Parc Natural Del Montseny Espai Natural De Les Guilleries

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Parc Natural Del Montseny Espai Natural De Les Guilleries Espai Natural de les Guilleries-Savassona Parc Natural del Montseny Parc Natural de Sant Llorenç Parc del del Munt i l’Obac Montnegre i el Corredor Parc del Garraf El programa Coneguem els nostres parcs és un programa d’educació ambiental, que organitza des de 1984 l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, destinat a promoure el coneixement dels espais naturals entre els docents i els escolars de la província de Barcelona. Existeix una versió d’aquest material didàctic per a nens i nenes amb ceguesa o altres discapacitats visuals. Qualitat Activitat Fauna Vegetacio de l’aigua Roques Paisatge humana Fauna Alguns dels animals que viuen lliurement en espais naturals poden observar-se a ull nu o be amb binocles, si no fem gaire soroll. ALV OO AP OP Formiga Tudo Barb de muntanya Pit-roig Messor capitatus Insecte Columba palumbus Au Barbus meridionalis Peix Erithacus rubecula Au ALV AA ER LB Escurço Escorpi Sargantana Aliga cuabarrada Vipera aspis Rèptil Podarcis hispanica Rèptil Aquila fasciata Au Buthus occitanus Aràcnid 3 4 A vegades no els podem veure per la seva raresa o singularitat, pero els podem sentir. Alguns animals tenen un cant molt facil d’identificar. AA JC JC Puput puu-puu- Mallerenga carbonera tiitxiu-tiitxiu Gamarus uu-uu-uu- Upupa epops Au puu Parus major Au -tiitxiu Strix aluco Au uu ke-uik AM ALV HK Granota verda creee-creee Grill cri-cri- Gaig skraaak Rana perezi Amfibi kia-kia-kià-grrr Gryllus sp. Insecte cri-cri Garrulus glandarius Au Mes facil es detectar la seva presencia observant els rastres que deixen. Esquirol Fagina Sciurus vulgaris Mamífer Martes foina Mamífer LB Ratoli de bosc Apodemus sylvaticus ALV Mamífer Excrement de fagina Talp Pinya menjada per ALV Talpa europaea Mamífer esquirol ALV Pinya menjada per ratoli Cau de talp 5 ALV ALV ALV ALV 6 Teixo Senglar Meles meles Mamífer Sus scrofa Mamífer ALV Petjada de senglar Teixonera Guineu ALV ALV Vulpes vulpes Mamífer ALV Conill de bosc Oryctolagus cuniculus Mamífer Excrement de conill Petjada de guineu ALV ALV ALV ALV Vegetacio Tipus de boscos existents a Catalunya Fageda Pineda de pi blanc Roureda La fageda, amb el faig (Fagus sylvatica) El pi blanc (Pinus halepensis) pot Les rouredes són boscos caducifolis. com a arbre dominant, necessita un formar veritables pinedes, encara que Poden estar formades per diferents ambient sempre humit. A causa de la normalment el trobem formant boscos espècies de roures. Segons la zona poca llum que deixa passar el brancam, mixtos amb l’alzina. El sotabosc està podem trobar rouredes de roure hi trobem un sotabosc transitable amb format pel bruc, les estepes i l’arboç. martinenc (Quercus pubescens) o de poques espècies de plantes, com el Moltes d’aquestes pinedes són boscos roure de fulla gran (Quercus petrea). boix grèvol, el tintorell o el buixol. de transició, o sigui, que al llarg dels Normalment els trobem barrejats amb anys aniran transformant-se en alzinars pins o alzines. ALV o rouredes. ALV ALV 7 8 Maquia de Castanyeda Brolla garric i margallo El castanyer (Castanea sativa) és un Les brolles són boscos on només hi Les màquies són boscos formats arbre que l’ésser humà va introduir a la ha petits arbustos d’un metre d’alçada únicament per arbustos alts (fins a tres zona fa molts anys, provinent de l’altra com a molt. Podem trobar-hi espècies metres). Aquesta comunitat vegetal banda del Mediterrani, per aprofitar-ne el vegetals com el bruc, l’estepa, la es caracteritza per la presència del fruit. Està molt ben adaptat als vessants gatosa o el romaní. margalló (Chamaerops humilis), que obacs del Montseny i de les