Catàleg De Paisatge De La Regió Metropolitana De Barcelona Participació Ciutadana Via Internet

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Catàleg De Paisatge De La Regió Metropolitana De Barcelona Participació Ciutadana Via Internet Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet CATÀLEG DE PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA Participació ciutadana via internet. Document de síntesi CATÀLEG DE PAISATGE Gener de 2009 Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet Direcció, coordinació i supervisió del Catàleg de paisatge: Equip redactor del Catàleg de paisatge: Equip de participació ciutadana: X3 Estudis ambientals Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet ÍNDEX 1. Introducció 7 2. Metodologia aplicada 9 3. Continguts de la consulta 10 4. Resultats obtinguts 17 4.1 Dades bàsiques de la consulta 17 4.2 Aportacions recurrents en tota la consulta 19 4.3 Resums de les aportacions per a cada unitat de paisatge 21 Annex I: Com interpretar les fitxes de les unitats de paisatge 32 Annex II: Fitxes de les unitats de paisatge 37 Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet 1. La participació ciutadana en els Catàlegs de paisatge de Catalunya És fonamental que tothom pugui reconèixer el seu propi paisatge i que la ciutadania i les administracions públiques participin conjuntament en les decisions que es refereixen a la seva protecció, gestió i ordenació. És deure de l’Administració garantir que els ciutadans puguin identificar i valorar el paisatge on viuen, entendre les dinàmiques que l’han transformat –i les que el transformen–, les seves oportunitats i potencialitats, els seus riscos, i disposar de les vies oportunes per poder decidir sobre el seu futur. Així ho reconeix el Conveni europeu del paisatge en l’article 5c: “l’administració ha d’establir procediments per a la participació del públic general, i els poders locals i regionals, i altres parts amb un interès en la definició i implementació de les polítiques de paisatges”. Cal aprofitar la participació, a més, per educar en els valors del paisatge. La participació social en els catàlegs de paisatge que elabora l’Observatori del Paisatge de Catalunya és rellevant atès que el caràcter del paisatge i els valors que li atribueixen són el resultat de les relacions d’identitat entre la societat i el seu territori. En aquest sentit, el procés de participació en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona ha tingut com a objectiu principal que els agents implicats i els ciutadans a títol individual expressessin la percepció que tenen del paisatge, debatessin les transformacions que hi tenen lloc i poguessin contribuir a definir objectius per millorar-lo. Els mecanismes de participació han estat transversals i, per tant, presents durant tot el procés d’elaboració dels catàlegs de paisatge. La participació de la societat en cada fase d’elaboració dels catàlegs de paisatge havia de donar resposta a diferents reptes. En la primera fase (Identificació i caracterització), la població ha hagut de reconèixer i identificar-se amb el seu paisatge. En aquesta fase del procés s’han copsat els valors que els ciutadans de cada territori donen al seu paisatge i les dinàmiques i els processos que el transformen. En la segona fase (avaluació del paisatge), els agents de cada territori han estat claus per identificar les amenaces i les potencialitats paisatgístiques i per avaluar en quin grau ho són. En la tercera fase (definició dels objectius de qualitat paisatgística), la participació prendrà un paper rellevant amb l’objectiu d’incorporar els principals agents en la presa de decisions públiques sobre el paisatge. En la quarta fase (establiment de mesures i propostes d’actuació), que representa la concreció en mesures de les preferències genèriques definides a la fase anterior, la participació dels agents serà, de nou, un element clau. Sota el terme de participació s’inclou una àmplia varietat de mecanismes, i no tots són eficaços per donar resposta als reptes que es plantegen en l’elaboració dels catàlegs de paisatge. Els recursos i el temps disponibles no han permès arribar a un elevat grau de detall per a tot el territori ni, per tant, plantejar-se una participació exhaustiva. 