ARTICLES Les Desamortitzacions al Berguedà

Montserrat Moli Frigola

A algú que no et deixi passar una frase fluixa [...] que et busqui bibliografia, que ens pugui ser útil [...] que ens faci costat, ens encoratgi i que de vegades ens contra- digui [...] que no sigui ni la nostra ombra [però] que ens deixi lliures i ens obligui a ser plenament el que som Marguerite Yourcenar, Memòries d’Adrià

A Jordi Castellanos q.e.p.d. que em va ensenyar a estimar literàriament el Pedraforca

Preàmbul

El 1835 davant del tresor exhaust, el mi- nistre d’hisenda, Juan de Dios Álvarez Esboç de Juan de Dios Álvarez Méndez, Josep Nin i Tudó, pintor, Méndez «Mendizábal» (Chiclana de la «Mendizábal». Retrat de Pascual Madoz. Frontera,1790-Madrid,1852), en lloc d’augmentar els impostos a la població, dels pobles, que s’hi oposaren amb la ma- usar els Protocols d’Hisenda i els Registres com Cristóbal Montoro, decidí guanyar la teixa fermesa de Queralbs. d’Hipoteques d’Hisenda de Desamortit- guerra als carlins, posant en venda els béns Les 74 finques que es taxaren i es posa- zació de 1835 a 1854 de Girona i Lleida, de l’església. Imità el que es feu després de ren en venda al Berguedà, estaven situades completant-los amb els de Barcelona, com l’expulsió dels jesuïtes i repetiren els minis- en 12 pobles o sigui sols en el 35, 2 % dels hem fet nosaltres, a diferència de Lleida, tres Soler-Godoy, els francesos i el Trienni municipis de la comarca, lo qual continua a on la recerca de la Doctora Carme Solso- Lliberal. Ho acabarà Pasqual Madoz semblar-me un tant anòmal. Les finques es na Sorrosal, no primà la recerca dels com- (Pamplona, 1806 - Gènova,1870) durant trobaven 18 a Berga i Gósol, 5 a Viver, 4 a pradors reals. el Bienni Progressista però és una part de Casserres, 3 a la Quar i Serrateix , 2 a Bagà A l’inici sols s’arrendaren els delmes la història mal resolta, que cal reconsiderar i la Pobla de Lillet i 1 a Sagàs, Sant Mau- i les finques amb l’obligació de respec- amb profunditat. rici, Sant Pere de la Portella i Sant Salva- tar els parcers que les conreaven. Tot era La propietat eclesiàstica dor de la Vedella. Però en tenien també tant confús, que els franciscans de Girona, al Berguedà fora de la comarca, 10 a Barcelona al Bar- s’allotjaren en cases amigues de la ciutat, a celonès, 4 a Cardona al Bages i 1 a Cervià veure-les venir i en moriren allí fins 1841, Al Berguedà s’inventariaren, taxaren i es de Ter al Gironès, un fet que fins ara havia quan l’arquitecte municipal de la ciutat, posaren en venda les finques de les co- passat desapercebut al gran Gaietà Barra- carlí, Bru Barnoya i Xiberta, decidí obrir el munitats de regulars, seculars i dels «infi- quer i Roviralta (Barcelona,1839-1922) i carrer Nou travessant l’església del cenobi, dents» o carlins. En canvi es taxaren però a notables estudiosos, ja que com va de- perquè no poguessin tornar mai més, un no es veneren, lo qual em crea molta in- mostrar el professor Alfonso Lazo l’any gest que em continua a desconcertar. certesa, béns de les comunitats femenines, 1967, cal oblidar-se d’usar com a font els Anotarem amb sorpresa que les pro- dels santuaris, hospitals, centres assistenci- Butlletins Oficials de les Províncies i els pietats es trobaven sobretot a la capital: als, les Comandes, la Inquisició o les Cinc Boletines de Venta de Bienes Nacionales, Berga i Gósol i altres 10 a Barcelona, a Dignitats eclesiàstiques de Catalunya i que proporcionaven preus diferents als re- conseqüència de la unió de Sant Pere de tampoc consta cap venda de Comunals als i sols els noms dels homes de palla. Cal la Portella amb l’abadia de Sant Pau del

42 L’EROL Camp, on vivia la comunitat, llevat dels benets, que en posseïen vint-i-vuit, de les dos frares que regentaven les parròquies quals dues comunitats eren del Berguedà i de Sant Maurici i Sant Pere de la Portella. les altres dues foranes. Els benets de Sant Fora del Berguedà tenien 10 propietats al Pere de la Portella i de Sant Pau del Camp Barcelonès, 4 al Bages i 1 al Gironés. tenien 18 finques i els de Santa Maria de Els regulars Serrateix 7. N’hi tenien dues així mateix els benets de Santa Maria de Ripoll i 1 els Les propietats dels regulars al Berguedà de Santa Maria de Gerri de la Sal. D’altre consistien en 41 finques. Comprenien banda els mercedaris de Sant Joan de Ber- cenobis, priorats, cases, cases pabordia, ga en posseïen 12 mentre els franciscans masos, peces de terra, horts, boscos i al- de Sant Francesc disposaven sols dels dos Priorat de Sant Llorenç prop Bagà. guns comunals. Provenien de 6 cenobis, horts del cenobi. tots masculins, amb un percentatge de 5,1 Malgrat els estralls de la Guerra Gran, propietats per monestir. Els cenobis que la guerra del Francès i les incursions dels tenien terra al Berguedà eren sobretot els matiners i els carlins, els més rics eren els

Priorat de Santa Maria de Cervià.

