PRIORAT Observatori Català De La Joventut La Realitat Juvenil Al PRIORAT Observatori Català De La Joventut La Realitat Juvenil Al PRIORAT
La realitat juvenil al PRIORAT Observatori Català de la Joventut La realitat juvenil al PRIORAT Observatori Català de la Joventut La realitat juvenil al PRIORAT
Observatori del Tercer Sector
Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona, abril 2006 1 2 3 4 4 4 5 5 6 6 7 8 9 9 10 12 14 16 19 20 21 23 23 23 28 40 43 46 48 49 68 68 72 72 75 76 76 86 89 Presentació
Ens complau presentar La realitat juvenil al Priorat, un dels informes comarcals elaborats a partir dels resultats de l’estudi territorial sobre les persones joves catalanes.
Seguint les directrius del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, eina de definició, impuls i coordinació de les polítiques de joventut, l’anàlisi de la realitat juvenil esdevé el pas previ a la definició d’objectius i a la concreció dels programes d’actuació. Només a partir del coneixement de la realitat dels joves és possible dissenyar unes polítiques de joventut realistes i de proximitat. És en aquest sentit que la Secretaria General de Joventut amb la finalitat de contribuir a millorar les polítiques de proximitat, encarrega una recerca sobre la realitat juvenil a nivell comarcal. L’estudi, coordinat per l’Observatori Català de la Joventut, ha estat elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i el Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Així doncs, la realitat juvenil al Priorat és un dels quaranta-un informes comarcals que componen el conjunt de la recerca. Alhora, l’estudi es complementa amb set informes corresponents als àmbits del pla territorial i un darrer informe del conjunt de Catalunya. Tots els informes comarcals, així com els d’àmbit del pla territorial i el català, mantenen la mateixa estructura: un cop fet el plantejament metodològic de l’estudi, la primera part se centra a analitzar breument el context socioeconòmic de la comarca; la segona, la part central de l’estudi, analitza la realitat juvenil a partir dels eixos que estableix el Pla Nacional de Joventut de Catalunya revisat: l’emancipació i la participació; finalment, es presenta un darrer punt de síntesi i conclusions.
Cal també destacar que en els informes comarcals la majoria de les dades de la comarca es comparen amb les de l’àmbit del pla territorial i amb les del conjunt de Catalunya. Finalment, fer notar que s’ha dut a terme amb la metodologia de recerca que l’Observatori Català de la Joventut ha proposat en els darrers anys als ens locals per fer l’anàlisi de la realitat juvenil del seu municipi o comarca.
No podríem acabar aquesta presentació sense agrair molt sincerament la col·laboració de tots els joves i les joves que han participat en l’estudi a través dels grups de discussió. També volem agrair la de tots els professionals en matèria de joventut i de les diferents administracions públiques que han participat en les entrevistes i els grups de discussió. Finalment, agrair a l’Institut d’Estadística de Catalunya la seva col·laboració en la informació cedida per poder fer el tractament de les dades estadístiques.
Observatori Català de la Joventut
1 Autors de l’estudi
Observatori del Tercer Sector
Coordinadors: Núria Valls Pau Vidal
Investigadores principals: Clara Créixams Maria Sureda Anna Font
Equip de suport: Marina Albinyana Anna Torrent Anna Vilarrasa Bego Martínez
Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) Universitat Autònoma de Barcelona
Coordinadors i investigadors: Joan Miquel Verd Pedro López
Investigadors i investigadores: Jonatan Castaño Clèlia Colombo Sergio Porcel Núria Quintana Gerard Quiñones Daniel Tarragó
2 1 Introducció
A finals del mes d’octubre del 2004 l’Observatori Català de la Joventut de la Secretaria General de Joventut va encarregar conjuntament a l’Observatori del Tercer Sector i al Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona un estudi que volia encarar la realitat juvenil catalana des d’una perspectiva territorial i que havia d’anar més enllà de la simple descripció estadística. L’objectiu primordial era analitzar des d’un enfocament integrat com transcorre l’existència dels i les joves catalans i catalanes i quins són els factors que hi influeixen. En definitiva, es tractava de situar els comportaments, representacions i actituds del jovent català en el marc d’unes determinades condicions de vida, en les quals, evidentment, la variable territorial hi té un paper determinant.
L’encàrrec es fa en un context social i econòmic en què la realitat juvenil es veu afectada per esdeveniments variats, que dibuixen un panorama complex i a vegades contradictori. Per una banda creix la taxa d’activitat i el percentatge d’ocupació, i es redueix la taxa d’atur. Per l’altra, aquest increment de l’ocupació es produeix en unes condicions de gran precarietat. Al mateix temps, el nivell d’estudis assolits continua pujant, fet que es pot relacionar amb la importància creixent que tenen els estudis com a condició necessària però no suficient per arribar a ocupar categories socioprofessionals elevades. No obstant això, situacions com la sobrequalificació o el fet que les dones joves, tot i tenir més nivell educatiu, pateixin més l’atur que els homes de la mateixa edat qüestionen la suposada relació entre formació i ocupació. També són prou conegudes les dificultats que té el jovent per emancipar-se de la llar d’origen: les dificultats en l’estabilització laboral, l’allargament dels estudis i el preu de l’habitatge s’apunten repetidament com a factors explicatius. Però, d’altra banda, el suposat “conflicte generacional” entre pares i fills, al qual tant s’havia al·ludit en el passat, sembla haver desaparegut, i avui en dia la convivència a la llar familiar no sembla viure’s com a un problema.
Aquests esdeveniments tenen concrecions diferents en un espai geogràfic tan heterogeni com el català: el 69% de la població catalana es concentra en el 10% del territori (Àmbit metropolità), ens trobem comarques amb un gran dinamisme i competitivitat productiva i altres amb dèficits en infraestructures i economies que no creixen. Però aquesta realitat territorial és dinàmica i canviant. Al mateix temps que el jovent de les comarques més despoblades marxa a altres llocs per buscar feina, l’encariment del preu de l’habitatge a les zones més densament poblades també provoca el desplaçament de població jove (i no tan jove) entre comarques. Fins i tot algunes comarques que tradicionalment havien perdut població ara creixen en efectius.
En definitiva, una bona part dels fenòmens en què es veuen implicades les persones del territori català d’entre 15 i 29 anys tenen un recorregut que sobrepassa les simplificacions que sovint es fan. És el desig d’abordar aquesta complexitat, junt amb la voluntat d’atorgar protagonisme a les diferències territorials, el que ens ha dut a plantejar un estudi sociològic detallat, amb una visió integradora de la realitat i amb una base territorial destacada. L’aproximació metodològica que hi hem fet ha estat plural i múltiple. A l’anàlisi de la informació quantitativa territorialitzada per comarques —que encara és insuficient per abordar totes les dimensions que configuren les condicions de vida del jovent—, hi hem afegit una aproximació qualitativa fonamentada principalment en la tècnica del grup de discussió, així com també una explotació dels estudis ja existents. D’aquesta manera esperem poder apropar-nos amb el màxim de fidelitat a una realitat juvenil que és més heterogènia i múltiple del que pot semblar a primera vista.
3 2 Plantejament de l’estudi
2.1 Finalitat de l’estudi
Partint de les consideracions anteriors, el present estudi es planteja els objectius bàsics següents:
Oferir, especialment als consellers, regidors i tècnics de joventut dels consells comarcals i dels ajuntaments, el coneixement necessari per poder dissenyar polítiques de joventut el més realistes i integrals possible.
Detectar les peculiaritats existents en els comportaments, les actituds i les condicions de vida dels joves des d’una perspectiva territorial comarcal, comparant-la alhora amb la de l’àmbit del Pla territorial* i la del conjunt de Catalunya.
Analitzar i interrelacionar les implicacions de la peculiaritat territorial en els diferents àmbits de vida dels joves: emancipació (educació, treball, habitatge, salut i cultura), participació i territorialitat i cohesió social.
2.2 El problema i el seu tractament metodològic
El disseny general que s’ha seguit en la recerca per aconseguir els objectius plantejats ha estat de caràcter multiestratègic, amb l’ús de fonts primàries i secundàries i combinant dades de caràcter quantitatiu i qualitatiu.
Cal tenir en compte que en les dades de caràcter estadístic difícilment hi apareixen tot un seguit de factors rellevants per a l’estudi de la realitat juvenil. Un fet diferencial i definidor del que és ser jove en l’actualitat és que la condició juvenil no és defineix com allò que no és, sinó com allò que és: un procés social organitzat, institucionalitzat i estructurat socialment i històricament pel qual els adolescents esdevenen adults. Això significa que la joventut cal entendre-la com una etapa de ciutadania en la qual les persones adquireixen i posen en pràctica els drets i deures socials. No obstant això, en el context actual hi ha una diversitat més gran de trajectòries i, al mateix temps, més dificultats per posar en pràctica l’exercici de la plena ciutadania. Això implica una gran heterogeneïtat de joves, ja que les i els joves són molt diferents entre si. Aquesta heterogeneïtat i diversitat requereix precisament, en molts casos, l’ús de tècniques qualitatives.
Aquest plantejament, per tant, s’ha traduït en la utilització de dues tècniques d’anàlisi principals: l’explotació qualitativa de les informacions provinents de grups de discussió organitzats expressament per a la recerca i l’anàlisi estadística de les dades de l’Estadística de població del 1996 i el Cens del 2001. De manera complementària també s’ha recorregut a entrevistes personals a experts i agents socials i a dades estadístiques secundàries provinents de diverses fonts.
*Els àmbits territorials són agrupacions de comarques senceres establertes en el Pla territorial general de Catalunya per la Llei 1/1995, de 16 de març, i per la posterior aprovació de la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com a àrea funcional de planificació. Les agrupacions són les següents: Àmbit Metropolità (Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental), Comarques Centrals (Anoia, Bages, Berguedà, Osona, Sosonès), Alt Pirineu i Aran (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Val d’Aran, Pallars Sobirà, Cerdanya), Àmbit de Ponent (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell), Comarques Gironines (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès, la Selva), Terres de l’Ebre (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Montsià, Baix Ebre) i Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Tarragonès).
4 Per organitzar els grups de discussió s’han establert les set agrupacions comarcals següents, que es corresponen amb els àmbits territorials dels quals hem parlat més amunt:
Alt Pirineu i Aran: Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran.
Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès.
Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i la Selva.
Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.
Metodològicament, el disseny del treball ha buscat una forta articulació quantitativa-qualitativa, de manera que la primera aproximació estadística al territori ha permès identificar homogeneïtats comarcals i fer més eficient l’ús posterior dels grups de discussió —sempre respectant la base territorial, i per tant sense barrejar comarques pertanyents a àmbits territorials diferents—. Igualment, a l’hora de redactar els informes comarcals aquesta articulació ha permès una mena de triangulació entre els diferents tipus de dades, fet que reforça les afirmacions que s’hi fan.
Un altre gran avantatge del disseny que hem triat ha estat la seva replicació, és a dir, la capacitat de contestar i contrastar preguntes similars d’una manera repetida, variant-ne només la variable territorial. Això ha estat així en els casos en què els perfils socials dels grups de discussió han estat coincidents entre els diferents àmbits territorials. La replicació garanteix una validesa i una fiabilitat elevades, que ha permès obtenir resultats i conclusions rellevants tant per a la realitat social juvenil de cada comarca com per al conjunt de Catalunya.
2.3 Les tècniques utilitzades i la seva funció en la recerca
Per acabar aquest apartat apuntem tot seguit els detalls concrets de l’ús que s’ha fet de les diferents informacions, quines tècniques s’han utilitzat i els objectius i funcions que han complert en el marc de la recerca.
2.3.1 Explotació de treballs i estudis ja elaborats
Els tipus de treballs consultats han estat els que aborden la realitat juvenil catalana tant des d’un punt de vista global com els que tenen com a àmbit particular de l’estudi una comarca o municipi concret. De fet, aquestes dues orientacions permeten acomplir objectius diferents. Per una banda, totes aquelles recerques i explotacions estadístiques fetes des d’una perspectiva més globalitzadora i amb un àmbit més ampli ens han servit per contextualitzar i identificar les grans línies d’estructuració i de canvi en la realitat juvenil catalana. Per l’altra, els estudis que han fet alguns consells comarcals i municipis sobre la seva pròpia realitat juvenil ens han marcat les línies per continuar aprofundint en les qüestions particulars dels diferents territoris. Uns tipus de treballs i altres han permès emprendre i complementar l’explotació de les informacions produïdes en la nostra recerca amb unes bases ja contrastades amb anterioritat.
5 2.3.2 Explotació de dades estadístiques
La recerca ha utilitzat dues fonts estadístiques fonamentals: el Cens de Població de l’any 2001 i l’Estadística de Població de l’any 1996. Aquestes informacions s’han tractat per comarques, per àmbits territorials i pel conjunt de tot Catalunya, dividint els joves de 15 a 29 anys en grups quinquennals. Precisament la possibilitat d’organitzar els agrupaments territorials en els diferents nivells pels quals ens interessàvem ha fet que aquestes fonts constituïssin la base de la nostra explotació estadística. S’han utilitzat algunes altres fonts estadístiques amb una referència temporal una mica més recent —l’actualització del padró de l’any 2004 i altres estadístiques dels departaments d’Educació, de Treball, de Salut—, però que no permetien un tractament tan detallat per grups d’edat i per comarques. També hem d’assenyalar que aquest estudi és el primer que elabora l’Observatori Català de la Joventut amb les dades del Cens de Població del 2001, ja que fins ara les dades utilitzades provenien de l’Estadística de Població de l’any 1996.
Els usos d’aquestes informacions han estat variats. En un primer moment se n’ha fet una explotació (anàlisi factorial) encaminada a preparar els agrupaments comarcals. Més concretament, s’han buscat homogeneïtats comarcals que permetessin assignar un determinat perfil de joves amb característiques socials semblants a més d’una comarca. S’ha organitzat d’aquesta manera per aconseguir els grups de discussió fossin més eficients: les conclusions extretes d’un determinat grup de discussió d’una comarca concreta es poden extrapolar al jovent de les comarques amb característiques semblants. Aquesta extrapolació s’ha fet sense trencar la lògica de coherència territorial, i només s’han agrupat comarques que pertanyessin a un mateix àmbit territorial.
Un segon objectiu de l’anàlisi quantitativa ha estat caracteritzar les comarques en relació amb l’àmbit territorial al qual pertanyen i al conjunt de Catalunya. Aquesta caracterització ha tingut un caire principalment descriptiu, i es plantejava com a principal objectiu obtenir una visió general de tot un conjunt de factors que acaben configurant la realitat territorial en què es desenvolupa la vida del jovent. Així, per obtenir aquesta “fotografia” global de cada comarca s’han tractat els eixos següents: població, nivell econòmic i mercat de treball, territori, salut, ensenyament i educació, habitatge i equipaments culturals.
Finalment, s’han explotat les dades estadístiques provinents del Cens de Població del 2001 i de l’Estadística de Població de l’any 1996 en què s’ha mirat d’aconseguir una panoràmica el més detallada possible de cada una de les realitats comarcals que es volien analitzar. Aquí l’anàlisi s’ha concentrat en els segments d’edat juvenil i en la identificació de l’entorn econòmic i social comarcal en què transcorre la vida dels joves, donant un especial protagonisme a l’evolució temporal. Aquesta informació no només té interès per si mateixa, en permetre una caracterització de les particularitats comarcals en les condicions de vida del jovent, sinó que també ha fet possible una millor contextualització —i per tant interpretació— de la informació qualitativa obtinguda en els grups de discussió.
2.3.3 Explotació de grups de discussió
La tècnica dels grups de discussió s’ha utilitzat en dos moments diferents de la recerca i amb dues finalitats diferents. En un primer moment s’han organitzat grups de discussió de caràcter exploratori amb l’objectiu de detectar aquelles qüestions més rellevants per a les comarques que s’havien d’estudiar. Aquests grups de discussió els han format principalment tècnics de joventut dels consells comarcals i les coordinacions territorials, tot i que també hi han intervingut professionals provinents de diferents institucions i de diferents especialitats. D’aquest tipus de grups de discussió se n’ha fet un per cada àmbit territorial, compost per unes deu persones. La informació obtinguda no només ha permès delimitar millor els perfils dels joves i les joves que participarien posteriorment en la segona fase dels grups, sinó que també ha fet possible plantejar qüestions sobre les quals calia aprofundir en els grups de discussió amb els i les joves.
6 Si el primer tipus de grups de discussió es poden qualificar genèricament de “grups de professionals”, el segon tipus de grups de discussió tenien un caràcter molt més focalitzat, tant pels perfils convocats com per les qüestions tractades. Aquest segon tipus de grups han estat els que han proporcionat el gruix de la informació qualitativa que posteriorment s’ha explotat i sistematitzat en els diferents informes. S’han organitzat cinc grups de discussió per a cada àmbit territorial —excepte a l’Àmbit Metropolità, on se n’han fet sis, i a les Terres de l’Ebre, on se n’han fet quatre—. En aquest punt és important destacar que s’ha seguit el criteri d’organitzar un grup de discussió per cada perfil diferent de jove, és a dir, dins de cada àmbit territorial s’han delimitat tants perfils diferenciats de joves com grups discussió s’organitzaven. Aquesta delimitació dels perfils dins de cada àmbit territorial ha estat el resultat de la primera fase d’explotació estadística i de les informacions proporcionades pels “grups de professionals”. Així, aquests perfils han estat els que es consideraven més característics de l’àmbit territorial, intentant sempre respectar la regla de buscar el màxim d’heterogeneïtat entre perfils per tal de recollir la variabilitat interna del territori. Per la seva banda, cada grup corresponent a un perfil concret es fonamentava en unes característiques compartides, de manera que es complís la condició d’homogeneïtat social entre els i les assistents. El nombre mitjà d’assistents a cada grup s’ha situat entre sis i deu persones.
2.3.4 Explotació d’entrevistes personals
La tècnica de l’entrevista personal s’ha utilitzat com a complement de la del grup de discussió. Per una banda s’ha fet servir per acabar de completar la informació que provenia dels grups de joves, especialment en aquelles qüestions en les quals ha estat més difícil obtenir un diàleg fluid —per exemple, en temes vinculats a comportaments de risc—. Per l’altra, ja s’ha fet servir en la fase de redacció dels informes, amb l’objectiu de contrastar les afirmacions que s’hi feien.
Les entrevistes han estat majoritàriament cara a cara, tot i que en alguns casos també se n’han fet per telèfon. El perfil de les persones entrevistades ha estat semblant al de les que es van convocar en els “grups de professionals”, és a dir, professionals i experts en qüestions vinculades a la realitat juvenil provinents de diferents especialitats i institucions. Atès el caràcter auxiliar i complementari de les entrevistes, la seva explotació no ha tingut el protagonisme dels grups de discussió en la redacció dels informes, però sí que han permès abordar matèries que d’altra manera s’haurien tractat escassament.
7 2.4 Estructura dels informes
A continuació es presenta la informació recollida per a la comarca, desglossada en els grans apartats següents.
En el punt 3, «Context socioeconòmic de la comarca», es dóna una visió general de la comarca en comparació amb l’àmbit territorial i el global de Catalunya. Per oferir aquesta fotografia s’han seleccionat alguns indicadors generals sobre la seva situació demogràfica, territorial i econòmica, entre d’altres.
En el punt següent, «La realitat dels joves de la comarca», s’analitza la informació recollida en relació a la situació i les percepcions dels joves del territori, combinant l’explicació de les dades estadístiques i les aportacions dels mateixos joves i tècnics mitjançant els grups de discussió de l’àmbit. Aquest punt constitueix el gruix de l’informe.
En el punt 5, «Síntesi i conclusions», es presenten d’una manera resumida els principals elements de l’anàlisi que es fa en el punt anterior, intentant apuntar també possibles camps d’intervenció en la realitat analitzada.
Finalment, s’adjunta la bibliografia general utilitzada i tres annexos diferents. El primer consisteix en un annex metodològic que ofereix, per una banda, una explicació de les recodificacions més significatives fetes amb les dades del Cens del 2001, i per l’altra una explicació detallada del treball de camp que s’ha fet. El segon annex és l’índex de totes les taules estadístiques utilitzades en l’informe. El tercer i últim annex són altres taules estadístiques que complementen l’informe. Aquestes darreres a banda de complementar la informació quantitativa presentada en els punts 3 i 4 de l’informe, és la base d’alguns dels comentaris i reflexions que apareixen al mateix punt 4.
8 3 Context socioeconòmic de la comarca
3.1 Localització de la comarca
La comarca del Priorat forma part de l’Àmbit territorial del Camp de Tarragona. Dins l’àmbit territorial, se situa a la part meridional; a més de la Conca de Barberà i l’Alt Camp, és una de les tres comarques interiors del Camp de Tarragona. Per tant, geogràficament, la comarca limita amb les comarques del mateix àmbit territorial per l’est (Baix Camp, Conca de Barberà), mentre que pel nord limita amb comarques de l’Àmbit de Ponent (Garrigues) i per l’oest, amb comarques de les Terres de l’Ebre (Ribera d’Ebre). La capital de la comarca és Falset.
Conca de Barberà Alt Camp
Ribera d'Ebre
Baix Camp
Falset
El Priorat és una comarca de la zona de Ponent del Camp de Tarragona, presidida pel massís del Montsant, de tradició eremítica, a la conca del riu Siurana, afluent de l’Ebre. La franja central coincideix amb una gran clapa de terres de llicorella que ocuparen els pobles pertanyents a l’antic priorat cartoixà d’Escaladei –d’on procedeix el nom–, terres que produeixen un vi reconegut pel seu grau i qualitat –avui amb dues denominacions d’origen. Altres relleus muntanyosos de la comarca són la serra de la Llena, la serra de l’Argentera i les moles de Colldejou i Llaberia.
La base econòmica ha estat sempre l’agricultura, especialment el conreu de la vinya. La seva situació apartada dels grans eixos de comunicació ha contribuït a una demografia tradicionalment escassa.
9 3.2 Distribució de la població
El Priorat comptava amb 9.521 habitants l’any 2004. Tot i que l’evolució demogràfica de la comarca ha estat de decrement des de 1981 fins a 2001, a partir de 2004 ha experimentat un canvi, ja que presenta un increment de la població. Aquest increment recent de la població ha estat causat per l’arribada de nous habitants a la comarca, ja que els darrers anys hi ha hagut un reduït nombre de naixements, que sempre han estat superats per les defuncions. Des de 1986 fins a 2003 hi va haver taxes negatives, que arribaren al –9,7 el mateix 2003. Aquesta taxa és la més baixa de tot Catalunya en aquest període. Aquesta situació de decrement, per tant, és molt més accentuada al Priorat que a la mitjana del Camp de Tarragona, que presenta taxes positives de creixement natural durant l’evolució 1986-2003. Així i tot, altres comarques del Camp de Tarragona presenten un taxa de creixement natural negativa. Alhora, la població de l’àmbit territorial ha anat augmentant de manera progressiva.
Evolució de la població. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1981-2004.
Habitants 3.2.1 1981 1986 1991 1996 2001 2004
Territori
Priorat 10.431 10.051 9.475 9.212 9.196 9.521
Camp de 358.809 368.305 387.052 419.006 451.902 505.351 Tarragona
Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.813.319
Font: Censos de 1981, 1991 i 2001. Padrons municipals d'habitants de 1986, 1996 i 2004. Institut d'Estadística de Catalunya.
Evolució de la taxa de creixement natural. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2003.
Taxa de creixement natural 3.2.2 1986 1991 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Territori
Priorat -5,2 -8,3 -9,5 -7,2 -7,1 -4,7 -8,9 -9,7
Camp de 3,3 1,5 1,1 0,8 2,3 2,5 2,6 2,9 Tarragona
Catalunya 2,3 0,7 0,2 0,3 1,3 1,4 1,7 2,0
Font: Estimacions de població i moviment natural de la població. Institut d'Estadística de Catalunya.
10 En veure la distribució de la població per franges d’edat, podem observar que la proporció de població jove a la comarca és inferior a les mitjanes del conjunt del Camp de Tarragona i Catalunya. Per exemple, la taxa dels homes de 20 a 24 anys és del 6,2%, mentre que la taxa del conjunt de l’àmbit territorial en la mateixa franja d’edat és del 7,2%. Aquestes diferències es repeteixen fins als 65 anys, tant en homes com en dones. Cal destacar, per contra, que el Priorat presenta superiors percentatges de població major de 65 anys –especialment entre les dones, amb una diferència de 23 punts–, on la taxa de la comarca supera en 13 punts la mitjana de l’Àmbit del Camp de Tarragona. En el cas dels homes, la diferència de la comarca amb l’àmbit territorial és de 10,4 punts.
Distribució de la població per grups d'edat. Homes. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.
Homes 3.2.3 0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més Total H
Territori
Priorat 6,6 3,5 4,4 6,2 7,4 8,2 39,8 23,9 4.887
Camp de 10,2 5,0 5,4 7,2 9,5 9,1 40,1 13,5 253.865 Tarragona
Catalunya 9,8 4,7 5,2 7,1 9,6 9,4 39,9 14,3 3.366.329
Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.
Distribució de la població per grups d'edat. Dones. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.
Dones 3.2.4 0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més Total D
Territori
Priorat 6,5 4,3 3,7 5,5 6,7 6,3 36,5 30,6 4.634
Camp de 9,8 4,8 5,2 6,9 8,8 8,3 38,6 17,6 251.486 Tarragona
Catalunya 9,0 4,3 4,8 6,6 8,6 8,4 38,8 19,5 3.446.990
Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.
La població del Priorat es caracteritza per tenir un alt percentatge de població procedent de Catalunya (85,3%), més elevat que la mitjana de l’Àmbit del Camp de Tarragona (64,2%), segons dades de l’any 2004. Aquest major pes de la població nascuda a Catalunya es tradueix en un menor pes de població provinent de la resta de l’Estat espanyol (9%), molt per sota dels valors de l’àmbit territorial (25,5%) i de la mitjana catalana (24%), mentre que la taxa d’estrangers (5,7%) se situa també notablement per sota la mitjana de l’àmbit territorial (10,3%).
11 Distribució de la població per lloc de naixement. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.
Població per lloc de naixement 3.2.5 Catalunya Resta de l’Estat Estranger Total espanyol
Territori
Priorat Valors 8.120 855 546 9.521 % 85,3 9,0 5,7
Camp de Valors 324.313 129.007 52.031 505.351 Tarragona % 64,2 25,5 10,3
Catalunya Valors 4.455.928 1.632.007 725.384 6.813.319 % 65,4 24,0 10,6
Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.
3.3 El territori
El Priorat compta amb una baixa densitat en comparació de la mitjana de l’àmbit territorial. Així, l’any 2004 la comarca presentava una taxa de 19,1 h./km2, per sota els valors de l’Àmbit del Camp de Tarragona i Catalunya, de 168,4 i 212,2 h./km2, respectivament. D’aquesta manera, el Priorat esdevé la comarca menys poblada i alhora amb menor densitat del seu àmbit territorial.
Superfície i evolució de la densitat de població. Valors en km2 i en habitants per km2. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2004.
Superfície Densitat (habitants/km2) 3.3.1 km2 1986 1991 1996 2001 2004
Territori
Priorat 499 20,3 19,1 18,6 18,5 19,1
Camp de 2.999 122,9 129,1 139,8 150,7 168,5 Tarragona
Catalunya 32.107 187,4 190,0 190,9 198,9 212,2
Font: Censos de 1991 i 2001. Padrons municipals d'habitants de 1986, 1996 i 2004. Institut d'Estadística de Catalunya.
12 La població de la comarca està poc concentrada a la capital de la comarca, Falset. Es tracta del municipi més gran de la comarca, amb 2.627 habitants, i també de l’únic que supera els 2.000 habitants. Falset concentra el 27,6% de la població del Priorat. La resta de la població està repartida en tres municipis de 501 a 2.000 habitants, amb un 21,2% dels habitants, i un important 51,2% de la població que habita 19 poblacions de menys de 500 habitants. Per tant, a més del poc pes que té la població de Falset, la comarca compta amb un nombre important de pobles petits que en dispersen la població. Per contra, la mitjana de població en els municipis d’aquestes dimensions (menys de 500 habitants) de l’Àmbit del Camp de Tarragona i de Catalunya és molt més baixa, amb un 3% i un 1,3%, respectivament.
Distribució de la població segons la dimensió del municipi. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.
N. habitants 3.3.2 fins a de 501 de 2.001 de 5.001 de 10.001 més de 500 hab. a 2.000 a 5.000 a 10.000 a 50.000 50.000 Total
Territori
Priorat Valors 4.873 2.021 2.627 0 0 0 9.521 % 51,2 21,2 27,6 0,0 0,0 0,0
Camp de Valors 14.999 44.940 53.398 33.809 137.979 220.226 505.351 Tarragona % 3,0 8,9 10,6 6,7 27,3 43,6
Catalunya Valors 88.175 289.908 407.858 555.015 1.627.828 3.844.535 6.813.319 % 1,3 4,3 6,0 8,1 23,9 56,4
Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.
Distribució del nombre de municipis segons la seva grandària. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.
N. municipis 3.3.3 fins a de 501 de 2.001 de 5.001 de 10.001 més de 500 hab. a 2.000 a 5.000 a 10.000 a 50.000 50.000 Total
Territori
Priorat Valors 19 3 1 0 0 0 23 % 82,6 13,0 4,3 0,0 0,0 0,0
Camp de Valors 60 41 16 5 7 2 131 Tarragona % 45,8 31,3 12,2 3,8 5,3 1,5
Catalunya Valors 350 281 131 80 81 23 946 % 37,0 29,7 13,8 8,5 8,6 2,4
Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.
13 3.4 Economia, activitat i treball
La taxa d’activitat entre la població més jove (16-24 anys) és més baixa que la mitjana del Camp de Tarragona en les diferents edats. Entre els joves, la diferència mitjana entre la taxa de la comarca i la de l’àmbit territorial és de 7,7 punts. Trobem la taxa d’activitat més elevada de la comarca a la franja d’edat dels 30 als 34 anys, amb una taxa del 88,1%. A la mitjana del Camp de Tarragona i de Catalunya, la trobem en una franja d’edat anterior (25-29 anys). La superioritat de la taxa d’activitat de la comarca envers la del Camp de Tarragona es dóna en la població dels 25 als 64 anys. El cas més extrem de diferència entre una taxa i l’altra es dóna a la franja d’edat entre els 50 i els 54 anys, amb una diferència de 10,9 punts de taxa del Priorat respecte a la taxa del Camp de Tarragona.
La taxa d’atur al Priorat, d’un 8,3%, és més reduïda que la de l’Àmbit del Camp de Tarragona, on, amb un 10,1%, se situa lleugerament per sota la mitjana catalana. Com succeeix en altres territoris, l’ocupació al Priorat és més elevada entre els homes, amb un 93,5%, que entre les dones, amb un 88,7%. Aquestes taxes mostren, però, que tot i que les taxes d’atur de la població general i dels dos sexes en particular són inferiors respecte a la mitjana catalana, hi ha majors diferències entre homes i dones a la mateixa comarca. Aquestes majors diferències entre sexes no són exclusives del Priorat, sinó que també es donen a la mitjana de l’àmbit territorial.
Taxa d'activitat per grups d'edat. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.
Taxa d’activitat 3.4.1 16-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 i més Total
Territori
Priorat 25,9 63,5 86,9 88,1 83,7 85,1 80,7 77,0 65,5 43,9 2,1 50,7
Camp de 36,3 68,6 85,6 84,9 82,3 80,4 76,0 67,9 55,7 32,9 3,0 57,9 Tarragona
Catalunya 35,9 69,6 87,0 86,7 84,1 82,0 77,9 69,5 57,5 34,1 3,5 58,4
Font: Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
14 Distribució de la població de 16 i més anys amb relació a l'activitat per sexe. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.
Població amb relació a l’activitat Homes Dones Total 3.4.2 Absoluts Taxes Absoluts Taxes Absoluts Taxes Ocupats Aturats Ocu- Atur Ocupa- Atura- Ocu- Atur Ocupats/ Aturats/ Ocu- Atur pació des des pació ades ades pació
Territori
Priorat 2.392 165 93,5 6,5 1.377 175 88,7 11,3 3.769 340 91,7 8,3
Camp de 120.233 9.631 92,6 7,4 76.387 12.557 85,9 14,1 196.620 22.188 89,9 10,1 Tarragona
Catalunya 1.657.056 144.423 92,0 8,0 1.158.070 174.512 86,9 13,1 2.815.126 318.935 89,8 10,2
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
La RBFD del Priorat es troba considerablement per sota de la mitjana catalana, amb un 93,4 sobre la base 100 de Catalunya l’any 2001, també per sota de la mitjana del Camp de Tarragona, que resta ja per sota de la base 100 de Catalunya, amb un 99,1 el mateix any. Així, el Priorat és la comarca amb la RBFD més baixa de l’Àmbit del Camp de Tarragona. Així i tot, cal dir que la riquesa relativa de la comarca ha millorat, havent partit l’any 1986 d’un 72,7. La mitjana de l’àmbit territorial, en canvi, ha patit un lleuger descens, ja que l’any 2000 romania per damunt de la mitjana catalana, amb un 101.
Evolució de la renda bruta familiar disponible per habitant. Amb relació a la base 100 de Catalunya. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2001.
