La Poesia Oggettiva Nella Letteratura Catalana Medioevale

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

La Poesia Oggettiva Nella Letteratura Catalana Medioevale Università degli Studi di Napoli Federico II Dottorato di ricerca in Filologia moderna Coordinatore: Prof. Costanzo Di Girolamo Tesi di dottorato Ciclo XIX La poesia oggettiva nella letteratura catalana medioevale Candidato: Dott. Michela Letizia Tutore: Prof. Anna Maria Compagna Napoli 2007 Indice Elementi dialogici e elementi narrativi nella poesia catalana dei secoli XIV e XV 1. La concezione della cultura e della poesia nel Medioevo 2. Le possibilità espressive del codice lirico 3. Lo spazio della lirica 4. La poesia lirica catalana in rapporto a quella provenzale 5. Le trasformazioni dell’universo lirico: la monologicità infranta 6. Criteri della ricerca: alcuni esempi 7. Il discorso e la narrazione nella lirica 8. Le molteplici strade della lirica 9. Alcuni criteri formali 10. La verosimiglianza della lirica 11. Un tentativo di catalogazione 12. Bibliografia Indice dei testi 1) R. 0. 59 Força·m destreny, molt discreta senyora ; 2) R. 0.46bis (ex 80.1) Enamorats, planyeu tots e plorau 3) R. 0e8 . James degu ama lo que no veu 4) R. 64.2 Pus flach sou que nulha stopa 5) R. 64.3 Reyna de pretz, doctrina dels saubens 6) R. 67.4 Ffins aci me ’veu mostrada 7) R. 145 No ha molts jorns, parlant ab una dona 8) R. 183.3, 183.3a = 67.13 En Fogassot, pus sou enamorat 9) R. 183.2 A[n]cios tot de l’amagat engan 10) R. 30.8 1 Vos, en Galant, vergonya teniu poca 1 11) R. 127.2 O Deu, e quin sospirar 12) R. 131.1 Jo crech sapiau la casa 13) R. 192.1e De res no he carestia ; R. 192.1h Mon bon amic, sa- biatz que l’altre dia 14) R. 192.5 No fonc donat tal joy en tot lo setgle 15) R. 103.8 Ab quin turment he pena conguoxosa 16) R. 103.115 Per que·m digues que, sens vostre voler 17) R. 103.96 Morir me cuyt de dol e gran faunia 18) R. 103.127 Pus en tal punt m’avets, dona, portat 19) R. 103.83 L’enyorament qui·m vench, de vos pertint 20) R. 103.431 Despuyxs partim de la bona ciutat 21) R. 103.108 No·t merevells com voler te retempta 22) R. 103.134 Pus vey que us plau per vos vaga rodan 23) R. 103.174 Volentat gran ez amor, tot ensemps 24) R 90.6 Glorios es l’om qui no sent d’amor 25) R. 94.54 Malventuros no deu cerquar Ventura 26) R. 94.64 No·m fall recort del temps tan delitos 27) R. 94.79 Per molt amar ma vida es en dupte 28) R. 164.9 Enyorament, enuig, dol e desir 29) R. 175.10 Lo meu deport es poder vos mirar 30) R. 154a.2 (ex 154.18, 154a.1, 154.5, 154.7) Ma gran caritat, amor e llarguesa 2 Elementi dialogici e elementi narrativi nella poesia catalana dei secoli XIV e XV 1. La concezione della cultura e della poesia nel Medioevo Le forme della letteratura, questi oggetti mutevoli, come mutevoli sono la mente e lo stato d’animo dell’uomo che, di volta in volta, li produce. Come si presenta ai nostri occhi il molteplice mondo medievale? In quali strade conduce, in particolare, la sua poesia? Perché di un genere specifico noi ci occupiamo, e perché, di questo genere, vogliamo osservare le trasformazio- ni, in attesa di cogliere un indizio, di imbatterci in una pista, di trovare una pa- rola che definisca. La parola illumina le cose, dà loro un contorno: ma quando l’universo che osserviamo è così mobile, sembra davvero arduo tentare di sco- prirne le leggi che lo regolano. Guardare da vicino la poesia può rivelarsi un mezzo di conoscenza: non di necessità attraverso un itinerario cronologico o evolutivo, ma che risulti legato alla esperienza, la sola che possa offrire una visione non prestabilita, ma vicina alle cose e alla loro realtà. Nel Medioevo esiste uno stretto legame tra le parole e le