DOCSLIB.ORG

Can Pratmarsó De Centelles De Cases De Cós a Casa Senyorial

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Can Pratmarsó De Centelles De Cases De Cós a Casa Senyorial Can Pratmarsó de Centelles De cases de cós a casa senyorial I De cases de cós a casa senyorial Can Pratmarsó de Centelles II Can Pratmarsó de Centelles David Galí, Raquel Lacuesta, Marta Piera De cases de cós a casa senyorial Sumari Can Pratmarsó de Centelles 2 4 46 __ Can Pratmarsó en el seu context local __ Miquel Pratmarsó Soler i l’arquitecte Raspall (1919-1927) 8 __ La urbanització del Passeig i del jardí __ L’arquitectura de Can Pratmarsó de Can Pratmarsó __ L’exterior __ L’ampliació i reforma de Can Pratmarsó __ La distribució interior i les arts aplicades 58 16 __ Dues illes de cases dels Pratmarsó a Centelles __ Els antecedents del lloc __ Les cases del carrer dels Estrangers __ La urbanització de la sagrera medieval __ Les cases del carrer del Marquès de Peñaplata __ La muralla a l’inici de l’època moderna __ L’establiment d’estrangers durant el segle XVI 63 __ Plànols d’evolució de la mansana Pratmarsó 22 __ Les cases de cós del carrer dels Estrangers 70 __ Guillem Febrer compra una casa el 1617 __ Annexos __ El veïnat del carrer __ L’inventari de béns de Bernat Fillol. 1681 __ L’inventari de béns de Pere Fillol. 1749 26 __ La vinculació dels Pratmarsó amb Centelles __ Pau Fillol, un nou propietari. L’inventari de 1681 __ Branca Fillol Verdaguer __ El molí i el pou de glaç d’en Fillol __ Branca Prat del Marsó __ Fillol compra una altra casa de cós. Inventari de 1749 __ Branca Pratmarsó Verdaguer __ La família Fillol Verdaguer, avantpassats dels Pratmarsó 80 __ Bibliografia 32 __ Els masos d’origen dels Pratmarsó 81 __ El mas Prat i el mas Casanovas o Marçó __ Arxius consultats __ Els Prat del Marsó 36 __ Els Pratmarsó emparenten amb els Verdaguer i Fillol. Inventari de 1800 __ Els descendents. Pau Pratmarsó Verdaguer i Miquel Pratmarsó Vila 40 __ Una nova casa senyorial al nucli antic __ Miquel Pratmarsó Vila i la construcció de 1881. L’arquitecte S. Viñals __ L’ampliació i reforma de 1899-1900 3 De cases de cós a casa senyorial Can Pratmarsó en el seu context local La vila de Centelles compta amb un patrimoni arquitectònic de relle- vant importància, conegut i reconegut pels seus habitants com un dels va- lors culturals que l’entronquen amb la història. No es tracta només de ma- sies o cases de pagès disperses pel territori i unides per camins ancestrals, sinó també d’un conjunt d’edificis que han generat al llarg dels segles el seu teixit urbà, històric i sociològic, i que, per tant, li han donat la forma carac- terística que ha arribat als nostres dies. Centelles ens ofereix la història de l’arquitectura per mitjà d’aquestes construccions, des de l’edat mitjana fins avui; des de les senzilles cases de cós que es remunten a l’època medieval fins a les que han nascut amb un segell senyorial o n’han esdevingut. La casa Pratmarsó n’és un exemple. Ocupa bona part de l’illa de cases que conformen la façana septentrional de l’actual plaça de Mossèn Joan Xandri, amb el número 5 (antigament, carrer dels Estrangers núm. 6). Però abans que passés a dir-se Can Pratmarsó, el solar on s’ubica, en un costat arrecerat del campanar de l’església parroquial, havia estat edificat amb unes quantes cases de cós, un model de cases urbanes que s’estengueren per Catalunya en els períodes preindustrial i industrial, l’amplada de les quals oscil·lava entre els 3,8 i els 5 metres, és a dir, la llargada usual d’una biga o la llum d’una volta. Cal matisar que les cases de cós d’aquest sector no eren precisament “canòniques” en el sentit estricte del tipus de cons- trucció, sinó que la seva superfície i orientació va estar condicionada per la topografia del terreny, fortament accidentat pel penya-segat del torrent. Aquelles