 105 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Cases 109 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Creu del Perelló 117

42 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Vilaredes 118 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casamitjana 124 1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Alzinota 125 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Puig 129 1.1 Patrimoni immoble Edifici Colldeforn 132 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mestres 133 1.1 Patrimoni immoble Edifici Gallifa 134 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magí 135 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mau 141 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Portella 145 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Soler 146 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xisquet 149 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de La Vila 150 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Eulàlia d'Argençola 158 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tico 159 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ventura 161 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Calciner 171 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre 172 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Casamitjana 173 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Les Vilaredes 174 1.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Santa Eulàlia 175 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mariano 182 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cotxeres de La Vila 185 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Puig 189 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Minguet 200 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pujol 207 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Coll 208 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre dels Moros 209 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Potret 210 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Jaumà 74 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Putxot 22 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Castellnou de Bages 77 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Casa de Colònies Don Bosco 83

43 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Vila 130 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Baga 166 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de pastor de Cal Nofre 3 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del camí a Comelles 4 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya entre La Sala i Les Valls 5 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de La Roca 6 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre I 7 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre II 8 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Fita de terme entre Santpedor i Castellnou 25 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la Guixa 27 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Barraca del Guenyo 30 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Llinda 1598 de La Sala 35 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Cal Tona 43 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tona 44 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Batista 51 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tatxeta 52 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de L'Hostal 53 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comadalena 54 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comelles 55 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Vilatorrada 56 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Viladerran 64 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pous de La Sala 65 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra d'El Flequer 67 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Castellnou 71 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Ca l'Ubaguenc 72 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines d'El Jaumà 75 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba del Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 78 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del Pla del Jaumà 84 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya del Serrat de Lourdes 86 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya de Lourdes 87 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de Vilatorrada 90 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Vilatorrada 92 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca I 93

44 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca II 94 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Portal de Les Cases 110 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La font d'El Puig 111 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner I 112 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner II 113 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner III 114 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner IV 115 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de la Baga 116 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ubagenc 119 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ordal 120 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Benet 121 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca d'El Puig 126 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya d'El Puig 127 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'El Puig 128 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Font del Lleó 138 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'Argençola 139 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Planacoll 142 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Les Cases 143 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Planacoll 144 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'El Soler 148 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Vila 151 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Colomars de La Vila 156 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Tico 160 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de glaç de Gallifa 163 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de terme d'Argençola 165 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Baga 167 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de La Baga 168 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cellers d'El Puig 170 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa I 177 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa II 178 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs I 179 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs II 180 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de Les Vilaredes 181

45 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Embarcador dels llacs de La Vila 183 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de La Vila 184 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Mur del camí de Gallifa 186 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Murs de contenció de La Vila 187 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Celler de Casamitjana 193 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Casamitjana 194 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Cal Mestres 201 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Mestres 202 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Colldeforn 203 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre El Puig i Maçaners 205 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba de Santa Margarida 215 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Ton 13 1.4 Patrimoni immoble Jaciment El Serrat dels Ossos 23 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Barracotes 31 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Valls 34 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Trinxera d'El Serrat dels Ossos 60 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Trinxera del Pla del Jaumà 85 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Pinedes 100 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Casa Rectoral de Castellnou 103 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment al nord de Cal Tico 155 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere 196 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Nou 197 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Vell 198 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Tomba de la zona de Casamitjana 199 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Mina de lignit 37 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per La Roca 95 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa 108 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de La Vila 152 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Preses de La Vila 153 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa II 164 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Molí de La Vila 190 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Cal Tico 191 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de la zona d'El Puig 206

