sign in sign up
<<
Home , Gustavo Dudamel

Gustavo Dudamel Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de 07

Divendres, 16 de gener de 2015. 20.30 h – Sala de Concerts

Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela

Orfeó Català Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Josep Vila i Casañas, director)

Gustavo Dudamel, director

I

Ludwig van Beethoven (1770-1827) Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 57 31’ Allegro con brio Andante con moto Scherzo. Allegro Allegro

II (1813-1883) El capvespre dels déus Viatge de Siegfried pel Rin (Acte I) 10’ Mort de Siegfried i Seguici fúnebre (Acte III) 10’

Lohengrin Marxa nupcial (Treulich geführt) (Acte III) 5’

Siegfried Murmuris del bosc (Acte II) 7’

Tannhäuser Entrada dels convidats al Palau (Freudig begrüßen wir die edle Halle) 7’ (Acte II) Tots sou part del Palau Gràcies!

Mecenes Protectors Mecenes d’Honor

Media Partners

Col·laboradors Aena — Aenor — Almirall, S.A. — Armand Basi — Autoritat Portuària de Barcelona — Bagués-Masriera Joiers — Coca-Cola — Col·legi de Farmacèutics de Barcelona — Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports — Deloitte — Esteve — Fluidra, S.A. — Fundació Castell de Peralada — Hoteles Catalonia — La Fageda — Loteria de Catalunya — Memora — Metalquimia, S.A. — Quadis — Roca Junyent, S.L.P. — Saba Infraestructures, S.A.

Amics Benefactors Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Dalkia Catalunya, S.A. — Eurofirms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Teatre Romea Comentari del programa

