9 ENS ESCRIUEN ENTRE LES AVETEDES D’ESPINELVES I VILADRAU Òscar Farrerons Vidal A Espinelves i Viladrau, d’un bosc d’avets — Inici-Final: Plaça de l’església se’n diu aveteda, el que normalment a la d’Espinelves resta de Catalunya rep el nom d’aveto- — Recorregut circular: 11,1 km sa o avetar. Espinelves és un municipi — Desnivell acumulat: 360 m relacionat fortament amb l’avet perquè cada inici de desembre s’hi celebra la Sant Vicenç d’Espinelves Fira de l’Avet. La majoria dels avets que Iniciem la nostra excursió a la magní- es venen per Nadal a Catalunya provenen fica església romànica de Sant Vicenç d’Espinelves, perquè aquí va néixer als d’Espinelves. La primera notícia his- anys 50 del segle XX una nova espècie, tòrica sobre Espinelves és de l’any l’avet de Masjoan, denominat científica- 943, època en què hi havia la primiti- ment Abies masjoanis, hibridada entre va església romànica dedicada a Sant l’avet del Montseny (Abies alba) i l’avet Vicenç. L’actual església fou consagra- d’Andalusia (Abies pinsapo) un avet ideal da el 1187, moment en què es va cons- per a les festes de Nadal. I és per això truir la nova nau adossada al costat de que en aquesta excursió travessarem migdia. Aquest fet ha donat lloc a la moltes avetedes, algunes plantades es- característica imatge de Sant Vicenç pecíficament per a la Fira de l’Avet. d’Espinelves, amb dues naus romàni- Espinelves vist des del camí ral, abans de creuar l’Eix Transversal. Totes les fotos són de l’Òscar Farrerons. Butlletí de la SEAS Núm.354 Maig/Juny 2021 10 ENS ESCRIUEN ques amb els seus respectius absis en- que permet gaudir dels avantatges te- finestrats orientats a llevant. Al frontal rapèutics que ofereix el bosc d’arbres de l’altar es pot apreciar una autèntica centenaris, ideal per sentir-se en total obra d’art de la pintura romànica, una harmonia amb la natura. Per un preu policromia de la Mare de Déu i els sis simbòlic es pot visitar un recorregut profetes, de la qual avui podem gaudir d’uns 40 minuts, on hi ha senyalitzats d’una bella rèplica a l’interior de la nau espècimens notables plantats entre (original del segle XII exposat al Museu 1860 i 1953, diversos d’ells declarats Episcopal de Vic). Patrimoni Natural per la Generalitat de Catalunya. Baixem pel carrer principal, tot seguit prenem el sender senyalitzat que por- Can Ribé ta a Viladrau. Passem per davant d’una Continuem pel voral en direcció oest, antiga factoria d’artesania que treballa- abandonant el camí senyalitzat cap va la fusta d’avet. Encara es pot llegir a Viladrau. Passem per sota de l’Eix l’esgrafiat a la paret amb el nom Indus- Transversal, juntament amb la riera trias Dartitalla. Prosseguim el voral de d’Espinelves i a la nostra esquerra s’ini- la carretera local a nord-oest. cia una pista terrera que ens porta fins a can Ribé. Ascendim pel caminal entre Arborètum Masjoan antics camps de patates, ara reconver- Arribem davant de Masjoan, una masia tits en camps plantats d’avets. del segle XII, on es pot visitar el famós «Arborètum Masjoan» amb arbres cen- Arribem a la carena, coronada pel pla tenaris, i on va néixer l’Abies Masjoa- Castellar, i entrem al terme municipal nis. L’arborètum és un entorn idíl•lic de Viladrau (portem 2,3 km caminats fins ara). Al sud ja albi- rem la vall de les Cors. Comencem a baixar. Les Cors Trobem les ruïnes d’una antiga masia a peu de pista. Està tota coberta d’esbarzeram, en destaca l’arc rebaixat fet de tot- xanes de cantell. Resse- guim les ziga-zagues de la pista, ara acompanyats per un bosc d’alzinar, fins que arribem a Les Cors, un conjunt d’edificaci- ons formades pel paller, l’era, el magatzem, el co- Plantació d’avets de Nadal a Can Ribé . bert, la casa del bestiar i Butlletí de la SEAS Núm.354 Maig/Juny 2021 11 ENS ESCRIUEN dins a banda i banda, cap al centre del poble. Arribem a la rotonda d’entrada a Viladrau, a tocar de l’Ajuntament. Podem fer una petita aproximació al poble, primer passant per l’es- glésia de Sant Marti de Viladrau, i després arri- bant-nos fins a la plaça Major, veritable cor de la vila. Sant Martí de Viladrau s’erigí l’any 908 con- templant el Matagalls i Les Cors tenint la riera Major als seus peus. A partir del se- gle XIV la població de Viladrau comen- el mas principal, amb dates i inscripci- çà a créixer al voltant de la sagrera