DOCSLIB.ORG

Lírica Trobadoresca a La Corona D'aragó: Estudi De Casos

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Lírica Trobadoresca a La Corona D'aragó: Estudi De Casos LÍRICA TROBADORESCA A LA CORONA D'ARAGÓ: ESTUDI DE CASOS Mariona Viñolas i Solés Per citar o enllaçar aquest document: Para citar o enlazar este documento: Use this url to cite or link to this publication: http://hdl.handle.net/10803/668984 http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement- NoComercial Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial licence TESI DOCTORAL LÍRICA TROBADORESCA A LA CORONA D’ARAGÓ: ESTUDI DE CASOS Mariona Viñolas i Solés 2018 TESI DOCTORAL LÍRICA TROBADORESCA A LA CORONA D’ARAGÓ: ESTUDI DE CASOS Annex I: Corpus de Trobadors Censats Annex II: Índex de Peces Censades Annex III: Estadística del Corpus de Trobadors Censats Mariona Viñolas i Solés 2018 PROGRAMA DE DOCTORAT EN CIÈNCIES HUMANES, DEL PATRIMONI I DE LA CULTURA Dirigida per: Miriam Cabré Ollé Tutora: Miriam Cabré Ollé Memòria presentada per optar al títol de Doctora per la Universitat de Girona 1 2 PUBLICACIONS DERIVADES DE LA TESI VIÑOLAS 2014: «The Image of Catalans in Troubadour Poetry», a Spaces of Knowledge: Four Dimensions of Medieval Thought, ed. N. Barrera, G. Pellissa-Prades et al., 89-100, Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing. VIÑOLAS 2017: «Els trobadors de Pere el Gran», a Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectives. Actes de l’XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans (Llèida, 2014), 629-641. CABRÉ, VIÑOLAS (en premsa): «Qui sont les troubadours catalans?», La réception des troubadours en Catalogne, ed. M. Cabré, S. Martí i A. Rossich, Turnhout, Brepols. 3 4 Als meus pares, que m’han permès arribar fins aquí, al meu germà, la meva altra meitat, a la Miriam, que m’ha ajudat durant tants anys, i a en Quim, my funny Valentine. 5 6 A penas sai comensar un vers que volh far leuger e si n’ai pensat des er que·l fezes de tal razo que l’entenda tota gens e qu’el fass’a leu chantar; qu’eu·l fatz per pla deportar. Guiraut de Bornelh, A penas sai comensar (PC 242,11) 7 8 AGRAÏMENTS Aquesta tesi s’ha dut a terme entre els anys 2012-2017 en el marc de la beca predoctoral FI 2012 atorgada per la Generalitat de Catalunya. Així mateix, he format part de l’equip de treball dels Cançoners DB-RIALC, inscrit dins del projecte CODITECAM, dirigit per la professora Lola Badia i amb seu a la Universitat de Girona (FFI2011- 27844-C03-02). Recentment, també, he tingut l’oportunitat de col·laborar amb el projecte Troubadours and European Identity: The Case of the Catalan Courts, finançat per La Caixa (Recercaixa 2015 ACUP 00127). Finalment, voldria agrair el suport que l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes m’han brindat sempre, com a estudiant i com a col·laboradora, sobretot a la meva directora de tesi, la Dra. Miriam Cabré, al Dr. Sadurní Martí i al Dr. Francesc Montero, per guiar-me en les tan àrdues qüestions burocràtiques. 9 10 ÍNDEX GENERAL RESUMS TESI DOCTORAL ............................................................... 13 PREFACI ................................................................................................ 15 INTRODUCCIÓ .................................................................................... 21 ESTAT DE LA QÜESTIÓ .................................................................... 31 CAPÍTOL PRIMER ............................................................................... 59 ELS TROBADORS I LA CORONA D’ARAGÓ .................................. 59 L’herència de Ramon Berenguer IV.................................................. 59 Alfons I el Cast (1162-1196) ................................................................. 63 Pere I el Catòlic (1196-1213) ................................................................ 70 Jaume I el Conqueridor (1213-1276) ................................................... 75 Pere II el Gran (1276-1285) ................................................................. 82 CAPÍTOL SEGON ................................................................................. 89 ELS CATALANS A LA LÍRICA TROBADORESCA ......................... 89 CAPÍTOL TERCER ............................................................................ 105 PEIRE VIDAL, PAL·LADÍ D’ALFONS I EL CAST ........................ 105 (...1185-1207...) ....................................................................................... 105 El corpus relacionat amb la Corona d’Aragó .................................. 106 Anàlisi del corpus vidalià referent a la Corona d’Aragó ................. 111 1. Peces des de Tolosa .................................................................. 111 2. Peces des de la Corona d’Aragó ............................................... 