/VccN as^i

La festa, en el sentit més xen la pertinença a una ampli, és un dels labiol determinada comunitat elements que C cultural i fidels en confórmenla ^¿^l^*a C de LTemeCS definitiva, a una identitat de tot /" manera d'entendre col·lectiu humà. A / yn (j7ralla vida i festa, perviu i arriba Catalunya, les festes fins a nosaltres una part són intenses, solemnes, coloristes, del nostre patrimoni cultural. plenes de llum, de foc, de dansa i Aquesta mostra ens introdueix de música; mediterrànies. D'entre en el coneixement de tres instru- els molts protagonistes de la festa, ments i dels seus sonadors a través n'hi ha que sovint passen desa- dels mateixos instruments, del seu percebuts, o gairebé. Els músics tra- procés de construcció, de les re- dicionals en són un exemple. ferències iconogràfiques, i d'un Insubstituïbles en totes les èpoques repàs fotogràfic sobre el seu ús i les i variants, la seva és la història ma- aplicacions, complementat amb les teixa de la nostra cultura popular informacions que hi ha actualment al llarg dels segles. Amb ells, fidels a l'abast pel que fa als antics so- a uns instruments i a uns reper- nadors coneguts i a la bibliografia toris que, en si mateixos, establei- i discografia especialitzada. í£l ^

Descripció seu ús ha estat extens, tant geogràficament -ja que El flabiol és una flauta de bisell d'origen popular. És no és un instrument exclusiu de cap comarca o zona un dels instruments més estesos i característics de la específica- com popularment. nostra cultura. Encara que es pot fer sonar amb les La seva versatilitat i sobretot la seva funció espe- dues mans, normalment es toca amb la mà esquerra, cífica de fer com a solista l'introit i els contrapunts de al temps que la mà dreta s'utilitza per percudir un les sardanes, han fet que es perfeccionés tècnicament tabal de mides variables (bombo o tamborí). La me- i que es perpetués dins la moderna, on és con- lodia aguda del flabiol i el so greu del tabal formen un reat amb renovades mostres de virtuosisme, a més de acoblament de gran riquesa musical i tímbrica. Cal la seva presència fins i tot als conservatoris de mú- considerar el binomi (flauta i tambor) com una uni- sica. tat. Així, el flabiol estaria emparentat amb un grup A les comarques on s'ha mantingut la popular fi- d'instruments antiquíssims estesos per tot el món. Els gura del sonador individual que fa el paper d'una co- seus parents més propers serien la «flaüta» eivissenca, bla o orquestrina en solitari, també hi han perviscut el «xiflo» aragonès, el «» basc i el «galobet» pro- petits conjunts de dos o tres flabiolaires que sonen ple- vençal. gats, tot afavorint-ne el joc harmònic. En aquest camp Acústicament el flabiol és un tub de fusta cilíndric el flabiol i tamborí ha estat l'instrument més utilitzat o lleugerament cònic, d'uns vint centímetres de llarg en l'acompanyament de gegants, entremesos i mol- per dotze mil·límetres de diàmetre. En un extrem, s'hi tes danses tradicionals, la més significativa de les quals troba el xiulet, que consta d'una columna d'aire ca- seria el ball de bastons. nalitzada contra un bisell o trencavents, que és on es L'ús continuat durant tants segles, a bastament produeix la vibració. Aquesta vibra- documentat -consignacions a so- ció de l'aire s'expandeix per tot el tub, nadors als arxius municipals ja des al llarg del qual hi ha vuit o nou fo- del segle xv, citacions literàries i ico- rats melòdics; cinc o sis a la part su- nogràfiques, etc., i l'abundant perior i tres a la inferior. existència tant de sonadors en to- Per tal de poder efectuar petites va- tes les èpoques com de constructors riacions d'afinació, el flabiol es divi- i de models conservats, el fan l'ins- deix en dues peces: la part superior o trument més representatiu de la boquilla, amb el xiulet, i la part in- música ètnica catalana en tots els ferior, també anomenada cama, amb temps. els forats melòdics. Potser per això ha estat pres com La morfologia del flabiol ha estat a paradigma pedagògic per als in- molt variable. Els més primitius són fants i joves catalans en diverses eta- d'una sola peça, cònics i amb l'em- pes de la nostra història. Els primers bocadura completament plana, d'u- intents es feren en temps de la na gran austeritat. Posteriorment va Mancomunitat, de la mà d'Aureli prendre l'estètica del barroc: dues pe- Capmany. Als anys trenta, el mu- ces, embocadura en forma de bec i vi- sicòleg mossèn Baldelló en publica- rolles d'ornament. Durant la sego- va la digitació i el referenciava com na meitat del segle xix, la modernit- el més adient per a la interpretació zació de la cobla impulsada per Pep de repertori al seu Cançoner per a la Ventura fa que es perfeccioni aquest Federació de Joves Cristians de instrument, i s'hi incor- Catalunya. En aquests poren les primeres claus darrers anys s'ha pres metàl·liques per tal de fa- com a base, juntament cilitar la interpretació de amb la , en l'ex- les notes cromàtiques. periència pilot de peda- gogia musical que ha es- Trajectòria, tat el Projecte d'incorpo- ús i aplicacions ració dels instruments tradicionals catalans a L'universal conjunt de l'escola. flauta i tambor pren, a Catalunya, unes carac- Il·lustracions terístiques morfològiques Flabiolaire de Solsona, de nom des- conegut. Any 1900, aproximada- que el fan singular i sen- ment. se parió entre els altres Fotografia: Arxiu Mas (Barcelona) instruments similars. Jove flabiolaire acompanyant els nans de Mataró. Festa Major dí les Documentat i iconogra- Santes, 1992. fiat des del segle xm, el Fotografia: Jordi Bertran (Tarragona) J)ac de uemecs

Descripció Les cornamuses medievals i renaixentistes apareixen o El és un antic instrument que durant molts bé sense bordó o amb un sol bordó sobre l'espatlla del anys va ser un dels més representatius de la música tra- sonador, mentre que a partir del segle xvn l'instrument ja dicional catalana. Es compon d'un receptacle en què s'a- apareix amb més d'un bordó i penjant pel davant del so- cumula l'aire, fet amb la pell d'un xai o d'un cabrit con- nador, model que queda fixat i que arriba fins als nostres venientment adobada per tal d'impermeabilitzar-la. En dies. En aquells anys (1610), el toledà Sebastián de aquest receptacle, s'hi encaixa, en el forat corresponent a Covarrubias en el seu cèlebre diccionari el considera un una de les potes, el grall, que és qui dóna la melodia i con- dels instruments de més anomenada entre els hispànics sisteix en un tub cònic, amb vuit forats melòdics i dos o tres del seu gènere, juntament amb les gaites de Zamora. d'afinació. A l'altra pota, s'hi incorpora el bufador, que és Si bé fins a èpoques molt recents també és un instru- per on s'introdueix l'aire al sac. Al forat corresponent al ment que es pot trobar en moltes ocasions sonant en so- cap, s'hi encaixa una peça (botxa o braguer), d'on surten litari, és freqüent trobar-lo fent conjunt amb el flabiol i els tres bordons (també anomenats bunes o roncs): el bor- tamborí per constituir la mitja cobla (formació perpe- dó llarg, que fa l'octava inferior a la tònica del grall; el bor- tuada i característica de la veïna illa de Mallorca) a la qual dó mitjà, que dóna la quinta superior, i el bordó curt, que s'afegiren la tarota o la per formar la cobla de és mut, encara que tot indica que havia sonat, i que do- tres quartans i també metall i percussions per fer la cobla nava la tònica del grall. de ministrers o cobla pròpiament El grall i els bordons porten, a l'in- dita, la qual pot aplegar molts altres terior del sac, les corresponents ca- instruments, tant d'inxa com de cor- nyes, que són les que produeixen el da. so (inxa doble al grall i senzilla als El sac de gemecs era, en aquestes bordons). El bufador