Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Memòria 2009
El paper del Consell Comarcal és essencialment el de prestador de serveis públics i de qualitat als munici- pis del Gironès per millorar i facilitar el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes de la comarca. El Consell té la capacitat per donar les respostes adequades a les demandes creixents actuals, fruit dels canvis econòmics i socials que estem vivint. En el context actual de crisi econòmica i financera que ha tocat de ple a tots els sectors productius, que ha fet augmentar l’atur i que afecta la nostra economia i especialment la de les famílies, hem apostat clarament per la promoció del teixit econòmic comarcal. Hem posat en funcionament dos tallers d’ocupació i el progra- ma experimental en matèria d’ocupació així com un equip de manteniment d’espais urbans a través d’un pla d’ocupació, accions que afavoreixen la formació i la inserció de les persones al mercat laboral. És rellevant també l’augment dels recursos destinats a l’àmbit social, tant pel que fa a l’atenció social primària, l’atenció domiciliària o els serveis derivats de la Llei de la Dependència, com també les actuacions desenvolu- pades en el marc del Pla de Ciutadania i Immigració i el Pla d’Igualtat d’Oportunitats i de Gènere. Cristina Alsina i Conesa Hem continuat desenvolupant el Pla de Foment del Turisme Gironès - Girona, impulsant noves rutes i productes. Presidenta En aquest àmbit ens fa especial il·lusió la propera posada en funcionament del Centre de Visitants del Gironès del Consell Comarcal del Gironès a Sarrià de Ter, un projecte per consolidar aquesta Terra de Passeig com a destí turístic. -
Memòria 2006
memòria activitats PRESENTACIÓ 02 2006 A les pàgines que seguiran a aquesta presentació, hi trobareu un resum de la feina feta durant l’any 2006. Preparar aquesta memòria t’obliga a fer un repàs dels objectius que t’havies fi xat i el resultat obtingut. La funció dels consells comarcals és, d’una banda, procurar que les competències que Generalitat i ajuntaments ens han delegat s’exerceixin a satisfacció de la gent de la comarca, però, per altra banda, per al Consell Comarcal amb els alcaldes dels nostres municipis, hem de vetllar per al desenvolupament de la comarca a tots els àmbits, negociant amb l’Administració que convingui en cada moment. Així podem posar en el cantó dels objectius conquerits la realització de petites obres, però molt necessàries per a la gent del lloc, com poden ser la construcció dels ponts que comuniquen Sant Andreu Salou amb Cassà de la Selva i Campllong, o les obres d’arranjament de camins veïnals i les de senyalització de nuclis i llocs d’interès de la comarca, la inauguració de diferents centres cívics a Sant Joan de Mollet o a Cervià de Ter entre d’altres, o la redacció del projecte de la zona esportiva de Fornells de la Selva, per posar alguns exemples. En el camp de la feina feta al cantó de tots els alcaldes de la comarca podem estar satisfets de la creació del Consorci de Benestar Social Gironès –Salt o de l’acord històric de la creació de l’Àrea del Transport Metropolità. També hem començat Gabriel Casas i Soy els treballs del Pla director de l’Àrea de Girona que ha de permetre fi xar les bases per al futur desenvolupament de la ciutat President del Consell de Girona i dels municipis veïns. -
ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts. -
Catalan Farmhouses and Farming Families in Catalonia Between the 16Th and Early 20Th Centuries
CATALAN HISTORICAL REVIEW, 9: 71-84 (2016) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona DOI: 10.2436/20.1000.01.122 · ISSN: 2013-407X http://revistes.iec.cat/chr/ Catalan farmhouses and farming families in Catalonia between the 16th and early 20th centuries Assumpta Serra* Institució Catalana d’Estudis Agraris Received 20 May 2015 · Accepted 15 July 2015 Abstract The masia (translated here as the Catalan farmhouse), or the building where people reside on a farming estate, is the outcome of the landscape where it is located. It underwent major changes from its origins in the 11th century until the 16th century, when its evolu- tion peaked and a prototype was reached for Catalonia as a whole. For this reason, in the subsequent centuries the model did not change, but building elements were added to it in order to adapt the home to the times. Catalan farmhouses are a historical testimony, and their changes and enlargements always reflect the needs of their inhabitants and the technological possibilities of the period. Keywords: evolution, architectural models, farmhouses, rural economy, farming families Introduction techniques or the spread of these techniques became availa- ble to more and more people. Larger or more numerous Some years ago, historians stopped studying only the ma- rooms characterised the evolution of a structure that was jor political events or personalities to instead focus on as- originally called a hospici, domus, casa or alberg, although pects that were closer to the majority of the people, because we are not certain of the reason behind such a variety of this is where the interest lies: in learning about our ances- words. -
