DOCSLIB.ORG

Festa Major Mare De Déu Del Camí. Cambrils

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Festa Major Mare De Déu Del Camí. Cambrils FESTA MAJOR MARE DE DÉU DEL CAMÍ. CAMBRILS. Setembre de 2021 Els dies corren sense adonar-nos-en però hi ha esdeveniments que ens ajuden a prendre consciència i a fixar els records en el temps. Això ens passa al final de l’estiu amb la Festa Major de la Mare de Déu del Camí, la celebració amb què a Cambrils anticipem el canvi d’estació i agafem forces plegats per reprendre les rutines que vam deixar aparcades al juny. Igual que l’any passat, el programa que us presentem inclou mesures pròpies del moment que vivim. Tenim clar que la seguretat i la salut de tothom és prioritària, i que la responsabilitat i el sentit comú van sempre per davant. Però, al mateix temps, no renunciem al sarau i a les tradicions populars que ens uneixen i que donen sentit a la festa que tan valorem i estimem. Per això, el programa conté molt bons al·licients per trobar-nos aquests dies. Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries donaran la nota musical i humorística al Pregó de Festa Major: l’explosió d’identitat, de gresca i de joia que tots i totes esperem. Serà el preludi d’uns quants dies de moltes activitats, començant per la Nit del Foc, que enguany hem pogut recuperar amb un format adaptat. El 8 de setembre arriben els actes centrals del programa festiu, la columna vertebral de la Festa Major. Al matí la missa i l’ofrena a l’ermita de la Mare de Déu del Camí, i a la tarda el ball parlat dels Vileros i Mariners – que ja comença a ser un clàssic- i el Seguici Festiu Estàtic al Parc del Pinaret. La festa continuarà el 10 de setembre amb l’acte de la Diada Nacional de Catalunya, amb el parlament institucional de la presidenta del Consell Comarcal, Rosa Maria Abelló, i l’actuació de la Coral Verge del Camí. El programa també inclou moltes altres activitats organitzades conjuntament amb les entitats i una traca final de concerts amb Suu, Xavi Sarrià i Doctor Prats. Amb la vista posada als dies que vindran, amb moltes ganes de xalar i celebrar la convivència plegats, volem donar les gràcies a totes les entitats i a totes les persones implicades per mantenir la il·lusió i la col·laboració que fan possible la Festa Major. I desitjar a totes cambrilenques i tots els cambrilencs que la gaudiu al màxim en companyia de les persones que estimeu. Visca la Festa Major de la Mare de Déu del Camí! Camí Mendoza i Mercè Alcaldessa de Cambrils M. Cinta Ballesté Aran Regidora de Cultura i Festes PROGRAMA Dies 27, 28 i 29 d’agost De 10 a 22 h, a la plaça Mn. Joan Batalla FIRA DISC Fira de col·leccionisme musical. Hi podeu trobar vinils, cd’s, marxandatge, llibres, pòsters, dvd musicals i tot allò relacionat amb el món de la música i audiovisual per comprar o canviar amb altres col·leccionistes. Dissabte 28 d’agost De les 11.30 h fins les 14 h i de les 17 h fins a les 0.30 h, al parc del Pinaret, 2a. Edició del FESTIVAL PRÒLEG Estands d'artistes i emprenedors i emprenedores, tallers per a totes les edats i concerts Reserva d’entrades per al concert i els tallers a l’enllaç https://bit.ly/festivalproleg21 Organitza: Festival Pròleg amb la col·laboració de Joventut Cambrils A les 20 h, a l’auditori del parc del Pescador, CONCERT de COBLA, MÚSIQUES DEL MÓN. Per part de la Cobla Reus Jove amb la participació dels Amics de la Sardana de Cambrils Una selecció de músiques escrites al llarg dels últims 150 anys combinant tradició i modernitat, que de ben segur