RUTES DEL RUTES DEL 2 3 Sumari
6 - Catalunya, país de romànic
8 - El primer art europeu
9 - Evoluci i característiques
10 - Unes propostes de recorregut
12 - Ruta 1 De la Seu d’Urgell a la Pobla de Claramunt per la vall del Segre, els altiplans segarrencs i l’Anoia
20 - Ruta 2 De la Val d’Aran a Lleida pel Pallars i la Ribagorça
32 - Ruta 3 Del Penedès a la Catalunya Nova amb la ruta cistercenca i dels ordes militars
38 - Ruta 4 De la Cerdanya a les portes de Barcelona per les valls del Llobregat i del Cardener
48 - Ruta 5 Dels Pirineus a Barcelona pel Ripollès, Osona i el Vallès
58 - Ruta 6 De l’Empordà i la Garrotxa a la Selva per Girona
69 - L’art romànic als museus
73 - Mapa de les Rutes del Romànic
77 - Informaci turística
<< TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. PORTADA DE SANTA MARIA Catalunya, país de romànic
Catalunya ha estat i és un país obert als corrents artístics que s’han succeït a Europa. Potser un dels més intensament assimilats ha estat el romànic, sorgit en el moment de formaci de la Catalunya hist rica, en ple auge del feudalisme.
A l’època del naixement i expansi de l’art romànic, els comtes del Casal de Barcelona eren reconeguts com a sobirans per la resta dels comtes catalans. Aquesta unitat del país coincidia amb el trencament de fet de tot vassallatge amb la corona francesa, hereva dels darrers carolingis, A Catalunya hi ha unes 1.900 esglésies o capelles, i amb l’expedici a C rdova (1010), uns 200 castells, torres i cases fortes, algunes cases que allunyà defnitivament el perill senyorials i palaus ciutadans renovats en part, edifcis d’invasi andalusina i posà sota la singulars com el dels banys de Girona, ponts, molins protecci dels comtes catalans els i altres peces menors, que tenen elements romànics. petits regnes de taifes musulmans nascuts del desmembrament del A aquest conjunt arquitect nic cal afegir les pintures califat. Era un moment favorable murals, els frontals, les escultures, els manuscrits i d’euf ria, en el qual s’afermaven il·lustrats i altres objectes, que es conserven bé a les les grans famílies vescomtals mateixes esglésies per a les quals foren creats, bé i senyorials i s’organitzava als grans museus de Barcelona, Vic, Solsona, Girona, AÜLL. MÀ DE DÉU (1123). MNAC jeràrquicament la societat feudal, la Seu d’Urgell i Lleida. No tot el que ha pervingut al mateix temps que començava a d’aquesta època té el mateix valor ni el mateix interès. circular el diner d’or i es produïa una OSOR. MARE DE DÉU DEL COLL Del gran monestir a la simple esglesiola rural hi ha forta expansi demogràfca. la mateixa diferència que d’un castell o palau a una SANT CLIMENT DE T masoveria. Alguns d’aquests petits edifcis tenen valor Tot aix s’esdevenia a la Catalunya Vella, al nord sobretot com a testimoni hist ric i element integrat del camí tradicional vers l’Arag per l’Anoia, la Segarra en el paisatge. Per , sens dubte, el patrimoni romànic i l’Urgell, línia que fou després travessada fns a català constitueix en el seu conjunt un dels més rics completar-se la conquesta catalana (1148-53) de tota i bells d’Europa. la Catalunya Nova. Aquest desfasament cronol gic explica la gran densitat d’edifcacions romàniques als Pirineus i als Prepirineus, que va decreixent vers els altiplans de la Depressi Central, i que a les comarques més meridionals les manifestacions del romànic tinguin sovint un caràcter gairebé testimonial i siguin ja d’un romànic molt tardà.
6 7 El primer art europeu Evoluci i característiques
L’art romànic és la primera gran manifestaci artística Després dels assaigs fets al llarg del s. X per construir comuna a tot l’occident d’Europa des de la caiguda de esglésies de pedra i calç i de cobrir amb volta la part l’imperi romà. Sorgí a la f del primer mil·lenni, coetani noble dels edifcis (preromànic), es produí la irrupci de la desintegraci de l’imperi carolingi i de la formaci per tot Europa d’equips de mestres d’obres llombards, conseg ent de les nacionalitats europees, i ben aviat o infuïts per aquests, que comportà l’aparici del primer es va estendre amb força des de Dalmàcia a les illes romànic, amb construccions de més envergadura, per britàniques, des del nord de Germània a la frontera encara severes i funcionals, de grans masses pètries cristiana amb Al-Àndalus, sota l’impuls de les (pel pes de les voltes de can ), decorades amb conquestes, dels ordes religiosos i dels pelegrinatges. arcuacions cegues i lesenes als absis semicirculars i murs, amb naus dividides per pilastres unides Síntesi de la tradici constructora pels característics arcs de mig punt, precedent i dels tempteigs i aplicats també a portes i fnestres. experiències fets en les èpoques carolíngia i de l’inici del sacre imperi Des de la f del s. XI i al llarg del XII romà germànic, és un art original es formaren escoles de picapedrers i valent que es manté viu fns entrat (provençals, rossellonesos, tolosans, el s. XIII. El romànic és un art s lid alvernesos, etc.) que integraren i mesurat que impregna totes les als edifcis i claustres l’escultura construccions de l’època (esglésies (amb temes inspirats en els teixits i monestirs, castells, casals, ponts) i orientals, miniatures de les bíblies, que donà també fruits esplèndids en bestiaris o escenes quotidianes) al els camps de la pintura, l’escultura, mateix temps que l’arquitectura es l’orfebreria, els brodats, la miniatura feia més complexa i s’utilitzaven i el mobiliari. carreus tallats fnament (segon
GIRONA. SANT PERE DE GALLIGANTS romànic o romànic ple). Així, encara LA SEU D’URGELL. SANTA MARIA A més, el «m n del romànic» que persisteixen les petites esglésies enllaça íntimament amb els primers rurals, apareixen els grans edifcis assaigs de poesia popular, el naixement del pensament religiosos monumentals amb claustres bellament esculpits, flos fc i teol gic occidental, l’especulaci i els estudis deambulatori, cimbori i esvelts campanars, portades jurídics i amb la formaci i consolidaci de les lleng es amb arquivoltes, timpans i columnes amb rics capitells. romàniques nascudes de la descomposici del baix llatí. Es crearen escoles locals ben defnides i corrents més L’art romànic fou defnit amb aquest nom el 1818 per ampul·losos o més austers segons la infuència exterior l’arque leg francès Charles de Gerville, encara que no rebuda, seguits d’altres que enllacen amb el primer g tic va ser objecte d’estudis sistemàtics fns a la f del s. XIX. o art francès. Al pas del segle XII al XIII va irradiar amb A Catalunya, Josep Puig i Cadafalch i el seu equip força a Catalunya l’arquitectura cistercenca i dels ordes donaren, en 1909-1918, la primera síntesi, en bona part militars. Hi hagué encara, al s. XIII, una darrera forida en encara vàlida, del romànic català. l’anomenada escola lleidatana, centrada en la catedral de Lleida, de gran infux a les terres de ponent i que incorporà decoraci d’infuència tolosana.
8 9 SANT PERE DE RODES Unes propostes de recorregut
L’abundància de monuments i el caràcter d’aquesta permet conèixer l’art cistercenc i templer, i l’expansi publicaci condicionen inevitablement una tria sempre de l’escola lleidatana. difícil. Només podem proposar-vos, doncs, de conèixer un nombre limitat de mostres del romànic català en Cal tenir present que només uns pocs monuments sis rutes principals que segueixen els grans eixos de tenen horaris de visita establerts. Les esglésies rurals comunicaci , de nord a sud, amb itineraris secundaris es troben tancades fora de les hores de culte per raons i variants que permeten, segons el temps disponible i de seguretat i s’ha de demanar la clau a l’ajuntament l‘interès particular, de fer excursions parcials, suprimir o en alguna casa del poble. Les ofcines d’informaci part dels recorreguts o enllaçar unes rutes amb d’altres. turística i els seus llocs web us poden informar sobre horaris de monuments, allotjaments o restaurants, Tres rutes comencen a la frontera francesa amb i permetre que la vostra ruta sigui més completa i el Rossell (terres hist ricament vinculades a Catalunya) agradable. des d’on es pot enllaçar amb el també ric patrimoni romànic d’aquestes comarques. Dues altres permeten Esperem que aquests suggeriments us serveixin de continuar pel romànic d’Andorra o de la Gascunya, i pel primer pas per anar descobrint tota la riquesa de l’art de les terres de la franja aragonesa, també vinculades romànic a Catalunya. al Principat. La ruta del Penedès i de la Catalunya Nova
10 11 SANT CLIMENT DE TAÜLL. MÀ DE LA MARE DE DÉU (1123). MNAC D 12 la carretera demuntanyaques’enflacapaEstamariu, Sortint perlacarretera dePuigcerdà estroba de seguida en unambientsempre animat. Canonges ielcarrer Majorisotaelsarbres delPasseig, Museu Diocesà,calpassejarpelsporxosdelcarrer dels el templedeSantPere iSantMiquel,ambelmagnífc i laValira. AmésdevisitarlacatedralSantaMariai extensa planaentre muntanyes,onconfueixenelSegre capital comarcal, laSeud’Urgell, alcentre d’unaverda i de Tavèrnoles i,moltaprop, lahist ricaidinàmica a laribaoposada,elconjuntmonumentaldeSantSerni Valira iseguintlacarretera N-145,estroba aviat, es delafrontera ambAndorra,aiguaavalldela poblaci d’aquestnom. església delcastelld’Oliana, 3kmabansdelaimportant A l’altrabandadelSegre, enlairada,hihalamalmesa pista demuntanyades la carretera dePeramola. roc s, eltempledeCastell-llebre, assequibleperuna i, alasortidad’unt nel,esveutotseguit,daltunesper muntanyes, voreja l’àmpliasuperfíciedelpantàd’Oliana, De nouSegre avallperlaC-14,ruta,entre imposants Valldarques, amb eltempledeSantRomàiseucastell. la pistaquebaixaal’ins litiescenogràfcparatgede Climent ambl’atalussatcampanari,mésenllà(km26,4), que vaaTremp, onestroba, moltaviat,l’esglésiadeSant trencall del’espectacularcarretera arrenglerades daltunserrat,hihael a prop delescasesCollNarg , de Catalunya.Carretera endavant, quals esconservaalaBiblioteca Homilies d’Or circular, l’espaidedicatalesfamoses visitar, dinsunapetitaconstrucci Santa Mariailavilamedievalpodem de SantaFe,onamésdeltemple Organyà, alpeudelamuntanya A l’altre capdelcongosthiha donat nomalcongost. ferradura arrapatalesroques, odelspontsquehan dels qualss’observenencaralesrestes delvellcamíde se pasentre altíssimspenya-segats,alapartbaixa congost deTresponts. Riuicarretera maldenperobrir- boví, canviabruscamentenentrarlarutaal’engorjat muntanyes iamblasovintejadapresència delbestiar i brillantsabandabanda,sotal’esguard delesaltes la carretera C-14.Laplacidesa delsverds esponerosos De noualaSeu,l’itineraricontinuaSegre avallper de SantMartí. oposat, elsolitaricampanardeldesaparegut temple fns aBescaran,onesdestacabenaviat,alvessant amb eltempledeSantVicenç, icontinuamésamunt català (fdels. el documentmésanticescriten ganyà, considerades XII ), l’originaldeles
ORGANYÀ
13 Un quil metre abans de Ponts, la carretera C-1412 a Tremp, que creua el riu, porta a l’immediat monestir de Gualter i continua cap a la Serra de Rialb, vorejant el temple de Palau de Rialb, bell exponent romànic d’un municipi —la Baronia de Rialb— que té 24 esglesioles d’aquesta època. Als afores de Ponts, dalt un serrat ben visible i de fàcil accés, destaca l’església de Sant Pere. L’itinerari continua cap a Artesa de Segre on es pren la C-14 vers Agramunt, ja dins un paisatge de terres planeres i cobertes de camps de cereals.
A Agramunt el romànic presenta la magnifcència del portal de l’església de Santa Maria, i els llaminers hi trobaran uns torrons d’anomenada i la fabricaci artesanal de la «xocolata a la pedra». Seguint la ruta, després de la bella creu de terme d’Oss de Si , el ramal de les Pallargues porta fns SANT SERNI DE TAVÈRNOLES LA SEU D’URGELL. SANTA MARIA a l’esglesiola de Pelagalls. Passats Per la carretera N-II, en direcci a Barcelona, s’arriba els grans castells de l’Arany i de al port de la Panadella. Una carretera secundària, Montcortès, s’arriba a Cervera, a la dreta, porta a Santa Coloma de Queralt, poblaci capital de la Segarra; a més dels de gran interès hist ric i artístic i racons evocadors, estimables monuments de Sant amb el temple de Santa Maria de Bell-lloc als afores. Pere Gros, als afores, i l’arxiprestal L’itinerari continua vers el SE per la carretera de de Santa Maria, la ciutat té un conjunt Vilafranca del Penedès que s’enfla en un sector ja molt notable: el carrer Major, la Casa muntany s i enllaça amb la C-37 en direcci a Igualada. de la Ciutat, el magnífc edifci neoclàssic de l’antiga Universitat, Poc abans de Santa Margarida de Montbui, una les muralles o la Casa Duran i carretera asfaltada puja a la Tossa de Montbui, Sanpere. plataforma i mirador extraordinari sobre la ciutat d’Igualada, capital de l’Anoia, on al costat del temple Val la pena fer un petit desviament LA TOSSA DE MONTBUI. SANTA MARIA romànic s’alcen els murs del vell castell de Montbui. per la N-II en direcci a Lleida i arribar-se a Tàrrega, la vital capital de la comarca de Reprenem la C-37 fns a Vilanova del Camí i allí cal l’Urgell, que té entre els seus monuments el Palau prendre una carretera comarcal que condueix a la dels Marquesos de la Floresta, interessant mostra del Pobla de Claramunt. D’una punta del poble surt el camí romànic civil. El Museu Comarcal té un espai dedicat pavimentat que ens porta al cimal del castell. al call jueu que hi havia hagut a la ciutat.
14 15 Principals monuments
Agramunt. Església parroquial de Santa Maria (s. XII-XIII), tres naus amb tres absis, excepcional porta, magnífc exemple de l’escola lleidatana, amb rica decoraci de caràcter geomètric i vegetal a les arquivoltes, així com fileres de sants i verges, capitells esculpits i alt relleu a la llinda (Maria, Anunciaci i Epifania), fet el 1283 per encàrrec dels teixidors agra- muntesos.
Bescaran. Campanar aïllat de la primitiva parr quia de Sant Martí (s. XI-XII), bella AGRAMUNT. SANTA MARIA torre de sis pisos amb decoraci llom- barda i fnestres geminades. (Mun. de les Valls de Valira.)
