Can Pratmarsó de Centelles De cases de cós a casa senyorial I De cases de cós a casa senyorial Can Pratmarsó de Centelles II Can Pratmarsó de Centelles David Galí, Raquel Lacuesta, Marta Piera De cases de cós a casa senyorial Sumari Can Pratmarsó de Centelles 2 4 46 __ Can Pratmarsó en el seu context local __ Miquel Pratmarsó Soler i l’arquitecte Raspall (1919-1927) 8 __ La urbanització del Passeig i del jardí __ L’arquitectura de Can Pratmarsó de Can Pratmarsó __ L’exterior __ L’ampliació i reforma de Can Pratmarsó __ La distribució interior i les arts aplicades 58 16 __ Dues illes de cases dels Pratmarsó a Centelles __ Els antecedents del lloc __ Les cases del carrer dels Estrangers __ La urbanització de la sagrera medieval __ Les cases del carrer del Marquès de Peñaplata __ La muralla a l’inici de l’època moderna __ L’establiment d’estrangers durant el segle XVI 63 __ Plànols d’evolució de la mansana Pratmarsó 22 __ Les cases de cós del carrer dels Estrangers 70 __ Guillem Febrer compra una casa el 1617 __ Annexos __ El veïnat del carrer __ L’inventari de béns de Bernat Fillol. 1681 __ L’inventari de béns de Pere Fillol. 1749 26 __ La vinculació dels Pratmarsó amb Centelles __ Pau Fillol, un nou propietari. L’inventari de 1681 __ Branca Fillol Verdaguer __ El molí i el pou de glaç d’en Fillol __ Branca Prat del Marsó __ Fillol compra una altra casa de cós. Inventari de 1749 __ Branca Pratmarsó Verdaguer __ La família Fillol Verdaguer, avantpassats dels Pratmarsó 80 __ Bibliografia 32 __ Els masos d’origen dels Pratmarsó 81 __ El mas Prat i el mas Casanovas o Marçó __ Arxius consultats __ Els Prat del Marsó 36 __ Els Pratmarsó emparenten amb els Verdaguer i Fillol. Inventari de 1800 __ Els descendents. Pau Pratmarsó Verdaguer i Miquel Pratmarsó Vila 40 __ Una nova casa senyorial al nucli antic __ Miquel Pratmarsó Vila i la construcció de 1881. L’arquitecte S. Viñals __ L’ampliació i reforma de 1899-1900 3 De cases de cós a casa senyorial Can Pratmarsó en el seu context local La vila de Centelles compta amb un patrimoni arquitectònic de relle- vant importància, conegut i reconegut pels seus habitants com un dels va- lors culturals que l’entronquen amb la història. No es tracta només de ma- sies o cases de pagès disperses pel territori i unides per camins ancestrals, sinó també d’un conjunt d’edificis que han generat al llarg dels segles el seu teixit urbà, històric i sociològic, i que, per tant, li han donat la forma carac- terística que ha arribat als nostres dies. Centelles ens ofereix la història de l’arquitectura per mitjà d’aquestes construccions, des de l’edat mitjana fins avui; des de les senzilles cases de cós que es remunten a l’època medieval fins a les que han nascut amb un segell senyorial o n’han esdevingut. La casa Pratmarsó n’és un exemple. Ocupa bona part de l’illa de cases que conformen la façana septentrional de l’actual plaça de Mossèn Joan Xandri, amb el número 5 (antigament, carrer dels Estrangers núm. 6). Però abans que passés a dir-se Can Pratmarsó, el solar on s’ubica, en un costat arrecerat del campanar de l’església parroquial, havia estat edificat amb unes quantes cases de cós, un model de cases urbanes que s’estengueren per Catalunya en els períodes preindustrial i industrial, l’amplada de les quals oscil·lava entre els 3,8 i els 5 metres, és a dir, la llargada usual d’una biga o la llum d’una volta. Cal matisar que les cases de cós d’aquest sector no eren precisament “canòniques” en el sentit estricte del tipus de cons- trucció, sinó que la seva superfície i orientació va estar condicionada per la topografia del terreny, fortament accidentat pel penya-segat del torrent. Aquelles casetes s’havien anat edificant dins de l’espai protegit per l’Esglé- sia, és a dir, a la sagrera, pel costat interior de l’antiga muralla de Centelles, Can Pratmarsó de Centelles 4 que la definia i tancava. Va ser al final del segle XIX quan els Pratmarsó, que havien heretat aquells habitatges, van construir en el lloc la que constitui- ria a través d’unes quantes generacions la seva nova casa pairal. Una casa senyorial per les seves dimensions i els seus trets arquitectònics i estilístics. No es tracta, però, d’una mansió opulenta en la seva aparença, sinó d’una casa gran, projectada potser per un mestre d’obres de bon ofici o per un arquitecte. Això es posa de manifest en la utilització d’un llenguatge que és propi de l’arquitectura catalana que es va anar imposant al llarg del segle XIX i que va ser concebuda dins els cànons del neoclassicisme romàntic amb elegància i austeritat alhora. Can Pratmarsó destaca en el seu context urbà, d’arrel i morfologia medievals, com una