5 Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet Així, la participació pública i social en l’elaboració del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona s’ha estructurat en diversos mecanismes que s’han adaptat i combinat segons la fase d’elaboració del catàleg en què es trobaven(Figura 1): Sessions informatives i de treball: Sessions organitzades per la Direcció General de participació Ciutadana (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya) per presentar el procés participatiu del Catàleg de paisatge a la ciutadania i els agents del territori, seguides d’unes sessions de treball centrades a identificar i delimitar unitats de paisatge. Consulta ciutadana sobre paisatge: Consulta endegada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), que ha consistit en entrevistes personalitzades a una mostra representativa de la ciutadania de la Regió Metropolitana de Barcelona. Sessions de debat: Participació d’una mostra el màxim de representativa possible dels agents del paisatge i d’experts i coneixedors del territori per contrastar els treballs efectuats pels equips tècnics i consensuar objectius de qualitat paisatgística. Consulta a través del web de l’Observatori del Paisatge: Mecanisme que facilita la participació d’un gran nombre de persones, per tal d’aportar informació a l’equip en relació amb aspectes específics de l’elaboració del Catàleg d’actuació paisatgística dniiai i Identificació caracterització Avaluacíó Mesures i propostes i Mesures Objectius de qualitat Elaboració del catàleg de paisatge (equip tècnic) 1 3 i t t r Sessions a Consulta ciutadana n le de debat t2 t4 p Sessions Sessions informatives de treball Consulta web Figura 1. Sinopsi dels processos participatius vinculats a l’elaboració del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Aquest document sintetitza les aportacions que s’han realitzat durant el període de consulta a través del web de l’Observatori del Paisatge. 6 Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet 2. La participació ciutadana via internet Els objectius de la consulta web han estat els següents: Divulgar el procés d’elaboració del Catàleg de paisatge entre la ciutadania; Contrastar amb els participants alguns dels resultats obtinguts per l’equip redactor del Catàleg de paisatge durant les diverses fases de la seva elaboració (límits i noms de les unitats de paisatge, avaluació del paisatge, etc.); Identificar els principals valors del paisatge (segons els participants) per a les diverses unitats; Conèixer l’opinió dels participants sobre els paisatges de la Regió Metropolitana de Barcelona; Contribuir a la reflexió personal i al debat col·lectiu sobre el paisatge. A diferència dels els altres mecanismes de participació duts a terme, la consulta web ha anat dirigida a la ciutadania en general i, per tant, els seus continguts han estat de caràcter divulgatiu, per garantir la comprensió dels usuaris interessats en participar. Aquest mecanisme no ha tingut la voluntat d’obtenir una mostra estadísticament representativa de la realitat de la percepció del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, sinó tan sols disposar de les respostes obtingudes per les persones que voluntàriament van accedir al web de la consulta. La consulta es va realitzar entre el 23 de juny i el 31 d'octubre de 2008. 7 Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet 3. Continguts de la consulta Des del web oficial de l’Observatori del Paisatge, es va donar accés al web de la consulta del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona1. El web estava dividit en diverses pàgines, i una pàgina donava pas a l’altra de forma successiva, amb un bucle que permetia opinar sobre més d’una unitat, tal com es descriu a continuació (Figura 2): Pàgina 1 (d’inici). Introducció a l’enquesta Pàgina 2. Formulari de dades de l’usuari Pàgina 3 (principal). Distribuidor als formularis sí Pàgina 4. Formularis de les unitats de paisatge Es desitja opinar sobre una nova unitat? no Pàgina 5. Conclusions i valoracions del qüestionari Pàgina 6 (sortida). Agraïment i obsequi Figura 2. Esquema de la consulta web 1 Podeu accedir a una mostra no operativa de la consulta a www.catpaisatge.net/cat/catalegs/B/enquesta1.php 8 Participació pública i social en el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Participació ciutadana via internet Pàgina 1 (d’inici). Introducció a la consulta La primera pàgina del web donava la benvinguda a la consulta ciutadana sobre el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona (figura 3). S’explicava el procés d’elaboració del Catàleg de paisatge i els objectius de la consulta. Es convidava a participar en la consulta, i com a incentiu, es presentava l’obsequi que s’obtindria un cop finalitzada. També s’indicava el temps de resposta de la mateixa, que no podia excedir els 25 minuts per qüestions tècniques. A partir de clicar un botó del web, es podia accedir al següent apartat de la consulta. Figura 3. Pàgina d’inici de la consulta Pàgina 2. Formulari de dades del participant Abans que el participant efectués cap aportació a la consulta, se li demanava que omplís una sèrie de dades personals (figura 4), tot deixant constància que la consulta era anònima. El formulari tenia els següents camps, de resposta obligatòria: Edat Un llistat desplegable presentava cinc rangs d’edat: menys de 20, de 20 a 30, de 31 a 45, de 46 a 65 i més de 65 anys.
