Els Vallmajor De Dosrius, Una Nissaga Entre L'edat Mitjana I L'època

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Els Vallmajor De Dosrius, Una Nissaga Entre L'edat Mitjana I L'època Sumari Salutació Marc Bosch, Alcalde de Dosrius .............................................................................................. 5 Presentació Miquel Àngel Martínez, President del Consell Comarcal del Maresme ................................... 7 Pròleg Alexis Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme ...................................................... 9 Els Vallmajor en el Dosrius de l’Edat Mitjana Enric Subiñà ............................................................................................................................... 11 De Dosrius a Mataró. Els Vallmajor a l’Època Moderna Alexandra Capdevila ................................................................................................................... 29 Els darrers anys a Dosrius de la nissaga mil·lenària dels Vallmajor (1850-1920) Josep Ramis ............................................................................................................................................. 123 La documentació relativa a la saga dels Vallmajor conservada a l’Arxiu Comarcal del Maresme Alexis Serrano .......................................................................................................................................... 141 Salutació El llibre que teniu a les vostres mans us endinsarà a la història d’una família històrica de Dosrius, els Vallmajor. Una família de les grans, de les que tenia sepultura a dins de l’església parroquial, de les que podia parlar de tu a tu, fins i tot, amb els senyors feudals. La població de Dosrius coneix bé aquesta masia, ja que és una de les més destacades del municipi, atès que es troba situada, tal i com el seu nom indica, en un indret des d’on es domina bé el poble, la vall major. La gent gran de Dosrius saben i expliquen que, antigament, la propietat de les terres es repartia entre els Vallmajor i els senyors del Castell. La família Vallmajor ha conservat, durant set-cents anys, nombrosos documents que ara es troben custodiats per l’Arxiu Comarcal del Maresme. Els arxius ensenyen, complementen, il·lustren, expliquen la història del que són les masies. Sovint el patrimoni arquitectònic no va associat a un fons documental, com és el cas dels Vallmajor. Aquesta és una excel·lent notícia, ja que poques vegades es pot resseguir la història d’una família durant tants segles, posant en valor el patrimoni cultural, tant l’immoble com l’arxivístic i l’immaterial. Per aquest motiu, en primer lloc, vull agrair als Vallmajor el fet d’haver posat l’arxiu familiar a disposició dels historiadors i del poble, un llegat que per a ells té un gran valor sentimental, però que alhora té un gran valor col·lectiu. La publicació d’aquest llibre és una realitat gràcies a la bona entesa entre l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Comarcal del Maresme. En especial, agraeixo la dedicació i l’esforç dels seus autors, la Dra. Alexandra Capdevila, en Josep Ramis, l’Alexis Serrano i el Dr. Enric Subiñà, historiadors maresmencs de solvència contrastada. Cal reconèixer i agrair, també, la col·laboració de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme i l’empresa Casex Organització Immobiliària. Sense el seu suport, aquest llibre no hagués estat possible. Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’Edat Mitjana i l’Època Medieval serà imprescindible a l’hora d’estudiar els darrers set-cents anys del nostre municipi. Ara coneixem una mica més el mas de can Vallmajor, però sobretot la història del poble, el nostre passat, que és una part de la nostra identitat, del nostre present. Marc Bosch de Doria, Alcalde de Dosrius Presentació Com descobrireu fullejant aquest llibre, els Vallmajor són una saga molt arrelada al Ma- resme. La major part de la seva història s’ha circumscrit a la bonica vila de Dosrius i, ja en temps més recents, també a la ciutat de Mataró. Deixant de banda algun petit i breu excurs de la saga a altres llocs com Barcelona o la vinculació per via matrimonial amb altres nissagues d’altres in- drets de la comarca, com ara els Modolell de Cabrera de Mar o d’altres indrets, com els Cañas de Cardedeu, la història dels Vallmajor és molt representativa de l’esdevenir de les famílies pageses benestants del nostre territori. Aquesta era una història que valia la pena ser contada i per això, des de l’Arxiu Comarcal del Maresme, de seguida que s’inicià el tractament documental del fons de la família Vallmajor, s’anà madurant la idea que avui veieu culminada en aquest llibre imprès en lletres de motllo. Aquest és un llibre que exemplifica tot un reguitzell d’encerts: en primer lloc, l’encert dels membres de la família Vallmajor d’haver conservat gelosament aquest patrimoni documental tan notable i que descobrireu llegint aquest llibre; no passa sovint que les famílies conservin durant tants anys i segles la documentació que testimonia el seu passat familiar. El segon encert, i no menys meritori que el primer, és que la família hagi confiat en l’Arxiu Comarcal per a la seva cus- tòdia i tractament; no és casualitat, l’Arxiu Comarcal mereix confiança i se la guanya cada dia. El darrer encert és haver confiat als autors del llibre la confecció dels texts. La Dra. Capdevila, que últimament s’ha especialitzat en l’estudi dels fons patrimonials, el Dr. Subiñà, que coneix com ningú la història medieval d’allò que en podríem dir el Maresme central i finalment el Sr. Josep Ramis, gran especialista en el Dosrius del segle XIX. A tots ells vull fer palès el meu més sentit regraciament. L’últim encert, el que ho justifica tot, és que l’Arxiu Comarcal, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Dosrius s’hagin conjurat per complir el somni de la família Vallmajor de pro- moure l’edició d’aquest llibre, del resultat del qual tots ens n’hem de felicitar. Finalment vull agrair la feina que l’Arxiu està duent a terme darrerament per incrementar els ingressos dels fons i documents. Amb aquesta feina l’Arxiu es va convertint en un dels arxius més notables del país, prestigiant de retruc la seva comarca i sobretot guanyant-se la confiança dels propietaris d’altres fons que, seguint l’exemple de la família Vallmajor, van entenent que el nostre arxiu comarcal, per instal·lacions, dinamisme i professionalitat del seu personal, és la millor opció per a la custòdia, divulgació i tractament d’aquest important patrimoni. És un deure de les adminis- tracions —com el Consell Comarcal, que participa de la gestió de l’Arxiu Comarcal, com també ho fan l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya—, ajudar l’arxiu a tirar aquesta tasca enda- vant per situar-lo en el pla dels referents documentals del país i projectar la nostra història al futur. Miquel Àngel Martínez Camarasa, President del Consell Comarcal del Maresme Pròleg La història de les famílies és la dels pobles i la d’aquests, la del país. Aquesta frase la sentim i llegim repetidament i, com tot allò que es repeteix sistemàticament, corre el perill de perdre el sentit. Fa uns escassos mesos que presentàvem la publicació que duu el número 2 d’aquesta col·lec- ció que des de fa poc promou l’Arxiu Comarcal del Maresme. Aleshores entorn del mas Jordà i especialment de la família lligada a aquest predi, una saga modesta que durant els segles maldà per mantenir i anar ampliant sempre que era possible les seves propietats. Una família que va mantenir el mas i que ara és el nucli d’un gran projecte de recerca, del qual aquell llibre sota els auspicis de l’Arxiu Comarcal servia d’aparador per al públic en general. Avui us presentem el volum quart d’aquesta col·lecció. Aquí trobareu una publicació que a