Nota De Premsa Conveni Romànic Català

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Nota De Premsa Conveni Romànic Català Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa L'Obra Social ”la Caixa” arriba a un acord amb la Generalitat per invertir 18 milions d'euros en la restauració i millora del romànic català Els presidents del Govern, José Montilla, i de ”la Caixa”, Isidre Fainé, signen un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Programa Romànic Obert La inversió de l'Obra Social ”la Caixa” permetrà actuar en un total de 74 monuments del patrimoni català fins l'any 2013, i accelerar la rehabilitació, millora i difusió de l’art romànic català Gràcies a la nova iniciativa de "la Caixa" per a la conservació del patrimoni arquitectònic català, s'actuarà a les esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000 i a monestirs com els de Poblet o Santa Maria de Ripoll Aquesta actuació s’inscriu en la política d'ambdues institucions de cooperar en la realització conjunta d'iniciatives d'interès social i cultural, mitjançant un conveni anual Barcelona, 8 de gener de 2009.- La Generalitat, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i l'Obra Social “la Caixa” impulsaran el Programa Romànic Obert, que té com a objectiu “donar un impuls renovat a la posada en valor, revisió, millora i prevenció d’aquest important llegat patrimonial”. Així consta en el conveni de col·laboració entre ambdues institucions signat avui pel president de la Generalitat, José Montilla, i el president de “la Caixa”, Isidre Fainé. A l’acte ha assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. L’Obra Social “la Caixa” inicia així una nova línia d'actuació per a la conservació del patrimoni arquitectònic català i aportarà un total de 18.275.000 euros per a dur a terme dues accions paral·leles: una dirigida a la restauració i millora de monuments i elements romànics, i l’altra, a la difusió d’aquests béns patrimonials. L'entitat invertirà en el període 2008-2013 un total de 15,1 milions d'euros per a projectes de restauració i millora i 3,1 milions per a difusió. Aquesta inversió per part de "la Caixa" permetrà actuar en un total de 74 monuments i elements del patrimoni romànic català. Les actuacions que s’hi faran 1 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa inclouran, a més de treballs de restauració i conservació, intervencions arqueològiques, de sanejament, senyalització i adaptació a persones amb dificultats de mobilitat. Actuacions a cinc esglésies de la Vall de Boí Entre les intervencions que es portaran a terme gràcies a la inversió de l'Obra Social "la Caixa" destaquen els 1.265.000 euros que es destinaran a cinc de les esglésies de la Vall de Boí (Sant Joan de Boí, Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall i Santa Maria de Coll) i a l’església de la Mare de Déu de les Neus, també a l’Alta Ribagorça. El conjunt de les esglésies romàniques de la Vall de Boí va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. El programa Romànic Obert també inclou actuacions a diferents monestirs, com ara: el de Poblet (800.000 euros); Santa Maria de Ripoll (500.000); Gerri de la Sal (400.000); Sant Pere de Casserres, a les Masies de Roda (150.000); Sant Feliu de Guíxols (130.000); Sant Celdoni de Torà (130.000), i Sant Joan de les Abadesses (100.000). S’adjunta una taula amb el detall de totes les inversions per comarques. Difusió Les accions de difusió previstes en el Programa Romànic Obert inclouen exposicions, estudis , beques d’investigació la creació d’un portal d’Internet i tallers per a nens i nenes sobre art i arquitectura romànica. Així, es farà una exposició itinerant per diferents capitals europees per tal de donar a conèixer el patrimoni català i promoure el turisme cultural, establint sinèrgies amb museus i institucions. L’acord també contempla la creació d’una Comissió Mixta de Seguiment i Comunicació, integrada per tres representants de cadascuna de les dues institucions signants, i que serà presidida pel secretari general del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Barcelona, 