LLIBRE DEL MESTRE Descobrim Els Instruments I Grups Instrumentals

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

LLIBRE DEL MESTRE Descobrim Els Instruments I Grups Instrumentals Cultura popular i tradicional C Descobrim els instruments i grups instrumentals dels Països Catalans Josep Maria Mayol i Puentes Maria Antònia Pujol i Subirà LLIBRE DEL MESTRE Inclou 3 CD ÀUDIO i 1 CD-ROM Descobrim els instruments i grups instrumentals dels Països Catalans Josep Maria Mayol i Puentes Maria Antònia Pujol i Subirà LLIBRE DEL MESTRE SUMARI Pròleg .................................................................................................. 7 Introducció .......................................................................................... 9 CICLE INICIAL Unitat 1 Tambors i campanes ........................................................ 18 Unitat 2 La veu .............................................................................. 28 Unitat 3 El grup d’havaneres .......................................................... 38 Unitat 4 El flabiol i el tamborí ......................................................... 46 Unitat 5 La banda de música ......................................................... 56 Unitat 6 Agrupacions instrumentals ............................................... 64 CICLE MITJÀ Unitat 7 La rondalla ....................................................................... 74 Unitat 8 L’acordió ........................................................................... 84 Unitat 9 El sac de gemecs ............................................................. 94 Unitat 10 La cobla ........................................................................... 104 Unitat 11 Cors, corals i orfeons ........................................................ 116 Unitat 12 L’orquestra de ball ............................................................ 124 CICLE SUPERIOR Unitat 13 El grup de rumba catalana ................................................ 136 Unitat 14 Els grups de música tradicional i folk ................................ 146 Unitat 15 Els grups de jazz i de flamenc ........................................... 156 Unitat 16 La gralla i la dolçaina ........................................................ 166 Unitat 17 Instruments d’arreu del món a casa nostra ....................... 176 Unitat 18 Els grups de rock, pop i música electrònica ....................... 186 Bibliografia general ............................................................................... 195 Discografia general ............................................................................... 196 Índex alfabètic d’unitats ........................................................................ 199 Índex alfabètic d’instruments i formacions ............................................ 200 Índex alfabètic d’audicions .................................................................... 207 Llista de les pistes dels CD .................................................................... 213 REQUETETXEC | 7 PRÒLEG La música tradicional és l’expressió que defineix i identifica els pobles i les cultures a través del so. D’aquell so de la llengua pròpia, de les tonades i cançons que ressonen amb el paisatge i dibuixen el perfil caracte- rístic de cada terra. Segons sigui la terra, així serà el fruit. Tots som iguals en la veu i el crit, el plor i la rialla. Però la llengua, el cant i la cançó ens fan diferents. Segons sigui el poble, així cantarà i ballarà. Música tradicional és, doncs, aquell so musical present en tot allò que dóna vida a un país: campanars, ra- mats de bestiar, patis d’escola, places i carrers, cridòries esportives, consignes reivindicatives, jocs, danses, cerimònies, celebracions, alegries, tristors, feina, oci, esbarjo… Cada moment té la seva música. I cada mú- sica té els seus instruments. Perquè els instruments musicals són les eines que fa servir el músic per al seu ofici. Unes eines que requereixen: destresa a les mans, per a fer-les sonar; rigor en la tria, per a combinar-les encertadament i amb gràcia; seny al coneixement, perquè la música acompleixi perfectament la seva funció; i art en la interpretació, per fer vibrar els cors de la gent. Però de tot això, de l’ofici de músic i les seves eines, gairebé no se’n parla mai. I, de fet, és ben normal. La gent contempla la núvia, no pas l’organista. La plaça mira com puja el castell, no com toquen