El Baix Montseny: Una Síntesi D'historia Contemporánia
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
(^'•_^--_i El Baix Montseny: una síntesi d'historia contemporánia Joan Garriga i Aiidreu l Baix Montseny es troba situat en Aspectes demográfics unes demarcacions comarcáis que Eno li donen el reconeíxement d'en- Les estadistiques d'algunes poblacions titat geoadministrativa única com a d'al- ens assenyalen que la pesta de 1793-1 794, tres que existeixen a Catalunya. No obs- el confiicte de la Guerra Gran amb Frant^a i tant aixó, es poden resseguir uns trets ben eis mals anys d'acabamenl de segle. deixa- característics de les condicions, canvis i, ren les seves petjades en aquest territori. en definitiva, aspectes pecullars d'una Les dades de la mortalilat causada per la zona que Miga terres i homes amb vineles i pesta en el barrí del Pont Trencat de Sant conscíéncia ben evidents de pertányer a Celoni en son una prova ben clara ja que de un lloc definit a través de l'espai i del 1792 a 1795, les defuncions a l'esmentada temps. La historia contemporánia d'aquest vila eren d'un máxim de 200 persones, pero territori també ho avala. Vegem-ne algu en aquest quatrienni n'hi hagueren 457, nas característiques. Mes del doble, per tant, de l'índex normal. [306] 74 Revista de Glrona ,'nLim.146 maig - juny 1991 el Diü iií Keíi Palaulordera i Liiró de l'Home, neuaís. La influencia det massis s 'esLén al pía. Sania María de Palaulordera UlU permanenlmenl, esiiu i hiuern. amb la presencia del Turó de l'Home. Revista de Girona 'núm. 146 maig - ¡uny 1991 75 [307] També el daltabaix de la Guerra del mográfic relatívament menor que la resta Francés contribuí a causar una forta sotra- de comarques catalanes properes a Bar gada demográfica en aquest territorí. L'ava- celona, pero durant el periode que abra<;a luació total de la demografía de l'época, és des de l'acabament de les guerres napo- molt difícil que pugui fer-se mal, pero amb leóniques fins a la ímplantació del ferroca les dades recollides no és gens agosarat rril —década deis 50—, el creixement va afirmar que algunes poblacíons del territorí ser for<;a elevat. Les xifres ho demostren: es deurien veure Fortament colpejades per entre 1830 i 1857. la població augmenta la mort, fes per causa directa d'enfronta- un 45%. La zona que va créixer mes va ments armats contra els franceses, o fos ser la del Baix Montseny i en conjunt fins i per les seqüeles derivades de la quantitat tot dobla la seva població. Els casos mes de conflictes exístents en el periode. destacats van ser el de Gualba ¡ Vallgor- Podem aportar xifres, a través de la do- guina. ja que aqüestes localitats eren els cumentació deis esdeveniments bél-lics, pobles amb mes íncrement al segle XVIII, i de les dades, tot i que incomplertes, del en el periode esmental abans. fins i tot tri arxius parroquials, del moviment deis hos- plicaren la seva demografía. Les causes pitals locáis i de les estadístíques de les de l'augment assenyaiat a la zona, poden Funerárles sobre pesta í defuncions durant raure en I'expansió económica i en el des- el conflicte. Les dificultáis son moltes per cens de l'índex de mortalitat reproduir un quatre prou complert d'al- En canvi, un altre periode vindría as guns anys deis inicis de segle. Dísposem. senyaiat per l'estancament de la població pero, de mes dades a partir de i'acaba- vallesana. Després del máxim poblament ment de la guerra, i en adjuntant-les a les fixat el 1857, hí hagué una lleugera pér- d'altres municipis del Valles Oriental que dua durant uns trenta anys, seguida per ens servirá de puní de referencia, podrem una lleugera recuperado fins a l'any teñir una idea de simílítuds i diferencies 1936. De totes maneres no és aixó un Fe- evolutíves a nivell demográfic. nomen exclusiu del Valles Oriental. Peí En efecte, al Itarg del segle XX el Valles que Fa al Baix Montseny, cal indicar que Oriental va mantenir un creíxement de entre 1857 i 1887 alguns deis seus po bles, a l'igual que els situats ais marges del Congost i del Tenes, van ser els únics on es va mantenir la població i, fins i tot, en algún cas va augmentar una mica. De manera molt general cal anotar que. al llarg del segle XX, va ser ben evident la minva demográfica de les poblacíons de muntanya pertanyents al Valles. El conflicte de 1936--1939 genera en al gunes poblacíons del Baix /Montseny, unes transformacions en la seva estructura de mográfica, a causa de la incidencia de la mort i de la permanencia de refugiats. una vegada acabada la guerra i després d'un creixement molt feble de la