Catàleg Tradicionàrius 2010
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
El Flabiol De Cobla En El Segle Xx1
EL FLABIOL DE COBLA EN EL SEGLE XX1 Jordi León Royo (Barcelona), Pau Orriols Ramon (Vilanova i la Geltrú), amb la coŀlaboració de Josep Vilà Figueras (Cornellà de Llobregat) Jordi León Joaquim Serra, el 1948, va fer un curs d’instrumentació per a cobla, ja que coneixia molt bé les possibilitats tímbriques i sonores dels instruments que formen aquest conjunt. Més tard, l’Obra del Ballet Popular i altres institucions van tenir interès que això es publiqués, i en va sortir el Tractat d’instrumentació per a cobla, aparegut el 1957. Com qualsevol tractat d’instru- mentació, comença descrivint els instruments un per un i, quan parla del flabiol, després d’explicar quina és la seva extensió, la nota més greu, la nota més aguda, que està afinat en FA, que és un instrument transpositor, etc., diu textualment: «el flabiol és un instrument summament imperfecte, no és possible tro- bar-ne originàriament cap model ben afinat, i solament alguns flabiolaires amb bona voluntat, fent retocs als seus instruments, han aconseguit posar-lo en condicions acceptables d’afinació». És cert que, si mirem altres tractats d’orquestració, com pu- guin ser els que en el seu moment van escriure Hector Berlioz o Rimski-Kórsakov, hi trobarem moltes coses referides als instru- ments de la seva època, als instruments del segle xix, que ja no han estat vàlides per als instruments del segle xx i menys per als del xxi. El que vull dir amb això és que aquesta apreciació de Joaquim Serra de cap a 1950 avui dia ha passat de moda. -
The Secret of the Bagpipes: Controlling the Bag. Techniques, Skill and Musicality
CASSANDRE BALOSSO-BARDIN,a AUGUSTIN ERNOULT,b PATRICIO DE LA CUADRA,c BENOÎT FABRE,b AND ILYA FRANCIOSIb The Secret of the Bagpipes: Controlling the Bag. Techniques, Skill and Musicality. hen interviewed about the technique as the Greek tsampouna or the Tunisian mizwid) to of the bag, bagpipe maker and award- a fully chromatic scale over two octaves (the uilleann winning Galician piper Cristobal Prieto pipes from Ireland and some Northumbrian small- Wsaid that. ‘the handling of the bag is one of the most pipes chanters). Bagpipes in their simplest form are important things. The secret of the bagpipes is how composed of a bag with a blowpipe and a melodic one uses the bag […] You need a lot of coordination: pipe (hereafter referred to as the chanter).2 Other blowing, fingers […] it depends on the arm, the pipes can then be added such as a second melodic pressure of the air. The [finger] technique is much pipe, semi-melodic pipes or drones.3 The blowpipe simpler. Everyone blows all over the place when they is usually, but not always, fitted with a small valve start to play. It’s like a car: you have to think how you in order to prevent the air from leaving the bag. In are going to do all of this at the same time. The use models without this system, the piper uses his/her of the bag is the most important aspect, even more tongue to prevent the air from escaping whilst s/he than the fingers, [or] velocity’.1 breathes in. -
CD DPS1 Compact Disc Booklet
CTP Template: CD_DPS1 COLOURS Compact Disc Booklet: Double Page Spread CYAN MAGENTA Customer: SignumClassics YELLOW Catalogue No. SIGCD069 BLACK Job Title: Esperar SIGCD069 booklet Page Nos. SIGCD006 SIGCD007 SIGCD008 SIGCD009 Music for Philip of Spain Two upon a ground: Jupiter The Fitzwilliam Virginal Book and his four wives Duets and Divisions for two viols SIGCD018 SIGCD020 SIGCD026 Sacred Songs of Sorrow The Queen’s Goodnight Music for Gainsborough SIGCD032 SIGCD041 SIGCD042 SIGCD049 The Sultan and the Phoenix Modus Phantasticus Tallis 9 Harmonia Caelestis www.signumrecords.com www.charivari.co.uk Available through most record stores and at www.signumrecords.com. For more information call +44 (0) 20 8997 4000 CTP Template: CD_DPS1 COLOURS Compact Disc Booklet: Double Page Spread CYAN