casetes s’havien anat edificant dins de l’espai protegit per l’Esglé- sia, és a dir, a la sagrera, pel costat interior de l’antiga muralla de Centelles, Can Pratmarsó de Centelles 4 que la definia i tancava. Va ser al final del segle XIX quan els Pratmarsó, que havien heretat aquells habitatges, van construir en el lloc la que constitui- ria a través d’unes quantes generacions la seva nova casa pairal. Una casa senyorial per les seves dimensions i els seus trets arquitectònics i estilístics. No es tracta, però, d’una mansió opulenta en la seva aparença, sinó d’una casa gran, projectada potser per un mestre d’obres de bon ofici o per un arquitecte. Això es posa de manifest en la utilització d’un llenguatge que és propi de l’arquitectura catalana que es va anar imposant al llarg del segle XIX i que va ser concebuda dins els cànons del neoclassicisme romàntic amb elegància i austeritat alhora. Can Pratmarsó destaca en el seu context urbà, d’arrel i morfologia medievals, com una aportació de l’arquitectu- ra vuitcentista a l’antic carrer de Santa Anna o dels Estrangers, on està emplaçada, enmig d’altres cases, les unes de cós, les altres setcentistes o les altres del segle XX. L’edifici senyorial té inscrita la data de 1881 en l’arc de la porta d’accés, i tot i que no s’han trobat documents de l’autor del projecte, ens inclinem a pensar que va ser el mestre d’obres i arquitecte Salvador Viñals i Sabaté (Barcelona, 1847-1926), un dels més coneguts i prolífics a Barcelona en aquell tombant de segle, pel seu estil i per les obres que sí que estan documentades. Efectivament, la casa Pratmarsó es va anar ampliant pels seus costats a partir del 1900. Salvador Viñals n’hi va fer una part, el cos de llevant, que marca un angle obtús respecte a l’alineació de la façana principal. I més tard, a la dècada de 1920, un altre arquitecte, també de fama reconeguda, Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937), afe- giria la tribuna del cantó de ponent, reformaria l’interior de la residència seguint el vessant classicista del Noucentisme i, el que és més important encara, urbanitzaria el jardí, on al segle XVII la família Fillol (o Fiol) havia construït un molí amb la seva bassa gairebé triangular. Aquest racó, abocat al torrent de la Cira, es va comunicar per un pont, escales, murets i reixes de ferro amb el Passeig, en l’eixample extramurs i davant la Casa de la Vila, que el mateix Raspall va dissenyar i que va finançar la família Pratmarsó. Un jardí i un passeig on batega un eclecticisme intencionat, entre romàntic, modernista i noucentista, de gran bellesa. Can Pratmarsó és una baula més de la cadena que conforma el patri- moni cultural de Centelles i està inclosa en el Pla Especial de Protecció del Centre Històric, dins l’àmbit de la Sagrera, en ple cor de la vila. És també llar i testimoni d’un dels arquitectes més compromesos amb el desenvolu- pament de l’arquitectura catalana de la llarga postguerra i la seva inserció en el Moviment Modern internacional: Josep Pratmarsó, Pepe Pratmarsó (Barcelona, 1913-1985), un d’aquells humanistes que fundaren el Grup R, juntament amb figures com Coderch, Sostres, Moragas, Bohigas, Ribas Pie- ra i altres. Per tots aquests motius, la casa pairal dels Prat del Marsó forma part indiscutible de la història de Centelles. 