64 SANT PERE DE GALLIGANTS I -1.Pdf

COL·LECCIÓ DIPLOMÀTICA DE SANT PERE DE GALLIGANTS (911-1300) FUNDACIÓ NOGUERA

www.fundacionoguera.com

Col·lecció Diplomataris

Director tècnic: Josep Maria Sans i Travé FUNDACIÓ NOGUERA

Diplomataris, 64

Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300)

Edició a cura d’Elvis Mallorquí

Volum I

BARCELONA, 2013 textos edievals catalans www.tmcat.net

© Elvis Mallorquí Garcia, 2013 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: agost de 2013 ISBN obra completa: 978-84-9975-391-1 ISBN volum I: 978-84-9975-392-8 DL L 890-2013 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L www.bobala.cat SUMARI

Pàgina Introducció ...... 7

El fons documental de Sant Pere de Galligants . . . . 11 Notícies de l’arxiu monàstic ...... 11 El pas per l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona 13 Els pergamins de Sant Pere a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ...... 15 Els rotlles de pergamins ...... 17 Els llibres ...... 29 Altres fons relacionats amb Sant Pere de Galligants . . 31 La present edició ...... 33

Els primers segles de la història del monestir . . . . . 39 A l’entorn de la fundació ...... 39 Sobre la independència del monestir ...... 40 El patrimoni territorial de Sant Pere de Galligants . . 43 El burg de Sant Pere ...... 44 El pla de Girona ...... 48 La plana de la Selva ...... 53 6 Elvis Mallorquí

La plana del Baix Empordà ...... 55 Altres dominis ...... 56 La comunitat del monestir de Sant Pere de Galligants . 58 Els abats ...... 58 Els monjos i els oficis ...... 61 Servents i batlles ...... 67 L’església i el recinte monàstic ...... 68 L’escriptori i la notaria ...... 72 La incidència social del monestir a través dels testaments ...... 75 La invasió francesa del 1285 ...... 77

Bibliografia ...... 81 Documents ...... 93 Normes de transcripció i d’edició ...... 93 Sigles i abreviacions ...... 95

Índexs ...... 777 Criteris d’elaboració ...... 777 Índex antroponímic ...... 779 Índex toponímic...... 913 INTRODUCCIÓ1

A l’interior del traçat de les muralles de Girona aixecades a la segona meitat del segle xiv, encara s’alcen avui el claustre i l’església de Sant Pere que, juntament amb el petit temple de Sant Nicolau, són els principals testimonis del complex monàstic de Sant Pere de Galligants. El podríem considerar com a monestir urbà si no fos que, en el moment de la seva probable fundació, el segle x, era pràcticament l’única construcció en aquest sector, separat pel riu Galligants de la ciutat de Girona, aleshores encara reclosa dintre els murs romans. La dedicació a Sant Pere i l’etimologia del nom de la riera ha fet que els diversos erudits que s’hi han interessat els relacionessin amb el passatge de l’Evangeli de Sant Mateu en què l’apòstol Pere va negar tres vegades la seva relació amb Jesús: “Et recordatus est Petrus verbi Jesu, quod dixerat: prius quam Gallus cantet, ter me negabis. Et egressus foras, flevit amare.”2

1. A l’apartat de la bibliografia figuren les citacions completes de les referències bibliogràfiques que, a les notes, apareixen de manera resumida. Igualment, l’equivalència de les sigles dels arxius i de les col·leccions emprades es troba a l’apartat de sigles i abreviatures. 2. Encara que el topònim “Galligans” tingui una llarga tradició històrica, la presència de la “t” en tota la documentació llatina medieval i les interpretacions etimològiques fan preferible el nom de “Galligants”; cf. VL, vol. 14, p. 146; Calzada, Sant Pere..., p. 31-33; Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 5. De topònims similars, en tenim uns quants: el llogarret de Gallicant a l’Arbolí (Priorat), la casa de Galligant a la Garriga (Vallès Oriental), la serra de Gallicanta a Rajadell (Bages), el rec de Gallicanta a Navata i la riera de Galligants a Figueres (Alt Empordà) i l’alqueria de Gallicant a Campos (Mallorca), a banda de diversos indrets castellans dits Gallocanta, cf. Alcover; Moll, Diccionari..., vol. 6, p. 151; Moreu-Rey, Els nostres noms..., p. 68, 110, 153, 159 i 162; Coromines, Onomasticon..., vol. 4, p. 300-301. En la documentació medieval, trobem el “podium de Gallicantu” a l’Albiol (Baix Camp) el 1158 i un indret de Franciac (la Selva) anomenat el 1272 “Gallus hii cantat”; cf. Font Rius, Cartas de población..., núm. 109; AMGI, fons patrimonial Calderó, pergamí núm. 42 (1272.11.16). 8 Elvis Mallorquí

De moment, però, no podem certificar de cap manera aquesta hipotètica etimologia. Les excavacions arqueològiques al monestir i al seu entorn immediat només han permès assenyalar l’existència d’una vil·la romana que, un cop abandonada, hauria estat substituïda per un cementiri encara utilitzat al segle x. Al seu costat hi havia una capella que, al segle xii, va ser substituïda per l’actual temple de Sant Nicolau. Les dades encara són més escasses per a l’espai ocupat per l’església i el claustre de Sant Pere de Galligants: uns carreus decorats de pedra sorrenca, probablement romans; unes tombes situades a la nau central, potser vinculades al cementiri de Sant Nicolau del segle x o al de Sant Pere entre els segles x i xii; i un mur sota el claustre que podria estar relacionat amb el temple del segle x.3 Unes poques dades documentals i epigràfiques, juntament amb les restes arquitectòniques i escultòriques encara dempeus, coincideixen en indicar que l’església i el claustre van ser construïts paral·lelament, segons un pla preconcebut, a la primera meitat del segle xii, segurament sobre una església més antiga. Les obres no degueren concloure fins a la fi d’aquest segle o a l’inici del xiii, que és quan podem situar la construcció de la rosassa de la façana de ponent de l’església.4 Des del segle xiv fins a l’actualitat el conjunt romànic de Sant Pere de Galligants ha patit diverses reformes, destruccions i restauracions. En primer lloc, sabem que el 1360 es va construir el retaule major de Sant Pere, moment en què també s’estava aixecant el cor central i el segon pis del claustre; poc després, el 1378, els absis de Sant Pere van ser convertits en torres de la nova muralla gòtica de Girona.5 Entre els segles moderns es van efectuar diverses reformes internes a l’església i al claustre i també es van edificar els edificis del palau de l’abat i de les cases del cambrer i del sagristà, a ponent de l’església i a tocar de la riera del Galligants.6 Els setges de Girona dels anys 1808 i 1809 van significar l’inici de l’etapa final del monestir: l’església va ser habilitada com a hospital de sang, es va tancar el portal de Sant

3. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector nord..., p. 26-30; Llorens, Sant Pere..., p. 16-17. 4. Calzada, Sant Pere..., p. 257-258 i 353-357; CR, vol. 5, p. 155-156; Boto, «Articulación...»; Llorens, Sant Pere..., p. 45-47. Més que sobre la seva estructura arquitectònica, la major part dels estudis sobre Sant Pere de Galligants han analitzat la seva escultura romànica; cf. Calzada, Sant Pere..., p. 171-255 i 273-351; CR, vol. 5, p. 156-169; Llorens, Sant Pere..., p. 48-71. 5. Llorens, Sant Pere..., p. 73-74. 6. Llorens, Sant Pere..., p. 45-46 i p. 74-77. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 9

Pere de la muralla baixmedieval, Sant Nicolau va servir com a forn de pa i fins i tot es va instal·lar una seca al monestir per fabricar moneda. Després de la guerra, el 1814, es va restaurar el campanar de manera barroera i, l’any següent, Sant Nicolau es va habilitar per al culte. Les cases de l’abat, del sagristà i del cambrer, juntament amb la sala capitular del monestir no es van recuperar fins als anys 1825-1833. Gairebé en va, perquè l’estiu del 1835 la comunitat va abandonar el monestir i l’any següent els seus béns van ser desamortitzats. Les vendes dels edificis del conjunt monàstic es van realitzar entre el 1841 i el 1844. Fins i tot, l’església de Sant Nicolau va ser venuda el 1842 perquè el culte va passar al temple de Sant Pere, seu d’una parròquia sufragània de Sant Feliu de Girona. Això va fer que l’església de Sant Pere i el claustre fossin cedits al bisbat a través d’una reial ordre. Per acabar-ho d’adobar, l’octubre del 1843 una greu inundació, que va causar molts morts al barri de Sant Pere, va endur-se la meitat del claustre i va malmetre el mobiliari encara existent al monestir. Finalment, l’any 1855 la Comissió de Monuments va decidir restaurar el claustre de Sant Pere de Galligants i instal·lar-hi el museu que havia creat deu anys abans. Li va caldre negociar amb el bisbat per obtenir-ne la propietat, a canvi de construir una nova sagristia per a l’església. Aquesta situació és, doncs, l’origen de l’estat actual del monestir: és la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.7 A banda de tot el ric patrimoni material de Sant Pere de Galligants, encara queden moltes ombres sobre el seu passat his- tòric, en bona part originades per les dificultats d’accés fins fa relativament pocs anys al que queda avui del seu fons arxivístic. En aquest sentit, la present publicació del recull dels documents anteriors a 1300, en bona part els mateixos que Francesc Mon- salvatje va utilitzar fa cent anys per elaborar la llista d’abats de Sant Pere i que Josep Calzada, trenta anys enrere, no va poder consultar del tot, vol esdevenir una aportació més al coneixement de la història del cenobi gironí. Aquesta tasca no hauria estat possible sense la col·laboració de molts arxivers: Alberto Torra i tot el personal de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Josep M. Llorens del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Narcís Cas- tells i Josep Palomer de l’Arxiu de la Diputació de Girona, Joan

7. CR, vol. 5, p. 153; Llorens, Sant Pere..., p. 21-22, 28-29, 35-38 i 79-85; Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 38-41, 46-49, 52-69, 74-75 i 82-83. 10 Elvis Mallorquí

Ferrer, Santi Soler i Isidre Prades de l’Arxiu Històric de Girona, Albert Serrat i Joan Villar de l’Arxiu Diocesà de Girona i l’Arxiu Capitular de Girona, Sebastià Villalón de l’Arxiu Municipal de Girona, Frederic Mayol de l’Arxiu Municipal de Salt, Conxa Saurí de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, Hug Palou de l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar, Joan Fernández Trabal de l’Arxiu His- tòric de Cornellà de Llobregat, Josep M. Martí de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Els ho agraeixo igual com a Irene Llop, Lluís To Figueras, Jaume de Puig, Stefano M. Cingolani i M. Mercè Homs, que m’han resolt uns quants dubtes. Cal advertir, tanmateix, que els errors i les mancances que hi pugui haver són ben meus.

Riudellots de la Selva, novembre del 2012 El fons documental de Sant Pere de Galligants

La solidesa dels seus murs, que han resistit inundacions, pestes i incomptables guerres al llarg dels segles, ha menat els historiadors a cercar uns orígens dignes per al monestir de Sant Pere de Galli- gants. Per això, a manca del document fundacional, es va pensar, com en tantes altres ocasions, en l’emperador Carlemany com a fundador del monestir. El primer en fer-ho va ser Jeroni Pujades, a l’inici del segle xvii, el qual ja reconeixia la migradesa de l’arxiu —“hállanse de este convento muy pocas y casi ningunas escrituras que tengan antigüedad”— a causa de la invasió dels francesos l’any 1285 —“abrasaron los sacrílegos soldados el monasterio y las llamas consumieron el título de sus dotes con las demás escrituras de su archivo”—.1 Curiosament, altres historiadors religiosos del mateix segle, com Bonaventura Tristany i Felipe Vinyes, continuaven atri- buint a l’emperador franc la fundació del monestir de Sant Pere, basant-se, però, en els documents de l’arxiu —“como se saca de muchas escrituras de su archivo”—.2 Igualment, el 1678 aparegué el Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona, obra de Joan Gaspar Roig i Jalpí, un altre gran defensor de la vinguda de Carlemany per aixecar el cenobi.