8 de gener de 2009 2 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa INVERSIONS PER COMARQUES Alt Camp Puríssima Sang Alcover d'Alcover 50.000 Pla de Santa Maria Sant Ramon 100.000 Esgl. i Castell de El Pont d'Armentera Salmella 200.000 Querol Església de Sant Jaume 50.000 400.000 Alt Empordà - Castelló d'Empúries Muralles 200.000 Lladó Santa Maria Lladó 150.000 Rabós d'Empordà Sant Quirze de Colera 250.000 Sant Miquel de Fluvià Sant Miquel de Fluvià 100.000 700.000 Alt Penedès Sant Martí Sarroca Santa Maria 200.000 200.000 Alt Urgell Estamariu Sant Vicenç 155.000 Les Valls de Valira Sant Sadurní Tavèrnoles 150.000 305.000 Alta Ribagorça Vall de Boí Sant Joan de Boí 180.000 Vall de Boí Sant Climent de Taüll 65.000 Vall de Boí Santa Maria de Taüll 170.000 Santa Eulàlia d'Erill la Vall de Boí Vall 50.000 Vall de Boí Santa Maria de Coll 600.000 Església Mare de Deu de Pont de Suert les Neus d'Irgo 200.000 1.265.000 3 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa Baix Empordà Restauració i millora Castell-Palau de La La Bisbal d'Empordà Bisbal 150.000 Cruïlles Sant Miquel 400.000 Església Sta. Coloma de Forallac Fitor 215.000 Castell de St. Esteve de Palamós la Fosca 130.000 Monestir de Sant Feliu de Sant Feliu de Guíxols Guíxols 150.000 Església de Sant Esteve La Tallada l'Empordà de Marenyà 245.000 1.290.000 Baix Llobregat Cervelló Sant Ponç de Corbera 200.000 200.000 Barcelonès Barcelona Sant Pere de les Puel.les 250.000 Barcelona Sant Pau del Camp 150.000 Barcelona Santa Anna 100.000 500.000 Berguedà Sant Pere de la Portella 250.000 250.000 Cerdanya Meranges Sant Sadurní 100.000 100.000 Conca de Barberà Vimbodí i Poblet Monestir de Poblet 800.000 Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Bell-Lloc 225.000 Santa Perpètua de Gaià Torre de Pontils 250.000 Conesa Sant Pere de Sabellà 150.000 1.425.000 Garrotxa Besalú Pont 100.000 Beuda Sant Sepulcre de Palera 150.000 Sant Joan les Fonts Sant Joan les Fonts 150.000 400.000 4 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa Gironès Girona Catedral de Girona 152.000 Girona Sant Daniel de Girona 300.000 Girona Sant Pere de Galligans 250.000 702.000 Noguera Ponts Sant Pere de Ponts 150.000 Santa Maria de les Balaguer Franqueses 400.000 Monestir de Santa Maria La Baronia de Rialb de Gualter 150.000 Santa Maria del Castell Cubells de Cubells 100.000 Vilanova de Meià Sant Salvador 400.000 1.200.000 Osona Les Masies de Roda Sant Pere de Casserres 150.000 Santa Eugènia de Berga Santa Eugènia 150.000 Església del Castell de Tona Tona 100.000 Campanar Catedral de Vic Vic 435.000 835.000 Pallars Jussà Santa Maria Mur Mur/Claustre 105.000 Isona i Conca Dellà Església d'Orcau 118.600 Isona i Conca Dellà Santa Maria de Covet 300.000 Abella de la Conca Església de Sant Esteve 50.000 Gerri de la Sal Gerri de la Sal 400.000 973.600 Pallars Sobirà Alt Àneu Sant Pere Sorpe 200.000 Mª de Deu de les Neus Alt Aneu d'Àneu 200.000 Alt Aneu Església de Son del Pi 200.000 Esterri d'Aneu Santa Maria d'Àneu 400.000 La Guingueta d'Aneu Sant Bartomeu 200.000 La Guingueta d'Aneu Sant Pere del Burgal 130.000 1.330.000 5 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa Ripollès Camprodon Sant Pere 150.000 Camprodon Sant Cristòfol de Beget 211.000 Molló Santa Cecília 200.000 Pardines Sant Esteve 95.000 Ripoll Santa Maria 500.000 Sant Joan de les Abadesses Monestir 100.000 Sant Joan de les Abadesses Sant Pol 75.000 1.331.000 Segarra Els Plans de Sió Sant Esteve de Pelagalls 100.000 Torà Monestir de Sant Celdoni 130.000 230.000 Selva, la Hostalric Muralles 200.000 200.000 Tarragonès Església de Santa Maria Tarragona del Miracle 130.000 130.000 Urgell Agramunt Santa Maria 100.000 100.000 Val d'Aran Naut Aran Santa Maria d'Arties 500.000 500.000 Vallès Occidental Barberà del Vallès Santa Maria 275.000 275.000 Vallès Oriental Les Franqueses del Vallès Santa Maria de Llerona 300.000 300.000 Total restauració i millora 15.141.600 DIFUSIÓ Total difusió 3.133.400 TOTAL 18.275.000 6 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura.