MAGENTA Customer: SignumClassics YELLOW Catalogue No. SIGCD069 BLACK Job Title: Esperar SIGCD069 booklet Page Nos. ESPERAR SENTIR MORIR Instrumentarium Songs and dances from the Hispanic Baroque Susanne Heinrich a treble viol (M.D. Attwood, 1993) after Henry Jaye (mid 17C) b bass viol (M.D. Attwood, 1999) after anon. 17C English original Kah-Ming Ng c chamber organ (V.Woodstock, 1996) d harpsichord (A. Garlick, 1977) after I. Ruckers 1638 1. Juan Hidalgo (c.1612–1685) / arr. K-M Ng Esperar, sentir, morir [b, c, e] [4.31] Constance Allanic e triple harp (C.H. Hüttel, 2002) after 17C Italian iconography 2. Kah-Ming Ng & Clara Sanabras Quiero, y no saben que quiero [b, e, h] [9.06] Richard Sweeney f 16-course theorbo (K. Jacobsen, 2002) after various 17C Italian models 3. Lucas Ruiz de Ribayaz (b. 1626) Españoletas [e] [4.58] g 6-course lute (A. -
"Don Félix Máximo López", Boletín De La Real Academia De Bellas Artes De San Fernando , V, 47 (1885), P
1885 l. Francisco Asenjo BARBIERI. "Don Félix Máximo López", Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando , v, 47 (1885), p. 195-208. 1887 2. Juan Facundo RIAÑO. Critical and Bibliographical Notes on Early Spanish Music .- London: Bernard Quaritch, 1887. [Incluye reproducciones de las Cantigas de Santa María y del tríptico del Monasterio de Piedra, de 1390, Real Academia de la Historia de Madrid]. 1901 3. Ángel María de BARCIA. Catálogo de los retratos de personajes españoles que se conservan en la Sección de Estampas y de Bellas Artes de la Biblioteca Nacional .- Madrid: Viuda e hijos de M. Tello, 1901. 4. Felipe PEDRELL. Emporio científico e histórico de organografía musical antigua española .- Barcelona: Juan Gili, 1901. 5. Enrique SERRANO FATIGATI. Instrumentos Músicos en las Miniaturas de los Códices Españoles, siglos X al XIII .- Madrid: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1901. [Discurso de ingreso en la Real Academia]. 6. José VILLAAMIL Y CASTRO. "Algunas notas acerca de las representaciones de los gaiteros en los monumentos de Galicia", Galicia Histórica , i (1901), p. 33-35. 1903 7. Eduardo ÁLVAREZ CARBALLIDO. "Escultura en Galicia. Los Gaiteros", Galicia Histórica , ii, 12 (noviembre-diciembre 1903), p. 804-807. 8. Edward BÜHLE. Die musikalischen Instrumente in den Miniaturen des frühen Mittelalters. I. Die Blasinstrumente .- Leipzig: Breitkof & Härtel, 1903. Ed. facsímil New York: Georg Olms, 1975. [Estudia miniaturas con instrumentos de viento a través de diversas fuentes, entre ellas las Cantigas de Santa María -Ms. bI2 de El Escorial- y un Beato -Biblioteca Nacional, B 31-, citados a través del libro de Riaño, 1887]. -
Dulzaina, Gaita Y Flauta, Tres Instrumentos Populares
DULZAINA, GAITA Y FLAUTA, TRES INSTRUMENTOS POPULARES Breve estudio introductorio a una colección de ‘Músicas nuevas para instrumentos viejos’ NOTA. Traslado aquí tres breves estudios introductorios a la triple antología de ‘Nuevas músicas para instrumentos viejos’ que he compuesto, con ayuda de la Junta de Castilla y León, para los tres instrumentos melódicos tradicionales más implantados en la tradición de esta Comunidad. Considero que estos textos, a pesar de formar parte de cuadernos de música muy especializados, pueden sin embargo contener noticias y reflexiones que quizás interesen a algunos lectores que, tal como van publicados en su original formato, tendrían difícil acceso o escasa noticia de ellos. (Los cuadernos de las respectivas músicas se publicaron en Zamora, patrocinados por la Junta de Castilla y León, 2009) 1. LA DULZAINA Resumen histórico y geográfico La dulzaina, como sabe cualquiera que se interesa por ella, es un instrumento aerófono de lengüeta doble formado por un tubo cónico de madera a cuyo extremo superior se fija aquélla por medio de una pieza metálica que suele denominarse tudel o tundel. Es la variedad menos evolucionada del antiguo arquetipo traído, se dice, por los árabes, del que se fueron derivando la chirimía, un poco más perfeccionada y variada en tamaños y tesituras, y el oboe, único de los instrumentos de lengüeta doble cuyo sonido logró entrar en la “gran música” debido al refinamiento de su timbre y a sus avanzados mecanismos técnicos de control de alturas. De la chirimía no quedan hoy más que recuerdos de lo que en cierta época fue un instrumento que invadió las catedrales para sustituir o reforzar las voces en la ejecución de las obras polifónicas. -
