DOCSLIB.ORG

Haïïeací I Reclams Aprens De Tarifa

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Haïïeací I Reclams Aprens De Tarifa flARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIES I ANUNCIS REDACCIÓ I IMPREMTA c Carrer de Ferlandinai 7,9 i 11 10 cèntim (Prop de 1» Pinça dels Àngel»» Prens de subscripció Telèfon num 4396-A ADMITSTISTRACIÓ Rambla de St. Josep, 16, principal Telèfon 184 A Cnió postal •25 | Anuncis esqueles comunicats HaÏÏeací i reclams aprens de tarifa. Any XXXV1IL.N.0 10 oS3 Barcelona: Divendres, 3i d'aeost de 1928 Bdioió del vespre D'efectes Fricció antireumàtica sorprenents per a absolutament TOCADOR I BANY antisèptica i de Remei infal·lible contra perfum característic iota erupció EU seus meravellosos resul• tats han obtingut ei Bioua GRAN D PRIX en l'exposició intern., o i' de Liè'e 1921 DE VENDA en farmàcies ProTeldon d» la Brtal C- perfumeries I establiments ortopèdica Dipòsit: Laboratori Dr. VILAOOT Consell de Cant, W dores dels esperamlstes actuals amb curs (Geometria AnaUtlca). cinc ho- que val la pena, 1 que és una beUa Notes polítiques el senyor Ponsà. les que demostren Diumenge hl haurà Ofici solemne cripció haurà d'ésser tancat dintre r*í setmanals tombi nades, tres d'o• a la parròquia i. n la tarda, desprús pocs dies. per .tal aue aquells mostra de realització periodisUca, Notes personals la tasca, sense precedents, de la ral i ducs de pràcUquM. Cultura Municipal. Encatfi hl ha del Sant Rosari, la processó recor• que vulguin formar part del romiat• A MANRESA IVrcer any. — Mecànics, tres hores rerà els carrers del poble. L'endemà ge s'allistin tot seguit. digna, certamen:, de la. tradició del més. que deien els oradora del aecie dit diari. Consta de Sü pàgines, amb Aviat embarcarà cap a l'Argenii- El governador interí marxa a Man• passat. d'horal i dues de pràctiques seima- hi haurà Oflcl de rèquiem en sufra• El romiatge de Catalunya es tro• nals. Física teòrica t experimental gi de les ànimes dels difunts de la barà a Lourdes amb altres quinze nombrosas gravats I treballs de re• nn el nostre lUustte amic don Joan resa per a presidir la processó que Amb un exemple n'hl ha prou. s,- celebrarà amb motiu de la festa 'Termodlnàmlca l Electricitat), qua- parròquia. pelegrinaclons: una d'anglesos, um conegudes signatures. Ven'usa i Colvell, ^coinpinya'. de la A la Colònia Encolar que hl ha i trs tiores d'oral I dues de pràcUques- seva distingida senyora. major. Entre altres festes es ballaran sar• altra d'irlandesos 1 una altra de N'hl velem, ultra ete editorials, Can Puig, prop de la Rabassada, el setmanals. Química orgànica, tres portuguesos. També marxen a Buenos Aires el director «s diu de cognom Pastor, danes i la típica «Dtnea. 1 el .B«U ACTB DE DESGREUJAMENT hores d'oral i dues de pràctiques set• Cerdà», quo cada any es veuen molt Els altres dotze romiatges que se• d'a'trea. de Farrcras Duran, J. li. baró de GüeU 1 N'Eusebi Bertrand Doncs bé, a una festa que «.'hl cele• manals. Claret. Josep Uadó, Josep MarU F., I Serra. A la U. P» del Poble Nou hl hagué brà fou cantada la corranda se concorreguts. ran a Lourdes ois dies que hl haurà una reunió de los que celebren güeni: Quart any. — Física teòrica 1 «- El dia 4. dit de tfornaboda., '.es els cotalans, seran de diverses diò• Fidel Ulu, Joaquim Sarrel. Josep M. perlmental (Òptica 1 Radiacions), aqueets dies com a prova d'Intensitat fonts de la rodalia acolliran la gen• cesis franceses. Folch i Torres, Maurici Perramon. política els addictes a la Dictadura. quatre hores d'oral I dues de pràc• tada que va a (liquidar» la taula ds •Les nlftos de esta colònia Els més nombrosos seran els do Bartomeu Barceló. Ignasi