DOCSLIB.ORG

Monestirs I Territori 1200 Aniversari De La Fundació Del Monestir De Sant Esteve De Banyoles

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Monestirs I Territori 1200 Aniversari De La Fundació Del Monestir De Sant Esteve De Banyoles Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Segons una tradició historiogràca que es remunta a Ramon d’Abadal, la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles va tenir lloc l’any 812. Per celebrar el 1200 aniversari d’aquesta efemèride, el Col·loqui de Tardor que Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles cada any organitzen a Banyoles el Centre d’Estudis Comar- cals de Banyoles i la Universitat de Girona es va dedicar a analitzar el monaquisme a la Catalunya altmedieval, amb el títol «Monestirs i territori». Aquest llibre recull les ponències presentades en l’esmentat Col·loqui. S’inicia el volum amb la conferència inaugural del pare abat de Montserrat, Josep M. Soler, sobre l’actualitat de la gura de sant Benet, seguida de dues ponències introductòries, una sobre el monacat en general del segle II al XII (Cristòfol Trepat) i una altra sobre el monacat femení a l’època medieval (Karen Stöber). Es presenten a continuació la resta de les ponències que estudien aspectes diversos del monaquisme a Catalunya, com els monjos i la colonització agrícola en els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles (Lluís To), el paper de l'aristocràcia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII a l’XI (Aymat Catafau), la preocupació cultural dels monestirs benedictins (Prim Bertran i Rosa Lluch), l’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1000 (Eduard Carbonell) i els orígens de la jurisdicció feudal del mones- tir de Banyoles (Josep M. Reyes). El llibre es tanca amb la conferència de cloenda del Col·loqui, a càrrec de l’historiador del monaquisme Ernest Zaragoza, sobre la trajectòria del monestir de Sant Esteve de Banyoles dins de la Congregació Claustral Tarraconense. Monestirs i territori La lectura de les diverses ponències que integren aquest Quadern permet tenir una visió de conjunt, clara i entenedora, de la realitat del monaquisme de la Catalunya altmedieval i, al mateix temps, comprendre la importància 1200 aniversari va tenir en el desenvolupament de la societat catalana. Monestirs i territori de la fundació del monestir 33 de Sant Esteve de Banyoles ISBN: 978-84-616-4526-8 Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Banyoles, 2013 EDITORS: Lluís To Figueras, Jordi Galofré AUTORS: Prim Bertran, Eduard Carbonell, Aymat Catafau, Rosa Lluch, Josep Maria Reyes, Josep M. Soler, Karen Stöber, Lluís To, Cristòfol-A. Trepat, Ernest Zaragoza CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Laura Salomó IMATGE DE LA COBERTA: Claustre de Sant Miquel de Cuixà (fotografia de J. A. Abellan) EDITA: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Plaça de la Font, 11 -17820 Banyoles – Tel. 972 57 23 61 www.cecbanyoles.cat [email protected] SUPORT: Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Institut Ramon Muntaner COL·LABORA: Ajuntament de Banyoles DIRECCIÓ DELS QUADERNS: M. Àngels Juanmiquel (CECB) COMITÈ EDITORIAL: Joan Anton Abellan (president del CECB), Miquel Cuenca, Jordi Galofré, Mariona Juncà, Julià Maroto, David Masgrau, Jeroni Moner, Pere Noguer, Carles Puncernau (vocals del CECB) MAQUETACIÓ I DISSENY DE LA COBERTA: Estudi Oliver Gràfic - 972 58 11 03 IMPRESSIÓ: Graficolor Banyoles Ctra. Vilavenut, 212 - Nau 4 -17820 Banyoles - Tel. i Fax 972 57 27 53 [email protected] ISBN: 978-84-616-4526-8 Dipòsit legal: GI.1549-2013 Índex PRESENTACIÓ ................................................................................................................................................... 7 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................. 9 Sant Benet, una veu per al segle XXI ....................................................................................... 13 Josep M. Soler, abat de Montserrat Temps de monestirs ............................................................................................................................. 21 Cristòfol-A. Trepat i Carbonell El monacat femení a l’època medieval ................................................................................... 39 Karen Stöber Monjos i colonització agrícola: els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles ...................................................................................................................................................... 55 Lluís To Figueras Cuixà, Arles de Tec i Sant Martí del Canigó: el paper de l’aristocràcia nordcatalana en les fundacions monàstiques del segle VIII al segle XI ............. 79 Aymat Catafau Els monestirs i els sabers ................................................................................................................. 