LS MONESTIRS GIRONINS, UNA HISTORIA CENTENARIA
— Alexandre Masoliver —
1 Bisbat de Girona és una térra esment, el de Sane Esteve de Banyoles {827-18Í5), que durará, privilegiada peí que ta a les com la resta deis monestirs importants d'homes, fins a implancacions monastiques medie- l'exclaustració i desamorticzació de Mendizábal. Se'n segueixen vals, particularment benedictines. la resta fins al darrer, el priorat de Santa Maria del Collell, 1198- Ja se sap i ha estat dit i repetir 1410, data en la qual és secularitzat. sovint, que la Catalunya Vella (qo Peí que fa ais monestirs cistercencs (Cíteaux neix el 1098, i és, les terres catalanes compreses l'orde com a tal podem considerar-lo ja constituit el 1119, data entre el Pirineu en la seva vessant presumible de la Carta de Caritat), neixen, respectivament, el meridional i els rius Llobregat i 1158 Valldemaria i el 1Í69 Cadins, bé que el primer durará sois Cardener, el seu afluent) és patria fins al 1492. Solius és fundació pohlerana del 1967. d'elecció per ais mnnjos negres. Finalment, la cartoixa de Sant Pol, fundada el 1265, es Amh tot, si els monjos benedictins traslladará, amb la de Vallparadís, prop de Terrassa, a blancs, els cistercencs, funden en Montalegre, Tiana, íundació de 1415, tot i que subreviurá encara canvi mes aviat a la Catalunya uns pocs anys, fins al 1434. Nova, ü 1 sud de la línia abans mencionada, en son una excepció Si hem de creure Mn, Pladevall, ja molt abans, pero, vers el les dues cases femenines de Valldemaria, Maganet de la Selva, i 780, un abat hispa, de nom Átala, hauria creac al pa^us de la se va íundació, encara avui viva, de Sant Feliu de Cadins, Peralada un o mes monestirs, de vida breu, per a passar poc fundada a Gabanes i trasÜadada successivament al Mercadal de després el Pirineu en cerca de seguretat i fundar cap al 782 el G i roña, a Salt i, finalment, a Sant Medir. monestir de Rases. Es possible que alguns deis seus monjos s'hi quedessin, amb tot, i tessin vida eremítica a les ceMes del futur La primera noticia gran monestir de Sant Pere de Rodes, i ais petits monestirs que mes endavant en dependran de Sant Fruitós de la Valí de Santa La primera noticia histórica, ja en l'alta edat mitjana, ía Creu, de Sant Joan ses Gloses i de Sant Cebriá de Pineda. tenim el 814 {ja d'abans, pero sembla ser el de Sant Esteve de Del sinode d'Aquisgrá de! 816 en^á, tots els monestirs Banyoles) sobre Sant Miquel de les Escaules (que durará sois fins adopten la Regla de Sant Benet o son creats ja sota ella. Es el cas al 844). Segueix Sant Medir i Sant Genis d'Amer, el 820, que a la diócesi de Girona, entre d'altres, de Sant Quirse de Colera, durará poc mes d'un segte, per a desaparéixer el 949 i passar a Roses, Sant Feliu de Guixols, Sant Pere de Besalú, Sant Pere de Amer. Molt mes important és el tercer monestir del qual tenim Camprodon, Sant Pere de Galligants de Girona, etc.
16321 52 Revista de Girona / i55 novcinhiv - d^'^embrc 1992 Jii en el segle XI s'hi funden, diu encara Pladevall, la generosa dotació que en fcren importants senyors •imb carácter expiatori o com a mostra de Jevoció, com Berenguer de Ma^anet i Gausfred de Rocabertí, pecites cases com el tiitur ^ran munestir de Sanr la casa no tingué mai massa vitalitat, de forma que, Salvador de Breda, Sant Daniel de Girona o Sane Joan hen curiosament, ja des del 1169 —no passa mai, de les Foncs, mes alrres cases filiáis o dependencs com ara Sanr fet, de simple priorat— passará a dependre de Sant Feliu, després Miqíiel de Pluvia. Santa Maria, de Cadins, a Gabanes, Alt Empordü, quan aquest Un fenomen inreressant, que he deixat consignat en la monesiir és ben probablement fundació seva. Ens consta per la meva Historia del hÁomujuisme Crisiiá, vol. 11, és el fer que butlla expedida peí papa Alexandrc lli, de 25 de maig de l'any certes cases ulcrapirinenques, com sohretut Sant Víctor de susdit. Poc després, la priora de Cadins, Ermessenda, consta ja Marsella, Moissac, San Michele de La Chiusa, o La Grassa, com a abadcssa. Per cert, que acjuest monestir ha portac, sens estenen la seva influencia .sobre els mone.stir.s catalans, que en dubte involuntariament, una vida molt atrafegada: passa, en dependran, mcnrre akres, en canvi, es desenvoluparan fins a efecte, el Í492 al Mercadal de la ciutat de Girona (a Gabanes convercir-se en moncstiis importancs, cas aquest, per exemple, resta encara la bonica esglesiola cistercenca, convertida de Breda i Besalú. tristamenc en simple pallissa), fins al 1936. Rera la Guerra Civil, Un arquebisbe tarragoní, Bernat de Tort, cedí l'església de passaran les monges, dins una cerca provisionalitat, que