Castell-llebre. Antiga parr quia ara san- tuari de la Mare de Déu, d’una nau i absis, bell campanar de torre de dos pisos amb finestres geminades. Restes de l’antic castell. (Mun. de Peramola.)
Cervera. Als afores, església de Sant Pere Gros, interessant edifci del s. XI, un dels pocs de planta circular, cobert amb c pula i amb un petit absis exterior, que fou centre d’un priorat benedictí. A la ciu- tat, església arxiprestal de Santa Maria, g tica, per amb algun element anterior, com la porta S, pertanyent a la primitiva COLL DE NARGÓ. SANT CLIMENT església de Sant Martí (timpà decorat amb el sant que parteix la capa amb el vall, castell de Valldarques (s. XI-XII), amb de restauraci i consolidaci defnitiva. Palau de Rialb. Església parroquial de pobre). A l’extrem sud-oest del tur , ruï- una magnífica torre rodona, nica a la (Mun. de la Baronia de Rialb.) Santa Maria (s. XI), de tres naus i absis nes encara imposants del castell de C., comarca. amb la característica decoraci llom- consolidades. Oliana. Antiga capella de Sant Andreu barda. (Mun. de la Baronia de Rialb.) Estamariu. Antiga església parroquial de del castell d’Oliana, després parr quia del Coll de Narg . Antiga església parro- Sant Vicenç (s. XI), en origen de planta lloc (s. XI, ampliada al XII), d’una nau i Pelagalls. Església parroquial de Sant quial de Sant Climent (s. X-XI), d’una nau i basilical, resten dos dels absis llombards. absis amb els característics elements Esteve (consagrada el 1180), d’una nau absis d’època llombarda, adossada a un L’absis central conserva pintures del s. XII, llombards. i modificada, amb notable porta, amb excepcional campanar de torre preromà- descobertes el 1993, i l’absidiola sud pin- arquivoltes i capitells decorats (temes nic, atalussat a la part baixa i amb fnes- tura mural d’època g tica. Organyà. Església de l’antic priorat i col- vegetals i animals) i timpà més arcaic trals d’arc de ferradura (pis superior del legiata de Santa Maria (fnal s. XI), molt amb un Pantocràtor i dos àngels. (Mun. s. XI). Dins el mateix municipi, església de Gualter. Antic monestir benedictí de modifcada, de tres naus (només es con- dels Plans de Si .) Sant Romà de Valldarques (s. XII), d’una Santa Maria (s. XII-XIII), amb l’església serva l’absis romànic central), campanar nau i absis, bell campanar de torre amb ruïnosa (fou volada el 1939, a la Guerra de planta quadrada i notable porta amb La Pobla de Claramunt. En un tur sobre decoraci llombarda i fnestres biforades Civil) de tres naus; hi resten, consolidats arquivoltes ornamentada amb boles el poble, castell de Claramunt. Ampli i rodones amb restes de pintura mural en o refets, part dels murs i arcs del tem- oberta a la façana de ponent (s. XIII). recinte jussà d’època romànica, amb bes- les arcuacions del campanar. A la mateixa ple i part del claustre. Encara en procés torres, i recinte sobirà de caire residencial,
16 17 del pas dels segles XIII-XIV. Entre els dos amb l’església consagrada el 1040. Un recintes, ruïnes consolidades de l’església dels edifcis més importants del romànic de Santa Maria del Castell (s. XI), temple català. En resta la gran capçalera orien- de tres naus amb decoraci llombarda. tada a ponent amb l’absis major que es Procedeix de l’església una marededeu reparteix en tres absidioles (la central trilo- de la llet conservada a l’església parro- bada a l’interior), així com també el trans- quial de la Pobla. septe, amb un absis en cada extrem, per no les tres naus. Campanar de planta cir- Ponts. Església de l’antiga can nica augus- cular truncat. A l’interior, restes de deco- tiniana de Sant Pere (s. XII), edifci d’una nau raci parietal fgurada en estuc. Frontal capçada per tres absis en creu, ornada a d’altar, baldaquí i capitells del claustre al l’exterior amb elements del tipus llombard, MNAC. (Mun. de les Valls de Valira.) cimbori campanar octogonal de dos pisos i fnestres geminades (molt restaurat). Santa Coloma de Queralt. Extramurs de la vila, església de l’antic convent de mer- Sant Serni de Tavèrnoles. Antiga abadia cedaris de Santa Maria de Bell-lloc (s. XIII), benedictina, després parr quia d’Anserall, de transici al g tic, amb una bella porta- lada d’escola lleidatana amb arquivoltes, columnes i capitells ornamentats, timpà amb escenes marianes. Important sepul- cre g tic a l’interior.
La Seu d’Urgell. Ciutat formada al vol- tant d’una important seu episcopal medieval (bisbat d’Urgell); presideix el nucli antic la magnífca catedral de Santa Maria, obra del s. XII que substituí dues PONTS. SANT PERE catedrals anteriors i que constitueix la mostra de romànic italianitzant més Tàrrega. El Palau dels Marquesos de la destacada de tot Catalunya (n’era mes- Floresta, la façana del qual (s. XIII) és una tre d’obres el 1175 Ramon Llombard); bona mostra de romànic civil tardà, dins planta basilical de tres naus i transsepte la línia de la Paeria de Lleida. molt llarg on s’obren cinc absis, quatre embeguts al mur i el central, sobresor- La Tossa de Montbui. Església de Santa Maria, interessant monument alt-medie- SANT SERNI DE TAVÈRNOLES tint, amb una elegant galeria superior exterior; tres portals a l’O i un al N i S; val, erigida com a parr quia al costat de dues torres octagonals n’emmarquen la la torrassa del castell (s. X), nica a Cata- façana, ornada amb arcuacions i sanefes lunya per la seva antiguitat i dimensions. i amb dos lleons damunt la porta central; El temple (principi del s. XI) és de tres dues torres majors inacabades a banda naus separades per pilars baixos cilín- i banda del transsepte; fnestrals deco- drics, capitells nus i arcs, cobertes amb rats, rosassa, air s campanar de torre les voltes de can i capçades per tres quadrada que corona la façana; claustre, absis semicirculars amb els característics ben restaurat, amb tres ales de galeria elements llombards. (Mun. de Santa Mar- romànica, amb capitells d’infuència ros- garida de Montbui.) sellonesa; talla policromada (s. XIII) de la Mare de Déu d’Andorra. Adossada al claustre, església de Sant Pere i Sant Miquel (s. XI), resta del conjunt catedra- lici que hi va erigir sant Ermengol, d’una nau, transsepte i tres absis amb decora- ci llombarda. Important Museu Diocesà SANTA COLOMA DE QUERALT. SANTA MARIA DE BELL-LLOC dins les dependències del conjunt. BEATUS DE LA SEU D’URGELL (MDU)
18 19 AVIÀ. FRONTAL, MÀ DE LA MARE DE DÉU (CIRCA 1200). MNAC L declarat PatrimonidelaHumanitat perlaUnesco(2000). pirinenc mésimpressionant, potser, deCatalunya, 25 kmperlaVall deBoí,onhihaelconjuntromànic al’esquerra,unacarreteramoderna—, s’endinsauns Suert —poblaci important ambunainteressant església per terres del’AltaRibagorça.PocabansdelPont Vielha isegueixelcursdelaNogueraRibagorçana, Un delsitinerarissurtdelaVal d’Aranpelt nelde Boss st, alavoradel’inicidelscaminsFrança. parroquial deVielha. Iencarariuavall,l’esglésiade portal d’Escunhauielvaluososelementsdel’església de fonsdelMontardo d’Aran.Mésenllà,elsingular trobem SantaMariad’Arties,ambl’espectaculartel llunyanes geleres del’Aneto.AiguaavalllaGarona d’Unha quedominatotalaverdor delavallfnsales cal passarperlaparroquial deSalard ipelveípoble a Tred s, alspeusdelpladeBeret idelaBonaigua, 20 és ineludible.DesdelsantuarideCapd’Aran, a visitaalsmonumentscabdalsdelromànic aranès d’Àneu, jaalavalldeNoguera espectaculars fnsaarribarEsterri Bonaigua, quebaixaentre revolts C-28, quepassapelportdela l’Aran alaPoblaéscarretera L’altre itineraripossibledesde de lesmuntanyes. endolceixen elsvessantssevers verds esponjososprop elriuque Espui iSantMartídelaTorre, entre troben lesesglesiolesdeCapdella, lacustre del’estanyGento)ones (capçalera delFlamisellizona l’esquerra permetunabellaexcursi alavallFosca poc abansdelaPoblaSegur, unacarretera a semblen depessebre irevolts constants.ASenterada, pregons icollsobertsagranshoritzons,ambpoblesque itinerari aspre iunamicaagosaratquecorre entre fondals agafar laN-260versPobladeSegurpelcollPerves, Al PontdeSuertesdeixenlaN-230iRibagorçanaper d’una granbellesa. arquitectura, s’integren enunaescenografanatural Boí ilesduesdeTa ll, d’esveltscampanarsiharmoniosa les esglésiesdeC ll,Cardet, Barruera,Durro, ErilllaVall, Nacional d’Aig estortesiEstanydeSantMaurici, En unpaisatged’altamuntanya,moltaprop delParc de ferro, posseeixmostres depr veïnes. LavallFerrera, ricaenaforamentsdemineral Des deLlavorsíésrecomanable d’entrarenduesvalls de SantPere delBurgal. des d’unpontet,davantd’Escal ,l’interessant monestir Guingueta, al’esquerradelriu,per enlairatiassequible la carretera C-13ipassatelpantàdelaTorrassa odela santuari deSantaMariad’Àneui,Pallaresa avall,araper d’Escalarre permetvisitarperunapetitadesviaci el d’Isil, laparroquial deSantLliser. Desd’Esterri,laruta la voradelriu,i,unamicamésalnord, alpobletd’Al s a dosmonumentsremarcables, SantJoand’Isil,benbéa d’Àneu. Desd’aquí,riuamunt,unacurtacarretera porta Pallaresa, alsectorditlavall eromànic iromànic BORÉN. ALT ÀNEU 21 escampades per tot el municipi d’Alins, que s’estén fns a la pica d’Estats, cim culminant de Catalunya. La vall de Card s, més verda i oberta, amb el majestu s campanar de Ribera de Card s, s’acaba, entre cims i llacs, als bedolls platejats dels plans de Boavi.
Tornant a la Noguera Pallaresa, riu avall, es passa per Sort, centre turístic i capital del Pallars Sobirà, i s’arriba aviat als peus del rogenc santuari d’Arbol , abalconat damunt la riba esquerra del riu. Poc després, davant del pintoresc poble de Gerri de la Sal i de les seves antigues i encara visibles salines, hi ha el bell edifci del que fou monestir de Santa Maria. Un cop passat l’imposant i feréstec estret de RIBERA DE CARDÓS. SANTA MARIA Collegats, amb la bella roca de Montsec, s’inicia la vall d’Àger. Tot seguit hi ha, en un bell l’Argenteria, obert entre verticals paratge, el conjunt de l’església i castell de la Baronia de parets calcàries, s’arriba a la Sant Oïsme, emmirallat damunt el pantà de Camarasa. Pobla de Segur, on es retroba la D’aquí, fent una petita desviaci enrere, es pot seguir ruta procedent de l’Aran per l’Alta per la ruta C-12 que creua el riu i es dirigeix a Àger, nucli Ribagorça. urbà pintoresc, seu de l’antiga col·legiata de Sant Pere, i, després de contemplar la bella panoràmica que ofereix Les altes muntanyes queden enrere i el port d’Àger, baixar a l’antiga abadia de Bellpuig de les la Conca de Tremp s’estén lluminosa, Avellanes i arribar a Balaguer, a la vora del Segre. mentre la Noguera Pallaresa s’endinsa en el gran llac que forma Balaguer, la capital de la Noguera i antiga capital del el pantà de Sant Antoni o de Talarn. comtat d’Urgell (s. XII-XV), té, a més del romànic de Santa Des de Tremp, capital del Pallars Maria de les Franqueses, als afores, altres monuments Jussà, cal visitar les interessants ABELLA DE LA CONCA d’interès i una excepcional plaça Major. D’aquí es pot esglésies d’Abella de la Conca, enllaçar també, per la carretera del Doll, amb Camarasa, arrecerada sota un gran penyal, on hi ha l’església de Sant Miquel i les restes del seu i de Covet, amb un bellíssim portal, i el castell de Llordà castell, dominant la vila i el congost de la vall. (s’hi accedeix per la C-1412 que porta a Ponts passant per Isona). Sortint de Tremp vers el sud per la C-13 De Balaguer a Lleida, les rutes avancen quasi rectilínies la ruta voreja el pantà de Terradets, a l’inici del qual surt, a banda i banda d’un Segre assossegat. Les muntanyes per Guàrdia de Noguera, una carretera asfaltada que han quedat lluny i el paisatge és planer, amb conreus porta al gran conjunt monumental del castell i col·legiata de cereals i arbres fruiters. Després de 28 km s’arriba de Mur. Abans de travessar el congost de Terradets, a la capital del Segrià i de les terres de ponent catalanes, una carretera local, que creua un pont sobre el pantà, que ofereix belles mostres de romànic tardà a la Seu mena al poble encimbellat de Llimiana, amb la seva poc Vella i a les esglésies de Sant Martí, Sant Llorenç i Santa coneguda església de Santa Maria. Maria de Gardeny, així com la possibilitat d’una visita al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. De nou a la carretera C-13, passat el congost de Terradets, que obre el riu entre el llarg esquenall del
22 23 Principals monuments
Abella de la Conca. Antiga església par- roquial de Sant Esteve, encimbellada dalt del poble, bell edifci de tres naus i tres absis amb decoraci llombarda, com la del campanar de torre, de dos pisos i fnestres geminades.
Àger. Antiga capital del vescomtat d’Àger. Ruïnes, consolidades, de l’antiga col·legiata de Sant Pere, temple de tres naus amb cripta també de tres naus (s. XI) capçades per tres absis; només destacat exteriorment el central, que té al seu inte- ALÓS D’ISIL. SANT LLISER rior fornícules amb semicolumnes i capi- tells esculpits. Pintures murals al MNAC. Hi ha també notables restes del claustre, g tic, i alguns vestigis del castell i de les muralles que envoltaven monestir i vila.
Alins. Típica poblaci pirinenca, centre de la vall Ferrera, on hi ha petites esglésies romàniques entre les quals la de Santa Maria de la Torre, la de la Força d’Àreu i les restes de la preromànica de Sant Fran- cesc d’Ara s. Talla romànica de Maria a la parr quia d’Àreu.
