DOCSLIB.ORG

Les Desamortitzacions Al Berguedà

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Les Desamortitzacions Al Berguedà ARTICLES Les Desamortitzacions al Berguedà Montserrat Moli Frigola A algú que no et deixi passar una frase fluixa [...] que et busqui bibliografia, que ens pugui ser útil [...] que ens faci costat, ens encoratgi i que de vegades ens contra- digui [...] que no sigui ni la nostra ombra [però] que ens deixi lliures i ens obligui a ser plenament el que som Marguerite Yourcenar, Memòries d’Adrià A Jordi Castellanos q.e.p.d. que em va ensenyar a estimar literàriament el Pedraforca Preàmbul El 1835 davant del tresor exhaust, el mi- nistre d’hisenda, Juan de Dios Álvarez Esboç de Juan de Dios Álvarez Méndez, Josep Nin i Tudó, pintor, Méndez «Mendizábal» (Chiclana de la «Mendizábal». Retrat de Pascual Madoz. Frontera,1790-Madrid,1852), en lloc d’augmentar els impostos a la població, dels pobles, que s’hi oposaren amb la ma- usar els Protocols d’Hisenda i els Registres com Cristóbal Montoro, decidí guanyar la teixa fermesa de Queralbs. d’Hipoteques d’Hisenda de Desamortit- guerra als carlins, posant en venda els béns Les 74 finques que es taxaren i es posa- zació de 1835 a 1854 de Girona i Lleida, de l’església. Imità el que es feu després de ren en venda al Berguedà, estaven situades completant-los amb els de Barcelona, com l’expulsió dels jesuïtes i repetiren els minis- en 12 pobles o sigui sols en el 35, 2 % dels hem fet nosaltres, a diferència de Lleida, tres Soler-Godoy, els francesos i el Trienni municipis de la comarca, lo qual continua a on la recerca de la Doctora Carme Solso- Lliberal. Ho acabarà Pasqual Madoz semblar-me un tant anòmal. Les finques es na Sorrosal, no primà la recerca dels com- (Pamplona, 1806 - Gènova,1870) durant trobaven 18 a Berga i Gósol, 5 a Viver, 4 a pradors reals. el Bienni Progressista però és una part de Casserres, 3 a la Quar i Serrateix , 2 a Bagà A l’inici sols s’arrendaren els delmes la història mal resolta, que cal reconsiderar i la Pobla de Lillet i 1 a Sagàs, Sant Mau- i les finques amb l’obligació de respec- amb profunditat. rici, Sant Pere de la Portella i Sant Salva- tar els parcers que les conreaven. Tot era La propietat eclesiàstica dor de la Vedella. Però en tenien també tant confús, que els franciscans de Girona, al Berguedà fora de la comarca, 10 a Barcelona al Bar- s’allotjaren en cases amigues de la ciutat, a celonès, 4 a Cardona al Bages i 1 a Cervià veure-les venir i en moriren allí fins 1841, Al Berguedà s’inventariaren, taxaren i es de Ter al Gironès, un fet que fins ara havia quan l’arquitecte municipal de la ciutat, posaren en venda les finques de les co- passat desapercebut al gran Gaietà Barra- carlí, Bru Barnoya i Xiberta, decidí obrir el munitats de regulars, seculars i dels «infi- quer i Roviralta (Barcelona,1839-1922) i carrer Nou travessant l’església del cenobi, dents» o carlins. En canvi es taxaren però a notables estudiosos, ja que com va de- perquè no poguessin tornar mai més, un no es veneren, lo qual em crea molta in- mostrar el professor Alfonso Lazo l’any gest que em continua a desconcertar. certesa, béns de les comunitats femenines, 1967, cal oblidar-se d’usar com a font els Anotarem amb sorpresa que les pro- dels santuaris, hospitals, centres assistenci- Butlletins Oficials de les Províncies i els pietats es trobaven sobretot a la capital: als, les Comandes, la Inquisició o les Cinc Boletines de Venta de Bienes Nacionales, Berga i Gósol i altres 10 a Barcelona, a Dignitats eclesiàstiques