Renda bruta familiar per habitant 3.4.3 1986 1991 1996 2000 2001
Territori
Priorat 72,7 72,7 81,4 91,0 93,4
Camp de – – – 101,0 99,1 Tarragona
Catalunya 100 100 100 100 100
Font: A. Fernández. La renda familiar disponible a les comarques catalanes. Institut d’Estadística de Catalunya.
15 Com la resta de Catalunya, la comarca ha experimentat un fort creixement del sector de la construcció, amb una taxa d’un 4,1% entre el 1998 i el 2003. Aquesta taxa se situa per sota el creixement global a Catalunya en aquest sector, amb un 5,2% en el mateix període. Tot i la tradició agrícola de la comarca, el Priorat presenta un descens considerable en el PIB del sector primari, amb una taxa de creixement del –4,3% en el període 1998-2003. Aquest descens ha estat més accentuat que la mitjana catalana, d’un –0,9%. Pel que fa al sector industrial, trobem un lleuger creixement en el període 1998-2003, amb una taxa del 0,5%, menys accentuat que la mitjana catalana, que té un creixement del 2,7% en el mateix període. El Priorat presenta una tendència similar a la mitjana catalana en l’evolució del sector serveis, amb un creixement d’un 3,7%, superior al del conjunt de Catalunya, d’un 2,8%.
Evolució de la taxa de creixement del PIB comarcal per sectors. Taxes reals mitjanes de variació interanual de cada període en percentatge. Comarca i Catalunya, 1998-2003.
PIB primari PIB construcció PIB industrial PIB terciari 3.4.4 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 2000 2003 2003 2000 2003 2003 2000 2003 2003 2000 2003 2003
Territori
Priorat 0,6 -9,2 -4,3 3,9 4,2 4,1 2,3 -1,4 0,5 3,6 3,7 3,7
Catalunya -0,9 -1,0 -0,9 6,5 4,0 5,2 4,2 1,1 2,7 3,0 2,7 2,8
Font: Caixa Catalunya.
3.5 Educació
El Priorat es caracteritza per l’absència de centres educatius privats. Així doncs, la població que vulgui anar a centres privats s’ha de desplaçar a altres comarques veïnes. Per tant, la comparació entre un tipus de centre i un altre no és possible en aquest cas.
Així i tot, com també succeeix a la mitjana de l’Àmbit del Camp de Tarragona, la densitat d’alumnes en centres públics de primària és més baixa que en centres de secundària. Aquest fet es deu en gran part al descens en el nombre de centres –hi ha 17 centres de primària i només 2 de secundària–, ja que els pobles més petits no poden mantenir centres de secundària. La mitjana del conjunt de l’àmbit territorial presenta un panorama similar, ja que la reducció de centres públics d’una etapa a l’altra provoca una major concentració d’alumnes. Per altra banda, la densitat d’alumnes per centre resta molt per sota de les ràtios mitjanes de l’àmbit territorial, ja que mentre que al Priorat trobem una ràtio de 36 alumnes de mitjana per centre públic de primària, la mitjana del Camp de Tarragona és de 162 alumnes per centre. En el cas dels centres de secundària, aquesta diferència també es dóna, amb una ràtio de 207 alumnes per centre de secundària al Priorat, davant d’una ràtio de 534 alumnes per centre al Camp de Tarragona.
16 Nombre de centres i ràtios en centres d'educació infantil i primària, i centres d'educació secundària. Valors absoluts. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, curs 2003-04.
Ed. infantil i primària Ed. secundària Ràtios Ràtios 3.5.1 n. total Alum./ Alum./ Alum./ Alum./ n. total Alum./ Alum./ Alum./ Alum./ centres Centre Centre Prof. Prof. centres Centre Centre Prof. Prof. públic privat públic privat públic privat públic privat
Territori
Priorat 17 36 – 8 – 2 207 – 7,8 –
Camp de 275 162 220 13 15 77 534 280 10,2 12,7 Tarragona
Catalunya 3.154 186 209 13 14 1.104 491 275 10,1 11,9
Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya a partir de dades del Departament d'Educació. Servei d'Estadística i Documentació. Estadística de l'ensenyament.
Com ja s’intuïa en analitzar la taxa d’activitat per edat, la taxa d’escolarització del Priorat en la població entre 16 i 24 anys està per sobre de la de l’Àmbit del Camp de Tarragona. Destaca sobretot la taxa d’escolarització a la comarca de la població de 19 anys, que es troba considerablement per sobre de la mitjana de l’àmbit territorial, amb una diferència d’11,7 punts percentuals. Com també succeeix en la taxa mitjana del Camp de Tarragona, la proporció de dones escolaritzades és més elevada que la d’homes; arriba a una distància de 38,8 punts percentuals en la població de 19 anys de la comarca.
El nivell d’instrucció de la població general a la comarca està lleugerament per sota dels nivells de l’Àmbit del Camp de Tarragona i de la mitjana catalana. Aquesta diferència de la comarca respecte a l’àmbit territorial i a Catalunya es veu reflectida en la major proporció de població que ha realitzat només estudis primaris o inferiors –un 41,3% de la població major de 9 anys– respecte a la que ha realitzat estudis d’ESO o EGB finalitzats –un 30,9% de la població major de 9 anys. Alhora, també és menor la taxa de població amb estudis superiors (8,9%), així com la taxa de població amb estudis de Batxillerat, FP1 i FP2 de la comarca, amb unes diferències d’1,1; 1,7 i 0,5 punts percentuals, respectivament, en comparació de la taxa de l’àmbit territorial.
17 Taxa d'escolarització (*) de la població de 16 a 29 anys, per edat i sexe. Comarca, Àmbits Territorials i Catalunya, 2001.
Taxa d’escolarització 3.5.2 16 anys 19 anys 24 anys 29 anys Total 16-29 anys sexe sexe sexe sexe sexe TOT D H TOT D H TOT D H TOT D H TOT D H
Territori
Priorat 75,0 84,4 66,7 57,1 73,3 38,5 23,2 31,9 14,5 4,4 5,0 3,9 29,6 34,8 25,1
Camp de 74,2 78,2 70,1 45,4 50,7 40,2 20,1 20,8 19,5 5,6 5,5 5,7 28,1 30,4 25,7 Tarragona
Catalunya 74,4 77,9 70,9 46,8 51,7 41,9 20,2 21,5 18,9 5,3 5,3 5,3 27,9 30,3 25,5
Font: Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. (*) No ha estat comptada com a població escolaritzada la que realitza la següent formació: Ensenyaments inicials per a adults, Programes de garantia social, Escola Oficial d'Idiomes, Ensenyaments artístics, Curs INEM o equivalent per a desocupats, Curs de promoció promogut per l'empresa o Altres cursos.
Nivell d'instrucció de la població (10 anys o més), segons estudis cursats. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.
Nivell d’instrucció 3.5.3 Primària o ESO / EGB (2) Batxillerat (3) FP I FP II Superior (4) inferior (1)
Territori
Priorat 42,4 30,9 8,1 4,4 5,3 8,9
Camp de 39,7 28,3 9,2 6,1 5,8 10,9 Tarragona
Catalunya 40,0 25,6 11,0 5,4 5,3 12,8
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. (1) Inclou: No sap llegir o escriure, Sense estudis i Primer grau. (2) Inclou: ESO, EGB, Batxillerat Elemental. (3) Inclou: Batxillerat Superior. (4) Inclou: Diplomatura, Llicenciatura i Doctorat.
18 3.6 Habitatge
Com en altres comarques, al Priorat, la majoria d’habitatges principals són de propietat, amb un percentatge fins i tot superior que a l’Àmbit del Camp de Tarragona i a Catalunya, ja que representen un 83,3% dels habitatges principals. D’aquests, la majoria estan totalment pagats, amb un 38,5% de tots els habitatges principals. En comparació de l’àmbit territorial i Catalunya, al Priorat el pes dels habitatges de propietat d’accés a compra (en procés de pagament) és reduït; només un 8,5%. Per altra banda, però, destaca l’accés a la propietat per mitjà de l’herència o la donació, en què la taxa és més cinc cops superior a la mitjana de l’àmbit territorial, ja que la mitjana del Camp de Tarragona és del 7,6% dels habitatges, mentre que a la comarca és del 36,3%. En canvi, el règim de tinença de lloguer, amb una taxa del 7,9%, es troba considerablement per sota del nivell de l’àmbit territorial, on és del 12,1%. Tot i que són opcions poc habituals, cal destacar que la comarca es caracteritza per comptar amb un major pes dels habitatges gratuïts i altres formes de tinença.
Distribució d'habitatges principals per règim de tinença. Percentatge. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.
Règim de tinença N. total Propietat 3.6.1 d’habi- Compra Accés a Herència TOTAL Lloguer Gratuït Altres tatges compra o donació formes
Territori
Priorat 3.557 38,5 8,5 36,3 83,3 7,9 4,1 4,7
Camp de 164.080 43,3 31,8 7,6 82,7 12,1 2,3 2,8 Tarragona
Catalunya 2.315.774 45,9 27,6 5,5 79,1 16,6 1,6 2,7
Font: Cens de 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.
El cens d’habitatges del 2001 mostra un total de 6.701 habitatges, dels quals el 53,1%, és a dir, 3.557, són habitatges principals. L’evolució en els anys compresos entre 1981 i 2001 mostra que la taxa d’habitatges secundaris ha augmentat lleugerament, amb un increment de 2,3 punts percentuals, igual que els esmentats habitatges principals, que han augmentat 0,7 punts en el mateix període. Quant als habitatges vacants, s’observa un descens d’1,2 punts l’any 2001 respecte a l’any 1981.
19 Evolució del cens d'habitatge familiar segons tipus (principals/secundaris/vacants/altres). Percentatges i valors absoluts. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1981 i 2001.
Tipus d’habitatge Habitatges Habitatges Habitatges Altres habitatgesNúmero 3.6.2 ocupats ocupats vacants familiars total principals secundaris habitatges 1981 2001 1981 2001 1981 2001 1981 2001 1981 2001
Territori
Priorat 53,8 53,1 35,2 37,5 11,1 8,9 0,0 0,5 6.119 6.701
Camp de 48,0 47,4 35,6 37,6 16,4 13,2 0,0 1,8 213.905 346.046 Tarragona
Catalunya 71,6 69,9 13,5 15,5 14,9 13,7 0,0 0,9 2.452.869 3.314.155
Font: Cens de 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.
3.7 Salut
Els serveis sanitaris del Priorat tenen una densitat més baixa que la mitjana de Catalunya i que l’Àmbit del Camp de Tarragona. Cal destacar, però, que la comarca no disposa de cap hospital i, per tant, tampoc d’equipament hospitalari, la qual cosa provoca que la població del Priorat s’hagi de desplaçar a les comarques més properes per aquest tipus de serveis. A causa de la naturalesa més dispersa de la comarca i a una menor densitat de població, els serveis sanitaris acullen un volum de població inferior.
Cobertura sanitària de centres hospitalaris (CAP i hospitals), extrahospitalaris i equipament hospitalari. Ràtios sobre població. Comarques, Àmbit Territorial i Catalunya, 2000 i 2003.
Cobertura sanitària Centres Equip Equip 3.7.1 at. primària Hospitals extrahospitalari hospitalari Habitant/CAP Habitant/hospital Habitant/centre Habitant/ centre Habitant/llits 2000 2000 2003 2003 2003
Territori
Priorat 9.129 – 389 – –
Camp de 13.007 110.562 1.233 28.721 174 Tarragona
Catalunya 17.639 97.844 1.428 31.623 213
Font: Institut d’Estadística de Catalunya a partir de dades de la Direcció General de Recursos Sanitaris (Servei d’Autorització, Registre i Avaluació d’Entitats, Centres i Serveis Sanitaris. Registre de centres, serveis i establiments sanitaris i Subdirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris).
20 Per altra banda, però, el Priorat presenta un nivell de mortalitat superior a la taxa de l’àmbit territorial, amb un 15,2 l’any 2003, respecte a la taxa del Camp de Tarragona, un 8,7. Aquesta taxa és la més elevada de Catalunya de l’any 2003. Així doncs, la taxa de la comarca també supera la taxa catalana, que és d’un 9%, el mateix any. La taxa de mortalitat dels homes, igual que en el cas de l’àmbit territorial i de Catalunya, sempre supera lleugerament la de les dones. Pel que fa a l’evolució d’aquesta taxa, cal esmentar que a la comarca ha augmentat respecte a l’any 1996, quan va ser de 12,6. Aquesta alta taxa de mortalitat pot ser deguda, en gran part, a l’alta taxa de població major de 65 anys.
Evolució de la taxa bruta de mortalitat (moviment natural) segons sexe. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1996, 2001 i 2003.
Taxa bruta de mortalitat 3.7.2 homes dones TOTAL homes dones TOTAL homes dones TOTAL 1996 1996 1996 2001 2001 2001 2003 2003 2003
Territori
Priorat 13,0 12,2 12,6 13,4 12,0 12,7 15,6 14,8 15,2
Camp de 9,0 7,6 8,3 8,9 7,7 8,3 9,3 8,2 8,7 Tarragona
Catalunya 9,6 8,0 8,8 9,4 8,2 8,8 9,3 8,6 9,0
Font: Dades de població referides al Cens de Població (1996 i 2001) i al Padró municipal d'habitants-Xifres Oficials (2003). Moviment natural de la població. Institut d'Estadística de Catalunya.
3.8 Recursos culturals
Al Priorat, l’oferta cultural per nombre d’habitants és força alta comparada amb la mitjana del conjunt de comarques del Camp de Tarragona. La baixa densitat de la comarca produeix una menor concentració en els diversos serveis. En el cas dels museus, per exemple, aquesta diferència es veu més accentuada, ja que presenta una ràtio de 64 museus per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana del conjunt del Camp de Tarragona és d’11 i la mitjana catalana és de 7. Per altra banda, destaca l’absència de teatres a la comarca.
21 Recursos i instal·lacions culturals: cinemes, teatres, museus, i biblioteques. Ràtios sobre població. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2002 o 2003.
Recursos i instal·lacions culturals Cinema (a) Teatre (a) Museus (a) (1) Biblioteques (b) 3.8.1 Cinemes/ Teatres/ Museus/ Biblioteques/ Volums / 100.000 hab. 100.000 hab. 100.000 hab. 10.000 hab. 1.000 hab. 2003 2002 2003 2002 2002
Territori
Priorat 11 0 64 4,3 2.445
Camp de 4 2 11 1,7 2.891 Tarragona
Catalunya 3 2 7 1,3 2.821
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. AEC/04. (a) Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (b) Institut d'Estadística de Catalunya. Estadístiques de biblioteques. Biennal. (1) Inclou museus i col·leccions
22 4 La realitat de la gent jove a la comarca
A continuació es presenten de forma conjunta les informacions provinents dels grups de discussió i de l’explotació del Padró de l’any 1996 i del Cens de l’any 2001. Només en alguns casos s’ha pogut disposar de dades estadístiques més recents; concretament, per a l’anàlisi del lloc de naixement s’han utilitzat dades de l’any 2004 i per a la mobilitat residencial, dades de l’any 2003. La resta d’informacions utilitzen com a any de referència el 2001, això ens ha permès portar a terme tot un conjunt de creuaments impossibles de realitzar amb dades d’anys posteriors.
No obstant això, per situar la població jove de la comarca, comencem fent referència al 2004. La població d’entre 15 i 29 anys del Priorat compta l’any 2004 amb 1.615 efectius, un 17 per cent respecte al conjunt de la població. D’aquestes persones, un 54,4% són homes. En termes percentuals això significa un 1,49 per cent del conjunt de joves de l’Àmbit del Camp de Tarragona i un 0,11 per cent del conjunt de joves de Catalunya. La distribució per grups d’edats dels 1.615 joves de la comarca és la següent: un 23,8 per cent tenen entre 15 i 19 anys, un 34,4 per cent tenen entre 20 i 24 anys i un 41,8 per cent tenen entre 25 i 29 anys. S’observa, doncs, que els grups de més edat són els que tenen més efectius entre el jovent de la comarca.
Una vegada feta aquesta primera fotografia de situació, passem a continuació a analitzar la realitat juvenil de la comarca en els diferents aspectes en què hem decidit abordar-la.
4.1 Emancipació
4.1.1 Educació
El nivell d’estudis
El nivell d’instrucció majoritari entre els joves del Priorat, com en altres comarques, és el d’estudis d’ensenyament mínim obligatori, ESO o EGB. Si s’analitza el nivell d’instrucció del grup d’entre 25 i 29 anys –en què hi ha menys influència dels joves que encara no han finalitzat els estudis–, aquests agrupen un 30,5% de la població. El segon nivell d’estudis més habitual és el dels joves universitaris, amb un 27,5% dels joves d’aquesta edat.
La comarca es caracteritza per presentar un percentatge molt més reduït (un 7,7%) que les mitjanes de l’àmbit territorial i catalana de joves d’aquesta edat amb només estudis primaris. Cal destacar l’elevat nombre d’universitaris d’aquesta franja d’edat (27,5%) a la comarca, major que al Camp de Tarragona i que a Catalunya. Alhora, una particularitat es dóna en la formació professional, que és més freqüent al Camp de Tarragona que a la resta de Catalunya, però en el cas del Priorat està clarament marcada pel pes de la de segon nivell, 7 punts per sobre de la de primer nivell.
23 Nivell d'estudis per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.1 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Primària o Valors 118 45 51 81 1.041 1.929 4.239 inferior % 30,9 7,9 7,7 13,3 30,8 75,0 46,3
ESO i EGB* Valors 166 136 202 195 1.411 525 2.635 % 43,5 23,8 30,5 32,1 41,7 20,4 28,8
Batxillerat Valors 74 145 66 81 282 45 693 % 19,4 25,3 10,0 13,3 8,3 1,7 7,6
FP I Valors 21 75 57 53 159 12 377 % 5,5 13,1 8,6 8,7 4,7 0,5 4,1
FP II Valors 3 83 104 66 182 16 454 % 0,8 14,5 15,7 10,9 5,4 0,6 5,0
Superior Valors 0 88 182 131 309 46 756 % 0,0 15,4 27,5 21,6 9,1 1,8 8,3
Total Valors 382 572 662 607 3.384 2.573 9.154 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental. ** La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La millora en el nivell d’instrucció de la població jove respecte als majors de 34 anys és evident. Aquestes diferències es posen de manifest entre les diverses franges d’edat. Els canvis més notables se centren en la reducció dels percentatges de joves amb estudis màxims de primària i l’increment dels universitaris i de la població amb formació professional de segon nivell. Si comparem la distribució amb la de l’any 1996 (taula 4.2), es reflecteix una evolució molt més diferenciada, ja que en aquests cinc anys s’ha reduït el percentatge de joves amb estudis primaris, més de la meitat, i el de joves amb formació professional de primer nivell, mentre que han augmentat els universitaris, un 10% més, i els titulats en FPII.
24 Nivell d'estudis per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.2 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Primària o Valors 132 102 108 141 2.178 2.475 5.472 inferior % 25,3 16,7 18,9 22,9 66,9 92,8 63,8
ESO i EGB* Valors 268 126 155 191 482 93 1.315 % 51,4 20,7 27,2 31,0 14,8 3,5 15,3
Batxillerat Valors 58 182 82 59 134 22 537 % 11,1 29,9 14,4 9,6 4,1 0,8 6,3
FP I Valors 61 80 63 42 141 21 408 % 11,7 13,1 11,1 6,8 4,3 0,8 4,8
FP II Valors 26860 64 96 13 303 % 0,4 11,2 10,5 10,4 2,9 0,5 3,5
Superior Valors 0 51 102 119 224 42 538 % 0,0 8,4 17,9 19,3 6,9 1,6 6,3
Total Valors 521 609 570 616 3.255 2.666 8.573 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental ** La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La trajectòria educativa de la gent jove de la comarca va evolucionant amb l’edat. Com en altres comarques, la majoria d’estudiants menors de 20 anys està cursant estudis secundaris, seguits pels universitaris i els de formació professional de primer nivell. El percentatge d’alumnes universitaris entre el grup de 20 a 24 anys, amb un 63%, és superior al de l’Àmbit del Camp de Tarragona i al de Catalunya. A partir dels 25, els estudis es concentren majoritàriament en estudis universitaris i en la formació no reglada.
25 Estudis en curs per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.3 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Secundaris Valors 18 1 0 00019 per a adults % 7,8 0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 2,2
Secundaris Valors 88 6 1 13099 % 38,3 2,6 0,8 1,4 1,6 0,0 11,7
FP I Valors 44 11 4 38070 % 19,1 4,8 3,3 4,1 4,3 0,0 8,3
FP II Valors 14 28 8 13054 % 6,1 12,2 6,5 1,4 1,6 0,0 6,4
Superiors Valors 45 145 46 17 25 0 278 % 19,6 63,0 37,4 23,0 13,4 0,0 32,8
Altres Valors 21 39 64 52 147 5 328 % 9,1 17,0 52,0 70,3 79,0 100,0 38,7
Total Valors 230 230 123 74 186 5 848 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La gent jove percep que sí que es donen diferències quant al nivell d’estudis dels joves a les comarques, i són les noies les que estudien més. No obstant això, elles ho associen a una diferència quant a actituds i habilitats, mentre que els nois perceben que si les noies estudien més o cursen altres tipus d’estudis és perquè tenen més limitacions d’oferta laboral a la comarca.
Si analitzem el nivell d’estudis de la gent jove de la comarca segons el sexe (vegeu la taula A.1 de l’annex), aquestes diferències són evidents. Entre les noies, els nivells d’instrucció són més alts en cadascuna de les franges d’edat, ja que és major el pes que tenen tots els estudis postobligatoris que en els nois, mentre que aquests estan més concentrats en estudis primaris o ESO/EGB. En el cas dels estudis universitaris, el percentatge de noies amb aquesta formació duplica el dels nois, mentre que en la formació professional la situació és més equilibrada i en el batxillerat les diferències es van reduint en les franges de major edat. Aquestes diferències entre nois i noies en el nivell d’instrucció no són exclusives del Priorat, sinó que també es donen a la resta de l’àmbit territorial i Catalunya.
Aquestes divergències també es posen de manifest a la trajectòria educativa de la gent jove en analitzar els estudis en curs per edats segons el sexe (vegeu la taula A.2 de l’annex). Per exemple, entre els menors de 20 anys hi ha diferències notables entre els alumnes de formació postobligatòria, ja que els nois opten majoritàriament per la formació professional de primer nivell i les noies, per estudis universitaris. Aquestes diferències encara es donen a partir dels 20 anys, però són més reduïdes.
26 Oferta d’estudis i necessitat de desplaçament
El Priorat té una menor oferta educativa que altres comarques de l’àmbit territorial de costa més poblades. Fins i tot a Falset, l’oferta educativa és limitada i obliga molts joves a marxar dels pobles a partir dels 12 anys per anar als instituts, o després a la universitat o a centres de cicles formatius específics. La gent jove ja té assumida aquesta necessitat de desplaçar-se, primer en autobús i als 18 anys en cotxe.
A més, la poca disponibilitat de transport fa que si no es té cotxe per poder desplaçar-se diàriament, l’única opció per estudiar és marxar a viure fora, fins i tot a ciutats relativament properes com Tarragona o Reus.
La gent jove de la comarca (com la de la resta de l’àmbit territorial) diferencia l’oferta universitària disponible a l’Àmbit del Camp de Tarragona de la de Barcelona o la resta de l’Àmbit Metropolità. No només es basen en la distància o proximitat geogràfica, sinó que també consideren que l’oferta educativa universitària al Camp de Tarragona es diferencia de la de Barcelona per un tracte més personalitzat, gràcies a la menor saturació de les aules. Així i tot, aquest fet depèn totalment del nombre d’alumnes, i sovint també de les facultats.
La vivència dels estudis
La gent jove de la comarca considera que el principal element que determina l’elecció dels estudis i el fet de seguir la formació acadèmica és la motivació del mateix jove. Donat que l’objectiu clar és treballar en una feina relacionada amb els estudis cursats, tant els joves que han estudiat com els que preveuen començar estudis universitaris consideren que es busca una professió que agradi; alhora que es té en compte la sortida laboral, es vol assegurar que hi hagi un mínim de projecció de futur, més que les condicions concretes.
Tot i que per als joves no és un fenomen evident, en reflexionar sobre l’elecció dels estudis consideren que hi ha factors externs –la família i els amics, o la trajectòria educativa prèvia– que hi poden influir, o fins i tot les opinions de l’entorn i els professors sobre les possibles sortides laborals. En aquest sentit, molts joves veuen evident que l’entorn valora les persones segons el tipus de formació. Els estudis fomenten que “s’etiqueti les persones”, fet que té un pes en la seva opció professional, encara que no sigui un element determinant. Les pressions de les famílies, principalment els pares, apareixen no només en el moment de l’elecció dels estudis de la gent jove, sinó també en els seus resultats. Els professors també tenen un rol important a la vida dels més joves, especialment aquells que són vistos com més propers i amb els quals els alumnes afirmen tenir bona relació.
Es considera que, tot i que també hi ha altres elements que influeixen en el fet de cursar estudis superiors o començar a treballar, el cost o la necessitat de desplaçament no tenen tant de pes. Així, hi ha mitjans que faciliten l’opció d’anar a estudiar fora, com poden ser les beques, si el jove hi té molt d’interès: “Si es vol estudiar, es pot”.
Per tant, part de la gent jove que va optar per començar a treballar i no cursar estudis universitaris justifica la seva elecció en el fet d’haver trobat una feina i no tenir prou motivació, o fins i tot mandra, per seguir estudiant.
27 Per als joves estudiants, es visualitza l’etapa actual de la seva vida com bastant marcada pels estudis, com el primer element vinculant, fins i tot en el cas en què ho complementin amb alguna feina. Això fa palesa la importància que la gent jove dóna a l’etapa formativa, no per si mateixa, sinó perquè s’identifica amb l’element que possibilita un determinat tipus de vida a mitjà i llarg termini.
La utilitat que es dóna als estudis o les expectatives que se’n tenen varien segons el perfil de la gent jove i la seva trajectòria educativa. Així, els joves universitaris preveuen “sortir estant formats” i preparats per enfrontar-se al món laboral. Per aquest motiu, molts d’ells se senten decebuts un cop finalitzats els estudis, en considerar que els continguts assimilats són massa teòrics i no estan orientats a la feina que posteriorment realitzaran.
La gent jove amb estudis mitjans, en canvi, no dóna tant de pes als estudis ni els veu com a determinants per poder realitzar millor una feina, sinó que considera que depèn també del tipus de treball. Alguns joves amb estudis mínims obligatoris, però, manifesten que tot i que no sigui imprescindible una determinada titulació, es tracta d’una aportació o utilitat afegida que sempre es valora positivament, o dóna majors possibilitats.
Entre els més joves que encara estan estudiant secundària (ESO o batxillerat), es valora la utilitat dels seus estudis actuals en funció de l’orientació a la carrera universitària que tenen previst cursar. Algunes persones joves veuen positiu el fet d’adquirir en l’etapa actual amplis coneixements en diferents matèries, i consideren útil obtenir coneixements generals que alhora els ajudin a orientar-se en l’elecció dels estudis superiors. En canvi, per altres es viu com una dispersió excessiva que pot influir negativament en les possibilitats d’accedir a la carrera universitària desitjada. Per contra, tots coincideixen a assenyalar la gran dedicació que representen els estudis en la seva vida actual i perceben un nivell d’exigència alt, tot i que es veuen capacitats per gestionar aquesta dedicació.
Generalment, els joves universitaris valoren de manera negativa la formació rebuda, per considerar-la excessivament teòrica o basada en continguts. Aquests mateixos valoren positivament el fet d’incloure altres tipus de formació no teòrica dins els estudis, com poden ser les pràctiques. Es veu que determinats aspectes o habilitats, especialment les socials, s’aprenen més amb l’experiència, treballant, i no en una institució formativa.
Alhora, els de major edat consideren que cada cop és més important educar els més joves en valors, encara que com els mateixos estudiants de secundària afirmen, no és suficient fer-ho exclusivament des dels centres educatius.
4.1.2 Treball
Característiques de l’ocupació
La gent jove de la comarca no s’incorpora al mercat laboral de manera majoritària fins als 20 anys, com mostra, per exemple, la notable diferència entre el percentatge d’actius de la població més jove (un 21,2% dels menors de 20 anys) i el de 20 a 24 anys (un 63,5%). Entre els joves de 25 a 29 anys, la taxa d’activitat presenta el valor màxim de tota la població jove, amb un 86,9%, tot i que és superada per la població de 30 a 34 anys. Així, al Priorat, el percentatge de joves treballadors és inferior que la mitjana catalana (excepte a partir de 25 anys). La taula 4.4 mostra aquesta distribució de la població segons l’activitat principal i desglossada per edats.
28 Activitat principal per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.4 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Estudiant Valors 282 178 32 11 26 3 1.349 % 73,8 31,1 4,8 1,8 0,8 0,1 14,7
Ocupat Valors 62 304 516 499 2.337 52 3.770 % 16,2 53,1 77,9 82,2 69,1 2,0 41,2
Aturat Valors 9248 210053 primera feina % 2,4 4,2 1,2 0,3 0,3 0,0 0,6
Aturat Valors 10 35 51 34 155 2 287 ha treballat % 2,6 6,1 7,7 5,6 4,6 0,1 3,1
Treball Valors 21032 36 504 147 731 domèstic % 0,5 1,7 4,8 5,9 14,9 5,7 8,0
Inactiu Valors 17 21 23 25 352 2.369 2.964 % 4,5 3,7 3,5 4,1 10,4 92,1 32,4
Total Valors 382 572 662 607 3.384 2.573 9.154 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
En comparació de la situació de l’any 1996, reflectida a la taula 4.5, es manifesta una evolució significativa. En aquests cinc anys s’ha reduït la taxa d’estudiants i ha augmentat el nombre d’actius, especialment entre els més joves.
29 Activitat principal per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.5 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Estudiant Valors 438 246 39 9 3 0 1.516 % 84,1 40,4 6,8 1,5 0,1 0,0 16,5
Ocupat Valors 28 185 372 434 1.972 43 3.034 % 5,4 30,4 65,3 70,5 60,6 1,6 32,9
Aturat Valors 30 73 30 12 5 0 150 primera feina % 5,8 12,0 5,3 1,9 0,2 0,0 1,6
Aturat Valors 74367 63 204 1 385 ha treballat % 1,3 7,1 11,8 10,2 6,3 0,0 4,2
Treball Valors 62742 85 761 92 1.013 domèstic % 1,2 4,4 7,4 13,8 23,4 3,5 11,0
Inactiu Valors 71016 13 310 2.530 3.080 % 1,3 1,6 2,8 2,1 9,5 94,9 33,4
Fa el servei Valors 5254 00034 militar o PSS % 1,0 4,1 0,7 0,0 0,0 0,0 0,4
Total Valors 521 609 570 616 3.255 2.666 9.212 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La incorporació al món laboral presenta diferències en funció del nivell d’estudis de la gent jove (vegeu la taula A.5 de l’annex). Els menors de 20 anys amb formació professional de primer nivell s’incorporen en major mesura al mercat laboral. La taxa d’activitat entre els joves de 25 a 29 anys presenta els valors màxims en els grups amb estudis de formació professional de primer nivell i estudis superiors. Els valors mínims en aquesta franja d’edat es donen entre els joves que només han finalitzat el batxillerat –a causa de l’elevat pes que encara tenen els estudiants– i en els que han cursat com a màxim estudis primaris –per altres tipus d’inactivitats.
Entre els joves de la comarca, és menys habitual que entre els de la resta de l’àmbit territorial i de Catalunya compaginar els estudis amb una feina (excepte en els majors de 24 anys). A diferència d’altres comarques, aquesta doble ocupació augmenta progressivament amb l’edat, mentre que en altres territoris el salt més important es dóna als 20 anys i mostra menys evolució a partir dels 25. Entre els joves de 16 a 19 anys, treballen el 4,8% dels estudiants, mentre que entre els de 20 a 24 el percentatge és del 20,9%, i entre els de 25 a 29, d’un 70,7%.
30 Les persones joves de menor edat que encara estan només estudiant valoren negativament el fet de treballar, ja que consideren que és una ocupació que els representaria més temps de dedicació que la seva activitat actual. No obstant això, per a alguns menors de 18 anys sí que és freqüent aquesta compaginació de feines durant l’època d’estudis, però segons ells es dóna bàsicament a l’estiu. La gent jove opta per aquesta opció per tal de poder obtenir alguns ingressos propis per destinar-los a l’oci sense dependre dels pares. Entre els més grans, a part de ser més habitual el fet de treballar durant el curs, intenten buscar una ocupació que els permeti mantenir els seus moments d’oci de cap de setmana. Aquest tipus de feina, generalment, no està vinculat als estudis en curs, ni tan sols entre el grup de joves de major edat, sinó més lligat a l’oferta puntual.