durara Santa Maria Magdalena de Beil-lloc, prop de Tarragona, a de 1941 a 1980, a un convent preexistenr de Salt, per a arribar Besalú. el 1155, priorar benedictí de 1159 ;i 1250. Fou seu de en la darrera data esmentada al bonic monestir nou de Sant diversos capítols de la Congre^ació Medir, tot donant vida així de bell nou Claustral Tarraconense, nascuda arran a un antic toponim monáscic. del Concili IV del Latera de 1215, els anysl227, 1233¡ 1237, Els monestirs petits En formaran parr rors els monestirs catalans, com també els ara^^onesos, L'any 1592 té una particular na\'íirreso.s i de la Rioja, i prendrá, importancia, peí fet que el papa segon-s el pare Tobella, forma definitiva Climent VIH decreta la incorporació cap ai 1320, Tot i el sen progressiu d'aiguns petits monestirs, on sens dubte decaiidiment a partir del segle XV, hom no podía assegurar la vida regular, quan Montserrat, Sant Benet de Bages a d'altres mes importants. És el cas de i el gironí Sant Feliu de Guíxols s
Revista de Girona / luidi. 1 Sí novi'inbri.- - dL'scnibre 19''; 53 1(1 Vi] Bredií, per la seva hunda, presenta les grans l'auda^ obra de remodelament de l'església abacial: féu personiiiitats deis ahats Mituiel Sampsñ, 1461-1507, tallar els piíars romanics, i sostingué ares i voltes amb ambaixadur daviint Juan 11 per a dcmanar la Hihertar del grups de quatre columnes d'ordre dóric de 2,50 metres príncep de Viana; Joan de Meca i Tcr^a, 1Ó38-1652, d'algada sobre bassaments d'l metre (obra que podem que presidí In Gencralicar de Catalunya com a diputar eclesiástic veiire avui encara, i que ocasiona un petir ensurt sense els anys 1638-1641- Prcs per raons polítiques durant la guerra deis conseqüencies greus, el «crac», que encara commemora avui Segadors, fou «posat en lo casteÜ de Perpiña, se li confiscaren los festivament la vila}; Lloren^ Comas, 1708-1713, conseller i béns y desterrar després a Fninsa», o els dos que el precediren en el canceller del Rei; Gaspar de Queralc, 1741-1772, restaurador del carree, Pere de Puigmarí, abans abat d'Amer, 1605-1615, i que ho monestir; Eustaqui d'Azara, 1772-1784, tra.slladat a Sant Cugat i fou d'aquesta casa de 1615 a 1619, per a passar després a regir el nomenat després bisbe d'Eivis.sa. Fou president de la Congregació. monestir de Cuixa, finsal 1631, any que fou proniosut a! Bi.sbat de La presidí també per última vegada i fou el darrer abat d'Amer Solsona, i el seu immediat successor, Francesc de Copons, 1619- abaasde rexclaustraciójaumede Llama, 1813-1835. 1638, any en el qual passa a regir el monestir de Ripoll, i que La nómina mes brillant potser, períi, ens l'ofereix havia estac anibaixador davant Felip IV. Camprodon. Mort l'abat Bonfil! el 1016, el testament del comte Tenim a Banyoles el trist cas d'Antoni de Cartella, 1618- Bernai de Besalú féu passar el monestir sota la subjecció del de 1622, assassinat el 24 d'abril de dit any, i la personaÜtat de Moissac, és a dir, deis cluniacencs (cas únic aquest, curiosament, Francesc de Montpalau, 1642-1658. Aquest de[;ué l'abadiat a la a casa nosrra, mentre que Cluny tingué en canvi un paper seva acfuació pro-francesa durant la preponderant a Castella i Lleó), guerra deis Segadors. Caiguda Lleida el situació que durará fins al 1325, any en 1644 i assetjada Tarragona, el 1644 fou el qual obtingué novament la enviar amb una ambaixada a París, independencia. Jeroni Fort, 1592-1606, davant la Cort reial, i obcingué de la ultra obtenir de Climent VIH la unió reina regent Anna d'Áustria el de Ridaura i Sant Joan les Fonts al seu nomenament del comte d'Harcourr monestir, obté igualment la separació com a lloctinent del Principat. Rera la de la provincia eclesiástica Narbonesa í rendició de Barcelona, pero, el 1652, l'encrada dins la Congregació Claustral hagué d'exiliar-se a Franca. Tarraconense i Cesaraugustana. L'abat Si passem ara a Besalú, tenim a josep de Magarola, per la seva banda, Francesc Garraver, 1597-1611, abans que ho fou de 1642 a 1676, fou diputat capellá del bisbe d'Elna. Obtingué les de Catalunya des del 1673. Joaquim de insígnies pontificáis del papa Climent Parrella, 1785-1801, fou per la seva Vlll. El succeí l'olotí Benet Fontanella, banda nou anys president de la oncle de! famós jurisconsult Joan Pere Congregació i altres nou visitador Fontanella, en el tractat de Pactis d'aquesta mateixa. Hi destacaren, a Nuptialibus del qual figuren algunes mes, inteMectualment, altres dos ahats: poesies del seu oncle. Presidí la Andreu de Casaus i Tous, 1805-1806, Generalitat com a diputat eclesiastic abans monjo de San Juan de la Peña i els anys 1620-1623, i fou abat de 1612 de Ripoll, que