Growth of Metropolitan Limits and Its Influence on the Urban Structure

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Growth of Metropolitan Limits and Its Influence on the Urban Structure RSAI – 58th Annual North American Meetings of the Regional Science Association International & Second Conference of the Regional Science Association of the Americas. Miami (9th – 12th November 2011) “Growth of metropolitan limits and its influence on the urban structure. A retrospective analysis (1991-2001) for the Barcelona Metropolitan Region” †∗ Masip Tresserra, JAUME ABSTRACT: In recent decades due to the overflowing of the administrative boundaries by urbanization, the literature has studied various approaches to delimit the urban and metropolitan areas. Simultaneously, these urban dynamics have also led t he m etropolitan systems to polycentric structures characterized by dispersion and co ncentrated decentralization of employment and population, breaking with the paradigm of the monocentric city. However, few studies have f ocused on s tudying dyn amically (over t ime) and j ointly the del imitation of t he m etropolitan boundaries and its influence on the urban structure of the metropolitan areas. In t his paper, the retrospective ur ban dynamics (1991-2001) and i ts influence on t he ur ban structure of t he Barcelona Metropolitan Region is analyzed. Firstly, by analyzing travel-to-work data, the functional metropolitan borders are del imited by the ye ars: 1991 , 1996 a nd 2001 . T hen, t his paper s tudies how t he gr owth o f t he metropolitan limits influence on the urban structure by using a functional approach to characterize the changes in terms of metropolitan structure for the analyzed period of time. In doing so, the urban structure is characterized by three key points: identification of ur ban subcentres by using a m obility approach ( residence-to-work flows), the complexity grade of the metropolitan system and the measurement of the polycentrism level. By having a d ynamic perspective (1991-2001), r esults suggest a process of ur ban e xtension of the metropolitan borders what it could entail: an increment of sub-centres due mainly to the changes of the residential and labour markets, a more polynucleated structure of the urban system and a bigger grade of its complexity. Keywords: Metropolitan Areas, urban structure, new urban economy & polycentrism. 0. INTRODUCTION One of the fundamental characteristics that define and differentiate our society from other in the past is the new nature and scale of the urban processes and phenomena. Faced with the vision of a physically self- contained reality with well-defined limits, which represent the traditional city, the spatial and functional processes that have taken place in our advanced societies, have modified fundamentally the shape and the function of cities, leading t o r adically different territorial realities, blurring boundaries and overflowing w idely t hese administrative entities associated with them. Thus, t he m assive extension of the urbanization process, the physical separation between the place to residence and other basic activities such as working or shopping and the increased mobility of goods and people have entailed to a new regional realities that should define, identify and delimit properly. In 1932, the Census Bureau United States stated: “The city’s population defined administratively often offers a very inadequate i dea of t he popul ation cl ustered i n and a round t he ci ty. I f w e w ant t o have a vi sion o f t he clustering or the concentration of population in large urban areas it is necessary to establish metropolitan districts that show the extent of each population centers. (Bureau of the Census, 1932); (Berry et al,1970). This paragraph is a clear expression of both theoretical and policy concerns about how to properly define the urban reality beyond their administrative boundaries at the time that represent a starting point for a task that from since initially in the United States, and then in most advanced countries have taken into account by public and academic authorities. In this sense, the specialized literature has proposed various approaches in order to delimit the urban systems and the metropolitan areas from a clear consolidation of a long tradition of studies about this new shape of city and how t o de fine, i dentify and de limit it. Administrative aspects (municipalities), morphological methods (the † PhD C andidate, M aster S cience i n U rban M anagement and V aluation, A rchitect. C entre of Land P olicy and Valuations, CA1, Polytechnic University of Catalonia, Av.Diagonal 649, 4th Floor, 08028. Barcelona, Spain. Email: [email protected]. ∗ The author would like to acknowledge his PhD Supervisor, Josep Roca Cladera (Director of the Center of Land Policy and Valuations, Polytechnic University of Catalonia) for his suggestions and critics to this work and Montserrat M oix (researcher af filiated t o t he C enter of La nd P olicy and V aluations, P olytechnic University of Catalonia) for her help in order to delimit protosystems, sub-systems and functional metropolitan areas. 