Eglésies Que S'han Fet Servir D'exemple Per Fer Els Dibuixos Que

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

JOSEP PAGÈS ROVIRA ANNEX Eglésies que s’han fet servir d’exemple per fer els dibuixos que representen els diversos elements arquitectònics, constructius i decoratius que conformen els edificis romànics religiosos catalans. PRE-ROMÀNIC - Sant Vicenç d’Obiols - ( Avià, BERGUEDÀ, pàg. 20, 22.24) - Sant Quirze de Pedret - ( Cercs, BERGUEDÀ, pàg. 23,25,26) - Santa Maria del Marquet - ( Mura , BAGES , pàg. 21,24,26) - Sant Miquel de Grevasola – (Castellfollit del Boix, BAGES, pàg. 26) - Santa Maria de Sorba - ( Montmajor, BERGUEDÀ, pàg. 19) - Santa Coloma de Fitor - (Vulpellac, BAIX EMPORDÀ, pàg. 20) - Sant Pere del Brunet – (St. Salvador de Guardiola, BAGES, pàg. 19) - Santa Àgata de Clariana – (Clariana de Cardener, SOLSONÈS, pàg. 19) - Sant Lliser de Virós - (Alins, PALLARS SOBIRÀ, pàg. 25) - Sant Salvador de Golorons – (Clariana de Cardener, SOLSONÈS, pàg. 21) - Sant Pere de Rodes – (El Port de la Selva, ALT EMPORDÀ, pàg. 24) - Sant Miquel - ( Olèrdola , ALT PENEDÈS, pàg. 24) - Sant Jaume d’Olzinelles – (St. Fruitós de Bages, BAGES, pàg. 26) - Sant Quirze de Colera - (Rabós, ALT EMPORDÀ, pàg. 20) - Sant Pere del Pla de l’Arca – (La Jonquera, ALT EMPORDÀ, pàg. 20) PROTO-ROMÀNIC - Sant Martí de la Nou –(La Nou de Berguedà, BERGUEDÀ, pàg. 27) - Sant Andreu del Terri – (Cornellà del Terri, PLA DE L’ESTANY, pàg. 28) - Sant Miquel de Lillet – (La Pobla de Lillet, BERGUEDÀ, pàg. 28,29) - St. Martí de Mosqueroles – (Fogars de Montclús, VALLÈS ORIENTAL, pàg. 32) - Sant Pere - (Rellinars, VALLÈS OCCIDENTAL, pàg. 29) - Sant Miquel de Sorerols – (Tavertet, OSONA, pàg. 31) - Sant Miquel d’Ordeix – (Masies de Voltregà, OSONA, pàg. 31) - Sant Quirze de Colera - (Rabós, ALT EMPORDÀ, pàg. 33) - Santa Maria de Colera - (Rabós, ALT EMPORDÀ, pàg. 29) - Sant Romà de Delfià - (Rabós, ALT EMPORDÀ, Pàg. 29) - Santa Maria de Cervià - (Cervià de Ter, GIRONÈS, pàg. 34) - Sant Pere d’Albanyà - (Albanyà, ALT EMPORDÀ, pàg. 29) ROMÀNIC LLOMBARD - Sant Jaume – (Sant Jaume de Frontanyà, BERGUEDÀ, pàg. 35) - Sant Pere de Graudescales - (Navès, SOLSONÈS, pàg. 36,40) - Sant Andreu de Sagàs - (Sagàs, BERGUEDÀ, pàg. 37,47) - Sant Pere el Gros - (Cervera, SEGARRA, pàg. 36) - Sant Joan de Fàbregues – (Rupit i Pruit, OSONA, pàg. 37) - Sant Vicenç - (Besalú, GARROTXA, pàg. 39) - Sant Climent de Taüll - (Vall de Boí, ALTA RIBAGORÇA, pàg. 38,48) - Sant Andreu - (Castellnou del Bages, BAGES, pàg. 39) - Sant Pere - (Castellfollit del Boix, BAGES, pàg. 39,47) - Sant Martí - (El Brull, OSONA, pàg. 43) - Sant Miquel - (Sant Miquel de Fluvià, ALT EMPORDÀ, pàg. 43) - Sant Vicenç de Cardona - (Cardona, BAGES, pàg. 48) L’ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA - Sant Ponç de Corbera - (Cervelló, BAIX LLOBREGAT, (pàg. 48) - Basílica de Santa Maria - (Ripoll, RIPOLLÈS, pàg. 49) - Sant Martí de Mura - (Mura, BAGES, pàg. 49,50) - Catedral de Santa Maria - (Girona, GIRONÈS, pàg. 