Recommended publications
  • Tasta El Vallès
    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
    [Show full text]
  • Ripollet 93 594 21 11 CUAP Sant Félix
    Ajuntament CAP Telèfon CUAP Telèfon CUAP Cerdanyola- Ripollet 93 594 21 11 Badia del Vallès CAP BADIA 93 719 26 01 CUAP Sant Félix - Sabadell 93 712 29 59 CUAP Cerdanyola- Ripollet 93 594 21 11 Barberà del vallès CAP BARBERÀ 93 719 25 40 CUAP Sant Félix - Sabadell 93 712 29 59 CUAP Sant Andreu de la Barca 93 635 66 51 Castellbisbal CAP CASTELLBISBAL 93 772 03 56 CAP RUBÍ- MÚTUA DE TERRASSA 93 586 67 00 Cerdanyola del vallès CAP SERRAPARERA 93 580 63 63 Cerdanyola del vallès CAP FONTETES 93 594 44 70 Cerdanyola del vallès CAP CANALETES 93 591 07 40 CUAP Cerdanyola-Ripollet 93 594 21 11 Cerdanyola del vallès CAP SALUT MENTAL 93 580 96 77 Cerdanyola del vallès CAP LA FARIGOLA 93 691 95 89 Montcada i Reixac CAP MONTCADA I REIXAC 93 575 05 44 CUAP les Casernes Sant Andreu- BCN 932 74 79 55 Montcada i Reixac CAP LES INDIANES 93 575 26 01 CUAP Sant Félix - Sabadell 93 712 29 59 Ripollet CAP RIPOLLET 93 594 64 20 CUAP Cerdanyola-Ripollet 93 594 21 11 Ripollet CAP PINETONS 93 594 65 37 Rubí CAP ANTÓN BORJA 93 588 45 55 CAP RUBÍ- MÚTUA DE TERRASSA Rubí CAP RUBÍ- MÚTUA DE TERRASSA 93 586 67 00 Servei 24h 93 586 67 00 Rubí CAP SANT GENÍS 93 699 17 29 Sabadell CAP SANT OLEGUER 93 746 41 81 Sabadell CAP GRÀCIA 93 746 60 87 Sabadell CAP CENTRE 93 728 44 44 Sabadell CAP CA N'ORIAC 93 723 37 13 Sabadell CAP CAN RULL 93 724 79 20 Sabadell CAP CONCÒRDIA 93 713 64 20 Sabadell CAP CREU ALTA 93 723 70 14 CUAP Sant Fèlix 93 712 29 59 Sabadell CAP CREU DE BARBERÀ 93 710 07 34 Sabadell CAP LA SERRA 93 715 55 34 Sabadell CAP MERINALS 93 745 73 90 Sabadell CAP NORD
    [Show full text]
  • Redisseny Pàgina
    FASE 1 GUIA OBERTURA D’HOTELS I ESTABLIMENTS TURÍSTICS Sant Andreu de Llavaneres Poden obrir els hotels i habitatges d’ús turístic en fase 1? Si, poden obrir amb limitacions: ✔ Zones comunes tancades ✔ Ascensors i muntacàrregues amb límit d’ús d’una persona excepte que hi pugui haver 2 m de separació. ✔ Servei de restauració només per als clients allotjats ✔ No es permet l’ús de piscines, spas, gimnasos, miniclubs, zones infantils, discoteques, salons d’esdeveniments i espais que no siguin imprescindibles per a l’hostatge. ✔ Cal que hi hagi cartells informatius per als clients amb les restriccions d’ús de les instal·lacions i les normes d’higiene. ✔ A la recepció o consergeria caldrà garantir la separació de 2 metres entre treballadors i clients. Quan no sigui possible, caldrà emprar equips de protecció adequats al nivell de