ARTICLES Les Desamortitzacions al Berguedà Montserrat Moli Frigola A algú que no et deixi passar una frase fluixa [...] que et busqui bibliografia, que ens pugui ser útil [...] que ens faci costat, ens encoratgi i que de vegades ens contra- digui [...] que no sigui ni la nostra ombra [però] que ens deixi lliures i ens obligui a ser plenament el que som Marguerite Yourcenar, Memòries d’Adrià A Jordi Castellanos q.e.p.d. que em va ensenyar a estimar literàriament el Pedraforca Preàmbul El 1835 davant del tresor exhaust, el mi- nistre d’hisenda, Juan de Dios Álvarez Esboç de Juan de Dios Álvarez Méndez, Josep Nin i Tudó, pintor, Méndez «Mendizábal» (Chiclana de la «Mendizábal». Retrat de Pascual Madoz. Frontera,1790-Madrid,1852), en lloc d’augmentar els impostos a la població, dels pobles, que s’hi oposaren amb la ma- usar els Protocols d’Hisenda i els Registres com Cristóbal Montoro, decidí guanyar la teixa fermesa de Queralbs. d’Hipoteques d’Hisenda de Desamortit- guerra als carlins, posant en venda els béns Les 74 finques que es taxaren i es posa- zació de 1835 a 1854 de Girona i Lleida, de l’església. Imità el que es feu després de ren en venda al Berguedà, estaven situades completant-los amb els de Barcelona, com l’expulsió dels jesuïtes i repetiren els minis- en 12 pobles o sigui sols en el 35, 2 % dels hem fet nosaltres, a diferència de Lleida, tres Soler-Godoy, els francesos i el Trienni municipis de la comarca, lo qual continua a on la recerca de la Doctora Carme Solso- Lliberal. Ho acabarà Pasqual Madoz semblar-me un tant anòmal. Les finques es na Sorrosal, no primà la recerca dels com- (Pamplona, 1806 - Gènova,1870) durant trobaven 18 a Berga i Gósol, 5 a Viver, 4 a pradors reals. el Bienni Progressista però és una part de Casserres, 3 a la Quar i Serrateix , 2 a Bagà A l’inici sols s’arrendaren els delmes la història mal resolta, que cal reconsiderar i la Pobla de Lillet i 1 a Sagàs, Sant Mau- i les finques amb l’obligació de respec- amb profunditat. rici, Sant Pere de la Portella i Sant Salva- tar els parcers que les conreaven. Tot era La propietat eclesiàstica dor de la Vedella. Però en tenien també tant confús, que els franciscans de Girona, al Berguedà fora de la comarca, 10 a Barcelona al Bar- s’allotjaren en cases amigues de la ciutat, a celonès, 4 a Cardona al Bages i 1 a Cervià veure-les venir i en moriren allí fins 1841, Al Berguedà s’inventariaren, taxaren i es de Ter al Gironès, un fet que fins ara havia quan l’arquitecte municipal de la ciutat, posaren en venda les finques de les co- passat desapercebut al gran Gaietà Barra- carlí, Bru Barnoya i Xiberta, decidí obrir el munitats de regulars, seculars i dels «infi- quer i Roviralta (Barcelona,1839-1922) i carrer Nou travessant l’església del cenobi, dents» o carlins. En canvi es taxaren però a notables estudiosos, ja que com va de- perquè no poguessin tornar mai més, un no es veneren, lo qual em crea molta in- mostrar el professor Alfonso Lazo l’any gest que em continua a desconcertar. certesa, béns de les comunitats femenines, 1967, cal oblidar-se d’usar com a font els Anotarem amb sorpresa que les pro- dels santuaris, hospitals, centres assistenci- Butlletins Oficials de les Províncies i els pietats es trobaven sobretot a la capital: als, les Comandes, la Inquisició o les Cinc Boletines de Venta de Bienes Nacionales, Berga i Gósol i altres 10 a Barcelona, a Dignitats eclesiàstiques de Catalunya i que proporcionaven preus diferents als re- conseqüència de la unió de Sant Pere de tampoc consta cap venda de Comunals als i sols els noms dels homes de palla. Cal la Portella amb l’abadia de Sant Pau del 42 L’EROL Camp, on vivia la comunitat, llevat dels benets, que en posseïen vint-i-vuit, de les dos frares que regentaven les parròquies quals dues comunitats eren del Berguedà i de Sant Maurici i Sant Pere de la Portella. les altres dues foranes. Els benets de Sant Fora del Berguedà tenien 10 propietats al Pere de la Portella i de Sant Pau del Camp Barcelonès, 4 al Bages i 1 al Gironés. tenien 18 finques i els de Santa Maria de Els regulars Serrateix 7. N’hi tenien dues així mateix els benets de Santa Maria de Ripoll i 1 els Les propietats dels regulars al Berguedà de Santa Maria de Gerri de la Sal. D’altre consistien en 41 finques. Comprenien banda els mercedaris de Sant Joan de Ber- cenobis, priorats, cases, cases