cose che le nomi- nano: i nomi sono il corrispettivo delle cose, e questo carattere necessario e non casuale sembra non lasciare margine di errore. Tale reciproca relazione tra la realtà e le parole che la nominano presuppone un principio, che costituisce una delle espressioni più rappresentative di questa epoca: quello della somi- glianza 1. Esso regola tutte le cose del mondo: in virtù della sua azione costante, ogni elemento vivente è in relazione con il Tutto, compreso l’uomo, il cui organi- smo è in rapporto di proporzione con il cielo come con le piante, e la cui esi- stenza è inserita entro un disegno vasto di corrispondenze, tutte chiaramente percepibili perché cosparse di segni. La conoscenza dunque, procede attraverso la similitudine: si può conoscere solo ciò che è simile, solo ciò che si svela attraverso una somiglianza o una analogia, e questo spiega, ad esempio, il motivo per cui, nella cultura medieva- le, ogni manifestazione letteraria non conta tanto nel suo aspetto di novità, ma nel modo in cui conferma quanto già parte di un orizzonte noto 2, che non con- templa la variazione, ma solo la ripetizione del somigliante universale, pur va- riamente declinato. 1 Foucault M., 1966, pp. 31-59. 2. Jauss H. R 1989, p. 7 : «il lettore medievale poteva trovare estremamente piace- voli dei testi, proprio perchè gli raccontavano quanto egli già sapeva e perchè lo soddi- faceva pienamente trovare ogni cosa al suo posto nel modello del mondo». 3 L’uomo risulta perfettamente inserito in questo cosmo di ordinate presenze, e la sua stessa esistenza, come abbiamo visto, ne fa parte, in un ordinamento compatto e necessario. La visione che abbiamo è quella di un prisma: su ciascun lato si stagliano delle figure che si muovono entro uno spazio chiuso e ben delimitato, dove l’orizzonte possibile e pensabile è soltanto quello conosciuto. Ciascuna di queste figure è intenta al suo lavoro: collabora all’armonia del mondo in cui vive, contribuisce a mettere ogni cosa al suo posto, è parte di un sistema non equivoco. La poesia non fa eccezione: essa diviene il luogo in cui si rispecchia una realtà nota, i cui caratteri contribuisce a definire, ma che sembra destinata a ri- petere i meccanismi stessi che hanno presieduto al suo nascere. La creazione poetica infatti, si dispone secondo una trama di relazioni significative e simbo- liche 3, e il suo discorso non assume mai un valore di contestazione dell’esistente, ma mira anzi a confermarne in ogni sua parte l’organizzazione e la tenuta. Il mondo della esperienza resta al di là della sua codificazione, lontano dal- la vista: la poesia sembra farne a meno, privandosi dei suoi residui, che sono respinti ai margini senza trovare spazio. Allo stile poetico rimane estraneo ogni rapporto con la coscienza della pro- pria storicità: la lingua del genere poetico, per dirla con Bachtin 4, è un unico mondo tolemaico, fuori del quale non c’è nulla e di nulla c’è bisogno. Il poeta si identifica con la propria lingua, e le contraddizioni del reale, se pure sono presenti, vengono filtrate e annullate dalla «coerenza monologica» della poesia. La soggettività del poeta è il risultato di una condizione di uniformità e a- desione al proprio mondo, che gli detta i modi del suo comunicare, e i senti- menti che definiscono ogni suo stato. La poesia nel Medioevo dunque, non è veramente comunicativa, se con questo aggettivo si intende la scelta, da parte dell’autore, di un luogo o di una prospettiva da cui osservare la realtà, per intervenire su di essa, comunicando appunto gli esiti che questo intervento diretto e non mediato ha sortito. Essa è, semmai, il luogo in cui i conflitti del reale trovano una espressione unica e tipizzata, consistente nella costante impossibilità di realizzazione del desiderio amoroso, e nel perpetuo riprodursi di questo stesso desiderio, attra- verso un canto in cui l’«io» del poeta è al centro della scena, e il «tu» a cui il 3 Varvaro, A. 1985, p. 65. 