1 RSAI – 58th Annual North American Meetings of the Regional Science Association International & Second Conference of the Regional Science Association of the Americas. Miami (9th – 12th November 2011) urban continuous), aspects related to the existence of economies of agglomeration (population and employment densities, urban economic activities…), or functional interactions (commuting residence-to-work) have been used in order to definition the metropolitan fact. Consequently, these reflections have led to overcoming the old concept of city and i ts replacement by other that have tried to understand the new territorial phenomena. Metropolitan districts and statistic metropolitan areas (Bureau of the Budget, 1964); (Berry et al.,1970), urban clusters and agglomerations (Serra et al., 2002), daily urban systems (Coombes et al., 1978) (Coombes et al., 1979), local labor markets (Smart, 1974); (Carmichael, 1978); (Sforzi, 1987); (Casado & Taltavull, 2003); (Coombes & Casado, 2005); (Boix & Galleto,2006); (Moretti, 2010), ar eas of c ohesion (Castañer, 199 4), c ontinued s ystems of s ettlements (Governa & Dematteis, 19 99), functional urban regions (FUR) (GEMACA, 1996), functional urban areas (FUA) (ESPON, 2006), the new concept of city-region (Hall, 2001); (Scott, 2001); (Davoudi, 2008) have been, among other concepts, that have tried to replacing the “outdated” notion of city. At the same time, it has developed in recent years, a l arge literature that has come to reveal the increasing tendency of ur ban s tructures t o pol ycentrism. This concept, pol ycentric dev elopment, has ga ined w idespread currency in planning and territorial development, though it remains a r ather fuzzy concept as it seems to mean different things to different actors and different scales. The scale on which the concept is applied ranges from individual cities to city regions, to nation-states and finally to the European scale (CEC, 1999). At global scale, (Snyder & Kick, 1979); (Taylor, 1997); (Beaverstock & Taylor, 1999); (Taylor & Walker, 2001); (Derudder e t al ., 2 003a); (Derudder et a l., 20 03b); (Alderson & B eckfield, 200 4); (Taylor, 2005) . A t E uropean scale and national scale, (Bruinsma & Rietveld, 1993); (Hohenberg & Lees, 1995); (NORDREGIO, 2005); (Hall, 2002); (van der Laan, 1998); (Nystuen & Dacey, 1961). The European Spatial Development Perspective (EDSP) presents as a major objective the development of a balanced and polycentric urban system mainly located in the ‘pentagon’ (CEC, 1999); (CEC,2001). The objective of polycentric development is currently being taken further in the current debate about European cohesion policy where it is argued that the economic potential of all regions of the EU can only be utilized through the further development of a more polycentric European settlement structure at the time that a more polycentric development could reduce the regional disparities. In the third cohesion report the main emphasis is territorial cohesion, which is placed on an equal footing as economic and social cohesion in the (ungratified) Constitutional Treaty. So, also many European countries pursue a polycentric development, often addressing the dominance of their prime city to diminish regional disparities. Within ESPON (European Spatial Planning Observation Network) framework there have also been attempts recently to measure polycentricity on the scale of countries and the European Union. However, one of the major reasons w hy t he c oncept of pol ycentricity i s s till r ather v ague i s t hat i t is sometimes as sociated w ith both morphological aspects and functional relationships between cities. As this paper will be try to explain further on, it is possible to measure polycentricity within the intra-metropolitan scale with using an “integrated approach” that could take into account at the same time these two dimensions of the polycentric concept. At the metropolitan scale, the notion of polycentricity is associated with the concentrated-decentralization from CBD to sub-centres. (Berry, 1960); (Alperovich, 1983); (McDonald, 1997); (Guiliano & Small, 1991); (McDonald & Prather, 1 994); (Clark & Ku ijpers-Linde, 199 4); (Gordon & R ichardson, 199 6); (McMillen & McDonald, 1998); (Cervero & Wu, 1998); (Bogart & Ferry, 1999); (Shearmur & Coffey, 2002); (Small & Song, 1994); (Song, 1994); (Nielsen & Hougesen, 2005); (Readfearn, 2007); (García-López, 2007); (Roca et al., 2009). Summarizing, few studies have focused on studying dynamically (over time) and jointly the delimitation of the metropolitan boundaries and its influence on