que faran les delícies dels assistents al concert *No cal entrada per accedir. Hi haurà control d’aforament. Dimecres 1 de setembre A les 20 h, a l’auditori del parc del Pinaret, SARDANES, amb la Cobla Principal de Tarragona i els Amics de la Sardana de Cambrils. En el cas que les restriccions per la pandèmia ho permetin es farà registre de grups per ballar. En el cas que no es pugui ballar, es farà concert. *No cal entrada per accedir. Hi haurà control d’aforament. Dijous 2 de setembre A les 22 h, a l’auditori del parc del Pinaret, ESPERIT VIU. Espectacle de dansa, llum, foc i música en viu, per part de CREA’T. Un espectacle ple de màgia, on la dansa, les llums, el foc i la música en viu, ens faran gaudir d’una nit especial. Una representació de la roda del Samsara d’una forma molt poètica. *Entrada gratuïta. Reserva a través de https://www.entrapolis.com/ca/ Divendres 3 de setembre A les 19.30 h, a la plaça de l’Ajuntament, TRET DE SORTIDA DE LA FESTA MAJOR. Amb la participació de les ENTITATS FESTIVES. PREGÓ DE FESTA MAJOR a càrrec del grup QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES TRONADA *Entrada gratuïta. Es poden aconseguir al Centre Cívic les Basses i a la Torre del Llimó Dissabte 4 de setembre A les 19 h, a la plaça del Setge, LA (NO) NIT DEL FOC 2021 Amb la participació de les colles locals: el Ball de Diables, Els Cagarrieres, amb la colla de diables gran i infantil, la Galera de foc i els seus Timbalers i la Colla Gegantera Tota l’Endenga, amb les bèsties de foc Farnaca i Farnaqueta i Lluert, els Timbalers de la Farnaca, Nyanyos acompanyant la Farnaqueta, Timbalers Cop de Cap, Marquès de los Vélez i el Cabo Quiñones. Espai delimitat amb control d’aforament. Accessos: per Av. Mil·lenari – font del Centenari i per Av. Mil·lenari – carrer Creus *Entrada gratuïta. Es poden aconseguir a través de https://www.entrapolis.com/ca/ o al Centre Cívic les Basses i a la Torre del Llimó Organitza: Colla Gegantera Tota l’Endenga i departament de Festes Diumenge 5 de setembre Des de fa uns anys, el diumenge anterior a la Diada de Festa Major, es celebra la Diada Castellera. Enguany, un any més, no es podrà portar a terme, però els Xiquets de Cambrils, juntament amb el departament de festes hem programat dos actes a l’entorn de la música tradicional i les gralles per tal de mantenir viva la seva presència i importància dins el nostre patrimoni festiu. A les 19 h, al pati de l’Ermita INSTRUMENTS TRADICIONALS CATALANS, Concert – Audició – Exposició, per part de TRAÜT. Companyia d’Espectacles. 3 músics en directe. Instruments presentats: flabiol, gralla, tarota, sac de gemecs, viola de roda, acordió diatònic, guitarró, cant, timbal i altres percussions. Seguidament, a les 20 h, al pati de l’Ermita CONCERT DE GRALLES, per part de CANYA D’OR *No cal entrada per accedir. Hi haurà control d’aforament. A les 21.30 h, al Teatre del Casal, el grup TEATRETERÀPIA d’Altafulla presenta CREMA CREMADA, de Joan Maria Vidal. Una comèdia on els riures estan assegurats i alhora una obra que no deixa indiferent. Preu 10 € Organitza: La Teca Teatre A les 21.30 h, a l’auditori del parc del Pinaret, CINEMA POPULAR VILERU, amb la projecció de “Les aventures del Tintin: El secret de l’Unicorn”. Podeu reservar les vostres entrades a través d'aquest link: shorturl.at/lHRV1 , també el podreu trobar a l'instagram de "Sóc Vileru". Organitza: NAC – “Sóc Vileru” Dilluns 6 de setembre A les 19 h, a l’auditori del parc del Pinaret, DE CAP PER AVALL, animació infantil amb el grup AMBAUKA Un espectacle