Domènech. Atans de donar per conicnçai l'ac- tienen buen color. tiques setmanals. Química teòrica o la Festa Major, No cal dir que la Relms. Deauvals. Beranron. Tours. Els Goigs a Catalunya ie, el senyor Grifió féu ús de la pa• [Ya ipué. «atar gordn el rebaflo física, tros hore» d'onü J" dues do Font dels Banys, on acnhur la Jorna• Salnt-Brlonc i Pamlcrs. Serafí Farré. pràotlques setmanals. raula, l en desgreujampiu als ultrat• tenlendo tan buen cPosior». da, s'emportarà la palma de la con• Tamb^ publica aquell magnífic •»' Soi.ro prelació l mcompatibUitats, currència, puix la composició qulml. Per tal de completar una coUeccIó ges o menyspreus que digué que fe• tudi de F. Combó. sobre Prat de la ren fa tree meeos determinats ele. Plaques Indloadorsa diu la Gaseta: ca de los seves aigües retorna a çsc'.us.vameiit sabadeUenca. hom de meravella la traaquimtat als estó• Riba. que nosaltres reproduIíMftrtret" ment* de la barriada a la bandera Havent d'adqulrir-so pel Negociat El primer curs de Matemàtiques El Congrés de Minories sitja adquirir exemplars de fuUes de• de Majordomia i Compres cinc mil precedeix a les dues assignatures macs atapeïts. de «La Voz Valenciana., de la Un'ó Patriòtica de PoWc Nou, dicades a les advocacions d'aqueUa proposà que tots ele reunits desfiles• plaques Indicadores del nou número <lel segon. 1 als tres cursos de Ma• El dia 8 és festa al Santuari de sin davant d'ella. de telèfon oficial per avl«c« d'incen• temàtiques tl de Mecànica. El cura Montgriny. Coia any. en aquesta ciutat. Els encàrrecs poden dlriglr si- Ginebra, 30. — El quart Congrés de Alxl es va fer. di, construïdes en llauna 1 segons da Física teòrica precedeix al segon diada, es fa un bon oalec. al redactor d'aquesta secció. model, s'adverteix als índristriate de l'eomentada assignatura Les Quí• nacionalitats europees ha aprovat que desitgin prendre part en el tra- miques inorgànica I orgànica proce- A ROSSELLÓ una resolució concernent a les rela• Sardanes —S'hnn puhllcat uus Goigs a Uoon- metiment de preus I condicions. qu« A honor de Sant Antoll, se celebra• cions entre les minories nacionals l ça do Nostri Dona de Gracia, que es L'AJUNTAMENT es serveixin presentar** al dit Nego• rà la Ft«la Major els dies £, 3 1 4 la Lliga do Nacions. ven- ni a la sevo ermita de Mlral- ciat (carrer de Bcllafila. 3, segon), Demà. dissabte, dia i. a la dit, del vinent mes de setembre, sota el Rn aquesta resolució s'expressa la pel Foment do la Sardana dc Sans. peix, parròquia de Sitges. de les onze a la una, en el termini següent programa: decepció que ha causat l'actitud de de cinc dies. lifillada al carrer de Wat; cobla Po —Agrairem als editors de Goigs El pont de Sant Vicens de Castellet Dia t. — A les deu dol moU, triv- la Lliga do Nacions, en oposar-se a polar. L'Ajuntament de Sant Vicens dc Festes Majors Uolg do campanes i processó, sota les esmenes presentades. I es declara que tinguin la gentilesa de trame• Castellet ha acordat donar el nom la presidència del governador de que l'organisme de Ginebra no ha tre'ns dos exemplars dels fascicles complert fins ara el sou paper de il'Avinguda de Joaquim Uansó al Lleyda Després, Oflcl solemne amb ALTORITZEU Llï3 SOTES DE LES d'aquest gènere que publiquin ea A ARTÉS missa a tota orquestra 1 penegírlc protector d'aquestes poblacions, — cerrer ja començat, comprès a con• Fabra QUALS ENS PREG'JEU LA PUBLICA ol succcelii.per tal de donar compte tinuació 1 en 'Iaia recta del pom Amb motiu de la Festa Major d'a• del Sant. Llib questa vila. que se celeVrara c!s CIO. AMB UN TEGELL O UNA F1B de la seva aparició en aquestes co• fobre el riu Llobregat fins la via del res rebuts A les quatre de la