Antologia De La Poesia Catalana

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Antologia De La Poesia Catalana Antologia de la poesia catalana Pere MiG 30 d’agost de 2013 Índex 1 Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”. 5 Cançoneta leu e plana . 5 2 Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit. ”. 7 No·l prenatz lo fals marit, . 7 3 Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria. ”. 8 A vós, dona Verge Santa Maria . 8 4 Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes. ”). 9 PoemaXIII............................................. 9 5 Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”. 11 Elogi dels diners . 11 6 Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de senyor”. 13 Presoner . 13 7 Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”. 15 La balada de la garsa i l’esmerla . 15 8 Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”. 16 A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil . 16 9 “A la vora de la mar” (cançó popular). 17 A la vora de la mar . 17 10 Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”. 19 La pàtria . 19 11 Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909). 21 Vora el barranc dels algadins . 21 12 Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895). 22 Vora la mar . 22 13 Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907. 24 El pi de Formentor . 24 14 Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900). 26 Oda a Espanya . 26 15 Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909). 28 La balanguera . 28 16 Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’ El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957). 30 Cançoneta incerta . 30 17 Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’ Espigues en flor (1926). 31 L’encís que fuig . 31 1 18 Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920). 32 Oda a Guynemer . 32 19 Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921). 33 Tot l’enyor de demà . 33 20 Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923). 35 Vinyes verdes vora el mar . 35 21 Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny. ”, d’ Elegies de Bierville (1943). 37 Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria . 37 22 Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920). 38 El pendís . 38 23 Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952). 40 Elegies de la represa, VI . 40 24 Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’ Imitació del foc (1938). 41 A Mallorca, durant la guerra civil . 41 25 Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947). 42 La Ciutat Llunyana . 42 26 Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’ Obra poètica completa (1971). 43 Oda a Catalunya des dels tròpics . 43 27 J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella. ”, de Sol, i de dol (1947). 45 Sol, i de dol, i amb vetusta gonella . 45 28 Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’ El caminant i el mur (1954). 46 Assaig de càntic en el temple . 46 29 Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947). 47 Corrandes d’exili . 47 30 Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979). 49 Les boies . 49 31 Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Menja’t una cama (1962). 51 Cambra de la tardor . 51 32 Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975). 52 Poema................................................ 52 33 Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971). 53 Els amants . 53 34 Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972). 55 L’Elionor . 55 2 35 Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979). 56 Brida . 56 3 Sobre aquesta edició de l’Antologia de la poesia catalana • Aquesta edició inclou els poemes de lectura obligatòria per a l’alumnat de Batxillerat de les promocions 2013-2015 • Els poemes d’autors anteriors al segle XIX van acompanyats d’una versió en prosa actual en nota a peu de pàgina. Aquesta versió pretèn només ajudar a la comprensió dels textos. • Els poemes d’autors dels segles XIX i XX (així com la cançó popular “A la vora de la mar”) van acompanyats d’anotacions que aclareixen determinats aspectes lèxics dels poemes. • Cadascun dels poemes va precedit per un breu text explicatiu que ajuda a situar l’autor i la seva obra. Aquesta nota vol afavorir essencialment la lectura, sense pretendre la inserció de l’obra en un context històric. Sobre la llicència d’aquesta Antologia de la poesia catalana Sens prejudici dels drets que corresponen als autors dels poe- mes d’aquesta antologia que encara en conserven el copyright i en la mesura que ho permeti la llei, Pere MiG ha renun- ciat a tots els drets d’autor i els drets connexos o afins a Antologia de la poesia catalana, tot oferint-la sota domini pú- blic. 4 1 Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”. Guillem de Berguedà (1138 - 1196) és el trobador català delsegle XII del qual ens han arribat més textos. Se’n conserven 31 poesies, més una altra d’atribució dubtosa. Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho així, d’acord amb l’amor, sí que es pot fer, en canvi, d’acord amb l’odi. Així podem parlar de tres cicles de sirventesos: • 3 contra Pere de Berga. Veí seu, amb el qual tingué problemes pels límits de les terres i d’altres tipus dels quals es difícil determinar l’origen. Canta la seva dona mentre ridiculitza i l’ataca a ell, a qui tracta d’avar, traïdor, cornut. : “A vós em lliuro bona dona de Berga, vós sou or pur i el vostre marit merga”, diu al final d’un dels sirventesos. • 4 contra Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell. Aquest prelat estava enemistat amb Arnau de Cas- tellbò, amic del trobador. Guillem de Berguedà fa servir en aquestes composicions el vocabulari més cru i obscè de tota la literatura trobadoresca, sense eufemismes ni retòrica de cap tipus, sense gairebé ironia sinó amb l’insult directe acusa el bisbe de violador (cita noms i llocs concrets i qui va socórrer la víctima per tal de donar més versemblança a les acusacions), també l’acusa d’homosexual i eunuc. Tot plegat, com es pot veure, ens mostra un odi en què qualsevol paraula i argumentació és vàlida per acabar amb el bon nom de l’eclesiàstic, sense que la lògica sigui un entrebanc a tenir en compte; i per si l’exposició dels fets no fos suficient, també demana a l’arquebisbe de Tarragona (amb qui posteriorment tindrà enfrontaments) que el deposi del seu càrrec. • 4 contra Ponç de Mataplana (entre els qual es troba la composició Cançoneta leu e plana), personatge d’una família de la qual els Berguedà depenien per raó de certs feus. Malgrat els insults dels sirventesos, centrats majoritàriament en l’aspecte físic i la suposada homosexualitat del personatge, en la mort de Mataplana li dedica un plany que es considera dels més sincers de la poesia dels trobadors. La resta de la seva obra la composen diversos sirventesos i, a més, altres composicions com cançons, tençons, partiments. Se’l considera un trobador d’estrofisme força original, imitat pels trobadors posteriors, amb un domini important del vers. Cançoneta leu e plana I Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de mon Marques del traichor de Mataplana, q’es d’engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. 1 II Marques, ben aion les peiras a Melgur depres Someiras, on perdetz de las dentz tres; no.i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, 1Faré una cançoneta en estil leu i entenedora, senzilleta, sense artifici, sobre el meu marquès, el traïdor de [Ponç de] Mataplana, que és ple i farcit d’engany. Ai! Marquès, marquès, marquès; d’engany ets farcit i ple. 5 d’engan etz farsitz e ples. 2 III Del bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe.l nervi vos estendes A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. 3 IV Marques, qui en vos se fia ni a amor ni paria; guardar se deu tota ves qon qe.z an: an de clar dia, de nuoitz ab vos non an ges. A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. 4 V Marques, ben es fols qui.s vana c’ab vos tenga meliana meins de brajas de cortves; et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. 5 2Marquès, força bé n’obtinguin les pedres de Melgur, passat Someiras, on vau perdre tres de les vostres dents; no en van patir cap dany les primeres, encara hi són i no semblen haver-ne patit gens. Ai! Marquès, marquès, marquès; d’engany ets farcit i ple. 3Pel vostre braç no us en dono una figa, que sembla cabiró de biga i el porteu mal estès; caldria que una ortiga us n’estirés el nervi.
Recommended publications
  • Treinta Coniposiciones Del Trovador Cerverí De Girona
    Treinta coniposiciones del trovador Cerverí de Girona !3 presente trabajo tiene por finalidad ofrecer una visión general de la obra lirica del trovador catalin Ctrveri de Girona. En rigor no pasa de ser una aiitología en la que se ha seguido el criterio de ilicluir muesms dc los diversos tipos de poesia cidtivados por Cerveri, desde las composiciones de carácter mis tradicional y popular a aquellas en que el trovador se revela como un culrisimo representante del mis afiligranado trobar ric. Así pues, las trcint~.composiciones que incluyo han sido seleccionadas desde un punto de visn piiramente representativo dentro de la extensa obra de Cerverí, prcscindiendo del hecho de ser más o menos conocidas o de hallarse en uno'o en varios manuscritos. De este modo, qiiicn se interese por los cstudios de poesia medieval, o simplemente el lector curioso, hallará en el presente trabajo los elementos suficientes para formane una idea bastante exacta de la obra de Cervcri de Girona, cl más importante de los uovadorcs nacidos en Cataluña, después de Guilliem de Berguedán, y uno de los más notables de la lirica provenzal. Esto último todavía no ha sido reconocido, debida a que la obra de Cenrcri ha permanecido en su mayor parte desconocida para la investigacióii Iiasca hace relativamente poco. Apuntaré brevemente algunas noticias sobre Cerveri a fin de orientar a quien emprenda la lectura de la prcsente selección. De ningún uovador provenzal Iia llegado hasta nosotros producci6n ma- yor que la de C-rverí. Conservamos de él cicnto trece composiciones líri- cas y cinco poemas narrativos, al paso que de Guiraut Riquier - quc le sigue cn cxtensinn - poseanos ochenta y nueve obras liricas y quincc narrativas.
