Quan Els Vescomtes De Barcelona Eren Història, Crònica I Documents D’Una Família Catalana Dels Segles X, XI I XII

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Quan Els Vescomtes De Barcelona Eren Història, Crònica I Documents D’Una Família Catalana Dels Segles X, XI I XII FUNDACIÓ NOGUERA Textos i Documents, 39 Quan els vescomtes de Barcelona eren Història, crònica i documents d’una família catalana dels segles X, XI i XII per JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC BARCELONA, 2006 © José Enrique Ruiz-Domènec, 2006 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: desembre de 2006 ISBN: 84-9779-475-3 Dipòsit legal: L-1.505-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L. A Martí de Riquer, veritable mestre. Índex Introducció...................................................................................... 11 GÈNESI (954-991) 1 GUITARD O LA MORAL DEL GUERRER La rella de l’arada i el llaurador ..................................................... 23 Entre l’espasa i la creu.................................................................... 24 Una coincidència inesperada ......................................................... 26 Missions a Alandalús ...................................................................... 30 2 ORGULL FAMILIAR La discreta Gerberga....................................................................... 35 Talent per viure ............................................................................... 38 Llegendes urbanes .......................................................................... 39 3 UN ESDEVENIMENT HEROIC El 6 de juliol de 985 ........................................................................ 44 L’enfadosa vida................................................................................ 46 4 CONTINUÏTAT DEL LLINATGE Temps de reconstrucció.................................................................. 53 L’esforçat Geribert .......................................................................... 54 8 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC EMERGÈNCIA (991-1062) 5 EL CERCLE DEL TEMPS El vescomte Udalard o la mitologia del retorn.............................. 62 El rang social i els privilegis econòmics ........................................ 63 Una vegada en el passat ................................................................. 65 Adalbert i l’expedició a Còrdova de 1010....................................... 68 La rebel·lió de les elits eclesiàstiques............................................. 71 6 TRES DAMES MOLT DISTINGIDES Adelaida, la senyora dels aiguamolls ............................................. 75 Ermengarda, la gran del comte Borrell II ..................................... 80 Riquilda, la petita del comte Borrell II.......................................... 81 7 EL VESCOMTE BISBE GUISLABERT Doble dignitat.................................................................................. 85 Crònica d’una conversió ................................................................. 88 El valor de la mitra ......................................................................... 91 8 EL PRÍNCEP D’OLÈRDOLA Mir Geribert, senyor de les terres baixes....................................... 93 El nét de Guillem de Sant Martí Sarroca ...................................... 95 Les possibilitats perdudes .............................................................. 96 Els nens i l’àvia................................................................................ 98 9 EL VESCOMTE UDALARD BERNAT Aprendre per millorar..................................................................... 103 Dues noces i un funeral .................................................................. 107 Acords i compromisos .................................................................... 110 La caixa d’ Elisabet ......................................................................... 114 QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 9 10 POLÍTICA I PROU L’acció.............................................................................................. 117 Una melusina per al comte............................................................. 119 Sort i dissort d’un guerrer .............................................................. 122 11 LA NOVA CRISTIANDAT Barcelona 1058. Deu mesos decisius per a la ciutat ..................... 127 El judici del segle ............................................................................ 130 Meditació sobre el tràgic ................................................................ 133 Consagració de la seu ..................................................................... 134 Qüestió d’honor............................................................................... 137 Plant per un bisbe ........................................................................... 138 HISTÒRIA (1062-1127) 12 JUGAR A DOMINAR Un pacte per a la pau civil .............................................................. 