Compaginació d'estudis i treball per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.6 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Estudia Valors 215 178 32 11 26 3 465 % 68,7 31,1 4,8 1,8 0,8 0,1 5,7
Treballa Valors 50 256 429 440 2.186 50 3.411 % 16,0 44,8 64,8 72,5 64,6 1,9 42,1
Treballa i Valors 11 48 87 59 151 2 358 estudia % 3,5 8,4 13,1 9,7 4,5 0,1 4,4
Aturat Valors 15 55 55 32 156 2 315 % 4,8 9,6 8,3 5,3 4,6 0,1 3,9
Aturat i Valors 44449025 estudia % 1,3 0,7 0,6 0,7 0,3 0,0 0,3
Inactiu Valors 18 31 55 61 856 2.516 3.537 % 5,8 5,4 8,3 10,0 25,3 97,8 43,6
Total Valors 313 572 662 607 3.384 2.573 8.111 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Un cop finalitzada la trajectòria educativa, a l’hora d’incorporar-se plenament al mercat laboral, els joves titulats superiors veuen que l’oferta de feina amb aquesta graduació a la comarca és limitada. Per això, sovint es plantegen l’opció de buscar feina fora, per exemple a Reus, Tarragona o Barcelona.
L’ocupació per sectors d’activitat
El sector que ocupa major percentatge de població al Priorat (gairebé la meitat dels treballadors) és el de serveis, tot i que se situa molt per sota del pes que té a la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona i Catalunya. A diferència d’altres comarques, el segon sector, quant a volum de treballadors, és el primari, encara que amb un percentatge similar al següent, la indústria.
31 Entre la gent jove també es donen aquestes diferències en l’ocupació per sectors en comparació d’altres comarques. El sector serveis presenta el major volum de treballadors, sobretot a partir dels 20 anys. També cal destacar els diferents nivells d’ocupació en la construcció i el sector primari segons les edats. El primer, com en altres zones, presenta un percentatge de treballadors molt més elevat entre els més joves, especialment en els menors de 20 anys, entre els quals el sector té un pes encara més significatiu que al conjunt del Camp de Tarragona –gairebé el 30% dels treballadors d’aquesta edat. El sector primari, en canvi, presenta una ocupació més reduïda entre els joves que entre la resta de la població, tot i que presenta uns percentatges molt més elevats que a la resta de l’àmbit territorial, i sobretot que a Catalunya –10 punts superiors en els treballadors majors de 19 anys.
Els joves de la comarca valoren molt positivament l’economia de la comarca, especialment la seva recent evolució, que vinculen en gran mesura al canvi experimentat en el sector del vi. Per a molts, ha representat un ressorgiment de l’economia i la creació de nous llocs de treball, no només al sector, sinó també en sectors que han progressat de manera paral·lela, com els serveis i el comerç. Alhora, es valora positivament la influència i la contribució de les persones provinents de fora la comarca que han facilitat aquesta evolució.
Sector d'activitat per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.7 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Primari Valors 63868 87 619 11 829 % 9,8 12,5 13,2 17,4 26,5 21,2 22,0
Indústria Valors 10 63 105 82 393 9 662 % 16,4 20,7 20,3 16,4 16,8 17,3 17,6
Construcció Valors 18 54 71 65 307 7 522 % 29,5 17,8 13,8 13,0 13,1 13,5 13,8
Serveis Valors 27 149 272 265 1.018 25 1.756 % 44,3 49,0 52,7 53,1 43,6 48,1 46,6
Total Valors 61 304 516 499 2.337 52 3.769 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La distribució de l’ocupació juvenil per sectors que es dóna l’any 2001 es diferencia de la de cinc anys abans pel fet de comptar amb un menor pes de la indústria i del sector primari, i un major percentatge de treballadors a la construcció i els serveis, tant entre l’ocupació juvenil com en el total del mercat de la comarca.
32 Sector d'activitat per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.8 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Primari Valors 62551 67 613 22 784 % 21,4 13,5 13,7 15,4 31,1 51,2 25,8
Indústria Valors 85299 94 450 4 707 % 28,6 28,1 26,6 21,7 22,8 9,3 23,3
Construcció Valors 74237 57 218 2 363 % 25,0 22,7 9,9 13,1 11,1 4,7 12,0
Serveis Valors 7 66 185 216 691 15 1.180 % 25,0 35,7 49,7 49,8 35,0 34,9 38,9
Total Valors 28 185 372 434 1.972 43 3.034 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Vies d’accés al lloc de treball
La gent jove destaca principalment els contactes informals –fins i tot per aconseguir feina fora de la comarca– com a vies més habituals d’accés al mercat laboral, encara que també es mencionen altres canals, com ara els anuncis a la premsa. Com en altres comarques, es considera que les borses de treball o altres vies públiques no són especialment útils, en part per la manca de difusió d’aquests serveis, ja que es percep que l’Administració no distribueix suficientment la informació o presenta una actitud excessivament passiva i lenta, però també, en part, perquè la gent jove (o la resta de la població) s’interessa poc per obtenir-la per aquesta via.
Condicions laborals
L’autoocupació
Els joves de la comarca consideren que es troben amb més dificultats que la resta de la població a l’hora de muntar un negoci propi, per exemple, la necessitat de comptar amb un capital mínim inicial. No obstant això, també se citen altres factors que frenen la predisposició de la gent jove envers aquest tipus d’ocupació, com ara la voluntat d’assumir responsabilitat o risc. Aquests elements fan que molts creguin que aquesta iniciativa és més probable en joves a partir d’una certa edat, però també segons l’opció personal del jove i la seva predisposició per establir les normes o seguir-les, per exemple. Així i tot, els joves que han muntat el seu negoci valoren positivament aquesta opció i consideren positiu poder invertir-hi com a plantejament a llarg termini. En concret, en aquest sentit es dóna una gran importància a l’agricultura, que es considera, més que una feina, un plantejament diferent de viure i vincular-se a la comarca.
33 Aquesta menor tendència de la gent jove a muntar negocis propis es veu reflectida en les diferències en el pes de treballadors autoocupats segons les edats de la taula 4.9. La comarca presenta uns percentatges d’empresaris superiors a la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona, però també és entre els majors de 34 anys que és més habitual aquesta situació –i és més significativa la diferència en el pes que té aquesta situació professional a la comarca. Entre la gent jove és una situació menys habitual, i presenta un increment progressiu amb l’edat, ja que són menys del 10% els treballadors menors de 20 anys en aquesta situació professional, per sota el 19,2% dels treballadors de 25 a 29 anys.
Situació professional per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.9 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Empresari Valors 052228 237 5 297 amb personal % 0,0 1,6 4,3 5,6 10,1 9,6 7,9
Empresari Valors 63677101 724 13 957 sense personal % 9,8 11,8 14,9 20,2 31,0 25,0 25,4
Assalariats Valors 17 139 283 282 1.099 19 1.839 fixos % 27,9 45,7 54,8 56,5 47,0 36,5 48,8
Assalariats Valors 37 121 127 86 243 14 628 eventuals % 60,7 39,8 24,6 17,2 10,4 26,9 16,7
Ajuda Valors 11308114 familiar % 1,6 0,3 0,6 0,0 0,3 1,9 0,4
Membre de Valors 024226034 cooperatives % 0,0 0,7 0,8 0,4 1,1 0,0 0,9
Total Valors 61 304 516 499 2.337 52 3.769 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Les diferències en el pes dels empresaris entre la gent jove segons el seu nivell d’instrucció no són tan evidents com amb l’edat. Entre els joves amb formació professional (especialment de primer nivell) i els que tenen els estudis obligatoris com a màxim és on hi ha major tendència a muntar negocis propis. En canvi, els joves universitaris són el grup de joves entre els quals hi ha menys empresaris.
Tot i aquesta baixa taxa d’empresaris entre els joves amb estudis superiors –un 3,6% dels treballadors de 20-29 anys amb aquest nivell d’instrucció–, alguns joves pensen que l’autoocupació és una opció cada cop més considerada per part d’aquests titulats, però s’acaba formalitzant en reduïdes ocasions. Aquests afirmen conèixer l’existència de serveis de suport que faciliten la creació d’empreses, però els tràmits burocràtics requerits es veuen excessivament complicats, i per a molts és un impediment gestionar aquesta tramitació, que sovint els requereix l’ajuda de terceres persones.
34 La jornada laboral
El temps de treball productiu més freqüent a la comarca són les quaranta hores setmanals, de manera que encara és més majoritària que a la resta de l’àmbit territorial, i sobretot que a Catalunya, on hi ha més dispersió. Entre els joves, la concentració en aquesta dedicació encara és més accentuada. Alhora, entre els joves és més habitual treballar per sota de les 30 hores, especialment entre els de menor edat, amb un 13,1% i un 10,2% dels treballadors menors de 20 anys i de 20 a 24 anys, respectivament. Una particularitat de la comarca és l’elevat percentatge de treballadors amb jornades per sobre de les 40 hores setmanals, més habitual que a l’àmbit territorial i a Catalunya.
Temps de treball productiu setmanal per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.10 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Menys Valors 83146 41 180 5 311 de 30 h % 13,1 10,2 8,9 8,2 7,7 9,6 8,3
De 30 a 39 h Valors 21934 39 212 2 308 % 3,3 6,3 6,6 7,8 9,1 3,8 8,2
40 hores Valors 44 216 380 343 1.447 33 2.463 % 72,1 71,1 73,6 68,7 61,9 63,5 65,3
Més de 40 h Valors 73856 76 498 12 687 % 11,5 12,5 10,9 15,2 21,3 23,1 18,2
Total Valors 61 304 516 499 2.337 52 3.769 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Característiques contractuals
Entre els joves treballadors, existeix una percepció negativa de part de les actuacions dels empresaris, especialment en la contractació de joves. De manera reiterada, es coincideix a assenyalar una escassa valoració del seu treball. Consideren que part d’aquesta poca valoració del treball de la gent jove es manifesta en l’escala de retribucions. En aquest sentit, alguns joves treballadors amb estudis mitjans consideren que els llocs de treball i les retribucions no sempre s’ajusten al nivell de qualificació dels joves. Per una banda, veuen que hi ha empresaris que opten per contractar perfils menys qualificats del necessari per a un lloc determinat per estalviar costos; però, per l’altra, també veuen que es dóna la tendència contrària: contractar perfils qualificats en categories inferiors. Alguns universitaris associen aquest fet a la valoració que fan els empresaris dels treballadors, centrada en la implicació, però també en la preparació, no només acadèmica, sinó relativa a l’experiència prèvia. Així, es percep que per als recent titulats s’afegeix una doble barrera: la falta d’experiència i la poca implicació –estan desmotivats si la feina està per sota del seu nivell de qualificació. En part, aquest argument es vincula a la poca orientació dels estudis al mercat laboral, com ja s’ha comentat en el tema d’educació.
35 La qualificació dels llocs de treball dels joves del Priorat varia notablement segons l’edat. Si bé entre els més joves la majoria ocupen posicions de baixa qualificació, a partir dels 20 anys ja són més nombrosos els treballadors en llocs de nivell mitjà. Aquestes diferències estan clarament vinculades al nivell d’estudis d’aquesta població. Els treballadors de 16 a 29 anys amb estudis primaris treballen majoritàriament en feines de baixa qualificació, mentre que en la resta de perfils la majoria de feines són de qualificació mitjana. Cal destacar el cas específic dels joves amb estudis universitaris, entre els quals la situació es diferencia encara més de la resta de grups, especialment pels elevats percentatges de llocs en nivells alts, gairebé la meitat a partir dels 25 anys.
Nivell d'ocupació per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.11 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Alt Valors 02892 85 387 3 595 % 0,0 9,2 17,8 17,0 16,6 5,8 15,8
Mitjà Valors 23 165 269 267 1.219 24 1.967 % 39,0 54,5 52,1 53,5 52,2 46,2 52,2
Baix Valors 36 110 155 147 730 25 1.203 % 61,0 36,3 30,0 29,5 31,3 48,1 32,0
Total Valors 59 303 516 499 2.336 52 3.765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Al Priorat és evident la millora progressiva en la categoria socioeconòmica de la població a mida que augmenta l’edat, encara que amb algunes puntualitzacions. La categoria més freqüent és la baixa, que agrupa un 86,2% dels joves de 16 a 19 anys, un 54,2% dels joves de 25 a 29 anys, i es redueix fins al mínim de 44,7% entre la població de 35 a 34 anys. Per tant, entre els joves aquesta millora és encara més accentuada.
Aquesta distribució representa una situació molt més favorable que al conjunt de l’àmbit territorial i a Catalunya, on, especialment al Camp de Tarragona, té un pes molt superior la categoria més baixa en totes les edats. Aquestes diferències augmenten amb l’edat.
36 Categoria socioeconòmica per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.12 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Alta Valors 093035 267 4 345 % 0,0 3,0 5,8 7,0 11,5 7,8 9,2
Mitjana Valors 8 74 205 191 1.020 19 1.517 % 13,8 24,5 40,0 38,3 43,8 37,3 40,4
Baixa Valors 50 219 278 273 1.041 28 1.889 % 86,2 72,5 54,2 54,7 44,7 54,9 50,4
Total Valors 58 302 513 499 2.328 51 3.751 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Un dels aspectes en què es posen de manifest les diferències en les característiques contractuals dels joves respecte a la resta de la població és el grau de temporalitat de les feines. Com demostren les dades, en les franges de menor edat són més freqüents els contractes temporals, no només a la comarca, sinó també a la resta de Catalunya. La taula 4.9 mostra la distribució de la població per grups d’edat segons la situació professional, que evidencia que el percentatge d’eventuals és molt superior entre els menors de 20 anys, un 60,7% dels treballadors, mentre que es va reduint amb l’edat fins al 24,6% dels joves de 25 a 29 anys –encara és més del doble del percentatge de la població a partir dels 35 anys.
L’Àmbit del Camp de Tarragona es caracteritza per unes majors taxes d’eventualitat que el conjunt de Catalunya –tant entre els joves com en el conjunt de la població. El Priorat, però, es troba en una situació intermèdia, ja que entre els menors de 20 anys és molt superior el pes dels contractes temporals –sobretot si es considera entre el total d’assalariats–, mentre que a partir d’aquesta edat es redueix en major mesura que en altres comarques. Així, a la comarca, els eventuals són un 32% dels treballadors de 16 a 29 anys, per sota el 40% dels joves del Camp de Tarragona i el 36% dels de Catalunya.
L’eventualitat presenta diferències segons el nivell de formació de les persones joves (vegeu la taula A.3 de l’annex). En els nivells de major instrucció, la reducció del percentatge d’eventuals sobre el total d’assalariats amb l’edat és més evident que en els nivells més baixos. Els nivells d’instrucció que presenten una major incidència d’aquesta situació són els joves amb estudis primaris, els titulats amb formació professional de primer nivell i els universitaris. També es dóna la particularitat que els joves universitaris s’incorporen al mercat laboral a partir dels 20 anys amb el percentatge de temporals més elevat, però que es redueix dràsticament en les franges d’edat posteriors, encara que al Priorat es dóna a partir dels 30 anys. Aquestes diferències o tendències no són exclusives de la comarca, sinó que es donen de manera similar tant a la resta de l’àmbit territorial com al conjunt de Catalunya, però sí que són més accentuades al Priorat en el cas dels universitaris.
37 La situació de l’atur a la comarca
Al Camp de Tarragona, l’atur presenta una situació molt similar a la del conjunt de Catalunya, amb una taxa pròxima al 10% en la població general, encara que molt més elevada entre els menors de 20 anys –al voltant del 23% en ambdós casos– i del 14% entre els joves de 20 a 24 anys.
El Priorat presenta uns percentatges d’atur juvenil molt similars, o fins i tot superiors –en algunes franges concretes–, a la resta de l’àmbit territorial. Del total de joves de 15 a 29 anys de la comarca, un 13,4% dels actius es troben en aquesta situació, un percentatge que és del 13,6% en el cas de l’àmbit territorial. En canvi, en el conjunt de la població, el percentatge de població activa aturada al Priorat és menor i, per tant, a la comarca és més evident la major incidència en els joves. Un 8,3% de la població activa total de la comarca està desocupada i en els joves el percentatge es redueix del 23,5% en els menors de 20 anys al 10,3% en la franja de 25-29 anys. La menor incidència de l’atur a la comarca és visible no només calculant la taxa sobre la població activa, sinó veient el reduït pes que té la població aturada sobre el total de la població en totes les edats, que es mostra a la taula 4.4.
L’evolució de l’atur a la comarca manifesta una millora significativa en la situació de 2001 respecte a la mostrada l’any 1996 a la taula 4.5. La taxa d’atur de 1996, per a la població general, era gairebé el doble (15%). Alhora, en aquests anys la millora no només ha portat a una reducció de les taxes, sinó també de les diferències entre els joves i la resta de la població, ja que l’any 1996, per exemple, més de la meitat dels actius menors de 20 anys es trobaven en aquesta situació. Tot i aquestes elevades taxes, l’any 1996 la situació del Priorat respecte a l’àmbit territorial i a Catalunya presentava una situació similar, ja que també presentava una menor taxa d’atur en el conjunt de la població, mentre que entre els joves era similar o fins i tot superior en algunes edats.
L’afectació de l’atur no varia només en funció de l’edat dels treballadors, sinó també del nivell formatiu, com mostra la taula A.5 de l’annex. Les taxes més elevades es donen entre els joves amb nivell inferior d’estudis (primaris com a màxim), encara que entre els treballadors de 20 a 24 anys és més significatiu el pes que tenen els aturats entre els joves amb estudis superiors o amb batxillerat com a màxim.
Tot i que l’atur no s’esmenta com un dels problemes més evidents de l’ocupació juvenil, sí que es fa referència a la major dificultat que declaren els enquestats a l’hora de trobar feina especialitzada a la seva comarca en comparació de l’oferta de les ciutats. Aquest fet provocaria el desplaçament constant a les ciutats, especialment entre els joves més qualificats.
Diferències de gènere
La realitat de la gent jove quant a la seva activitat principal presenta divergències significatives segons el sexe. Per un costat, el percentatge d’actius és sempre més elevat en els nois. Les diferències es van reduint amb l’edat, ja que entre els menors de 20 anys són actius un 28,9% dels nois de 15 a 19 anys, enfront del 12,7% de les noies, mentre que en la població de 25 a 29 la diferència és més reduïda (92% i 80%, respectivament). Aquestes diferències entre els més joves (dels 15 als 24 anys) es donen pel major pes de la població estudiant entre les noies, de manera molt més pronunciada al Priorat que a l’àmbit territorial i a Catalunya. En les franges de més edat, el percentatge d’estudiants s’equilibra en ambdós sexes, mentre que en les noies creix notablement un altre tipus d’inactivitat pràcticament inexistent en els nois: la dedicació al treball domèstic. A la resta de Catalunya, però, sobretot a l’Àmbit del Camp de Tarragona també es donen aquestes dues realitats en l’activitat segons el sexe.
38 Una altra realitat clarament diferenciada entre nois i noies –i també a la resta de la població– és la de l’atur. Les taxes femenines se situen sempre per sobre les masculines, amb una distància d’entre 4 i 10 punts, que es va reduint amb l’edat.
Els mateixos joves perceben l’existència de diferències segons el sexe en la remuneració de les feines, més elevada en els nois per un mateix lloc de treball. Alhora, consideren que els tipus de tasques realitzades no són les mateixes. Per exemple, és més habitual entre les noies l’atenció al públic, mentre que es veu que per a altres activitats és més freqüent contractar nois –com per al tracte comercial amb clients. Alguns dels joves associen aquesta separació de rols al diferent tarannà o actitud dels dos sexes. Aquesta situació també es viu entre joves amb estudis superiors. Sembla que a les noies se’ls dóna més oportunitats en les àrees més assistencials i als nois en les tècniques –comptant ambdós amb la titulació adequada.
Les distincions que es fan per sexe, per tant, es reflecteixen, en part, en la diferent distribució de l’ocupació juvenil en els sectors d’activitat. Entre les noies, el sector que agrupa major nombre de treballadores és sempre el de serveis, amb uns percentatges per sobre el 77% de les treballadores en totes les edats (vegeu la taula A.8 de l’annex). Entre els nois, el pes del sector va augmentant lleugerament amb l’edat, però en totes les franges l’ocupació masculina està més distribuïda entre els sectors. De fet, els serveis només agrupen major nombre de treballadors a partir dels 20 anys, ja que entre els més joves té major pes la construcció.
La distribució del grup de joves treballadors segons la qualificació dels llocs també presenta diferències, que varien segons la franja d’edat (vegeu la taula A.21 de l’annex). La distribució entre els treballadors menors de 20 anys és molt similar en els dos sexes, i és a partir d’aquesta edat que es manifesten diferències significatives. Tot i que tant entre els treballadors com entre les treballadores el més habitual és ocupar llocs de treball de qualificació mitjana, entre els nois el percentatge és superior, mentre que entre les noies tenen més pes els nivells superior i inferior. Cal destacar la diferència en els llocs de treball més alts, que assoleix el màxim entre els joves de 25 a 29 anys, franja en què hi ha un 23,2% de les treballadores en aquest nivell, i un 14,1% dels nois.
A l’Àmbit del Camp de Tarragona i a Catalunya també es donen majors diferències entre els dos sexes, fins i tot entre els menors de 20 anys, entre els quals els percentatges de noies en nivells més baixos són clarament superiors. En canvi, en els nivells més qualificats, els percentatges entre nois i noies són més similars que al Priorat, sobretot a Catalunya.
Diferències segons la procedència
Els joves de la comarca veuen que els immigrants arribats a la zona estan ocupant llocs de treball en sectors o tipus de feina que els autòctons no volen cobrir, principalment per la baixa compensació econòmica. En part, s’argumenta que un dels motius és que els empresaris aprofiten per estalviar salaris gràcies a la major facilitat d’aquests nouvinguts per accedir a cobrar menys i treballar en pitjors condicions. Així i tot, es posen de manifest alguns factors influents, com l’origen de la persona immigrada i el sector de treball, ambdós casos relacionats amb la facilitat de comunicació. Per exemple, s’associa la immigració llatinoamericana a feines més propenses al tracte amb el públic (serveis) i l’africana a tasques més físiques, com ara la construcció i l’agricultura.
39 Aquestes diferències en el mercat laboral apareixen reflectides en part en analitzar el nivell de qualificació de les feines que desenvolupen els joves segons la seva procedència (vegeu la taula A.6 de l’annex). Les dades semblen reflectir també que entre els treballadors de fora de l’Estat espanyol és molt més habitual treballar en posicions de nivell baix, mentre que entre la resta predomina el mitjà, i el nivell alt és molt reduït –en les dades del 2001 és fins i tot nul. Cal tenir en compte, però, que el nombre de treballadors joves no catalans és molt reduït i, per exemple, no permet comparar la distribució amb la dels treballadors nascuts a la resta de l’Estat espanyol.
Valoració de la feina
Alguns joves critiquen les dedicacions actuals al món laboral; consideren que l’àmbit professional abraça límits més enllà dels que corresponen. Per a aquests, la feina comporta sacrificis a la vida personal dels joves, principalment quant a oci i família. Així i tot, els mateixos joves treballadors assenyalen que aquesta implicació en la feina es veu reduïda quan es percep que no és valorada per part dels empresaris, però també en funció de l’ambient de treball. Com una jove afirma: “Jo assumiria més responsabilitat a la meva feina si em valoressin”. Es declara que la manca de compensació (no només econòmica) per aquesta dedicació extra acaba modificant a mitjà termini la conducta o predisposició dels joves.
Lligat a aquesta idea, els joves amb estudis superiors es plantegen el grau fins al qual estarien disposats a modificar la seva vida per motius laborals. Alguns estarien disposats a “sacrificar-se” en determinats aspectes, com ara el canvi de residència, mentre que altres valoren més altres elements, i afirmen que el grau d’implicació o la prioritat que es dóna a les professions també depèn de quines siguin aquestes.
Així, alguns dels elements que es valoren d’una feina són el fet de sentir-se reconegut i el tracte rebut, però també s’hi afegeixen les condicions de treball, l’interès personal i les possibilitats de promoció. Entre els joves menys qualificats també s’assenyala la novetat en les tasques que han de realitzar i es dóna més pes a les condicions econòmiques.
Per a molts joves, el referent d’una bona feina no s’associa a un treball per a tota la vida, sinó que es contempla la possibilitat d’anar variant la trajectòria professional per tal de millorar la seva situació si veuen que suposa millorar els elements que es prioritzen. Un dels aspectes més tinguts en compte a l’hora de canviar de feina és el fet d’acomplir les expectatives pel que fa als drets que consideren importants (lligats al tracte humà i econòmic). Així i tot, es fa referència al fet que les possibilitats d’elecció dels joves estan condicionades per la necessitat econòmica que tingui el treballador.
4.1.3 Habitatge
Condicions dels habitatges
Els joves de la comarca parlen de diferents vies o canals d’informació per accedir a l’habitatge: revistes de publicitat, diaris, immobiliàries i, fins i tot, contactes personals. Tot i que afirmen que en coneixen i n’han utilitzat algunes, en termes generals no en valoren cap com a satisfactòria.
Els requisits que es demanen als habitatges són els mínims necessaris per habitar-los, segons els mateixos joves. Aquests es referirien a la disposició de la llum, l’aigua i un estat d’estructura que permeti l’habitabilitat (goteres, tancaments...). La ubicació de l’immoble també es considera un element molt rellevant.
40 A més d’aquests requisits, molts joves prenen com a referència la llar d’origen (dels pares) a l’hora de determinar el nivell mínim de comoditats a què s’aspira. Per molts, es presenta una doble alternativa a l’hora d’emancipar-se de la família, ja que si bé alguns joves prioritzen marxar de casa i miren d’anar millorant la situació progressivament, altres esperen a comptar amb recursos suficients per disposar de tots els elements que veuen necessaris abans de fer el pas d’emancipar-se de la família.
En parlar d’habitatge, els joves de la comarca se centren en les expectatives que tenen sobre els seus primers habitatges. Veuen que és una primera etapa i no es plantegen els requisits per al seu habitatge ideal fins a més llarg termini. Per a molts, l’evolució es basa en el canvi en el règim de tinença o en la millora quant a dimensions, ja que en el moment d’emancipar-se de la llar familiar d’origen no és tanta la necessitat d’espai, perquè no es traslladen amb una família completa.
La majoria dels joves preferirien un habitatge de propietat. Així i tot, alguns manifesten que per a la primera llar pròpia és un règim menys factible i compten amb la possibilitat d’establir-se d’entrada en un habitatge de lloguer, per poder comprar o fins i tot construir-ne un altre més endavant.
La major predisposició a la compra està lligada a la percepció que el lloguer és “una pèrdua de diners”, alhora que es consideren excessius els preus actuals per a aquesta opció. També critiquen que la manca d’oferta de lloguer a la comarca, especialment als pobles, fa que no hi hagi tantes possibilitats com a les grans ciutats, com per exemple, Reus.
Com s’ha vist a la taula 3.6.1 de l’apartat anterior, al Priorat, com a la resta de l’àmbit territorial, el règim de propietat (83,3%) és més freqüent que a la mitjana catalana. No obstant això, les diferències són força més notables en el baix percentatge d’habitatges en règim de lloguer (només un 7,9% dels habitatges principals a la comarca).
Com els mateixos joves afirmen, tot i aquesta menor freqüència del lloguer a la comarca, entre els que s’han emancipat del nucli familiar d’origen és una opció més habitual, i es va reduint a mesura que augmenta l’edat. Un 31,1% dels joves de 20 a 24 anys emancipats opten per aquest règim, i encara són un 16,6% entre els de 30 a 34 anys. Aquests valors, tot i ser encara inferiors als de la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona, i sobretot a la mitjana catalana, no presenten una realitat tan diferenciada com la distribució global dels habitatges. Els habitatges de propietat són més freqüents entre els de major edat, un 67% de la població entre 30 i 34 anys, però aquest percentatge és molt inferior a la resta de l’àmbit territorial.
Cal destacar que al Priorat, entre els habitatges propis dels joves emancipats de la família d’origen, tenen un pes molt reduït els que estan en procés de pagament, només un 26,1% en aquesta franja, mentre que a la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona i Catalunya representen l’opció majoritària –més del 50% de tots els habitatges dels emancipats. El baix pes que tenen els habitatges en procés de pagament (hipoteques) entre els joves emancipats de la família és degut als majors percentatges (en comparació d’altres comarques) d’habitatges de propietat per herència, però també d’altres formes molt més habituals al Priorat. Així, una altra particularitat evident és l’elevat pes que tenen altres règims diferents de la propietat i el lloguer (cedida o altres formes) en totes les edats, que suposen gairebé el 20% entre tots els emancipats de la família d’origen que tenen entre 20 i 34 anys. Altres comarques d’interior de l’àmbit territorial també presenten uns percentatges elevats d’aquest règim de tinença entre el cens total d’habitatges, però més suavitzats entre els joves emancipats de la llar d’origen.
41 El procés d’emancipació familiar
A l’àmbit territorial, l’emancipació familiar entre els joves és més habitual que a la resta de Catalunya, però al Priorat el percentatge de joves emancipats de la llar d’origen és fins i tot inferior a la mitjana catalana en totes les franges d’edat. Com mostra la taula 4.13, del total de la població de 20 a 34 anys, un 34,9% s’ha emancipat, mentre que la mitjana catalana és del 44,8% i la del Camp de Tarragona, un 46,3%. A més, el percentatge d’emancipacions de la família d’origen és més elevat entre les noies, i les diferències augmenten amb l’edat.
Emancipació familiar per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.13 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Emancipat Valors 7 75 212 355 2.873 2.113 5.635 % 1,8 13,1 32,0 58,5 84,9 82,1 61,6
No Valors 375 497 450 252 511 460 3.519 emancipat % 98,2 86,9 68,0 41,5 15,1 17,9 38,4
Total Valors 382 572 662 607 3.384 2.573 9.154 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Segons consideren els joves de la comarca, per explicar el reduït nombre d’emancipats de la família, cal parlar dels principals obstacles que s’interposen en aquesta etapa de la vida d’un jove, i alhora tenir en compte una sèrie d’elements que hi tenen certa influència: l’educació, el treball i la família. a) Educació
Part dels joves associen l’endarreriment de l’emancipació familiar a l’allargament de la trajectòria educativa. Aquesta vinculació es veu reflectida en els diferents percentatges de joves emancipats de la llar d’origen segons el nivell d’estudis (vegeu la taula A.13 de l’annex). És més freqüent emancipar-se entre els grups amb menor nivell d’instrucció, estudis màxims de primària o mínims obligatoris, i entre els joves amb formació professional –de segon nivell només a partir dels 25 anys.
Aquestes diferències entre els joves segons el nivell d’estudis són compartides per la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona i Catalunya, encara que al Priorat es mantenen uns percentatges d’emancipacions del nucli familiar d’origen inferiors en tots els grups. Cal destacar que en comparació d’altres comarques, encara es donen diferències significatives en l’emancipació familiar a partir dels 30 anys i, per tant, no es tracta només de l’endarreriment de l’emancipació per motius educatius, ja que fins i tots els que finalitzen amb anterioritat l’etapa d’estudiant presenten unes taxes més baixes.
42 b) Treball
Alguns joves consideren que la situació actual del mercat laboral, i especialment les condicions contractuals de què disposen els joves (citen la precarietat laboral), és un dels elements que més dificulta als joves l’emancipació familiar.
Si analitzem les diferències en l’emancipació familiar dels joves en funció de la seva situació laboral, però, es posa de manifest que al Priorat són molt reduïdes. Per exemple, el percentatge d’assalariats eventuals de 20 a 34 anys que s’han emancipat de la família d’origen és d’un 32,3%, només lleugerament inferior al 38,1% dels assalariats fixos emancipats. A més, aquests valors són similars també als dels joves empresaris, just per sobre el 40%, tant entre els que compten amb treballadors com entre els autònoms. c) Família
La majoria dels joves que s’emancipen de la família ho fan per conviure amb la parella, tant a la comarca com a la resta de Catalunya. Aquest tipus de llar és el més habitual entre els emancipats de la família d’origen (un 48,7% dels emancipats de 20 a 24 anys al Priorat), però augmenta en les franges de major edat, i representen el 71,6% de les llars dels joves emancipats entre 30 i 34 anys. Aquests percentatges fan que, tot i ser l’opció més freqüent entre els joves que s’emancipen de la família a la comarca, no sigui tan evident com a la resta del Camp de Tarragona o fins i tot de Catalunya.
Entre els joves que conviuen en parella també s’inclouen les famílies que ja tenen fills. Es tracta d’un grup important entre els joves de major edat, a partir dels 30 anys, entre els quals es converteix en el nucli més habitual dels joves emancipats de la llar familiar.
Tot i que per a la majoria de joves la trajectòria establerta o els plans de futur estan lligats a la seqüència d’acabar els estudis, trobar una feina i formar una família, altres joves destaquen que cada cop és més habitual variar aquest model. Alguns joves, especialment de perfils més urbans, creuen que s’estan donant canvis en les prioritats o cicles vitals d’alguns joves que fan que alguns valorin altres elements abans d’emancipar-se de la família d’origen o formar una família, com, per exemple, la major predisposició a destinar els recursos a oci –viatges, per exemple– abans d’estabilitzar-se definitivament. Per a molts, part d’aquesta tendència és deguda al cost actual d’emancipar-se de la llar d’origen, ja que representa destinar- hi pràcticament la totalitat dels recursos de què disposen els joves i, per tant, molts opten per posposar aquest moment per poder mantenir un determinat ritme de vida.
4.1.4 Salut
En el camp de la salut, entre els joves de la comarca es posa una atenció especial al consum de drogues, sobretot de cànnabis i d’alcohol, ja que es perceben com a molt estesos entre la població jove.