    [Show full text]
  • Haïïeací I Reclams Aprens De Tarifa
    flARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIES I ANUNCIS REDACCIÓ I IMPREMTA c Carrer de Ferlandinai 7,9 i 11 10 cèntim (Prop de 1» Pinça dels Àngel»» Prens de subscripció Telèfon num 4396-A ADMITSTISTRACIÓ Rambla de St. Josep, 16, principal Telèfon 184 A Cnió postal •25 | Anuncis esqueles comunicats HaÏÏeací i reclams aprens de tarifa. Any XXXV1IL.N.0 10 oS3 Barcelona: Divendres, 3i d'aeost de 1928 Bdioió del vespre D'efectes Fricció antireumàtica sorprenents per a absolutament TOCADOR I BANY antisèptica i de Remei infal·lible contra perfum característic iota erupció EU seus meravellosos resul• tats han obtingut ei Bioua GRAN D PRIX en l'exposició intern., o i' de Liè'e 1921 DE VENDA en farmàcies ProTeldon d» la Brtal C- perfumeries I establiments ortopèdica Dipòsit: Laboratori Dr. VILAOOT Consell de Cant, W dores dels esperamlstes actuals amb curs (Geometria AnaUtlca). cinc ho- que val la pena, 1 que és una beUa Notes polítiques el senyor Ponsà. les que demostren Diumenge hl haurà Ofici solemne cripció haurà d'ésser tancat dintre r*í setmanals tombi nades, tres d'o• a la parròquia i. n la tarda, desprús pocs dies. per .tal aue aquells mostra de realització periodisUca, Notes personals la tasca, sense precedents, de la ral i ducs de pràcUquM. Cultura Municipal. Encatfi hl ha del Sant Rosari, la processó recor• que vulguin formar part del romiat• A MANRESA IVrcer any. — Mecànics, tres hores rerà els carrers del poble. L'endemà ge s'allistin tot seguit. digna, certamen:, de la. tradició del més. que deien els oradora del aecie dit diari.
    [Show full text]
  • ANTOLOGIA De Poemes Per Batxillerat
    ANTOLOGIA de poemes per batxillerat 14/01/2014 9:15 1 A la vora de la mar ROMANCER POPULAR A la vora de la mar no tinc moneda. n'hi ha una donzella, El meu pare té les claus que en brodava un mocador de l'arquimesa. que és per la reina. –No quedeu per diners no, Quan en fou a mig brodar gentil donzella. li manca seda; No quedeu per diners no, gira els ulls envers la mar; gentil donzella. veu una vela. No quedeu per diners, no, Veu venir un galió prou fio d'ella. tot vora terra, La donzella entra a la nau, en veu venir un mariner tria la seda. que una nau mena. Mentre va mercadejant Mariner, bon mariner, prompte navega. que en porteu seda? Mariner es posa a cantar –De quin color la voleu, cançons novelles. blanca o vermella ? Amb el cant del mariner –Vermelleta la vull jo, s'ha dormideta, que és millor seda; i amb el soroll de la mar vermelleta la vull jo, ella es desperta. que és per la reina. Quan ella s'ha despertat –Pugeu a dalt de la nau ja no veu terra, triareu d'ella. la nau és en alta mar, -Ai no! No hi puc pujar pel mar navega. 14/01/2014 9:15 2 —Mariner, bon mariner, L'una porta vestit d'or, torneu-me a terra, l'altre de seda, perquè els aires de la mar i jo pobreta de mi, me'n donen pena. de sargil negre. Això si que no ho faré, L'una és casada amb un Duc, que heu de ser meva; l'altra és princesa, set anys que vaig pel mar i jo pobreta de mi, per vos donzella.
    [Show full text]
  • Dialect of Catalan Or Autonomous Language?
