DOCSLIB.ORG

Rutes Del Romànic

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Rutes Del Romànic RUTES DEL RUTES DEL 2 3 Sumari 6 - Catalunya, país de romànic 8 - El primer art europeu 9 - Evoluci i característiques 10 - Unes propostes de recorregut 12 - Ruta 1 De la Seu d’Urgell a la Pobla de Claramunt per la vall del Segre, els altiplans segarrencs i l’Anoia 20 - Ruta 2 De la Val d’Aran a Lleida pel Pallars i la Ribagorça 32 - Ruta 3 Del Penedès a la Catalunya Nova amb la ruta cistercenca i dels ordes militars 38 - Ruta 4 De la Cerdanya a les portes de Barcelona per les valls del Llobregat i del Cardener 48 - Ruta 5 Dels Pirineus a Barcelona pel Ripollès, Osona i el Vallès 58 - Ruta 6 De l’Empordà i la Garrotxa a la Selva per Girona 69 - L’art romànic als museus 73 - Mapa de les Rutes del Romànic 77 - Informaci turística << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. PORTADA DE SANTA MARIA Catalunya, país de romànic Catalunya ha estat i és un país obert als corrents artístics que s’han succeït a Europa. Potser un dels més intensament assimilats ha estat el romànic, sorgit en el moment de formaci de la Catalunya histrica, en ple auge del feudalisme. A l’època del naixement i expansi de l’art romànic, els comtes del Casal de Barcelona eren reconeguts com a sobirans per la resta dels comtes catalans. Aquesta unitat del país coincidia amb el trencament de fet de tot vassallatge amb la corona francesa, hereva dels darrers carolingis, A Catalunya hi ha unes 1.900 esglésies o capelles, i amb l’expedici a Crdova (1010), uns 200 castells, torres i cases fortes, algunes cases que allunyà defnitivament el perill senyorials i palaus ciutadans renovats en part, edifcis d’invasi andalusina i posà sota la singulars com el dels banys de Girona, ponts, molins protecci dels comtes catalans els i altres peces menors, que tenen elements romànics. petits regnes de taifes musulmans nascuts del desmembrament del A aquest conjunt arquitectnic cal afegir les pintures califat. Era un moment favorable murals, els frontals, les escultures, els manuscrits i d’eufria, en el qual s’afermaven il·lustrats i altres objectes, que es conserven bé a les les grans famílies vescomtals mateixes esglésies per a les quals foren creats, bé i senyorials i s’organitzava als grans museus de Barcelona, Vic, Solsona, Girona, AÜLL. MÀ DE DÉU (1123). MNAC jeràrquicament la societat feudal, la Seu d’Urgell i Lleida. No tot el que ha pervingut al mateix temps que començava a d’aquesta època té el mateix valor ni el mateix interès. circular el diner d’or i es produïa una OSOR. MARE DE DÉU DEL COLL Del gran monestir a la simple esglesiola rural hi ha forta expansi demogràfca. la mateixa diferència que d’un castell o palau a una SANT CLIMENT DE T masoveria. Alguns d’aquests petits edifcis tenen valor Tot aix s’esdevenia a la Catalunya Vella, al nord sobretot com a testimoni histric i element integrat del camí tradicional vers l’Arag per l’Anoia, la Segarra en el paisatge. Per, sens dubte, el patrimoni romànic i l’Urgell, línia que fou després travessada fns a català constitueix en el seu conjunt un dels més rics completar-se la conquesta catalana (1148-53) de tota i bells d’Europa. la Catalunya Nova. Aquest desfasament cronolgic explica la gran densitat d’edifcacions romàniques als Pirineus i als Prepirineus, que va decreixent vers els altiplans de la Depressi Central, i que a les comarques més meridionals les manifestacions del romànic tinguin sovint un caràcter gairebé testimonial i siguin ja d’un romànic molt tardà. 6 7 El primer art europeu Evoluci i característiques L’art romànic és la primera gran manifestaci artística Després dels assaigs fets al llarg del s. X per construir comuna a tot l’occident d’Europa des de la caiguda de esglésies de pedra i calç i de cobrir amb volta la part l’imperi romà. Sorgí a la f del primer mil·lenni, coetani noble dels edifcis (preromànic), es produí la irrupci de la desintegraci de l’imperi carolingi i de la formaci per tot Europa d’equips de mestres d’obres llombards, consegent de les nacionalitats europees, i ben aviat o infuïts per aquests, que comportà l’aparici del primer es va estendre amb força des de Dalmàcia a les illes romànic, amb construccions de més envergadura, per britàniques, des del nord de Germània a la frontera encara severes