43 Consum de drogues
El cànnabis i altres drogues
El consum de cànnabis és especialment esmentat pels joves pel seu abast, que és vist com a molt estès i fins a cert punt normalitzat, i pel seu patró de consum. En aquest sentit, es coincideix a assenyalar que actualment, a diferència del que succeïa en anys anteriors, el consum es dóna en situacions deslligades de l’oci nocturn de cap de setmana. Sembla que durant els caps de setmana es consumirien substàncies més fortes.
Els joves de més edat assenyalen un avançament de l’edat en què els joves s’iniciarien en aquesta pràctica, i també un patró de consum que qualifiquen d’explícit i desinhibit per part dels joves de menys edat respecte al que es donava anteriorment. Igualment, es considera que en el cas dels més joves, es tracta d’una ingesta fins a cert punt compulsiva i sense reflexió.
L’alcohol
El consum d’alcohol és percebut, encara que d’una manera menys destacada que el de cànnabis, com un aspecte que cal destacar, sobretot per la seva extensió. A diferència del cànnabis, la ingesta d’alcohol es percep més relacionada amb l’oci nocturn. De totes maneres, els joves de més edat de la comarca coincideixen a assenyalar de nou una ingesta més descontrolada i amb menys coneixement entre els més joves.
Motius i explicacions relacionats amb el consum de drogues i alcohol
Respecte als factors o elements que faciliten el consum d’aquestes substàncies entre els joves de menys edat, s’assenyala el consum que en puguin fer els amics, ja que facilitaria que un jove determinat en consumís principalment per integrar-se o mantenir-se en el grup. Així doncs, la imatge davant els amics, en aquest cas expressada en forma de conducta, és considerada per una part dels joves com un element primordial per explicar el consum de drogues, especialment entre els més joves. A banda d’aquest aspecte, es recull que els joves consumirien drogues durant les nits del cap de setmana, perquè el seu efecte facilitaria les relacions socials. En aquest sentit, és remarcable que alguns joves qualifiquin de distant l’ambient i les relacions entre els joves si no es consumeixen aquestes substàncies. Relacionat amb aquest fet, s’admet que alguns joves no saben divertir-se sense ingerir-ne. En un segon terme, apareix la disponibilitat de recursos econòmics que tenen els joves i que, segons ells mateixos, facilita l’adquisició d’aquestes substàncies. També s’esmenta la necessitat d’evasió de situacions i problemes quotidians com a aspectes explicatius d’aquesta pràctica.
La relació del consum amb el gènere i la seva procedència
A diferència de l’edat, que sembla tenir influència en alguna de les motivacions relacionades amb el consum, actualment –i a diferència del que es percebia en anys anteriors– el sexe del jove no és un element que es té en compte en aquest sentit, almenys entre els joves autòctons. En canvi, entre els joves d’origen marroquí cal fer distincions en funció d’aquesta variable, ja que només els nois ingeririen alcohol i drogues.
44 Sexualitat i conductes de risc
El risc associat a la sexualitat no mereix per part dels joves del Priorat la mateixa atenció que altres comportaments de risc, com el consum de drogues i alcohol.
En aquest sentit, és remarcable que joves d’edats diverses coincideixin a assenyalar que el risc es dirigeix més a la possibilitat d’embarassos no desitjats que a la de transmissió de malalties sexuals. Aquest fet estaria relacionat amb la percepció, entre els joves de més edat, que les noies acostumen a prendre més precaucions que els nois, sobretot a causa de les conseqüències que tindria un embaràs no desitjat per a elles, que es perceben com a més nombroses i més intenses que per als nois. En canvi, els joves de menys edat semblen percebre que no hi ha diferències en el grau de precaucions que es prenen en funció de si s’és noi o noia.
Respecte a la utilització de les diverses mesures preventives, els joves de menys edat fan referència a l’ús del preservatiu, que consideren freqüent. Així i tot, cal destacar el coneixement que aquests mateixos joves tenen d’altres mètodes, com ara la “píndola del dia després”, que segons ells també seria molt utilitzada.
Les campanyes de l’Administració en el camp de la salut
En aquest sentit, les percepcions dels joves es refereixen majoritàriament a les campanyes dirigides al consum de drogues i a la prevenció del risc lligat a l’activitat sexual, tot i que se n’esmenten altres dirigides a la conducció.
És rellevant destacar que els joves de la comarca valoren com a poc útils les accions portades a terme per l’Administració –concretament les xerrades als instituts sobre conductes sexuals de risc i consum de drogues, els anuncis televisius de prevenció de la drogoaddicció o els punts d’informació juvenil. Tot i que aquesta consideració és compartida per la majoria, alguns dels joves de més edat els reconeixen efectes de canvi de conducta a llarg termini, com a conseqüència de la repetició del mateix missatge. Se cita com a exemple l’ús del casc quan es viatja en moto, que es percep com a més estès en l’actualitat que abans d’iniciar les accions per promocionar-lo.
Els joves de més edat citen alguns factors, tant referits a les administracions com als mateixos joves, que explicarien la poca utilitat d’aquestes accions. En primer lloc, es percep una certa inadequació del contingut de les accions respecte a la realitat o els interessos de la gent jove. Com a exemple, els joves de menys edat creuen que les xerrades que es porten a terme als instituts sobre les conductes sexuals de risc no s’adapten als seus interessos, ja que sovint es posa més atenció al repartiment de preservatius que a la informació que se’ls pugui donar.
Alguns dels joves del Priorat fan referència també a la poca motivació i els escassos recursos que les administracions destinarien a aquests temes. Alguns aspectes es relacionarien també amb el poc encert que tindrien les administracions quan es dirigeixen als joves. Així i tot, els joves amb un nivell formatiu superior coincideixen a assenyalar que s’ha modificat el to d’aquestes accions de manera que actualment serien més properes als joves i menys paternalistes, fet que es considera una millora. També, les sancions econòmiques per conduir sota els efectes de l’alcohol es consideren, per part dels joves de més edat, positives, ja que es percep que tenen efectes reals en la disminució del nombre d’accidents.
45 A banda de les consideracions anteriors, s’apunten altres elements que influeixen també en l’efecte real de les campanyes portades a terme i que van dirigides a l’actitud poc receptiva que es percep entre els més joves. En aquest sentit, s’esmenta la poca consciència de risc, “la invulnerabilitat”, que per als joves de més edat és una de les característiques d’aquesta etapa vital i que predisposaria els joves de menys edat a no prestar atenció als missatges preventius. També segons els joves, la poca confiança que les administracions dipositen en la gent jove és un aspecte que cal tenir en compte a l’hora d’explicar-ne l’actitud poc receptiva.
Els mateixos joves de la comarca apunten alguns suggeriments per tal de prevenir certes conductes de risc. En aquest sentit, segons els joves amb un nivell de formació més elevat, caldria treballar la reflexió sobre el consum de drogues i les habilitats socials. A més, es proposa l’entrega d’informació in situ a les mateixes discoteques i llocs d’oci, opció que es contraposa als anuncis televisats sobre el consum de drogues i als seus (percebuts) limitats efectes.
4.1.5 Cultura i estils de vida
Ús del temps d’oci
L’oci, moments i activitats principals
El temps d’oci, l’oferta disponible, les activitats, la manera en què es realitzen i altres elements que hi apareixen relacionats, com ara la imatge, són aspectes als quals els joves del Priorat dirigeixen una atenció i també uns recursos econòmics considerables.
Tot i que les nits de cap de setmana es consideren els moments principals d’oci entre els joves de la comarca, es parla també dels moments d’oci diürn en què es realitzarien activitats diferents. Durant el dia, sobretot entre els més joves, destaca la pràctica d’esports, com ara el futbol, i en alguns casos l’assistència a gimnasos. A banda d’aquestes activitats se’n citen d’altres per part dels joves de més edat, com ara les excursions o les sortides a la platja.
Pel que fa al lleure diürn, cal destacar també la crítica que els joves amb estudis superiors del Priorat emeten amb relació a la manca que consideren que hi ha d’oferta d’oci i serveis culturals, que comportaria el desplaçament a les ciutats, especialment a Barcelona. Respecte als serveis de la mateixa comarca, es realitzen algunes crítiques, com ara la limitació dels horaris. Pel que fa a altres opcions, s’esmenta que els cinemes han tancat, sembla que per poca assistència de públic.
Freqüentar locals, com ara els bars, representa un element prioritari de l’oci a la comarca, especialment en els pobles més petits, ja que actuarien com a punt de reunió entre joves. En aquest sentit, es destaca la visualització de partits de futbol en aquests espais, pràctica que seria estesa entre els joves, especialment entre els nois.
Pel que fa a l’oci nocturn s’esmenta també l’assistència a locals, com ara les discoteques, pràctica per la qual els joves es desplacen amb certa freqüència. De totes maneres, es considera que a mesura que augmenta l’edat, disminueix la freqüència amb la que s’assisteix a aquests locals. Entre els joves de la comarca se citen ciutats del mateix àmbit territorial, com Tarragona i Salou, o fins i tot altres com Lleida, Barcelona i municipis del País Valencià. Entre els joves, s’associa l’afluència a centres d’aquestes característiques i a altres comarques amb la manca d’oferta d’oci que es percep al Priorat, que comportaria el desplaçament també per aquest motiu.
46 Els joves de la comarca destaquen també els corrals i els masos, locals llogats per grups de joves en què se celebrarien activitats lúdiques, com ara sopars o festes. Aquesta pràctica, que també és freqüent entre els joves de menys edat, es percep per part d’alguns joves de més edat com un element que ha modificat la relació entre les diverses generacions de joves d’un mateix poble. Aquests consideren que, mentre que en anys anteriors els joves de menys edat necessitaven tenir contacte amb els més grans per desplaçar-se, amb aquesta nova opció aquesta necessitat hauria disminuït i, en conseqüència, la relació entre els joves d’edats diferents.
A banda d’aquestes activitats, els joves de la comarca fan referència també a l’oci autoorganitzat com un element que cal tenir en compte.
Es considera majoritàriament que el sexe de la persona no suposa un comportament o unes activitats d’oci diferenciades. De totes maneres, alguns dels joves assenyalen que, en alguns casos i en aspectes relacionats amb l’oci –com ara els horaris de tornada a casa–, els pares es comportarien diferenciadament entre els fills i les filles, i deixarien menys autonomia a aquestes últimes. Ser el primer fill tindria un efecte similar en aquest sentit.
Dinàmiques d’oci a la comarca
Tot i que no d’una manera tan pronunciada com a les comarques més turístiques del Camp de Tarragona, els joves del Priorat diferencien entre l’oci d’estiu i el d’hivern. En aquest sentit, es fa referència al seguiment que les festes majors tenen entre els joves de la comarca.
A diferència d’altres comarques de l’Àmbit del Camp de Tarragona, no es perceben dinàmiques d’oci diferenciades entre els joves de Falset i els de les poblacions més petites, donades les dimensions reduïdes de la capital de la comarca. Així, no s’identifiquen tan clarament colles de joves en funció d’unes característiques comunes –l’edat, la coincidència en el centre educatiu, el nivell educatiu, la ideologia, un interès compartit, un grau similar d’arrelament al municipi, un mateix perfil socioeconòmic–, ni es diferencien tant els grups de joves amb més tendència a anar a les discoteques dels que no hi tenen tanta tirada. Els joves participarien en general en les mateixes activitats. Seria la mateixa convivència la que comportaria la relació entre el jovent, de manera que les colles aglutinarien joves d’edats i característiques diverses.
El jovent considera que les relacions d’amistat varien amb l’edat, de manera que anirien disminuint en nombre, però guanyant en profunditat i autonomia del jove respecte a les opinions i pràctiques del grup. També s’assenyalen altres aspectes que influeixen en la seva evolució, com ara el fet d’anar a estudiar fora, que disminuiria el contacte amb els amics del poble. El fet de tenir parella provocaria, segons la gent jove, que en alguns casos un dels membres –normalment la noia, o bé el membre de menys edat, o el que se sent més desarrelat en el seu propi grup– s’integri a la colla de la parella. De totes maneres, es posa de manifest que s’intenta repartir el temps disponible entre amics i parella, que es consideren ambdós importants per als joves de la comarca.
Tot i que no es creu que la integració en un grup d’amics per part d’un jove provinent d’un altre municipi o d’una altra comarca sigui difícil, sí que s’assenyala que en les poblacions més petites i amb menys possibilitats de comunicació, els grups serien més tancats i la integració més complicada, especialment en el cas dels més joves.
47 A causa de les activitats realitzades, la necessitat de desplaçar-se i altres elements paral·lels, com ara la imatge o el consum de substàncies, l’oci es considera un aspecte al qual els joves, sobretot els de menys edat, destinen bona part dels recursos econòmics disponibles. En aquest sentit, els de més edat assenyalen l’augment dels preus que hi hauria hagut en els últims anys en el camp de l’oci, percepció que es té també d’altres serveis i del cost de la vida en general, segons afirmen els joves: “només quan sortim de casa arribarà el dia que haurem d’anar amb la targeta i pagar fins i tot per respirar l’aire del carrer o per trepitjar el terra”.
La imatge
La imatge i, en concret, la vestimenta, es considera per part dels joves com un element amb unes funcions específiques d’identitat i en la relació amb els altres. Així, s’observa que la roba utilitzada és similar entre amics i que, en alguns casos, pot arribar a afavorir que dos joves concrets es relacionin. Aquests factors comporten que la imatge sigui considerada per part dels joves de més edat com un element d’integració en el grup d’amics i com un element que facilita els estereotips. Per altra banda, es percep que, per part d’alguns joves, l’estètica es converteix en una forma de reafirmació de la personalitat.
Segons els joves de més edat, la importància que alguns donen a l’aspecte físic es relaciona amb la influència dels mitjans de comunicació, que mostrarien repetidament una determinada imatge de la joventut. Igualment, se citen altres elements que influirien en la manera de vestir de la persona jove, com ara la música que escolta o els esports que practica. Es percep que a la comarca se segueix l’estil de vestir marcat per les ciutats com Tarragona o Barcelona.
4.2 Participació
Participació i associacionisme
Tant els joves que col·laboren en les diverses activitats participatives com els que reconeixen no fer-ho coincideixen a assenyalar que és una opció poc freqüent entre la gent jove de la comarca. Tot i que el concepte participació no es defineix de manera explícita, alguns dels joves de més edat de la comarca convenen a assenyalar una distinció fonamental respecte a això, diferenciant entre les colles d’amics que organitzen activitats lúdiques exclusivament per a ells i els que les planifiquen amb l’objectiu d’obrir-les a altres cercles o a la població en un sentit ampli.
És destacable que entre els joves més participatius de la comarca no es critica l’opció d’organitzar activitats particulars, mentre que es rebutja la passivitat d’alguns joves del Priorat. De totes maneres, alguns d’ells manifesten que els joves que s’impliquen menys en les activitats que s’organitzen a la comarca no entenen el treball no remunerat i consideren que les persones que el realitzen són “massa” sacrificades. En canvi, per als joves del Priorat amb un perfil més participatiu, aquest tipus d’iniciatives es relacionen amb la manca d’oferta d’oci i la necessitat de generar-lo, i també amb l’arrelament al municipi.
Són diverses les raons que, segons la gent jove del Priorat, expliquen la baixa participació. Se citen motius de caire personal, com ara evitar el compromís i la responsabilitat que s’associa a la participació. Per altra banda, s’esmenta la situació econòmica i laboral com a impediment per a la participació, ja que part dels joves afirma no tenir temps de dedicar-s’hi a causa dels horaris laborals. En canvi, es considera que la inquietud personal, l’interès per una activitat i l’estimació pel poble són aspectes personals que explicarien l’acostament d’un jove a les activitats participatives.
48 La tendència a marxar fora del poble d’origen cap a altres ciutats, fora de la comarca o a Falset, redueix l’activitat del teixit associatiu dels pobles, mentre que la capital de la comarca es percep més activa. En canvi, s’afirma com a exemple contrari l’assistència a les festes majors dels pobles del Priorat, que es percep generalitzada entre els joves autòctons. S’esmenta, però, que la gent jove d’origen marroquí constitueix, amb freqüència, l’excepció a aquest fenomen.
Igualment, se cita la dificultat de mantenir en funcionament una entitat participativa diversos anys. En aquest sentit, es fa referència a la necessitat de comptar amb un nucli actiu i també amb el suport de col·laboradors. Es recull que normalment són els mateixos joves els que estan implicats en diverses organitzacions. Respecte a l’accés de gent nova a aquestes entitats, l’edat del jove és considerada per alguns com un aspecte d’una certa rellevància en dos sentits: alguns veuen que la implicació dels joves de menys edat és progressivament més freqüent i també, per altra banda, es percep que sobretot en pobles petits les entitats estan dirigides per persones d’una certa edat que en alguns casos serien reticents a acceptar les iniciatives dels més joves, de manera que afavoririen l’abandó d’aquests.
Interlocució amb l’Administració lligada a la participació
Per part dels joves del Priorat amb un perfil més participatiu, l’actitud de les administracions –sobretot dels ajuntaments– referida a la promoció i el suport de les activitats participatives no sembla valorar-se positivament. Aquesta afirmació es basa en els múltiples requeriments per organitzar activitats o per formalitzar les entitats. En aquest sentit, es percep un rebuig a la burocràcia i en alguns casos, al fet d’haver de presentar documentació personal. Per contra, sembla que per als joves és prioritari mantenir el ritme d’activitats per sobre de la situació formal del grup. A banda d’aquest aspecte, que és àmpliament compartit, es critica el baix o nul nombre de subvencions rebudes i s’afegeix com a motiu la manca de voluntat política per promocionar aquestes iniciatives.
4.3 Cohesió social i equilibri territorial
Convivència
Pel que fa a l’estabilitat de la residència a la comarca, la taula 4.14 permet observar que al Priorat la majoria de la població porta més de 20 anys residint al mateix municipi. Aquesta situació es repeteix també en el cas de la gent jove –en les franges de 20 a 29 anys–, tot i que amb un percentatge (a l’entorn del 60-65%) inferior al de les edats posteriors (entre un 70 i un 85%). Per contra, entre la gent jove és més freqüent portar menys de dos anys de residència al municipi que entre la resta de la població.
El percentatge de joves que porta menys de dos anys residint al municipi és superior al del conjunt de l’àmbit territorial i Catalunya, tret de la franja d’edat entre 25 i 29 anys, alhora que és superior el percentatge de joves que hi han residit durant més de 20 anys.
49 Temps de residència al municipi per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
0-2 anys Valors 24 61 92 104 261 65 881 % 6,3 10,7 13,9 17,1 7,7 2,5 9,6
3-5 anys Valors 17 30 51 40 174 73 561 % 4,5 5,2 7,7 6,6 5,1 2,8 6,1
6-10 anys Valors 20 21 32 56 213 86 705 % 5,2 3,7 4,8 9,2 6,3 3,3 7,7
11-20 anys Valors 321 101 31 40 327 100 1.167 % 84,0 17,7 4,7 6,6 9,7 3,9 12,7
Més de Valors 0 359 456 367 2.409 2.249 5.840 20 anys % 0,0 62,8 68,9 60,5 71,2 87,4 63,8
Total Valors 382 572 662 607 3.384 2.573 9.154 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La taula 4.15 mostra que, com s’ha comentat a l’apartat 3, Falset agrupa un 27% dels habitants de la comarca. Aquest fet és encara més evident entre els joves de 25 a 29 anys (30,2%). Així i tot, és destacable que en els municipis de menys de 500 habitants viuen més joves que a les poblacions més grans (un 51,4% de la població general de la comarca), amb una màxima representació entre els 20 i 24 anys (52,4%). Aquest percentatge de joves que habita en municipis de menys de 500 habitants al Priorat és molt superior al percentatge del conjunt del Camp de Tarragona, amb un màxim del 2,6%, i encara major amb relació al conjunt de Catalunya, amb un 1,1%.
Grandària del municipi per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.15 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Fins a Valors 186 300 304 298 1.758 1.437 4.731 500 hab. % 48,3 52,4 45,9 49,1 51,9 55,1 51,4
501-2.000 Valors 79 109 158 130 712 612 1.994 hab. % 20,5 19,0 23,9 21,4 21,0 23,5 21,7
2.001-5.000 Valors 120 164 200 179 917 557 2.471 hab. % 31,2 28,6 30,2 29,5 27,1 21,4 26,9
Total Valors 385 573 662 607 3.387 2.606 9.196 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
50 La població jove del Priorat nascuda a Catalunya representava l’any 2004 un percentatge superior al del conjunt de l’Àmbit del Camp de Tarragona (87,9% i 77%, respectivament), mentre que la nascuda a la resta de l’Estat espanyol (un 2%) i fora d’aquest era inferior. Concretament, els joves d’entre 15 i 29 anys nascuts fora de l’Estat espanyol representen un 10% a la comarca, un 14,9% a l’àmbit territorial i un 16,2% a Catalunya. D’aquesta manera, s’observa que, en comparació del conjunt de Catalunya, la situació es repeteix, tot i que en el cas de la població nascuda a la resta de l’Estat espanyol la distància és menys considerable, mentre que en el cas de la població nascuda fora de l’Estat la diferència és més marcada.
Si es compara amb l’any 2001, s’observa que la tendència era similar, ja que el percentatge de població jove nascuda a Catalunya era superior a la comarca respecte al conjunt de l’àmbit territorial i, amb menys distància, també superior a Catalunya. Les taxes de població jove nascuda a la resta de l’Estat espanyol i fora de l’Estat eren inferiors a les del Camp de Tarragona, i també a les taxes de Catalunya, amb menys distància. Aquesta dinàmica es manté també l’any 1996, tot i que cal tenir en compte que en els tres casos (Priorat, Camp de Tarragona i Catalunya) la proporció de població nascuda fora de l’Estat espanyol era considerablement inferior.
Així doncs, la població jove de Catalunya nascuda fora de l’Estat espanyol significava a l’entorn del 2,8% l’any 1996, el 8,3% l’any 2001 i el 16,2% el 2004. Al Priorat les dades assenyalen un 1,8% l’any 1996, un 4,4% l’any 2001 i un 10% el 2004. S’observa, doncs, que en ambdós territoris es presenta la mateixa tendència de creixement, tot i que a la comarca presenta sempre percentatges inferiors.
Lloc de naixement de la població jove de 15 a 29 anys. Comarca, 2004 (en valors absoluts i en percentatge).
Lloc de naixement 4.16 Resta de l’Estat Fora de l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
Priorat Valors 1.420 33 162 1.615 % 87,9 2,0 10,0 100
Font: Padró continu de població. Institut d'Estadística de Catalunya.
Lloc de naixement per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.17 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Catalunya Valors 367 538 606 541 2.823 2.261 8.062 % 95,3 93,9 91,5 89,1 83,3 86,8 87,7
Resta de l’Estat Valors 31120 24 452 326 842 espanyol % 0,8 1,9 3,0 4,0 13,3 12,5 9,2
Fora de l’Estat Valors 15 24 36 42 112 19 292 espanyol % 3,9 4,2 5,4 6,9 3,3 0,7 3,2
Total Valors 385 573 662 607 3.387 2.606 9.196 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
51 Lloc de naixement per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.18 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Catalunya Valors 503 589 540 569 2.707 2.334 8.186 % 96,5 96,7 94,7 92,4 83,2 87,5 88,9
Resta de l’Estat Valors 91216 34 489 314 887 espanyol % 1,7 2,0 2,8 5,5 15,0 11,8 9,6
Fora de l’Estat Valors 981413 59 18 139 espanyol % 1,7 1,3 2,5 2,1 1,8 0,7 1,5
Total Valors 521 609 570 616 3.255 2.666 9.212 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Immigració a la comarca
Tot i que el percentatge de joves nascuts fora de l’Estat espanyol (un 10% de la població de 15 a 29 anys l’any 2004) és inferior al del conjunt del Camp de Tarragona i Catalunya, els joves del Priorat coincideixen a considerar la immigració com un fenomen estès a la comarca, en part per l’increment d’aquest col·lectiu. S’observa que entre els joves s’identifica principalment la immigració amb el col·lectiu marroquí.
La percepció dels joves coincideix amb les dades estadístiques, que reflecteixen que, entre els estrangers, la comunitat més nombrosa és la marroquina, amb un 1% de la població, seguida de la del Regne Unit, que representa un 0,3%. Mentre que la comunitat marroquina presenta un percentatge inferior al de l’Àmbit del Camp de Tarragona i al de Catalunya, cal destacar la presència del col·lectiu del Regne Unit, que, sent el segon grup d’immigrants més nombrós, constitueix una peculiaritat de la comarca.
És destacable que el percentatge de persones nouvingudes és inferior al de l’àmbit territorial i respecte al conjunt de Catalunya.
52 Població segons país d'origen. Comarca, 2001.
4.19 Freqüència Percentatge
Estat espanyol 8.956 97,4
Marroc 94 1,0
Regne Unit 24 0,3
Equador 19 0,2
Romania 15 0,2
França 14 0,2
Alemanya 13 0,1
Lituània 10 0,1
Xile 7 0,1
Països Baixos 5 0,1
Suïssa 5 0,1
Bèlgica 3 0,0
Argentina 3 0,0
Bulgària 2 0,0
Rússia 2 0,0
Altres 24 0,3
Total 9.196 100
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
Les dades de la taula 4.20 mostren que les edats incloses dins de l’etapa de la joventut són aquelles en què, en conjunt, hi ha el percentatge més elevat de persones immigrades. Així i tot, en el cas de les comunitats africana (majoritàriament marroquina), d’Europa de l’Est (principalment de Romania) i d’Amèrica del Sud, s’observa que la franja dels 30 als 34 anys és la que inclou un percentatge més elevat. En canvi, la immigració provinent de la resta de la Unió Europea (majoritàriament del Regne Unit) presenta el valor més elevat a la franja dels 25 als 29 anys (1,1%).
53 Continent d'origen per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.20 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Estat Valors 374 549 624 568 3.306 2.596 8.956 espanyol % 97,1 95,8 94,3 93,6 97,6 99,6 97,4
Resta UE Valors 1473301061 % 0,3 0,7 1,1 0,5 0,9 0,4 0,7
Resta Valors 368711038 d'Europa % 0,8 1,0 1,2 1,2 0,3 0,0 0,4
Àfrica Valors 791218 24 0 97 % 1,8 1,6 1,8 3,0 0,7 0,0 1,1
Centre i Nord Valors 0010406 Amèrica % 0,0 0,0 0,2 0,0 0,1 0,0 0,1
Amèrica Valors 04911 12 0 36 del Sud % 0,0 0,7 1,4 1,8 0,4 0,0 0,4
Àsia i Valors 0110002 Oceania % 0,0 0,2 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0
Total Valors 385 573 662 607 3.387 2.606 9.196 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
En el conjunt de l’Àmbit del Camp de Tarragona, s’observa que la franja dels 25 als 29 anys és la que compta amb el percentatge més elevat de joves d’aquestes comunitats –amb l’excepció de la d’Europa de l’Est–, fet que es dóna també en el conjunt de Catalunya. Cal ressaltar, a més, que en nombres absoluts la població immigrant a la comarca és força baixa, la qual cosa provoca que les petites variacions quant a nombre esdevinguin més significatives en convertir-ho en percentatge.
A la taula A.14 s’observa que entre les persones de 15 a 29 anys que provenen d’altres països, hi ha més nois que noies quant a població absoluta. Per exemple a la franja dels 20 als 24 anys, els nois representen el 2% de la població provinent de l’Àfrica, mentre que les noies representen l’1,1%. Així i tot, aquesta tendència s’inverteix en cada franja d’edat en el cas de la comunitat sud-americana. En el conjunt del Camp de Tarragona i de Catalunya, es repeteix aquesta tendència, ja que els nois immigrants són més nombrosos que les noies, excepte en el cas dels provinents d’Amèrica del Sud.
Els llocs de residència dels immigrants
La taula A.20 de l’annex reflecteix que, majoritàriament, es tracta d’una immigració recent a la comarca, ja que en gairebé tots els col·lectius el més freqüent és portar menys de dos anys al municipi del Priorat. D’entre els diferents col·lectius, aquest fet és més accentuat entre els sud-americans que entre els africans. Per exemple, en la franja dels 20 als 24 anys, el 75% dels provinents de Sud-Amèrica hi porta menys de dos anys, mentre que en el cas dels originaris de l’Àfrica, el percentatge corresponent és del 66,7%.
54 Les dades (vegeu la taula A.15 de l’annex) mostren que els joves d’origen estranger resideixen amb més freqüència que els autòctons a Falset o a altres poblacions d’entre 501 i 2.000 habitants. Aquest fet es dóna de manera més accentuada en el cas de les comunitats africana i sud-americana, que, de manera sistemàtica, mostren percentatges més elevats en aquest sentit. En canvi, els que vénen de la Unió Europea resideixen més freqüentment que les altres comunitats d’immigrants en les poblacions més petites de la comarca. Aquest fet es dóna també en el conjunt de l’Àmbit del Camp de Tarragona i en el de Catalunya.
Relació amb la població autòctona
Entre els joves autòctons de la comarca, es percep majoritàriament que el contacte entre ells i els joves immigrants és escàs, i es posa com a exemple que les colles d’amics acostumen a estar formades per joves de les mateixes comunitats.
És remarcable que normalment, i amb l’excepció d’alguns grups de joves amb un nivell de formació superior, es responsabilitza el col·lectiu immigrant (implícitament el marroquí) d’aquesta situació, i se citen alguns aspectes sobre els quals es fonamentaria. Entre aquests es fa esment, de la poca voluntat que posarien els joves immigrants a atansar-se als autòctons.
Tot i fer aquesta consideració, la diferència entre cultures (en referència a la marroquina i a la catalana) s’interpreta com un element clau per explicar la distància entre els joves. De nou, però, s’argumenta que els joves d’aquest col·lectiu són “intransigents” amb les seves tradicions i es fa referència a l’estil de vida de les dones marroquines, que es considera dependent de l’home, amb molt poc contacte amb la resta de persones i, per tant, amb una escassa o nul·la visibilitat social.
Es comenta també la manera de vestir d’aquestes, que, segons una gran part de la gent jove autòctona, és un aspecte diferencial important entre les cultures i al qual presten una atenció especial. Les joves marroquines, però, no semblen donar tanta importància a la manera de vestir, ja que, segons afirmen, hi hauria llibertat per escollir i es viuria amb normalitat.
D’aquesta manera, alguns vincularien el concepte d’integració o, més concretament, una millor percepció dels joves immigrants a algun tret del model assimilacionista, ja que consideren que l’adopció de comportaments occidentals, com ara la manera de vestir, facilitarien una relació d’igualtat entre els joves autòctons i els procedents dels diversos països, alhora que n’afavoriria el contacte. Segons alguns joves, aquest i altres aspectes, com ara la utilització del català, dependria en bona part del nivell de religiositat de la família, d’altres aspectes relacionats amb l’entorn en què visqui a Catalunya i de la seva comunitat d’origen. Per exemple, la població sud-americana és vista com a més accessible i participativa en la vida dels pobles, i la marroquina, com la més distant.
Per altra banda, una edat d’arribada inferior i sobretot l’assistència a centres educatius catalans es percep com un aspecte afavoridor de la relació entre joves. De fet, molts joves autòctons afirmen tenir amics d’altres països. De totes maneres, altres sectors de joves consideren que l’assistència a un centre educatiu no té per què ser garantia d’una bona relació entre els joves, en part a causa de l’estructura de l’ESO, que en alguns casos separaria els alumnes segons el ritme de seguiment de les classes.
55 Les dimensions del municipi i, sobretot, el volum de persones immigrants que hi resideixen es revela també com un element important de la relació del jove amb els altres: es percep que un nombre elevat de joves immigrants dificulta el contacte, ja que es formarien grups d’amics de la mateixa comunitat que tindrien una escassa o nul·la relació amb els autòctons. Així, es considera que en els pobles més petits, on hi ha menys volum de persones immigrants, el contacte és més fàcil, tant dins com fora de l’escola, mentre que a Valls seria més dificultós.
Ús del català
Segons els joves del Priorat, la llengua principal a la comarca és el català. Aquesta percepció queda reflectida a la taula 4.21, en la qual es pot observar que la gran majoria de joves del Priorat domina la llengua (un 97,1% a la franja dels 15 als 19 anys). En canvi, el percentatge de persones que no entenen el català, en línies generals, disminueix a mesura que augmenta l’edat –entre els majors de 65 anys és del 0,8%–, però el percentatge de població d’aquesta edat que el dominar és del 50,4%. Entre els joves, la franja dels 25 als 29 anys és la que presenta la freqüència d’incomprensió més elevada (2,3%), fenomen que coincideix amb la màxima incidència de joves immigrants.
A l’Àmbit del Camp de Tarragona es repeteix la tendència general de la comarca, tot i que amb nivells més baixos de coneixement del català. Així, es donen percentatges superiors entre els joves que no entenen la llengua (4,6% com a màxim) i inferiors entre aquells que la dominen (86,9% com a màxim). La tendència es repeteix en el conjunt de Catalunya, territori respecte al qual els joves del Priorat presenten nivells de coneixement superiors.