musical amb molta canya per compartir amb tota la família. Posarem el món... #decapperavall! Aforament limitat *Entrada gratuïta. Reserva a través de https://www.entrapolis.com/ca/ Dimarts 7 de setembre A les 19 h, a la plaça gran del parc del Pinaret, TOMASA: LA XATARRINA, espectacle familiar de la Companyia MATITO Presentació i estrena a Cambrils Tomasa, la Xatarrina, és l’àvia de tots, un titella de grans dimensions que protagonitza aquest espectacle alegre, tendre i vitalista. Es tracta d’una proposta contemporània amb un vincle creuat amb el teatre de carrer, el teatre de titelles, el circ i la poètica textual i musical, amb l’objectiu d’apropar a tots els públics una història poètica amb molta força visual. *No cal entrada per accedir. Hi haurà control d’aforament. A les 20 h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament RECEPCIÓ INSTITUCIONAL A LES MARIA DEL CAMí. Nascudes o que visquin a Cambrils. Aforament limitat i restringit només a les persones homenatjades. Serà necessària la reserva prèvia al Gabinet d’Alcaldia, mitjançant correu-e a [email protected]. A les 21 h i a les 23 h, a l’auditori del parc del Pinaret, CONCERT de MIQUEL DEL ROIG Tot i no poder organitzar la pujada de Galera com estàvem acostumats, el que no pot faltar el dia abans de la Festa Major és el concert del Miquel del Roig, on un any més arriba a Cambrils amb ganes de fer cantar a tots i totes. Amb la presència de la Galera, una espectadora de primera. Es faran dues actuacions per arribar a més públic, a les 21 h i a les 23 h. *Entrada gratuïta. Reserva a través de https://www.entrapolis.com/ca/ Dimecres 8. DIADA DE LA MARE DE DÉU DEL CAMÍ MISSES A L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CAMÍ A les 10 h, a les 11.30 h (Missa concelebrada) i a les 20 h A les 8.30 h, pels carrers del barri antic, MATINADES amb el Ball de Diables Els Cagarrieres i amb els Grallers de la Colla Gegantera Tota l’Endenga.
Load more

Recommended publications
  • El Flabiol De Cobla En El Segle Xx1
    EL FLABIOL DE COBLA EN EL SEGLE XX1 Jordi León Royo (Barcelona), Pau Orriols Ramon (Vilanova i la Geltrú), amb la coŀlaboració de Josep Vilà Figueras (Cornellà de Llobregat) Jordi León Joaquim Serra, el 1948, va fer un curs d’instrumentació per a cobla, ja que coneixia molt bé les possibilitats tímbriques i sonores dels instruments que formen aquest conjunt. Més tard, l’Obra del Ballet Popular i altres institucions van tenir interès que això es publiqués, i en va sortir el Tractat d’instrumentació per a cobla, aparegut el 1957. Com qualsevol tractat d’instru- mentació, comença descrivint els instruments un per un i, quan parla del flabiol, després d’explicar quina és la seva extensió, la nota més greu, la nota més aguda, que està afinat en FA, que és un instrument transpositor, etc., diu textualment: «el flabiol és un instrument summament imperfecte, no és possible tro- bar-ne originàriament cap model ben afinat, i solament alguns flabiolaires amb bona voluntat, fent retocs als seus instruments, han aconseguit posar-lo en condicions acceptables d’afinació». És cert que, si mirem altres tractats d’orquestració, com pu- guin ser els que en el seu moment van escriure Hector Berlioz o Rimski-Kórsakov, hi trobarem moltes coses referides als instru- ments de la seva època, als instruments del segle xix, que ja no han estat vàlides per als instruments del segle xx i menys per als del xxi. El que vull dir amb això és que aquesta apreciació de Joaquim Serra de cap a 1950 avui dia ha passat de moda.
