Prescribed Burning Campaign

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Prescribed Burning Campaign PRESCRIBED BURNING CAMPAIGN Winter 2020-2021 19 April 2021 1 Contents 1. WHAT DO FIREFIGHTERS USE FIRE FOR? ..................................................................................... 3 2. OBJECTIVES OF CONTROLLED BURNING ...................................................................................... 4 3. WHAT KIND OF VEGETATION DO WE BURN? ................................................................................ 7 4. HOW DO WE CARRY OUT A PRESCRIBED BURN? ....................................................................... 9 5. BURNING CAMPAIGNS ........................................................................................................................ 10 6. THE 2021 WINTER BURNING SEASON ........................................................................................... 11 2 1. WHAT DO FIREFIGHTERS USE FIRE FOR? Fire is a natural element of our ecosystems and, if used wisely, is a valuable tool for reducing the risk of large fires. Most of the forests in Catalonia are naturally endowed with fire defence systems that have developed over thousands of years of evolution. Different types of trees, shrubs and grasses respond differently to the spread of fire, depending on its strength and the time of year. There are trees, such as the laricio pine, which have evolved to have thick bark to withstand the heat of fires; others, such as the holm oak or the oak, have the capacity to resprout from the stump, and there are still others that are capable of resprouting from the crown, as is the case of the cork oak. These, along with other adaptations, are known as vital attributes, and, if we know them well, we can use them to protect forests from large forest fires. By choosing when we apply fire in the forest and with what force or intensity, we can affect different plant species, which will respond differently. In this way, for example, we can plan undergrowth clearing (removing the undergrowth and small trees to reduce the risk of fire) using fire in a controlled manner, affecting only those plants whose development we want to control. Indeed, prescribed burning is the most green form of vegetation control, along with extensive livestock grazing. For firefighters, prescribed burning scenarios also give us the opportunity to work with real fire, making it an ideal practice and training ground for when we have to deal with real fires. Burning in Aleppo pine forests in El Garraf in the municipality of Olivella at the beginning of March. The aim is to preserve a forest structure that withstood the 1994 fire and is now at risk from further fires. This is a peri-urban forest surrounding the Mas Mestre housing estate. Source: Fire brigade. 3 2. OBJECTIVES OF CONTROLLED BURNING Various objectives are pursued through prescribed burning, and it is common to find more than one objective in a given burn, although there is always one that predominates over the others. Since the start of the Fire Brigade's burning programme in 1999, burns have been classified according to the following main objectives: Grass burning: this is humanity's ancient method of securing food for its domestic herbivorous animals. The burning of open grass and scrubland has served to rejuvenate the herbaceous layer and provide better pastures for herds of cows, sheep, horses or goats. Burning to improve pastures in Bausen (Val d'Aran) at the end of February. Depending on the type of vegetation, the control team uses different hand tools to limit the spread of fire. The fire swatter is the optimal tool for smothering flames on the herbaceous stratum. Source: Fire brigade. Burning to conserve and improve habitats: certain animal species, such as some birds, reptiles or mammals, need specific vegetation characteristics for shelter, hunting or nesting areas. The lack of natural fires and the abandonment of livestock or forestry activities favour the proliferation of areas of continuous scrub and forests that are too closed and endanger the survival of these species. The use of fire can maintain or restore the natural characteristics of certain habitats and make them viable again. High intensity fire to achieve a change in the homogeneous forest structure and recover areas of Campeche wood for Bonelli's eagle on the Cal Setró estate in Bonastre (Baix Penedès) during the first week of March 2021. Source: Fire brigade. 