és autor del Ilibre a 1627, any de la seva mort a Olot, en NiíL'i'íis obicrvüciünci para la hhtoria la casa de l'abadia. Bernat de general de Aragón, Navarra y Cataluña, i Urtusaustegui, 1749-1756, abans abat de tou membre de la Real Academia de la Galligants, fou visitador i president de la Hisroria, i el també membre d'aquesta R¿|K;![. Congregació Claustral. Cal, en ti, citar mateixa i visitador general de la Congregació honoríficament l'abat darrer de la casa, Melcior Miquel de Parrella, 1823-1835, darrer abat de de Rocabruna, 1798-1835, molt zelósde l'observanga monástica, la casa, famós per la seva eloqüéncia. que emprengué la restauració de la seva casa, destruida després Acaharem aquesta ja llarga llista de personalitats amb les del de la francesada, a partir del 1814. Mort el gener de 1835, la seva monestir de Sant Feliu de Guíxols, únic entre els gironins a vacant ja no fou coberta i el monestir veic aquell mateix estiu la pertanyer a la Congregació de San Benito de Valladolid, o deis supressió, com tota la resta de les cases moníisticiues durant la OKservants (per a distingir-ia de la deis Claustráis). Cal citar desamortització. aquí Jeroni Lloret, 1556-1562 (l'entrada dins la Congregació Amer registra, ultra el ja esmentat Pere de Puigmarí, altres vallisoletana és anterior, del 1518), autor d'una Selva de las destacáis personatges, com ara Andreu Port d'Osseja, 1643-1659, Alegorías de la Sagrada Escritura (Barcelona 1570), precedida durant l'abadiat del qual el monestir experimenta el luctuós fet de encara d'un índice de Geneafügia de los hombres y mujeres de la la voladura de l'església de Sant Miquel i de bona part del misma Escriiura (ibidem 1568); i Benet Planelies, 1705-1717, monestir; Joan Antoni Climent, 1675-1701, durant l'abadiat del que fou general de la seva Congregació, i després bisbe de qual el monestir fou saquejat pels francesos, i que emprengué Mallorca, on morí el 1743.
16 Hl 54 Revista de Girona / S5 nuM'iühn.' - df^cmbrt: \S>^}2 Del segle IX eni;á Montalegre, Tiana. Barcelonés, 1416, com la de Vaüparadfs, de Terrassa, Valles Occidental. Els moneíjtirs i^ironins pcrt;inyen en la scvii ar.m El monescir que guanya mes importancia en majoriíi ;i! sistema henedictí, per tal com se suhjecten a a(.]uests primers cemps és sens duhte el de Banyoles, la Regla de sant Benet. De fct, ens cal patlar deis müncstits que que absorbeix Sant Julia de! Monc, el 878, i Cambé després el apnreixen de! sepile IX en^a, ditis la Matea carolínpia, en alio que mateix Sant Pere de Roda, que li sera discutir, pero, senipre peí Ramun d'Abadal ha anomenat "el tenaixement monascic a monestir tiltrapirinenc de Rases i per la seu de Ginina. AJjudicat Catalunya després de l'expulsió deis sattaíns". definitivamenc a aquesta el 899, Roja adquireix gran Peí que ta en concret a la Jiücesi de Gitona, la tejíió importancia gracies a la protecció del noble Tassi, una voka pirinenca, fent vetltat alio de «montes Benedictus aniabat", convertit en abadia. 926-944, i sota el regim de l'abac ElJesinJ, o registra les primetes fundacions: l'impottant monestir de Sane HildessinJ, fill seu. Esteve de Banyoles sembla ésser el ptimer a apateixet, qiian Venen després Sant Salvador Je Breda, 10Í8; els priorats de l'abat BonitLis obté permís del comte Odiló pet a establir-s'hi Sant Miquel de Pluvia, 1045, i Santa Maria de Cervia, 1053; el prop del liac. El sefjueix el 820 el de Sant Medit, tundat per de Sane Miquel les Fonts, 1079; el Je Sant Miquel de Cruílles, Deodat, i que s'incorporará mes tard a Santa Maria d'Amet, el 1094; el Je Santa María de Finestres, 1096; el de Sant Tomás de 949. Poc després, i en tot cas abans del 825, neix Sant Pete Pluvia, 1098 (desaparegut ja el 1380); el Sant Sepulcre de d'Albanyü, prup del riu Muga, que tíndta una vida cutta, petqué Palera, 1107; Sant Nicolau i Santa Creu de Calabuig, 1175 40 anys mes tard és posat ja sota la (desaparegut el 1618); Santa Maria del dependencia del monestit ultra- Coll. Susqueda, 1187-1592; i el darrer, pirinenc de Sanca Maria d'Arles de Santa Maria del Coílell, Sant Ferrio!, Tec. Mes efímet encata fou el de Sant . . - 1198-1410. Martí de les Escaules, que apareix el Peí que fa a les monges benetes. el 826, fundat per Adulf. bonic monescir medieval de Sant També a l'Alt Emporda. tenim Daniel de Gitona és de 1017, mentre esment el 844 de Sant Quirze de que teñen curta vida els dos petits Colera. Sant Julia del Monc, per la seva priorats de Sant Joan de PErm, Juia, banda, nascut el 866 a la Garrotxa, és 1300-1326, i Santa Margarida de el 878 una simple celda, diu Pladevalí, Vilanera, Empúries, 1328-1368. de