    [Show full text]
  • À Babel Med Music Marseille, 17-19 Mars 2016 INDEX of ENTREPRISES CATALANES À Babel Med 2016
    ENTREPRISES CATALANES à Babel Med Music Marseille, 17-19 Mars 2016 INDEX OF ENTREPRISES CATALANES à Babel Med 2016 Batall Produccions Pg. 4 BCN Music Export Pg. 5 Black Music Productions Pg. 6 Clara Peya Pg. 7 Cobla Catalana dels Sons Essencials Pg. 8 Direcció General de Cultura Popular, Pg. 9 Associacionisme i Accions Culturals Discmedi Pg. 10 Els Berros de la Cort Pg. 11 Èxits Management Pg. 12 Festival Ítaca / Festival Portalblau Pg. 13 Fira Mediterrània de Manresa Pg. 14 Gaudi-U-Música Pg. 15 Gouvernement de la Catalogne – Creative Catalonia Pg. 16 Institut Ramon Llul Pg. 17 LSD Produccions Pg. 18 Mercat de Música Viva de Vic Pg. 19 Petit Indie Pg. 20 Porcausadela Pg. 21 Produccions Submarines Pg. 22 Sonde 3 Producciones Pg. 23 Taller de Músics Pg. 24 The New Catalan Ensemble Pg. 25 Cette publication a été réalisée en fonction des inscriptions officielles reçues jusqu’au 1 mars 2016. Une fois de plus, le Gouvernement de la Cata- logne participe à Babel Med Music à Marseille avec vingt et une entreprises et institutions cat- alanes, présentes en qualité de co-exposants sur le stand de Gouvernement de la Catalogne – Cre- ative Catalonia (numéro 25). En plus, La Pegatina se produira au Chapiteau, le vendredi 18 mars à 00.15h. Le Gouvernement de la Catalogne est présent à Babel Med depuis la première édition en 2005, dorénavant sous la marque Creative Catalonia, créée par l’Institut Catalan des Entreprises Cul- turelles. Creative Catalonia vise à contribuer à accroître la visibilité du secteur de la musique en Catalogne à travers plusieurs actions internatio- nales.
    [Show full text]
  • The Secret of the Bagpipes: Controlling the Bag. Techniques, Skill and Musicality
    CASSANDRE BALOSSO-BARDIN,a AUGUSTIN ERNOULT,b PATRICIO DE LA CUADRA,c BENOÎT FABRE,b AND ILYA FRANCIOSIb The Secret of the Bagpipes: Controlling the Bag. Techniques, Skill and Musicality. hen interviewed about the technique as the Greek tsampouna or the Tunisian mizwid) to of the bag, bagpipe maker and award- a fully chromatic scale over two octaves (the uilleann winning Galician piper Cristobal Prieto pipes from Ireland and some Northumbrian small- Wsaid that. ‘the handling of the bag is one of the most pipes chanters). Bagpipes in their simplest form are important things. The secret of the bagpipes is how composed of a bag with a blowpipe and a melodic one uses the bag […] You need a lot of coordination: pipe (hereafter referred to as the chanter).2 Other blowing, fingers […] it depends on the arm, the pipes can then be added such as a second melodic pressure of the air. The [finger] technique is much pipe, semi-melodic pipes or drones.3 The blowpipe simpler. Everyone blows all over the place when they is usually, but not always, fitted with a small valve start to play. It’s like a car: you have to think how you in order to prevent the air from leaving the bag. In are going to do all of this at the same time. The use models without this system, the piper uses his/her of the bag is the most important aspect, even more tongue to prevent the air from escaping whilst s/he than the fingers, [or] velocity’.1 breathes in.
