DOCSLIB.ORG

Inventari Del Patrimoni Històric, Arquitectònic I Ambiental De Dosrius I.Rr.63/143 -1

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Inventari Del Patrimoni Històric, Arquitectònic I Ambiental De Dosrius I.Rr.63/143 -1 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE DOSRIUS I.RR.63/143 -1- NÚM. REF. : I.RR.63/143 DENOMINACIÓ : Masia de Can Rius Altres denominacions: Masia de can Mateu Ros NUCLI : Canyamars LOCALITZACIÓ : Veïnat Rupit, 11. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Possiblement durant el segle XVI-XVII. Modificacions al segle XVIII i XX (durant la dècada dels setanta). Arquitectura de tradició popular. AUTOR: Joan Masuet Puxeu, arquitecte (reforma de 1973). PROMOTOR : Mateu Ros Moré (Reforma 1973) TIPOLOGIA : Arquitectura residencial rural. CONTEXT : Edificació aïllada, situada a la meitat del vessant de migdia de la serra del Corredor, a la riba esquerra del torrent de can Rius, rodejada de bosc. En un trencall del camí que va del Pou del Glaç a Rupit (abans d’arribar a la masia de can Cot), molt a prop de la masia de cal Ranco. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Normes Subsidiàries de Planejament de Dosrius, 1998 Classificació: Sòl No Urbanitzable Qualificació: 13.- Agrícola Inventari I. 5 RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Mateu Ros Moré. Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/10.000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE DOSRIUS Autors: Alsina, N.; Calonge, R.; Cuspinera, L., Jubany, M.A.; Lacuesta, R. Desembre 2005 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE DOSRIUS I.RR.63/143 -2- DESCRIPCIÓ : Edifici aïllat, actualment compost per una sèrie de cossos que formen una planta irregular i trencada. L’edifici principal, de planta rectangular i orientat a migdia, està constituït per un cos central que sobresurt en alçada, i que queda flanquejat per dos cossos més baixos, adoptant el conjunt la forma basilical. De la lectura de la façana sembla que aquests dos cossos laterals són anteriors al central. El cos central consta de planta baixa, pis i golfa, i es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb imbricació de rajola i teula. Els dos laterals, de dues plantes, es cobreixen també amb teula àrba amb una vessant, que segueix els pendents del central, respectivament. Les obertures del cos central s’alineen segons dos eixos verticals que marquen una simetria. La portalada principal d’accés, situada en un d’aquests eixos, és de brancals de carreus i llinda plana de pedra, que porta gravada la data “1784“. Al costat de llevant hi ha un cos adossat, de planta baixa i pis, reculat de l’alineació de la façana; es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Si ens acollim a la data gravada a la llinda de pedra de la portalada “16 IHS 84”, emmarcada amb brancals de carreus, aquesta edificació és anterior al cos principal. En aquest cos, la reforma modificà les obertures de la planta pis, i es mantingué el revestit d’arrebossat i pintat de color ocre clar. En la part baixa de la façana de llevant hi ha aplacat un plafó horitzontal de rajoles ceràmiques decorades amb motius vegetals que combinen els colors lila, blau i verd, les quals provenen de l’antiga cuina i són iguals a l’aplacat ceràmic de l’aiguamans de ca n’Homs. Al costat de llevant d’aquest cos hi ha un segon cos, inicialment destinat a quadres i magatzem, restaurat i transformat en capella dedicada a sant Mateu; es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants desnivellades. A llevant de la coberta s’aixeca un petit campanar d’espadanya amb campana. Tres obertures de la capella estan tancades amb vitralls emplomats, un d’ells dedicat a sant Mateu. A començaments