4 Bachtin, M. 1979, pp. 83-108. 4 soggetto si rivolge non è altro che una proiezione di sé, in un gioco di superfici specchianti, anche se sempre variate 5. L’io lirico ha un’esistenza grammaticale 6: la canzone è un sistema espressi- vo fondato sulla polarizzazione tra questo io e il termine a cui, nella finzione poetica, si rivolge ( tu o voi ). Queste due voci che, come abbiamo detto, si riducono ad una sola, si collo- cano in un eterno presente, senza che nessun evento o avvenimento giungano a disegnare scenari ulteriori, che non siano quelli della realtà in atto, momenta- nea, interamente affidata all’istanza del discorso, e esistente solo in seno ad essa. Non ci sono gli altri, né le voci altrui, né il mormorio del mondo di fuori: manca la contingenza, sentita certamente come estranea all’istantaneità e alla introversione liriche. Va da sé che la soggettività di questa espressione poetica, proprio perché deriva i suoi mezzi espressivi e le sue forme dalla tradizione, è tale solo perché in essa domina una monologicità che regge le fila del dire poetico, ma che non corrisponde sempre ad una sincerità dell’ispirazione. In questo universo denso e continuo, non discreto e separato, sembra ridursi lo spazio di una espressione che non sia la mera ripetizione di un codice dato: tale codice agisce da centro di attrazione costante, e il poeta ne è irrimedia- bilmente sedotto, facendo di questa seduzione la spinta della sua attività poeti- ca, che quindi poggia su un materiale noto, che già contiene le tracce di ogni possibile invenzione e composizione.
Recommended publications
  • A Bibliographical Guide to the Study of the Troubadours and Old Occitan Literature
    A Bibliographical Guide to the Study of the Troubadours and Old Occitan Literature Robert A. Taylor RESEARCH IN MEDIEVAL CULTURE Bibliographical Guide to the Study of the Troubadours and Old Occitan Literature Medieval Institute Publications is a program of The Medieval Institute, College of Arts and Sciences Bibliographical Guide to the Study of the Troubadours and Old Occitan Literature Robert A. Taylor MEDIEVAL INSTITUTE PUBLICATIONS Western Michigan University Kalamazoo Copyright © 2015 by the Board of Trustees of Western Michigan University All rights reserved Manufactured in the United States of America This book is printed on acid-free paper. Library of Congress Cataloging-in-Publication Data Taylor, Robert A. (Robert Allen), 1937- Bibliographical guide to the study of the troubadours and old Occitan literature / Robert A. Taylor. pages cm Includes index. Summary: "This volume provides offers an annotated listing of over two thousand recent books and articles that treat all categories of Occitan literature from the earli- est enigmatic texts to the works of Jordi de Sant Jordi, an Occitano-Catalan poet who died young in 1424. The works chosen for inclusion are intended to provide a rational introduction to the many thousands of studies that have appeared over the last thirty-five years. The listings provide descriptive comments about each contri- bution, with occasional remarks on striking or controversial content and numerous cross-references to identify complementary studies or differing opinions" -- Pro- vided by publisher. ISBN 978-1-58044-207-7 (Paperback : alk. paper) 1. Provençal literature--Bibliography. 2. Occitan literature--Bibliography. 3. Troubadours--Bibliography. 4. Civilization, Medieval, in literature--Bibliography.