143 Els fills del bisbe i altres membres de la família ........................... 146 La llei i l’ordre i els bons negocis ................................................... 148 13 DIFERÈNCIES DE FONS El cautelós Gelabert Udalard ......................................................... 151 Torbació al país............................................................................... 153 Una dama per al vescomte ............................................................. 156 Un Sant Martí Sarroca una altra vegada....................................... 156 L’estranya història de Bernat Udalard........................................... 157 Reconeixement................................................................................ 159 14 LA MALA FORTUNA VE DARRERE DE LA BONA La jornada fatal de 1108 ................................................................. 161 Buscar un sentit .............................................................................. 163 10 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC Acords, conflictes i litigis................................................................ 165 Un altre atac .................................................................................... 168 Arsinda, muller de Guillem Ramon ............................................... 169 LLEGENDA (1127-1207) 15 UN VESCOMTE ANOMENAT REVERTER La guerra i la croada....................................................................... 173 Qa id al-Ru¯ m ................................................................................... 174 La campanya del Gran Atles........................................................... 178 A la fi alguna notícia ....................................................................... 179 Amics i enemics .............................................................................. 180 Les muntanyes de Gayyâta............................................................. 182 Retorn precipitat............................................................................. 186 Riu Tânsif ........................................................................................ 188 Cavalcar pel Rif fins a la mort........................................................ 189 16 L’EDAT DE LA CAVALLERIA Vida i fets de Guillem de la Guàrdia.............................................. 193 Berenguer Reverter, un cavaller entre dos mons .......................... 195 A la recerca d’Alí ibn Reverter........................................................ 199 17 EL DARRER VESCOMTE RECORDA Berenguer de la Guàrdia................................................................. 201 El pacte amb Guillem II de la Guàrdia.......................................... 201 Viatges a Alandalús......................................................................... 202 Conflicte per una herència ............................................................. 205 El retorn?......................................................................................... 205 18 DOCUMENTS Sigles................................................................................................ 207 Bibliografia...................................................................................... 209 Introducció Aquest llibre és la història d’una família catalana dels se- gles X, XI i XII: la família dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia de Montserrat. La major part dels seus membres van tenir un protagonisme decisiu en la construcció de Catalunya; avui molts ho reconeixen, però n’hi ha d’altres que ho ignoren. Convençut que aquesta situació no havia de perllongar-se més temps, he considerat que ha arribat el moment de fer repàs dels èxits i dels fracassos dels seus membres més rellevants al llarg de gairebé tres-cents anys. Aquesta tasca m’ha donat l’oportunitat d’encarar-me amb la vida política d’aquell temps llunyà, pensant més en la imaginació moral dels seus protagonistes que en el sistema d’organització social que els aplega i els explica. El llibre està adreçat, per tant, a persones que els llegui de llegir sobre els homes i les dones del passat i sobre els factors que condicionen la seva activitat. No opino sobre altres maneres de fer història, incrustades sisplau per força en el món acadèmic i que, tanmateix, convencen no pocs lectors. Aquí he dut a terme una narració selectiva i crítica dels es- deveniments i passions que van afectar aquesta família i no una descripció neutral i enciclopèdica del seu patrimoni. Les divisions d’aquest llibre estan emmarcades per tres moments cabdals de l’esdevenir de la família vescomtal, que s’adeqüen al subtil comen- tari de François de Chateaubriand a les Memòries d’ultratomba: “l’aristocràcia té tres èpoques successives: l’època de la superioritat, l’època dels privilegis i l’època de les vanitats. Quan surt de la primera,
Recommended publications
  • JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
    JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout.