risc. ✔ Abans d’obrir l’establiment caldrà realitzar una neteja de les instal·lacions, incloses les zones comunes, zones de servei, habitacions, parcel·les i vivendes. ✔ Cal disposar de gel hidroalcohòlics a l’entrada o recepció de l’establiment Quins clients puc acceptar? La mobilitat està limitada dins la mateixa regió sanitària i el municipi Sant Andreu de Llavaneres pertany a la comarca Maresme i a la Regió Sanitària Barcelona, Àmbit Metropolità Nord. Això vol dir que es poden agafar hostes només dels municipis de Barcelonès Nord, el Maresme (excepte Calella, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Les poblacions de procedència poden ser: Barcelonès Nord: Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet El Maresme: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, el Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
    [Show full text]
  • El Camí De Sant Jaume : De Barcelona a Montserrat
    EL CAMÍ DE SANT JAUME DE BARCELONA A MONTSERRAT El Camí de Sant Jaume Índex Els camins de romeus de Barcelona a Montserrat i el Camí de Sant Jaume . 4 El Camí de Sant Jaume : de Barcelona a Montserrat. – (Guies turístiques de Catalunya) Introducció . 7 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Els camins de romeus a Montserrat . 9 ISBN 9788439385776 I. Domínguez, Rafa II. U50mil (Firma) III. Agència Catalana de Preparant el pelegrinatge . .11 Turisme IV . Catalunya . Departament d’Innovació, Universitats i L’equipatge . .12 Empresa V . Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya Consells si es va a peu . .13 1. Camí de Sant Jaume – Guies 2. Catalunya – Guies 914.671(036) Alguns consells per als ciclistes . .15 L’itinerari de Barcelona a Montserrat per Martorell . .19 De Barcelona a Martorell . .21 De Martorell a Montserrat . .35 L’itinerari de Barcelona a Montserrat per Sant Cugat del Vallès . .55 De Barcelona a Sant Cugat del Vallès . .57 De Sant Cugat del Vallès a Collbató . .65 Ajuntaments . .73 Oficines de turisme . .75 Altres telèfons d’interès . .77 Índex toponímic . .79 © Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Secretaria de Comerç i Turisme Direcció General de Turisme Edita: Agència Catalana de Turisme Text: U50mil i Rafa Domínguez Maquetació: Rafa Domínguez Fotografies: Rafa Domínguez, Carme Marsal, Jaume Balanyà i Abadia de Montserrat – Museu de Montserrat Impressió: IMGESA Dipòsit legal: B-36 .034-10 2 3 El Camí de Sant Jaume diversos . En uns casos és la religiositat i l’espiritualitat allò que empeny Els camins de romeus de Barcelona a a caminar, en d’altres potser el fet de recórrer un gran itinerari cultural .