de Catalunya i que proporcionaven preus diferents als re- conseqüència de la unió de Sant Pere de tampoc consta cap venda de Comunals als i sols els noms dels homes de palla. Cal la Portella amb l’abadia de Sant Pau del 42 L’EROL Camp, on vivia la comunitat, llevat dels benets, que en posseïen vint-i-vuit, de les dos frares que regentaven les parròquies quals dues comunitats eren del Berguedà i de Sant Maurici i Sant Pere de la Portella. les altres dues foranes. Els benets de Sant Fora del Berguedà tenien 10 propietats al Pere de la Portella i de Sant Pau del Camp Barcelonès, 4 al Bages i 1 al Gironés. tenien 18 finques i els de Santa Maria de Els regulars Serrateix 7. N’hi tenien dues així mateix els benets de Santa Maria de Ripoll i 1 els Les propietats dels regulars al Berguedà de Santa Maria de Gerri de la Sal. D’altre consistien en 41 finques. Comprenien banda els mercedaris de Sant Joan de Ber- cenobis, priorats, cases, cases pabordia, ga en posseïen 12 mentre els franciscans masos, peces de terra, horts, boscos i al- de Sant Francesc disposaven sols dels dos Priorat de Sant Llorenç prop Bagà. guns comunals. Provenien de 6 cenobis, horts del cenobi. tots masculins, amb un percentatge de 5,1 Malgrat els estralls de la Guerra Gran, propietats per monestir. Els cenobis que la guerra del Francès i les incursions dels tenien terra al Berguedà eren sobretot els matiners i els carlins, els més rics eren els Priorat de Santa Maria de Cervià. Cenobi de Sant Pere de la Portella. Cenobi de Santa Maria de Gerri de la Sal. Castell de Cardona. Cenobi de Santa Maria de Serrateix. Cenobi de Sant Joan de la Mercè de Berga. Ciutat de Berga. Cenobi de Santa Maria de Ripoll. Retaule del cenobi de Sant Francesc de Berga, Retaule de Bagà, fotografia de fotografia de Josep Salvany de 1919. Josep Salvany de 1919. L’EROL 43 Sant Pau de Casserres. Priorat de Cervià de Ter. La Pobla de Lillet. Sant Andreu de Sagàs. Cenobi de Sant Pere de la Portella. Priorat de Sant Salvador de la Vedella. Cenobi de Sant Francesc de Berga Arcosoli del cenobi de Santa Maria de Serrateix, abans de 1936. fotografia de Josep Salvany de 1918. benets de Sant Pere de la Portella i Sant de tres masos, doncs l’església del cenobi finques al Berguedà, en general peces de Pau del Camp que disposaven dels priorats esdevingué la parròquia del poble men- terra campa i dues hortes, de manera que de Sant Llorenç prop Bagà i Santa Maria tre la Pobla de Lillet disposava de la casa la mitja era de 5,4 finques per cada una, de Cervià i no disposaven de cap propie- pabordia de Ripoll, Sant Maurici i Sant superior a les 5,1 dels cenobis. Les 5 ins- tat a la Catalunya nord, si bé els benets de Pere de la Portella de l’hort que cultivava titucions: eren totes berguedanes i es tro- Serrateix havien posat en bones mans les el monjo que hi feia de rector i el priorat baven sols en el 14,4 % dels municipis de quatre hortes que tenien al Bages i més de Sant Salvador de la Vedella de notables la comarca, lo qual sembla un tant sospitós concretament a Cardona, que passaren boscúries. Les més riques eren la Rectoria de l’As- completament desapercebuts. A Berga els regulars posseïen 18 finques, sumpta de Gósol i la parròquia de Sant Si atenem als diversos cenobis, trobem de les quals 15 eren dels mercedaris, dos Martí de Saldes amb 10 i 8 propietats. Els que les màximes concentracions de les dels franciscans i 1 dels benets de Ripoll, seguien els curats de Sant Miquel de Viver propietats es trobaven en els pobles impor- a les que s’afegien les tres