(^'•_^--_i

El Baix Montseny: una síntesi d'historia contemporánia

Joan Garriga i Aiidreu

l Baix Montseny es troba situat en Aspectes demográfics unes demarcacions comarcáis que Eno li donen el reconeíxement d'en- Les estadistiques d'algunes poblacions titat geoadministrativa única com a d'al- ens assenyalen que la pesta de 1793-1 794, tres que existeixen a Catalunya. No obs- el confiicte de la Guerra Gran amb Frant^a i tant aixó, es poden resseguir uns trets ben eis mals anys d'acabamenl de segle. deixa- característics de les condicions, canvis i, ren les seves petjades en aquest territori. en definitiva, aspectes pecullars d'una Les dades de la mortalilat causada per la zona que Miga terres i homes amb vineles i pesta en el barrí del Pont Trencat de Sant conscíéncia ben evidents de pertányer a Celoni en son una prova ben clara ja que de un lloc definit a través de l'espai i del 1792 a 1795, les defuncions a l'esmentada temps. La historia contemporánia d'aquest vila eren d'un máxim de 200 persones, pero territori també ho avala. Vegem-ne algu­ en aquest quatrienni n'hi hagueren 457, nas característiques. Mes del doble, per tant, de l'índex normal.

[306] 74 Revista de Glrona ,'nLim.146 maig - juny 1991 el Diü iií Keíi

Palaulordera i Liiró de l'Home, neuaís. La influencia det massis s 'esLén al pía. Sania María de Palaulordera UlU permanenlmenl, esiiu i hiuern. amb la presencia del Turó de l'Home.

Revista de Girona 'núm. 146 maig - ¡uny 1991 75 [307] També el daltabaix de la Guerra del mográfic relatívament menor que la resta Francés contribuí a causar una forta sotra- de comarques catalanes properes a Bar­ gada demográfica en aquest territorí. L'ava- celona, pero durant el periode que abra<;a luació total de la demografía de l'época, és des de l'acabament de les guerres napo- molt difícil que pugui fer-se mal, pero amb leóniques fins a la ímplantació del ferroca­ les dades recollides no és gens agosarat rril —década deis 50—, el creixement va afirmar que algunes poblacíons del territorí ser for<;a elevat. Les xifres ho demostren: es deurien veure Fortament colpejades per entre 1830 i 1857. la població augmenta la mort, fes per causa directa d'enfronta- un 45%. La zona que va créixer mes va ments armats contra els franceses, o fos ser la del Baix Montseny i en conjunt fins i per les seqüeles derivades de la quantitat tot dobla la seva població. Els casos mes de conflictes exístents en el periode. destacats van ser el de Gualba ¡ Vallgor- Podem aportar xifres, a través de la do- guina. ja que aqüestes localitats eren els cumentació deis esdeveniments bél-lics, pobles amb mes íncrement al segle XVIII, i de les dades, tot i que incomplertes, del en el periode esmental abans. fins i tot tri­ arxius parroquials, del moviment deis hos- plicaren la seva demografía. Les causes pitals locáis i de les estadístíques de les de l'augment assenyaiat a la zona, poden Funerárles sobre pesta í defuncions durant raure en I'expansió económica i en el des- el conflicte. Les dificultáis son moltes per cens de l'índex de mortalitat reproduir un quatre prou complert d'al- En canvi, un altre periode vindría as­ guns anys deis inicis de segle. Dísposem. senyaiat per l'estancament de la població pero, de mes dades a partir de i'acaba- vallesana. Després del máxim poblament ment de la guerra, i en adjuntant-les a les fixat el 1857, hí hagué una lleugera pér- d'altres municipis del Valles Oriental que dua durant uns trenta anys, seguida per ens servirá de puní de referencia, podrem una lleugera recuperado fins a l'any teñir una idea de simílítuds i diferencies 1936. De totes maneres no és aixó un Fe- evolutíves a nivell demográfic. nomen exclusiu del Valles Oriental. Peí En efecte, al Itarg del segle XX el Valles que Fa al Baix Montseny, cal indicar que Oriental va mantenir un creíxement de­ entre 1857 i 1887 alguns deis seus po­ bles, a l'igual que els situats ais marges del Congost i del Tenes, van ser els únics on es va mantenir la població i, fins i tot, en algún cas va augmentar una mica. De manera molt general cal anotar que. al llarg del segle XX, va ser ben evident la minva demográfica de les poblacíons de muntanya pertanyents al Valles. El conflicte de 1936--1939 genera en al­ gunes poblacíons del Baix /Montseny, unes transformacions en la seva estructura de­ mográfica, a causa de la incidencia de la mort i de la permanencia de refugiats. una vegada acabada la guerra i després d'un creixement molt feble de la població valle- sana oriental, hí hagué un Íncrement entre els anys 50 al 75. A la década deis 50, Sant Celoní va teñir un creixement d'un 37% que la fa destacar, amb alguna altra Genciana groga. Pa- població, de la resta de la comarca radís de la flora de munlnya. La Gen­ vallesana. A la década deis 60, els pables ciana groga fQen- vallesans augmentaren de població, llevat tiana lútea) és una deis mes petits i mes rurals situats al nord especie rara al mas- de la comarca que fins i tot en perderen. sis i especia (mení Durant aquest periode, Sant Celoní va proLeglda. mantenir la posició de centre subcomarcal