Guilleries, ALV és l’única palmera autòctona d’Europa. on forma petits boscos i s’explota per la També hi podem trobar plantes com el seva fusta. llentiscle (Pistacia lentiscus) i evidentment ALV el garric (Quercus coccifera). ALV Alzinar Bosc de ribera Avetosa L’alzinar, vist de lluny, mostra un A les vores dels corrents d’aigua, hi Al Montseny trobem les avetoses més aspecte uniforme de capçades creix una vegetació específica formada meridionals de l’Europa occidental. Estan arrodonides de color verd fosc que li per arbres caducifolis. Es reconeixen formades per l’avet comú (Abies alba), dóna l’alzina (Quercus ilex), l’arbre que per tenir una coloració més clara que prefereix les zones obagues de la hi predomina. L’interior de l’alzinar és que la dels boscos mediterranis que muntanya amb una atmosfera humida i dens i ombrívol, poc transitable a causa els envolten. Els boscos de ribera precipitacions abundants. dels arbustos i les lianes, i hi escasseja segueixen en paral·lel la línia de rius l’herba per la falta de llum. i de torrents. Alguns dels arbres que ALV Les espècies de sotabosc que hi hi trobem són el freixe, el vern, el abunden són les lianes, com l’arítjol pollancre, el trèmol i l’àlber. i el lligabosc, i altres com la rogeta, ALV l’aladern, l’esparreguera, el marfull, l’arboç i el galzeran. ALV 9 10 Algunes plantes tipiques dels espais gestionats per la Xarxa de Parcs Naturals. ALV ALV ALV ALV Margallo Garric Marfull Boix grevol Chamaerops humilis Quercus coccifera Viburnum tinus Ilex aquifolium ALV ALV ALV ALV Falzia negra Gatosa Llentiscle Romani Asplenium adiantum-nigrum Ulex parviflorus Pistacia lentiscus Rosmarinus officinalis ALV ALV ALV ALV Bruc Pi pinyer Estepa blanca Aritjol Erica sp. Pinus pinea Cistus albidus Smilax aspera ALV ALV MGCN AP Lligabosc Galzeran Herba de Sant Segimon Orella d’os Lonicera implexa Ruscus aculeatus Saxifraga vayredana Ramonda myconi 11 12 Qualitat Aigües lleugerament de l’aigua Aigües netes contaminades Aigües contaminades Larves Escorpi Cuc de cua de libel·lules d’aigua de rata Libellulidae Nepidae Syrphidae Larves Escarabat Cuc vermell d’efimeres d’aigua Chironomidae Ephemeridae Dytiscidae Larves de Cranc de Cargols mosquits riu iberic d’aigua Culicidae Astacidae Lymnaeidae Cuc de Cucs de Sangoneres terra capsa Erpobdellidae Lumbricidae Brachycentridae ALV ALV ALV + concentració d’oxigen dissolt - concentració d’oxigen dissolt - concentració de contaminants + concentració de contaminants Roques Sedimentaries Són les roques formades per la unió de partícules soltes anomenades sediments, provinents d’altres roques que, per l’acció del vent, l’aigua o el gel, han estat esmicolades. XPN FM Metamorfiques Són roques formades a partir d’altres roques ja existents, quan aquestes són sotmeses a un gran augment de pressió o de temperatura, o tot alhora, a conseqüència del qual els seus minerals, sense arribar a fondre’s, es transformen en altres minerals capaços de suportar les noves condicions. IA KM Ignies / magmatiques Les roques ígnies o magmàtiques són les que s’han originat a partir d’un magma que, en refredar-se, s’ha solidificat. 13 XPN IR 14 Els AVENCS son conductes mes o menys verticals excavats a l’interior de la roca calcaria, amb una o mes boques d’entrada a la superficie del rocam. Normalment els ha produït l’aigua de la pluja, que, en anar desfent el ciment calcari, va obrint cavitats a la roca. 1 1. Rascler 9. Estalactita 2. Dolina 10. Estalagmita 2 3. Pou 11. Columna 4. Avenc 12. Bandera 4 5. Cova 13. Cascada 3 4 Galeria Riu subterrani 5 13 6. 14. 12 Sala Sifó 6 7. 15. 8. Llac subterrani 9 11 7 8 14 10 15 JB IR Paisatge El paisatge es un component important per a la qualitat dels espais naturals. Una vista panoramica ens permet analitzar el territori i interpretar el paisatge. Podem descobrir com és actualment i com evoluciona al llarg del temps. 