Cenobi de Sant Pere de la Portella.

Cenobi de Santa Maria de Gerri de la Sal.

Castell de Cardona.

Cenobi de Santa Maria de Serrateix.

Cenobi de Sant Joan de la Mercè de Berga.

Ciutat de Berga.

Cenobi de Santa Maria de Ripoll. Retaule del cenobi de Sant Francesc de Berga, Retaule de Bagà, fotografia de fotografia de Josep Salvany de 1919. Josep Salvany de 1919.

L’EROL 43 Sant Pau de Casserres. Priorat de Cervià de Ter.

La Pobla de Lillet. Sant Andreu de Sagàs. Cenobi de Sant Pere de la Portella.

Priorat de Sant Salvador de la Vedella. Cenobi de Sant Francesc de Berga Arcosoli del cenobi de Santa Maria de Serrateix, abans de 1936. fotografia de Josep Salvany de 1918. benets de Sant Pere de la Portella i Sant de tres masos, doncs l’església del cenobi finques al Berguedà, en general peces de Pau del Camp que disposaven dels priorats esdevingué la parròquia del poble men- terra campa i dues hortes, de manera que de Sant Llorenç prop Bagà i Santa Maria tre la Pobla de Lillet disposava de la casa la mitja era de 5,4 finques per cada una, de Cervià i no disposaven de cap propie- pabordia de Ripoll, Sant Maurici i Sant superior a les 5,1 dels cenobis. Les 5 ins- tat a la Catalunya nord, si bé els benets de Pere de la Portella de l’hort que cultivava titucions: eren totes berguedanes i es tro- Serrateix havien posat en bones mans les el monjo que hi feia de rector i el priorat baven sols en el 14,4 % dels municipis de quatre hortes que tenien al Bages i més de Sant Salvador de la Vedella de notables la comarca, lo qual sembla un tant sospitós concretament a Cardona, que passaren boscúries. Les més riques eren la Rectoria de l’As- completament desapercebuts. A Berga els regulars posseïen 18 finques, sumpta de Gósol i la parròquia de Sant Si atenem als diversos cenobis, trobem de les quals 15 eren dels mercedaris, dos Martí de Saldes amb 10 i 8 propietats. Els que les màximes concentracions de les dels franciscans i 1 dels benets de Ripoll, seguien els curats de Sant Miquel de Viver propietats es trobaven en els pobles impor- a les que s’afegien les tres propietats de la i el de Santa Maria dels Àngels de Casser- tants que de major a menor eren 18 a Ber- Quar dels benets de Sant Pere de la Porte- res amb 5 i 3 i finalment l’església de Sant ga i 1 a Bagà, Casserres, Cervià de Ter, la lla i Sant Pau del Camp, que tenien tam- Andreu de Sagàs que en tenia una de sola. Pobla de Lillet, Sagàs, Sant Maurici, Sant bé dos horts a Sant Maurici i Sant Pere Les institucions Pere de la Portella i Sant Salvador de la de la Portella, que a la vegada disposaven Vedella. N’hi havia així mateix 10 a Barce- de 10 propietats a Barcelona i els Priorats En ser tant minsa la recaptació obtinguda, lona, 4 a Cardona i 3 a Serrateix. de Sant Llorenç prop Bagà al Berguedà i es posaren en venda per guanyar la guerra, La major part de les propietats dels re- Santa Maria de Cervià al Gironès. Per ara les propietats a la Pobla de Lillet d’un «in- gulars es trobaven prop de les viles bergue- no ens consta que cap d’elles fossin torna- fident,» o sigui un carlí en la persona de danes o sigui entorn de Berga i Serrateix i des pel Concordat de 1851 malgrat estesin Miquel Boschmonar, que s’havia traslladat les foranes a Barcelona i Cardona. bastant malmeses des de la Guerra Gran. a Girona, on hi havia molts més partidaris Berga disposava dels cenobis de francis- Els seculars de l’aspirant . cans i mercedaris, de la casa pabordia de Afegeixo així mateix una gran finca de Ripoll i altres dues cases, 11 peces de ter- Les institucions seculars berguedanes apa- la Inquisició situada a Sant Feliu d’Estiula ra i tres hortes, mentre Serrateix disposava reixen sols en nombre de 5 i posseïen 27 al Ripollès, comprada ja durant el Trienni

44 L’EROL Claustre del cenobi de Santa Maria Cenobi de Sant Pere de la Portella. de Serrateix.

Capitell del cenobi de Sant Joan de la Mercè de Berga. FOTOGRAFIA DE MONTSERRAT MOLI FRIGOLA. Santa Maria de la Pobla de Lillet. Priorat de Sant Salvador de la Vedella.