5 De cases de cós a casa senyorial Plànol topogràfic de les finques de Plànol d’emplaçament de la casa Miquel Pratmarsó Vila al terme muni- Pratmarsó al nucli vell de la vila de cipal de Centelles. Centelles. Dibuix: Carlos Gauran, arquitecte, 30 Interpretació: Galí-Lacuesta-Piera de maig de 1863 Dibuix: Centum. SPAL. 2013 Can Pratmarsó de Centelles 6 7 De cases de cós a casa senyorial L’arquitectura de Can Pratmarsó ___ L’exterior ___ La distribució interior i les arts aplicades Can Pratmarsó de Centelles 8 ___ L’exterior L’edifici que ens ha pervingut està format per dos cossos de planta rectangular, el principal, que és el resultat de la unió de tres antigues cases de cós, i un altre, que s’hi adossa a llevant i de menors dimensions, que, com hem dit, dibuixa un angle seguint el traçat del carrer. El conjunt consta de planta baixa, pis, golfes i dues plantes soterrànies. Atès que el terreny on s’emplaça és de fort pendent, la casa s’adapta al penya-segat de la Cira, de manera que les dues plantes situades sota el nivell del carrer disminueixen en superfície i el rocam esdevé mur de fons. Les cobertes són de teula àrab: la del cos principal és a quatre vessants, amb un badalot a la banda oriental que correspon a l’escala de servei, cobert a un pendent que desguassa en direcció nord; per la seva banda, el cos annex es cobreix amb una teulada d’un pendent cap al carrer, en sentit sud. Les teulades acaben en una potent barbacana amb bigues de fusta. La façana principal, orientada a sud i sud-oest, està tractada en els dos cossos de manera similar, amb una composició aparentment simètrica, amb un ritme regular d’obertures distribuïdes en cinc eixos verticals en el cos original i en dos eixos en l’annex. Totes elles es tanquen en arc rebaixat i estan perfilades amb pedra, que ressalta del pla de façana. A la planta baixa, sobre un sòcol de pedra tallada en blocs quadrangulars, s’obren cinc finestres d’esquema rectangular vertical, protegides amb artístiques reixes de ferro ornades amb floritures, i dos portals dels quals, el més occidental, constitueix l’accés a l’habitatge, significat per brancals i arc motllurats, amb una orla a la clau, en relleu, que mostra les inicials del propietari, MP (Miquel Pratmarsó Vila), i la data 1881; l’altre portal, d’iguals proporcions, dóna accés al garatge i a l’escala de servei.
Load more

Recommended publications
  • Cover Image the Soldevila Stream in Sallent (Bages Region, Catalonia, Spain) Collects Much of the Underground Leaching Brine from the Local Potash Mining Salts
    SUBSCRIPTIONS In 2019 Phil. Trans. R. Soc. B (ISSN 0962-8436) will be published Continuing its long history of infl uential scientifi c publishing, Phil. Trans. R. Soc. B 26 times a year. For more details of publishes high quality theme issues on topics of current importance and general subscriptions and single issue sales interest within the life sciences, guest-edited by leading authorities and comprising please contact our fulfi lment agent: new research, reviews and opinions from prominent researchers. Each issue Turpin Distribution aims to create an original and authoritative synthesis, often bridging traditional The Royal Society Customer Services Pegasus Drive disciplines, which showcases current developments and provides a foundation for Stratton Business Park future research, applications and policy decisions. Biggleswade SG18 8TQ United Kingdom rstb.royalsocietypublishing.org T +44 1767 604951 F +44 1767 601640 E [email protected] EDITOR Karen Liu Alternatively, please contact our customer John Pickett Ewa Paluch service team at: Krishnaswamy VijayRaghavan E [email protected] SENIOR COMMISSIONING EDITOR Jean-Paul Vincent Helen Eaton PRICES FOR 2019 Neuroscience and cognition PRODUCTION EDITOR Andreas Engel Online Online Simon Clackson Barry Everitt only and print Tecumseh Fitch EDITORIAL BOARD £ UK/rest of World £2649 £3708 Organismal, environmental Vittorio Gallese Christian Keysers and evolutionary biology € Europe €3444 €4821 Tim Benton Kristine Krug Dora Biro Hanspeter Mallot $ US/Canada $5014 $7019
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Autopista AP-7, Montmeló