[308] 76 Revista de Girona .' nüm. 146 maig - juny 1991 (:_ IIIÜ LlfeCíl

aquesta causa, el 1900 es referen amb ceps americans les vessants de les serra- lades del Montseny, Berti, Fareli i el Corre­ dor entre d'altres, Fins al segle actual, pero, no hi ha hagut própiament un gran canvi en el sector primer de la comarca, i quan es va produir va ser en part a causa deis Iligams amb el mercat barceloni. La comercialització deis productes agraris augmenta precisament en funció d'aquest mercat. També es pot assenyalar que fins ais anys 50 d'aquest segle els treballs ma- nuals al camp eren molt importants i que no s'havien mecanitzat massa les feines agrícoles. Va ser a partir d'aquesta década quan hí hagué un canvi tradicional del blat. La comarca vallesana s'especialitzá i, amb la millora industrial assolida, í'aug- en la prodúcelo de ramaderia i llel. i en ment de població va ser important. Entre Tactualitat, la primera és una activitat de 1970 i 1986, i segurament amb poques va- gran importancia i condiciona fins i tot riants fins ara, el creixement de Sta. Maria l'agricultura. A la comarca es combinen de Palautordera és ben palés, el manteni- empreses familiars i integradores. A l'igual ment del pes especific de Vallgorguina és que des de fa decennis, el mercat grano- gairebé constant i la disminució demográfi­ lleri fixa preus i transmet informado. El ca d'alguns pobles com el Montseny, Gual- Baix Montseny es va veure afectat per ba i Campins és també constable. En ter­ aquests canvis i en alguns casos de ma­ mes generáis es podría assenyalar que el nera ben profunda. Cal destacar les explo- Baix Montseny ha acusat el desequilibri de- tacions de tipus familiars i de dimensió mográfic existent a la comarca vallesana petita i una important extensió del rega- oriental, motivat per un creixement i con­ diu. en especial a la vessanl sud i nord-est centrado de població a Tentorn de Tanelia del Montseny. Les explotacions agráries, Granoilers. Moliet. la Llagosta i Canovelies tant de ramaderia conn les própiament que amb el 4% de superficie de la comarca d'agricullura, son a hores d'ara forc;a tec- teñen el 47% de la població total —segons nificades, i d'entre els llocs amb major ac­ dades de 1986—. Aixó explica que Sant tivitat agraria, és molt important el trian- Celoni, i de retruc els pobles del seu entorn, hagin perdut un notable pes especific, Per gle format per Vilanova del Valles, la Ga- últim, caldria destacar que el procés d'in- rriga, Sant Celoni i el territori deis munici- dustrialització i d'immigració que s'ha pro- pis de la Valí del Tenes. A la zona mont- duTt gairebé a Tensems en els llocs mes senyenca, les activitats agropecuáries i fo­ propers a Tenomne tenalla barcelonina, han restáis tingueren el major grau de desen- marcat les diferencies demográfiques entre volupament el segle passat. pero el siste­ el Baix Montseny i altres zones vallesanes. ma productiu autárquic i la masia tradicio­ nal —mal preparáis en moltes ocasions per al canvi assenyaiat— han donat lloc a Aspectes económics l'entrada en una economia de mercat en condicions no massa favorables i de vega- El Valles Oriental es sustenta al llarg des fins i tot negatives. del segle XIX amb una economía agrícola Avui dia els elements definidors del de biat i cereals. Cal recordar, pero, que la sector primer al Baix Montseny no son vinya catalana —i en conseqüéncia també massa engrescadors. És ben cert que hi la de la zona Pre-litoral— es va beneficiar ha una interessant pluralitat d'aprofita- económicament, a la década deis 60, de ments agrícoles-forestals, pero les condi­ la plaga de la fil-Joxera que hí havia a cions que determinen els assentaments i Franca. D'en(;á. pero, de 1885 la plaga la distribució de la població, com Taltura, també afecta les nostres vinyes. Per orientado o possibilitat de reg, topen amb