Lliberal per un berguedà molt notable del Cenobi de Sant Pau del Camp i Sant Pere de la que parlarem més endavant i es taxaren els Portella a Barcelona. Comunals del Priorat de Sant Salvador de la Vedella. Les vendes

Ocorregué que de les vendes efectuades al Berguedà s’aconseguí poquíssim, en pagar-se en títols «inflacionats» i en de- clarar-se molts compradors en fallida, una trampa que consistia en decretar una segona Sant Maurici de la Quar. subhasta a un preu més baix, fer comprar la finca a un home de palla, que la transferia a l’antic comprador. Arreu del Berguedà es vengueren 40 finques o sigui un xic més de la meitat o sigui el 53,6 % del total i s’arribà al 100 % als BN de l’església de Sant An- dreu de Bagà, el Priorat de Santa Maria de Cervià, dels benets de Santa Maria de Ser- rateix i dels franciscans de Berga. Les 40 propietats foren venudes de ma- jor a menor de les 17 de Berga a 1 a la Po- Priorat de Sant Llorenç prop Bagà. Priorat de Santa Maria de Cervià. bla de Lillet i Barcelona, més 11 a Gósol i 2 a la Quar. En alguns d’aquests llocs els veïns demanaren resarciments pels danys causats pels carlins i per haver de pagar per artigar, portar el bestiar a pasturar i fer lle- nya, fins aquell moment gratuït, doncs per- dien un dret, pel qual ara havien de pagar, doncs foren adquirits per especular. Sospi- tem que això passà amb el Priorat de Sant Salvador de la Vedella, si bé per ara no ha aparegut la escriptura notarial. Les finques no venudes Santa Maria Assumpta de Gósol. Sant Marti de Saldes.

Es vengué poc al Berguedà, on malgrat que quasi totes les propietats foren taxades, no

L’EROL 45 Plaça de la Creu de Casserres. Santa Margarida de Sagàs. FOTOGRAFIA D’OBAGA. Sant Feliu d'Estiula.

La Pobla de Lillet. Sant Joan Avellanet, Bagà.

Sant Francesc, Berga.

Aquests especuladors camaleònics cre- aren societats de substitució de quintos i compraren de tot: accions de ferrocarrils, canals, comerços, industries i societats mi- neres. En especial en subscrigueren d’em- preses tant diverses com l’Ictineu de Narcís Monturiol i sobretot de l’emprèstit ponti- Sant Miquel de Viver. Priorat de Santa Maria Capella nord de Serrateix. fici, creat per Pius IX per rearmar-se, amb de Cervià. l’ajut del banquer i especulador José de Salamanca i Mayol, (Màlaga, 1811-Ca- totes foren posades en venda, sens dubte Maurici i Sant Pere de la Portella més els rabanchel, 1883), Marqués de Salamanca per la intervenció de polítics locals amb Priorats de Sant Llorenç prop Bagà i Sant i I Conte de los Llanos. Tenien pocs es- pes a Madrid. A manera d’exemple direm Salvador de la Vedella. crúpols, però hi ha coses que superen tota que l’hisendat de Solius Marià Vicens, Els compradors de Béns lògica. Així el màxim comprador de BN afavorí que el Concordat de 1851 tornès Nacionals de Màlaga, Tomàs Heredia Livermoore apart de moltes rampoines, la rica ermita (Madrid,1819-Màlaga,1893), fou nome- de Sant Baldiri, al poble de Solius, que se Eren lliberals, monàrquics, «chaqueteros», nat cònsol pontifici de la ciutat, conde- la tornà a vendre, en ser l’empresa surera càrrecs públics i membres de la Milícia corat abundosament pel papa Pius IX, al més gran del poble i que havia permès la Nacional, que atorgaven donatius pels reconstrucció de l’església parroquial de afectats de les batudes del carlins, la misè- Santa Agnès durant el segle xviii, malgrat ria i el panteó d’homes il·lustres construït ell fos un dels compradors del cenobi de en honor a Mendizábal, Arguelles i Cala- Sant Francesc de Girona, que volia trans- trava. Però sobretot eren persones propers formar en una fabrica de filats, un fet que a l’església, com administradors, arrendata- segons Barraquer provocà ser segrestat pels ris o censataris de les institucions, a les que carlins. compraren béns i en canvi no trobem cap Quedaren sense vendre 17 finques dis- republicà federal o cap socialista utòpic tribuïdes en 9 pobles, gran part de les quals entre els compradors. A manera d’exemple foren venudes successivament durant la direm que un dels compradors del cenobi Desamortització Madoz. Romangueren de Sant Francesc de Girona, fou el comer- sense vendre 7 finques a Gósol, 5 a Viver i ciant Pau Bosch que des de feia anys, n’era 1 a Berga, la Quar, la Pobla de Lillet, Sant el síndic. l’Ictineu de Narcís Monturiol.