4 1. Nucli de població 1 2. Cementiri 3. Carretera 4. Bosc cremat 5 5. Feixes de vinyes en 2 desús 6. Bosc de pi blanc 6 3 SH 15 16 Activitat humana Ocupacio tradicional Carbonera El carbó s’obtenia de la combustió de la fusta d’alzina en condicions d’absència d’oxigen. Es construïa una pila de llenya al voltant d’una xemeneia central i es cobria amb terra. AP Pou de glaç Els pous de glaç eren excavacions cilíndriques, d’uns quants metres de profunditat i folrades per murs de pedres, destinades a la conservació del gel. Les tines JB El segle XVII s’utilitzaven aquestes estructures per elaborar el vi a peu de vinya. El raïm es premsava sobre uns taulons disposats a la part alta de la tina i el most s’escolava a l’interior, on fermentava. Després s’extreia el vi per un aixeta situada a la part baixa de la tina. JB Extraccio de suro El suro s’extreu de l’alzina surera amb les destrals de pelar. S’utilitza preferentment en la indústria que fa taps per a les ampolles de vi i cava. Altres productes tradicionals del bosc són les pinyes, la llenya, les castanyes i les herbes remeieres i aromàtiques, entre altres. AP MEMGA La masia La masia és l’edifici principal del mas. Tradicio- nalment està construïda amb pedra i adopta una estructura diferent en funció del medi on es troba i de l’activitat principal de la casa. JB 17 18 L’Area d’Espais Naturals gestiona 12 espais naturals que en total ocupen 101.576 hectarees incloses en 100 municipis. La major part d’aquestes hectarees son de propietat privada. La Diputacio de Barcelona, amb el suport de les institucions i entitats implicades, es l’encarregada de gestionar, protegir i planificar el desenvolupament d’aquests espais. El seu objectiu principal es preservar els valors naturals i paisatgistics dels espais naturals, agraris i forestals, en equilibri amb el desenvolupament socioeconomic del territori i el seu us social.
Recommended publications
  • 1557-2011 Àrea De Coneixement I Noves Tecnologies Tapa A4
    Mapa de Patrimoni Cultural CAMPINS (Vallès oriental) Redacció Marta Lloret Blackburn (Antquem S.L.) Maig 2019 Ajuntament de Campins Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. Memòria MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL DE CAMPINS(VALLÈS ORIENTAL) Marta Lloret Blackburn Mataró, 3 de maig de 2019 C. Hospital, 35 baix dreta | 08301 Mataró T./F. 937903259 | M. 619882005 E-mail [email protected] Mapa del Patrimoni Cultural Campins (Vallès Oriental) SUMARI 1. PRESENTACIÓ ..................................................................................................................... 3 2. AGRAÏMENTS ....................................................................................................................... 5 3. MARC GEOGRÀFIC I HISTÒRIC ......................................................................................... 6 3.1. Medi Físic ........................................................................................................................... 6 3.2. Demografia i economia ...................................................................................................... 7 3.3. Síntesi històrica .................................................................................................................. 8 3.4. Toponímia i escut municipal ............................................................................................... 9 4. METODOLOGIA .................................................................................................................. 10 4.1. Marc teòric .......................................................................................................................