4 Forest management burns: one of the main problems in the forests of Catalonia that makes them vulnerable to forest fires is the high density of trees and the continuity of undergrowth that they accumulate. Forest management, with tree thinning and undergrowth clearance, aims to reduce this excess biomass and to guide forests towards maturity, reducing the risk of forest burning in the process. The application of direct fire in the undergrowth under planned and controlled conditions achieves this objective by eliminating undergrowth and small trees that have a limited future. The lower branches of the trees are scorched by the heat of the fire that burns the undergrowth and part of the canopy can also be affected without killing the trees. This produces so-called thermal pruning which, in addition, eliminates leaf litter from the canopy and reduces its ability to burn in the event of a forest fire. Burning to protect isolated urban centres: the dispersion of small urban centres throughout the rural areas of Catalonia has generated a landscape in which some villages, generally in mountainous regions, have seen how, with the abandonment of traditional agricultural activities around the centres, the distance between the forest and the houses has been reduced to almost zero, putting people and property at risk in the event of a forest fire. Reclaiming open spaces through prescribed burns with a low vegetation fuel load on the outer edge of these villages improves its defence capacity in the event of a forest fire. Reducing the biomass load in the most fire-prone parts of small inhabited areas, such as Sant Salvador in El Pallars Jussà, improved the Fire Brigade's defence capacity in the event of a major forest fire in February 2021. Source: Fire brigade. Strategic spot burns to control large fires: we try to learn from the fires of the past to anticipate how the fires of the future will move. On the basis of the fire analysis, we try to determine the areas where fires can be dealt with in the future. These so-called 'strategic points' need to be safe for fire control manoeuvres, which is why prescribed burning helps us to reduce biomass load and improve forest conditions. 5 The wind fires in Cap de Creus are as strong as the Tramontane wind and repeat their pattern of movement periodically. Preparing the vegetation by maintaining a cork oak forest with sparse undergrowth is part of the objective of this burning at a strategic point on the road between Roses and Cadaqués (L'Alt Empordà). February is a good month for this type of habitat, taking advantage of the hibernation period of the tortoise. Source: Fire brigade. Training burns: constant training and practice are part of the day-to-day life of any emergency response service. The burnings serve as a practice and training ground for the fire brigade, in a real fire scenario but under safe and controlled conditions. The entry of new firefighters requires the creation of training practices so that they can learn how to work in realistic scenarios. The burnings allows aspiring firefighters to gain knowledge by experiencing fire at close quarters, observing and analysing the fundamental factors that explain the spread of fires seen on a small scale. The trainers prepare the students of the last graduating class of the GRAF (Forest Action Group) speciality of Firefighters before performing the burning of Vilaseca in Castellnou de Bages. Source: Fire brigade. Burning for research projects: any action we carry out on ecosystems generates an impact with effects that last for a greater or lesser period of time, or that may even become irreversible, depending on the intensity and recurrence with which they occur. This is not a new phenomenon, and in nature it already occurs with events such as floods, snowfalls, windstorms, etc. Any human action also generates changes and impacts, and knowing the extent and subsequent processes that nature will employ in response becomes a core element that must be incorporated in order to manage and conserve habitats. Research is 6 the primary means of furthering this knowledge and the findings will need to be incorporated in order to address future fire issues. The burnings are an opportunity for scientists to conduct trials where they can measure the impact of fire and how nature responds. 3. WHAT KIND OF VEGETATION DO WE BURN? The type of vegetation being burned is an important factor in planning the burn and determining the impact we will achieve through the use of fire. The method of burning, selecting the best days to burn and the human and material equipment to be used can be very different if we are burning a pasture or ground with plant remains under a mature pine forest that we want to preserve. Although the diversity of habitats and types of plant populations is very wide in Catalonia, with a large number of species mixed in different groupings, we classify the type of vegetation into six main groups: Grasslands and reedbeds Burning of open space populated mainly by the herbaceous stratum with a heavy load of old and dry grass. Fire removes dry biomass and activates the regeneration mechanism of new grass. February in El Pallars Jussà. Source: Fire brigade. Grassland under woodland The maintenance of forests with a herbaceous stratum reduces the risk of fire spreading by canopy in the event of a fire, as is the case of this burn in Sant Carles de la Ràpita (El Montsià) on 16 March 2021. Maintaining this type of forest structure can be a good option for peri-urban forests that present serious civil protection problems in the event of fire. Source: Fire brigade.