    [Show full text]
  • Sin Título-1
    POESIES FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció Estudis Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA Estudis, 40 POESIES per ANTONI VALLMANYA Edició crítica de JAUME AUFERIL Pròleg d’EULÀLIA DURAN BARCELONA, 2007 © Jaume Auferil i Bea, 2007 Edita: Pagès Editors Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: setembre de 2007 ISBN: 978-84-9779-570-8 Dipòsit legal: L-1.191-2007 Impressió: Arts Gràfi ques Bobalà, S L Enquadernació: Fontanet Als meus professors Danièle i Enrico Musacchio, amb afecte i agraïment Índex Introducció. Antoni Vallmanya, poeta i notari ...................... 11 El poeta ................................................................................... 11 El notari .................................................................................. 13 La formació dels notaris ....................................................... 19 La literatura medieval com a esbarjo col·lectiu .................... 20 La divulgació oral de la literatura medieval...................... 20 El monestir de Valldonzella.................................................. 31 La poesia d’Antoni Vallmanya .................................................. 38 El cicle de Valldonzella ......................................................... 38 I “Tots los delits d’Amor veig luny de mi” ............... 38 II “Només en vós virtut havets estrema” .................... 41 III “Qual mils de mi en tal ira cayguda” .................... 44 IV “Qual un de tants dir porà qu· ell no senta” ........ 47
    [Show full text]
  • Flamenca.Pdf
    <^fc ; *&&* «* **'"' T* ' .•.::•.••- LE ROMAN FLAMENCA TOME PREMIER LE ROMAN DE FLAMENCA D APRES LE MANUSCRIT UNIQUE DE CARCASSONNE TRADUIT ET ACCOMPAGNÉ D'UN VOCABULAIRE Deuxième édition entièrement refondue PAR Paul MEYER MEMBRE DE L INSTITUT TOME PREMIER 3 PARIS LIBRAIRIE EMILE BOUILLON, ÉDITEUR 67, RUE DE RICHELIEU, AU PREMIER I9OI AVANT-PROPOS La première édition du Roman de Flamenca parut en i86j. A cette époque, les études provençales, fort délaissées cbe\ nous depuis Raynouard, étaient loin du degré d'avancement qu'elles atteignent aujourd'hui. Une grande partie de la littérature était inédite ou ne pou- vait être étudiée que dans des éditions partielles et incorrectes ; les seuls secours pour l'interprétation des textes étaient le Lexique Roman de Raynouard, bien incomplet comme on sait, et quelques publications de Bartsch. La première édition d'un poème publié d'après un manuscrit unique et souvent corrompu devait néces- sairement se ressentir de ces conditions défavorables. Mais il y a plus : cette édition n'avait pas été conduite au point de perfection relative que comportait le temps où elle parut. Par suite de circonstances qu'il importe peu défaire connaître, je n'avais eu, au mois d'octobre 1862, qu'un temps fort limité pour faire la copie du manuscrit, et c'est seulement l'année suivante, Vimpres- sion déjà avancée, qu'il m'avait été possible de retourner à Carcassonne pour collationner les feuilles tirées et la copie non encore imprimée avec le manuscrit dont la communication à Paris m'avait été refusée. Malgré une révision attentive, dont les résultats sont consignés II AVANT-PROPOS dans un trop long errata, il resta dans ma première édition un nombre considérable d'incorrections (Jautes de lecture ou de ponctuation, fautes du manuscrit non corrigées ou mal corrigées, etc.), qui nuisent singulière- ment à l'intelligence du poème.