i funcionals, de grans masses pètries cristiana amb Al-Àndalus, sota l’impuls de les (pel pes de les voltes de can), decorades amb conquestes, dels ordes religiosos i dels pelegrinatges. arcuacions cegues i lesenes als absis semicirculars i murs, amb naus dividides per pilastres unides Síntesi de la tradici constructora pels característics arcs de mig punt, precedent i dels tempteigs i aplicats també a portes i fnestres. experiències fets en les èpoques carolíngia i de l’inici del sacre imperi Des de la f del s. XI i al llarg del XII romà germànic, és un art original es formaren escoles de picapedrers i valent que es manté viu fns entrat (provençals, rossellonesos, tolosans, el s. XIII. El romànic és un art slid alvernesos, etc.) que integraren i mesurat que impregna totes les als edifcis i claustres l’escultura construccions de l’època (esglésies (amb temes inspirats en els teixits i monestirs, castells, casals, ponts) i orientals, miniatures de les bíblies, que donà també fruits esplèndids en bestiaris o escenes quotidianes) al els camps de la pintura, l’escultura, mateix temps que l’arquitectura es l’orfebreria, els brodats, la miniatura feia més complexa i s’utilitzaven i el mobiliari. carreus tallats fnament (segon GIRONA. SANT PERE DE GALLIGANTS romànic o romànic ple). Així, encara LA SEU D’URGELL. SANTA MARIA A més, el «mn del romànic» que persisteixen les petites esglésies enllaça íntimament amb els primers rurals, apareixen els grans edifcis assaigs de poesia popular, el naixement del pensament religiosos monumentals amb claustres bellament esculpits, flosfc i teolgic occidental, l’especulaci i els estudis deambulatori, cimbori i esvelts campanars, portades jurídics i amb la formaci i consolidaci de les llenges amb arquivoltes, timpans i columnes amb rics capitells. romàniques nascudes de la descomposici del baix llatí. Es crearen escoles locals ben defnides i corrents més L’art romànic fou defnit amb aquest nom el 1818 per ampul·losos o més austers segons la infuència exterior l’arqueleg francès Charles de Gerville, encara que no rebuda, seguits d’altres que enllacen amb el primer gtic va ser objecte d’estudis sistemàtics fns a la f del s. XIX. o art francès. Al pas del segle XII al XIII va irradiar amb A Catalunya, Josep Puig i Cadafalch i el seu equip força a Catalunya l’arquitectura cistercenca i dels ordes donaren, en 1909-1918, la primera síntesi, en bona part militars. Hi hagué encara, al s. XIII, una darrera forida en encara vàlida, del romànic català. l’anomenada escola lleidatana, centrada en la catedral de Lleida, de gran infux a les terres de ponent i que incorporà decoraci d’infuència tolosana. 8 9 SANT PERE DE RODES Unes propostes de recorregut L’abundància de monuments i el caràcter d’aquesta permet conèixer l’art cistercenc i templer, i l’expansi publicaci condicionen inevitablement una tria sempre de l’escola lleidatana. difícil. Només podem proposar-vos, doncs, de conèixer un nombre limitat de mostres del romànic català en Cal tenir present que només uns pocs monuments sis rutes principals que segueixen els grans eixos de tenen horaris de visita establerts. Les esglésies rurals comunicaci, de nord a sud, amb itineraris secundaris es troben tancades fora de les hores de culte per raons i variants que permeten, segons el temps disponible i de seguretat i s’ha de demanar la clau a l’ajuntament l‘interès particular, de fer excursions parcials, suprimir o en alguna casa del poble. Les ofcines d’informaci part dels recorreguts o enllaçar unes rutes amb d’altres. turística i els seus llocs web us poden informar sobre horaris de monuments, allotjaments o restaurants, Tres rutes comencen a la frontera francesa amb i permetre que la vostra ruta sigui més completa i el Rossell (terres histricament vinculades a Catalunya) agradable. des d’on es pot enllaçar amb el també ric patrimoni romànic d’aquestes comarques. Dues altres permeten Esperem que aquests suggeriments us serveixin de continuar pel romànic d’Andorra o de la Gascunya, i pel primer pas per anar descobrint tota la riquesa de l’art de les terres de la franja aragonesa, també vinculades romànic a Catalunya. al Principat. La ruta del Penedès i de la Catalunya Nova 10 11 amb el temple de Sant Vicenç, i continua més amunt fns a Bescaran, on es destaca ben aviat, al vessant