grans trets recorda aquell segon volum, el del Mas Jordà de Santa Susanna. En aquest cas és la història d’una famí- lia notable del Dosrius d’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfron- tar-se amb els feudals de Castelldosrius. Una família potent d’allò que la historiografia coneix com “pagesos grassos”, no perquè ho fossin, sinó perquè tenien capacitat econòmica i un patrimoni rústic punyent. Publicacions com la del Mas Jordà o com la que teniu a les mans omplen de sentit l’adagi amb el qual encapçalava aquests mots de salutació i fan que el risc de pèrdua de sentit sigui menor. Els arxius comarcals que formen la Xarxa d’Arxius Comarcals són les institucions que el Departament de Cultura té a cada comarca i que com a elements de proximitat i dipositaris del segell de qualitat de la Generalitat de Catalunya poden fer allò que s’entreveu fullejant aquest llibre: ingressar fons documentals de diversa procedència, fer-ne el tractament (prenent mesures per garantir-ne la conservació, classificar, descriure els documents i posar-los a disposició del portal “Arxius en Línia”), i promoure’n la divulgació ja sigui amb exposicions o aviant edicions com aquest llibre. Els arxius comarcals, a més de donar suport a les administracions del territori en matèria de gestió documental, duen a terme una importantíssima tasca de salvament i divulgació del patrimoni i d’això, aquest llibre n’és un bon exemple. Enguany, com sabreu, celebrem l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Aquesta efemèride d’abast continental és una bona excusa per prestigiar l’activitat que duen a terme totes les institu- cions culturals del país entre les quals destaquen pels seus propis mèrits els Arxius Comarcals i el Servei de Coordinació de la Xarxa d’Arxius Comarcals, els quals treballen indefallentment per ga- rantir l’ingrés de fons com el de la família Vallmajor i la posada d’aquests al servei de la ciutadania. El volum que teniu a les mans forma part de la “Col·lecció documents i estudis maresmencs” i n’és el 4t volum. D’aquesta publicació, des de l’Arxiu Comarcal, n’estem molt orgullosos perquè confirma una forma de treball coordinat entre l’Arxiu, el Consell Comarcal, algunes de les primeres llances de la recerca històrica al nostre territori i sobretot, un ajuntament, en aquest cas el de Dos- rius i sobretot l’entusiasme d’una família, els Vallmajor.
Recommended publications
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Can Pratmarsó De Centelles De Cases De Cós a Casa Senyorial
    Can Pratmarsó de Centelles De cases de cós a casa senyorial I De cases de cós a casa senyorial Can Pratmarsó de Centelles II Can Pratmarsó de Centelles David Galí, Raquel Lacuesta, Marta Piera De cases de cós a casa senyorial Sumari Can Pratmarsó de Centelles 2 4 46 __ Can Pratmarsó en el seu context local __ Miquel Pratmarsó Soler i l’arquitecte Raspall (1919-1927) 8 __ La urbanització del Passeig i del jardí __ L’arquitectura de Can Pratmarsó de Can Pratmarsó __ L’exterior __ L’ampliació i reforma de Can Pratmarsó __ La distribució interior i les arts aplicades 58 16 __ Dues illes de cases dels Pratmarsó a Centelles __ Els antecedents del lloc __ Les cases del carrer dels Estrangers __ La urbanització de la sagrera medieval __ Les cases del carrer del Marquès de Peñaplata __ La muralla a l’inici de l’època moderna __ L’establiment d’estrangers durant el segle XVI 63 __ Plànols d’evolució de la mansana Pratmarsó 22 __ Les cases de cós del carrer dels Estrangers 70 __ Guillem Febrer compra una casa el 1617 __ Annexos __ El veïnat del carrer __ L’inventari de béns de Bernat Fillol. 1681 __ L’inventari de béns de Pere Fillol. 1749 26 __ La vinculació dels Pratmarsó amb Centelles __ Pau Fillol, un nou propietari. L’inventari de 1681 __ Branca Fillol Verdaguer __ El molí i el pou de glaç d’en Fillol __ Branca Prat del Marsó __ Fillol compra una altra casa de cós.