Recommended publications
  • Centres-Adscrits-Epri-Eso-CCE.Pdf
    Adscripció de centres d'educació primària a centres d'educació secundària obligatòria per a la preinscripció del curs 2020-2021 Serveis Territorials a la Catalunya Central Artés 08046876 Institut Miquel Bosch i Jover té adscrit: 08000244 Escola Doctor Ferrer (Artés) 08015107 Escola Anton Busquets i Punset - ZER El Moianès Ponent (Calders) 08021934 Escola L'Esqueix - ZER El Moianès Ponent (Monistrol de Calders) 08028382 Escola Sesmon d'Oló (Santa Maria d'Oló) Bagà 08052891 Institut L'Alt Berguedà té adscrit: 08001522 Escola Galceran de Pinós (Bagà) 08018005 Escola Sant Llorenç (Guardiola de Berguedà) 08018017 Escola L'Albiol - ZER Alt Berguedà (Sant Julià de Cerdanyola) 08022860 Escola Lillet a Güell (La Pobla de Lillet) 08030728 Escola Serrat Voltor - ZER Alt Berguedà (Vallcebre) 25001709 Escola Santa Margarida - ZER Alt Berguedà (Gósol) Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà té adscrit: 08000271 Escola Santa Maria d'Avià (Avià) 08014620 Escola Sant Joan (Berga) 08014668 Escola de la Valldan (Berga) 08014681 Escola Santa Eulàlia (Berga) 08014796 Escola de Borredà - ZER Berguedà Centre (Borredà) 08021983 Escola Gira-sol - ZER Baix Berguedà (Montmajor) Data d'actualització:12/5/2020 1/ 14 08029015 Escola Sant Salvador (Cercs) 08031046 Escola Serra de Picamill - ZER Berguedà Centre (Vilada) 08064830 Institut Serra de Noet té adscrit: 08000271 Escola Santa Maria d'Avià (Avià) 08014620 Escola Sant Joan (Berga) 08014668 Escola de la Valldan (Berga) 08014681 Escola Santa Eulàlia (Berga) 08014796 Escola de Borredà - ZER Berguedà Centre (Borredà)
    [Show full text]
  • Pla Director Del Castell De Sallent
    Ajuntament de Sallent Pla Director del Conjunt monumental del Castell de Sallent DOCUMENT D’INFORMACIÓ BÀSICA Redactor: Eduard Píriz i González llicenciat en Història (arqueòleg) i arquitecte tècnic gener de 2017 Document d’Informació Bàsica OBJECTIU I FINALITAT DEL PLA DIRECTOR L’objectiu principal del Pla Director és establir les línies d’actuació i les prioritats per poder recuperar i protegir el conjunt monumental del castell de Sallent. També té per objectiu restaurar i consolidar les seves estructures, per així fer visitables i comprensibles pel públic general les zones més representatives del conjunt. El present Pla Director, també té per objectiu la delimitació de l’àmbit de protecció del recinte del conjunt del castell de Sallent. La finalitat del Pla Director és crear un instrument tècnic i econòmic que permeti programar de la forma més adient les 1 futures actuacions per tal de conservar, protegir i posar en valor el conjunt monumental del castell de Sallent. METODOLOGIA Aquest Pla Director: Analitza la situació actual, l’estat de conservació i el funcionament del conjunt. Avalua la problemàtica general, identificant els dèficits i mancances, des dels punts de vista estructural, constructiu, funcional i normatiu. Planteja un programa d’usos compatible i adaptat conjunt monumental i a les necessitats i disponibilitats del municipi. Proposa i valora econòmicament les actuacions que es consideren necessàries per tal d’assolir l’objectiu final de la restauració completa del conjunt. 3052.- Pla director del conjunt monumental del castell de Sallent. Eduard Píriz i González Document d’Informació Bàsica DESCRIPCIÓ DEL MONUMENT DADES DEL MONUMENT Aproximació: El castell de Sallent va ser un castell termenat del comtat d’Osona-Manresa.