de la dècada de 1970, el conjunt va ser objecte d’una important transformació: es retirà el massís de terres adossades al costat nord, deixant la casa aïllada a nivells de les dues plantes; es repicaren les façanes deixant el paredat de pedra vist, i la planta pis de la façana de ponent es transformà en una àmplia galeria. En el costat nord-est s’adossà un cos de planta baixa i pis, la planta baixa destinada a garatge, seguint el pendent de la coberta, amb façana de paredat de pedra vist. La façana principal es composà segons cinc eixos, amb buits nous emmarcats amb brancals i llinda plana de pedra granítica, alguns de recuperació. El buidat de terres de la part nord s’aprofità per crear una àmplia superfície plana davant de la casa. En l’interior s’estintolaren les dues parets centrals per deixar en planta baixa un ampli espai destinat a menjador, sala d’estar i una DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE DOSRIUS Autors: Alsina, N.; Calonge, R.; Cuspinera, L., Jubany, M.A.; Lacuesta, R. Desembre 2005 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE DOSRIUS I.RR.63/143 -3- llar de foc central. En la paret nord de la cuina queden restes de la roca a la que estava adossada la casa. En la planta golfa es conservà un arc de mig punt, de maó a plec de llibre, on recolzen les bigues de la coberta; en un tram de la paret nord hi ha un buit corresponent a una finestra tapiada. EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Masia Actual: Habitatge d’estiueig ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: L’edifici conserva la tipologia arquitectònica pròpia d’aquestes edificacions. Un altre valor afegit és la seva implantació coherent en el medi rural. Zona d’Expectativa Arqueològica. .PROPOSTES: Incloure al catàleg. DADES HISTÒRIQUES: La primera referència documentada de la masia la trobem a l’Arxiu Històric Municipal de Dosrius en: 1. Una llibreta de l’any 1779 per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars, on apareix “Boix lo jove de Rius [?] per la vinya de Canyamars”. 2. En les llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787, i a les posteriors, fins al 1792, també hi apareix el nom “Joan Rius”. 3. En uns plànols cadastrals de Dosrius i Canyamars de 1853, també hi apareix dibuixada la masia (plànol núm. 2. Canyamars “Penjacans”). 4. Al llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, que es troba a l’Arxiu Històric Municipal de Dosrius, en el Veïnat de Rupit, núm. 7, hi consta Francisco Rius, com a cap d’un edifici amb 10 habitants. Una nova referència a la masia la trobem a l’Arxiu particular de la família Gel de Canyamars, en una llista titulada “Llista per cobrar en lo terme de cañamas un ters y mitx de catastro per lo anganxamen de los soldats que dit poble contrivuex”, que no porta data però que segurament és del segle XVIII, on trobem citat “Can Rius pagès”. Tot i que can Rius no es troba documentat fins al segle XVIII, les característiques constructives i estilístiques de la masia i la data DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE DOSRIUS Autors: Alsina, N.; Calonge, R.; Cuspinera, L., Jubany, M.A.; Lacuesta, R. Desembre 2005 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE DOSRIUS I.RR.63/143 -4- 1684 que apareix en una de les obertures semblen indicar que la masia té un origen anterior, probablement als segles XVI-XVII, i que en segles posteriors va ser objecte d’ampliacions i modificacions. Segons les fonts orals, la masia de can Rius, juntament amb les masies veïnes de cal Ranco i can Pau de la Rosa, eren propietat de la família Rius. La gent recorda que la darrera persona de la família que havia vingut a estiuejar-hi era un capellà, Mossèn Rius. A la mort del