Banyoles. També a la mateixa Ja queda indicada mes amunt la comarca, Sant Aniol d'Aguges, del cronologia de Túnica casa cartoixana, qua! tenim esment el 871, passara el masculina, i de les dues fundacions 899 a Sant Lloren^ del Mont, a Sous, cistercenques, femenines. aquella del Alt Emporda. Citem, per últim, el cas XIII i del Xll aqüestes dues. de dues petites cases, Sant Pau de De tot aquest esplet, avui, reta Fontciara, Baix Emporda, del 889 i l'ensulziada que significaren les mesures Santa Maria Je Ridaura, 852, que desamortitzadores del segle XíX i les passaran a dcpendre (.le La Grassa, vendes patrinionials i les destruccions importan! monestir occica, respec- deis monumencs monáscics que se'n tivament, ei 908 i el 937, seguircn, rescen només dos monescirs Subratlla Mn. Antoni Pladevalí. femenins de llarga bistoria: el de les que «el segle d'ot Je les fundacions bcnediccines monges beneJictines de Sant Daniel, i el catalanes s'estcn de l'any 890 a fináis del segle Breda cistercenc de CaJins, avui a Sant Medir. X". Dutant aquest segle, en efecte, neixen una Afortunadament, fa ben pocs anys, se'ls ha serie llarga de monescirs, toes ells de primera sumat encara el de monjos cistercencs de importancia: Santa Maria de Solius, Santa Cristina d'Ato, i 967. Sant Pete de Roda, Alt Emporda, 944: Sant Pere Je Camprodon, Ripolles, 950; Santa Maria de Roses, Alt Emporda, Les mostres d'art 960; Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 968; Sant Pere de Besalú, Garrotxa, 977; i Sane Pere de Galligants, Girones, 992. Per acabar el breu aplec de dades, amb tota segureCat Citaré encara el cas curios de Sant Pol de Mar o de Marina, incomplet, d'aquesc atcicle (que espero, pero, que revescirá de primer benedictí, fundar, sembla, a I'excrem sud de la diócesi, alguna utilitat), parlaré de les mostres J'art de positiva al Maresme, vers e! 950, que sera donat a Sant Honorat de importancia que trobem encara avui en aquests ninnescirs Lérins el 1068 com a simple priorat. Quan portava una vida gironins. o el que d'ells en resta. somotta, el 1265 passá a la Cartoixa, amb monjos vinguts Pensó que cal donar aquí el primer lloc a les imposants mines d'Scala Dei. al Priurat tarragoní. Finalmenc, la seva perita de Sant Pere de Rodes, amb tot de gran valor estétic i arquitectonic comunicar s'incegra a la nova casa carioixana barcelonina de encata, i on la Generalicat ha empres ja les ineludibles ubres de
Revista de Girona / ni T5 n.•venihiv - de>L-mbre 19'^'2 55 If>í5l conservació i restauració. A part de Íes dues helles torres Avui, com ja he esmentat mes amunt, una altra romaniques del campanar, amh arcuacions llomhardes, i ctimunirat, cistercenca i de monges, la de Cadins, d'homenat<;e, cal parlar destacadaraent de l'esglcsia [orna a donar vida, al Girones i al terme municipal de major. Es tracta d'un temple de tres naus, amb planta de Sant Gregori, a un antic topónim monastic, el de Sant creu llatina, de 60 mctres de llarf^aria. Molt estretes les naus Medir i Sant Genis, monestir abans d'bi>mes, del S20, amb vida latcrals, cobcrtcs, diu Puifí i Cadafalch. amb quarts de cercle; és només fins al 949, any del seu trasllat a Amer. El nou monestir bellíssima l'obra en canvi de la ñau central, obrada en tres trams i femení, de nova planta i molt funcional, conserva l'antiga d'uns 13 m d'al^ada, cobcrta amb volta de cano seguit. «Els pilans esglesiola románica d'una sola ñau (una altra li va ser afegida, que aguanten els ares uirals de la ñau central», continua dient sense cap ambició artística, el segle XVII!), "amb un absis aquest arquitecte, «están formats per un triple pila robusti'ssim que sobrealzar amb arcuacions». Mes tarda és el campanar, amb un a l'altura de tres metres del nivell de l'esfílésia esta [luamit en tres ampie baleó per beneir el terme. de ses cares per columnes independcnts; en la banda de la volta La perita comunitat de Cadins es dedica sobretot al treball mestre se'n superposen dues en sentir de Taltura», columnes de relligar Ilibres. cilíndriques, amb collarí, rematades amb uns capitells, l'abac deis A la perita comarca del Pía de i'Estany, i a la seva capital, hi ba quals torma com una imposta que volta els pilars en les cares on es encara l'església del monestir, abans tan important, de Sant Esteve recolzen les tres columnes. Aquests capitells, catorie de tipus de Banyoles, origen de la ciutat. El monestir, pero, ba estar ben nordic, i els altres set corintis, son veritablemcnt molt fonnosos. desgraciar. En efecte, el temple resta enderrocat, com part del Peí que ta al claustre, ens queden campanar, pels terratrémols deis anys només, per