    [Show full text]
  • L'angelo Dell'alba. Una Rilettura Di Reis Glorios
    CULTURA NEOLATINA Rivista di Filologia Romanza fondata da Giulio Bertoni ANNO LXIX - 2009 - FASC. 1-2 Direzione ROBERTO CRESPO ANNA FERRARI SAVERIO GUIDA Comitato scientifico CARLOS ALVAR ELSA GONÇALVES Université de Genève Universidade Clássica de Lisboa Svizzera Portogallo GÉRARD GOUIRAN ULRICH MÖLK Université de Montpellier Universität Göttingen Francia Germania ASCARI M. MUNDÓ WOLF-DIETER STEMPEL Institut d’Estudis Catalans Bayerische Akademie der Wissenschaften Barcelona, Spagna München, Germania GIUSEPPE TAVANI MADELEINE TYSSENS Università “La Sapienza” Université de Liège Roma, Italia Belgio FRANÇOISE VIELLIARD FRANÇOIS ZUFFEREY École Nationale des Chartes Université de Lausanne Paris, Francia Svizzera MUCCHI EDITORE L’angelo dell’alba. Una rilettura di Reis glorios Reis glorios di Giraut de Borneil è tra le più antiche albe occita- ne a noi giunte. L’universalità del tema della separazione degli aman- ti alle prime luci del giorno, su cui hanno insistito Hatto e Dronke 1 e molti altri dopo di loro, e la sua attestazione, limitatamente alla sola cultura europea, nella poesia classica, mediolatina e volgare pretro- badorica fanno escludere in partenza che la situazione proposta dal genere sia l’invenzione di un trovatore; e quanto alla variante religio- sa, in cui l’invettiva contro l’alba si trasforma nella sua trepida attesa dopo la notte del peccato, è ben possibile che essa costituisca, almeno a partire dall’inno Aeterne rerum conditor di Ambrogio o dall’ Hymnus matutinus e da quello Ad galli cantum di Prudenzio, il rovesciamento simmetrico di un tema già caro ai poeti greci e latini (si pensi in parti- colare a Ovidio, Amores I 13). Presso i trovatori, l’alba esibisce una blanda codificazione, al pari di altri ‘piccoli generi’ come la pastorella e il salut d’amor .
    [Show full text]
  • Ideari I Poètica De Josep Maria Capdevila
    VOLUM II ben legítim. I podríem repetir el vers ANTOLOGIA d’Ausies March: DE TEXTOS Excitant saber l’ignorança es desperta Per la dificultat d’accedir e al foll grosser tota cosa li és certa. directament als escrits de Josep Maria Capdevila, hem trans-crit una selecció Mirem, doncs, primerament, la de textos representatius, dividits en solidesa dels punts de partida. Mirem dues parts: I. Temes ideol_gics i de seguida si aquesta solidesa era reflexions sobre la crítica. només que imaginària. Era un miratge II.Comentaris de text i estudis de que una reflexió més sostinguda pot literatura. desfer. L'escepticisme absolut no pot I. PART existir. Almenys hauríem arribat a la IDEARI I PO_TICA veritat del mateix escepticisme; a una veritat que formularíem, si fa no fa, d'aquesta manera: "no ens podem L’ESCEPTICISME 1 adherir fermament a cap mena de veritat, perquè no tenim mitjans per No podem conèixer totes les coses. assolir un conven-ciment segur". Cada home no en pot conèixer gaires. Aquesta seria l'actitud de més seny, i La nostra coneixença és limitada. La més plena de veritat, és a dir, la més de cada home ho és més. Però quins filosòfica. L'escepticisme reduiria, límits té? I aquests límits, són doncs, al mínim la nostra coneixença. diferents per a cadascú? Hi ha veritats I res més. Qual-sevol doctrina, que asse-quibles a tothom? I, si fos així, estengués més el món de la nostra quines serien? Aquest és el problema coneixença, ja no seria escèptica de l'escepticisme. Si arribàvem a Encara que sigui només il!lusòria, concloure que qualsevol judici ens és una ombra, ha d’haver existida dubtós, ens hauríem de declarar fran- aquesta il!lusió, aquesta ombra.