tarda, carre'a dies I. 2 i S del vinent setembre, el MA QUE ENS SIGUI rüNBUUDi. lumnes. I Nord. Coslao Artasenc ha'organitzat els se• ciclista de clnV- amb bons promls Motiva la distinció els treï>aUs en güents actes: en mMiíHlc. |la oonleccló del pont esmentat. «Escales de la Oflcialldad de Com• Tarda 1 nit, t'alia de societat als La data d'obertura dc plemento y Oficiales Honoraries del Dissabte, dia 1 de setembre. — A ods Sindicals 1 &e»ló nocturna de El pont del carrer d'Urgell les nou de la nit, principi de festes les escoles no s'ajorna EJérolto y Manual de I^gislación de Cliema a l'aire Ulure. Es procedí a tirar a terra el pont uiub un Uuit ball de gala. Inteiprv- la Oflcialidad y Clases de Comple• tat per l'Orquastrina Jazz Amèrica Dia 3. — A les deu del matí, mis• |dp'. carrer d'L'rgell. La Principal de Bages sa de Rèquiem pels difuns de la par• Vista la reial ordre de 23 del cor• Hí aalsti el senyor Uansó 1 els mento.. ròquia. A les onze. cançons rítmi• rent, relativa a quo els governadors | amics del senyor Prim i la seva El senyor Salvador Picó Izquierdo, Diumenge., dia 3. — A les dotze del ques per la Secció infantil del Sin- civils puguin demorar el comença• migdia, gran ballada de sardanes al lUnión de Asocl adones de Prople- del cos d'Oficines Militars, ha publi• rtieat Catòlic. Ah, irtermedls, l'acre• ment del curs escolar a les Escoles saló-cafè. a càrrec de la cobla La ditada banda F.ls Viles, dc Lleyda, liarlos·; van fer la seva mica de po- cat aquesta obra d'utilitat pels que Nacionals, fins un màxlmum de is Principal de Bages, amb el següent executarà belles composicions. dies. i consultada la Inspecció Pro• | lítica menuda. rpograma: I no passà res més. formen l'oficialitat de complement.
Load more

Recommended publications
  • Flamenca.Pdf
    <^fc ; *&&* «* **'"' T* ' .•.::•.••- LE ROMAN FLAMENCA TOME PREMIER LE ROMAN DE FLAMENCA D APRES LE MANUSCRIT UNIQUE DE CARCASSONNE TRADUIT ET ACCOMPAGNÉ D'UN VOCABULAIRE Deuxième édition entièrement refondue PAR Paul MEYER MEMBRE DE L INSTITUT TOME PREMIER 3 PARIS LIBRAIRIE EMILE BOUILLON, ÉDITEUR 67, RUE DE RICHELIEU, AU PREMIER I9OI AVANT-PROPOS La première édition du Roman de Flamenca parut en i86j. A cette époque, les études provençales, fort délaissées cbe\ nous depuis Raynouard, étaient loin du degré d'avancement qu'elles atteignent aujourd'hui. Une grande partie de la littérature était inédite ou ne pou- vait être étudiée que dans des éditions partielles et incorrectes ; les seuls secours pour l'interprétation des textes étaient le Lexique Roman de Raynouard, bien incomplet comme on sait, et quelques publications de Bartsch. La première édition d'un poème publié d'après un manuscrit unique et souvent corrompu devait néces- sairement se ressentir de ces conditions défavorables. Mais il y a plus : cette édition n'avait pas été conduite au point de perfection relative que comportait le temps où elle parut. Par suite de circonstances qu'il importe peu défaire connaître, je n'avais eu, au mois d'octobre 1862, qu'un temps fort limité pour faire la copie du manuscrit, et c'est seulement l'année suivante, Vimpres- sion déjà avancée, qu'il m'avait été possible de retourner à Carcassonne pour collationner les feuilles tirées et la copie non encore imprimée avec le manuscrit dont la communication à Paris m'avait été refusée. Malgré une révision attentive, dont les résultats sont consignés II AVANT-PROPOS dans un trop long errata, il resta dans ma première édition un nombre considérable d'incorrections (Jautes de lecture ou de ponctuation, fautes du manuscrit non corrigées ou mal corrigées, etc.), qui nuisent singulière- ment à l'intelligence du poème.