Per alguna raó –no del tot ben aclarida per musicòlegs i historiadors– la música de Beethoven –juntament amb la de Bach, Mozart, Schubert, Brahms i el llarg etcètera d’“alemanys” del segle xix– va prendre caire d’universalitat, la qual cosa es va acceptar durant molt de temps sense cap mena de trasbals. Una simfonia com la Cinquena de Beethoven semblava que expressava –i ho sembla encara ara– la lluita de l’individu, que transcorre de la tragèdia a l’heroisme; de les tenebres a la llum; del que és més contingent als reclams del destí. Allà hi ha l’ésser humà com a individu abstracte i no hi veiem –o no hi volem veure– res que sigui “alemany”, ni “vienès” ni molt menys embolcalls amb aires patriòtics com va dir Berlioz quan un vell militar francès va cridar en una execució: “Vive l’Emperor, l’Emperor!” No hi ha “germanisme” ni “nacions”, allà; i si n’hi havia, al capdavall va ser assumit com a universal o, potser, com va afirmar Schumann, com “un fenomen natural”. Però, com és ben sabut, aquest statu quo va ser objecte de rebel·lió. Aquell predomini “alemany” va ser percebut com una amenaça a la creació autòctona i contra aquesta mena d’“universalisme” es van exacerbar els nacionalismes, que van produir fruits artístics de pes –des d’Espanya fins a Rússia, des de Finlàndia fins a Hongria–, i tal com era costum dels nacionalismes del segle xix, es van somoure les passions fins a patir calamitats polítiques i, encara més, desgràcies humanes: des de nacionalismes fallits, comunes esclafades, francesos i prussians enfrontats i un parell de confrontacions mundials amanides amb música de cada bàndol. Al principi, i al final, de tot plegat, hi havia Richard Wagner. Amb Wagner, el patriotisme germànic sorgí amb tota la seva força en el terreny artístic. No significa que “La victòria de Wellington” bethoveeniana, o aquell Triumphlied de Brahms escrit a l’empara de la victòria en la Guerra Francoprussiana, no ho fossin; sinó que Wagner va fer alguna cosa més: va teoritzar-hi. Mentre que Beethoven només rondinava sordament davant de Napoleó i Brahms amb prou feines avançava en els compromisos polítics més enllà dels seus adorats “soldadets de plom”, Wagner bastí un sistema i una justificació històrica. Des de la utopia socialista, passant per la revolució i la barricada, Wagner va arribar a la idea d’un “home just i fort, a qui la Revolució donarà la força, la bellesa i l’art!”. Així doncs, la música va emmalaltir d’història. Wagner va delirar amb un art i una música que no havia de sorgir “ni de la bruta base de la nostra cultura actual, ni de l’horrible solatge de la vostra moderna i refinada formació” i va arribar a convertir-se –cap al 1833– d’universal en ultralocalista, llegiu-hi Bayreuth i el seu únic afany: un sol compositor, una sola música, un sol poble. Però els temps canvien. El centre d’Europa continua sent el bressol de la cultura occidental, però tal com s’autoresponen Kreutziger-Herr i Discografia Bönig –en un llibret fantàstic, Música clàssica: 101 preguntes fonamentals–: Alemanya, al segle xxi, ja no és el país de la música. Seguim-ne L. van Beethoven: Simfonia núm. 5, en Do m, op. 57 l’argument: “Alemanya passa avui per ser el país de la música. Amb raó, si es Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela. Gustavo Dudamel, director. té en compte la xarxa d’escoles de