    [Show full text]
  • PARATGE 20 OK.Indd
    Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (Maresme) Agustí Guinart i Alonso Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografi a, Vexil·lologia i Nobiliària Resum: Relació dels cognoms que apareixen en els llibres de baptismes de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (ambdues al Maresme) entre 1559 i 1900. Paraules clau: cognom, registres baptismals, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Resumen: Relación de los apellidos que aparecen en los libros de bautismo de la parroquia de Sant Iscle y Santa Victoria de Dosrius y de Sant Esteve de Canyamars (ambas del Maresme) entre 1559 y 1900. Palabras clave: apellido, registros bautismales, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Abstract: Relation of the surnames that appear in the books of baptism of the parish of Sant Iscle and Holy Victòria of Dosrius and Sant Esteve of Canyamars (both of the Maresme) between 1559 and 1900. Key words: surname, baptismal records, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Résumé: La relation des noms de famille qui apparaissent dans les livres de baptême de la paroisse de Sant Iscle et Sainte Victoria de Dosrius et de Sant Esteve de Canyamars (les deux du Maresme) entre 1559 et 1900. STUDIS Mots clés: nom, registres baptismaux, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. 20 · 21 • E PARATGE 199 Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars A la pàgina 39 del primer número de PARATGE, aparegut l’any 1990, hi ha un article del Senyor Francesc de P.
    [Show full text]
  • Implementació De Projectes Europeus En Ciberseguretat
    Implementació de Projectes Europeus en Ciberseguretat Ciberseguretat a Catalunya ACCIÓ 22 d' abril de 2021 Diana Navarro Llobet, Marc Jofre Ramon Romeu, Jordi Puig, Toni Alonso, Carles Rúbies, Javier Morate, Anna Benavent Fundació Privada Hospital Asil de Granollers Reference Population (RCA ’16; n=439.651) Montseny Aiguafreda Fogars Tagamanent de Montclús Gualba Campins Sant Pere de Vilamajor Sant Esteve de Palautordera Figaró-Montmany Cànoves i Samalús Sant Celoni Gallifa St. Feliu de Codines La Garriga Santa Maria de Palautordera H Bigues i Riells Sant Antoni de Vilamajor L’Ametlla del Vallès Vallgorguina Les Franqueses University Hospital Santa Eulàlia de Ronçana del Vallès Cardedeu Vilalba Sasserra Caldes de Montbui 53.979 Canovelles Llinars del Vallès Lliçà d'Amunt 224.040 Granollers H Lliçà de Vall 161.632 Palau-solità i Plegamans BAIX MONTSENY Parets del Vallès VALLÈS ORIENTAL CENTRAL Mollet Montmeló Vilanova del Vallès BAIX VALLÈS del Vallès Montornès del Vallès HSanta Maria Santa Perpètua de Martorelles de Mogoda Vallromanes La Llagosta Martorelles Sant Fost de Campsentelles 340 beds 1,600 professionals Raising cybersecurity awareness in healthcare • Digital Health Sector: – more dependent on digital information every day • Cyber Criminals – obtain very lucrative benefits from stolen data • Breach of Integrity – tragic consequences for the patients • Hospitals – hosting and being responsible for healthcare datasets • Individuals (Patients) – main data providers • Research Centers – use an individual’s data, in particular biomedical
    [Show full text]
  • Econstor Wirtschaft Leibniz Information Centre Make Your Publications Visible
    A Service of Leibniz-Informationszentrum econstor Wirtschaft Leibniz Information Centre Make Your Publications Visible. zbw for Economics Balanzo, Rafael; Borras, Agapit Conference Paper SUSTAINABLE POLICY FOR A RURAL MOINTAIN VILLAGE IN THE PERIPHERY OF THE BARCELONA'S METROPOLITAN AREA 50th Congress of the European Regional Science Association: "Sustainable Regional Growth and Development in the Creative Knowledge Economy", 19-23 August 2010, Jönköping, Sweden Provided in Cooperation with: European Regional Science Association (ERSA) Suggested Citation: Balanzo, Rafael; Borras, Agapit (2010) : SUSTAINABLE POLICY FOR A RURAL MOINTAIN VILLAGE IN THE PERIPHERY OF THE BARCELONA'S METROPOLITAN AREA, 50th Congress of the European Regional Science Association: "Sustainable Regional Growth and Development in the Creative Knowledge Economy", 19-23 August 2010, Jönköping, Sweden, European Regional Science Association (ERSA), Louvain-la-Neuve This Version is available at: http://hdl.handle.net/10419/118942 Standard-Nutzungsbedingungen: Terms of use: Die Dokumente auf EconStor dürfen zu eigenen wissenschaftlichen Documents in EconStor may be saved and copied for your Zwecken und zum Privatgebrauch gespeichert und kopiert werden. personal and scholarly purposes. Sie dürfen die Dokumente nicht für öffentliche oder kommerzielle You are not to copy documents for public or commercial Zwecke vervielfältigen, öffentlich ausstellen, öffentlich zugänglich purposes, to exhibit the documents publicly, to make them machen, vertreiben oder anderweitig nutzen. publicly available on the internet, or to distribute or otherwise use the documents in public. Sofern die Verfasser die Dokumente unter Open-Content-Lizenzen (insbesondere CC-Lizenzen) zur Verfügung gestellt haben sollten, If the documents have been made available under an Open gelten abweichend von diesen Nutzungsbedingungen die in der dort Content Licence (especially Creative Commons Licences), you genannten Lizenz gewährten Nutzungsrechte.