    [Show full text]
  • Ideari I Poètica De Josep Maria Capdevila
    VOLUM II ben legítim. I podríem repetir el vers ANTOLOGIA d’Ausies March: DE TEXTOS Excitant saber l’ignorança es desperta Per la dificultat d’accedir e al foll grosser tota cosa li és certa. directament als escrits de Josep Maria Capdevila, hem trans-crit una selecció Mirem, doncs, primerament, la de textos representatius, dividits en solidesa dels punts de partida. Mirem dues parts: I. Temes ideol_gics i de seguida si aquesta solidesa era reflexions sobre la crítica. només que imaginària. Era un miratge II.Comentaris de text i estudis de que una reflexió més sostinguda pot literatura. desfer. L'escepticisme absolut no pot I. PART existir. Almenys hauríem arribat a la IDEARI I PO_TICA veritat del mateix escepticisme; a una veritat que formularíem, si fa no fa, d'aquesta manera: "no ens podem L’ESCEPTICISME 1 adherir fermament a cap mena de veritat, perquè no tenim mitjans per No podem conèixer totes les coses. assolir un conven-ciment segur". Cada home no en pot conèixer gaires. Aquesta seria l'actitud de més seny, i La nostra coneixença és limitada. La més plena de veritat, és a dir, la més de cada home ho és més. Però quins filosòfica. L'escepticisme reduiria, límits té? I aquests límits, són doncs, al mínim la nostra coneixença. diferents per a cadascú? Hi ha veritats I res més. Qual-sevol doctrina, que asse-quibles a tothom? I, si fos així, estengués més el món de la nostra quines serien? Aquest és el problema coneixença, ja no seria escèptica de l'escepticisme. Si arribàvem a Encara que sigui només il!lusòria, concloure que qualsevol judici ens és una ombra, ha d’haver existida dubtós, ens hauríem de declarar fran- aquesta il!lusió, aquesta ombra.
    [Show full text]
  • Treinta Coniposiciones Del Trovador Cerverí De Girona
    Treinta coniposiciones del trovador Cerverí de Girona !3 presente trabajo tiene por finalidad ofrecer una visión general de la obra lirica del trovador catalin Ctrveri de Girona. En rigor no pasa de ser una aiitología en la que se ha seguido el criterio de ilicluir muesms dc los diversos tipos de poesia cidtivados por Cerveri, desde las composiciones de carácter mis tradicional y popular a aquellas en que el trovador se revela como un culrisimo representante del mis afiligranado trobar ric. Así pues, las trcint~.composiciones que incluyo han sido seleccionadas desde un punto de visn piiramente representativo dentro de la extensa obra de Cerverí, prcscindiendo del hecho de ser más o menos conocidas o de hallarse en uno'o en varios manuscritos. De este modo, qiiicn se interese por los cstudios de poesia medieval, o simplemente el lector curioso, hallará en el presente trabajo los elementos suficientes para formane una idea bastante exacta de la obra de Cervcri de Girona, cl más importante de los uovadorcs nacidos en Cataluña, después de Guilliem de Berguedán, y uno de los más notables de la lirica provenzal. Esto último todavía no ha sido reconocido, debida a que la obra de Cenrcri ha permanecido en su mayor parte desconocida para la investigacióii Iiasca hace relativamente poco. Apuntaré brevemente algunas noticias sobre Cerveri a fin de orientar a quien emprenda la lectura de la prcsente selección. De ningún uovador provenzal Iia llegado hasta nosotros producci6n ma- yor que la de C-rverí. Conservamos de él cicnto trece composiciones líri- cas y cinco poemas narrativos, al paso que de Guiraut Riquier - quc le sigue cn cxtensinn - poseanos ochenta y nueve obras liricas y quincc narrativas.