    [Show full text]
  • Inventari Patrimoni Cultural De Castellnou De Bages
    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural de Castellnou de Bages Memòria tècnica Redacció Laura Llorens Travé Marta Lloret Blackburn Jordi Torner Bés Ajuntament de Castellnou de Bages Abril 2008 MEMÒRIA TÈCNICA DE L’INVENTARI DE CASTELLNOU DE BAGES Crèdits Promoció i finançament Ajuntament de Castellnou de Bages Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Bacelona Execució Laura Llorens Travé, Marta Lloret Blackburn i Jordi Tornés Bes 1 1. AGRAÏMENTS En primer lloc, voldríem agrair a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona haver fet possible la realització de l’inventari de patrimoni cultural de Castellnou de Bages, així com el seu suport i assessorament en tot moment, especialment a en Carles Vicente, la Carme Rius, la Teresa Reyes, en Pere Izquierdo i en Daniel Solé. En segon lloc, cal agrair especialment la col·laboració a l’Ajuntament de Castellnou de Bages, que ens ha facilitat en tot el que ha estat possible la nostra tasca investigadora, ens ha proporcionat la informació pertinent i posat en contacte amb els habitants del municipi que poguessin col·laborar en el projecte. Particularment, voldríem agrair a en Josep Maria Baraldés Casanova de La Sala la seva col·laboració i implicació, perquè sense ella no haguéssim pogut fer gran part d’aquest inventari. També volem agrair l’ajuda de l’Ignasi Servitja, regidor de Medi Ambient i Patrimoni, i de l’Alba Sandiumenge Sanmartí, administrativa de l’Ajuntament de Castellnou, per facilitar-nos la feina, resoldre dubtes, posar-nos en contacte amb els veïns i aconseguir informació.
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Ple De L'ajuntament De Súria Acta De La Sessió Ordinària Del 30 De Novembre De 2017
    PLE DE L'AJUNTAMENT DE SÚRIA ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 30 DE NOVEMBRE DE 2017 Acta presa en la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament de Súria el dijous, dia 30 de novembre de 2017, que té lloc al Saló de Sessions de la Casa de la Vila, sota la presidència del senyor Josep M. Canudas Costa, alcalde- president. Membres assistents: Sr. Josep M. Canudas Costa, alcalde-president Sra. Carme Besa Braqué, 1a tinent d‟alcalde Sr. Joan Castellà Giralt, 2n tinent d‟alcalde Sr. Jordi Sala Santcliments, 3r tinent d‟alcalde Sr. Valentí Sastre Durin, 4t tinent d‟alcalde Sr. Joan Pere Ruiz Vidal, regidor Sra. Montserrat Juncadella Navarra, regidora Sr. Miquel Caelles Campà, regidor Sr. Pere Requena Orozco, regidor Sra. M. Alba Santamaria Fíguls, regidora Sr. Antoni Julián Ribera, regidor Sr. Miguel Ángel Montañá Merino, regidor Sra. Montserrat Torra Baraldès, interventora Sr. Josep Peramiquel Cols, secretari accidental Excusa l‟assistència: Sr. Miquel Soliva Palà, regidor Essent les 20:00 hores i un cop comprovada pel secretari l‟existència del quòrum necessari perquè pugui ser iniciada la sessió el senyor Josep M. Canudas Costa la declara oberta passant-se a tractar els següents punts de l‟ordre del dia: A) QÜESTIONS PRÈVIES 1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors. B) DICTÀMENS 1. Dictamen sobre aprovació inicial del pressupost general per a l‟exercici 2018. 2. Dictamen sobre aprovació de l‟inventari municipal de béns i drets. 3. Dictamen sobre aprovació inicial de la modificació puntual núm. 16 de les Normes Subsidiàries de Planejament en l‟àmbit de Les Comes.