    AUTOPISTA AP-7, MONTMELO-LA JONQUERA PEAJES EN EUROS RECORRIDOS DIRECTOS E INVERSOS LIGEROS PESADOS 1 PESADOS 2 MONTMELO GRANOLLERS 0,30 0,50 0,65 Este peaje se cobrará en la Barrera de Mollet sumado al correspondiente al recorrido Barcelona- Montmeló aprobado por la Generalidad de Cataluña. PARETS GRANOLLERS -- -- -- PARETS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 PARETS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 PARETS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 PARETS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 PARETS MASSANET 4,90 7,75 10,00 PARETS CASSA 6,40 10,20 13,05 PARETS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 PARETS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 PARETS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 PARETS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 PARETS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 PARETS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 PARETS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 PARETS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 PARETS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 GRANOLLERS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 GRANOLLERS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 GRANOLLERS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 GRANOLLERS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 GRANOLLERS MASSANET 4,90 7,75 10,00 GRANOLLERS CASSA 6,40 10,20 13,05 GRANOLLERS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 GRANOLLERS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 GRANOLLERS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 GRANOLLERS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 GRANOLLERS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 GRANOLLERS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 GRANOLLERS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 GRANOLLERS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 GRANOLLERS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 ENLACE C-60 CARDEDEU 0,35 0,55 0,70 ENLACE C-60 SANT CELONI 1,65 2,60 3,40 ENLACE C-60 HOSTALRICH 3,30 5,25 6,75 ENLACE C-60 MASSANET 4,30
    [Show full text]
  • Growth of Metropolitan Limits and Its Influence on the Urban Structure
    RSAI – 58th Annual North American Meetings of the Regional Science Association International & Second Conference of the Regional Science Association of the Americas. Miami (9th – 12th November 2011) “Growth of metropolitan limits and its influence on the urban structure. A retrospective analysis (1991-2001) for the Barcelona Metropolitan Region” †∗ Masip Tresserra, JAUME ABSTRACT: In recent decades due to the overflowing of the administrative boundaries by urbanization, the literature has studied various approaches to delimit the urban and metropolitan areas. Simultaneously, these urban dynamics have also led t he m etropolitan systems to polycentric structures characterized by dispersion and co ncentrated decentralization of employment and population, breaking with the paradigm of the monocentric city. However, few studies have f ocused on s tudying dyn amically (over t ime) and j ointly the del imitation of t he m etropolitan boundaries and its influence on the urban structure of the metropolitan areas. In t his paper, the retrospective ur ban dynamics (1991-2001) and i ts influence on t he ur ban structure of t he Barcelona Metropolitan Region is analyzed. Firstly, by analyzing travel-to-work data, the functional metropolitan borders are del imited by the ye ars: 1991 , 1996 a nd 2001 . T hen, t his paper s tudies how t he gr owth o f t he metropolitan limits influence on the urban structure by using a functional approach to characterize the changes in terms of metropolitan structure for the analyzed period of time. In doing so, the urban structure is characterized by three key points: identification of ur ban subcentres by using a m obility approach ( residence-to-work flows), the complexity grade of the metropolitan system and the measurement of the polycentrism level.