capellà, a finals dels anys cinquanta o principis dels seixanta del segle XX, la propietat, amb les tres masies, la va heretar la Sra. Carme, que era la seva majordoma, i Mn. Artur Vicente, capellà de Canyamars, com a representant de l’església. En un principi, de la masia de can Rius se’n va fer càrrec en Josep Xalabardé i Lladó, que junt amb la seva família estiuejaven en un pis que hi havia a la mateixa masia i que, alhora, era una mena d’afillat de Mn. Rius. Xalabardé es va fer càrrec del manteniment de la propietat i hi va fer algunes obres de reforma. L’any 1973, el Bisbat de Barcelona, que va acabar sent-ne el total propietari, va vendre la propietat (can Rius i can Pau de la Rosa) a Mateu Ros i Moré. De la propietat en segregà una hectàrea, que comprenia la masia de cal Ranco, i la donà a Josep Xalabardé Lladó, com a premi dels anys que havia estat fent-se càrrec i vetllant per les terres i les masies. Josep Xalabardé recorda que en temps de verema, els masovers de cal Ranco i can Pau de la Rosa i d’algunes masies veïnes més, anaven a can Rius per utilitzar la premsa, el cup i altres estris, atès que era una casa gran i important i que disposava dels atuells necessaris. Segons Mateu Ros, avui propietari, la masia presenta l’aspecte actual, gràcies a les reformes fetes l’any 1973, aprovades pel Ple de l’Ajuntament de Dosrius de data 3 de desembre de 1973 (expedient d’obres 85/73) i detallades, àmpliament, a la descripció. Segons documents consultats a l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Dosrius, en 1973 i 1974 es van demanar llicències per a la construcció d’uns coberts i magatzems agrícoles situats abans d’arribar a la masia, a la part sud (expedients 14/73, a nom de Josep Xalabardé Lladó, i 102/74, a nom de Mateu Ros Moré) i, l’any 1995, per arranjar les goteres de la teulada de la masia (expedient 104/1995).
Load more

Recommended publications
  • Estación De Tratamiento De Agua Potable Del Ter, Situada En Los Términos Municipales De Cardedeu, La Roca Del 1 Vallès Y Llinars Del Vallès
    1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 115 216 317 418 519 620 721 822 923 1024 1125 1226 1327 1428 1529 1630 1731 1832 1933 2034 2135 2236 2337 2438 2539 2640 2741 2842 2943 3044 3145 3246 3347 3448 EstaciónEstación dede tratamientotratamiento 3549 3650 3751 dede aguasaguas potablespotables 3852 3953 4054 41 deldel TerTer 42 43 44 45 46 47 48 49 50 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient 51 i Habitatge 52 53 54 PresentaciónPresentación l crecimiento y desarrollo de Barcelona y su área de influencia durante E los años 1956-1962 planteó la necesidad de aportar nuevos recursos hídricos. Para tratar este nuevo caudal se construyó la estación de tratamiento de agua potable del Ter, situada en los términos municipales de Cardedeu, la Roca del 1 Vallès y Llinars del Vallès. Los ríos Ter y Llobregat han sido considerados como dos sistemas aislados. No obstante, y desde el punto de vista del abastecimiento de agua, interrelacionarlos era de suma importancia. Con la constitución de Aigües Ter Llobregat estas dos fuentes básicas para el área de Barcelona, los ríos Ter y Llobregat, se integran bajo una gestión unitaria que permite modernizar, am- pliar y explotar la Red Regional, con criterios de máxima calidad y garantía de suministro. Más de cuatro millones de habitantes se benefician de este servicio que, evidentemente, incide de forma muy directa en el desarrollo urbanístico, in- dustrial y económico del territorio. Un trabajo sostenido que Aigües Ter Llobregat ha de mantener en constante progreso, como única alternativa para que el área de Barcelona disponga de los recursos de agua potable necesarios en cantidad y calidad.