    [Show full text]
  • Lírica Trobadoresca a La Corona D'aragó: Estudi De Casos
    LÍRICA TROBADORESCA A LA CORONA D'ARAGÓ: ESTUDI DE CASOS Mariona Viñolas i Solés Per citar o enllaçar aquest document: Para citar o enlazar este documento: Use this url to cite or link to this publication: http://hdl.handle.net/10803/668984 http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement- NoComercial Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial licence TESI DOCTORAL LÍRICA TROBADORESCA A LA CORONA D’ARAGÓ: ESTUDI DE CASOS Mariona Viñolas i Solés 2018 TESI DOCTORAL LÍRICA TROBADORESCA A LA CORONA D’ARAGÓ: ESTUDI DE CASOS Annex I: Corpus de Trobadors Censats Annex II: Índex de Peces Censades Annex III: Estadística del Corpus de Trobadors Censats Mariona Viñolas i Solés 2018 PROGRAMA DE DOCTORAT EN CIÈNCIES HUMANES, DEL PATRIMONI I DE LA CULTURA Dirigida per: Miriam Cabré Ollé Tutora: Miriam Cabré Ollé Memòria presentada per optar al títol de Doctora per la Universitat de Girona 1 2 PUBLICACIONS DERIVADES DE LA TESI VIÑOLAS 2014: «The Image of Catalans in Troubadour Poetry», a Spaces of Knowledge: Four Dimensions of Medieval Thought, ed. N. Barrera, G. Pellissa-Prades et al., 89-100, Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing. VIÑOLAS 2017: «Els trobadors de Pere el Gran», a Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectives. Actes de l’XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans (Llèida, 2014), 629-641. CABRÉ, VIÑOLAS (en premsa): «Qui sont les troubadours catalans?», La réception des troubadours en Catalogne, ed.
    [Show full text]
  • La Disfressa De L'amor Cortès
    01. CANCIONERO 1 7/4/08 16:22 Página 9 View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositorio da Universidade da Coruña LA DISFRESSA DE L’AMOR CORTÈS: JOAN BERENGUER DE MASDOVELLES I EL SEU CANÇONER1 Vicenç Beltran Universitat de Barcelona Els estudis sobre l’amor cortès estan sortint progressivament del cercle viciós on voltaven sense parar des del segle passat, quan els més antics pro- vençalistes van descriure per primera vegada l’eròtica dels trobadors. L’anà- lisi de la doctrina exposada en la lírica provençal havia erigit una ètica i una metafísica que, amb més o menys distorsions, donava una explicació a les propostes del seus textos, de vegades sorprenents i fins i tot oposades al sentit comú i a no poques característiques de la societat i l’ètica medieval, intensament condicionada per la tradició eclesiàstica;2 la constatació d’al- tres visions del problema de l’amor a la mateixa literatura medieval, i molt en particular a les primeres novel·les artúriques, obligà ben aviat a remode- lar aquella teoria a fi de donar entrada a uns usos amorosos de vegades for- 1 Una primera versió d’aquest treball fou llegida al col·loqui “Subjectivitat, llengua i retòrica: Joan Berenguer de Masdovelles”, en Écrire sur soi en Catalogne au Moyen Âge, Université de la Sorbonne, Centre d’Études Catalanes, Paris, 14 de desembre de 2000, organitzat per les prof. M.-C. Zimmermann i D. de Coucelles. 2 La pedra fonamental de l’edifici és encara A. Jeanroy, La poésie lyrique des trou- badours, Paris-Toulouse, 1932, reimpressió facsimilar de Slatkine, Genève, 1973, cap.