Recommended publications
  • Can Pratmarsó De Centelles De Cases De Cós a Casa Senyorial
    Can Pratmarsó de Centelles De cases de cós a casa senyorial I De cases de cós a casa senyorial Can Pratmarsó de Centelles II Can Pratmarsó de Centelles David Galí, Raquel Lacuesta, Marta Piera De cases de cós a casa senyorial Sumari Can Pratmarsó de Centelles 2 4 46 __ Can Pratmarsó en el seu context local __ Miquel Pratmarsó Soler i l’arquitecte Raspall (1919-1927) 8 __ La urbanització del Passeig i del jardí __ L’arquitectura de Can Pratmarsó de Can Pratmarsó __ L’exterior __ L’ampliació i reforma de Can Pratmarsó __ La distribució interior i les arts aplicades 58 16 __ Dues illes de cases dels Pratmarsó a Centelles __ Els antecedents del lloc __ Les cases del carrer dels Estrangers __ La urbanització de la sagrera medieval __ Les cases del carrer del Marquès de Peñaplata __ La muralla a l’inici de l’època moderna __ L’establiment d’estrangers durant el segle XVI 63 __ Plànols d’evolució de la mansana Pratmarsó 22 __ Les cases de cós del carrer dels Estrangers 70 __ Guillem Febrer compra una casa el 1617 __ Annexos __ El veïnat del carrer __ L’inventari de béns de Bernat Fillol. 1681 __ L’inventari de béns de Pere Fillol. 1749 26 __ La vinculació dels Pratmarsó amb Centelles __ Pau Fillol, un nou propietari. L’inventari de 1681 __ Branca Fillol Verdaguer __ El molí i el pou de glaç d’en Fillol __ Branca Prat del Marsó __ Fillol compra una altra casa de cós.
    [Show full text]
  • Autopista AP-7, Montmeló
    AUTOPISTA AP-7, MONTMELO-LA JONQUERA PEAJES EN EUROS RECORRIDOS DIRECTOS E INVERSOS LIGEROS PESADOS 1 PESADOS 2 MONTMELO GRANOLLERS 0,30 0,50 0,65 Este peaje se cobrará en la Barrera de Mollet sumado al correspondiente al recorrido Barcelona- Montmeló aprobado por la Generalidad de Cataluña. PARETS GRANOLLERS -- -- -- PARETS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 PARETS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 PARETS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 PARETS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 PARETS MASSANET 4,90 7,75 10,00 PARETS CASSA 6,40 10,20 13,05 PARETS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 PARETS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 PARETS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 PARETS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 PARETS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 PARETS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 PARETS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 PARETS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 PARETS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 GRANOLLERS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 GRANOLLERS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 GRANOLLERS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 GRANOLLERS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 GRANOLLERS MASSANET 4,90 7,75 10,00 GRANOLLERS CASSA 6,40 10,20 13,05 GRANOLLERS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 GRANOLLERS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 GRANOLLERS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 GRANOLLERS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 GRANOLLERS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 GRANOLLERS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 GRANOLLERS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 GRANOLLERS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 GRANOLLERS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 ENLACE C-60 CARDEDEU 0,35 0,55 0,70 ENLACE C-60 SANT CELONI 1,65 2,60 3,40 ENLACE C-60 HOSTALRICH 3,30 5,25 6,75 ENLACE C-60 MASSANET 4,30
    [Show full text]
  • Estació De França Sant Vicenç De Calders R2 Granollers Centre