46 L’EROL qual organitzà uns solemníssims funerals. Pagà tranquil·líssim les obres de la façana mon Farguell Maxan, que el 1770 inven- Compradors de BN foren també Nicolau de la Catedral de Barcelona, projectada per tà les berguedanes per filar cotó per com- Botet, cònsol pontifici de Palamós i Sant l’arquitecte municipal Josep Oriol Mestres. petir amb les «spinning jenny» angleses, Feliu de Guíxols i Niccola Ponte filo car- Sabem així mateix que els compradors de més costoses. Durant el Trienni comprà bonari, cònsol pontifici de Barcelona i ge- les Cerdanyes i l’Alt Urgell, per tranquil· un gran mas a Sant Feliu d’Estiula-Les neral de Catalunya. litzar la consciència, s’anaven a confessar Llosses del Ripollès de la Inquisició per Compraren les 40 finques venudes 8 a Andorra, on potser també hi anaven els 370.000 rals, que recuperà el 1840, amb compradors, lo qual equival a 5 propietats berguedans. l’idea d’arrendar-ne les pastures, disposar per persona. D’ells 24 béns foren adqui- Sorgiren ja durant el Trienni Lliberal de llenya per les fabriques, crear una se- rits 11 a Gósol, 6 a Berga, 3 a Serrateix , entorn del Cercle Català de Madrid, un gona residència o senzillament especular. 2 a la Quar i el priorat de Santa Maria de gran grup de compradors, a redós del po- Al Berguedà, en canvi compraren comer- Cervià. Farem seguidament un esbós dels lític Gaspar de Remisa i Miarons (1784- ciants de fora com Bartomeu Rebés de compradors més notables. 1847), Marquès de Remisa i Vescomte de Puigcerdà i Josep Novell Serra de Barce- Hi hagué un notable grup de lleidatans, Casa Sans, Director General del Tresor lona a través de nombrosos homes de palla establerts a Barcelona, connectats amb (1826-33) i posterior senador, nascut a la com els comerciants barcelonins Josep Boy, Madrid, desitjosos de projectar el canal Catalunya central o sigui a Sant Hipò- Joan Planas i Mas de l’Esquirol, Miquel d’Urgell, aprofitar millor les aigües i les lit de Voltregà, on comprà entre d’altres Ravella, Ignasi Girona i Domènec Santa- mines, construir fàbriques, banques i fer- «La Xisperta» gràcies a Francesc Murlans maria, per revendre les finques a un preu rocarrils. El nucli el liderà Ignasi Girona Torres, un altre català establert a Madrid, superior. El primer, que era el primer com- i Targa (Tarrega,1787-Barcelona,1868) que li feu d’home de palla. Vist l’èxit ob- prador en nombre de finques, era un llei- que s’enriquí a Barcelona durant el Trien- tingut Murlans, creà la «Murlans i Cia», datà, amb comerç a Puigcerdà, que comprà ni venent blat i creant les societats «La sota la protecció de Remisa per comprar 13 finques: 11 a Gósol: 8 de la rectoria de Porcelana»,»La Industria Quincallera», com home de palla arreu d’Espanya i a Su- Santa Maria Assumpta i 3 al mateix po- la pastisseria «Torres i Cia», la fabrica de damèrica. ble, pròpies de la parròquia de Sant Martí pintats «Girona germans Clavè i Cia»i la D’aquesta Catalunya central, proce- de Saldes per 37.153 rals més una finca a «Girona i Cia» per l’ampliació del port de dia així mateix el nucli dur de compra- Montellà, una altre a Sanahuja i en comprà Barcelona i la construcció del ferrocarril dors, capitanejats per Josep Safont Lluc altres 22 formant la «S.A Puigcerdà« amb de Barcelona a Port-Bou, que es convertí (Vic,1803-Toledo,1861), amic de Men- el comerciant Joan Calvet per 86.600 rals, en el 12 contribuent industrial de Barcelo- dizabal i Madoz, -que fins i tot assistí al que es trobaven 14 a Balltarga, 4 a la Seu na. Adquirí a BN una casa a Barcelona du- seu funeral-. Nasqué a Vic, però en ser net d’Urgell, 3 a Prats i 1 a Bellver de Cerda- rant el Trienni Lliberal al carrer de Petrit- d’uns traginers de Capolat, establí una pri- nya, demostrant una sagacitat increïble pel xol dels benets de Sant Pere de la Portella mera fabrica a Berga i altres dos a Madrid negoci fàcil. i Sant Pau del Camp per 56.805. També al Palau de Monteleón: una de maquinaria El segon, fou el segon comprador en el Molí d’Alòs del Capítol de la Seu, 12 per mines i la primera fabrica de gas de la nombre de béns, adquirí els tres masos dels propietats a Montsonís del Carme de Sal- capital. Fou el primer comprador de BN de benets de Serrateix, les dues cases, bosc i gar i la Torre Neral o Castell del Remei de la província de Girona i un munt de terres hort de les Bagas a la Quar de la Mercè de Bolvir rals, 20 jornals de la qual, foren ocu- a nou províncies com Barcelona, Lleida, Berga i els dos horts dels franciscans de la pades pel canal d’Urgell, amb una clara in- Mallorca, Madrid, Toledo, Sevilla, Ciudad mateixa vila, amb un clar integrés especu- tenció hotelera. Comprà també moltes ca- Real, Avila i Segovia. latiu per 439.700 rals. ses a Barcelona, molins i terres a Lleida per En formaren part també els homes forts Safont i Murlans, engrescaren amics valor de 6.159.140 rals, que el convertiren berguedans que compraren però fora de la d’arreu de l’estat i feren d’homes de palla en el 16 contribuent industrial de Barce- comarca. Sobresurt el fabricant de filats pels compradors de mig Espanya i també lona. Conjuntament al fill Joan Diputat i teixits del carrer de la Canal de Berga i dels berguedans conjuntament a Miquel Provincial i comprador, instal·là un taller de dues fabriques i un rentador de roba Ravella, el qual comprà 4 peces de ter- de màquines de vapor a Vilanova i la Gel- a Barcelona: Joaquim Farguell Caum ra a Berga de la Mercè per l’advocat ber- trú, per fer la competència als Bonaplata. (Berga,1814-Barcelona,1877), net de Ra- guedà Josep Casas, del quals però no fou