89 Prim Bertran i Rogé; Rosa Lluch i Bramon L’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1000 ................................ 107 Eduard Carbonell Esteller Els orígens de la jurisdicció feudal del monestir de Banyoles ............................... 125 Josep Maria Reyes i Vidal Trajectòria del monestir de Banyoles dins la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835) ....................................................................................... 149 Ernest Zaragoza Pascual Presentació L’any 2012, Banyoles celebrava el 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve, ja que es dóna per bona la data del 812 com l’any en què els monjos benedictins es varen instal·lar a Banyoles. La veritat és que no hi ha cap document que acrediti que aquesta data si- gui correcta, però basant-nos en un diploma del rei franc Lluís el Pietós de l’11 de setembre del 822, pel qual atorga la seva protecció al monestir de Banyoles, sabem que fou fundat per Bonet amb el consentiment d’Odiló, comte de Girona, probablement amb la represa de la colonització de la terra el 812, després que els musulmans, capitanejats per Abderrahmà, es retiressin cap a Tarragona després d’haver signat una treva amb els francs. Per això, i per tal de celebrar aquesta data, de la mateixa manera que l’Arxiu Històric Comar- cal del Pla de l’Estany apostava per la publicació d’un llibre que sota el títol Els senyors de Banyoles: els abats del monestir de Sant Esteve —obra dels banyolins Joan Anton Abellan i Josep Grabuleda— resumia aquests 1.200 anys d’història sota l’òptica dels homes que el varen governar, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, en col·laboració amb la Universitat de Girona, va voler sumar-se en aquesta celebració i dedicar-hi el XIX Col·loqui de Tardor. D’aquesta manera i amb el títol de «Monestirs i territori. 1.200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles», el divendres dia 23 de novembre de 2012, el pare Josep Maria Soler, abat de Montserrat, —monestir que actualment és el màxim exponent del bene- dictisme català— donava el tret de sortida d’aquest col·loqui amb una conferència que portava el nom de «Sant Benet, una veu per al segle XXI», on ens parlava de com es viu avui dia sota la regla d’aquest sant —ja que no hem d’oblidar que actualment Montserrat es regeix per les mateixes directrius que va adoptar el cenobi banyolí ara fa dotze segles, fet que li confereix l’indiscutible honor d’haver estat el primer de tot Catalunya i de tota la península Ibèrica a viure segons la Regula monachorum de sant Benet de Núrsia. A partir d’aquí, i al llarg de tot el dissabte, tot un seguit de ponents ens varen anar acostant a aquestmón tan ampli, i a la vegada tan desconegut, com és el del monacat. Uns amb una visió més extensa, com la de Cristòfol-A. Trepat amb la seva conferència «Temps de monestirs»; la d’Aymat Catafau, que ens feia una passejada pels monestirs de l’anomenada Catalunya Nord amb la seva exposició «Cuixà, Arles de Tec i Sant Martí del Canigó: el paper de l’aristocràcia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII al segle XI», i la d’Eduard Carbonell, que va generalitzar sobre «L’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1010». I d’al- tres amb temes més específics com Karen Stöber, que ens introduïa en un món tan desconegut com és el de «El monacat femení a l’època medieval»; Lluís To, que ens donava una visió sobre «Monjos i colonització agrícola: els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles», i Prim Bertran i Rosa Lluch, que es decantaven per «Els monestirs i els sabers»; acabant amb Josep Maria Reyes i «Els orígens de la jurisdicció feudal del monestir de Banyoles». 7 El diumenge, i com a acte de cloenda, vàrem poder comptar amb Ernest Zaragoza, una emi- nència en el món del monaquisme benedictí, que ens va fer una conferència magistral sobre el paper que el monestir banyolí ha jugat dins del món dels benedictins claustrals que van viure als cenobis de la Corona d’Aragó, des de la constitució de la Congregació Claustral, arran del concili del Laterà de 1215, fins a la seva desaparició després de l’exclaustració general de 1835, que va dur per títol la «Trajectòria del monestir de Banyoles dins la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835)». I això fou el que va donar de si aquest XIX Col·loqui de Tardor, i és el que hem intentat plasmar en aquest volum que teniu a les mans, el número 33 de la col·lecció de Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Espero que ho haguem aconseguit. Joan Anton Abellan Manonellas President del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 8 Introducció La fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles va tenir
Load more

Recommended publications
  • JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
    JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout.