Notícies de l’arxiu monàstic Tingués més o menys escriptures, l’arxiu de Sant Pere de Galligants existia i, a partir del segle xviii, va ser consultat per diversos historiadors, tots eclesiàstics, interessats a escriure els

1. Pujades, Crónica universal...; Llorens, Sant Pere..., p. 13-14. 2. Tristany, Corona benedictina...; NH, vol. 14, p. 91; Llorens, Sant Pere..., p. 13-14. 12 Elvis Mallorquí fets importants de la història del monestir. El primer va ser un monjo, qui sap si el mateix abat Bernat d’Urtusaustegui, que va redactar, entre el 1740 i el 1744, en un Resumen de las noticias que se han podido hallar, de la antigüedad, jurisdicciones, uniones, presentaciones y otros derechos del imperial y antiquísimo monasterio de benedictinos claustrales de San Pedro de Galligans.3 L’autor, a més de llegir les històries llegendàries del segle anterior, va cercar dades empíriques a la Marca Hispanica, on va trobar la que durant molts anys va ser la més antiga referència coneguda al monestir, el testament del comte Borrell del 993 (núm. 9), juntament amb la suposada acta de subjecció a la Grassa el 1117 (núm. 91).4 Però també, tot i remarcar que eren “tan escasas las noticias que suministran los autores de este Principado y extranjeros del monasterio de Galligans y hallarse su archivo deteriorado de los papeles y noticias necesarios para demostrar su legítimo fundador y el año que se puso la primera piedra a este edificio”, va donar a conèixer algunes notícies trobades en el mateix arxiu monàs- tic, com la permuta de la jurisdicció civil i criminal del burg de Sant Pere per una renda anual de 400 sous sobre el castell i la vila de Palafrugell, l’any 1339, i l’annexió dels monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i Sant Miquel de Fluvià, l’any 1592, a l’abadia gironina.5 Per aquest motiu, es van unificar els arxius dels tres cenobis, és a dir, es van sumar els títols de les propietats i dels drets acumulats per cada institució per tal que l’abat de Sant Pere i els seus administradors accedissin més fàcilment a la informació necessària per gestionar el seu domini.6 No va ser fins al començament del segle xix que es va co- mençar a posar en dubte el paper de Carlemany en la fundació de Sant Pere de Galligants. El dominic Jaime Villanueva, que havia visitat les esglésies catalanes entre el 1802 i el 1808, ni tan sols feia

3. El text ha estat publicat, íntegrament, fa pocs anys, cf. Zaragoza, «Notícies...», p. 202-215. Probablement va ser escrit com a resposta a la demanda de notícies efectuada pel pare Henrique Flórez, quan es començava a gestar el vast projecte de España Sagrada. Cal dir que el mateix abat Urtusaustegui va manar que l’arxiu fos ordenat, o reordenat, l’any 1738, cf. la nota núm. 25. 4. Tots els números que apareguin, enmig del text, entre parèntesis corresponen als documents de la present col·lecció de Sant Pere de Galligants. 5. La notícia del 1592 es troba, copiada, en un volum de Sant Pere de Galligants, cf. ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1025, f. 83-84. Més tard, ha estat citada per diversos historiadors, cf. VL, vol. 14, p. 153-154; Blanch, Gerona..., p. 114-116; Pella, Historia..., p. 403-407; NH, vol. 14, p. 294. 6. Així ho hem pogut comprovar en l’estudi sobre el priorat de Cruïlles, cf. Calzada, Sant Pere..., p. 29-30; PSMCR, p. 37-49. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 13 referència a l’emperador franc. Les dades que aporta a la història de Sant Pere són, malgrat tot, ben poques: la pretesa donació de la senyoria del burg del monestir l’any 992 (núm. 7), la confirmació pel rei d’Aragó el 1171 (núm. 125) i pel papa el 1216 (núm. 184), l’obligació de pagar al bisbe un porc canonical el 1296 (núm. 501) i el final de la jurisdicció monàstica sobre el burg el 1358. De fet, Villanueva continuava queixant-se de la migradesa de l’arxiu: “nada más se sabe de los siglos antiguos, porque los incendios y guerras han acabado con todos los instrumentos de aquel tiempo, de los cuales ni aun malas copias han quedado. Una ú otra escritura hay de la mitad del siglo ix, y pocas más del siguiente, todas relativas a establecimientos y cosas judiciales de poca monta.”7 En canvi, el mateix autor trobà en l’arxiu de Sant Pere dues notícies de certa rellevància sobre el priorat de Sant Miquel de Cruïlles: l’acta de consagració de l’església parroquial de Cruïlles el 1062 i l’acta de subjecció d’aquesta al monestir de Sant Miquel el 1144.8 I a més, va poder elaborar el primer abaciologi de Sant Pere de Galligants que, tot i les lògiques mancances que té, recull onze dels disset abats identificats fins al 1300. De manera semblant, el 1819 els agustins Antolín Merino i José de la Canal, autors dels volums 43, 44 i 45 de España Sa- grada, dedicats al bisbat de Girona, afirmaven clarament que les restes materials del monestir, que van visitar personalment des- prés de la Guerra del Francès, no eren anteriors al segle xii. Com afirmen, “esperábamos recojer algunos documentos para ilustrar su fundación, sus variaciones, sus progresos, noticia de sus aba- des etc., pero ha salido vana nuestra esperanza y nada podemos añadir á lo que han dicho los escritores que nos han predecido”.9 En efecte, es limiten a recollir les mateixes dades històriques que apareixen en el Resumen de las noticias de mitjan segle xviii i en l’obra de Jaime Villanueva.

El pas per l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona Pocs anys després, el 1835, els monjos van deixar el monestir i l’any següent les lleis desamortitzadores van posar punt i final

7. VL, vol. 14, p. 146-147. Sobre les tasques d’elaboració d’aquesta magna obra, cf. Villanueva, Memorias..., p. 10-11. 8. VL, vol. 14, p. 153-154; PSMCR, núm. 6 i núm. 27. 9. ES, vol. 45, p. 182-185. 14 Elvis Mallorquí a la història de la comunitat. L’església es mantingué oberta al culte, com a església parroquial, fins al 1842 i com a sufragà- nia de Sant Feliu de Girona, fins al 1936. El seu claustre, l’any 1845, va ser destinat a la seu del Museu Provincial d’Antiguitats i Belles Arts, si bé no va obrir fins al 1870. Encara avui és la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.10 L’arxiu del monestir, però, en aquests anys de mitjan segle xix romania inaccessible. Una prova és el fet que l’historiador Narcís Blanch, l’any 1853, s’hagués de limitar a recopilar les dades ja escrites pel monjo de Sant Pere de mitjan segle xviii i per Jaime Villanueva. Ho confessa dient: “bien desearíamos ofrecer á nuestros lectores muchos datos históricos acerca del mismo, empero, ... las guerras y las inundaciones del arroyo Galligans acabaron con el archivo, y no nos es posible insertar noticias en abundancia, como era de esperar atendida la curiosidad y diligencia que caracterizaba á los monges benedictinos.”11 No tornem a tenir pistes dels fons documentals de Sant Pere de Galligants fins a la darreria del seglexix i a començaments del xx. Aleshores, Francesc Monsalvatje havia pogut accedir a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona, una institució que havia rebut part de la documentació dels monestirs desamortitzats el 1836 en tant que administradora de les seves rendes i propietats. L’estat de conservació, almenys fins al 1899 en què se’n van fer càrrec Gabriel Martín del Río i Eduardo González Hurtebise, era lamentable.12 A les notícies ja conegudes anteriorment, només hi afegeix l’esment del monestir en el testament del comte Ramon Berenguer III, l’any 1130 (núm. 101). Tot i afirmar, com els seus predecessors, que “las guerras tan frecuentes con Francia fueron la causa del incendio y saqueo de su archivo, desapareciendo las escrituras y pergaminos que nos hubieran podido ilustrar su historia”,13 Mon- salvatje va estudiar els llibres i pergamins del monestir de Sant Pere amb l’objectiu d’elaborar un catàleg d’abats més complet del que havia ofert Villanueva. I a fe que ho va aconseguir: al seu abaciologi s’esmenten tots els abats coneguts entre la fi del segle x

10. NH, vol. 14, p. 295; Llorens, Sant Pere..., p. 13. Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 48-49, 52-53, 56-69, 74-75 i 82-83. 11. Blanch, Gerona..., p. 113. 12. Segons Monsalvatje, “causaba lástima ver el descuido y abandono en que estaban los documentos históricos”, cf. NH, vol. 11, p. 194; Torra, “Fondos...”, p. 126- 127; Zaragoza, “Eduardo González...”, p. 319-320. 13. NH, vol. 14, p. 285 i p. 291-292. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 15 i l’any 1300,14 si bé amb algunes alternances entre abats amb els mateixos noms que serien fruit d’errors d’escriptura dels copistes medievals o de lectura del mateix Monsalvatje. A més, tal com va fer amb Sant Miquel de Cruïlles, va publicar regests de quinze pergamins de Sant Pere de Galligants, sis dels quals anteriors a 1300 (núms. 360, 361, 436, 474, 494 i 495).15 Tot plegat, doncs, demostra que l’historiador olotí pogué llegir bona part dels documents que reunim en la present col·lecció documental. L’estampació del segell de la Delegació d’Hisenda al dors dels primers pergamins de cadascun dels rotlles de pergamins de Sant Pere de Galligants ho acaba de certificar.

Els pergamins de Sant Pere a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Monsalvatje no tenia com a objectiu l’estudi aprofundit de la creació del monestir i de la conformació del seu domini territorial. Malauradament, després d’ell ningú no ha emprès aquesta tasca fins al 1983. Aleshores, Josep Calzada va publicar una monografia sobre els elements arquitectònics i escultòrics de l’església i del claustre, que va completar amb un extens repàs de tot el que se sabia aleshores de la història del monestir. En aquest treball es- mentava l’existència d’un fons documental a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que només coneixia gràcies a les fotocòpies conservades al Servei d’Excavacions Arqueològiques de Girona, de vint-i-vuit pergamins i dels llibres 23 i 24 de les rendes de Sant Pere de Galligants, que ell atribuïa al segle xvi. De set dels pergamins en va donar un resum, cosa que ens ha permès constatar que les fotocòpies corresponien a pergamins inclosos al llibre 23 de les rendes, que és l’actual volum 1024 dels Monacals d’Hisenda de l’ACA.16 Sobre la resta de pergamins, Josep Calzada afirmava que “el seu estat lamentable de conservació els fa, en gran part, il·legibles”.17 Amb aquestes pistes, força desesperançadores, l’any 1995 vam començar a treballar la història del priorat de Sant Miquel de Cruï-

14. NH, vol. 14, p. 285-304. 15. NH, vol. 12, núms. 959, 1046, 1080, 1090, 1430, 1451, 1452, 1458, 1517, 1561, 1564, 1626 i 1687. En relació amb els documents relatius a Sant Miquel de Cruïlles, trenta-nou en total, cf. PSMCR, p. 37. 16. Calzada, Sant Pere..., p. 51-52. D’aquests set documents, n’hi ha sis d’anteriors al 1300 que recollim en la present col·lecció documental (núms. 65, 195, 259, 420, 434 i 461). 17. Calzada, Sant Pere..., p. 30. 16 Elvis Mallorquí lles. Aleshores feia poc que els arxivers de la Corona d’Aragó havien inventariat una vintena de rotlles de pergamins d’aquest monestir, dels quals s’especificava un títol, corresponent a una localitat, el nombre de pergamins i la seva datació aproximada, en segles.18 Va caldre demanar els rotlles un a un i desenrotllar-los per identificar cada pergamí. Així, ens vam adonar que es tractava del mateix fons de Sant Miquel de Cruïlles que havia consultat Francesc Monsalvatje feia cent anys.19 Al costat dels de Sant Miquel i d’altres monestirs, hi havia una cinquantena de rotlles de Sant Pere de Galligants. Amb tota seguretat aquests rotlles havien ingressat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó entre el 1918, quan per la reial ordre del 9 de gener es van transferir els fons dels ordes religiosos que hi havia a les diferents delegacions d’Hisenda catalanes, i el 1921, en què va morir el director de l’arxiu barceloní, Eduardo González Hurtebise. Precisament va ser ell qui, o bé a Barcelona entre el 1918 i el 1921 o bé anteriorment a Girona entre el 1899 i el 1901, va escriure, al dors del primer pergamí de cada rotlle, l’anotació “Galligans. Visto”; en un dels rotlles, el núm. 32, hi figura, amb la mateixa lletra i tinta, la signatura de l’autor dels comentaris: “Gz. Hurtebise”.20 Al costat d’aquestes anotacions, González Hur- tebise hi solia afegir comentaris que dibuixen un clar desencís pel contingut dels rotlles: “nada hay”, “nada aprovechable”, “no hay nada”, “sin interés”, “nada [de] interesante”, “nada vale”, “no vol- ver a mirarlo”. Només en el rotlle 34 el comentari és positiu: “de interés solamente un diploma de 1344” que, de fet, és una còpia realitzada aquest any de la permuta duta a terme el 1339 entre el rei d’Aragó i l’abat de Sant Pere de Galligants de la jurisdicció del burg de Sant Pere de Galligants a canvi d’una renda perpètua a partir del castell de Palafrugell. Sens dubte, l’arxiver de la Co- rona d’Aragó cercava amb deler peces de gran valor “històric”, com hagués pogut ser l’acta de fundació del cenobi o donacions efectuades pels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Tal com explica el mateix González Hurtebise, l’ingrés dels fons monàstics l’any 1918 va suposar un cert desgavell: l’amortit- zació d’una plaça d’arxiver, pocs mesos abans, va comportar que