desgracia, restes esparses (en 1427 i 1428. Iniciada tot seguit la especial, una variada mostra de capitells). reconstrucció, els francesos acabaren de Cal dir en un altre camp, que la destaiir el 1655 l'obra vella de l'església, Biblioteca Nacional de París conserva el claustre i l'abadia del monestir. una imporranr Biblia del monestir, L'església actual, neoclassica, és obra de bellament miniada, en quatre volums, en 1701-1740, i conserva només una porta vitela, coneguda avui com del mariscal de gótica de 1530 i, a l'interior, un formós Noailles, que fou qui se l'emporta. retaule, gótic tambe, obra de Joan He parlar ja de la transformada Antigó de Girona, de 1437-39. Una església dAmer, avui parroquia de la vila ^.-,Sí interessant arqueta-reliquiari de Sant selvatana, que conserva també el paiau \ Martiriá, obra segurament de principi del abacial amb fincstral tardo-giitic, del XVI. XV, ha estat robada recentment. A la Un veritable joiell és encara avui, capella corresponent hi ha vuit teles de dins la mateixa ciutat de Girona, Sant María Vayreda, el pintor olotí de! segle Pere de Gallij^ants. L'església és del pas.sat. Assenyalaré, per últim, l'obra del primer ter? del segle XII. De tres naus, claustre de gust italianitzant, obrada té un creuer amb quatre absis rodons, i entre 1778 i 1783, on es conserven una airosa torre vuitavada, amb dos alguns elements antics, i també algunes frisos de finestres dobles, ornades amb tombes abacials i de la noblesa. arcuacions Uombardes al damunr. - A la Selva, i al petit poblé de L'interior del temple és ibluminat per r^eda, destaca en canvi encara un una gran rosassa. Per la part de migdia, inagnífic campanar romanic, el del vell se li adossa el claustre, de final del mateix segle monestir de Sant Salvador. Té nogensmenys XII, «un deis mes interessants que ba deixat Saín Joan de les Abadcsscs. 32 metres d'al^ada, edificar amb cinc pisos l'art romanic a Catalunya», el qual ofereix una sobre planta rectangular. Mostra dues gran varietat de capitells. L'abadia de! monestir finestres per cara ais quatre pisos superiors, i és avui Museu Provincial. un íiis amb arcuacions Uombardes que separa cadascun d'aquests. A la mateixa valí del Gallígants, i integrat avui, com el Ha estat íelii;ment restaurar modernament. El temple annex monestir de Sant Pere, dins la ciutat de Girona, renim igualmcnt obeeix, en canvi, a una renovació d'estil gótic, obra iniciada el el monestir femenf, encara pie de vida, de Sant Daniel, a la valí XIV i acabada dos segles mes tard. Es avui la parroquia de la vila. del mateix nom. L'església, basicament del Xll, forma part de! Es conserva igualment part del claustre romanic (la resta és avui conjunt monastic, i és románica, amb un cimbori vuitavat amb en una casa particular de Blanes), i de la bella casa abacial del arcuacions Uombardes. El monestir té també un bonic claustre XVI, en estil gótic tarda, amb escalinata al pati interior. rectangular, de dos pisos, romanic el primer, amb columnetes Peí que fa a la Garrotxa, tenim l'edifici adlat de l'església dobles, del XIII, i gotic florit el segon, segle XV, al qual s'bi románica de Sant Joan les Fonts, amb tres naus, de volta accedeix curiosament mitjangant una escalinata gótica externa. apuntada la central, i de quart de cercle les laterals, comunicades La comunitat destaca avui per la seva dedicado al treball de amb aquella per arcades entre grans pilastres. Son molt bells els restauració artística. absis, un d'ells, pero, mutilat en el XVIII, segle en el qual fou
!6í(,I 56 Revista de Girona / núm. I TS nnwmbre - dei^i-'inlirc !9'^>2 construi't el campanar. Cal desracar, a mes, una pica punt, mentre que son geminades en els alcrcs dos. hapusmal románica, i la Majcscat, románica també, Gran importancia revesteix igualment la gran avui al Museu Diocesa de Girona, església de l'antic priorat de Sant Quirze de Colera al Al perit iniinicipi de Sant Anioí de Finestres, s'hi poblé de Rabos d'Empíirda. conserva encara la volta i l'ahsiíi romanics de l'esfílésia ¿c\ L'estructura de la planta i gran part deis murs pertanyen a priorat de Santa Maria. l'església primitiva, del 935, mentre que tota la resta és de la A Ridaura, renim i}íiialment Tesfílésia parroquial de l'antic reforma general que se'n féu en el segle XI. La porta la formen dos priorac de Santa Maria, la L|ual, enderrocada després d'iins ares de mig punt en degradació st>bre la llinda, mentre i.