incorpora, a l'in- formacions, un instrument solista in- terior, una membrana de pell que discutible, però les seves limitacions, evita que l'aire introduït surti una al- tant de tessitura com pel temps mort tra vegada. que requereix el bot en ser inflat, el Històricament aquest instrument portaren a l'exclusió de la cobla en s'estenia gairebé per tot el país i era la remodelació efectuada a mitjan una peça fonamental en tota mena del segle xix, i el seu paper dins la de música al carrer. Amb la moder- nova formació passà, en certa ma- nització de la cobla, impulsada per nera, a la tenora, segurament pel fet Pep Ventura durant la segona mei- d'estar en la mateixa tonalitat que el tat del segle xix, inicià una decadèn- grall del sac de gemecs, encara que cia que el portà a la desaparició cap amb una tessitura més greu. als anys trenta i quaranta. Recuperat A partir d'aquesta època, el sac de a partir de l'any 1983, torna a ser uti- gemecs anà perdent rellevància i litzat tant en solitari com en combi- prestigi i el seu ús s'anà esllanguint, nació amb altres instruments. tot quedant reduït a l'acompanya- És conegut amb noms molt diver- ment d'exercicis folklòrics molt pun- sos, segons l'indret on se'l trobava: tuals, fins a la seva total desaparició. sac de gemecs, manxa borrega, plo- Així, dels tres instruments presentats ranera, coixinera, bot, cabreta, moça en aquesta mostra, el sac de gemecs verda, criatura verda, catarineta, ma- ha estat l'únic que després de desa- rieta verda, etc., i està directament parèixer ha pogut, a partir de dife- emparentat amb altres cornamuses rents iniciatives de recerca que van mediterrànies, sobretot les xeremies possibilitar-ne la reconstrucció, «res- mallorquines i també les cornamu- suscitar» i reincorporar-se a les seves ses occitanes i les zampognes de la funcions tradicionals, fet que ha Itàlia meridional. També presenta permès la «resurrecció» de les for- trets comuns amb algunes corna- macions elementals abans esmen- muses celtes, com ara les Highland's tades (mitja cobla, cobla de tres quar- pipe escoceses i la gaita gallega. tans, cobla de ministrers...) i també, assumir noves funcions en el marc de grups que treballen en la reela- Trajectòria, ús i aplicacions boració de la música popular i tra- A Catalunya la cornamusa o sac dicional a Catalunya. de gemecs ja ocupava un lloc pro- minent en el món musical de l'èpo- Il·lustracions ca medieval, com ho proven tant les Diversos músics tradicionals no identificats, du- rant un seguici de la Festa Major de Sitges. Any referències documentals -Pere el 1900, aproximadament. S'hi poden veure un Cerimoniós (1319-1387) fou un dels graller, un timbaler, un flabiofaire i una mitja enamorats del seu so- com les ico- cobla (flabiol i sac de gemecs). Fotografia: Col·lecció Matas i Puig. Arxiu Històric de Sitges nografies abundants ja el segle xiv, Sacaire acompanyant el Ball dels prims, durant que ens mostren el seu ús a tots els la Festa Major de Reus de 1990. estadis, els cultes i els populars. Fotografia: Salvador Palomar (Reus) £ja Gralla

Descripció litzar també en l'acompanyament dels gegants i dels en- La gralla és un instrument de vent de tipus oboè popu- tremesos, que desplaça en bona part el tradicional ús del lar. Aquest grup d'instruments és ja conegut en la més re- flabiol i del sac de gemecs. A mesura que avança el segle mota ancianitat, encara que amb el seu nom no la trobem xix no només es crea i es consolida un repertori graller per documentada fins a la segona meitat del segle xix. Els ins- tot el ritual casteller i el món que l'envolta, sinó que l'ús truments més directament relacionats amb la gralla són de l'instrument s'estén a l'acompanyament musical de les la dolçaina valenciana, la aragonesa i el graile festes en la seva totalitat, i així el grup de grallers pren re- occità. llevància i competeix amb les orquestrines de l'època en Consisteix en un tub de forma troncocònica, d'uns tren- el repertori de ballables de moda que arriben d'arreu, so- ta-cinc centímetres de llargada, fet de fusta i reforçat, ge- bretot en àmbits rurals on els cal resoldre la música de les neralment, amb dues o més argolles metàl·liques. La gra- festes i dels aplecs amb limitats recursos econòmics. lla amplifica el so produït per una inxa o llengüeta de do- La forta demanda de la formació de gralles i tabal per ble canya. Aquest so es transmet de la canya al tub sonor al ball i el concert al darrer terç del segle passat, genera a través d'una petita peça metàl·lica anomenada tudell o unes formacions més àmplies, i es passa del graller soli- broquet. tari o dels dos grallers i tabal a grups de tres o quatre gra- D'aquest instrument, se'n coneixen dos tipus fonamen- llers i un o dos tabalers. Es produeix també una transfor- tals: la gralla seca o curta, que és el model més primitiu. mació de l'instrument, que amplia la tessitura i que afe- Té un so més sec o dur i posseeix set forats melòdics i dos geix tons cromàtics; es propicia així el naixement de la de sonoritat. La seva tessitura comprèn del Sol3 fins al Sol5, gralla llarga o de claus i la consolidació del grup de gra- tot i que no és gaire habitual tocar més enllà d'una octa- llers com a institució amb incidència econòmica entre els va i mitja. El tipus més evolucionat s'anomena gralla dolça, músics rurals del Penedès i del Camp de Tarragona. llarga o de claus. És un El canvi de modes i d'es- model més modern, té un tils de vida que es pro- so més dolç o suau i dispo- dueix a Europa, i també a sa de dues o més claus Catalunya, després de la metàl·liques per tal de ta- Primera Guerra Mundial par o d'obrir els forats grà- (1918) féu entrar en una cies als quals aquest tipus crisi progressiva el paper de gralla augmenta la seva d'aquestes petites orques- tessitura greu o fa els tons tres de grallers, que es re- cromàtics. plegaren a l'ús ritual i an- El suport rítmic que tic de la gralla com acom- acompanya tradicional- panyament insubstituïble ment les gralles és el tim- dels castells, altres balls bal, també anomenat ta- populars i gegants, funció bal o tambal (la formació que es mantindrà al llarg bàsica dels grallers és la de tot el segle fins a cons- composta per dues gralles tituir el puntal de la seva i un timbal). Els timbals supervivència com a ins- més antics eren de cos de trument d'ús popular. fusta i d'una certa fondària. Quan les La revifalla que té lloc a la dèca- gralles s'allarguen i incorporen les da dels setanta en molts dels camps claus, apareixen els timbals de llau- relacionats amb la festa i la cultura tó, de gruix més moderat i amb un popular, coincidint amb la recupe- sistema de tensat amb palometes, a ració de les llibertats, no deixa al fi d'aconseguir un so sec i equilibrat marge la música tradicional, i la gra- amb el so de les gralles. lla es converteix en un més dels sen- Localitzada històricament a la yals d'identitat nacional recuperats. Catalunya Nova, actualment s'ha La seva pràctica travessa els límits estès amb gran força per tot el país. geogràfics secularment establerts i aplega un ventall de sonadors i d'a- feccionats de totes les edats, sexe i Trajectòria, ús i aplicacions condició, amb una extensió i unes L'aparició de la gralla va lligada perspectives sense precedents en la al seu ús en l'acompanyament de de- història social de l'instrument. terminats balls o representacions de la Catalunya Nova, com són les moi- Il·lustracions El graller Leandre Noya i un timbaler descone- xigangues, el ball de gitanes, el ball gut, amb els gegants i el drac de Vilanova i la de valencians i el seu derivat, els cas- Geltrú. Any 1902. tells, procés que situem entre els se- Fotografia: Arxiu loan Morera (Vilanova i la Geltrú) gles xviii i el xix. Jove Colla de Grallers Tarragonins acompa- nyant els gegants de Tarragona. Festa de Santa En aquests anys, a les comarques Tecla, 1991. castelleres la gralla es comença a uti- Fotografia: Jordi Bertran [Tarragona) SANT PERE MOLANTA (Olèrdola) • Pau Tura Fontanet «Pau del Replà» • «El Sopes» o «Pau Pere Perers» / RO Flabiols, sacs de gemecs i gralles SANT PERE DE RIUDEBITLLES O Felip Fugaroles «Burget» / RR Relació de constructors en actiu A Josep Rigol / RO BLANES A Pere Crexell Tutusaus «Pere Tuxapà» • Ramon Estol Clos «l'Estol de Flabiols Tomàs i Cucurull, Jordi /RR Blanes» o «l'Avi Estol» / RO Orriols i Ramon, Pau Mas Graó-Rovira Roja. 08734 SANT QUINTÍ DE MEDIONA • «El Nan de Blanes» / RO SANT MARTI' SARROCA (Penedès). A «Papassa de la Bòria» C/ Bonaire, 39. 