RUTES DEL RUTES DEL 2 3 Sumari 6 - Catalunya, país de romànic 8 - El primer art europeu 9 - Evoluci i característiques 10 - Unes propostes de recorregut 12 - Ruta 1 De la Seu d’Urgell a la Pobla de Claramunt per la vall del Segre, els altiplans segarrencs i l’Anoia 20 - Ruta 2 De la Val d’Aran a Lleida pel Pallars i la Ribagorça 32 - Ruta 3 Del Penedès a la Catalunya Nova amb la ruta cistercenca i dels ordes militars 38 - Ruta 4 De la Cerdanya a les portes de Barcelona per les valls del Llobregat i del Cardener 48 - Ruta 5 Dels Pirineus a Barcelona pel Ripollès, Osona i el Vallès 58 - Ruta 6 De l’Empordà i la Garrotxa a la Selva per Girona 69 - L’art romànic als museus 73 - Mapa de les Rutes del Romànic 77 - Informaci turística << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. PORTADA DE SANTA MARIA Catalunya, país de romànic Catalunya ha estat i és un país obert als corrents artístics que s’han succeït a Europa. Potser un dels més intensament assimilats ha estat el romànic, sorgit en el moment de formaci de la Catalunya histrica, en ple auge del feudalisme. A l’època del naixement i expansi de l’art romànic, els comtes del Casal de Barcelona eren reconeguts com a sobirans per la resta dels comtes catalans. Aquesta unitat del país coincidia amb el trencament de fet de tot vassallatge amb la corona francesa, hereva dels darrers carolingis, A Catalunya hi ha unes 1.900 esglésies o capelles, i amb l’expedici a Crdova (1010), uns 200 castells, torres i cases fortes, algunes cases que allunyà defnitivament el perill senyorials i palaus ciutadans renovats en part, edifcis d’invasi andalusina i posà sota la singulars com el dels banys de Girona, ponts, molins protecci dels comtes catalans els i altres peces menors, que tenen elements romànics. petits regnes de taifes musulmans nascuts del desmembrament del A aquest conjunt arquitectnic cal afegir les pintures califat. Era un moment favorable murals, els frontals, les escultures, els manuscrits i d’eufria, en el qual s’afermaven il·lustrats i altres objectes, que es conserven bé a les les grans famílies vescomtals mateixes esglésies per a les quals foren creats, bé i senyorials i s’organitzava als grans museus de Barcelona, Vic, Solsona, Girona, AÜLL. MÀ DE DÉU (1123). MNAC jeràrquicament la societat feudal, la Seu d’Urgell i Lleida. No tot el que ha pervingut al mateix temps que començava a d’aquesta època té el mateix valor ni el mateix interès. circular el diner d’or i es produïa una OSOR. MARE DE DÉU DEL COLL Del gran monestir a la simple esglesiola rural hi ha forta expansi demogràfca. la mateixa diferència que d’un castell o palau a una SANT CLIMENT DE T masoveria. Alguns d’aquests petits edifcis tenen valor Tot aix s’esdevenia a la Catalunya Vella, al nord sobretot com a testimoni histric i element integrat del camí tradicional vers l’Arag per l’Anoia, la Segarra en el paisatge. Per, sens dubte, el patrimoni romànic i l’Urgell, línia que fou després travessada fns a català constitueix en el seu conjunt un dels més rics completar-se la conquesta catalana (1148-53) de tota i bells d’Europa. la Catalunya Nova. Aquest desfasament cronolgic explica la gran densitat d’edifcacions romàniques als Pirineus i als Prepirineus, que va decreixent vers els altiplans de la Depressi Central, i que a les comarques més meridionals les manifestacions del romànic tinguin sovint un caràcter gairebé testimonial i siguin ja d’un romànic molt tardà. 6 7 El primer art europeu Evoluci i característiques L’art romànic és la primera gran manifestaci artística Després dels assaigs fets al llarg del s. X per construir comuna a tot l’occident d’Europa des de la caiguda de esglésies de pedra i calç i de cobrir amb volta la part l’imperi romà. Sorgí a la f del primer mil·lenni, coetani noble dels edifcis (preromànic), es produí la irrupci de la desintegraci de l’imperi carolingi i de la formaci per tot Europa d’equips de mestres d’obres llombards, consegent de les nacionalitats europees, i ben aviat o infuïts per aquests, que comportà l’aparici del primer es va estendre amb força des de Dalmàcia a les illes romànic, amb construccions de més envergadura, per britàniques, des del nord de Germània a la frontera encara severes i funcionals, de grans masses pètries cristiana amb Al-Àndalus, sota l’impuls de les (pel pes de les voltes de can), decorades amb conquestes, dels ordes religiosos i dels pelegrinatges. arcuacions cegues i lesenes als absis semicirculars i murs, amb naus dividides per pilastres unides Síntesi de la tradici constructora pels característics arcs de mig punt, precedent i dels tempteigs i aplicats també a portes i fnestres. experiències fets en les èpoques carolíngia i de l’inici del