Detailed Instrument List & Descriptions
DIRECTORY OF INSTRUMENTS IN GARRITAN WORLD INSTRUMENTS 66 THE WIND INSTRUMENTS ARIA name: Description: Controls: Africa Arghul The Arghul is a reed woodwind instrument that Vel (attack), MW consists of two asymmetrical pipes. One pipe, (vol/eq), Porta, a chanter with between five and seven finger Lgth, VAR1, holes, is dedicated to the melody. The second VAR2, FiltLv, pipe, longer than the first, produces a drone. FiltFq, VibSpd, Arghuls come in different sizes and are played in Vib Amt, AirNs, Egypt and surrounding regions. Fluttr, Auto- • Range: C3- C6 Legato, BndSpd, Keyswitches Mijwiz 1 The Mijwiz is a traditional instrument of Egypt Vel (attack), MW and is one of the oldest wind instruments. Its (vol/eq), Porta, name means “dual” as it consists of two short Lgth, VAR1, bamboo reed pipes tied together. Instead of hav- VAR2, FiltLv, ing a separate reed attached to a mouthpiece, FiltFq, VibSpd, the reed in the Mijwiz is a vibrating tongue Vib Amt, AirNs, made from a slit cut into the wall of the instru- Fluttr, Auto- ment itself. Legato, BndSpd, • Range: C3 - C6 Keyswitches Mijwiz 2 Another Mijwiz instrument with a different Vel (attack), MW range and character. (vol/eq), Porta, • Range: C4 - C6 Lgth, VAR1, VAR2, FiltLv, FiltFq, VibSpd, Vib Amt, AirNs, Fluttr, Auto- Legato, BndSpd, Keyswitches A User’s Guide to Garritan World Instruments THE WIND INSTRUMENTS ARIA name: Description: Controls: China Bawu The Bawu is a side-blown wind instrument Vel (attack), MW found throughout China. Although it re- (vol/eq), Porta, Lgth, sembles a flute, it is actually a reed instrument. -
La Tarota, Una Xeremia D'ús Popular a Catalunya
La tarota, una xeremia d'ús popular a Catalunya GABRIEL FERRE I PUIG La instrumentació medieval era d'nna plenitud i d'una riquesa de timbres incre'ibles. Nombrosos instruments arribaren als paisos europeus des de I'Orient Mitji -llaüt, psalteri, rebab, flabiol de pastor, timbals, tamborins ... Molts d'aquests instruments han conti- nuat invariables fins als nostres dies en alguns paysos del Proper Orient, així com també dins el quadre de la música popular de molts pa'isos -la música etnica conserva voluntiriament el passat. Rent Clemencic Aquí ens movem en un món musical diferent, ja que fins al se- gle XVI la xeremia fou exclusivament un instrument de banda. Per6 no I'hem d'oblidar pas en el nostre panorama musical d'aquells temps només perque no era admesa en Part de les capelles de música. De fet, de tots els sons musicals que dia a dia van sentir els residents d'una ciutat d'aquell segle, el so eixordador de la banda de xeremies en un pati d'un palau o en una plaga de mercat havia de ser el més familiar, llevat només, potser, de la suau pulsació d'un llaüt a través d'alguna finestra oberta. Una ciutat europea en el segle XVI s'ha d'haver sentit com se senten avui dia Barcelona o Girona un diumenge al mati. Anthony Buines Introducció La pervidncia a la música tradicional i popular d'instruments de música culta caiguts en desús és un fet prou sabut. Als Paisos Catalans, la xeremia a Catalunya -tarota, tible i tenora-, la cornamusa a Catalunya -sac de gemecs ...- i a les Illes Balears -xeremies- i la 82 GABRIEL FERRER i PUIG flauta i tambor a Catalunya -flabiol i tamborí- i a les Illes Balears -fobiol i tamborí a Mallorca .. -
Llibre Festa 2006.Qxp