    [Show full text]
  • Les Dansas Du Chansonnier Du Roi (Paris, Bnf, Fr
    Les dansas du Chansonnier du Roi (Paris, BnF, fr. 844) : à la recherche de fautes dans un corpus d’unica Fédérico Saviotti, Christelle Chaillou-Amadieu To cite this version: Fédérico Saviotti, Christelle Chaillou-Amadieu. Les dansas du Chansonnier du Roi (Paris, BnF, fr. 844) : à la recherche de fautes dans un corpus d’unica. Textus & Musica, Université de Poitiers 2020, ”Qui dit tradition dit faute ?” La faute dans les corpus chantés du Moyen Âge et de la Renaissance, 1. hal-02985991 HAL Id: hal-02985991 https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-02985991 Submitted on 2 Nov 2020 HAL is a multi-disciplinary open access L’archive ouverte pluridisciplinaire HAL, est archive for the deposit and dissemination of sci- destinée au dépôt et à la diffusion de documents entific research documents, whether they are pub- scientifiques de niveau recherche, publiés ou non, lished or not. The documents may come from émanant des établissements d’enseignement et de teaching and research institutions in France or recherche français ou étrangers, des laboratoires abroad, or from public or private research centers. publics ou privés. Distributed under a Creative Commons Attribution - NonCommercial| 4.0 International License Textus & Musica Courriel : [email protected] Les dansas du Chansonnier du Roi (Paris, BnF, fr. 844) : à la recherche de fautes dans un corpus d’unica Par Federico Saviotti et Christelle Chaillou-Amadieu Publication en ligne le 15 octobre 2020 Résumé The famous ms. Paris, BnF, fr. 844 contains on its margins and blank pages more than fourty poems, mostly unica, which were added by different hands aer the codex was compiled, between the end of the 13th century and the beginning of the 14th.
    [Show full text]
  • Hacia El Descubrimiento De Las Trobairitz En Autores Catalanes1
    Núm. 17 (Primavera 2021), 45-62 ISSN 2014-7023 HACIA EL DESCUBRIMIENTO DE LAS TROBAIRITZ EN AUTORES CATALANES1 Isabel de Riquer Reial Acadèmia de Bones Lletres / IRCVM / Universitat de Barcelona e-mail: [email protected] Rebut: 9 febrer 2021 | Revisat: 8 maig 2021 | Acceptat: 5 juny 2021 | Publicat: 30 juliol 2021 | doi: 10.1344/Svmma2021.17.4 Resum1 El trayecto hacia el descubrimiento de las trobairitz en los autores catalanes empieza con la exposición del ambiente en que desarrollaron su actividad estas trovadoras así como la recepción en los cancioneros de sus poemas y de sus biografías. La ausencia de sus versos en los poemas con citas de trovadores de autores catalanes hasta el siglo XV hace más apreciable y singular la inclusión por parte de Jordi de Sant Jordi en la Passio amoris secundum Ovidium de unos versos de Clara de Anduza sin decir (o quizá sin saber) a quién pertenecían. Propuestas para continuar la búsqueda. Paraules clau: Trobairitz provenzales, recepción medieval, autores catalanes, Jordi de Sant Jordi, Clara de Anduza Abstract The path towards the discovery of trobairitz in the Catalan literary production begins with the exposition of the environment in which these female-troubadours lived and worked, addressing subsequently the reception of their poems and biographies in cancioneros. Complete absence of their verses in Catalan literary production up to XV century (in spite of having numerous quotations from troubadours) makes the appearance of several verses of trobairitz Clara de Anduza in Jordi de Sant Jordi’s Passio amoris secundum Ovidium truly unique. Catalan poet included trobairitz’s verses not telling (or, maybe, not even knowing) whom these verses belonged to.
    [Show full text]
  • Lírica Trobadoresca a La Corona D'aragó: Estudi De Casos
    LÍRICA TROBADORESCA A LA CORONA D'ARAGÓ: ESTUDI DE CASOS Mariona Viñolas i Solés Per citar o enllaçar aquest document: Para citar o enlazar este documento: Use this url to cite or link to this publication: http://hdl.handle.net/10803/668984 http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement- NoComercial Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial licence TESI DOCTORAL LÍRICA TROBADORESCA A LA CORONA D’ARAGÓ: ESTUDI DE CASOS Mariona Viñolas i Solés 2018 TESI DOCTORAL LÍRICA TROBADORESCA A LA CORONA D’ARAGÓ: ESTUDI DE CASOS Annex I: Corpus de Trobadors Censats Annex II: Índex de Peces Censades Annex III: Estadística del Corpus de Trobadors Censats Mariona Viñolas i Solés 2018 PROGRAMA DE DOCTORAT EN CIÈNCIES HUMANES, DEL PATRIMONI I DE LA CULTURA Dirigida per: Miriam Cabré Ollé Tutora: Miriam Cabré Ollé Memòria presentada per optar al títol de Doctora per la Universitat de Girona 1 2 PUBLICACIONS DERIVADES DE LA TESI VIÑOLAS 2014: «The Image of Catalans in Troubadour Poetry», a Spaces of Knowledge: Four Dimensions of Medieval Thought, ed. N. Barrera, G. Pellissa-Prades et al., 89-100, Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing. VIÑOLAS 2017: «Els trobadors de Pere el Gran», a Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectives. Actes de l’XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans (Llèida, 2014), 629-641. CABRÉ, VIÑOLAS (en premsa): «Qui sont les troubadours catalans?», La réception des troubadours en Catalogne, ed.