Recommended publications
  • A L'atenció De
    Generalitat de Cataluña Departamento de Cultura y Medios de Comunicación Oficina de Comunicación y Prensa La Obra Social ”la Caixa” llega a un acuerdo con la Generalitat para invertir 18 millones de euros en la restauración y mejora del románico catalán El presidente de la Generalitat, José Montilla, y el presidente de ”la Caixa”, Isidre Fainé, firman un convenio de colaboración para el desarrollo del Programa Románico Abierto. La inversión de la Obra Social ”la Caixa” permitirá actuar en un total de 74 monumentos del patrimonio catalán hasta el año 2013, y acelerar la rehabilitación, la mejora y la difusión del arte románico catalán. Gracias a la nueva iniciativa de ”la Caixa” para la conservación del patrimonio arquitectónico catalán, se actuará en las iglesias románicas de la Vall de Boí, declaradas Patrimonio Mundial por la UNESCO en el año 2000, y en monasterios como los de Poblet y Santa Maria de Ripoll. Esta actuación se inscribe en la política de ambas instituciones de cooperar en la realización conjunta de iniciativas de interés social y cultural, mediante un convenio anual. Barcelona, 8 de enero de 2009.- La Generalitat, a través del Departamento de Cultura y Medios de Comunicación, y la Obra Social ”la Caixa” impulsarán el Programa Románico Abierto, cuyo objetivo es «dar un impulso renovado a la puesta en valor, revisión, mejora y prevención de este importante legado patrimonial». Así consta en el convenio de colaboración entre ambas instituciones, firmado hoy por el presidente de la Generalitat, José Montilla, y el presidente de ”la Caixa”, Isidre Fainé. Al acto ha asistido el consejero de Cultura y Medios de Comunicación, Joan Manuel Tresserras.
    [Show full text]
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Santa María De Ripoll: Vicisitudes Históricas De Una Portada Románica
    santa María de ripoll: Vicisitudes históricas de una portada románica El estado de conservación de la portada románica de Ripoll es fruto tanto del “mal de piedra” detectado hacia 1959, y donde José María Cabrera Garrido actuó entre 1964 y 1974, como de una larga serie de vicisitudes his- tóricas (terremotos, sacudidas, depredaciones, elementos generadores de humedad, contaminación histórica ambiental, etc.), las cuales hay que tener muy en cuenta cuando se quiere emprender cualquier actuación de conservación o de mejora de la realidad existente. Antoni Llagostera Fernández. Presidente del Centro de Estudios del Ripollés. [email protected] Fotografía que muestra el estado de la portada románica, de la serie del año 1879 hecha por encargo de la Associació Catalana d’Excursions (Fotografía: Marc Sala). [pág.41] [161] Unicum Versión castellano INTRODUCCIÓN do hay que añadir un factor hasta ahora poco explicado: la 1 Salvador ALIMBAU MAR- La preocupación sobre el estado de conservación de la por- existencia de elementos químicos de enlucimiento barrocos. QUÈS, Antoni LLAGOSTERA tada románica de Ripoll, desde finales de los años cincuenta FERNÁNDEZ, Elies ROGENT del siglo XX, ha sido un tema de palpitante actualidad. Y aún Montserrat Artigau y Eduard Porta explican en su trabajo de AMAT, Jordi ROGENT ALBIOL, hoy, la resonancia de la actuación realizada por José María 2002: “Una de las causas de la presencia del sulfato cálcico Pantocràtor de Ripoll. Cabrera Garrido no se ha apagado. es debida a un veteado que se hizo en época barroca:
    [Show full text]
  • Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat
    The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas .
    [Show full text]
  • University of Wisconsin-Madison Department of Art History Newsletter September 2014
    University of Wisconsin-Madison Department of Art History Newsletter September 2014 Chipstone Foundation Supports Launch of Curatorial Studies with 75k Grant As Art History introduces new curatorial studies courses in the builds on previous support in those areas. Chipstone has lent fall, we are pleased to announce that the Chipstone Foundation significant works of American furniture and ceramics from its of Milwaukee has generously agreed to support the curriculum collection to the Chazen Museum of Art for use in teaching and with a grant of $75,000.00. Chipstone is already the depart- in two exhibitions organized by Ann Smart Martin. It has also ment’s most generous donor. In addition to funding the Stanley supported three exhibitions at the Milwaukee Art Museum cu- and Polly Stone Professor of American Decorative Arts and rated by graduate students of our department (Megan Doherty, Material Culture (beginning in 1998) and the program budget B.A. Harrington, and Emily Pfotenhauer). Furthermore, a gen- for Material Culture, over the past fifteen years, Chipstone has erous grant of $10,000.00 from Chipstone supported the Think supported summer internships for undergraduates at Historical Tank on Curatorial Studies in April 2013. Societies throughout Wisconsin, endowed the WDGF Chipstone The new grant will support programing and publication of stu- -Watrous Fellowship in American Decorative Arts and Material dent research for exhibition courses, curatorial internships, a Culture (starting July 1999), and funded two crucial research Curatorial Innovations Fund that will provide seed grants to tools for the decorative arts: the Digital Library for the Decora- students for individual curatorial projects, and a special Decora- tive Arts hosted by UW-Memorial Library, and The Wisconsin tive Arts/Material Culture exhibition fund to support future pro- Decorative Arts Database, hosted by the Wisconsin Historical jects including an exhibition on Global Linkages in Design and Society.
    [Show full text]
  • Eglésies Que S'han Fet Servir D'exemple Per Fer Els Dibuixos Que
    JOSEP PAGÈS ROVIRA ANNEX Eglésies que s’han fet servir d’exemple per fer els dibuixos que representen els diversos elements arquitectònics, constructius i decoratius que conformen els edificis romànics religiosos catalans. PRE-ROMÀNIC - Sant Vicenç d’Obiols - ( Avià, BERGUEDÀ, pàg. 20, 22.24) - Sant Quirze de Pedret - ( Cercs, BERGUEDÀ, pàg. 23,25,26) - Santa Maria del Marquet - ( Mura , BAGES , pàg. 21,24,26) - Sant Miquel de Grevasola – (Castellfollit del Boix, BAGES, pàg. 26) - Santa Maria de Sorba - ( Montmajor, BERGUEDÀ, pàg. 19) - Santa Coloma de Fitor - (Vulpellac, BAIX EMPORDÀ, pàg. 20) - Sant Pere del Brunet – (St. Salvador de Guardiola, BAGES, pàg. 19) - Santa Àgata de Clariana – (Clariana de Cardener, SOLSONÈS, pàg. 19) - Sant Lliser de Virós - (Alins, PALLARS SOBIRÀ, pàg. 25) - Sant Salvador de Golorons – (Clariana de Cardener, SOLSONÈS, pàg. 21) - Sant Pere de Rodes – (El Port de la Selva, ALT EMPORDÀ, pàg. 24) - Sant Miquel - ( Olèrdola , ALT PENEDÈS, pàg. 24) - Sant Jaume d’Olzinelles – (St. Fruitós de Bages, BAGES, pàg. 26) - Sant Quirze de Colera - (Rabós, ALT EMPORDÀ, pàg. 20) - Sant Pere del Pla de l’Arca – (La Jonquera, ALT EMPORDÀ, pàg. 20) PROTO-ROMÀNIC - Sant Martí de la Nou –(La Nou de Berguedà, BERGUEDÀ, pàg. 27) - Sant Andreu del Terri – (Cornellà del Terri, PLA DE L’ESTANY, pàg. 28) - Sant Miquel de Lillet – (La Pobla de Lillet, BERGUEDÀ, pàg. 28,29) - St. Martí de Mosqueroles – (Fogars de Montclús, VALLÈS ORIENTAL, pàg. 32) - Sant Pere - (Rellinars, VALLÈS OCCIDENTAL, pàg. 29) - Sant Miquel de Sorerols – (Tavertet, OSONA, pàg. 31) - Sant Miquel d’Ordeix – (Masies de Voltregà, OSONA, pàg. 31) - Sant Quirze de Colera - (Rabós, ALT EMPORDÀ, pàg.