sacre imperi Des de la f del s. XI i al llarg del XII romà germànic, és un art original es formaren escoles de picapedrers i valent que es manté viu fns entrat (provençals, rossellonesos, tolosans, el s. XIII. El romànic és un art slid alvernesos, etc.) que integraren i mesurat que impregna totes les als edifcis i claustres l’escultura construccions de l’època (esglésies (amb temes inspirats en els teixits i monestirs, castells, casals, ponts) i orientals, miniatures de les bíblies, que donà també fruits esplèndids en bestiaris o escenes quotidianes) al els camps de la pintura, l’escultura, mateix temps que l’arquitectura es l’orfebreria, els brodats, la miniatura feia més complexa i s’utilitzaven i el mobiliari. carreus tallats fnament (segon GIRONA. SANT PERE DE GALLIGANTS romànic o romànic ple). Així, encara LA SEU D’URGELL. SANTA MARIA A més, el «mn del romànic» que persisteixen les petites esglésies enllaça íntimament amb els primers rurals, apareixen els grans edifcis assaigs de poesia popular, el naixement del pensament religiosos monumentals amb claustres bellament esculpits, flosfc i teolgic occidental, l’especulaci i els estudis deambulatori, cimbori i esvelts campanars, portades jurídics i amb la formaci i consolidaci de les llenges amb arquivoltes, timpans i columnes amb rics capitells. romàniques nascudes de la descomposici del baix llatí. Es crearen escoles locals ben defnides i corrents més L’art romànic fou defnit amb aquest nom el 1818 per ampul·losos o més austers segons la infuència exterior l’arqueleg francès Charles de Gerville, encara que no rebuda, seguits d’altres que enllacen amb el primer gtic va ser objecte d’estudis sistemàtics fns a la f del s. XIX. o art francès. Al pas del segle XII al XIII va irradiar amb A Catalunya, Josep Puig i Cadafalch i el seu equip força a Catalunya l’arquitectura cistercenca i dels ordes donaren, en 1909-1918, la primera síntesi, en bona part militars. Hi hagué encara, al s. XIII, una darrera forida en encara vàlida, del romànic català. l’anomenada escola lleidatana, centrada en la catedral de Lleida, de gran infux a les terres de ponent i que incorporà decoraci d’infuència tolosana. 8 9 SANT PERE DE RODES Unes propostes de recorregut L’abundància de monuments i el caràcter d’aquesta permet conèixer l’art cistercenc i templer, i l’expansi publicaci condicionen inevitablement una tria sempre de l’escola lleidatana. difícil. Només podem proposar-vos, doncs, de conèixer un nombre limitat de mostres del romànic català en Cal tenir present que només uns pocs monuments sis rutes principals que segueixen els grans eixos de tenen horaris de visita establerts. Les esglésies rurals comunicaci, de nord a sud, amb itineraris secundaris es troben tancades fora de les hores de culte per raons i variants que permeten, segons el temps disponible i de seguretat i s’ha de demanar la clau a l’ajuntament l‘interès particular, de fer excursions parcials, suprimir o en alguna casa del poble. Les ofcines d’informaci part dels recorreguts o enllaçar unes rutes amb d’altres. turística i els seus llocs web us poden informar sobre horaris de monuments, allotjaments o restaurants, Tres rutes comencen a la frontera francesa amb i permetre que la vostra ruta sigui més completa i el Rossell (terres histricament vinculades a Catalunya) agradable. des d’on es pot enllaçar amb el també ric patrimoni romànic d’aquestes comarques. Dues altres permeten Esperem que aquests suggeriments us serveixin de continuar pel romànic d’Andorra o de la Gascunya, i pel primer pas per anar descobrint tota la riquesa de l’art de les terres de la franja aragonesa, també vinculades romànic a Catalunya. al Principat. La ruta del Penedès i de la Catalunya Nova 10 11 amb el temple de Sant Vicenç, i continua més amunt fns a Bescaran, on es destaca ben aviat, al vessant oposat, el solitari campanar del desaparegut temple de Sant Martí. De nou a la Seu, l’itinerari continua Segre avall per la carretera C-14. La placidesa dels verds esponerosos i brillants a banda i banda, sota l’esguard de les altes muntanyes i amb la sovintejada presència del bestiar boví, canvia bruscament en entrar la ruta a l’engorjat congost de Tresponts. Riu i carretera malden per obrir- se pas entre altíssims penya-segats, a la part baixa dels quals s’observen encara les restes del vell camí de ferradura arrapat a les roques, o dels ponts que han donat nom al congost. A l’altre cap del congost hi ha Organyà, al peu de la muntanya de Santa Fe, on a més del temple de Santa Maria i la vila medieval podem visitar, dins una petita construcci circular, l’espai dedicat a les famoses Homilies d’Organyà, considerades el document més antic escrit en català (f del s.