115 3. Peces des de Provença .............................................................. 118 4. Peces des de Castella ................................................................ 121 5. Peces des de la Corona d’Aragó ............................................... 124 6. Peces des de Provença .............................................................. 141 7. Peces des de Terra Santa .......................................................... 143 8. Peces des del Carcassés ............................................................ 146 11 9. Peces des de Provença .............................................................. 148 10. Peces des de la Corona d’Aragó/Carcassès .......................... 157 11. Peces des de Provença ............................................................ 163 12. Peces des d’Itàlia ..................................................................... 165 13. Peces des de Castella .............................................................. 180 14. Peces des d’Itàlia ..................................................................... 184 15. Peces des de Malta .................................................................. 190 16. Peces des de Malta i Piemont ................................................. 193 CAPÍTOL QUART ............................................................................... 197 ELS TROBADORS DE PERE II EL GRAN .................................... 197 Anàlisi del corpus .............................................................................. 205 CONCLUSIONS .................................................................................. 219 ANNEX I .............................................................................................. 227 CORPUS DE TROBADORS CENSATS ........................................... 227 (per ordre alfabètic) .............................................................................. 227 ANNEX II ............................................................................................. 271 ÍNDEX DE PECES CENSADES ....................................................... 271 (per ordre numèric de PC) ................................................................... 271 MAPA D’OCCITÀNIA ........................................................................ 305 ANNEX III ........................................................................................... 309 ESTADÍSTICA DEL CORPUS DE TROBADORS CENSATS ...... 309 ORIGEN DELS TROBADORS CENSATS .................................. 309 REGNATS DE CONTACTE .......................................................... 311 REPERTORI DE GÈNERES ........................................................ 313 CANÇONERS I NOMBRE DE PECES ....................................... 316 ÍNDEX DE CANÇONERS CITATS ................................................. 319 BIBLIOGRAFIA................................................................................... 322 12 RESUMS TESI DOCTORAL [CAT] La present tesi ofereix un cens detallat de tots aquells trobadors per als quals s’ha proposat algun vincle amb la Corona d’Aragó, amb informació fonamental sobre els regnats de contacte, les composicions que fonamenten llur inclusió en aquest cens i dades relatives a les pròpies peces. Així mateix, es desenvolupen algunes qüestions que exemplifiquen el cas occità a la Corona d’Aragó, com són l’anàlisi del mot “català” en la lírica trobadoresca, la figura de Peire Vidal com a màxim exponent de la lírica en temps d’Alfons I i l’entorn de Pere II el Gran, en tant que mecenes. [CAST] La presente tesis ofrece un censo detallado de todos aquellos trobadores para los cuales se ha propuesto algun vínculo con la Corona de Aragón, con información fundamental sobre los reinados de contacto, las composiciones que cimientan su inclusión en este censo y datos relativos a las propias piezas. Así mismo, se desarrollan algunas cuestiones que ejemplifican el caso occitán en la Corona de Aragón, como son el análisis del vocablo “català” en la lírica trovadoresca, la figura de Peire Vidal como máximo exponente de la lírica en tiempos de Alfonso I y el entorno de Pedro II el Grande, como mecenas. [ENG] The present thesis provides a detailed census of all those troubadours for whom a link has been proposed with the Crown of Aragon, with fundamental information about the reigns of contact, the compositions that underlie their inclusion in this census and data related to the own pieces. Likewise, some issues that exemplify the Occitan case in the Crown of Aragon are developed, such as the analysis of the word "Catalan" in troubadour lyrics, the figure of Peire Vidal as the greatest figure of the lyrics in time of Alfhons Ist and the surroundings of Peter II the Great, as patron.