    [Show full text]
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Quan Els Vescomtes De Barcelona Eren Història, Crònica I Documents D’Una Família Catalana Dels Segles X, XI I XII
    FUNDACIÓ NOGUERA Textos i Documents, 39 Quan els vescomtes de Barcelona eren Història, crònica i documents d’una família catalana dels segles X, XI i XII per JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC BARCELONA, 2006 © José Enrique Ruiz-Domènec, 2006 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: desembre de 2006 ISBN: 84-9779-475-3 Dipòsit legal: L-1.505-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L. A Martí de Riquer, veritable mestre. Índex Introducció...................................................................................... 11 GÈNESI (954-991) 1 GUITARD O LA MORAL DEL GUERRER La rella de l’arada i el llaurador ..................................................... 23 Entre l’espasa i la creu.................................................................... 24 Una coincidència inesperada ......................................................... 26 Missions a Alandalús ...................................................................... 30 2 ORGULL FAMILIAR La discreta Gerberga....................................................................... 35 Talent per viure ............................................................................... 38 Llegendes urbanes .......................................................................... 39 3 UN ESDEVENIMENT HEROIC El 6 de juliol de 985 ........................................................................ 44 L’enfadosa vida................................................................................ 46 4
    [Show full text]
  • Guia De L'abat Oliba
    CAMINS DE L’ A BAT OLIBA VIATGE A LA CATALUNYA DE L’ ANY 1000 Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Camins de l’Abat Oliba Camins de l’Abat Oliba : viatge a la Catalunya de l’any 1000 . – (Guies turístiques de Catalunya) ISBN 9788439378648 Índex I . Interpreta Cultura (Firma) II . Catalunya . Departament d’Innovació, Universitats i Empresa III . Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya Presentació . .5 1 . Oliba,Abat 2 . Oliba,Abat – Residències i indrets freqüentats Rere els passos de l’abat i bisbe Oliba . .10 3 . Catalunya – Vida intel·lectual – Fins al 1500 – Guies Els principals escenaris de la seva vida . .11 4 . Osona – Guies 5 . Ripollès – Guies Cronologia . .12 929Oliba, Abat:914 .671(036) Catalunya en gestació . 16 Els comtats catalans l’any 1000 . .17 L’Europa de l’any 1000 . 18 Genealogia de la dinastia comtal . .20 © Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Una ambaixada catalana a Al-Andalus . .23 Secretaria de Comerç i Turisme Barcelona, cap i casal . .24 Direcció General de Turisme El primer català universal . .26 La Besalú d’Oliba . 27 Direcció: Subdirecció General de Programació Turística Les muralles de Sant Feliu de Guíxols . .28 Text: Interpreta Cultura (www .grupbloc .net) El focus cultural de Sant Pere de Rodes . .29 Disseny: Ideem Màrketing i Comunicació, S .L . Oliba, infant d’alt llinatge . 30 Maquetació: Joan Carles Bermudo Oliba i el paisatge pirinenc . .32 Cartografia: Geotec El bressol de l’abat Oliba . .33 Imprès a Catalunya Sobirà de Berga i Ripoll . 34 ISBN: 978-84-393-7864-8 Comtesses: Ermessenda i Almodís .
