20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural de Castellnou de Bages Memòria tècnica Redacció Laura Llorens Travé Marta Lloret Blackburn Jordi Torner Bés Ajuntament de Castellnou de Bages Abril 2008 MEMÒRIA TÈCNICA DE L’INVENTARI DE CASTELLNOU DE BAGES Crèdits Promoció i finançament Ajuntament de Castellnou de Bages Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Bacelona Execució Laura Llorens Travé, Marta Lloret Blackburn i Jordi Tornés Bes 1 1. AGRAÏMENTS En primer lloc, voldríem agrair a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona haver fet possible la realització de l’inventari de patrimoni cultural de Castellnou de Bages, així com el seu suport i assessorament en tot moment, especialment a en Carles Vicente, la Carme Rius, la Teresa Reyes, en Pere Izquierdo i en Daniel Solé. En segon lloc, cal agrair especialment la col·laboració a l’Ajuntament de Castellnou de Bages, que ens ha facilitat en tot el que ha estat possible la nostra tasca investigadora, ens ha proporcionat la informació pertinent i posat en contacte amb els habitants del municipi que poguessin col·laborar en el projecte. Particularment, voldríem agrair a en Josep Maria Baraldés Casanova de La Sala la seva col·laboració i implicació, perquè sense ella no haguéssim pogut fer gran part d’aquest inventari. També volem agrair l’ajuda de l’Ignasi Servitja, regidor de Medi Ambient i Patrimoni, i de l’Alba Sandiumenge Sanmartí, administrativa de l’Ajuntament de Castellnou, per facilitar-nos la feina, resoldre dubtes, posar-nos en contacte amb els veïns i aconseguir informació. Igualment, a l’Ester Cruz Serrallonga, secretària de l’Ajuntament de Castellnou; i a en Josep Peramiquel Cols, assessor de l’Ajuntament de Castellnou. També hem de donar les gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Bages, l’Arxiu Episcopal de Vic, l’Arxiu Municipal de Castellnou de Bages, la Biblioteca del Casino de Manresa, la Biblioteca Joan Triadú de Vic, la Biblioteca Pare Ignasi Casanovas de Santpedor, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el Local Social de Les Pinedes de Castellnou, el Museu de Castellnou i el Museu Comarcal de Cervera. Per últim, volem agrair molt especialment a tots aquells habitants del municipi que ens han transmès els seus coneixements, ens han acompanyat pel territori, han ajudat a trobar els elements a inventariar, i han col·laborat en tot allò que els ha estat possible. D’una banda, a Josep M. Baraldés Gras de La Sala, Toni Batista Brisset, Montserrat Casanova Casamitjana de La Sala, Josep de la Casa Colònies Don Bosco, Pepita Esquius Dorca de Les Pinedes, Jordi Fàbregas Sala de Cal Pere, Fina de la Casa Colònies La Figuera, Ramon Padró Vers de Cal Mau, Marc Rovira Vilaseca de La 2 Roca, Ignasi Sala Molins de Cal Tatxeta, Adriana Travé Giralt i família, Pere Vila Rovira pel seu “Recull històric. Castellnou de Bages”, Francesc Vilaseca Sellarés de Vilaseca, Concepció Vilaseca Soler de La Roca, Cristina Villa Casanovas de Cal Nofre. D’altra banda, a en Josep Escaler, sense qui aquest inventari no hagués estat possible, i a la seva família; Joan Casanova Casamitjana i família; Joan Castellà; Joaquim Trigo; Enric Lloses; Montserrat Ferran Baqué i família; Teresa Ferran Saladrigas i família; Margarita Morera i família; família Garcia de Les Vilaredes; i a tots aquells a qui haguem pogut oblidar. A tots ells, gràcies per l’ajuda que tan amablement ens han donat. 3 2. PRESENTACIÓ La següent memòria forma part de l`Inventari de Patrimoni Cultural del municipi de Castellnou de Bages, una iniciativa impulsada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 1998 per facilitar una eina de coneixement del patrimoni cultural local als municipis de la província de Barcelona. L’objectiu principal d’aquest és la recopilació exhaustiva de patrimoni cultural i natural dels municipis, per tal de proporcionar una eina bàsica per al seu coneixement, gestió, difusió, i conservació. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Castellnou de Bages ha fet una sol·licitud a la Diputació de Barcelona per tal que es porti a terme el projecte. Després de l’aprovació del mateix, l’Oficina de Patrimoni Cultural ha encarregat la seva realització a la Laura Llorens Travé, llicenciada en Humanitats i màster en Gestió de Patrimoni Cultural; la Marta Lloret Blackburn, llicenciada en Humanitats i màster en Gestió de Patrimoni Cultural; i a en Jordi Tornés Bes, llicenciat en Història de l’Art i màster en Gestió de Patrimoni Cultural. El mes d’octubre de l’any 2006 s’ha procedit a iniciar l’inventari, que s’ha realitzat en un període estimat en cinc mesos des de la primera reunió, i que s’ha executat en tres fases principals. 