FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 47 Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella Edició i estudi a cura de JORDI BOLÒS BARCELONA, 2009 textos edievals catalans © Jordi Bolòs Masclans, 2009 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: setembre de 2009 ISBN: 978-84-9779-826-6 Dipòsit legal: L-1224-2009 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L Enquadernació: Fontanet Printed in Spain Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, <www.cedro.org>) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra. SUMARI Pàgina Mots preliminars . 7 Introducció . 11 Documents . 203 Índex onomàstic . 753 MOTS PRELIMINARS Després de llegir la tesi de llicenciatura sobre els primers anys del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, l’any 1980 vaig decidir de realitzar la tesi de doctorat sobre la formació de la senyoria dels cenobis benedictins del Berguedà, arribant fins abans de l’inici de la crisi del segle XIV. Vaig emprendre la transcripció sistemàtica dels documents del monestir de Santa Maria de Serrateix i vaig començar a transcriure el fons del monestir de la Portella. Davant la gran quantitat de documents de Serrateix i davant l’interès d’aprofundir no només en l’època en què s’esdevenia la formació del domini (bàsicament els segles X-XII), sinó també en els segles posteriors, quan l’abat i la resta de la comunitat gestionaven la sen- yoria (i redactaven capbreus i llevadors), vaig prendre la decisió de limitar l’abast de la recerca només als centenars de documents que s’havien conservat a l’arxiu del cenobi de Serrateix fins al segle XV; això em permetia de contrastar l’etapa de formació amb els capbreus dels darrers segles medievals, on es veien les característiques d’allò que tenia realment el cenobi. D’aquesta manera, les transcripcions fetes dels pergamins del monestir de Sant Pere de la Portella i les notes i els mapes que havia fet a partir del que deien aquests documents foren guardats en una carpeta. L’any 2006, ja publicat el volum del Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV),1 la proposta de Josep M. Sans i Travé, en nom de la Fundació Noguera, de transcriure algun altre fons documental, 1. J. BOLÒS, Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Fundació Noguera, Barcelona, 2006. 8 JORDI BOLÒS em va fer recordar l’interès que tindria l’edició dels documents de l’abadia de la Portella, que, com el fons de l’abadia de Serrateix, també es conserven majoritàriament a l’Arxiu Diocesà de Solsona. Certament, l’ambient acollidor i l’ajut prestat per Enric Bartrina, director d’aquest arxiu, em van animar a tirar endavant aquesta feina. Mai no li agrairé prou, a mossèn Bartrina, el suport que m’ha donat per poder enllestir a temps la transcripció dels cen- tenars de pergamins conservats a l’arxiu de Solsona. Durant els anys en què jo m’havia oblidat de la Portella, l’historiador i advocat Isaac Soca i Torres havia començat la transcripció dels documents d’aquest fons i ja havia publicat algun estudi sobre els segles moderns d’aquesta abadia. Ara, la manca de temps disponible li ha fet impossible de participar en la redacció d’aquest volum, tal com tots dos desitjàvem. Li resto, però, molt agraït per la seva col·laboració a l’hora de situar amb precisió als mapes alguns dels topònims esmentats als documents. També he d’agrair a l’Ernest Xic, de Puig-reig, haver-me ajudar a localitzar alguns noms de lloc situats en aquest municipi. Així mateix, agraeixo a l’amic Aymat Catafau, de la Universitat de Perpinyà, l’ajuda a l’hora de consultar el document 88, conservat en aquesta ciutat. Certament, i no en darrer lloc, també he d’agrair a la Fundació Noguera per haver-se interessat en aquesta publicació; tots els historiadors i, d’una manera especial, els medievalistes, mai no agrairem prou el gran nombre de publicacions sobre l’edat mit- jana que han estat editades, aquests darrers anys, en les diverses col·leccions publicades per aquesta fundació. Aquest fons documental del monestir de Sant Pere de la Portella ens permet de conèixer molts aspectes de la societat, des del segle X fins al segle XVIII. Certament, ens apropa als orígens d’una comunitat monàstica creada fa poc més de mil anys, en què hi intervingué l’abat Oliba, del qual precisament aquest any 2008 celebrem el mil·lenari del seu nomenament com a abat de Sant Miquel de Cuixà i de Santa Maria de Ripoll. Ens descobreix l’evolució i l’organització d’aquesta comunitat de monjos. També ens permet de conèixer