    [Show full text]
  • Estació De França Sant Vicenç De Calders R2 Granollers Centre
    GA-2007/0093 Regionals R2 Maçanet-Massanes Aeroport Nord Per Por By Granollers Centre R2 Granollers Centre Castelldefels R2 Estació de França Sant Vicenç de Calders Sud Per Por By Vilanova i la Geltrú Feiners Laborables Weekdays 1 / 6 / 2021 MaçanetHostalric - MassanesRiells i ViabreaGualba - BredaSant CeloniPalautorderaLlinars delCardedeu Vallès Les Franqueses-GranollersGranollersMontmeló CentreMollet-St.Fost Nord La LlagostaMontcadaBarcelona i ReixacBarcelona - Sant BarcelonaAndreu - El Clot ComtalBarcelona -- AragóEstacióBarcelona - Passeig de FrançaBellvitge - deSants GràciaEl Prat deAeroport Llobregat ViladecansGavà Castelldefels St.Vicenç Platja deGarraf CastelldefelsSitges Vilanova Cubellesi la GeltrúCunit Segur deCalafell Calafell de Calders 4.57 5.08 5.13 5.19 5.24 5.30 4.55 5.00 5.04 5.07 5.10 5.17 5.22 5.28 5.35 5.41 5.46 5.52 5.28 5.39 5.45 5.51 5.56 6.01 6.04 6.08 6.11 6.16 6.23 6.29 5.47 5.58 6.04 – – – 6.22 6.26 – – 6.38 6.45 6.50 6.54 6.57 7.00 7.06 5.29 5.34 5.38 5.41 5.44 5.51 5.56 6.02 6.09 6.15 6.20 6.26 5.58 6.09 6.15 6.21 6.26 6.31 6.34 6.38 6.41 6.46 6.53 6.59 6.17 6.28 6.34 – – – 6.52 6.56 – – 7.08 7.15 7.20 7.24 7.27 7.30 7.36 5.37 5.41 5.46 5.50 5.55 5.59 6.04 6.08 6.11 6.14 6.21 6.26 6.32 6.39 6.45 6.50 6.56 6.28 6.39 6.45 6.51 6.56 7.01 7.04 7.08 7.11 7.16 7.23 7.29 6.15 6.20 6.24 6.27 6.30 6.37 6.42 6.48 6.53 6.59 7.04 7.08 7.11 7.14 6.47 6.58 7.04 – – – 7.22 7.26 – – 7.37 7.44 7.48 7.52 7.55 7.58 8.02 >>Lleida 6.07 6.11 6.16 6.20 6.25 6.29 6.34 6.38 6.41 6.44 6.51 6.56 7.02 7.09 7.15 7.20 7.26 6.58 7.09 7.15
    [Show full text]
  • Serveis Locals D'ocupació Del Bages 1- Artés
    Serveis locals d’ocupació del Bages Els Serveis locals d’ocupació gestionats pels ajuntaments de la comarca ofereixen els seus serveis a les persones en situació d’atur i a les empreses que ofereixen llocs de treball. Serveis: Orientació laboral Tutorització i acompanyament en la recerca de feina Club de la feina Borsa de treball, gestió i difusió d’ofertes laborals Selecció de perfils professionals Formació i preparació de persones a mida Programació d’actuacions específiques adreçades a diferents col·lectius (joves, més de 45 anys, etc.) Informació sobre subvencions i bonificacions per a la contractació Consultes i assessorament Al Bages hi ha 18 Serveis Locals d’Ocupació els quals, en major o menor grau, ofereixen alguns dels serveis esmentats: 1- Artés: Ajuntament d'Artés. Servei Local d’Ocupació. Adreça: Carrer Barquera, 41, 08271 Artés. Persona de contacte: Mª Àngels Carrillo Briegas Telèfon: 93 830 50 01 Correu electrònic: [email protected] Web: Consulti-ho aquí. Muralla de Sant Domènec, 24 - 08241 MANRESA N.I.F: P-5800009-B - DIR3: L06090007 - Tel. 93 693 03 50 - web: www.ccbages.cat - a/e: [email protected] 2- Avinyó: Ajuntament d'Avinyó. Servei Local d'Ocupació. Adreça: Plaça Major, 11, 08279 Avinyó. Persona de contacte: Pendent selecció Telèfon: 93 838 77 00 Correu electrònic: Pendent selecció Web: Consulti-ho aquí. 3- Callús: Ajuntament de Callús. Servei Local d'Ocupació. Adreça: Pl. Major, 1. 08262 Callús. Persona de contacte: Marta Curtichs Telèfon: 93 693 00 00 Correu electrònic: [email protected] Web: Consulti-ho aquí. 4- Cardona: Ajuntament de Cardona. Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona.