Mausoleu Mendizábal, Tomàs Heredia Livermoore Ignasi Girona i Targa (Tar- Façana de la catedral de Bar- Gaspar de Remisa i Argüelles i Calatrava. (Madrid,1819-Màlaga,1893) rega,1787-Barcelona, 1868) celona de Josep Oriol Mestres. Miarons. (1784-1847)

L’EROL 47 transcrit l’import pagat. El mateix Casas comprà una finca a Vilalba, pròpia dels mercedaris de Vic. El comerciant de Bar- celona Domènec Santamaria feu d’home de palla conjuntament a Llorenç Suri- nyach pel comerciant de Berga Feliu Se- galès que adquirí a la Mercè de Berga el Mas Montaña de Casserres, que compre- nia 18 quarteres de terra: 7 de sembrau- Santa Margarida de la Quar. Claustre de Sant Francesc, Berga. ra i 7,5 quarteres d’erm i muntanya amb bosc de roures i alzines, amb clar interès especulatiu i també una finca a Berga per 185.000 rals que el convertiren en el quart comprador en nombre de finques i el

Apèndix 1 (*) est de la muralla antigua al nord de la Bateria Gósol Inventari dels bens del clergat al de Sant Carles. Rectoria de Santa Maria Assumpta de Gósol Berguedà l’any 1835 22 - 27 - 10 - 15 - Sis peces de terra Argelagó 40 - 1 - Peça de terra campa Santa Maria de 2 d’ 1 quartera i 2 cortans a les Terres de Santa jornals i 6 porques. Bagà Magdalena, a Valldar. - 2 - Peça de terra campa la Coma de Sant Benets de Sant Pere de la Portella i Sant Pau Franciscans de Sant Francesc de Berga Miquel de 8 porques. del Camp 28 - 16 - Hort del convent De baix de 12 - 3 - Peça de terra campa la Coma de Sant 1-1- Priorat de Sant Llorenç prop Bagà. quarteres. Miquel de 8 porques. Mercedaris de Sant Joan de Berga 29 - 17 - Hort del convent De Dalt de 4 i 44- 4 i 5 - Dues peces de terra campa La 2-2- Mas Mascaró de 6 quarteres de sem- quarteres. Paquera de 9 porques, cada una. bradura i boscos d’ alzines, de circumferència Benets de Santa Maria de Ripoll - 6 - Peça de terra campa Cabanes d’un jornal. d’un quart d’hora o menys. 30 - 18 - Casa Pabordia. - 7 - Peça de terra campa Clotes de 6 porques. - 8 - Peça de terra campa Prat Gósol de 8 Barcelona (Barcelonès) Cardona (Bages) porques. Benets de Sant Pere de la Portella i Sant Pau Benets de Santa Maria de Serrateix - 9 - Prat les Fonts d’un jornal i 3 porques. del Camp 31 - 1 - Horta del Salvat de 14 quarteres. - 10 - Peça de terra campa l’era de 3 porques. 3-1- Casa al carrer de Petritxol. 32 - 2 - Horta Pont de Lleura de 2,5 quar- Parròquia de Sant Martí de Saldes 4-7-2-5- Quatre solars al carrer Reina Ama- teres. - 11 - Peça de terra campa Gironells de 10 lia. 33 - 3 - Horta Mitxana de regadiu de 2 ¼ porques. 8-9-6-7- Dues hortes al carrer Sant Pau. quarteres. - 12 - Peça de terra campa Solea d’un jornal i 10-11-8-9- Dues peces de terra a les Forques 34 - 4 - Horta Creu Vermella d’una quartera. 2 porques. dels Moneders. 52 - 13 - Peça de terra campa Costa de 2 jor- 12-10- Casa i peça de terra a la Bossa Verde- Casserres nals i 1 porca. ra de 2,5 mujades al disseminat de Caputxins Mercedaris de Sant Joan de Berga 53 - 14 - Peça de terra campa la Serra d’un Vells. 36 - 1 - Mas Montañà, terres de 18 quarte- jornal. res: 7 de sembradura d’inferior qualitat i 7, 5 54 - 15 - Peça de terra campa Formentí d’un Berga quarteres d’erm i muntanya amb bosc plantat jornal i 8 porques. Mercedaris de Sant Joan de Berga de roures i alzines. 55 - 16 - Peça de terra campa Can Besa de 3 13 - 1 - Cenobi i terres de Santa Magdalena Curat de Santa Maria dels Àngels de Cas- jornals. de 6 quarteres i 9-10 jornals, arrendats. serres 56 - 17 - Peça de terra campa les Serres d’un 14 - 2 - Casa del costat al carrer Pujol número 36 - 2 - Peça de terra campa a Binestar de 2 jornal. 40 a orient de la Torre del Cargol i a mestral porques. 57 - 18 - Peça de terra campa les Planes de 3 de l’hort i part del cenobi. 37 - 3 - Peça de terra campa Cavisi d’un jornal. jornals i 2 porques de terra campa la Coma 15 - 3 - Caseta i terres Casulleras d’una quar- 38 - 4 - Peça de terra campa Corrals d’un d’un jornal. tera i 6 cortans. jornal. 16 - 4 - Peça de terra a les Terres de Santa La Pobla de Lillet Magdalena de 6 quarteres. Cervià de Ter (Gironès) Benets de Santa Maria de Ripoll 17 - 5 - Peça de terra Peu de la Serra de Nuet Benets de Sant Pere de la Portella i Sant Pau 58 - 1 - Casa Pabordia. de 6 jornals i 4 quarteres. del Camp Infidents 18 - 6 - Peça de terra Aigual de Albaells de 90 Priorat de Santa Maria de Cervià 59 - 2 - Mas de Miquel Boschmonar, carlí veí quarteres i 10 jornals. 39 - 1 - Priorat, hort, erm i bosc del Monjo de Girona. 19 - 7 - Peça de terra Camp de la Monja del i peces de terra Mayol de Torrentera, Costes Roser de ½ jornal i 8 quarteres. del Monjo erm, Darrera monestir, horta del La Quar 20 - 8 - Peça de terra Cisó de 5 quarteres i 6 Barretet, Camp del Torrent, hort del Parcer, Benets de Sant Pere de la Portella i Sant Pau cortans de terra de sembradura. Quintana de Baix, erm de les Ribes, peça de del Camp 21 - 9 - Peça de terra, horta de 3 cortans de terra Magranès en dues parts, Bou del Monjo 60 -1 - Mas Mascaró i Bagàs amb casa petita, primera qualitat a l’est de la «Calliza» a sud i i Terranova. 37 quarteres de terra, la major part de boscos