música, la quantitat d’orquestres o el nombre . de teatres d’òpera i s’esmenta el milió de músics i llecs involucrats en el camp de la música sacra... Mentre que... a Itàlia només hi ha un nombre reduït Orquestra Filharmònica de Viena. , director. Deutsche Grammophon. d’organistes que puguin viure de la seva tasca, només a Colònia es disposa de quaranta músics d’església a jornada completa...” Orquestra Filharmònica de Viena. Wilhelm Furtwängler, director. Emi. Però aquesta “hegemonia musical”, hauria comportat un alt preu Orquestra de Cleveland. , director. Sony. en distorsionar la multiplicitat d’una vida musical que ja no és “un fenomen nacional” alemany, sinó que viu de l’intercanvi globalitzat. I així, Orquestra de Cambra d’Europa. , director. Teldec. conclouen que hi ha noves pàtries per a la música clàssica: “des de fa uns Orquestra Philharmonia. , director. Emi. quants anys, a l’Amèrica del Sud i en nombrosos països asiàtics”. I havent arribat a Dudamel i la Sinfónica “Simón Bolívar” de Staatskapelle Berlin. , director. Teldec. Venezuela, ens hem de demanar: ¿potser veurem un enfrontament de Orquestra Filharmònica de Berlín. , director. Deutsche cosmovisions musicals o bé la trobada de la mirada jove i tropical amb el Grammophon. que és clàssic i teutó? Fa temps que Dudamel i els seus “germans” –com té el costum de dir– han deixat de ser fenomen mediàtic per esdevenir R. Wagner: Viatge de Siegfried pel Rin (d’El capvespre dels déus) una opció de qualitat en el circuit internacional. Ja queda lluny l’any Mort de Siegfried i Seguici fúnebre (d’El capvespre dels déus) 2007, en què amb xandall de colors van tocar el mambo de Bernstein Murmuris del bosc (de Siegfried) (després d’una superba Desena de Xostakóvitx) i que Paul Gent de «The Orquestra Filharmònica de Viena. Hans Knappertsbusch, director. Decca. Telegraph» va escriure: “the greatest PROM of all times”. Per tant, aquesta orquestra i el seu director no vénen a demostrar res Orquestra Filharmònica de Viena. , director. Decca. que abans no hagin fet amb solvència comprovada: que a Veneçuela, des del 1975, hi ha un Sistema d’orquestres infantils i juvenils que converteix Orquestra Philharmonia. Otto Klemperer, director. Emi. la música en un mecanisme de socialització allunyat del model del Orquestra Filharmònica de Viena. Wilhelm Furtwängler, director. Emi virtuós vuitcentista; que els seus integrants tenen una mestria tècnica i una unitat estilística producte d’un dur treball –molt dur– des de nens, Marxa nupcial (de Lohengrin) guiats per veritables escoles de tècnica i interpretació, com la creada Escena del segon acte de Tannhäuser pel pedagog i violinista veneçolà José Francisco del Castillo; i que, al Cor de l’Òpera de Viena. Orquestra Filharmònica de Viena. Georg Solti, director. capdavall, si hom acara la música d’una manera fresca, sense prejudicis, Decca. sense la història com a càrrega, sense nacionalismes com a fita i, com va dir , “sense sentit de culpa”, és capaç d’emocionar-nos fins a Cor i Orquestra del Festival de Bayreuth. Wolfgang Sawallisch, director. Philips. sorprendre’ns i astorar-nos. Cor i Orquestra Staatskapelle Berlin. Daniel Barenboim, director. Teldec. Però compte..., perquè Beethoven i Wagner encara hi són. Ara bé, reinventant-se. Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític musical