propietats de la i el de Santa Maria dels Àngels de Casser- tants que de major a menor eren 18 a Ber- Quar dels benets de Sant Pere de la Porte- res amb 5 i 3 i finalment l’església de Sant ga i 1 a Bagà, Casserres, Cervià de Ter, la lla i Sant Pau del Camp, que tenien tam- Andreu de Sagàs que en tenia una de sola. Pobla de Lillet, Sagàs, Sant Maurici, Sant bé dos horts a Sant Maurici i Sant Pere Les institucions Pere de la Portella i Sant Salvador de la de la Portella, que a la vegada disposaven Vedella. N’hi havia així mateix 10 a Barce- de 10 propietats a Barcelona i els Priorats En ser tant minsa la recaptació obtinguda, lona, 4 a Cardona i 3 a Serrateix. de Sant Llorenç prop Bagà al Berguedà i es posaren en venda per guanyar la guerra, La major part de les propietats dels re- Santa Maria de Cervià al Gironès. Per ara les propietats a la Pobla de Lillet d’un «in- gulars es trobaven prop de les viles bergue- no ens consta que cap d’elles fossin torna- fident,» o sigui un carlí en la persona de danes o sigui entorn de Berga i Serrateix i des pel Concordat de 1851 malgrat estesin Miquel Boschmonar, que s’havia traslladat les foranes a Barcelona i Cardona. bastant malmeses des de la Guerra Gran. a Girona, on hi havia molts més partidaris Berga disposava dels cenobis de francis- Els seculars de l’aspirant . cans i mercedaris, de la casa pabordia de Afegeixo així mateix una gran finca de Ripoll i altres dues cases, 11 peces de ter- Les institucions seculars berguedanes apa- la Inquisició situada a Sant Feliu d’Estiula ra i tres hortes, mentre Serrateix disposava reixen sols en nombre de 5 i posseïen 27 al Ripollès, comprada ja durant el Trienni 44 L’EROL Claustre del cenobi de Santa Maria Cenobi de Sant Pere de la Portella.
Load more

Recommended publications
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • A L'atenció De
    Generalitat de Cataluña Departamento de Cultura y Medios de Comunicación Oficina de Comunicación y Prensa La Obra Social ”la Caixa” llega a un acuerdo con la Generalitat para invertir 18 millones de euros en la restauración y mejora del románico catalán El presidente de la Generalitat, José Montilla, y el presidente de ”la Caixa”, Isidre Fainé, firman un convenio de colaboración para el desarrollo del Programa Románico Abierto. La inversión de la Obra Social ”la Caixa” permitirá actuar en un total de 74 monumentos del patrimonio catalán hasta el año 2013, y acelerar la rehabilitación, la mejora y la difusión del arte románico catalán. Gracias a la nueva iniciativa de ”la Caixa” para la conservación del patrimonio arquitectónico catalán, se actuará en las iglesias románicas de la Vall de Boí, declaradas Patrimonio Mundial por la UNESCO en el año 2000, y en monasterios como los de Poblet y Santa Maria de Ripoll. Esta actuación se inscribe en la política de ambas instituciones de cooperar en la realización conjunta de iniciativas de interés social y cultural, mediante un convenio anual. Barcelona, 8 de enero de 2009.- La Generalitat, a través del Departamento de Cultura y Medios de Comunicación, y la Obra Social ”la Caixa” impulsarán el Programa Románico Abierto, cuyo objetivo es «dar un impulso renovado a la puesta en valor, revisión, mejora y prevención de este importante legado patrimonial». Así consta en el convenio de colaboración entre ambas instituciones, firmado hoy por el presidente de la Generalitat, José Montilla, y el presidente de ”la Caixa”, Isidre Fainé. Al acto ha asistido el consejero de Cultura y Medios de Comunicación, Joan Manuel Tresserras.