    [Show full text]
  • Recull Mesures Econòmiques Implementades Pels Municipis Del Bages Per Fer Front a La Crisi De La Covid 19
    Recull mesures econòmiques implementades pels municipis del Bages per fer front a la crisi de la Covid 19 Municipi Àmbit Mesura Destinatari Més info Aguilar de Segarra Fiscal/econòmic Ajornament pagament tributs ORGT Ciutadania https://orgtn.diba.cat/ca/Home/noticia?codi=7046 Fiscal/econòmic Ajornament pagament de tributs ORGT Ciutadania Descompte de la part proporcional de la taxa Fiscal/econòmic anual de l'ocupació a la via pública de taules i Comerç i restauració cadires. https://www.artes.cat/actualitat/noticies/mesures- Artés Mercat setmanal es regularitzarà l'import en la Fiscal/econòmic Autònoms tribut%C3%A0ries-respecte-la-crisi-sanit%C3%A0ria següent liquidació aprovada. S'avançaran el màxim possible els pagaments Econòmic Empreses i autònoms proveïdors de factures per no perjudicar als contractistes. https://orgtn.diba.cat/ca/Home/TramitNoDisponible?Estatus=I&Tra Avinyó Fiscal/econòmic Ajornament pagament de tributs ORGT Ciutadania mit=CITAPREVIA Fiscal/econòmic Ajornament pagament de tributs ORGT Ciutadania Es prorroga el permís d'ocupació de la vía Fiscal/econòmic pública per terrasses de bar i restaurants durant Comerç i restauració el període de la declaració de tancament. Es suspèn el pagament de les quotes de la llar Econòmic d'infants, de l'escola de músicai teatre des de la Ciutadania https://www.balsareny.cat/pl195/actualitat/noticies/id473/tot-els- Balsareny declaracióde tancament fins al retorn a l'activitat. tipus-de-mesures-adoptades-pel-covid19.htm Renovació del carnet de família numerosa que Econòmic caduqui entre l'1 de novembre de 2019 i el 31 de Ciutadania maig de 2020 es prorroga per un any.
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D
    R​elació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Catalunya Central Codi del centre Nom del centre Població Codi centre Nom del centre Població 08000220 Vedruna Artés Artés 08000244 Escola Doctor Ferrer Artés 08000271 Escola Santa Maria d'Avià Avià 08001522 Escola Galceran de Pinós Bagà 08001583 Escola Guillem de Balsareny Balsareny 08014620 Escola Sant Joan Berga 08014656 Vedruna Berga Berga 08014668 Escola de la Valldan Berga 08014681 Escola Santa Eulàlia Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà Berga 08014814 Escola El Bruc El Bruc 08014929 Escola Alta Segarra Calaf 08015193 Escola Sant Marc Calldetenes 08015201 L'Estel Vic 08015247 Escola Joventut Callús 08015430 Escola Marquès de la Pobla Capellades 08015545 Vedruna Cardona Cardona 08015582 Escola Patrocini Cardona 08015648 Escola Serra de Coll-Bas Carme 08015651 Escola Princesa Làscaris Casserres 08015806 Escola Jaume Balmes Castellbell i el Vilar 08015831 Escola La Popa Castellcir 08016094 Escola Sant Miquel Castellgalí 08016185 Escola Ildefons Cerdà Centelles 08016203 Sagrats Cors Centelles 08017232 Escola Agrupació Sant Jordi Fonollosa 08017633 Escola Sant Marc Gironella 08017645 Escola de Gironella Gironella 08018005 Escola Sant Llorenç Guardiola de Berguedà 08018029 Escola Les Escoles Gurb 08019435 Escola García i Fossas Igualada 08019459 Escola Gabriel Castella i Raich Igualada 08019460 Escola Emili Vallès Igualada 1 08019472 Àuria Igualada 08019484 Monalco Igualada 08019502 Escola Pia d'Igualada Igualada 08019514 Jesús