Aportacions al coneixement de la música a Torroella (1700-1850) Joan Radresa i Casanovas Introducció Arran de publicar un estudi sobre la Capella de Música de la parròquia de Sant Genís (LL. F. M. 1981) es pogué comprovar l’alt prestigi de què aquesta gaudia al llarg del segle XVIII. Els músics i cantors vivien en una vila emmurallada d’uns 2.000 habitants. Tot fa pensar que aquells professionals tenien una forta influència sobre l’entorn. El treball que ara presentem és complementari de l’anterior; els dos pretenen donar una visió general del fet musical torroellenc entre el 1700 i el 1850. Malgrat tot, resten al marge diversos aspectes importants, com els possibles balls peculiars de la loca- litat, els saraus a les cases senyorials o les cançons per a les fei- nes o per a les festes, entre altres. Hem donat preferència a les dades menys conegudes, de proce- dència vària, si bé l’elaboració del treball ha comportat una meticulosa recerca en els arxius locals. Activitat docent de la Capella de Música. Alguns músics nascuts a Torroella Acabat el Concili de Trento (1545-1563), es va promoure la creació de noves places d’organista i de mestre de capella. 2006, llibre de la festa major 9 Durant segles els mestres de capella, a banda d’exercir de direc- tor, componien, assajaven el cant litúrgic, ensenyaven música i educaven la veu dels cantors. En les poblacions que només dis- posaven d’organista com a únic músic professional, ell mateix acostumava a exercir funcions semblants a les d’un mestre de capella quant a la docència i la composició. -
La Gralla, Avui
La gralla i el seu origen per Francesc Rius, musicòleg i graller Resum La gralla és actualment un instrument popular a Catalunya, i és considerat com un dels instruments tradicionals del país. Coneixem amb un cert detall la seva història a partir del segle XIX, sobretot lligada al seu ús en l’activitat castellera i festiva. Però si retrocedim en el temps, haurem d’admetre que no en coneixem la història anterior ni el seu origen. Si abans no existien els castells, el seu ús havia d'anar lligat a altres activitats. El problema és complexe per diversos motius: tal com hem vist ens ha canviat la funció, però també ens ha canviat el nom (abans del XIX, només es parla de dolsaina, escrit així o de moltes altres maneres similars, però ens estem referint sempre al mateix instrument?), no tenim iconografia que reflecteixi un ús popular sino només cortesà o religiós, i no tenim instruments supervivents. Aquest treball intenta encaixar els retalls de coses que sabem, apuntant una posible història de la gralla, i assenyalant-ne els forats. Resumen La gralla es en la actualidad un instrumento popular en Cataluña, i está considerado como uno de los instrumentos tradicionales del país. Conocemos con un cierto detalle su historia a partur del siglo XIX, sobre todo vinculada a su uso en la actividad “castellera” y festiva. Pero si retrocedemos en el tiempo, tendremos que admitir que no conocemos ni su historia anterior ni su origen. El problema és complejo por varias razones: tal como se ha visto ha cambiado la función, pero también el nombre (antes del XIX solo se habla de dulzaina, escrito así o de maneras similares pero, nos estamos refiriendo siempre al mismo instrumento?), no tenemos iconografia que refleje un uso popular sino sólo cortesano o religioso, y no tenemos instrumentos supervivientes. -
Mètode De Gralla
Mètode de gralla Nivell inicial Enric Montsant Mètode de gralla (Nivell inicial) 1a edició: ocutubre 2008 © Enric Montsant © DINSIC Publicacions Musicals, S.L. Santa Anna. 10, E 3a - 08002 Barcelona Disseny coberta: Bernat Casso | Disseny Gràfic Maquetació: DINSIC GRÀFIC Fotografies: Dani Bonamusa, Toni Torrillas i Leandro Benito Imprès a: QualityImpres Comte Güell 24-28 - 08028 Barcelona Dipòsit legal: 46.181-2008 ISMN: 979-0-69210-552-7 La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresa la reprografia i el tractament informàtic, i també la distribució d’exemplars mitjançant lloguer i préstec, resten rigorosament prohibides sense l’autorització escrita de l’editor o entitat autoritzada, i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei. Distribueix: DINSIC Distribucions Musicals, S.L. Santa Anna, 10, E 3a - 08002 Barcelona Tel. 00 34-93.318.06.05 - Fax 00 34-93.412.05.01 e-mail: [email protected] www.dinsic.com - www.dinsic.es - www.dinsic.cat Introducció Fa molts anys, quan algú volia aprendre a tocar un instrument tradicional ho tenia molt difícil i més si era d’un poble on tot el que fos tradicional feia olor de ranci i passat de moda. Vaig tenir la sort que en el poble on vivia es va crear una colla de geganters. Els responsables d’aquesta colla sabien que jo era músic i em van demanar si podia acompanyar-los amb la gralla. Aleshores jo de gralles n’havia sentit ben poques, però ens vàrem engrescar amb en Ramon, que ell sí que ja conei- xia una mica aquest instrument. -
Nora I El Jazz, Dossier Didàctic
12 x 11 Audició per Dossier didàctic a Cobla Índex 2 Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius i suggeriments didàctics 5,6 Breus apunts sobre la història de la cobla 7,13 Instrumentació 14 Repertori 15, 16 Discografía 17 Bibliografia i enllaços a Internet 1 Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catala- na. D´entre els instruments que la configuren trobem in- struments tant antics com el flabiol i tant peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana són al- guns dels propòsits d´aquest espectacle. Durant sessió es fa un repertori de concert amb sardanes, danses, peces de concert per a cobla i adapta- cions.. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país que seran els encarregats de fer-nos passar una bona estona de concert: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui d´interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 2 Fitxa artística COBLA SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA Xavier Torrent: flabiol Marc Timón: tible Oriol Gibert: tible Guió, coordinació i direcció artística: La Botzina Enric Ortí: tenora Josep Antoni Sánchez: tenora Presentador: Toni Cuesta Carles Herruz: trompeta Producció: Cobla Sant Jordi-Ciutat de Eutimi Rodríguez: trompeta Barcelona i La Botzina Isi López: trombó -
Download Download
ROSSEND ARÚS I ARDERIU teatre complet Rossend Arús i Arderiu. Obra Completa Direcció general de Pere Gabriel ROSSEND ARÚS I ARDERIU Teatre complet II 1874-1877 Edició de Magí Sunyer Tarragona, Barcelona, 2020 EDITEN Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili Av. Catalunya, 35 · 43002 Tarragona Tel.: 977 558 424 [email protected] www.publicacions.urv.cat Edicions de la Universitat de Barcelona Adolf Florensa, s/n · 08028 Barcelona Tel.: 934 035 430 [email protected] www.edicions.ub.edu Biblioteca Pública Arús. Ajuntament de Barcelona Passeig de Sant Joan, 26 · 08010 Barcelona Tel.: 932 565 950 [email protected] www.bpa.es 1a edició: juny de 2020 2a edició ampliada: desembre de 2020 ISBN Universitat Rovira i Virgili (paper): 978-84-8424-855-2 ISBN Universitat Rovira i Virgili (PDF): 978-84-8424-856-9 ISBN Edicions Universitat de Barcelona (paper): 978-84-9168-522-7 ISBN Edicions Universitat de Barcelona (PDF): 978-84-9168-523-4 ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9156-262-7 DOI: 10.17345/9788484248552 Dipòsit legal: T 566-2020 Cita el llibre. Consulta el llibre a la nostra web. Llibre sota una llicència Creative Commons BY-NC-SA. Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili és membre de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas i de la Xarxa Vives, fet que garanteix la difusió i comercialització de les seves publicacions a nivell nacional i internacional. TAULA DE CONTINGUTS La Caritat | 9 Los pastorets | 43 ¡A dos rals l’entrada! | 215 ¡Via fora, sometent! | 247 Una casa en Chamberí | 275 Fausto | 309 L’adoració dels tres Reis | 417 La llanterna màgica | 441 Los quatre pecats | 553 Robinson II | 597 Lo barber del rentamans | 621 L’home de la dida | 665 ¡Cornellà, un minut! | 707 Jo | 731 La Ventafocs | 745 Lo ball de la Candelera | 851 El dramaturg Rossend Arús i Arderiu Magí Sunyer ROSSEND ARÚS I ARDERIU.