oposat, el solitari campanar del desaparegut temple de Sant Martí. De nou a la Seu, l’itinerari continua Segre avall per la carretera C-14. La placidesa dels verds esponerosos i brillants a banda i banda, sota l’esguard de les altes muntanyes i amb la sovintejada presència del bestiar boví, canvia bruscament en entrar la ruta a l’engorjat congost de Tresponts. Riu i carretera malden per obrir- se pas entre altíssims penya-segats, a la part baixa dels quals s’observen encara les restes del vell camí de ferradura arrapat a les roques, o dels ponts que han donat nom al congost. A l’altre cap del congost hi ha Organyà, al peu de la muntanya de Santa Fe, on a més del temple de Santa Maria i la vila medieval podem visitar, dins una petita construcci circular, l’espai dedicat a les famoses Homilies d’Organyà, considerades el document més antic escrit en català (f del s.
Load more

Recommended publications
  • JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
    JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout.
    [Show full text]
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Quan Els Vescomtes De Barcelona Eren Història, Crònica I Documents D’Una Família Catalana Dels Segles X, XI I XII
    FUNDACIÓ NOGUERA Textos i Documents, 39 Quan els vescomtes de Barcelona eren Història, crònica i documents d’una família catalana dels segles X, XI i XII per JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC BARCELONA, 2006 © José Enrique Ruiz-Domènec, 2006 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: desembre de 2006 ISBN: 84-9779-475-3 Dipòsit legal: L-1.505-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L. A Martí de Riquer, veritable mestre. Índex Introducció...................................................................................... 11 GÈNESI (954-991) 1 GUITARD O LA MORAL DEL GUERRER La rella de l’arada i el llaurador ..................................................... 23 Entre l’espasa i la creu.................................................................... 24 Una coincidència inesperada ......................................................... 26 Missions a Alandalús ...................................................................... 30 2 ORGULL FAMILIAR La discreta Gerberga....................................................................... 35 Talent per viure ............................................................................... 38 Llegendes urbanes .......................................................................... 39 3 UN ESDEVENIMENT HEROIC El 6 de juliol de 985 ........................................................................ 44 L’enfadosa vida................................................................................ 46 4
    [Show full text]
  • El Monestir Benedictí De Sant Benet De Bages. Fons Documental: Identificació, Edició I Estudi
    El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI JOAN SALVADÓ I MONTORIOL EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI Joan Salvadó i Montoriol Dirigida per Salvador Claramunt i Rodríguez Flocel Sabaté i Curull Universitat de Barcelona Universitat de Lleida ANY 2012 Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI -2- Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) Taula de matèries general 1. ESTUDI DEL FONS DOCUMENTAL ........................................................................................... 8 1.1 Agraïments ..................................................................................................................................... 8 1.1.1 Introducció ................................................................................................................................ 10 1.1.2 Descripció de la tesi .................................................................................................................. 16 1.1.3 Història del fons ........................................................................................................................ 17 1.1.4 Els documents ........................................................................................................................... 19 1.1.5 Justificació ...............................................................................................................................
