DOCSLIB.ORG

64 SANT PERE DE GALLIGANTS I -1.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

COL·LECCIÓ DIPLOMÀTICA DE SANT PERE DE GALLIGANTS (911-1300) FUNDACIÓ NOGUERA www.fundacionoguera.com Col·lecció Diplomataris Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 64 Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300) Edició a cura d’Elvis MALLORQUÍ Volum I BARCELONA, 2013 textos edievals catalans www.tmcat.net © Elvis Mallorquí Garcia, 2013 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: agost de 2013 ISBN obra completa: 978-84-9975-391-1 ISBN volum I: 978-84-9975-392-8 DL L 890-2013 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L www.bobala.cat SUMARI Pàgina Introducció . 7 El fons documental de Sant Pere de Galligants . 11 Notícies de l’arxiu monàstic . 11 El pas per l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona 13 Els pergamins de Sant Pere a l’Arxiu de la Corona d’Aragó . 15 Els rotlles de pergamins . 17 Els llibres . 29 Altres fons relacionats amb Sant Pere de Galligants . 31 La present edició . 33 Els primers segles de la història del monestir . 39 A l’entorn de la fundació . 39 Sobre la independència del monestir . 40 El patrimoni territorial de Sant Pere de Galligants . 43 El burg de Sant Pere . 44 El pla de Girona . 48 La plana de la Selva . 53 6 ELVIS MALLORQUÍ La plana del Baix Empordà . 55 Altres dominis . 56 La comunitat del monestir de Sant Pere de Galligants . 58 Els abats . 58 Els monjos i els oficis . 61 Servents i batlles . 67 L’església i el recinte monàstic . 68 L’escriptori i la notaria . 72 La incidència social del monestir a través dels testa- ments . 75 La invasió francesa del 1285 . 77 Bibliografia . 81 Documents . 93 Normes de transcripció i d’edició . 93 Sigles i abreviacions . 95 Índexs . 777 Criteris d’elaboració . 777 Índex antroponímic . 779 Índex toponímic. 913 INTRODUCCIÓ1 A l’interior del traçat de les muralles de Girona aixecades a la segona meitat del segle XIV, encara s’alcen avui el claustre i l’església de Sant Pere que, juntament amb el petit temple de Sant Nicolau, són els principals testimonis del complex monàstic de Sant Pere de Galligants. El podríem considerar com a monestir urbà si no fos que, en el moment de la seva probable fundació, el segle X, era pràcticament l’única construcció en aquest sector, separat pel riu Galligants de la ciutat de Girona, aleshores encara reclosa dintre els murs romans. La dedicació a Sant Pere i l’etimologia del nom de la riera ha fet que els diversos erudits que s’hi han interessat els relacionessin amb el passatge de l’Evangeli de Sant Mateu en què l’apòstol Pere va negar tres vegades la seva relació amb Jesús: “Et recordatus est Petrus verbi Jesu, quod dixerat: prius quam Gallus cantet, ter me negabis. Et egressus foras, flevit amare.”2 1. A l’apartat de la bibliografia figuren les citacions completes de les referències bibliogràfiques que, a les notes, apareixen de manera resumida. Igualment, l’equivalència de les sigles dels arxius i de les col·leccions emprades es troba a l’apartat de sigles i abreviatures. 2. Encara que el topònim “Galligans” tingui una llarga tradició històrica, la presència de la “t” en tota la documentació llatina medieval i les interpretacions etimològiques fan preferible el nom de “Galligants”; cf. VL, vol. 14, p. 146; CALZADA, Sant Pere..., p. 31-33; DOMÈNECH; GIL, Sant Pere..., p. 5. De topònims similars, en tenim uns quants: el llogarret de Gallicant a l’Arbolí (Priorat), la casa de Galligant a la Garriga (Vallès Oriental), la serra de Gallicanta a Rajadell (Bages), el rec de Gallicanta a Navata i la riera de Galligants a Figueres (Alt Empordà) i l’alqueria de Gallicant a Campos (Mallorca), a banda de diversos indrets castellans dits Gallocanta, cf. ALCOVER; MOLL, Diccionari..., vol. 6, p. 151; MOREU-REY, Els nostres noms..., p. 68, 110, 153, 159 i 162; COROMINES, Onomasticon..., vol. 4, p. 300-301. En la documentació medieval, trobem el “podium de Gallicantu” a l’Albiol (Baix Camp) el 1158 i un indret de Franciac (la Selva) anomenat el 1272 “Gallus hii cantat”; cf. FONT RIUS, Cartas de población..., núm. 109; AMGI, fons patrimonial Calderó, pergamí núm. 42 (1272.11.16). 