    [Show full text]
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Guia De L'abat Oliba
    CAMINS DE L’ A BAT OLIBA VIATGE A LA CATALUNYA DE L’ ANY 1000 Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Camins de l’Abat Oliba Camins de l’Abat Oliba : viatge a la Catalunya de l’any 1000 . – (Guies turístiques de Catalunya) ISBN 9788439378648 Índex I . Interpreta Cultura (Firma) II . Catalunya . Departament d’Innovació, Universitats i Empresa III . Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya Presentació . .5 1 . Oliba,Abat 2 . Oliba,Abat – Residències i indrets freqüentats Rere els passos de l’abat i bisbe Oliba . .10 3 . Catalunya – Vida intel·lectual – Fins al 1500 – Guies Els principals escenaris de la seva vida . .11 4 . Osona – Guies 5 . Ripollès – Guies Cronologia . .12 929Oliba, Abat:914 .671(036) Catalunya en gestació . 16 Els comtats catalans l’any 1000 . .17 L’Europa de l’any 1000 . 18 Genealogia de la dinastia comtal . .20 © Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Una ambaixada catalana a Al-Andalus . .23 Secretaria de Comerç i Turisme Barcelona, cap i casal . .24 Direcció General de Turisme El primer català universal . .26 La Besalú d’Oliba . 27 Direcció: Subdirecció General de Programació Turística Les muralles de Sant Feliu de Guíxols . .28 Text: Interpreta Cultura (www .grupbloc .net) El focus cultural de Sant Pere de Rodes . .29 Disseny: Ideem Màrketing i Comunicació, S .L . Oliba, infant d’alt llinatge . 30 Maquetació: Joan Carles Bermudo Oliba i el paisatge pirinenc . .32 Cartografia: Geotec El bressol de l’abat Oliba . .33 Imprès a Catalunya Sobirà de Berga i Ripoll . 34 ISBN: 978-84-393-7864-8 Comtesses: Ermessenda i Almodís .
    [Show full text]
  • 0 Portada.P65
    BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS CATALANS (1753-1778) 1 BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS BENEDICTINS CLAUSTRALS CATALANS (1753-1778) ERNEST ZARAGOZA PASCUAL Presentem aquí las relacions de les rendes dels beneficis regulars i seculars, vicaries perpètues, rectories i capellanies de les següents abadies benedictines catalanes de la Congregació Claustral Tarraco- nense i Cesaraugustana, de Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Serrateix, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de la Portella i Sant Pau del Camp, Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i Santa Maria de Ripoll entre 1753 i 1778, segons la documentació inèdita que hem trobat a l’Archivo Histórico Nacional (Madrid), Secció de Consejos, lligall 12049. Per aquesta documentació sabem que l’abat de Santa Maria de Gerri, el 3 d’abril de 1753,1 envià al marquès de l’Ensenada la relació d’oficis i beneficis del seu abadiat i llurs rendes. Segons la seva relació, formaven la comunitat cinc monjos i l’abat, sis beneficiats porcionaris i tres beneficiats seculars, que tenien la cura d’ànimes a l’església sufragània de la vila. A més, el monestir tenia els priorats de Sant Pere de les Maleses i de Sant Feliu de Beranuy i dotze parròquies servides per vicaris perpetus seculars.2 1. Cf. Doc. núm.1. 2. Cf. Doc. núm.2. 331 2 ERNEST ZARAGOZA PASCUAL L’abat de Serrateix envià la seva relació el 20 de juliol del mateix any.3 Al seu monestir hi havia quatre oficis monacals: cambrer, sagristà, dispenser i cabiscol, els quals eren considerats beneficis regulars, la provisió dels quals feia la Santa Seu el vuit mesos que li pertocaven i els altres quatre mesos (març, juny, setembre i desembre) l’abat o vicari general estant l’abadiat vacant i sempre en monjos del mateix monestir o de la Congregació Claustral, els quals, a més de percebre’n les rendes, rebien també la corresponent porció de la mensa conven- tual.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • ROMANESQUE 11Th-13Th C/BCN 16
    ENG 16 Roman wall from the late imperial period Constructions from the 12th-13th century Later Gothic constructions 1 Episcopal Palace C. del Bisbe, 5 Two wings of three floors of the Romanesque episcopal 3 Balmesiana Paintings residence built about 1160 remain, set at right angles and 2 Tower of the Dean’s Residence C. de Duran i Bas, 9 Av. de la Catedral and Pla de la Seu opening onto the main courtyard, with arched porticoes and Paintings taken from a house demolished 4 Windows of La Canonja and L’Almoina 5 Count’s Residence within the Great Royal Palace ROMANESQUE sculpted capitals on the piano nobile or main floor (12th-13th c.). Tower of the Roman wall, with windows to allow construction of the Balmesiana Av. de la Catedral and C. de la Tapineria Pl. del Rei and courtyard of the Frederic Marès Museum Chapel of Sant Llàtzer 23 with double Romanesque arches Foundation, where they are currently Polygonal tower of the Roman wall with double Remains of the count’s residence from the early Romanesque period, Pl. del Padró, 2 and c. de Sant Llàtzer, 1-7 11th-13th C/BCN (12th-13th c.). Nearby are the exhibited. The paintings show plant, Romanesque-arch windows (12th-13th c.). The adjacent integrated into the Palau Reial (Royal Palace). Still remaining are the Chapel of a traveller’s hospital, probably built in the middle Neo-Romanesque windows of the towers animal and heraldic motifs and section of wall is topped by a section of wall with a barrel vaults of the ground floor and the two longitudinal façades of of the 12th century.