Revista de Girona .nOm. 146 maig - juny 1991 77 [309] l.,;gi>'.^

for^a amb una economia de mercat dife- d'industrialització. No obstant, hom cons­ rent del de fa alguns anys. La forma d'ex- tata Texisténcia de models de protoindus- plotació pagesa/familiar, propia del Mont- trialització a cavall de Tassortiment de les seny, la mateixa institució juridico-econó- necessitats locáis I la venda fora de la co­ mica de I'hereu, xoca amb diversos pro- marca. El lli i el cánem han tingut un blemes. Es el resultat d'un model propi de paper destacat. Peí que fa a les pobla- desenvolupament a les portes d'un canvi cions del Baix Montseny en la banda va­ important o. com abans indicávem, un llesana. no es pot obviar la importancia model de producció en crisi per les noves que en el seu momenl han tingut els pa- Formes o el conflicte entre el món rural i raires a Santa Maria de Palautordera o la les zones de segones residencies, les quals taula de teixits a Sant Celoni, demostració marquen la fi del creixement agrari d'al- d'una activitat ben palpable a la centrada. guns espais. No deu ser agosarat conclou- Entre 1840 i 1860. les transformacions re que l'agricultura és económicament re- comarcáis van ser evidents. Poc canvi en cessiva, i mes quan sovinteja l'abandó de quantitat, pero notable per al desenvolu­ masies per causa de les condicions precá- ries, poca accessibilitat i falta d'infrastruc- pament posterior. El pas productiu de la tures adients, llana al coto i la consolidació de Qrano- llers com a cap de comarca grácies a la Quant ais aspectes industriáis cal ano­ nova carretera al ferrocarril, van ser esde- tar els següents. El creixement industrial veniments que marcarien el futur comar­ de la comarca al Ilarg deis segles XVIII i cal en beneflci d'unes poblacions i en de- XIX ha estat mes aviat lent. Es tracta d'un triment d'altres. El ram textil va protago- territori básicament agrícola i de bons ren- nitzar els aspectes renovadora, ¡ el predo- diments que fia tingut en l'expansió deis mini cotoner entre 1860-1892 va ser ciar regadius i amb la introdúcelo de nous pro- en la industria. Trulls, farineres, treballs de ductes, unes époques ben reeixldes al Ilarg l'espart, cánem, ferro i fusta persistirien al deis segles abans assenyalats. L'altra cara costat de l'embranzida textil. Diverses ini- de la moneda, pero, ha estat l'actitud de la ciatives empresarials en aquest ram van burgesia agraria vallesana oriental que no néixer a la comarca, també a Sant Celoni ha afavorit en moments claus el procés a partir de 1885. Mo es pot oblidar, pero, la importancia que tenia des de ja feia molts decennis la fábrica de paper instaMada a Sta. Maria de Palautordera. Amb tot, és evident que fins al 1875 no ens trobem amb una embranzida indus­ trial, i que aquesta vindrá molt marcada per les transformacions técniques i les causades pels sistemes de transports, El creixement industrial del sector textil es veurá reflectit en diverses dades: el 1916 hi havia 53 empreses del ram a la comar­ ca, d'elles, 4 a Sant Celoni. El creixement va ser important els anys següents, de Co// Pregón des del pou de glag. manera, pero, que el 1932 Sant Celoni La neu, abundani disposava d'un nombre important de te- a l'hiuem lers: 349. De fet, i en termes generáis, es en 3nys normáis. pot parlar encara de l'existéncia d'un dona a la fageda model monoproductor que coexisteix amb un aspéate insólit. l'agricultura. Prooa d'aixó son El paréntesi de 1936-1939 provoca els nombrosos pous de g/ap existents una readaptado de la industria a la situa­ al massis. do bél-lica I al seu acabament l'empenta Vista de coll Pregón textil, accelerada peí conflicte de la II Gue­ des del pou de giaQ rra Mundial, va fer créixer aquest sector. situat al uessant N. Amb el Pía d'Estabilització de 1959, la