8 ELVIS MALLORQUÍ De moment, però, no podem certificar de cap manera aquesta hipotètica etimologia. Les excavacions arqueològiques al monestir i al seu entorn immediat només han permès assenyalar l’existència d’una vil·la romana que, un cop abandonada, hauria estat substituïda per un cementiri encara utilitzat al segle X. Al seu costat hi havia una capella que, al segle XII, va ser substituïda per l’actual temple de Sant Nicolau. Les dades encara són més escasses per a l’espai ocupat per l’església i el claustre de Sant Pere de Galligants: uns carreus decorats de pedra sorrenca, probablement romans; unes tombes situades a la nau central, potser vinculades al cementiri de Sant Nicolau del segle X o al de Sant Pere entre els segles X i XII; i un mur sota el claustre que podria estar relacionat amb el temple del segle X.3 Unes poques dades documentals i epigràfiques, juntament amb les restes arquitectòniques i escultòriques encara dempeus, coincideixen en indicar que l’església i el claustre van ser construïts paral·lelament, segons un pla preconcebut, a la primera meitat del segle XII, segurament sobre una església més antiga. Les obres no degueren concloure fins a la fi d’aquest segle o a l’inici del XIII, que és quan podem situar la construcció de la rosassa de la façana de ponent de l’església.4 Des del segle XIV fins a l’actualitat el conjunt romànic de Sant Pere de Galligants ha patit diverses reformes, destruccions i restauracions. En primer lloc, sabem que el 1360 es va construir el retaule major de Sant Pere, moment en què també s’estava aixecant el cor central i el segon pis del claustre; poc després, el 1378, els absis de Sant Pere van ser convertits en torres de la nova muralla gòtica de Girona.5 Entre els segles moderns es van efectuar diverses reformes internes a l’església i al claustre i també es van edificar els edificis del palau de l’abat i de les cases del cambrer i del sagristà, a ponent de l’església i a tocar de la riera del Galligants.6 Els setges de Girona dels anys 1808 i 1809 van significar l’inici de l’etapa final del monestir: l’església va ser habilitada com a hospital de sang, es va tancar el portal de Sant 3. CANAL; CANAL; NOLLA; SAGRERA, El sector nord..., p. 26-30; LLORENS, Sant Pere..., p. 16-17. 4. CALZADA, Sant Pere..., p. 257-258 i 353-357; CR, vol. 5, p. 155-156; BOTO, «Articulación...»; LLORENS, Sant Pere..., p. 45-47. Més que sobre la seva estructura arquitectònica, la major part dels estudis sobre Sant Pere de Galligants han analitzat la seva escultura romànica; cf. CALZADA, Sant Pere..., p. 171-255 i 273-351; CR, vol. 5, p. 156-169; LLORENS, Sant Pere..., p. 48-71. 5. LLORENS, Sant Pere..., p. 73-74. 6. LLORENS, Sant Pere..., p. 45-46 i p. 74-77. COL·LECCIÓ DIPLOMÀTICA DE SANT PERE DE GALLIGANTS 9 Pere de la muralla baixmedieval, Sant Nicolau va servir com a forn de pa i fins i tot es va instal·lar una seca al monestir per fabricar moneda. Després de la guerra, el 1814, es va restaurar el campanar de manera barroera i, l’any següent, Sant Nicolau es va habilitar per al culte. Les cases de l’abat, del sagristà i del cambrer, juntament amb la sala capitular del monestir no es van recuperar fins als anys 1825-1833. Gairebé en va, perquè l’estiu del 1835 la comunitat va abandonar el monestir i l’any següent els seus béns van ser desamortitzats. Les vendes dels edificis del conjunt monàstic es van realitzar entre el 1841 i el 1844. Fins i tot, l’església de Sant Nicolau va ser venuda el 1842 perquè el culte va passar al temple de Sant Pere, seu d’una parròquia sufragània de Sant Feliu de Girona. Això va fer que l’església de Sant Pere i el claustre fossin cedits al bisbat a través d’una reial ordre. Per acabar-ho d’adobar, l’octubre del 1843 una greu inundació, que va causar molts morts al barri de Sant Pere, va endur-se la meitat del claustre i va malmetre el mobiliari encara existent al mones- tir. Finalment, l’any 1855 la Comissió de Monuments va decidir restaurar el claustre de Sant Pere de Galligants i instal·lar-hi el museu que havia creat deu anys abans. Li va caldre negociar amb el bisbat per obtenir-ne la propietat, a canvi de construir una nova sagristia per a l’església. Aquesta situació és, doncs, l’origen de l’estat actual del monestir: és la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.7 A banda de tot el ric patrimoni material de Sant Pere de Galligants, encara queden moltes ombres sobre el seu passat his- tòric, en bona part originades per les dificultats d’accés fins fa relativament pocs anys al que queda avui del seu fons arxivístic. En aquest sentit, la present publicació del recull dels documents anteriors a 1300, en bona part els mateixos que Francesc Mon- salvatje va utilitzar fa cent anys per elaborar la llista d’abats de Sant Pere i que Josep Calzada, trenta anys enrere, no va poder consultar del tot, vol esdevenir una aportació més al coneixement de la història del cenobi gironí.
Recommended publications
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque

    ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque

    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
  • Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat

    Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat

    The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas .
  • 0 Portada.P65

    0 Portada.P65

    BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS CATALANS (1753-1778) 1 BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS BENEDICTINS CLAUSTRALS CATALANS (1753-1778) ERNEST ZARAGOZA PASCUAL Presentem aquí las relacions de les rendes dels beneficis regulars i seculars, vicaries perpètues, rectories i capellanies de les següents abadies benedictines catalanes de la Congregació Claustral Tarraco- nense i Cesaraugustana, de Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Serrateix, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de la Portella i Sant Pau del Camp, Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i Santa Maria de Ripoll entre 1753 i 1778, segons la documentació inèdita que hem trobat a l’Archivo Histórico Nacional (Madrid), Secció de Consejos, lligall 12049. Per aquesta documentació sabem que l’abat de Santa Maria de Gerri, el 3 d’abril de 1753,1 envià al marquès de l’Ensenada la relació d’oficis i beneficis del seu abadiat i llurs rendes. Segons la seva relació, formaven la comunitat cinc monjos i l’abat, sis beneficiats porcionaris i tres beneficiats seculars, que tenien la cura d’ànimes a l’església sufragània de la vila. A més, el monestir tenia els priorats de Sant Pere de les Maleses i de Sant Feliu de Beranuy i dotze parròquies servides per vicaris perpetus seculars.2 1. Cf. Doc. núm.1. 2. Cf. Doc. núm.2. 331 2 ERNEST ZARAGOZA PASCUAL L’abat de Serrateix envià la seva relació el 20 de juliol del mateix any.3 Al seu monestir hi havia quatre oficis monacals: cambrer, sagristà, dispenser i cabiscol, els quals eren considerats beneficis regulars, la provisió dels quals feia la Santa Seu el vuit mesos que li pertocaven i els altres quatre mesos (març, juny, setembre i desembre) l’abat o vicari general estant l’abadiat vacant i sempre en monjos del mateix monestir o de la Congregació Claustral, els quals, a més de percebre’n les rendes, rebien també la corresponent porció de la mensa conven- tual.
  • Tossa I El Viatge De L'abat Ramon Descatllar a Grècia