Al s d’Isil (o de Gil). Església parroquial de Sant Lliser, modifcada, amb interes- sant portal de tres arquivoltes decorades, fris escacat, columnes i capitells amb ARTIES ÀGER. SANT PERE testes humanes i animals; té encastats dos baixos relleus, a banda i banda, molt Balaguer. Als afores de la ciutat, església amb porxo, campanar de torre quadrada. arcaics, interpretats com Adam i Eva de l’antic monestir de Santa Maria de les (Mun. de la Vall de Boí.) abans i després del pecat. (Mun. d’Alt Franqueses, de monges cistercenques; Àneu.) planta de creu llatina, absis, porta de Bellpuig de les Avellanes. Antiga aba- transici al g tic (s. XII-XIII). Resten vesti- dia de canonges premonstratesos (Santa Arbol . Santuari de la Mare de Déu (mit- gis del claustre. Maria), actual convent dels maristes. De jan s. XII), de pedra rogenca, una nau i l’època de la fundaci (s. XII-XIII), resta el absis amb arcuacions, petit campanar La Baronia de Sant Oïsme. Església de claustre romànic, amb dobles columnes quadrat sobre la nau. (Mun. de Soriguera.) Sant Bartomeu, d’una nau i tres petits i capitells molt s briament ornamentats. absis en creu i petit campanar de torre a Magnífica església g tica, pante dels Arties. Església parroquial de Santa Maria sobre, a prop de l’antic castell, amb una comtes d’Urgell. Part de l’edifci s’ha con- (s. XII), de planta basilical de tres naus i magnífca torre rodona. (Mun. de Cama- vertit en restaurant i en hotel hostatgeria. tres absis (el central, mig retallat), porta N rasa.) (Mun. d’Os de Balaguer.) amb sis arquivoltes ornades; frisos d’ar- cuacions cegues; torre campanar g tica. Barruera. Església parroquial de Sant Boí. Església parroquial de Sant Joan, al Ric mobiliari lit rgic a l’interior. (Mun. de Feliu, d’una nau, absis amb decoraci llom- petit poble que d na nom a la Vall de Boí. Naut Aran.) BARRUERA. SANT FELIU barda, portal amb motllures a l’intrad s, Temple d’estructura basilical, molt reformat.
24 25 SANT JOAN DE BOÍ. LAPIDACIÓ DE SANT ESTEVE
La capçalera només conserva original dalt d’un tur dominant la vila, edifici l’absidiola nord. Campanar de planta de transici al g tic (s. XII-XIII) del qual quadrada, del tipus llombard; a l’interior, només resten alguns murs i la capçalera, reproduccions de les pintures murals amb interessants capitells (d’altres s n al conservades al MNAC, amb escenes de MNAC). la lapidaci de sant Esteve i de joglars, entre altres. (Mun. de la Vall de Boí.) Cap d’Aran. Santuari d’Era Mare de Diu, actual parr quia de Tred s, edifci dels Boss st. Església parroquial d’Era Purif- s. XI-XIII, amb reformes posteriors, de COVET. SANTA MARIA cacion de Maria (s. XII), el millor exemplar planta basilical de tres naus, tres absis d’arquitectura romànica de la Val d’Aran, amb ornamentaci llombarda, petita planta de creu llatina, tres absis, galeria de planta basilical de tres naus separa- cripta, porta amb arquivoltes i columnes interior darrere la rosassa de la façana, i des per arcs formers sostinguts per pilars amb capitells esculpits i monograma de una bellíssima portalada esculpida, una circulars, tres absis amb decoraci llom- Crist damunt la clau de l’arc. Campa- de les mes originals del romànic català, barda i dues portes interessants, especi- nar exempt, de base romànica. Pintures d’influència tolosana, amb figures en alment la N, amb tres arcs en degradaci , murals procedents de l’església (s. XI-XII) relleu (caiguda dels àngels, escenes de columnes i capitells esculpits, escacats i als museus The Cloisters de Nova York i l’Antic i Nou Testament, saltimbanquis, bell timpà amb el Pantocràtor i els sím- Maricel de Sitges i en altres col·leccions. etc.) i timpà amb el Crist i els evangelis- bols dels evangelistes, molt arcaic; s lid (Mun. de Naut Aran.) tes. (Municipi d’lsona i Conca Dellà.) campanar romànic de quatre pisos amb coberta piramidal. Cardet. Església de Santa Maria, d’una Durro. Església parroquial de la Nativi- nau, amb arcs torals sobre semicolum- tat de la Mare de Déu (s. XII), d’una nau, Capdella. Centre hist ric de la vall Fosca nes i absis de doble planta amb cripta i porxo lateral amb arcades, portada amb o de Capdella, amb l’església parroquial decoraci llombarda (s. XII); campanar de arquivoltes sobre columnes dobles, for- de Sant Vicenç, d’una nau, amb campa- cadireta. (Mun. de la Vall de Boí.) rellat a la porta, campanar de torre qua- nar de torre quadrada i absis llombard; en drada de tipus llombard, més massís que procedeix una talla de Crist (s. XII), con- C ll. Església parroquial de Santa Maria, els altres de la Vall de Boí. Capçalera servada al MNAC. Dins la mateixa vall, d’una nau, mur amb arcuacions, portal original romànica completament modif- església de Sant Martí de la Torre, d’una amb arquivoltes (s. XII) amb fris d’escacs, cada. Notable conjunt de mobiliari lit rgic nau i petit absis, i església de Sant Julià baix relleu amb crism , ferramenta a la a l’interior. Sobre el poble, capella de Sant d’Espui, modifcada. (Mun. de la Torre de porta i campanar de torre. (Mun. de la Vall Quirc (s. XII). (Mun. de la Vall de Boí.) Cabdella.) de Boí.) Erill la Vall. Església parroquial de Santa Camarasa. Restes de l’antic castell i de Covet. Església parroquial i antic mones- Eulàlia (s. XI-XII), restaurada en profunditat, la primitiva parr quia de Sant Miquel, tir canonical de Santa Maria (s. XII), de ERILL LA VALL. SANTA EULÀLIA d’una nau, absis semicircular i absidioles
26 27 ESCUNHAU. SANT PÈIR GERRI DE LA SAL. SANTA MARIA LLEIDA. SEU VELLA formant creuer, porxo amb arcades sobre catedral) que domina el promontori de la Llordà. Castell palau que havia pertan- columnes, magnífc campanar de torre de Suda, magnífc exemple de la transici del gut al magnat Arnau Mir de Tost (s. XI), sis pisos de tipus llombard, amb fnes- romànic al g tic, obra de Pere Sacoma en un tur que domina la Conca Dellà, tres geminades. En procedeix el fam s (1203-78), de planta basilical de tres naus, magnífc exemple d’arquitectura senyorial grup escult ric del Davallament, repar- ampli transsepte amb cimbori al creuer i romànica. Gran torrassa residencial amb tit avui entre el MNAC i el MEV, del qual cinc absis a llevant; les dues portes dels finestres geminades i recinte exterior. s’ha instal·lat una c pia sobre una biga Fillols i de l’Anunciata s n bells exemples Vora seu, les ruïnes de l’antiga can nica damunt l’altar. (Mun. de la Vall de Boí.) de l’escola lleidatana, amb arquivoltes i de Sant Sadurní de L. (s. XI). (Mun. d’lsona capitells esculpits amb motius de tradici i Conca Dellà.) Escunhau. Església parroquial de Sant tolosana (escenes bíbliques i profanes); el Pèir, modifcada, conserva una bellíssima claustre és plenament g tic. Al seu cos- Mur. Antiga can nica augustiniana de porta (s. XII) amb dues arquivoltes, dues tat nord hi ha els edifcis de la Canonja Santa Maria (s. XI-XII), església de planta columnes amb base i capitells esculpits (s. XII-XIII). Església de Sant Llorenç (s. XIII), basilical de tres naus i tres absis del tipus (caparrons i temes geomètrics), timpà ampliada en època g tica, església de llombard (el nord, desaparegut). Pintures amb un Crist molt rudimentari i fris sobre Sant Martí, del s. XIII, amb elements escul- murals en gran part a Boston i al MNAC i l’arcada amb un crism i altres motius i t rics interessants i una porta molt rica algunes in situ. Reproducci de les pintures sanefes escacades; a l’interior, piques procedent d’EI Tormillo (Osca). Església LLEIDA. SEU VELLA murals de l’absis major. Claustre amb capi- romàniques, amb decoraci esculpida. de Santa Maria de Gardeny, d’una antiga tells rudimentaris. Prop seu, en un penyal, Crist d’E. (s. XIII), al Musèu dera Val d’Aran. i important comanda templera (després el castell de M. (s. XI), obra cabdal del romà- (Mun. de Vielha e Mijaran.) hospitalera), de tipus cistercenc, molt nic civil català. (Mun. de Castell de Mur.) austera (s. XIII). Vora seu, la torrassa del Gerri de la Sal. Antic monestir benedictí castell templer, en un sector ara convertit Ribera de Card s. Església parroquial de de Santa Maria. En resta l’església consa- en recinte universitari. La Paeria (s. XIII) o Santa Maria (s. XII, modifcada), portada grada el 1149, de grans dimensions, tres Casa de la Ciutat, interessant mostra del ornamentada i rosassa, massís campa- naus separades per massissos pilars, tres romànic civil. Museu de Lleida Diocesà i nar de torre de tres pisos amb decoraci absis amb decoraci llombarda, porta Comarcal amb peces molt destacables. llombarda. (Mun. de Vall de Card s.) amb arquivolta i capitells treballats prote- gida per un atri de tres cossos, campanar Llimiana. Església parroquial de Santa Salard . Església parroquial de Sant d’espadanya de tres pisos enmig de la Maria (s. XI), al caire de la mola envoltada Andrèu (s. XIII), de transici al g tic, planta façana. Sagristia i sala capitular barroca. de cingles que acull el poble. Temple de basilical de tres naus, tres absis, porta grans dimensions i ambici arquitect - amb cinc arquivoltes d’infuència lleida- Lleida. Capital de la Catalunya de ponent, nica, de tipus basilical, amb tres naus tana i cistercenca; voltes de creueria a la era ja una important ciutat andalusina (fou capçades per tres imponents absis de nau central; conserva una magnífca talla conquerida el 1149). Entre els monuments doble nivell, la qual cosa permetia allot- romànica (s. XII), el Crist de S., amb fgura romànics citem la Seu Vella (la primera jar-hi una cripta. MUR barbada, t nica i els dos peus clavats
28 29 de l’església del s. XI, de tres absis a lle- vant i un a ponent; en procedeixen nota- bles pintures murals atribuïdes al Mestre de Pedret i conservades al MNAC (repro- duïdes in situ), amb sants i profetes, on apareix per primera vegada la fgura del donant (Lucia comitessa, Ll cia, com- tessa de Pallars Sobirà a la f del s. XI). (Mun. de la Guingueta d’Àneu.)
Santa Maria d’Àneu. Principal santu- ari marià de la vall d’Àneu. Església del s. XI modificada, absis amb decoraci llombarda; en procedeixen importants pintures murals conservades al MNAC, riques en policromia, amb els famosos àngels o serafins (reproduïdes in situ). ISIL. SANT JOAN (Mun. de la Guingueta d’Àneu.) llombarda semblant a la de Sant Climent Ta ll. La poblaci té dues de les mostres de Ta ll. Pintures murals romàniques (mit- més belles del fam s m n romànic de la jan s. XII, a l’absis), g tiques i del Renaixe- Vall de Boí, les esglésies de Sant Climent i ment. (Mun. de Naut Aran.) de Santa Maria —declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco (2000) junta- Vielha. Església parroquial de Sant ment amb la resta d’esglésies romàniques Miquèu, g tica per amb elements del de la Vall— consagrades, amb un dia de primitiu edifci (s. XII-XIII) de transici ; bella diferència, el 1123. Sant Climent, als afo- pica baptismal amb baix relleu i el fam s res, és un magnífc temple de tres naus Crist de Mijaran (s. XII), magnífc bust de separades per columnes, tres absis amb fusta de dimensions del natural que for- arcuacions i lesenes, i esvelt campanar mava part d’un Davallament com el d’Erill exempt de torre quadrada de sis pisos, la Vall i que procedeix del santuari i antic també amb decoraci llombarda i fnes- convent de Santa Maria de Mijaran; les tres geminades; les pintures murals de restes d’aquest edifci (inici s. XII), que fou la capçalera, conservades al MNAC s n centre polític de la Vall d’Aran (hi juraven SANT PERE DEL BURGAL un dels millors exemples del gènere per respectar els privilegis els governadors la força expressiva, puresa de línies i rica de la Vall) es troben al N de la poblaci , amb dos claus. Notables pintures murals policromia (Pantocràtor, sants i ap stols, consolidades i integrades en un modern del g tic tardà. Campanar g tic octogo- escenes de l’Antic i el Nou Testament i de edifci. (Mun. de Vielha e Mijaran.) nal. (Mun. de Naut Aran.) l’Apocalipsi). Dins l’església, espectacular videomapatge que projecta les pintures al Sant Joan d’lsil. Antiga església parro- seu lloc original i explica el seu procés quial de tres naus i tres absis (s. XI-XII), d’elaboraci a partir de les capes pro- que s’aixequen a plom sobre el curs de la fundes de la pintura encara in situ. Santa Noguera Pallaresa. Decoraci llombarda Maria té la mateixa estructura, amb bell també als murs sobre testes d’home i campanar integrat al temple; les pintures d’animals, porta amb arquivoltes deco- murals, també al MNAC, s n presidides rades i capitells estilitzats; encastats en per la Mare de Déu amb l’lnfant. Les res- el fris superior, baixos relleus (mutilats) tes de l’església de Sant Martí i la capella d’Adam i Eva abans i després del pecat, de Sant Quirze, romàniques. (Mun. de la similars als d’Al s d’lsil. (Mun. d’Alt Àneu.) Vall de Boí.)
Sant Pere del Burgal. Antic monestir Unha. Església parroquial de Santa Eulària benedictí. Importants restes consolidades (s. XII), de tres naus i tres absis; decoraci SALARDÚ. CRIST DE S.