aportació de l’arquitectu- ra vuitcentista a l’antic carrer de Santa Anna o dels Estrangers, on està emplaçada, enmig d’altres cases, les unes de cós, les altres setcentistes o les altres del segle XX. L’edifici senyorial té inscrita la data de 1881 en l’arc de la porta d’accés, i tot i que no s’han trobat documents de l’autor del projecte, ens inclinem a pensar que va ser el mestre d’obres i arquitecte Salvador Viñals i Sabaté (Barcelona, 1847-1926), un dels més coneguts i prolífics a Barcelona en aquell tombant de segle, pel seu estil i per les obres que sí que estan documentades. Efectivament, la casa Pratmarsó es va anar ampliant pels seus costats a partir del 1900. Salvador Viñals n’hi va fer una part, el cos de llevant, que marca un angle obtús respecte a l’alineació de la façana principal. I més tard, a la dècada de 1920, un altre arquitecte, també de fama reconeguda, Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937), afe- giria la tribuna del cantó de ponent, reformaria l’interior de la residència seguint el vessant classicista del Noucentisme i, el que és més important encara, urbanitzaria el jardí, on al segle XVII la família Fillol (o Fiol) havia construït un molí amb la seva bassa gairebé triangular. Aquest racó, abocat al torrent de la Cira, es va comunicar per un pont, escales, murets i reixes de ferro amb el Passeig, en l’eixample extramurs i davant la Casa de la Vila, que el mateix Raspall va dissenyar i que va finançar la família Pratmarsó. Un jardí i un passeig on batega un eclecticisme intencionat, entre romàntic, modernista i noucentista, de gran bellesa. Can Pratmarsó és una baula més de la cadena que conforma el patri- moni cultural de Centelles i està inclosa en el Pla Especial de Protecció del Centre Històric, dins l’àmbit de la Sagrera, en ple cor de la vila. És també llar i testimoni d’un dels arquitectes més compromesos amb el desenvolu- pament de l’arquitectura catalana de la llarga postguerra i la seva inserció en el Moviment Modern internacional: Josep Pratmarsó, Pepe Pratmarsó (Barcelona, 1913-1985), un d’aquells humanistes que fundaren el Grup R, juntament amb figures com Coderch, Sostres, Moragas, Bohigas, Ribas Pie- ra i altres. Per tots aquests motius, la casa pairal dels Prat del Marsó forma part indiscutible de la història de Centelles. 5 De cases de cós a casa senyorial Plànol topogràfic de les finques de Plànol d’emplaçament de la casa Miquel Pratmarsó Vila al terme muni- Pratmarsó al nucli vell de la vila de cipal de Centelles. Centelles. Dibuix: Carlos Gauran, arquitecte, 30 Interpretació: Galí-Lacuesta-Piera de maig de 1863 Dibuix: Centum. SPAL. 2013 Can Pratmarsó de Centelles 6 7 De cases de cós a casa senyorial L’arquitectura de Can Pratmarsó ___ L’exterior ___ La distribució interior i les arts aplicades Can Pratmarsó de Centelles 8 ___ L’exterior L’edifici que ens ha pervingut està format per dos cossos de planta rectangular, el principal, que és el resultat de la unió de tres antigues cases de cós, i un altre, que s’hi adossa a llevant i de menors dimensions, que, com hem dit, dibuixa un angle seguint el traçat del carrer. El conjunt consta de planta baixa, pis, golfes i dues plantes soterrànies. Atès que el terreny on s’emplaça és de fort pendent, la casa s’adapta al penya-segat de la Cira, de manera que les dues plantes situades sota el nivell del carrer disminueixen en superfície i el rocam esdevé mur de fons. Les cobertes són de teula àrab: la del cos principal és a quatre vessants, amb un badalot a la banda oriental que correspon a l’escala de servei, cobert a un pendent que desguassa en direcció nord; per la seva banda, el cos annex es cobreix amb una teulada d’un pendent cap al carrer, en sentit sud. Les teulades acaben en una potent barbacana amb bigues de fusta. La façana principal, orientada a sud i sud-oest, està tractada en els dos cossos de manera similar, amb una composició aparentment simètrica, amb un ritme regular d’obertures distribuïdes en cinc eixos verticals en el cos original i en dos eixos en l’annex. Totes elles es tanquen en arc rebaixat i estan perfilades amb pedra, que ressalta del pla de façana. A la planta baixa, sobre un sòcol de pedra tallada en blocs quadrangulars, s’obren cinc finestres d’esquema rectangular vertical, protegides amb artístiques reixes de ferro ornades amb floritures, i dos portals dels quals, el més occidental, constitueix l’accés a l’habitatge, significat per brancals i arc motllurats, amb una orla a la clau, en relleu, que mostra les inicials del propietari, MP (Miquel Pratmarsó Vila), i la data 1881; l’altre portal, d’iguals proporcions, dóna accés al garatge i a l’escala de servei.