[310] 78 Revista de Gírona ,'núm,146 maig - juny 1991 el iiiüílfeeíi

Morón i Agudes des la carretera d'Arbúcies. De la carretera d'Hostairic a Aibúcies tenim una primera uisió del turó de Morou, amb els seus esqueis i les Agudes, al fons.

crisi, peró, afecta el ram, i el 1954 es re­ Ilicéncies a Santa Maria de Palautordera. torna al nivell de 1936. Sant Celoni, que població que també ha augmenlat darre- havia anat augmentant de manera impor- rament forga quant a habitants. tant en nombre de telers. també experi­ El Baix Montseny ha sofert un canvi menta la sotragada. quantitatiu i qualitatiu en els diversos oficis La industria básica fins al 1960 ha que hl havia. Les figures deis traginers de estat, per tant. la relacionada amb el textil. matxos de bast. carboners, les Peines a Mo es poden oblidar, peró, les que han l'entorn de pedrés salers, roders. serradors, estat a Tentorn de Palimentació —molins els forns de pega, les industries sureres i les fariners. begudes, fruits secs, o la im­ feines de tapers o la industria de glac;, han portancia que tingué per a Sant Celoni, a canviat substancialment o han desapare* la década deis 30, la fábrica de llet con- gut. Es evident que les mines de Vilamajor densada o les de pells adobades. Tallers del 1844 o Texplotació de mineral de coure gairebé artesanals han mantingut unes ca- de "Riofilones y Rioflorido» de 1849, son racteristiques prou importants per a la in­ aspectes que pertanyen a un moment dustria al llarg de molts anys. Tanmateix, historie i económic molt diferent d'ara. La fi peró. el metall i la química assenyalen a la de Texplotació comercial de les ametistes comarca, ¡ en concret al Baix Montseny, coincidí amb les convulsions ocorregudes a uns canvis ben palpables. La supressió la segona década del segle passat i amb d'importacions durant la postguerra va símptomes d'esgotament del mineral. És provocar rinici de la fabricació de produc- ciar, peró, que alxó no és obstacle per re­ tes quimics a la zona de Sant Celoni. on cordar la seva importancia a l'igual que la les inversions estrangeres a partir deis sei- d'altres oficis/industries que han tingut, i en xanta contribuiren a la seva expansió avui alguns casos teñen, una significació cabdal dia encara Forcea remarcable. en el territori montsenyenc. Caldria apuntar Des del punt de vista comercial, Sant entre d'altres: els molins de fariña i de Celoni assumeix una forta atrácelo per ais paper, les fargues, el ciment a Campins, els nuclis rurals deis seus voltants. L'estructu- carrossers a Sant Celoni o Arbúcies i els te- ra comercial vallesana ve caracteritzada rrissaires de Breda. aqüestes dues darreres per Texisténcia de diverses subzones i en poblacions inserides, administralivament, aquests darrers anys destaca l'augment de en una altra comerca, Obviar la importan-