    [Show full text]
  • Chapter 4. Power with a Name: the Rulers of the March
    210 Power with a Name: the rulers of the March Introduction: ‘public’ power in late-Carolingian Catalonia Ideology: power with a name In the figures of Guifré and Ansulf we have men who held what institutional historians might consider a public authority, delegated from the count as seen in his patronage which gave these men their beneficia or castles. Their authority has titles whose etymology is one of this delegation: the vicarii , local substitutes for the count, and further up, viscounts, deputies for the count; even the counts themselves derived their title from a long-notional companionship with the distant king. These are ideas of power external to the March itself, imported with the Franks, if not, as in a few cases like the vague office of saio or the Code-backed one of judge, with the Visigoths. 1 They are structures which the historian of other areas coming to Catalonia will recognise; and so did the kings, for they appeared in royal documents. 2 They provide a template of administration for the area. 3 All the same one is entitled to ask what it was that they meant, in this local environment where the king was absent. Until 878 at least, the kings of the Franks had chosen the counts of the March, albeit from a decreasing pool of possible candidates. With the council of Troyes in 878 and Guifré the Hairy’s succession with his brother Miró to the 1 See Chapter 2 above, pp. 107-113. 2 E. g. Cat. Car. II ap. X. 3 On the personnel of Catalan authority, see P.
    [Show full text]
  • Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat
    The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas .
    [Show full text]
  • Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100
    Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews Submitted in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy under the Executive Committee of the Graduate School of Arts and Sciences COLUMBIA UNIVERSITY 2021 1 ©2021 Adam Christopher Matthews All Rights Reserved 2 Abstract Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews With the collapse of the Visigothic kingdom, the judges of Catalonia and southern France worked to keep the region‘s traditional judicial system operable. Drawing on records of judicial proceedings and church dedications from the ninth century to the end of the eleventh, this dissertation explores how judges devised a liturgically-influenced court strategy to invigorate rulings. They transformed churches into courtrooms. In these spaces, changed by merit of the consecration rite, community awe for the power infused within sacred space could be utilized to achieve consensus around the legitimacy of dispute outcomes. At the height of a tribunal, judges brought litigants and witnesses to altars, believed to be thresholds of Heaven, and compelled them to authenticate their testimony before God and his saints. Thus, officials supplemented human means of enforcement with the supernatural powers permeating sanctuaries. This strategy constitutes a hybridization of codified law and the belief in churches as real sacred spaces, a conception that emerged from the Carolingian liturgical reforms of the ninth century. In practice, it provided courts with a means to enact the mandates from the Visigothic Code and to foster stability. The result was a flexible synthesis of law, liturgy, and sacred space that was in many cases capable of harnessing spiritual and community pressure in legal proceedings.
    [Show full text]
  • CATALONIA Fam Trip with ATTA Collaboration 18/09 – 24/09/2017
    CATALONIA Fam trip with ATTA collaboration 18/09 – 24/09/2017 Monday 18th September Morning Arrival of the different flights. 13:00 Transfer to VAL D’ARAN. 300 km – 3h 45 min The Val d’Aran has its own distinctive personality. This high mountain territory is the only valley in the Catalan Pyrenees with an Atlantic climate. Its exceptional location, former links with Occitania, and century-old isolation during the winter months have left this small area with its own language (Aranese), officially recognized throughout Catalonia, and deep-rooted traditions originating in what is now the south of France. With impressive landscapes, glacial lakes, and peaks over 3000 metres high, the Val d’Aran is an ideal destination for skiing and adventure sports; Baqueira Beret resort is considered to have the best winter sports infrastructure in the whole of the Iberian Peninsula. 17:00 Check-in at 4* Hotel in Vielha. 18:30 Stroll around Vielha. Vielha, the capital of Val d’Aran, is a small Pyrenean city with approximately 4000 inhabitants and it is located at 974 meters above sea level. It is surrounded by peaks over 2000 meters. The village is built along the Garona River, at the point where both the Garona and Nere rivers meet. 20:00 Dinner in a typical aranese restaurant based on local food. Tuesday 19th September 09:00 Breakfast and check-out. 09:30 E-bike activity. You will be able to know a bit more about Val d’Aran history and its small towns while cycling. 12.00 Hiking route around Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park.
