Not~Cia Dels Molins Fluvials Del Penedes
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
NOT~CIADELS MOLINS FLUVIALS DEL PENEDES (BARCELONA) VlCENC CARBONELL I VlRELLA El recull dels noms de lloc del Penedes ha permes obtenir dades documentals de molins preterits, existents i desapareguts. Tot seguint I'inventari dels molins fluvials de Salvador Palau Rafecas ((El Galo)),es donen notícies historiques d'uns quants, pero també d'altres no identificats. NOT~CIADELS MOLINS FLUVIALS DEL PENEDES (BARCELONA) L'inventari dels molins fluvials fariners ha estat realitzat pel nos- tre amic Salvador Palau Rafecas (<ElGalo,,, feina meritoria que ha necessitat temps i molta dedicació, ja que s'imposava la presencia en cada lloc on es tenia constancia d'un molí. La seva tasca continua, ja que de tant en tant es tenen dades d'alguna vella edificació que fa incrementar I'inventari. El nostre treball no és de recerca de molins ((in situ,,, sinó de notícies documentals de molins preterits, mantes vegades per identifi- car. Logicament, han existit molins des d'epoques remotes, molts d'ells ara desapareguts, pero n'hi ha hagut que han aguantat el pas del temps i, reconstru'its o no, són una romanalla del passat. Ens limita- rem a les dades de molins fluvials penedesencs. La bibliografia em- prada no és exhaustiva, pero la basica per establir conceptes. Amb tota seguretat, després trobarem més informació, pero hem de co- menqar un dia o altre la feina en ((net),i, si cal, una vegada realitzada la present temptativa, ja farem els annexos corresponents. El Penedes engloba les actuals comarques de I'Alt Penedes, el Baix Penedes i el Garraf. Els molins fluvials es troben quasi bé tots en les dues demarcacions primeres, ja que al Garraf, per manca d'aigua, els molins fariners foren gairebé tots de vent i només existeixen molins d'aigua al riu Foix, dins el municipi garrafenc de Cubelles. 118 MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Vicenc Carbonell i Virella En confeccionar aquest treball ens hem trobat amb certes dificul- tats d'identificació. És ben sabut que els noms de les edificacions rurals i de la toponímia en general canvien sovint amb el pas dels segles. Pocs noms de molins conserven la denominació originaria o de certa antiguitat. Així, certs molins antics són poques vegades facils d'identificar i, al contrari, de molins que queden en peu, no en sabem el nom d'origen. És evident que més d'un vell molí fou reconstrult i agafa una altra denominació. Precisament bona part de molins fari- ners van ésser transformats per desenvolupar altres activitats indus- trials, com foren I'adobat de pells, la fabricació de draps i per a la principal ocupació de la conca del riu Anoia: la fabricació de paper. Actualment existeixen un bon nombre de molins paperers que foren construits damunt les parets de molins fariners. Aquests molins, gaire- bé tots inventariats per Palau Rafecas, són setanta-vuit, repartits en les conques següents: 1. riu Anoia 18 2. torrent de Bonastre 1 3. riu Foix 47 4. riera de la Bisbal 7 5. riera de Vilafranca 5 Total 78 Corresponen a cada comarca: Alt Penedes 60 en 14 municipis Baix Penedes 12 en 7 municipis Garraf 6 en 1 municipi D'aquesta relació es tenen dades historiques d'uns quants, pero també tenim documentació d'altres no inventariats, sigui per falta d'informació, sigui perque ja no existeixen. Aquesta és la tasca d'investigació que presentem, tot i que som conscients que no sera completa. Tot seguint I'inventari de Palau Rafecas pel que fa al Penedes estricte, analitzarem cada molí documentat i deixarem en un simple esrnent els altres. Darrere d'aquests afegirem la documentació dels molins no identificats. 'Notícia dels molins fluvials del Penedes (Barcelona)" 119 1. CONCA DEL RIU ANOlA Riera de Mediona Molí de Sant Joan (Mediona). Aquest molí pertanyia antiga- ment al proper raval d'origen romanic de Sant Joan de Coni- Iles i ara dóna nom a una barriada. El molí és una construcció medieval situada sobre les restes més antigues. S'esmenta per primera vegada I'any 1208, quan Marquesa dlUrgell, que era vescomtessa de Cabrera i senyora del Iloc, confessava que a Sant Joan de (~Conilles))hi havia un mas amb el seu molí que pertanyia al monestir de Santes Creus.(') Després, el 1248, Sibil.la de Cardona, senyora de Mediona, reconeixia que ((Sancte lohanne de Curenis)) ara propietat del mateix cenobi, tot fent menció de ((aquarum ductis et cum omnium rer~m)),(~)aqüeductes i recs que ja trobem citats I'any 1241 ,í3) construccions hidrauliques que bé podrien alimentar altres molins que estaven situats a I'actual terme de Sant Quintí de Medio- na. Segons sembla, el molí de Sant Joan també fou conegut per ((molí de la Roca)) i I'any 1378 estava sobre la resclosa del següent molí, que portava el nom de G~rnar.