30 31 Una carretera local porta des de Tarragona (per Nulles i Bràfm) al gran monestir cistercenc de Santes Creus, amb bells elements romànics. Seguint el curs del Gaià cap al Pont d’Armentera, un ramal duu al Pla de Santa Maria i la seva notable església. Cap al nord, passant pel coll de Cabra, s’entra a la Conca de Barberà; Montblanc, la capital comarcal, té encara les imposants muralles i notables monuments i raconades. La veïna poblaci
SANTA MARIA DE TAÜLL. MÀ DE GOLIAT (1123). MNAC MÀ DE GOLIAT MARIA DE TAÜLL. SANTA de l’Espluga de Francolí és pas obligat cap al monestir cistercenc de Poblet, un dels monuments capitals de Catalunya, centre espiritual i cultural de visita ineludible. Tanca la ruta cistercenca el monestir femení de Vallbona de les Monges, interessant mostra de transici d’un especial atractiu (uns 25 km al nord per la C-14). es de Barcelona, la carretera N-340 porta a través del port de l’Ordal a la comarca vinícola de l’Alt D Novament a Poblet, la ruta deixa Penedès i permet, pel ramal de Lavern, d’anar a Sant vinyes i conreus de secà i s’enfla Sebastià dels Gorgs. Des de Vilafranca del Penedès, per les muntanyes de Prades (la capital comarcal amb bells monuments g tics i un vila murallada de Prades, de pedra Museu de les Cultures del Vi, s n interessants les visites rogenca, té una gran bellesa) i més a l’església de Sant Cugat de Moja, al castell i església endavant, des de Cornudella, de Sant Martí Sarroca, amb un dels absis més bells de un enllaç de carretera, a l’esquerra, Catalunya, o al conjunt arqueol gic i monumental porta a Siurana, poblaci de molt d’Olèrdola, que domina una magnífca panoràmica, caràcter i bellíssima església, i encara a la capella del Sant Sepulcre. voltada d’espectaculars cingleres sobre el pantà i el riu del mateix Seguint la N-340 vers migdia, un ramal porta des nom. Ja a les terres del Priorat, de l’Arboç a l’antic priorat de Banyeres del Penedès, CALAFELL cobertes de vinya sobre llicorella, i més endavant, a l’esquerra de Bellvei, un altre arriba es poden veure, passat Poboleda, al conjunt urbà de Calafell, aturonat al voltant del les ruïnes consolidades de l’antiga cartoixa d’Escaladei, castell i de l’església de la Santa Creu, que domina la al peu del Montsant. franja litoral i l’immediat barri turístic. Des del Vendrell, capital del Baix Penedès, la ruta continua vorejant La bellesa del paisatge compensa sobradament la la Costa Daurada fns a Tarragona, l’antiga Tàrraco, llarga ruta que cal fer ara per Falset i M ra d’Ebre per capital de la Hispània Citerior romana, que conserva visitar tres importants monuments romànics: el castell interessants monuments del seu passat i també templer de Miravet, dominant l’Ebre; la capital de Terra mostres del romànic, especialment a la seva catedral. Alta, Gandesa, amb l’esplèndida portalada del seu Una visita complementària (uns 25 km a l’oest) és la temple; i, ja al límit meridional de Catalunya, al Montsià, d’Escornalbou, antic monestir situat en un bell mirador l’antic castell d’Ulldecona, dels hospitalers, amb la seva del Camp de Tarragona. església dels Àngels.
32 33 Principals monuments
Banyeres del Penedès. Santuari i antic priorat benedictí de Santa Maria, de dues naus amb dos absis.
Calafell. Al recinte de l’antic castell, de gran interès, església de Santa Creu (s. XI), d’una nau i absis amb decoraci llom- barda; s’hi afegí una cripta i una nova nau; pintures murals (s. XII).
Escaladei. Antiga cartoixa de Santa Maria, la primera fundada a la península Ibèrica; restes de l’església monàstica ESCORNALBOU. SANT MIQUEL (s. XIII) i, sobretot, de les posteriors cons- truccions renaixentistes i barroques. S’ha consolidat el conjunt i reconstruït una cel·la monàstica i el claustre menor, i cobert el refectori, sala capitular, edifci dels llecs i església. (Mun. de la Morera de Montsant.)
Escornalbou. Antiga can nica augus- tiniana (des de 1580, convent franciscà) de Sant Miquel, restaurada (1910) per E. Toda; església (s. XII-XIII) amb bella por- talada i gran rosassa, claustre convertit en magnífc mirador del Camp de Tarragona. (Mun. de Riudecanyes.)
Gandesa. Església parroquial de l’As- sumpci (renovada als s. XVII-XVIII), con- SANT MARTÍ SARROCA. CASTELL MIRAVET serva una bellíssima portada de l’escola lleidatana, amb arquivoltes i columnes campanar de torre sobre la nau. Al seu o església preromànica anterior (s. X) amb amb capitells amb temes vegetals i geo- costat, la torre circular de Moja (s. X). arc de ferradura. Sepultures antropomor- mètrics i fgures humanes. (Mun. d’Olèrdola). fes a la roca del tipus dit olerdolà prop l’església i al Pla dels Albats. Al Mas del Miravet. Imposant fortalesa damunt Montblanc. Església de Sant Miquel, Sant Sepulcre (dins el terme), important l’Ebre, centre d’una poderosa comanda g tica, per amb façana romànica molt capella de planta rodona amb pintures de l’orde militar del Temple, bon exem- austera, amb porta d’arc de mig punt i murals, propietat privada. ple de l’arquitectura militar del pas dels capitells (s. XII), vestigi de l’església pre- segles XII al XIII; recinte amb grans murs cedent. El Pla de Santa Maria. Antiga esglé- i torres; refetor dels frares i altres depen- sia parroquial de Santa Maria (avui Sant dències. Dins la torrassa del recinte supe- Olèrdola. Església de Sant Miquel i ciu- Ramon) (abans Pla de Cabra), del s. XIII, rior, església de Santa Maria i grans sales tadella altmedieval sobre un antic esta- un dels millors exemples de la comarca amb volta sota seu. bliment iber i romà, amb espectaculars de l’Alt Camp, d’una nau, ampli trans- muralles. Temple d’una nau, absis car- septe, cimbori vuitavat, amb bell apa- Moja. Antiga església parroquial de Sant rat i altres elements preromànics (s. X-XI) rell de pedra i magnífca portalada amb Cugat (avui Sant Jaume), d’una nau, amb i porta i cimbori del s. XII o posteriors. vuit arquivoltes i decoraci a la llinda i el creuer, decoraci llombarda a l’absis, GANDESA. L’ASSUMPCIÓ Adossada al NE, capçalera d’una capella timpà.
34 35 planta basilical i absis major carrat d’estil cistercenc (s. XII-XIII). Altres belles mostres d’aquest mateix període s n el templet octagonal del gran claustre g tic, el dor- mitori dels monjos i la primitiva capella de la Trinitat. (Mun. d’Aiguam rcia).
Siurana. Església de Santa Maria (s. XII), d’una nau i absis llis, campanar de torre i porta amb tres arquivoltes, timpà esculpit en baix relleu amb Crist i sants, rudimen- taris. (Mun. de Cornudella.)
Tarragona. Important ciutat d’època romana (capital de la Hispània Citerior) i seu de l’arquebisbat metropolità de Cata- TARRAGONA. CATEDRAL lunya, declarada Patrimoni de la Huma- nitat per la Unesco (2000). Catedral de Poblet. Monestir cistercenc de vida transici del romànic al g tic, té encara monàstica restaurada, centre d’espiritu- elements d’antigues construccions roma- alitat i de cultura i pante dels reis cata- nes i bones mostres de romànic dels s. lanoaragonesos. Conjunt g tic en part, XII-XIII (absis, portes laterals de la façana, s n d’arquitectura cistercenca, de transi- bellíssim portal d’accés al claustre, de ci entre el romànic i el g tic (s. XII-XIII), la marbre blanc, presidit pel Pantocràtor capella de Sant Esteve, l’església monàs- i amb magnífc capitell central esculpit; tica de Santa Maria, de planta basilical arcs i capitells esculturats del gran claus- amb girola, una ala i el lavabo del claus- tre; frontal de Sant Pau i Santa Tecla); dins POBLET. SANTA MARIA tre, i la major part de les dependències el recinte, església de Santa Tecla la Vella monàstiques (dormitori, refetor, sala capi- i, a prop, capella de Sant Pau. Al centre tular). Declarat Patrimoni de la Humanitat de l’amfteatre romà, prop la mar, restes per la Unesco. (Mun. de Vimbodí i Poblet). d’una basílica del segle VI i de l’església romànica de Santa Maria del Miracle. Sant Martí Sarroca. Església de Santa Maria, restaurada el 1906 per Puig i Cada- Ulldecona. Al recinte de l’antic castell falch, d’una nau i porta amb arquivoltes, d’origen andalusí que domina la pobla- cimbori i campanar posteriors. L’absis és ci , centre d’una important comanda dels considerat el més ric en ornamentaci hospitalers, església de la Mare de Déu de Catalunya (arcades a l’interior i exte- dels Àngels (s. XIII). Torrassa rectangular rior amb arquivoltes i àbacs ornats sobre (s. XIII) i torre circular (s. XII) envoltades del columnes amb capitells amb temes vege- recinte exterior de la fortalesa. tals i zoom rfcs). Retaules g tics i bar- rocs. Castell molt restaurat. Vallbona de les Monges. Monestir cister- cenc femení en actiu, important conjunt Sant Sebastià dels Gorgs. Antic mones- de transici al g tic (s. XII-XIII i posteri- tir benedictí, església reformada que ors). Església d’arquitectura cistercenca conserva l’antiga porta amb bell timpà de planta de creu llatina i cimbori, amb esculpit (Pantocràtor voltat d’àngels), un campanar g tic alçat sobre la nau. campanar de torre i restes del claustre. A la porta del creuer N, bell relleu de tema (Mun. d’Avinyonet del Penedès.) marià. Magnífc claustre amb les ales S i E del segle XIII i les altres dels segles XIV-XV. Santes Creus. Antic i important monestir cistercenc, tombes reials al transsepte, obra de transici al g tic. Església de VALLBONA DE LES MONGES
36 37 carretera que passa ran de l’esglesiola de Sant Vicenç de Rus fns a Castellar de n’Hug, bonica poblaci on l’interès de la parroquial de Santa Maria es complementa amb la bellesa natural de les fonts del Llobregat.
De nou a Guardiola, la C-16 es dirigeix cap al sud, pel congost del Llobregat, vers Berga, la capital comarcal. Abans d’arribar-hi, la C-26 creua el pantà de la Baells cap a llevant i porta a l’excepcional església de Sant Jaume de Frontanyà, segurament la millor mostra romànica del Berguedà. La ciutat de Berga, al peu de la serra i del santuari de Queralt, té a prop dos altres monuments de singular interès. A la mateixa riba esquerra del Llobregat, on s’arriba per un pintoresc pont medieval, l’església preromànica de Sant Quirze de Pedret i, més al sud, prop la C-16, l’església també preromànica d’Obiols.
La ruta proposada de Berga cap a ponent té una gran qualitat paisatgística: avança entre bells es de Puigcerdà, la capital de la Cerdanya, que panorames, imposants muntanyes Ddomina des d’un tur el bell entorn, la primera visita i frondoses pinedes, especialment recomanada és al poblet de Guils, amb el seu temple després de travessar el t nel de de Sant Esteve. Després, per la carretera N-260, que la Mina, divis ria amb la comarca BELLVER DE CERDANYA. SANTA MARIA DE TALLÓ travessa la plana cerdana entre petites poblacions i prats del Solsonès. S’encaixa aleshores verds acompanyant el fuir pausat del Segre, s’arriba a entre els penya-segats i queixals Bellver de Cerdanya, atractiu centre turístic que compta de les serres de Busa i de Bastets i arriba a Sant entre les nombroses parr quies del seu terme amb les Llorenç de Morunys, coneguda localitat d’estiueig esglésies romàniques de Tall , la «catedral cerdana», sota l’estaci d’esquí de Port del Comte amb un antic o de Santa Eugènia de Nerellà, de graci s campanar monestir benedictí. Poc abans de Sant Llorenç, una ruta inclinat. a l’esquerra que s’endinsa per les afraus obertes pel riu Cardener entre els cingles de Lord i Busa i voreja les Passats els 5 km del t nel del Cadí, que comunica la aig es del pantà de la Llosa del Cavall, arriba fnalment Cerdanya i el Berguedà, seguint la C-16, es troba el a Solsona, capital comarcal i seu de bisbat, amb un monestir de Sant Llorenç prop Bagà a tocar de Guardiola remarcable conjunt urbà de gran caràcter presidit per de Berguedà, a la riba del Balsareny. Des de Guardiola la catedral de Santa Maria i el magnífc Museu Diocesà.
SANTA MARIA DE TAÜLL. MÀ DEL REI BALTASAR (1123). MNAC MÀ DEL REI BALTASAR MARIA DE TAÜLL. SANTA una pintoresca ruta porta vers llevant fns a la propera vila de la Pobla de Lillet, amb les restes del monestir En direcci a Manresa, per la C-55, es troba aviat, de Santa Maria i el temple circular de Sant Miquel. Val a l’esquerra, la carretera de Berga que, per mitjà d’un la pena enflar-se per una panoràmica i espectacular ramal, permet visitar l’església de Sant Esteve d’Olius,
38 39 vora el Cardener, que té al costat un interessant cementiri modernista. De nou a la carretera principal, s’arriba aviat a Cardona, antiga poblaci nascuda vora un jaciment de sal gemma (la Muntanya de Sal), dominada per un promontori on s’alça la imposant construcci del castell ducal (en part parador de turisme) i l’excepcional fàbrica de la col·legiata de Sant Vicenç, peça clau del romànic de Catalunya. Més endavant, des de S ria, es poden fer dues visites: una pista vers ponent porta al conjunt de Coaner, església i castell dalt un esper roc s, i la carretera a Balsareny i una pista vers el nord-est porten a Sant Cugat del Rac .
Abans d’entrar a Manresa, a Sant Joan de Vilatorrada podem prendre la carretera C-37, que s’inicia a l’Eix Transversal i que porta a Igualada. Al cap d’uns quil metres la sortida de Maians permet agafar la carretera BV-1081 que condueix a Castellfollit del Boix. Després caldrà desfer el camí en direcci a Manresa per retornar a la ruta principal.
La ciutat de Manresa, capital del Bages, és un important CARDONA. SANT VICENÇ centre comercial i industrial i té, entre altres interessants de Catalunya i un dels grans santuaris del m n cat lic. monuments, la basílica de Santa Maria, g tica, per que La Mare de Déu de Montserrat és una talla romànica. ha conservat alguns elements romànics. Una excursi No gaire lluny del monestir es troba l’església també lateral molt recomanable és la que per la C-141 a Vic romànica de Santa Cecília, d’un antic cenobi, al peu de arriba al proper monestir de Sant Benet de Bages, la vertical i espectacular paret de Sant Jeroni, coronada conjunt d’una gran bellesa i ara convertit en un centre pel cim que és el punt culminant del massís. cultural i turístic anomenat M n Sant Benet. Prop seu, la ruta de Navarcles a Terrassa pel coll d’Estenalles porta Continuant per la vall del Llobregat i per la mateixa a l’església i castell de Talamanca, i, més enllà, al fondal C-55 s’arriba a Abrera, amb la parroquial de Sant Pere i on s’amaga el pintoresc poble de Mura amb l’església la capella de Sant Hilari, fns a trobar la N-ll, i, tot seguit, de Sant Martí. per Martorell i Sant Andreu de la Barca, fns a la cruïlla dels Quatre Camins on, a la dreta, la N-340 permet, Des de Manresa, l’itinerari continua per una ruta al cap d’uns 12 km, dues visites interessants: Santa secundària cap al santuari de la Salut de Viladordis i, Maria de Cervell , a l’esquerra de la carretera, i per un travessat el Llobregat, al Pont de Vilomara, a la propera ramal a Corbera de Llobregat, Sant Ponç de Corbera, esglesiola de Santa Maria de Matadars (o del Marquet). als afores de la poblaci . A Sant Vicenç de Castellet es troba la carretera general C-55, que segueix l’eix del Llobregat, i arriba aviat a Monistrol. Des d’aquí és ineludible la visita al monestir de Montserrat penjat a mig vessant de l’imposant massís d’aquest nom, de peculiar geologia, centre espiritual
40 41 Principals monuments
Abrera. Església parroquial de Sant Pere (s. XII), d’una nau i capçalera trevolada de tipus llombard, bell portal esculpit i cam- panar de torre sobre la volta. Prop seu, capella preromànica de Sant Hilari, d’una nau i absis rectangular, amb impostes esculpides probablement anteriors.