08800 VILANOVA I LA GASERANS (Sant Feliu de Buixalleu) Tel. (93) 897 81 82 A Joan Gallego / RR GELTRÚ (Garraf). Tel. (93) 814 19 53 A «Els Pops» / RO Ortiz i Castellón, Miquel Àngel VILAFRANCA DEL PENEDÈS GRIONS (Sant Feliu de Buixalleu) C/ Balmes, 221, esc. A, 5è, 4a. Cralles A Josep Batlle A Paulí Nualart «l'Agut de Grions» / RO 08006 BARCELONA (Barcelonès). LES MAUORQUINES (Sils) Tel. (93) 217 51 55 Aixalà i Basora, Jordi ALT URGELL • Pere Roig Caballé «Taral·lura» o Reig, Fills de Francisco Partió Rajols, 48. 43206 REUS (Baix «Lura» / RO Camp). Tel. (977) 75 61 01 LA SEU D'URGELL C/ de Sau, 4. 08570 TORELLÓ (Osona). MASSANES Tel. (93) 859 07 24 Bonamusa Vidal, Josep Maria • «El Músic de Massanes» / RO C/ Alzina, 30. 08310 ARGENTONA • Esteve Ubach «Estevet de la Seu» /RO Sacs de gemecs • «Xecu de Massanes (o Massanes) de (Maresme). Tel. (93) 798 04 20 la Selva» / RO Agrupación Cultural Galega Orriols I Sendra, Xavier ANOIA LA CENSADA (Santa Margarida de Montbui) A Martí Estol Clos «l'Ametller de Alborada (Escola Obradoiro de Plaça Llarga, 4. 08800 VILANOVA I LA Massanes» / RO Gaitas). Mestre Artesà: Calvo, GELTRÚ (Garraf). Tel. (93) 893 02 73 • Joan Senserich Farré «Jan de la Francisco Regueiro. C/ Rosari, 18, Ortiz I Castellón, Miquel Àngel Censada» OSOR 2n, 1a. 08921 SANTA COLOMA DE C/ Balmes, 221, esc. A, 5è, 4a. BAGES A «Pelleringa d'Ausor» / RO GRAMENET (Barcelonès). 08006 BARCELONA (Barcelonès). SANTA COLOMA DE FARNERS Tel. (93) 391 07 46 Tel. (93) 21 7 51 55 SANTA MARIA D'OLÓ A Jaume Pol Vila «Jaume del Roscall» o Aixalà i Basora, Jordi Pratdesava I Estragues, Josep A «L'avi Met» / RR A Ramon Solà / RR «Jaumic de Masdevall» Partió Rajols, 48. 43206 REUS (Baix C/ Nou, 38. 08519 OLOST (Lluçanès). A Eugeni Vilardell / RR • Lluís Coma Coll / RR • Emili Massó Torras «Míiiu de Santa Camp). Tel. (977) 75 61 01 Tel. (93) 888 04 72 Coloma» / RR Orriols i Sendra, Xavier Puigventós i Maratón, Antoni • Pere Oliveras / RR Plaça Llarga, 4. 08800 VILANOVA I LA C/ Lleida, 9. 08349 CABRERA DE MAR SANT FEUU DE BUIXALLEU GELTRÚ (Garraf). Tel. (93) 893 02 73 (Maresme). Tel. (93) 759 04 73 BAIX LLOBREGAT • «Borina del Garduix» / RO A Joan Auladell Plademunt «Joanet del Ortiz i Castellón, Miquel Àngel Reig, Fills de Francisco VALLIRANA C/ Balmes, 221, esc. A, 5è, 4a. C/ de Sau, 4. 08570 TORELLÓ (Osona). A Pere Sells Ventura / RO Garduix» 08006 BARCELONA (Barcelonès) Tel. (93) 859 07 24 • Andreu Busquets Bosch / RO SANT HILARI SACALM Tel. (93) 217 51 55 Sans I Satre, Cesc • Pere Busquets Bosch / RO A .Mateu de la Vileta» / RO Puigventós i Maratón, Antoni C/ Santa Magdalena, 2. 17854 SANT SANT MIQUEL DE CLADELLS (Santa Coloma C/ Lleida, 9. 08349 CABRERA DE MAR JAUME DE LLIERCA (Garrotxa). BARCELONÈS (Maresme). Tel. (93) 759 04 73 Tel. (972) 28 70 95 de Farners) Sans i Satre, Cesc Tomàs i Cucurull, Jordi BARCELONA A «Tio Burlanu de Sant Miquel» C/ Santa Magdalena, 2.17854 Mas Graó-Rovira Roja. 08734 SANT A Joan Benedetti • |osep Pidelaserra A Josep Massó Roca «Jepet de la Casa Nova d'en Boix», «Pep de cal Cucut SANT JAUME DE LLIERCA. (Garrotxa). MARTI' SARROCA (Penedès). Tel. (972) 28 70 95 Tel. (93) 897 81 82 GARRAF de Sant Miquel», «Cambrer» i «Jepet de la Casilla de Farners» / RO OLIVELLA • «L'Aliguer» / RO • Josep Duran Soldevila «Pep SANT PERE CERCADA (Santa Coloma de Capelles» / RO Farners) Flabiolaires, sacaires i grallers a Catalunya • Antoni Martí • joan Masó Alou / RO Relació de sonadors coneguts A Josep Masó Puig / RO MARESME A Silvestre Masó Ripoll «Formiga» o entre els anys 1800 i 1970 ARGENTONA «Avi Argila» / RO A «En Dous del Far» / RR EL PLA DE LES ARENES (Sant Hilari Sacalm) Aquest llistat és una primera relació de des del segle xvm, acompanyant els ge- CALELLA • «Martí de la Teieda» / RO sonadors que hem pogut reconèixer i gants. A Joan Roig «Nan de Calella» / RO situar, geogràficament i cronològica, Pel que fa també als flabiolaires, s'ha SAULEDA (Santa Coloma de Farners) gràcies a les recerques documentals i bi- afegit a la informació general (localitza- MATARÓ • «Martí de Fontdeglòria» / RR bliogràfiques efectuades des de fa molts ció, temps en actiu i nom i/o sobrenom) O Els germans Vives / RO anys per diversos investigadors, com una diferenciació de funcions que ha ca- A Els Cabots / RO SOLSONÈS també per informacions orals obtingu- racteritzat aquests sonadors: els músics A Quirze Perich Iglésias «Badia» / RO SOLSONA des per aquests en diferents treballs de de repertori obert (RO) i que, per tant, PREMIÀ DE DALT • (Sonador no identificat) camp. La relació, lògicament, no és ex- han efectuat funcions molt diverses, i els O Jaume Riera haustiva i s'hi evidencien notables di- de repertori restringit (RR), limitats a l'a- VALLÈS OCCIDENTAL ferències entre comarques pel que fa al companyament d'un sol ball o dansa OSONA volum de les informacions obtingudes. (normalment un ball de bastons). CASTELLBISBAL Això és degut tant al fet que, històri- Finalment, i pel que fa als grallers, FOLGUEROLES A Manel Pidelaserra «Manel cament, aquests instruments han per- s'han inclòs, en acabar el llistat i de ma- • Miquel Rodríguez «Quel de les Flabiolaire» o «Gran Manel» / RO viscut amb més força en unes determi- nera estrictament anecdòtica els noms Ànsies» o «Quel del Pou» / RR nades comarques, com a l'estat de les amb què eren conegudes algunes colles A Josep Verdaguer Portet «Roviretes» VALLÈS ORIENTAL recerques, molt avançat en determina- de grallers que van actuar més assídua- / RO AIGUAFREDA ment entre els anys 1870 i 1936, apro- des zones (Penedès, Camp de Tarragona, ELS HOSTALETS DE BALENYÀ • Albert Cruells Aragall «l'Avi Pastor» / RO Selva, Osona) i amb prou feines iniciat ximadament. La majoria d'aquests noms • Pere Prats «Caseta» / RR en d'altres. fan referència al nom, cognom o sobre- LA GARRIGA RODA DE TER El criteri prioritzat per establir la lo- nom d'algun o d'alguns dels grallers que A Francesc Leon «Berga» A Josep Prims integraven el grup. També s'ha de te- A «Cargolera» / RR calització geogràfica dels sonadors no GRANOLLERS ha estat el seu lloc de naixement, sinó nir en compte que aquestes colles, tot i SANT JULIÀ DE VILATORTA el municipi o la localitat on ha viscut que poden ser considerades «estables», A Jaume Rifà «en Sant Llorenç» / RO A Delmes/RO LLINARS DEL VALLÈS el sonador durant la seva vida activa podien variar algun dels seus compo- SEVA A Els Formigues / RO A Els Mirets / RO nents en funció de les necessitats o de com a músic, i des d'on ha desenvolu- A Lluís Morell «de Fitor» MONTSENY pat la seva activitat musical. Aquesta les circumstàncies de l'actuació. La lo- A Ventura Gili Blanc «Ventura de calització de les colles es correspon a la • Narcís Vallicrosa Bover «el Músic de ubicació no sempre es correspon amb Viladrau» / RO Montseny» / RO el lloc on va néixer. del graller o grallers que formaven el nu- cli més fix de cada grup. SANTA AGNÈS DE MAIANYANES (la Roca del Cronològicament, s'han establert tres