    [Show full text]
  • Cisa- Arbre 10
    CISA Arbre 10- Avantpassats de Maria Nogueres Vallmajor En Na En Na En Na En Na En Na En N' Pere Francesca Pere Saurina Pere Francesca Pere Francesca Guillem Francesca Bernat Alamanda Ferrer Joan Jofre Vinyals Pons Isern Bonhivern Mir Arnó Vallmajor Galceran * ca 1350 Vidal * * ca 1369 Garau * Alacant * Pagès Castellar Serra Vilassar Òrrius † 15.8.1422 Vilassar de Dalt Cabrera * * ca 1342 * * ca 1370 * ca 1371 † 23.4.1402 t. 13.8.1422, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 135r Pagès † 25.10.1395 † 1.6.1410 Teià Vilassar Cabrera Dosrius Vilassar Vilassar * ca 1340 Vilassar Vilassar † d 20.4.1402 t. 4.5.1419, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 121v t. 20.4.1402, Parròquia de Sant Genís de Vilassar, Manual 3, foli 94 Vilassar de Dalt t. 18.10.1395, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 66v t. 30.5.1410, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 104r t. 27.2.1400, Parròquia de Sant Genís de Vilassar, Manual 3, foli 92 † 25.4.1413 Vilassar t. 30.5.1412, Parròquia de Sant Genís de Vilassar p d 14.2.1372 ca 1362 a 7.9.1366 a 6.6.1395 N' Na En N' En N' N' Na En N' Antoni Constança Salvador Alamanda Bernat Alamanda Antoni Salvadora Bernat Angelina Ferrer Jofre Pons Puig Bonhivern Altafulla Arnó Vallmajor * ca 1410 † ca 1489 * ca 1378 * ca 1375 Joan Vinyals Isern Mir Pagès Galceran t. 1489 Cabrera (Agell) Òrrius * * * Pagès † 30.1.1457 Pagès pagès Vilassar Òrrius Cabrera * ca 1365 Vilassar * ca 1374 * ca 1408 Vilassar de Dalt t.
    [Show full text]
  • Pdf 1 20/04/12 14:21
    Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl.
    [Show full text]
  • Autopista AP-7, Montmeló
    AUTOPISTA AP-7, MONTMELO-LA JONQUERA PEAJES EN EUROS RECORRIDOS DIRECTOS E INVERSOS LIGEROS PESADOS 1 PESADOS 2 MONTMELO GRANOLLERS 0,30 0,50 0,65 Este peaje se cobrará en la Barrera de Mollet sumado al correspondiente al recorrido Barcelona- Montmeló aprobado por la Generalidad de Cataluña. PARETS GRANOLLERS -- -- -- PARETS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 PARETS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 PARETS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 PARETS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 PARETS MASSANET 4,90 7,75 10,00 PARETS CASSA 6,40 10,20 13,05 PARETS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 PARETS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 PARETS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 PARETS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 PARETS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 PARETS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 PARETS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 PARETS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 PARETS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 GRANOLLERS ENLACE C-60 0,85 1,35 1,75 GRANOLLERS CARDEDEU 0,90 1,40 1,85 GRANOLLERS SANT CELONI 2,20 3,50 4,55 GRANOLLERS HOSTALRICH 3,85 6,15 7,90 GRANOLLERS MASSANET 4,90 7,75 10,00 GRANOLLERS CASSA 6,40 10,20 13,05 GRANOLLERS GIRONA SUR 7,55 12,00 15,30 GRANOLLERS GIRONA OESTE 7,75 12,35 15,75 GRANOLLERS GIRONA NORTE 8,30 13,25 16,85 GRANOLLERS VILADEMULS 9,30 14,85 18,90 GRANOLLERS L'ESCALA 10,10 16,10 20,45 GRANOLLERS FIGUERES SUR 11,55 18,50 23,45 GRANOLLERS FIGUERES NORTE 12,35 19,80 25,05 GRANOLLERS LA JONQUERA 14,05 22,50 28,45 GRANOLLERS FRONTERA 14,70 23,60 29,80 ENLACE C-60 CARDEDEU 0,35 0,55 0,70 ENLACE C-60 SANT CELONI 1,65 2,60 3,40 ENLACE C-60 HOSTALRICH 3,30 5,25 6,75 ENLACE C-60 MASSANET 4,30
    [Show full text]
  • Informe De Canet De Mar 2009