Cardona. Capital de l’antic ducat del mateix nom. Monestir canonical de Sant Vicenç, església consagrada el 1040, un dels grans monuments romànics cata- lans: gran basílica de creu llatina de CARDONA. SANT VICENÇ tres naus (central de 19,60 m d’alt. i sis fnestrals) separades per pilars crucifor- mes, tres absis de tipus llombard, petit creuer, cimbori vuitavat, façana austera amb una rosassa i galilea porticada (amb reproducci de les pintures murals romàniques avui al MNAC); la cripta, sota el presbiteri, té tres naus amb voltes d’aresta sostingudes per columnes amb capitell troncopiramidal. De l’antic castell romànic, bressol d’un important llinatge i de gran valor estratègic, molt modifcat, en resta la famosa torre de la Minyona o torre mestra, cilíndrica, retallada i amb una obra de tal s posterior al costat del gran palau senyorial i dependències monàstiques posteriors (ara convertides en parador de turisme). CARDONA. SANT VICENÇ MONTSERRAT. MARE DE DÉU
Castellar de n’Hug. Església parroquial bastida amb pedra rogenca, cimbori sobre Manresa. Col·legiata de Santa Maria (dita Montserrat. Monestir benedictí de Santa de Santa Maria (s. XI, modificada), nau el creuer amb la base d’un antic campanar. popularment la Seu), g tica, amb alguns Maria, centre espiritual de Catalunya nica, porta amb interessant ferramenta, elements de l’anterior temple romànic. i focus cultural de gran tradici . De la campanar de torre. Prop, església de Sant Coaner. Església de Sant Julià, consa- Porta amb bells capitells i timpà de tema basílica romànica resten només l’an- Vicenç de Rus (1105), d’una nau i absis grada el 1024, de tres naus i tres absis marià (l’original ha estat traslladat a l’inte- tiga porta d’accés traslladada a l’atri i la amb arcuacions; pintures murals. decorats (com els murs) a la manera rior) i arcs del claustre romànic al costat famosa imatge de la Mare de Déu, talla llombarda, campanar de torre quadrada del claustre del segle XVIII. de fusta policromada i daurada de la f Castellfollit del Boix. Església parroquial damunt el carener. Al seu costat, bella del s. XII, molt bella, amb el caracterís- de Sant Pere (s. XI), originalment de nau torre cilíndrica de l’antic castell. (Mun. de El Marquet. Església de Santa Maria tic color negre a la cara i les mans de nica amb transsepte i tres absis, deco- Sant Mateu de Bages). de Matadars (s. XI), d’una nau per amb Maria i Jes s. A la mateixa muntanya, raci llombarda, portada monumental al capçalera anterior, preromànica, absis de gran tradici eremítica i monàstica, mur S (s. XIII); important reforma en època Guils de Cerdanya. Església parroquial rectangular i dues capelles o absis late- l’antic cenobi benedictí de Santa Cecília, barroca. de Sant Esteve (s. XII), una nau, absis rals comunicats amb l’absis major per amb la bella església (s. XI) de tres naus i decorat, bella porta amb tres arquivoltes i arcs de ferradura. El MNAC conserva una tres absis amb ornamentaci llombarda. Cervell . Església de Santa Maria o del columnes amb capitells esculpits. En pro- marededeu procedent d’aquesta església. (Mun. de Monistrol de Montserrat i de Socors (s. XI), antiga parr quia de Sant cedeix un frontal amb escenes de la vida (Mun. de Mura). Marganell.) Esteve; una nau i absis del tipus llombard, de Sant Esteve, avui al Museo del Prado.
42 43 característica decoraci , bella cripta de la mateixa mida que el presbiteri, de tres petites naus sostingudes per sis colum- nes amb capitells troncopiramidals i vol- tes d’aresta (escala i campanar s n del s. XVI). Prop, interessant cementiri moder- nista.
Pedret. Església de Sant Quirze (s. IX, ampliada al X i reformada al segle XII), un dels millors exemples del preromànic català, nau rectangular amb absis major trapezial i absidioles laterals de planta ultrapassada. Arcs de ferradura. Nau late- ral sud desapareguda. S’hi han reproduït les pintures murals originals que es con- serven al MDS (tant les primitives, del s. X, amb el fam s Orant, com les plenament romàniques, del fnal del s. XI, amb esce- nes de l’Apocalipsi, etc.) i al MNAC (les de les absidioles), atribuïdes al Mestre de Pedret. Restes de pintura mural original in situ. (Mun. de Cercs.)
La Pobla de Lillet. En un tur sobre el poble, antiga can nica augustiniana de Santa Maria de Lillet amb església del s. XII, modifcada. Restes del claustre, molt primitiu. Passarel·la metàl·lica moderna per sobre les ruïnes. Prop seu, església de Sant Miquel (s. XII), possible capella del castell, de planta circular amb absis adossat, c pula semiesfèrica i porta ado- vellada, restaurada. A la parr quia de la CERCS. SANT QUIRZE DE PEDRET Pobla es venera una Majestat (s. XII), gran SANT BENET DE BAGES talla de fusta policromada, procedent de Mura. Parr quia de Sant Martí (s. XI-XII, Santa Maria. Sant Cugat del Rac . Església parro- modifcada), absis amb arcuacions sobre quial també coneguda com S.C. Salou capitells i mitges columnes, bell portal Sant Benet de Bages. Antic monestir (s. XI), notable exemplar de tipus llom- amb arquivoltes i rica decoraci escult - benedictí, conjunt romànic amb afegits bard amb planta de creu grega i excep- rica (Epifania al timpà). posteriors: església (s. XII) amb planta de cional cimbori de planta circular, absis i creu llatina, absis central que sobresurt una de les absidioles, porta g tica. (Mun. Obiols. Parr quia de Sant Vicenç, nau exteriorment i dos de buidats al mur, de Navàs). nica i petit transsepte romànics i absis cimbori coronat per una esvelta torre de trapezial preromànic com els arcs de dos pisos, portal amb arquivoltes i capi- Sant Jaume de Frontanyà. Església ferradura sobre columnes amb capi- tells, cripta, massís campanar de torre, parroquial, antiga can nica augustini- tells molt primitius de l’interior. Tombes magnífic claustre (s. XII-XIII) amb capi- ana, bellíssim exemple del romànic llom- antropomorfes davant el portal. (Mun. tells esculpits de gran varietat i temàtica bard del s. XI, amb planta de creu llatina. d’Avià). vegetal i fgurativa. Declarat monument Majestu s cimbori poligonal de dotze nacional el 1931. El conjunt, restaurat, cares sostingut per trompes c niques Olius. Parr quia de Sant Esteve (s. XI), acull el complex cultural i turístic M n ( nic a Catalunya i imitat en la restau- notable exemplar de romànic llombard Sant Benet. (Mun. de Sant Fruit s de raci de Ripoll), tres absis i una façana d’una nau, absis semicircular amb la Bages). LA POBLA DE LILLET. SANT MIQUEL austera.
44 45 SANT JAUME DE FRONTANYÀ SOLSONA. CATEDRAL
Sant Llorenç de Morunys. Antic mones- amb ornamentaci llombarda. A la par- columnes conservades al veí Museu Dio- tir benedictí, amb l’església (s. XI) de tres r quia del proper poble de Corbera, talla cesà i Comarcal. naus i decoraci llombarda, molt modif- policromada de la Mare de Déu de la Llet cada, ara parr quia, que guarda interes- (s. XII-XIII), que en procedeix. (Mun. de Cer- Talamanca. Església parroquial de Santa sants retaules g tics i barrocs, i restes de vell ). Maria (s. XII), de nau nica, creuer i absis, les dependències monàstiques. Claustre porta amb arquivolta i columnes amb renaixentista. Museu Centre d’Interpreta- Santa Eugènia de Nerellà. Església par- capitells treballats, fris als murs exteriors ci de la Vall de Lord. roquial, d’una nau i curi s campanar de amb mènsules. torre quadrada i ornamentaci llombarda, Sant Llorenç prop Bagà. Antic monestir amb una forta inclinaci , coneguda com Tall . Església parroquial i santuari de benedictí, amb l’església dels s. XI-XII, molt la torre de Pisa de la Cerdanya. (Mun. de Santa Maria (s. XI-XII), àmplia nau i absis modificada en època barroca. De tres Bellver de Cerdanya.) ornamentat, porta amb bella ferramenta naus, tribuna amb volta d’aresta a la mei- protegida per un porxo, campanar de tat de la nau central. Campanar de torre Solsona. Catedral de Santa Maria, seu torre; talla romànica del s. XIII de la Mare truncat, relleus preromànics a les fnestres de bisbat des del 1593 i, abans, d’una de Déu. Havia estat seu d’una can nica de llevant. Dependències monàstiques important can nica augustiniana, que augustiniana. Es tracta del temple romà- i vestigis del claustre. Exemple de res- correspon a un temple romànic con- nic més notable de la comarca. (Mun. de tauraci arquitect nica contemporània. sagrat el 1163 per molt modificat en Bellver de Cerdanya). (Mun. de Guardiola de Berguedà). època g tica i barroca; de l’església romànica resten els tres absis, decorats Viladordis. Santuari i parr quia de la Sant Ponç de Corbera. Antic priorat a l’interior amb columnes i capitells, la Mare de Déu de la Salut, petit edifci d’una benedictí, interessant església (s. XI) d’una porta del claustre d’escola lleidatana (s. nau i absis, modifcat. (Mun. de Manresa). nau, transsepte capçat per tres absis XIII), el magnífc campanar i la famosa i semicirculars i cimbori sobre el creuer bellíssima imatge de la Mare de Déu coronat pel campanar, amb tot l’exterior del Claustre, de pedra negra. Capitells i BELLVER DE CERDANYA. SANTA EUGÈNIA DE NERELLÀ
46 47 parr quia; pont medieval a la sortida del nucli urbà, reconstruït després de la Guerra Civil. El quasi rectilini camí de Ripoll discorre entre conreus i verds prats aigua avall del Ter.
Ripoll, a la confuència del Ter i del Freser, capital de la comarca, té una especial signifcaci hist rica com a centre repoblador i cultural («el bressol de Catalunya»); el seu antic monestir de Santa Maria és un monument cabdal, amb una esplèndida portalada. En surten camins vers la Cerdanya, el Berguedà i la Garrotxa. Continuant Ter avall per la C-17, en un paisatge boscat per roures, pins i arbres de ribera, després de Montesquiu i Sant SANT PERE DE BOÍ. MÀ DE DÉU, FRONTAL ( CIRCA 1260). MNAC SANT PERE DE BOÍ. MÀ DÉU, FRONTAL Quirze de Besora, un ramal a l’esquerra que creua un llarg pont sobre el riu, porta a Torell i, ben a prop, a la bella església de Sant Vicenç de Torell , restaurada.
La C-17 deixa, fnalment, el curs del Ter i s’endinsa pels fèrtils i ben cuidats camps de la Plana de Vic, puntejada per grans cases pairals i voltada de muntanyes. Al mig, a porta del coll d’Ares i la carretera C-38 donen la important ciutat de Vic, capital L entrada al Ripollès i aviat es descobreix l’esvelt d’Osona, té, a més dels monuments campanar de l’església de Moll , entre prats. Poc romànics (campanar de la catedral després, un llarg ramal a l’esquerra amb magnífques i contingut del Museu Episcopal), panoràmiques sobre les serres de l’alta Garrotxa es molts altres atractius com l’àmplia CAMPRODON dirigeix a Rocabruna i baixa cap al fondal on s’amaga i sempre animada plaça Major, el pintoresc poble de Beget, amb una bella església porxada, amb el concorregut mercat que guarda una impressionant Majestat. de dimarts i dissabtes, i embotits de fama.
De nou a la C-38, s’arriba de seguida a Camprodon, Des de Vic es poden fer nombroses excursions coneguda poblaci turística amb elements valuosos com per visitar alguns dels monuments que formen el ric l’església de Sant Pere i el gran pont medieval, i voltada patrimoni romànic de la Plana; vers el nord-est, d’un esponer s i sedant paisatge pirinenc. Des d’aquí, Tavèrnoles i Savassona i, sobretot, el monestir de per la carretera lateral a Setcases, cal visitar la bonica Sant Pere de Casserres, situat a l’extrem d’una proa parr quia de Llanars. rocosa sobre el pantà de Sau, al Ter; vers l’est, Santa Eugènia de Berga, Vilalleons, Espinelves i Sant Sadurní La mateixa carretera C-38, vorejant el Ter, porta vers Sant d’Osormort, situats en bonics paratges i fàcilment Pau de Seg ries i Sant Joan de les Abadesses, atractiva assequibles; vers l’oest, per la ruta C-25d de Prats poblaci amb el monestir que guarda el bell grup del de Lluçanès, a l’altiplà que separa les aig es del Ter i Santíssim Misteri i les restes consolidades de I’antiga les del Llobregat, on es troba l’esglesiola de Sant Andreu
48 49 de Llanars i, sobretot, el monestir de Lluçà, que justifca el viatge; cap al sud-oest, la ruta de Santa Eulàlia de Riuprimer porta fns a Vilanova del Pla i a l’excepcional monestir de l’Estany, ja al Moianès.
Seguint de nou la C-17 en direcci a Barcelona, s’arriba a la Garriga, lloc tradicional d’estiueig ja dins la comarca del Vallès, amb l’església de Santa Maria del Camí, i, més al sud, a Canovelles, amb la parroquial de Sant Feliu. Per molt abans d’accedir a aquests dos indrets, des de Centelles, hi ha l’opci d’agafar la sinuosa ruta de la C-1413 que serpenteja per damunt dels cingles de Bertí i poc abans de Sant Feliu de Codines arribar per un trencall a l’esquerra al pintoresc paratge de Sant Miquel del Fai, amb una església troglodítica ran d’uns bells saltants d’aigua.