SELVA símbols que, sols o combinats entre ells, Vallès) indiquen, a grans trets, els següents pe- HHHHMnn ARBÚCIES A La Colla del Ros / RO O Germans Rossell O Busquets ríodes de temps, referits únicament a Flabiolaires SANT FEUU DE CODINES O Pep Riera / RO O «Ton Xiquet» l'etapa en què, aproximadament, el so- A «El Pastor Munsoms» / RO nador va estar en actiu com a músic: ALT PENEDÈS O «Trocó» O «Vador de can Silvestre» • Joan Garolera Mercader 0 Segle xix GELIDA «Francisco» o «Noi» / RO • Del darrer terç del segle xix al pri- O Pere Anton / RR O Canaleta / RO O «Cap del Camp» Sacaires mer terç del segle xx • «El besavi Pericas» / RR O «Enric de la Corbera Nova» ALT EMPORDÀ A Entre el 1900 i ell 936 • Jaume Llopart «Tòtil» / RR O «Feliu de Pelegrí» O Molí A Primer i segon terç del segle xx • Andreu Comajuncosa Pla / RR O Penya-Roja O «Quelic de Santa MAÇANET DE CABRENYS • Entre el 1939 i el 1970 O Els Grandans LES CABANYES Coloma» o «Quelic de les Bicicletes» No s'inclouen en aquesta relació les • Orià O «Ros de Moliner» ALT PENEDÈS informacions sobre sonadors (flabiolai- ELS PUIOLS (Les Cabanyes) O Miquel Tayeda Ferrer O Ramon Tayeda Ferrer «Ramon res) anteriors al segle xix, dels quals es • Cristòfor Martí Miquel «Xic Martí» LES CABANYES troben algunes referències: «lo bastard Femella» / RO • Josep Bruna Olivella «Caterino» Casses», a Sant Pere de Torelló (1950) SANT LLORENÇ D'HORTONS O «Ventura de Roda» O Vicenç • Joan Clapés Gras / RO CASTELLET I LA GORNAL 1 en «Prat», a Manresa (1594). • Pau Urpí Gili «el Matador» O -SenyorSevé» També hi ha referenciats flabiolaires A Antoni Urpí Gili «Xamós» • Josep Clapés Gras / RO • Vicenç Clapés Cras / RO GUARDIOLA DE FONT-RUBÍ (Font-Rubi) a Vilafranca del Penedès des de l'any SANT JOAN DE MEDIONA 1600, acompanyant-hi el Drac, i a Reus, A «El Tano» • Pere Tayeda Ferrer «Penet Femella» / RO • (Sonador no identificat) LAVERN (Subirats) • Joan Miquel Pons • Joan Manzano Sánchez SITGES O Josep Moliné «Lladons» • Llorenç Ferrando Pons • Antoni Ruiz Peinado A Antoni Martí SANTA FE DEL PENEDÈS • Josep Miquel Pons (timbal) • Josep Bassa Sans «Quiquet» (timbal) A Joan Comes «Joan de les Cases de Dalt» • Oria O Anton Fideu • Josep Maria Sans Benach «Elies» • Guillem Alemany Font VILABELLA • Manuel Bedmar Franco • Joan Vidal • Joan Montaner Carbonell EL PLA DEL PENEDÈS • Aleix Armengol Alegret • Antoni Duran Almirall «Raio» (timbal) O |aume Pagès O «El Borregaire» BANYERES DEL PENEDÈS «Barber» (timbal) • Felicíssim Cloquell Fabregat «Feliço» SANT PAU D'ORDAL (Subirats) • Isidre Sanahuja Marcas «Cruset» • Emili Gener Mirabent «Miliu» (timbal) O Miquel Massana «Miquelet de la • Manuel Vendrell «Sou» ALT PENEDÈS BELLVEI • Joaquim Ràfols • Lluís Ràfols Borrega» O Josep Guardià «Pelegrí» CA L'AVI (Subirats) • Joaquim Vea (timbal) • Manuel Rius • Fèlix Massana Artigas A Francesc Castellví «Xic Pelegrí» A «Pau de Llinda» • Josep Torrents (timbal) A Fèlix Massana Noya A Salvador Castellví Romeu «Pelegrí» LA BLEDA (Sant Martí Sarroca) SANT SADURNÍ D'ANOIA (timbal) • Antoni Olivé • Josep Vidal (timbal) O Antoni Ràfols Batlle • Francesc Esteve «Cols de les Casetes» LA BISBAL DEL PENEDÈS VILANOVA I LA GELTRÚ LES CABANYES A Eugeni Poch A Antoni Poch VILAFRANCA DEL PENEDÈS O Joan Fortuny O Antoni Pascual • Pau Hill Font • Josep Olivella • Josep Bruna Mestres A Antoni Cornellà «Antonet de la O Josep Pascual • Leandre Noya • Ramon Ràfols «Ramonet de cal Tetas» Matilde» A Anton Sabaté A Francesc Sansi (timbal) ANOIA • Anton Arrufat (timbal) A Genis Sabaté A Jaume Batet • Oscar Mart" • Salvador Musté Sanjuan O «Joan de les Cabanyes» A Josep Bruna LA LLACUNA A Joan Farré A Miquel Farré • Francesc García Ruiz «Paco» A Joan Sans «Aleix de la Bisbal» (timbal) • Josep Alarcón • Andreu Alarcón O Vicenç Orga GUARDIOLA DE FONT-RUBÍ (Font-Rubi) CASTELLET (Castellet i la Gornal) • Manuel Amaya (timbal) _ O Anton Parera «Ton d'Ancosa» • Joan Carbó Rafecas • Jaume Solé • Josep M. Casas • Joan Àvila Segura • Joan Farré Albert «Xixella» o «Janet LAVERN (Subirats) • Víctor García Xixella» A «Pau de les Mentides» o «Pau LA GORNAL (Castellet i la Gornal) A Joan Vallès «Belles de la Gornal» • Castor Rodríguez (timbal) Timbales» • Manuel Delgado (timbal) BAGES (timbal) LA MÚNIA (Castellví de la Marca) • Eduard Vidal Llauradó (timbal) LLORENÇ DA PENEDÈS ROCAFORT (el Pont de Vilomara i Rocafort) • Pere Pujol Solé • Jaume Amador Batlle O Josep Cañas Pros «Jepet del Ginetó» MARESME A Victor o «Victu» A Magí Pujol A Joan Pujol O Francesc Sonet Fontanals A Pere Pujol (timbal) MATARÓ BAIX LLOBREGAT O Cosme Sonet «de cal Graller» (timbal) A «Pep de Santa Inés» EL PLA DEL PENEDÈS • Sebastià Sendrós Fontanals «Ros de A Josep Vila «Pepet de les Gralles» BEGUES • Pere Galofré Tarrida «Peret del Pla» les Cabanyes» o «Titot» A Salvador Vives «Vador de can Cabot» O Jaume Petit Milà • Josep Badell «el Viu» (timbal) • Marcel Sonet llari «Marcelet de A Ramon Clos (timbal) • Francesc Pascual Grau «Tons» ELS PUJOLS (les Cabanyes) Llorenç» (timbal) CERVELEÓ O Jaume Vidal «Berló» • Josep Mañé Torrents «Gros de Llorenç» TARRAGONÈS • Joan Camell Ràfols «Joanet de ca la A Josep Casulleres Vallès ALTAFULLA O (Sonadors no identificats) Ramona» SANT MARTÍ SARROCA O Julià Rubinat • Salvador Sonet Figueres «Salvador O Magí Farré • Josep Sivill O Mará Ciuró «Mariano de la Gralla» GARRAF Figueres» LA PLANA NOVELLA (Olivella) VILOBÍ DEL PENEDÈS BONASTRE • Ramon Martí «el Borregaire» EL PAPIOLET (Sant Jaume dels Domenys) • «Tafalla» A Joan Vilaseca A Sebastià Vilaseca A Bonaventura Almirall «Tabola» (timbal) A Ramon Batet «del cal Jepet» MARESME A Antoni Vilaseca (timbal i gralla) VILAFRANCA DEL PENEDÈS SANT JAUME DELS DOMENYS CREIXELL SANT PERE DEL RIU (Tordera) O «Galvana» • Pere Vives Arnan «Pubilla» A Joan Mañé • Anton Monfulleda A Bartomeu Mané Ferret «Gonsé» O «Tonet» (timbal) A Pere Guinovart «Peret de la Massó» A Josep Mañé Ferret «Jepet de cal • Joan Ximènez «Joanet Gitano» A Pau Valls «Salvet» (timbal) NOGUERA Gonsé» (timbal) A Josep Esteve Romagosa «Pepito A Celestí Fontanilles «Xarneguet» A Josep Nin Mañé «de ca la Noia» LA TORRE DE FLUVIÀ (Cubells) Esteve» LA POBLA DE MONTORNÈS A JoanArdèvol A Josep Nin Vallès «de ca la Noia» A Ramon Guasch Planas • Carles Mialet «Xato» A Senyor Sorriu A Francesc Samsó SANT VICENÇ DE CALDERS (el Vendrell) • Pere Recasens «Peret del Manuel» OSONA A Mateu Giral A Joan Roca O Miquel Coll O Josep Coll O Josep Casellas (timbal) • Pau Recases «Pau de la Gralla» FOLGUEROLES A Félix Fontanet Bosch O Pere Coll O N. Andreu (timbal) RODA DE BARÀ • Miquel Rodríguez «Quel de les • Joan Ximènez «Joanet Gitano» A Josep Mercader Ramon «Astó» A Josep Mestre A Ramon Vives Ànsies» o «Quel del Pou» • Antoni Rubires Vinyals A Pere Farré A Pau Vives (timbal) • Lluís Giménez Noguera EL VENDRELL SANT VICENÇ DE TORELLÓ A Francesc Miracle (timbal) • Llorenç Carbonell «Llorençó» O Francesc Martí O Joan Martí (timbal) O Miquel Puigbó «Quel de la Mundà» A Joan Olivé • Josep Ferret Julià O Jaume Calvet VILADRAU • Pere Bayer Milà (timbal) • Salvador Salvó Roca «Vador Ticó» A Josep Garriga «Carnisser de Roda» O Gili • Anton Claramunt Mañé «Ton TARRAGONA • Ventura Gili Blanc «Ventura de Viladrau» ANOIA Francas» (timbal) O Anton «Pitu de la Gralla» LA CENSADA (Santa Margarida de A Joan Cañelles «Jan Teio» O Joan Rioné «Graller» O «Xibidorm» PALLARS JUSSÀ Montbui) A Casimir Coll Morros A Josep Company • Antoni Rioné (timbal) • Firmo Ferré A Joan Company Figueres SARROCA DE BELLERA • Joan Senserich FarTé «Jan de la Censada» • Carles Pallarès • Salvador Folch O «El Mut de Peret» A Ventura Company • Josep Vernet Esqué (timbal) IGUALADA A Francesc Olivé «Feliu» (timbal) • Josep Ferré • Jaume Veciana • Jaume Pelfort «Espelt» A