FUNDACIÓ

Diplomataris, 47

Diplomatari del monestir de Sant Pere de

Edició i estudi a cura de JORDI BOLÒS

BARCELONA, 2009 textos edievals catalans

© Jordi Bolòs Masclans, 2009 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: setembre de 2009 ISBN: 978-84-9779-826-6 Dipòsit legal: L-1224-2009 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L Enquadernació: Fontanet

Printed in Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, ) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra. SUMARI

Pàgina

Mots preliminars ...... 7 Introducció ...... 11 Documents ...... 203 Índex onomàstic...... 753

MOTS PRELIMINARS

Després de llegir la tesi de llicenciatura sobre els primers anys del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, l’any 1980 vaig decidir de realitzar la tesi de doctorat sobre la formació de la senyoria dels cenobis benedictins del Berguedà, arribant fins abans de l’inici de la crisi del segle XIV. Vaig emprendre la transcripció sistemàtica dels documents del monestir de Santa Maria de Serrateix i vaig començar a transcriure el fons del monestir de la Portella. Davant la gran quantitat de documents de Serrateix i davant l’interès d’aprofundir no només en l’època en què s’esdevenia la formació del domini (bàsicament els segles X-XII), sinó també en els segles posteriors, quan l’abat i la resta de la comunitat gestionaven la sen- yoria (i redactaven capbreus i llevadors), vaig prendre la decisió de limitar l’abast de la recerca només als centenars de documents que s’havien conservat a l’arxiu del cenobi de Serrateix fins al segle XV; això em permetia de contrastar l’etapa de formació amb els capbreus dels darrers segles medievals, on es veien les característiques d’allò que tenia realment el cenobi. D’aquesta manera, les transcripcions fetes dels pergamins del monestir de i les notes i els mapes que havia fet a partir del que deien aquests documents foren guardats en una carpeta. L’any 2006, ja publicat el volum del Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV),1 la proposta de Josep M. Sans i Travé, en nom de la Fundació Noguera, de transcriure algun altre fons documental,

1. J. BOLÒS, Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Fundació Noguera, , 2006. 8 JORDI BOLÒS em va fer recordar l’interès que tindria l’edició dels documents de l’abadia de la Portella, que, com el fons de l’abadia de Serrateix, també es conserven majoritàriament a l’Arxiu Diocesà de Solsona. Certament, l’ambient acollidor i l’ajut prestat per Enric Bartrina, director d’aquest arxiu, em van animar a tirar endavant aquesta feina. Mai no li agrairé prou, a mossèn Bartrina, el suport que m’ha donat per poder enllestir a temps la transcripció dels cen- tenars de pergamins conservats a l’arxiu de Solsona. Durant els anys en què jo m’havia oblidat de la Portella, l’historiador i advocat Isaac Soca i Torres havia començat la transcripció dels documents d’aquest fons i ja havia publicat algun estudi sobre els segles moderns d’aquesta abadia. Ara, la manca de temps disponible li ha fet impossible de participar en la redacció d’aquest volum, tal com tots dos desitjàvem. Li resto, però, molt agraït per la seva col·laboració a l’hora de situar amb precisió als mapes alguns dels topònims esmentats als documents. També he d’agrair a l’Ernest Xic, de Puig-reig, haver-me ajudar a localitzar alguns noms de lloc situats en aquest municipi. Així mateix, agraeixo a l’amic Aymat Catafau, de la Universitat de Perpinyà, l’ajuda a l’hora de consultar el document 88, conservat en aquesta ciutat. Certament, i no en darrer lloc, també he d’agrair a la Fundació Noguera per haver-se interessat en aquesta publicació; tots els historiadors i, d’una manera especial, els medievalistes, mai no agrairem prou el gran nombre de publicacions sobre l’edat mit- jana que han estat editades, aquests darrers anys, en les diverses col·leccions publicades per aquesta fundació. Aquest fons documental del monestir de Sant Pere de la Portella ens permet de conèixer molts aspectes de la societat, des del segle X fins al segle XVIII. Certament, ens apropa als orígens d’una comunitat monàstica creada fa poc més de mil anys, en què hi intervingué l’abat Oliba, del qual precisament aquest any 2008 celebrem el mil·lenari del seu nomenament com a abat de Sant Miquel de Cuixà i de . Ens descobreix l’evolució i l’organització d’aquesta comunitat de monjos. També ens permet de conèixer la situació dels pagesos al llarg dels segles medievals i fins a l’edat moderna. Veiem de prop les donacions, els establiments, els sotsestabliments i els lligams de submissió a l’abadia que han restat escrits en un gran nombre de pergamins. Així doncs, els instruments recollits en aquest diplomatari, ens apropen al funcionament d’una senyoria eclesiàstica medieval i a les transformacions que va sofrir al llarg dels segles. Alhora, DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA 9 també ens mostren uns paisatges de pobles de sagrera, de masos i de masoveries, de partions de parròquies i de límits de dominis, de camps, de pastures i de boscos, i ens atansen a unes realitats econòmiques que variaren al llarg dels segles. Finalment, també permeten que ens aproximem a unes persones i als seus problemes quotidians, tant si eren uns eclesiàstics com si eren uns senyors laics, com si eren uns pagesos que treballaven les terres o bé tenien un ramat. Ens apropem als homes i a les dones, i a les famílies, tant en els moments de creixement i d’expansió com en els moments de crisi i de mort, arran de la Pesta Negra, que, com reflecteixen els documents, afectà profundament aquestes terres de muntanya del Berguedà. Apropar-nos al fons documental d’un monestir que té l’origen al segle X i que ha perdurat fins a l’època contemporània és aproximar-nos al coneixement d’una societat i d’un país al llarg dels darrers mil anys.