    [Show full text]
  • Itinerarios Señalizados
    Equipamientos y servicios Itinerarios señalizados autopista ocina restaurante del parque carretera información camping pista Son rutas circulares que vuelven al punto de inicio, excepto las construcción área de pista no transitable de interés recreo rutas marcadas con un asterisco (*). Están pensadas para mostrar para vehículos museo, exposición hotel/hostal GR (sendero permanente la riqueza del patrimonio natural y cultural de los diferentes parajes de gran recorrido) centro de documentación golf PR (sendero de del parque y adaptadas, habitualmente, para un público familiar. pequeño recorrido) escuela de naturaleza, hípica casa de colonias SL (sendero local) observatorio estación de ferrocarril otros itinerarios astronómico señalizados itinerario señalizado hospital ferrocarril fuente gasolinera 1 5 h 35 min A B 20,1 km 8 2 h 30 min A B 9 km núcleo urbano mirador aparcamiento GR 92 Sendero del Mediterráneo. SL-C 115 Al castillo de Burriac desde límite del parque límite con otros cueva itinerarios De La Roca del Vallès a Tiana* Cabrera de Mar parques señalizados Punto de inicio: ctra. de Cardedeu a Dosrius Punto de inicio: Plaça del Poble. Cabrera cima BV-5103, km 6. de Mar. masía, edicación dolmen camino cerrado 2 1 h 10 min A B 4,3 km 9 50 min A B 2,9 km GR 97.1 De Marata al altiplano Pla de SL-C 116 La cruz de Montcabrer* l’Espinal* Punto de inicio: Plaça de l’Església. Cabrils. Punto de inicio: Carrer de l’Ermita. Santa Agnès de Malanyanes. 10 2 h 15 min A B 6,8 km 3 2 h 50 min A B 9,8 km SL-C 120 Las fuentes de Santa Maria de Martorelles GR 97.3 De Palaudàries a Alella* Punto de inicio: Plaça de l’Església.