18. Torra, “Fondos...”, p. 132 i 142. 19. PSMCR, p. 37-39. 20. Eduardo González Hurtebise (1876-1921) va ser arxiver a la Delegació d’Hisenda de Girona entre el 1899 i el 1901 i director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó entre els anys 1911 i 1921; cf. Zaragoza, “Eduardo González...”, p. 319-322. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 17 el director i els seus treballadors assumissin un volum tan gran de feina que els impedí revisar i ordenar adequadament la documen- tació.21 Potser per això els pergamins de Sant Pere de Galligants van romandre sense acabar d’inventariar durant una colla d’anys. Francisco Sevillano, en la seva obra sobre els pergamins medievals dels monestirs gironins, esmenta que les “circunstancias” l’havien obligat a deixar per a “un segundo volumen los de Gerona y los pergaminos sueltos de otros varios monasterios cuya documentación es poco numerosa”.22 Els rotlles, això no obstant, existien: l’any 1986 se’n comptaven cinquanta-un per Sant Pere de Galligans.23 Però no ha estat fins a la publicació de la monografia sobre Sant Miquel de Cruïlles, l’any 2000, que han començat a ser utilitzats pels historiadors.24

Els rotlles de pergamins El fons documental de Sant Pere de Galligants que es troba custodiat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó es pot dividir entre els pergamins i els llibres. Els primers no es conserven aplanats en carpetes, com sol ser l’habitual, sinó cosits entre ells formant cinquanta-tres rotlles, cadascun dels quals té un títol inscrit normalment al dors del primer pergamí del rotlle. Amb tota seguretat és així que degueren ingressar a l’arxiu, l’any 1918, i com es devien conservar a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona, cosa que deduïren de l’estampació del segell de la institució a l’inici de cada rotlle. És possible que la confecció dels rotlles s’hagués produït el 1738, quan l’abat Urtusaustegui va fer ordenar l’arxiu.25 En tot cas, els rotlles no serien anteriors al segle xvii, de quan daten els

21. González Hurtebise, Guía..., p. 170-174. Aleshores, entre els fons de la secció “Clero secular y regular” ja hi figuraven els fons dels “benedictinos de San Pedro de Galligans”. 22. El segon volum, que havia d’incloure els índexs de persones i de llocs i les concordances amb el treball anterior de Monsalvatje, no va veure mai la llum, cf. Sevillano, Inventario..., p. v-vii. 23. Udina, Guía..., p. 360. 24. PSMCR; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector nord..., p. 103-105; Mallorquí, “El castell...”; Mundet, Toponímia..., vol. 1, p. 181-191, i vol. 2, p. 223-233; Farías, El mas..., p. 95, 96, 118, 148, 195 i 405. 25. Un dels volums procedents de Sant Pere de Galligants conté l’índex de diferents rotlles del monestir: un de Cassà de la Selva, un altre de Riudellots de la Selva, el “rull gros” de Cassà, el “rull mitjà” de Sant Andreu Salou, el “rull signat de núm. 6” i diversos pergamins solts de Sant Andreu i de Campllong. Al començament d’aquest índex figura una anotació que diu que “no estavan al rull com són avuy en 1738”, indici de la reordenació efectuada en aquest moment; cf. ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1031, f. 297-303. 18 Elvis Mallorquí

pergamins més tardans (cf. taula 1). L’agrupament dels pergamins en un rotlle o l’altre es deu a la pertinença a un o altre domini territorial del monestir, per la qual cosa deduïm que l’ordenació dels pergamins es degué realitzar a partir del 1592 en què Sant Pere va annexionar els monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i Sant Miquel de Fluvià. Això explica que apareguin pergamins del priorat de Cruïlles enmig dels rotlles pertanyents a Sant Pere o a la inversa.

Taula 1 Els rotlles de pergamins de Sant Pere de Galligants a l’Arxiu de la Corona d’Aragó

Rotlles Nombre de documents (per segles) Total Observacions X XI XII XIII XIV XV XVI XVII 1. Puig de Bellveser 3 23 4 1 31 18 pergamins 2. Bordils A 23 23 12 pergamins. Índex 3. Bordils B 1 4 2 7 7 pergamins 4. (Bordils) 2 10 1 2 15 13 pergamins 5. Campllong A 35 2 37 25 pergamins 6. Campllong B 1 2 5 26 2 36 23 pergamins. Índex 7. Cassà de la Selva B 2 2 28 32 15 pergamins 8. (Cassà de la Selva) 2 2 6 24 34 23 pergamins 9. (Cassà de la Selva) 11 1 1 13 13 pergamins 10. Celrà A 1 75 76 24 pergamins. Índex 11. Celrà B 1 9 5 15 15 pergamins 12. Concòrdies 4 2 1 7 7 pergamins 13. Concòrdies, ordinacions 2 1 1 1 5 5 pergamins 14. Fontajau A 6 21 26 14 pergamins 15. Fontajau B 4 14 18 36 33 pergamins 16. Girona A 39 39 14 pergamins. Índex 17. Girona C 22 2 2 26 23 pergamins 18. Girona D 26 1 2 29 24 pergamins 19. Girona G 34 34 13 pergamins. Índex 20. Girona J 1 14 11 26 23 pergamins 21. (Girona) 19 19 3 pergamins 22. Ginestar 1 15 16 12 pergamins 23. Juià A 56 56 17 pergamins 24. Juià B 28 28 9 pergamins 25. Juià C 27 27 9 pergamins 26. Montagut A 2 8 5 9 24 24 pergamins. Índex 27. Montagut B 13 9 1 23 24 pergamins. Índex 28. Montagut D 1 11 15 1 28 29 pergamins. Índex Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 19

Rotlles Nombre de documents (per segles) Total Observacions X XI XII XIII XIV XV XVI XVII 29. Montfullà 1 4 27 1 3 36 32 pergamins 30. Mont-ras A 80 80 19 pergamins 31. Mont-ras B 33 33 14 pergamins 32. Mont-ras C 1 6 31 1 39 31 pergamins 33. Palafrugell A 2 58 60 16 pergamins 34. Palafrugell 29 29 23 pergamins 35. Palafrugell 1 1 2 4 4 pergamins 36. Palafrugell i Mont-ras 34 34 12 pergamins 37. Riudellots de la Selva 1 2 23 26 12 pergamins 38. Sant Andreu Salou A 26 26 14 pergamins 39. Sant Andreu Salou B 11 11 3 pergamins 40. Sant Andreu Salou D 2 2 2 pergamins 41. (Sant Andreu Salou) 1 9 6 16 15 pergamins 42. Sant Gregori A 25 2 27 13 pergamins 43. Sant Gregori B 38 1 39 23 pergamins 44. Sant Gregori C 1 4 35 1 41 24 pergamins 45. Sant Martí Vell A 24 24 18 pergamins 46. Sant Martí Vell B 2 29 1 32 19 pergamins 47. Sant Medir 1 3 28 1 33 27 pergamins. Índex 48. Santa Eugènia A 8 8 16 12 pergamins 49. Santa Eugènia B 1 11 2 6 20 14 pergamins 50. Santa Eugènia C 1 13 10 2 2 28 27 pergamins 51. Sarrià C 15 15 4 pergamins 52. Sarrià C 6 4 10 10 pergamins 53. Diversos: Girona i altres 3 5 4 1 13 12 pergamins TOTAL 1 4 22 143 1.211 27 52 3 1.463

El seu estat de conservació, en conjunt, és prou acceptable.26 A banda dels forats realitzats per cosir els diversos pergamins, el sistema d’enrotllar-los els conferia un cert aïllament de les possibles inclemències de l’ambient on es conservaven. Això no ha estalviat, però, que en alguns pergamins hi hagi irregularitats físiques, com ara talls, forats o parts més afeblides, alguns dels quals havien estat reparats mitjançant recosits. Més problemàtica és la conservació de la tinta: molts pergamins en presenten un fort esvaïment a causa de la progressiva desaparició de l’àcid gàl· lic de la tinta, la qual cosa dificulta enormement la lectura dels

26. Seguim les observacions realitzades per Pere Puig, cf. Puig, Els pergamins..., p. 37-45. 20 Elvis Mallorquí textos. Finalment, uns quants pergamins, proporcionalment més els d’època moderna que els medievals, presenten unes taques de color violeta que són fruit d’alteracions biològiques degudes als fongs i a la humitat. En total, hi figuren 1.463 documents, dels quals 1.211 —un 82,7%— són del segle xiv. El tipus documental més repetit és, sens dubte, el de les capbrevacions. Només 170 documents, un 11,6%, són anteriors al 1300. A continuació descrivim els rotlles de forma individualitzada. Rotlle 1 Puig de Bellveser. Vint dels trenta-un documents del rotlle corresponen a un capbreu fet redactar per l’abat de Sant Pere de Galligants on apareixen terres situades al “territori de Bell- veser” i al “puig de Brufa”, a l’actual muntanya de Montjuïc de Girona. Els tres documents del segle xiii, copiats al xiv en un sol pergamí (núms. 171, 318 i 351), enregistren la presència de pedreres i forns de calç en aquest sector de la ciutat. Rotlle 2 Bordils A. Tres dels dotze fulls de pergamí que com- ponen el rotlle contenen catorze declaracions d’un capbreu del 1352 d’habitants de Bordils; la resta són altres capbreus dels anys 1323, 1363 i 1375 juntament amb vendes, establiments i reconeixements de servitud. El primer pergamí conté un índex, gairebé sense afegits posteriors, dels noms de les persones i masos de cada document. Gràcies a això podem adonar-nos que s’ha perdut pràcticament la meitat del rotlle: només conservem els documents del núm. 25 al 47, però no els anteriors. Rotlle 3 Bordils B i Rotlle 4 (Bordils). Encara que es conser- vin separats, en el passat havien format un sol rotlle: el primer conté els documents numerats de l’1 al 7 i el segon del 8 al 23 i tots fan referència a Bordils. En canvi, no haurien format part del rotlle 2, perquè els noms citats a l’índex no coincideixen amb els dels documents dels rotlles 3 i 4, que són capbrevacions dels anys 1333 i 1373, establiments, testaments, asserviments i vendes, dels quals n’hi ha un del segle xii i sis del xiii (núms. 109, 317, 332, 336, 426, 515 i 537). Rotlle 5 Campllong A. Vint-i-cinc dels trenta-set documents són declaracions, en català i sovint duplicades, fetes per manament de l’abat de Sant Pere el 1314 per part dels seus pagesos del terme de Campllong. Rotlle 6 Campllong B. Aquí hi ha vint declaracions més, també duplicades, del capbreu del 1314, juntament amb vendes, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 21 donacions, establiments i uns pactes nupcials, sis dels quals són anteriors al segle xiv (núms. 78, 108, 220, 350, 421, 456 i 500). L’existència de l’índex del rotlle confirma, amb la numeració dels pergamins, que s’ha conservat sencer. Rotlle 7 Cassà de la Selva B. Es conserven vint-i-vuit declaracions del mateix capbreu del 1314 que el de Campllong, aquí amb les declaracions de pagesos dels veïnats de Llebrers i Sangosta i de la cellera de Cassà de la Selva. A més, hi ha una donació i una venda de drets a Perles i Sangosta del segle xii (núms. 98 i 107) i una permuta del domini directe d’una feixa al pla de Perafita (núm. 475), juntament amb una sentència sobre un cens d’una terra de Sant Miquel de Cruïlles del 1245. Rotlle 8 (Cassà de la Selva). Les restes de cosit a l’inici del rotlle delaten l’absència del primer pergamí i, potser també, l’índex al dors del qual figuraria el títol del rotlle. Potser es tractaria del rotlle A de Cassà de la Selva, localitat a la qual fan referència tots els documents, inclosos dos de Sant Miquel de Cruïlles. Els restants corresponen a Sant Pere de Galligants: al costat de tres capbrevacions del 1314 i onze del 1336, hi consten vendes i establiments de terres, nou dels quals són dels segles xi, xii i xiii (núms. 21, 39, 117, 151, 283, 293, 430, 529 i 539). Rotlle 9 (Cassà de la Selva). Tot i que el rotlle no té títol i moltes escriptures són pràcticament il·legibles, a causa de l’esva- niment de la tinta, sabem que és un altre rotlle relatiu al lloc de Cassà de la Selva gràcies a les anotacions al dors dels pergamins i del seu contingut. A banda de dues capbrevacions dels anys 1369 i 1403, destaquen quatre establiments dels masos Creixell de Bellsolà i Sull, de la borda Barrota i del mas Agustí i de la batllia que tenia associada. Rotlle 10 Celrà A. Pràcticament tot el rotlle són capbrevacions: cinquanta-tres dels anys 1334-1337, una del 1356 i disset dels anys 1370-1377. A més, hi ha l’establiment d’un mas i la venda d’una terra els anys 1347 i 1349 i la venda d’una feixa del 1273 (núm. 319), l’únic instrument anterior al 1300. Rotlle 11 Celrà B. El primer pergamí que forma el rotlle conté l’índex de les escriptures, gràcies al qual sabem que havia existit un document núm. 16 que s’ha perdut. Dels altres quinze, n’hi ha quatre que fan referència al mas Paradís de Celrà, pertanyent a Sant Miquel de Cruïlles. Entre els sis documents de Sant Pere de Galligants anteriors al 1300 (núms. 122, 202, 493, 502, 504 i 22 Elvis Mallorquí