[ue el tim]ta terratrémols en el XV, tou del tot refeta, i muditicada encara el és reomplert amb carreas llisos. Al damunt de la tabana bi ba un 1779. Ostenta una portalada barroca. Així, de tet, només es sen:ill campanar de cadireta. Separen les tres naus uns pilars conserva, del veíl munestir, una torre rodona a la masoveria eruciiormes, amb pilastres adossades que sostenen els ares. La volca encara anomenada del Monestir o de l'Abadia. centra!, com s'escau normalment, és de cano, mentre que les Molta mes importancia —no cal dir— revestcix el monestir de laceráis, en eanvi, teñen la particularitat de presentar a llevant una Sant Pete, a la monumental vila de Bcsalú. Es avui encaní esi;lésia doble volta junt al transsepte. «on la volta de quart de eercle es parroquial l'antic temple monastic, consa^jraí ja el 1003 i duplica a un nivell inferior per a permetre un millor engalzament renovellat el 1160. Es rmcta d'un editici de tres naus, amb creuer i amb el creuer, coberc amb volta de cañó», com la volta central. Peí un únic absis rodó, "enriquit interiorment per una giróla tormada que fa ais absis, el central i el de la part nord son decoracs amb per un joc de cinc ares sostinyutH per arcuacions entre lesenes, mentre que la quatre columnes aparellades i bonics de la part sud bo és sois amb lesenes capitells que revelen la má d'un artista sense arcuacions. A mes, el central del nord d'ltalia». Les naus, en canvi, presenta interiorment cinc arcuacions son cobertes amb voltes de mifí punt cegues sobre columnetes cilíndriques. sostingudes per sis pilastres de planta Una ruina practicament irrecu quadrada. Té poc interés el campanar perable és avui l'església del monestir de adjunt, obni de 1697. Pertany ais darrers Santa Maria de Roses. De l'anciga temps del monestir, en el XIX, el nou estructura de tres naus, amb tres absis edifici con\'entual, al sud de la gran amb i.iecoracii'i llombarda, del segle XI, plai^a, casal que ser\'í per a acollir duranr resta sois el central, encertadament uns anys, de 1908 a 1914. els benedictins reconstruir en la década de 1960 (bavia francesos del monestir d'Encalcaí, caiguc els anys 20). es consolidaren les foragitats del país veí per la Llei Combes. ruines i es reféu, en la mesura que era Si passem ara a l'Emporda, hi possible sense talsificar les coses, el mur trobem de primer, a Sane Miquel de sud i la ía^ana, amb una porta del Xll. Pluvia, Tespléndida església románica Re\'estei\ el mes alt interés el fec que del priorat que ii'n dona nom. De tres bom bagi descobert, arran d'unes naus, amb tres absis rodons i transsepte. prospeccions arqueológiques, i sota "La seva estructura es resol interiormeni l'absidiola sud, una necrópolis i restes per pilars rectanguiars deis qual- d'un absis d'una església paleo-cristiana, arrenquen els ares íormers, de segurament del segle IV i que bauria comunicació entre les naus, i els torals durat com a església visigótica fins al de sosteniment de les voltes". La ñau central, Vil, a mes de fragments diversos pertanycnts a l'ara de marbre del segle V. Potser es tracta del com el transsepte, es cnbreix amb volta de cañó, Saní Perc de Gíiiíií;íini,s. i les laterals amb volta de quart de cercle. Cosa cenobi paleo-cristia del qual se'ns parla en un curiosa i interessant, l'arc triomta!, els ares torals document del comte Gausfred i el seu fill, el de la ñau central, els deis bracos del transsepte i els d'arquets cees bisbe Sunyer d'Elna, del 976. que decoren part de dins l'absis central, son sostingiits per scmi- A poc mes d'un quilómetre a ponent del poblé de Gabanes columnes amb capitells esculpits, dividits en dues parts: la inferior d'Emporda, es conserva encara el primitiu emplai^ament del amb decoració generalment vegetal, i amb figures i animáis monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins, l'església diversos la superior. L'obra correspon en general al scgle XI, Poden típicament cisCercenca del qual, d'una sola ñau d'arr de cransició notar-se també les bclles arcuacions lloinbardes a l'exterior de románico-gotic de notable alt;aria, amb creuer i cap^alera l'absis central, amb tres íinestretes de mig pun! amb columnes a rectangulars, serveix avui encara vergonyosament de pallissa del costat i costat. Posteriorment, absis major i transsepte foren mas anomenac significativament encara de Sant Feliu. El mur sobrepujats amb un mur emmarletat, que dona a l'cdifici un aire nord presenta cinc contraiorts, i igualment els presenten el de castell. És cambé notable l'airosa torre quadrada i exempta creuer i l'absis, amb volca i finescres gótiques. La porta és del campanar, de tres pisos (separats per frisos amb decoració formada per dos ares de mig punt degradacs, i també de mig punt llombarda igualment). Les del primer pis son senzilles, de mig és el tinestral de pare de ponent.