    [Show full text]
  • Beaches* Beaches
    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
    [Show full text]
  • Vallfogona and the Vall De Sant Joan: a Community in the Grip Of
    72 Vallfogona and the Vall de Sant Joan: a community in the grip of change Sant Joan de Ripoll and the Evidence One of the more concentrated bodies of this problematic evidence has been left to us by the monastery of Sant Joan de Ripoll, now known as Sant Joan de les Abadesses. Now a parish church, it is sited in the Ripoll valley, slightly further up the Ter than its sister foundation of Santa Maria. 1 Unlike that house, 2 Sant Joan has left us a considerable part of its documentation. We know from a sixteenth-century inventory of the archive which is preserved in the first volume of the monastery’s Llibre de Canalars that what we now have, either at Sant Joan or for the most part in the Arxiu de la Corona de Aragó in Barcelona, is only about half of what was once there. Despite the losses, partially offset by the regesta in the Llibre de Canalars , the ninth- and tenth-century material for the monastery and its immediate environs is plentiful by most standards. In particular, the monastery’s own valley and the neighbouring one of Vallfogona furnish us with just over one hundred and fifty charters between 885 and an arbitrary cut-off point of 1030, and in that sequence concentrated more towards to the early tenth century when the monastery was most active in 1 There are two short volumes on Sant Joan, J. Masdeu, St. Joan de les Abadesses: resum historic (Vic 1926) and E. Albert i Corp, Les Abadesses de Sant Joan: verificació històrica , Episodis de la Història 69 (Barcelona 1965); both are hard to find and a more modern summary will be found in A.
    [Show full text]
  • 44-Col. Diplo. St Pere Casserres.Indd
    FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 44 Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres VOLUM I Edició i estudi a cura de IRENE LLOP BARCELONA, 2009 textos edievals catalans www.tmcat.net © Irene Llop Jordana, 2009 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: octubre de 2009 ISBN de l’obra completa: 978-84-9779-821-1 ISBN del volum I: 978-84-9779-822-8 Dipòsit legal: L-1.181-2009 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L SUMARI Pàgina Introducció. 7 El monestir de Sant Pere de Casserres . 11 Fonts documentals . 17 Biblioteca de la Universitat de Barcelona . 20 Arxiu de la Corona d’Aragó . 24 Arxiu Comarcal d’Osona . 26 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic . 29 Estudis . 30 Els documents . 33 Cronologia . 40 Normes de transcripció i edició . 45 Abreviacions . 46 Bibliografia . 47 Documents . 55 Annexos. 935 Índex toponomàstic . 947 INTRODUCCIÓ Quan Segimon Farreres, vicari general del bisbe de Vic, va visitar el monestir de Sant Pere de Casserres l’any 1554, va con- templar “les relíquies del monestir i en primer lloc, en una capsa de fusta pintada, hi va trobar els ossos d’un nen que, segons diuen, era fill del senyor de Cardona i que és considerat com una relí- quia; aquest nen, tres dies després d’haver nascut va parlar i va dir que no viuria més de trenta dies i que de seguida després de la seva mort posessin el seu cos sobre un cavall i que deixessin que dit cavall anés sol allà on volgués i que en el lloc on el cavall s’aturés s’hi edifiqués un monestir sota la invocació de sant Pere, i així es va edificar el monestir de Sant Pere de Casserres i per això es guarden com a relíquies les restes del dit infant, segons va explicar el capellà o vicari del monestir”.1 Aquest relat ha arribat fins als nostres dies acompanyat dels miracles del Sant Infant i de moltes llegendes relacionades amb la història del monestir i els fets i anècdotes dels seus monjos.