Carlos Calderón Urrezitieta, Doctor en humanitats, músic i historiador Pots escoltar alguna de les peces aquí. Biografies Orfeó Català Cor de Cambra del Palau de la Música

@ Antoni Bofill @ MolinaVisuals

És un dels cors amateurs de referència del país, fundat l’any 1891 per Lluís Millet i El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (CCPMC) va ser creat el 1990 Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal i vetllar per l’excel·lència per l’Orfeó Català, amb Jordi Casas i Bayer al capdavant i amb la missió de difondre la artística de les seves interpretacions. Aquests valors n’han marcat la trajectòria fins a música coral, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova l’actualitat. Té la seu al Palau de la Música Catalana, construït entre el 1905 i el 1908 i creació. Jordi Casas i Bayer en fou el director els primers 21 anys. Des del setembre de 2011 declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. ho és Josep Vila i Casañas. Al llarg de la seva història l’Orfeó ha interpretat les obres més representatives del Té un repertori que va del Renaixement al segle XXI, i abasta formats com la música a repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres com la Missa cappella i les obres coral-orquestrals i operístiques. El rigor estilístic i la riquesa interpretativa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes del li van valer el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya i l’han portat panorama internacional, com R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, a col·laborar amb prestigioses orquestres, sota la batuta de directors com F. Brüggen, M. Rostropóvitx, C. Dutoit o L. Maazel, entre d’altres. Des del 1998 Josep Vila i Casañas H. Christophers, Sir , P. Heras-Casado, J. López Cobos, V. P. Pérez, J. Pons, n’és el director titular. A. Ros Marbà o J. Savall, entre d’altres. El juny de 2013 l’Orfeó Català va oferir els Gurrelieder de Schönberg a la De les activitats recents, destaca l’actuació a la Konzerthaus de Viena (Gurrelieder de Konzerthaus de Viena, al costat de la Wiener Singakademie, sota la direcció de Kent Schönberg amb Kent Nagano i la Wiener Symphoniker) i la interpretació del Requiem de Nagano, i l’1 de juliol va interpretar el Requiem de Gabriel Fauré amb l’Orquestra Fauré amb la Filharmònica de Berlín, sota la batuta de Sir Simon Rattle, al Palau de la Filharmònica de Berlín sota la direcció de Sir Simon Rattle al Palau de la Música Catalana. Música Catalana. La temporada passada va actuar al costat de Les Musiciens du Louvre i El febrer de 2014 l’Orfeó va oferir un concert a la sala Gulbenkian de Lisboa amb motiu Marc Minkowski en una gira europea (Orfeo ed Euridice de Gluck). Recentment ha realitzat de la seva reinauguració. una gira europea per interpretar l’Oratori de Nadal de Bach amb Les Talens Lyriques i Entre els propers compromisos de l’Orfeó Català cal destacar, l’abril de 2015, el Christophe Rousset, a Lausana (23 de novembre), Pamplona (16 de desembre), Palau de la concert al Royal Festival Hall de Londres actuant al costat de la London Philharmonic Música Catalana (18 de desembre) i París (20 de desembre). Aquesta temporada debutarà Orchestra i el London Philharmonic Choir, sota la direcció de Tomáš Netopil, per amb l’Orfeó Català al Royal Festival Hall de Londres (abril de 2015) amb la London interpretar la Missa glagolítica de Leoš Janáček. També a Londres, oferirà en solitari un Philharmonic i el London Philharmonic Choir (Missa glagolítica de Janáček). concert de música coral al Cadogan Hall, en el marc del festival Choral at Cadogan! Des de l’any 2010, el CCPMC és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO). Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela Fundada pel mestre José Antonio Abreu, és el col·lectiu més emblemàtic del Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles, de Veneçuela. Els seus 180 membres –nomenats Artistes per la Pau per la UNESCO– s’han format amb el programa acadèmic d’, han participat en classes magistrals de professors de renom i han actuat sota la batuta de directors emblemàtics com Sir Simon Rattle, , Daniel Barenboim, Krzysztof Penderecki, Esa Pekka-Salonen i Lorin Maazel, entre d’altres. La darrera dècada, l’orquestra ha realitzat nombroses gires internacionals, amb grans elogis de la crítica i del públic, i ha participat en festivals importants, com els BBC Proms de Londres, Edimburg, Schleswig-Holstein, Lucerna, Salzburg, Istanbul, Berlin in Lights del Carnegie Hall i Semperoper de Dresden. Igualment, ha estat acollida per les sales més prestigioses d’Europa, Àsia i Amèrica (Royal Festival Hall de Londres, Konzerthaus de Viena, de Milà, Salle Pleyel de París, Accademia di Santa Cecilia de Roma, Teatro Colón de Buenos Aires i altres auditoris destacats a Oslo, Estocolm, Sant Petersburg, Moscou, Varsòvia, Atenes, Granada, Madrid, Barcelona, Zuric, Pequín, Seül, Tòquio, Chicago, Filadèlfia, Washington, San Francisco, Los Angeles, Toronto, Mont-real, Equador, Xile i les illes del Carib). El gener de 2013 l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela va enregistrar la banda sonora de la pel·lícula d’Alberto Arbeo Libertador, composta per Gustavo Dudamel. Després va oferir dos concerts a París i va debutar al Pròxim Orient amb concerts a Oman i Abu Dhabi. El febrer va viatjar a Califòrnia en una residència conjunta amb la Filharmònica de Los Angeles. L’orquestra i Gustavo Dudamel enregistren per a Deutsche Grammophon i ja han publicat gravacions de les Simfonies núm. 5 i núm. 7 de Beethoven, la Cinquena de Mahler, un àlbum Txaikovski amb la Simfonia núm. 5 i Francesca da Rimini, i el superèxit Fiesta, amb obres de compositors llatinoamericans.