    [Show full text]
  • Master Thesis
    MASTER THESIS TITLE : Cultural configuration of Wikipedia: measuring Autoreferentiality in different languages MASTER DEGREE: Master of Science in Telecommunication Engineering & Management AUTHOR: Marc Miquel Ribe´ DIRECTOR: Horacio Rodr´ıguez Hontoria TUTOR: Sebastia` Sallent Ribes DATE: March 31, 2011 T´ıtol : Cultural configuration of Wikipedia: measuring Autoreferentiality in different languages Autor: Marc Miquel Ribe´ Director: Horacio Rodr´ıguez Hontoria Tutor: Sebastia` Sallent Ribes Data: 31 de marc¸de 2011 Resum ”Wikipedia es´ un projecte enciclopedic` multiling¨ue, col·laboratiu, basat en web i sense anim` de lucre impulsat per la Fundacio´ Wikimedia”, aix´ı es´ com s’autodescriu Wikipedia en la definicio´ de l’article que du el seu nom. Aixo` significa que l’enciclopedia` pot ser modificada en qualsevol moment, per qualsevol persona i des de qualsevol lloc. Aquestes premisses i la seva gran participacio´ fan que es tracti d’un excel·lent objecte social d’estudi, que a la vegada, per tractar-se d’un artefacte tecnologic,` permeti tambe´ l’´us de tecniques` de processament llenguatge natural, obtencio´ i mineria de dades. Tanmateix, en la recerca actual hi ha una clara mancanc¸a en software que pugui aproximar-s’hi d’una manera integral. Tenint en compte aquest buit realitzem una caracteritzacio´ de Wikipedia amb l’objectiu de coneixer` a fons quins son´ els elements i estructures d’informacio´ que conte´ i com despres´ poden obtenir-se mitjanc¸ant una eina anal´ıtica. Partim de l’API existent anomenada wikAPIdia, que desenvolupem fins a incloure-hi noves funcionalitats i posar-la apunt per a encarar m´ultiples escenaris i problematiques` de les ciencies` socials.
    [Show full text]
  • ETAP Del Llobregat Pre- 1024 Ferentemente Abastece De Agua Potable a 1125 5 Redes Diferentes Que Se Describen a Con- 1226 Tinuación: 1327 16 1428 Red Del Vallès
    1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 115 216 317 418 519 620 721 822 923 1024 1125 1226 1327 1428 1529 1630 1731 1832 1933 2034 2135 2236 2337 2438 2539 2640 2741 2842 2943 3044 3145 3246 3347 3448 EstaciónEstación dede tratamientotratamiento 3549 3650 3751 dede aguasaguas potablespotables 3852 3953 4054 del Llobregat 41 del Llobregat 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 PresentaciónPresentación l agua es un recurso vital para la subsistencia que es necesario gestio- E nar cuidadosamente en todos los aspectos y especialmente en el de la salud pública. El aumento de la población, los cambios de hábitos y el incre- mento de las actividades industriales en las comarcas del entorno de Barcelona hacen crecer la demanda y exigen la máxima calidad de los recursos utilizados y una total garantía del servicio. 1 Es necesaria pues una gestión eficaz y profesionalizada para disponer de un abastecimiento de agua de calidad, con la aplicación de la tecnología mas avanzada. Tradicionalmente, y como ríos de cuencas hidrográficas independientes, el Ter y el Llobregat han sido considerados como dos sistemas aislados. No obstante, y desde el punto de vista del abastecimiento de agua, interrelacionarlos era de gran importancia. Con la constitución de Aigües Ter Llobregat, las dos fuentes básicas para el área de Barcelona, los ríos Ter y Llobregat, se integran bajo una gestión unitaria que permite modernizar, ampliar y explotar la red regional con criterios de máxima calidad y garantía de suministro. Más de cuatro millones de habitantes se benefician de este servicio que, evi- dentemente, incide de forma muy directa en el desarrollo urbanístico, industrial y económico del territorio.