    [Show full text]
  • 0 Portada.P65
    BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS CATALANS (1753-1778) 1 BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS BENEDICTINS CLAUSTRALS CATALANS (1753-1778) ERNEST ZARAGOZA PASCUAL Presentem aquí las relacions de les rendes dels beneficis regulars i seculars, vicaries perpètues, rectories i capellanies de les següents abadies benedictines catalanes de la Congregació Claustral Tarraco- nense i Cesaraugustana, de Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Serrateix, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de la Portella i Sant Pau del Camp, Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i Santa Maria de Ripoll entre 1753 i 1778, segons la documentació inèdita que hem trobat a l’Archivo Histórico Nacional (Madrid), Secció de Consejos, lligall 12049. Per aquesta documentació sabem que l’abat de Santa Maria de Gerri, el 3 d’abril de 1753,1 envià al marquès de l’Ensenada la relació d’oficis i beneficis del seu abadiat i llurs rendes. Segons la seva relació, formaven la comunitat cinc monjos i l’abat, sis beneficiats porcionaris i tres beneficiats seculars, que tenien la cura d’ànimes a l’església sufragània de la vila. A més, el monestir tenia els priorats de Sant Pere de les Maleses i de Sant Feliu de Beranuy i dotze parròquies servides per vicaris perpetus seculars.2 1. Cf. Doc. núm.1. 2. Cf. Doc. núm.2. 331 2 ERNEST ZARAGOZA PASCUAL L’abat de Serrateix envià la seva relació el 20 de juliol del mateix any.3 Al seu monestir hi havia quatre oficis monacals: cambrer, sagristà, dispenser i cabiscol, els quals eren considerats beneficis regulars, la provisió dels quals feia la Santa Seu el vuit mesos que li pertocaven i els altres quatre mesos (març, juny, setembre i desembre) l’abat o vicari general estant l’abadiat vacant i sempre en monjos del mateix monestir o de la Congregació Claustral, els quals, a més de percebre’n les rendes, rebien també la corresponent porció de la mensa conven- tual.
    [Show full text]
  • Tossa I El Viatge De L'abat Ramon Descatllar a Grècia
    ELS PIRINEUS MARÍTIMS 16es Trobades Culturals Pirinenques: 95-114 (2020) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.20.7 ISBN: 978-99920-61-53-4 Relacions marítimes de Santa Maria de Ripoll: Tossa i el viatge de l’abat Ramon Descatllar a Grècia Resum Pot semblar que el monestir de Santa Maria de Ripoll està molt Antoni Llagostera i allunyat del mar Mediterrani, però malgrat aquest fet, hi ha Fernàndez, periodista relacions estretes entre el monestir benedictí ripollès i el mar. i historiador. Des de bon començament Ripoll va tenir una possessió Centre d’Estudis marítima important, amb la donació del port de Tossa (966), Comarcals del encara que fos plena d’entrebancs d’inici. Ripollès Una segona relació amb el mar la tenim quan l’abat electe Ramon de Descatllar ha de fugir a Grècia (1843) per la persecució que patí del rei Pere el Cerimoniós. El monestir de Santa Maria de Ripoll està molt allunyat del mar Mediterrani, exactament, en línia recta i a vol d’ocell del golf de Roses, a uns 77 quilòmetres, però malgrat aquest fet, hi ha relacions entre el monestir benedictí ripollès i el mar. Cal dir, però, que moltes vegades aquestes relacions històriques han estat tenyides d’una certa agror i conflictivitat. Des de bon començament Ripoll va tenir una possessió marítima important, amb la donació de Tossa (966), encara que aquesta fos al començament plena d’entrebancs. La bona situació econòmica del monestir de Ripoll va fer que participés, encara que no fos el seu desig, en l’esforç militar i marítim durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]