©Noheli©Nohely OliverosOliveros Gustavo Dudamel, director Es defineix per la seva vocació de fer accessible la música a tothom. Com a director simfònic i operístic, la seva música continua inspirant els públics de totes les edats i d’arreu del món. Director musical de la Filharmònica de Los Angeles i de l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela, l’impacte del seu lideratge musical travessa fronteres. A més del compromís amb aquestes orquestres, que ocupa la major part del seu calendari, també és convidat per algunes de les institucions musicals més importants. Aquesta temporada retorna a la Filharmònica de Berlín i a l’Staatskapelle de la mateixa ciutat, Simfònica de Göteborg, Orquestra de la Tonhalle de Zuric i Filharmònica de Viena, amb la qual actuarà a Viena, Salzburg i en gira per Europa i Àsia. Recentment ha fet la primera incursió en la composició per al cinema amb la banda sonora de The Liberator (octubre de 2014), sobre la vida de Simón Bolívar, de la qual va escriure la música i va enregistrar la banda sonora amb l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela. Gustavo Dudamel compleix la seva sisena temporada com a director musical de la Filharmònica de Los Angeles, amb la qual ha prorrogat contracte fins a la temporada 2018-19, moment que coincideix amb el centenari de l’orquestra. Sota el seu lideratge, l’orquestra ha ampliat la seva qualitat amb nous projectes, com la Jove Orquestra de Los Angeles, que apropa la música a les comunitats més desfavorides de Los Angeles, prenent com a model El Sistema veneçolà. En la setzena temporada com a director musical del Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles de Venezuela –i després de portar aquesta institució a la quarantena temporada–, Dudamel continua liderant l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela, tant a Veneçuela com en gira. Artista exclusiu de Deutsche Grammophon des del 2005, i guanyador d’un Grammy, ha fet nombrosos enregistraments per a aquest segell, així com també molts DVD que capten l’entusiasme dels moments més significatius de la seva vida musical. Dudamel és un dels directors més premiats de la seva generació. Les distincions que ha rebut inclouen, entre d’altres, el Premi 2014 al compromís vital per l’elevació de la música en la societat, de la Longy School; Músic de l’Any 2013 de «Musical America»; l’ingrés al Saló de la Fama de «Gramophone»; el Premi Eugene McDermott de les Arts 2010, al MIT; Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres, i la consideració de ser una de les cent persones més influents de l’any 2009, segons la revista «Time». Nascut el 1981 a Veneçuela, l’accés a la música per a tothom ha estat sempre al centre de la filosofia de Gustavo Dudamel, tant en les activitats professionals com en el terreny filantròpic i personal.

©Courtesy of GD Formació orquestral

José Antonio Abreu, Violes Oboès Tubes director fundador Ismel Campos Frank Giraldo Leswi Pantoja Gustavo Dudamel, Luis Aguilar Elly Guerrero Christian Delgado director musical Carlos Corales Elvis Romero Eduardo Méndez, David Peralta Hairin Colina Percussió director ejecutivo Fabiana Álvarez Néstor Pardo Félix Mendoza Valdemar Rodríguez, Luís Fernández Luís González Ramón Granda director ejecutivo adjunt Greymar Mendoza Daniel Vielma Acuarius Zambrano Víctor Rojas, General Jhoanna Sierralta María Acosta Edgardo Acosta Manager Juan Chacón Juan Silva Manuel Moya, Deputy Luz Cadenas Clarinets Luis Trejo General Manager Mary Alvarado David Medina Luzbel Jiménez Miguel Jeréz Ranieri Chacón Matias Azpurua I Pedro González Carlos Escalona Simón González Alejandro Carreño Samuel Jiménez Víctor Mendoza Víctor Villarroel Boris Suárez Mabel Rodríguez Demian Martínez Juan Pérez Carlos Vegas Nestor Alvarez Williams Mora Jesús Pinto Richard Urbano Jeslan Fernández Arpes Eduardo Salazar Omar Pérez Annette León Douglas Isasis Pedro Rondón Fagots Galaxia Zambrano Anna González Gonzalo Hidalgo Rodolfo Sarabia Daniela Becerra Violoncels Daniel García Adel Solórzano Ebert Ceballo Edgar Calderón Edgar Monrroy Emirzeth Henriquez Aimon Mata Aquiles Delgado Teclats Felipe Rodríguez Carlos Ereú Victoria Riera Pablo Castellanos Gregory Carreño Abner Padrino Alejandra Alfonso Vilma Sánchez Héctor Robles Jean Coronado Cesar Villamizar Janeth Sapienza César Giuliani Responsable de gira José Silva Enn Díaz Trompes Arlette Dávila Luis Barazarte Gabriela Jiménez Daniel Graterol Luis González Jhonn Rujano José Giménez Coordinador Luis Navarro Leandro Bandres Reinaldo Albornoz d’orquesta María Oviedo Luis Mata José Melgarejo César Marval Nicole Rodriguez Maricmar Pérez Danny Gutierrez Yerusca González Oriana Suarez Mónica Frías Edgar Aragón Rubén López Ricardo Corniel Luis Castro Director equip Verónica Balda Yackson Sánchez Javier Mijares wscenari Jorge Velásquez Roberto Pérez José León Ramón Vega Wilfredo Pérez Juan Méndez Enmanuel Hidalgo Kenneth Jones Frank Valderrey Carlos Martinez Equip d’escenari Manuel Hernández Edgar Camacho Violins II Trompetes José Campuzano Moisés Medina Contrabaixos Tomás Medina Naudy Nares Alirio Vegas Claudio Hernández Gaudy Sánchez Eric Delgado William González Freddy Adrián Andrés Ascanio Richard Santafé Gregory Mata Jorge Moreno Andrés González Anderson Briceño Luis Peralta Leafar Riobueno Adriana Von Buren Oscar Luque Román Granda Carlos Perdomo Carlos Rodríguez Miguel Albornoz Daniel Herrera Ismer Bolívar Miguel Tagliafico Daniel Marín Nathaly Algindi Víctor Caldera Eduardo Gómes Paola García Wilfrido Galarraga Enrique Carrillo Emilse Ríos Gleirys Gómez Luis Primera Trombons Imanuel Sandoval Elizabeth Liotta Pedro Carrero Israel Méndez Alejandro Díaz José Guedez Flautes Edgar García Juan Pérez Katherine Rivas Jackson Murillo Oswaldo Martínez Alexis Angulo Jhonathan Salazar Patricio Meriño Aron García Lewis Escolante Ronnie Morales Diego Hernández Francisco Blanco William López Engels Gómez Alexander Medina Alessandro Lugo Mariaceli Navarro Jhonder Salazar Daniel Sánchez Yaritzy Cabrera Lisandro Laya Jairo González Etni Molletones Fernando Martínez Emily Ojeda