46 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa entre El Puig i Maçaners 211 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Gallifa 212 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Passeres de la riera del Tordell 213 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Casa de Colònies 82 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font del nucli de Castellnou 89 2.2 Patrimoni moble Objecte Albarel·lo mitger de la Sala 2 2.2 Patrimoni moble Objecte Mesura 17 2.2 Patrimoni moble Objecte Canó de la Guerra del Francès de La Sala 18 2.2 Patrimoni moble Objecte Escut d'armes filipí de La Sala 24 2.2 Patrimoni moble Objecte El Pinet i la Pineta 39 2.2 Patrimoni moble Objecte Ceràmica de Sant Ramon Nonat a Viladerran 48 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Cal Tona 91 2.2 Patrimoni moble Objecte Contrapès d'una premsa de La Sala 101 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Portella 147 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Vila 157 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi d'El Puig 169 2.2 Patrimoni moble Objecte Ventadores de Casamitjana 192 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Casamitjana 195 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintura religiosa de la Sala 16 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'escultura religiosa de La Sala 36 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'eines d'El Puig 188 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes 10 3.2 Patrimoni documental Fons documental Lo Putxot 20 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir 26 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida 29 3.2 Patrimoni documental Fons documental Romanç de Joan Calvés i Compañó 45 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu Municipal 104 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu d'El Puig 176 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Alabansa del Santíssim Salvador 216 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major de Castellnou de Bages 96 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major d’Argençola 154 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Albergínies seques 41 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Cabra amb albergínies 42

47 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral El Poeta Salmerón 40 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral La Tramuntana no té abric, com l'home pobre no té amic 97 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup 98 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Núvols de Creu 99 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 102 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la Torre dels Moros I 140 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball dels Cascavells 38 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Corranda dels clergues 106 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de les Índies 28 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Fontcoberta o Toll de la Font 57 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll del Xuclador 58 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la Por o Toll de Vilatorrada 59 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riu d'Or 68 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bassa de la creu de Sant Toi 107 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera de Vallverd 122 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès La font de l'Alzinota 123 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Els Llacs d'Argençola 131 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bosc d'Argençola 136 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera del Tordell 137 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de Gallifa 162 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Cal Tico 204 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la resclosa de Cal Tico 214

48 5.1.3. Llistat d’ordenació onomàstica

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. de fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aguilar 1 2.2 Patrimoni moble Objecte Albarel·lo mitger de la Sala 2 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Albergínies seques 41 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu d'El Puig 176 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu Municipal 104 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Ball dels Cascavells 38 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Mestres 202 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Tico 160 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa I 177 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa II 178 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner I 112 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner II 113 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner III 114 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner IV 115 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de la Baga 116 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Les Cases 143 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ordal 120 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ubagenc 119 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de pastor de Cal Nofre 3 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Planacoll 144 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre I 7 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre II 8 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya de Lourdes 87 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del camí a Comelles 4 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del Pla del Jaumà 84 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya entre La Sala i Les Valls 5 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de La Roca 6 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de Vilatorrada 90 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Benet 121

49 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca d'El Puig 126 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs I 179 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs II 180 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre El Puig i Maçaners 205 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bassa de la creu de Sant Toi 107 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bosc d'Argençola 136 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Aiguader 70 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Ubaguenc 9 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Cabra amb albergínies 42 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Calciner 171 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Coll 208 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magí 135 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mariano 182 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mau 141 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mestres 133 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Minguet 200 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Noi Xic 80 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pep 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Potret 210 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pujol 207 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Nou 197 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Vell 198 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tatxeta 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tico 159 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Ton 13 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tona 14 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tonet 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ventura 161 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xisquet 149 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per La Roca 95 2.2 Patrimoni moble Objecte Canó de la Guerra del Francès de La Sala 18 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Casa de Colònies Don Bosco 83 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Casa Rectoral de Castellnou 103

50 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casamitjana 124 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Celler de Casamitjana 193 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cellers d'El Puig 170 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Castellnou de Bages 77 2.2 Patrimoni moble Objecte Ceràmica de Sant Ramon Nonat a Viladerran 48 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintura religiosa de la Sala 16 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'eines d'El Puig 188 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'escultura religiosa de La Sala 36 1.1 Patrimoni immoble Edifici Colldeforn 132 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Colomars de La Vila 156 1.1 Patrimoni immoble Edifici Comelles 19 2.2 Patrimoni moble Objecte Contrapès d'una premsa de La Sala 101 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Corranda dels clergues 106 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cotxeres de La Vila 185 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de terme d'Argençola 165 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Flequer 66 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Graner 21 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Jaumà 73 2.2 Patrimoni moble Objecte El Pinet i la Pineta 39 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral El Poeta Salmerón 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Puig 129 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Putxot 22 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Sallés de Figuerola 76 1.4 Patrimoni immoble Jaciment El Serrat dels Ossos 23 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Soler 146 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Els Llacs d'Argençola 131 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Embarcador dels llacs de La Vila 183 2.2 Patrimoni moble Objecte Escut d'armes filipí de La Sala 24 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major d’Argençola 154 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major de Castellnou de Bages 96 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Fita de terme entre Santpedor i Castellnou 25 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'Argençola 139 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de Gallifa 162