    Annals of Language and Literature Volume 3, Issue 2, 2019, PP 9-18 ISSN 2637-5869 The Origins of Catalan, the Valencian: Dialect of Catalan or Autonomous Language? Ana Montaner Bueno, Andrés Montaner Bueno* Department of Language and Literature Didactics, University of Murcia, Spain *Corresponding Author: Andrés Montaner Bueno, Department of Language and Literature Didactics, University of Murcia, Spain, Email: [email protected] ABSTRACT When we talk about the spread of western Catalan beyond the Principality, we consider Valencian as a dialect of Catalan. This question has been one of the most discussed and controversial has aroused. That is why, we will treat the issue individually. To solve this dilemma, the first thing that we will consider is to define the concepts of language and dialect, to later consider the origins of the Valencian and from them to see if they really coincide with the characteristics that we have defined for the terms language and dialect. Keywords: Catalan; Valencian; language; dialect; autonomy; (in) dependence. THE CATALAN AND ITS DIALECTS Tarragona is divided between the eastern and western dialects. We understand by Catalan the language that for centuries has been spoken as vernacular in the Following its expansion to the south, beyond the Principality of Catalonia (Lérida, Barcelona, Principality, the western Catalan extends to the Tarragona and Gerona), in the valleys of non-Castilian part of the provinces of Castellón, Andorra, in the French department of the Valencia and Alicante, while the eastern branch Eastern Pyrenees, in the eastern part of Aragon, in the Balearic Islands. Following this criterion, in most of Valencia, in the Balearic Islands and we can reach a first dialectal division, which in the city of Alguer located on the northwest includes the following regions coast of the island of Sardinia.
    [Show full text]
  • Aspectos De La Lírica De Cerverí De Girona
    ASPECTOS DE LA LÍRICA DE CERVERÍ DE GIRONA POR MARTÍN DE RIQUER /. Ceruerí, final y resumen de una literatura. II. Su personalidad y su obra. III. Poesia tradicional. IV. Las ^pastorelas». V. Poesia galante y cortesana. VI. Diuersidad y paradoja en el «uers». VII. Los juegos de palabras. VIII. La poesia sacra. IX. El poeta y los juglares' X. La historia y la política. XI. La poesia culta, el poeta artifice. XII. Eldominio de la rima. XIII. La ^estampida^. XIV. Juegos poètl- cos.' XV. El hielo y la flor; la prenda perdida. XVI. La imagen, y la doctrina de la oscuridad poètica. XVII. Bibliografia. I Cuanto màs se estudia la copiosa producción del trovador Cerverí de Girona, mayor relieve adquiere su figura poètica. En los lejanos tiempos de Milà y Fontanals, cuando era escaso el número de composiciones del trovador gerundense de que disponía la investigación, podia ser hasta cierto punto lícito hablar de «afectación», de «puerilidad>^ y de «decadèn­ cia» al tratar de la obra de Cerverí ('). Claro que, con todo, tales conceptos (I) «aunque no sean muy superiores sus facultades poéticas y se deje seducir por los adornes del mal gusto... un tanto pueril y afectado», Milà, De los trovadores, pàg. 382; «quan, allunyant-se del llenguatge 1 de la poesia del poble, vol íer obrà netament trobado­ resca... apareix l'home d'una escola decadent, el preciosista que recerca la rima cara, el malabarista que enlluerna amb jocs de paraules, l'home de mal gust...», Nicolau, Cerverí, pàg. 130; «...l'art de délayer en vers plats on de resserrer en vers durs de prétentieuses bana- lités: tel Cerverí de Qirone», Jeanroy, Le poésie lyrique des troubadours, tomo I, pàg.
    [Show full text]
  • Joglars I Trobadors
    ATOT Música i teatre per a nens i joves S.L. Avda de Girona, 86 17150 Sant Gregori Tel 872 428 724 Fax 972 428 741 http://www.atot.cat [email protected] Concert: Joglars i trobadors guia didàctica Contingut de la guia: 1. Fitxa tècnica, presentació i objectius...pàg 1 2. Descripció de l’audició...pàg 3 3. Aprofitament didàctic i propostes de treball...pàg 4 4. Informació sobre instruments , gèneres i estils interpretats...pàg 5. traducció d’algunes cançons 6. Fitxes per treballar els alumnes...pàg 1 1 Intèrprets: Els Trobadors Direcció musical: Alfons Encinas Presentador: Joan Duch Durada: 60 minuts aprox. Vídeo: Joan Duch Alumnes a qui pot anar adreçada: a partir de cicle superior de primària Objectius Objectius de l’àrea de música: • Conèixer l’obra, la música i la funció social dels personatges musicals medievals. • Establir les diferències entre joglars i trobadors. • Conèixer les principals característiques musicals de l’obra dels trobadors medievals. • Conèixer els diferents gèneres musicals que cultivaven. • Conèixer els mecanismes, el funcionament, la història i la funció dels instruments medievals. • Conèixer els mecanismes, el funcionament, la història i la funció dels instruments populars amb arrels medievals. • Conèixer les característiques de les cançons i les danses medievals. • Classificar aquest instruments en les diferents subfamilies • Fer un acostament a les manifestacions musicals de cultures diferents de la nostra. • Analitzar les utilitats de la música en cultures diferents de la nostra. 2 Objectius de l’àrea de llengua • Conèixer les primeres manifestacions poètiques en llengua catalana. • Conèixer les semblances i diferències entre l’Occità i el català • Conèixer cançons d’alguns dels principals trobadors • Conèixer els gèneres poètics que cultivaven i les seves característiques Objectius de l’àrea de ciències socials • Conèixer l’entorn històric de l’època.