    [Show full text]
  • Avinyonet Del Penedès / 1901 AVINYONET DEL PENEDÈS
    AVINYONET DEL PENEDÈS / 1901 AVINYONET DEL PENEDÈS El municipio de Avinyonet del Penedès, perteneciente a la comarca del Alt Penedès, se localiza a escasos kilómetros al Este de Vilafranca del Penedès, entre la planicie del Penedès y los contrafuer- tes del macizo del Garraf, emplazados en el extremo meridional de su término municipal. Su princi- pal población es Les Cabòries, situada entre los km 1218 y 1219 de la carretera N-340, que enlaza Barcelona con Tarragona. Otros núcleos de población del término municipal son Les Gunyoles, Sant Sebastià dels Gorgs, Cantallops, L´Arboçar de Baix, L´Arboçar de les Roques, L´Arboçar de Dalt y Clariana. El nombre proviene del pequeño caserío de Avinyó o Avinyonet, situado a medio camino de Les Cabòries y Sant Sebastià dels Gorgs. Monasterio de Sant Sebastià dels Gorgs L ANTIGUO MONASTERIO BENEDICTINO de Sant Sebastià dels suerte de conservar otro documento de 1030, mucho más im- Gorgs, hoy en día iglesia parroquial de la población portante pues aporta información sobre las características del Ehomónima, se halla en el centro del pequeño caserío. monasterio. Se trata del testamento de Ermengarda, hija del Accedemos por la carretera BV-2429, que enlaza Sant Cugat conde Borrell II de Barcelona y madre del noble Mir Geribert. Sesgarrigues con la ruta que lleva desde Sant Sadurní d´Anoia En él se donan a Sant Sebastià alodios y viñedos, juntamente a Vilafranca del Penedès. Sant Sebastià dels Gorgs se encuen- con una serie de animales (caballos, vacas, cerdos, mulas...), tra aproximadamente a medio camino entre las poblaciones sobre los que se especifica:vindere faciatis per ipsa opera qui est a citadas.
    [Show full text]
  • Monestirs I Territori 1200 Aniversari De La Fundació Del Monestir De Sant Esteve De Banyoles
    Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Segons una tradició historiogràca que es remunta a Ramon d’Abadal, la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles va tenir lloc l’any 812. Per celebrar el 1200 aniversari d’aquesta efemèride, el Col·loqui de Tardor que Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles cada any organitzen a Banyoles el Centre d’Estudis Comar- cals de Banyoles i la Universitat de Girona es va dedicar a analitzar el monaquisme a la Catalunya altmedieval, amb el títol «Monestirs i territori». Aquest llibre recull les ponències presentades en l’esmentat Col·loqui. S’inicia el volum amb la conferència inaugural del pare abat de Montserrat, Josep M. Soler, sobre l’actualitat de la gura de sant Benet, seguida de dues ponències introductòries, una sobre el monacat en general del segle II al XII (Cristòfol Trepat) i una altra sobre el monacat femení a l’època medieval (Karen Stöber). Es presenten a continuació la resta de les ponències que estudien aspectes diversos del monaquisme a Catalunya, com els monjos i la colonització agrícola en els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles (Lluís To), el paper de l'aristocràcia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII a l’XI (Aymat Catafau), la preocupació cultural dels monestirs benedictins (Prim Bertran i Rosa Lluch), l’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1000 (Eduard Carbonell) i els orígens de la jurisdicció feudal del mones- tir de Banyoles (Josep M. Reyes). El llibre es tanca amb la conferència de cloenda del Col·loqui, a càrrec de l’historiador del monaquisme Ernest Zaragoza, sobre la trajectòria del monestir de Sant Esteve de Banyoles dins de la Congregació Claustral Tarraconense.