    GA-2007/0093 Regionals R2 Maçanet-Massanes Aeroport Nord Per Por By Granollers Centre R2 Granollers Centre Castelldefels R2 Estació de França Sant Vicenç de Calders Sud Per Por By Vilanova i la Geltrú Feiners Laborables Weekdays 1 / 6 / 2021 MaçanetHostalric - MassanesRiells i ViabreaGualba - BredaSant CeloniPalautorderaLlinars delCardedeu Vallès Les Franqueses-GranollersGranollersMontmeló CentreMollet-St.Fost Nord La LlagostaMontcadaBarcelona i ReixacBarcelona - Sant BarcelonaAndreu - El Clot ComtalBarcelona -- AragóEstacióBarcelona - Passeig de FrançaBellvitge - deSants GràciaEl Prat deAeroport Llobregat ViladecansGavà Castelldefels St.Vicenç Platja deGarraf CastelldefelsSitges Vilanova Cubellesi la GeltrúCunit Segur deCalafell Calafell de Calders 4.57 5.08 5.13 5.19 5.24 5.30 4.55 5.00 5.04 5.07 5.10 5.17 5.22 5.28 5.35 5.41 5.46 5.52 5.28 5.39 5.45 5.51 5.56 6.01 6.04 6.08 6.11 6.16 6.23 6.29 5.47 5.58 6.04 – – – 6.22 6.26 – – 6.38 6.45 6.50 6.54 6.57 7.00 7.06 5.29 5.34 5.38 5.41 5.44 5.51 5.56 6.02 6.09 6.15 6.20 6.26 5.58 6.09 6.15 6.21 6.26 6.31 6.34 6.38 6.41 6.46 6.53 6.59 6.17 6.28 6.34 – – – 6.52 6.56 – – 7.08 7.15 7.20 7.24 7.27 7.30 7.36 5.37 5.41 5.46 5.50 5.55 5.59 6.04 6.08 6.11 6.14 6.21 6.26 6.32 6.39 6.45 6.50 6.56 6.28 6.39 6.45 6.51 6.56 7.01 7.04 7.08 7.11 7.16 7.23 7.29 6.15 6.20 6.24 6.27 6.30 6.37 6.42 6.48 6.53 6.59 7.04 7.08 7.11 7.14 6.47 6.58 7.04 – – – 7.22 7.26 – – 7.37 7.44 7.48 7.52 7.55 7.58 8.02 >>Lleida 6.07 6.11 6.16 6.20 6.25 6.29 6.34 6.38 6.41 6.44 6.51 6.56 7.02 7.09 7.15 7.20 7.26 6.58 7.09 7.15
    [Show full text]
  • ETAP Del Llobregat Pre- 1024 Ferentemente Abastece De Agua Potable a 1125 5 Redes Diferentes Que Se Describen a Con- 1226 Tinuación: 1327 16 1428 Red Del Vallès
    1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 115 216 317 418 519 620 721 822 923 1024 1125 1226 1327 1428 1529 1630 1731 1832 1933 2034 2135 2236 2337 2438 2539 2640 2741 2842 2943 3044 3145 3246 3347 3448 EstaciónEstación dede tratamientotratamiento 3549 3650 3751 dede aguasaguas potablespotables 3852 3953 4054 del Llobregat 41 del Llobregat 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 PresentaciónPresentación l agua es un recurso vital para la subsistencia que es necesario gestio- E nar cuidadosamente en todos los aspectos y especialmente en el de la salud pública. El aumento de la población, los cambios de hábitos y el incre- mento de las actividades industriales en las comarcas del entorno de Barcelona hacen crecer la demanda y exigen la máxima calidad de los recursos utilizados y una total garantía del servicio. 1 Es necesaria pues una gestión eficaz y profesionalizada para disponer de un abastecimiento de agua de calidad, con la aplicación de la tecnología mas avanzada. Tradicionalmente, y como ríos de cuencas hidrográficas independientes, el Ter y el Llobregat han sido considerados como dos sistemas aislados. No obstante, y desde el punto de vista del abastecimiento de agua, interrelacionarlos era de gran importancia. Con la constitución de Aigües Ter Llobregat, las dos fuentes básicas para el área de Barcelona, los ríos Ter y Llobregat, se integran bajo una gestión unitaria que permite modernizar, ampliar y explotar la red regional con criterios de máxima calidad y garantía de suministro. Más de cuatro millones de habitantes se benefician de este servicio que, evi- dentemente, incide de forma muy directa en el desarrollo urbanístico, industrial y económico del territorio.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Certificado Del Sistema De Gestión De La Responsabilidad Social
    Certificado del Sistema de Gestión de la Responsabilidad Social SR-0080-ES - 002/00 AENOR certifica que la organización CORPORACIÓN CLD, SERVICIOS URBANOS DE TRATAMIENTO DE RESIDUOS, S.L. Dispone de un sistema de gestión de la responsabiliDad social conforme con la norma IQNet SR10:2015, amparado por el Certificado SR-0080-ES cuyo titular es SORIGUE, S.A.U. para las activiDades: Gestión de resiDuos. que se realizan en: Direcciones inDicadas en el Anexo Fecha De primera emisión: 2019-02-05 Fecha De última emisión: 2019-12-02 Fecha De expiración: 2022-12-02 Rafael GARCÍA MEIRO Director General AENOR INTERNACIONAL S.A.U. Génova, 6. 28004 MaDriD. España Tel. 91 432 60 00.- www.aenor.com Certificado del Sistema de Gestión de la Responsabilidad Social Anexo al Certificado SR-0080-ES - 002/00 Establecimientos: 7) CL PABLO IGLESIAS, 61-63 . 08908 - L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA) 7) CL MIGUEL HERNÁNDEZ, 36 . 08909 - L'HOSPITALET DEL LLOBREGAT (BARCELONA) 7) CL ENRIC SANCHIS, 26-36 . 08030 - BARCELONA 7) CL RONDA, 2-10 . 08105 - SANT FOST DE CAMPSENTELLES (BARCELONA) 7) PI MOLÍ DELS FRARES CL A 43, . 08620 - SANT VICENÇ DELS HORTS 7) PI SUD SECTOR P2 CL PEP VENTURA S/N, . 08440 - CARDEDEU (BARCELONA) 7) PI ROSANES. CL FRANÇA , 35. 08769 - CASTELLVI DE ROSANES (BARCELONA) 7) PI L'AMETLLA PARK CL AIGUAFREDA 4-6 NAU 3 . 08808 - L'ATMELLA DEL VALLÈS (BARCELONA) 7) PI VORAMAR II, 1-7. 08320 - EL MASNOU (BARCELONA) 7) Pç GAUDÍ LOCAL 12, . 08290 - MONTGAT (BARCELONA) 7) PI ZONA INDUSTRIAL SECTOR H CL VILAR D'ABDELÀ S/N NAU 11,.