Revista de Girona / núui. I ST iinvfnibrí-'- dv^enii'íre 1992 57 16371 L'impartant monestir benedictí de Sant Feliii de planta quadrada on han estat conserváis elements Guíxüls, documencac ja en el 968, després de lluicar i,runa edificació tománica anterior, i també la casa de aferrissadament per defensar la seva independencia l'antiga rectoría, avui hostatgeria monástica. contra les pretensions de l'abadia occitana de La Passem ara ja per acabar al Ripollés, comarca que Grassa, i successivament del bishe de Girona, veu tinaliiieni. es reparteixen les diócesis de Girona i de Vic (corre.sponent a confirniades les possessions i el dret d'elecció Iliure d'ahac per aquesta certament la part del lleó, amb els importantíssims i can Alexandre 111 el 1163. Forma part des del 1219 de la Con^'refiació bells monestifs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, que per Claustral Tarraconense. Va unir-se, pero, el 1435, sens duhte amb aquesta rao no estudio pas aquí). Evidentment, ocupa aquí un proposit d'una millor ohservani^a, a la Congregado italiana de lloc destacat la important obra de l'església del monestir de Sant Santa Giustina de Padua, i el 1515 se Tobliga, com a Montserrat, Pere de Campnxlon, el monumcnt mes destacat d'una vila ja de a integrar-se dins la deis Observants de San Benito de la per si tan monumental. Na.scut el monestir cap al 904, el Í078 és Valladolid. Altniment, la seva historia és la de les Iluites amb la unit a Moissac, filial de Cluny, dependencia de la qual vila tot defensant e! sen domini senyorial sobre aquesta (mereix aconsegueix deslliurar-se'n el 1461. Bé que el 1592 li son units especial record aquí el «Plet Gran» del segle XVll), els pecits priorats de Sant Joan les Fonts i Ridaura, ve ara un Forma encara avui un impressionant conjunt arquitecrónic, període de forta decadencia que acabará amb la desamortització amb la formosa tabana románica, emmarcada entre dues torres, !a de 1835. De l'església, l'únic que en resta, és del XII, i fou del Com i la del Fum, i encara, tres metres a! davant. la bellíssima consagrada e! 1169. Molt austera, sembla influenciada per l'art i tan emblemática «Porta Ferrada», de cistercenc. De creu llatina, presenta dos pisos. A baix, hi ha tres ares de cinc absis quadrats, el central ferradura (d'aquí el curios nom), i a corresponent a la ñau, i els altres dos de sobre una preciosa galería amb tres cada costat oberts al transsepte. La obertures triforades, formades per tres volta, apuntada, és reforjada per ares arquets de ferradura sostinguts per torals, i sobre el creuer s'aixeca una columnetes cilíndriques. Corona el cúpula o cimbori de vuit cares, la qual conjunt (segurament del segle X) una ía de base a un campanar de dos pisos. filada feta amb fragments de terrissa De la resta del monestir, i en especial romana i a sobre un fri,s amb dinou del claustre, resten avui només alguns arcuacions cegues, del segle XU. Per capitells a Camprodon mateix o bé al altra banda, les torres esmentades, semi Museu Diocesá de Gitona. Ledifici ha circular l'una i amb basament d'^opus estat restaurar enere 1932 i 1938 per spicatum», i de planta rectangular l'arquitecce Jeroni Martinell. l'altra, amb un basament possiblement Realment, es tracta d'un índex roma o visigotic fet amb grans carreus. monumental que dista molt de ser L'església própiamcnc dita és d'una sola menyspreable, especialment el que ñau, amb creuer i ttes absis poligonals. correspon a l'edat mitjana i ais estils La meitat occidental de la ñau és románic i gotic, signe ciar aquesr de la románica, mentre que és gótica, feta mes pujanza que assolf en aquells temps el card, l'altra part (del