    [Show full text]
  • CD DPS1 Compact Disc Booklet
    CTP Template: CD_DPS1 COLOURS Compact Disc Booklet: Double Page Spread CYAN MAGENTA Customer: SignumClassics YELLOW Catalogue No. SIGCD069 BLACK Job Title: Esperar SIGCD069 booklet Page Nos. SIGCD006 SIGCD007 SIGCD008 SIGCD009 Music for Philip of Spain Two upon a ground: Jupiter The Fitzwilliam Virginal Book and his four wives Duets and Divisions for two viols SIGCD018 SIGCD020 SIGCD026 Sacred Songs of Sorrow The Queen’s Goodnight Music for Gainsborough SIGCD032 SIGCD041 SIGCD042 SIGCD049 The Sultan and the Phoenix Modus Phantasticus Tallis 9 Harmonia Caelestis www.signumrecords.com www.charivari.co.uk Available through most record stores and at www.signumrecords.com. For more information call +44 (0) 20 8997 4000 CTP Template: CD_DPS1 COLOURS Compact Disc Booklet: Double Page Spread CYAN MAGENTA Customer: SignumClassics YELLOW Catalogue No. SIGCD069 BLACK Job Title: Esperar SIGCD069 booklet Page Nos. ESPERAR SENTIR MORIR Instrumentarium Songs and dances from the Hispanic Baroque Susanne Heinrich a treble viol (M.D. Attwood, 1993) after Henry Jaye (mid 17C) b bass viol (M.D. Attwood, 1999) after anon. 17C English original Kah-Ming Ng c chamber organ (V.Woodstock, 1996) d harpsichord (A. Garlick, 1977) after I. Ruckers 1638 1. Juan Hidalgo (c.1612–1685) / arr. K-M Ng Esperar, sentir, morir [b, c, e] [4.31] Constance Allanic e triple harp (C.H. Hüttel, 2002) after 17C Italian iconography 2. Kah-Ming Ng & Clara Sanabras Quiero, y no saben que quiero [b, e, h] [9.06] Richard Sweeney f 16-course theorbo (K. Jacobsen, 2002) after various 17C Italian models 3. Lucas Ruiz de Ribayaz (b. 1626) Españoletas [e] [4.58] g 6-course lute (A.
    [Show full text]
  • Dossier Premsa Premis 2019 2 Ok
    Dossier de Premsa – 6 de febrer de 2019 1. GALA PREMIS ENDERROCK 2019 XXI PREMIS DE LA MÚSICA CATALANA Data: Dijous 28 de febrer de 2019 Lloc: Auditori de Girona Hora: 21 h Direcció tècnica: Xavi Masó / RGB Music Guió: Jordi Caballé Presentació: Xuriguera i Faixedas Durada: 135’ Una producció de Grup Enderrock Amb el suport de: Ajuntament de Girona Generalitat de Catalunya Diputació de Girona La Xarxa - Televisió de Girona Fundació SGAE I el patrocini d’Estrella Damm ENTRADES JA A LA VENDA A ENDERROCK.CAT 2 2. PREMIS ESPECIALS 2.1. Premi Enderrock d'Honor LA TRINCA Fa 50 anys del naixement del trio de Canet de Mar, tot un referent de la cançó popular catalana dels anys setanta. Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual, coneguts com La Trinca, van debutar en directe ara fa 50 anys a l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona, al programa Radioscope, presentat per Salvador Escamilla. Amb una dilatada producció discogràfica –gairebé 40 discos–, han deixat en el record referències com Opus 10 (Edigsa, 1976), Nou de trinca (Ariola, 1981) i sobretot, Festa Major (Edigsa, 1970), esdevingut un clàssic indispensable. La Trinca es va avançar al seu temps. Va rodar el seu primer videoclip el 1970 (“Tots som pops”), 11 anys abans de la creació de la MTV i de l’eclosió del gènere; va convertir els seus recitals en espectacles teatrals i va fer el salt a la televisió, on va aconseguir l’èxit amb programes com No passa res (TV3) o Tariro Tariro (TVE) abans de convertir-se en productors intrèpids del món audiovisual.