    Tossa I El Viatge De L'abat Ramon Descatllar a Grècia

    ELS PIRINEUS MARÍTIMS 16es Trobades Culturals Pirinenques: 95-114 (2020) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.20.7 ISBN: 978-99920-61-53-4 Relacions marítimes de Santa Maria de Ripoll: Tossa i el viatge de l’abat Ramon Descatllar a Grècia Resum Pot semblar que el monestir de Santa Maria de Ripoll està molt Antoni Llagostera i allunyat del mar Mediterrani, però malgrat aquest fet, hi ha Fernàndez, periodista relacions estretes entre el monestir benedictí ripollès i el mar. i historiador. Des de bon començament Ripoll va tenir una possessió Centre d’Estudis marítima important, amb la donació del port de Tossa (966), Comarcals del encara que fos plena d’entrebancs d’inici. Ripollès Una segona relació amb el mar la tenim quan l’abat electe Ramon de Descatllar ha de fugir a Grècia (1843) per la persecució que patí del rei Pere el Cerimoniós. El monestir de Santa Maria de Ripoll està molt allunyat del mar Mediterrani, exactament, en línia recta i a vol d’ocell del golf de Roses, a uns 77 quilòmetres, però malgrat aquest fet, hi ha relacions entre el monestir benedictí ripollès i el mar. Cal dir, però, que moltes vegades aquestes relacions històriques han estat tenyides d’una certa agror i conflictivitat. Des de bon començament Ripoll va tenir una possessió marítima important, amb la donació de Tossa (966), encara que aquesta fos al començament plena d’entrebancs. La bona situació econòmica del monestir de Ripoll va fer que participés, encara que no fos el seu desig, en l’esforç militar i marítim durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S

    Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S

    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
  • Download a Brochure of the Beaches: Shallow Seas, Ideal for the Whole Family."

    Download a Brochure of the Beaches: Shallow Seas, Ideal for the Whole Family."

    Tourism Information Dossier Edited by: Tourist Office Estartit Torroella de Montgrí Town Hall Images and photography: Narcís Arbusé Vicenç Rovira Josep Pasqual Toni León Town Hall Torroella de Montgrí Tourism Costa Brava - Girona Mediterranean Museum Vinagreta disseny i comunicació Collaborators: Josep Pasqual (meteorology) Xavier Quintana Montgrí, Medes Islands and Baix Ter Natural Park Nautical Station L'Estartit - Medes Islands Mediterranean Museum Writing, design and layout: Vinagreta disseny i comunicació Index tourist dossier 01 The land. Presentation page 4 Torroella de Montgrí. Town of history and personality page 6 L'Estartit. Seafaring village page 8 Montgrí, Medes islands and Baix Ter Natural Park page 10 Protected areas page 11 Interesting nature page 12 One Natural Park, three landscapes. The mountain, the sea and the river Ter page 13 The mountain. The Montgrí massif page 13 The sea. Medes Islands, bays and beaches page 16 The river. Ter Vell wetlands and Pletera page 23 02 Tourism. Destination of many possibilities page 24 Family tourism page 24 Active tourism and discovery of the Natural Park page 26 Cultural tourism page 28 Accessible tourism page 30 Food and trade page 31 03 The tourist offer. Adapting to changing times page 36 Accommodation page 37 Restaurants page 37 Businesses, services and activities page 37 04 Department of Tourism. Promoting resources and services page 38 Duties of the Tourism Department page 38 Tourist Information Offices page 39 Commitment to quality assurance page 40 L’Estació Nàutica l’Estartit-Illes Medes page 41 Mediterranean Museum & Natural Park Interpretation Centre page 41 Publications by the Department of Tourism page 41 Activities and events calendar page 42 05 Information.