    [Show full text]
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Santa María De Ripoll: Vicisitudes Históricas De Una Portada Románica
    santa María de ripoll: Vicisitudes históricas de una portada románica El estado de conservación de la portada románica de Ripoll es fruto tanto del “mal de piedra” detectado hacia 1959, y donde José María Cabrera Garrido actuó entre 1964 y 1974, como de una larga serie de vicisitudes his- tóricas (terremotos, sacudidas, depredaciones, elementos generadores de humedad, contaminación histórica ambiental, etc.), las cuales hay que tener muy en cuenta cuando se quiere emprender cualquier actuación de conservación o de mejora de la realidad existente. Antoni Llagostera Fernández. Presidente del Centro de Estudios del Ripollés. [email protected] Fotografía que muestra el estado de la portada románica, de la serie del año 1879 hecha por encargo de la Associació Catalana d’Excursions (Fotografía: Marc Sala). [pág.41] [161] Unicum Versión castellano INTRODUCCIÓN do hay que añadir un factor hasta ahora poco explicado: la 1 Salvador ALIMBAU MAR- La preocupación sobre el estado de conservación de la por- existencia de elementos químicos de enlucimiento barrocos. QUÈS, Antoni LLAGOSTERA tada románica de Ripoll, desde finales de los años cincuenta FERNÁNDEZ, Elies ROGENT del siglo XX, ha sido un tema de palpitante actualidad. Y aún Montserrat Artigau y Eduard Porta explican en su trabajo de AMAT, Jordi ROGENT ALBIOL, hoy, la resonancia de la actuación realizada por José María 2002: “Una de las causas de la presencia del sulfato cálcico Pantocràtor de Ripoll. Cabrera Garrido no se ha apagado. es debida a un veteado que se hizo en época barroca:
    [Show full text]
  • La Gestió Dels Residus a L'àmbit Municipal
    DADES DE RESIDUS MUNICIPALS 2008 Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) juliol de 2009 LA GENERACIÓ DE RESIDUS A LES TERRES DE L’EBRE LA GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Totes les comarques de les Terres de l’Ebre generen menys residus que la mitjana catalana, concretament 1,45 kg/hab/dia. Les comarques que en generen més són Ribera d’Ebre i Priorat, que produeixen 1,54 kg/hab/dia. La comarca que en genera menys és la Terra Alta, amb 1,11 kg/hab/dia. TOTAL GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS (kg/hab/DIA) PER COMARQUES. DADES DE 2008 4,00 3,00 2,00 Kg /hab./dia Kg 1,00 1,44 1,48 1,54 1,54 1,59 1,11 0,00 Baix Ebre Montsià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Catalunya RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA RECOLLIDA SELECTIVA Les comarques de les Terres de l’Ebre, en conjunt, són les que més residus recullen selectivament de tot Catalunya, concretament un 38,2% dels residus municipals generats. Ribera d’Ebre, amb el 53,2%, és la comarca que recull selectivament més residus. La segueixen el Montsià (45,6%) i el Priorat (44,2%). RELACIÓ ENTRE RECOLLIDA SELECTIVA I FRACCIÓ RESTA (%) PER COM ARQUES. DADES DE 2008 100,0 90,0 80,0 46,8 54,4 70,0 55,8 63,3 65,6 73,7 60,0 % 50,0 40,0 30,0 53,2 45,6 20,0 44,2 36,7 34,4 26,3 10,0 0,0 Baix Ebre Mont sià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Cat alunya % RS / RM %FR / RM RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA MATÈRIA ORGÀNICA El Montsià és la comarca que més matèria orgànica recull selectivament per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana.