Alpicat (Segrià), desembre de 2008

INTRODUCCIÓ

EL MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA

El monestir de Sant Pere de la Portella és situat a l’actual municipi de , a la comarca del Berguedà. S’alça al costat de la riera de la Portella, que solca la boscosa vall on trobem els edificis del monestir i que aflueix al riu , per la banda esquerra. L’abadia és situada a uns 800 m d’altitud, entremig de muntanyes i en una zona molt boscosa. Mentre que el monestir de Santa Maria de Serrateix sembla que fou edificat per un abat i la seva petita comunitat en un indret on ja abans hi havia una església dedicada a la Mare de Déu (que tenia un lloc central al Baix Berguedà), en canvi, cal relacionar el cenobi de la Portella, creat en un moment una mica més tardà, amb els senyors del proper castell de la Portella, plausiblement situat en un dels turons que hi ha entre l’indret on es bastí l’abadia i l’església de Santa Maria de la Quar. Aquesta església de la Quar, situada al cim d’una gran pe- nya rocosa, té un paper central en aquesta contrada del Berguedà (encara que s’aixequi en un dels extrems de la vall de la Portella) i molt probablement té un origen molt remot en l’edat mitjana. La ubicació encimbellada de l’església de Santa Maria de la Quar va afavorir que el seu terme parroquial s’estengués des de la rie- ra de Merlès (el riu Adest de l’època carolíngia) fins al gorg del Boix, i inclogués, per tant, només una part del curs de la riera de la Portella. En els primers documents conservats del monestir, aquesta vall de la Portella i el cenobi rebien el nom de Frontanyà (de fet, seria més correcte Frontenyà), fet que ens duu a pensar en l’època 14 JORDI BOLÒS antiga, quan un home anomenat Frontinius (o Frontinus) hi tenia un fundus o propietat (i potser en tenia un altre a la vall de Sant Jaume de Frontanyà, indret no gaire allunyat de la Portella, situat una mica més cap al nord-est). Trobem aquest nom, Frontanyà, aplicat a aquest monestir per darrera vegada l’any 1098 (doc. 43), en un document relacionat amb una donació feta al terme de Callús (). Quan dibuixem els dominis monàstics sobre un mapa (fig. 1), ens adonem que, d’una manera lògica, la ubicació del mones- tir va pesar molt en la distribució de les principals propietats, situades sobretot al sud de la vall de la Portella (Sant Maurici, , Sagàs i Puig-reig), al nord d’aquesta vall (, Gardilans, Borredà, Castell de l’Areny, Cosp i la Clusa) i a l’oest (Pedret i la Baells). Tingué també un conjunt notable de terres i de drets al Bages, sobretot als actuals municipis de i d’Avinyó, espe- cialment a l’anomenada Quadra de Fucimanya. Finalment, un altre conjunt important de béns eren situats a la Cerdanya, per unes raons semblants a les que van portar que una part important dels dominis del monestir de Santa Maria de Serrateix fossin situats al nord de les Penyes Altes del Moixeró i de la Tossa d’Alp. Més endavant, quan analitzem l’evolució d’aquests dominis en la llarga durada, ens adonarem que aquestes terres cerdanes, a causa dels fets polítics esdevinguts al segle XVII, es van haver de vendre i es perderen ja al llarg d’aquest segle. L’any 997, tenim el primer esment del monestir de Sant Pere de la Portella (doc. 2). En aquest moment, el comte Oliba donà una gran part dels béns que formaren el nucli dels dominis monàstics i que eren situats al voltant del cenobi. S’hi esmenta un conjunt de vil·les, que més endavant esdevingueren masos (Campdeparets, Empaliada (fig. 10), Camptellós, Escobet, potser “Terrades”1), i també el bosc de Grevolet. Vers l’any 1000 (doc. 3), en principi, hi hagué una primera donació del veguer de la Portella i alhora la primera donació d’uns masos situats a la Cerdanya, al poble de Vilallobent; el senyor de la Portella abans ho havia comprat al comte cerdà Ramon Guifré.