    [Show full text]
  • Un Nuevo Documento Carolingio Del Monasterio De Sant Benet De Bages Y La Villa De Navarcles 365 Hid 37 (2010)
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by idUS. Depósito de Investigación Universidad de Sevilla Un nuevo documento carolingio del monasterio de Sant Benet de Bages y la villa de Navarcles 365 HID 37 (2010) UN NUEVO DOCUMENTO CAROLINGIO DEL MONASTERIO DE SANT BENET DE BAGES Y LA VILLA DE NAVARCLES MIQUEL TORRAS COR T INA Universidad Autónoma de Barcelona El llamado calaix 22 del antiguo archivo del monasterio de Sant Benet de Bages, es un pliego de 119 folios sin numerar que se encuentra en el Archivo de la Corona de Aragón (ACA), con la signatura “Monacales, Universidad. Legajo 179”.1 Lleva por título: Rubrica dels actes en pregamí [sic]; se encontran en lo Archiu del Real Monestir de Sant Banet de Bages de la Parroquia de Santa María de Navarcles en calaix numero =22= signats de lletra H y números. Son, pues, regestos de documentos del archivo del cenobio benedictino, que hacen referencia a los bienes inmuebles que éste tenía en la contigua parroquia de Santa María de Navarcles. El legajo, por la escritura, es de finales del siglo XVIII . Toda la documentación se refiere al monasterio y sus propiedades, y, como es natural, en su mayor parte es de contenido económico y jurídico. Fue redactado, en concreto, con finalidad fiscal. El interés de sus regestos consiste en que nos informan sobre un nuevo documento de época carolingia, que no ha sido recogido en el magno diplomata- rio de Catalunya Carolingia2, obra fundada por el eminente medievalista Ramon d’Abadal i de Vinyals con el objetivo de publicar toda la documentación referente a Cataluña hasta el año mil, aproximadamente unos 7.000 documentos.
    [Show full text]
  • Guia De L'abat Oliba
    CAMINS DE L’ A BAT OLIBA VIATGE A LA CATALUNYA DE L’ ANY 1000 Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Camins de l’Abat Oliba Camins de l’Abat Oliba : viatge a la Catalunya de l’any 1000 . – (Guies turístiques de Catalunya) ISBN 9788439378648 Índex I . Interpreta Cultura (Firma) II . Catalunya . Departament d’Innovació, Universitats i Empresa III . Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya Presentació . .5 1 . Oliba,Abat 2 . Oliba,Abat – Residències i indrets freqüentats Rere els passos de l’abat i bisbe Oliba . .10 3 . Catalunya – Vida intel·lectual – Fins al 1500 – Guies Els principals escenaris de la seva vida . .11 4 . Osona – Guies 5 . Ripollès – Guies Cronologia . .12 929Oliba, Abat:914 .671(036) Catalunya en gestació . 16 Els comtats catalans l’any 1000 . .17 L’Europa de l’any 1000 . 18 Genealogia de la dinastia comtal . .20 © Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Una ambaixada catalana a Al-Andalus . .23 Secretaria de Comerç i Turisme Barcelona, cap i casal . .24 Direcció General de Turisme El primer català universal . .26 La Besalú d’Oliba . 27 Direcció: Subdirecció General de Programació Turística Les muralles de Sant Feliu de Guíxols . .28 Text: Interpreta Cultura (www .grupbloc .net) El focus cultural de Sant Pere de Rodes . .29 Disseny: Ideem Màrketing i Comunicació, S .L . Oliba, infant d’alt llinatge . 30 Maquetació: Joan Carles Bermudo Oliba i el paisatge pirinenc . .32 Cartografia: Geotec El bressol de l’abat Oliba . .33 Imprès a Catalunya Sobirà de Berga i Ripoll . 34 ISBN: 978-84-393-7864-8 Comtesses: Ermessenda i Almodís .