Revista de Girona / núm. 146 maig - juny 1991 79 1311; ^.ílíSi• ^\ i ^.^'(m

cia deis oficis/indOstries del Baíx Montseny, mesos de juliol i desembre de 1808. Sant minvats per ¡'empenta de les técniques del Celoni pati l'entrada de les tropes france­ vapor —cas del glac a partir de 1875— o ses. En canvi, el 1809, la vila fou un lloc pels canvis económics de després de la de refugi d'habitants de poblacions ve'ines. Gran Guerra de 1914-1918 —com les de El Montseny es convertirla en aquesta carradors de taps o lapers de Sant Celoni— época, com en d'altres. en un lloc d'en- seria voler desconéixer la seva evolució i frontaments o un lloc on la guerra hi seria seria simplificar-la excessivament en base a ben present: de manera esquemática cal- prensentar-la com si tota hagués crescut dria recordar els successos ocorreguts sota l'ombra del textil, o ara. de la química. prop del pont de la Tordera a Sant Celoni, la mateixa batalla del riu Tordera, la des- Aspectes sóclo-polítics trucció del pont —ara Pont Trencat—, ma­ nada peí Gral Josep Obispo, i tants d'al­ La Guerra del Francés va castigar du- tres esdeveniments. Igualment, Sta. Maria rament el territori vallesá, i la zona del de Palautordera seria noticia durant Baix Montseny assisti freqüentment a pug­ aquest periode. Mo era un lloc de fortifica- nes entre els seus habitants i les trepes ció militar, pero si d'acampada deis fran- franceses, Des del mes de juliol de 1808 cesos per fer operacions de cara al Mont­ fins al comen^ament de 1814, les tropes seny. Tot i aixi, en estar apartada de la ca­ napoleoniques ocuparen i/o s'enFrontaren rretera de comunicado directa amb Giro- amb la gent d'aquestes contrades. A mes na, la vila gaudí d'una certa tranquil-litat de les topades a llocs ben propers com militar i, fins i tot, es convertí en un lloc de Granoilers, Corro, Cardedeu/Llinars i Hos- refugi de molts catalans. Epidémies i ocu- talrlc, les poblacions del Baix Montseny pacions de la vila pels franceses feren, foren llocs on sovintejaren les escomeses. pero, d'aquesta població, un lloc també Les dades sobre diversos esdeveniments a castigat, puntualment. pels esdeveniments Sant Celoni ens mostren una vila afectada militars. Qualba i Vallgorguína, en canvi, sovint peí conFlicte. Per exemple, els se'ns mostren com dues poblacions ca- racteritzades, mes per l'hostigament que feien ais franceses que a la inversa, i els n seus homes participaren a la batalla de Corro d'Amunt, el juliol de 1808. A mes, Vallgorguína es convertí del 1808 al 1812 en un lloc de refugi de molts catalans d'al­ tres contrades i en especial de la valí de la Tordera freqüentada com ja s'ha assenya- lat per les tropes franceses que tenien a Trentapasses un accident geográfic i La Sa/a / Viladrau. La uall de Viladrau huma que els ocasiona molts problemes és l'allra visto en el decurs de la guerra. del MonLseny. A la guerra deis Matiners (1846-1849). la vísió les terres montsenyenques foren de nou de {'ambient un territori colpejat per la brutalitat. Diver­ atlántic enfronl el carácter ses dades ens apropen a les Iluites i ca- mediteirani mins seguits pels escamots en conflicte. de la uali Sant Marcal, el pía de la Castanya, coll d'Arbúcies. Pregón, les actuacions per exemple d"en Els mures, ptns Castell (á.) nEI Gravat del Montseny», les roigs i faigs topades a Viladrau, son testimoni del mo- dominen el paisatge. ment i de la duresa. Visióde Viiadrau, Per sort, pero, la guerra s'allunyá du­ amb la Sala, rant un temps i les transformacions socials bressol d'en Joan —prou importanls— serien evidents des de de SerraHonga, la década deis 50. Sant Celoni, aquests en primer ferme anys, va remodelar alguns deis seus espais

[312] 80 Revista de Glrona /núm. 146 maig - juny 1991 e_ iiiü LiiKCii

Dibuix de Breda. urbans: l'enderroc de la torre de les Hores i perqué fos arrencat. ja que t'arbre/simbol Imaíge del monesUr Palineació de cases. Sembla que un cert no els agradava a aquests. Encara avui de Breda l'any ¡923 aire d'esclat popular enva'ía la vila; com- dia es troba plantat. De nou, durant memoració de la conquesta de Tetuan, aquesta época, els boscos del Montseny ball, concerts, il-luminacions. recaptes per foren Iloc de bregues i amagatalls. Va ser ais ferits i també soluciona ais plets de les el refugi que diverses persones trobaren aigües deis rius Rifer i Pertegás. Sobretot, durant el desastre de les pugnes ideológi- pero, l'arribada del tren i pocs anys des- ques i armades entre carlins ¡ liberáis. prés el pont de la reina sobre la carretera, Per sort, l'empenta ja assenyalada per van anar menant la vila cap a una millora les transformacions económiques i de en la seva xarxa de transports i cap a una transport tingué el seu pes arreu del país, i nova evolució económica. la zona montsenyenca conegué un periode El Balx Montseny tornava a ser, pero, d'estabilitat social i millores en les condi- camp de conflictes durant la insurrecció cions de vida d'algunes poblacions. Aixó es Federal. Durant la 3a carlinada {1872- reflecti en la inauguració de Penllumenat 1876) el Baix Montseny també va ser l'es- públic a Sant Celoni, en les publicacions cenari de fets luctuosos I els noms entre escrites, en la celebrado de jocs floráis, d'altres, de Palautordera, Sant Celoni, Vila- L'activitat política impregna aquest territori, drau o Arbúcies, van associats a diversos a l'igual que ho van Fer esdeveniments mes esdeveniments. Com a prova de la duresa lúdics: la práctica del fútbol a Sant Celoni, del moment. ens podrien servir d'exemple per exempte, a partir de 1913, o la del ci­ els successos que tlngueren iloc a Vlc el nema sonor a la mateixa vila a Fináis de mes de gener de 1874, i que es perllonga- 1931. Entitats associatives de diversos cai­ ren a Collformic on els carlins occiren a res —polític, d'esbarjo— ens mostren algu­ mes d'un centenar de persones, algunes nes poblacions amb activitats. grups i enti­ de les quals foren llant;ades després a un tats molt semblants de vegades a d'altres pou de gla?. Pero també hi ha fets d'un que vivien els canvis de la Catalunya de! altre caire que cal assenyalar: cal recordar moment i en especial de la II República: eis de l'entorn d'un arbre —un plátan— centres populars, ateneus. etc. que mante- simbol de la Ilibertat, plantat a Arbúcies e! nien les arrels folklóriques de la térra i Feien 1873, i les negociacions amb els carlins la seva aportació cultural de Tépoca.