1. Hem posat entre cometes (“... ”) tots aquells topònims que actualment no són vius i que només trobem esmentats als documents medievals o moderns del monestir. Creiem que és molt important diferenciar els noms de lloc que encara existeixen dels noms dels quals només podem suposar com s’escrivien i que només podem assegurar- ne la localització d’una manera aproximada. DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA 15

FIGURA 1. Els dominis de Sant Pere de la Portella a Catalunya

CONFLENT Perpinyà Prada ROSSELLÓ Èguet Targasona Sant Miquel Reirós Florí de Cuixà Ur Ceret CERDANYA Ix Concellabre Arles VALLESPIR Puigcerdà Naüja Ger la Quera ALT URGELL Oceja Alp Saltèguet la Seu la Roca Vilallobent Ribes de Freser de Víllec d'Urgell Planoles Bagà Bruguera Lillet Santa Maria de Ripoll Sant Llorenç Ripoll prop Bagà BERGUEDÀ Vilada Borredà RIPOLLÈS SOLSONÈS la Baells Sant Pere de la Portella Santa Maria de Sagàs Sant Hipòlit de Voltregà l'Antiguitat Olvan Prats de Lluçanès Solsona Gamissans Girona Puig-reig Merlès LA NOGUERA Santa Maria Sant Feliu Sant Bartomeu de Serrateix Gaià Sasserra del Grau Ponts Navàs Avinyó OSONA Fucimanya Ardèvol Callús Artés SEGARRA Puigdemàger Sant Pere Sant Sadurní Montfalcó del Mont BAGES de el Gros Santa Cecília de Montserrat ANOIA

Barcelona

Lloc on el monestir té terres o drets

Tarragona jbolòs' 08

S’han dibuixat els principals indrets en què l’abadia tenia drets i terres, algunes pobla- cions importants i els noms actuals de les comarques. Al mapa se situen així mateix alguns altres monestirs o canòniques també esmentats a la documentació. En altres mapes, inclosos més endavant, hi ha les ampliacions de les contrades on l’abadia te- nia els dominis més importants: la Quar, Sagàs, Olvan, la zona de Gardilans, Vilada, Castell de l’Areny i Cosp i, finalment, Fucimanya. Mapa: J. Bolòs. 16 JORDI BOLÒS