població valle- sana oriental, hí hagué un Íncrement entre els anys 50 al 75. A la década deis 50, Sant Celoní va teñir un creixement d'un 37% que la fa destacar, amb alguna altra Genciana groga. Pa- població, de la resta de la comarca radís de la flora de munlnya. La Gen vallesana. A la década deis 60, els pables ciana groga fQen- vallesans augmentaren de població, llevat tiana lútea) és una deis mes petits i mes rurals situats al nord especie rara al mas- de la comarca que fins i tot en perderen. sis i especia (mení Durant aquest periode, Sant Celoní va proLeglda. mantenir la posició de centre subcomarcal [308] 76 Revista de Girona .' nüm. 146 maig - juny 1991 (:_ IIIÜ LlfeCíl aquesta causa, el 1900 es referen amb ceps americans les vessants de les serra- lades del Montseny, Berti, Fareli i el Corre dor entre d'altres, Fins al segle actual, pero, no hi ha hagut própiament un gran canvi en el sector primer de la comarca, i quan es va produir va ser en part a causa deis Iligams amb el mercat barceloni. La comercialització deis productes agraris augmenta precisament en funció d'aquest mercat. També es pot assenyalar que fins ais anys 50 d'aquest segle els treballs ma- nuals al camp eren molt importants i que no s'havien mecanitzat massa les feines agrícoles. Va ser a partir d'aquesta década quan hí hagué un canvi tradicional del blat. La comarca vallesana s'especialitzá i, amb la millora industrial assolida, í'aug- en la prodúcelo de ramaderia i llel. i en ment de població va ser important. Entre Tactualitat, la primera és una activitat de 1970 i 1986, i segurament amb poques va- gran importancia i condiciona fins i tot riants fins ara, el creixement de Sta. Maria l'agricultura. A la comarca es combinen de Palautordera és ben palés, el manteni- empreses familiars i integradores. A l'igual ment del pes especific de Vallgorguina és que des de fa decennis, el mercat grano- gairebé constant i la disminució demográfi lleri fixa preus i transmet informado. El ca d'alguns pobles com el Montseny, Gual- Baix Montseny es va veure afectat per ba i Campins és també constable. En ter aquests canvis i en alguns casos de ma mes generáis es podría assenyalar que el nera ben profunda. Cal destacar les explo- Baix Montseny ha acusat el desequilibri de- tacions de tipus familiars i de dimensió mográfic existent a la comarca vallesana petita i una important extensió del rega- oriental, motivat per un creixement i con diu. en especial a la vessanl sud i nord-est centrado de població a Tentorn de Tanelia del Montseny. Les explotacions agráries, Granoilers. Moliet. la Llagosta i Canovelies tant de ramaderia conn les própiament que amb el 4% de superficie de la comarca d'agricullura, son a hores d'ara forc;a tec- teñen el 47% de la població total —segons nificades, i d'entre els llocs amb major ac dades de 1986—. Aixó explica que Sant tivitat agraria, és molt important el trian- Celoni, i de retruc els pobles del seu entorn, hagin perdut un notable pes especific, Per gle format per Vilanova del Valles, la Ga- últim, caldria destacar que el procés d'in- rriga, Sant Celoni i el territori deis munici- dustrialització i d'immigració que s'ha pro- pis de la Valí del Tenes. A la zona mont- duTt gairebé a Tensems en els llocs mes senyenca, les activitats agropecuáries i fo propers a Tenomne tenalla barcelonina, han restáis tingueren el major grau de desen- marcat les diferencies demográfiques entre volupament el segle passat. pero el siste el Baix Montseny i altres zones vallesanes. ma productiu autárquic i la masia tradicio nal —mal preparáis en moltes ocasions per al canvi assenyaiat— han donat lloc a Aspectes económics l'entrada en una economia de mercat en condicions no massa favorables i de vega- El Valles Oriental es sustenta al llarg des fins i tot negatives. del segle XIX amb una economía agrícola Avui dia els elements definidors del de biat i cereals. Cal recordar, pero, que la sector primer al Baix Montseny no son vinya catalana —i en conseqüéncia també massa engrescadors. És ben cert que hi la de la zona Pre-litoral— es va beneficiar ha una interessant pluralitat d'aprofita- económicament, a la década deis 60, de ments agrícoles-forestals, pero les condi la plaga de la fil-Joxera que hí havia a cions que determinen els assentaments i Franca. D'en(;á. pero, de 1885 la plaga la distribució de la població, com Taltura, també afecta les nostres vinyes. Per orientado o possibilitat de reg, topen amb Revista de Girona .nOm. 146 maig - juny 1991 77 [309] l.,;gi>'.^ for^a amb una economia de mercat dife- d'industrialització.