Load more

Recommended publications
  • Flamenca.Pdf
    <^fc ; *&&* «* **'"' T* ' .•.::•.••- LE ROMAN FLAMENCA TOME PREMIER LE ROMAN DE FLAMENCA D APRES LE MANUSCRIT UNIQUE DE CARCASSONNE TRADUIT ET ACCOMPAGNÉ D'UN VOCABULAIRE Deuxième édition entièrement refondue PAR Paul MEYER MEMBRE DE L INSTITUT TOME PREMIER 3 PARIS LIBRAIRIE EMILE BOUILLON, ÉDITEUR 67, RUE DE RICHELIEU, AU PREMIER I9OI AVANT-PROPOS La première édition du Roman de Flamenca parut en i86j. A cette époque, les études provençales, fort délaissées cbe\ nous depuis Raynouard, étaient loin du degré d'avancement qu'elles atteignent aujourd'hui. Une grande partie de la littérature était inédite ou ne pou- vait être étudiée que dans des éditions partielles et incorrectes ; les seuls secours pour l'interprétation des textes étaient le Lexique Roman de Raynouard, bien incomplet comme on sait, et quelques publications de Bartsch. La première édition d'un poème publié d'après un manuscrit unique et souvent corrompu devait néces- sairement se ressentir de ces conditions défavorables. Mais il y a plus : cette édition n'avait pas été conduite au point de perfection relative que comportait le temps où elle parut. Par suite de circonstances qu'il importe peu défaire connaître, je n'avais eu, au mois d'octobre 1862, qu'un temps fort limité pour faire la copie du manuscrit, et c'est seulement l'année suivante, Vimpres- sion déjà avancée, qu'il m'avait été possible de retourner à Carcassonne pour collationner les feuilles tirées et la copie non encore imprimée avec le manuscrit dont la communication à Paris m'avait été refusée. Malgré une révision attentive, dont les résultats sont consignés II AVANT-PROPOS dans un trop long errata, il resta dans ma première édition un nombre considérable d'incorrections (Jautes de lecture ou de ponctuation, fautes du manuscrit non corrigées ou mal corrigées, etc.), qui nuisent singulière- ment à l'intelligence du poème.
    [Show full text]
  • Ideari I Poètica De Josep Maria Capdevila
    VOLUM II ben legítim. I podríem repetir el vers ANTOLOGIA d’Ausies March: DE TEXTOS Excitant saber l’ignorança es desperta Per la dificultat d’accedir e al foll grosser tota cosa li és certa. directament als escrits de Josep Maria Capdevila, hem trans-crit una selecció Mirem, doncs, primerament, la de textos representatius, dividits en solidesa dels punts de partida. Mirem dues parts: I. Temes ideol_gics i de seguida si aquesta solidesa era reflexions sobre la crítica. només que imaginària. Era un miratge II.Comentaris de text i estudis de que una reflexió més sostinguda pot literatura. desfer. L'escepticisme absolut no pot I. PART existir. Almenys hauríem arribat a la IDEARI I PO_TICA veritat del mateix escepticisme; a una veritat que formularíem, si fa no fa, d'aquesta manera: "no ens podem L’ESCEPTICISME 1 adherir fermament a cap mena de veritat, perquè no tenim mitjans per No podem conèixer totes les coses. assolir un conven-ciment segur". Cada home no en pot conèixer gaires. Aquesta seria l'actitud de més seny, i La nostra coneixença és limitada. La més plena de veritat, és a dir, la més de cada home ho és més. Però quins filosòfica. L'escepticisme reduiria, límits té? I aquests límits, són doncs, al mínim la nostra coneixença. diferents per a cadascú? Hi ha veritats I res més. Qual-sevol doctrina, que asse-quibles a tothom? I, si fos així, estengués més el món de la nostra quines serien? Aquest és el problema coneixença, ja no seria escèptica de l'escepticisme. Si arribàvem a Encara que sigui només il!lusòria, concloure que qualsevol judici ens és una ombra, ha d’haver existida dubtós, ens hauríem de declarar fran- aquesta il!lusió, aquesta ombra.