És, però, un document molt sospitós, segurament fet en un mo- ment posterior. És cert, però, que els senyors de la Portella foren els fundadors i els grans impulsors de la comunitat de Sant Pere. Aquests senyors, el 1006 (doc. 5), repetiren i potser ampliaren la donació original del comte Oliba, de l’any 997. Els béns donats, situats al terme de Santa Maria de la Quar, ens fan adonar de la importància dels drets que tingué la comunitat monàstica de la Portella sobre terres forestals (boschos et ulzinedas) i sobre zones de pastura (deveses, solls). Les donacions de Solls i de Calveroles els permeteren de disposar del sector septentrional de la vall. Cal cridar l’atenció sobre el fet que, en aquest moment, s’inicià o bé es consolidà una línia d’expansió cap a terres més septentrionals, amb nombroses donacions a la Cerdanya (Alp, Ger, Víllec, Saltèguet) i, fins i tot, al Vallespir (la Quera és un indret situat prop d’Arles). L’any 1012 (doc. 7), trobem una donació que ja ens assenya- la les característiques d’una tercera gran zona d’expansió dels dominis monàstics: el comtat de Manresa o comarca actual de Bages. En aquesta data es produí una donació al terme del castell de Gaià. Tres anys més tard, el 1015 (doc. 8), s’esdevingué una primera donació al terme de Sagàs, al sud de la Quar. Aquesta donació fou a Adàs, nom actualment perdut, d’un indret situat segurament al sud-oest de Sagàs. Aquest topònim o bé es pot relacionar amb el lloc cerdà de Das i ens mostra un trasllat d’unes persones (i d’un nom) o bé potser ens remet a un indret poblat des d’una època reculada i que tenia un nom amb un origen preromànic. Més endavant, l’espai ocupat per aquesta vil·la de tradició caro- língia es va fragmentar en almenys dos masos (un de jussà i un de sobirà). Una darrera notícia important amb relació als primers anys de la vida del monestir. L’any 1018 (doc. 9), sembla que l’abat Oliba, que segurament se sentia compromès amb el futur d’aquest cenobi de la Portella que havia ajudat a crear, hi va enviar dos monjos del monestir de Ripoll per tal de consolidar la comuni- tat que de ben segur que ja hi vivia. Aquesta notícia ens permet d’entendre més el començament una mica fosc del monestir de la Portella, almenys pel que fa a les característiques de la comunitat monàstica. Adonem-nos que han de passar molts anys fins que a la documentació s’esmenti per primera vegada el nom d’un abat. És lògic de pensar que el primer abat, desconegut, degué ésser algú imposat per l’abat Oliba o, més probablement, un eclesiàs- DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA 17 tic nomenat pels senyors de la Portella (potser, fins i tot, algun familiar seu). Al llarg del segle XI, trobem noves donacions a la rodalia del cenobi (Vila-rasa al terme de Vilada [doc. 12], la Móra a Sa- gàs [doc. 14, fig. 13]) o, fins i tot, més lluny (Vallespir [doc. 10], Cerdanya [doc. 11], Bages [doc. 13]). Sembla que, l’any 1033, els dominis ja eren prou extensos i les rendes prou complexes com perquè es decidís de redactar un llevador, que al segle XVIII encara es conservava a l’arxiu del cenobi (doc. 15). Durant aquesta primera meitat de segle, el fet més important que s’esdevingué fou la cerimònia de la dotalia de l’església de Sant Pere de la Portella, celebrada el 21 de setembre de 1035. Aquesta dotalia (doc. 16) tingué una repercussió important. D’una banda, la seva celebració degué tenir un gran ressò al territori, a causa del nombre de bisbes que hi van assistir. De l’altra banda, va repercutir en la vida futura de l’abadia, pel fet que va crear-s’hi una confraria (“ipsam caritatem quem vulgo fratrias voccant”) que degué afavorir que la Portella esdevingués un lloc de pelegrinatge (“peregrinus cum propria candela septies venire studuerit”) i que degué provocar que augmentessin molt les donacions (com diu el document, els que fessin donacions eren absolts “ex omnibus maioribus peccatis”). Al llarg d’aquest segle XI, hi hagué noves donacions de terres i drets a Cosp (doc. 17), al mateix terme de la Quar (docs. 20, 24, 31 i 35), a Gardilans (docs. 21 i 29), a Porçals d’Olvan (doc. 22), a Sagàs (doc. 26), a Llavaneres (doc. 32) o, fins i tot, al terme del castell de Merlès (doc. 40) i al terme de Sant Feliu de Relat (segurament , doc. 41). L’any 1059 (doc. 23), arran del testament del veguer Guifré, senyor de la Portella, fou donada al cenobi l’església de Planoles, situada al comtat de Cer- danya (comarca del Ripollès), uns masos a Bruguera (també al Ripollès) i drets i masos a Olvan i a Sagàs. A la Cerdanya, hi hagué també alguna donació a Vilallobent (doc. 33). La situació econòmica de la comunitat devia ésser bona, atès que, el 1060 (doc. 24), va poder pagar vint-i-cinc unces d’or, per tal que Enric i Guasca donessin l’alou de Campdeparets; de fet, com és usual en aquesta època, es tractava d’una evacuació amb una notable compensació econòmica. La comunitat monàstica disposava de diners: el 1061, comprà una terra a Adàs, al terme de Sagàs (doc. 25). Aquestes adquisicions servien per arrodonir el domini monàs- 18 JORDI BOLÒS tic. També trobem una altra venda més sorprenent, esdevinguda l’any 1088 (doc. 37), data en què l’abat de la Portella comprà una terra situada molt lluny, al comtat d’Urgell, al terme del castell de Ponts, per tres unces d’argent. Potser es volia que el monestir s’expansionés cap a la frontera, a les noves terres de la marca (en un moment en què i Lleida encara eren en poder islàmic). La bona liquiditat del monestir és també evident en la compra, per vint unces d’argent, d’un nou alou a Gardilans, als senyors de Merola (doc. 38). El 1094 (doc. 39), encara van com- prar, a Duran, la seva muller Ermetruita i llurs filles Azaled (o Adelaida), Gerberga i Ermengarda, un alou al terme de Sagàs, al lloc de Gavarrós [Vell], per quinze sous (fig. 15). La donació feta per Bernat Guifré, senyor de la Portella, de l’església parroquial de la Quar fou una altra fita important en la formació del domini monàstic (doc. 27). El terme parroquial d’aquesta església, que havia estat consagrada l’any 899 (doc. 1), esdevingué el centre de la senyoria de l’abadia; dins del seu terme s’alçava el cenobi de la Portella. Aquesta donació de Santa Maria de la Quar fou confirmada l’any 1085, arran de la visita del bisbe d’Urgell al monestir (doc. 36). El suport del bisbe a aquest monestir d