    [Show full text]
  • Performing Arts
    2017 ’s Programme ’s AC/E ulture. Results ulture. C for the Internationalisation for the Internationalisation @ACEcultura of Spanish Ac/e’s Programme for the accioncultural.es Internationalisation of Spanish Culture. Results 2017 Ac/e’s Programme for the Internationalisation of Spanish Culture. Results 2017 RESULTS 2017 6 Presentation We are now in the fifth year of the AC/E Programme for the Internationalisation of Spanish Culture (PICE), and it can truly be said that it has come of age. The PICE has consolidated its status as a key instrument for promoting our culture. The dynamic network it has created of professionals in the cultural sector in Spain and abroad demonstrates its commitment to the future. In 2017, PICE has demonstrated its strength by effectively administering a bigger budget and receiving more applications than in previous years. Moreover, the Secretariat of State for Culture has noted that over the year the PICE has perfectly reflected the objectives we set out in the 2020 Culture Plan. The programme’s two-way approach that provides assistance to both visitors and mobility has been key in consolidating the presence of Spain’s creative and cultural sector abroad. It has allowed the PICE to present Spanish creators on five continents, while consolidating creativity in our own country. And reciprocally, we have also received directors, programmers and professionals from more than 60 countries. PRESENTATION 7 PICE aims to position our cultural sector abroad, focused on less established proposals that need the full support of public cultural bodies. Recent years have seen the emergence of creative expressions that require effective institutional support to address the challenge of internationalisation.
    [Show full text]
  • Catàleg Tradicionàrius 2010
    BENVINGUTS AL CAU DEL FOLK! Un bon dia de l’hivern del 1989 vaig descobrir el Tradicionàrius, quan ja anava per la segona edició, i des de llavors no he deixat d’assistir-hi i de participar-hi. Puc dir, doncs, que he vist créixer el festival, l’he vist créixer i multiplicar-se. He vist com els solistes i els grups naixien, evolucionaven i desapareixien entre les parets del C.A.T., i també he vist com es renovava el públic de generació en generació, tot i que molts artistes i espectadors s’han mantingut fidels a la convocatòria des del primer dia. Amb el pas del temps, també he vist com la iniciativa era copiada arreu, com es renovava com- pletament el C.A.T., i com el festival era declarat “d’interès estratègic” per part de la Generalitat. Però el que més m’ha impressionat al llarg de tants d’anys ha estat contemplar com el sector del folk dels Països Catalans es desenvolupava a partir d’aquest aparador que és el Tradicionà- rius, la plaça major, el lloc d’encontre i propagació del nostre patrimoni musical. El combat no ha estat gens fàcil, però sí molt engrescador. Cada edició de la trobada era –és– com una victòria contra tota mena d’elements. I en arribar a la que fa número vint-i-tres, que déu n’hi do, no tan sols cal mirar cap enrere per reconèixer la importància de tota aquesta pe- tita –però en el fons, gran, fins i tot èpica– història, sinó que també cal mirar més enllà, per tal d’esbrinar el futur del sector, per ajudar a conservar un ingent inventari de tradicions i també per contribuir a la seva recreació i promoció.
    [Show full text]
  • "Don Félix Máximo López", Boletín De La Real Academia De Bellas Artes De San Fernando , V, 47 (1885), P
    1885 l. Francisco Asenjo BARBIERI. "Don Félix Máximo López", Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando , v, 47 (1885), p. 195-208. 1887 2. Juan Facundo RIAÑO. Critical and Bibliographical Notes on Early Spanish Music .- London: Bernard Quaritch, 1887. [Incluye reproducciones de las Cantigas de Santa María y del tríptico del Monasterio de Piedra, de 1390, Real Academia de la Historia de Madrid]. 1901 3. Ángel María de BARCIA. Catálogo de los retratos de personajes españoles que se conservan en la Sección de Estampas y de Bellas Artes de la Biblioteca Nacional .- Madrid: Viuda e hijos de M. Tello, 1901. 4. Felipe PEDRELL. Emporio científico e histórico de organografía musical antigua española .- Barcelona: Juan Gili, 1901. 5. Enrique SERRANO FATIGATI. Instrumentos Músicos en las Miniaturas de los Códices Españoles, siglos X al XIII .- Madrid: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1901. [Discurso de ingreso en la Real Academia]. 6. José VILLAAMIL Y CASTRO. "Algunas notas acerca de las representaciones de los gaiteros en los monumentos de Galicia", Galicia Histórica , i (1901), p. 33-35. 1903 7. Eduardo ÁLVAREZ CARBALLIDO. "Escultura en Galicia. Los Gaiteros", Galicia Histórica , ii, 12 (noviembre-diciembre 1903), p. 804-807. 8. Edward BÜHLE. Die musikalischen Instrumente in den Miniaturen des frühen Mittelalters. I. Die Blasinstrumente .- Leipzig: Breitkof & Härtel, 1903. Ed. facsímil New York: Georg Olms, 1975. [Estudia miniaturas con instrumentos de viento a través de diversas fuentes, entre ellas las Cantigas de Santa María -Ms. bI2 de El Escorial- y un Beato -Biblioteca Nacional, B 31-, citados a través del libro de Riaño, 1887].