    [Show full text]
  • Haïïeací I Reclams Aprens De Tarifa
    flARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIES I ANUNCIS REDACCIÓ I IMPREMTA c Carrer de Ferlandinai 7,9 i 11 10 cèntim (Prop de 1» Pinça dels Àngel»» Prens de subscripció Telèfon num 4396-A ADMITSTISTRACIÓ Rambla de St. Josep, 16, principal Telèfon 184 A Cnió postal •25 | Anuncis esqueles comunicats HaÏÏeací i reclams aprens de tarifa. Any XXXV1IL.N.0 10 oS3 Barcelona: Divendres, 3i d'aeost de 1928 Bdioió del vespre D'efectes Fricció antireumàtica sorprenents per a absolutament TOCADOR I BANY antisèptica i de Remei infal·lible contra perfum característic iota erupció EU seus meravellosos resul• tats han obtingut ei Bioua GRAN D PRIX en l'exposició intern., o i' de Liè'e 1921 DE VENDA en farmàcies ProTeldon d» la Brtal C- perfumeries I establiments ortopèdica Dipòsit: Laboratori Dr. VILAOOT Consell de Cant, W dores dels esperamlstes actuals amb curs (Geometria AnaUtlca). cinc ho- que val la pena, 1 que és una beUa Notes polítiques el senyor Ponsà. les que demostren Diumenge hl haurà Ofici solemne cripció haurà d'ésser tancat dintre r*í setmanals tombi nades, tres d'o• a la parròquia i. n la tarda, desprús pocs dies. per .tal aue aquells mostra de realització periodisUca, Notes personals la tasca, sense precedents, de la ral i ducs de pràcUquM. Cultura Municipal. Encatfi hl ha del Sant Rosari, la processó recor• que vulguin formar part del romiat• A MANRESA IVrcer any. — Mecànics, tres hores rerà els carrers del poble. L'endemà ge s'allistin tot seguit. digna, certamen:, de la. tradició del més. que deien els oradora del aecie dit diari.
    [Show full text]
  • La Disfressa De L'amor Cortès
    01. CANCIONERO 1 7/4/08 16:22 Página 9 View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositorio da Universidade da Coruña LA DISFRESSA DE L’AMOR CORTÈS: JOAN BERENGUER DE MASDOVELLES I EL SEU CANÇONER1 Vicenç Beltran Universitat de Barcelona Els estudis sobre l’amor cortès estan sortint progressivament del cercle viciós on voltaven sense parar des del segle passat, quan els més antics pro- vençalistes van descriure per primera vegada l’eròtica dels trobadors. L’anà- lisi de la doctrina exposada en la lírica provençal havia erigit una ètica i una metafísica que, amb més o menys distorsions, donava una explicació a les propostes del seus textos, de vegades sorprenents i fins i tot oposades al sentit comú i a no poques característiques de la societat i l’ètica medieval, intensament condicionada per la tradició eclesiàstica;2 la constatació d’al- tres visions del problema de l’amor a la mateixa literatura medieval, i molt en particular a les primeres novel·les artúriques, obligà ben aviat a remode- lar aquella teoria a fi de donar entrada a uns usos amorosos de vegades for- 1 Una primera versió d’aquest treball fou llegida al col·loqui “Subjectivitat, llengua i retòrica: Joan Berenguer de Masdovelles”, en Écrire sur soi en Catalogne au Moyen Âge, Université de la Sorbonne, Centre d’Études Catalanes, Paris, 14 de desembre de 2000, organitzat per les prof. M.-C. Zimmermann i D. de Coucelles. 2 La pedra fonamental de l’edifici és encara A. Jeanroy, La poésie lyrique des trou- badours, Paris-Toulouse, 1932, reimpressió facsimilar de Slatkine, Genève, 1973, cap.