de ons del segle XVII. Tot el mas està molt l’església. De l’original romànic sols en ben restaurat i a la façana principal s’hi resten dues arcades de mig punt i pi- poden apreciar gravats de llops. Tot i lars dobles amb capitells de decoració que en alguns llocs ho podeu trobar típica de trenes i mitges esferes, que escrit com a «Les Corts», la gramàtica veurem entrant a la dreta. correcta és «Les Cors», que és el nom de la nissaga d’aquest mas, antic llinat- Una altre cop a la rotonda, continuem ge provinent de Vic. la nostra excursió per la vorera de la carretera, en direcció nord-est amb vis- Una pista terrera va resseguint la rie- tes al Prepirineu. El vial es pràcticament ra de les Cors, pels anomenats bacs un balcó sobre el veïnat viladrauenc del de Rupit, coronats a llevant pel turó de Prat de l’Orella, que queda als nostres Migdia i el turó de la Soleia. Després la peus, amb les seves construccions mo- pista ascendeix entre boscos d’avets. dernes i les antigues masies ben res- taurades. Viladrau La pista de les Cors arriba a un dels Camí ral de Sant Hilari carrers del nord del nucli urbà de D’un revolt de la carretera s’inicia el Viladrau (6,0 km.). Es tracta del passeig sender local senyalitzat que ens por- de les Farigoles, l’antic camí històric tarà de nou a Espinelves, seguint ara que anava de Viladrau a Sant Sadurní l’antic camí ral de Viladrau a Sant Hilari d’Osormort. Anem passeig avall, en- Sacalm. Iniciem el senderó travessant tre cases d’estiueig amb bonics jar- una fosca aveteda. Passat un corrent Butlletí de la SEAS Núm.354 Maig/Juny 2021 12 ENS ESCRIUEN ment forestal recent. Arribem a un encreuament de camins, el de l’es- querra va a Casanova de les Cors, però nosaltres continuem a dreta, cap a Espinelves. Can Feliu Per la pista gaudim d’un paisatge verd i calmós, i anem creuant sots d’inusitada vegetació, que baixen de la serra de la Roca Consolva. El ferm es manté en bon estat, com recor- dant el temps que era l’única via de Camí de les Cors a Viladrau comunicació que unia Viladrau amb Espinelves, quan encara no s’havia fet la carretera actual, que es va in- d’aigua, el tirany enllaça amb un cami- augurar a inicis de segle XX. noi de terra ben mantingut. Collet de Can Feliu (9,7 km). Tot i que Creuem ara el torrent que baixa des del el camí ral continua recte, ens desviem coll de Gomara i arribem a Masmiquel cent metres per saludar els masovers i Casadevall, dos històrics masos que de can Feliu, que en els darrers anys avui configuren un únic conjunt. Conti- han restaurant el mas que estava en nuem pel camí, que ressegueix a nord ruïnes, i l’han convertit en un recés per la tanca de Masmiquel. Travessem un a meditació i la música, a cavall entre alzinar força aclarit per a l’aprofita- el Montseny i les Guilleries. El collet Casadevall, al peu del camí ral cap Espinelves Butlletí de la SEAS Núm.354 Maig/Juny 2021 13 ENS ESCRIUEN La serra de Matagalls des de Can Feliu marca el límit municipal entre Viladrau tenen al voltant de cent anys. El ca- i Espinelves. La casa de can Feliu està minal s’arrapa bé al pla inclinat de la just en aquest límit, i la llegenda ex- muntanya, que aquí passa sota el turó plica que segons la part de la casa on de la Creu (867 m). es nasqués una persona quedava re- gistrada a un municipi o a l’altre. Des Resseguint el sot de la Font Fresca hem de can Feliu es té una magnífica vista arribat a l’Eix Transversal. El camí ral del Matagalls mirant cap a ponent, i històric queda brutalment tallat per de les avetedes del turó de la Rovira i la moderna autovia. Malgrat això, des del turó del Grèvol cap al nord-est, co- d’aquí es té una de les més belles imat- lofó d’Espinelves, i per on continua el ges d’Espinelves, amb el campanar de traçat del camí ral direcció Sant Hilari Sant Vicenç coronant el petit nucli de Sacalm. cases, i centenars d’avets envoltant el poble. Sot de la Font Fresca Tornem al camí direcció Espinelves, Un ampli pas inferior de l’Eix Transver- travessant un bosc mixt d’alzines i sal (11,0 km.) ens permet arribar de nou avets. Veiem algun majestuós avet de a Masjoan. Desfem el camí inicial fins Masjoan, de port cònic, de fins a 30 m al poble d’Espinelves, entre els bancals d’alçada, amb el tronc recte d’escorça d’avets de Masjoan, també hi ha algun entre blanquinosa i grisenca.