(~) 1.1.l. Molí de Gomar. Com hem dit, la seva resclosa estava sota el molí de la Roca. L'any 1572 torna a esmentar-se en una afron- ta~ió.(~)No en queden restes. 1.2. Molí de les Deus (Sant Quintí de Mediona). Queda algun vestigi d'aquest molí documentat I'any 1399, quan n'era pro- pietaria Isabel, vídua d'Albert de Barbera, castla de Mediona (Palau Rafecas, Salvador - 1992). 1.3. Molí del Llarg (Sant Quintí de Mediona). Desaparegut. 1.4. Molí del Coca (Sant Quintí de Mediona). Desaparegut. 1.5. Molí Blanc o molí del Vicenc (Sant Quintí de Mediona). No- més vestigis. 1.6. Molí de I'Oliver (Sant Quintí de Mediona). En queden restes. 120 MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Vicenc Carbonell i Virella 1.7. Molí de Fogars (Sant Quintí de Mediona). Desaparegut I'any 1921. 1.7.1. Molins del Priorat de Sant Quintí. El 1337 el prior establí a Ramon Cardona de Riudebitlles els dos molins del Pri~rat,(~) ginys que ben bé podrien ésser qualsevol dels citats abans. 1.7.2. Molí de les Casades, establert pel prior de Sant Quintí I'any 1408, dintre el terme de la pobla~ió.(~)Les Casades és una partida de terra. Riera de Riudebitlles 1.8. Molí del Jan o de cal Valls (Sant Pere de Riudebitlles), que forma part dels molins de Dalt, convertit en paperer. 1.8.1. Molí Vell o cal Moliner, fariner fins fa poc, forma part dels molins de Dalt.(6) 1.8.2. Molí de la Muntanyeta. L'any 101 1 es registra un molí a les immediacions de la Muntanyeta (Castellare), entre els termes de Sant Quintí i de Sant Pere de Riudebitlles, vora la Noguera (CSCV, doc. 435). Sota la Muntanyeta hi ha el molí paperer de can Bielet. 1.9. Molí de can Ferrer, de la Cort o de Lavit (Terrassola i Lavit). Era I'actual Paperera Carbó, SA. Fou molí fariner i d'oli. No en queden restes. En el capbreu de 1537 de la Comanda de I'Hospital era conegut per molí de Joan Bonastre, que n'era propietari i moliner. També surt en el fogatge de 1553. L'any 1630 hi vivia el moliner Duran i després hi van passar sis generacions de Creixell (s. XVIII-XIX). 1.9.1. En el reculat any 956 ja es té notícia de (cregos et caput regos atque subtus regos, mulnars, simul cum ipsa resclosa), al ter- me de Lavit (CSCV, doc. 45), molins dels quals es desconeix el nom originar¡, sens dubte fonaments dels que quedaren en peu, entre ells el de Lavit. L'any 1144 es va restaurar Santa Maria de Lavit i en el document recordatori es fa menció de Notícia dels molins fluvials del Penedes (Barcelona)" 121 Els Molinots de Baix de Torrelles de Foix (3.3./3.4.). Foto Vicenq Carbonell- 1990. vuit molins fariners: dos de <<Radulfide Mirales)), dos de Ter- rassola, el Cerda de <<domusCerdana)), el Nou de Lavit, el de <<Spelunca))i el de Ramon Aianrici (R. ORDEIG,Les dotalies, doc. 342, pags. 1.243-1.246). 1.9.2. Molí d'en Cortés (Terrassola). Es creu que era un dels exis- tents al segle XII. A mitjan segle XVlll era de Pau Comas: <<Lo moly de Cortes vüy Comas)) (1733) i poc més tard constava <<dirruhit,)(censal 1727-1756). 1.9.3. Molí de Torrella (Terrassola). L'any 1293 esmentat en plural (<molinsde T~rrella>)(~)podria ser un dels dos de I'any 1144. El mas de Torrella és documentat al 1387 i també surt al cap- breu de 1537. 1.9.4. Molí Blanc o molí de Baix (Terrassola). Ara d'activitat pape- rera, també és conegut per <(delComas)). Segons un docu- ment de la Cort del Batlle de I'any 1680, podria tractar-se d'un 122 MISCELLANIAPENEDESENCA 1996 - Vicenq Carbonell i Virella antic molí fariner, sempre que el (<molíde Baix)) al qual es refereix no sigui un que hi havia al terme municipal de Sant Pere de Riudebitlles. Aquesta darrera tesi podria avalar-se pel fet que, del molí Blanc, en el fogatge de 1553 sembla que en deien <(MolíDraper)) .(7) 1.9.5. Molí Nou (Lavit). Com a (<Molino Novo)) es té documentat I'any 1122 i afrontava per ponent amb el molí de Guillem Bernat.@)El nom n'indica I'existencia d'altres més antics. Ja hem dit que en la restauració de Santa Maria de Lavit torna a esmentar-se el ~(molendinusnovus), juntament amb altres set (1144). Se'n desconeix la situació actual. 1.9.6. Molí del Boloix o del Cubé (o Cover) (Lavit). Tal vegada podria identificar-se amb el de Spelunca de I'any 1144 i, per tant, d'origen fariner, encara que des del segle XVlll és pape- rer.