les gralles… Ara bé, podem imaginar-nos com seria la vida d’un poble si, com per art d’encantament, no hi hagués mú- sica enlloc? La música és per a l’esperit com l’alè per al cos, i no podem passar sense. Algú sap què és un requetetxec? Doncs és un reclam per caçar grills, fet amb la meitat d’una closca de nou i una estella prima de fusta, lligada amb un fil al damunt de la part buida. Fent-la repicar de pressa amb els dits, produeix un so sec i precís que fa: re-que-tet-xec! Aquest petit enginy sonor, a mig camí entre la joguina i l’instrument musical, posseeix prou atributs per representar gairebé tot el contingut del llibre que teniu a les mans: de construcció simple, fet de materials a l’abast, creat per a produir so, amb una finalitat concreta, requereix destresa a les mans i un xic de fantasia… No se sap del cert si avui dia encara es fa servir el requetetxec. Els llibres que en parlen són de fa molts anys i, a més, ara tampoc es cacen tants grills com abans. Però, sigui com sigui, el Requetetxec és aquí per parlar-nos, finalment, de com n’és de ric i d’important el patrimoni sonor dels Països Catalans. En format llibre, aquest Requetetxec no és (perquè no ho vol ser) una exhaustiva descripció de tots els instruments del nostre entorn, sinó que és una eina d’aprenentatge, perfectament estructurada, per a l’estudi de certs conceptes imprescindibles del llenguatge musical: el timbre, la sonoritat, la instrumentació, les formacions instrumentals, l’audició, els estils o els gèneres. Així sona aquest llibre. I el seu ressò n’amplifica el contingut, i en permet la utilització des de diversos punts de vista. D’una banda, les diferents unitats didàctiques plantegen un itinerari concret i estructurat en les propostes i els exercicis, però lliure i adaptable en l’aplicació temporal i/o acadèmica. Així doncs, tot i emmarcar-se en el context de l’escola generalista, és a la vegada una excel·lent font d’informació i una magnífica eina de treball per a ins- tituts d’ensenyament secundari, escoles de música, conservatoris, músics, grups i colles de cultura popular, curiosos i afeccionats. PRÒLEG REQUETETXEC | 8 D’altra banda, és un llibre obert. La tecnologia, el moviment migratori, la facilitat de viatjar, etc. poden pro- porcionar-nos en qualsevol moment un instrument desconegut o música d’un altre país. Aleshores la lògica i la metodologia de les propostes i unitats didàctiques ens poden servir també per treballar aquest material nou i imprevist. Dins del silenci editorial, ara s’ha donat el to perquè soni la tonada. Una tonada tan rica i variada com el nostre país, que avança i fa camí amb d’altres pobles. Així, esperem que aquest llibre no acabi essent un instrument solista, i que ben aviat en sorgeixin d’altres que puguin acoblar-s’hi i, ben acordats, anar aug- mentant la formació. Requetetxec és una peça a quatre mans: Maria Antònia Pujol i Josep Maria Mayol, música i mestre, mestra i músic, han sabut, amb encert i enteniment, preparar-nos un instrument perfectament afinat. Ara cal que el fem sonar! Joan Figueres i Bautista, músic REQUETETXEC | 9 INTRODUCCIÓ Què és Requetetxec? És un material didàctic pensat per donar a conèixer els instruments i grups instrumentals dels Països Cata- lans a l’alumnat d’educació primària. Està format per divuit unitats didàctiques que presenten de manera visual i auditiva els nostres instruments i conjunts instrumentals, els contextos on actuen i la música que toquen. El material consta de fitxes fotocopiables per a l’alumnat, un llibre del mestre, tres discos compactes amb audicions, i un CD-ROM. Per què un Requetetxec? La idea de crear aquest material va néixer d’una constatació: actualment, a les aules d’educació primària del nostre país gairebé no es treballen els instruments de la música tradicional i popular. Els llibres de text i altres materials existents posen l’accent en els instruments i agrupacions de la música anomenada clàssica o culta, i només ocasionalment es fixen en els instruments d’altres àmbits musicals. Aquest oblit es torna encara més greu si considerem que molts instruments de l’àmbit tradicional i popular pertanyen realment a l’entorn més proper d’una bona part de l’alumnat dels Països Catalans. De fet, és bastant més probable que molts dels nostres alumnes vegin i sentin abans una dolçaina, un sintetitzador, unes xeremies mallorquines o una gralla que no un violoncel o un fagot. El mateix es pot dir respecte a