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • Sant Daniel De Girona: Relectura Del Monestir Romànic
    SANT DANIEL DE GIRONA: RELECTURA DEL MONESTIR ROMÀNIC ANABEL MORENO GARCÍA Resum Abstract El conjunt monàstic de Sant Daniel, The monastic complex of Sant Daniel, in the situat a la vall homònima de la ciutat de valley of the same name in Girona, remains Girona, es manté actiu des de la data de active from the date of its foundation by the la seva fundació per part de la comtessa countess Ermessenda and the count Ramon Ermessenda i el comte Ramon Borrell. Borrell. The monastery has undergone con- El monestir ha experimentat contínues tinuous expansions and it renovations as it ampliacions i reformes que han afectat affects the building and the female Benedic- tant l’edifici com la comunitat femenina tine community. This paper aims to collect benedictina que acull. Aquest estudi all the bibliographic material to give an té com a finalitat aplegar el material updated reading doing, also, an attentive bibliogràfic relacionat amb el monestir reading of the walls. The attention is focus per oferir-ne una lectura actualitzada to the Romanesque period, so studying their fent, també, una lectura atenta dels murs. church and the cloister from architectural Es focalitzarà l’atenció al període romànic and functional view. de dit conjunt, per tant, estudiant-ne l’església i el claustre des d’un vessant tant arquitectònic com funcional. Paraules clau Keywords Arquitectura monàstica, benedictina, Monastic architecture, Benedictine architec- romànic, Sant Daniel, Girona. ture, Romanesque, Sant Daniel, Girona. El conjunt arquitectònic de Sant Daniel de Girona requereix una revisió profunda que tingui en compte una lectura actualitzada de les fonts documen- tals i una anàlisi de l’estat actual del cenobi.
    [Show full text]
  • Urban Geography of Catalonía
    Urban geography of Catalonía by Enric MENDIZÀBAL 1. What do we call a city in Catalonia? There have been several attempts of defining what a city is, but there isn't yet any valid conclusion for anywhere or anytime (CAPEL 1975). Therefore, we must state that Cata­ lonia is a territory with a surface of 32,000 Km2 and about 6 million inhabitants, and what can be considered an important city in the Catalan urban system may not be necessa­ rily so in the Spanish, European or World urban system'. It is not that the geographers of the Catalan school' haven't reflected on the theoreti­ cal aspects of the city. ALIÓ (1985), CARRERAS (1980), OLIVERAS (1985), V¡'LA­ GRASA (1984) among others, achieve interesting reflections in the first parts of their doctoral thesis on what is considered city or urban by the geographical science; but when they publish it they prefer analysing a specific city or part of it rather than the theoretical questions. CARRERAS (1983) could be the only exception within this possible Catalan geographical school. We shouldn't forget to mention the contribution of CAPEL (1969,1971,1972 a,1972 b, 1972 e, 1974, 1975) with his comments on exhaustive biblio­ graphies about these matters, The city is seen as an agglomeration of a certain size and density, industry, retail and services being the main economic activities, used as much by the inhabitants of the city as by the inhabitants of tlle region organised by it; and the inhabitants of the city have a certain urban culture.