    INFORME DE CANET DE MAR 2009 ÍNDICE 1. Presentación .............................................................................................................. 5 2. Actuaciones sobre el Ayuntamiento de Canet de Mar durante el 2009 .......... 7 2.1. Quejas iniciadas durante el 2009 que afectan al Ayuntamiento de Canet de Mar .......................................................................................................8 2.2. Comparación de quejas que ha recibido el Ayuntamiento de Canet de Mar con las que han recibido municipios con poblaciones similares ...8 2.3. Evolución de las quejas sobre el Ayuntamiento de Canet de Mar durante los últimos seis años ...........................................................................8 2.4. Estado de las quejas con el Ayuntamiento de Canet de Mar .......................9 2.5. Plazos de respuesta de expedientes tramitados en 2009 ..............................9 2.6. Estado de tramitación de las quejas tramitadas con el Ayuntamiento de Canet de Mar ..................................................................................................9 3. Actuaciones cuyo promotor reside en Canet de Mar durante el año 2009 ................................................................................................ 11 3.1. Quejas y consultas iniciadas en 2009..............................................................12 3.2. Evolución de las quejas y las consultas en Canet de Mar durante los últimos seis años .........................................................................................12
    [Show full text]
  • Growth of Metropolitan Limits and Its Influence on the Urban Structure
    RSAI – 58th Annual North American Meetings of the Regional Science Association International & Second Conference of the Regional Science Association of the Americas. Miami (9th – 12th November 2011) “Growth of metropolitan limits and its influence on the urban structure. A retrospective analysis (1991-2001) for the Barcelona Metropolitan Region” †∗ Masip Tresserra, JAUME ABSTRACT: In recent decades due to the overflowing of the administrative boundaries by urbanization, the literature has studied various approaches to delimit the urban and metropolitan areas. Simultaneously, these urban dynamics have also led t he m etropolitan systems to polycentric structures characterized by dispersion and co ncentrated decentralization of employment and population, breaking with the paradigm of the monocentric city. However, few studies have f ocused on s tudying dyn amically (over t ime) and j ointly the del imitation of t he m etropolitan boundaries and its influence on the urban structure of the metropolitan areas. In t his paper, the retrospective ur ban dynamics (1991-2001) and i ts influence on t he ur ban structure of t he Barcelona Metropolitan Region is analyzed. Firstly, by analyzing travel-to-work data, the functional metropolitan borders are del imited by the ye ars: 1991 , 1996 a nd 2001 . T hen, t his paper s tudies how t he gr owth o f t he metropolitan limits influence on the urban structure by using a functional approach to characterize the changes in terms of metropolitan structure for the analyzed period of time. In doing so, the urban structure is characterized by three key points: identification of ur ban subcentres by using a m obility approach ( residence-to-work flows), the complexity grade of the metropolitan system and the measurement of the polycentrism level.
    [Show full text]
  • Estació De França Sant Vicenç De Calders R2 Granollers Centre
    GA-2007/0093 Regionals R2 Maçanet-Massanes Aeroport Nord Per Por By Granollers Centre R2 Granollers Centre Castelldefels R2 Estació de França Sant Vicenç de Calders Sud Per Por By Vilanova i la Geltrú Feiners Laborables Weekdays 1 / 6 / 2021 MaçanetHostalric - MassanesRiells i ViabreaGualba - BredaSant CeloniPalautorderaLlinars delCardedeu Vallès Les Franqueses-GranollersGranollersMontmeló CentreMollet-St.Fost Nord La LlagostaMontcadaBarcelona i ReixacBarcelona - Sant BarcelonaAndreu - El Clot ComtalBarcelona -- AragóEstacióBarcelona - Passeig de FrançaBellvitge - deSants GràciaEl Prat deAeroport Llobregat ViladecansGavà Castelldefels St.Vicenç Platja deGarraf CastelldefelsSitges Vilanova Cubellesi la GeltrúCunit Segur deCalafell Calafell de Calders 4.57 5.08 5.13 5.19 5.24 5.30 4.55 5.00 5.04 5.07 5.10 5.17 5.22 5.28 5.35 5.41 5.46 5.52 5.28 5.39 5.45 5.51 5.56 6.01 6.04 6.08 6.11 6.16 