    [Show full text]
  • Phenomenology of High-Ozone Episodes in NE Spain
    Atmos. Chem. Phys., 17, 2817–2838, 2017 www.atmos-chem-phys.net/17/2817/2017/ doi:10.5194/acp-17-2817-2017 © Author(s) 2017. CC Attribution 3.0 License. Phenomenology of high-ozone episodes in NE Spain Xavier Querol1, Gotzon Gangoiti2, Enrique Mantilla3, Andrés Alastuey1, Maria Cruz Minguillón1, Fulvio Amato1, Cristina Reche1, Mar Viana1, Teresa Moreno1, Angeliki Karanasiou1, Ioar Rivas1, Noemí Pérez1, Anna Ripoll1, Mariola Brines1, Marina Ealo1, Marco Pandolfi1, Hong-Ku Lee4, Hee-Ram Eun4, Yong-Hee Park4, Miguel Escudero5, David Beddows6, Roy M. Harrison6,a, Amelie Bertrand7, Nicolas Marchand7, Andrei Lyasota8,†, Bernat Codina8, Miriam Olid8, Mireia Udina8, Bernat Jiménez-Esteve8, María R. Soler8, Lucio Alonso2, Millán Millán3, and Kang-Ho Ahn4 1Institute of Environmental Assessment and Water Research, IDAEA-CSIC, C/Jordi Girona 18–26, 08034 Barcelona, Spain 2Escuela Técnica Superior Ingeniería de Bilbao, Departamento Ingeniería Química y del Medio Ambiente, Universidad del País Vasco UPV/EHU, Urkixo Zumarkalea, S/N, 48013 Bilbao, Spain 3Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo, CEAM, Unidad Asociada al CSIC, Parque Tecnológico C/Charles R. Darwin, 14 46980 Paterna, Valencia, Spain 4Department of Mechanical Engineering, Hanyang University, Ansan 425-791, Republic of Korea 5Centro Universitario de la Defensa de Zaragoza, Academia General Militar, Ctra. de Huesca s/n, 50090 Zaragoza, Spain 6Division of Environmental Health & Risk Management, School of Geography, Earth & Environmental Sciences, University of Birmingham, Edgbaston,
    [Show full text]
  • La Unió Cartogràfica Del Collsacabra Amb Les Guilleries -Ii
    LA UNIÓ CARTOGRÀFICA DEL COLLSACABRA AMB LES GUILLERIES -II “El mapa del Montseny, les Guilleries i al sud, retalla la part de les Guilleries que va el Collsacabra” de Juli Serra, 1888 cap a Sant Feliu de Buixalleu. O sigui, el (esmentat a la primera part de l’article, Els mapa del CEC va establir una unió entre el Cingles, núm 50) es va fer a una escala Collsacabra i les Guilleries pel que fa a la 1:20.000, tal com indica el mateix Serra en cartografia excursionista. la seva obreta Las Guillerías i en un article Tanmateix, en aquella època l’interès de la Revista de Gerona de 1890. Està cartogràfic es va anar centrant cada cop més dividit en 24 fulls de 40 x 60 cm i el seu en altres àrees, i concretament en el conjunt mesura 2,40 x 2,80 metres. A partir Montseny. Diferents entitats volien l’edició d’aquest original es va fer una reducció a de mapes topogràfics i no varen trobar mai escala 1:50.000 amb menys indicacions. cap mena d’entusiasme per part de Aquesta darrera versió es va difondre per l’Instituto Geográfico y Estadístico de diferents vies, ja que es té constància de la Madrid que, per exemple, no va publicar el seva existència en diferents entitats (Centre full del Montseny a escala 1:50.000 fins als Excursionista de Catalunya, Institut anys quaranta. Per a més detalls, podeu Cartogràfic de Catalunya...) i, fins i tot, en consultar el llibre de M. Carme Montaner particulars. En canvi, la versió a escala Mapes i cartògrafs a la Catalunya 1:20.000 ha restat sense difusió –si no es contemporània (1833-1941).
    [Show full text]
  • Nitrogen Circulation in a Mediterranean Holm Oak Forest, La Castanya, Montseny, Northeastern Spain
    Hydrology and EarthNitrogen System Sciences, circulation 6(3), in a551–557 Mediterranean (2002) holm © oakEGS forest, La Castanya, Montseny, northeastern Spain Nitrogen circulation in a Mediterranean holm oak forest, La Castanya, Montseny, northeastern Spain Anna Avila, Anselm Rodrigo and Ferran Rodà CREAF, Univertistat Autònoma de Barcelon, 08193 Bellaterra, Spain Email for corresponding author: [email protected] Abstract Bulk deposition, wet-only deposition, throughfall and dry deposition inferred from washing foliage and surrogate surfaces were used to describe inorganic N inputs to a forested catchment in the Montseny Mountains (La Castanya, Catalonia, Spain). Bulk inputs of inorganic N were moderate, with a mean of 5.7 kg N ha-1 yr-1, ranging between 4 and 10 kg N ha-1 yr-1 for the period 1983 to 2000. Dry deposition fluxes estimated from washing branches added about 9 kg N ha-1 yr-1 to wet inputs and the total atmospheric deposition was estimated in 15 kg N -1 -1 + - ha yr . Despite this substantial input flux, nearly all the inorganic nitrogen was retained within the forest ecosystem: NH4 and NO3 + - concentrations decreased dramatically as water crossed the canopy and the soil profile. In the stream, at baseflow conditions, NH4 and NO3 µ -1 - concentrations were always below the analytical detection limit (< 2 eq L ). Only briefly during peak flows did NO3 concentrations increase up to 100 µeq L-1. Averaged over 10 years (1984-1994), the export of N at the catchment outlet was 0.05 kg N ha-1 yr-1. This indicates a very tight N cycling allowing for an increase of N availability in these undisturbed forest ecosystems.