51 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Casa de Colònies 82 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de la Guixa 27 5.1 Patrimoni immoble Zones d'interès Font de les Índies 28 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Vilatorrada 92 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font del nucli de Castellnou 89 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'El Soler 148 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'El Puig 128 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Viladerran 64 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra d'El Flequer 67 1.1 Patrimoni immoble Edifici Gallifa 134 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida 29 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir 26 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Alabansa del Santíssim Salvador 216 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes 10 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Baga 166 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Barraca del Guenyo 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Barraca del Pepet 69 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Creu del Perelló 117 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Fassina 50 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès La font de l'Alzinota 123 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La font del Lleó 138 1.3 Patrimoni natural Element arquitectònic La font d'El Puig 111 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Portella 145 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Roca 32 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Sala 33 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre 172 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre dels Moros 209 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral La Tramuntana no té abric, com l'home pobre no té amic 97 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Vila 130 1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Alzinota 125 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Barracotes 31 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Cases 109 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Pinedes 100

52 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Valls 34 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Vilaredes 118 1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Hostal 81 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la Torre dels Moros I 140 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Llinda 1598 de La Sala 35 3.2 Patrimoni documental Fons documental Lo Putxot 20 1.1 Patrimoni immoble Edifici Lourdes 88 2.2 Patrimoni moble Objecte Mesura 17 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Mina de lignit 37 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Molí de La Vila 190 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Mur del camí de Gallifa 186 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Murs de contenció de La Vila 187 1.1 Patrimoni immoble Edifici Museu de Castellnou de Bages 79 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Núvols de Creu 99 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Casamitjana 173 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de La Vila 150 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa de Les Vilaredes 174 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Jaumà 74 1.1 Patrimoni immoble Edifici Pallissa d'El Puig 189 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Cal Mestres 201 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de La Vila 184 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca I 93 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca II 94 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya d'El Puig 127 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya del Serrat de Lourdes 86 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Passeres de la riera del Tordell 213 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa 108 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Gallifa II 164 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de La Vila 152 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de la zona d'El Puig 206 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Portal de Les Cases 110 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Ca l'Ubaguenc 72 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Cal Tona 43

53 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de glaç de Gallifa 163 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pous de La Sala 65 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Cal Tona 91 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Casamitjana 195 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Portella 147 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Vila 157 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi d'El Puig 169 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Preses de La Vila 153 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup 98 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 102 1.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Santa Eulàlia 175 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Cal Tico 191 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa de Gallifa 212 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa entre El Puig i Maçaners 211 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera de Vallverd 122 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera del Tordell 137 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riu d'Or 68 3.2 Patrimoni documental Fons documental Romanç de Joan Calvés i Compañó 45 1.1 Patrimoni immoble Edifici Safranassos 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Andreu de Castellnou 47 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere 196 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Salvador de Torre Abadal 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Eulàlia d'Argençola 158 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Margarida de Viladepost 105 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Batista 51 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tatxeta 52 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tona 44 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Castellnou 71 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de L'Hostal 53 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Casamitjana 194 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Colldeforn 203 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comadalena 54 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comelles 55

54 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Baga 167 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Vila 151 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Planacoll 142 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Vilatorrada 56 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines d'El Jaumà 75 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Cal Tico 204 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Fontcoberta o Toll de la Font 57 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la Por o de Vilatorrada 59 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la resclosa de Cal Tico 214 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll del Xuclador 58 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Tomba de la zona de Casamitjana 199 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba de Santa Margarida 215 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba del Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 78 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Trinxera del Pla del Jaumà 85 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Trinxera d'El Serrat dels Ossos 60 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Turó al nord de Cal Tico 155 2.2 Patrimoni moble Objecte Ventadores de Casamitjana 192 1.1 Patrimoni immoble Edifici Viladerran 61 1.1 Patrimoni immoble Edifici Vilaseca 62 1.1 Patrimoni immoble Edifici Vilatorrada 63 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de La Baga 168 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Viver de Les Vilaredes 181