    [Show full text]
  • Bar La Fàbrica (Centre Cívic La Fàbrica). Camí Del Gual, 40. T.676 097 801
    MARÇ DIUMENGE 7 – 8:30 h SANTA EULALIA DE RONÇANA (Bar La Fàbrica (Centre Cívic La Fàbrica). Camí del Gual, 40. T.676 097 801) BCN - Montcada Estació - La Llagosta - Santa Perpètua de Mogoda - CIM Vallès (C.Les Minetes, Camí de l'Aplec, C.Mar Adriàtic, C.Vallès, C.Llobregat, C.Anoia, C.Maresme, Av.Camí Reial) - C-155 (sentit Palau- solità) - Palau-solità i Plegamans (per B-143) - Caldes de Montbuí (per C-59) - Sant Feliu de Codines (pk 20,2) - Bigues i Riells - Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana - Lliçà d'Amunt - Lliçà de Vall - C-155 (sentit Sabadell) - Estany de Gallecs - Polinyà - B-140 (sentit Sabadell) - Poligon Santiga - Ripollet - Cerdanyola del Vallès - BCN. DIUMENGE 14 – 8:00 h SANT CEBRIA DE VALLALTA (Bar-Restaurant Martri. Carrer Centre, 3. T.93 763 00 23) BCN - Sant Adrià del Besòs - Badalona - Montgat - El Masnou - Premià de Mar - Vilassar de Mar - Mataró - Mata - Sant Andreu de Llavaneres - Sant Vicenç de Montalt - Torrentbò - Arenys de Munt (pk 18,7) - Sant Iscle de Vallalta - Sant Cebrià de Vallalta. Sant Cebrià de Vallalta - Sant Pol de Mar - Canet de Mar - Arenys de Mar - Caldes d’Estrac - Mataró - Vilassar de Mar - Premià de Mar - El Masnou - Montgat - Badalona - Sant Adrià del Besòs - BCN. DIUMENGE 21 – 8:00 h SANT ANTONI DE VILAMAJOR (Bar Vilamajor. Plaça de la Vila, 7. T.93 845 09 84) BCN - Coll de Montcada - Cerdanyola del Vallès - Ripollet - Poligon Santiga - B-140 (sentit Mollet) - Santa Perpètua de Mogoda (C.St.Isidre, C.Poeta Maragall, C.Creueta, C.València, C.Vallès, C.Llobregat, C.Anoia, C.Maresme, Av.Camí Reial) - C-155 (sentit Granollers) - Estany de Gallecs - Lliçà de Vall - Lliçà d'Amunt - Santa Eulàlia de Ronçana - L'Ametlla del Vallès - La Garriga - Samalús - Cànoves - Sant Antoni de Vilamajor.