517), destaca l’establiment d’un mas a Berenguer Salomó el 1167 i dues notícies relatives al plet endegat el 1296 per l’abat de Sant Pere en relació amb el testament de Berenguer de Sitjar i el seu castell de Palagret. Rotlle 12 Concòrdies i Rotlle 13 Concòrdies, ordinacions. Pel seu contingut i per les numeracions dels dos rotlles, que es complementen —la primera va del 7 al 13 i la segona, de l’1 al 5—, deduïm que en origen devien formar un sol rotlle. Tot i el mal estat de conservació dels pergamins, a causa dels fongs i de la tinta, s’hi recullen concòrdies i ordinacions relatives a les porcions corresponents als monjos de Sant Pere, la majoria de la segona meitat del segle xiv, i una notícia més relacionada amb el plet sobre el castell de Palagret del 1296 (núm. 503). Rotlle 14 Fontajau A. Tots els vint-i-sis documents del rotlle van ser escrits al segle xiv, incloses les sis còpies de documents anteriors que hi ha (núms. 290, 367, 371, 459, 464 i 465). Es tracta de vendes, establiments, reconeixements de servitud relatives a habitants de Fontajau depenents de Sant Pere de Galligants, molts dels quals amb prou feines es poden llegir a causa de la degradació de la tinta. Rotlle 15 Fontajau B. Aquest rotlle és el que conté més escriptures del segle xiii, divuit en total (núms. 145, 156, 159, 163, 174, 175, 176, 181, 199, 232, 245, 262, 508, 509, 512 i 533). Es tracta d’una magnífica col·lecció de notícies sobre aquesta parrò- quia situada a les immediacions de Girona i sobre la gestió dels batlles de la localitat, especialment el darrer document. Del segle xiv trobem nou capbrevacions dels anys 1365, 1372 i 1381, quatre plets més entre els batlles i el monestir i unes poques vendes, establiments i asserviments. Rotlle 16 Girona A. Tal com ha quedat anotat al primer per- gamí —“tot són casas del burch”—, aquest rotlle inclou trenta-nou declaracions d’habitants del burg de Sant Pere de Galligants en el capbreu que s’hi va fer el 1354. El rotlle es conserva en perfecte estat i, gràcies a l’índex, sabem que no se n’ha perdut cap element. Rotlle 17 Girona C. Dels vint-i-sis documents que formen el capbreu, la major part són capbrevacions: una del 1326, sis del 1371, quatre del 1374, dues del 1377, una del 1379 i tres del 1380. La resta de documents són enfranquiments, establiments i vendes de terres, algunes situades al pla de Girona. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 23

Rotlle 18 Girona D. De manera semblant al rotlle anterior, aquest conté essencialment capbrevacions de gent del burg de Sant Pere i de la resta de la ciutat de Girona: una del 1367, dotze del 1370 i set del 1372. La resta són vendes i establiments dels segles xiv, xv i xvi. Rotlle 19 Girona G. Aquest rotlle, inicialment, devia estar unit al rotlle 16. El contingut és el mateix: trenta-quatre declaracions en el capbreu dels anys 1353-1354. És probable que aquestes capbrevacions s’haguessin enregistrat en uns fulls de pergamí molt amples que, en el moment de confecció dels rotlles, s’haurien tallat verticalment per la meitat, originant dos rotlles diferents. Rotlle 20 Girona J. Com passa en d’altres localitats amb més d’un rotlle, sempre n’hi ha un que concentra més escriptures antigues. En el cas de Girona, aquest és el rotlle 20, que conté quinze documents relatius als burgs superior i inferior de Sant Pere de Galligants (núms. 130, 268, 296, 297, 301, 334, 341, 345, 369, 375, 405, 407, 422, 507 i 530). Els altres documents, tots del segle xiv, són majoritàriament vendes i donacions de cases del burg de Sant Pere de Galligants. Rotlle 21 (Girona). Encara que aquest rotlle, sense cap títol i format per tres pergamins ben conservats, estigui a continuació dels de Girona, en realitat conté capbrevacions dels anys 1320 i 1345 de les parròquies de Vila-romà i Vall-llobrega. Segurament s’haurien descosit del rotlle originari, perdut. Rotlle 22 Ginestar. Els quinze documents recollits en aquest rotlle fan referència a la parròquia de Santa Maria de Ginestar. A excepció d’un del segle xiii (núm. 492), tots són del segle xiv: set capbrevacions dels anys 1337 i 1363 i sis notícies sobre la borda Seguera, tal com assenyala l’anotació que diu “estos actes són del mas Saguer de la parròquia de Ginestar”. És destacable el fet que, per tapar un forat del setè pergamí, es reaprofités una àpoca datada del 1323 procedent de la parròquia de Cruïlles, que es pot llegir des de la part del dors dels pergamins del rotlle. Rotlle 23 Juià A. Aquest primer rotlle de Juià recull trenta- nou capbrevacions corresponents a un “capudbreue de Juyano” de l’any 1318, tal com consta al dors del novè pergamí. Els disset documents restants també són, majoritàriament, capbrevacions dels anys 1364-1377. Rotlle 24 Juià B i Rotlle 25 Juià C. Aquests dos rotlles, actualment separats, però formats cadascun d’ells per nou pergamins i 24 Elvis Mallorquí constituïts per cinquanta-cinc capbrevacions de l’any 1352, entre tots dos, degueren estar units en un principi. Ho deduïm pel fet que hi ha algunes paraules del marge dret del rotlle 24 i del marge esquerre del 25 que estan tallades. El pergamí inicial, aleshores, era fet amb uns pergamins molt amples, amb el text escrit en dues columnes que, en un moment determinat, es degueren tallar per la meitat. Rotlle 26 Montagut A. Gràcies a l’índex, sabem que no falta cap dels vint-i-quatre documents que formaven inicialment el rotlle. Es tracta de capbrevacions dels anys 1327, 1371, 1453 i 1555- 1556, acompanyades de vendes, establiments i donacions de cases, terres i drets. Els textos més destacables són els més antics: la venda el 1254 d’un molí situat sobre el Ter, al Mont Enderrocat, al terme de Sant Julià de Ramis (núm. 277), i, sobretot, l’antic llevador de censos que rebia l’any 1233 el cavaller Berenguer de Montagut (núm. 225). Rotlle 27 Montagut B. En l’índex del rotlle els noms vinculats als documents núms. 5, 6, 20, 21, 22 i 23 apareixen ratllats, potser perquè, com diu una anotació, “los esborrats són en altres rulls”. En realitat, però, només es troba a mancar el document núm. 23. De la resta, en tenim un conjunt important del segle xiii: es tracta d’establiments d’horts i erms, de vendes de casals a la cellera de Montagut, de feixes i vinyes i de parts del molí Boquer, entre d’altres (núms. 188, 196, 228, 254, 300, 385, 396, 423, 424, 444, 448 i 514). Rotlle 28 Montagut D. En l’índex, com en el rotlle anterior, també hi ha documents ratllats, un dels quals, el núm. 22, no es conserva en el rotlle actual. Al costat de la venda de la vinya de Centenal, situada entre Sarrià i Sant Julià de Ramis, l’any 1165 (núm. 120), es conserven uns quants establiments, vendes i reduccions de censos del segle xiii (núms. 278, 335, 347, 376, 392, 393, 395, 401, 419, 473 i 532). Rotlle 29 Montfullà. Dels trenta-sis documents del rotlle, n’hi ha uns quants que són capbrevacions envers l’abat de Sant Pere de Galligants dels anys 1352 i 1369. D’altres recullen notícies sobre una part del patrimoni dels Perafort, cavallers originaris de Mont- fullà, que va passar a titularitat del monestir gironí al segle xiv. D’anteriors al 1300 hi ha una venda d’un mas situat a la vil·la de Muç, del 1160 (núm. 116) i quatre documents més del segle xiii (núms. 170, 201, 207 i 231). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 25

Rotlle 30 Mont-ras A. Aquest rotlle, fora del fet que manquen els documents amb els números 1 i 2 i que del tercer només ens n’ha arribat la part inferior, es conserva en perfecte estat. El seu contingut consisteix en dos capbreus, un del 1344 amb seixanta-una declaracions i l’altre del 1350 amb divuit, totes fetes per habitants de Torroella de Mont-ras, aleshores depenent de la parròquia de Palafrugell. Rotlle 31 Mont-ras B. El rotlle, format per catorze pergamins, conté un capbreu de l’any 1351, amb trenta-dues declaracions d’habitants de Torroella de Mont-ras i de Palafrugell, i l’establiment del mas de n’Alberguer l’any 1368. Rotlle 32 Mont-ras C. El primer pergamí sembla pensat per a incloure un índex dels noms citats a les escriptures, però no hi ha res escrit. En total, el rotlle conté vint-i-quatre capbrevacions d’homes i dones de Palafrugell, Llofriu i, sobretot, Torroella de Mont-ras datades dels anys 1350-1351, juntament amb vendes, establiments, definicions, permutes, asserviments i enfranquiments del segle xiv i de l’inici del xv. També hi ha set notícies anteriors al 1300, la primera de les quals és una concòrdia de l’any 1199 entre els germans Guillem i Bernat Gausbert (núms. 157, 235, 247, 263, 279, 409 i 447). Rotlle 33 Palafrugell A. El rotlle està format per setze pergamins escrits al segle xiv, si bé hi ha dues còpies del plet entre el monestir de Sant Pere de Galligants i el Sant Sepulcre de l’any 1234 (núm. 229). Dels seixanta documents que conté, cinquanta- quatre corresponen a les capbrevacions de diferents habitants de Palafrugell i Ermedàs efectuades l’any 1344. Rotlle 34 Palafrugell (B). Desconeixem el motiu pel qual la numeració dels documents va del núm. 98 al 126. Del seu contingut, tal com remarca l’anotació “de interés solamente un diploma de 1344”, sobresurt la permuta entre l’abat de Sant Pere i el rei d’Aragó de la jurisdicció del burg de Sant Pere de Galligants a canvi d’una renda sobre el castell de Palafrugell. Tots els documents restants, menys un, són capbrevacions signades per habitants de Palafrugell l’any 1351. Rotlle 35 Palafrugell C. Aparentment, es tracta d’un fragment del “Palafrugell. Lletra C”. Només conserva, però, quatre documents: el primer, amb els núms. 4-58, és un llevador de censos del segle xii (núm. 162); els altres tres, amb els núms. 90-92, són un establiment del 1245 (núm. 251), un jurament de fidelitat del 26 Elvis Mallorquí batlle del 1304 i un reconeixement dels drets de pas al molí de Gafarot del 1319. Rotlle 36 Palafrugell i Mont-ras. El títol d’aquest rotlle, format per dotze pergamins cosits entre ells, confirma que les possessions de Sant Pere de Galligants a l’entorn de Palafrugell eren percebudes com una sola unitat: “Palafurgell y Montrás. Lletra C”. Es tracta de trenta-quatre capbrevacions realitzades l’any 1375 del domini que havia estat del monestir de Sant Daniel i que va ser adquirit per Sant Pere de Galligants quan es va dotar el benefici establert a l’altar de Santa Maria. Rotlle 37 Riudellots de la Selva. Entre els vint-i-sis documents que es troben en el rotlle, n’hi ha divuit que són les declaracions fetes per habitants de Riudellots en el mateix capbreu que, l’any 1314, es va fer a Campllong i Cassà de la Selva. Dels altres, destaca la sentència en el plet entre Alamanda d’Aguilar i Oliva i l’abat de Sant Pere de Galligants per dos masos situats a Benaula, l’any 1195, l’establiment del mas Nabot el 1299 i el capbreu del mas Morat del 1300 (núms. 149, 534 i 538). Rotlle 38 Sant Andreu Salou A. Dels vint-i-sis documents del rotlle, pràcticament tots són capbrevacions signades per habitants de Sant Andreu envers l’abat de Sant Pere: catorze del 1354, una del 1370, set del 1380, una del 1384 i una altra del 1387. Els dos documents restants són la venda d’una casa i pati situats a la cellera de Sant Andreu, el 1352, i l’establiment de la batllia del mas Selvà a Francesc Miró, de Sant Andreu. Rotlle 39 Sant Andreu Salou B. Els tres pergamins que formen el rotlle, segurament descosits d’un rotlle més extens, contenen onze declaracions signades per habitants de Sant Andreu Salou en el capbreu del 1314 que també abastava els llocs de Campllong, Cassà de la Selva i Riudellots de la Selva. Rotlle 40 Sant Andreu Salou D. Aquest petit rotlle, format per dues capbrevacions, del 1314 i del 1373, estava unit, quan va ingressar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, al rotlle 48. Encara es mantenen els senyals d’haver estat cosit a d’altres pergamins. Rotlle 41 (Sant Andreu Salou). El fet que no hi hagi cap títol per al rotlle i que la numeració comenci a partir del núm. 7 —si bé es conserva una petita part del sisè pergamí— ens porta a pensar que es tractaria de la continuació d’un dels rotlles de Sant Andreu Salou, potser del núm. 40. Dels setze documents que conté, deu són anteriors al 1300 (núms. 256, 266, 360, 361, 418, 436, 445, 474, 495 i 518). D’aquests, en sobresurt el llevador de censos de Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 27 mitjan segle xiii, en el qual figuren masos de Sant Andreu Salou, Riudellots de la Selva i Cassà de la Selva (núm. 266). Rotlle 42 Sant Gregori A. De les vint-i-set escriptures que formen el rotlle, disset són declaracions d’habitants de Sant Gregori en un capbreu del 1350. De la resta destaquen cinc sentències a plets mantinguts els anys 1332, 1350, 1392 i 1396 pels abats de Sant Pere de Galligants amb diversos homes i dones de Sant Gregori per la prestació de talles, de tasques i d’altres drets de senyoria. Els cinc altres documents són vendes, permutes, establiments i reduccions de censos. Rotlle 43 Sant Gregori B. A banda dels vint-i-dos pergamins que formen el rotlle, n’hi ha dos més que han estat cosits al dors d’altres per tal de tapar forats i reforçar-los. Així, de les trenta- nou escriptures del total, la majoria són capbrevacions de diversos anys: tres del 1329, cinc del 1334, divuit dels anys 1363-1364, una del 1370, una del 1372 i dues del 1380. Els altres documents són vendes, asserviments i enfranquiments. Rotlle 44 Sant Gregori C. Aquest és l’únic dels tres rotlles de Sant Gregori que recull instruments dels segles xii i xiii, en concret, establiments, una venda i una definició de llegítima (núms. 155, 217, 411, 439 i 450). La mateixa tipologia documental es troba en la resta de documents dels segles xiv-xvi. Rotlle 45 Sant Martí Vell A. La majoria dels documents són capbrevacions de diverses dates: dues del 1363, dotze dels anys 1368-1371, una del 1379, dues del 1408, una del 1442 i una del 1555. Els cinc documents restants són quatre vendes i una re- ducció de censos. Rotlle 46 Sant Martí Vell B. Els dos únics documents del rotlle anteriors al 1300, dels anys 1180 i 1193, són, a la vegada, els únics que es refereixen a Sant Miquel de Cruïlles. Els restants són vendes, donacions i capbrevacions dels anys 1367, 1370, 1379, juntament amb divuit declaracions al capbreu del 1352. Rotlle 47 Sant Medir. Es tracta d’un dels rotlles conservats en un estat més semblant a tal i com es devien conservar a l’arxiu de Sant Pere de Galligants. El pergamí exterior conté l’índex del contingut i la tira de pell amb la qual es lligava el rotlle. Dels trenta-tres documents, hi ha deu capbrevacions prestades al batlle de Sarrià entre el 1327 i el 1329 i set més daten dels anys 1338, 1341, 1361, 1364 i 1369-1370. Sobresurt la donació d’un mas al lloc dit Abadia, a la vil·la Frugell de Sant Medir del 1090 (núm. 70), 28 Elvis Mallorquí juntament amb els establiments d’una feixa, d’un camp i d’un mas al llarg del segle xiii (núms. 219, 242 i 303). Les escriptures es refereixen al veïnat de Nespla de la parròquia de Sant Medir i, en menor mesura, al lloc de la Mota, si bé s’especifica a la part inferior de l’índex inicial que: “De Mota se·n ha fet un llibre ... però en n. 39 hi ha una pessa de Comes y lo demés són en lo llibre n. 23”. Evidentment, fa referència al volum 1024 del fons de Monacals d’Hisenda. Rotlle 48 Santa Eugènia A. Com s’indica al títol d’aquest rotlle, “Santa Eugènia. Lletra A. Capbrevacions de alguns particulars en 1518”. Efectivament, s’hi troben vuit capbrevacions dels anys 1518-1520, cosides amb vuit documents més del segle xiv, entre els quals destaquen diversos arbitratges i sentències sobre els molins que el monestir de Sant Pere de Galligants tenia al rec “monar” —o molinar— de Santa Eugènia. Rotlle 49 Santa Eugènia B. A banda de l’establiment d’un camp del 1264 (núm. 324), les dinou escriptures restants corresponen essencialment a capbrevacions, una del 1367, dues del 1370, dues del 1379 i sis del 1519, i a establiments, vendes i plets. Rotlle 50 Santa Eugènia C. Dels vint-i-vuit documents que conté aquest rotlle, la meitat són anteriors al 1300 (núms. 6, 183, 241, 275, 327, 389, 400, 467, 468, 487, 488, 498, 510 i 511). En destaca el més antic, del 990, l’original d’una de les notícies més antigues que fan referència al monestir. La resta, majoritàriament del segle xiv, són vendes, establiments, asserviments i capbrevacions. Rotlle 51 Sarrià C i Rotlle 52 Sarrià C. És probable que els dos rotlles haguessin estat units, cosa que deduïm del fet de com- partir el mateix títol, “Sarrià. Lletra C”, i de la numeració dels pergamins: el rotlle 51 comença a partir del núm. 16, mentre el 52 va del núm. 1 al 6, però té forats i fil de cosir que assenyalen que el rotlle continuava. En relació amb el contingut, en el rotlle 51 s’hi troben quinze capbrevacions a l’abat de Sant Pere de l’any 1327 realitzades per diferents habitants de Sarrià; mentrestant, el rotlle 52 recull vendes, reconeixements i establiments del segle xiv, als quals es van afegir, abans del núm. 1, dues vendes i les seves àpoques del segle xvi. Podrien haver existit dos rotlles més de Sarrià, si no és que són els del lloc veí de Montagut, descrits amb les lletres A, B i D. Rotlle 53 Diversos: Girona i altres. L’últim rotlle de Sant Pere de Galligants, en la seva ordenació actual a l’Arxiu de la Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 29