    [Show full text]
  • Guia D'itineraris Per La Xarxa De Parcs Naturals
    La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que impulsa el progrés i el benestar per als ciutadans i ciutadanes, actuant directament en la cooperació amb els ajuntaments. La Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Parcs Naturals, gestiona amb els ajuntaments dotze espais naturals d’un alt valor paisatgístic, Guia d’itineraris per la ecològic i cultural. Parc Natural del Montseny Xarxa de Parcs Naturals Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Parc del Montnegre i el Corredor Parc del Garraf Parc del Castell de Montesquiu Parc d’Olèrdola Parc del Foix cs Naturals Parc de la Serralada de Marina Parc de la Serralada Litoral Espai Natural de les Guilleries-Savassona Xarxa de Par Parc Agrari del Baix Llobregat Parc de Collserola Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast dels ciutadans centres d’informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions, equipaments pedagògics i culturals, albergs, allotjaments rurals i d’acampada, publicacions i audiovisuals, tallers, cursos i estades ambientals, entre d’altres serveis i activitats. Mapa de la Xarxa de Parcs Naturals 100.632 hectàrees d'espais naturals protegits 2 Cerca avançada d'itineraris alitzat ari seny ari adaptat ari autoguiat ari a peu ari en BTT ari adaptat Itiner Itiner per a persones amb mobilitat reduïda Itiner Itiner Itiner Itiner per a persones amb visió reduïda Parc Natural del Montseny 1. L'empedrat de Morou 2. El sot de l'Infern 3. De Santa Fe a Passavets i al turó de l'Home 4.
    [Show full text]
  • Detalles De La Victoriosa Ofensiva Nacional En El Frente De Cataluña
    AÑO XXIX.—NUMERO 10f868 zyxwvutsrqponmlkjihgfedcbaZYXWVUTSRQPONMLKJIHGFEDCBA MIERCOLES, 25 DE ENERO DE 1939 MIERCOLES, 25 DE ENERO DE 193».— Santos del día: La Conversión de S. Pablo y No esperes la oportunidad: provócala. Cuan- Santa Elvira.—Santos de mañana: Sn Policar- do concibas un pensamiento, asegúrate de no po y Santa Paula—El sol sale a las 6.SQ- pó- haberte engañado y osa el conseguirlo. Atré- nese a las 5.40.zyxwvutsrqponmlkjihgfedcbaZYXWVUTSRQPONMLKJIHGFEDCBA—La luna s. a las 9.49; p. 10.54 vete a obrar. MARDEN. FRANQUEO CONCERTADO.—APARTADO NUMERO 97 DIARIO DE LA MAÑANA.—SANTA CRUZ DE TENERIFE OFICINAS: VALENTIN SANZ NUMERO 15 zyxwvutsrqponmlkjihgfedcbaZYXWVUTSRQPONMLKJIHGFEDCBA Las tropas nacionales a 2 kilómetros sur de Barcelona PARTE OFICIAL DE GUERRA Detalles de la victoriosa ofensiva AVANCE DEL PARTE OFICIAL DE GUERRA DEL CUARTEL GENE- RAL DEL GENERALISIMO, CORRESPONDIENTE AL DIA DE HOY nacional en el frente de Cataluña En Cataluña ha continuado el victorioso y rápido avance de nuestras tropas, que siguen venciendo en todos los sectores cuan- las resistencias intenta oponer el enemigo, habiéndose consegui- lo hoy profundizar lo,kilómetros en algunos puntos. Entre otras importantes poblaciones fueron ocupadas ayer Manresa, Martorell y Prat Después de haberla rodeado se ha ocupado la importante po- olación de Manresa, de gran número' de habitantes, muy superior de Llobregat—Las tropas nacionales rompen la resistencia enemiga, pasando los ¡il de varias capitales de provincia y con gran cantidad de indus- trias diversas. Se han pasado los ríos Cardoner y Llobregat en va- ríos Cardoner y Llobregat por varios sitios.—£n el sector Norte, las tropas rios puntos y por el Sur se ha llegado a este último, quedando por se hallan a un kilómetro de Solsona consiguiente nuestras fuerzas a unos dos kilómetros del casco Sur de Barcelona.