    [Show full text]
  • Las Artes Pictóricas Del Románico Catalán / 149
    LAS ARTES PICTÓRICAS DEL ROMÁNICO CATALÁN / 149 Las artes pictóricas del románico catalán Anna Orriols i Alsina “Per aquí’s demostra quant nos resta encara á investigar y aprendre en benefici de la vera ciencia, ex- tirpant arreladas preocupacions y endreçant lo fil de la història. Per aquí tambe’s veu com á dos passos d’una vila sens recorts, pot ascondres un joyell artístich que no té parella, aduch’en los més richs museus del mon, lo qual vincla en sí la resolució de interessants problemas tocant als orige[n]s y marxa de la pintura de la edat mitjana en general y de la catalana en particular”.1 Así se expresaba, hace más de ciento veinte años, Josep Puiggarí tras haber contemplado, después de un largo viaje en tren, las pinturas de Sant Quirze de Pedret, todavía en el lugar para el que fueron pintadas. Desde entonces se ha escrito mucho sobre pintura románica catalana y se ha avanzado enormemente en su conocimiento pero, parafraseando a Puiggarí, todavía nos resta mu- cho por investigar y aprender, y siguen planteándose interesantes problemas relativos a los orígenes y desarrollo de la pintura de aquella época. Lo que sigue no es, ni pretende ser, una síntesis más sino un recorrido temático y tipológico por las artes pictóricas de este período y por los diversos aspectos y argumentos a través de los cuales se ha abordado su estudio.2 Por no poder ser extenso no será tampoco exhaustivo, de modo que ni se mencionarán todas las obras ni toda la bibliografía, aunque con las que se traten de las primeras se pretende mostrar todo tipo de
    [Show full text]
  • Nuns, Signatures and Literacy in Late-Carolingian Catalonia
    This is a repository copy of Nuns, Signatures and Literacy in Late-Carolingian Catalonia. White Rose Research Online URL for this paper: http://eprints.whiterose.ac.uk/144883/ Version: Accepted Version Article: Jarrett, J orcid.org/0000-0002-0433-5233 (2019) Nuns, Signatures and Literacy in Late-Carolingian Catalonia. Traditio, 74. pp. 125-152. ISSN 0362-1529 https://doi.org/10.1017/tdo.2019.7 © Fordham University 2019 . This article has been published in a revised form in Traditio https://doi.org/10.1017/tdo.2019.7. This version is free to view and download for private research and study only. Not for re-distribution, re-sale or use in derivative works. Reuse Items deposited in White Rose Research Online are protected by copyright, with all rights reserved unless indicated otherwise. They may be downloaded and/or printed for private study, or other acts as permitted by national copyright laws. The publisher or other rights holders may allow further reproduction and re-use of the full text version. This is indicated by the licence information on the White Rose Research Online record for the item. Takedown If you consider content in White Rose Research Online to be in breach of UK law, please notify us by emailing [email protected] including the URL of the record and the reason for the withdrawal request. [email protected] https://eprints.whiterose.ac.uk/ 1 Nuns, Signatures and Literacy in Late-Carolingian Catalonia ABSTRACT It is somewhat rare to be able to analyze the membership of an early medieval women’s religious community in any detail.
    [Show full text]
  • Rutes Del Romànic
    RUTES DEL RUTES DEL 2 3 Sumari 6 - Catalunya, país de romànic 8 - El primer art europeu 9 - Evoluci i característiques 10 - Unes propostes de recorregut 12 - Ruta 1 De la Seu d’Urgell a la Pobla de Claramunt per la vall del Segre, els altiplans segarrencs i l’Anoia 20 - Ruta 2 De la Val d’Aran a Lleida pel Pallars i la Ribagorça 32 - Ruta 3 Del Penedès a la Catalunya Nova amb la ruta cistercenca i dels ordes militars 38 - Ruta 4 De la Cerdanya a les portes de Barcelona per les valls del Llobregat i del Cardener 48 - Ruta 5 Dels Pirineus a Barcelona pel Ripollès, Osona i el Vallès 58 - Ruta 6 De l’Empordà i la Garrotxa a la Selva per Girona 69 - L’art romànic als museus 73 - Mapa de les Rutes del Romànic 77 - Informaci turística << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. PORTADA DE SANTA MARIA Catalunya, país de romànic Catalunya ha estat i és un país obert als corrents artístics que s’han succeït a Europa. Potser un dels més intensament assimilats ha estat el romànic, sorgit en el moment de formaci de la Catalunya histrica, en ple auge del feudalisme. A l’època del naixement i expansi de l’art romànic, els comtes del Casal de Barcelona eren reconeguts com a sobirans per la resta dels comtes catalans. Aquesta unitat del país coincidia amb el trencament de fet de tot vassallatge amb la corona francesa, hereva dels darrers carolingis, A Catalunya hi ha unes 1.900 esglésies o capelles, i amb l’expedici a Crdova (1010), uns 200 castells, torres i cases fortes, algunes cases que allunyà defnitivament el perill senyorials i palaus ciutadans renovats en part, edifcis d’invasi andalusina i posà sota la singulars com el dels banys de Girona, ponts, molins protecci dels comtes catalans els i altres peces menors, que tenen elements romànics.