    [Show full text]
  • Wine List Bolero Winery
    WINE LIST BOLERO WINERY White & Rosé Wines Glass/Bottle* Red Wines Glass/Bottle* 101 2019 Albariño 10/32 108 2017 Garnacha 12/40 102 2018 Verdelho 10/32 110 NV Poco Rojo 12/32 103 2018 Garnacha Blanca 10/29 111 2019 Cabernet Sauvignon Reserve 20/80 104 2018 Libido Blanco 10/28 115 2004 Tesoro del Sol 12/50 50% Viognier, 50% Verdelho Zinfandel Port 105 2016 Muscat Canelli 10/24 116 2017 Monastrell 14/55 107 2018 Garnacha Rosa 10/25 117 2017 Tannat 12/42 109 Bolero Cava Brut 10/34 Signature Wine Flights Let's Cool Down Talk of the Town The Gods Must be Crazy Bolero Albariño Bolero Tannat 2016 Bodegas Alto Moncayo "Aquilon" Bolero Verdelho Bolero Monastrell 2017 Bodegas El Nido "El Nido" Bolero Libido Blanco Bolero Cabernet Sauvignon Reserve 2006 Bodegas Vega Sicilia "Unico" $18 $26 $150 Bizkaiko Txakolina is a Spanish Denominación de Origen BIZKAIKO TXAKOLINA (DO) ( Jatorrizko Deitura in Basque) for wines located in the province of Bizkaia, Basque Country, Spain. The DO includes vineyards from 82 different municipalities. White Wines 1001 2019 Txomin Etzaniz, Txakolina 48 1002 2019 Antxiola Getariako, Txakolina 39 Red Wine 1011 2018 Bernabeleva 36 Rosé Wine Camino de Navaherreros 1006 2019 Antxiola Rosé, 39 Getariako Hondarrabi Beltz 1007 2019 Ameztoi Txakolina, Rubentis Rosé 49 TERRA ALTA Terra Alta is a Catalan Denominación de Origen (DO) for wines located in the west of Catalonia, Spain. As the name indicates, Terra Alta means High Land. The area is in the mountains. White Wine Red Wine 1016 2018 Edetària 38 1021 2016 Edetària 94 Via Terra, Garnatxa Blanca Le Personal Garnacha Peluda 1017 2017 Edetària Selecció, Garnatxa Blanca 64 1022 2017 "Via Edetana" 90 1018 2017 Edetària Selecció, Garnatxa Blanca (1.5ml) 135 BIERZO Bierzo is a Spanish Denominación de Origen (DO) for wines located in the northwest of the province of León (Castile and León, Spain) and covers about 3,000 km.
    [Show full text]
  • Quan Els Vescomtes De Barcelona Eren Història, Crònica I Documents D’Una Família Catalana Dels Segles X, XI I XII
    FUNDACIÓ NOGUERA Textos i Documents, 39 Quan els vescomtes de Barcelona eren Història, crònica i documents d’una família catalana dels segles X, XI i XII per JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC BARCELONA, 2006 © José Enrique Ruiz-Domènec, 2006 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: desembre de 2006 ISBN: 84-9779-475-3 Dipòsit legal: L-1.505-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L. A Martí de Riquer, veritable mestre. Índex Introducció...................................................................................... 11 GÈNESI (954-991) 1 GUITARD O LA MORAL DEL GUERRER La rella de l’arada i el llaurador ..................................................... 23 Entre l’espasa i la creu.................................................................... 24 Una coincidència inesperada ......................................................... 26 Missions a Alandalús ...................................................................... 30 2 ORGULL FAMILIAR La discreta Gerberga....................................................................... 35 Talent per viure ............................................................................... 38 Llegendes urbanes .......................................................................... 39 3 UN ESDEVENIMENT HEROIC El 6 de juliol de 985 ........................................................................ 44 L’enfadosa vida................................................................................ 46 4
    [Show full text]
  • Evolució Dels Casos I De La Rt Del SARS-Cov2 Baix Camp I Priorat Data Actualització: 06/09/2021
    Evolució dels casos i de la Rt del SARS-CoV2 Baix Camp i Priorat Data actualització: 06/09/2021 Índex Dades per Area de Gestió assistencial: Baix Camp i Priorat 2 1. Tendència de casos positius diaris. Baix Camp i Priorat . .2 2. Tendència de casos positius diaris. Darrers 100 dies. Baix Camp i Priorat . .2 3. Tendència de casos positius diaris de residents a residències. Baix Camp i Priorat . .3 4. Incidència acumulada dels darrers 14 dies per grups d’edat. Baix Camp i Priorat . .3 5. Tendència de la taxa reproductiva efectiva (Rt). Baix Camp i Priorat . .4 6. Diagrames de risc. Baix Camp i Priorat . .4 7.Nombre de proves diagnòstiques diàries (PCR i tests d’antigens) a casos sospitosos de covid. Baix Camp i Priorat5 8. Percentatge de proves diagnòstiques (PCR i tests d’antigens) a casos sospitosos de covid que han donat resultat positiu. Mitjana darrers 7 dies. Baix Camp i Priorat . .6 9. Percentatge de proves diagnòstiques (PCR i tests d’antigens) a casos sospitosos de covid que han donat resultat positiu per grups d’edat. Mitjana darrers 14 dies. Baix Camp i Priorat . .6 10. Tendència del nombre total de persones hospitalitzades per SARS-CoV2 i altres diagnòstics. Baix Camp i Priorat8 11. Tendència del nombre de persones en unitats de cures intensives per SARS-CoV2 i altres diagnòstics. Baix Camp iPriorat ...........................................................8 Dades territorials 9 12. Tendència de la taxa d’incidència dels darrers 7 dies per 100.000 h. Àrees Bàsiques de Salut de l’Àrea de Gestió Assistencial de Baix Camp i Priorat .