    [Show full text]
  • Rubi 148 1650 10-0
    DATA HORA Grup A Km Desnivell Mapa L'ESTANY 159 2310 * 03-07-16 07:00 Sant Cugat - Terrassa - Matadepera - Coll d'Estenalles - Navarcles - Artés - Avinyó - St. Feliu de Terrassola - L'ESTANY - Moiá - Castelltersol - Granera - St. Llorenç de Savall - Castellar - Terrassa - Rubi - Sant Cugat DATA HORA Grup A Km Desnivell Mapa FONT - RUBI 148 1650 * 10-07-16 07:00 Sant Cugat - La Fundició - Martorell - Masquefa - Piera - Capellades - Carma - Stª Mª de Miralles - La Llacuna - FONT-RUBI - St Marti Sarroca - Vilafranca - Cantallops - L'Ordal - Molins - Rubi - Sant Cugat DATA HORA Grup A Km Desnivell Mapa SANTA FE DEL MONTSENY 148 1230 * 17-07-16 07:00 Sant Cugat - Motcada - La Roca - Llinars del Valles - Villalba Sasserra - St. Celoni - Campins - Folgars de Montclus - SANTA FE - St. Celoni - Villalba Sasserra - La Roca - Montcada - Cerdanyola - St. Cugat DATA HORA Grup A Km Desnivell Mapa PANTÀ DE FOIX 149 1140 * 24-07-16 07:00 Sant Cugat - Molins - Castelldefels - Sitges - Vilanova - PANTÀ DE FOIX - L'Arboç - Stª Margarida - Vilafranca - St. Joan Salerm - St. Sadurni - Gelida - Martorell - Els Onze - Castellbisbal - Rubi - Sant Cugat HORA Grup A Km Desnivell Mapa LA GARRIGA 100 810 * 31-07-16 07:00 Sant Cugat - Montcada - La Roca - Cardedeu - Canoves - LA GARRIGA - L'Ametlla - St. Feliu de Codines - Caldes - Palau de Plegamans - Sta. Perpetua - La Llagosta - Montcada - Cerdanyola - Sant Cugat DATA HORA Grup A Km Desnivell Mapa CASTELLBELL i EL VILAR 115 1630 * 07-08-16 07:00 Sant Cugat - Terrassa - Els Caus - Rellinars - CASTELLBELL I EL VILAR
    [Show full text]
  • Per Què Volem Ser Comarca? Per Què Hem De Ser Comarca?
    PER QUÈ VOLEM SER COMARCA? PER QUÈ HEM DE SER COMARCA? PERQUÈ ÉS LA ÚNICA OPCIÓ POSSIBLE EL MODEL DE COOPERACIÓ DEL MOIANÈS: EL CONSORCI El Moianès és un territori format per 10 municipis situats a l'extrem de les respectives comarques: Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental), Collsuspina (Osona), Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló (Bages), i que comptem amb una població de 13.140 habitants. D'aquests municipis, només 3 superen els 1.000 habitants. Aquesta petita dimensió dificulta el poder donar, de forma individual, respostes eficients a les necessitats i problemàtiques dels nostres pobles. El projecte de llei de Governs Locals aprovat recentment defineix les comarques com aquell nivell d'administració que facilitarà la cooperació i coordinació dels municipis, fent possible respostes conjuntes a problemàtiques comunes. Els 10 municipis tenim unes característiques geogràfiques, històriques i socioeconòmiques molt similars però alhora som molt diferents de les 3 comarques a les que pertanyem, i en les que el nostre pes és insignificant (en molts casos els nostres municipis ni tan sols compten amb representació dintre dels corresponents Consells Comarcals). Aquests fets han provocat que els municipis del Moianès, des de fa anys, no haguem trobat en les actuals comarques respostes adequades a les nostres necessitats en determinats àmbits i ens hàgim organitzat, ara fa ja 18 anys, sota la fórmula del Consorci del Moianès. El Consorci del Moianès va néixer l'any 1994 per a donar resposta a una necessitat del territori. La crisi del tèxtil dels anys 90 va generar una situació de desconcert al Moianès i a les seves persones i els 10 ajuntaments del territori ens vam unir voluntàriament per fer-hi front, mitjançant la creació d'aquesta entitat.