Corona d’Aragó, no té cap títol. Al dors del primer pergamí, hi trobem l’anotació: “Hi ha de dins i fora de Gerona.” En efecte, els dotze pergamins que formen el rotlle són establiments, vendes, reconeixements i capbrevacions que fan referència a terres situades dins la parròquia de Sant Feliu de Girona, al pla i a la muntanya. N’hi ha dos del segle xiii (núms. 285 i 452) i la resta són dels segles xiv, xv i xvi.

Els llibres A banda dels rotlles de pergamins, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó es conserven, dintre la secció de Monacals d’Hisenda, uns quants llibres pertanyents al monestir de Sant Pere de Galligants. No són pas molts, dinou en total. Es tracta, essencialment, de llevadors de censos i llibres de rendes escrits als segles xvii, xviii i, fins i tot, al principi delxix (cf. taula 2).27 Pels títols d’alguns dels llibres, ens adonem que s’hi confonen els de l’abadia gironina amb els dels seus dos priorats baixempordanesos, que li van ser annexionats el 1592. Aquesta notícia, per exemple, figura en el volum 1025, que és un recull divers de capbreus medievals de Sant Pere de Galligants combinat amb llevadors de censos dels segles xv, xvi i xviii; de manera semblant, el volum 1031, a banda de la còpia de la institució d’una candela a la Bisbal l’any 1277, conté capbreus medievals i moderns dels monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i Sant Miquel de Fluvià i, fins i tot, l’índex d’alguns rotlles de pergamins de Sant Pere de Galligants; i el volum 1034 recull còpies de privilegis i documents importants del priorat de Cruïlles. Hi ha dos llibres, però, que no són comparables a la resta: es tracta dels volums 1023 i 1024, les pàgines dels quals són, en realitat, pergamins de mides i èpoques diferents, tots cosits i re- lligats, que fan referència a un munt de localitats gironines en les quals els tres monestirs units el 1592 tenien dominis. Mentre els rotlles es poden atribuir clarament a un o altre cenobi i contenen escriptures relacionades amb una mateixa localitat, els pergamins aquí reunits no fan referència a les localitats que ja disposen de rotlle propi (cf. taula 3).28 Així, els pergamins relacionats amb

27. Entre els llibres no hi comptem el Resumen de las noticias escrit als volts del 1744 atès que no és pròpiament un volum de l’arxiu de Sant Pere de Galligants, sinó probablement un informe encarregat pels autors de l’España Sagrada i enviat a Madrid. 28. Torra, “Fondos...”, p. 132; PSMCR, p. 46-47. 30 Elvis Mallorquí

Sant Pere de Galligants, divuit al volum 1023 i vuitanta-set al 1024, provenen de Vila-romà i Llofriu, els primers, i d’un grapat de parròquies situades al massís de les Gavarres, al pla de Girona i a la plana selvatana.

Taula 2 Els llibres de Sant Pere de Galligants

Vol. Títol Datació Contingut ACA, MONACALS 1023 Llibre 24 de las rendas de la abadia de Galligans y demés unidas a ella 1046-1756 148 pergamins 1024 Llibre 23 de la rendas de la abadia de Galligans y demés unidas a ella 1071-1594 104 pergamins 1025 Llibre 12 de las rentas. Sant Miquel de Fluvià i Sant Miquel de Cruïlles 1376-1738 359 f. 1026 Còpia dels actes de Torroella de Fluvià Segle xix 1027 Llevador de comptes i assumptes varis 1742 1028 Llevador de censos 1717 1029 Llibre 26 de las rentas 1682 1030 Llibre 20 de las rentas 1738 1031 Llibre 11 de diferents notas de les rendes de la abadia del monestir 1277-s. xviii 303 f. de St. Pere de Galligants de Gerona 1032 Llevador d’aniversaris 1756-1787 1033 Lluïsmes, censos i foriscapis 1700 ca. 1034 Llibre 13 de las rentas de Sant Pere de Galligans. Privilegis del 1062-s. xviii 330 f. monestir i priorat de Sant Miquel de Cruïlles 1035 Llibre 14 de las rentas 1738 1036 Llibre 15 de las rentas 1738 1037 Llevador Segle xix 1038 Llevador Segle xvii 1039 Llevador 1795 1040 Llevador 1691 1041 Llibre 16 de las rentas y otras cosas 1738 ADG, SANT PERE DE GALLIGANTS Capbreu del cambrer a Anglès, la Cellera i Amer 1576-1676 207 f. Llevador de la sagristia 1733 175 f. Llevador dels aniversaris 1796 ca. 300 f. Llevador de la fundació Camps i Llupiana 1815-1828 ca. 80 f. Comptes de la sagristia 1745-1835 200 f. Comptes del procurador de l’abat 1803-1808 ca. 80 f. Comptes de l’infermeria 1818, 1823 24 f. Font: ACA, Monacals d’Hisenda (http://pares.mcu.es); ADG (http://www.arxiuadg.org). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 31

Taula 3 Pergamins de Sant Pere de Galligants als volums 1023 i 1024 de Monacals de l’Arxiu de la Corona d’Aragó

Segles Volum Total Localitats xi xii xiii xiv xv xvi xvii 1023 1 1 1 13 1 1 18 Vila-romà, Llofriu 1024 3 3 19 40 3 10 87 Santa Pellaia, Sant Cebrià de Lledó, Santa Àgata, Riudellots de la Creu, la Mota, Palol de Revardit, Pujals dels Cavallers, Usall, Sobre-roca, Canet, Llorà, Montcal, Vilanna, Salt, Aiguaviva, Llambilles, Campllong i Fornells

Altres fons relacionats amb Sant Pere de Galligants De la mateixa manera que els rotlles i els llibres de Sant Pere de Galligants conserven documents relatius als seus priorats depenents, això també succeeix a la inversa (cf. taula 4). El rotlle 5 de Sant Miquel de Fluvià conté catorze pergamins, tretze dels quals fan referència a Sant Pere de Galligants, concretament a la institució i gestió de diferents beneficis establerts al monestir —Sant Pere, Santa Maria, Sant Felip— o en esglésies de la seva dependència —la capella del castell de Montagut, l’església de Torroella de Mont-ras. Igualment, en els rotlles 11 i 12 de Sant Miquel de Cruïlles hi ha les capbrevacions de cinc veïns del lloc de Tapioles, al terme de Cruïlles, envers el monestir gironí, datades de l’any 1353, i dos reconeixements de servitud efectuats per dones del mateix indret, aquests del 1380. A l’Arxiu de la Corona d’Aragó, tanmateix, no es conserva tot el fons documental de Sant Pere de Galligants.29 De fet, les recerques efectuades han permès localitzar en d’altres arxius petits conjunts de pergamins originaris de l’abadia gironina. A l’Arxiu Diocesà de Girona, al costat de set llibres —un capbreu dels segles xvi i xvii i llevadors de censos i quaderns de comptes del segle xviii i del començament del xix— (cf. taula 2), s’han localitzat recentment quatre pergamins de Sant Pere, procedents dels llocs de Fontajau, Franciac i Campllong (cf. taula 4). Al mateix arxiu,

29. Dos rotlles originaris de Sant Miquel de Cruïlles van passar a formar part, segurament després de la desamortització, de l’arxiu de can Torroella de Fitor, cf. PSMCR, p. 46-47. 32 Elvis Mallorquí

dintre del fons de l’Almoina del Pa de la seu de Girona, es conserva, amb el número 154 de la secció de Fonolleres, un rotlle de sis pergamins cosits entre ells, de manera similar als rotlles de Sant Pere de Galligants. De fet, podria haver-ne format part perquè tant el llevador del 1236, copiat el 1296, com les capbrevacions dels anys 1310 i 1345 van ser redactats a instàncies del cambrer de Sant Pere.