    [Show full text]
  • PARATGE 20 OK.Indd
    Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (Maresme) Agustí Guinart i Alonso Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografi a, Vexil·lologia i Nobiliària Resum: Relació dels cognoms que apareixen en els llibres de baptismes de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (ambdues al Maresme) entre 1559 i 1900. Paraules clau: cognom, registres baptismals, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Resumen: Relación de los apellidos que aparecen en los libros de bautismo de la parroquia de Sant Iscle y Santa Victoria de Dosrius y de Sant Esteve de Canyamars (ambas del Maresme) entre 1559 y 1900. Palabras clave: apellido, registros bautismales, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Abstract: Relation of the surnames that appear in the books of baptism of the parish of Sant Iscle and Holy Victòria of Dosrius and Sant Esteve of Canyamars (both of the Maresme) between 1559 and 1900. Key words: surname, baptismal records, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Résumé: La relation des noms de famille qui apparaissent dans les livres de baptême de la paroisse de Sant Iscle et Sainte Victoria de Dosrius et de Sant Esteve de Canyamars (les deux du Maresme) entre 1559 et 1900. STUDIS Mots clés: nom, registres baptismaux, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. 20 · 21 • E PARATGE 199 Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars A la pàgina 39 del primer número de PARATGE, aparegut l’any 1990, hi ha un article del Senyor Francesc de P.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Montnegre I El Corredor Park, Serralada Starting Point: Pineda Church
    Signposted routes The park These are circular routes that return to the starting point, Situated in the coastal mountain range, the park is made up of except routes marked with an asterisk (*). The routes are two great massifs, El Corredor and El Montnegre. Due to its designed to reveal the richness of the natural and cultural location in the coastal region, the park’s vegetation boasts a heritage of different places within the park and are richness typical of Atlantic and continental climates. Neolithic usually adapted for families. SL-C 106 dolmens, archaeological remains from the Iberian period and medieval churches are dotted amid a landscape surrounded 1 8 hrs 16 min A B 23.7 km 13 30 min A B 1.7 km by crops, woods and farmhouses. GR 5 The lookout trail. From Sant Celo- SL-C 78 L’Erola chapel SL-C 70 ni to Sant Iscle de Vallalta* Starting point: Hortsavinyà Information Starting point: Can Batlle housing Centre. Hortsavinyà neighbourhood (Tordera). development (Sant Celoni). 14 3 hrs 30 min A B 9.6 km BASIC INFORMATION: 2 11 hrs 52 min A B 38.2 km SL-C 79 Olzinelles valley Year of park constitution: 1989 Protected area: 15,010 ha GR 83 The northern path or Canigó Starting point: Can Draper (Sant Celoni). path. From Mataró to Sant Celoni* Starting point: Can Pineda (Mataró). 15 3 hrs 20 min A B 9.8 km 3 14 hrs 32 min A B 44.3 km SL-C 80 Ca l’Arenes dolmen Starting point: Can Bosc (Dosrius).
    [Show full text]
  • Els Mapes De Patrimoni Cultural, Una Eina Per Al Coneixement De Les Masies Del Maresme
    Els Mapes de Patrimoni Cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme María del Agua Cortés Elía Doctora en Arqueologia Tècnica de Patrimoni Cultural. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [email protected] RESUM Des de l’any 1999 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. La finalitat és la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi i la seva valoració. Actualment hi ha 162 municipis que tenen el mapa de patrimoni cultural realitzat i 25 en procés de realització. Del total de 30 municipis de la comarca del Maresme, 13 tenen el mapa acabat i 3 es troben en procés de realització, el que representa un 53%. Una part molt important del patrimoni documentat són les masies i altres elements relacionats amb aquest tipus d’hàbitat. En aquesta comunicació volem donar a conèixer les principals característiques d’aquest patrimoni cultural i una anàlisi del seu impacte, a més de transmetre una eina de coneixement i d’inventari de conjunts d’aquest patrimoni. PARAULES CLAU: Patrimoni Cultural — Masies — Maresme — Documentació 133 q Els Mapes de Patrimoni Cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme r ABSTRACT Since 1999 the Office of Cultural Heritage of the Diputació de Barcelona has developed the Cultural Heritage Map program for the municipalities of the province of Barcelona who request it. The purpose is the exhaustive collection of data on the cultural and natural heritage of a municipality and its assessment.