Des de Sant Feliu de Codines es baixa vers Caldes de Montbui, estaci balneària d’aig es termals amb interessants restes romanes; RIPOLL. SANTA MARIA poc abans d’arribar-hi, una bonica temple de Santa Maria de Barberà del Vallès, amb ruta de muntanya s’enfla al Farell interessants pintures murals. De nou per la N-150, refent i baixa fns a Sant Sebastià de camí, l’itinerari porta a la ciutat de Barcelona. El «cap Montmajor, enmig d’una vall i casal» de Catalunya, una de les principals ciutats de recollida. De Caldes, per Castellar la Mediterrània, cosmopolita i monumental, és també del Vallès, s’accedeix a la ciutat de BIGUES I RIELLS. SANT MIQUEL DEL FAI una fta importantíssima en qualsevol ruta del romànic. Terrassa, fta obligada, per visitar Al costat de monuments de gran interès, com Sant Pau el conjunt de les esglésies de Sant del Camp, té el Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pere que testimonien l’antic bisbat d’Egara. Una bona que estatja la millor col·lecci de romànic del m n. excursi de muntanya és la que porta, per la carretera de Navarcles i la pista que puja fns a Can Pobla, des d’on cal continuar a peu uns ¾ d’hora, fns al cim de la Mola, presidit per l’església de l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt, des d’on es divisa un espectacular panorama.
Des de Terrassa, la carretera de Rubí porta a la poblaci de Sant Cugat del Vallès, al peu de la serra de Collserola, divis ria amb el pla de Barcelona, on hi ha l’imposant conjunt de l’antic monestir benedictí, amb un magnífc claustre romànic. En direcci a Cerdanyola, la carretera de Sabadell N-150, permet arribar al proper
50 51 L’Estany. Antiga can nica augustiniana i tres absis, després molt modificada i Principals de Santa Maria, església consagrada modernament restaurada; ferramenta ori- monuments el 1133, d’una nau, creuer i tres absis, i ginal de la porta; notable claustre de peti- magnífc claustre dels s. XII i XIII amb deu tes dimensions amb columnes i capitells Barberà del Vallès. Església parroquial arcs per banda sobre parells de columnes molt bells (temes vegetals i bestiari), dins de Santa Maria (s. XI); una nau i gran i un bon nombre de capitells d’una gran la línia de l’escola ripollesa. En procedei- transsepte on s’obren tres absis amb diversitat temàtica (escenes bíbliques i xen el magnífic frontal i laterals d’altar decoraci llombarda, igual que al mur; profanes com esposalles, joglars, etc.); (s. XIII) conservats al MEV, reproduïts en campanar de torre amb coberta pirami- dependències monacals i petit museu. part. Sota el cor es van trobar unes pintu- dal. Interessants pintures murals pre- res g tiques del s. XIV. En un tur proper, sidides pel Pantocràtor, amb escenes La Garriga. Església de Santa Maria del ruïnes del castell de L. i capella de Sant de l’Antic i el Nou Testament, l‘Exaltaci de Camí, d’un antic hospital de camí ral, de Vicenç, amb nau de planta circular i absis la Creu, etc. nau nica i portada esculpida, refeta al semicircular. s. XII sobre una construcci anterior. Barcelona. La vitalitat política i econ - Moll . Església parroquial de Santa Cecí- mica de la capital de Catalunya ha fet Llanars. Església parroquial de Sant lia (s. XII), d’aparell ben escairat, una nau desaparèixer la ciutat d’època romànica. L’ESTANY. SANTA MARIA Esteve, consagrada el 1168, d’una nau i creuer, portada d’arcs en degradaci i En resten, per , interessants mostres: a i absis, ric portal de tres arcs en degra- fris treballat damunt, esvelt campanar de la catedral, capella de Santa Ll cia (s. XIII) daci , columnes i capitells d’escola ros- torre amb quatre pisos, frisos d’arcuaci- i elements al claustre; a les muralles sellonesa i ferramenta original, valu s ons i bells fnestrals. romanes, refetes en època comtal (espe- frontal d’altar de fusta policromada (s. XII) cialment a la zona de la plaça de la Cate- amb el Pantocràtor i escenes de la vida Ripoll. Antic monestir benedictí de Santa dral); antic monestir benedictí, femení, de sant Esteve. Maria, actual església parroquial, un dels de Sant Pere de les Puelles (s. X-XI, grans centres de repoblaci de la Cata- molt reformat) i, sobretot, antic mones- Lluçà. Antic priorat canonical de Santa lunya Vella (fundat el 879 pel comte Gui- tir benedictí de Sant Pau del Camp (s. Maria, església de la f del s. XII d’una nau fré el Pel s) i centre de difusi cultural XII-XIII) amb l’església de nau nica i ampli transsepte i tres absis, notable portada i claustre amb arcs lobulats i bells capitells; capelles de Sant Llàtzer (s. XII) de l’antic Hospital dels Mesells i d’En Marc s (s. XII), galeria del pati del Palau Episcopal (s. XIII). Vestigis del palau comtal romànic dins el Palau Reial Major (plaça del Rei). Entre altres museus, cal LLUÇÀ. SANTA MARIA destacar el MNAC, de riquíssim fons. A l’Arxiu de la Corona d’Arag , excepcio- absis quadrats, c pula sobre el creuer nals manuscrits miniats com el Liber feu- amb llanterna octagonal que sosté el dorum maior. petit campanar de dos pisos, porta amb columnes. Beget. Església de Sant Crist fol (s. XII), de grans proporcions, nau nica, absis Canovelles. Església parroquial de Sant amb bell fnestral, porta decorada i cam- Feliu (s. XI), d’una nau i absis del tipus panar de planta quadrada de tres pisos; llombard, amb notable portada (s. XII-XIII) conserva la famosa Majestat de B., talla amb arquivoltes i decoraci geomètrica i del s. XII amb t nica i corona, policromada animal. posteriorment. Pica baptismal i una sèrie de retaules i imatges g tics i barrocs. Espinelves. Església parroquial de Sant (Mun. de Camprodon.) Vicenç, de dues naus i dos absis (s. XI i XII), amb decoraci del tipus llombard, Camprodon. Antic monestir benedictí campanar de tres pisos amb arcuacions de Sant Pere, església consagrada el sostingudes per mènsules amb capar- 1169 amb planta de creu llatina, cinc rons. Porta S del s. XII. BARCELONA. SANT PAU DEL CAMP
52 53 (important scriptorium); restaurat a partir del 1886 amb criteris propis del roman- ticisme arquitect nic: església basilical consagrada el 1032, de cinc naus, cre- uer i set absis del s. XI, del tipus llom- bard, doble campanar, el de migdia de set pisos; tomba romànica del comte Ramon Berenguer III; portalada de mitjan s. XII, la millor obra de l’escultura romà- nica catalana, amb complexa decoraci en set franges horitzontals amb escenes bíbliques, apocalíptiques i al·leg riques i, a l’intrad s de l’arc de la porta, els dotze mesos de l’any amb escenes de la vida rural; claustre iniciat a la segona meitat del s. XII, amb una ala plenament romànica amb decoraci molt bella als capitells (animals afrontats, monstres, fullatges) que ha donat nom a l’escola ripollesa d’escultura. Els altres porxos claustrals, datats dels segles XIV-XVI i fets a imitaci del romànic. Vestigis de les dependències monacals i de l’es- cultura en estuc de la dita Mare de Déu del Claustre (s. XIII). En la capella de la Congregaci , Centre d’Interpretaci del SANT CUGAT DEL VALLÈS Monestir. SANT JOAN DE LES ABADESSES. SANTÍSSIM MISTERI
Rocabruna. Església parroquial de Sant inscripci que l’identifca. Sala capitular la Mola (1.104 m): església (consagrada Feliu (s. XII), d’una nau i absis, porta amb i vestigis d’altres dependències mona- el 1064), monument cabdal del romànic bella ferramenta, campanar quadrat. cals romàniques i preromàniques. En llombard, de planta basilical i cimbori (Mun. de Camprodon). les dependències al voltant del claustre, vuitavat, tres naus i tres absis. Restes Museu de Sant Cugat. de dependències monàstiques. (Mun. de Sant Andreu de Llanars. Antiga parr - Matadepera). quia rural (s. XII), d’una nau i absis amb Sant Joan de les Abadesses. Antic petit campanar quadrat sobre la volta. monestir benedictí femení, després can - Sant Miquel del Fai. Antic monestir bene- (Mun. de Prats de Lluçanès). nica augustiniana; església (s. XII) d’una dictí, situat en un paratge natural prote- nau amb un ampli transsepte capçat git, amb espectaculars cingles i saltants Sant Cugat del Vallès. Antic monestir per cinc absis de rica decoraci , molt d’aigua; conserva d’època romànica la benedictí, actual parr quia, alçat sobre restaurats, restes d’un claustre o galeria façana de l’església sota una gran balma, les restes d’una fortalesa del baix imperi romànics al costat del g tic, fam s grup dins la tradici d’església troglodítica. romà; vestigis d’una església dels segles escult ric del Davallament de la Creu, dit Creu processional de plata (s. XII) proce- V-VII al claustre. Gran església de tres el Santíssim Misteri (1251) amb set fgu- dent del monestir, ara al Museu Diocesà naus i tres absis iniciada al s. XII i aca- res de talla policromada, un dels millors de Barcelona. A migdia, a la petita capella bada en estil g tic (façana de ponent); de l’època. En les antigues dependències de Sant Martí, s’han reproduït les pintures campanar de torre de tipus llombard, monàstiques, Museu del Monestir. Ruïnes murals conservades al MNAC. (Mun. de corresponent a l’església monacal ante- consolidades de l’antiga parr quia dels Bigues i Riells). rior (s. XI); magnífic claustre romànic Sants Joan i Pol, destruïda en la Guerra (f del s. XII, inici s. XIII), sobrealçat amb Civil de 1936-1939 (capçalera de tres Sant Pere de Casserres. Antic monestir un pis renaixentista el s. XVI, amb bells absis i façana amb portalada decorada). benedictí envoltat per la cua del pantà de capitells (vegetals i fguratius) del mes- Sau. Model de monestir romànic del segle tre escultor gironí Arnau Cadell, que es Sant Llorenç del Munt. Antic monestir XI. L’església, molt àmplia, consagrada MATADEPERA. SANT LLORENÇ DEL MUNT representà ell mateix esculpint amb una benedictí, de tradici eremítica, al cim de vers el 1053, té una gran bellesa de línies,
54 55 Santa Eugènia de Berga. Notable esglé- sia parroquial (s. XI-XII) d’una nau, creuer i tres absis, cimbori que suporta el cam- panar de tres pisos amb fnestres gemi- nades, rosassa, porta amb arquivoltes, columnes i capitells d’escola ripollesa.
Savassona. Església de Sant Pere de S. (s. XI), d’una nau i absis, amb decoraci del tipus llombard, al peu del castell. Prop seu, petita església de Sant Feliuet, amb capçalera preromànica (arc ultrapassat i absis rectangular), que té a l’exterior tombes antropomorfes (s. X) i restes d’un poblat ibèric. (Mun. de Tavèrnoles).
Tavèrnoles. Església parroquial de Sant Esteve (vers 1070), modifcada, d’una nau i absis semicircular, amb decoraci llom- barda, campanar de torre del mateix tipus.
Terrassa. Conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, antic complex episcopal del bisbat d’Egara. Conserva tres esglésies del més gran interès: Santa Maria, antiga can nica augustiniana (planta de creu LES MASIES DE RODA. SANT PERE DE CASSERRES llatina, cimbori i c pula octagonals coro- TERRASSA. CONJUNT DE SANT PERE nada per campanar de dos pisos, deco- amb tres naus i tres absis, ornamentaci raci llombarda, consagrada el 1112, per Vilalleons. Església de Santa Maria llombarda; campanar massís de planta amb capçalera reaproftada de la catedral (s. XI-XII), d’una nau, mur i absis semicir- quadrada; petit claustre reconstruït; paleocristiana del segle VI, quadrada per cular amb decoraci llombarda. Campa- dependències monàstiques amb mobili- fora i planta interior d’arc ultrapassat); nar de torre afegit als peus del temple. ari i objectes que reprodueixen la vida del Sant Miquel (s. VI) (planta quadrada, absis Vestigis d’una portalada monumental (s. monestir. (Mun. de les Masies de Roda). heptagonal i vuit columnes amb capitells XII). Retaules barrocs. (Mun. de Sant Julià que sostenen la c pula central, cripta de Vilatorta). Sant Sadurní d’Osormort. Església par- amb capella absidal de tres l buls) i Sant roquial (s. XI), de nau nica i absis del Pere, església parroquial (absis del s. VI Vilanova del Pla. Església de Sant Jaume tipus llombard, gran campanar sobre tric nquid que delimita una planta en tra- (s. XI-XII), adossada a un antic mas, una l’atri, modifcat; en procedeixen pintures pezi, nau nica romànica i creuer d’època de les poques de nau de planta circular; murals (s. XII), avui al MEV. carolíngia, com el retaule de pedra de absis amb la característica decoraci l’obertura de l’absis). Excepcional conjunt llombarda. (Mun. de Santa Maria d’Ol ). Sant Sebastià de Montmajor. Església de pintures murals preromàniques en les parroquial (s. XI) d’una nau amb trans- tres esglésies, pintura mural del fnal del septe, absis major carrat i absidioles s. XII en una absidiola de Santa Maria, amb laterals semicirculars, absidiola lateral, escenes del martiri de sant Tomàs Becket. VIC. CATEDRAL campanar de torre sobre el creuer, carac- Interessants retaules g tics. Centre d’in- terística decoraci llombarda. (Mun. de terpretaci del conjunt a l’antiga rectoria, de set pisos, de tipus llombard, i una cripta Caldes de Montbui). sobre un baptisteri paleocristià. (amb columnes amb capitells), correspo- nents a la catedral consagrada pel bisbe Sant Vicenç de Torell . Església par- Vic. Seu d’un important bisbat, la ciutat Oliba el 1038. Al seu costat, el Museu roquial (s. XI-XII), d’una nau amb creuer i presenta un notable conjunt monumental. Episcopal (MEV), que guarda un ric patri- gran absis, bell campanar de torre de tres Catedral renovada a partir del 1782 que moni medieval. Vestigis del castell palau pisos del tipus llombard. conserva un magnífc campanar romànic dels Montcada al voltant del temple romà.