Pere Olivé Borrut VALLÈS ORIENTAL • Ciseu Pelfort (timbal) • Esteve Piqué • Joan Modest (timbal) A Joan Olivé (timbal) • Alfons Mendez «Xurro» SANT MARÇAL DEL MONTSENY (Montseny) • «El Xamellet d'Igualada» A Isidre Mercader Vidal «Caterí» • (Sonador no identificat) • Francesc García LA LLACUNA A Bonaventura Mallofré «Camat» • Josep Maria Pérez (timbal) • Vicenç Orga • Llorenç Orga A Anton Claramunt Vives «Francàs» • Angel Llambrich • Anton Orga «Ton Macià» A Isidre Mané «Arlà» • Josep González «Morret» • «Xocolata» Grallers • Anton Parera «Ton d'Ancosa» A Carles Mañé «Arlà» • Victorí García (timbal) O Josep Parera Teixer A Joan Company «Cap Blanc» • Antoni Borrellas ALT CAMP A Joan Mallofré «Camat» (timbal) SANTA MARIA DE MIRALLES A Macari Domingo VALLÈS OCCIDENTAL AIGUAMÚRCIA • Pau Casals «Puça» A Ignasi Conillera A Anton Mañé Mercader «Ton de la SABADELL Gralla» A «Els Vallesos» EL PLA DE SANTA MARIA BAIX CAMP O Pere Reinal O Alexandre Reinal • Jaume Esteve Olivé «Casalta» (timbal) TERRASSA CASTELLVELL DEL CAMP O Joan Calveres (timbal) • Joan Domingo Puigibet «Macari» A Valls O Jaume Gelonch A Antoni Montserrat • Albert Jané Pascual «Carbassó» O Josep Nolla «Pep Timbales» (timbal) • Josep Sonet «Peces» (timbal) PUIGPELAT O J. Nolla • Joan Jané Escofet «Merenguet» Relació de noms amb què es conei- A Rafael Mestres «Barraca» • Jaume Vidal Vidal «Carboner» o REUS xien alguns dels grups de grallers es- A Francesc Plana A Pau Nin «Submarino» O «Pau de la Carn» tables que van actuar més assídua- A Jacint Plana (timbal) • Joan Vidal Martí «Tof» (timbal) • Josep Cortès Girona ment entre els anys 1870 i 1936, • Joan Ferré «Joan de Puigpelat» • Josep Ivern Soler • Antoni Ollé Egea • «L'Onde Ramon» • Josep Vilella aproximadament SANTES CREUS • Jaume Alemany • Felipe (timbal) • Pau Ventura «Nen Xic» • «Pep de l'Hospital» (timbal) CONCA DE BARBERÀ L'ARBOÇ: Els Ratetes VALLMOLL BELLVEI: Els Pelegrins. Els Petits Pelegrins • Lluís Perelló • Joan Auqué MONTBLANC BONASTRE: Els Vilaseques o Gravats O Joan Mialet Vidal (timbal) • Jaume Pujol (timbal) A Josep Romeu O Anton Plana Gras (timbal) • Emili Calabuig (timbal) IGUALADA: Els Pelforts PIRA LA BISBAL DEL PENEDÈS: Els Sabaterets, VALLS • Vicenç Ramos • Emili Sans • Josep Ripoll A Antoni Copons A Salvador Copons els Toios, els Petits O Francesc Guasch «Quico del Cordó» A Antoni Amorós «Pau del Tabal» LA MÚNIA: Els Jutoris O Pau Trenchs «Esquerritx» (timbal) LES CABANYES: Grallers de les Cabanyes O Josep Borrell O Josep «Serrador» BAIX PENEDÈS MONTBLANC: Els Antonos SOLIVELLA O «Berrugues» L'ARBOÇ PIRA: Els Palletes A J. Capdevila «Triqueli» O Ramon Benaiges «Ramon del Sereno» • Salvador Carbó Puig «Rateta» PUIGPELAT: ElsAulans O «Mutxelis» • Joan Trenchs O Joan Palau Inglada SABADELL: Els Vallesos GARRAF • Joan Serra Plana • Manolo Prats • Pere Rimbau Sòcies «Pelacanyes» SANT JAUME DELS DOMENYS; Els Gonsers VLLA-RODONA • Josep Amorós Marrugat «Ros de CANYELLES SANT VICENÇ DE CALDERS: Els Perets • Salvador Miquel Pons l'Arboç» o «Violí» A «Joan del Castell» SANTES CREUS: Els Nens Xics SOLIVELLA: Els Triquells Casimiros, Els Romeas, Els Felius i Els Diversos. «Quaderns de música tradi- cat a Revista d'Etnologia de Catalunya, EL VENDRELL: Els Japans, Els Trips, Els Fugots cional», Ajuntament de Vilafranca del Generalitat de Catalunya, Depar- Matrícols, Els Camats, Els Satrons, Els VILA-RODONA: Els Bastarons Penedès-Grallers Montònec de tament de Cultura [Barcelona] (1993), Macaris, Els Astons, Els Caps Blancs, Els VILOBÍ: Grallers de Vilobí o Els Tafalles Vilafranca, [Vilafranca del Penedès] núm. 3. (1993), núm. 1. IBERN, P M. i CABALLÉ, I. «La coixinera, re- Diversos, jornada d'intercanvi d'experièn- descoberta d'un instrument musical», cies en ensenyament dels instruments publicat a Fulls de Treball de Carrutxa mnmmmKimm tradicionals. Mataró: SEIT-Documents. [Reus] (1983), núm. 15. Els Garrofers, 1993. ILLA, J. «Annex (Caramelles que solien Relació unificada de bibliografia general FÀBREGAS, J. 20 peces per a gralla seca. cantar la mainada el Dissabte de i específica sobre el flabiol, el sac de gemecs (L'acompanya una cinta de casset). Glòria. Cançons de les societats corals. Barcelona: Agrupació de Geganters Corals infantils. Caramelles de Sant i la gralla de Catalunya, 1992. Isidre)», publicat a Aixa, la Gabella- FERRANDO i ROMEU, P. Presència castellera Museu Etnològic del Montseny ALBÀ I ARTIGAS, J. (coord.) I altres Mostra BAYER i GONZÁLEZ, X. «La manxa borrega al Vendrell fins l'any 1926. El Vendrell: [Arbúcies] (1991), núm. 4. sobre el flabiol i el tambor/ a Catalunya 0 sac de gemecs al Penedès», publi- Patronat Municipal de Serveis Culturals INSENSER i BERTRAN, A. El Penedès, balls, dan- i les Illes (catàleg d'exposició), Bar- cat a Fulls de Treball de Carrutxa, [Reus] del Vendrell, 1991. ses i comparses. Vilafranca del Penedès; celona: Ajuntament de Vilanova i la (1983), núm. 15. FERRÉ i MIRÓ, S. «La Bisbal i el fet caste- Quaderns d'Aportació Cultural. Geltrú-Generalitat de Catalunya, BAYER i GONZÁLEZ, X. «Sona la gralla», pu- ller», publicat al setmanari Tres de Vuit Ajuntament de Vilafranca, 1982.* Departament de Cultura, 1988. blicat al programa de la Festa Major, [Vilafranca del Penedès] (agost de (AMBRINA LEAL, A. i CID CEBRIAN, J.R. «La gai- ALBÀ, ).; ORRIOLS, X. Cralles i grollers (catà- [Vilafranca del Penedès] (agost de 1991). ta y el tamboril», publicat a Quaderno leg d'exposició). Barcelona: Generalitat 1991). FERRÉ i PUIG, B. «Valencians, gegants, cas- de Notas, Centro de Cultura de Catalunya. Departament de BESSLER, H. «La cobla catalana y el con- tells i gralles: una aproximació a la histò- Tradlcional-Diputación de Salamanca Cultura, 1989. junto instrumental de danza alta». ria de la gralla al Baix Camp», publicat [Salamanca] (1989), núm. 1. ALBÀ, ).; ORRIOLS, X. El sac de gemecs a Barcelona: Separata de I'Anuario Mu- a Un Any de Castells, Fulls Monogràfics; LAMAÑA, J. M, «Estudio de los instrumen- Catalunya (catàleg d'exposició). sical, Vol. IV. 1949. 2, Carrutxa [Reus] (1982) tos musicales en los últimos tiempos Barcelona: Generalitat de Catalunya, BLASI i VALLESPINOSA, F. Els castells dels FERRÉ i PUIG, B. «La tarota, una xeremia de la dinastia de la Casa de Barcelona. Departament de Cultura, 1990. Xiquets de Valls. Valls; 1948. d'ús popular a Catalunya», publicat a Comentario musicológico sobre el te- ALBERT, L. «La cobla de tres quartans», pu- BOONE, H. «La cornemuse en Europe, hier Recerca Musiocològica, IV, Institut de cho de una capilla, publicat a blicat a la revista Som, [Barcelona] et aujourd'hui», publicat a L'Orgue, la Musicologia Josep Ricart i Matas, UAB Miscelània Barchinonensia, Ajuntament (1981) núm. 10. Chanson, la Cornemuse, la Vielle à Roue: [Bellaterra] (1984). de Barcelona [Barcelona] (1969), núm. ALBERT, L.; MAINAR, J. i altres «La cobla», un patrimoine Europpeén, Institut FERRÉ i PUIG, B. Gralla! instruments de mú- XXI-XXII. publicat a La Sardana, Vol. II Supérieur d'Archéologie et d'Histoire sica tradicional al Baix Camp. Reus; LEGAZ, E. i MONTSANT, E. Curs preparatori [Barcelona] (1970) (El fet musical) Ed. de l'Art de l'Université Catholique de Quaderns de Divulgació Cultural. de gralla. Deu peces del repertori de Bruguera. Louvain, [Louvain-la-Neuve] (1986). Ajuntament de Reus, 1986. Xarop de Canya. Sense peu d'im- ALEU, ). i MONTSALVATGI, ]. La Sardana. BOSCH DE LA TRINXERIA, C. «Costums que's FERRÉ i PUIG, B. «Aproximació cronològi- premta. (L'acompanya una cinta de Olot: 1895. perden», publicat a Miscelània Fol- ca a les edicions sonores amb músi- casset). ALEXANDRE, C. «La cornemuse dans le klòrica (1887), Arxiu de Tradicions ca de gralla i timbal (1920-1986)», pu- LEON i ROYO, J. Tabulatura del flabiol. Pyrenees Françaises», publicat a The Populars. José J. de Olañeta, Editor. blicat a Fulls de Treball de Carrutxa Sistema Conservatori. Barcelona: Ed. Brussels Museum of Musical Instruments. [Barcelona] (1981).