    [Show full text]
  • Texto Completo Libro (Pdf)
    Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Banyoles, 2013 EDITORS: Lluís To Figueras, Jordi Galofré AUTORS: Prim Bertran, Eduard Carbonell, Aymat Catafau, Rosa Lluch, Josep Maria Reyes, Josep M. Soler, Karen Stöber, Lluís To, Cristòfol-A. Trepat, Ernest Zaragoza CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Laura Salomó IMATGE DE LA COBERTA: Claustre de Sant Miquel de Cuixà (fotografia de J. A. Abellan) EDITA: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Plaça de la Font, 11 -17820 Banyoles – Tel. 972 57 23 61 www.cecbanyoles.cat [email protected] SUPORT: Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Institut Ramon Muntaner COL·LABORA: Ajuntament de Banyoles DIRECCIÓ DELS QUADERNS: M. Àngels Juanmiquel (CECB) COMITÈ EDITORIAL: Joan Anton Abellan (president del CECB), Miquel Cuenca, Jordi Galofré, Mariona Juncà, Julià Maroto, David Masgrau, Jeroni Moner, Pere Noguer, Carles Puncernau (vocals del CECB) MAQUETACIÓ I DISSENY DE LA COBERTA: Estudi Oliver Gràfic - 972 58 11 03 IMPRESSIÓ: Graficolor Banyoles Ctra. Vilavenut, 212 - Nau 4 -17820 Banyoles - Tel. i Fax 972 57 27 53 [email protected] ISBN: 978-84-616-4526-8 Dipòsit legal: GI.1549-2013 Índex PRESENTACIÓ ................................................................................................................................................... 7 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • VISITES AL PATRIMONI Contacte
    VISITES AL PATRIMONI Contacte 693 720 202 / [email protected] www.cataloniasacra.cat Carrer de l’Albergueria, 1 08500 Vic CATALONIA SACRA Més de mil anys de cristianisme a Catalunya han deixat un pòsit meravellós de patrimoni cultural i artístic. Un patrimoni que ens arriba en forma d’ermita perduda al Pirineu, d’església parroquial de les viles, de gran catedral de les ciutats, o d’isolat monestir. Un patrimoni que es concreta en grans edificis, claustres o campanars, i també en petits objectes litúrgics -obres mestres de l’orfebreria-, passant per retaules i ornaments, música i festes. Un patrimoni que, fruit dels segles de cultura, és reflexe de l’evolució dels estils artístics, des del pre-romànic fundacional fins al modernisme de Gaudí, passant pel gòtic lluminós o el barroc escenogràfic. Catalonia Sacra és una invitació a conèixer aquest patrimoni, és obrir les portes i donar a conèixer les seves raons i els seus valors. No t’ho perdis! CATALONIA SACRA és un projecte creat i dirigit pel Secretariat Interdiocesà de Promoció i Custòdia de l’Art Sacre (SICPAS), secretariat de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) que reuneix els Delegats Episcopals de Patrimoni Cultural dels deu bisbats amb seu a Catalunya. 09 14 25 25 01 25 26 26 26 26 26 26 21 04 26 27 31 22 13 11 15 10 26 17 20 05 03 32 23 16 09 25 06 02 30 12 28 25 24 29 25 18 25 19 07 LLEGENDA DESCOBERTES GRANS MONUMENTS Catalunya 1.000 anys EN RUTA L’Església dels Pirineus ESPAIS OBERTS DESCOBERTES 01 Les parròquies de la Vall d’Aran 08 Les esglésies romàniques
    [Show full text]