    [Show full text]
  • Of Raimon Vidal University of Durham and Associated Texts Publications
    THE RAZOS DE TROBAR OF RAIMON VIDAL UNIVERSITY OF DURHAM AND ASSOCIATED TEXTS PUBLICATIONS EDITED BY J. H. MARSHALL Raimon VidaI, Razos de trobar Terramagnino da Pisa, Doctrina d' Acort Jofre de Foixa, Regles de trobar Doctrina de compondre dictats Two anonymous treatises from MS. RipoII 129 LONDON OXFORD UNIVERSITY PRESS NEW YORK TORONTO L Oxford University Press, Ely House, London W. I GLASGOW NEW YORK TORONTO MELBOURNE WELLINGTON CAPE TOWN IBADAN NAIROBI DAR ES SALAAM LUSAKA ADDIS ABABA DELHI BOMBAY CALCUTTA MADRAS KARACHI LAHORE DACCA CONTENTS KUALA LUMPUR SINGAPORE HONG KONG TOKYO INTRODUCTION SBN 19 713134 4 I. The Manuscripts ix I I. The Editions xiv © UNIVERSITY OF DURHAM 197Z Ill. The Establishment of the Texts xvi I. The Manuscripts of the Razos de trobar xvi 2. The Verse-Quotations in the Razos de trobar xxi 3. The Doctrina d'Acort and the Manuscript Tradition of the Razos de trobar xxviii 4. The Verse-Quotations in the Doctrina d' Acort xxx 5. The Manuscripts of the Regles de trobar xxxv 6. The Verse-Quotations in the Regles de trobar xli 7. The Verse-Quotations in the Ripoll treatises xliv 8. The Text of the Present Edition xlvii IV. The Language of the Manuscripts xlix I. The Language of MS. B xlix 2. The Language of MS. H liii 3. The Language of MS. R lxi v. The History and Relationship of the Texts lxvi I. The Razos de trobar lxvi 2. The Doctrina d'Acort lxxi 3. The Regles de trobar lxxii 4. The Doctrina de compondre dictats Ixxv 5.
    [Show full text]
  • Singing to Another Tune”: Contrafacture and Attribution in Troubadour Song
    “SINGING TO ANOTHER TUNE”: CONTRAFACTURE AND ATTRIBUTION IN TROUBADOUR SONG DISSERTATION Presented in Partial Fulfillment of the Requirements for the Degree Doctor of Philosophy in the Graduate School of The Ohio State University By Billee A. Bonse, M.A. * * * * * The Ohio State University 2003 Dissertation Committee: Approved by Professor Charles M. Atkinson, Adviser Professor Graeme Boone Adviser Professor Margaret Switten School of Music Professor Karen Winstead Copyright by Billee A. Bonse 2003 ABSTRACT This study borrows the quotation in its title, “Singing to another tune,” from Las Leys d’amors (The Laws of Love), a poetic treatise compiled by Guilhem Molinier in the first half of the fourteenth century. Guilhem’s phrase pertains to a compositional technique known to modern scholars as contrafacture, in which the troubadour fashions new lyrics after the poetic structure of a preexistent song, thereby allowing his work to be sung to that earlier melody. The technique of contrafacture is documented not only by Guilhem and other contemporaneous theorists, but also by the troubadours themselves, who on a number of occasions acknowledge composing a poem “el so de,” or “to the tune of” another composer. Both theory and practice demonstrate that structural imitation came to be most closely associated with several specific genres—including the sirventes (moralizing piece), tenso (debate song), coblas (song of few strophes), and planh (lament)—whose poetic structures were commonly modeled after those of the canso, the dominant genre of troubadour composition. Despite abundant structural indications of contrafacture within the troubadour repertoire, melodic traces of the practice are surprisingly scant. Confirmation of melodic borrowing depends upon the preservation of a model and its contrafactum with their concordant musical readings, yet the small proportion of surviving troubadour melodies ii (with only one in ten lyric texts transmitted with its tune) poses a significant impediment to melodic corroboration.
    [Show full text]