  • Guide to the Autonomia of Cataluña

    Spain Catalonia Barcelona Girona Lleida Tarragona Introduction 1 A walk round the capital cities Barcelona 10 Tarragona 16 Lleida 19 Girona 22 United Kingdom Trips round the Dublin autonomous comunity Girona London Costa Brava 25 Ireland The Eastern Pyrenees and valleys 29 Barcelona Costa de Garraf Paris and Costa del Maresme 31 The province’s inland area 34 Tarragona France Costa Daurada 35 Lleida The Western Pyrenees Cantabrian Sea and Val d´Aran 39 Leisure and shows 42 Catalonia Girona Lleida Useful information 47 Barcelona Tarragona Portugal Madrid Lisbon Spain Mediterranean Sea Atlantic Ocean Melilla Ceuta Rabat Morocco Canary Islands Arreau Quillan Port-Barcares Fos Tarascon Estagel Les FRANCIA PERPIGNAN 3091 Bossóst Millans B. de Luchon ran Vall d’A BAQUEIRA Ax-les-Thermes Túnel de Bielsa Salardú -BERET Arties 3145 2575 Vielha P Pic Carlit Port de Pic d´Estats P la Bonaigua El Serrat 2921 Pico Posets 3408 Baqueira Bielsa 3371 V Esterri d'Àneu P P.N. DE AIGÜESTORTES a a ANDORRA Port-Vendres Benasque ll d Vall de rer Y LAGO DE SANT MAURICI ’À Fer Ordino Soldeu ne Cardó all CERLER 230 u V Mont-Louis P.N. DE ORDESA Cerler Caldes de Boi Encamp Llívia Portbou Y MONTE PERDIDO Castejón oí Espot ANDORRA 1450 Vilaller B ESPOT-ESQUÍ les Escaldes la Jonquera P. N. de Sos e 2905 Roc de Fraussa Punta dels d Llavorsí LA VELLA VALLTER-2000 Prats-de-Mollo Colera CAP DE CREUS 2910 l BOÍ-TAÜLL Puigcerdà Canons a Taüll RESORT Llançà V Bellver Capmany Peralada PORT-AINÉ Lles 2913 Queralbs 260 el Port de la Selva Ainsa-Sobrabe el Pont Sort de Cerdanya Alp Puigmal Setcases Coll d’Ares P Ribes Emb.
  • VISITES AL PATRIMONI Contacte

    VISITES AL PATRIMONI Contacte

    VISITES AL PATRIMONI Contacte 693 720 202 / [email protected] www.cataloniasacra.cat Carrer de l’Albergueria, 1 08500 Vic CATALONIA SACRA Més de mil anys de cristianisme a Catalunya han deixat un pòsit meravellós de patrimoni cultural i artístic. Un patrimoni que ens arriba en forma d’ermita perduda al Pirineu, d’església parroquial de les viles, de gran catedral de les ciutats, o d’isolat monestir. Un patrimoni que es concreta en grans edificis, claustres o campanars, i també en petits objectes litúrgics -obres mestres de l’orfebreria-, passant per retaules i ornaments, música i festes. Un patrimoni que, fruit dels segles de cultura, és reflexe de l’evolució dels estils artístics, des del pre-romànic fundacional fins al modernisme de Gaudí, passant pel gòtic lluminós o el barroc escenogràfic. Catalonia Sacra és una invitació a conèixer aquest patrimoni, és obrir les portes i donar a conèixer les seves raons i els seus valors. No t’ho perdis! CATALONIA SACRA és un projecte creat i dirigit pel Secretariat Interdiocesà de Promoció i Custòdia de l’Art Sacre (SICPAS), secretariat de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) que reuneix els Delegats Episcopals de Patrimoni Cultural dels deu bisbats amb seu a Catalunya. 09 14 25 25 01 25 26 26 26 26 26 26 21 04 26 27 31 22 13 11 15 10 26 17 20 05 03 32 23 16 09 25 06 02 30 12 28 25 24 29 25 18 25 19 07 LLEGENDA DESCOBERTES GRANS MONUMENTS Catalunya 1.000 anys EN RUTA L’Església dels Pirineus ESPAIS OBERTS DESCOBERTES 01 Les parròquies de la Vall d’Aran 08 Les esglésies romàniques
  • Nota De Premsa Conveni Romànic Català