6.23 6.29 5.47 5.58 6.04 – – – 6.22 6.26 – – 6.38 6.45 6.50 6.54 6.57 7.00 7.06 5.29 5.34 5.38 5.41 5.44 5.51 5.56 6.02 6.09 6.15 6.20 6.26 5.58 6.09 6.15 6.21 6.26 6.31 6.34 6.38 6.41 6.46 6.53 6.59 6.17 6.28 6.34 – – – 6.52 6.56 – – 7.08 7.15 7.20 7.24 7.27 7.30 7.36 5.37 5.41 5.46 5.50 5.55 5.59 6.04 6.08 6.11 6.14 6.21 6.26 6.32 6.39 6.45 6.50 6.56 6.28 6.39 6.45 6.51 6.56 7.01 7.04 7.08 7.11 7.16 7.23 7.29 6.15 6.20 6.24 6.27 6.30 6.37 6.42 6.48 6.53 6.59 7.04 7.08 7.11 7.14 6.47 6.58 7.04 – – – 7.22 7.26 – – 7.37 7.44 7.48 7.52 7.55 7.58 8.02 >>Lleida 6.07 6.11 6.16 6.20 6.25 6.29 6.34 6.38 6.41 6.44 6.51 6.56 7.02 7.09 7.15 7.20 7.26 6.58 7.09 7.15
    [Show full text]
  • Actividades Náuticas Activités Nautiques
    Actividades náuticas Activités nautiques Bienvenidos Bienvenue Bienvenido/da a la Costa de Barcelona - Maresme, una comarca que combina la riqueza de una zona turística reconocida internacionalmente con playas de belleza mediterránea, puertos deportivos activos, la cultura, la gastronomía y las tradiciones de sus fiestas populares con el verde de sus dos parques naturales. Uno de los grandes atractivos del Maresme para los amantes del mar y del deporte marítimo es la oferta náutica. Ofrece la posibilidad de practicar submarinismo, vela y a Girona navegación, de alquilar embarcaciones y de hacer paseos programados, entre otros. La zona cuenta con un clima excelente que permite la práctica náutica durante todo el año debido a los vientos térmicos de garbín. al Montseny Playas con múltiples servicios para gozar del verano, ciudades con rutas culturales, y GI-512 arquitectónicas y un amplio abanico de museos para ser visitados y empresas de ocio AP-7 N-II con propuestas originales relacionadas con el mar os esperan. Toda una oferta basada en C-35 productos de calidad. Sant Celoni Tordera ¡Venid y disfrutad de la Costa de Barcelona - Maresme todo el año! Palafolls Blanes Nous vous souhaitons la bienvenue sur la Costa de Barcelona - Maresme ! Notre Santa région est une zone touristique mondialement connue, nantie de plages d’une beauté a Vic C-61 Sant Iscle Susanna Sant Cebrià C-32 Malgrat méditerranéenne et de ports de plaisance vivants, et gorgeant de culture, de gastronomie de Vallalta de Mar AP-7 de Vallalta et de fêtes populaires traditionnelles… mais la végétation des deux parcs naturels est tout B-510 Pineda de Mar Granollers Arenys aussi exceptionnelle.
    [Show full text]
  • 3.3 Mesures Per a L'assoliment D'una
    PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL (POUM) DE VILASSAR DE DALT DOCUMENT REFÓS DE L’APROVACIÓ DEFINITIVA MARÇ 2013 3.3 Mesures per a l’assoliment d’una mobilitat sostenible MEMÒRIA M3.3 PÀGINA 1/23 PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL (POUM) DE VILASSAR DE DALT DOCUMENT REFÓS DE L’APROVACIÓ DEFINITIVA MARÇ 2013 3.3.1 VIALITAT : CONNEXIONS RODADES AMB ELS MUNICIPIS VEÏNS 3.3.1.1 Estat actual Les connexions rodades actuals amb Vilassar de Mar i Cabrils (per Sant Sebastià, pel Camí de Mataró i per la Riera de Vilassar) són insuficients, qualitativament i quantitativa, la qual cosa provoca: - Una falta de comunicació i de col·laboració entre aquestes viles properes i unides històricament per tot tipus de vincles. - Una important servitud de pas dels ciutadans de Cabrils a través de Vilassar de Dalt, quan s’adrecen cap a l’autopista. - El declivi de zones perifèriques del municipi de Vilassar de Dalt, ara mal comunicades. - La sobrecàrrega d’altres vials de la xarxa com la carretera de Premià de Mar o el Camí del Mig. Les connexions rodades actuals amb Premià de Mar ja tenen un caràcter plenament urbà, tan pel tipus de trànsit que suporten com per la consolidació del front edificat. 3.3.1.2 Propostes Davant d’aquesta situació, aquest POUM ha optat per formular les següents propostes: 1. Enllaçar el Camí del Sot d’en Pi amb la carretera de Vilassar de Mar – Cabrils, i enllaçar el Camí del Sot d’en Pi amb la carretera Premià de Dalt – Premià de Mar. Per tot això cal signar convenis amb la resta de municipis implicats.