    [Show full text]
  • Passejades Guiades 2020 [PDF]
    © Cristina Chaves© Passejades guiades 2020 Descobreix l’encant del Montnegre i el Corredor Itineraris per conèixer millor el parc Les vint-i-vuit passejades que s’han programat per al 2020 al Parc del Montnegre i el Corredor tenen per objecte ajudar a conèixer millor el patrimoni natural i cultural del parc i gaudir del seu entorn. Aquest cicle de sortides es duu a terme, bàsicament en cap de setmana (dissabtes o diumenges), als municipis de l’àmbit del parc: Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. Tots els itineraris, d’una durada d’entre 3 i 4 hores i de dificultat baixa o mitjana, estan conduïts per un expert coneixedor del territori que ajudarà els participants a interpretar i comprendre els paisatges i a descobrir racons amagats del parc i els seus municipis. Aquest programa de passejades pel Parc del Montnegre i el Corredor ha estat elaborat per l’Escola de Natura del Corredor a l’empara d’un contracte de serveis signat amb la Diputació de Barcelona. 2 Informació general Preu per sortida: menors de 6 anys, gratuït; de 6 a 12 anys i majors de 65 anys, 2 euros; usuaris que acreditin la seva condició de socis del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, 2 euros; usuaris que acreditin la seva condició de membres de famílies nombroses, 2 euros; majors de 12 anys i menors de 65 anys, 3 euros. Requisits: cal dur calçat còmode per caminar i cantimplora amb aigua.
    [Show full text]
  • Mapa Del Patrimoni Cultural I Natural De Premià De Mar
    Mapa del patrimoni cultural i natural de Premià de Mar Memòria tècnica Jordi Montlló Bolart (Actium, Patrimoni Cultural, S.A) febrer 2011 SUMARI 1. PRESENTACIÓ..............................................................................................3 2. AGRAÏMENTS................................................................................................4 3. MARC TERRITORIAL ...................................................................................5 3.1. El medi físic ................................................................................................5 3.2. La població i la seva activitat.......................................................................7 3.3. Evolució històrica ......................................................................................10 4. METODOLOGIA ..........................................................................................20 4.1. Marc teòric.................................................................................................20 4.2. Processos de treball..................................................................................23 5. RESULTATS DE L’ESTUDI.........................................................................26 5.1. Patrimoni immoble....................................................................................28 5.2. Patrimoni moble .......................................................................................45 5.3. Patrimoni documental ..............................................................................46
    [Show full text]
  • Actividades Náuticas Activités Nautiques
    Actividades náuticas Activités nautiques Bienvenidos Bienvenue Bienvenido/da a la Costa de Barcelona - Maresme, una comarca que combina la riqueza de una zona turística reconocida internacionalmente con playas de belleza mediterránea, puertos deportivos activos, la cultura, la gastronomía y las tradiciones de sus fiestas populares con el verde de sus dos parques naturales. Uno de los grandes atractivos del Maresme para los amantes del mar y del deporte marítimo es la oferta náutica. Ofrece la posibilidad de practicar submarinismo, vela y a Girona navegación, de alquilar embarcaciones y de hacer paseos programados, entre otros. La zona cuenta con un clima excelente que permite la práctica náutica durante todo el año debido a los vientos térmicos de garbín. al Montseny Playas con múltiples servicios para gozar del verano, ciudades con rutas culturales, y GI-512 arquitectónicas y un amplio abanico de museos para ser visitados y empresas de ocio AP-7 N-II con propuestas originales relacionadas con el mar os esperan. Toda una oferta basada en C-35 productos de calidad. Sant Celoni Tordera ¡Venid y disfrutad de la Costa de Barcelona - Maresme todo el año! Palafolls Blanes Nous vous souhaitons la bienvenue sur la Costa de Barcelona - Maresme ! Notre Santa région est une zone touristique mondialement connue, nantie de plages d’une beauté a Vic C-61 Sant Iscle Susanna Sant Cebrià C-32 Malgrat méditerranéenne et de ports de plaisance vivants, et gorgeant de culture, de gastronomie de Vallalta de Mar AP-7 de Vallalta et de fêtes populaires traditionnelles… mais la végétation des deux parcs naturels est tout B-510 Pineda de Mar Granollers Arenys aussi exceptionnelle.