48 L’EROL quart pel preu pagat. Per últim el comer- nats, s’han demostrat falsos, doncs als ma- ris. Ja el 1828, el pare fou «cabo zelador ciant de Berga Climent Escobet, comprà teixos tothom declarava haver plantat als de montes y plantios de Girona», soci de una peça de terra de la Mercè a Berga per camps patates, enlloc del blat que sempre la Junta d’Agricultura, vocal de l’ajunta- sols 6.400 rals. s’hi havia conreat per pagar menys. Hem ment i la Diputació i 30 contribuent en I entre els compradors forans trobem trobat excepcions notables en la venda del posseir gran quantitat d’immobles i in- a Francesc Buxó comerciant de Caste- priorats de Santa Maria de Cervià, que vertir en les obres de les noves carreteres lló d’Empúries que comprà dues finques compraren propietaris amb ànim de millo- provincials. El fill fou secretari de la Junta a Berga per sols 9.700 rals, per especular, rar-ne l’explotació. d’Agricultura, creà el cos de bombers de demostrant que era un gran comprador i Allí els pare i fill Miquel Rosès Roger Girona (1860), la comissió municipal de home de palla de BN, apart de posseir di- i Francesc Rosès, barons de Flix, doc- delimitació de termes (1865) i promogué versos negocis a Banyoles. tors en farmàcia de Girona, de la Socie- el Museu de la ciutat al cenobi benet de Pocs compradors milloraren les finques tat Econòmica d’Amics del País de Giro- Sant Pere de Galligants de Girona. Com- adquirides, un fet difícil de verificar perquè na, que estaven molt vinculats als negocis praren a BN, durant el Trienni, el Priorat els Amillaraments de la propietat exami- immobiliaris i a les societats de propieta- de Santa Maria de Cervià de Ter dels be-