    [Show full text]
  • Urban Geography of Catalonía
    Urban geography of Catalonía by Enric MENDIZÀBAL 1. What do we call a city in Catalonia? There have been several attempts of defining what a city is, but there isn't yet any valid conclusion for anywhere or anytime (CAPEL 1975). Therefore, we must state that Cata­ lonia is a territory with a surface of 32,000 Km2 and about 6 million inhabitants, and what can be considered an important city in the Catalan urban system may not be necessa­ rily so in the Spanish, European or World urban system'. It is not that the geographers of the Catalan school' haven't reflected on the theoreti­ cal aspects of the city. ALIÓ (1985), CARRERAS (1980), OLIVERAS (1985), V¡'LA­ GRASA (1984) among others, achieve interesting reflections in the first parts of their doctoral thesis on what is considered city or urban by the geographical science; but when they publish it they prefer analysing a specific city or part of it rather than the theoretical questions. CARRERAS (1983) could be the only exception within this possible Catalan geographical school. We shouldn't forget to mention the contribution of CAPEL (1969,1971,1972 a,1972 b, 1972 e, 1974, 1975) with his comments on exhaustive biblio­ graphies about these matters, The city is seen as an agglomeration of a certain size and density, industry, retail and services being the main economic activities, used as much by the inhabitants of the city as by the inhabitants of tlle region organised by it; and the inhabitants of the city have a certain urban culture.
    [Show full text]
  • Nuns, Signatures and Literacy in Late-Carolingian Catalonia
    This is a repository copy of Nuns, Signatures and Literacy in Late-Carolingian Catalonia. White Rose Research Online URL for this paper: http://eprints.whiterose.ac.uk/144883/ Version: Accepted Version Article: Jarrett, J orcid.org/0000-0002-0433-5233 (2019) Nuns, Signatures and Literacy in Late-Carolingian Catalonia. Traditio, 74. pp. 125-152. ISSN 0362-1529 https://doi.org/10.1017/tdo.2019.7 © Fordham University 2019 . This article has been published in a revised form in Traditio https://doi.org/10.1017/tdo.2019.7. This version is free to view and download for private research and study only. Not for re-distribution, re-sale or use in derivative works. Reuse Items deposited in White Rose Research Online are protected by copyright, with all rights reserved unless indicated otherwise. They may be downloaded and/or printed for private study, or other acts as permitted by national copyright laws. The publisher or other rights holders may allow further reproduction and re-use of the full text version. This is indicated by the licence information on the White Rose Research Online record for the item. Takedown If you consider content in White Rose Research Online to be in breach of UK law, please notify us by emailing [email protected] including the URL of the record and the reason for the withdrawal request. [email protected] https://eprints.whiterose.ac.uk/ 1 Nuns, Signatures and Literacy in Late-Carolingian Catalonia ABSTRACT It is somewhat rare to be able to analyze the membership of an early medieval women’s religious community in any detail.
