Antologia De La Poesia Catalana
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Antologia de la poesia catalana Pere MiG 30 d’agost de 2013 Índex 1 Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”. 5 Cançoneta leu e plana . 5 2 Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit. ”. 7 No·l prenatz lo fals marit, . 7 3 Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria. ”. 8 A vós, dona Verge Santa Maria . 8 4 Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes. ”). 9 PoemaXIII............................................. 9 5 Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”. 11 Elogi dels diners . 11 6 Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de senyor”. 13 Presoner . 13 7 Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”. 15 La balada de la garsa i l’esmerla . 15 8 Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”. 16 A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil . 16 9 “A la vora de la mar” (cançó popular). 17 A la vora de la mar . 17 10 Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”. 19 La pàtria . 19 11 Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909). 21 Vora el barranc dels algadins . 21 12 Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895). 22 Vora la mar . 22 13 Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907. 24 El pi de Formentor . 24 14 Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900). 26 Oda a Espanya . 26 15 Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909). 28 La balanguera . 28 16 Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’ El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957). 30 Cançoneta incerta . 30 17 Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’ Espigues en flor (1926). 31 L’encís que fuig . 31 1 18 Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920). 32 Oda a Guynemer . 32 19 Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921). 33 Tot l’enyor de demà . 33 20 Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923). 35 Vinyes verdes vora el mar . 35 21 Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny. ”, d’ Elegies de Bierville (1943). 37 Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria . 37 22 Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920). 38 El pendís . 38 23 Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952). 40 Elegies de la represa, VI . 40 24 Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’ Imitació del foc (1938). 41 A Mallorca, durant la guerra civil . 41 25 Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947). 42 La Ciutat Llunyana . 42 26 Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’ Obra poètica completa (1971). 43 Oda a Catalunya des dels tròpics . 43 27 J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella. ”, de Sol, i de dol (1947). 45 Sol, i de dol, i amb vetusta gonella . 45 28 Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’ El caminant i el mur (1954). 46 Assaig de càntic en el temple . 46 29 Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947). 47 Corrandes d’exili . 47 30 Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979). 49 Les boies . 49 31 Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Menja’t una cama (1962). 51 Cambra de la tardor . 51 32 Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975). 52 Poema................................................ 52 33 Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971). 53 Els amants . 53 34 Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972). 55 L’Elionor . 55 2 35 Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979). 56 Brida . 56 3 Sobre aquesta edició de l’Antologia de la poesia catalana • Aquesta edició inclou els poemes de lectura obligatòria per a l’alumnat de Batxillerat de les promocions 2013-2015 • Els poemes d’autors anteriors al segle XIX van acompanyats d’una versió en prosa actual en nota a peu de pàgina. Aquesta versió pretèn només ajudar a la comprensió dels textos. • Els poemes d’autors dels segles XIX i XX (així com la cançó popular “A la vora de la mar”) van acompanyats d’anotacions que aclareixen determinats aspectes lèxics dels poemes. • Cadascun dels poemes va precedit per un breu text explicatiu que ajuda a situar l’autor i la seva obra. Aquesta nota vol afavorir essencialment la lectura, sense pretendre la inserció de l’obra en un context històric. Sobre la llicència d’aquesta Antologia de la poesia catalana Sens prejudici dels drets que corresponen als autors dels poe- mes d’aquesta antologia que encara en conserven el copyright i en la mesura que ho permeti la llei, Pere MiG ha renun- ciat a tots els drets d’autor i els drets connexos o afins a Antologia de la poesia catalana, tot oferint-la sota domini pú- blic. 4 1 Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”. Guillem de Berguedà (1138 - 1196) és el trobador català delsegle XII del qual ens han arribat més textos. Se’n conserven 31 poesies, més una altra d’atribució dubtosa. Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho així, d’acord amb l’amor, sí que es pot fer, en canvi, d’acord amb l’odi. Així podem parlar de tres cicles de sirventesos: • 3 contra Pere de Berga. Veí seu, amb el qual tingué problemes pels límits de les terres i d’altres tipus dels quals es difícil determinar l’origen. Canta la seva dona mentre ridiculitza i l’ataca a ell, a qui tracta d’avar, traïdor, cornut. : “A vós em lliuro bona dona de Berga, vós sou or pur i el vostre marit merga”, diu al final d’un dels sirventesos. • 4 contra Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell. Aquest prelat estava enemistat amb Arnau de Cas- tellbò, amic del trobador. Guillem de Berguedà fa servir en aquestes composicions el vocabulari més cru i obscè de tota la literatura trobadoresca, sense eufemismes ni retòrica de cap tipus, sense gairebé ironia sinó amb l’insult directe acusa el bisbe de violador (cita noms i llocs concrets i qui va socórrer la víctima per tal de donar més versemblança a les acusacions), també l’acusa d’homosexual i eunuc. Tot plegat, com es pot veure, ens mostra un odi en què qualsevol paraula i argumentació és vàlida per acabar amb el bon nom de l’eclesiàstic, sense que la lògica sigui un entrebanc a tenir en compte; i per si l’exposició dels fets no fos suficient, també demana a l’arquebisbe de Tarragona (amb qui posteriorment tindrà enfrontaments) que el deposi del seu càrrec. • 4 contra Ponç de Mataplana (entre els qual es troba la composició Cançoneta leu e plana), personatge d’una família de la qual els Berguedà depenien per raó de certs feus. Malgrat els insults dels sirventesos, centrats majoritàriament en l’aspecte físic i la suposada homosexualitat del personatge, en la mort de Mataplana li dedica un plany que es considera dels més sincers de la poesia dels trobadors. La resta de la seva obra la composen diversos sirventesos i, a més, altres composicions com cançons, tençons, partiments. Se’l considera un trobador d’estrofisme força original, imitat pels trobadors posteriors, amb un domini important del vers. Cançoneta leu e plana I Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de mon Marques del traichor de Mataplana, q’es d’engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. 1 II Marques, ben aion les peiras a Melgur depres Someiras, on perdetz de las dentz tres; no.i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, 1Faré una cançoneta en estil leu i entenedora, senzilleta, sense artifici, sobre el meu marquès, el traïdor de [Ponç de] Mataplana, que és ple i farcit d’engany. Ai! Marquès, marquès, marquès; d’engany ets farcit i ple. 5 d’engan etz farsitz e ples. 2 III Del bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe.l nervi vos estendes A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. 3 IV Marques, qui en vos se fia ni a amor ni paria; guardar se deu tota ves qon qe.z an: an de clar dia, de nuoitz ab vos non an ges. A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. 4 V Marques, ben es fols qui.s vana c’ab vos tenga meliana meins de brajas de cortves; et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. 5 2Marquès, força bé n’obtinguin les pedres de Melgur, passat Someiras, on vau perdre tres de les vostres dents; no en van patir cap dany les primeres, encara hi són i no semblen haver-ne patit gens. Ai! Marquès, marquès, marquès; d’engany ets farcit i ple. 3Pel vostre braç no us en dono una figa, que sembla cabiró de biga i el porteu mal estès; caldria que una ortiga us n’estirés el nervi.