46) - Sant Pere de Galligants - (Girona, GIRONÈS, pàg. 46) - Sant Romà d’Aineto - (Lladorre, PALLARS SOBIRÀ, (portada) ROMÀNIC FASTUÓS - Sant Miquel - (Sant Miquel de Fluvià , ALT EMPORDÀ, pàg. 51) - Sant Pau del Camp - (Barcelona, BARCELONÈS, pàg. 52) - Mare de Deu del Puig - (Tolba, BAIXA RIBAGORÇA, pàg. 55) - Santa Eugènia - (Santa Eugènia de Berga., OSONA, pàg. 55) - Sant Pere - (Santpedor, BAGES, pàg. 55) - Santa Maria - (Talamanca, BAGES, pàg. 56) - Santa Maria de Cornet - (Sallent, BAGES, pàg. 56) - Sant Llorenç d’Oix - (Montagut, GARROTXA, pàg. 58) - Catedral de Santa Maria - (Solsona, SOLSONÈS, pàg. 57) - Catedral de Santa Maria - (La Seu d’Urgell, ALT URGELL, pàg. 58) - Santa Maria - (Vilabertran, ALT EMPORDÀ, pàg. 59) - Santa Maria - (L’Estany, BAGES, pàg. 59) 63.

Copy Link

Recommended publications

ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
[Show full text]
Beaches* Beaches
EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
[Show full text]
Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
[Show full text]
Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8Th-11Th Centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA
Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8th-11th centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA UDC: 726.71(365)"07/10" G. Boto Varela Original scientific paper Institut de Recerca Històrica Manuscript received: 03. 09. 2016. Facultat de Lletres - Universitat de Girona Revised manuscript accepted: 26. 01. 2017. Pl. Ferrater Mora, 117071 Girona DOI: 10.1484/J.HAM.5.113716 Spain [email protected] As is well known, the cloisters of monasteries and cathedrals were being designed as quadrilaterals with porches and rooms arranged around the perimeter by the end of the eighth century. We know how they developed from philological (Fontanelle), documental (Sankt Gallen) and archaeo- logical studies (Munstair, Lorsch or Fulda). The same formula was used in France throughout the 10th and 11th centuries, as is evidenced by the cloisters of Autun, Vezelay and Cluny II, which was originally made of wood until Odilo (994-1049) rebuilt it in marble. Recent findings at the Catalan monastery of Ripoll raise the possibility that full square cloisters were being built south of the Pyrenees before 1000. This cloister should be studied in relation to other Catalan enclosures such as Sant Cugat (beginning 11th c.) which had a stone portico from the outset, or the lower cloister at Sant Pere de Rodes. The morphology of these enclosures can be explained through comparison with other early Catalan examples. Nevertheless, the international literature has ignored the possibility that there were regular square or half square cloisters in the Iberian Peninsula from the Visigothic period onwards. It is possible that Carolingian proposals were not the only way of experimenting with quadrangle cloister layouts in both monasteries and cathedrals in Mediterranean Europe during the High Middle Ages.