55 5.4. Llistat de masos

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. de fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Aguilar 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Aiguader 70 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Ubaguenc 9 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Calciner 171 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Coll 208 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magí 135 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mariano 182 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mau 141 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Mestres 133 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Minguet 200 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Noi Xic 80 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pep 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Potret 210 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pujol 207 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tatxeta 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tico 159 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Ton 13 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tona 14 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Tonet 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ventura 161 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Xisquet 149 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casamitjana 124 1.1 Patrimoni immoble Edifici Colldeforn 132 1.1 Patrimoni immoble Edifici Comelles 19 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Flequer 66 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Graner 21 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Jaumà 73 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Puig 129 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Sallés de Figuerola 76

56 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Soler 146 1.1 Patrimoni immoble Edifici Gallifa 134 1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Alzinota 125 1.3 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Baga 166 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Barraca del Pepet 69 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Creu del Perelló 117 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Fassina 50 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Portella 145 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Roca 32 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Sala 33 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Torre 172 1.3 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Vila 130 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Barracotes 31 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Cases 109 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Valls 34 1.1 Patrimoni immoble Edifici Les Vilaredes 118 1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Hostal 81 1.1 Patrimoni immoble Edifici Safranassos 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici Viladerran 61 1.1 Patrimoni immoble Edifici Vilaseca 62 1.1 Patrimoni immoble Edifici Vilatorrada 63

57 5.1.5. Llistat elements religiosos

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. fitxa 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintura religiosa de la Sala 16 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció d'escultura religiosa de La Sala 36 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Castellnou de Bages 77 1.1 Patrimoni immoble Edifici Lourdes 88 1.1 Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Santa Eulàlia 175 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Andreu de Castellnou 47 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Salvador de Torre Abadal 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Eulàlia d'Argençola 158 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Margarida de Viladepost 105 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba de Santa Margarida 215 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tomba del Ramon Vila Capdevila "Caracremada" 78 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida 29 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir 26 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Alabansa del Santíssim Salvador 216 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes 10 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Casa Rectoral de Castellnou 103 1.4 Patrimoni immoble Jaciment El Serrat dels Ossos 23 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere 196 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Tomba de la zona de Casamitjana 199 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Corranda dels clergues 106 2.2 Patrimoni moble Objecte Ceràmica de Sant Ramon Nonat a Viladerran 48

58 5.1.6. Llistat elements de zones d’interès

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. fitxa 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bassa de la creu de Sant Toi 107 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Bosc d'Argençola 136 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Els Llacs d'Argençola 131 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de Gallifa 162 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Font de les Índies 28 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès La font de l'Alzinota 123 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera de Vallverd 122 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riera del Tordell 137 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Riu d'Or 68 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Cal Tico 204 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de Fontcoberta o Toll de la Font 57 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la Por o Toll de Vilatorrada 59 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll de la resclosa de Cal Tico 214 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès Toll del Xuclador 58

5.1.7. Llistat elements arqueològics

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. fitxa 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Nou 197 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Sus Vell 198 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cal Ton 13 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Casa Rectoral de Castellnou 103 1.4 Patrimoni immoble Jaciment El Serrat dels Ossos 23 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Jaciment al nord de Cal Tico 155 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Barracotes 31 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Pinedes 100 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Les Valls 34 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Sant Pere 196 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Tomba de la zona de Casamitjana 199

59 5.1.8. Llistat elements del món de la vinya

Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. fitxa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Mestres 202 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Cal Tico 160 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa I 177 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Gallifa II 178 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner I 112 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner II 113 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner III 114 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de Cal Calciner IV 115 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la zona de la Baga 116 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Les Cases 143 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ordal 120 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de l'Ubagenc 119 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de Planacoll 144 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre I 7 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya camí de Cal Nofre II 8 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya de Lourdes 87 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del camí a Comelles 4 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya del Pla del Jaumà 84 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya entre La Sala i Les Valls 5 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de La Roca 6 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya prop de Vilatorrada 90 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Benet 121 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca d'El Puig 126 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs I 179 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre Argençola i Navàs II 180 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca entre El Puig i Maçaners 205 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Celler de Casamitjana 193 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Cellers d'El Puig 170 2.2 Patrimoni moble Objecte Contrapès d'una premsa de La Sala 101