Taula 4 Pergamins de Sant Pere de Galligants en altres fons documentals

Segles Fons Total Contingut x xi xii xiii xiv xv xvi xvii ACA, MONACALS Sant Miquel de Fluvià Rotlle 5 [Beneficis] 2 5 3 2 1 13 Beneficis depenents de Sant Pere Sant Miquel de Cruïlles Rotlle 11. Cruïlles F 5 5 Capbreu del veïnat de Tapioles Rotlle 12 2 2 Reconeixements de servitud ADG, Sant Pere de Galligants Pergamins 1 1 1 1 4 Fontajau, Franciac, Campllong ADG, Almoina, Fonolleres Rotlle 154 1 24 25 Fonolleres, Serra de Daró i Ullastret bc Pergamins 3 5 4 9 21 Bordils, Sant Andreu Salou i Vilablareix AAM, Sant Pere de Galligants Pergamins 1 2 3 2 1 9 Cervià, Fontajau, Cruïlles, Viladasens, Anglès, Rupià

Al fons de pergamins de la Biblioteca de Catalunya, hi ha una vintena de pergamins que haurien pogut formar part de l’arxiu de Sant Pere de Galligants: es tracta de vendes, donacions, capbreus i reduccions de cens concedides per l’abat i pel cambrer del monestir a pagesos dels seus dominis de Vilablareix, Bordils i, sobretot, Sant Andreu Salou. De manera semblant, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 33 l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, que va ser destruït durant la Guerra del Francès i format de nou a partir del 1844 amb llibres i documents solts de procedències molt diverses, conserva quinze pergamins atribuïts a Sant Pere de Galligants, que s’hi degueren aplegar a la segona meitat del segle xix. D’aquests, només nou fan referència al monestir: al costat del conegut testament d’Avierna, del 998, s’hi troben unes vendes d’una vinya a Fon- tajau i d’un mas al veïnat de Tapioles, de Cruïlles, al segle xiii, i altres documents relatius al cambrer de Sant Pere entre els segles xiv i xvi. Finalment, existeix actualment un fons anomenat de Sant Pere de Galligants a l’Arxiu Històric de Girona, que Josep Calza- da va arxivar pacientment mentre realitzava la seva monografia sobre el monestir. En realitat, però, no es tracta de pergamins de l’arxiu monàstic, sinó que és la col·lecció que es va anar formant a l’església i al claustre de Sant Pere de Galligants al llarg dels segles xix i xx, quan ja eren la seu del Museu Arqueològic de Girona, a mesura que els arqueòlegs gironins hi dipositaven els pergamins trobats a les esglésies i indrets en els quals efectuaven les seves intervencions.30

La present edició Després de buscar tots els documents dels fons de Sant Pere de Galligants, arribem a la conclusió que potser sí que els primers estudiosos del monestir tenien raó, que la major part de l’arxiu monàstic havia desaparegut. I potser també en tenia l’arxiver González Hurtebise quan escrivia, amb ben poca il·lusió, “Nada hay” o “Sin interés”, al dors del primer pergamí de cada rotlle. Efectivament, només hem aconseguit aplegar 192 documents de Sant Pere, dels quals dos són del segle x, vuit de l’xi, vint-i-dos del xii i cent seixanta del xiii. En comparació amb la majoria d’arxius monàstics catalans, les xifres són magres. Fins i tot, el veí monestir de Sant Daniel de Girona, que va patir pràcticament les mateixes vicissituds històriques de Sant Pere, en conserva més del doble, quatre-cents quaranta-dos.31

30. Al mateix Arxiu Històric de Girona es conserven les fitxes amb els regestos elaborats per Josep Calzada l’any 1984. 31. Són quatre pergamins del segle x, vint-i-set de l’xi, seixanta-tres del xii i tres-cents quaranta-vuit del xiii; cf. CDSDG. 34 Elvis Mallorquí

Per aquest motiu, hem procurat completar els pergamins originals de Sant Pere de Galligants amb tots els documents que hi fan referència: tant els que figuren publicats en reculls, cartorals, diplomataris i col·leccions diplomàtiques editats en els darrers anys, la majoria dintre les col·leccions de la Fundació Noguera, com els que romanen inèdits en diversos arxius gironins, als quals hem pogut accedir gràcies als instruments de descripció —regests i inventaris— de cada arxiu (cf. taula 5). Així, hem pogut gairebé triplicar el nombre de documents sobre Sant Pere de Galligants: dels 542 que formen la col·lecció definitiva, n’hi ha 305 d’inèdits, 224 de ja editats anteriorment o que publiquem parcialment en la col·lecció i 13 que són notícies de textos extraviats, desapareguts o falsos.32

Taula 5 Procedència dels documents de la col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants

Arxiu i fons Documents Total Fons de Sant Pere de Galligants 1. Rotlles de Sant Pere (ACA) Rotlle 1 171, 318, 351 3 Rotlle 3 109, 317, 332, 426, 537 5 Rotlle 4 336, 515 2 Rotlle 6 78, 108, 220, 350, 421, 456, 500 7 Rotlle 7 98, 107, 475 3 Rotlle 8 21, 39, 117, 151, 283, 293, 430, 529, 539 9 Rotlle 10 319 1 Rotlle 11 122, 202, 493, 502, 504, 517 6 Rotlle 13 503 1 Rotlle 14 290, 367, 371, 459, 464, 465 6 Rotlle 15 145, 156, 159, 163, 166, 174, 175, 176, 181, 17 199, 232, 245, 262, 508, 509, 512, 533 Rotlle 20 130, 268, 296, 297, 301, 334, 341, 345, 369, 15 375, 405, 407, 422, 507, 530 Rotlle 22 492 1 Rotlle 26 225, 277 2

32. A la taula 5 els documents enregistrats sumen 567 perquè hem comptat per duplicat o triplicat els documents que tenen originals i còpies procedents de diferents arxius. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 35

Arxiu i fons Documents Total Rotlle 27 188, 196, 228, 254, 300, 385, 396, 423, 424, 12 444, 448, 514 Rotlle 28 120, 278, 335, 347, 376, 392, 393, 395, 401, 12 419, 473, 532 Rotlle 29 116, 170, 201, 207, 231 5 Rotlle 32 157, 235, 247, 263, 279, 409, 447 7 Rotlle 33 229 1 Rotlle 35 162, 251 2 Rotlle 37 149, 534, 538 3 Rotlle 41 256, 266, 360, 361, 418, 436, 445, 474, 495, 10 518 Rotlle 44 155, 217, 411, 439, 450 5 Rotlle 47 70, 219, 242, 303 4 Rotlle 49 324 1 Rotlle 50 6, 183, 241, 275, 327, 389, 400, 467, 468, 14 487, 488, 498, 510, 511 Rotlle 53 285, 452 2 2. Llibres de Sant Pere (ACA) Volum 1023 35, 135, 169 3 Volum 1024 50, 65, 67, 79, 143, 152, 195, 236, 259, 264, 24 281, 288, 348, 387, 394, 398, 399, 420, 434, 437, 461, 469, [494], 521, 528 3. Rotlles de Sant Miquel de Fluvià (ACA) Rotlle 5 417 1 4. Altres arxius (ADG, AAM, BC) Pergamins 10, 153, 238, 239, 390, 431, 451 7 Fons dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó Cancelleria (ACA; LFM, FAC, 28, 29, 30, 44, 74, 76, 100, 101, 119, 382 10 PACB-1, PACB-2) Fons dels bisbes i de la seu de Girona Seu de Girona, pergamins 2, 3, 5, 6, 11, 12, 16, 17, 25, 31, 32, 33, 36, 41, 99 i Llibre gran de la sagristia [42], 43, 48, 49, 54, 57, 58, 60, 62, 63, 71, 73, major (ACG; ADG; CCBG, 83, 84, 87, 88, 94, 102, 103, 105, 115, 121, 124, CDSG) 126, 127, 132, 133, 136, 139, 158, 168, [179], 182, 185, 187, 190, 192, 193, 205, 209, 211, 230, 252, 257, 260, 261, 267, 269, 272, 276, 280, 289, 294, 299, 305, 307, 308, 309, 314, 316, 333, 338, 343, 346, 357, 377, 378, 379, 380, 384, 386, 425, 429, 433, 438, 449, 454, 479, 481, 482, 483, 484, 485, 505, 506, 513, 516, 523 Cúria episcopal (lletres, 190, 224, 249, 252, 273, 346, 362, 363, 364, 21 notularum, dotalies, 365, 366, 368, 454, 460, 462, 478, 501, 505, pergamins) 519, 520, 524, 527 36 Elvis Mallorquí

Arxiu i fons Documents Total Mitra, pergamins i cartorals 2, 8, 12, 16, 17, 18, 20, 24, 26, 27, 34, 61, 85, 87, 41 (ADG; CCBG, CRV, PM) 89, 93, 103, 113, 123, 128, 131, 138, 144, 160, 165, 167, 173, 177, 194, 203, 234, 252, 305, 333, 354, 356, 372, 384, 408, 454, 501 Altres fons eclesiàstics 1. Ciutat de Girona Sant Feliu de Girona (ADG; 97, 178, 186, 189, [213], 218, 250, [274], 286, 26 DSFG) 320, 321, 322, 337, 344, 370, 404, 414, 460, 463, 470, 471, 476, 491, 499, 522, 531 Sant Daniel, pergamins i 14, 23, 38, 40, 51, 53, 114, 141, 148, 161, 198, 23 llibres (ASD; CDSDG) 227, 249, 260, 340, 355, 402, 403, 412, 413, 415, 428, 486 Sant Martí Sacosta, cartoral 33, 45, 46, 56, 86, 111, 146 7 (BRAH; CSMS) Almoina del Pa de la seu de 66, 72, 118, 129, 137, 172, 191, 197, 204, 206, 46 Girona (ADG) 208, 214, 233, 244, 246, 255, 258, 269, 271, 282, 295, 304, 306, 310, 312, 313, 323, 326, 331, 349, 352, 373, 381, 383, 388, 406, 427, 442, 453, 458, 462, 466, 472, 525, 526, 535 Hospital de Santa Caterina 112, 164, 226, 253, 265, 270, 276, 287, 291, 25 (AHG) 292, 302, 305, 315, 359, 416, 440, 443, 446, 455, 477, 496, 505, 536, 541, 542 Sant Francesc de Girona, 346, 540 2 pergamins (APFC; CDSFG) 2. Bisbat de Girona Santa Maria de Vilabertran 80, 81, 96 3 (BC) Sant Feliu de Cadins (ADG) 325 1 Comanda del Temple 150 1 d’Aiguaviva (ACA) Santa Maria de Cervià, 47, 52, 82, 99, 104, 106, 134, 140, 142 9 pergamins (ACA; PSMCE) Sant Miquel de Cruïlles, 75 1 pergamins (ACA; PSMCR) Santa Maria de Roca-rossa, 90, 154, 240 3 cartoral i pergamins (ADS; CSMRR, DADS) Santa Maria de Besalú, 410 1 cartoral (BCAB; CSMB) Santa Maria d’Amer (ACA, 15, 37 2 ADG; DSMA) 3. Altres bisbats catalans Seu de Sant Pere de Vic, 4, 64 2 pergamins (ABEV; DCV-1, DCV-2) Seu de Santa Eulàlia i Santa 55, 64, 68, 69 4 Creu de Barcelona, pergamins (ACB; DACB) Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 37

Arxiu i fons Documents Total Sant Pere de Casserres, 59 1 pergamins (AASPC; CDSPC) Santa Anna de Barcelona, [212], 441 2 pergamins (ADB) Sant Vicenç de Cardona, 59 1 pergamins (AAC; DVC) Santa Maria de la Seu 9, 13 2 d’Urgell, cartorals (ACU; DACSU) Sant Llorenç del Munt, 19 1 pergamins (DSLM) Sant Cugat del Vallès, cartoral 22 1 (ACA; CSCV) Comanda de l’Hospital de 110 1 Sant Joan de Jerusalem a Sant Celoni, pergamins i cartoral (AHFF; IAHFF) 4. Fora de Catalunya Santa Maria de la Grassa, 91, 95, 210 3 pergamins i cartorals (ADA; RCALG-1, RCALG-2) Archivio Segreto Vaticano 391 1 (ASV; RDH) Fons patrimonials Marquès de Camps, de Salt 180, 358 2 (AMS; PAMC) Calderó, de Riudellots de la 215, 216, 243 3 Selva (AMGI) Fina, de Palafrugell (AHP) 284 1 Marta Figueras (AHG) 298 1 Verdaguer, de Sant Gregori 328, 329, 330, 457 4 (AAT) Mercader – Bell-lloch, de 353, 374 2 Girona (AHCL; IPFMB) Veray, de Celrà (AHG) 397, 490 2 Sitjar, de Girona (BC) 435 1 Cruïlles-Peratallada (ANC) 489 1 Pelagi Negre (AMGI) 497 1 Fons notarials i municipals Manuals de la Cúria Fumada 221, 222, 223 3 de Vic (ABEV; MACFV) Ajuntament de Girona, 147, 237, 248, 311, 339, 342, 432, 480 8 pergamins i llibres (AMGI; PAG, LVCG) Altres Notícies 1, 7, 77, 92, 125, 184, 200 7

Número en negreta: edició integral. Número sense negreta: edició parcial. [ ]: documents extraviats o perduts procedents de fons coneguts.