XIV), si bé la monaquisme cátala en terres de la cap^alera no s'acaba pas ahans del XV. diócesi de Girona. L'esmentat tram oriental de la ñau, el creuer i els absis son coberts amb volta de Nota final creueria, i també gotics, lógicament, son els SantAnioi d'Agiijü. finestrals deis absis. En temps de Pete el ja he dit que queden exclosos del meu Cerimoniós, hom fottificá el monestir ategint-h¡ humil estudi els tan imporrants, imposants i cinc totres mes emmarletades sobte la cap(;alera gótica, unides formosos monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, peí amb un pas de ronda. Resta ben conservada només la de fet que no han pertangut mai a la diócesi gironina, bé que del tramuntana, o deis reis. Té bella factura la porta nord, amb llinda i XIX eni;a se'ls hagi assignat sense un criteri historie massa sólid a are de mig punt. A la plaija del monestir, resta encara avui, tot la provincia de Girona, de la qual Ripoll encapt^ala la comarca testtmoniant les grans obres fetes sota l'abat Benet Panyelles mes ponentina. (1705-1717), després bisbe de Mallorca (1730-1743), una gran M'he limitat volgudament ais monestirs própiament dits, és portalada barroca, la porta de Sant Benet. a dir, ais casáis benedictins, ciscetcencs i cartoixans, tot Evidentment, revesteix una importancia molt menor el excloent, dones, les canóniques, algunes tan belles i iraportants monestir cistercenc masculí actual de Santa Maria de Solius, el en terres gironines com Vilabertran, Liado, Peralada, Sant Feliu qual, si bé de factura moderna (nascut el 1967, com a tiliació de de Girona ÍI Santa Maria de Besalú. Poblet), ha conservat com a església la de Santa Agnés, edifici del XVIll, d'una sola ñau amb capelles laterals, i un campanar de Alexandre Masoliver c,s monjo de Piiblet.
|6^iS| 58 Revista de Girona / núm. I 5T nmcmbre - dcst-mbrc 1992 ORDES FEM MASC Cortoixa 0 ® Sant Benef Abadía i 6 PrioraT • o Cister Abadía ¿ ¿ Priorat o «
30 Km
i.' Albanyh 10.' SI. Miquel de Fluvia i^.'Ger 28.'Cervi¿ideTcr 37.' Breda 2.' Alhanyá ¡ ¡.' TorrocUü ÍIL' Furia 20.' BcsaUí 29.'Giruna 38.' Maganet de la Selva 3.- Calabuig 12.- Vílíitun'íi de la Muga 2 ¡.'Palera 30.' Gírona 39.' Susqueda 4.' Escmiks l3.'CruÚlcs 22.' Oix 31.- Girona 40.' MflrL'smt' 5.- Gabanes Í4.- Palau'saiur 23.' Ridaura 32.'Juiá 41.' Marcsme 6.' Empiíries ¡5.' Sant hele 24.' Si. Aniol de Finestres 33.'Sah 42.- Btin>'()íc'.s 7.- Rutes d'Em¡)orda 16.' Síinr Fe/ÍH tk' Giíixots 25.- Sant Fcrriol 34.' Saní Gregori 43.' Camprodon 8.' Roses ly.'Solius 26.- Lea Fonts 35.' Saní Gregori 44.' Rrpoli 9.- Sant Pcrc de Roda 18.' Se. Esicve d'Umfred 27.' Sanut Pim 36.- Amer 45.- Si. Joan de tes A.
BIBLIOGRAFÍA
OBRES GENERALS: Alejandro MASOLÍVER, Los cisiercicnses en España y Portugal. ApenJi.x 1 Jins Luui^ J. LEKAI, Liis dstercicnses. ¡¡leales y realidad. Barcelona, 1987, a pp. AliixanJrc M.ASÜLIVER. HistóWfl dd Muíuupiime Crisiic. Montserrat. 1978- 517-576. 1982, viil. 11. pr- 52-76, 122-126. 147-152. 242-257 i 271-272; i vnl. 111, 25-28, 79 (!a ¿m ile Sitius, pero, w Í967 i no 1966), 178, 214, 216 i 227. OñfíF^SruSPECIRQUES- Cíitíjíom'a Reíígiosii. Burcelona, 1991, mnpcs. llistats i!u immf,scir,s i rrnnulojjia lundacional. Jaime MARQUÉS. .Ai7RT. Girona, 1971. Catalunya Románica, vnls. IV, V, VIH. IX ¡ X. FnincLsco MONSALVATGE, Bcsalú. vol. 2 dt- Noticias Hisimcíis, Olot. 1890. Gmii Ciai^afia Comarcní íii' CÍIIÍIIUIIVÍÍ. vols. 1, 1 i 4. Amanil SÉQUESTRA, Sam Pere de Besalú (Santa Maria de! Mont 19Í4) Aniotíii MERINO i Jn,sé Je LA CANAL. España Sagrada, voLs. 43 i 45. JauíneCOLL. ürfil» Ais[6rrciiiíii;n Revista de Girona / Tii'im. 1 S'í [nivL-rní-iti.- - vIcscüiNn.' 1992 59 |6.Í9|