El Monestir Benedictí De Sant Benet De Bages. Fons Documental: Identificació, Edició I Estudi
El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI JOAN SALVADÓ I MONTORIOL EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI Joan Salvadó i Montoriol Dirigida per Salvador Claramunt i Rodríguez Flocel Sabaté i Curull Universitat de Barcelona Universitat de Lleida ANY 2012 Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) EL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT BENET DE BAGES. FONS DOCUMENTAL: IDENTIFICACIÓ, EDICIÓ I ESTUDI. SEGLES X-XI -2- Diplomatari de Sant Benet de Bages (898-1123) Taula de matèries general 1. ESTUDI DEL FONS DOCUMENTAL ........................................................................................... 8 1.1 Agraïments ..................................................................................................................................... 8 1.1.1 Introducció ................................................................................................................................ 10 1.1.2 Descripció de la tesi .................................................................................................................. 16 1.1.3 Història del fons ........................................................................................................................ 17 1.1.4 Els documents ........................................................................................................................... 19 1.1.5 Justificació ............................................................................................................................... -
Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells -
Memòria 2003
La memòria d’activitats que ara teniu a les mans, és el resum d’un any de feina, el 2003, però també és la finalització del treball de la legislatura 1999/2003 i l’inici d’una altra, 2003/2007. En primer lloc, haig d’agrair l’esforç de tots els companys consellers comarcals, per haver aconseguit els resultats i objectius que ens vam proposar. També felicitar als alcal- des del Gironès, per la col·laboració que hem tingut en la gestió dels serveis i projectes. En segon lloc i fent referència a la nova etapa que hem començat, destacar que és engresca- dor aquest nou projecte, on per primera vegada es produeix un pacte entre partits per governar i on també, per primer cop, es constitueix oficialment el Consell d’Alcaldes com a òrgan de participació d’aquelles decisions de més importància pels municipis de la comar- ca. De ben segur que trobarem la complicitat i l’esforç de tots, per seguir el bon camí i millorar els serveis dels ciutadans de la comarca. Gabriel Casas i Soy President Aquesta memòria d’activitats del Consell Comarcal del Gironès que teniu a les mans, és la primera d’un sèrie de quatre, i podreu trobar-hi el recull de tot allò que s’ha dut a terme per part de les diferents àrees que el formen i que, per primera vegada, està dirigit per dues formacions polítiques que treballen en comú pel bé de la comarca. És la nostra intenció que aquest canvi a nivell polític, es vegi reflectit a la tasca diària que duem a terme en aquest Consell comarcal des del primer dia i és per això, que veureu força diferències en l’estructuració de les àrees que el formen. -
Retirada I Camins De L'exili
Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones. -
Centre De Salut Desviament
CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor -
El Transporte Del Correo Por Ferrocarril En Cataluña En El Siglo XIX. Antonio Aguilar Pérez