    [Show full text]
  • Federación El Bages, El Berguedà I La Cerdanya
    FEDERACIÓN EL BAGES, EL BERGUEDÀ I LA CERDANYA Credencial Federación Peña Localidad Provincia / País PENYA BARCELONISTA SANT FRUITOS DE 0003 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA BAGES SANT FRUITÓS DE BAGES BARCELONA 0040 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BLAUGRANA DE BERGA BERGA BARCELONA 0061 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BLAUGRANA MANRESA MANRESA BARCELONA PENYA BARCELONISTA MONTSERRAT- 0065 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA MONISTROL MONISTROL MONTSERRAT BARCELONA PENYA BLAUGRANA SANT VICENÇ DE 0080 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA CASTELLET SANT VICENÇ DE CASTELLET BARCELONA 0123 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BARCELONISTA PUIGCERDA PUIGCERDA GIRONA 0227 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BARCELONISTA DE NAVÀS NAVAS BARCELONA 0292 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BARCELONISTA "ANTONI CAMPS" SANT JOAN VILATORRADA BARCELONA 0325 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BARCELONISTA CARDONA CARDONA BARCELONA 0330 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BLAU-GRANA DE MOIA MOIA BARCELONA 0365 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BLAUGRANA DE SÚRIA SÚRIA BARCELONA 0381 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BARCELONISTA DE SALLENT SALLENT BARCELONA 0397 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BLAU-GRANA S.MARIA D'OLO SANTA MARIA D'OLO BARCELONA 0408 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BLAU-GRANA D'AVINYÓ AVINYO BARCELONA 0420 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BLAUGRANA SANTPEDOR SANTPEDOR BARCELONA 0463 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BLAU-GRANA GUARDIOLA GUARDIOLA DE BERGUEDA BARCELONA 0482 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA PENYA BLAU-GRANA DE PUIG-REIG PUIG-REIG BARCELONA 0760 BAGES, BERGUEDÀ I CERDANYA
    [Show full text]
  • TERMINOLOGY USED by CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano
    TERMINOLOGY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano 'I'he Catalan terminology for basketry is different from the Spanish terminology. The Catalan, unlike the Spanish has one special name for each part of the basket. This terminolgy was collected from the Catalan basket-makers all around Zatalonia, in different fields of basket work, during the years 1978, 1979 and 1980. The terminology and the techniques use11 now by the Catalan basket-makers are snown in this report. I. TECHNIQUES OF BASKETRY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS. 1. Woven Technique ("Tecnica Teixida" ) . 1.1. Diagonal braiding of two directions ("Diagonal de dues direccions") . Or twilled work. - In this technique each element of the weft passes over one, two or more warp elements. Both warp and weft strands are brought together in pairs and one twined about the other. Use: to make the plaited strand of alfalfa and palmetto Geographical localization: Marseme (Tordera), Baix Ebre (Els Reguers, Beni- fallet, Alfara dels Ports), Baix ~m~ord: ('I'orroella de Montgri) and ~onsi; (~2s de Barberans) . 1.2. Diagonal weave of three directions: triangular weave ("Diagonal composta de tres directions") . The warp is made by a pair of rods, knotted to a hoop of iron with a nylon thread. Each pair is spread at a 45O angle: 'The one on the right runs downwards and the left upwards. One rod goes up spirally to the hoop of iron and is tied to the rest of the warp with a nylon thread, forming a series of triangular structures. Use: the baskets made with myrtle, rush and cane are used for fishing: basket of fish ("gambines" ) , lobster- pot ("nansa," "cistella de peix") .