    [Show full text]
  • El Rebuig De L'estimada Infidel Per Part Dels Trobadors
    ISABEL DE RIQUER MALA DOMNA I DONA DE MAL: EL REBUIG DE L’ESTIMADA INFIDEL PER PART DELS TROBADORS I DELS POETES CATALANS DE L’EDAT MITJANA Durant la baixa Edat Mitjana desenes d’escriptors es van dedicar a proferir dures crítiques contra les dones. En llatí o en romanç, en to seriós o festiu, en prosa o en vers, en estil elevat o amb obscenitat rebuscada, amb retòrica de filigrana o mitjançant proverbis i expressions col·loquials, cap dona no quedava a recer de les injúries: casades, solteres, vídues o monges; joves, madures o ancianes; cèlebres o anònimes. En totes elles, els homes hi veien un cúmul de vicis i enganys que divulgaven detallant-los fil per randa. Tot i això, és a dir, tot i conèixer-les tan bé, tot i sospitar-ne els ardits, els homes, des dels més sants fins als més savis o fins als més poderosos, tots havien caigut un cop i altre cop en el parany de la seducció. La llista dels «savis caiguts» es va anar ampliant fins a convertir-se en un topos literari de gran fortuna, al qual van recórrer molts escriptors durant segles. A Adam, Samsó, David i Salomó s’hi van afegir altres personatges de l’Antic i del Nou Testament (Lot, Josep, Nabot, Joan Baptista i Pere), de l’antiguitat grecollatina (Hipòlit, Agamèmnon, Virgili, Hèrcules, Paris, Costantí, Caplletra 39 (Tardor 2005), pp. 141-169 ISABEL DE RIQUER Aristòtil i Hipòcrates) i de les novel·les més importants de l’Edat Mitjana, com el rei Artús, Merlí, Tristany, Lancelot i molts més cavallers de la Taula Rodona.
    [Show full text]
  • 2017/I/4/1 Ed. Part 2
    menyimpulkan, dan kepekaan untuk mengansipasi. Kalau Cara pandang bersifat hampir 'meditaf', sebab diandaikan sebuah kejadian yang buruk sudah terjadi, orang cenderung bahwa kita dak banyak berkata-kata. Apakah itu yang hanya mengomentari, karena memang sudah dak bisa dimaksud Heidegger keka mengatakan bahwa kesadaran itu mencegah, kecuali berusaha memperbaiki kerusakan. Cara terus menerus berbicara dengan tetap diam? Keka terlalu pandang yang ditawarkan akademisi mungkin dak akan banyak menganalisis, kita dak akan mampu melihat apa mengubah mentalitas penyebab bencana, tetapi memberi yang (akan) terjadi. Memandang selalu adalah pilihan yang akan direkam dalam diri orang. mengansipasi. Mungkin tak semua kejadian dan bencana dapat kita cegah, tetapi sekurang-kurangnya kita akan lebih Kerangka pikir, atau kerangka pandang, seper ini bukan siap untuk menghadapinya dan, secara masuk akal, tanpa konsekuensi. Di wilayah keilmuan, sedak-daknya kita merencanakan apa yang perlu dilakukan untuk menjaga dak boleh memutlakkan hanya satu metode atau model. keseimbangan alam. Mengatakan bahwa “alam marah” di Metode penelian yang selama ini kita pakai sangat hadapan bencana yang terjadi dak akan menginspirasi tergantung pada model dan teori tertentu. Kalau tak ada siapapun, selain hanya bagus untuk berkhotbah. model, kita kebingungan. Itu ibarat mahasiswa yang melakukan penelian pustaka (desk research) namun dak Bukan Sekadar Menebak-Nebak menemukan satu buku pun untuk dianalisis. Karena Keteraturan dari dalam pada dasarnya adalah suatu memutlakkan model atau pustaka, kita terjerat pada cara paradigma ansipaf, yang mesnya diperkenalkan dan pikir tertentu yang menutup kemungkinan bagi cara pandang. diterapkan dalam metode-metode pembelajaran. Kadang- Menghitung dan merumuskan membutuhkan 'bahan' untuk kadang para mahasiswa baru dipaksa untuk bersentuhan dihitung dan dirumuskan, sedangkan membayangkan dan dengan permasalahan di masyarakat keka mereka harus mengimajikan (dari Ing.