56 57 BALTARGA. FRONTAL, MÀ DE SANT JOAN (CIRCA 1195). MNAC 58 Port delaSelva,alrac més protegit delabadia. Parc Natural,onesdestaquenlesblanquescasesdel septentrional, sobre lapenínsuladelcapdeCreus, avui una bellíssimavisi panoràmicadelaCostaBrava i gairebé alcarener delaserradelseunom,proporciona Pere deRodes,assequiblepercarretera desdeVilajuïga Per contrast,lasituaci delconjuntmonumentalde Sant més solitarisiins litsdelsvessantsdelesAlberes. al centre d’unavallreclosa queésundelsparatges una pistademuntanyaarribaaSantQuirzeColera, de rutadesGarriguellaportaaVilamaniscle, d’on Entre costers,sovintplantatsdevinya,unpetitbranc rerepaís muntany sicontrastat. des delesvisionslitoralsmésespectacularsfnsaun a visitars’acompanyad’unagrandiversitatpaisatgística, variat isuggestiu,enelquallaqualitatdelsmonuments V secundària aCapmanypermetl’inicid’unitinerari uit quil metres alsuddelaJonquera,carretera camí deBanyoles,lasimfonia coloristaivegetalque arrodoneixen elpanorama.Comhofanmésendavant, Esteve d’enBas,atocardel pintoresc nuclid’Hostalets, per nombroses esglesioles,ielrecorregut fnsaSant de jar Sant JoanlesFonts,voraelFluvià,aquestamena de sismes,envoltenlacapitalcomarcal: Olot. cons volcànicstruncatsque,testimonisd’un de laRoca,vegetaci esponerosa oelrosari de atractius naturals,comelcinglebasàlticdeCastellfollit donar-ne unesmostres. L’itinerari ofereix moltsaltres romànic éstanabundantquesolamentpossible comarca —laGarrotxa— onel Sepulcre, s nl’entradad’una Palera, ambl’esglésiadelSant poblacions veïnesdeBeudai poblaci deBesal ilespetites Passat NavataiLlad ,lacomtal perspectiva demuntanya. lineal canviencapaunaabrupta on elspaisatgesdedisseny porta aunasegonapartdel’itinerari singular Teatre-Museu Dalí—obre la La capitaldel’Empordà —ambel tomb abansd’arribaraFigueres. ineludibles quejustifquenelpetit Peralada iVilabertran s nvisites d’un ventmític:latramuntana. xiprers protectors recorda lapurifcadoraembranzida fet deverds gammatsonlapresència delsrengles de presideixen l’horitzontalitatdelpaisatgeempordanès, Miquel iSantTomàs deFluvià,dosmonumentsque Natural delsAiguamollsdel’Empordà, d’arribaraSant ruta secundàriadeSantPere Pescador, atocardelParc Castell d’Emp riesdonal’oportunitat,atravésdela i obertsdellitoraldel’Empordà. Decamíversl’interior, l’extens golfdeRoses,undelspaisatgesméslluminosos s’acompanya delplaerdetrobar lacorbaharmoniosade i alavellaesglésiaromànica situadadinslaCiutadella, Continuant capaPalau-saverdera, l’arribadaaRoses dí naturalqueéslaVall deBianya,puntejada ELS HOST
passat ALETS D'ENBAS
59 és la famosa fageda d’en Jordà i el cràter volcànic de Santa Margarida, dos punts naturals de gran atractiu que complementen el bell conjunt urbà medieval de Santa Pau.
La visita a Porqueres, encarada a la ciutat de Banyoles, dona pretext per fer gairebé una volta a l’estany de Banyoles, una inesperada superfície liquida de cent hectàrees, silenciosa, turgent, sobre la qual s’acotxen meditatius els desmais, i que sembla posada per realçar, com a tel de fons, la gràcia de la seva església.
Girona és, naturalment, punt i a part decisiu en l’itinerari, i cal dedicar-li temps. Si és possible, caldrà afegir a la visita dels monuments una passejada pels carrerons estrets del barri antic, pel call jueu, i també per contemplar refectits a l’aigua de l’Onyar els darreres de les cases de Ballesteries.
La visita a Cruïlles, a Sant Julià de Boada i a Canapost, i, a continuaci , a Sant Feliu de Guíxols, permet, en primer lloc, el pas per la capital del Baix Empordà, la Bisbal d’Empordà, on s’ofereix ceràmica popular de qualitat, i, en segon lloc, BEUDA. SANT SEPULCRE DE PALERA BESALÚ pel trajecte costaner de Palam s a Sant Feliu, un dels sectors més Finalment, per la carretera C-35 els pobles de Maçanet bonics de la Costa Brava on contrasta la senyorial i de la Selva i Hostalric, aquest amb imposants restes de tranquil·la zona residencial de s’Agar amb la voràgine les seves muralles, faciliten el camí cap a Breda del centre turístic de Platja d’Aro. —un altre centre ceràmic— al peu del Montseny, on sobresurt solemne, per damunt de les cases, De Bell-lloc, al terme de Santa Cristina d’Aro a prop la poderosa fàbrica del seu campanar romànic. de Sant Feliu, a Santa Coloma de Farners i, fnalment, a l’idíl·lic rac de Sant Pere Cercada —assequible per una agradable pista forestal—, l‘enllaç es produeix per bones carreteres, entre conreus, pinedes i sobretot característiques suredes que cobreixen les terres de la Selva, puntejades per belles masies.
60 61 Principals monuments
Bell-lloc. Església de Santa Maria (s. X), modifcada, nau nica amb planta de fer- radura a l’interior de la capçalera. (Mun. de Santa Cristina d’Aro.)
Besal . Antiga capital del comtat del mateix nom. Poblaci amb un dels con- junts monumentals romànics més rics del país. Església del monestir benedictí de Sant Pere (s. XII), de tres naus, absis amb girola a l’interior (cinc arcs sobre colum- nes amb capitells esculpits), finestral damunt la porta amb lleonets en relleu als BESALÚ costats. Església de Sant Vicenç (s. XII), de tres naus i creuer, elegant absis amb dues absidioles al costat, porta amb arquivol- tes i capitells. Portada de l’església de Sant Julià (s. XII), de l’antic hospital. Ruï- nes de la can nica augustiniana de Santa Maria (s. XII), amb la capçalera de tres absis, dominant la vila, al costat d’on hi havia hagut el desaparegut castell de B. Sectors de muralla altmedieval. Interes- sant micvé (lloc d’ablucions rituals jueves) i vestigis de la sinagoga (s. XIII). Pati amb arcades de can Llaudes o dels Cornellà, bon exemple de romànic civil. Pont g tic sobre el Fluvià.
Beuda. Església parroquial de Sant Feliu (s. XII), de tres naus amb els correspo- BREDA. SANT SALVADOR GIRONA. BANYS ÀRABS nents absis, portal amb arquivolta, pica baptismal esculpida. romànic l’altre (absis semicircular); cam- monumental. La catedral, de façana bar- panar de torre; restes de pintures murals. roca i nau g tica, conserva d’època romà- Breda. Antic monestir benedictí de Sant (Mun. de Vulpellac). nica la magnífca torre de Carlemany (s. XI), Salvador, ara temple parroquial; l’església campanar de cinc pisos del tipus llom- fou renovada en època g tica, en resten, Cruïlles. Antic monestir benedictí de Sant bard, el claustre (s. XII), un dels més bells per , el magnífc campanar de torre (s. XI), Miquel (s. XI), església de planta basilical, del país, amb capitells i frisos esculpits de 32 m d’alçada i cinc pisos, d’ornamen- modifcada, transsepte i tres absis, deco- amb escenes bíbliques o motius ornamen- taci llombarda, i part del claustre (f del s. raci del tipus llombard, restes de pintu- tals, i el dormitori dels canonges; ara de XIII), i també d’època romànica, una part res murals. Vestigis de la sala capitular. En l’altar major i la dita Cadira de Carlemany de la primitiva parr quia de Santa Maria procedeixen una bella Majestat i una inte- (s. XI), de marbre. Peces notables als veïns (ara Museu Municipal Josep Aragay), d’on ressant biga de baldaquí amb pintures, museus, el TCG (amb el brodat dit Tapís procedeix una talla romànica de la Mare avui al MAG. (Mun. de Cruïlles, Monells i de la Creaci ) i el MAG. Antic monestir de de Déu, venerada a Sant Salvador. Sant Sadurní de l’Heura). Sant Pere de Galligants (s. XII), església de tres naus, capçalera amb quatre absis, Canapost. Església de Sant Esteve (s. IX-X Girona. Important capital d’època caro- campanar vuitavat de dos pisos, magní- i XI-XII), formada per dos edifcis juxtapo- língia, centre d’un comtat i d’una gran fc claustre amb capitells de tema bíblic sats, preromànic l’un (absis trapezoïdal) i GIRONA. SANT PERE DE GALLIGANTS i poderosa di cesi, té un ric patrimoni i figuratius (actual Museu Arqueol gic).
62 63 palau abacial, amb una base de tres arcs de ferradura sostinguts per columnes cilíndriques; al damunt, galeria de tres obertures triforades amb arcs més petits i un fris posterior del tipus llombard. Flan- quegen la façana major del temple la torre del Fum (s. X) i la del Corn (s. X-XI, molt reformada).
Sant Joan les Fonts. Antic monestir benedictí (s. XII), majestuosa església de tres naus amb absis ben decorats, por- talada amb capitells esculpits, pica bap- tismal amb relleus. Casa forta de Juvinyà (s. XI-XIII), un dels monuments del romànic civil més ben conservats de Catalunya. SANT JOAN LES FONTS PORQUERES. SANTA MARIA Sant Julià de Boada. Església preromà- En depenia la petita església de Sant Nico- d’una antiga can nica augustiniana i des- nica, ben conservada; una nau dividida lau, d’una nau, gran cimbori, petit creuer i prés convent de Sant Domènec (s. XII-XIII), per un gruixut arc de ferradura i absis tres absis. Església de Sant Feliu, iniciada aïllat enmig de la poblaci (el convent trapezial, arc triomfal també de ferradura. al segle XIII en art romànic i acabada en fou enderrocat), amb columnes i capitells Vestigis de pintures murals romàniques g tic, capitells esculturats. Els coneguts amb escenes bíbliques, de bestiari, etc., (s. XII). (Mun. de Palau-sator). com a Banys Àrabs s n en realitat una d’una gran força expressiva. construcci del segle XIII que imita l’ar- Sant Miquel de Fluvià. Antic mones- SANT MIQUEL DE FLUVIÀ quitectura de tradici musulmana i jueva Porqueres. Església parroquial de Santa tir benedictí (s. XI), església de tres naus (notable templet octagonal i llanterna Maria, a la vora de l’estany de Banyoles, amb transsepte destacat, tres absis del exterior). La Fontana d’Or, bona mostra interessant edifci (consagrat el 1182) d’una tipus llombard, pilars i semicolumnes a del romànic civil. Torres del recinte de la nau i absis trilobat a l’interior, porta amb l’interior amb bells capitells (tema vege- Força Vella d’època carolíngia i romànica. tres arcs en degradaci i columnes tal, fgures, ocells); gran campanar (s. XII) amb capitells esculpits (temes vegetals i exempt, de torre, de tres pisos i decora- Llad . Antiga can nica augustiniana de animals) i campanar d’espadanya; a l’arc ci llombarda. Conjunt fortifcat. A poca Santa Maria, notable església (s. XII) triomfal, capitells de gran interès. distància, antic priorat de Sant Tomàs de de planta basilical, tres naus i tres absis, Fluvià (aquest dins el mun. de Torroella remarcable portalada amb arquivoltes Roses. Dins el recinte de la Ciutade- de Fluvià), amb església (s. XI-XII) d’una molt ornamentades, timpà i llinda i capi- lla, ruïnes consolidades de l’església de nau i transsepte i tres absis amb interes- tells d’arrel clàssica sobre les columnes, l’antic monestir benedictí de Santa Maria, sants pintures murals (s. XII-XIII). bell finestral, restes de dependències capçalera en bona part reconstruïda, amb monàstiques. els absis amb decoraci de tipus llom- Sant Pere Cercada. Antiga can nica bard. Temple consagrat el 1053. augustiniana, església (s. XIII) que consti- Navata. Antiga església parroquial de tueix una bona mostra del romànic tardà, Sant Pere (s. XII), una nau i absis, nota- Sant Esteve d’en Bas. Església (s. XII), amb planta de creu llatina, cimbori i tres ble portalada amb arquivoltes, timpà amb d’una nau amb transsepte i absis central absis oberts al creuer, porta i finestres l’Agnus Dei, capitells d’arrel clàssica (i poligonal d’influència provençal, modi- amb arquivoltes, columnes i capitells. un amb animals fantàstics), ferramenta ficada, amb belles mostres d’escultura (Mun. de Santa Coloma de Farners). romànica i restes de pintures murals. (capitells, timpà) d’escola ripollesa. (Mun. de la Vall d’en Bas). Sant Pere de Rodes. Antic monestir Palau-saverdera. Església parroquial de benedictí, un dels més famosos de Cata- Sant Joan (s. XI), de tres naus i tres absis, Sant Feliu de Guíxols. Antic monestir lunya per la importància del conjunt arqui- amb decoraci de tipus llombard. benedictí; davant l’església (en la seva tect nic i per la seva situaci privilegiada major part g tica), la famosa Porta Fer- dominant la península del cap de Creus i Peralada. Vila de ric passat hist ric amb rada, probablement p rtic del primitiu el golf de Lle . Església (fnal s. X i prin- un notable conjunt monumental. Claustre edifci preromànic (s. X) o façana de l’antic cipi s. XI) que segueix encara la tradici SANT FELIU DE GUÍXOLS
64 65 SANT PERE DE RODES VILABERTRAN. SANTA MARIA carolíngia, de tres naus molt desiguals de tipus llombard, restes d’una església la zona volcànica d’Olot, amb les petites separades per pilars i columnes adossa- anterior i del claustre; fortifcacions i fos- esglésies romàniques de Sant Martí Vell i des sobre un alt basament, transsepte sat (s. XIII); dependències monàstiques santuari dels Arcs als voltants. amb absis central i dues absidioles, (s. XII-XIII). Prop seu, l’antiga parr quia de girola, cripta, interessants capitells corintis Santa Maria, petit edifci d’una nau i absis Vilabertran. Antiga can nica augusti- (amb caparrons zoom rfcs) i poligonals (s. XII). (Mun. de Rab s d’Empordà). niana de Santa Maria, notable conjunt (decoraci geomètrica). Campanar de monumental amb església (s. XI-XII) de planta quadrada (27 m) de tres pisos i del Sant Sepulcre de Palera. Antic priorat planta basilical i tres naus amb tres absis tipus llombard (s. XII). Claustre superior benedictí, gran església (s. XI) de tres oberts al creuer, pilars i columnes ados- reconstruït (s. XII) i part d’un claustre infe- naus i tres absis, amb pilars que soste- sades a l’interior, esvelt campanar de rior (s. XI, amb vestigis de pintures murals), nen les voltes, austera, vestigis del claus- planta quadrada de tres pisos del tipus restes de les dependències monàstiques tre, dependències monacals convertides llombard; claustre (s. XII-XIII) amb colum- i de les fortifcacions (gran torre mestra). en hostatgeria i altres espais. (Mun. de nes i pilars i capitells de decoraci vegetal Molt a prop, sobre l’àrea d’aparcament, Beuda). austera; dependències monàstiques dels notable església de Santa Helena, pre- s. XII-XIII (sala capitular, sagristia, celler) al romànica, ampliada en època romànica, Santa Coloma de Farners. Castell de F. costat d’altres de posteriors, g tiques. entre les restes d’un antic poble. Els vesti- (s. XI-XII), de murs s lids i magnífca torre A la capella dels Rocabertí, exposici de gis del castell de Verdera dominen tot l’en- cilíndrica que presideix el recinte, amb la la creu d’orfebreria de V., g tica (de vers torn, recinte fortifcat amb bestorres (s. XIII) petita església de la Mare de Déu de F. al l’any 1300). que corona el cim de la muntanya (Mun. peu del castell, amb la capçalera romà- del Port de la Selva). nica.
