LS MONESTIRS GIRONINS, UNA HISTORIA CENTENARIA — Alexandre Masoliver — 1 Bisbat de Girona és una térra esment, el de Sane Esteve de Banyoles {827-18Í5), que durará, privilegiada peí que ta a les com la resta deis monestirs importants d'homes, fins a implancacions monastiques medie- l'exclaustració i desamorticzació de Mendizábal. Se'n segueixen vals, particularment benedictines. la resta fins al darrer, el priorat de Santa Maria del Collell, 1198- Ja se sap i ha estat dit i repetir 1410, data en la qual és secularitzat. sovint, que la Catalunya Vella (qo Peí que fa ais monestirs cistercencs (Cíteaux neix el 1098, i és, les terres catalanes compreses l'orde com a tal podem considerar-lo ja constituit el 1119, data entre el Pirineu en la seva vessant presumible de la Carta de Caritat), neixen, respectivament, el meridional i els rius Llobregat i 1158 Valldemaria i el 1Í69 Cadins, bé que el primer durará sois Cardener, el seu afluent) és patria fins al 1492. Solius és fundació pohlerana del 1967. d'elecció per ais mnnjos negres. Finalment, la cartoixa de Sant Pol, fundada el 1265, es Amh tot, si els monjos benedictins traslladará, amb la de Vallparadís, prop de Terrassa, a blancs, els cistercencs, funden en Montalegre, Tiana, íundació de 1415, tot i que subreviurá encara canvi mes aviat a la Catalunya uns pocs anys, fins al 1434. Nova, ü 1 sud de la línia abans mencionada, en son una excepció Si hem de creure Mn, Pladevall, ja molt abans, pero, vers el les dues cases femenines de Valldemaria, Maganet de la Selva, i 780, un abat hispa, de nom Átala, hauria creac al pa^us de la se va íundació, encara avui viva, de Sant Feliu de Cadins, Peralada un o mes monestirs, de vida breu, per a passar poc fundada a Gabanes i trasÜadada successivament al Mercadal de després el Pirineu en cerca de seguretat i fundar cap al 782 el G i roña, a Salt i, finalment, a Sant Medir. monestir de Rases. Es possible que alguns deis seus monjos s'hi quedessin, amb tot, i tessin vida eremítica a les ceMes del futur La primera noticia gran monestir de Sant Pere de Rodes, i ais petits monestirs que mes endavant en dependran de Sant Fruitós de la Valí de Santa La primera noticia histórica, ja en l'alta edat mitjana, ía Creu, de Sant Joan ses Gloses i de Sant Cebriá de Pineda. tenim el 814 {ja d'abans, pero sembla ser el de Sant Esteve de Del sinode d'Aquisgrá de! 816 en^á, tots els monestirs Banyoles) sobre Sant Miquel de les Escaules (que durará sois fins adopten la Regla de Sant Benet o son creats ja sota ella. Es el cas al 844). Segueix Sant Medir i Sant Genis d'Amer, el 820, que a la diócesi de Girona, entre d'altres, de Sant Quirse de Colera, durará poc mes d'un segte, per a desaparéixer el 949 i passar a Roses, Sant Feliu de Guixols, Sant Pere de Besalú, Sant Pere de Amer. Molt mes important és el tercer monestir del qual tenim Camprodon, Sant Pere de Galligants de Girona, etc. 16321 52 Revista de Girona / i55 novcinhiv - d^'^embrc 1992 Jii en el segle XI s'hi funden, diu encara Pladevall, la generosa dotació que en fcren importants senyors •imb carácter expiatori o com a mostra de Jevoció, com Berenguer de Ma^anet i Gausfred de Rocabertí, pecites cases com el tiitur ^ran munestir de Sanr la casa no tingué mai massa vitalitat, de forma que, Salvador de Breda, Sant Daniel de Girona o Sane Joan hen curiosament, ja des del 1169 —no passa mai, de les Foncs, mes alrres cases filiáis o dependencs com ara Sanr fet, de simple priorat— passará a dependre de Sant Feliu, després Miqíiel de Pluvia. Santa Maria, de Cadins, a Gabanes, Alt Empordü, quan aquest Un fenomen inreressant, que he deixat consignat en la monesiir és ben probablement fundació seva. Ens consta per la meva Historia del hÁomujuisme Crisiiá, vol. 11, és el fer que butlla expedida peí papa Alexandrc lli, de 25 de maig de l'any certes cases ulcrapirinenques, com sohretut Sant Víctor de susdit. Poc després, la priora de Cadins, Ermessenda, consta ja Marsella, Moissac, San Michele de La Chiusa, o La Grassa, com a abadcssa. Per cert, que acjuest monestir ha portac, sens estenen la seva influencia .sobre els mone.stir.s catalans, que en dubte involuntariament, una vida molt atrafegada: passa, en dependran, mcnrre akres, en canvi, es desenvoluparan fins a efecte, el Í492 al Mercadal de la ciutat de Girona (a Gabanes convercir-se en moncstiis importancs, cas aquest, per exemple, resta encara la bonica esglesiola cistercenca, convertida de Breda i Besalú. tristamenc en simple pallissa), fins al 1936. Rera la Guerra Civil, Un arquebisbe tarragoní, Bernat de Tort, cedí l'església de passaran les monges, dins una cerca provisionalitat, que durara Santa Maria Magdalena de Beil-lloc, prop de Tarragona, a