    [Show full text]
  • 3. Una Metròpoli Policèntrica: La Delimitació Del Sistema Urbà De Terrassa
    32 / Mobilitat i sistema urbà de Terrassa 3. UNA METRÒPOLI POLICÈNTRICA: LA DELIMITACIÓ DEL SISTEMA URBÀ DE TERRASSA En el capítol precedent s'han pogut constatar algunes de les transformacions territorials més rellevants experimentades en el sí del territori metropolità, i s'ha intentat determinar el seu abast en la ciutat de Terrassa i el seu àmbit territorial més proper. Així, s'han posat de manifest fenòmens com l'especialització funcional del territori (el creixent desequilibri entre llocs de treball localitzats i població ocupada resident), la tendència a l'obertura municipal que se'n deriva (el notable increment de la mobilitat intermunicipal per damunt de la mobilitat interna), i la creixent integració territorial (la dispersió de les relacions de mobilitat significatives que possibiliten relligar aquest territori fragmentat des del punt de vista funcional). Ara bé, malgrat que de les tendències apuntades se'n desprèn un trencament de les estructures territorials jeràrquiques, és excessivament agosarat obviar i deixar de banda una de les característiques pròpies de l'àmbit metropolità barceloní i que el dota d'una marcada especificitat en relació a la gran majoria d'àrees metropolitanes del món occidental: el seu marcat caràcter policèntric. I és que a banda de Barcelona com a ciutat central de l’àmbit que funcionalment s’articula al seu voltant, la metròpoli catalana presenta un caràcter policèfal i complex, amb l’existència d’unes polaritats en les capitals comarcals que actuen com a subcentres metropolitans que contribueixen decisivament en l’articulació del territori dotant-lo d’un caràcter particular i específic en relació a la resta d’àmbits metropolitans11.
    [Show full text]
  • Dades Pel Comentari
    Persones aturades de 45 anys i més Comarca del Bages Període: Octubre del 2013 DE 45 ANYS I TOTAL MÉS Percentatge Octubre 2013 Octubre 2013 Octubre 2013 Aguilar de Segarra 17 11 64,71% Monistrol de Calders 54 31 57,41% Súria 456 261 57,24% Estany, l' 25 14 56,00% Santa Maria d'Oló 42 23 54,76% Fonollosa 119 65 54,62% Rajadell 24 13 54,17% Balsareny 294 159 54,08% Mura 13 7 53,85% Sallent 514 276 53,70% Navarcles 524 279 53,24% Calders 57 30 52,63% Avinyó 143 75 52,45% Cardona 349 179 51,29% Gaià 12 6 50,00% Navàs 598 297 49,67% Sant Feliu Sasserra 45 22 48,89% Sant Vicenç de Castellet 1.009 493 48,86% Castellnou de Bages 72 35 48,61% Santpedor 497 239 48,09% Pont de Vilomara i Rocafort, el 414 199 48,07% Sant Joan de Vilatorrada 934 446 47,75% TOTAL 16.103 7.601 47,20% Castellfollit del Boix 17 8 47,06% Sant Fruitós de Bages 714 336 47,06% Castellbell i el Vilar 344 159 46,22% Moià 367 167 45,50% Sant Salvador de Guardiola 288 130 45,14% Manresa 7.024 3.166 45,07% Artés 442 197 44,57% Callús 168 73 43,45% Castellgalí 193 82 42,49% Sant Mateu de Bages 26 11 42,31% Monistrol de Montserrat 282 105 37,23% Talamanca 7 2 28,57% Marganell 19 5 26,32% FONT: Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • The Pedagogical Contributions of the Rural School