    [Show full text]
  • ANTOLOGIA De Poemes Per Batxillerat
    ANTOLOGIA de poemes per batxillerat 14/01/2014 9:15 1 A la vora de la mar ROMANCER POPULAR A la vora de la mar no tinc moneda. n'hi ha una donzella, El meu pare té les claus que en brodava un mocador de l'arquimesa. que és per la reina. –No quedeu per diners no, Quan en fou a mig brodar gentil donzella. li manca seda; No quedeu per diners no, gira els ulls envers la mar; gentil donzella. veu una vela. No quedeu per diners, no, Veu venir un galió prou fio d'ella. tot vora terra, La donzella entra a la nau, en veu venir un mariner tria la seda. que una nau mena. Mentre va mercadejant Mariner, bon mariner, prompte navega. que en porteu seda? Mariner es posa a cantar –De quin color la voleu, cançons novelles. blanca o vermella ? Amb el cant del mariner –Vermelleta la vull jo, s'ha dormideta, que és millor seda; i amb el soroll de la mar vermelleta la vull jo, ella es desperta. que és per la reina. Quan ella s'ha despertat –Pugeu a dalt de la nau ja no veu terra, triareu d'ella. la nau és en alta mar, -Ai no! No hi puc pujar pel mar navega. 14/01/2014 9:15 2 —Mariner, bon mariner, L'una porta vestit d'or, torneu-me a terra, l'altre de seda, perquè els aires de la mar i jo pobreta de mi, me'n donen pena. de sargil negre. Això si que no ho faré, L'una és casada amb un Duc, que heu de ser meva; l'altra és princesa, set anys que vaig pel mar i jo pobreta de mi, per vos donzella.
    [Show full text]
  • Feminine Culpability Models in Fifteenth- Century Iberian Texts ______
    "FLIPPING THE SCRIPT": FEMININE CULPABILITY MODELS IN FIFTEENTH- CENTURY IBERIAN TEXTS ________________________________________________________________________ A Dissertation Submitted to the Temple University Graduate Board ________________________________________________________________________ In Partial Fulfillment of the Requirements for the Degree DOCTOR OF PHILOSOPHY ________________________________________________________________________ by Erica F. O'Brien August 2019 Examining Committee Members: Dr. Montserrat Piera, Advisory Chair, Department of Spanish and Portuguese Dr. Hiram Aldarondo, Department of Spanish and Portuguese Dr. Víctor Pueyo Zoco, Department of Spanish and Portuguese Dr. Adriano Duque, External Member, Villanova University © Copyright 2019 by __ Erica F. O'Brien__ All Rights Reserved ii ABSTRACT This dissertation explores the ways in which feminine culpability is verbally articulated by the male courtly lover to his beloved lady within the amorous relationship in three fifteenth-century Spanish sentimental novels: Diego de San Pedro’s Cárcel de amor, published in 1492, and two of Juan de Flores' sentimental novels, Grimalte y Gradissa and Grisel and Mirabella, both published in approximately 1495, and how these motifs of feminine culpability are subverted in the anonymous fifteenth-century Catalan chivalric novel Curial e Güelfa. This subversion of culpability motifs is facilitated in Curial e Güelfa since there is also a subversion of gender roles within the amorous relationship of the novel's protagonists:
    [Show full text]
  • El Sirventès En La Poesia Catalana Dels Segles Xiv-Xv: Un Catàleg