Els primers segles de la història del monestir

La col·lecció documental de Sant Pere de Galligants no aporta gaire més llum als fets més rellevants dels primers temps de la història del monestir gironí, els que han recollit els principals estudiosos des del segle xviii ençà. En contrast, emergeixen una colla de petits detalls: la vida quotidiana al burg de Sant Pere de Galligants, la gestió dels batlles al capdavant dels dominis del monestir, la sovint delicada adquisició d’alguns castells i dels seus drets per part de l’abat, les contrapartides de les donacions testa- mentàries al monestir, etc. En les pàgines que segueixen, presentem les principals novetats que aporta la documentació estudiada en relació amb el que es coneixia de la història de Sant Pere.

A l’entorn de la fundació La incertesa del naixement de la comunitat benedictina de Sant Pere de Galligants va incentivar, des del segle xvii, la llegenda difosa per molts estudiosos que Carlemany havia fundat el monestir al segle ix. Les aportacions crítiques de Jaime Villanueva, Antolín Merino, José de la Canal i Francesc Monsalvatje situaven la fundació del monestir a la segona meitat del segle x, gràcies a la donació efectuada pel comte Borrell en el seu testament del 993 (núm. 8). Josep Calzada ho va poder refermar mitjançant la donació al monestir feta pels marmessors d’Ermengars l’any 988, document en què es mencionava el probable primer abat de Galligants, Guigó (núm. 5).1 La publicació recent de nous aplecs

1. Calzada, Sant Pere...: p. 35-39 i 108; CR, vol. 5, p. 152-153. 40 Elvis Mallorquí documentals permet afegir quatre documents del darrer quart del segle x als que ja coneixia Josep Calzada quan va escriure la monografia sobre Sant Pere de Galligants el 1983. Així, sabem que el monestir gironí va rebre deixes pietoses consignades en els testaments de Guadamir el 976, de Guilmon el 986, del comte Borrell el 993 i d’Avierna, senyora de Cervià, el 998 (núms. 3, 4, 8 i 10) i en les donacions de la difunta Ermengars el 988 i del difunt Sentolf l’any 1000 i a la venda efectuada per Trotil·la el 990, de manera que pogué obtenir béns a Santa Eugènia, a Salt, al pla de Girona, a Canelles i a Palafrugell (núms. 5, 6 i 11).2 L’elaboració de la present col·lecció documental ha permès afegir una dada més. No es tracta, malauradament, ni de l’acta de fundació i dotació de Sant Pere ni de cap donació rellevant efectuada pels comtes barcelonins, sinó tan sols d’una notícia con- tinguda en un document posterior, datat de l’any 1063, en el qual s’afirma clarament que l’alou on es trobaven els castells de Sant Esteve i Maur pertanyia al monestir de Sant Pere de Galligants “sicut Suniarius condam comes dederat domino Deo et monasterio Sancti Petri supranotati” (núm. 1). Això faria retrocedir la fun- dació del monestir de Sant Pere de Galligants fins a la primera meitat del segle x, fins als anys 911-947 en què el comte Sunyer va regir els comtats de Barcelona i de Girona.3 Aquesta datació, al seu torn, confirmaria que la “terra Sancti Petri” mencionada el 949 a Domeny (núm. 2) correspondria a Sant Pere de Galligants. Igualment, quedaria ratificada l’afirmació del rei Pere III el Ceri- moniós, feta l’any 1378 quan va manar que les muralles de Girona incloguessin el monestir, que Sant Pere “per nostres predecessors fo piadosament fundat”.4

Sobre la independència del monestir En principi, l’abat de Sant Pere de Galligants gaudia d’una completa independència envers altres monestirs i qualsevol poder temporal o eclesiàstic, ja fos dels comtes o els bisbes. Ara bé,

2. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 46; íd., Girona, de Carlemany..., p. 104-105. 3. El mateix Sunyer posseïa drets sobre el territori dels volts de Palamós: l’any 945 va donar a la seu de Girona uns alous situats al terme de Calonge, cf. CCBG, núm. 45; Mallorquí, “El castell...”, p. 45-46; Llorens, Sant Pere..., p. 15. 4. ACA, Cancelleria, registre 1262, f. 5v; cf. Coroleu, “Noticias...”, núm. 13; Llorens, Sant Pere..., p. 21. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 41 a partir del segle xi molts monestirs catalans van ingressar en congregacions benedictines dirigides des d’abadies foranes, sovint provençals o occitanes. Potser per això cap estudiós es va sor- prendre o estranyar en llegir, dintre la col·lecció documental de la Marca Hispanica, que l’any 1117 el comte Ramon Berenguer III donava al seu germà Berenguer, abat de Santa Maria de la Grassa, monestir situat a uns quaranta quilòmetres a l’oest de Narbona, l’església de Sant Pere de Galligants, tot facultant-lo per nomenar-hi abat i monjos (núm. 91). El motiu de la donació, efectuada amb el consentiment del bisbe i d’una colla de magnats gironins, era la manca d’observança de la regla benedictina i la dilapidació dels béns de la casa per uns “secularibus monachis”. Malgrat que hom assenyali que l’agregació fou només nominal i de curta durada,5 ningú no havia posat en dubte la validesa de la donació fins que, recentment, els autors del recull d’actes de la Grassa han certificat, després de contrastar-lo amb documents de la cancelleria comtal barcelonina, que es tractava d’una falsificació. També sembla falsa la butlla atorgada pel papa Gelasi II el 1118 en la qual figuren els monestirs de Sant Pere de Galligants i de Sant Feliu de Guí- xols com a possessions de la Grassa, al costat d’altres esglésies i monestirs gironins —Riudaura, Palera, Canelles i Llagostera— que sí que eren o ho havien estat (núm. 95). En canvi, una segona butlla, aquesta del 1228 i amb totes les garanties de ser autèntica, torna a incloure Sant Pere de Galligants dintre les possessions de la Grassa (núm. 210). Es tractaria, doncs, de l’únic testimoni autèntic d’aquesta suposada dependència que, a hores d’ara, és difícil de demostrar. La intervenció del comte de Barcelona, donant el monestir de Sant Pere de Galligants a la Grassa el 1117, també hauria estat l’única ingerència dels comtes en els primers quatre segles d’exis- tència de la comunitat gironina. De fet, la donació de la jurisdicció del burg de Sant Pere al monestir pel rei Alfons I, el 1171, a canvi de 300 sous (núm. 125), que reiterava una suposada donació anterior efectuada el 992 pel comte Borrell (núm. 7), ja demostra que l’abat de Sant Pere no només era independent dels comtes, sinó que exercia tot el seu poder temporal sobre els habitants del burg de Sant Pere. Aquests, de fet, van quedar exempts de la franquesa de l’eixorquia concedida pel rei Alfons el 1194 (núm. 147) i, amb tota seguretat, no van participar en les primeres institucions de

5. Calzada, Sant Pere..., p. 43-44; CR, vol. 5, p. 153. 42 Elvis Mallorquí govern local nascudes al llarg del segle xiii, situació que no es va resoldre fins al 1339 en què el rei Pere va permutar la jurisdicció del burg gironí per una renda perpètua de 400 sous concedida a partir del castell de Palafrugell a favor de Sant Pere de Galligants.6 De fet, és amb relació als dominis de Palafrugell i de les seves parròquies sufragànies, Esclanyà, Llofriu i Torroella de Mont-ras, que els comtes de Barcelona i els abats de Galligants mantenien més contactes: el 993 el comte Borrell va donar l’alou de Palafrugell que havia estat del vescomte Ènnec (núm. 8) i el 1117 el comte Ramon Berenguer III hauria pogut cedir els delmes i primícies de les quatre esglésies a Sant Pere de Galligants (núm. 92), tot i que la notícia és molt dubtosa. Al final, però, els comtes van acabar donant el terme de Palafrugell al priorat de Santa Anna de Barcelona, incloent-hi la part principal del delme (núm. 212), cosa que quedà ratificada en la sentència que enfrontà el prior barceloní amb l’abat gironí el 1234 (núm. 229). Finalment, la independència de l’abat de Sant Pere de Galligants també es manifestava envers els principals poders eclesiàstics. El papa de Roma es limità a ratificar les possessions del monestir i la jurisdicció sobre el burg de Sant Pere el 1216 (núm. 184) i a comunicar a l’abadessa i a l’encarregada del vestuari del monestir de Sant Daniel que compareguessin davant de l’ardiaca de Narbona, com a jutge delegat pel papa de Roma (núm. 402). Pel que fa al bisbe de Girona, no tenim notícia de cap intromissió seva en el funcionament del monestir fins al juliol del 1296. En un primer afer el bisbe Bernat de Vilamarí va requerir l’abat Arnau per tal que pagués la prestació consuetudinària corresponent al fet que oficiava la missa solemne del dia de Sant Pere i Sant Pau, una prestació que consistia en un porc canonical, quatre oques, vuit pollastres, dos pernils salats, quaranta lliures de pa i una bóta de vi (núm. 501). Un segon afer va confirmar la supremacia del poder episcopal: es tractava de l’aplicació de la clàusula del testament de Berenguer de Sitjar, escrit quan va ingressar com a monjo a Sant Pere de Galligants, el 1251, segons la qual es preveia que si la seva filla i hereva, Saurina, moria sense descendència, les rendes del castell de Palagret havien de ser destinades a dotar una almoina perpètua als pobres creada pel bisbe de Girona, l’abat de Sant Pere i el guardià dels framenors de Girona mitjançant una

6. Calzada, Sant Pere..., p. 53; CR, vol. 5, p. 153-154; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector nord..., p. 70-71; Llorens, Sant Pere..., p. 19. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 43 ordinació dictada “apud Sanctum Petrum de Gallicantu”, des del mateix monestir (núm. 269). Al final, aquesta circumstància es va complir: el 1294 Saurina, vídua de Berenguer de Torrent, dictava en el seu testament que el sagristà de la seu de Girona retingués el castell de Palagret fins que el bisbe de Girona, el guardià dels framenors i l’abat de Sant Pere de Galligants dictessin una ordi- nació (núm. 486); el 23 de juliol de 1296 l’abat Arnau reclamava al bisbe gironí i a Pere de Palol, guardià dels framenors, que dic- taminessin com calia resoldre el contenciós (núm. 502); l’endemà apel·lava a l’arquebisbe de Tarragona i al papa per tal que el bisbe i el guardià no es quedessin amb la força de Palagret (núm. 503), mentre el bisbe encarregava a Pere de Banyoles, sagristà segon de la seu, que examinés la causa que enfrontava l’abat Arnau i el sagristà major de la seu, Ponç d’Urg (núm. 504); al cap de dos dies, el 26 de juliol, el bisbe Bernat de Vilamarí i Pere de Palol, guardià dels framenors, van dictar les ordinacions, segons les quals el castell de Palagret seria per al paborde del mes de juny, que s’encarregaria de distribuir les almoines pels pobres i uns donatius als monestirs i convents gironins per celebrar uns oficis pels difunts (núm. 505); immediatament, l’abat Arnau va reaccionar en contra de l’ordinació, que considerava contrària a les paraules del testament de Berenguer de Sitjar, i va ordenar que l’almoiner del monestir de Sant Pere de Galligants fos l’encarregat de repartir les rendes del castell de Palagret entre els pobres, els frares dominics, franciscans i carmelitans i els monjos de Sant Pere (núm. 506).7 El conflicte no es resolgué fins al maig del 1297: aleshores l’abat Arnau i l’almoiner del monestir van acceptar la resolució episcopal que havia de ser el paborde de juny qui administrés les rendes, a canvi de rebre 200 sous anuals de les rendes del castell (núm. 516). A partir del segle xiv, la supremacia episcopal sobre l’abat es manifestava regularment amb l’exercici del dret de visita pastoral.8

El patrimoni territorial de Sant Pere de Galligants La garantia de la independència de l’abat i dels monjos de Sant Pere, almenys fins a la fi del seglexiii , era el conjunt de dominis escampats pels ardiaconats de Girona i la Selva, la meitat

7. En relació amb aquest conflicte i amb la història del castell de Palagret, cf. Camps, Els castells..., p. 39. 8. La primera visita pastoral enregistrada és la del 1332; cf. ADG, Visites Pastorals, vol. P-5, f. 160r-162r; Batlle, “Notícies...”, p. 284; Llorens, Sant Pere..., p. 19. 44 Elvis Mallorquí meridional del bisbat de Girona. En general, consistien en el conjunt de prestacions corresponents al domini directe de les terres i al domini sobre els homes i dones que hi vivien. Però segurament ja incloïen els drets de capellania, els delmes i les primícies que estan documentats entre el segle xiv i xviii: el dret de nomenar els rectors de Santa Eugènia del pla de Girona i de Sant Andreu Salou, els quatre domers de Palafrugell, el sagristà, el domer i un clergue beneficiat a l’altar de Santa Maria l’Antiga de l’església de Torroella de Mont-ras i el rector de Llofriu; la meitat del delme del terme de Sant Andreu Salou i del veïnat d’Eixamins de Sant Gregori, la sisena part del delme del terme de Palafrugell i les seves sufragànies de Mont-ras, Esclanyà i Llofriu; segurament també, el delme del burg de Sant Pere de Galligants i de la parròquia de Fontajau i el de quatre masos de Franciac, que eren en poder de l’abat el 1362.9 Aquestes notícies, juntament amb els noms dels rotlles conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, són suficients com per agrupar els diferents dominis territorials del monestir de Sant Pere en diferents sectors.