    Nota De Premsa Conveni Romànic Català

    Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa L'Obra Social ”la Caixa” arriba a un acord amb la Generalitat per invertir 18 milions d'euros en la restauració i millora del romànic català Els presidents del Govern, José Montilla, i de ”la Caixa”, Isidre Fainé, signen un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Programa Romànic Obert La inversió de l'Obra Social ”la Caixa” permetrà actuar en un total de 74 monuments del patrimoni català fins l'any 2013, i accelerar la rehabilitació, millora i difusió de l’art romànic català Gràcies a la nova iniciativa de "la Caixa" per a la conservació del patrimoni arquitectònic català, s'actuarà a les esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000 i a monestirs com els de Poblet o Santa Maria de Ripoll Aquesta actuació s’inscriu en la política d'ambdues institucions de cooperar en la realització conjunta d'iniciatives d'interès social i cultural, mitjançant un conveni anual Barcelona, 8 de gener de 2009.- La Generalitat, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i l'Obra Social “la Caixa” impulsaran el Programa Romànic Obert, que té com a objectiu “donar un impuls renovat a la posada en valor, revisió, millora i prevenció d’aquest important llegat patrimonial”. Així consta en el conveni de col·laboració entre ambdues institucions signat avui pel president de la Generalitat, José Montilla, i el president de “la Caixa”, Isidre Fainé. A l’acte ha assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
  • Culture and Identity *

    Culture and Identity *

    COSTA BRAVA AND GIRONA PYRENEES EN Culture and Costa Brava and Girona Pyrenees Culture identity * and identity www.costabrava.org *Where the land speaks of roots, festivals and genius Culture and identity Contents 5 Contents 6 INTRODUCTION 55 SALVADOR DALÍ 11 ROOTS AND ANCESTORS 61 TRADITIONAL AND POPULAR FESTIVALS 19 ROMANESQUE ARCHITECTURE 65 FESTIVALS 27 CASTLES AND FORTRESSES 69 MEMBERS OF THE CULTURE AND IDENTITY MARKETING CLUB 31 MEDIAEVAL VILLAGES 102 MAP 35 THE JEWISH LEGACY 104 MAP KEY 39 MODERNISM AND THE INDIANOS 47 SCENES OF MEMORY 51 CRAFTSMANSHIP AND INDUSTRIAL HERITAGE Culture and identity Introduction 6 The Costa Brava The Mediterranean is the most patient of sculptors; of this relationship is clear to see in much of the its tumbling waves have been shaping the Costa Stretching 200 local culture. A distinctive cuisine has also emerged Brava with wisdom and perseverance since the dawn kilometres, it is from the land and sea based on local produce, a of time. To see the tenacity of its swell, one only has cuisine that has stood the test of time and has been to travel along this coastline from north to south, scattered with secluded reinvented thanks to the genius of chefs such as the from Portbou to Blanes. beaches and sheer Roca brothers or Ferran Adrià. Stretching 200 kilometres, it is scattered with secluded Today, visitors can attend prestigious musical beaches and sheer cliffs, from the Albera mountain cliffs, from the Albera festivals, enjoy the essence of popular traditions, range and the Cap de Creus headland with its crashing mountain range and the discover historical cities and charming villages, or surf.
  • This Is Catalonia