    [Show full text]
  • Aigua Transversal Al Maresme
    XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius AIGUA TRANSVERSAL AL MARESME JOAN MANEL RIERA I VIDAL Escola de Natura del Corredor Resum La comprensió d’un element, d’un fenomen o d’un sistema requereix una visió trans- versal. Encara més quan es tracta d’un conjunt d’elements, fenòmens o sistemes. Cal la combinació de les percepcions des de diferents visions. La cultura és la transmissió compartida d’aquesta combinació. Aigua transversal traça la trama d’aquestes visions compartides des de diferents dis- ciplines, al Maresme. Paraules Clau: Aigua, vida, agricultura, indústria, vincles, canvi climàtic, transversalitat. Aigua geogràfica L’aigua, en els seus diferents estadis, configura el relleu quan actua sobre el rocam, tant violentament com parsimoniosa. La contundència o la suavitat de l’orografia depenen de la relació entre les diferents tipologies geològiques i els règims i camins de l’aigua. El Montnegre és abrupte per la gran resistència a l’erosió de les pissarres metamorfitzades. A la resta del Maresme, els diferents tipus de granitoids responen de manera desigual a l’erosió. El Corredor, Burriac i Céllecs, per exemple, són alterosos per la riquesa del seu granit en quars, mineral de difícil dissolució en l’aigua. Una de les múltiples manifestacions d’aquesta acció generadora de relleu per part de l’aigua és l’erosió regressiva. Es dona quan un torrent va aixaragallant el terreny, munta- nya a munt, fins capturar l’aigua d’un altre torrent perpendicular a aquell i més enlairat, fins deixant-lo eixut. Aquest fenomen, que triga desenes de milers d’anys, és ben viu i observable a les Passadores, veïnat del Far, de Dosrius.
    [Show full text]
  • Estudi Sobre Els Polígons Industrials a La Comarca Del Maresme Consell Comarcal Del Maresme / Febrer 2006
    Estudi sobre els polígons industrials a la comarca del Maresme Consell Comarcal del Maresme / febrer 2006 Elaborat per: ÍNDEX 0 Resum Executiu Pàg. 4 1 Necessitat de l’estudi Pàg. 5 2 Objectius de l’estudi Pàg. 5 3 Abast de l’estudi Pàg. 5 4 Mètodes Pàg. 7 4.1 Xerrada informativa Pàg. 7 4.2 Carta enviada pel Consell Comarcal del Maresme Pàg. 8 4.3 Correu electrònic enviat per CETEMMSA Pàg. 9 4.4 Fitxa enviada Pàg. 11 4.5 Documentació sol·licitada i recopilada Pàg. 14 4.6 Entrevistes qualitatives Pàg. 14 4.7 Visites a Ajuntaments Pàg. 14 4.8 Trucades a Ajuntaments Pàg. 14 4.9 Elaboració d’informes Pàg. 15 5 Personal implicat en l’estudi Pàg. 15 6 Llistat de polígons Pàg. 15 6.1 Polígons actius Pàg. 16 6.2 Polígons projectats i en construcció Pàg. 19 7 Descripció General Pàg. 22 7.1 Característiques tècniques Pàg. 24 7.2 Principals activitats econòmiques Pàg. 29 7.3 Dades urbanístiques Pàg. 32 7.4 Subministraments i abocaments Pàg. 34 7.5 Comunicacions Pàg. 35 7.6 Valoració general i infrastructures Pàg. 36 7.7 Empreses instal·lades Pàg. 39 8 Entrevistes qualitatives Pàg. 40 9 Resultat de les entrevistes qualitatives Pàg. 41 10 Propostes d’actuació Pàg. 42 11 Recomanacions per a la promoció Pàg. 44 12 Futur Pàg. 44 Estudi sobre polígons industrials a la comarca del Maresme 2 12.1 Digitalització de l’estudi Pàg. 44 12.2 Fomentar la comunicació entre municipis Pàg. 45 13 Bibliografia Pàg. 45 14 Annexes Pàg.