    [Show full text]
  • Afectacions Viàries I Mesures Especials Amb Motiu De La 100A Edició De La Volta Ciclista a Catalunya
    Nota de premsa 21/03/2021 Afectacions viàries i mesures especials amb motiu de la 100a edició de la Volta Ciclista a Catalunya La cursa se celebra del 22 al 28 de març amb un recorregut de gairebé 1.100 km per les demarcacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida El Servei Català de Trànsit, mitjançant el Centre d’Informació Viària de Catalunya, es coordinarà amb els Mossos d’Esquadra i l’organització de la Volta per actualitzar les restriccions dinàmiques de la cursa Uns 300 agents dels Mossos d’Esquadra vetllaran per al bon desenvolupament de la prova esportiva Davant la celebració de la 100a Volta Ciclista a Catalunya aquesta setmana, del 22 al 28 de març, el Servei Català de Trànsit (SCT) informarà en temps real de les afectacions a les carreteres que provoqui la prova esportiva en el seu pas per les demarcacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. El Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT) es coordinarà amb la Divisió de Trànsit de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i l’organització de la prova esportiva per tal de poder oferir als usuaris la informació actualitzada de les restriccions dinàmiques de la cursa, principalment a través del web d’incidències viàries. A més, a peu de carretera l’SCT ha establert un dispositiu especial de trànsit amb l’objectiu de garantir un desenvolupament adequat de la prova esportiva i minimitzar els efectes que la cursa ciclista pugui tenir en els usuaris de la xarxa viària catalana. Davant de la situació de pandèmia motivada per la COVID-19, s’extremaran les mesures de seguretat amb l’objectiu d’evitar els contagis i evitar-ne la transmissió.
    [Show full text]
  • TRANSPORT ESCOLAR CURS 2020-2021 (Infantil, Primària I ESO)
    TRANSPORT ESCOLAR CURS 2020-2021 (infantil, primària i ESO) Alumne: Curs: AUTOCAR 1 (RUTA SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA – SANT CELONI- LLINARS) POBLACIÓ PARADA MATÍ TARDA M/T M T Sant Esteve P. Parada autobusos rotonda Sant Esteve 8:20 17:20 Parada autobusos rotonda carretera 8:23 17:15 Sta. Maria de nova de Sant Celoni (carrer de la Creu) Palautordera Parada autobusos Caprabo 8:27 17:10 Matí parada autobusos Pl. Mercè Sant Celoni 8:30 17:05 Rodoreda/ Tarda Mútua de Granollers Vilalba Sasserra Parada autobusos 8:40 16:55 Parada autobusos 8:45 16:40 Llinars del Vallès Matí Biblioteca / Tarda Església Can Marquès (esporàdic) 16.50 Transport esporàdic* DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES * Per sol·licitar el transport esporàdic ens heu de marcar, apart del dia, la casella de la parada i M/T AUTOCAR 2 (RUTA L’AMETLLA – GRANOLLERS-LLINARS POBLACIÓ PARADA MATÍ TARDA M/T M T L’Ametlla Parada autobusos “Can Quico” 8.00 17.31 La Garriga Parada d’autobusos C/ Mil·lenari/Institut Vila 8.05 17.26 Romana Llerona Parada d’autobusos de Llerona 8.10 17.21 Les Franqueses Parada d’autobusos Institut Els Til.lers 8:15 17.16 Parada d’autobusos RENFE 8.17 17.12 8.20 17.08 Bellavista Parada davant del cap de c/ Girona Granollers Parada d’autobusos Centre ( Matí antic 8.25 17.00 Jutjat/ Tarda parada d’autobusos) Parada d’autobusos Equador 8:30 16.55 Transport esporàdic* DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES * Per sol·licitar el transport esporàdic ens heu de marcar, apart del dia, la casella de la parada i M/T AUTOCAR 3 (RUTA MONTORNÈS - CARDEDEU -
    [Show full text]
  • Informe De Cardedeu 2010
    INFORME DE CARDEDEU 2010 SÍNDIC - INFORME DE CARDEDEU 2010 3 ÍNDICE 1. Introducción ............................................................................................................... 5 2. Actuaciones sobre el Ayuntamiento de Cardedeu iniciadas durante el año 2010 ................................................................................................................ 