    [Show full text]
  • Programa Complementari De Camins
    PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Comarca Municipi Assistència. Actuació Import concedit Vallès Oriental Ametlla del Vallès Camí de la Font del Gat 48.018,12 Vallès Oriental Aiguafreda Millora de camins situats en sòl no urbà del terme municipal 44.112,58 d'Aiguafreda Vallès Oriental Bigues i Riells Obres de pavimentació del segon tram del camí del cementiri 44.931,69 Vallès Oriental Caldes de Montbui Millora del camí del cementiri de Caldes de Montbui 46.231,90 Vallès Oriental Campins Millora de camins municipals a Campins 45.518,68 Vallès Oriental Cànoves i Samalús Millora de la connectivitat dels nuclis municipals 47.746,72 Vallès Oriental Cardedeu Obres de millora i condicionament dels camins municipals asfal- 16.358,11 tats del TM de Cardedeu. Camí de Les Pungoles Vallès Oriental Fogars de Montclús Pavimentació del camí de Can Rovira a Can Satanas, 1era fase 46.130,92 Vallès Oriental Franqueses del Vallès Millora i manteniment dels camins locals de Les Franqueses del 45.543,93 Vallès Vallès Oriental Garriga Millora del Camí de la Serreta i del Camí de la Doma 37.277,39 Vallès Oriental Granollers Manteniment i millora de camins rurals de Granollers 2016 41.186,23 Vallès Oriental Gualba Millora camins municipals: Camí Can Penjarella i Antic Camí Ral 47.071,95 Vallès Oriental Llinars del Vallès Millora de camins municipals diversos 45.714,34 Vallès Oriental Lliçà d'Amunt Millora de camins municipals 45.127,35 Vallès Oriental Mollet del Vallès Condicionament del camí de Can Vila 18.741,47 Vallès Oriental Figaró-Montmany Programa complementari
    [Show full text]
  • VI CROS DEL BAIX MONTSENY 24 De Desembre De 2016
    VI CROS DEL BAIX MONTSENY 24 de desembre de 2016 ABSOLUT MASCULÍ Lloc Temps Dorsal Nom Data Naix. Club 1 30.08 726 Jaume Colomé Rodríguez 28/08/1973 C.A. Canovelles 2 30.12 722 Javier Rubio Martínez 10/03/1982 C.A. Canovelles 3 30.16 750 Zakariae Ouboukir 14/06/1999 Barcelona Atletisme 4 30.20 724 Carlos González Melguizo 17/04/1969 C.A. Canovelles 5 30.28 723 Miguel Ángel Hernández Carmona 07/07/1974 C.A. Canovelles 6 30.57 744 Goyo Jurado Navas 27/08/1980 Triatló Baix Montseny 7 31.37 728 Jordi Cantó Cespedes 24/12/1982 Triatló Baix Montseny 8 31.50 738 Sergio Guzman Arroyo 24/12/1971 Cerdanyola C.H. 9 32.03 727 Daniel Mora Manzano 20/08/1979 C.A. Canovelles 10 32.03 749 Jose Alvarez Corchero 20/06/1976 C.A. Canovelles 11 32.06 720 Andrés Garcia Rodríguez 02/06/1975 C.A. Mollet 12 32.08 747 Alfonso Guillén Zurera 11/09/1974 C.A. Canovelles 13 32.52 719 Jose Luis Martín Lopez 07/12/1962 G.A Lluïsos Mataró 14 32.55 718 David Martín Valero 25/12/1995 G.A Lluïsos Mataró 15 32.58 737 David Climent Martí 10/03/1967 Cerdanyola C.H. 16 33.22 725 Manuel Matutano Guerrero 03/08/1968 C.A. Canovelles 17 34.32 721 Agustí Roca Segura 05/02/1969 C.A. Mollet 18 35.26 742 Eduard Rosa Martínez 12/07/1979 C.A. Baix Montseny 19 35.36 743 Jordi Lobato Torreño 06/09/1979 C.A.