d’alzines, 6 quarteres de sembradura d’un censos i censals dels hospitals, cenobis, es- 3 - 4 - Josep Casas, advocat de Berga quart d’hora més o menys. glésies i santuaris que són però importan- 4 a Berga 61 -2 - Mas les Bages amb casa, 4 quarte- tíssims. ? res de sembradura [5 quarteres], hortet i 20 3 - 2 - Francesc Buxó, comerciant de Castelló quarteres de bosc plantat de roures i alzines i Apèndix 2 d’Empúries molts pins [3/4 de bosc poc més o menys]. 2 a Berga 62 -3 - Horta. Inventari dels bens del clergat venuts al 9.700 Berguedà de 1835 a 1854 4 - Llorenç Segalès, comerciant de Berga Sagàs 17 Berga de 18 1 a Berga i 1 a Casserres Església de Sant Andreu de Sagàs Gósol de 18 185.000 63 - 1 - Peça de terra. 2 la Quar 5 - 1 - «Miquel Rosés Roger i Francesc Ro- 1 la Pobla de Lillet i Barcelona. sés», farmacèutics de Girona i barons de Flix» Sant Maurici Priorat de Cervià Benets de Sant Pere de la Portella i Sant Pau Apèndix 3 676.694 del Camp 6 - Climent Escobet, comerciant de Berga 64 - 1 - Horta. Inventari dels bens del clergat venuts al Berga 100% al Berguedà de 1835 a 1854 6.400 Sant Pere de la Portella 3 Viver 7 - Ignasi Girona i Targa Benets de Sant Pere de la Portella i Sant Pau Cervià de Ter i Sagàs.7 Barcelona del Camp 56.805 65 - 1 - Horta. Apèndix 4 Apèndix 7 Sant Salvador de la Vedella Inventari dels bens del clergat no Benets de Santa Maria de Gerri de la Sal venuts al Berguedà de 1835 a 1854 Inventari de compradors de béns nacionals al Berguedà 66 - 1 - Priorat de Sant Salvador de la Vedella 7 Gósol i Comunals. 5 Viver de 1835 a 1854 segons el preu pagat i el nom- 4 Cardona bre de compres (de major a menor i la quanti- Serrateix 2 la Pobla de Lillet tat satisfeta en rals) Benets de Santa Maria de Serrateix 1 Berga, la Quar, Sant Maurici, Sant Pere de 1 - «Miquel Rosés Roger i Francesc Rosés» 67 - 1 - Mas Can Pera Castell: casa i 12 quar- la Portella, i els Priorats de Sant Llorenç prop (1) teres de terra. Bagà i Sant Salvador de la Vedella. 676.694 68 - 2 - Mas caseta de l’Abat: casa i 12 quar- 2 - Josep Novell i Serra (7) teres de terra. Apèndix 5 439.470 69 - 3 - Mas Can Torres: casa i 13 quarteres 3 – Llorenç Segalès (2) de terra. Inventari de compradors de béns 185.000 nacionals al Berguedà de 1835 a 1854 4 - Ignasi Girona i Targa (1) Viver ( de major a menor, els llocs on s’han 56.805 Curat de Sant Miquel de Viver comprat els béns i la quantitat satisfeta 5 - Bartomeu Rebés (13) 70 - 1 - Peça de terra campa de l’era de 4 jor- en rals) 37.153 nals. 1 - 11 - Bartomeu Rebés, comerciant de 6 - Francesc Buxó (2) 71 - 2 - Peça de terra campa Ubau de 3 jor- Puigcerdà 9.700 nals. 11 a Gósol 7 - Climent Escobet (1) - 3 - Bosc de 5 jornals i 3 porques. 37.153 6.400 73 - 4 - Peça de terra campa Damunt de la 2 - 7 - Josep Novell i Serra, comerciant de 8 – Josep Casas, advocat de Berga (1) Font de 3 jornals. Barcelona ? 74 - 5 - Peça de terra campa Trilla. 3 a Serrateix, 2 a Berga i 2 a la Quar (*) No hem considerat ni els delmes ni els 439.470