60 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic La Barraca del Guenyo 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Fassina 50 2.2 Patrimoni moble Objecte Mesura 17 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Cal Mestres 201 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de La Vila 184 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca I 93 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya de Vilaseca II 94 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya d'El Puig 127 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Parets de vinya del Serrat de Lourdes 86 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Ca l'Ubaguenc 72 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pou de Cal Tona 43 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Cal Tona 91 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de Casamitjana 195 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Portella 147 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi de La Vila 157 2.2 Patrimoni moble Objecte Premsa de vi d'El Puig 169 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Batista 51 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tatxeta 52 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Cal Tona 44 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de Castellnou 71 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Sínia de L'Hostal 53 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Casamitjana 194 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Colldeforn 203 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comadalena 54 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Comelles 55 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Baga 167 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de La Vila 151 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Planacoll 142 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Vilatorrada 56 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines d'El Jaumà 75

61 5.2. Elements no fitxats

Durant la fase de treball de camp s’han detectat diversos elements que finalment no han estat inclosos en la relació de béns inventariats per diverses raons. Són elements que s’han considerat poc rellevants, desapareguts, no localitzats, pertanyents a altres municipis, que forment part d’un element i que s’han inclòs en una mateixa fitxa de l’inventari, o bé per ser molt nombrosos i repetits dins el municipi. Tot seguit detallem quins han estat aquests elements, classificats per tipologies, i seguits d’una breu explicació.

5.2.1. Edificis Cal Nofre Es tracta d’una casa que es troba situada prop de la masia d’El Jaumà (fitxa 73), al nord- oest del nucli de Castellnou. Ha estat reformada per complet, de manera que no es manté l’estructura original de l’edifici.

Cal Pere Es tracta d’una casa que es troba al sud-est respecte el nucli del municipi. Ha estat reformada i ampliada de manera que no se’n conserven ni les característiques tipològiques ni el volum original.

Cal Segudet Masia que es troba al sud del nucli de Castellnou, a peu del camí que travessa el poble. Ha estat reformada per complet, pel que no se’n conserven elements d’interès. Actualment és una casa de turisme rural.

Comadalena Masia que es troba a l’oest de La Roca (fitxa 32). Actualment està en procés de reconstrucció i no es conserven elements originals.

62 La Barraca Masia que es troba a l’est de Cal Tatxeta (fitxa 12). Es tracta d’un mas que ha estat fortament remodelat, pel que no es mantenen les característiques constructives de l’original.

La Caseta de Viladerran Masia que actualment es troba desapareguda i que es trobava prop del mas de Viladerran (fitxa 61).

La Garrigota Masia que es troba en estat ruïnós i que no hem pogut localitzar.

L’Hostal de la Sala Masia que ha desaparegut i que es trobava prop del mas de la Sala (fitxa 33).

Pallissa de Cal Tico Es tracta d’una pallissa situada al costat de la masia de Cal Tico, que actualment es troba en procés de restauració, ja que tan sols conserva els murs fins al primer nivell. S’ha optat per incloure-la dins la descripció de la masia (fitxa 159).

Teuleria de Gallifa Es troba en terme municipal de Súria, prop del seu límit amb Castellnou de Bages.

5.2.2. Elements arquitectònics Baluard d’El Graner Aquest mur que envolta El Graner, situat al nord del nucli, s’ha inclòs en la descripció de la masia (fitxa 21).

Barraca de vinya de Lourdes II És de les mateixes característiques que la Barraca de vinya de Lourdes I (fitxa 87), amb la diferència que aquesta es troba en mal estat de conservació.

63 Creu de terme d’Argençola II Es tracta d’una creu de les mateixes característiques que la Creu de terme d’Argençola que trobem prop de La Vila (fitxa 130). És feta del mateix any i l’encarregà el mateix propietari (de La Vila), però en comptes de dur inscrit Argençola hi posa Balsareny. Per tant, és una creu que es troba dins d’aquest altre municipi.

Decoració mural de Sant Andreu de Castellnou S’ha inclòs dins de la descripció de la fitxa de Sant Andreu (fitxa 47).

Era de la Baga Era rectangular i encaironada que es troba a la Baga, entre les tines i la masia, situada al nord del municipi, prop de Cal Calciner (fitxa 171). L’hem inclòs en la descripció de La Baga (fitxa 166).

Era d’El Puig Era rectangular i encaironada al voltant de la qual es disposen els edificis que conformen la masia d’El Puig, al nord del municipi. L’hem inclòs en la descripció de El Puig (fitxa 129).