la situació dels pagesos al llarg dels segles medievals i fins a l’edat moderna. Veiem de prop les donacions, els establiments, els sotsestabliments i els lligams de submissió a l’abadia que han restat escrits en un gran nombre de pergamins. Així doncs, els instruments recollits en aquest diplomatari, ens apropen al funcionament d’una senyoria eclesiàstica medieval i a les transformacions que va sofrir al llarg dels segles. Alhora, DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA 9 també ens mostren uns paisatges de pobles de sagrera, de masos i de masoveries, de partions de parròquies i de límits de dominis, de camps, de pastures i de boscos, i ens atansen a unes realitats econòmiques que variaren al llarg dels segles. Finalment, també permeten que ens aproximem a unes persones i als seus problemes quotidians, tant si eren uns eclesiàstics com si eren uns senyors laics, com si eren uns pagesos que treballaven les terres o bé tenien un ramat. Ens apropem als homes i a les dones, i a les famílies, tant en els moments de creixement i d’expansió com en els moments de crisi i de mort, arran de la Pesta Negra, que, com reflecteixen els documents, afectà profundament aquestes terres de muntanya del Berguedà. Apropar-nos al fons documental d’un monestir que té l’origen al segle X i que ha perdurat fins a l’època contemporània és aproximar-nos al coneixement d’una societat i d’un país al llarg dels darrers mil anys. Alpicat (Segrià), desembre de 2008 INTRODUCCIÓ EL MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA El monestir de Sant Pere de la Portella és situat a l’actual municipi de la Quar, a la comarca del Berguedà. S’alça al costat de la riera de la Portella, que solca la boscosa vall on trobem els edificis del monestir i que aflueix al riu Llobregat, per la banda esquerra. L’abadia és situada a uns 800 m d’altitud, entremig de muntanyes i en una zona molt boscosa. Mentre que el monestir de Santa Maria de Serrateix sembla que fou edificat per un abat i la seva petita comunitat en un indret on ja abans hi havia una església dedicada a la Mare de Déu (que tenia un lloc central al Baix Berguedà), en canvi, cal relacionar el cenobi de la Portella, creat en un moment una mica més tardà, amb els senyors del proper castell de la Portella, plausiblement situat en un dels turons que hi ha entre l’indret on es bastí l’abadia i l’església de Santa Maria de la Quar. Aquesta església de la Quar, situada al cim d’una gran pe- nya rocosa, té un paper central en aquesta contrada del Berguedà (encara que s’aixequi en un dels extrems de la vall de la Portella) i molt probablement té un origen molt remot en l’edat mitjana. La ubicació encimbellada de l’església de Santa Maria de la Quar va afavorir que el seu terme parroquial s’estengués des de la rie- ra de Merlès (el riu Adest de l’època carolíngia) fins al gorg del Boix, i inclogués, per tant, només una part del curs de la riera de la Portella. En els primers documents conservats del monestir, aquesta vall de la Portella i el cenobi rebien el nom de Frontanyà (de fet, seria més correcte Frontenyà), fet que ens duu a pensar en l’època 14 JORDI BOLÒS antiga, quan un home anomenat Frontinius (o Frontinus) hi tenia un fundus o propietat (i potser en tenia un altre a la vall de Sant Jaume de Frontanyà, indret no gaire allunyat de la Portella, situat una mica més cap al nord-est). Trobem aquest nom, Frontanyà, aplicat a aquest monestir per darrera vegada l’any 1098 (doc. 43), en un document relacionat amb una donació feta al terme de Callús (Bages). Quan dibuixem els dominis monàstics sobre un mapa (fig. 1), ens adonem que, d’una manera lògica, la ubicació del mones- tir va pesar molt en la distribució de les principals propietats, situades sobretot al sud de la vall de la Portella (Sant Maurici, Olvan, Sagàs i Puig-reig), al nord d’aquesta vall (Vilada, Gardilans, Borredà, Castell de l’Areny, Cosp i la Clusa) i a l’oest (Pedret i la Baells). Tingué també un conjunt notable de terres i de drets al Bages, sobretot als actuals municipis de Sallent i d’Avinyó, espe- cialment a l’anomenada Quadra de Fucimanya. Finalment, un altre conjunt important de béns eren situats a la Cerdanya, per unes raons semblants a les que van portar que una part important dels dominis del monestir de Santa Maria de Serrateix fossin situats al nord de les Penyes Altes del Moixeró i de la Tossa d’Alp.
Details
-
File Typepdf
-
Upload Time-
-
Content LanguagesEnglish
-
Upload UserAnonymous/Not logged-in
-
File Pages832 Page
-
File Size-