    [Show full text]
  • 44-Col. Diplo. St Pere Casserres.Indd
    FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 44 Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres VOLUM I Edició i estudi a cura de IRENE LLOP BARCELONA, 2009 textos edievals catalans www.tmcat.net © Irene Llop Jordana, 2009 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: octubre de 2009 ISBN de l’obra completa: 978-84-9779-821-1 ISBN del volum I: 978-84-9779-822-8 Dipòsit legal: L-1.181-2009 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L SUMARI Pàgina Introducció. 7 El monestir de Sant Pere de Casserres . 11 Fonts documentals . 17 Biblioteca de la Universitat de Barcelona . 20 Arxiu de la Corona d’Aragó . 24 Arxiu Comarcal d’Osona . 26 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic . 29 Estudis . 30 Els documents . 33 Cronologia . 40 Normes de transcripció i edició . 45 Abreviacions . 46 Bibliografia . 47 Documents . 55 Annexos. 935 Índex toponomàstic . 947 INTRODUCCIÓ Quan Segimon Farreres, vicari general del bisbe de Vic, va visitar el monestir de Sant Pere de Casserres l’any 1554, va con- templar “les relíquies del monestir i en primer lloc, en una capsa de fusta pintada, hi va trobar els ossos d’un nen que, segons diuen, era fill del senyor de Cardona i que és considerat com una relí- quia; aquest nen, tres dies després d’haver nascut va parlar i va dir que no viuria més de trenta dies i que de seguida després de la seva mort posessin el seu cos sobre un cavall i que deixessin que dit cavall anés sol allà on volgués i que en el lloc on el cavall s’aturés s’hi edifiqués un monestir sota la invocació de sant Pere, i així es va edificar el monestir de Sant Pere de Casserres i per això es guarden com a relíquies les restes del dit infant, segons va explicar el capellà o vicari del monestir”.1 Aquest relat ha arribat fins als nostres dies acompanyat dels miracles del Sant Infant i de moltes llegendes relacionades amb la història del monestir i els fets i anècdotes dels seus monjos.
    [Show full text]
  • Montserrat (180 Km)
    www.grandtourcatalunya.com ITINERARY 5 BERGA - MONTSERRAT (180 KM) Regions: Berguedà / Solsonès / Bages 1. Berga To see An excellent starting point for Itinerary 5 is the town of Berga (16,500 inhabitants) which is the capital of the Berguedà region. It is located in the middle of the region and is the centre and axis of all its economic, social life and communications. The river Llobregat is born to the north of this region (near Castellar de n’Hug there are the sources of the Llobregat River) and is its backbone. This region has an impressive geological level di- fference. On the northern back of Berga, the scenery is pure geology: mountain ranges, mountains, peaks, hills, ravines full of forest, with heights ranging from 1,200 m to 2,400 m. It is very suitable for a contemplative visit of nature in its wildest, free and fiery state. On the other hand, in the south of Berga there is a plain with low rolling hills, down the Llobregat River which is the back of the medal. When arriving in Berga the first thing that we suggest doing is to go up to the Sanctuary of Sta. Maria de Queralt. The road passes through the shady part of the Queralt Mountain full of wild pine forests and is delightful. Once up the panoramic view is magnificent: to the north we will see a colossal amphitheatre of mountains and to the south the smooth and rolling plain of the Valley of the Llobregat. Unforgettable. The Sanctuary is a religious referent for the whole region.
    [Show full text]