    [Show full text]
  • Creating Tomorrow's Barcelona
    TECHIE TOWN Barcelona is a hub for innovators, scientists and entrepreneurs looking to the future OFFICIAL GUIDE OF BCN ENGLISH EDITION! ENGLISH What? Who? Creating Where? tomorrow’s Barcelona PLUS! PICASSO/DALÍ, FUN MAR 4,95€ 2015 #004 FOR KIDS, CATALAN CUISINE, TOP SHOPS... 2 Buy tickets & book restaurants at www.timeout.com/barcelona & www.visitbarcelona.com Time Out Barcelona in English The Best March 2015 If you’re in Barcelona on a family trip, we show you of BCN some of the best places to take your children p. 26 Features 14. Looking into the future Meet the people, projects and places at the heart of the city’s technological advances. 20. Fisticuffs! BCN saw a boxing boom in the Ɓrst half of the 20th century – Julià Guillamon gloves up. 24. Fried to perfection Laura Conde introduces us to the churro, Spanish cousin of the doughnut. 26. Young visitors Barcelona is full of places to keep kids happy – Jan Fleischer suggests a few of the best. 28. Compare and contrast Alx Phillips previews a new show exploring the parallel lives of Picasso and Dalí. CHASSEROT SCOTT Regulars 30. Shopping & Style 34. Things to Do 42. The Arts 54. Food & Drink 62. Clubs 64. LGBT IVAN GIMÉNEZ IVAN 65. Getaways PUKAS SURF BARCELONA Barcelona is a fantastic place for Ɓtness fans to Welcome to the wondrous world of the churro, 66. BCN Top Ten get out and about p. 34 the local version of the doughnut p. 24 Via Laietana, 20, 1a planta | 08003 Barcelona | T. 93 310 73 43 ([email protected]) Impressió LitograƁa Rosés Publisher Eduard Voltas | Finance manager Judit Sans | Business manager Mabel Mas | Editor-in-chief Andreu Gomila | Deputy editor Hannah Pennell | Features & web Distribució S.A.D.E.U.
    [Show full text]
  • Les Desamortitzacions Al Pirineu: Transformació Social, Canvi De Propietari O Guanyar Una Guerra?
    ELS USOS DEL PATRIMONI AL PIRINEU 15es Trobades Culturals Pirinenques: 31-74 (2019) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.17.2 ISBN: 978-99920-61-50-3 Les desamortitzacions al Pirineu: transformació social, canvi de propietari o guanyar una guerra? “Per tenir enemics no cal declarar la guerra, sols dir el que penses”. Martin Luther King Montserrat Moli i Preàmbul Frigola, II Università El 1835 davant del tresor exhaust, el ministre degli Studi di Roma d’Hisenda, Juan de Dios Álvarez Méndez “Tor Vergata”, Real Academia de la Mendizàbal (Chiclana de la Frontera, 1790 – Historia, Jardins.Icea Madrid, 1852) (figura 1), en lloc d’augmentar els impostos a la població, com Montoro, decidí guanyar la guerra als carlins posant en venda els béns de l’Església. Imità el que es féu després de l’expulsió dels jesuïtes i que repetiren els ministres Soler-Godoy, els francesos i el Trienni Liberal. Ho acabarà Pasqual Madoz (Pamplona, Fig. 1 - Esbós de 1806 – Gènova, 1870) (figura 2) durant el Bienni Juan de Dios Álvarez Méndez Mendizábal Progressista però és una part de la història mal resolta, que cal reconsiderar. La propietat eclesiàstica al Pirineu Al Pirineu s’inventariaren, taxaren i es posaren en venda les finques de les comunitats de regulars i seculars, dels santuaris, hospitals, centres assistencials, les Comandes, la Inquisició, les Cinc Dignitats eclesiàstiques de Catalunya, els infidents o carlins i els comunals dels pobles, que no s’hi oposaren amb la fermesa de Queralbs. Les propietats es trobaven en zones properes a la Catalunya Nord i Andorra i abraçaven vuit comarques, de l’Alta Ribagorça a la A Francisco Tomás i Fig.
    [Show full text]