Femer de Gallifa A la casa de Gallifa, en un nivell ensotat respecte la seva façana posterior, hi ha un gran femer fet amb volta de canó de pedra, que probablement és anterior a la construcció de la casa. S’ha optat per incloure’l dins la fitxa de Gallifa (fitxa134).

Femer de La Vila Entre la casa de La Vila, a la zona d’Argençola, i els seus murs de contenció trobem un femer de planta baixa i pis amb la part inferior conformada per una volta de canó de pedra. No es va considerar un element prou rellevant. S’ha inclòs dins la fitxa de La Vila (fitxa 130).

Forn de La Torre S’ha descrit a la fitxa de La Torre (fitxa 172).

64

Forn de pa de Cal Tona S’ha optat per descriure’l juntament amb Cal Tona (fitxa 14).

Forn de pa de Comelles S’ha inclòs a la descripció de Comelles (fitxa 19).

Fresquera d’El Graner S’ha inclòs dins la descripció d’El Graner (fitxa 21).

Fresquera de Viladerran S’ha inclòs dins la descripció de Viladerran (fitxa 61).

Llar de foc de Comelles S’ha inclòs dins la descripció de Comelles (fitxa 19).

Paret de la casa primitiva d’El Flequer Aquesta paret no s’ha localitzat.

Paret de vinya de la zona de Gallifa Paret de vinya situada al nord del municipi, seguint el camí que passa per la casa de Gallifa (fitxa 134). Com que és un element present en molts indrets del municipi, i no n’era un exemplar destacat, hem decidit no incloure’l.

Premsa de vi de Planacoll Al jardí de la masia de Planacoll, al sud del nucli de Castellnou, hi ha una premsa de vi, del segle XX, de poc interès històric. Al seu costat hi ha dues tines reformulades com a piscina.

Tina de Cal Mau S’ha inclòs dins de la descripció de Cal Mau (fitxa 141).

65 Tina de Cal Magí Tina que es troba al costat de la masia de Cal Magí (fitxa 135), al nord de Castellnou de Bages. Es troba protegida per un cos quadrangular que ha perdut la coberta, i la tina és circular i encaironada. Es troba plena de brossa, i es troba en estat deficient. Al ser un element repetit en moltes de les cases, s’ha optat per no incloure’l.

Tina de Cal Mariano Tina circular encaironada que es troba coberta per un cos quadrangular, a prop de la masia en estat ruïnós de Cal Mariano (fitxa 182), al nord del terme municipal. Al ser un element repetit en moltes de les cases, s’ha optat per no incloure’l.

Tina de La Torre S’ha inclòs dins la descripció de La Torre (fitxa 172)

Tines d’Aguilar S’han inclòs dins de la descripció d’Aguilar (fitxa 1).

Tines d’El Puig Dins de la masia d’El Puig (fitxa 129), al nord del municipi, a la planta baixa, hi ha diferents tines circulars encaironades, que es troben actualment tapades. S’ha optat per no incloure-les per aquesta raó.

Tines de Cal Potret Dins de la masia de Cal Potret (fitxa 210), a prop de Cal Mestres (fitxa 133), hi trobem a nivell de soterrani dues tines encaironades, que actualment es troben tapades. Al ser un element repetit en moltes de les cases, s’ha optat per no incloure’l.

Tines de Cal Ventura La masia en estat ruïnós de Cal Ventura (fitxa 161), al nord del terme municipal, té un seguit de tines a la seva façana posterior. No s’han inclòs a causa del mal estat del conjunt, tenint en compte que es tracta d’un element seriat en el municipi.

66 Tines de La Portella Als edificis annexos de la masia de La Portella (fitxa 145), a prop de la urbanització de Les Pinedes, hi trobem diverses tines circulars encaironades, a les que s’ha donat un nou ús, com pot ser una dutxa o una cambra de rentar. Per aquest motiu, no s’ha considerat oportú incloure-les.

Tines de Safranassos S’han inclòs dins la descripció de la masia de Safranassos (fitxa 46).

5.2.3. Jaciments arquitectònics La Serrota Es troba a l’oest del mas Vilaseca (fitxa 62). En resten algunes pedres ubicades a l’interior d’una petita zona boscosa.

Sitges de la zona de la Baga En un dels camps pròxims a la masia de la Baga (fitxa 166), al nord del municipi, segons fonts orals, es van destapar unes sitges mentre es llaurava el camp. Es va procedir a tapar-les de nou. No s’han pogut localitzar.