    [Show full text]
  • Agua Y Territorio, 16, 119-130, Julio-Diciembre 2020, Universidad De Jaén, Jaén, España ISSN 2340-8472 Issne 2340-7743 DOI 10.17561/At.16.5493
    Agua y Territorio, 16, 119-130, Julio-Diciembre 2020, Universidad de Jaén, Jaén, España ISSN 2340-8472 ISSNe 2340-7743 DOI 10.17561/at.16.5493 water and landscape AGUA y TERRITORIO Proyecto Fonts del Montseny (“Fuentes del Montseny”): Memoria de un rico patrimonio material e inmaterial en Cataluña (España) Fonts del Montseny Project (“Fuentes del Montseny”): Memory of a rich tangible and intangible heritage in Catalonia (Spain) Óscar Farrerons Universidad Politécnica de Catalunya Barcelona, España [email protected] http://orcid.org/0000.0002.2292.6184 INTRODUCCIÓN pesar de su modesta superficie. Se caracteriza por la gran El agua ha sido y es un elemento fundamental para la cantidad de fuentes naturales existentes y por la relación vida. Desde hace miles de años la humanidad se ha esforzado histórica y cultural que la gente del entorno ha mantenido por conseguir este preciado bien de manera diversa, una con ellas. Los 557 km2 de la Reserva de la Biosfera del de las más importantes a través de las fuentes. Ello ha Montseny están repartidos entre 18 municipios3, que configurado unas relaciones con la naturaleza, el paisaje y pertenecen a tres comarcas catalanas diferentes: Osona, la la cultura del lugar que ha marcado la memoria de muchas Selva y el Vallès Oriental (Mapa 1). generaciones hasta la llegada del agua canalizada a nuestras El Montseny, altivo sobre las planicies que lo rodean, se casas durante el siglo XX. En la actual sociedad de las prisas presenta como un bloque montañoso visible desde gran parte se ha olvidado el rico patrimonio material e inmaterial que de Cataluña y es reconocido por su belleza desde tiempos nuestros abuelos construyeron, conservaron y mejoraron.
    [Show full text]
  • Els Senyors Del Castell De Dosrius, Segles XI-XX
    Torres de guaita, defenses i fortificacions Els Senyors del Castell de Dosrius, segles XI-XX Aproximació al seu fons documental ELVIS MALLORQUÍ Centre d’Estudis Selvatans L’any 1865, va morir l’última marquesa de Cartellà, Josepa de Sarriera i de Copons, vídua de Pere Carles de Sentmenat, sisè marquès de Castelldosrius. No van tenir descendència ni, per tant, cap hereu. Per això, ni els seus patrimonis ni els seus arxius es van fusionar. Aquesta no era la primera vegada que els dos llinatges havien estats units: al segle XIII, ja hi havia hagut una mateixa titular de la senyoria de Cartellà, a Maçanet de la Selva, i del Castell de Dosrius, al Maresme. Es tracta de Saura, filla de Bernat de Dosrius i d’Adalaida i casada el 1214. Aquest vincle entre els Cartellà i els Dosrius és l’origen de la present comunicació. En el recent estudi i edició de la col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva, entre els segles XI i XIII, s’han localitzat quinze pergamins i una notícia –inclosa en un document posterior– d’abans del 1300 sobre els Cartellà, en els arxius dels senyors del Castell de Dosrius, els marquesos de Castelldosrius, dintre el patrimoni Sentmenat que es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.1 Aquests setze documents han servit de base per iniciar un estudi dels senyors del Castell de Dosrius entre els segles XI i XIII que s’ha allargat fins al 1320 per tal d’incloure un conjunt de documents prou nombrós, derivat d’un problema de successió el 1315 a causa d’una minoria d’edat de l’hereu.
    [Show full text]