les formacions instrumentals: segurament la majoria d’alumnes es trobarà abans amb una cobla, una rondalla, un grup de rock o una banda de música que no amb un quartet de corda o una orquestra simfònica. Constatada aquesta mancança, vam creure que seria bo crear un material que ajudés el professorat a corregir-la. Un material que presentés els instruments i formacions de la música popular i tradicional dels Països Catalans d’una manera apropiada a l’alumnat de primària. Que estigués estructurat de manera que cada mestre pogués introduir aquests instruments a l’aula en el moment i en la mesura que desitgés. I que estigués plantejat com a complement dels llibres de text i materials que faci servir habitualment, sense cap intenció de substituir-los. De què tracta Requetetxec? a) Tracta d’instruments i grups instrumentals. Més en concret, dels que toquen les músiques populars i tra-
Recommended publications
  • Compota De Cobla Dossier Didàctic Índex
    Compota de Cobla Dossier didàctic Índex 2 Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius i suggeriments didàctics 5,6 Material específic pel treball del concert 7,8 Breus apunts sobre la història de la cobla 9 a 15 Instrumentació 16,17 Discografía 18 Bibliografia i enllaços a Internet 1 Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. D´entre els instruments que la configuren trobem instruments tant antics com el flabiol i tant peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana són alguns dels propòsits d´aquest espectacle. El conte “Compota de cobla” ens donarà la possibilitat d´escoltar els instruments per separat i gaudir del so de la cobla. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país que seran els encar- regats de fer-nos passar una bona estona de concert: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui d´interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 2 Fitxa artística COBLA SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA Guió, coordinació i direcció artística: La Botzina Enric Ortí: tenora Josep Antoni Sánchez: tenora Presentador: Toni Cuesta Conte: Joana Moreno i Toni Cuesta Música del conte: Jordi Badia Producció: Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Botzina WWW.coblasantjordi.cat 3 Objectius En el disseny de la present proposta de concert vàrem creure necessari assolir els següents objectius didàc tics: - Oferir música en directe a través d´una formació instrumental de mitjà format ( 11 músics) - Procurar que els oients s´ho passin bé gaudint d´un concert d´aquestes carecterístiques - Iniciar en el coneixement dels diferents instruments que formen part d´una cobla, escoltar el seu so i conèixer les característiques més destacables.
    [Show full text]
  • Campana Cultural DPT 2020
    Campaña Cultural DIPUTACIÓN DE TERUEL 2020 2 3 índice general Grupos folklóricos 7 Música clásica 31 Música popular / Cantautores 45 Jazz / Swing 67 Bandas de música 71 Corales / Polifónicas 89 Pop / Rock / Hip Hop / Rap 97 Teatro 117 Animación / Títeres 129 Varios 141 4 Grupos folklóricos Agrupación Aragonesa Astí queda ixo! . .8 AC Agrupación de Cuerdas y Voces del Bajo Aragón . .9 AC Aires del Maestrazgo . .10 AC Aires del Martín . .11 AC Albada Baturra . .12 AC Amigos del folklore de Andorra . .13 AC Aragonesa El Cachirulo «Teresa Salvo» de Alcañiz . .14 AC BureArte Tradición . .15 AC Cierzos de Aragón . .16 AC de Canto y Rondalla de Alfambra . .17 AC Folclórico Aragonesa Ritmos del Jiloca . .18 AC Grupo Folklórico Castañuelas de Aragón . .19 AC Grupo Folkórico Esencia Aragonesa . .20 AC Grupo de Jota de Alcorisa . .21 AC Mini Grupo del Bajo Aragón . .22 AC Rondalla de Villastar . .23 AC Torrijo . .24 AC Turolense Templanza Aragonesa . .25 AC Folklórica Alma con la jota de Peracense . .26 Grupo Folklórico Antología Aragonesa . 27 Grupo Folklórico El Pilar de Blesa . .28 Grupo Folklórico Malandía . .29 Grupo Folklórico El Portal . .30 Música Clásica Aestivum Quintet Quinteto de viento . .32 Artesonado . .33 Grupo Cámara 6 . .34 Camerata Santa Cecilia de Teruel . .35 Donax Trío . .36 Ethereal Sound . .37 Escuela Música de Andorra Grupo Laudístico . .38 Orquesta Arcos de Teruel . .39 Orquesta de Cámara del Bajo Aragón . .40 Orquesta Sinfónica Santa Cecilia de Teruel . .41 Sonne Música . .42 Trío Euterpe . .43 Música popular, cantautores AAC Ay Caramba . .46 AAC Kambalache . .47 AC Alpargatas con tomate GG . .48 Astí queda ixo! – Ronda del Sur de Teruel .