Revista de Girona /núm.146 maig - ¡uny 1991 81 [313] ün terratrémol de 1927 —el 1943 n'hi arribades de refugiats i les mobilitzacions hagué un altre pero de menys intensitat— causaren alguns canvis, de vegades prou no afecta la vida comunitaria, ja que el fet destacáis a la demografía d'algunes po­ seria ben poc conegut. Segurament els es- blacions. A l'acabament del conflicte deveniments de la II República causarien béMic, un bombardeig a Sant Celoni, el mes commoció. Al llarg d'aquesta época, gener de 1939. era el paréntesi que en- la qüestió comarcal, debatuda a través de llacá la guerra amb l'inici d'un nou siste­ les pagines de la revista celonina «Mont- ma de fonaments i formes toEalitáries que seny». son d'una importancia histórica es desenvoluparien al llarg de molts anys. cabdal per conéixer la defensa del Mont- El recomptes del cost huma que en seny com a una comarca natural i el seu aquests moments s'estan enllestint a la refús a pertányer a cap mes d'altra. El zona, ens donen a les poblacions de Fo- contingut deis seus escrits, redactáis per gars de Móntelos, Gualba, Sant Celoni; Miquel Qrivé i Masó, son plens de vitalitat. Sta, María i Sant Esteve de Palautordera, documentació i interés. L'encapijalat amb per exemple. mes d'una cinquantena de el titol de «La divisió territonal", aparegut morts per causa de la guerra. Deixant de el 30 de maig de 1936, és per exemple. banda els no domiciliats a les esmentades encara d'actualitat. poblacions, el promig d'edat de la mort va Els Fets d'Octubre de 1934, no deixa- ser de poc mes de 33 anys. Els llocs foren ren el seu senyal al Baix Montseny de la diversos, termes municipals, front; les manera com ho van fer a altres llocs de la Aoetosa Sla. Fe raons múltiples: repressió revolucionaria, des del Turó. comarca vallesana. En canvi, el periode explosió, bombardeig de l'aviació fran­ Des la carena entre de 1936-1939 sí que afecta brutalment el quista, acció de guerra. Sant Celoni, de el turó de ¡'Home territori montsenyenc, El vendaval revolu­ llarg, es destaca en aquest trist balanc de i les Agudes cionar! i béMic afecta els pobles de la cost de vides, seguit de Sta. María de Pa­ i en direcció zona, encara que amb diferent intensitat, lautordera. La repressió franquista oca­ a Sania Fe podem Els canvis foren presents arreu: en els sis­ siona a les poblacions darrerament es­ contemplar temes d'organització i control deis munici- l'aoeiosa mentades i a Gualba tres nous morts per de Sania Fe. pis, en la moneda, ¡ fins i tot en el nom afusellament al Camp de la Bota. el Moroü i el cotlet d'algunes poblacions: Vallflorida en comp- El sistema feixista s'impiantá rápida- de Roes Cremats. Ees de Sant Esteve de Palautordera, Baix ment en algunes poblacions montsenyen- en primer lerme. Montseny en comptes de Sant Celoni. Les ques d'engá de 1939, El control pels fa- langistes o persones addictes al nou régim afaic^oná una vida social no pas gaire dife­ rent a la d'altres poblacions de Catalunya. El sedas franquista imposá a l'aparell polí- tic, administratiu, escolar o cultural, el model encetat arreu de l'Estat espanyol. Anys després, Sant Celoni fou noticia peí cop lliurat a l'anarquisme o al maquis, en la persona de Quico Sabaté. mort en els carrers de l'esmentada vila el 5 de gener de 1960. A part d'aquest fet d'alguna ma­ nera extraordinari o alié a la vida norma! montsenyenca. ta brega per l'assoliment de les Ilibertats democrátiques fou present en diversos pobles al cap d'uns anys, i de manera especial d'encá del naixement de l'Assemblea de Catalunya, el 1971. La Iluita contra el sistema, i/o l'intent, d'asso- lir un sostre democrátic cada vegada mes alt, el trobaríem en les organitzacions clandestines d'assemblees locáis i organit­ zacions sindicáis i polítiques, i fins i tot de caire mes obert com les Assoclacions de