Sant Quirze de Colera. Antic monestir Santa Pau. Poblaci que conserva un benedictí, església (s. XI) de planta basili- interessant nucli antic medieval (plaça cal i tres naus, amb transsepte i tres absis SANT PERE DE RODES porticada del Firal dels Bous i castell), a
66 67 L’art romànic als museus
BARCELONA LLEIDA
Museu Nacional d’Art de Catalunya Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (MNAC). Palau Nacional de Montjuïc (MLL). Edifci modern (2007) situat en (1929, museu des del 1934). Remodelat a un punt de convergència entre el nucli fons a partir del 1986 segons un projecte antic i l’eixample de la ciutat, al solar de de Gae Aulenti. Té prestigi internacional la l’antic convent de les carmelites del qual secci d’art romànic, considerada la pri- s’ha conservat la capella, integrada en el mera del m n, especialment pel conjunt discurs museogràfc. Reuneix dues col- de pintures murals (s. XI-XIII) procedents leccions centenàries: l’arqueol gica de dels Pirineus catalans (Ta ll –Sant Cli- l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’artística ment i Santa Maria–, Boí, Pedret, Sorpe, de l’antic Museu Diocesà. Conserva Santa Maria d’Àneu, Sant Pere del Burgal, obres romàniques destacades, frontals, Esterri de Card s, Estaon, Andorra, la Seu escultures, pintures, etc., així com l’ex- d’Urgell, etc.); notable conjunt de frontals cepcional joc d’escacs de cristall de roca d’altar (Tavèrnoles, Avià, Mosoll, Ix, Sori- procedent de la col·legiata de Sant Pere guerola, Baltarga, Betesa, Gia, etc.) i talles d’Àger. de fusta (Majestat Batll , frontal de Ta ll, davallaments d’Erill la Vall i Ta ll, marede- deus com la de Ger, etc.) o escultures de LA SEU D’URGELL pedra (capitells de Camarasa, Tavèrno- les); esmalts i objectes lit rgics. El Museu Museu Diocesà d’Urgell (MDU). Instal- té també altres importants seccions. lat a l’església de la Pietat del claustre de la catedral i a la Casa del Deganat. Guarda el fam s Beatus de la Seu d’Ur- GIRONA gell (manuscrit miniat de procedència mossàrab, del s. X, amb comentaris a Tresor de la Catedral de Girona (TCG). l’Apocalipsi i belles miniatures), pintures En unes dependències de la mateixa murals com les procedents de Sorpe, catedral es conserven el Beatus de Girona Baltarga o Estaon, talles de fusta com BARCELONA. MNAC. SANT PERE DE LA SEU D'URGELL (comentaris a l’Apocalipsi amb bellíssi- la Mare de Déu de Ginestarre, relleus o mes miniatures, del s. X), el fam s brodat conegut amb el nom de Tapís de la Crea- ci (s. XI o inici s. XII), la millor peça de l’art tèxtil romànic català, la talla de la Mare de Déu de la Catedral (s. XII), etc.
Museu d’Art de Girona (MAG). (Situat al Palau del Bisbe). Té importants conjunts de pintures murals (Pedrinyà, Bellcaire d’Em- pordà, Sant Julià de Boada, etc.), frontals d’altar, la famosa Biga de Cruïlles amb una interessant process pintada de monjos i ac lits, un bon conjunt de talles de fusta (Majestat de Sant Joan les Fonts, Majestat de Cruïlles, marededeus, etc.) i escultures de pedra (relleus i capitells), orfebreria (ara portàtil de Sant Pere de Rodes, de plata, GIRONA. MAG. BIGA DE CRUÏLLES crismera del mateix monestir, etc.). LA SEU D'URGELL. MDU. BEATUS
68 69 BARCELONA. MNAC. MAJESTAT BATLLÓ (GARROTXA) VIC. MEV. capitells de pedra, orfebreria, etc. Té VIC ALTRES MUSEUS belles mostres d’art religi s de l’època g tica i posteriors. Museu Episcopal de Vic (MEV). Prop la A Barcelona hi ha també peces impor- catedral, en un edifci inaugurat el 2002 tants d’art romànic al Museu Diocesà (a SOLSONA segons plans de F. Correa i A. Milà, pos- l’edifci de la Pia Almoina, vora la cate- seeix la segona col·lecci en importàn- dral) i al Museu Marès (al verger de l’an- Museu Diocesà i Comarcal de Solsona cia de romànic català i una de les més tic palau reial). Cal també esmentar el (MDS). Instal·lat al Palau Episcopal, a importants del m n. Té un bon conjunt Museu Diocesà de Tarragona (amb un ric prop de la catedral, i reestructurat amb de pintures murals dels s. XI i XII (Sant fons en sales al voltant del claustre de la encert, conserva la major part de les pin- Sadurní d’Osormort, el Brull, Sant Martí catedral), el Museu de la Catedral i l’Arxiu tures murals de Sant Quirze de Pedret, Sescorts), una notabilíssima col·lecci de Capitular de Tortosa, el Museu del Cas- tant les del s. X (fam s Orant) com les taules pintades d’altar (Lluçà, Espinelves, tell de Peralada (amb relleus i capitells de del s. XII (Sant Quirze i Santa Julita, esce- Vidrà, Sant Sadurní de Rotgers, monestir Sant Pere de Rodes), el Museu de l’Em- nes de l’Apocalipsi, fgures fantàstiques), del Coll, Sant Llorenç Dosmunts, Sagàs, pordà de Figueres, el Maricel de Sitges, i també les de Sant Pau de Casserres Ribes, etc.); en el camp de l’escultura, el entre altres. Contenen importants peces (amb els bells àngels m sics), algunes fam s Davallament d’Erill la Vall (compar- romàniques catalanes alguns museus o taules pintades d’altar (com els laterals tit amb Barcelona), diverses mostres del biblioteques estrangers, com The Clo- de Sagàs), així com també importants Crist en Majestat i del Crist Sedent, i de isters de Nova York, el Museum of Fine elements escult rics de pedra (capitells, marededeus, talles de fusta, ares d’al- Arts de Boston, el Walters Art Museum columnes esculpides, relleus, alguns de tar, i també relleus i capitells de pedra, (Baltimore), la Bibliothèque Nationale de procedents de la primitiva catedral de així com interessants mostres de teixits France (París) o la Biblioteca Apostolica Solsona) o talles de fusta (marededeus), (Frontal de les Bruixes, andalusí), orfebre- Vaticana (bíblies ripolleses), etc. També etc. Interessant secci arqueol gica. ria, esmalts, ferramenta de portes, lipsa- hi ha peces romàniques en col·leccions noteques, etc. Col·lecci arqueol gica i particulars.
lapidari a la planta soterrani. SOLSONA. MDS. ORANT DE SANT QUIRZE DE PEDRET
70 71 Bossòst VAL
VielhaD’ARAN e Mijaran Alt Àneu plans de Boavi Ruta 1 Naut Aran el túnel de Vielha el port de pica d’Estats De la Seu d’Urgell a la Pobla la Bonaigua Santa Maria Ribera de de Claramunt per la vall del Segre, d’Àneu Cardós la Vall de Boí Sant Pere Alins els altiplans segarrencs i l’Anoia del Burgal Andorra la Vella Llavorsí el Pont Capdella de Suert Ruta 2 Espui Guils Puigcerdà Sant Quirze Sant Martí Sort Sant Serni Bescaran Bellver de de Colera de la Torre de Tavèrnoles Cerdanya Molló coll d’Ares la Jonquera De la Val d’Aran a Lleida Gerri de Arboló Estamariu Garriguella la Sal Llanars Capmany Sant Pere Senterada la Seu Castellar Peralada de Rodes pel Pallars i la Ribagorça d’Urgell Camprodon de n’Hug Beget Sant Pau Vilabertran Palau- P S saverdera la Pobla I Sant Llorenç Sant Joan de de Segúries Figueres de Segur R U Beuda Roses I N E prop Bagà la Pobla les Abadesses Castellfollit Lladó Guardiola Sant Joan de la Roca Castelló d’Empúries Organyà de Lillet les Fonts Palera Ruta 3 de Berguedà Sant Jaume Abella de Sant Romà de Navata Sant Pere Pescador Tremp Valldarques Coll de Sant Llorenç de Frontanyà Ripoll Olot la Conca de Morunys Santa Pau Besalú Sant Miquel Del Penedès a la Catalunya Nova Nargó i Sant Tomàs Mur de Fluvià Llordà Sant Esteve Banyoles d’en Bas amb la ruta cistercenca Llimiana Isona Pedret Montesquiu Porqueres Covet Castell-llebre Oliana Sant Quirze Berga Monestir de Besora i dels ordes militars Àger COSTA Obiols de Lluçà Palau Olius Sant Andreu Torelló Sant Pere BRAVA de Rialb de Casserres Sant Julià la Baronia de de Llanars la Bisbal de Boada Sant Oïsme Solsona Prats de d’Empordà Lluçanès Tavèrnoles Girona Canapost Ruta 4 Bellpuig de Gualter Vic Savassona les Avellanes Sant Cugat Santa Eugènia de Berga Cruïlles Cardona del Racó Santa Maria Ponts Sant Sadurní Santa Coloma De la Cerdanya a les portes d’Oló d’Osormort Camarasa Artesa de Vilalleons de Farners Palamós de Barcelona per les valls del Llobregat Segre CoanerPAISATGESSúria l’Estany Sant Pere BARCELONA Espinelves Cercada i del Cardener Balaguer Agramunt Bell-lloc Pelagalls Sant Benet Breda de Bages Centelles Sant Feliu Maçanet de Guíxols Mapa de les Rutes del Romànic Manresa de la Selva TERRES Talamanca Hostalric Castellfollit Viladordis Cervera del Boix Sant Miquel Ruta 5 DE LLEIDA Mura del Fai el Pont de Lleida Tàrrega Vilomara Sant Llorenç Dels Pirineus a Barcelona Mollerussa del Munt la Garriga la Panadella Igualada Granollers la Tossa Terrassa Caldes pel Ripollès, Osona i el Vallès Montserrat Canovelles Les Borges Vallbona de de Montbui de Montbui Blanques les Monges Sabadell Santa Coloma Abrera de Queralt Sant Cugat Barberà Mataró la Pobla de del Vallès del Vallès Ruta 6 Claramunt COSTA Sant Sebastià Poblet el Pla de Santa Maria dels Gorgs el port de Sant Feliu BARCELONA De l’Empordà i la Garrotxa l’Ordal el Pont Sant Martí de Llobregat d’Armentera Sarroca Barcelona a la Selva per Girona Montblanc Corbera Cervelló Prades Santes Banyeres Vilafranca Santa Coloma Creus del Penedès del Penedès de Cervelló Valls Moja Olèrdola Siurana Bràfim l’Arboç Escaladei el Vendrell Vilanova i la Geltrú Municipis amb monuments romànics Nulles Reus Calafell Móra Falset COSTA d’Ebre PARC NACIONAL Patrimoni de la Humanitat D’AIGÜESTORTES Gandesa Escornalbou BARCELONA I ESTANY DE Tarragona SANT MAURICI Erill la Vall Miravet COSTA Santa Eulàlia Taüll Sant Climent DAURADA Barruera Santa Maria Sant Feliu Boí Sant Joan Cardet TERRES Santa Maria Durro Nativitat de la Mare de Déu DE L’EBRE Cóll Sant Quirc Santa Maria Tortosa
< LA POBLA DE CLARAMUNT Amposta LA VALL DE BOÍ el Pont 72 73 N de Suert 73 Ulldecona
0 25 km 50 km INFORMACIó GENERAL INFORMACIó TURíSTICA
Departament d’Empresa Ofcines de turisme de i Coneixement la Generalitat de Catalunya Direcci General de Turisme Pg. de Gràcia, 105 Barcelona - 08008 08008 Barcelona Pg. de Gràcia, 107 (Palau Robert) Tel. 934 849 500 Tel. 932 388 091 empresa.gencat.cat palaurobert.gencat.cat www.mensaxe.com/OTCBarcelona Agència Catalana de Turisme Pg. de Gràcia, 105 Aeroport de Barcelona 08008 Barcelona Terminals 1 i 2 Tel. 934 849 900 08820 el Prat de Llobregat Tel. 934 784 704 Departament de Cultura Direcci General del Patrimoni Cultural Girona - 17004 Portaferrissa, 1 (Palau Moja) Rbla. de la Llibertat, 1 08002 Barcelona Tel. 972 010 001 Tel. 933 162 740 cultura.gencat.cat Aeroport de Girona-Costa Brava 17185 Vilobí d’Onyar Agència Catalana del Tel. 972 942 955 Patrimoni Cultural Portaferrissa, 1 (Palau Moja) Lleida 08002 Barcelona Pl. Edil Saturní, 1 - 25007 Tel. 933 162 800 Tel. 973 248 840
Tur de la Seu Vella (Edifci Canonja) - 25001 Tel. 973 238 446 SANT PERE DE RODES Aeroport d’Alguaire - 25125 Ctra. N-230, km 14,5 Tel. 973 032 744
Tarragona - 43001 Fortuny, 4 Tel. 977 233 415
Aeroport de Reus - 43204 Autovia Reus-Tarragona Tel. 977 772 204
Terres de l’Ebre Rbla. Felip Pedrell, 3 43500 Tortosa Tel. 977 449 648
catalunya.com app Visit Catalonia patrimoni.gencat.cat < GIRONA. TCG. TAPÍS DE LA CREACIÓ app Visitmuseum
76 77 © Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Coneixement. Direcci General de Turisme Realitzaci : Servei d’Informaci i Difusi Turística Col·laboraci : Departament de Cultura. Agència Catalana del Patrimoni Cultural Text: Antoni Pladevall i Font i Francesc Gurri i Serra Revisi i actualitzaci : Carles Puigferrat i Oliva (2018) Disseny: Edicions de l’Eixample, SL Fotografes: Antoni Anguera, Bedmar, Cablepress, Imagen M.A.S., Ramon Manent, Francesc Muntada, Jordi Pareto, Juan José Pascual, Rambol, Miguel Raurich, Adrià Ropero, Arthur Friedrerich Selbach, Servicios Editoriales Georama, Joan Tous, Francesc Tur i Toni Vidal. Propietat de l’Agència Catalana de Turisme Aviotec, Jordi Contijoch, Josep Giribet, © Rafael L pez-Monné, Bob Masters, © Pepo Segura i Zelig. Propietat del Departament de Cultura Impressi : EADOP DL: B 30609-2018. Printed in UE
Fotografes coberta: la Seu d’Urgell, Frontal dels Ap stols, MNAC; Ripoll, Santa Maria; Vic, Marededeu de Roda de Ter; Escornalbou, Sant Miquel. Fotografa contracoberta: Ta ll, Sant Climent. Interior coberta: pantocràtor de Ta ll, MNAC. Interior contracoberta: Ta ll, videomapatge de Sant Climent.
<< SIURANA