    [Show full text]
  • ANÀLISI MUSICAL 1 1R C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER a LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018
    IES DOMÈNECH I MONTANER CANET DE MAR ANÀLISI MUSICAL 1 1r C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER A LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018 DOSSIER DE TEMES A ESTUDIAR I OBRES MUSICALS A RECONÈIXER. -ANÀLISI MELÒDICA III: TEXTURA. -ANÀLISI RÍTMICA I. -ANÀLISI RÍTMICA II. -ANÀLISI TÍMBRICA. ATENCIÓ: No entra la Classificació xinesa dels instruments. -GÈNERES MUSICALS. -LLISTA D’OBRES OBLIGADES AGRUPADES PER DIFICULTAT. S’haurà de reconèixer el títol, l’autor i l’estil musical de cada obra. FEINA D’ESTIU: L’alumne ha d’estudiar els temes del dossier de recuperació, penjat a la web del centre. També ha d’escoltar i reconèixer les 40 obres obligades que s’han analitzat al llarg del curs. PROCEDIMENT DE RECUPERACIÓ: L’examen consistirà en una sèrie de preguntes sobre el contingut teòric del temari, test, exercici de veritat/fals, i tests auditiu de reconeixement de les obres estudiades, de gènere musical, distinció de les veus humanes. La puntuació serà de 0 a 10. Per tant hi ha la possibilitat de pujar la nota mitjana de 1r de Batx. A l’aula virtual de l’Institut hi ha exemples sonors de la matèria a examen. ANÀLISI MELÒDICA III LA TEXTURA (formes de simultaniejar el so) Entenem per textura l’entramat o el teixit muusical d’una obra, resultat de la disposició de les seves diferents parts o veus. Podem definir la textura la manera en la que es combiinen les diferents línies melòdiques (igual que els “fils” d’un teixit) en la composició. La textura es reflecteix en l’aspecte visual de la partitura, en la seva forma d’escriptura, de manera que poden distingir dos grans tipus de textura: d’escriptura horitzontal i d’escriptura vertical.
    [Show full text]
  • Programació 1R Semestre 2021
    FEBRER Dissabte 6 de febrer – 20:30h Abonament ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Una «Júpiter» i una «Patètica» amb Minkowski per mostrar les subtileses de l’orquestra del Liceu. Marc Minkowski, director convidat de la temporada simfònica de l’orquestra, ha volgut presentar-se amb un programa integrat per dos gegants: la «Júpiter» i la «Patètica». En un període de temps molt curt de l’estiu de 1788, Mozart va escriure les que serien les seves tres darreres simfonies. Turmentat i abatut pel poc èxit de l’estrena vienesa del seu Don Giovanni i atabalat pels deutes, cerca refugi en un modest habitatge a la perifèria de Viena. Aquest aïllament és el context en què escriu la «Júpiter», un sobrenom imposat per l’empresari J.P. Salomon. Cent anys més tard, el 1893, a Sant Petersburg, Txaikovski escrivia sobre la seva darrera partitura; «L’estimo com no he estimat cap altra de les meves composicions. No exagero, tota la meva ànima és en aquesta simfonia». Nou dies després el compositor moria fruit del suïcidi. Un testament premonitori; un rèquiem líric i instrumental. Els noms que donem als sentiments humans (alegria, tristesa, rebel·lia, dubte, certesa..) són massa grollers per definir aquests dos miracles musicals. Marc Minkowski ens descobrirà els secrets d’aquestes cartes d’amor a la humanitat. Programa Simfonia núm 41, en Do major, KV 551, «Júpiter» de Mozart Simfonia núm 6, en Si menor, op 74, «Patètica» de Txaikowski. Fitxa artística Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director: Marc Minkowski Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat Durada: 1 hora i 30 minuts amb entreacte Preu: 38 – 30 – 15 euros Dimarts 16 de febrer – 20:30 h UNA HISTÒRIA REAL de Pau Miró Abonament Gestionar un dol no és gens fàcil.