    [Show full text]
  • Haïïeací I Reclams Aprens De Tarifa
    flARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIES I ANUNCIS REDACCIÓ I IMPREMTA c Carrer de Ferlandinai 7,9 i 11 10 cèntim (Prop de 1» Pinça dels Àngel»» Prens de subscripció Telèfon num 4396-A ADMITSTISTRACIÓ Rambla de St. Josep, 16, principal Telèfon 184 A Cnió postal •25 | Anuncis esqueles comunicats HaÏÏeací i reclams aprens de tarifa. Any XXXV1IL.N.0 10 oS3 Barcelona: Divendres, 3i d'aeost de 1928 Bdioió del vespre D'efectes Fricció antireumàtica sorprenents per a absolutament TOCADOR I BANY antisèptica i de Remei infal·lible contra perfum característic iota erupció EU seus meravellosos resul• tats han obtingut ei Bioua GRAN D PRIX en l'exposició intern., o i' de Liè'e 1921 DE VENDA en farmàcies ProTeldon d» la Brtal C- perfumeries I establiments ortopèdica Dipòsit: Laboratori Dr. VILAOOT Consell de Cant, W dores dels esperamlstes actuals amb curs (Geometria AnaUtlca). cinc ho- que val la pena, 1 que és una beUa Notes polítiques el senyor Ponsà. les que demostren Diumenge hl haurà Ofici solemne cripció haurà d'ésser tancat dintre r*í setmanals tombi nades, tres d'o• a la parròquia i. n la tarda, desprús pocs dies. per .tal aue aquells mostra de realització periodisUca, Notes personals la tasca, sense precedents, de la ral i ducs de pràcUquM. Cultura Municipal. Encatfi hl ha del Sant Rosari, la processó recor• que vulguin formar part del romiat• A MANRESA IVrcer any. — Mecànics, tres hores rerà els carrers del poble. L'endemà ge s'allistin tot seguit. digna, certamen:, de la. tradició del més. que deien els oradora del aecie dit diari.
    [Show full text]
  • La Disfressa De L'amor Cortès
    01. CANCIONERO 1 7/4/08 16:22 Página 9 View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositorio da Universidade da Coruña LA DISFRESSA DE L’AMOR CORTÈS: JOAN BERENGUER DE MASDOVELLES I EL SEU CANÇONER1 Vicenç Beltran Universitat de Barcelona Els estudis sobre l’amor cortès estan sortint progressivament del cercle viciós on voltaven sense parar des del segle passat, quan els més antics pro- vençalistes van descriure per primera vegada l’eròtica dels trobadors. L’anà- lisi de la doctrina exposada en la lírica provençal havia erigit una ètica i una metafísica que, amb més o menys distorsions, donava una explicació a les propostes del seus textos, de vegades sorprenents i fins i tot oposades al sentit comú i a no poques característiques de la societat i l’ètica medieval, intensament condicionada per la tradició eclesiàstica;2 la constatació d’al- tres visions del problema de l’amor a la mateixa literatura medieval, i molt en particular a les primeres novel·les artúriques, obligà ben aviat a remode- lar aquella teoria a fi de donar entrada a uns usos amorosos de vegades for- 1 Una primera versió d’aquest treball fou llegida al col·loqui “Subjectivitat, llengua i retòrica: Joan Berenguer de Masdovelles”, en Écrire sur soi en Catalogne au Moyen Âge, Université de la Sorbonne, Centre d’Études Catalanes, Paris, 14 de desembre de 2000, organitzat per les prof. M.-C. Zimmermann i D. de Coucelles. 2 La pedra fonamental de l’edifici és encara A. Jeanroy, La poésie lyrique des trou- badours, Paris-Toulouse, 1932, reimpressió facsimilar de Slatkine, Genève, 1973, cap.