    El sirventès en la poesia catalana dels segles XIV-XV: un catàleg Albert Tomàs Monsó Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] https://orcid.org/0000-0002-1475-3973 Received 10/04/2018; accepted 08/06/2018 DOI: https://doi.org/10.7203/MCLM.5.12285 The sirventes in fourteenth- and fifteenth-century Catalan poetry: a catalogue Abstract The sirventes of the troubadour era has been broadly studied, but there are not overall explanations concerning the evolution of the sirventes genre in the Catalan-speaking lands of the fourteenth and fifteenth centuries. This paper propounds a catalogue of sirventesos concerning its historical development, the troubadour models, rhetorical and grammatical treatises, and genre assignment in rubrics.Our catalogue contains thirty-one Catalan sirventesos, including twenty-eight extant items and three items lost. In some cases the literary motifs of the sirventes cross boundaries in a process of poetic hybridization with other moral genres which borrow out themes, images and rhetorical strategies from the sirventes. In order to reflect this complexity, our catalogue also includes an annex with twenty-seven texts that are not properly sirventesos but, due to their idiosyncrasy, can be placed in the periphery of the genre. Keywords Medieval Catalan poetry; sirventes; war poetry; moral poetry; maldit; troubadour poetry; rhetorical and grammatical treatises; literary genres; catalogue. Magnificat Cultura i Literatura Medievals 5, 2018, 71-114. http://ojs.uv.es/index.php/MCLM ISSN 2386-8295 72 Tomàs, ‘El sirventès en la poesia catalana dels segles XIV-XV’ resum A diferència del que s’esdevé amb el sirventès trobadoresc, manquen aproximacions de conjunt que expliquin la continuïtat d’aquest gènere durant els segles XIV-XV als territoris de parla catalana.
    [Show full text]
  • <I>Arondeta De Ton Chantar M'azir</I>
    SOME L'ATRIBUCIO D'ARONDETA DE TON CHANTAR M'AZIR A Giulio Bertoni in memoriam En llur excellent bibliografia trobadoresca,' Pillet i Carstens inclouen entre les obres de Guillem de Bergueda, rota el n{ mero 21o.2a, una corn- posicib que algun altre provennalista opina que caldria assignar a un autor diferent del cavaller de vida agitadfssima que ens dona a coneixer l'antiga biografia.2 Em refereixo a la poesia Arondeta de ton chantar m'azir. Aquesta obra fou inventariada en el Verzeichniss de Bartsch 3 entre les anonimes, amb el ni mero 461.28, per Esser nomes conegut a l'illustre erudit alemany, dels dos que ]a contenen, el cannoner O,° el qual la porta, sense nom d'autor, entre dues cannons, tambe anonimes allf, de Folquet de Marselha.s Aquest manuscrit havia pertangut a l'humanista roma Fulvio Orsini (1529-1600)6 abans de passar, amb altres manuscrits, impresos, pintures i objectes diversos aplegats per ell, a formar part del fons de la Biblioteca Vaticana.' Fulvio Orsini, en la taula de concordances entre aquest ma- I. Bibliographic der Troubadours, von Dr. ALFRED PIGLET, Erganzt, weiterge- f6hrt and herausgegeben von Dr. HENRY CARSTENS (Halle 1933), 176 (eScchriften der Konigsberger Gelehrten G2sellschaft)), Sonderreihe, Bd. III). 2. Cf. l'edicio de JEAN BOUTIBRE, Les vidas des troubadours catalans, EUC, XXII (1936), 345-346 ( = aHomenatge a Antoni Rubio i Much)), III). 3. KARL BARTSCH, Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Literatur (>l- berfeld 1872), 197. 4. manuscrit lat. 3208 de la Biblioteca Vaticana de Roma. Cf. ALFRED JEANROY, Bibliographic sonrmaire des chansonniers provenyaux (manuscrits et editions) (Paris Ig16), 11-12 (CFMA, XVI), i PIGLET-CARSTENS, op.