    [Show full text]
  • Itinerarios Señalizados
    Equipamientos y servicios Itinerarios señalizados autopista ocina restaurante del parque carretera información camping pista Son rutas circulares que vuelven al punto de inicio, excepto las construcción área de pista no transitable de interés recreo rutas marcadas con un asterisco (*). Están pensadas para mostrar para vehículos museo, exposición hotel/hostal GR (sendero permanente la riqueza del patrimonio natural y cultural de los diferentes parajes de gran recorrido) centro de documentación golf PR (sendero de del parque y adaptadas, habitualmente, para un público familiar. pequeño recorrido) escuela de naturaleza, hípica casa de colonias SL (sendero local) observatorio estación de ferrocarril otros itinerarios astronómico señalizados itinerario señalizado hospital ferrocarril fuente gasolinera 1 5 h 35 min A B 20,1 km 8 2 h 30 min A B 9 km núcleo urbano mirador aparcamiento GR 92 Sendero del Mediterráneo. SL-C 115 Al castillo de Burriac desde límite del parque límite con otros cueva itinerarios De La Roca del Vallès a Tiana* Cabrera de Mar parques señalizados Punto de inicio: ctra. de Cardedeu a Dosrius Punto de inicio: Plaça del Poble. Cabrera cima BV-5103, km 6. de Mar. masía, edicación dolmen camino cerrado 2 1 h 10 min A B 4,3 km 9 50 min A B 2,9 km GR 97.1 De Marata al altiplano Pla de SL-C 116 La cruz de Montcabrer* l’Espinal* Punto de inicio: Plaça de l’Església. Cabrils. Punto de inicio: Carrer de l’Ermita. Santa Agnès de Malanyanes. 10 2 h 15 min A B 6,8 km 3 2 h 50 min A B 9,8 km SL-C 120 Las fuentes de Santa Maria de Martorelles GR 97.3 De Palaudàries a Alella* Punto de inicio: Plaça de l’Església.
    [Show full text]
  • Full Informatiu
    FULL INFORMATIU Sport Ciclista Bétulo FUNDAT A L’ANY 1930 OFICINA DIMARTS: 20,00 a 21,30 hores TLF: 600 74 23 85 A ens trobaràs e-mail: [email protected] Web: scbetulo.org INFORMACIÓ PER AL SOCI Nº 65 ABRIL 2020 ASSEMBLEA GENERAL NOTES SOCIALS El passat dimarts dia 25 de Febrer a les 20:00h., en segona convocatòria, es va Donem la benvinguda als nous socis: celebrar l’Assemblea General Ordinària de socis del Sport Ciclista Bétulo, En Pedro Alarcón Ruiz, (ingrés 28/1/2020) enguany vam decidir mantenir la convocatòria en dimarts per tal de veure si l’assistència de socis era igual o superior a la dels anys anteriors, i al final va ser En Antón Prat Monguió (ingrés 28/1/2020) igual que la de l’any passat, però superior a la d’anys anteriors, en total vam ser En Juan de Dios Fernández Martínez (ingrés 04/2/2020) uns 22 socis. En Juan José Carrasco Cerón (ingrés 18/2/2020) El secretari En Fernando González, va començar l’Assemblea donant-li la paraula Al President En Josep Bernabeu, el qual va donar la benvinguda als assistents, i va demanar un minut de silenci en memòria dels tres socis que van morir darrerament: En Josep Navarro, En José Maria Andanuche i En Antonio LLIURAMENTS DE TROFEUS I FESTA DEL 90 ANIVERSARI Hernández. Seguidament es va lliurar a cada assistent un extracte de les comptes de Benvolguts companys, des de la Junta Directiva del S. C. Bétulo us l’any 2019 i un pressupost previst per l’any 2020, els dos punts van ser informem que degut a la situació de confinament actual que patim pel explicats pel tresorer En Dídac Moreno, tot seguit es va procedir a la votació, COVID-19, queda ajornada temporalment la festa del 90 Aniversari del que van ser aprovats per unanimitat.
    [Show full text]