pabordia, ga en posseïen 12 mentre els franciscans masos, peces de terra, horts, boscos i al- de Sant Francesc disposaven sols dels dos Priorat de Sant Llorenç prop Bagà. guns comunals. Provenien de 6 cenobis, horts del cenobi. tots masculins, amb un percentatge de 5,1 Malgrat els estralls de la Guerra Gran, propietats per monestir. Els cenobis que la guerra del Francès i les incursions dels tenien terra al Berguedà eren sobretot els matiners i els carlins, els més rics eren els Priorat de Santa Maria de Cervià. Cenobi de Sant Pere de la Portella. Cenobi de Santa Maria de Gerri de la Sal. Castell de Cardona. Cenobi de Santa Maria de Serrateix. Cenobi de Sant Joan de la Mercè de Berga. Ciutat de Berga. Cenobi de Santa Maria de Ripoll. Retaule del cenobi de Sant Francesc de Berga, Retaule de Bagà, fotografia de fotografia de Josep Salvany de 1919. Josep Salvany de 1919. L’EROL 43 Sant Pau de Casserres. Priorat de Cervià de Ter. La Pobla de Lillet. Sant Andreu de Sagàs. Cenobi de Sant Pere de la Portella. Priorat de Sant Salvador de la Vedella. Cenobi de Sant Francesc de Berga Arcosoli del cenobi de Santa Maria de Serrateix, abans de 1936. fotografia de Josep Salvany de 1918. benets de Sant Pere de la Portella i Sant de tres masos, doncs l’església del cenobi finques al Berguedà, en general peces de Pau del Camp que disposaven dels priorats esdevingué la parròquia del poble men- terra campa i dues hortes, de manera que de Sant Llorenç prop Bagà i Santa Maria tre la Pobla de Lillet disposava de la casa la mitja era de 5,4 finques per cada una, de Cervià i no disposaven de cap propie- pabordia de Ripoll, Sant Maurici i Sant superior a les 5,1 dels cenobis. Les 5 ins- tat a la Catalunya nord, si bé els benets de Pere de la Portella de l’hort que cultivava titucions: eren totes berguedanes i es tro- Serrateix havien posat en bones mans les el monjo que hi feia de rector i el priorat baven sols en el 14,4 % dels municipis de quatre hortes que tenien al Bages i més de Sant Salvador de la Vedella de notables la comarca, lo qual sembla un tant sospitós concretament a Cardona, que passaren boscúries. Les més riques eren la Rectoria de l’As- completament desapercebuts. A Berga els regulars posseïen 18 finques, sumpta de Gósol i la parròquia de Sant Si atenem als diversos cenobis, trobem de les quals 15 eren dels mercedaris, dos Martí de Saldes amb 10 i 8 propietats. Els que les màximes concentracions de les dels franciscans i 1 dels benets de Ripoll, seguien els curats de Sant Miquel de Viver propietats es trobaven en els pobles impor- a les que s’afegien les tres propietats de la i el de Santa Maria dels Àngels de Casser- tants que de major a menor eren 18 a Ber- Quar dels benets de Sant Pere de la Porte- res amb 5 i 3 i finalment l’església de Sant ga i 1 a Bagà, Casserres, Cervià de Ter, la lla i Sant Pau del Camp, que tenien tam- Andreu de Sagàs que en tenia una de sola. Pobla de Lillet, Sagàs, Sant Maurici, Sant bé dos horts a Sant Maurici i Sant Pere Les institucions Pere de la Portella i Sant Salvador de la de la Portella, que a la vegada disposaven Vedella. N’hi havia així mateix 10 a Barce- de 10 propietats a Barcelona i els Priorats En ser tant minsa la recaptació obtinguda, lona, 4 a Cardona i 3 a Serrateix. de Sant Llorenç prop Bagà al Berguedà i es posaren en venda per guanyar la guerra, La major part de les propietats dels re- Santa Maria de Cervià al Gironès. Per ara les propietats a la Pobla de Lillet d’un «in- gulars es trobaven prop de les viles bergue- no ens consta que cap d’elles fossin torna- fident,» o sigui un carlí en la persona de danes o sigui entorn de Berga i Serrateix i des pel Concordat de 1851 malgrat estesin Miquel Boschmonar, que s’havia traslladat les foranes a Barcelona i Cardona. bastant malmeses des de la Guerra Gran. a Girona, on hi havia molts més partidaris Berga disposava dels cenobis de francis- Els seculars de l’aspirant . cans i mercedaris, de la casa pabordia de Afegeixo així mateix una gran finca de Ripoll i altres dues cases, 11 peces de ter- Les institucions seculars berguedanes apa- la Inquisició situada a Sant Feliu d’Estiula ra i tres hortes, mentre Serrateix disposava reixen sols en nombre de 5 i posseïen 27 al Ripollès, comprada ja durant el Trienni 44 L’EROL Claustre del cenobi de Santa Maria Cenobi de Sant Pere de la Portella.