[Show full text]
Nota De Premsa Conveni Romànic Català
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa L'Obra Social ”la Caixa” arriba a un acord amb la Generalitat per invertir 18 milions d'euros en la restauració i millora del romànic català Els presidents del Govern, José Montilla, i de ”la Caixa”, Isidre Fainé, signen un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Programa Romànic Obert La inversió de l'Obra Social ”la Caixa” permetrà actuar en un total de 74 monuments del patrimoni català fins l'any 2013, i accelerar la rehabilitació, millora i difusió de l’art romànic català Gràcies a la nova iniciativa de "la Caixa" per a la conservació del patrimoni arquitectònic català, s'actuarà a les esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000 i a monestirs com els de Poblet o Santa Maria de Ripoll Aquesta actuació s’inscriu en la política d'ambdues institucions de cooperar en la realització conjunta d'iniciatives d'interès social i cultural, mitjançant un conveni anual Barcelona, 8 de gener de 2009.- La Generalitat, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i l'Obra Social “la Caixa” impulsaran el Programa Romànic Obert, que té com a objectiu “donar un impuls renovat a la posada en valor, revisió, millora i prevenció d’aquest important llegat patrimonial”. Així consta en el conveni de col·laboració entre ambdues institucions signat avui pel president de la Generalitat, José Montilla, i el president de “la Caixa”, Isidre Fainé. A l’acte ha assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
[Show full text]
Culture and Identity *
COSTA BRAVA AND GIRONA PYRENEES EN Culture and Costa Brava and Girona Pyrenees Culture identity * and identity www.costabrava.org *Where the land speaks of roots, festivals and genius Culture and identity Contents 5 Contents 6 INTRODUCTION 55 SALVADOR DALÍ 11 ROOTS AND ANCESTORS 61 TRADITIONAL AND POPULAR FESTIVALS 19 ROMANESQUE ARCHITECTURE 65 FESTIVALS 27 CASTLES AND FORTRESSES 69 MEMBERS OF THE CULTURE AND IDENTITY MARKETING CLUB 31 MEDIAEVAL VILLAGES 102 MAP 35 THE JEWISH LEGACY 104 MAP KEY 39 MODERNISM AND THE INDIANOS 47 SCENES OF MEMORY 51 CRAFTSMANSHIP AND INDUSTRIAL HERITAGE Culture and identity Introduction 6 The Costa Brava The Mediterranean is the most patient of sculptors; of this relationship is clear to see in much of the its tumbling waves have been shaping the Costa Stretching 200 local culture. A distinctive cuisine has also emerged Brava with wisdom and perseverance since the dawn kilometres, it is from the land and sea based on local produce, a of time. To see the tenacity of its swell, one only has cuisine that has stood the test of time and has been to travel along this coastline from north to south, scattered with secluded reinvented thanks to the genius of chefs such as the from Portbou to Blanes. beaches and sheer Roca brothers or Ferran Adrià. Stretching 200 kilometres, it is scattered with secluded Today, visitors can attend prestigious musical beaches and sheer cliffs, from the Albera mountain cliffs, from the Albera festivals, enjoy the essence of popular traditions, range and the Cap de Creus headland with its crashing mountain range and the discover historical cities and charming villages, or surf.
[Show full text]
Romanesque Mural Painting in Catalonia
CATALAN HISTORICAL REVIEW, 6: 45-60 (2013) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona DOI: 10.2436/20.1000.01.85 · ISSN: 2013-407X http://revistes.iec.cat/chr/ Romanesque mural painting in Catalonia Montserrat Pagès * Museu Nacional d’Art de Catalunya Received 15 February 2012 · Accepted 20 March 2012 Abstract The Romanesque mural painting in Catalonia which was saved from despoilment and dispersion in 1919, when the Junta de Museus (Board of Museums) of Barcelona embarked upon a major campaign of purchase and removal, is a unique heritage of universal value. Even though the mural paintings from the Romanesque cathedrals or the great abbeys like Ripoll no longer survive, what has been conserved is quite notable both stylistically and iconographically. The surviving frescoes were mainly inspired by the art of early Christian Rome and that of the Gregorian reform, yet also by Byzantine sources and by Lombard and Germanic styles and prototypes, all trans- lated into highly original programmes of images. The most emblematic works are conserved at the Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), such as the apse from Sant Climent de Taüll, a capolavoro of European Romanesque painting, and the apses from Sant Pere de la Seu d’Urgell and Santa Maria d’Àneu, both boasting outstanding quality, along with the paintings from Sant Joan in Boí, Sant Quirze de Pedret, Sorpe and el Burgal. Together with the frescoes at the Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, the Museu Episcopal de Vic, the Museu d’Art de Girona and the Museu Diocesà d’Urgell, along with the numerous murals and remains of paintings conserved in situ, many of them discovered in recent years, they enable us to envisage the scope of this Catalan Romanesque art.