    [Show full text]
  • ETAP Del Llobregat Pre- 1024 Ferentemente Abastece De Agua Potable a 1125 5 Redes Diferentes Que Se Describen a Con- 1226 Tinuación: 1327 16 1428 Red Del Vallès
    1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 115 216 317 418 519 620 721 822 923 1024 1125 1226 1327 1428 1529 1630 1731 1832 1933 2034 2135 2236 2337 2438 2539 2640 2741 2842 2943 3044 3145 3246 3347 3448 EstaciónEstación dede tratamientotratamiento 3549 3650 3751 dede aguasaguas potablespotables 3852 3953 4054 del Llobregat 41 del Llobregat 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 PresentaciónPresentación l agua es un recurso vital para la subsistencia que es necesario gestio- E nar cuidadosamente en todos los aspectos y especialmente en el de la salud pública. El aumento de la población, los cambios de hábitos y el incre- mento de las actividades industriales en las comarcas del entorno de Barcelona hacen crecer la demanda y exigen la máxima calidad de los recursos utilizados y una total garantía del servicio. 1 Es necesaria pues una gestión eficaz y profesionalizada para disponer de un abastecimiento de agua de calidad, con la aplicación de la tecnología mas avanzada. Tradicionalmente, y como ríos de cuencas hidrográficas independientes, el Ter y el Llobregat han sido considerados como dos sistemas aislados. No obstante, y desde el punto de vista del abastecimiento de agua, interrelacionarlos era de gran importancia. Con la constitución de Aigües Ter Llobregat, las dos fuentes básicas para el área de Barcelona, los ríos Ter y Llobregat, se integran bajo una gestión unitaria que permite modernizar, ampliar y explotar la red regional con criterios de máxima calidad y garantía de suministro. Más de cuatro millones de habitantes se benefician de este servicio que, evi- dentemente, incide de forma muy directa en el desarrollo urbanístico, industrial y económico del territorio.
    [Show full text]
  • La Immigració a Dosrius Durant Els Segles XVI-XIX Josep Ramis Nieto Adosrius.Wordpress.Com (V
    La immigració a Dosrius durant els segles XVI-XIX Josep Ramis Nieto adosrius.wordpress.com (v. 5-26/01/2021) 1. Introducció En un article1 on estudiàvem la demografia a Dosrius al llarg de cinc segles (XVI- XX), es feia esment de la importància de l’aportació d’Agustí Guinart i Alonso per al coneixement de l’evolució de la població de Dosrius al llarg de la història. El mateix Guinart, com a part del buidatge dels llibres sacramentals de les parròquies del terme de Dosrius, va confeccionar la llista dels diferents cognoms i l’any en què apareixen per primera vegada als llibres de baptisme2. És ben sabut que la fixació en l’ús dels cognoms és un procés que no es generalitza per a tota la població fins a finals de la Baixa Edat Mitjana. Durant bona part de la història, els integrants de les comunitats eren coneguts pel seu nom de pila. El cognom va sorgir per la necessitat de diferenciar a diversos membres de la comunitat amb el mateix nom de pila, fent-lo acompanyar d’un sobrenom o àlies, que feia referència a una característica física, una professió o un topònim. Amb la creixent utilització de la documentació legal i notarial, el sobrenom o àlies es convertiria en cognom patern hereditari. La utilització del nom de baptisme i del cognom per als habitants de Dosrius està documentada a l’acta de la reunió dels pagesos remences de les parròquies de Dosrius i Canyamars que es va celebrar el desembre de 1448 (Guillem Maltes, àlies Ilella, batlle, Bernat Terrades, Antoni Llibre,...), en alguns casos amb l’addició d’un sobrenom.
    [Show full text]