    [Show full text]
  • Enllaç Alternatiu Per Descarregar El Llibre De Les Comunicacions Al
    Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes Comunicacions Imatge: Cor l'Espiga. Cubelles, 1931. Autor desconegut. Arxiu Antoni Pineda 1931. Autor desconegut. Arxiu Cor l'Espiga. Cubelles, Imatge: XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Tarragona (Universitat Rovira i Virgili) Reus (Centre de Lectura) 6 i 7 de novembre de 2020 1 2 XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Organitzen: Fundació privada dels Centres de’Estudis de Parla Catalana Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana Amb el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Diputació de Girona Col·laboren: ICRPC 3 Comunicacions de l’àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. TOCS, RECERCA I REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL PATRIMONI CAMPANER. Joan Alepuz Chelet Associació cultural Campaners de la Catedral de València 11 VICENÇ PLANTADA I EL CENTRE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS (1895-1898) Joan Armangué i Herrero. Centre d'Estudis Molletans – Arxiu de Tradicions 23 PER QUÈ LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ ÉS UNA COLLA TRADICIONAL Joan Bofarull Solé 39 RECUPERAR I REVITALITZAR EL PATRIMONI IMMATERIAL AL RITME DE LA MÚSICA: LA COLLA EL FALÇÓ (TEULADA - PAÍS VALENCIÀ) Jaume Buïgues i Vila Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta 55 ESTUDI COMPARATIU DE L'ACCIÓN CATÓLICA, EL CÍRCULO CULTURAL MEDINA I L'OBRA CULTURAL BALEAR A MALLORCA DURANT EL FRANQUISME (1939-1975) Marina Castillo Fuentesal Universitat de les Illes Balears 73 EL CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES I LA SEVA TASCA DE RECUPERACIÓ D'ERMITES AL PLA DE L'ESTANY Jordi Galofré Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles 85 LES ASSOCIACIONS D'AMICS DE MONUMENTS: EL CAS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA Joan-Ramon González Pérez Associació Amics de la Seu Vella de Lleida 101 LA COMUNICACIÓ DEL PATRIMONI MATERIAL I IMMATERIAL A BORRIOL A TRAVÉS DE LES SEUES ASSOCIACIONS CULTURALS: UNA REVISIÓ DEL PERÍODE 2010-2019 Vicent Pallarés Pascual Lluïsa Ros Bouché 119 4 EL PROJECTE DESCOBRIM EL SEGRIÀ, CULTURA I EDUCACIÓ ENLLAÇADES.
    [Show full text]
  • 3.2 Danzas En Aragón
    LA INTEGRACIÓN EDUCATIVA DE LA MÚSICA TRADICIONAL ARAGONESA COMO REFUERZO DEL PATRIMONIO ETNOLÓGICO Y CULTURAL ARAGONÉS EN EDUCACIÓN PRIMARIA Educational integration of traditional Aragonese music as a reinforcement of Aragonese ethnological and cultural heritage in primary education Trabajo Fin de Grado Grado en Magisterio en Educación Primaria Autor: Jorge Polo Hernández Director: Luis del Barrio Aranda Zaragoza, Septiembre de 2017 La Integración Educativa de la Música Tradicional Aragonesa como Refuerzo del Patrimonio Etnológico y Cultural Aragonés en Educación Primaria RESUMEN En el presente trabajo se expone una propuesta de intervención educativa centrada en la música, danzas y dances tradicionales de la Comunidad Autónoma de Aragón, para poder llevarla a cabo con niños del nivel educativo de 4º curso de Educación Primaria. La propuesta se circunscribe al diseño de un conjunto de actividades basadas en el folclore tradicional aragonés con la cual se pretende desarrollar la capacidad de sensibilización y del gusto de los alumnos hacia este tipo de música, mediante el trabajo didáctico musical en las aulas de música de Educación Primaria. La fundamentación teórica del estudio del folclore musical aragonés mediante la consulta de diversos recursos bibliográficos, nos ha inducido el diseño de la propuesta. El desarrollo de este trabajo nos permite concluir que la aplicación didáctica del folclore permite un más que amplio desarrollo de los objetivos educativos en el campo de la educación musical previstos en nuestro sistema de enseñanza e invita a los docentes a su aplicación en el aula. Palabras clave: música tradicional, danzas tradicionales, dance, Aragón, educación musical. ABSTRACT This work is a proposal of educational intervention focused on folk music and dances in Aragón (Spain) and aimed to children at 4th level of Primary Education (10 years old).