¡314] 82 Revista de Girona / núm. 146 maig - juny 1991 el ILLÜ LllSl'il

Apunts per a la recerca

A manera d'acabament. caldria valorar alguns punts a Tentorn de la temática del Baix Montseny: I,- Per part de la premsa comarcal valle- sana hi ha hagut una manca d'interés peí te­ rritori. El fet és constatable entre 1940-1980. segons hom pot comprovar a través d'estu- dis fets. A partir de llavors. hi ha hagut un canvi, i darrerament, s'hi presta mes atenció. Com i quins p>er¡ódics o revistes poden con­ tribuir a la difusió d'un millor coneixement del territori? Es disposa de recursos econó- mics i persones sufícients per fer-ho? 2.- En aquests moments hi ha una des- tacable activitat cultural. S'investiga i es difon. Hi ha un bon moment per algunes tradicions, arrelades de molts anys, com per exemple els balls de gitanes. conferen­ cies i debats —les activitats de la Coordina­ dora per a la Salvaguarda del Montseny en son una bona mostra— museus. centres de coneixement de l'espai, natura, historia del territori que disposen i ofereixen dades de forga importancia per al coneixement del territori. Hi ha treballs, individuáis o col-lec- tius sobre el Pare Natural, elaborats per per­ sones d'important válua. Arriben, pero, a suficient coneixement deis especialistes i/o estudiants interessats en aquest territori? i 3.- Hi ha treballs fets i publicats sobre alguns temes que assenyalaré. D'altres cal encetar-los. De totes maneres seria bo apro- fundir i/o anar-los comparant per a un millor coneixement de la historia de la zona. Cal­ dria. em sembla, investigar/divulgar mes: 3.1. Sobre les cariinades. MenhircoU Pregón. Véíns. SdiU Celoiii va jglutinar un bon re- 3.2. Sobre els desertors/amagats/em- Co!l Pregón és un güitzell de persones. Amb la transició i des boscatsde 1936-1939, al Montseny. deis mes bonics de les prlmeres eleccions municipals, no 3.3. El moviment associatiu en general. i elegants coUs han desaparegut eis probíemes ni els dife- 3.4. El moviment sindicai-politic. de Lol el Monlseny. rents punts vista, i el Montseny és l'objec- La fageda. 3.5. El Falangisme. enuoUani el deliciós tiu, de vegades, d'especulacions económi- 3.6. Caldria recopilar mes documents, prat. cmmarca ques i de defenses ben argumentades per mobles i eines de cases de pagés. S'ha perfectamenL lal que no perdi el seu valor especr'fic, i exhaurit la feina? Qué cal fer? la pedra molt mes quan zones ben properes han 3.7. Mentalitats. Relació del Baix Mont­ commemoraüua sofert un forl desequilibri de vegades irre­ plantada seny amb les comarques on es troba inse- al bell nvg. versible. rit. Similituds i diferencies. Estudi deis Els coneixements técnics I histories del comportaments i hábits. Realitat i im­ Baix Montseny avalen per a la seva defen­ portancia de la seva diferenciació, sa i millorament. Mai per a ser un reduele El temps assenyalará alió que s'ha fet i o punt d'assalt de la macrocefalia d'altres els seus resultats. zones. El respecte a aquest territori i ais seus bornes i dones ho exigeix. Joan Garriga és historiador

Revista de Girona .'núm. 146 maig - juny 1991 83 [315]