4 3. METODOLOGIA La primera fase d’execució de l’inventari consisteix en fer una recerca documental, amb la finalitat d’introduir i establir uns paràmetres bàsics, que serviran com a punt de partida per obtenir una primera relació dels béns patrimonials del municipi. Així, s’ha recopilat informació a la Biblioteca del Casino de Manresa, la Biblioteca Joan Triadú de Vic, la Biblioteca Pare Ignasi Casanovas de Santpedor, el fons del Centre Excursionista del Bages, i el fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. També s’han consultat l’Arxiu Comarcal del Bages, l’Arxiu Episcopal de Vic, l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, l’Arxiu Mas del Centre Excursionista de Catalunya i l’Arxiu Municipal de Castellnou de Bages. Cal afegir que l’arxiu parroquial de Castellnou es va perdre per complet, en ser cremat durant la guerra civil. D’altra banda, s’ha consultat l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA), l’Inventari del Patrimoni Arqueològic (CCAA) l’Inventari de Patrimoni Etnològic (IPEC) i l’Inventari de Patrimoni Industrial (IPIC), promoguts pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb un total de quatre béns arquitectònics i quatre arqueològics dins el municipi; i l’Inventari d’arbres monumentals i d’espais naturals i l’Inventari de Zones Humides, promoguts pel departament de Medi Ambient de la Generalitat; essent aquest últim l’únic en el que s’ha trobat un element natural inventariat, els Llacs de La Vila (fitxa 131). Pel que fa a la planimetria emprada, hem utilitzat els mapes virtuals de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, de Castellnou de Bages: topogràfic de 1:50.000; topogràfic de 1:25.000; topogràfic de 1:5.000; ortofotoimatge de 1:5.000, ortofotoimatge de 1:25.000. Igualment, hem emprat el mapa facilitat per l’Ajuntament, editat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’associació El Cardener. Pel que fa a la segona fase, el treball de camp s’ha fet dividint el territori en dues grans zones: el sud i el nord del terme municipal. Per a aquesta fase ha estat fonamental la col·laboració dels habitants del municipi, ja sigui per a localitzar els béns com per apropar-nos-hi. A partir del coneixement de la zona dels veïns de Castellnou, hem aconseguit ampliar el llistat notablement, sempre seguint uns criteris de selecció establerts. Aquests, tenen en compte el valor historicoartístic de bé i la seva rellevància dins el territori. Per exemple, al tractar-se d’un municipi que ha estat tan fortament lligat a l’explotació de la vinya, els elements com les tines tan sols s’han inventariat 5 individualment en els casos en què representaven un exemplar destacat. Igualment, però, en totes aquelles cases en què n’hem trobat (la major part), ho hem fet constar a la descripció de la seva fitxa corresponent.. La tercera fase de treball de gabinet ha estat bàsicament l’organització i informatització de la informació recopilada, tant en la fase de buidatge bibliogràfic com en la de treball de camp. Una vegada redactada la memòria, un tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural, en aquest cas la Teresa Reyes Bellmunt, s’encarrega de supervisar que les fitxes s’hagin fet seguint els criteris d’intervenció marcats des de l’inici per l’OPC. Finalment, es prepara per presentar l’inventari a través del Sistema d’Informació Geogràfica. Dins de l’inventari, les masies s’han introduït seguint la classificació de masies d’estructura clàssica que va fer Josep Danés i Torras. Aquesta classificació parteix de la base que hi ha tres famílies bàsiques de tipologia de masia, que es determinen a partir de les seves cobertes. El primer grup el formen les masies que tenen la coberta que desaigua a la façana principal i posterior, amb el carener paral·lel a la façana principal, i que pràcticament no admet variacions. El segon grup el formen les masies amb el carener perpendicular a la 6 façana principal, i amb les vessants que desaigüen a les façanes laterals. Aquest és el model clàssic per excel·lència i que, segons Danés, admet fins a sis variacions diferents, entre les quals hi ha la basilical, en què les golfes sobresurten a sobre la coberta, a la part central de la façana. Per últim, el tercer grup el formen les masies de quatre vessants, que admet variacions en les torres que se solen incorporar. A Castellnou de Bages la major part de masies es troben dins el tipus I i II, ja que del tercer tipus no se n’ha trobat cap. 3.1. Criteris d’intervenció Per fer l’inventari, l’Oficina de Patrimoni facilita una base de dades programada en MS Access 2000, en la que els elements s’ordenen en fitxes que contenen uns camps d’informació tancats.