    [Show full text]
  • Memoria AC/E 2017
    Memoria Anual 2017 Memoria Anual 2017 Fernando Benzo Sáinz Presidente de Acción Cultural Española (AC/E) AC/E se ha convertido en una pieza fundamental dentro de la nueva agenda digital y los principios desarrollados en el Plan Cultura 2020. A principios de legislatura pusimos cultura, se ha buscado, por un lado, en marcha nuevas líneas de actuación el desarrollo de la participación de la diseñadas para dar respuesta y reforzar sociedad civil; por otro, el apoyo a la objetivos fundamentales para Acción Cultural necesaria transición digital del sector Española (AC/E), de modo que se integraran cultural; y, por último, el fomento de plenamente en el Plan Cultura 2020, aquellas políticas necesarias para la documento que recoge las líneas de trabajo igualdad de género en todos los vectores que estamos llevando a cabo desde la que instrumentan el sector cultural. Secretaría de Estado de Cultura. A través de las mismas y con el objetivo principal de Estas líneas estratégicas pueden resumirse promover la internacionalización de nuestra en los cuatro grandes ejes hacia los que 3 AC/E ha enfocado su labor durante Este año 2018, el PICE ha cumplido 5 años el pasado año 2017: la promoción y difusión de funcionamiento y, con el objetivo de seguir de nuestros creadores, artistas e industrias perfeccionando el programa, hemos encargado culturales; el apoyo y la colaboración en un estudio independiente para valorar el programas diseñados por entidades culturales, impacto que ha tenido el programa en ya sean nacionales o internacionales; nuestro sector cultural. Los datos que la participación en las conmemoraciones ofrezca este estudio nos ayudarán a de acontecimientos y figuras históricas establecer los retos que el programa relevantes del panorama español, siempre tendrá que afrontar en los próximos años.
    [Show full text]
  • Recull De Premsa
    RECULL DE PREMSA Divendres, 12 de Agost de 2016 EL PUNT AVUI 22 | Comarques Gironines | DIVENDRES, 12 D’AGOST DEL 2016 ᕥ ᕣ ᕤ ᕡ ᕢ ᕡ Més participació Barcelona (Barcelonès) Festa major de Gràcia. Dies 15-21. Amb una vintena de places i carrers guarnits Per la Mare de ᕢCucafera rejovenida Déu d’agost, a Tarragona (Tarragonès) les set ja és fosc Sant Magí. Dies 13-19. A les festes es presentarà la renovada figura del bestiari Platja d’Aro, immersa en la festa major a Fins al 15 d’agost, una trentena d’activitats engrescadores conviden a sortir al carrer a Bruno Oro, Halldor Mar o Doctor Prats, al cartell musical ■ Maria José Ramos Els gegants sortiran en cercavila dilluns que ve. J.S. PLATJA D’ARO La música, l’esport i les ac- Cap al dia gran de la tivitats familiars són les grans protagonistes del programa de la festa ma- Festa major de Roses jor de Platja d’Aro, que in- clou trenta-quatre propos- Roses enfila els dies centrals s’ha de destacar la festa de tes variades per fer-la de la seva festa major, que l’escuma o el parc aquàtic atractiva a tots els públics. s’allargarà fins aquest dilluns. amb un gran tobogan i, en A més, els actes compar- El programa inclou una cin- clau esportiva, diumenge serà teixen que pràcticament quantena d’activitats amb la tradicional travessa de na- tots seran gratuïts i a l’aire propostes per a totes les tació del Port de Roses. En lliure. Així, a la plaça del edats i públics.