    [Show full text]
  • El Rebuig De L'estimada Infidel Per Part Dels Trobadors
    ISABEL DE RIQUER MALA DOMNA I DONA DE MAL: EL REBUIG DE L’ESTIMADA INFIDEL PER PART DELS TROBADORS I DELS POETES CATALANS DE L’EDAT MITJANA Durant la baixa Edat Mitjana desenes d’escriptors es van dedicar a proferir dures crítiques contra les dones. En llatí o en romanç, en to seriós o festiu, en prosa o en vers, en estil elevat o amb obscenitat rebuscada, amb retòrica de filigrana o mitjançant proverbis i expressions col·loquials, cap dona no quedava a recer de les injúries: casades, solteres, vídues o monges; joves, madures o ancianes; cèlebres o anònimes. En totes elles, els homes hi veien un cúmul de vicis i enganys que divulgaven detallant-los fil per randa. Tot i això, és a dir, tot i conèixer-les tan bé, tot i sospitar-ne els ardits, els homes, des dels més sants fins als més savis o fins als més poderosos, tots havien caigut un cop i altre cop en el parany de la seducció. La llista dels «savis caiguts» es va anar ampliant fins a convertir-se en un topos literari de gran fortuna, al qual van recórrer molts escriptors durant segles. A Adam, Samsó, David i Salomó s’hi van afegir altres personatges de l’Antic i del Nou Testament (Lot, Josep, Nabot, Joan Baptista i Pere), de l’antiguitat grecollatina (Hipòlit, Agamèmnon, Virgili, Hèrcules, Paris, Costantí, Caplletra 39 (Tardor 2005), pp. 141-169 ISABEL DE RIQUER Aristòtil i Hipòcrates) i de les novel·les més importants de l’Edat Mitjana, com el rei Artús, Merlí, Tristany, Lancelot i molts més cavallers de la Taula Rodona.
    [Show full text]
  • Comment Familiariser Le Lecteur Moderne Avec La Poésie Amoureuse De Pierre De Ronsard Et De La Pléiade
    MASARYKOVA UNIVERZITA FILOZOFICKÁ FAKULTA Ústav románských jazyků a literatur Bc. Lucie Kelčová Comment familiariser le lecteur moderne avec la poésie amoureuse de Pierre de Ronsard et de la Pléiade Diplomová práce Vedoucí práce: prof. PhDr. Petr Kyloušek, CSc. Brno 2018 Prohlašuji, že jsem závěrečnou diplomovou práci vypracovala samostatně s využitím pouze citovaných literárních pramenů, dalších informací a zdrojů v souladu s Disciplinárním řádem pro studenty Filozofické fakulty Masarykovy univerzity a se zákonem č. 121/2000 Sb., o právu autorském, o právech souvisejících s právem autorským a o změně některých zákonů (autorský zákon), ve znění pozdějších předpisů. V Brně dne 30. června 2018 …………………………………… 1 Poděkování Na tomto místě bych ráda poděkovala panu prof. PhDr. Petrovi Kylouškovi, CSc., za jeho cenné rady, jeho čas, ochotu a trpělivost při odborném vedení mé diplomové práce. Dále bych chtěla poděkovat mé nejbližší rodině a mým kolegům z práce, kteří mě celou dobu podporovali a bez nichž by tato diplomová práce nevznikla. 2 Table des matières INTRODUCTION ............................................................................................................................... 4 1. PARTIE THÉORIQUE ................................................................................................................. 8 1.1. PIERRE DE RONSARD (1524-1585) ............................................................................................... 8 Biographie ....................................................................................................................
    [Show full text]