    This Is Catalonia

    this is CAtALONiA A Guide to Architectural Heritage :BibliotecadeCatalunya-DadesCIP Pladevall i Font, Antoni, 1934- ThisisCatalonia:aguidetothearchitecturalheritage ISBN9788439386810 I.NavarroiCossio,Antoni,1939-II.López,Mercè LópezFort),ed.III.Catalunya.GeneralitatIV.Títol) Edificishistòrics–Catalunya–Guies 2. Monuments .1 Catalunya–Guies– (036)(467.1)721 Authors AntoniPladevalliFont AntoniNavarroiCossío Photographs ,DGPC:DirectorateGeneralforCulturalHeritage/JordiContijoch,JosepGiribet,JordiGumí ,.LourdesJansana,MercèLópez,MontserratManent,BobMasters,NortoMéndez,PaisajesE JordiPlay,MartaPrat,AlbertSierra MHC:TheMuseumofHistoryofCatalonia/PepBotey,PepoSegura MNAT:TheNationalArchaeologicalMuseumofTarragona;MAC:TheArchaeologicalMuseumofCatalonia ARXIUMNACTEC:TheNationalMuseumofScienceandTechnologyofCatalonia/TeresaLlordés MEMGA:TheEthnologicalMuseumoftheMontseny/JosepCamps CRBM:CentrefortheRestorationofCulturalWorks/CarlesAymerich .TheLaPaneraArtCentre/JordiV.Pou;PalauRobert/JosepMoragues,ACNAS.L ,CE09:WinnersoftheFlickrpatrimoni.gencatcompetition.Summer2009/agueda_galimany,amnares ,andrEsA,MariaDolorsAñon,IsidreCanela,FrancescCarreras,MontseCrivillers,JordiChueca ,AlbertCodina,JaumeGassol,ManelGrau,guspiraalsnúvols,CarlesIlla,jparellada,EnricLópez ,FerranLavall,llumimirada,mami13,ManelMarqués,MontseMarse,meydema,msegarra_mso,LaNoguera
  • Programa “Romànic Obert”

    Programa “Romànic Obert”

    Programa “Romànic Obert” Inversions per comarques Alt Camp Puríssima Sang Alcover d'Alcover 50.000 Pla de Santa Maria Sant Ramon 100.000 Esgl. i Castell de El Pont d'Armentera Salmella 200.000 Querol Església de Sant Jaume 50.000 400.000 Alt Empordà - Castelló d'Empúries Muralles 200.000 Lladó Santa Maria Lladó 150.000 Rabós d'Empordà Sant Quirze de Colera 250.000 Sant Miquel de Fluvià Sant Miquel de Fluvià 100.000 700.000 Alt Penedès Sant Martí Sarroca Santa Maria 200.000 200.000 Alt Urgell Estamariu Sant Vicenç 155.000 Les Valls de Valira Sant Sadurní Tavèrnoles 150.000 305.000 Alta Ribagorça Vall de Boí Sant Joan de Boí 180.000 Vall de Boí Sant Climent de Taüll 65.000 Vall de Boí Santa Maria de Taüll 170.000 Santa Eulàlia d'Erill la Vall de Boí Vall 50.000 Vall de Boí Santa Maria de Coll 600.000 Església Mare de Deu de Pont de Suert les Neus d'Irgo 200.000 1.265.000 1 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Baix Empordà Restauració i millora Castell-Palau de La La Bisbal d'Empordà Bisbal 150.000 Cruïlles Sant Miquel 400.000 Església Sta. Coloma de Forallac Fitor 215.000 Castell de St. Esteve de Palamós la Fosca 130.000 Monestir de Sant Feliu de Sant Feliu de Guíxols Guíxols 150.000 Església de Sant Esteve La Tallada l'Empordà de Marenyà 245.000 1.290.000 Baix Llobregat Cervelló Sant Ponç