    [Show full text]
  • Recorregut De Recerca Geològica I Mineralògica Per La Comarca Del Bages: Des D´Artés a Cabrianes I a Sallent
    XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 434 - abril del 2012 ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82 12 pàgines ITINERARI DE RECERCA GEOLÒGICA, GEO- AMBIENTAL I MINERA PER LA COMARCA DEL BAGES: DES DE SALLENT A BALSARENY I A NAVÀS Josep M. Mata-Perelló _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 25 DE SETEMBRE DEL 2010 2 ITINERARI DE RECERCA GEOLÒGICA, GEO- AMBIENTAL I MINERA PER LA COMARCA DEL BAGES: DES DE SALLENT A BALSARENY I A NAVÀS Josep M. MATA-PERELLÓ ADVERTIMENTS PREVIS Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., aquest de RECERCA GEO-AMBIENTAL I MINERA ... si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. En aquest itinerari, si s’escau, es farà un recorregut per camins de terra, per tal d’anar des de les immediacions de la Torre de Castellnou. En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la seva Depressió Central). Pràcticament, la totalitat de la comarca del Bages es troba dintre d’aquesta part de la Depressió Geològica de l´Ebre.
    [Show full text]
  • Vilasar El Masnou Triunfo Por 74
    CA*G9ji$—.CAXEdqRRt.GIONrAL_CATEGQTOÁi adQEEOÑAL—CATEGQLIKiI.E91PNAL;0] VILASAR EL MASNOU TRIUNFO POR 74 BISBALENSE, 1 Arbitró Rovira Bosch (0). 5. Cristéhal 2101332 Martorrll al querer dospria’ un SANTA EllE L1%, 1 Goles. Los del Cassá, por Reces Sardañois 2101372 centro peligrosa de Pascual. y Serrano, por el San Celoni. Juan XXIII 2101272 PLAYA BISBALENSE: Lozano (4), Flojo de principio de tempora Martarell 2011121 2 0 1 1 2 4 1 Carrasco (2), Borreil (1), Melero da deslucido más aún por el fuer Aguila SARDANYOLA. 3; - E 5 U 1. 1 A DOS (1), Casimiro (1), Monrat (3), te viento y por la pésima actua Torelló 1001120 MANLLEU, 1 Martínez (1), Guillént (1), Gil ción del colegiado. Castellar 1001020 - 2002360 Atbocia Montmeió 2—1 (1),, Baruadas (2), y Berjano (1). BUSQUETS Ripail SARDANYOLA. — Juan Pe La Escala - Artiguense 0—1 SANTA EULALIA: .Recha (4), dro; Linares, Ollé, Borrés; Guíu, Parnés Blanes 6—O Torrellas (2), Hernández (2), Ca- - MOLLET, 2 AL VALLES, 3 RIPOLL, 3; RUBS, 4 Solé; Villa, Xanxo, Abad, Zara Bisbalenae - Santa Eulalia 1—1 pellas (1), Boada (2), Bonet (2), goza y Roca. Llagostcra - C. O. Vilasar Durán (1). Bacela (1), Caai (3), 3—1 MOLLET: Calvet (1), Escri MANLLEU. — Galbtín; Rome RtPOLL, — Triguero (1); Ma Gerona Ultra 2—4 Ambrós (4), y Mareo (2). bano (2), Roquetas (4), Clemente ta (2), Peralta (2), Pujol (3); ro, Codinarh, Idído; Galliza, Se Casstí - San Ceiord 2—1 Arbitró Martorell (6). (2), Batlle (5), Miotasell (3), Mar Çamps (2), Capdeviia (2); Roig rra II; Ibáñez, Nogué, tras, Cu U.
    [Show full text]