* [Reus] (1986), núm. 21-22. Climent, 1980. BOVÉ, F de P. El Penedès. Folklore dels balls, Bulletin, Vol. VI-1/2. FERRÉ i PUIG, B. «La flauta i el tambor en MASPONS i LABRÓS, F. de S. «Ball de gitanes ANCLÈS, M.; PALOMAR, S. (coord.) Petita danses i comparses populars. Vilafranca la música ètnica catalana», publicat a en lo Vallés», dins Miscelània Folklórica, guia de la Festa Major de Reus. Reus: del Penedès: Ed. Vilatana, 1990.* Recerca Musicològica, VI-VII, Institut de Arxiu de Tradicions Populars. José J. de Carrutxa/Ajuntament de Reus, 1991. BUCHNER, A. Les instruments de musique Musicologia Josep Ricart i Matas, UAB Olateña, editor [Barcelona] (1981 ),* AMADES, J. Costumari català. Vol. I-V. populaire. París: 1969. [Bellaterra] (1987). MASSOT, F.X. «La pèrdua d'una cornamu- CAPMANY, A. La dansa a Catalunya. Barcelona; Ed. 62,1983.* FERRÉ I PUIG, B. «El graller Serra de Valls», sa catalana», publicat a Fulls de Treball AMADES, J. Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Barcelona, 1930. Vol. I publicat a Fulls de Treball de Carnitxa de Carrutxa [Reus] (1983), núm. 14. Barcelona: Biblioteca Perenne, núm. 1 II. [Reus] (1987), núm. 21-22. MENETRIER, B. «Catalunya i les cornamu- 15. Ed. Selecta, 1979. CAPMANY, A. La sardana a Catalunya. FERRÉ, B. i MACAYA, A. «El sac de gemecs, ses», publicat a Fulls de Treball de AMADES, J. Cegants, nans i altres entreme- Barcelona: 1948. consideracions i propostes», publicat Carrutxa [Reus] (1983), núm. 15 sos. Barcelona: Arxiu de Tradicions CARO BAROIA, J. El Carnaval. Madrid: Ed. a Fulls de Treball de Carrutxa [Reus] MITIANS, R. i SOLER, T. «Sobre el flabiol», Taurus, 1979. Populars, núm. 45. José). de Olañeta, (1983), núm. 14. publicat a La Garrofa, butlletí de l'ACP CASALS i ALEXANDRÍ, R. «Notícia des de Editor, 1983.* FERRÉ, B. i SIMÓ, L. «Notícia d'una gralla Els Garrofers [Mataró] (juliol de 1985). Begues: terra de sacaires», publicat a AMADES, J. «La cornamusa a Catalunya». dolça i centenària a Reus», publicat MITIANS, R. i SOLER, T. «La percussió que Fulls de Treball de Carrutxa, [Reus] Tirada a part de la Revista Musical a Fulls de Treball de Carrutxa [Reus] acompanya el flabiol», publicat a La (1983), núm. 14. Catalana. [Barcelona] (1932). (1985), núm. 19-20. Garrofa, butlletí de l'ACP Els Garrofers AMADES, J.; PUIOL, F. Diccionari de la dan- CASALS i ALEXANDRÍ, R. «Instruments tradi- [Mataró] (juliol de 1985). cionals catalans, I: la gralla», publicat FERRÉ, S. i LÓPEZ, Ma. A. El fet casteller a la sa, dels entremesos i dels instruments Bisbal del Penedès (1877-1991). MITIANS, R. i SOLER, T. «Els flabiolaires a Canya, [Barcelona] (1985), núm. 0, de música i sonadors. Vol. primer: Tarragona: Ajuntament de la Bisbal d'Arbúcies i el seu rodal», publicat a Ed. Altafulla. dansa. Barcelona: «Cançoner Popular del Penedès, 1991. Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria de Catalunya», Vol. I. Ed. Fundació CASALS, R.; FERRÉ, B. i MACAYA, A. «El sac de FRANCÈS, E. Andreu Toron i la tenora. [Mataró] (1985), núm. 23. Concepció Rabell i Civils, 1936. gemecs, aproximació bibliogràfica i Història de la música dels joglars a MITJANS, R. i SOLER, T. «La música a les zo- iconogràfica», publicat a Fulls de Treball ARAMON, N.; MESTRES, J. Vocabulari català Catalunya Nord al segle xix. Cotlliure: nes de muntanya. El cas dels flabio- de la música. Barcelona: Ed. Milla, de Carrutxa, [Reus] (1983), núm. 14. Federació Sardanista del Rosselló-IM- laires d'Arbúcies», publicat a Aixa, La 1983. CHÍA, J. La música en Gerona. Girona: PEM, 1986. Gabella-Museu Etnològic del ARNELLA, J. i ROIG, F. Mètode de gralla. 1886. FRANCÈS, E. «André Toron et revolution Montseny [Arbúcies] (1991), núm. 4. Barcelona: Ed. El Palmerar-Publicacions CRIVILLÉ i BARGALLÓ, J. Historia de la música de la tradition musicale en Catalogne», MITIANS, R. i SOLER, T. Músics de flabiol i Dínsic, 1992* española, 7: el folklore musical. Madrid: publicat a Le Rouseau et la Musique, bombo. Els flabiolaires del rodal ARROYO i JULIVERT, S. «Francesc Badia i Alianza Editorial, 1983. Ed. Arcam/Edisud [Aix-en-Provence] d'Arbúcies, (transcripció musical de Vendrell «Clsquet Llauner» (1869- CRMLLÉ i BARGALLÓ, J. Música tradicional ca- (1988). Jaume Ayats). Barcelona: Col. El Pedrís, 1957). Un constructor de timbals al talana III: danses. Barcelona: Ed. GARROFERS, ACP Els. En Quirze Perich, fla- núm. 29, Ed. Altafulla, 1993. Vendrell», publicat al setmanari Cl 3 Climent, 1985. biolaire. Notes sobre la seva vida. MITJANS, R. i SOLER, T. «Sobre la transmis- de Vuit, [Vilafranca del Penedès] (de- COSTADA, A. Cobles i joglars de Catalunya (Transcripció musical: Jaume Ayats). sió de l'ofici entre els músics de la ve- sembre de 1993). Nord. Perpinyà: Ed. El Trabucaire, Barcelona: Col. El Pedrís, núm. 19, Ed. lla tradició oral», publicat a Revista ARTIGUES, T. Instruments musicals mallor- 1989. Altafulla, 1987. d'Etnologia de Catalunya, Generalitat quins: notes informals per al seu estudi Cuscó i CLARASÓ, J. «La gralla. Aproximació, de Catalunya, Departament de Cultura i per a la seva difusió. Palma: Centre àmbit d'ús i manifestació popular a GARROFERS, ACP Els. Quadern d'introduc- [Barcelona] (1994), núm. 4. d'Estudis Socialistes Gabriel Alomar, Catalunya». Vilafranca del Penedès: ció al flabiol. Mataró: ACP Els Garrofers- 1980. Programa de la Festa Major, 1991. Generalitat de Catalunya, Depar- MONTBEL, E.; i altres. Le roseau et la musi- tament de Cultura, 1990.* que. Arcam/Edisud, [Aix-en-Provence] ARTIGUES, T. Xeremeiers. Manual de xere- Cuscó, J. I ORRIOLS, X. «La gralla. Aproxi- (1988). mies, fobiol i tamborí. Palma: Ed. Cort. mació a aquest oboè popular localit- GÓMEZ i MUNTANÉ, M. C. La música en la MORANT i CLANXET, J. Història dels castells. 1982. zat al Principat de Catalunya», publi- casa real catalano-aragonesa. 1336- 1442. Vol. I. Historia y Documentos. Tarragona i les comarques castelleres. ARTIGUES, T. «Tocades dels xeremlers ma- cat a l'Auboi (Chrónique des musiques Barcelona: Antoni Bosch, editor, 1979. Tarragona: Patronat de Castells, 1976. llorquins», publicats a Fulls de Treball languedociens), [Cournonterral] NONELL, J. i SOLER, A. «Un instrument tra- de Carrutxa, [Reus] (1984), núm. 17. (1994), núm. 6. GÓMEZ i MUNTANÉ, M. C. La música me- dicional en renovació: el flabiol», pu- ARTIGUES, T.; MOREV, j. i altres. «Repertori DE CANDÉ, R. Diccionari de la música. dieval. Col. Conèixer Catalunya, núm. blicat a Som [Girona] (1982), núm. 25. i construcció dels Instruments de la co- Barcelona: Edicions 62, 1982. 31. Barcelona: Dopesa, 1980. bla de xeremiers catalans a Mallorca», Diversos. «Revista Gralla», (Butlletí de La GRALLERS DE REUS. «Per la recuperació de OLIVERES, I. i PALOMAR, S. Els instruments de publicat a Quaderns de Música [Palma] Unió Vilanovina). [Vilanova i la Geltrú] la gralla a Reus», programa de les la cobla. Fulls de Divulgació. (1989), Universitat de les Illes Balears, (1976-1978), núm. 1 al 8. Festes de l'Aparició [Reus] (1982). Ajuntament de Reus. Reus: 1990. núm. 2. Diversos. Món casteller. Barcelona: Rafael GRALLERS DE REUS. «Valoració de la Trobada ORRIOLS i SENDRA, X. «Catalunya i la mú- BAINES, A. . Oxford: Petit Rivers Dalmau editor, 1980. de Grallers», publicat a Fulls de Treball sica al carrer», publicat a Fulls de Treball Museum, 1960. Diversos. L'instrument de musique popu- de Carrutxa [Reus] (1982), núm. 13. de Carrutxa [Reus] (1983), núm. 15. BALDELLÓ, Mn. F. Cançoner popular de l'ex- laire. Usages et symboles. Pan's: Editions GRALLERS DE REUS. «Reflexions entorn del ORRIOLS i SENDRA, X. «La gralla i els cas- cursionista. Barcelona: Publicacions de de la Réunion des Musées Nationaux, II curset d'iniciació a la gralla i el tim- tells. Notes per a una història social de l'Agrupació Coral de la F.J.C., 1934. 