7 2.1. Quejas iniciadas durante el año 2010 que afectan al Ayuntamiento de Cardedeu ..............................................................................................................7 2.2. Comparación de quejas que ha recibido el Ayuntamiento de Cardedeu con las que han recibido municipios con poblaciones de magnitudes similares .....7 2.3. Evolución de las quejas sobre el Ayuntamiento de Cardedeu durante los últimos seis años ..........................................................................................8 2.4. Tiempo empleado por el Ayuntamiento de Cardedeu, el Síndic y la persona interesada en dar respuesta a los trámites requeridos durante el año 2010 ..........................................................................................................8 2.5. Estado de las quejas tramitadas con el Ayuntamiento de Cardedeu .........8 3. Actuaciones en que el promotor reside en Cardedeu durante el año 2010 ... 9 3.1. Quejas y consultas iniciadas por residentes en Cardedeu ...........................9 3.2. Evolución de las quejas y las consultas en Cardedeu durante los últimos seis años ................................................................................................9
    [Show full text]
  • Plan De Rodalies De Catalunya
    PLAN DE RODALIES DE CATALUNYA 2020 - 2030 I. SITUACIÓN ACTUAL II. INFRAESTRUCTURA III. DIAGNÓSTICO IV. ACTUACIONES V. CONCLUSIONES La Tor de Querol - Enveig Cerbère Puigcerdà Portbou Urtx - Alp Colera La Molina Toses Llançà Planoles Ribes de FreserCampdevànol Ripoll La Farga de Bebié Sant Quirze de Besora Vilajuïga Zaragoza Castellbell i el Vilar - Bell-lloc d’UrgellMollerussa Golmés Castellnou de SeanaBellpuig Anglesola Tàrrega Cervera Sant Guim de FreixenetSant Martí SesgaiolesCalaf Seguers - Sant PereAguilar Sallavinera de SegarraRajadell Manresa Sant Vicenç de CastelletMonistrol de MontserratVacarisses Viladecavalls - Torreblanca Borgonyà Figueres Viladecavalls R12 Lleida - Torelló Pirineus Sant Miquel de Gonteres Vilamalla Terrassa Puigverd de Lleida - Artesa de Lleida Manlleu Sant Miquel de Fluvià Juneda Camallera Terrassa Est Vic Les Borges Blanques Sant Jordi Desvalls Balenyà - Tona - Seva Sabadell Nord La Floresta Flaçà Balenyà - Els Hostalets Vinaixa Bordils - Juià Sabadell Centre Centelles Celrà Vimbodí i Poblet Martorell Sabadell Sud Cerdanyola Sant Martí de Centelles Girona Castellbisbal Rubí Sant Cugat del Vallès Universitat L’Espluga de Francolí Lavern - SubiratsSant Sadurní d’AnoiaGelida Barberà Fornells de la Selva La Granada del Vallès El Papiol Montblanc Figaró Cerdanyola Vilafranca del Penedès del Vallès Santa Perpètua Molletde Mogoda Santa RosaParets del VallèsGranollers - CanovellesLes Franqueses del Vallès Riudellots de la Selva Montcada i Reixac - Sta. Maria La Garriga Vilaverd Montcada i Reixac - Manresa Molins
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 591 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 591 de autobús 591 BUC Servei Urbà de Cardedeu Ver En Modo Sitio Web La línea 591 de autobús (BUC Servei Urbà de Cardedeu) tiene una ruta. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Estació Rodalies De Cardedeu (Direcció Granollers): 7:10 - 19:50 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 591 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 591 de autobús Sentido: Estació Rodalies De Cardedeu (Direcció Horario de la línea 591 de autobús Granollers) Estació Rodalies De Cardedeu (Direcció Granollers) 26 paradas Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes Sin servicio martes Sin servicio Estació Rodalies De Cardedeu (Direcció Granollers) miércoles 7:10 - 19:50 81 Av Rei En Jaume, Cardedeu jueves Sin servicio La Riera viernes Sin servicio 4 Ps Riera La, Cardedeu sábado Sin servicio Pinetons 1 Cl Lluis Llibre, Cardedeu domingo Sin servicio Mercat - Centre 26 Cr Canoves De, Cardedeu Pau Casals Información de la línea 591 de autobús 86 Cr Canoves De, Cardedeu Dirección: Estació Rodalies De Cardedeu (Direcció Granollers) Can Corbella Paradas: 26 122 Cr Canoves De, Cardedeu Duración del viaje: 28 min Resumen de la línea: Estació Rodalies De Cardedeu Porta Oberta (Direcció Granollers), La Riera, Pinetons, Mercat - 205 Cr Canoves De, Cardedeu Centre, Pau Casals, Can Corbella, Porta Oberta, Gim10 - Raspall, Dominics - El Sui, Font Trobada, L' Gim10 - Raspall Estalvi, Balmes - Cap, Pavelló, Bellavista - La 24 Av Mare De Déu De Montserrat, Cardedeu Granada, Parc Bellavista, La Granada, Teatre Auditori De Cardedeu, Can Serra, Av.
    [Show full text]