L’EROL 49 nets de Sant Pere de la Portella-Sant Pau Registres d’Hipoteques i els Registres d’Expedi- de la provincia de Sevilla. Estudio de las Fuentes» Mo- ents de Vendes d’Hisenda dels Arxius de Protocols neda y Credito, 100 (1967) 91-103, Ibídem, La desa- del Camp, consistent en l’edifici de l’esglé- corresponents. Dels Arxius Diocesans els Llevadors mortización de las tierras de la Iglesia de la provincia sia, el priorat i 15 peces de terra de rega- de finques, censos i censals, les Taxacions de finques de Sevilla (1835-1845), Sevilla, Diputación de la Pro- diu, cultives, ermes i boscoses per 676.694 i les Devolucions de finques pel Concordat de 1851, vincia de Sevilla, 1970, Ibídem, «La lucha contra los rals, per convertir-la en una hisenda mo- els Amillaraments de la propietat dels diversos mu- privilegios estamentales», Atlantida , IX (1971) 41-56. nicipis analitzats, en general errats per declarar els Tomàs Valiente, Francisco, El marco político de la desa- dèlica, com les descrites al periòdic «La propietaris menys del que cultivaven. Dels Arxius mortización, Barcelona, Ariel, 1970, Ibídem, coordina- Granja» de Figueres editat per l’hisendat Municipals els projectes d’Urbanització, de l’Arxiu dor de Desamortización y Hacienda Pública, Madrid, Narcís Fages de Romà, bon amic de la fa- de la Corona d’Aragó l’Arxiu de la Junta de Comerç Ministerio de Agricultura, 1982. i les matricules d’industrials i comerciants, de la Moli Frigola, Montserrat Desamortització, Gran En- mília, que els converteixen en els primers Biblioteca de Catalunya l’altre part de l’Arxiu de la ciclopedia Catalana, 6, Barcelona 1974, 140-141, 2ª compradors del Berguedà per la quantitat Junta de Comerç i les guies comercials i els Manuals ed., 9, Barcelona 1987, 41-42, Ibídem, Desamortitza- de rals esmerçada. de forasteros de les ciutats. ció als Països Catalans, Gran Enciclopedia Catala- na, 6, Barcelona 1974, 141, 2ª ed., 9, Barcelona 1987, Epíleg 41-42, Ibídem, «Historia urbana de la desamortiza- Bibliografia ción de Girona. La plaza de la Independencia», Cu- Fins aquí uns apunts de les Desamortitza- adernos de Arquitectura y Urbanismo, 29 (1975) Molina, Blas, Manual de Compradores de Bienes Naci- cions al Berguedà, que espero i desitjo que 120-125, Ibídem, La desamortización en la provincia onales , Madrid, Miguel de Burgos, 1845. de Gerona (1835-1854), Barcelona, Publicaciones de algú arrodonirà. Barraquer Roviralta, Gaietà, Las cases de religiosos en la Universidad Autónoma de Barcelona, 1975,Ibídem, Cataluña, Barcelona, Altés, 1906, 2 volums, Ibídem, «Metodologia para el estudio de los compradores na- Los religiosos en Cataluña en la primera mitad del siglo cionales», I Jornada de Metodologia aplicada a las Ci- Fonts XIX, Barcelona, Altés, 1915-17, 4 volums. encias Històricas, Santiago de Compostela (Santiago Carrión, Pascual, Los latifundios en España, Madrid, de Compostela 1973), 3, Vigo 1976, 97-100, Ibídem, Moli Frigola, Montserrat, La desamortización en la Gràficas Reunidas, 1932. «Política hidraúlica del segle XIX. La conclusió de les ciudad de Barcelona, Tesina, Barcelona, UB, 1970. Madoz, Pasqual, Diccionario geogràfico, estadístico obres de dessecació de l’estany de Sils (1845-1861)», Inèdita i saquejada, Ibídem, La desamortización en y histórico de España y sus posesiones en Ultramar, Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Pro- la provincia de Gerona (1835-1854), Tesi Doctoral, Madrid, José de Rojas, 1947, 16 volums. tocolos», 6.II. Homenatge a Josep Maria Madurell Ma- Barcelona, UAB, 1975.Inèdita i saquejada. Ramon de San Pedro, JM, D. Gaspar de Remisa Mia- rimon (1975-1978) 387-395, Ibídem, «A la recerca dels Solsona Sorrosal, Carme, La desamortització eclesiàs- rons, Marqués de Remisa, Madrid, Bachende, 1953. post-il·lustrats: Narcís Heras de Puig (1814-1900)», tica a la província de Lleida (1838-1851), Tesi Doc- Anes Alvarez de Castrillón, Gonzalo. Las crisis agrarias Revista de Girona, 75-77 (1976) 215-218, Ibídem, toral, Lleida, Universitat de Lleida 1984. en la España moderna, Madrid 1970. «Martín Sureda Deulovol (1822-1890), artífice de la S’han utilitzat els Manuals d’Hisenda de Manuel Cla- Nadal Oller, Jordi, «La economia espanyola (1839- Gerona de la segunda mitad del siglo XIX», Estudios villart de Barcelona i els de Manuel Fuster, Pere 1931)», a El Banco de España. Una historia econòmica, Pro-Arte», 12 (1977) 61-76, Ibídem, «Las plazas de la Aixalà, Jeroni Archs i Esteve Gual de Lleida i els Madrid, Banco de España, 1970, 315-417. desamortización y las teorias arquitectónicas. Gerona Registres de Hipoteques de Desamortització, els Lazo Díaz, Alfonso, « La desamortización eclesiàstica en la segunda mitad del siglo XIX», en Urbanismo e Historia Urbana en el mundo Hispano, edición de An- tonio Bonet Correa, Madrid 1985, 1112-1179, Ibí- dem, «Els Comunals de Queralbs, segles XVII al XX», Miscel·lània. Queralbs-mil·lenari 978-1978 (1978), Barcelona 1985, 159-162, Ibídem, «La “febre de l’or” i les mines de Queralbs al segle XIX», en Miscel·lània. Queralbs-mil·lenari 978-1978 (1978), Barcelona 1985, 153-158, Ibídem, «La calle del Progreso. Metodología para el estudio de las transformaciones urbanas efec- tuadas por los compradores de Bienes Nacionales en la ciudad de Gerona», en Desamortización y Hacienda Pública, edición de F. Tomás y Valiente (Universidad Internacional Menéndez y Pelayo de Santander, 1982), II, Madrid 1986, Ibídem, «Els comunals de Queralbs, xarnera política entre Espanya i França», en V Congrés d’Estudis Transpirinencs (Aren de Noguera 2007) en «Annals del Centre d‘Estudis Comarcals del Ripollés 2006-2007, Ripoll 2008, 373-383, Ibídem, «Les de- samortitzacions al Pirineu: transformació social, can- vi de propietari o guanyar una guerra?»,15es Troba- des Culturals Pirinenques. Els usos del Patrimoni al Pirineu. Mina Sant Corneli de Cercs, 27 d’octubre de 2018)(En premsa). Artola Gallego, Miguel, Antiguo Regimen uy Revolu- ción Liberal, Barcelona, Ariel, 1978. Lladonosa i Vall.llebrera, Manuel, «Un conflicte agrari: el canal d’Urgell i el pagament del nové», Recerques, 7 (1978) 117-124. Serrano Cobos, C. Anna, Contribución al estudio de la desamortización en Estaña: los Safont 1814-1841 , Barcelona, UAB, 1979. Vicedo Rius, Enric «La desamortització a les terres de Lleida», El mon rural català a l’època de la Revolució industrial, Cervera, Uned, 1991.

Montserrat Moli Frigola II Universita di Roma «Tor Vergata», Real Academia de la Historia

50 L’EROL