1980. bal», publicat a Fulls de Treball de l'instrument», publicat a Fulls de Treball BARCALLÓ i VALLS, J. La Colla dels Xiquets de Diversos. «Els castells a l'escola», Patronat Carrutxa [Reus] (1983), núm. 14. de Carrutxa [Reus] (1991), núm. 1, 2a Tarragona. Tarragona: Ed. El Mèdol, dels Castells, [Tarragona] (1985). GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA època. 1990. Diversos. Formacions instrumentals de mú- (GRFO). «El Ball dels Nyetos», publi- ORRIOLS i SENDRA, X. «L'acompanyament BASTARDES, G.; CASALS, R. i GARRICH, M. sica tradicional i popular. Barcelona: cat a Fulls de Treball de Carrutxa [Reus] musical dels gegants», publicat a Instruments de música tradicionals ca- Guia Cultural de Catalunya, 5. (1984), núm. 17. Gegants, revista de l'Agrupació de talans. Catàleg d'exposició. Barcelona: Barcelona: Generalitat de Catalunya, GRFO. «Josep Verdaguer "Roviretes": Geganters de Catalunya [Barcelona] Ed. Caixa de Barcelona, 1983. Departament de Cultura, 1987. dues èpoques, un flabiolaire», publi- (1991), núm. 17, i a Tres de Vui, set- manatí de l'Alt i el Baix Penedès, (juny- SEIT. Flabiol i tamborí. Consideracions Grallers de Santa Madrona (Vilanova Interpreta: Grallers Montònec de Vila- juliol de 1992). tècniques per al seu aprenentatge. i la Geltrú). Barcelona, 1987 franca i altres formacions. Perpinyà, 1992 ORRIOLS I SENDRA, X. «Antics constructors Mataró: Ed. Els Garrofers-Generalitat BALL DE FLABIOL MÚSICA DE TRADICIÓ ORAL A CATALUNYA de gralles», publicat a Revista de Catalunya, Departament de Cul- Un disc (LP). Ed.: Àudio-Visuals de Àlbum doble compacte (dos CD i qua- d'Etnologia de Catalunya, Generalitat tura, 1992. Sarrià, S.A. Ref.: 20.1338. Interpreta: dern). Ed.: Fonoteca de Música Tra- de Catalunya, Departament de Cultura SEIT. Flabiol i gralla. Tècnica i exercicis res- Josep Verdaguer «Roviretes» i Carles dicional Catalana. Sèrie 1 (Documents [Barcelona] (1993), núm. 3. piratoris. Mataró: Ed. Els Garrofers- Mas, flabiolaires. Barcelona, 1987 testimonials. Recerca directa). Vol. I. PÉPRATS-SAISSET, H. La sardane. Perpinyà: Generalitat de Catalunya, Depar- TERCET TRESET DE LA VILA DE GRÀCIA. Generalitat de Catalunya, Depar- Ed. La Bau, 1956. tament de Cultura, 1992. DANSES D'ANIMACIÓ tament de Cultura. PALOMAR i ABADIA, S. «El ball de valencians SEIT. Pautes per a una unitat de progra- Un disc (LP). Ed.: Salseta Discos. Ref.: Interpreta: Diferents tipus de forma- a les muntanyes de Prades», publicat mació de gralla. Mataró: Ed. Els LD. 11004. Interpreta: Tercet Treset cions: inclou interpretacions de flabiol a Fulls de Treball de Carrutxa [Reus] Garrofers-Generalitat de Catalunya, de la Vila de Gràcia (inclou peces amb i gralla. Barcelona, 1992 (1984), núm. 17. Departament de Cultura, 1993. flabiol i gralla). Barcelona, 1987 GRALLERS DE VILAFRANCA-COLLA DE MAR PALOMAR i ABADIA, S. «Una cobla de mi- SERRA, J. Tractat d'instrumentació per a BALL DE GRALLES Un disc compacte (CD i quadern). Ed.: nistrils a la Selva del Camp», publi- cobla. Barcelona: Generalitat de Cata- Una cinta (casset). Ed.: Tecno-Saga. Fonoteca de Música Tradicional cat a Fulls de Treball de Carrutxa [Reus] lunya, Departament de Cultura, Interpreta: Grallers de l'Anxova Catalana. Sèrie 5 (Mostres de música (1985), núm. 18. 1987. (Barcelona). Madrid, 1988 tradicional). Vol. I. Generalitat de Ca- POUEICH, ). Chansons pópulaires des Pyrenees SOLANA i VALLS, R. «Les músiques de Festa TRADICIONÀRIUS. 2n cicle... talunya, Departament de Cultura. françaises. París-Auch: Vol. I, 1926. Major», publicat a Fulls de Treball de Un àlbum doble (dos LP). Ed.: Salseta Interpreta: Grallers de Vilafranca-Colla PRIMS, |. Memòries d'uns flabiols. La Carrutxa [Reus] (1981), núm. 8. Discos. Ref.: LD. 11007. (Producció: de Mar. Barcelona, 1992. Garriga: Ed. de l'autor, 1992. SOLANA i VALLS, R. Llibre dels gegants i al- Ajuntament de Barcelona). Interpreta: TRADICIONÀRIUS'93. 6è cicle... PUIOL, F. «L'oeuvre du chansonier popu- tres entremesos de Reus. Reus: Ed. Diversos tipus de formacions, entre les Àlbum doble compacte (dos CD). Ed.: late de la Catalogne», dins Materials. Carrutxa, 1983. quals, grallers, flabiolaires, cobles de TRAM. TRM.0030-CD. Interpreta: Obra del Cançoner Popular de Catalunya, TOMÀS i CUCURULL, j. El sac de gemecs. Sant tres quartans, ministrers, etc. Bar- Diversos tipus de formacions. Inclou Fundació Rabell i Cibilis, Vda. Martí Sarroca: Ed. Boratuna, 1984. celona, 1989 una peça amb banda de ministrers, Romaguera [Barcelona] (1928), Vol. I. TRANCHEFORT, F.R. LOS instrumentos musi- TRADICIONÀRIUS, 3r cicle... una de flabiol solista i diverses peces ROIG i GALCERAN, F.«Una tonada inèdita del cales en el mundo. Madrid: Alianza Un àlbum doble (dos LP). Ed.: TRAM de grups que inclouen flabiols, gralles Ball de Valencians a Vilanova i la Geltrú», Editorial (Alianza Musical), 1985. TRM.0001-2A. Interpreta: Diferents ti- i sacs de gemecs. Barcelona, 1993 publicat a Fulls de Treball de Carrutxa VIDAL, P. Cansoner Català, Roselló i pus de formacions, entre les quals, gra- GRALLERS DE L'ACORD [Reus] (1991), núm. 1, 2a època. Cerdanya. Perpinyà: Vol. Ill, 1891. llers, cobles de tres quartans, minis- Un disc compacte (CD). Ed.: TRAM. SALVAT i BOVÉ, J. LOS gigantes y enanos de VIDAL, P. «Vieux instruments catalans», trers, etc. Barcelona, 1990. TRM.0033-CD. Interpreta: Grallers de Tarragona y protocolo municipal. Tar- publicat a la revista La Renaissance Tocs I MÚSIQUES DE LES SANTES. RECULL l'Acord, de Vilanova i la Geltrú. ragona: Ed. Ajuntament de Tarragona, Catalane [Perpinyà] (1919), núm. 5. DE TONADES TRADICIONALS DE LA Barcelona, 1993 1971. VIDAL i VIDAL, j. Repertori d'en Iaume Vidal FESTA MAIOR DE MATARÓ DANSÀNEU. 17 DANSES TRADICIONALS CATALANES SEMINARI D'ENSENYAMENT DELS INSTRUMENTS TRA- i Vidal. Músiques per a gralla. Barcelona: Un disc (LP). Ed.: TRAM. TRM.004- Un disc compacte (CD). Hi ha tam- DICIONALS (SEIT). Gralla. Quadern de re- Ed. Amics de Jaume Vidal-El Palmerar- A. (Coordina: ACP Els Garrofers). bé una versió en casset. Ed.: Ge- pertori. 36 peces pera gralla. Mataró: Ed. Publicacions Dínsic, 1992. Interpreta: Flabiolaires d'Els Garrofers, neralitat de Catalunya, Departament Els Garrofers-Generalitat de Catalunya, VIOLANT i SIMORRA, R. Els pastors i la músi- Grallers de Mataró, Grallers de Cabrils de Cultura. Interpreta: Diferents tipus Departament de Cultura, 1991. ca. Barcelona: Ed. Barcino, 1953. i altres formacions. Mataró, 1990 de formacions, una de les quals in- SEIT. Quadern d'introducció a la gralla. VIOLANT i SIMORRA, R. «Instrumentos mú- EL TREMENDO corpora el flabiol. Inclou una peça per Mataró: Ed. Els Garrofers-Generalitat sicos de construcción infantil y pasto- Un disc (LP). Ed.: TRAM. TRM.0010-A. a flabiol solista. Barcelona, 1993 de Catalunya, Departament de Cul- ril en Cataluña», publicat a Revista de Interpreta: Els Vernets, Grallers de LA FESTA DE SANTA TECLA A TARRAGONA tura, 1992.* Dialectología y Tradiciones Populares Vilafranca i Grallers de Santa Madrona, Àlbum doble compacte (dos CD i qua- SEIT. Flabiol. Quadern de repertori. 40 pe- [Madrid] (1954). de Vilanova i la Geltrú. Barcelona, 1990 dern). Ed.: Fonoteca de Música Tra- ces per a flabiol. Mataró: Ed. Els BALL DE GEGANTS. HOMENATGE A JOAN AMADES dicional Catalana. Sèrie 3 (Festes Tradi- Garrofers-Generalitat de Catalunya, Altres fonts d'interès són els programes Una cinta (casset). Ed.: TRAM. cionals). Vol. II. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1992. de les festes majors de diverses localitats TRM.0007-C. Interpreta: Diverses co- Departament de Cultura. Interpreta: SEIT. El flabiol tradicional. Mataró: Ed. Els com també els programes del cicle de mú- lles de grallers i formacions que in- Diferents tipus de formacions. Inclou Garrofers-Generalitat de Catalunya, sica tradicional «Tradicionàrius» (Ajun- corporen la gralla. Barcelona, 1990 interpretacions de flabiol, sac de ge- Departament de Cultura, 1992. tament de Barcelona-CAT, 1987-1994), BALL DEL CASCAVELL, BALL DE L'ESTAPERA mecs i gralla. Barcelona, 1993 SEIT. Pautes per a una ciutat de progra- i els butlletins que editen diferents colles Una cinta (casset). Ed. TRAM. ELS PASTORETS A VILANOVA I LA GELTRÚ mació de flabiol. Mataró: Ed. Els Gar- castelleres de Catalunya. El senyal * in- TRM.0006-C (Producció: Ajuntament Un disc compacte (CD i quadern). Ed.: rofers-Generalitat de Catalunya, De- dica que es tracta de la darrera reedició de Terrassa). Interpreta: Diferents for- TRAM. TRM.OOXX-CD. Producció: partament de Cultura, 1992. de la publicació referenciada. macions que incorporen flabiol i sac Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. de gemecs. Terrassa, 1990 Col·lecció FIMPT-Ribes Roges Records. TEMPS DE FESTA. TERRASSA Sèrie Sons de Vida i de Festa. Vol. I. Un disc (LP). Hi ha també una versió Interpreta: Diferents tipus de forma- Edicions sonores en casset. Ed.: TRAM. TRM.0011-A. cions. Inclou una peça pera banda de (Producció: Ajuntament de Terrassa). ministres. Vilanova i la Geltrú, 1993 Una cinta (casset). Ed.: Comissió de Interpreta: Diferents tipus de forma- BALL DE GEGANTS ELS ROMEAS Una cinta (casset). Ed.: Geganters de Disc de pedra (EP). Ed.: Compañía del Recerca i Promoció de la Cultura cions. Inclou set peces per a banda de Reus. Interpreta: Grallers dels Gegants Gramófono. Ref.: 3693. Interpreta: Popular. Ajuntament de Vilanova i la ministrils (flabiol, gralla i altres instru- de Reus. Reus, 1993 Grallers Els Romeas. Barcelona, 1931 Geltrú. Interpreta: Grallers de l'Acord. ments). Terrassa, 1991 TRADICIONÀRIUS. 7è cicle... ELS ROMEAS Vilanova i la Geltrú, 1983 VALLS. SONS I MÚSIQUES DE FESTA Disc de Pedra (EP). Ed.: Compañía del GRALLERS DE REUS Un àlbum doble (dos LP i quadern). Àlbum doble compacte (dos CD). Ed.: Gramófono. Ref.: 3734. Interpreta: Una cinta (casset). Ed.: Grallers de Ed.: Fonoteca de Música Tradicional TRAM. TRM.0036-CD2. Interpreta: Grallers Els Romeas. Barcelona, 1931 Reus. Interpreta: Grallers de Reus. Catalana. Sèrie 3 (Festes Tradicionals) Diversos tipus de formacions, entre les GRALLERS ANTICS ROMEAS Reus, 1984 Vol. I. Generalitat de Catalunya, quals, grallers, ministres, flabiolaires, Reedició del primer disc de pedra en- CLAU DE GRALLA Departament de Cultura. Interpreta: cobles de tres quartans i d'altres que registrat pels grallers Els Romeas (Ref.: Un disc (LP). Ed.: Justine JB-002. Diferents tipus de formacions. Inclou incorporen gralles, flabiols i sacs de 3693). Ed.: La Voz de su Amo. EMI LP Interpreta: Colla de Grallers de Lleida. interpretacions amb flabiol, sac de ge- gemecs. Barcelona, 1994 Barcelona, 1967 Grup de Recerca de Cultura Popular mecs i gralla. Barcelona, 1991 CANÇONS I TONADES TRADICIONALS LES GRALLES de Ponent. Barcelona, 1985 TRADICIONÀRIUS. 4t cicle... DE LA COMARCA D'OSONA Un disc (EP). Ed.: Edigsa CM 274. In- LA FESTA MAIOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS Un àlbum doble (dos LP). Ed.: TRAM. Un disc compacte (CD i quadern). Ed.: \ terpreta: Escola de Grallers de Sitges Un disc (LP). Ed.: Martana Music, S.A. TRM.0010-2A. Interpreta: Diferents ti- Fonoteca de Música Tradicional Barcelona, 1973 - 1005. Interpreta: Grallers de Vila- pus de formacions que incorporen fla- Catalana. Sèrie I (Documents testimo- LES GRALLES, MÚSICA VIVA DEL POBLE franca-Colla de Mar. Inclou una peça biol, sac de gemecs i gralla. Barcelona, nials. Recerca directa). Vol. II. Ge- En disc (EP). Ed.: Edigsa CM 275. In- per a flabiol solista (D. Miret) i una al- 1991 neralitat de Catalunya, Departament terpreta: Escola de Grallers de Sitges tra amb formació de mitja cobla (X. RECULL DE TONADES TRADICIONALS I POPULARS de Cultura. Interpreta: Diversos tipus Barcelona, 1973 Bayer-D. Mire). Barcelona, 1986 Un disc (LP). Ed.: Crack. Interpreta: de formacions. Inclou tres peces per a GRALLERS DEL VENDRELL. 4t i 5è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA Grallers Montònec de Vilafranca. flabiol solista (Josep Verdaguer «Ro- HIMNE DEL CASTELLER. Un disc (EP). Ed.: POPULAR TRADICIONAL. Vilafranca del Penedès, 1991 viretes») i d'altres amb flabiol acom- Caixa d'Estalvis Provincial de Tar- VILANOVA I LA GELTRÚ (1984-1985) TRADICIONÀRIUS'92. SUITE DE LA POBLA panyant veus. Barcelona, 1994 ragona. Interpreta: Grallers del Un àlbum doble (dos LP). Edita: Àudio- DE SEGUR Vendrell i Coral Nous Rebrots Visuals de Sarrià. (Patrocina: Ajuntament Un disc (LP). Ed.: TRAM. TRM.0020- També hi ha enregistraments de. d'Altafulla. Tarragona, 1977 de Vilanova i la Geltrú). Interpreta: A. Interpreta: Orquestra Simfònica de grups dedicats a la reelaboració de INICIACIÓ A US GRALLES. UN ANY DE TREBALL Diferents tipus de formacions. Inclou la Canya. (Formació molt àmplia que la música tradicional, al folk-rock, etc., Una cinta (casset). Ed.: Escola de Grallers una peça interpretada per cobla de tres inclou tres grallers, dos sacaires i un els quals incorporen flabiol, sac de ge- de la Colla |ove dels Xiquets de Valls. quartans. Vilanova i la Geltrú, 1986 flabiolaire). Barcelona, 1992 mecs o gralla en alguna o algunes de Interpreta: Escola de Grallers de la Colla BALL DE GRALLES COBLES. GAMMES EN SANC ET OR les seves peces. Entre d'altres, es pot Jove dels Xiquets de Valls. Valls, 1981 Un disc (LP). Ed.: Àudio-Visuals de Un disc compacte (CD). Ed.: Sílex; consultar la discografia dels grups La ELS GEGANTS DE VILANOVA. Sarrià, S.A. Interpreta: Els Vernets, Institució Musical de l'Europa Me- Murga, Tradivàrius, Primera Nota, GRUP DE GRALLERS DE L'ACORD Grallers de Vilafranca del Penedès i diterrània i Federació del Rosselló. Nakki, per exemple. IUIIMÍ HlliiiHIBMIMIlHIIIII 'I II II' III— TEXTOS I DOCUMENTACIÓ: Josep Albà, Joan Cuscó, Rafael Mitjans, Pau Orriols, Xavier Orriols, Teresa Soler, amb la col·laboració de Jaume Arnella, Jaume Ayats, Xavier Bayer, Salvador Palomar, Ramon Vilar. FOTOGRAFIES: Ramon Batlle (Olot), (ordi Bertran (Tarragona), Xavier Bayer (Vilafranca del Penedès), Jordi Cañameras (Terrassa), Pere Català (Barcelona), Mike (Vilanova i la Geltrú), Nysan (Badalona), Salvador Palomar (Reus), Pep Ribas (Barcelona), Romà Salvador (Barcelona), Fotografia Sitjà (Manlleu), Jordi Urioz (Falset), I les col·leccions i fons fotogràfics del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC-Barcelona), Arxiu Joan Amades (CPCPTC-Barcelona), Museu d'Història de la Ciutat (Barcelona), Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot), Arxiu Històric de Sitges, Arxiu Fotogràfic de l'ACP Els Garrofers (Mataró), Arxiu Fotogràfic del Ball de Diables de Tarragona, Arxiu Mas (Barcelona), Arxiu Escofet (Vilanova i la Geltrú), Arxiu Joan Morera (Vilanova i la Geltrú), Centre de Documentació sobre Cultura Popular Carrutxa (Reus), CP Itaca (Barcelona), Gralles de Vilafranca, Colla de Mar, (Vilafranca del Penedès), Societat l'Oliva de Canyet (Badalona), Joan Bosch (Vilafranca del Penedès), |oan Cuscó (Vilafranca del Penedès). EXPOSICIÓ DE MATERIALS: Arxiu del CPCPTC, Jordi Colobrants, Màrius Folch, Josep Marcet, Pau Orriols, Xavier Orriols, Fills de F. Reig, Jordi Tomàs. MAQUETA, REALITZACIÓ I MUNTATGE: Calidoscopi. Fotocomposició: Fernández, SL. Impressió: Rodergas, S.A., Súria, Dipòsit legal: B-22,318-94