[Show full text]
Programa “Romànic Obert”
Programa “Romànic Obert” Inversions per comarques Alt Camp Puríssima Sang Alcover d'Alcover 50.000 Pla de Santa Maria Sant Ramon 100.000 Esgl. i Castell de El Pont d'Armentera Salmella 200.000 Querol Església de Sant Jaume 50.000 400.000 Alt Empordà - Castelló d'Empúries Muralles 200.000 Lladó Santa Maria Lladó 150.000 Rabós d'Empordà Sant Quirze de Colera 250.000 Sant Miquel de Fluvià Sant Miquel de Fluvià 100.000 700.000 Alt Penedès Sant Martí Sarroca Santa Maria 200.000 200.000 Alt Urgell Estamariu Sant Vicenç 155.000 Les Valls de Valira Sant Sadurní Tavèrnoles 150.000 305.000 Alta Ribagorça Vall de Boí Sant Joan de Boí 180.000 Vall de Boí Sant Climent de Taüll 65.000 Vall de Boí Santa Maria de Taüll 170.000 Santa Eulàlia d'Erill la Vall de Boí Vall 50.000 Vall de Boí Santa Maria de Coll 600.000 Església Mare de Deu de Pont de Suert les Neus d'Irgo 200.000 1.265.000 1 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Baix Empordà Restauració i millora Castell-Palau de La La Bisbal d'Empordà Bisbal 150.000 Cruïlles Sant Miquel 400.000 Església Sta. Coloma de Forallac Fitor 215.000 Castell de St. Esteve de Palamós la Fosca 130.000 Monestir de Sant Feliu de Sant Feliu de Guíxols Guíxols 150.000 Església de Sant Esteve La Tallada l'Empordà de Marenyà 245.000 1.290.000 Baix Llobregat Cervelló Sant Ponç
[Show full text]
Notes Sobre Els Subsidis De L'església Catalana Per a La Guerra De
NOTES SOBRE ELS SUBSIDIS DE L'ESGLESIA CATALANA PER A LA GUERRA DE SARDENYA (1354) PRIM BERTRÁN I ROIGÉ Universitat de Barcelona A la Regina, pel do de la seva amistat SUMARI I. Generalitats.- II. Els subsidis de 1354: 1. L'exemple del bisbat de Girona. 2. El cas del bisbat d'Urgell. 3. El subsidi del bisbat d'Elna. 4. El subsidi del bisbat de Vic. 5. El subsidi del bisbat de Barcelona. 6. L'ajut del bisbat de Lleida. 7. El subsidi del bisbat de Tarragona. 8. El subsidi de 1'abadia de Poblet.- III. Cloenda. I. GENERALITATS' Horn coneix a grans trets la participacio del clergat catalano-aragonès a les contribucions ordinaries a favor de la Corona. Sabem també del complex teixit de privilegis i peculiaritats que enmarcaven les relacions de FEsglésia i els sobirans en les questions fiscais, i que els furs i el dret canonic garantien. Els subjectes d'aquests status podien èsser religiosos Aquest treball s'ha realitzat en el marc del projecte PB95-0073 de la DGICYT. Agraeixo ais Drs. Manuel Sánchez i Pere Orti la informació donada sobre les fonts documentais de TACA. "Anuario de Estudios Medievales". 29 (1999) (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas http://estudiosmedievales.revistas.csic.es Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) 122 PRIM BERTRÁN I ROIGE concrets, bisbats sencers, jerarquies eclesiàstiques o els vassalls i homes propis de tots o de qualssevulla d'ells. Avui per avui, tot i comptar amb múltiples estudis, monogràfics o no, queda encara molt per fer i molt per conèixer fins avaluar l'abast i la complexitat del procès de transferencia de la renda eclesiástica a la Corona, per qualssevol de les distintes puncions fiscais, i per saber també qui o quins eren els afectats, si els propis eclesiàstics o els seus vassalls, o tots albora^.
[Show full text]
Redalyc.Fernando El Católico Y La Reforma De Los Benedictinos Y
Anuario de Historia de la Iglesia ISSN: 1133-0104 [email protected] Universidad de Navarra España ZARAGOZA PASCUAL, Ernesto Fernando el Católico y la reforma de los benedictinos y benedictinas españoles (1474- 1516) Anuario de Historia de la Iglesia, vol. 26, 2017, pp. 157-184 Universidad de Navarra Pamplona, España Disponible en: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=35550985006 Cómo citar el artículo Número completo Sistema de Información Científica Más información del artículo Red de Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal Página de la revista en redalyc.org Proyecto académico sin fines de lucro, desarrollado bajo la iniciativa de acceso abierto Fernando el Católico y la reforma de los benedictinos y benedictinas españoles (1474-1516) Ferdinand II and the reform of the Spanish Benedictines (1474-1516) Ernesto ZARAGOZA P ASCUAL Correspondiente de las RR. AA. de la Historia y de Bones Lletres y de S. Rosendo [email protected] Abstract : In this paper, the author provides a chron- Resumen : En este trabajo el autor sigue cronoló- ological analysis of the vicissitudes in the reform of gicamente las vicisitudes de los reforma de la vida monastic, economic and organizational life of the monástica, económica y organizativa de los monas- monasteries of Benedictine monks and nuns, cover- terios de monjes y monjas benedictinos de las tres ing the three existing congregations in Spain during Congregaciones existentes en España en tiempo del the time of the Catholic Monarchs (1474-1516): the Rey Católico (1474-1516), a saber: Congregación Be- Benedictine Claustral Congregation of Compostela, nedictina Claustral Compostelana, Congregación Be- the Benedictine Claustral Congregation of Toledo and nedictina Claustral Toledana, y Congregación Bene- the Benedictine Claustral Congregation of Tarragona dictina Claustral Tarraconense y Cesaraugustana, de and Zaragoza.