    [Show full text]
  • Bonet the Development of The
    University of Plymouth PEARL https://pearl.plymouth.ac.uk Faculty of Arts and Humanities School of Society and Culture The Development of the Tenora Bonet, N http://hdl.handle.net/10026.1/17306 The Galpin Society Journal: for the study of musical instruments The Galpin Society All content in PEARL is protected by copyright law. Author manuscripts are made available in accordance with publisher policies. Please cite only the published version using the details provided on the item record or document. In the absence of an open licence (e.g. Creative Commons), permissions for further reuse of content should be sought from the publisher or author. NÚRIA BONET The Development of the Tenora he tenora is a type of tenor shawm from The instrument’s adoption as ‘traditional’ in the Catalonia, an area in both northern Spain cobla5 orchestras of the Empordà region in South and southern France (see Figure 1), and its Catalonia is attributed to Pep Ventura (1817–1875), a invention is usually attributed to Andreu Toron musician from Figueres who requested a tenora from T 6 (1815–1886) of Perpignan in North Catalonia. Like Toron in 1850. He established a new orchestration members of the shawm family, it has ‘a conical bore, for the ensemble which had mostly consisted of a wider than that of oboes, and a broad double reed flabiol (pipe and tabor), one or two treble shawms of cane placed on a metal staple which is partly and a bagpipe;7 the new cobla for which he composed enclosed in a wooden pirouette,’1 to which Toron over 400 sardanas8 consisted of a flaviol, tiple I and added a sophisticated key system and a flaring metal II (treble shawm), tenora I and II (tenor shawm), bell.
    [Show full text]
  • El Flabiol De Cobla En El Segle Xx1
    EL FLABIOL DE COBLA EN EL SEGLE XX1 Jordi León Royo (Barcelona), Pau Orriols Ramon (Vilanova i la Geltrú), amb la coŀlaboració de Josep Vilà Figueras (Cornellà de Llobregat) Jordi León Joaquim Serra, el 1948, va fer un curs d’instrumentació per a cobla, ja que coneixia molt bé les possibilitats tímbriques i sonores dels instruments que formen aquest conjunt. Més tard, l’Obra del Ballet Popular i altres institucions van tenir interès que això es publiqués, i en va sortir el Tractat d’instrumentació per a cobla, aparegut el 1957. Com qualsevol tractat d’instru- mentació, comença descrivint els instruments un per un i, quan parla del flabiol, després d’explicar quina és la seva extensió, la nota més greu, la nota més aguda, que està afinat en FA, que és un instrument transpositor, etc., diu textualment: «el flabiol és un instrument summament imperfecte, no és possible tro- bar-ne originàriament cap model ben afinat, i solament alguns flabiolaires amb bona voluntat, fent retocs als seus instruments, han aconseguit posar-lo en condicions acceptables d’afinació». És cert que, si mirem altres tractats d’orquestració, com pu- guin ser els que en el seu moment van escriure Hector Berlioz o Rimski-Kórsakov, hi trobarem moltes coses referides als instru- ments de la seva època, als instruments del segle xix, que ja no han estat vàlides per als instruments del segle xx i menys per als del xxi. El que vull dir amb això és que aquesta apreciació de Joaquim Serra de cap a 1950 avui dia ha passat de moda.