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Commission Implementing Decision of 27 November 2018 on the Publication in the Official Journal of the European Union of an Appl
    4.12.2018 EN Official Journal of the European Union C 437/5 COMMISSION IMPLEMENTING DECISION of 27 November 2018 on the publication in the Official Journal of the European Union of an application for amendment of a specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 105 of Regulation (EU) No 1308/2013 of the European Parliament and of the Council (Cataluña/Catalunya (PDO)) (2018/C 437/05) THE EUROPEAN COMMISSION, Having regard to the Treaty on the Functioning of the European Union, Having regard to Regulation (EU) No 1308/2013 of the European Parliament and of the Council of 17 December 2013 establishing a common organisation of the markets in agricultural products and repealing Council Regulations (EEC) No 922/72, (EEC) No 234/79, (EC) No 1037/2001 and (EC) No 1234/2007 (1), and in particular Article 97(3) thereof, Whereas: (1) Spain has sent an application for amendment of the specification for the name ‘Cataluña’/‘Catalunya’ in accordance with Article 105 of Regulation (EU) No 1308/2013. (2) The Commission has examined the application and concluded that the conditions laid down in Articles 93 to 96, Article 97(1), and Articles 100, 101 and 102 of Regulation (EU) No 1308/2013 have been met. (3) In order to allow for the presentation of statements of opposition in accordance with Article 98 of Regulation (EU) No 1308/2013, the application for amendment of the specification for the name ‘Cataluña’/‘Catalunya’ should be published in the Official Journal of the European Union, HAS DECIDED AS FOLLOWS: Sole Article The application for amendment of the specification for the name ‘Cataluña’/‘Catalunya’ (PDO), in accordance with Article 105 of Regulation (EU) No 1308/2013, is contained in the Annex to this Decision.
    [Show full text]
  • Informe De La Gestió De Residus
    MEMÒRIA ANUAL 201 7 MOIÀ ÍNDEX - TITULARS - DADES ANUALS MUNICIPALS - EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS AL MUNICIPI - EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS ALS MUNICIPIS CONSORCIATS o PES RELATIU DE LES DIFERENTS FRACCIONS DE RESIDUS - RENDIMENT DE CONTENIDORS - EVOLUCIÓ DE LA FACTURA DE SERVEIS DEL CONSORCI La gestió de residus a Moià La taxa de selectiva a Moià continua per sobre de la mitjana però retrocedeix lleugerament • Durant el 2017, Moià ha mantingut la generació de fracció resta en la mitjana consorciada (257 kg/hab/any enfront dels 254 de mitjana), però ha disminuït lleugerament la recollida selectiva, que ha baixat un 3,4% respecte de l’any anterior i ha situat al municipi en el novè lloc del rànquing. • La taxa de selectiva a Moià és d’un 31%, 2 punts per sobre de la mitjana. Si a la recollida municipal hi sumem les aportacions a deixalleries, el percentatge s’enfila fins al 50%, 11 punts per sobre de la mitjana, que és del 39. • La recollida d’orgànica ha caigut un 14% i ara se situa en la mitjana dels ens consorciats: 47 kg/hab/any. La taxa d’impropis a Moià és del 6,54%, per sota de la mitjana. • La recollida de vidre, paper i envasos ha crescut un 2,7%: el vidre ha baixat un 10%; el paper ha crescut un 5,6%; i els envasos han augmentat un 17,5%. • L’ús de la deixalleria fixa se situa molt per sobre de la mitjana: amb 1.215 usuaris per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana dels municipis que tenen fixa al seu terme és de 742 usuaris.