[Show full text]
Inversions Per Comarques
INVERSIONS PER COMARQUES Alt Camp Puríssima Sang Alcover d'Alcover 50.000 Pla de Santa Maria Sant Ramon 100.000 Església i Castell de El Pont d'Armentera Salmella 200.000 Querol Església de Sant Jaume 50.000 400.000 Alt Empordà - Castelló d'Empúries Muralles 200.000 Lladó Santa Maria Lladó 150.000 Rabós d'Empordà Sant Quirze de Colera 250.000 Sant Miquel de Fluvià Sant Miquel de Fluvià 100.000 700.000 Alt Penedès Sant Martí Sarroca Santa Maria 200.000 200.000 Alt Urgell Estamariu Sant Vicenç 155.000 Les Valls de Valira Sant Sadurní Tavèrnoles 150.000 305.000 Alta Ribagorça Vall de Boí Sant Joan de Boí 180.000 Vall de Boí Sant Climent de Taüll 65.000 Vall de Boí Santa Maria de Taüll 170.000 Santa Eulàlia d'Erill la Vall de Boí Vall 50.000 Vall de Boí Santa Maria de Coll 600.000 Església Mare de Déu de Pont de Suert les Neus d'Irgo 200.000 1.265.000 1 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Baix Empordà Restauració i millora Castell-Palau de La La Bisbal d'Empordà Bisbal 150.000 Cruïlles Sant Miquel 400.000 Església Santa Coloma Forallac de Fitor 215.000 Castell de Sant Esteve de Palamós la Fosca 130.000 Monestir de Sant Feliu de Sant Feliu de Guíxols Guíxols 150.000 Església de Sant Esteve La Tallada l'Empordà de Marenyà 245.000 1.290.000 Baix Llobregat Cervelló Sant Ponç de Corbera 200.000
[Show full text]
Ls Monestirs Gironins, Una Historia Centenaria
LS MONESTIRS GIRONINS, UNA HISTORIA CENTENARIA — Alexandre Masoliver — 1 Bisbat de Girona és una térra esment, el de Sane Esteve de Banyoles {827-18Í5), que durará, privilegiada peí que ta a les com la resta deis monestirs importants d'homes, fins a implancacions monastiques medie- l'exclaustració i desamorticzació de Mendizábal. Se'n segueixen vals, particularment benedictines. la resta fins al darrer, el priorat de Santa Maria del Collell, 1198- Ja se sap i ha estat dit i repetir 1410, data en la qual és secularitzat. sovint, que la Catalunya Vella (qo Peí que fa ais monestirs cistercencs (Cíteaux neix el 1098, i és, les terres catalanes compreses l'orde com a tal podem considerar-lo ja constituit el 1119, data entre el Pirineu en la seva vessant presumible de la Carta de Caritat), neixen, respectivament, el meridional i els rius Llobregat i 1158 Valldemaria i el 1Í69 Cadins, bé que el primer durará sois Cardener, el seu afluent) és patria fins al 1492. Solius és fundació pohlerana del 1967. d'elecció per ais mnnjos negres. Finalment, la cartoixa de Sant Pol, fundada el 1265, es Amh tot, si els monjos benedictins traslladará, amb la de Vallparadís, prop de Terrassa, a blancs, els cistercencs, funden en Montalegre, Tiana, íundació de 1415, tot i que subreviurá encara canvi mes aviat a la Catalunya uns pocs anys, fins al 1434. Nova, ü 1 sud de la línia abans mencionada, en son una excepció Si hem de creure Mn, Pladevall, ja molt abans, pero, vers el les dues cases femenines de Valldemaria, Maganet de la Selva, i 780, un abat hispa, de nom Átala, hauria creac al pa^us de la se va íundació, encara avui viva, de Sant Feliu de Cadins, Peralada un o mes monestirs, de vida breu, per a passar poc fundada a Gabanes i trasÜadada successivament al Mercadal de després el Pirineu en cerca de seguretat i fundar cap al 782 el G i roña, a Salt i, finalment, a Sant Medir.
[Show full text]