5.2.4. Obra civil Element desconegut prop de Vilatorrada Element que, en principi semblava una tomba, però es pot descartar aquesta opció i semblaria alguna construcció relacionada amb l’arquitectura de l’aigua.

Mina de lignit II No s’ha localitzat.

5.2.5. Objectes Creu de terme Creu de ferro que fa la funció de fita comuna als termes de Balsareny, Castelladral i Castellnou. No s’ha localitzat.

67

Pica d’El Puig Es troba situada a l’entrada d’El Puig (fitxa 129), però s’ha considerat que no tenia prou rellevància per obrir-li una fitxa a part.

5.2.6. Tècniques artesanals Col de Castellnou És una col brotonera, que no fa ull. Quan volia espigar li sortien brotons per tot arreu, que eren els que es menjaven. Ja no en queden.

Tomàquets de Castellnou Tomàquets molt vermells, semblants als anomenats tomàquets de Montserrat. Segons ens han explicat, l'any passat va ser l'últim any que es van veure tomàquets de Castellnou.

5.2.7. Zones d’interès

Davant de l’elevat nombre de rases i torrents que hi ha al municipi, hem hagut de seleccionar aquelles que tenen un valor natural i paisatgístic més elevat:

Rasa del Guerxo Situada a l’oest del municipi, passa prop de l’ermita de Lourdes (fitxa 88) i desemboca al torrent de Viladelleva.

Torrent d’Aguilar Neix al sud-est del mas d’Aguilar (fitxa 1) i desemboca a la riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122).

Torrent de Cal Nofre Neix al nord del mas de Cal Nofre i desemboca al Riu d’Or (fitxa 68).

Torrent de Colldeforn Neix al sud de Colldeforn (fitxa 132) i desaigua a la rasa del Guerxo.

68

Torrent de Comadalena Petit torrent que neix al nord-est de Comadalena i desemboca al Riu d’Or (fitxa 68), just al nord d’El Flequer (fitxa 66).

Torrent d’El Graner Torrent que neix a l’est d’El Graner (fitxa 21) i desaigua a la riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122).

Torrent de La Sala Torrent que neix entre La Sala (fitxa 33) i la urbanització d’El Serrat i desemboca a la riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122).

Torrent del Soler del Fa Torrent que neix a l’oest del mas del Soler del Fa (Sallent) i desemboca al Riu d’Or (fitxa 68).

Torrent de Viladelleva Neix al sud de l’ermita de Lourdes (fitxa 88) i desemboca a la riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122).

Torrent de Vilaseca Neix al nord del mas Vilaseca (fitxa 62) i desaigua al Riu d’Or (fitxa 68).

Torrent de Vilatorrada Torrent que neix entre La Sala (fitxa 33) i la urbanització de Les Pinedes, passa prop del mas de Vilatorrada (fitxa 63) i desemboca a la riera de Bellver o Vallverd (fitxa 122).

69

6. BIBLIOGRAFIA

AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona.

AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. El Bages, vol. XI. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona.

AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona.

AA.VV. (1986). Memòria 1984. Història i Arquitectura. La recerca històrica en el procés d'intervenció en els monuments. Diputació de Barcelona. Barcelona.

AA.VV. (1994). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà, Solsonès. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

AA.VV. (1999). Patrimonio, restauración y nuevas tecnologías. PPU. Rivera, J., Altés, J., González Fraile, E. i Sola, J.R. (editors). Valladolid.

AA.VV. (2000). Exhumació, estudi i inhumació definitiva de les restes de Ramon Vila Capdevila. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona. Barcelona.

AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra-Urgell. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera.

AA.VV. (2001). Cervera. Tresors secrets... La formació d'un museu. Museu Comarcal de Cervera. Cervera.

AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l’hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers.

AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d’Estudis del Bages. Manresa.

AA.VV. (2004). L’arquitectura de l’aigua. Pagès Editors. Lleida.

AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres.

AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida.

AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.

AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.

70

BALLÚS, Glòria (2000). Els municipis del Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa.

BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa

BATLLE, Joan Baptista (1925). Los goigs a Catalunya en lo segle XVIII. Barcelona.

CLARA, Josep (2002). Ramon Vila, Caracremada. El darrer maqui català. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.

DALMAU, Delfí (2004). Campanars del Bages. Parroquials de torre. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.