    [Show full text]
  • La Poesia Oggettiva Nella Letteratura Catalana Medioevale
    Università degli Studi di Napoli Federico II Dottorato di ricerca in Filologia moderna Coordinatore: Prof. Costanzo Di Girolamo Tesi di dottorato Ciclo XIX La poesia oggettiva nella letteratura catalana medioevale Candidato: Dott. Michela Letizia Tutore: Prof. Anna Maria Compagna Napoli 2007 Indice Elementi dialogici e elementi narrativi nella poesia catalana dei secoli XIV e XV 1. La concezione della cultura e della poesia nel Medioevo 2. Le possibilità espressive del codice lirico 3. Lo spazio della lirica 4. La poesia lirica catalana in rapporto a quella provenzale 5. Le trasformazioni dell’universo lirico: la monologicità infranta 6. Criteri della ricerca: alcuni esempi 7. Il discorso e la narrazione nella lirica 8. Le molteplici strade della lirica 9. Alcuni criteri formali 10. La verosimiglianza della lirica 11. Un tentativo di catalogazione 12. Bibliografia Indice dei testi 1) R. 0. 59 Força·m destreny, molt discreta senyora ; 2) R. 0.46bis (ex 80.1) Enamorats, planyeu tots e plorau 3) R. 0e8 . James degu ama lo que no veu 4) R. 64.2 Pus flach sou que nulha stopa 5) R. 64.3 Reyna de pretz, doctrina dels saubens 6) R. 67.4 Ffins aci me ’veu mostrada 7) R. 145 No ha molts jorns, parlant ab una dona 8) R. 183.3, 183.3a = 67.13 En Fogassot, pus sou enamorat 9) R. 183.2 A[n]cios tot de l’amagat engan 10) R. 30.8 1 Vos, en Galant, vergonya teniu poca 1 11) R. 127.2 O Deu, e quin sospirar 12) R. 131.1 Jo crech sapiau la casa 13) R.
    [Show full text]
  • This Electronic Thesis Or Dissertation Has Been Downloaded from the King’S Research Portal At
    This electronic thesis or dissertation has been downloaded from the King’s Research Portal at https://kclpure.kcl.ac.uk/portal/ Dialogue and dialectic in twelfth- and thirteenth-century Occitan and old French courtly lyric and narrative Barker, Camilla Awarding institution: King's College London The copyright of this thesis rests with the author and no quotation from it or information derived from it may be published without proper acknowledgement. END USER LICENCE AGREEMENT Unless another licence is stated on the immediately following page this work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International licence. https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ You are free to copy, distribute and transmit the work Under the following conditions: Attribution: You must attribute the work in the manner specified by the author (but not in any way that suggests that they endorse you or your use of the work). Non Commercial: You may not use this work for commercial purposes. No Derivative Works - You may not alter, transform, or build upon this work. Any of these conditions can be waived if you receive permission from the author. Your fair dealings and other rights are in no way affected by the above. Take down policy If you believe that this document breaches copyright please contact [email protected] providing details, and we will remove access to the work immediately and investigate your claim. Download date: 27. Sep. 2021 This electronic theses or dissertation has been downloaded from the King’s Research Portal at https://kclpure.kcl.ac.uk/portal/ Title: Dialogue and dialectic in twelfth- and thirteenth-century Occitan and old French courtly lyric and narrative Author: Camilla Barker The copyright of this thesis rests with the author and no quotation from it or information derived from it may be published without proper acknowledgement.
    [Show full text]