Coneixement del català per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.21 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
No l'entén Valors 181518 44 22 117 % 0,3 1,4 2,3 3,0 1,3 0,8 1,3
L'entén Valors 41214 22 140 216 515 % 1,0 2,1 2,1 3,6 4,1 8,3 5,7
L'entén i el Valors 0243191150 sap llegir % 0,0 0,3 0,6 0,5 0,6 0,4 0,6
El sap parlar Valors 0121 65 101 253 % 0,0 0,2 0,3 0,2 1,9 3,9 2,8
El sap parlar Valors 682641 844 943 1.954 i llegir % 1,6 1,4 3,9 6,8 24,9 36,2 21,6
El sap parlar, Valors 374 542 601 522 2.275 1.313 6.172 llegir i escriure % 97,1 94,6 90,8 86,0 67,2 50,4 68,1
Total Valors 385 573 662 607 3.387 2.606 9.061 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
56 Amb relació a les dades de l’any 1996, s’observa que a la comarca ha augmentat el percentatge de joves (de totes les franges) que no entenen el català, mentre que el percentatge de joves que domina la llengua ha disminuït, amb l’excepció de la franja de 25 a 29 anys, en què es passa del 87,5% de l’any 1996 al 90,8% del 2001. Aquesta tendència es repeteix a l’àmbit territorial i al conjunt de Catalunya.
Coneixement del català per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.22 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
No l'entén Valors 0021142140 % 0,0 0,0 0,4 0,2 0,4 0,8 0,4
L'entén Valors 0494 144 152 358 % 0,0 0,7 1,6 0,6 4,4 5,7 3,9
L'entén i el Valors 1221301355 sap llegir % 0,2 0,3 0,4 0,2 0,9 0,5 0,6
El sap parlar Valors 87818 150 278 598 % 1,5 1,1 1,4 2,9 4,6 10,4 6,5
El sap parlar Valors 41850105 1.342 1.352 3.000 i llegir % 0,8 3,0 8,8 17,0 41,2 50,7 32,6
El sap parlar, Valors 508 578 499 487 1.575 850 5.042 llegir i escriure % 97,5 94,9 87,5 79,1 48,4 31,9 54,7
Total Valors 521 609 570 616 3.255 2.666 9.212 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Tot i aquesta realitat, els joves consideren que per a una part de la població és difícil comprendre el català o utilitzar-lo. Es mencionen alguns motius relacionats amb l’edat de la persona i l’origen o el temps de residència a la comarca per explicar aquest fet. En concret, es considera que per a les persones de més edat provinents de la resta de l’Estat o altres països acostuma a ser complicat utilitzar el català. De totes maneres, el fet d’haver residit durant un llarg període de temps a la comarca es considera un factor facilitador de l’aprenentatge i per a alguns joves constitueix un motiu suficient per dirigir-se en català a aquestes persones.
Així i tot, es convé a assenyalar que tant entre els catalanoparlants com entre els que habitualment utilitzen el castellà és freqüent canviar de llengua en funció de la que parli l’interlocutor. De totes maneres, per part dels joves de la comarca, l’ús del català és ben considerat, i s’entén com un signe d’integració, tant entre els originaris de la resta de l’Estat com entre els que provenen d’altres països. Amb tot, es considera que entre aquests últims no és habitual la utilització d’aquesta llengua.
Alguns joves originaris de la comarca argumenten aquesta situació a partir de la necessitat real d’utilitzar el català que tenen les persones originàries d’altres països per viure a la comarca. En general es percep que entre els autòctons és habitual dirigir-s’hi d’entrada en castellà, fet que alguns veuen com un element dificultador de l’aprenentatge. Aquest fet és percebut també per part dels joves immigrants, que manifesten haver de demanar que se’ls dirigeixin en català en algunes ocasions.
57 S’esmenten també serveis d’aprenentatge de la llengua, com ara els cursos de català. Segons perceben bona part dels joves autòctons, aquests són seguits per persones d’origen magribí, més que per persones procedents de la resta de l’Estat.
A banda d’aquests elements, se cita la voluntat personal d’aprendre el català com un aspecte clau pel que fa al seu aprenentatge i ús.
Entorn social i família
La relació amb la família d’origen
Els joves valoren positivament el fet de comptar amb el suport permanent de la família, de qui esperen un suport incondicional. Reconeixen que la relació amb els pares varia al llarg del temps, i és entre els de major edat que es reconeix una millora i una relació més basada en la confiança que en el control.
No obstant això, molts joves d’edats més elevades afirmen veure una situació diferenciada en la relació entre els més joves (principalment menors d’edat) i els seus pares. Parlen de les dificultats que es donen en aquestes relacions, en què consideren que falta comunicació i coneixement de la realitat diària dels fills per part dels pares. Aquesta situació es vincula en molts casos als nous entorns familiars i a la dificultat de poder compatibilitzar horaris laborals. Així i tot, també es percep una diferència en l’actitud dels pares, que prefereixen la comoditat i sovint no mostren prou interès per millorar els canals de relació amb els fills. Alguns joves critiquen aquesta situació, ja que consideren que es perd part del rol dels pares com a models o transmissors de valors, funcions que no es poden suplir a través del sistema educatiu, tot i que alguns progenitors ho esperen. Per aquest motiu, alguns afirmen que moltes relacions es caracteritzen per una excessiva complaença per part dels pares i manca de respecte dels seus fills.
Els més joves, els menors de 18 anys, també valoren positivament la relació amb els progenitors. La defineixen lligant-la amb la negociació i la flexibilitat en els aspectes en què es mostren en major mesura interessos contraposats, per als quals consideren que tant els fills com els pares “tenen paciència” amb l’altra part. Destaquen principalment els conflictes a l’hora d’establir límits d’horaris o comportaments lligats a l’oci. En aquestes edats matisen principalment la voluntat de buscar mecanismes per sentir-se’n menys dependents. Per exemple, tot i que són conscients del suport econòmic que reben, molts cerquen la manera d’autofinançar-se alguns capricis per tal de cobrir aquesta necessitat d’autonomia relativa.
La creació de la família pròpia
Els joves de major edat fan referència a la formació de la família pròpia com un dels objectius vitals. Destaquen que el valor o la importància que se li atorga depèn molt de les prioritats i els objectius de cada jove, ja que veuen que abans dels 30 anys molts acaben fent balanç sobre prioritzar la vida personal o la trajectòria educativa i laboral durant aquests anys. S’assenyala també que entre les noies és més evident aquesta priorització de la vida familiar (s’explicita) i que entre els joves d’ambdós sexes amb estudis superiors es fa més referència a la carrera acadèmica i professional.
58 Els joves parlen d’una sèrie d’elements que influeixen negativament en la creació d’una família pròpia. Per una banda, alguns joves parlen de la poca predisposició a renunciar a un determinat ritme de vida i d’oci, ja que veuen inviable compatibilitzar determinades formes de viure amb l’opció de tenir fills. Aquesta afirmació té també un vessant econòmic, al qual els joves ja es refereixen en el moment d’emancipar-se de la família. D’altra banda, es considera també que la trajectòria educativa, les dificultats per aconseguir una estabilitat econòmica –o la necessitat d’una trajectòria laboral abans d’assolir aquesta condició– i la dificultat per accedir a un habitatge endarrereixen el moment de formar aquesta família.
En canvi, el fet de tenir una parella estable fa variar les prioritats dels joves favorablement a la creació de la pròpia família.
No obstant això, independentment de la proximitat amb què es vegi aquest moment, alguns dels joves fan el plantejament a llarg termini. Molts, encara que ho vegin com una situació llunyana, sí que donen valor al fet de tenir una família pròpia com a element que aporti significat a la vida; gairebé es veu com a indispensable en un futur.
Mobilitat
Desplaçament lligat a l’educació o el treball
El desplaçament és vist com a necessari per diverses raons, entre les quals destaquen els motius educatius i laborals. Així, els joves de més edat manifesten que desplaçar-se per motius laborals és encara més freqüent en el cas de tenir una feina especialitzada, ja que en molts casos cal marxar a ciutats de fora de la comarca.
En el cas dels joves residents en pobles petits que assisteixen a l’institut o entre aquells que cursen estudis universitaris, el desplaçament també és freqüent. Per aquests últims, la necessitat de desplaçar-se, juntament amb la manca de transports públics, fa que molts joves hagin de traslladar-se a viure als municipis on estudien, majoritàriament Reus, Tarragona o Barcelona.
Pel que fa als joves d’una edat més avançada i que resideixen en poblacions petites, esmenten que per accedir a altres tipus de formació no reglada, com l’anglès o la informàtica, es fa necessari el desplaçament a la capital de la comarca.
Aquestes situacions fan que, segons els joves del Priorat, el desplaçament sigui vist com un element inherent a viure a la comarca.
L’apreciació dels joves es veu confirmada amb les dades de la taula 4.23, que reflecteixen que entre els joves és majoritari treballar o estudiar en un municipi diferent del de residència. Cal destacar que la franja en què menys es treballa o s’estudia en un altre municipi és la dels 25 als 29 anys, en què, així i tot, es dóna en un 53,6% dels casos. Considerant el conjunt de l’Àmbit del Camp de Tarragona i de Catalunya, les dades mostren que es produeix la tendència inversa, de manera que és més freqüent treballar o estudiar al municipi de residència. A l’àmbit territorial i a Catalunya, la franja dels 15 als 19 anys és la que presenta un percentatge més elevat en aquest sentit –en el 61,1% dels casos, en el cas del Camp de Tarragona, en el 60,8% a Catalunya i en el 28,9% del casos al Priorat.
59 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.23 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Domicili Valors 071714 168 10 216 propi % 0,0 1,4 3,1 2,7 7,1 18,2 5,1
Varis Valors 242833 136 6 209 municipis % 0,7 0,8 5,1 6,4 5,7 10,9 4,9
Municipi de Valors 81 124 204 221 1.301 33 1.964 residència % 28,9 25,5 37,0 43,0 54,8 60,0 46,1
Un altre Valors 196 346 296 245 765 5 1.853 municipi % 70,0 71,2 53,6 47,7 32,3 9,1 43,5
Un altre país Valors 15712117 % 0,4 1,0 1,3 0,2 0,1 1,8 0,4
Total Valors 280 486 552 514 2.372 55 4.259 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Si comparem aquestes dades amb les dimensions del municipi de residència, s’observa que entre els joves residents a les poblacions de menys de 500 habitants del Priorat, amb l’excepció de la franja d’entre 15 i 19 anys, és més habitual treballar o estudiar en un municipi diferent del de residència. El fet de treballar o estudiar al municipi de residència difereix, però, en funció de l’edat. Així, és més habitual entre els joves de 20 a 24 anys residents a les poblacions d’entre 500 i 2.000 habitants que entre els de la mateixa edat, però que viuen a Falset, al contrari del que succeeix entre els joves de 25 a 29 anys. Respecte a l’Àmbit del Camp de Tarragona i a Catalunya, el percentatge de joves que treballen al municipi de residència augmenta alhora que ho fan les dimensions del municipi (vegeu la taula A.17 de l’annex).
60 Nombre de viatges diaris (per treball i estudis) per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.24 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Cap Valors 101 209 138 88 196 3 735 % 36,3 44,0 27,2 18,8 9,5 7,7 19,2
Un Valors 97 144 179 194 749 11 1.374 % 34,9 30,3 35,3 41,5 36,2 28,2 35,8
Dos o més Valors 80 122 190 185 1.123 25 1.725 % 28,8 25,7 37,5 39,6 54,3 64,1 45,0
Total Valors 278 475 507 467 2.068 39 3.834 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Desplaçament lligat a l’oci
El desplaçament per motius d’oci és comú a totes les comarques de l’Àmbit del Camp de Tarragona, encara que cadascuna presenta particularitats relacionades amb la pròpia oferta i amb la situació geogràfica.
En el cas del Priorat, a causa de la poca oferta que els joves perceben a la comarca, a més de dirigir-se a poblacions de la costa, com ara Tarragona o Salou, es desplacen fora de l’àmbit territorial, concretament a Lleida, a Barcelona o a municipis del País Valencià. Tenint en compte, doncs, la necessitat de desplaçar-se també per motius d’oci, es fa esment de la complicada situació en què es troben els joves menors de 18 anys o aquells que prefereixen no conduir a les nits de festa.
Mitjans de desplaçament
Els joves de la comarca perceben que el mitjà de transport prioritari és el cotxe particular. Aquest fet es relaciona amb la freqüència (o en alguns casos existència) dels transports públics, principalment l’autobús, que es percep com a clarament insuficient, tant a nivell intracomarcal com cap a altres municipis de fora la comarca.
Aquesta realitat fa palesa la situació en què es troben els joves que no disposen de vehicle o que tenen menys de 18 anys, els quals utilitzarien la moto o buscarien formes alternatives, com ara compartir viatge amb joves de més edat.
Així, la taula 4.25 reflecteix que, excepte entre els joves de 15 a 19 anys –que utilitzen el transport públic amb una freqüència del 53,1%–, és més habitual desplaçar-se amb vehicle privat, sobretot a la franja dels 25 als 29 anys. El vehicle privat és la forma més habitual de desplaçament també a l’àmbit territorial en totes les franges d’edat, i a Catalunya. Així i tot, en el conjunt del país (com a la comarca), entre els joves de 15 a 19 anys el transport públic és més utilitzat que el privat.
61 Mitjà de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.25 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Vehicle Valors 59 165 246 248 1.140 19 1.877 privat % 33,3 62,0 66,7 65,4 60,9 52,8 60,6
Transport Valors 94 21 7 7 16 1 146 públic % 53,1 7,9 1,9 1,8 0,9 2,8 4,7
Caminant Valors 24 80 116 124 716 16 1.076 i altres % 13,6 30,1 31,4 32,7 38,2 44,4 34,7
Total Valors 177 266 369 379 1.872 36 3.099 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Prenent en consideració el mitjà de desplaçament més utilitzat segons les dimensions de la població, a la taula A.18 de l’annex s’observa que el transport públic s’utilitza amb més freqüència a Falset que a la resta de poblacions, amb l’excepció de la franja dels 25 als 29 anys. En canvi, el transport privat és més utilitzat en les poblacions de menys de 500 habitants que a la resta, amb l’excepció de la franja de 15 a 19 anys. Per exemple, l’ús del transport privat entre els joves de 20 a 24 anys residents a poblacions de menys de 500 habitants és del 69,9%, mentre que entre els residents a poblacions de 501 a 2.000, és del 55,6%.
En comparació del conjunt de l’Àmbit del Camp de Tarragona, s’observa que el transport públic és més utilitzat a les poblacions més grans, excepte entre els joves de 15 a 19 anys, mentre que el vehicle privat presenta percentatges d’utilització superiors a les poblacions d’entre 501 i 2.000 habitants. En línies generals, a Catalunya es repeteixen aquestes tendències.
62 Temps de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.26 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Menys Valors 65 88 158 154 886 15 1.366 10 min. % 36,7 33,1 42,8 40,6 47,3 41,7 44,1
10-20 min. Valors 44 74 86 93 463 14 774 % 24,9 27,8 23,3 24,5 24,7 38,9 25,0
21-30 min. Valors 22 36 51 55 280 3 447 % 12,4 13,5 13,8 14,5 15,0 8,3 14,4
31-45 min. Valors 28 40 44 50 149 3 314 % 15,8 15,0 11,9 13,2 8,0 8,3 10,1
46-60 min. Valors 14 19 16 12 58 0 119 % 7,9 7,1 4,3 3,2 3,1 0,0 3,8
Més d'una Valors 491415 36 1 79 hora % 2,3 3,4 3,8 4,0 1,9 2,8 2,5
Total Valors 177 266 369 379 1.872 36 3.099 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Pel que fa al temps de desplaçament utilitzat, la taula 4.26 mostra que en totes les franges d’edat entre els joves del Priorat és més habitual desplaçar-se en menys de 10 minuts, sobretot a la franja dels 25 als 29 anys (42,8%). Així i tot, s’observa que entre els joves dels 15 als 24 anys és més habitual que en les edats següents desplaçar-se entre 30 i 60 minuts. En el cas de l’àmbit territorial, és més freqüent emprar en el desplaçament entre 10 i 20 minuts, fet que es dóna en un interval d’entre un 39,3% i un 40,6% de les ocasions segons la franja d’edat. Aquest fet es repeteix en el conjunt de Catalunya, si bé amb unes freqüències inferiors.
En comparar el temps de desplaçament amb les dimensions del municipi, es posa de manifest que les durades més llargues, d’entre 46 minuts i més d’una hora, es donen en totes les edats entre els joves residents a les poblacions més petites de la comarca, a la inversa del que succeeix amb els desplaçaments de menys de 10 minuts, que són menys habituals en les poblacions inferiors a 500 habitants. Per altra banda, s’observa que, en línies generals, el desplaçament de menys de 10 minuts es dóna amb menys freqüència a les poblacions de fins a 500 habitants, tant al Camp de Tarragona com a Catalunya (vegeu la taula A.19).
Mobilitat lligada a canvis de residència
El Priorat presenta un saldo de migracions juvenils per canvi de residència proper a zero, és a dir, que tot i que el nombre de joves que vénen a viure a la comarca és lleugerament superior al dels que en marxen, la diferència és molt reduïda (33 noves residències). A més, l’increment es dóna de manera similar en les diferents edats, mentre que en altres comarques hi ha major flux i, en especial arribades, entre els joves de 25 i 29 anys.
63 La taula 4.27 també reflecteix les comarques de les quals provenen els joves que fixen la seva nova residència al Priorat. És especialment significatiu que, a diferència del que succeeix en altres zones, a la comarca és molt reduït el pes que tenen les migracions intracomarcals –joves que ja vivien al Priorat i que canvien de residència, però sense marxar de la comarca. En la majoria de comarques aquests són els canvis de residència més freqüents, mentre que al Priorat representen menys del 10% dels moviments en els dos sentits. La majoria de joves que estableixen la seva residència al Priorat provenen del Barcelonès, del Baix Camp o de la resta de l’Estat espanyol. Els joves de la comarca, però, marxen en major mesura al Baix Camp (amb un significatiu 36,6%), seguit, a força distància, dels que van al Barcelonès.
La situació del 2003 es diferencia en alguns aspectes de la que es donava vuits anys abans, el 1995. El canvi més significatiu és que en aquell any tenien major pes les migracions dins de la comarca. La resta de zones d’on procedien i a les quals anaven els joves són similars els dos anys, encara que amb lleugeres variacions. Per exemple, el 1995 no tenien tant pes els joves de la comarca que marxaven al Baix Camp. El nombre de migracions ha augmentat entre aquests dos anys, encara que no de manera tan accentuada com en altres comarques, i en ambdós casos presenta un saldo net reduït.
64 Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys. Comarca, 2003 (en valors absoluts i en percentatge). Percentage de persones migrants per canvi de residència segons l'edat i saldo net intercomarcal
Procedència Priorat Destí Priorat 4.27 Comarca de destí Comarca de procedència Saldo intercomarcal 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total Alt Camp – 3,3 4,9 3,7 – – – – 0 -1 -2 -3 Alt Empordà ––––––––0000 Alt Penedès ––––––––0000 Alt Urgell – – – – – – 1,9 0,9 0 0 1 1 Alta Ribagorça ––––––––0000 Anoia ––––––––0000 Bages – – – – – 2,6 – 0,9 0 1 0 1 Baix Camp 36,4 33,3 39,0 36,6 16,7 23,1 19,2 20,0 0 -1 -6 -7 Baix Ebre – – – – – 2,6 – 0,9 0 1 0 1 Baix Empordà – 6,7 – 2,4 – – – – 0 -2 0 -2 Baix Llobregat – 10,0 2,4 4,9 12,5 5,1 5,8 7,0 3 -1 2 4 Baix Penedès ––––––––0000 Barcelonès 9,1 16,7 12,2 13,4 29,2 30,8 17,3 24,3 6 7 4 17 Berguedà ––––––––0000 Cerdanya ––––––––0000 Conca de Barberà ––––––––0000 Garraf ––––––––0000 Garrigues ––––––––0000 Garrotxa ––––––––0000 Gironès ––––––––0000 Maresme ––––––––0000 Montsià ––––––––0000 Noguera ––––––––0000 Osona ––––––––0000 Pallars Jussà ––––––––0000 Pallars Sobirà – – – – – – 3,8 1,7 0 0 2 2 Pla d'Urgell ––––––––0000 Pla de l'Estany ––––––––0000 Priorat 18,2 3,3 12,2 9,8 8,3 2,6 9,6 7,0 0 0 0 0 Ribera d'Ebre 9,1 3,3 7,3 6,1 4,2 7,7 5,8 6,1 0 2 0 2 Ripollès ––––––––0000 Segarra ––––––––0000 Segrià – 6,7 2,4 3,7 4,2 – – 0,9 1 -2 -1 -2 Selva – – – – – – 1,9 0,9 0 0 1 1 Solsonès ––––––––0000 Tarragonès 9,1 3,3 9,8 7,3 8,3 12,8 5,8 8,7 1 4 -1 4 Terra Alta – 3,3 – 1,2 – – 1,9 0,9 0 -1 1 0 Urgell ––––––––0000 Val d'Aran ––––––––0000 Vallès Occidental – 3,3 2,4 2,4 – – 1,9 0,9 0 -1 0 -1 Vallès Oriental – – 2,4 1,2 – 2,6 3,8 2,6 0 1 1 2 Resta de l’Estat 18,2 6,7 4,9 7,3 16,7 10,3 21,2 16,5 2 2 9 13 espanyol Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 (13) (9) (11) (33) (11) (30) (41) (82) (24) (39) (52) (115) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
65 Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys. Comarca, 1995 (en valors absoluts i en percentatge). Percentage de persones migrants per canvi de residència segons l'edat i saldo net intercomarcal
Procedència Priorat Destí Priorat 4.28 Comarca de destí Comarca de procedència Saldo intercomarcal 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total Alt Camp – – 4,2 1,7 – – – – 0 0 -1 -1 Alt Empordà ––––––––0000 Alt Penedès – – – – – 5,6 – 1,5 0 1 0 1 Alt Urgell ––––––––0000 Alta Ribagorça ––––––––0000 Anoia ––––––––0000 Bages ––––––––0000 Baix Camp 23,1 30,4 4,2 18,3 8,3 22,2 16,7 16,7 -2 -3 5 0 Baix Ebre – – 4,2 1,7 – – – – 0 0 -1 -1 Baix Empordà ––––––––0000 Baix Llobregat 15,4 8,7 8,3 10,0 16,7 – 2,8 4,5 0 -2 -1 -3 Baix Penedès 15,4 – – 3,3 – – – – -2 0 0 -2 Barcelonès 15,4 4,3 16,7 11,7 41,7 27,8 25,0 28,8 3 4 5 12 Berguedà ––––––––0000 Cerdanya ––––––––0000 Conca de Barberà ––––––––0000 Garraf – – 4,2 1,7 – 5,6 2,8 3,0 0 1 0 1 Garrigues – 4,3 – 1,7 – – – – 0 -1 0 -1 Garrotxa ––––––––0000 Gironès ––––––––0000 Maresme ––––––––0000 Montsià ––––––––0000 Noguera – – – – 8,3 5,6 – 3,0 1 1 0 2 Osona – – 4,2 1,7 – – – – 0 0 -1 -1 Pallars Jussà ––––––––0000 Pallars Sobirà ––––––––0000 Pla d'Urgell ––––––––0000 Pla de l'Estany ––––––––0000 Priorat – 8,7 29,2 15,0 – 11,1 19,4 13,6 0 0 0 0 Ribera d'Ebre – 13,0 12,5 10,0 8,3 5,6 5,6 6,1 1 -2 -1 -2 Ripollès ––––––––0000 Segarra ––––––––0000 Segrià – – 4,2 1,7 – – 2,8 1,5 0 0 0 0 Selva ––––––––0000 Solsonès ––––––––0000 Tarragonès 15,4 4,3 4,2 6,7 8,3 – 13,9 9,1 -1 -1 4 2 Terra Alta – 4,3 – 1,7 – – – – 0 -1 0 -1 Urgell ––––––––0000 Val d'Aran ––––––––0000 Vallès Occidental – – – – – – 2,8 1,5 0 0 1 1 Vallès Oriental – 4,3 – 1,7 – – – – 0 -1 0 -1 Resta de l’Estat 15,4 17,4 4,2 11,7 8,3 16,7 8,3 10,6 -1 -1 2 0 espanyol Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 -(1) -(5) (12) (6) (13) (23) (24) (60) (12) (18) (36) (66) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
66 Sentiment de pertinença
Els joves valoren positivament la vida al Priorat i destaquen especialment la tranquil·litat com a element diferenciador. Per aquest motiu, els joves es mostren satisfets del lloc on viuen, encara que es fan distincions, ja que tot i que es percep que les dimensions de la capital de la comarca són prou reduïdes per gaudir d’una certa quietud, no és el mateix viure a Falset que a la resta de la comarca.
Tot i que es reconeix una major qualitat de vida al Priorat que a altres territoris –es compara la situació amb les grans ciutats–, s’apunta una certa sensació de desemparament. La baixa densitat de població, que els mateixos joves associen a la calma, comporta també elements negatius. Per exemple, es refereixen a la limitada oferta laboral i d’oci, i a la baixa participació dels joves a la comarca. Com a particularitat del territori, destaca la repartició de la terra en finques petites i, per tant, el fet que la figura de l’hereu ja no té massa sentit. Per contra, però, s’assenyala l’explotació de la terra a través de cooperatives.
Per tant, els joves consideren que la comarca és un lloc adequat per viure-hi, tot i que assumeixen la necessitat de recórrer a altres comarques o ciutats de referència (Reus i Tarragona) per a determinats aspectes de la seva vida, com s’ha vist en el punt de desplaçament. Així i tot, es puntualitza que aquesta proximitat és molt variable depenent de la situació del municipi dins de la comarca i de les comunicacions de què disposi.
Els més joves manifesten la seva voluntat de quedar-se a la comarca, no només per la valoració positiva que fan de la seva qualitat de vida, sinó per estar propers a la família. Els estudiants universitaris també expressen aquest desig, tot i tenir present la importància de la ciutat no només durant l’època d’estudis, sinó també probablement durant la resta de la trajectòria laboral.
67 5 Síntesi i conclusions
5.1 Emancipació
5.1.1 Educació
El Priorat es diferencia tant de l’Àmbit del Camp de Tarragona com de Catalunya pel reduït nombre de joves de 25 a 29 anys amb només estudis primaris i per l’elevat nombre d’universitaris. També és destacat el pes de la formació professional –major a l’àmbit territorial que a Catalunya–, en què a la comarca destaca principalment la de grau superior.
La realitat educativa dels joves de la comarca és diferent entre els nois i les noies, com perceben els mateixos joves i constaten les dades. Com en altres comarques, el percentatge d’estudiants és superior en les noies, que compten amb un major nivell d’instrucció. A la comarca, però, són més notables les diferències en els percentatges de titulats universitaris entre els dos sexes.
A més de les diferències en el nivell d’instrucció dels joves, també es donen diferències en el procés de realització dels mateixos. No és només que les noies estudiïn diferents etapes formatives, sinó que entre elles és més freqüent finalitzar-les abans.
Dins l’Àmbit del Camp de Tarragona, la comarca es diferencia de les comarques costaneres més poblades per la menor disponibilitat d’oferta educativa. Per aquest motiu, molts joves assumeixen ja des de l’etapa secundària el fet de desplaçar-se diàriament per motius educatius; amb els anys varien tant el mitjà com la destinació.
La majoria de joves afirma escollir els futurs estudis segons la motivació personal, alhora que ho vinculen notablement a la futura carrera professional. Tot i que no es considera un element determinant, els joves perceben que les societats actuals prenen en consideració el bagatge educatiu (o la professió) a l’hora de jutjar o valorar les persones. Aquesta importància que es dóna a l’educació no és vista pels joves com a barrera en casos de dificultats per manca d’oferta o recursos econòmics, ja que consideren que avui en dia és possible cursar estudis si es té l’interès suficient. Un altre aspecte en què incideixen els joves del Priorat és en la valoració dels estudis realitzats. La vinculació entre els estudis i la futura feina fa que els titulats valorin negativament la formació universitària pel fet d’oferir poca preparació per incorporar-se al mercat laboral. De manera similar, els joves que estan cursant estudis secundaris tendeixen a valorar la utilitat dels mateixos vinculant-los, majoritàriament, a l’orientació o al suport que donen (o limiten) de cara a cursar estudis posteriors.
5.1.2 Treball
Entre els més joves del Priorat, la incorporació al mercat laboral és menys freqüent que a la resta de Catalunya, tot i que a partir dels 25 el percentatge de població activa de la comarca ja és superior.
68 El Priorat es diferencia d’altres comarques en la distribució de l’ocupació juvenil per sectors. Tot i que, com a la resta de comarques de l’àmbit territorial, la majoria de joves treballen en serveis, el pes del sector és molt inferior. A la comarca té un pes molt representatiu el sector primari, que tot i ser un sector amb menys pes en la població jove, agrupa un percentatge de treballadors molt superior a la mitjana catalana. A més, els mateixos joves valoren positivament l’evolució de la comarca, i consideren que gràcies al creixement del món del vi s’ha reactivat l’economia general. La construcció també presenta un pes significatiu en el mercat laboral de tot el Camp de Tarragona, i al Priorat és encara superior entre els joves menors de 20 anys.
Els treballadors joves de la comarca perceben que es dóna una realitat clarament diferenciada en el mercat laboral entre els joves i la resta de la població. Esmenten algunes de les dificultats o problemàtiques que es viuen de manera més accentuada entre els joves, com ara la incidència de la temporalitat o la infravaloració del seu treball –en termes econòmics i de qualificació dels llocs de feina.
El problema de l’ajust entre el nivell d’instrucció i els llocs de treball és compartit amb altres comarques i és justificat en part per la limitada oferta laboral qualificada a la comarca. Molts joves han de decidir-se entre treballar fora –desplaçant-se diàriament o traslladant-se a residir a una altra població, tot i no ser les opcions ideals–, i acceptar feines per sota les seves expectatives quant a qualificació. Tot i aquestes percepcions, les dades presenten una distribució similar dels joves en els llocs de treball (nivell d’ocupació) a la resta de l’àmbit territorial i de Catalunya, ja que la majoria ocupa llocs de qualificació mitjana, excepte els joves amb estudis primaris i els joves amb estudis superiors. En la categoria socioeconòmica sí que es presenten diferències entre el Priorat i el Camp de Tarragona o Catalunya. Tot i que en tots tres territoris la categoria més freqüent és la baixa, i que els tres presenten una millora progressiva en les diferents franges d’edat, al Priorat el pes que té la categoria baixa és sempre inferior.
Com afirmen els joves, la temporalitat és una problemàtica més accentuada en els joves, i en especial al conjunt del Camp de Tarragona. Al Priorat, les taxes són fins i tot més elevades que al conjunt de l’àmbit territorial entre els menors de 20 anys, però després es redueixen, i són encara superiors a la mitjana catalana. També cal esmentar la situació dels joves pel que fa a la desocupació. La taxa d’atur per al total de la població del Priorat és inferior que a la resta de l’àmbit territorial, però en canvi la de la població jove és superior.
Els joves de la comarca perceben dues diferències entre noies i nois: en l’aspecte de treball i en les oportunitats. La primera apareix quant a la distribució de l’activitat principal, ja que entre els nois és sempre superior el percentatge de treballadors que en les noies. Aquestes diferències són evidents en tot el Camp de Tarragona (en major mesura que a la resta de Catalunya), però sobretot al Priorat, on són més accentuades (sobretot entre els més joves). També apareixen diferències en les taxes d’atur –sempre superiors en les dones–, el nivell de qualificació de les feines (a partir dels 20 anys) i la distribució de l’ocupació per sectors. Els nois es concentren en major mesura en llocs de treball de qualificació mitjana, mentre que les noies presenten més dispersió i, per tant, tenen més pes en els nivells baix i alt. En canvi, l’ocupació femenina està molt més concentrada en el sector de serveis, mentre que els nois presenten major distribució.
69 Al Priorat es presenta una realitat diferenciada en l’ocupació segons el lloc de procedència dels joves. Com els mateixos joves i les dades constaten, els treballadors joves estrangers (de fora de l’Estat espanyol) treballen de manera majoritària en posicions poc qualificades.
5.1.3 Habitatge
Els joves de la comarca valoren negativament la situació del mercat immobiliari i veuen poc útils els diferents canals d’accés a l’habitatge per trobar-ne un de satisfactori.
La majoria es considera no exigent quant a requisits mínims per als habitatges, tot i que es pren com a referència la casa dels pares. Per a molts, però, es parteix de la idea que el primer habitatge no serà el definitiu i, per tant, les seves expectatives varien. Per exemple, queda demostrat aquest fet en el règim de tinença, ja que tot i que la majoria dels joves prefereixen habitatges de propietat, entre els joves emancipats de la família és molt més habitual el lloguer que en la resta de la població. El Priorat destaca també per comptar amb un elevat percentatge d’habitatges en altres règims de tinença (en propietat per herència o altres formes). Tot i que en altres comarques també tenen un pes significatiu aquests règims, en el cens global d’habitatges, en cap d’elles són tan habituals entre els joves emancipats de la llar familiar d’origen com al Priorat.
El percentatge de joves emancipats de la llar d’origen del Priorat, un 34,9% entre 20 i 34 anys, és el més reduït de l’Àmbit del Camp de Tarragona –que presenta unes baixes taxes en les comarques d’interior–, i també se situa per sota la mitjana catalana.