El transporte del correo por ferrocarril en Cataluña en el siglo XIX. Antonio Aguilar Pérez. Universidad de Barcelona. Gaspar Martínez Lorente. Universidad Complutense de Madrid A mediados del siglo XIX se va a crear y a consolidar en pocos años un binomio que perdurará casi 150 años: correo-ferrocarril. La novedosa forma de transportar el correo hizo posible, tanto por el abaratamiento de costes, como por su capacidad de carga y rapidez, las reformas postales de la época. Reformas que multiplicaron exponencialmente el número de envíos postales, racionalizaron y rebajaron las tarifas y pasaron a repartir el correo diariamente a más de 9.000 ayuntamientos de nuestro país. En este trabajo abordamos la creación de las expediciones ambulantes por ferrocarril en el ámbito de Cataluña durante el siglo XIX. La red postal antes del ferrocarril Cuando se inaugura en 1848 la primera línea de ferrocarril, Correos se encontraba dentro de un proceso de reforma y modernización, por el que pasaba la creación de una red cada vez más extensa para llegar a todos los territorios. Debemos recordar que el correo era uno de los principales instrumentos de la Administración a la hora de hacer llegar su política al rincón más apartado. Además, en el caso de Cataluña, las continuas insurrecciones carlistas hacían más necesaria esta tupida malla postal, ya que el Gobierno necesitaba una comunicación fluida con las autoridades locales para controlar la situación. A medidos del siglo XIX, el correo llegaba a Cataluña a través de las carreras de Lleida y Tarragona (que venían de Madrid, transportando la correspondencia del resto de España) y la carrera de Francia (que transportaba la correspondencia del extranjero). -
Chapter 4. Power with a Name: the Rulers of the March
210 Power with a Name: the rulers of the March Introduction: ‘public’ power in late-Carolingian Catalonia Ideology: power with a name In the figures of Guifré and Ansulf we have men who held what institutional historians might consider a public authority, delegated from the count as seen in his patronage which gave these men their beneficia or castles. Their authority has titles whose etymology is one of this delegation: the vicarii , local substitutes for the count, and further up, viscounts, deputies for the count; even the counts themselves derived their title from a long-notional companionship with the distant king. These are ideas of power external to the March itself, imported with the Franks, if not, as in a few cases like the vague office of saio or the Code-backed one of judge, with the Visigoths. 1 They are structures which the historian of other areas coming to Catalonia will recognise; and so did the kings, for they appeared in royal documents. 2 They provide a template of administration for the area. 3 All the same one is entitled to ask what it was that they meant, in this local environment where the king was absent. Until 878 at least, the kings of the Franks had chosen the counts of the March, albeit from a decreasing pool of possible candidates. With the council of Troyes in 878 and Guifré the Hairy’s succession with his brother Miró to the 1 See Chapter 2 above, pp. 107-113. 2 E. g. Cat. Car. II ap. X. 3 On the personnel of Catalan authority, see P. -
Serra De Valldevià I De Ventalló I Muntanya De Sant Grau
Serra de Valldevià i de Ventalló i Muntanya de Sant Grau Codi: 100 Superfície i municipis que es comprenen: 8.697,28 ha. Ventalló, Vilopriu, Sant Mori, Garrigàs, Vilaür, Bàscara, Albons, la Tallada d’Empordà, Viladamat, Camallera-Saus, Garrigoles, Jafre, Colomers, Verges, Sant Jordi Desvalls i Viladasens. Delimitació: L’espai abasta la zona forestal que queda delimitada pel riu Fluvià, l’autopista AP7, la plana de l’Empordà i en concret el sector conegut com el Corredor d’Albons i la plana del riu Ter. Inclou nombroses conques hidrogràfiques, com les de les rieres de Caudet, del Torrent Gran, del torrent de Gavatxa o de Llampaies, i les zones forestals de Vilaür i de les Garrigues Grans. Caracterització de l’espai: Espai situat entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, el qual es caracteritza per esdevenir una unitat biogeogràfica molt ben definida, de gran bellesa estètica i de gran valor paisatgístic. Si bé, en la seva totalitat podem considerar que es tracta d’un espai eminentment forestal, cal destacar que el sector que davalla cap el Gironès presenta un important superfície agrícola, de manera que es forma un paisatge agroforestal de gran valor ecològic. Orogràficament l’espai es caracteritza per ser una àrea amb un relleu suau i poc feréstec i per incloure la conca de la riera de Llampaies, la qual tot i desembocar al riu Ter bona part del seu recorregut és parallel a aquest riu i també al Fluvià i per tant, estructura bona part de tota l’àrea. La zona de ponent, des del punt de vista paisatgístic, és una àrea de gran valor estètic la qual es caracteritza per presentar una perfecte harmonia entre zones conreades i masses forestals.