    THE PEDAGOGICAL CONTRIBUTIONS OF THE RURAL SCHOOL. INCLUSION IN MULTI-GRADE CLASSROOMS A case study - Summary (English version) - Author: Laura Domingo Peñafiel Doctoral dissertation Program: Educació Inclusiva (Inclusive Education) Supervisors: Dra. Juana María Sancho Gil Dra. Núria Simó Gil Departament de Pedagogia. Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes. Universitat de Vic TABLE OF CONTENTS Acknowledgements Presentation CHAPTER 1: LOOKING BACK AND WRITING THE PRESENT Introduction 1.1 Personal trajectory 1.2 Research: The first steps 1.3 Dissertation questions 1.4 The main underlying questions: What am I trying to do with this dissertation? CHAPTER 2: THEORETICAL FRAMEWORK. INCLUSION IN RURAL SCHOOLS AND MULTI-GRADE CLASSROOMS Introduction 2.1 The inclusive school. The inclusive perspective, and inclusive practices, policies and cultures 2.1.1 On inclusive schooling 2.1.2 Inclusive practices, policies and cultures 2.2 The rural school. The Catalonian context and an initial analysis of the term 2.2.1 The rural school in Catalonia 2.2.2 Approaching a conceptual analysis of rural schooling 2.3 Multi-grade classrooms. Conceptualization and background 2.3.1 Conceptualization and international presence 2.3.2 The background of multi-grade classrooms 2.3.2.1 Multi-grade classrooms for administrative and structural reasons, versus multi-grade as a pedagogical choice 2.3.3 The process of teaching-learning 2.4 Final remarks CHAPTER 3: ARTICULATING THE RESEARCH PROBLEM AND THE METHODOLOGICAL APPROACH OF THE EMPIRICAL RESEARCH Introduction
    [Show full text]
  • Ver Presentación
    ANÀLISI MITJANÇANT SIG DE LA UTILITAT DE DIVERSOS ATRIBUTS DEL PAISATGE EN L’ESTUDI TERRITORIAL I LA GESTIÓ DE LA BIODIVERSITAT Barcelona, abril de 1998 OBJECTIUS Avaluar la relació entre diversos atributs territorials procedents del marc teòric de l’ecologia del paisatge i indicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes Explorar les possibilitats dels SIG en la implementació d’aquests atributs per a llur utilització en la presa de decisions pel que fa a la conservació ZONA DE TREBALL Moià Collsuspina Centelles Calders Castellcir Aiguafreda Monistrol de Calders Castellcir Sant Martí d Castellterçol Tagam Granera Sant Quirze Safaja Montm Gallifa Sant Feliu de Codines la G Sant Llorenç Savall Bigues i Riells l'Ametlla Santa Eulàlia de 410010 415000 420000 425000 430000 435000 441990 INFORMACIÓ DE PARTIDA Estructura del paisatge (Landsat 5, 1987) •Mapa d’usos del sòl de Catalunya •Mapa CORINE de Catalunya Riquesa d’espècies d’ocells •Espècies nidificants i hivernants per km2 INFORMACIÓ DERIVADA Atributs del paisatge per quadrícula UTM •Diversitat: H =-Σ Pi*log(Pi) •Dominància D = [H max +Σ Pi*log(Pi)] / H max •Heterogeneïtat NDC i CVN (IDRISI) •Proporció d’hàbitats naturals, agrícoles i urbans INFORMACIÓ DERIVADA (II) Riquesa d’espècies d’ocells per quadrícula UTM •Nombre d’espècies nidificants i hivernants TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ DERIVADA •Creació de ràsters amb el nombre d’espècies d’ocells i els atributs de paisatge (ASCIIIMG) •Categorització dels ràsters (RECLASS) •Intersecció de diversos ràsters (CROSSTAB) •Construcció de taules
    [Show full text]