Els mateixos joves esmenten que l’emancipació familiar es veu influïda per tres factors importants en la vida dels joves: la seva trajectòria educativa, les condicions laborals de què disposen i la situació familiar o el moment en el cicle vital. La influència dels estudis en l’endarreriment de l’emancipació del nucli familiar és més evident al Priorat, ja que fins i tot a partir dels 30 anys hi ha diferències significatives en les taxes d’emancipació familiar, que són molt inferiors entre els joves que han finalitzat més tard l’etapa educativa. Els joves també mencionen que la inestabilitat laboral suposa un fre per establir-se en una llar pròpia, encara que les repercussions no són tan evidents, especialment al Priorat, on les taxes d’emancipació familiar són més similars entre les diferents situacions professionals.
La majoria de joves s’emancipen de la família en parella i, a partir dels 30 anys, els nuclis majoritaris compten també amb fills. Així i tot, alguns joves parlen d’un canvi de tendències i prioritats, ja que part del jovent, en veure que és incompatible un determinat ritme de vida amb l’emancipació del nucli familiar d’origen, prioritzen el primer.
5.1.4 Salut
És destacable que l’atenció dels joves en el camp de la salut es dirigeix principalment al consum de drogues, en concret del cànnabis i l’alcohol. Pel que fa al cànnabis, es considera que el seu consum s’ha desvinculat de l’oci nocturn de cap de setmana i ha passat a ser habitual també en els dies laborables. Es tractaria d’una ingesta explícita i en bona mesura compulsiva que es donaria entre els més joves; s’ha destacat també un avançament de l’edat d’inici d’aquesta pràctica.
Respecte al consum d’alcohol, cal assenyalar que es considera més relacionat amb l’oci nocturn, i els més grans en perceben una ingesta descontrolada i amb poc coneixement.
70 Es recullen alguns elements que els joves del Priorat consideren relacionats amb l’extens consum d’aquestes substàncies. Entre aquests, cal destacar la imatge que es dóna davant els altres joves, que en portaria alguns a prendre’n per tal d’accedir a un grup determinat o mantenir-s’hi. En aquest sentit, es fa referència al consum per part d’alguns joves per millorar les seves relacions socials amb altres grups durant les nits de cap de setmana. Per altra banda, la disponibilitat de recursos econòmics que tindrien alguns joves i la voluntat d’evadir-se d’algunes situacions o problemes quotidians es consideren també elements facilitadors del consum de drogues entre la població jove.
Aquests comportaments, que es perceben estesos entre els joves del Priorat, no serien diferents en funció del sexe del jove autòcton, si bé en el cas d’alguns col·lectius immigrants (com el marroquí) quedarien restringits als nois.
En canvi, pel que fa a les mesures de protecció del risc associat a les conductes sexuals, alguns joves, sobretot els de més edat, consideren que el comportament és divergent entre nois i noies en el sentit en què aquestes prendrien més mesures de prevenció que no pas ells. Aquesta percepció es fonamenta, principalment, en les conseqüències dels embarassos no desitjats, ja que tant per als nois com per a les noies el risc s’associa més a aquesta possibilitat que a la de contraure malalties de transmissió sexual.
Els joves del Priorat fan referència també a les accions de l’Administració en el camp de la salut, i més concretament al consum de drogues i al risc lligat a les conductes sexuals. Els joves consideren que iniciatives com els anuncis als mitjans de comunicació, els punts d’informació juvenil o les xerrades als instituts són poc útils per prevenir riscos entre els joves, si bé se’ls reconeixen alguns efectes a un termini més llarg. En aquest sentit, es proposen accions in situ en els espais d’oci, de desenvolupament de les habilitats socials i de reflexió sobre el consum de drogues. En canvi, els joves semblen valorar positivament les sancions econòmiques per tal d’evitar la conducció imprudent.
5.1.5 Cultura i estils de vida
El temps d’oci, el tipus d’activitats més freqüents, la manera en què aquestes es desenvolupen i altres factors relacionats, com ara els recursos econòmics que s’hi destinen, comporten que l’oci sigui considerat com un aspecte rellevant en la vida dels joves del Priorat.
Si bé les nits del cap de setmana es perceben com els moments principals d’oci, s’esmenten activitats que els joves realitzen durant els dies de cap de setmana o les estones d’oci diürn, com la pràctica d’esports i les sortides a espais com la muntanya o la platja.
A més de l’assistència a locals com els bars, que amb freqüència actuen com a punts de reunió dels joves, els corrals o masos apareixen com a espais en què freqüentment es troben els joves per organitzar-hi activitats lúdiques. Així mateix, l’oci autoorganitzat sorgeix com una alternativa al lleure majoritari i, en certa manera, es relaciona amb la manca d’espais d’oci que els joves perceben a la comarca.
A banda d’aquests elements, s’assenyala l’assistència a locals d’oci nocturn situats a Tarragona i Salou, o fins i tot a Lleida, Barcelona i municipis del País Valencià, motiu pel qual al Priorat l’oci es percep relacionat amb el desplaçament.
71 És destacable que, majoritàriament, els joves del Priorat no troben diferències en funció del sexe del jove pel que fa a la realització de les diverses activitats d’oci. Segons els joves del Priorat, no és tan clar com en altres comarques fer una distinció entre les dimensions del municipi i les dinàmiques dels grups d’amics. Les colles agruparien joves de diverses edats, tant a Falset com a la resta de municipis de la comarca.
Pel que fa a les relacions d’amistat, se citen també alguns elements que hi influeixen, com ara anar a estudiar a una altra ciutat o el fet de tenir parella, ja que en alguns casos serien aspectes que disminuirien o almenys modificarien la relació del jove amb els seus amics.
A més d’aquests aspectes, alguns dels joves del Priorat esmenten el rol que l’aspecte físic i en concret la vestimenta té per als joves: es considera que la imatge és rellevant per a la integració o el manteniment d’un jove en un grup concret.
Les activitats realitzades amb més freqüència i altres elements, com ara la imatge, fan que els joves destinin un volum rellevant dels seus recursos a l’oci, i consideren a més que en els últims anys n’ha augmentat el cost, així com el nivell de vida en general.
5.2 Participació
Per als joves del Priorat, la participació es diferencia de les diverses iniciatives relacionades amb l’oci per estar oberta a cercles aliens al grup d’amics. Tot i que els joves implicats en aquestes activitats hi perceben diverses funcions relacionades, com ara l’arrelament al territori o l’augment de l’oferta d’oci a la comarca, consideren que una gran part de joves no entén el treball no remunerat.
Es recullen diversos elements que influeixen d’una manera rellevant en el tipus i el nivell de participació del territori. A banda d’aspectes de caire personal, com ara els horaris laborals, l’evitació de la responsabilitat i el compromís, l’actitud de l’Administració i, més concretament, l’elevat nombre de requeriments burocràtics es perceben també com un obstacle a aquestes iniciatives. En aquest sentit, és remarcable que els joves del Priorat semblen considerar que és prioritari mantenir el ritme d’activitats més que formalitzar la situació de l’entitat de la qual són membres, fet que consideren complex i excessivament prolongat en el temps.
5.3 Cohesió social i equilibri territorial
Convivència
La immigració a la comarca
Els joves del Priorat perceben que la immigració és un fenomen estès a la comarca i l’associen principalment amb el col·lectiu marroquí, apreciació coincident amb les dades estadístiques que mostren que aquesta és la comunitat estrangera més habitual a la comarca. En aquest sentit, és destacable també la presència dels procedents del Regne Unit, fenomen que es pot considerar una peculiaritat de la comarca.
72 Les dades reflecteixen també que es tracta d’una immigració jove en què el grup més nombrós és el d’entre 25 i 29 anys en la majoria de les comunitats rellevants a la comarca, amb l’excepció de les provinents d’Àfrica i de Sud-Amèrica, que tenen els percentatges més elevats a la franja d’edat entre 30 i 34 anys. S’observa també que la població africana resideix principalment a Falset, mentre que en el cas de la comunitat sud-americana, és més habitual que resideixi en les diferents poblacions d’entre 501 i 2.000 habitants.
En aquest sentit, cal destacar que el volum de residents immigrants que hi ha en una població determinada té conseqüències en el nivell de contacte entre aquests i els joves autòctons. Així, es considera que en els pobles petits el contacte és més fàcil tot i que en el cas del Priorat és més difícil notar aquestes diferències entre els municipis, ja que no difereixen tant en dimensions.
A banda d’aquesta distinció, es considera que en general el contacte entre els joves originaris del Priorat i els d’altres països –en referència sobretot al col·lectiu marroquí– és escàs i, en la majoria dels casos, es responsabilitza als nouvinguts d’aquesta situació. Alguns dels motius que donen els joves autòctons són la diferència cultural i especialment la “intransigència” que els immigrants tindrien amb les seves tradicions, a més d’una manca de voluntat d’aquests per afavorir el contacte.
Ús del català
Els joves del Priorat consideren que la llengua principal a la comarca és el català. Les dades també posen en evidència aquest fet, ja que la comarca presenta uns percentatges de població amb millor coneixement del català superiors a l’Àmbit del Camp de Tarragona i, sobretot, a Catalunya. Com en altres comarques, però, cal destacar que és entre els joves de més edat que són més elevats els percentatges de població que no entén la llengua –a causa del major pes de la immigració en aquestes edats.
Per als joves de la comarca, la utilització de la llengua catalana es veu com un signe d’integració i en relacionen l’ús amb factors de caire personal i també amb els serveis disponibles a la comarca, com ara els cursos de català.
Entorn social
Tots els joves valoren positivament la relació actual amb els seus pares i mares. Els més joves mencionen algunes àrees en què es dóna major divergència d’interessos o motius de conflicte, lligades al control que els pares podrien exercir o a l’autonomia a la qual aspiren els joves. En aquesta línia, els de major edat critiquen algunes actituds dels pares amb els menors d’edat, per considerar que s’ha reduït en excés la comunicació i la confiança, que ha portat conseqüències negatives en la relació, però també en el comportament dels fills.
Sembla que el fet de formar una família pròpia amb fills és part del projecte de vida de la majoria dels joves. Així i tot, molts, fins i tot alguns de major edat, fan el plantejament a llarg termini i citen alguns elements que condicionen el fet de no veure pròxima aquesta opció. Molts estan lligats amb els obstacles citats que causen l’endarreriment de l’emancipació familiar (etapa prèvia), però també s’hi afegeix el component personal sobre en quin moment de la vida del jove es prioritza aquest element; sembla que hi influeixen, en certa manera, el sexe i l’orientació professional (lligada als estudis cursats).
73 Mobilitat
Els joves de la comarca assumeixen els desplaçaments diaris per motius laborals o educatius com una realitat de la comarca, especialment els residents a les poblacions més petites. Aquesta necessitat destaca especialment entre els joves de fora de la capital, però també entre els habitants de Falset amb estudis superiors –per cursar-los o per trobar una feina del seu nivell de qualificació.
Si analitzem la realitat dels desplaçaments dels joves per estudis i treball, es posa de manifest que a la comarca és més freqüent que els joves es desplacin a municipis diferents als de residència, fet que constitueix una particularitat de la comarca respecte a l’Àmbit del Camp de Tarragona i a Catalunya. Igualment, els joves també afirmen desplaçar-se a altres zones, en algunes ocasions al País Valencià, per motius d’oci, ja que valoren insuficient l’oferta de la comarca i en ocasions fins i tot de l’àmbit territorial.
El mitjà de desplaçament més estès al Priorat és el vehicle particular, sobretot en les poblacions més petites. El transport públic es considera insuficient, i són els més joves i sobretot els residents a Falset els que l’utilitzen amb major freqüència, fins i tot més que els vehicles privats, mentre que a partir dels 18 anys la disponibilitat de cotxe fa que aquest sigui el mitjà de transport majoritari.
Respecte a les migracions des de i cap al Priorat, destaca que el saldo migratori juvenil és proper a zero, si bé el de joves que s’hi instal·len és lleugerament superior. A diferència del que succeeix en altres comarques, les migracions són principalment intercomarcals. Concretament, els joves que estableixen la residència al Priorat provenen majoritàriament del Baix Camp, del Barcelonès i de la resta de l’Estat espanyol, mentre que els que en marxen es dirigeixen sobretot al Baix Camp i també al Barcelonès. El fet que siguin més considerables les migracions intercomarcals suposa una diferència respecte a l’any 1995, i el lleu increment del saldo migratori entre el 1995 i el 2003 suposa una divergència respecte a altres comarques en les quals aquest ha estat superior.
Sentiment de pertinença
Els joves del Priorat valoren positivament la comarca i estan satisfets amb el lloc on viuen. Destaquen principalment dos elements contraposats, que consideren més representatius. Comparen la seva situació amb la que es donaria en altres territoris més urbans o comarques més poblades. Per una banda, aprecien la tranquil·litat de la comarca, que es considera un dels principals factors. Per l’altra banda, es considera que aquesta tranquil·litat, lligada al fet de no ser una comarca gens densa o amb poblacions massa poblades, té com a implicació negativa una limitació en l’oferta de serveis –alhora que en educació, treball i oci.
Malgrat aquesta limitació, sovint els joves tendeixen a ampliar els seus espais de mobilitat fora dels límits de la comarca, tot i que la proximitat i la facilitat és molt variable depenent de la situació del municipi dins de la comarca i de les comunicacions de què disposi.
Així i tot, els joves se senten arrelats al territori i manifesten la intenció de poder-hi residir, tot i que alguns assumeixen que no sempre serà possible, per motius laborals. Aquest lligam es basa no només en el territori, sinó també en l’entorn social dels joves.
74 6 Bibliografia
Caixa de Catalunya. (2003). Anuari Econòmic Comarcal 2003, Barcelona, Caixa de Catalunya.
Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2003). Enquesta als joves de Catalunya 2002. Avançament de resultats, Barcelona, Secretaria General de Joventut.
Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2004). Enquesta als joves de Catalunya 2002, Barcelona, Secretaria General de Joventut.
Casal, J.; Masjuan, J. M. i Planas, J. (1991). La inserción social y profesional de los jóvenes, Madrid, CIDE.
Feixa, C. (1993). La joventut com a metàfora, Barcelona, Secretaria General de Joventut.
Miret, P. (2004). Emancipació domiciliària, laboral i familiar dels joves a Catalunya. Barcelona, Secretaria General de Joventut.
López, J.; Módenes, J. (2001). Els joves catalans en el 2011: els canvis que vénen, Barcelona, Secretaria General de Joventut.
Módenes, J.A.; López J. (2000). Análisis territorial de los jóvenes catalanes 1991-2001, Barcelona, CED, UAB.
Módenes, J.A.; Recaño, J. (2003). El territori i la mobilitat migratòria dels joves a Catalunya, Barcelona, Secretaria General de Joventut, Observatori Català de la Joventut, Col·lecció Aportacions núm. 22.
Ramon, A.; Sintes, E. (2002). Condicions de vida dels joves de la província de Barcelona, Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
Revilla Castro, J. C. (1998). La identidad personal de los jóvenes. Pluralidad y autenticidad, Madrid, Entinema.
Secretaria General de Joventut. (2003). Projecte territori 2001-2003, Barcelona, Secretaria General de Joventut.
Serracant, P. (2001). Viure al dia. Condicions d’existència, comportaments i actituds dels joves catalans. Informe sobre la joventut catalana al 2001. Barcelona, Secretaria General de Joventut.
75 7 Annexos
Annex 1. Notes metodològiques
En aquest apartat presentem les principals característiques metodològiques del conjunt de l’estudi de la realitat juvenil de les comarques catalanes, en relació amb les fonts d’informació utilitzades i el procés d’anàlisi que hem seguit.
1 Dades quantitatives
Tota la informació estadística emprada en aquest estudi correspon a fonts secundàries. La major part de la informació utilitzada en el punt 4 correspon a les dades censals de Catalunya de l’any 2001, si bé s’han elaborat taules a partir d’altres fonts d’informació, especialment el padró d’habitants de l’any 1996, però també el padró de l’any 2004 i l’estadística de moviments migratoris dels anys 1995 i 2003. Si afegim a aquestes fonts les que s’han utilitzat en el punt 3 de l’informe, el llistat complet de fonts queda configurat tal com es presenta en el quadre 1.
Quadre 1 Fonts d’informació quantitativa utilitzades
Idescat. Cens de població i habitatges, 1981, 1991 i 2001. Idescat. Padró d’habitants, 1986, 1996, 2003 i 2004. Idescat. Anuari estadístic de Catalunya 2004. Idescat. Estadística de moviments migratoris, 1995 i 2003. Caixa de Catalunya. Estimació del PIB comarcal 1998-2003. Departament d’Educació. Estadística de l’Ensenyament 2003-2004. Direcció General de Recursos Sanitaris. Estadístiques de cobertura sanitària, 2000 i 2003.
L’explotació i l’anàlisi de les dades censals les han fet l’equip investigació de l’estudi a partir de les matrius de dades originals del padró d’habitants del 1996 i del cens de població del 2001, per a tot Catalunya, proporcionades per l’Institut d’Estadística de Catalunya.
76 La matriu de dades del padró d’habitants del 1996 conté un total de 6.090.040 individus i 38 variables originals, referides tant a les característiques de les persones com a les de les seves llars. Al quadre 2 es relacionen les principals variables considerades en l’anàlisi.
Quadre 2 Relació de les principals variables del padró d’habitants del 1996 que hem utilitzat. Comarca Àmbit territorial Edat Sexe Activitat principal Sector d’activitat Estat civil Nivell d’estudis Coneixement del català Mitjà de desplaçament Lloc de naixement
77 En el cas de les dades del cens de població i habitatges del 2001, s’ha treballat amb dues matrius, una de persones i una altra d’habitatges. La de persones conté un total de 6.343.110 individus i 137 variables originals, i la d’habitatges fa referència a 3.315.936 unitats i té 69 variables originals de caracterització. De tota aquesta informació, al quadre 3 destaquem les principals variables considerades en l’anàlisi.
Quadre 3 Relació de les principals variables del cens de població i habitatges del 2001 que hem utilitzat. Comarca Àmbit territorial Edat Sexe Activitat principal Sector d’activitat Situació professional Nivell d’ocupació Categoria socioeconòmica Temps de treball productiu setmanal Compaginació d’estudis i feina Nivell d’estudis Estudis en curs Temps de residència al municipi Temps de residència a l’Estat espanyol Lloc de naixement País de nacionalitat Continent d’origen Grandària del municipi Coneixement del català Mitjà de desplaçament Lloc de desplaçament Temps de desplaçament Nombre de viatges diaris Estat civil Emancipació familiar Tipus de llar Règim de tinença
Com hem assenyalat en la introducció de l’informe, l’estudi es planteja bàsicament l’objectiu de descriure les principals característiques que travessen els eixos temàtics que s’han definit en relació a la realitat social dels i de les joves. Amb la informació disponible hem presentat les diverses taules de relació entre variables, normalment entre dues o tres que expressen l’heterogeneïtat social del fenomen que analitzem en el territori català, per a l’àmbit comarcal i per a l’agregació de comarques en àmbits territorials.
78 L’explotació d’aquestes dades s’ha fet amb el programa estadístic SPSS*. El procés d’anàlisi de les dades ha implicat la generació de noves variables que es justifiquen d’acord amb els objectius de l’estudi, les característiques de la informació original i les necessitats derivades de l’anàlisi. Tot seguit destacarem les característiques definitòries de les principals variables que hem tractat en l’estudi i que requereixen una precisió conceptual i tècnica pel que fa a la seva construcció.
Una primera característica que estructura tota la informació presentada és el territori. Hem considerat d’una manera sistemàtica la informació referida a cada comarca, amb la corresponent agregació d’aquestes en àmbits territorials i per al conjunt de tot Catalunya. La variable àmbit territorial es divideix en les categories següents i inclou aquestes comarques:
Alt Pirineu i Aran: Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran. Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès. Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès. Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva. Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell. Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.
A escala territorial, tanmateix, s’ha tractat la variable hàbitat o grandària dels municipis d’acord amb la divisió següent:
Fins a 500 habitants De 501 a 2.000 habitants De 2.001 a 5.000 habitants De 5.001 a 20.000 habitants Més de 20.000 habitants
El nivell d’estudis correspon al nivell d’instrucció que una persona assoleix quan ha acabat i aprovat els cursos del nivell que correspon i està en condicions d’obtenir el títol o diploma corresponent. Els valors considerats són una agrupació de la informació original amb els criteris següents:
Primària: persones que no saben llegir o escriure (analfabets), que saben llegir o escriure però van anar menys de 5 anys a l’escola (sense estudis), o que van anar a l’escola 5 anys o més sense completar el nivell d’EGB, ESO o batxillerat elemental. EGB i ESO: persones que han acabat els nivells de batxillerat elemental, EGB o ESO. Batxillerat: persones que han acabat els nivells de batxillerat superior, BUP, batxillerat LOGSE o PREU. FPI: persones amb FP de grau mitjà, FPI, oficialia industrial o equivalent. FPII: persones amb FP de grau superior, FPII, mestratge industrial o equivalent. Superior: persones amb estudis acabats de diplomatura, arquitectura o enginyeries tècniques; amb tres cursos aprovats de llicenciatura, enginyeries o arquitectura; i amb una llicenciatura, enginyeria, doctorat o equivalent.
*Statistical Package and Service Solutions, versió 13. Les taules s’han editat amb el mateix programa o amb Microsoft Excel.
79 La variable nivell d’ocupació, que correspon a la classificació de l’ocupació professional —codis en un dígit de la CNO93—, s’ha agregat en tres categories d’acord amb el criteri següent —els membres de les forces armades s’han considerat no classificables—:
Nivell d’ocupació
Direcció de les empreses i de les administracions públiques Nivell d’ocupació alt Tècnics i professionals científics i intel·lectuals Tècnics i professionals de suport
Nivell d’ocupació mitjà Empleats de tipus administratiu Treballadors qualificats en l’agricultura i en la pesca Artesans i treballadors qualificats Treballadors dels serveis de restauració, personals, de protecció i venedors dels comerços Nivell d’ocupació baix Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors Treballadors no qualificats
80 La categoria socioeconòmica s’obté combinant la informació de les variables d’ocupació, activitat i situació professional, de la mateixa manera que es fa a l’enquesta de població activa des de l’any 1994.
La variable original construïda per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) s’agrupa en un total de 19 valors. En l’estudi els valors s’han agregat en tres categories principals —alta, mitjana i baixa— amb el criteri que s’observa al quadre següent —també en aquest cas s’ha creat un grup de no classificables—:
Categoria
1 Empresaris agraris amb assalariats 4 Directors i caps d’explotacions agràries Categoria alta 7 Empresaris no agraris amb assalariats 10 Directors i gerents d’establiments no agraris, alts funcionaris de l’administració pública, comunitats autònomes i corporacions locals 2 Empresaris agraris sense assalariats 3 Membres de cooperatives agràries 6 Professionals, tècnics i assimilats que exerceixen la seva activitat per compte propi, amb assalariats o sense 8 Empresaris no agraris sense assalariats Categoria mitjana 9 Membres de cooperatives no agràries 11 Professionals, tècnics i assimilats que exerceixen la seva activitat per compte d’altri 12 Professionals en ocupacions exclusives de l’administració pública 15 Contramestres i capatassos d’establiments no agraris 5 Resta de treballadors d’explotacions agràries 13 Resta del personal administratiu i comercial Categoria baixa 14 Resta del personal dels serveis 16 Operaris qualificats i especialitzats d’establiments no agraris 17 Operaris sense especialització d’establiments no agraris 18 Professionals de les forces armades No classificable 19 No classificables per condició socioeconòmica
La variable emancipació familiar s’ha construït de manera operativa a partir del criteri següent: són joves emancipats/ades tota persona més gran de 18 anys que resideix en un habitatge del qual és la persona principal —“persona de referència normalitzada” segons el cens— o bé és el cònjuge o la parella de la persona principal.
La resta de variables o bé s’obtenen directament de les dades del cens de població o bé són el resultat d’adequacions formals el contingut de les quals no requereix més explicació. En tot cas, remetem el lector a consultar les definicions utilitzades per l’INE*.
*A l’adreça de l’INE (www.ine.es) es poden consultar les característiques més destacades de la informació del cens. En particular, es pot consultar el glossari general (http://atrios.ine.es/censo/es/glosario.html) o de categories (http://atrios.ine.es/censo/es/glosario_terminos.html).
81 2 Dades qualitatives
Tota la informació qualitativa utilitzada en la recerca ha estat produïda expressament per a l’estudi. La producció d’aquesta informació s’ha fet en dues fases diferents de la recerca: en primer lloc durant la fase exploratòria de l’estudi, i posteriorment durant el treball de camp amb els joves de les diferents comarques catalanes. Durant la fase exploratòria, que tenia com a objectiu obtenir informació d’experts en la realitat juvenil i professionals en el camp de les polítiques de joventut, s’han recollit i analitzat dades qualitatives que han tingut dos orígens diferents. Així, dins la lògica de caràcter multiestratègic que ha caracteritzat la recerca, s’han utilitzat per una banda entrevistes personals i per una altra banda grups de discussió. Cal dir que les entrevistes han tingut un caràcter auxiliar i complementari dels grups de discussió, i en aquest sentit la seva explotació ha estat menys intensa que la dels grups de discussió. No obstant això, han servit per aprofundir en algunes qüestions que no s’havien tractat amb la profunditat o la intensitat necessàries durant els grups de discussió.
El nombre de grups de discussió que hem fet amb experts i professionals ha estat de set, un per cada àmbit territorial. Al quadre 4 apareix la informació detallada per a cada un dels grups. Els eixos generals tractats en la discussió van ser els següents —tractats en aquest mateix ordre—: habitatge, inserció laboral (treball i educació), lleure (salut i cultura), territorialitat, cohesió social i convivència, i interlocució, associacionisme i foment de la participació.
Quadre 4 Relació dels grups de discussió amb experts i professionals
Àmbit territorial Data Localitat Nombre de participants Alt Pirineu i Aran 8 de març del 2005 Sort 8 Àmbit Metropolità 16 de febrer del 2005 Barcelona 9 Camp de Tarragona 17 de febrer del 2005 Tarragona 10 Comarques Centrals 18 de febrer del 2005 Manresa 8 Comarques Gironines 25 de febrer del 2005 Girona 10 Àmbit de Ponent 16 de febrer del 2005 Lleida 9 Terres de l’Ebre 24 de febrer del 2005 Tortosa 10
Després d’explotar la informació provinent dels grups de discussió i de les entrevistes de la fase exploratòria es van determinar els perfils dels grups de discussió que s’havien de fer amb els joves. Aquest segon tipus de grups són els que han proporcionat el gruix de la informació qualitativa que posteriorment s’ha explotat i sistematitzat en els informes. Per a cada àmbit territorial s’han definit, a partir de la fase exploratòria —que recordem que també tenia un vessant quantitatiu, consistent en la creació d’agrupaments comarcals a partir de la tècnica d’anàlisi factorial—, un conjunt de perfils que volien recollir la variabilitat de característiques i estils de vida dels joves de l’àmbit territorial. Aquests perfils s’han correspost un a un amb el nombre de grups de discussió que hem fet en cada àmbit territorial, i per tant el nombre de perfils definits ha coincidit amb el nombre de grups de discussió dins un mateix àmbit territorial. El resultat final d’aquesta fase de disseny dels perfils dels grups de discussió amb els joves ha estat l’organització de cinc grups de discussió per a cada àmbit territorial, excepte per a l’Àmbit Metropolità, on se n’han fet sis, i per a les Terres de l’Ebre, on se n’han fet quatre. Els factors considerats a l’hora d’establir els perfils han estat fonamentalment l’edat, el nivell d’estudis, el context territorial —rural o urbà, turístic o no...— i l’origen —nascuts a la comarca, immigrants provinents de la resta de Catalunya, de la resta de l’Estat o de fora de l’Estat espanyol—.
82 Els dos primers factors són de sobres coneguts com a variables estructuradores de la realitat social dels joves, i de fet estan estretament vinculats a altres característiques socials com ara la inserció laboral, l’emancipació familiar o —només el nivell d’estudis— la classe social. El tercer factor —context territorial— s’ha tingut en compte perquè precisament és una variable no sempre considerada determinant en els comportaments, les actituds i les representacions dels joves. Aquesta és una posició no compartida per l’equip d’investigació; com es comprova en els informes elaborats, el context territorial dels joves marca en gran mesura la seva vida quotidiana, i en aquest sentit la localitat de residència dels joves —en molts casos diferent del lloc on s’ha fet el grup de discussió— ha estat un element més que ajudava a definir el perfil social dels joves convocats. Finalment, l’origen dels joves s’ha considerat una via per abordar una realitat que cada dia és més palpable: la presència a Catalunya de joves de primera i segona generació que tenen un origen estranger. Amb tot, en algunes comarques hi continua tenint un pes important la immigració de la resta de l’Estat, i en altres hi són cada vegada més presents els joves provinents d’altres comarques catalanes —fruit, sobretot, dels canvis de residència dels seus pares—. Tots aquests elements s’han combinat* buscant sempre el màxim d’heterogeneïtat entre els perfils resultants per tal de recollir la variabilitat interna del territori i, alhora, el màxim d’homogeneïtat entre els joves convocats per tal d’assegurar la representativitat teòrica del perfil corresponent. Al quadre 5 es recullen els perfils que finalment s’han considerat per organitzar els grups de discussió amb joves. L’objectiu, pel que fa al nombre de participants, ha estat sempre aconseguir un mínim de sis persones per a cada grup de discussió, tot i que, com es pot comprovar, en algun cas no ha estat possible.
Quadre 5 Relació dels perfils i grups de discussió amb joves
Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants
Alt Pirineu i 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants la Seu d’Urgell 5 Aran 2005 extracomunitaris. 20 anys i més
Alt Pirineu i 5 de maig del Joves (nois i noies) residents en Vielha 9 Aran 2005 municipis petits. Menys de 20 anys
Alt Pirineu i 30 d’abril del Joves (nois i noies) que no han Tremp 4 Aran 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys
Alt Pirineu i 19 de maig del Joves (nois i noies) que han abandonat la Seu d’Urgell 7 Aran 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). 20- 24 anys
Alt Pirineu i 22 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors/es Pont de Suert 9 Aran 2005 immigrants estatals o catalans. 20 anys i més
Àmbit 2 de maig del Joves (nois i noies) estudiants Vilanova i la 9 Metropolità 2005 universitaris residents als centres dels Geltrú municipis (no en urbanitzacions). 20- 24 anys
Àmbit 3 de maig del Joves (nois i noies) treballadors amb Sant Feliu de 10 Metropolità 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 Llobregat anys
*Com comprovareu amb la lectura dels perfils finals considerats, en algun cas s’ha afegit algun factor que durant la fase exploratòria s’havia posat de manifest que era rellevant per a l’àmbit territorial corresponent.
83 Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants
Àmbit 5 de maig del Joves (nois i noies) treballadors de nivell Terrassa 9 Metropolità 2005 professional alt amb estudis universitaris. 27-34 anys.
Àmbit 9 de maig del Joves (nois i noies) residents als centres Sant Pere de 7 Metropolità 2005 dels pobles. 15-18 anys. Riudebitlles
Àmbit 10 de maig del Joves (nois i noies) residents en nuclis Granollers 6 Metropolità 2005 de nova creació (urbanitzacions). 15-18 anys
Àmbit 13 de maig del Joves (nois i noies) immigrants Santa Coloma 3 Metropolità 2005 extracomunitaris. 20 anys i més de Gramenet
Camp de 18 d’abril del Joves (nois i noies) residents en nuclis el Vendrell 10 Tarragona 2005 de nova creació (urbanitzacions). 15-18 anys
Camp de 19 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Montblanc 10 Tarragona 2005 estudis universitaris. 25-29 anys
Camp de 20 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Falset 11 Tarragona 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys
Camp de 25 d’abril del Joves (nois i noies) de municipis de fora Tarragona 11 Tarragona 2005 de Tarragona. 20-24 anys
Camp de 26 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Reus 7 Tarragona 2005 estudis secundaris com a màxim, residents a Reus. 20-24 anys
Comarques 16 d’abril del Joves (nois i noies) estudiants Solsona 9 Centrals 2005 universitaris o treballadors amb aquesta titulació. 22 anys i més
Comarques 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Vic 8 Centrals 2005 extracomunitaris. 20 anys i més
Comarques 26 d’abril del Joves (nois i noies) residents en Berga 10 Centrals 2005 municipis petits. 15-18 anys
Comarques 27 d’abril del Joves (nois i noies) residents en Manresa 8 Centrals 2005 municipis mitjans. 15-18 anys
Comarques 28 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Igualada 10 Centrals 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys
Comarques 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Figueres 6 Gironines 2005 extracomunitaris. 20 anys i més
Comarques 6 de maig del Joves (nois i noies) residents en Olot 8 Gironines 2005 municipis petits. Menys de 20 anys
Comarques 5 de maig del Joves (nois i noies) que no han Girona 8 Gironines 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys
84 Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants
Comarques 3 de maig del Joves (nois i noies) que han abandonat la Bisbal 6 Gironines 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). d’Empordà 20-24 anys
Comarques 29 d’abril del Joves (nois i noies) residents en nuclis Maçanet de la 5 Gironines 2005 de nova creació (urbanitzacions). Menys Selva de 20 anys
Àmbit de 28 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Lleida 6 Ponent 2005 extracomunitaris. 20 anys i més
Àmbit de 21 d’abril del Joves (nois i noies) residents en les Borges 7 Ponent 2005 municipis petits. Menys de 20 anys Blanques
Àmbit de 25 d’abril del Joves (nois i noies) que han abandonat Cervera 9 Ponent 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). 20-24 anys
Àmbit de 27 d’abril del Joves (nois i noies) “emprenedors” Balaguer 7 Ponent 2005 (autònoms o petits empresaris). 25-29 anys
Àmbit de 20 d’abril del Joves (nois i noies) que no han Mollerussa 7 Ponent 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys
Terres de 30 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Gandesa 11 l’Ebre 2005 estudis secundaris com a màxim. 20-24 anys
Terres de 30 d’abril del Joves (nois i noies) estudiants Móra d’Ebre 9 l’Ebre 2005 universitaris o treballadors amb aquesta titulació. 22 anys i més
Terres de 3 de maig del Joves (nois i noies) treballadors amb Tortosa 11 l’Ebre 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys
Terres de 11 de maig del Joves (nois i noies) residents als centres Amposta 10 l’Ebre 2005 dels pobles. 15-18 anys.