PROGRAMA PALAU_17x24.indd 2 24/12/14 12:09 Palau de la Música Catalana Troba’ns a: C/ Palau de la Música, 4-6 08003 Barcelona 93 295 72 00

Propers concerts de Palau 100: Palau 100 Constel·lació Palau 100 Piano Sala de Concerts Sala de Concerts DISSABTE, 17.01.15 – 20.30 h DIJOUS, 29.01.15 – 20.30 h

Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” Iván Martín, piano de Venezuela A. Soler: 3 Sonates Gustavo Dudamel, director E. Granados: Valses poéticos E. Granados: Allegro de concierto J. Orbón: Tres versiones sinfónicas F. Liszt: Nuages grises & Funerailles G. Mahler: Simfonia núm. 5, en Do diesi menor C. Debussy: 4 Préludes C. Debussy: L’isle joyeuse

Preus: 32, 53, 70, 97 i 160 euros Preus: 15 i 25 euros

Palau 100 Piano Palau 100 Piano Sala de Concerts Sala de Concerts DIJOUS, 05.02.15 – 20.30 h DIMARTS, 10.02.15 – 20.30 h

Sir András Schiff, piano Josep Maria Colom, piano

W. A. Mozart: Sonata núm. 17, en Si b major, KV 570 M. de Falla: Canción; Hommage au tombeau L. van Beethoven: Sonata núm. 31, en La b major, op. de Debussy; Fantasia Baetica 110 F. Mompou: Música callada (extractes) F. J. Haydn: Sonata núm. 16, en Re major, C. Debussy: La soirée dans Grénade Hob. XVI:51 R. Wagner: Elegia F. Schubert: Sonata en La major, D. 959 F. Liszt: Sonata en Si menor, S. 178

Preus: 21, 30, 42 i 60 euros Preus: 15 i 25 euros