    [Show full text]
  • El Rebuig De L'estimada Infidel Per Part Dels Trobadors
    ISABEL DE RIQUER MALA DOMNA I DONA DE MAL: EL REBUIG DE L’ESTIMADA INFIDEL PER PART DELS TROBADORS I DELS POETES CATALANS DE L’EDAT MITJANA Durant la baixa Edat Mitjana desenes d’escriptors es van dedicar a proferir dures crítiques contra les dones. En llatí o en romanç, en to seriós o festiu, en prosa o en vers, en estil elevat o amb obscenitat rebuscada, amb retòrica de filigrana o mitjançant proverbis i expressions col·loquials, cap dona no quedava a recer de les injúries: casades, solteres, vídues o monges; joves, madures o ancianes; cèlebres o anònimes. En totes elles, els homes hi veien un cúmul de vicis i enganys que divulgaven detallant-los fil per randa. Tot i això, és a dir, tot i conèixer-les tan bé, tot i sospitar-ne els ardits, els homes, des dels més sants fins als més savis o fins als més poderosos, tots havien caigut un cop i altre cop en el parany de la seducció. La llista dels «savis caiguts» es va anar ampliant fins a convertir-se en un topos literari de gran fortuna, al qual van recórrer molts escriptors durant segles. A Adam, Samsó, David i Salomó s’hi van afegir altres personatges de l’Antic i del Nou Testament (Lot, Josep, Nabot, Joan Baptista i Pere), de l’antiguitat grecollatina (Hipòlit, Agamèmnon, Virgili, Hèrcules, Paris, Costantí, Caplletra 39 (Tardor 2005), pp. 141-169 ISABEL DE RIQUER Aristòtil i Hipòcrates) i de les novel·les més importants de l’Edat Mitjana, com el rei Artús, Merlí, Tristany, Lancelot i molts més cavallers de la Taula Rodona.
    [Show full text]
  • 2017/I/4/1 Ed. Part 2
    menyimpulkan, dan kepekaan untuk mengansipasi. Kalau Cara pandang bersifat hampir 'meditaf', sebab diandaikan sebuah kejadian yang buruk sudah terjadi, orang cenderung bahwa kita dak banyak berkata-kata. Apakah itu yang hanya mengomentari, karena memang sudah dak bisa dimaksud Heidegger keka mengatakan bahwa kesadaran itu mencegah, kecuali berusaha memperbaiki kerusakan. Cara terus menerus berbicara dengan tetap diam? Keka terlalu pandang yang ditawarkan akademisi mungkin dak akan banyak menganalisis, kita dak akan mampu melihat apa mengubah mentalitas penyebab bencana, tetapi memberi yang (akan) terjadi. Memandang selalu adalah pilihan yang akan direkam dalam diri orang. mengansipasi. Mungkin tak semua kejadian dan bencana dapat kita cegah, tetapi sekurang-kurangnya kita akan lebih Kerangka pikir, atau kerangka pandang, seper ini bukan siap untuk menghadapinya dan, secara masuk akal, tanpa konsekuensi. Di wilayah keilmuan, sedak-daknya kita merencanakan apa yang perlu dilakukan untuk menjaga dak boleh memutlakkan hanya satu metode atau model. keseimbangan alam. Mengatakan bahwa “alam marah” di Metode penelian yang selama ini kita pakai sangat hadapan bencana yang terjadi dak akan menginspirasi tergantung pada model dan teori tertentu. Kalau tak ada siapapun, selain hanya bagus untuk berkhotbah. model, kita kebingungan. Itu ibarat mahasiswa yang melakukan penelian pustaka (desk research) namun dak Bukan Sekadar Menebak-Nebak menemukan satu buku pun untuk dianalisis. Karena Keteraturan dari dalam pada dasarnya adalah suatu memutlakkan model atau pustaka, kita terjerat pada cara paradigma ansipaf, yang mesnya diperkenalkan dan pikir tertentu yang menutup kemungkinan bagi cara pandang. diterapkan dalam metode-metode pembelajaran. Kadang- Menghitung dan merumuskan membutuhkan 'bahan' untuk kadang para mahasiswa baru dipaksa untuk bersentuhan dihitung dan dirumuskan, sedangkan membayangkan dan dengan permasalahan di masyarakat keka mereka harus mengimajikan (dari Ing.