El guió de discussió ha tingut un caràcter molt obert, amb l’objectiu que fos flexible i fàcilment adaptable a la varietat de perfils dels joves que han participat en els grups de discussió. En aquest sentit, la profunditat i l’ordre amb què s’han tractat els temes —estudis, feina, habitatge, participació, espais, oci i cultura, salut, territorialitat i cohesió social— ha variat segons el perfil de cada grup de discussió. Tots els grups han estat enregistrats i s’han transcrit seguint les normes habituals en la recerca qualitativa.
Una vegada fetes les transcripcions, el tipus d’anàlisi que s’ha portat a terme ha estat de caràcter temàtic qualitatiu —anàlisi qualitativa de continguts—, seguint els temes tractats en els grups de discussió i els eixos temàtics al voltant dels quals s’ha organitzat la recerca. En aquesta fase d’explotació de les dades s’ha utilitzat puntualment el suport tècnic del programa d’anàlisi qualitativa Atlas.ti. Una vegada acabada l’anàlisi s’ha passat a redactar els informes, en els quals s’han combinat i articulat els resultats de les explotacions quantitativa i qualitativa que s’han fet al llarg de tota la recerca.
85 Annex 2. Índex de taules estadístiques
Taules del punt 3
Taula 3.2.1 Evolució de la població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1981-2004
Taula 3.2.2 Evolució de la taxa de creixement natural. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2003.
Taula 3.2.3 Distribució de la població per grups d'edat. Homes. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.
Taula 3.2.4 Distribució de la població per grups d'edat. Dones. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.
Taula 3.2.5 Distribució de la població per lloc de naixement. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.
Taula 3.3.1 Superfície i evolució de la densitat de població. Valors en km2 i en habitants per km2. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2004.
Taula 3.3.2 Distribució de la població segons la dimensió del municipi. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.
Taula 3.3.3 Distribució del nombre de municipis segons la grandària. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.
Taula 3.4.1 Taxa d'activitat per grups d'edat. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.
Taula 3.4.2 Distribució de la població de 16 anys i més amb relació a l'activitat per sexe. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.
Taula 3.4.3 Evolució de la renda bruta familiar disponible per habitant. Amb relació a la base 100 de Catalunya. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2001.
Taula 3.4.4 Evolució de la taxa de creixement del PIB comarcal per sectors. Taxes reals mitjanes de variació interanual de cada període en percentatge. Comarques i Catalunya, 1998-2003.
Taula 3.5.1 Nombre de centres i ràtios en centres d'educació infantil i primària i en centres d'educació secundària. Valors absoluts. Comarques, àmbits territorials i Catalunya, cursos 2003-2004.
Taula 3.5.2 Taxa d'escolarització (*) de la població de 16 a 29 anys, per edat i sexe. Comarques, àmbits territorials i Catalunya, 2001.
Taula 3.5.3 Nivell d'instrucció de la població (10 anys o més), segons estudis cursats. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.
Taula 3.6.1 Distribució d'habitatges principals per règim de tinença. Percentatge. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.
Taula 3.6.2 Evolució del cens d'habitatge familiar segons tipus (principals/secundaris/vacants/altres). Percentatges i valors absoluts. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1981 i 2001.
86 Taula 3.7.1 Cobertura sanitària de centres hospitalaris (CAP i hospitals), extrahospitalaris i equipament hospitalari. Ràtios sobre població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2000 i 2003.
Taula 3.7.2 Evolució de la taxa bruta de mortalitat (moviment natural) segons sexe. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1996, 2001 i 2003.
Taula 3.8.1 Recursos i instal·lacions culturals: cinemes, teatres, museus i biblioteques. Ràtios sobre població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2002 o 2003.
Taules del punt 4
Taula 4.1 Nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.2 Nivell d’estudis per grups d’edat. Any 1996
Taula 4.3 Estudis en curs per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.4 Activitat principal per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.5 Activitat principal per grups d’edat. Any 1996
Taula 4.6 Compaginació d’estudis i treball per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.7 Sector d’activitat per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.8 Sector d’activitat per grups d’edat. Any 1996
Taula 4.9 Situació professional per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.10 Temps de treball productiu setmanal per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.11 Nivell d’ocupació per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.12 Categoria socioeconòmica per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.13 Emancipació per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.14 Temps de residència al municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.15 Grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.16 Lloc de naixement de la població jove. Any 2004
Taula 4.17 Lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.18 Lloc de naixement per grups d’edat. Any 1996
Taula 4.19 Població segons el país de nacionalitat. Any 2001
87 Taula 4.20 Continent d’origen per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.21 Coneixement del català per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.22 Coneixement del català per grups d’edat. Any 1996
Taula 4.23 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.24 Nombre de viatges diaris (per treball i estudis) per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.25 Mitjà de desplaçament per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.26 Temps de desplaçament per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.27 Migracions internes a la comarca de 15 a 29 anys. Any 2003
Taula 4.28 Migracions internes a la comarca de 15 a 29 anys. Any 1995
88 Annex 3. Taules estadístiques complementàries
Taules de l’annex 3
Taula A.1 Nivell d’estudis segons sexe i per grups d’edat. Any 2001
Taula A.2 Estudis en curs segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.3 Situació professional segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula A.4 Nivell d’ocupació segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula A.5 Activitat principal segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula A.6 Nivell d’ocupació segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula A.7 Activitat principal segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.8 Sector d’activitat segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.9 Emancipació segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.10 Tipus de llar segons emancipació per grups d’edat. Any 2001
Taula A.11 Règim de tinença segons emancipació per grups d’edat. Any 2001
Taula A.12 Situació professional segons emancipació per grups d’edat. Any 2001
Taula A.13 Nivell d’estudis segons emancipació per grups d’edat. Any 2001
Taula A.14 Continent d’origen segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.15 Continent d’origen segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula A.16 Coneixement del català segons continent d’origen per grups d’edat. Any 2001
Taula A.17 Lloc de desplaçament (per feina i estudis) segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula A.18 Mitjà de desplaçament segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula A.19 Temps de desplaçament segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula A.20 Temps de residència al municipi segons continent d’origen per grups d’edat. Any 2001
Taula A.21 Nivell d’ocupació segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.22 Coneixement del català segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula A.23 Sexe per grups d’edat. Any 1996
Taula A.24 Estat civil per grups d’edat. Any 1996
89 Taula A.25 Mitjà de desplaçament per grups d’edat. Any 1996
Taula A.26 Sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.27 Estat civil per grups d’edat. Any 2001
Taula A.28 Temps de residència a Espanya per grups d’edat. Any 2001
Taula A.29 Activitat principal segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula A.30 Situació professional segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.31 Situació professional segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula A.32 Categoria socioeconòmica segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.33 Categoria socioeconòmica segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula A.34 Categoria socioeconòmica segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula A.35 Sector d’activitat segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula A.36 Sector d’activitat segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
90 Nivell d’estudis segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.1 Home Dona Total
15-19 anys Primària o Valors 68 50 118 inferior % 33,8 27,6 30,9 ESO i EGB* Valors 93 73 166 % 46,3 40,3 43,5 Batxillerat Valors 28 46 74 % 13,9 25,4 19,4 FP I Valors 11 10 21 % 5,5 5,5 5,5 FP II Valors 123 % 0,5 1,1 0,8 Total Valors 201 181 382 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primària o Valors 32 13 45 inferior % 10,9 4,7 7,9 ESO i EGB* Valors 91 45 136 % 31,0 16,2 23,8 Batxillerat Valors 57 88 145 % 19,4 31,7 25,3 FP I Valors 45 30 75 % 15,3 10,8 13,1 FP II Valors 37 46 83 % 12,6 16,5 14,5 Superior Valors 32 56 88 % 10,9 20,1 15,4 Total Valors 294 278 572 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primària o Valors 34 17 51 inferior % 9,4 5,6 7,7 ESO i EGB* Valors 133 69 202 % 36,8 22,9 30,5 Batxillerat Valors 35 31 66 % 9,7 10,3 10,0 FP I Valors 33 24 57 % 9,1 8,0 8,6 FP II Valors 55 49 104 % 15,2 16,3 15,7 Superior Valors 71 111 182 % 19,7 36,9 27,5 Total Valors 361 301 662 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
91 Estudis en curs segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.2 Home Dona Total
15-19 anys Secundaris Valors 12 6 18 per a adults % 10,9 5,0 7,8 Secundaris Valors 42 46 88 % 38,2 38,3 38,3 FP I Valors 25 19 44 % 22,7 15,8 19,1 FP II Valors 8614 % 7,3 5,0 6,1 Superiors Valors 10 35 45 % 9,1 29,2 19,6 Altres Valors 13 8 21 % 11,8 6,7 9,1 Total Valors 110 120 230 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Secundaris Valors 101 per a adults % 1,0 0,0 0,4 Secundaris Valors 336 % 3,1 2,3 2,6 FP I Valors 5611 % 5,2 4,5 4,8 FP II Valors 15 13 28 % 15,5 9,8 12,2 Superiors Valors 58 87 145 % 59,8 65,4 63,0 Altres Valors 15 24 39 % 15,5 18,0 17,0 Total Valors 97 133 230 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Secundaris Valors ––– per a adults % ––– Secundaris Valors 101 % 1,5 0,0 0,8 FP I Valors 224 % 3,1 3,4 3,3 FP II Valors 538 % 7,7 5,2 6,5 Superiors Valors 22 24 46 % 33,8 41,4 37,4 Altres Valors 35 29 64 % 53,8 50,0 52,0 Total Valors 65 58 123 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
92 Situació professional segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària ESO i A.3 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total
16-19 Empresari Valors ––––––– anys amb personal % ––––––– Empresari Valors 1401––6 sense personal % 5,6 12,9 0,0 12,5 – – 9,8 Assalariats Valors 3111 2 – –17 fixos % 16,7 35,5 25,0 25,0 – – 27,9 Assalariats Valors 14 15 3 5 – – 37 eventuals % 77,8 48,4 75,0 62,5 – – 60,7 Ajuda Valors 0100––1 familiar % 0,0 3,2 0,0 0,0 – – 1,6 Membre de Valors ––––––– cooperatives % ––––––– Total Valors 18 31 4 8 – – 61 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 20-24 Empresari Valors 1200205 anys amb personal % 3,1 2,2 0,0 0,0 4,1 0,0 1,6 Empresari Valors 4127 7 4 236 sense personal % 12,5 12,9 20,0 12,5 8,2 5,1 11,8 Assalariats Valors 14 50 14 24 22 15 139 fixos % 43,8 53,8 40,0 42,9 44,9 38,5 45,7 Assalariats Valors 13 27 14 24 21 22 121 eventuals % 40,6 29,0 40,0 42,9 42,9 56,4 39,8 Ajuda Valors 0100001 familiar % 0,0 1,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 Membre de Valors 0101002 cooperatives % 0,0 1,1 0,0 1,8 0,0 0,0 0,7 Total Valors 32 93 35 56 49 39 304 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Empresari Valors 28315322 anys amb personal % 6,7 5,1 6,8 2,0 6,0 2,0 4,3 Empresari Valors 3 41 3 10 14 6 77 sense personal % 10,0 25,9 6,8 20,0 16,7 4,0 14,9 Assalariats Valors 20 77 26 28 48 84 283 fixos % 66,7 48,7 59,1 56,0 57,1 56,0 54,8 Assalariats Valors 5 27 11 10 17 57 127 eventuals % 16,7 17,1 25,0 20,0 20,2 38,0 24,6 Ajuda Valors 0210003 familiar % 0,0 1,3 2,3 0,0 0,0 0,0 0,6 Membre de Valors 0301004 cooperatives % 0,0 1,9 0,0 2,0 0,0 0,0 0,8 Total Valors 30 158 44 50 84 150 516 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Empresari Valors 4103 4 3 428 anys amb personal % 6,3 6,6 4,5 8,5 5,3 3,5 5,6 Empresari Valors 20 39 13 8 10 11 101 sense personal % 31,7 25,7 19,7 17,0 17,5 9,6 20,2 Assalariats Valors 18 75 40 30 39 80 282 fixos % 28,6 49,3 60,6 63,8 68,4 70,2 56,5 Assalariats Valors 20 28 10 5 4 19 86 eventuals % 31,7 18,4 15,2 10,6 7,0 16,7 17,2 Ajuda Valors ––––––– familiar % ––––––– Membre de Valors 1000102 cooperatives % 1,6 0,0 0,0 0,0 1,8 0,0 0,4 Total Valors 63 152 66 47 57 114 499 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
93 Nivell d’ocupació segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària ESO i A.4 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total
16-19 anys Alt Valors ––––––– % ––––––– Mitjà Valors 4122 5 – –23 % 22,2 41,4 50,0 62,5 – – 39,0 Baix Valors 14 17 2 3 – – 36 % 77,8 58,6 50,0 37,5 – – 61,0 Total Valors 18 29 4 8 – – 59 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 20-24 anys Alt Valors 014441528 % 0,0 1,1 11,8 7,1 8,2 38,5 9,2 Mitjà Valors 15 52 15 28 34 21 165 % 46,9 55,9 44,1 50,0 69,4 53,8 54,5 Baix Valors 17 40 15 24 11 3 110 % 53,1 43,0 44,1 42,9 22,4 7,7 36,3 Total Valors 32 93 34 56 49 39 303 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 263077492 % 6,7 3,8 6,8 0,0 8,3 49,3 17,8 Mitjà Valors 12 80 32 32 53 60 269 % 40,0 50,6 72,7 64,0 63,1 40,0 52,1 Baix Valors 16 72 9 18 24 16 155 % 53,3 45,6 20,5 36,0 28,6 10,7 30,0 Total Valors 30 158 44 50 84 150 516 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 574316585 % 7,9 4,6 6,1 6,4 1,8 57,0 17,0 Mitjà Valors 28 80 44 25 48 42 267 % 44,4 52,6 66,7 53,2 84,2 36,8 53,5 Baix Valors 30 65 18 19 8 7 147 % 47,6 42,8 27,3 40,4 14,0 6,1 29,5 Total Valors 63 152 66 47 57 114 499 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
94 Activitat principal segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària ESO i A.5 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total
15-19 Estudiant Valors 87 117 64 11 3 – 282 anys % 73,7 70,5 86,5 52,4 100,0 – 73,8 Ocupat Valors 19 31 4 8 0 – 62 % 16,1 18,7 5,4 38,1 0,0 – 16,2 Aturat Valors 44010–9 primera feina % 3,4 2,4 0,0 4,8 0,0 – 2,4 Aturat Valors 44110–10 ha treballat % 3,4 2,4 1,4 4,8 0,0 – 2,6 Treball Valors 11000–2 domèstic % 0,8 0,6 0,0 0,0 0,0 – 0,5 Inactiu Valors 39500–17 % 2,5 5,4 6,8 0,0 0,0 – 4,5 Total Valors 118 166 74 21 3 – 382 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 Estudiant Valors 0 8 95 8 28 39 178 anys % 0,0 5,9 65,5 10,7 33,7 44,3 31,1 Ocupat Valors 32 93 35 56 49 39 304 % 71,1 68,4 24,1 74,7 59,0 44,3 53,1 Aturat Valors 26631624 primera feina % 4,4 4,4 4,1 4,0 1,2 6,8 4,2 Aturat Valors 5144 5 4 335 ha treballat % 11,1 10,3 2,8 6,7 4,8 3,4 6,1 Treball Valors 17101010 domèstic % 2,2 5,1 0,7 0,0 1,2 0,0 1,7 Inactiu Valors 58430121 % 11,1 5,9 2,8 4,0 0,0 1,1 3,7 Total Valors 45 136 145 75 83 88 572 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Estudiant Valors 0 3 10 0 6 13 32 anys % 0,0 1,5 15,2 0,0 5,8 7,1 4,8 Ocupat Valors 30 158 44 50 84 150 516 % 58,8 78,2 66,7 87,7 80,8 82,4 77,9 Aturat Valors 1301128 primera feina % 2,0 1,5 0,0 1,8 1,0 1,1 1,2 Aturat Valors 8 16 7 3 4 13 51 ha treballat % 15,7 7,9 10,6 5,3 3,8 7,1 7,7 Treball Valors 6134 2 5 232 domèstic % 11,8 6,4 6,1 3,5 4,8 1,1 4,8 Inactiu Valors 69114223 % 11,8 4,5 1,5 1,8 3,8 1,1 3,5 Total Valors 51 202 66 57 104 182 662 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Estudiant Valors 13410211 anys % 1,2 1,5 4,9 1,9 0,0 1,5 1,8 Ocupat Valors 63 152 66 47 57 114 499 % 77,8 77,9 81,5 88,7 86,4 87,0 82,2 Aturat Valors 0200002 primera feina % 0,0 1,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 Aturat Valors 6143 2 2 734 ha treballat % 7,4 7,2 3,7 3,8 3,0 5,3 5,6 Treball Valors 7163 2 4 436 domèstic % 8,6 8,2 3,7 3,8 6,1 3,1 5,9 Inactiu Valors 48513425 % 4,9 4,1 6,2 1,9 4,5 3,1 4,1 Total Valors 81 195 81 53 66 131 607 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
95 Nivell d’ocupació segons lloc de naixement i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Resta de Fora de A.6 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
16-19 anys Alt Valors –– –– % –– –– Mitjà Valors 22 1 0 23 % 39,3 50,0 0,0 39,0 Baix Valors 34 1 1 36 % 60,7 50,0 100,0 61,0 Total Valors 56 2 1 59 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alt Valors 27 1 0 28 % 9,4 25,0 0,0 9,2 Mitjà Valors 156 2 7 165 % 54,5 50,0 53,8 54,5 Baix Valors 103 1 6 110 % 36,0 25,0 46,2 36,3 Total Valors 286 4 13 303 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 91 1 0 92 % 18,6 12,5 0,0 17,8 Mitjà Valors 256 4 9 269 % 52,5 50,0 45,0 52,1 Baix Valors 141 3 11 155 % 28,9 37,5 55,0 30,0 Total Valors 488 8 20 516 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 79 5 1 85 % 17,6 25,0 3,3 17,0 Mitjà Valors 246 11 10 267 % 54,8 55,0 33,3 53,5 Baix Valors 124 4 19 147 % 27,6 20,0 63,3 29,5 Total Valors 449 20 30 499 % 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
96 Activitat principal segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.7 Home Dona Total
15-19 anys Estudiant Valors 130 152 282 % 64,7 84,0 73,8 Ocupat Valors 46 16 62 % 22,9 8,8 16,2 Aturat Valors 549 primera feina % 2,5 2,2 2,4 Aturat Valors 7310 ha treballat % 3,5 1,7 2,6 Treball domèstic Valors 112 % 0,5 0,6 0,5 Inactiu Valors 12 5 17 % 6,0 2,8 4,5 Total Valors 201 181 382 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Estudiant Valors 69 109 178 % 23,5 39,2 31,1 Ocupat Valors 183 121 304 % 62,2 43,5 53,1 Aturat Valors 11 13 24 primera feina % 3,7 4,7 4,2 Aturat Valors 18 17 35 ha treballat % 6,1 6,1 6,1 Treball domèstic Valors 1910 % 0,3 3,2 1,7 Inactiu Valors 12 9 21 % 4,1 3,2 3,7 Total Valors 294 278 572 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Estudiant Valors 15 17 32 % 4,2 5,6 4,8 Ocupat Valors 305 211 516 % 84,5 70,1 77,9 Aturat Valors 538 primera feina % 1,4 1,0 1,2 Aturat Valors 23 28 51 ha treballat % 6,4 9,3 7,7 Treball domèstic Valors 03232 % 0,0 10,6 4,8 Inactiu Valors 13 10 23 % 3,6 3,3 3,5 Total Valors 361 301 662 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Estudiant Valors 5611 % 1,4 2,5 1,8 Ocupat Valors 325 174 499 % 89,3 71,6 82,2 Aturat Valors 112 primera feina % 0,3 0,4 0,3 Aturat Valors 17 17 34 ha treballat % 4,7 7,0 5,6 Treball domèstic Valors 03636 % 0,0 14,8 5,9 Inactiu Valors 16 9 25 % 4,4 3,7 4,1 Total Valors 364 243 607 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
97 Sector d'activitat segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.8 Home Dona Total
16-19 anys Primari Valors 516 % 11,1 6,3 9,8 Indústria Valors 9110 % 20,0 6,3 16,4 Construcció Valors 18 0 18 % 40,0 0,0 29,5 Serveis Valors 13 14 27 % 28,9 87,5 44,3 Total Valors 45 16 61 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primari Valors 32 6 38 % 17,5 5,0 12,5 Indústria Valors 43 20 63 % 23,5 16,5 20,7 Construcció Valors 53 1 54 % 29,0 0,8 17,8 Serveis Valors 55 94 149 % 30,1 77,7 49,0 Total Valors 183 121 304 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 59 9 68 % 19,3 4,3 13,2 Indústria Valors 74 31 105 % 24,3 14,7 20,3 Construcció Valors 65 6 71 % 21,3 2,8 13,8 Serveis Valors 107 165 272 % 35,1 78,2 52,7 Total Valors 305 211 516 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 79 8 87 % 24,3 4,6 17,4 Indústria Valors 54 28 82 % 16,6 16,1 16,4 Construcció Valors 61 4 65 % 18,8 2,3 13,0 Serveis Valors 131 134 265 % 40,3 77,0 53,1 Total Valors 325 174 499 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
98 Emancipació segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.9 Home Dona Total
15-19 anys Emancipat Valors 18 24 42 % 1,7 2,5 2,1 No emancipat Valors 1.050 935 1.985 % 98,3 97,5 97,9 Total Valors 1.068 959 2.027 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 140 204 344 % 10,1 16,3 13,0 No emancipat Valors 1.249 1.051 2.300 % 89,9 83,7 87,0 Total Valors 1.389 1.255 2.644 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 518 699 1.217 % 35,4 50,7 42,8 No emancipat Valors 945 681 1.626 % 64,6 49,3 57,2 Total Valors 1.463 1.380 2.843 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 899 1.067 1.966 % 64,3 81,6 72,7 No emancipat Valors 499 241 740 % 35,7 18,4 27,3 Total Valors 1.398 1.308 2.706 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
99 Tipus de llar segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Parella Parella Mono- A.10 Unipersonal sense fills amb fills parental Altres llars Total
15-19 anys Emancipat Valors 68 431637 % 100,0 53,3 0,2 1,6 8,1 1,8 No Valors 0 7 1.598 184 181 1.970 emancipat % 0,0 46,7 99,8 98,4 91,9 98,2 Total Valors 6 15 1.602 187 197 2.007 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 79 129 60 10 51 329 % 100,0 92,1 3,3 4,1 16,2 12,6 No Valors 0 11 1.783 234 263 2.291 emancipat % 0,0 7,9 96,7 95,9 83,8 87,4 Total Valors 79 140 1.843 244 314 2.620 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 175 512 330 34 120 1.171 % 100,0 94,6 22,0 15,0 34,3 42,0 No Valors 0 29 1.169 192 230 1.620 emancipat % 0,0 5,4 78,0 85,0 65,7 58,0 Total Valors 175 541 1.499 226 350 2.791 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 196 417 1.105 63 150 1.931 % 100,0 93,1 71,7 36,0 49,5 72,5 No Valors 0 31 437 112 153 733 emancipat % 0,0 6,9 28,3 64,0 50,5 27,5 Total Valors 196 448 1.542 175 303 2.664 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
100 Règim de tinença segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Propietat per Cedida Propietat compra, amb Propietat gratuïta o a A.11 per compra, pagaments per baix preu per totalment pendents herència altra llar, Altra pagada (hipoteques…) o donació Lloguer empresa, etc. forma Total
15-19 Emancipat Valors 6 15 2 13 0 1 37 anys % 0,6 2,6 1,1 6,8 0,0 1,5 1,8 No Valors 922 571 183 178 51 65 1.970 emancipat % 99,4 97,4 98,9 93,2 100,0 98,5 98,2 Total Valors 928 586 185 191 51 66 2.007 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 Emancipat Valors 47 143 17 96 12 14 329 anys % 3,8 22,2 6,7 27,7 18,8 17,7 12,6 No Valors 1.186 501 237 250 52 65 2.291 emancipat % 96,2 77,8 93,3 72,3 81,3 82,3 87,4 Total Valors 1.233 644 254 346 64 79 2.620 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Emancipat Valors 143 676 49 198 60 45 1.171 anys % 14,0 72,8 16,4 54,8 59,4 55,6 42,0 No Valors 877 253 250 163 41 36 1.620 emancipat % 86,0 27,2 83,6 45,2 40,6 44,4 58,0 Total Valors 1.020 929 299 361 101 81 2.791 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Emancipat Valors 354 1.125 104 205 71 72 1.931 anys % 46,4 93,9 44,1 69,3 86,6 80,9 72,5 No Valors 409 73 132 91 11 17 733 emancipat % 53,6 6,1 55,9 30,7 13,4 19,1 27,5 Total Valors 763 1.198 236 296 82 89 2.664 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
101 Situació professional segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Empresari Empresari Assa- Assa- Membre A.12 amb sense lariats lariats Ajuda de coope- personal personal fixos eventuals familiar ratives Total
16-19 anys Emancipat Valors –0120–3 % – 0,0 5,9 5,4 0,0 – 4,9 No Valors – 6 16 35 1 – 58 emancipat % – 100,0 94,1 94,6 100,0 – 95,1 Total Valors – 6 17 37 1 – 61 % – 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 0 6 22 23 0 0 51 % 0,0 16,7 15,8 19,0 0,0 0,0 16,8 No Valors 5 30 117 98 1 2 253 emancipat % 100,0 83,3 84,2 81,0 100,0 100,0 83,2 Total Valors 5 36 139 121 1 2 304 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 6 16 92 40 2 2 158 % 27,3 20,8 32,5 31,5 66,7 50,0 30,6 No Valors 16 61 191 87 1 2 358 emancipat % 72,7 79,2 67,5 68,5 33,3 50,0 69,4 Total Valors 22 77 283 127 3 4 516 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 17 67 154 45 – 2 285 % 60,7 66,3 54,6 52,3 – 100,0 57,1 No Valors 11 34 128 41 – 0 214 emancipat % 39,3 33,7 45,4 47,7 – 0,0 42,9 Total Valors 28 101 282 86 – 2 499 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
102 Nivell d'estudis segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària EGB* A.13 o inferior ESO i Batxillerat FP I FP II Superior Total
15-19 anys Emancipat Valors 15 24 1 2 0 – 42 % 2,1 2,8 0,4 1,8 0,0 – 2,1 No Valors 695 845 265 109 71 – 1.985 emancipat % 97,9 97,2 99,6 98,2 100,0 – 97,9 Total Valors 710 869 266 111 71 – 2.027 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 66 158 29 40 31 20 344 % 22,2 17,9 6,1 16,4 7,9 5,7 13,0 No Valors 231 726 444 204 363 332 2.300 emancipat % 77,8 82,1 93,9 83,6 92,1 94,3 87,0 Total Valors 297 884 473 244 394 352 2.644 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 162 476 120 118 160 181 1.217 % 54,4 52,3 38,6 51,8 38,1 26,8 42,8 No Valors 136 435 191 110 260 494 1.626 emancipat % 45,6 47,7 61,4 48,2 61,9 73,2 57,2 Total Valors 298 911 311 228 420 675 2.843 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 258 716 171 231 242 348 1.966 % 70,5 76,2 68,7 76,7 72,0 67,7 72,7 No Valors 108 224 78 70 94 166 740 emancipat % 29,5 23,8 31,3 23,3 28,0 32,3 27,3 Total Valors 366 940 249 301 336 514 2.706 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
103 Continent d'origen segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.14 Home Dona Total
15-19 anys Espanyola Valors 197 177 374 % 97,0 97,3 97,1 Resta UE Valors 101 % 0,5 0,0 0,3 Resta d'Europa Valors 213 % 1,0 0,5 0,8 Àfrica Valors 347 % 1,5 2,2 1,8 Centre i Nord Valors ––– Amèrica % ––– Amèrica del Sud Valors ––– % ––– Àsia i Oceania Valors ––– % ––– Total Valors 203 182 385 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Espanyola Valors 282 267 549 % 95,6 96,0 95,8 Resta UE Valors 224 % 0,7 0,7 0,7 Resta d'Europa Valors 336 % 1,0 1,1 1,0 Àfrica Valors 639 % 2,0 1,1 1,6 Centre i Nord Valors ––– Amèrica % ––– Amèrica del Sud Valors 134 % 0,3 1,1 0,7 Àsia i Oceania Valors 101 % 0,3 0,0 0,2 Total Valors 295 278 573 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Espanyola Valors 337 287 624 % 93,4 95,3 94,3 Resta UE Valors 707 % 1,9 0,0 1,1 Resta d'Europa Valors 538 % 1,4 1,0 1,2 Àfrica Valors 8412 % 2,2 1,3 1,8 Centre i Nord Valors 011 Amèrica % 0,0 0,3 0,2 Amèrica del Sud Valors 459 % 1,1 1,7 1,4 Àsia i Oceania Valors 011 % 0,0 0,3 0,2 Total Valors 361 301 662 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Espanyola Valors 332 236 568 % 91,2 97,1 93,6 Resta UE Valors 303 % 0,8 0,0 0,5 Resta d'Europa Valors 617 % 1,6 0,4 1,2 Àfrica Valors 16 2 18 % 4,4 0,8 3,0 Centre i Nord Valors ––– Amèrica % ––– Amèrica del Sud Valors 7411 % 1,9 1,6 1,8 Àsia i Oceania Valors ––– % ––– Total Valors 364 243 607 % 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
104 Continent d'origen segons grandària del municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Centre i A.15 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total