    [Show full text]
  • AGENDA GEGANTERA 2015-38 Del 17 Al 23 De Setembre
    AGENDA GEGANTERA 2015-38 del 17 al 23 de setembre www.gegants.cat/agenda TERRASSA, CIUTAT GEGANTERA ๏ DIVENDRES 18 SETEMBRE Tot el dia – Visites guiades (prèvia inscripció). 17.00h – Xocolatada infantil i espectacle de màgia al Vapor Ventalló. 18.00h – Cercavila d’imatgeria : Plaça Didó, Rasa, Carrer Sant Pere, Plaça de la Font Trobada, Raval de Montserrat, Carrer del Peix, Carrer de Rasa i Plaça Didó. 19.00h – Acte institucional i reconeixements als diferents presidents i caps de colla que ha tingut el Grup de Geganters de Terrassa. Presentat per l’actor terrassenc Jaume Bernet a la Sala de plens de l’Ajuntament. 19.45h – Inauguració del monument de Terrassa Ciutat gegantera a la Torre del Palau amb la participació del grup Sinfònics. 20.15h – Pregó i espectacle amb la participació de grups de cultura popular i de foc de la ciutat al Raval de Montserrat 21.30h – Sopar a l’Escola Pia. 22.30 a 24h – Concert pels assistents al sopar a l’Escola Pia. ๏ DISSABTE 19 SETEMBRE Tot el dia – Visites guiades (prèvia inscripció). Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya www.gegants.cat [email protected] 2 TERRASSA, CIUTAT GEGANTERA 10.00h – Activitats infantils al Parc de Sant Jordi: jocs gegants, tallers i contacontes. 14.00h – Dinar a l’Escola Pia. 15.00h – Plantada de gegants al Parc de Sant Jordi. 17.00h – Inici de la mostra de balls amb la intervenció dels Ministrils del Raval al Parc de Sant Jordi. Presentat per Rosa Boladeras i Jaume Bernet. 18.00h – Cercavila 1: Parc de Sant Jordi, Plaça d’Adelina Gregoriano, Carrer de Pare Llaurador, Rambla d’Ègara i Parc dels Catalans.
    [Show full text]
  • Dulzaina, Gaita Y Flauta, Tres Instrumentos Populares
    DULZAINA, GAITA Y FLAUTA, TRES INSTRUMENTOS POPULARES Breve estudio introductorio a una colección de ‘Músicas nuevas para instrumentos viejos’ NOTA. Traslado aquí tres breves estudios introductorios a la triple antología de ‘Nuevas músicas para instrumentos viejos’ que he compuesto, con ayuda de la Junta de Castilla y León, para los tres instrumentos melódicos tradicionales más implantados en la tradición de esta Comunidad. Considero que estos textos, a pesar de formar parte de cuadernos de música muy especializados, pueden sin embargo contener noticias y reflexiones que quizás interesen a algunos lectores que, tal como van publicados en su original formato, tendrían difícil acceso o escasa noticia de ellos. (Los cuadernos de las respectivas músicas se publicaron en Zamora, patrocinados por la Junta de Castilla y León, 2009) 1. LA DULZAINA Resumen histórico y geográfico La dulzaina, como sabe cualquiera que se interesa por ella, es un instrumento aerófono de lengüeta doble formado por un tubo cónico de madera a cuyo extremo superior se fija aquélla por medio de una pieza metálica que suele denominarse tudel o tundel. Es la variedad menos evolucionada del antiguo arquetipo traído, se dice, por los árabes, del que se fueron derivando la chirimía, un poco más perfeccionada y variada en tamaños y tesituras, y el oboe, único de los instrumentos de lengüeta doble cuyo sonido logró entrar en la “gran música” debido al refinamiento de su timbre y a sus avanzados mecanismos técnicos de control de alturas. De la chirimía no quedan hoy más que recuerdos de lo que en cierta época fue un instrumento que invadió las catedrales para sustituir o reforzar las voces en la ejecución de las obras polifónicas.
    [Show full text]