    [Show full text]
  • ANTOLOGIA De Poemes Per Batxillerat
    ANTOLOGIA de poemes per batxillerat 14/01/2014 9:15 1 A la vora de la mar ROMANCER POPULAR A la vora de la mar no tinc moneda. n'hi ha una donzella, El meu pare té les claus que en brodava un mocador de l'arquimesa. que és per la reina. –No quedeu per diners no, Quan en fou a mig brodar gentil donzella. li manca seda; No quedeu per diners no, gira els ulls envers la mar; gentil donzella. veu una vela. No quedeu per diners, no, Veu venir un galió prou fio d'ella. tot vora terra, La donzella entra a la nau, en veu venir un mariner tria la seda. que una nau mena. Mentre va mercadejant Mariner, bon mariner, prompte navega. que en porteu seda? Mariner es posa a cantar –De quin color la voleu, cançons novelles. blanca o vermella ? Amb el cant del mariner –Vermelleta la vull jo, s'ha dormideta, que és millor seda; i amb el soroll de la mar vermelleta la vull jo, ella es desperta. que és per la reina. Quan ella s'ha despertat –Pugeu a dalt de la nau ja no veu terra, triareu d'ella. la nau és en alta mar, -Ai no! No hi puc pujar pel mar navega. 14/01/2014 9:15 2 —Mariner, bon mariner, L'una porta vestit d'or, torneu-me a terra, l'altre de seda, perquè els aires de la mar i jo pobreta de mi, me'n donen pena. de sargil negre. Això si que no ho faré, L'una és casada amb un Duc, que heu de ser meva; l'altra és princesa, set anys que vaig pel mar i jo pobreta de mi, per vos donzella.
    [Show full text]
  • Feminine Culpability Models in Fifteenth- Century Iberian Texts ______
    "FLIPPING THE SCRIPT": FEMININE CULPABILITY MODELS IN FIFTEENTH- CENTURY IBERIAN TEXTS ________________________________________________________________________ A Dissertation Submitted to the Temple University Graduate Board ________________________________________________________________________ In Partial Fulfillment of the Requirements for the Degree DOCTOR OF PHILOSOPHY ________________________________________________________________________ by Erica F. O'Brien August 2019 Examining Committee Members: Dr. Montserrat Piera, Advisory Chair, Department of Spanish and Portuguese Dr. Hiram Aldarondo, Department of Spanish and Portuguese Dr. Víctor Pueyo Zoco, Department of Spanish and Portuguese Dr. Adriano Duque, External Member, Villanova University © Copyright 2019 by __ Erica F. O'Brien__ All Rights Reserved ii ABSTRACT This dissertation explores the ways in which feminine culpability is verbally articulated by the male courtly lover to his beloved lady within the amorous relationship in three fifteenth-century Spanish sentimental novels: Diego de San Pedro’s Cárcel de amor, published in 1492, and two of Juan de Flores' sentimental novels, Grimalte y Gradissa and Grisel and Mirabella, both published in approximately 1495, and how these motifs of feminine culpability are subverted in the anonymous fifteenth-century Catalan chivalric novel Curial e Güelfa. This subversion of culpability motifs is facilitated in Curial e Güelfa since there is also a subversion of gender roles within the amorous relationship of the novel's protagonists:
    [Show full text]
  • Dialect of Catalan Or Autonomous Language?
    Annals of Language and Literature Volume 3, Issue 2, 2019, PP 9-18 ISSN 2637-5869 The Origins of Catalan, the Valencian: Dialect of Catalan or Autonomous Language? Ana Montaner Bueno, Andrés Montaner Bueno* Department of Language and Literature Didactics, University of Murcia, Spain *Corresponding Author: Andrés Montaner Bueno, Department of Language and Literature Didactics, University of Murcia, Spain, Email: [email protected] ABSTRACT When we talk about the spread of western Catalan beyond the Principality, we consider Valencian as a dialect of Catalan. This question has been one of the most discussed and controversial has aroused. That is why, we will treat the issue individually. To solve this dilemma, the first thing that we will consider is to define the concepts of language and dialect, to later consider the origins of the Valencian and from them to see if they really coincide with the characteristics that we have defined for the terms language and dialect. Keywords: Catalan; Valencian; language; dialect; autonomy; (in) dependence. THE CATALAN AND ITS DIALECTS Tarragona is divided between the eastern and western dialects. We understand by Catalan the language that for centuries has been spoken as vernacular in the Following its expansion to the south, beyond the Principality of Catalonia (Lérida, Barcelona, Principality, the western Catalan extends to the Tarragona and Gerona), in the valleys of non-Castilian part of the provinces of Castellón, Andorra, in the French department of the Valencia and Alicante, while the eastern branch Eastern Pyrenees, in the eastern part of Aragon, in the Balearic Islands. Following this criterion, in most of Valencia, in the Balearic Islands and we can reach a first dialectal division, which in the city of Alguer located on the northwest includes the following regions coast of the island of Sardinia.