15-19 Fins a 500 hab. Valors 184 1 1 0 – – – 186 anys % 49,2 100,0 33,3 0,0 – – – 48,3 501-2.000 hab. Valors 75 0 2 2 – – – 79 % 20,1 0,0 66,7 28,6 – – – 20,5 2.001- Valors 115 0 0 5 – – – 120 5.000 hab. % 30,7 0,0 0,0 71,4 – – – 31,2 5.001- Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Més de Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Total Valors 374 1 3 7 – – – 385 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – – – 100,0 20-24 Fins a 500 hab. Valors 297 1 0 1 – 0 1 300 anys % 54,1 25,0 0,0 11,1 – 0,0 100,0 52,4 501-2.000 hab. Valors 97 3 5 4 – 0 0 109 % 17,7 75,0 83,3 44,4 – 0,0 0,0 19,0 2.001- Valors 155 0 1 4 – 4 0 164 5.000 hab. % 28,2 0,0 16,7 44,4 – 100,0 0,0 28,6 5.001- Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Més de Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Total Valors 549 4 6 9 – 4 1 573 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 100,0 100,0 25-29 Fins a 500 hab. Valors 295 4 2 2 0 0 1 304 anys % 47,3 57,1 25,0 16,7 0,0 0,0 100,0 45,9 501-2.000 hab. Valors 149 2 3 2 0 2 0 158 % 23,9 28,6 37,5 16,7 0,0 22,2 0,0 23,9 2.001- Valors 180 1 3 8 1 7 0 200 5.000 hab. % 28,8 14,3 37,5 66,7 100,0 77,8 0,0 30,2 5.001- Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Més de Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Total Valors 624 7 8 12 1 9 1 662 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Fins a 500 hab. Valors 288 1 2 4 – 3 – 298 anys % 50,7 33,3 28,6 22,2 – 27,3 – 49,1 501-2.000 hab. Valors 121 2 2 3 – 2 – 130 % 21,3 66,7 28,6 16,7 – 18,2 – 21,4 2.001- Valors 159 0 3 11 – 6 – 179 5.000 hab. % 28,0 0,0 42,9 61,1 – 54,5 – 29,5 5.001- Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Més de Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Total Valors 568 3 7 18 – 11 – 607 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 – 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
105 Coneixement del català segons continent d'origen i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Centre i A.16 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total
15-19 No l'entén Valors 0010–––1 anys % 0,0 0,0 33,3 0,0 – – – 0,3 L'entén Valors 1102–––4 % 0,3 100,0 0,0 28,6 – – – 1,0 L'entén i el Valors –––––––– sap llegir % –––––––– El sap parlar Valors –––––––– % –––––––– El sap parlar Valors 6000–––6 i llegir % 1,6 0,0 0,0 0,0 – – – 1,6 El sap parlar, Valors 367 0 2 5 – – – 374 llegir i escriure % 98,1 0,0 66,7 71,4 – – – 97,1 Total Valors 374 1 3 7 – – – 385 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – – – 100,0 20-24 No l'entén Valors 1043–008 anys % 0,2 0,0 66,7 33,3 – 0,0 0,0 1,4 L'entén Valors 5113–2012 % 0,9 25,0 16,7 33,3 – 50,0 0,0 2,1 L'entén i el Valors 1100–002 sap llegir % 0,2 25,0 0,0 0,0 – 0,0 0,0 0,3 El sap parlar Valors 0000–101 % 0,0 0,0 0,0 0,0 – 25,0 0,0 0,2 El sap parlar Valors 7100–008 i llegir % 1,3 25,0 0,0 0,0 – 0,0 0,0 1,4 El sap parlar, Valors 535 1 1 3 – 1 1 542 llegir i escriure % 97,4 25,0 16,7 33,3 – 25,0 100,0 94,6 Total Valors 549 4 6 9 – 4 1 573 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 100,0 100,0 25-29 No l'entén Valors 002904015 anys % 0,0 0,0 25,0 75,0 0,0 44,4 0,0 2,3 L'entén Valors 603113014 % 1,0 0,0 37,5 8,3 100,0 33,3 0,0 2,1 L'entén i el Valors 30100004 sap llegir % 0,5 0,0 12,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,6 El sap parlar Valors 20000002 % 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 El sap parlar Valors 20 2 1 1 0 2 0 26 i llegir % 3,2 28,6 12,5 8,3 0,0 22,2 0,0 3,9 El sap parlar, Valors 593 5 1 1 0 0 1 601 llegir i escriure % 95,0 71,4 12,5 8,3 0,0 0,0 100,0 90,8 Total Valors 624 7 8 12 1 9 1 662 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 No l'entén Valors 10411–2–18 anys % 0,2 0,0 57,1 61,1 – 18,2 – 3,0 L'entén Valors 11 2 0 4 – 5 – 22 % 1,9 66,7 0,0 22,2 – 45,5 – 3,6 L'entén i el Valors 2000–1–3 sap llegir % 0,4 0,0 0,0 0,0 – 9,1 – 0,5 El sap parlar Valors 1000–0–1 % 0,2 0,0 0,0 0,0 – 0,0 – 0,2 El sap parlar Valors 35 1 2 2 – 1 – 41 i llegir % 6,2 33,3 28,6 11,1 – 9,1 – 6,8 El sap parlar, Valors 518 0 1 1 – 2 – 522 llegir i escriure % 91,2 0,0 14,3 5,6 – 18,2 – 86,0 Total Valors 568 3 7 18 – 11 – 607 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 – 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
106 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
501- 2.001- 5.001- Més de A.17 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total
15-19 anys Domicili Valors –– –––– propi % –– –––– Varis Valors 20 0––2 municipis % 1,5 0,0 0,0 – – 0,7 Municipi de Valors 17 9 55 – – 81 residència % 12,6 15,8 62,5 – – 28,9 Un altre Valors 116 47 33 – – 196 municipi % 85,9 82,5 37,5 – – 70,0 Un altre Valors 01 0––1 país % 0,0 1,8 0,0 – – 0,4 Total Valors 135 57 88 – – 280 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 20-24 anys Domicili Valors 41 2––7 propi % 1,6 1,1 1,4 – – 1,4 Varis Valors 12 1––4 municipis % 0,4 2,1 0,7 – – 0,8 Municipi de Valors 55 29 40 – – 124 residència % 21,9 30,5 28,6 – – 25,5 Un altre Valors 188 63 95 – – 346 municipi % 74,9 66,3 67,9 – – 71,2 Un altre Valors 30 2––5 país % 1,2 0,0 1,4 – – 1,0 Total Valors 251 95 140 – – 486 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 25-29 anys Domicili Valors 47 6––17 propi % 1,6 4,9 3,7 – – 3,1 Varis Valors 10 7 11 – – 28 municipis % 4,0 4,9 6,8 – – 5,1 Municipi de Valors 77 54 73 – – 204 residència % 31,0 38,0 45,1 – – 37,0 Un altre Valors 155 74 67 – – 296 municipi % 62,5 52,1 41,4 – – 53,6 Un altre Valors 20 5––7 país % 0,8 0,0 3,1 – – 1,3 Total Valors 248 142 162 – – 552 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 30-34 anys Domicili Valors 62 6––14 propi % 2,4 1,9 3,9 – – 2,7 Varis Valors 16 9 8 – – 33 municipis % 6,3 8,5 5,2 – – 6,4 Municipi de Valors 95 43 83 – – 221 residència % 37,4 40,6 53,9 – – 43,0 Un altre Valors 136 52 57 – – 245 municipi % 53,5 49,1 37,0 – – 47,7 Un altre Valors 10 0––1 país % 0,4 0,0 0,0 – – 0,2 Total Valors 254 106 154 – – 514 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
107 Mitjà de desplaçament segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
501- 2.001- 5.001- Més de A.18 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total
15-19 anys Vehicle Valors 27 16 16 – – 59 privat % 32,5 57,1 24,2 – – 33,3 Transport Valors 48 6 40 – – 94 públic % 57,8 21,4 60,6 – – 53,1 Caminant Valors 8 6 10 – – 24 i altres % 9,6 21,4 15,2 – – 13,6 Total Valors 83 28 66 – – 177 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 20-24 anys Vehicle Valors 102 25 38 – – 165 privat % 69,9 55,6 50,7 – – 62,0 Transport Valors 12 2 7 – – 21 públic % 8,2 4,4 9,3 – – 7,9 Caminant Valors 32 18 30 – – 80 i altres % 21,9 40,0 40,0 – – 30,1 Total Valors 146 45 75 – – 266 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 25-29 anys Vehicle Valors 105 66 75 – – 246 privat % 70,5 68,0 61,0 – – 66,7 Transport Valors 60 1––7 públic % 4,0 0,0 0,8 – – 1,9 Caminant Valors 38 31 47 – – 116 i altres % 25,5 32,0 38,2 – – 31,4 Total Valors 149 97 123 – – 369 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 30-34 anys Vehicle Valors 133 45 70 – – 248 privat % 73,9 61,6 55,6 – – 65,4 Transport Valors 21 4––7 públic % 1,1 1,4 3,2 – – 1,8 Caminant Valors 45 27 52 – – 124 i altres % 25,0 37,0 41,3 – – 32,7 Total Valors 180 73 126 – – 379 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
108 Temps de desplaçament segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
501- 2.001- 5.001- Més de A.19 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total
15-19 anys Menys Valors 81839– –65 10 min. % 9,6 64,3 59,1 – – 36,7 10-20 min. Valors 28 3 13 – – 44 % 33,7 10,7 19,7 – – 24,9 21-30 min. Valors 14 0 8 – – 22 % 16,9 0,0 12,1 – – 12,4 31-45 min. Valors 20 4 4 – – 28 % 24,1 14,3 6,1 – – 15,8 46-60 min. Valors 93 2––14 % 10,8 10,7 3,0 – – 7,9 Més d'una Valors 40 0––4 hora % 4,8 0,0 0,0 – – 2,3 Total Valors 83 28 66 – – 177 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 20-24 anys Menys Valors 37 22 29 – – 88 10 min. % 25,3 48,9 38,7 – – 33,1 10-20 min. Valors 45 11 18 – – 74 % 30,8 24,4 24,0 – – 27,8 21-30 min. Valors 17 6 13 – – 36 % 11,6 13,3 17,3 – – 13,5 31-45 min. Valors 24 4 12 – – 40 % 16,4 8,9 16,0 – – 15,0 46-60 min. Valors 15 2 2 – – 19 % 10,3 4,4 2,7 – – 7,1 Més d'una Valors 80 1––9 hora % 5,5 0,0 1,3 – – 3,4 Total Valors 146 45 75 – – 266 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 25-29 anys Menys Valors 52 48 58 – – 158 10 min. % 34,9 49,5 47,2 – – 42,8 10-20 min. Valors 40 23 23 – – 86 % 26,8 23,7 18,7 – – 23,3 21-30 min. Valors 25 11 15 – – 51 % 16,8 11,3 12,2 – – 13,8 31-45 min. Valors 14 10 20 – – 44 % 9,4 10,3 16,3 – – 11,9 46-60 min. Valors 83 5––16 % 5,4 3,1 4,1 – – 4,3 Més d'una Valors 10 2 2 – – 14 hora % 6,7 2,1 1,6 – – 3,8 Total Valors 149 97 123 – – 369 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 30-34 anys Menys Valors 60 30 64 – – 154 10 min. % 33,3 41,1 50,8 – – 40,6 10-20 min. Valors 44 19 30 – – 93 % 24,4 26,0 23,8 – – 24,5 21-30 min. Valors 38 8 9 – – 55 % 21,1 11,0 7,1 – – 14,5 31-45 min. Valors 22 11 17 – – 50 % 12,2 15,1 13,5 – – 13,2 46-60 min. Valors 65 1––12 % 3,3 6,8 0,8 – – 3,2 Més d'una Valors 10 0 5 – – 15 hora % 5,6 0,0 4,0 – – 4,0 Total Valors 180 73 126 – – 379 % 100,0 100,0 100,0 – – 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
109 Temps de residència al municipi segons continent d'origen i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Centre i A.20 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total
15-19 0-2 anys Valors 18 0 3 3 – – – 24 anys % 4,9 0,0 100,0 42,9 – – – 6,3 3-5 anys Valors 15 1 0 1 – – – 17 % 4,0 100,0 0,0 14,3 – – – 4,5 6-10 anys Valors 17 0 0 3 – – – 20 % 4,6 0,0 0,0 42,9 – – – 5,2 11-20 anys Valors 321 0 0 0 – – – 321 % 86,5 0,0 0,0 0,0 – – – 84,0 Total Valors 371 1 3 7 – – – 382 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – – – 100,0 20-24 0-2 anys Valors 45 3 4 6 – 3 0 61 anys % 8,2 75,0 66,7 66,7 – 75,0 0,0 10,7 3-5 anys Valors 29 1 0 0 – 0 0 30 % 5,3 25,0 0,0 0,0 – 0,0 0,0 5,2 6-10 anys Valors 19 0 1 1 – 0 0 21 % 3,5 0,0 16,7 11,1 – 0,0 0,0 3,7 11-20 anys Valors 99 0 0 1 – 0 1 101 % 18,1 0,0 0,0 11,1 – 0,0 100,0 17,7 Més de Valors 356 0 1 1 – 1 0 359 20 anys % 65,0 0,0 16,7 11,1 – 25,0 0,0 62,8 Total Valors 548 4 6 9 – 4 1 572 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 100,0 100,0 25-29 0-2 anys Valors 70 2 6 7 0 7 0 92 anys % 11,2 28,6 75,0 58,3 0,0 77,8 0,0 13,9 3-5 anys Valors 43 1 2 4 1 0 0 51 % 6,9 14,3 25,0 33,3 100,0 0,0 0,0 7,7 6-10 anys Valors 30 1 0 0 0 1 0 32 % 4,8 14,3 0,0 0,0 0,0 11,1 0,0 4,8 11-20 anys Valors 29 0 0 0 0 1 1 31 % 4,6 0,0 0,0 0,0 0,0 11,1 100,0 4,7 Més de Valors 452 3 0 1 0 0 0 456 20 anys % 72,4 42,9 0,0 8,3 0,0 0,0 0,0 68,9 Total Valors 624 7 8 12 1 9 1 662 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 0-2 anys Valors 74 3 6 12 – 9 – 104 anys % 13,0 100,0 85,7 66,7 – 81,8 – 17,1 3-5 anys Valors 35 0 0 5 – 0 – 40 % 6,2 0,0 0,0 27,8 – 0,0 – 6,6 6-10 anys Valors 55 0 0 1 – 0 – 56 % 9,7 0,0 0,0 5,6 – 0,0 – 9,2 11-20 anys Valors 38 0 0 0 – 2 – 40 % 6,7 0,0 0,0 0,0 – 18,2 – 6,6 Més de Valors 366 0 1 0 – 0 – 367 20 anys % 64,4 0,0 14,3 0,0 – 0,0 – 60,5 Total Valors 568 3 7 18 – 11 – 607 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 – 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
110 Nivell d'ocupació segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.21 Home Dona Total
16-19 anys Alt Valors ––– % ––– Mitjà Valors 17 6 23 % 39,5 37,5 39,0 Baix Valors 26 10 36 % 60,5 62,5 61,0 Total Valors 43 16 59 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alt Valors 15 13 28 % 8,2 10,7 9,2 Mitjà Valors 106 59 165 % 58,2 48,8 54,5 Baix Valors 61 49 110 % 33,5 40,5 36,3 Total Valors 182 121 303 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 43 49 92 % 14,1 23,2 17,8 Mitjà Valors 171 98 269 % 56,1 46,4 52,1 Baix Valors 91 64 155 % 29,8 30,3 30,0 Total Valors 305 211 516 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 47 38 85 % 14,5 21,8 17,0 Mitjà Valors 188 79 267 % 57,8 45,4 53,5 Baix Valors 90 57 147 % 27,7 32,8 29,5 Total Valors 325 174 499 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
111 Coneixement del català segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
L'entén El sap El sap A.22 No i el sap El sap parlar parlar, llegir l'entén L'entén llegir parlar i llegir i escriure Total
15-19 Catalunya Valors 0 1 – – 4 299 304 anys % 0,0 0,3 – – 1,3 98,4 100,0 Resta de l’Estat Valors 00––033 espanyol % 0,0 0,0 – – 0,0 100,0 100,0 Fora de l’Estat Valors 12––159 espanyol % 11,1 22,2 – – 11,1 55,6 100,0 Total Valors 1 3 – – 5 307 316 % 0,3 0,9 – – 1,6 97,2 100,0 20-24 Catalunya Valors 1 4 0 0 7 526 538 anys % 0,2 0,7 0,0 0,0 1,3 97,8 100,0 Resta de l’Estat Valors 01100911 espanyol % 0,0 9,1 9,1 0,0 0,0 81,8 100,0 Fora de l’Estat Valors 77111724 espanyol % 29,2 29,2 4,2 4,2 4,2 29,2 100,0 Total Valors 8 12 2 1 8 542 573 % 1,4 2,1 0,3 0,2 1,4 94,6 100,0 25-29 Catalunya Valors 0 6 3 0 17 580 606 anys % 0,0 1,0 0,5 0,0 2,8 95,7 100,0 Resta de l’Estat Valors 0 0 0 2 5 13 20 espanyol % 0,0 0,0 0,0 10,0 25,0 65,0 100,0 Fora de l’Estat Valors 15 8 1 0 4 8 36 espanyol % 41,7 22,2 2,8 0,0 11,1 22,2 100,0 Total Valors 15 14 4 2 26 601 662 % 2,3 2,1 0,6 0,3 3,9 90,8 100,0 30-34 Catalunya Valors 1 7 1 1 28 503 541 anys % 0,2 1,3 0,2 0,2 5,2 93,0 100,0 Resta de l’Estat Valors 0 4 1 0 5 14 24 espanyol % 0,0 16,7 4,2 0,0 20,8 58,3 100,0 Fora de l’Estat Valors 17 11 1 0 8 5 42 espanyol % 40,5 26,2 2,4 0,0 19,0 11,9 100,0 Total Valors 18 22 3 1 41 522 607 % 3,0 3,6 0,5 0,2 6,8 86,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
112 Sexe per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)
15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.23 anys anys anys anys anys anys Total
Home Valors 269 320 318 333 1.702 1.187 4.625 % 51,6 52,5 55,8 54,1 52,3 44,5 50,2 Dona Valors 252 289 252 283 1.553 1.479 4.587 % 48,4 47,5 44,2 45,9 47,7 55,5 49,8 Total Valors 521 609 570 616 3.255 2.666 9.212 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.
Estat civil per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)
15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.24 anys anys anys anys anys anys Total
Solter Valors 516 577 411 226 518 240 3.463 % 99,0 94,7 72,1 36,7 15,9 9,0 37,6 Casat Valors 5 30 151 369 2.556 1.587 4.698 % 1,0 4,9 26,5 59,9 78,5 59,5 51,0 Vidu Valors 0 1 2 4 84 826 917 % 0,0 0,2 0,4 0,6 2,6 31,0 10,0 Separat Valors 00 41455780 % 0,0 0,0 0,7 2,3 1,7 0,3 0,9 Divorciat Valors 01 2342654 % 0,0 0,2 0,4 0,5 1,3 0,2 0,6 Total Valors 521 609 570 616 3.255 2.666 9.212 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.
Mitjà de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)
15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.25 anys anys anys anys anys anys Total
Vehicle Valors 269 226 284 307 1.201 24 2.429 privat % 57,7 52,4 69,1 69,3 60,8 55,8 53,4 Transport Valors 119 122 34 17 21 0 335 públic % 25,5 28,3 8,3 3,8 1,1 0,0 7,4 Caminant Valors 78 83 93 119 753 19 1.786 i altres % 16,7 19,3 22,6 26,9 38,1 44,2 39,3 Total Valors 466 431 411 443 1.975 43 4.550 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.
113 Sexe per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.26 anys anys anys anys anys anys anys anys Total
Home Valors 314 177 203 295 361 364 1.781 1.197 4.692 % 51,1 48,9 52,7 51,5 54,5 60,0 52,6 45,9 51,0 Dona Valors 300 185 182 278 301 243 1.606 1.409 4.504 % 48,9 51,1 47,3 48,5 45,5 40,0 47,4 54,1 49,0 Total Valors 614 362 385 573 662 607 3.387 2.606 9.196 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
Estat civil per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.27 anys anys anys anys anys anys Total
Solter Valors 381 538 479 303 593 215 3.483 % 99,7 94,1 72,4 49,9 17,5 8,4 38,0 Casat Valors 1 33 175 288 2.535 1.564 4.596 % 0,3 5,8 26,4 47,4 74,9 60,8 50,2 Vidu Valors 0 0 0 1 92 772 865 % 0,0 0,0 0,0 0,2 2,7 30,0 9,4 Separat Valors 0 1 7 11 102 14 135 % 0,0 0,2 1,1 1,8 3,0 0,5 1,5 Divorciat Valors 00 1462875 % 0,0 0,0 0,2 0,7 1,8 0,3 0,8 Total Valors 382 572 662 607 3.384 2.573 9.154 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
Temps de residència a Espanya per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.28 anys anys anys anys anys anys Total
0-2 anys Valors 8 14 17 24 43 6 321 % 2,1 2,4 2,6 4,0 1,3 0,2 3,5 3-5 anys Valors 3 3 12 10 14 7 218 % 0,8 0,5 1,8 1,6 0,4 0,3 2,4 6-10 anys Valors 31 11114325 % 0,8 0,2 0,2 0,2 0,3 0,2 3,6 11-20 anys Valors 368 85 3 9 32 5 794 % 96,3 14,9 0,5 1,5 0,9 0,2 8,7 Més de Valors 0 469 629 563 3.284 2.551 7.496 20 anys % 0,0 82,0 95,0 92,8 97,0 99,1 81,9 Total Valors 382 572 662 607 3.384 2.573 9.154 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
114 Activitat principal segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Resta de Fora de A.29 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
15-19 anys Estudiant Valors 272 1 9 282 % 74,7 33,3 60,0 73,8 Ocupat Valors 59 2 1 62 % 16,2 66,7 6,7 16,2 Aturat Valors 80 19 primera feina % 2,2 0,0 6,7 2,4 Aturat Valors 90 110 ha treballat % 2,5 0,0 6,7 2,6 Treball Valors 20 02 domèstic % 0,5 0,0 0,0 0,5 Inactiu Valors 14 0 3 17 % 3,8 0,0 20,0 4,5 Total Valors 364 3 15 382 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Estudiant Valors 172 4 2 178 % 32,0 36,4 8,3 31,1 Ocupat Valors 286 5 13 304 % 53,3 45,5 54,2 53,1 Aturat Valors 21 0 3 24 primera feina % 3,9 0,0 12,5 4,2 Aturat Valors 32 1 2 35 ha treballat % 6,0 9,1 8,3 6,1 Treball Valors 81 110 domèstic % 1,5 9,1 4,2 1,7 Inactiu Valors 18 0 3 21 % 3,4 0,0 12,5 3,7 Total Valors 537 11 24 572 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Estudiant Valors 29 1 2 32 % 4,8 5,0 5,6 4,8 Ocupat Valors 488 8 20 516 % 80,5 40,0 55,6 77,9 Aturat Valors 51 28 primera feina % 0,8 5,0 5,6 1,2 Aturat Valors 40 6 5 51 ha treballat % 6,6 30,0 13,9 7,7 Treball Valors 24 3 5 32 domèstic % 4,0 15,0 13,9 4,8 Inactiu Valors 20 1 2 23 % 3,3 5,0 5,6 3,5 Total Valors 606 20 36 662 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Estudiant Valors 10 1 0 11 % 1,8 4,2 0,0 1,8 Ocupat Valors 449 20 30 499 % 83,0 83,3 71,4 82,2 Aturat Valors 20 02 primera feina % 0,4 0,0 0,0 0,3 Aturat Valors 26 1 7 34 ha treballat % 4,8 4,2 16,7 5,6 Treball Valors 32 2 2 36 domèstic % 5,9 8,3 4,8 5,9 Inactiu Valors 22 0 3 25 % 4,1 0,0 7,1 4,1 Total Valors 541 24 42 607 % 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
115 Situació professional segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.30 Home Dona Total
16-19 anys Empresari Valors ––– amb personal % ––– Empresari Valors 606 sense personal % 13,3 0,0 9,8 Assalariats fixos Valors 11 6 17 % 24,4 37,5 27,9 Assalariats Valors 27 10 37 eventuals % 60,0 62,5 60,7 Ajuda familiar Valors 101 % 2,2 0,0 1,6 Membre de Valors ––– cooperatives % ––– Total Valors 45 16 61 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Empresari Valors 505 amb personal % 2,7 0,0 1,6 Empresari Valors 27 9 36 sense personal % 14,8 7,4 11,8 Assalariats fixos Valors 96 43 139 % 52,5 35,5 45,7 Assalariats Valors 55 66 121 eventuals % 30,1 54,5 39,8 Ajuda familiar Valors 011 % 0,0 0,8 0,3 Membre de Valors 022 cooperatives % 0,0 1,7 0,7 Total Valors 183 121 304 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Empresari Valors 18 4 22 amb personal % 5,9 1,9 4,3 Empresari Valors 60 17 77 sense personal % 19,7 8,1 14,9 Assalariats fixos Valors 168 115 283 % 55,1 54,5 54,8 Assalariats Valors 54 73 127 eventuals % 17,7 34,6 24,6 Ajuda familiar Valors 123 % 0,3 0,9 0,6 Membre de Valors 404 cooperatives % 1,3 0,0 0,8 Total Valors 305 211 516 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Empresari Valors 23 5 28 amb personal % 7,1 2,9 5,6 Empresari Valors 77 24 101 sense personal % 23,7 13,8 20,2 Assalariats fixos Valors 166 116 282 % 51,1 66,7 56,5 Assalariats Valors 58 28 86 eventuals % 17,8 16,1 17,2 Ajuda familiar Valors ––– % ––– Membre de Valors 112 cooperatives % 0,3 0,6 0,4 Total Valors 325 174 499 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
116 Situació professional segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Resta de Fora de A.31 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
16-19 anys Empresari Valors –– –– amb personal % –– –– Empresari Valors 60 06 sense personal % 10,3 0,0 0,0 9,8 Assalariats Valors 15 1 1 17 fixos % 25,9 50,0 100,0 27,9 Assalariats Valors 36 1 0 37 eventuals % 62,1 50,0 0,0 60,7 Ajuda familiar Valors 10 01 % 1,7 0,0 0,0 1,6 Membre de Valors –– –– cooperatives % –– –– Total Valors 58 2 1 61 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Empresari Valors 40 15 amb personal % 1,4 0,0 7,7 1,6 Empresari Valors 34 0 2 36 sense personal % 11,9 0,0 15,4 11,8 Assalariats Valors 132 3 4 139 fixos % 46,2 60,0 30,8 45,7 Assalariats Valors 113 2 6 121 eventuals % 39,5 40,0 46,2 39,8 Ajuda familiar Valors 10 01 % 0,3 0,0 0,0 0,3 Membre de Valors 20 02 cooperatives % 0,7 0,0 0,0 0,7 Total Valors 286 5 13 304 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Empresari Valors 21 0 1 22 amb personal % 4,3 0,0 5,0 4,3 Empresari Valors 73 3 1 77 sense personal % 15,0 37,5 5,0 14,9 Assalariats Valors 272 2 9 283 fixos % 55,7 25,0 45,0 54,8 Assalariats Valors 115 3 9 127 eventuals % 23,6 37,5 45,0 24,6 Ajuda familiar Valors 30 03 % 0,6 0,0 0,0 0,6 Membre de Valors 40 04 cooperatives % 0,8 0,0 0,0 0,8 Total Valors 488 8 20 516 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Empresari Valors 27 1 0 28 amb personal % 6,0 5,0 0,0 5,6 Empresari Valors 96 1 4 101 sense personal % 21,4 5,0 13,3 20,2 Assalariats Valors 262 10 10 282 fixos % 58,4 50,0 33,3 56,5 Assalariats Valors 62 8 16 86 eventuals % 13,8 40,0 53,3 17,2 Ajuda familiar Valors –– –– % –– –– Membre de Valors 20 02 cooperatives % 0,4 0,0 0,0 0,4 Total Valors 449 20 30 499 % 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
117 Categoria socioeconòmica segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.32 Home Dona Total
16-19 anys Alta Valors ––– % ––– Mitjana Valors 808 % 19,0 0,0 13,8 Baixa Valors 34 16 50 % 81,0 100,0 86,2 Total Valors 42 16 58 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alta Valors 639 % 3,3 2,5 3,0 Mitjana Valors 46 28 74 % 25,3 23,3 24,5 Baixa Valors 130 89 219 % 71,4 74,2 72,5 Total Valors 182 120 302 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 23 7 30 % 7,6 3,3 5,8 Mitjana Valors 130 75 205 % 42,8 35,9 40,0 Baixa Valors 151 127 278 % 49,7 60,8 54,2 Total Valors 304 209 513 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 26 9 35 % 8,0 5,2 7,0 Mitjana Valors 133 58 191 % 40,9 33,3 38,3 Baixa Valors 166 107 273 % 51,1 61,5 54,7 Total Valors 325 174 499 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
118 Categoria socioeconòmica segons nivell d'estudis i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària ESO i A.33 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total
16-19 anys Alta Valors ––––––– % ––––––– Mitjana Valors 1502––8 % 5,6 17,9 0,0 25,0 – – 13,8 Baixa Valors 17 23 4 6 – – 50 % 94,4 82,1 100,0 75,0 – – 86,2 Total Valors 18 28 4 8 – – 58 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 20-24 anys Alta Valors 1211319 % 3,1 2,2 2,9 1,8 6,1 2,6 3,0 Mitjana Valors 4 151115101974 % 12,5 16,3 32,4 26,8 20,4 48,7 24,5 Baixa Valors 27 75 22 40 36 19 219 % 84,4 81,5 64,7 71,4 73,5 48,7 72,5 Total Valors 32 92 34 56 49 39 302 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 29415930 % 6,7 5,8 9,3 2,0 6,0 6,0 5,8 Mitjana Valors 3 5613172591205 % 10,0 35,9 30,2 34,0 29,8 60,7 40,0 Baixa Valors 25 91 26 32 54 50 278 % 83,3 58,3 60,5 64,0 64,3 33,3 54,2 Total Valors 30 156 43 50 84 150 513 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 5113 4 4 835 % 7,9 7,2 4,5 8,5 7,0 7,0 7,0 Mitjana Valors 21 47 23 11 15 74 191 % 33,3 30,9 34,8 23,4 26,3 64,9 38,3 Baixa Valors 37 94 40 32 38 32 273 % 58,7 61,8 60,6 68,1 66,7 28,1 54,7 Total Valors 63 152 66 47 57 114 499 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
119 Categoria socioeconòmica segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Resta de Fora de A.34 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
16-19 anys Alta Valors –– –– % –– –– Mitjana Valors 80 08 % 14,5 0,0 0,0 13,8 Baixa Valors 47 2 1 50 % 85,5 100,0 100,0 86,2 Total Valors 55 2 1 58 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alta Valors 80 19 % 2,8 0,0 7,7 3,0 Mitjana Valors 71 1 2 74 % 24,9 25,0 15,4 24,5 Baixa Valors 206 3 10 219 % 72,3 75,0 76,9 72,5 Total Valors 285 4 13 302 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 29 0 1 30 % 6,0 0,0 5,0 5,8 Mitjana Valors 199 5 1 205 % 41,0 62,5 5,0 40,0 Baixa Valors 257 3 18 278 % 53,0 37,5 90,0 54,2 Total Valors 485 8 20 513 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 33 2 0 35 % 7,3 10,0 0,0 7,0 Mitjana Valors 180 7 4 191 % 40,1 35,0 13,3 38,3 Baixa Valors 236 11 26 273 % 52,6 55,0 86,7 54,7 Total Valors 449 20 30 499 % 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
120 Sector d'activitat segons nivell d'estudis i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària ESO i A.35 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total
16-19 anys Primari Valors 3300––6 % 16,7 9,7 0,0 0,0 – – 9,8 Indústria Valors 4501––10 % 22,2 16,1 0,0 12,5 – – 16,4 Construcció Valors 6100 2 – –18 % 33,3 32,3 0,0 25,0 – – 29,5 Serveis Valors 5134 5 – –27 % 27,8 41,9 100,0 62,5 – – 44,3 Total Valors 18 31 4 8 – – 61 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – – 100,0 20-24 anys Primari Valors 6146 7 3 238 % 18,8 15,1 17,1 12,5 6,1 5,1 12,5 Indústria Valors 6 23 6 11 10 7 63 % 18,8 24,7 17,1 19,6 20,4 17,9 20,7 Construcció Valors 11 26 3 7 5 2 54 % 34,4 28,0 8,6 12,5 10,2 5,1 17,8 Serveis Valors 9 3020313128149 % 28,1 32,3 57,1 55,4 63,3 71,8 49,0 Total Valors 32 93 35 56 49 39 304 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 7 31 4 10 8 8 68 % 23,3 19,6 9,1 20,0 9,5 5,3 13,2 Indústria Valors 8 33 9 10 27 18 105 % 26,7 20,9 20,5 20,0 32,1 12,0 20,3 Construcció Valors 7 34 4 10 11 5 71 % 23,3 21,5 9,1 20,0 13,1 3,3 13,8 Serveis Valors 8 60 27 20 38 119 272 % 26,7 38,0 61,4 40,0 45,2 79,3 52,7 Total Valors 30 158 44 50 84 150 516 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 20 37 9 9 7 5 87 % 31,7 24,3 13,6 19,1 12,3 4,4 17,4 Indústria Valors 11 31 10 4 13 13 82 % 17,5 20,4 15,2 8,5 22,8 11,4 16,4 Construcció Valors 19 28 5 3 8 2 65 % 30,2 18,4 7,6 6,4 14,0 1,8 13,0 Serveis Valors 13 56 42 31 29 94 265 % 20,6 36,8 63,6 66,0 50,9 82,5 53,1 Total Valors 63 152 66 47 57 114 499 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
121 Sector d'activitat segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Resta de Fora de A.36 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
16-19 anys Primari Valors 60 06 % 10,3 0,0 0,0 9,8 Indústria Valors 91 010 % 15,5 50,0 0,0 16,4 Construcció Valors 18 0 0 18 % 31,0 0,0 0,0 29,5 Serveis Valors 25 1 1 27 % 43,1 50,0 100,0 44,3 Total Valors 58 2 1 61 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primari Valors 35 1 2 38 % 12,2 20,0 15,4 12,5 Indústria Valors 58 0 5 63 % 20,3 0,0 38,5 20,7 Construcció Valors 51 1 2 54 % 17,8 20,0 15,4 17,8 Serveis Valors 142 3 4 149 % 49,7 60,0 30,8 49,0 Total Valors 286 5 13 304 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 59 0 9 68 % 12,1 0,0 45,0 13,2 Indústria Valors 100 3 2 105 % 20,5 37,5 10,0 20,3 Construcció Valors 69 0 2 71 % 14,1 0,0 10,0 13,8 Serveis Valors 260 5 7 272 % 53,3 62,5 35,0 52,7 Total Valors 488 8 20 516 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 79 0 8 87 % 17,6 0,0 26,7 17,4 Indústria Valors 76 1 5 82 % 16,9 5,0 16,7 16,4 Construcció Valors 57 1 7 65 % 12,7 5,0 23,3 13,0 Serveis Valors 237 18 10 265 % 52,8 90,0 33,3 53,1 Total Valors 449 20 30 499 % 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
122