    [Show full text]
  • DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019 Enregistrat El Dimecres 24 D’Abril Del 2019, Al Caixaforum De Barcelona
    PROGRAMACIÓ DE CATALUNYA MÚSICA DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019 Enregistrat el dimecres 24 d’abril del 2019, al CaixaForum de Barcelona. 07:00 OBERTURA 13:00 SO DE COBLA El cap de setmana anima a escoltar els clàssics preferits i a passar- s'ho bé sintonitzant una selecció musical atractiva. Una selecció de sardanes i música per a cobla per a l'hora del vermut. Presentació d'Ignasi Pinyol. MOZART, LEOPOLD: Concert per a trompeta i orquestra en Re. Crispian Steele-Perkins, trompeta. The King's Consort. Dir.: Robert King. 14:00 INTERLUDI (10m) Audició d'obres senceres o fragmentades del nostre repertori més RAKHMÀNINOV, SERGUEI: "Sis cors" per a veus blanques i piano, clàssic. op. 15. Tigran Alikhanov, piano. SCHÜTZ, HEINRICH: "Història del naixement de Jesucrist", oratori, Capella Simfònica de l'Estat de Rússia. SWV 435. Dir.: Valeri Polyansky. Charles Daniels, tenor (Evangelista). Susan Hemington Jones, (14m) soprano (Àngel). Neal Davies, baix (Herodes). Gabrieli Consort & Players. MENDELSSOHN, FELIX: Quartet de corda n. 6 en fa m, op. post. 80. Dir.: Paul McCreesh. Quartet de Corda de Nova Zelanda. (35m) (26m) CORELLI, ARCANGELO: Concerto grosso en Fa, op. 6 n. 6. BACH, JOHANN SEBASTIAN: "Aria variata" per a teclat en la m, Europa Galante. BWV 989. Dir.: Fabio Biondi. Glenn Gould, piano. (12m) (10m) WEBER, CARL MARIA VON: Gran duet concertant per a clarinet i ANÒNIM: "Lilium floruit", cançó llatina. piano en Mi b, op. 48. José Pizarro, veu. Irantzu Zuasti, fídula. Ona Cardona, clarinet. Timothy Lissimore, piano. (6m) (21m) BEETHOVEN, LUDWIG VAN: Simfonia n. 2 en Re, op.
    [Show full text]
  • Rotecnaworld Number Thirty Trhee 2018 Summary Technology
    ROTECNAWORLD NUMBER THIRTY TRHEE 2018 SUMMARY TECHNOLOGY SILOMETRIC, CONTROL OF THE CONTENT OF SILOS IN REAL TIME TECHNOLOGY SUBMERSIBLE AGITATOR GENERATES STRONGER CURRENTS ROTECNANEWS SYSTEMS DEPARTMENT PIGPRODUCTION LETTER FROMTHEEDITOR JAPAN, THE WORLD’S At this beginning of the year, the trend in the pork market is the same as in the LEADING IMPORTER last weeks of 2017: record weights with intense activity in the slaughterhouses OF PIG MEAT and downward prices. The sector expects to recover its stability and good sensations soon. SOMETHINGABOUT However, in 2017, from the point of view of production, the sector registered its best figures and successfully undertook the challenges it faced. Among these, it THE SARDANA, Gener Romeu addressed the problem of antibiotic resistance, a task the sector has faced with THE CATALAN Rotecna's President professionalism and involvement, although in some countries of the European Union there is still a long way to go. Nutrition, vaccines and extreme biosecurity NATIONAL DANCE measures in the installations are the tools available to the sector to achieve “zero ROTECNA WORLD 33 consumption” of antibiotics. JANUARY 2018 SCAN ME ROTECNA In the business field, in Rotecna we are expanding our field of activity. On this WITH YOUR SMARTPHONE EDITION: ROTECNA, S.A.- POL. IND. NAU-3, occasion, we present the SiloMetric, an innovative product to measure the DOWNLOAD ANY 25310 AGRAMUNT (LLEIDA) SPAIN amount of feed in the silos in real time through any electronic device. We also DIRECTOR: highlight the advantages of the TecnaPur submersible agitator, with an exclusive APPS FOR READER GENER ROMEU pointed-finished design that makes it more efficient at homogenising slurry in QR CODE & VIEW EDITOR: TAMARA LOMBARDO the ponds.