    [Show full text]
  • El Sirventès En La Poesia Catalana Dels Segles Xiv-Xv: Un Catàleg
    El sirventès en la poesia catalana dels segles XIV-XV: un catàleg Albert Tomàs Monsó Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] https://orcid.org/0000-0002-1475-3973 Received 10/04/2018; accepted 08/06/2018 DOI: https://doi.org/10.7203/MCLM.5.12285 The sirventes in fourteenth- and fifteenth-century Catalan poetry: a catalogue Abstract The sirventes of the troubadour era has been broadly studied, but there are not overall explanations concerning the evolution of the sirventes genre in the Catalan-speaking lands of the fourteenth and fifteenth centuries. This paper propounds a catalogue of sirventesos concerning its historical development, the troubadour models, rhetorical and grammatical treatises, and genre assignment in rubrics.Our catalogue contains thirty-one Catalan sirventesos, including twenty-eight extant items and three items lost. In some cases the literary motifs of the sirventes cross boundaries in a process of poetic hybridization with other moral genres which borrow out themes, images and rhetorical strategies from the sirventes. In order to reflect this complexity, our catalogue also includes an annex with twenty-seven texts that are not properly sirventesos but, due to their idiosyncrasy, can be placed in the periphery of the genre. Keywords Medieval Catalan poetry; sirventes; war poetry; moral poetry; maldit; troubadour poetry; rhetorical and grammatical treatises; literary genres; catalogue. Magnificat Cultura i Literatura Medievals 5, 2018, 71-114. http://ojs.uv.es/index.php/MCLM ISSN 2386-8295 72 Tomàs, ‘El sirventès en la poesia catalana dels segles XIV-XV’ resum A diferència del que s’esdevé amb el sirventès trobadoresc, manquen aproximacions de conjunt que expliquin la continuïtat d’aquest gènere durant els segles XIV-XV als territoris de parla catalana.
    [Show full text]
  • <I>Arondeta De Ton Chantar M'azir</I>
    SOME L'ATRIBUCIO D'ARONDETA DE TON CHANTAR M'AZIR A Giulio Bertoni in memoriam En llur excellent bibliografia trobadoresca,' Pillet i Carstens inclouen entre les obres de Guillem de Bergueda, rota el n{ mero 21o.2a, una corn- posicib que algun altre provennalista opina que caldria assignar a un autor diferent del cavaller de vida agitadfssima que ens dona a coneixer l'antiga biografia.2 Em refereixo a la poesia Arondeta de ton chantar m'azir. Aquesta obra fou inventariada en el Verzeichniss de Bartsch 3 entre les anonimes, amb el ni mero 461.28, per Esser nomes conegut a l'illustre erudit alemany, dels dos que ]a contenen, el cannoner O,° el qual la porta, sense nom d'autor, entre dues cannons, tambe anonimes allf, de Folquet de Marselha.s Aquest manuscrit havia pertangut a l'humanista roma Fulvio Orsini (1529-1600)6 abans de passar, amb altres manuscrits, impresos, pintures i objectes diversos aplegats per ell, a formar part del fons de la Biblioteca Vaticana.' Fulvio Orsini, en la taula de concordances entre aquest ma- I. Bibliographic der Troubadours, von Dr. ALFRED PIGLET, Erganzt, weiterge- f6hrt and herausgegeben von Dr. HENRY CARSTENS (Halle 1933), 176 (eScchriften der Konigsberger Gelehrten G2sellschaft)), Sonderreihe, Bd. III). 2. Cf. l'edicio de JEAN BOUTIBRE, Les vidas des troubadours catalans, EUC, XXII (1936), 345-346 ( = aHomenatge a Antoni Rubio i Much)), III). 3. KARL BARTSCH, Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Literatur (>l- berfeld 1872), 197. 4. manuscrit lat. 3208 de la Biblioteca Vaticana de Roma. Cf. ALFRED JEANROY, Bibliographic sonrmaire des chansonniers provenyaux (manuscrits et editions) (Paris Ig16), 11-12 (CFMA, XVI), i PIGLET-CARSTENS, op.
    [Show full text]