    [Show full text]
  • Esports Al Bages
    Oficina Jove del Bages C/Sant Blai, 14. Espai Joan Amades - 08243 Manresa 93. 877 13 60 - [email protected] Esports al Bages Futbol Equip Adreça Població Telèfon / e-mail Tipologia F.C. Artés C. Barcelona, s/n - Artés 938 202 728 Equips masculins i femenins Camp municipal [email protected] d'esports https://www.facebook.com/fc.artes.1922/?ref=page_internal C. F. Camí de les Arenes Santpedor 649 72 13 98 Equips masculins i femenins Santpedor [email protected] C.E Súria Ctra. de la mina s/n Súria 93 869 41 40 Equips masculins i un de cadet [email protected] juvenil femení FC Fruitosenc Viladordis s/n Sant Fruitós de 93 878 84 16 Equips masculins Bages [email protected] https://www.facebook.com/club.fruitosenc C.E. Sallent Camí del Pal s/n Sallent 93 837 12 68 Equips masculins [email protected] https://cesallent.wordpress.com/ C.F. Cardona Carretera de la Mina Cardona 620 74 28 84 Equips masculins s/n [email protected] https://www.facebook.com/cfcardona1916/ Oficina Jove del Bages C/Sant Blai, 14. Espai Joan Amades - 08243 Manresa 93. 877 13 60 - [email protected] Hípica Equip Adreça Població Telèfon / e-mail Tipologia Club Hípic 3 Aires Ctra. del Bruc a Sant Salvador 655445640 Equitació per a totes les edats. Manresa, km 12,6 de Guardiola [email protected] Classes d'iniciació i perfeccionament www.3aires.cat a partir de 5 anys. Activitat esportiva extraescolar. Jornades i cursets d'estiu, Nadal i Setmana Santa. Equitació terapèutica. Pupil·latge.
    [Show full text]
  • Incidència De Les Variables Meteorològiques En La Producció Vitivinícola En Les Denominacions D’Origen De La Demarcació Territorial De Barcelona
    ESCOLA SUPERIOR D’AGRICULTURA DE BARCELONA Especialitat: Hortofructicultura i Jardineria Treball final de carrera INCIDÈNCIA DE LES VARIABLES METEOROLÒGIQUES EN LA PRODUCCIÓ VITIVINÍCOLA EN LES DENOMINACIONS D’ORIGEN DE LA DEMARCACIÓ TERRITORIAL DE BARCELONA Autor: Alejandro Aranda Payés Barcelona, juliol 2006 1 ESCOLA SUPERIOR D’AGRICULTURA DE BARCELONA INCIDÈNCIA DE LES VARIABLES METEOROLÒGIQUES EN LA PRODUCCIÓ VITIVINÍCOLA EN LES DENOMINACIONS D’ORIGEN DE LA DEMARCACIÓ TERRITORIAL DE BARCELONA Alumne: Professora ponent: Aranda Payés, Alejandro Cañameras Riba, Nuria Treball final de carrera, juliol 2006 1 INCIDÈNCIA DE LES VARIABLES METEOROLÒGIQUES EN LA PRODUCCIÓ VITIVINÍCOLA EN LES DENOMINACIONS D’ORÍGEN DE LA DEMARCACIÓ TERRITORIAL DE BARCELONA Autor: Aranda Payés, Alejandro Professor ponent: Cañameras Riba, Nuria Resum El cultiu de la vinya en quan a rendiment, qualitat del vi ja elaborat i duració dels diferents estats fenològics depen molt de les condicions meteorològiques característiques per cada zona. Es van realitzar bàsicament quatre investigacions: la primera a partir de la duració dels estats fenològics per tres varietats Xarel·lo, Chardonnay i Merlot en la comarca de l’Alt Penedès. Una segunda tenint en compte dues variables meteorològiques: la temperatura i la precipitació en funció del rendiment per tres comarques: l’Alt Penedès (D.O. Penedès), el Bages (D.O. Pla de Bages), i el Maresme (D.O. Alella). En la tercera s’avalua les variables meteorològiques observades anteriorment però comparant amb la qualitat del vi obtinguda per cada D.O. Una darrera on es compara la integral tèrmica activa i el règim de precipitacions durant el cicle productiu del cultiu a Vilafranca del Penedès.
    [Show full text]