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat
    The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas .
    [Show full text]
  • University of Wisconsin-Madison Department of Art History Newsletter September 2014
    University of Wisconsin-Madison Department of Art History Newsletter September 2014 Chipstone Foundation Supports Launch of Curatorial Studies with 75k Grant As Art History introduces new curatorial studies courses in the builds on previous support in those areas. Chipstone has lent fall, we are pleased to announce that the Chipstone Foundation significant works of American furniture and ceramics from its of Milwaukee has generously agreed to support the curriculum collection to the Chazen Museum of Art for use in teaching and with a grant of $75,000.00. Chipstone is already the depart- in two exhibitions organized by Ann Smart Martin. It has also ment’s most generous donor. In addition to funding the Stanley supported three exhibitions at the Milwaukee Art Museum cu- and Polly Stone Professor of American Decorative Arts and rated by graduate students of our department (Megan Doherty, Material Culture (beginning in 1998) and the program budget B.A. Harrington, and Emily Pfotenhauer). Furthermore, a gen- for Material Culture, over the past fifteen years, Chipstone has erous grant of $10,000.00 from Chipstone supported the Think supported summer internships for undergraduates at Historical Tank on Curatorial Studies in April 2013. Societies throughout Wisconsin, endowed the WDGF Chipstone The new grant will support programing and publication of stu- -Watrous Fellowship in American Decorative Arts and Material dent research for exhibition courses, curatorial internships, a Culture (starting July 1999), and funded two crucial research Curatorial Innovations Fund that will provide seed grants to tools for the decorative arts: the Digital Library for the Decora- students for individual curatorial projects, and a special Decora- tive Arts hosted by UW-Memorial Library, and The Wisconsin tive Arts/Material Culture exhibition fund to support future pro- Decorative Arts Database, hosted by the Wisconsin Historical jects including an exhibition on Global Linkages in Design and Society.
    [Show full text]
  • Vallfogona and the Vall De Sant Joan: a Community in the Grip Of
    72 Vallfogona and the Vall de Sant Joan: a community in the grip of change Sant Joan de Ripoll and the Evidence One of the more concentrated bodies of this problematic evidence has been left to us by the monastery of Sant Joan de Ripoll, now known as Sant Joan de les Abadesses. Now a parish church, it is sited in the Ripoll valley, slightly further up the Ter than its sister foundation of Santa Maria. 1 Unlike that house, 2 Sant Joan has left us a considerable part of its documentation. We know from a sixteenth-century inventory of the archive which is preserved in the first volume of the monastery’s Llibre de Canalars that what we now have, either at Sant Joan or for the most part in the Arxiu de la Corona de Aragó in Barcelona, is only about half of what was once there. Despite the losses, partially offset by the regesta in the Llibre de Canalars , the ninth- and tenth-century material for the monastery and its immediate environs is plentiful by most standards. In particular, the monastery’s own valley and the neighbouring one of Vallfogona furnish us with just over one hundred and fifty charters between 885 and an arbitrary cut-off point of 1030, and in that sequence concentrated more towards to the early tenth century when the monastery was most active in 1 There are two short volumes on Sant Joan, J. Masdeu, St. Joan de les Abadesses: resum historic (Vic 1926) and E. Albert i Corp, Les Abadesses de Sant Joan: verificació històrica , Episodis de la Història 69 (Barcelona 1965); both are hard to find and a more modern summary will be found in A.
    [Show full text]