DANÉS i TORRAS, Josep (1933). "Estudi de la masia catalana". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.

DAURA, Antoni, GALOBART, Joan i PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.

ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.

FEIXAS, Josep M. i PARDO, Dolors. “Una aportació a l’estudi de l’arqueologia bagenca: els jaciments a les Pinedes (Castellnou de Bages) i Sant Francesc (Sallent)”. Miscel·lània d’Estudis Bagencs, vol. 5. Centre d’Estudis del Bages. Manresa.

FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa.

FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa.

GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d’esglésies. Bages, vol. 5. Artestudi Edicions. Barcelona.

GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2000). Para qué y para quién las ruinas. Actuación en la termas de Sant Boi de Llobregat y construcción del nuevo cementerio de Castellnou de Bages. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona, Barcelona.

GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Diputació de Barcelona. Barcelona.

IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.

LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2002). "Arqueologia de l'arquitectura a l'antiga rectoria de Sant Andreu de Castellnou de Bages". II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès.

71 LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2004). “Estudi arqueològic de l’antiga casa rectoral de Sant Andreu de Castellnou de Bages”. Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia. La Garriga (29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001), vol. III. Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona. Barcelona.

PERARNAU i LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.

PLADEVALL, Antoni (1976). “Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. Sant Salvador de Torrabadal”. Full Diocesà, núm. 3387. Vic.

PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya... Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.

PONT, Miquel (2005). Vocabulari del pagès. Proa. Barcelona.

RÉAUL, Louis (1996). Iconografía del arte cristiano. Ed. Serval. Barcelona.

SALA FLOTATS, P. (1929). Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 32 (any VI).

SITJES, Xavier (1986). Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d’Estalvis de Manresa. Manresa.

SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa.

VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.

VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.

VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Llibreria Sobrerroca. Manresa.

Pàgines web consultades:

AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

BORRÀS, Xavier. (2005): http://www.excursionismefomentmartinenc.com/altres/barraques/cabanes.doc

DIPUTACIÓ DE BARCELONA: http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp

MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA: www.mhcat.net/oferta_museal/exposici_permanent/el_naixement_d_una_naci

72 www.corbins.cat/rutarqu.htm www.gencat.cat www.historiarte.net/iconografia www.sindominio.net/marxa-maquis www.terra.es/personal/angerod www.wikipedia.org

73 ÍNDEX

1. AGRAÏMENTS ...... 2

2. PRESENTACIÓ ...... 4

3. METODOLOGIA...... 5 3.1. Criteris d’intervenció...... 7

4. DIAGNÒSTIC...... 9 4.1. Marc geogràfic i medi físic...... 9 4.2. Poblament, estructura econòmica i comunicacions...... 10 4.3. Breu síntesi històrica ...... 12 4.4. Toponímia...... 17 4.5. Mapes generals del terme i del seu patrimoni cultural i natural...... 17 4.5.1. Mapa patrimoni immoble ...... 18 4.5.2. Mapa patrimoni moble...... 19 4.5.4. Mapa patrimoni natural ...... 20 4.6. Estat legal de protecció...... 21 4.7. Equipaments patrimonials ...... 21 4.7.1. Museu de Castellnou de Bages...... 21 4.7.2. Arxiu municipal de Castellnou de Bages ...... 22 4.8. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme ...... 23 4.8.1. Anàlisi dels elements...... 24

5. ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS...... 35 5.1. Elements fitxats ...... 35 5.1.1. Llistat ordenació numèrica ...... 35 5.1.2. Llistat ordenació tipològica ...... 42 5.1.3. Llistat ordenació onomàstica...... 49 5.1.4. Llistat de masos ...... 56 5.1.5. Llistat elements religiosos ...... 58 5.1.6. Llistat elements de zones d’interès...... 59 5.1.7. Llistat elements arqueològics ...... 59

74 5.1.8. Llistat elements del món de la vinya ...... 60 5.2. Elements no fitxats ...... 62 5.2.1. Edificis...... 62 5.2.2. Elements arquitectònics...... 63 5.2.3. Jaciments arqueològics...... 67 5.2.4. Obra civil ...... 67 5.2.5. Objectes ...... 67 5.2.6. Tècniques artesanals...... 68 5.2.7. Zones d’interès ...... 68

6. BIBLIOGRAFIA ...... 70

75 20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 3