    [Show full text]
  • The Secret of the Bagpipes: Controlling the Bag. Techniques, Skill and Musicality
    CASSANDRE BALOSSO-BARDIN,a AUGUSTIN ERNOULT,b PATRICIO DE LA CUADRA,c BENOÎT FABRE,b AND ILYA FRANCIOSIb The Secret of the Bagpipes: Controlling the Bag. Techniques, Skill and Musicality. hen interviewed about the technique as the Greek tsampouna or the Tunisian mizwid) to of the bag, bagpipe maker and award- a fully chromatic scale over two octaves (the uilleann winning Galician piper Cristobal Prieto pipes from Ireland and some Northumbrian small- Wsaid that. ‘the handling of the bag is one of the most pipes chanters). Bagpipes in their simplest form are important things. The secret of the bagpipes is how composed of a bag with a blowpipe and a melodic one uses the bag […] You need a lot of coordination: pipe (hereafter referred to as the chanter).2 Other blowing, fingers […] it depends on the arm, the pipes can then be added such as a second melodic pressure of the air. The [finger] technique is much pipe, semi-melodic pipes or drones.3 The blowpipe simpler. Everyone blows all over the place when they is usually, but not always, fitted with a small valve start to play. It’s like a car: you have to think how you in order to prevent the air from leaving the bag. In are going to do all of this at the same time. The use models without this system, the piper uses his/her of the bag is the most important aspect, even more tongue to prevent the air from escaping whilst s/he than the fingers, [or] velocity’.1 breathes in.
    [Show full text]
  • CD DPS1 Compact Disc Booklet
    CTP Template: CD_DPS1 COLOURS Compact Disc Booklet: Double Page Spread CYAN MAGENTA Customer: SignumClassics YELLOW Catalogue No. SIGCD069 BLACK Job Title: Esperar SIGCD069 booklet Page Nos. SIGCD006 SIGCD007 SIGCD008 SIGCD009 Music for Philip of Spain Two upon a ground: Jupiter The Fitzwilliam Virginal Book and his four wives Duets and Divisions for two viols SIGCD018 SIGCD020 SIGCD026 Sacred Songs of Sorrow The Queen’s Goodnight Music for Gainsborough SIGCD032 SIGCD041 SIGCD042 SIGCD049 The Sultan and the Phoenix Modus Phantasticus Tallis 9 Harmonia Caelestis www.signumrecords.com www.charivari.co.uk Available through most record stores and at www.signumrecords.com. For more information call +44 (0) 20 8997 4000 CTP Template: CD_DPS1 COLOURS Compact Disc Booklet: Double Page Spread CYAN MAGENTA Customer: SignumClassics YELLOW Catalogue No. SIGCD069 BLACK Job Title: Esperar SIGCD069 booklet Page Nos. ESPERAR SENTIR MORIR Instrumentarium Songs and dances from the Hispanic Baroque Susanne Heinrich a treble viol (M.D. Attwood, 1993) after Henry Jaye (mid 17C) b bass viol (M.D. Attwood, 1999) after anon. 17C English original Kah-Ming Ng c chamber organ (V.Woodstock, 1996) d harpsichord (A. Garlick, 1977) after I. Ruckers 1638 1. Juan Hidalgo (c.1612–1685) / arr. K-M Ng Esperar, sentir, morir [b, c, e] [4.31] Constance Allanic e triple harp (C.H. Hüttel, 2002) after 17C Italian iconography 2. Kah-Ming Ng & Clara Sanabras Quiero, y no saben que quiero [b, e, h] [9.06] Richard Sweeney f 16-course theorbo (K. Jacobsen, 2002) after various 17C Italian models 3. Lucas Ruiz de Ribayaz (b. 1626) Españoletas [e] [4.58] g 6-course lute (A.
    [Show full text]