de 1941 a 1980, a un convent preexistenr de Salt, per a arribar Besalú. el 1155, priorar benedictí de 1159 ;i 1250. Fou seu de en la darrera data esmentada al bonic monestir nou de Sant diversos capítols de la Congre^ació Medir, tot donant vida així de bell nou Claustral Tarraconense, nascuda arran a un antic toponim monáscic. del Concili IV del Latera de 1215, els anysl227, 1233¡ 1237, Els monestirs petits En formaran parr rors els monestirs catalans, com també els ara^^onesos, L'any 1592 té una particular na\'íirreso.s i de la Rioja, i prendrá, importancia, peí fet que el papa segon-s el pare Tobella, forma definitiva Climent VIH decreta la incorporació cap ai 1320, Tot i el sen progressiu d'aiguns petits monestirs, on sens dubte decaiidiment a partir del segle XV, hom no podía assegurar la vida regular, quan Montserrat, Sant Benet de Bages a d'altres mes importants. És el cas de i el gironí Sant Feliu de Guíxols s<in Ridaura, dependent de La Grassa des obligats peí Rei Catolic a deixar-la per del 937, i de Sant Joan les Fonts, units tal de passar a la de FObservani^a de a Camprodon; de Colera, que ho és a San Benito de Valíadolid (i mes card, Besalú, com també Sant Lloren^ del rera la Pau deis Pirineus, s'hi afet;ira Munt (nascut al terme de Sous com a encara la perdua de les cases de la dependencia de Sane Aniol d'Aguges Catalunya Nord), la Congregació, on el 872 i abadia des del 1003); o encara FOfici diví se celebrava encara amb de Roses, unit a Amer, o de Sant dignirat i on no mancaren figures Miquel de Fluviii i Cruílles, que ho son culturáis de relleu, pervisqué fins a la a Sant Pete de Galligants. desamortització deis béns eclesíáscics del 1835, Grans figures monástiques Tornant entera, podem veure, que si el segk- XII havia estat mé,s a\'iar per ais benedictins SuniPere de Rodil. Passem ara a esmentar algunes figures negres un període d'«estagnaci(3» (Pladevall), monástiques de filis d'aquests monestirs quan sorgia en canvi amb for^a el monacat gironins, que destacaren en el camp cistercenc, no deixen amb tot de registrar-se noves hindacions propiament monastic, polícic o de la cultura (és a dir, en especial en el segle següent, el XIII, com, sempre en rerres gironines, de la Literatura i l'Art): Santa Maria del CoU, 1200, entre Osor i Susqiieda, casa Sant Pete de Rodes, per exemple, presenta un Hildessind, el dependent d'Amer des del 860 i ara priorat; Santa Maria de primer abat, 947-991, fill del noble Tassi, gran protector del Finestres, filial de Banyoles; Santa Maria del Collell, priorat de monestir; i segles mes tard l'abar Ramón de Ponts o de Pons, Besalú; el Sant Sepulcre de Palera, on consta que hi viu una 1293-1302, que compra per a la seva casa Vilasacra {on, per cert, perita comunitac ja el 1171, o encara Sanr Miquel de Cruilles, o es trasllada la comunitat el 1792, donada la inseguretat deis Sant Miquel ses Gloses, que havia depés com a cel-la de cemps, per a passar el 1805 fins a l'exclaustració a la ciutat de Banyoles, i és habitat per monges en el Xlll. Figueres), i obtingué les insígnies pontificáis; i Benet Estruch, El 1159, o püc abans, Fabadla francesa de Nonenque, a 1410-1413 (abans havia estat abat també de Roses i de Sant l'Occitania, funda la primera casa femenina de Cister a Esteve de Banyoles), el qual ocupa durant 10 anys el carree de Catalunya, Valldemaha. Ricsendis en fou la primer priora. Tot i capita del Palau Apostolic a la Cort pontificia d'Avínyó. Revista de Girona / luidi. 1 Sí novi'inbri.- - dL'scnibre 19''; 53 1(1 Vi] Bredií, per la seva hunda, presenta les grans l'auda^ obra de remodelament de l'església abacial: féu personiiiitats deis ahats Mituiel Sampsñ, 1461-1507, tallar els piíars romanics, i sostingué ares i voltes amb ambaixadur daviint Juan 11 per a dcmanar la Hihertar del grups de quatre columnes d'ordre dóric de 2,50 metres príncep de Viana; Joan de Meca i Tcr^a, 1Ó38-1652, d'algada sobre bassaments d'l metre (obra que podem que presidí In Gencralicar de Catalunya com a diputar eclesiástic veiire avui encara, i que ocasiona un petir ensurt sense els anys 1638-1641- Prcs per raons polítiques durant la guerra deis conseqüencies greus, el «crac», que encara commemora avui Segadors, fou «posat en lo casteÜ de Perpiña, se li confiscaren los festivament la vila}; Lloren^ Comas, 1708-1713, conseller i béns y desterrar després a Fninsa», o els dos que el precediren en el canceller del Rei; Gaspar de Queralc, 1741-1772, restaurador del carree, Pere de Puigmarí, abans abat d'Amer, 1605-1615, i que ho monestir; Eustaqui d'Azara, 1772-1784, tra.slladat a Sant Cugat i fou d'aquesta casa de 1615 a 1619, per a passar després a regir el nomenat després bisbe d'Eivis.sa.