El burg de Sant Pere Entre la suposada donació del 992 i el 1339, l’abat de Sant Pere de Galligants va ser el senyor de les terres, les cases, els homes i les dones que residien en l’alou del monestir que, segurament, devia coincidir amb la parròquia de Sant Pere, encaixada entre el curs del Galligants, a migdia, l’Onyar i el Ter, a ponent, i la muntanya de Montjuïc, a tramuntana. Com a parroquians, havien de pagar el delme al monestir, assistir-hi a missa i rebre-hi els sagraments. És probable que la construcció del nou monestir al llarg del segle xii fos paral·lela a la construcció del temple de Sant Nicolau, que fins al començament del xix va servir com a església parroquial per tal de no destorbar les pregàries dels monjos.10 Com a vassalls de l’abat, els habitants de Sant Pere estaven sotmesos a la seva juris- dicció civil: el 1194 van continuar sotmesos a l’eixorquia, mentre la resta de ciutadans de Girona en van ser enfranquits (núm. 147) i coneixem el nom d’un jutge de Sant Pere, “Guillelmus Marche- sius, judex [et] canonicus Sancti Petri de Gallicantu” (núm. 207).

9. Zaragoza, “Notícies...”, p. 208-209; LVBG, núms. 2, 28, 30, 86, 208 i 210. 10. CR, vol. 5, p. 170-171; Zaragoza, “Notícies...”, p. 205-207; Llorens, Sant Pere..., p. 22; Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 34-35. Tanmateix, només en un cas, dubtós, s’esmenta la “parrochia Sancti [Petri]” (núm. 372). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 45

Segons diverses notícies del segle xiv, els reis van procurar resoldre el desigual estatus jurídic entre els gironins: el 1315 es manava al batlle de Girona que obligués els habitants de Sant Pere a contribuir en les despeses comunes de la ciutat; el 1334 es feia investigar si havien de pagar o no el bovatge, pretensió de la qual es va desistir el 1337; i el 1339 el rei Pere III va manar que es permutés la jurisdicció del burg de Sant Pere per una renda perpètua sobre les possessions de Palafrugell.11 En espera d’una anàlisi exhaustiva dels capbreus del segle xiv que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a partir dels documents anteriors al 1300 conservats en el rotlle 20 de Sant Pere, s’ha pogut cartografiar els principals elements que confor- maven el burg de Sant Pere al llarg del segle xiii: el monestir, amb el claustre i les seves dependències, el cementiri annex, l’església de Sant Nicolau i el forn; l’hospital dels capellans, o de la seu de Girona; les cases del burg inferior de Sant Pere, entre el monestir i el planiol de Sant Pere; les cases del burg superior de Sant Pere, situat a mig camí de la vall de Sant Daniel, i els molins de Sant Pere, situats als arenys dels burgs de Sant Pere i també de Sant Feliu (cf. mapa 1).12 Sens dubte, una de les peces clau per entendre-ho tot és la sentència arbitral dictada el 1252 al plet entre l’abat de Sant Pere i el rector de l’hospital de la seu, o dels capellans: a banda de les diverses disputes arran de les parets mitjaneres de l’hospital i del monestir, descobrim com les clavegueres no estaven soterrades i que el monestir tenia un corn situat prop de l’Hospital que feia sonar el forner de Sant Pere de Galligants, cosa que molestava els malalts de l’Hospital (núm. 270).

11. Arnall, Lletres reials..., núm. 9 i núm. 71; Guilleré, Llibre Verd..., núm. 166; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 135; Guilleré, Girona..., vol. 1, p. 93, 161, 238 i 243; Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 30-31. 12. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 98-105; íd., Girona en el segle xiii..., p. 17-18, 25-27, 55-56, 96, 111, 130 i 139. Del segle xiv, de moment, sabem que hi hagué un creixement urbanístic a la Pobla d’en Vivers, entre la plaça de Sant Pere i l’areny del Ter i que, segons la talla del 1360, hi havia trenta veïns al burg inferior, divuit al superior i vint-i-sis a l’esmentada pobla; cf. Guilleré, Girona..., vol. 1, p. 462-463; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 132-135; Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 37. 46 Elvis Mallorquí

Mapa 1 El burg de Sant Pere de Galligants a mitjan segle xiii

Elaboració pròpia a partir de Canal; Canal; Nolla; Sagrera, Girona en el segle xiii..., p. 12. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 47

Ara bé, hi ha un fet que cal subratllar: al burg de Sant Pere de Galligants s’hi va concentrar, des del segle xiii, un conjunt d’artesans especialitzats en el treball de la pell i del cuir.13 Pellicers com Bonanat de Fonellet i Pere Bonet (núms. 396, 473 i 484), juntament amb d’altres de Girona o Sant Daniel, que com- praven la matèria primera als ramaders o carnissers. Blanquers, com Arnau de Font i potser també Guillem de Castellar, Pere de Camós i Pere d’Orriols (núms. 268, 405, 509 i 512), entre d’altres, que adobaven inicialment les pells amb calç. Cuireters, com Be- renguer de Torrentó i Guillem de Batet (núms. 480 i 531), que convertien la pell en cuir per oferir a d’altres artesans, com els sabaters i els corretgers. De sabaters del burg de Sant Pere de Ga- lligants, tenim Arnau Tolosa, Bernat de Maixella, Guillem de Vilopriu i Pere Vidal (núms. 341, 371, 378, 480 i 485), mentre que de corretgers, tenim Berenguer de Camós i Dalmau Llorà (núms. 337 i 420), entre d’altres de Girona i altres indrets. I, finalment, pergaminers del burg ho eren Arnau de Mota, Pere Jaume i Pere Miquel (núms. 401, 416 i 530), juntament amb altres que no diuen explícitament ser del burg. No ha de sobtar, doncs, que almenys des del 1348 Sant Nicolau esdevingués la seu de la confraria gironina dels blanquers, on encara queda un lleó coronat que era l’emblema del gremi.14 No només hi havia blanquers i pergaminers a Sant Pere de Galligants. També hi figuren alguns pedrers: Marquès, Pere de Clota, Guillem de Puig i Guillem i Pere de Maixella vivien al mateix burg de Sant Pere (núms. 228, 270, 296, 297, 340 i 379); potser també els altres pedrers documentats, en Bartomeu i en Savarrés (núms. 340 i 480). El motiu és ben simple: al cap del burg superior de Sant Pere, al lloc de Boixeda, hi havia unes pedreres i forns de calç que, entre el 1206 i el 1263 van restar en poder dels Mascardell, els quals ho tenien sota senyoria de Sant Pere de Galligants però ho havien sotsestablert a pedrers i blanquers diversos (núms. 171, 318 i 351).15 Tot i la menció d’una carrera que pujava a Bellver (núm. 369), indret situat a l’actual muntanya de Montjuïc, aparentment no hi

13. Guilleré, Girona medieval..., p. 66-67; íd., Girona al segle xiv..., vol. 2, p. 97-100; Llorens, Sant Pere..., p. 23. Sobre els oficis vinculats a la pell i el cuir, cf. Alcover; Moll, Diccionari..., vol. 2, p. 511-512 i vol. 3, p. 825; Gual, Vocabulario..., p. 291; Guilleré, Girona al segle xiv..., vol. 2, p. 74-75; Mestre, Diccionari..., p. 130 i 327; Bolós, Diccionari..., p. 47. 14. Guilleré, Girona..., vol. 2, p. 84; Llorens, Sant Pere..., p. 23-24. 15. L’indret limitava a migdia amb el riu Galligants, de manera que cal situar- lo a mig camí entre Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, cf. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, Girona en el segle xiii..., p. 55; Mallorquí, “Els Mascardell...”, p. 112-113. 48 Elvis Mallorquí havia més possessions de Sant Pere de Galligants en aquest sector.16 A les ribes orientals de l’Onyar i el Ter, hi havia almenys tres molins —Boquer, Mitjà i Gironella—, situats al burg de Sant Pere de Galligants, que pertanyien al monestir (núm. 422); en canvi, existia a l’areny del burg de Sant Feliu de Girona un indret anomenat Molins de Sant Pere habitat per algunes famílies a la segona meitat del segle xiii (núms. 319, 378 i 379), que estava sota la senyoria de la seu de Girona.17 De manera semblant, les possessions de Sant Pere de Galligants en la resta del terme de la ciutat de Girona, o de la parròquia de Sant Feliu de Girona, eren escasses: una terra a Vila- roja el 1076 (núm. 53) i un hort a Sobreporta el 1197 (núm. 152).

El pla de Girona El pes de Sant Pere de Galligants potser no es feia sentir gaire sobre les terres immediates a la ciutat de Girona, a excepció del burg de Sant Pere. Però, ben a prop, pràcticament a totes les parròquies del pla de Girona, tant al sud com al nord del Ter, el monestir gironí hi tenia dominis, alguns dels quals des de la seva fundació (cf. mapa 2). És el cas del de la parròquia de Santa Eugènia: els marmessors d’Ermengars, el 988, van donar l’església —domum— de Santa Eugènia, amb cases, corts, horts, arbres, vinya, una coromina que havia estat de l’abat Guigó i una altra del comte Borrell, molins, monars, recs, llinars i canemars, tot situat al pla de Girona, al lloc anomenat Tolosella i als molins de Vidal (núm. 5); dos anys més tard, l’abat Auderic encara hi va comprar un monar més (núm. 6) i l’any 1000 el monestir en va rebre un altre (núm. 11). No tornem a tenir-ne notícies fins a la segona meitat del segle xii: el 1175 l’abat de Sant Pere va establir unes terres i dos masos a Pere de Clarà (núm. 129). Pel que fa al segle xiii, apareixen béns de Sant Pere com a afrontacions de terres d’altres senyories a Santa Eugènia (núms. 253, 280, 294 i 455), els abats signen diversos traspassos del domini útil de terres sota senyoria de Sant Pere (núms. 183, 285, 286, 327 i 468) i també intervenen directament comprant horts i cases (núms. 275 i 389) o establint camps, cases, coromines i també la ferreria de Santa Eugènia (núms. 324, 400, 429, 467, 487, 488, 510 i 511). L’alou de Sant Pere de Galligants al terme de Santa Eugènia es trobava articulat

16. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, Girona en el segle xiii..., p. 25. 17. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector nord..., p. 96-98 i 105; íd., Girona en el segle xiii..., p. 27. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 49 al llarg de dos eixos: els monars i molins al rec comtal i les terres al llarg de la “via monera” on hi havia la coromina del “Reclau”.18 El seu centre, però, era l’església mateixa de Santa Eugènia: tocant al fossar del temple hi havia les cases de l’abat (núms. 327, 487 i 498); aquest, a més, controlava directament les rendes parroquials: el 1281 obligava un pagès a pagar l’oli acostumat per una llàntia establerta a l’altar de Sant Miquel del temple de Santa Eugènia (núm. 400) i el 1283 va disposar que la quarta part de les rendes de l’església de Santa Eugènia servís per pagar la pitança dels monjos de Sant Pere el dia de Sant Miquel (núm. 417). El control de l’església de Santa Eugènia també afectava el nomenament dels clergues que hi servien (núm. 519) i, encara que no en tinguem notícies anteriors al segle xiv, el cobrament del delme i la primícia.

Mapa 2 El patrimoni territorial del monestir de Sant Pere de Galligants, segles x-xiii

18. La via “monera” —de molendinaria— unia els molins del rec Comtal de Bescanó a Girona. El nom de “reclau” es refereix a un terreny que surt de les línies regulars d’un sector amb parcel·les quadrangulars, cf. Alcover; Moll, Diccionari..., vol. 7, p. 535-536 i vol. 9, p. 227. 50 Elvis Mallorquí

A les parròquies veïnes de Salt, Montfullà i Vilablareix, el monestir de Sant Pere de Galligants també hi tenia unes quantes possessions.19 A Salt, des de ben antic: el 988 el monestir va obtenir tres cases, corts, horts, terres de conreu, erms, molins i monars (núm. 5); el 1118 hi tenia una feixa donada pel prelat Pere Bernat de Salt i el 1158 un alou (núms. 96 i 114); el 1189 l’abadessa de Sant Daniel s’enfrontà a un vassall de Sant Pere per unes terres de Salt (núm. 116); i l’abat de Galligants va signar una venda i sotsestabliment de terres els anys 1177 i 1197 (núms. 133 i 152). També tenim notícies del domini de Salt, gràcies a una menció en una afrontació de terres i en més signatures de l’abat per traspassos del domini útil de terres (núms. 236, 241, 307 i 449). La menció més antiga del domini que Sant Pere de Galligants tenia al terme de Montfullà és del 1075 (núm. 51); estava situat al sector del mas Vilademuç (núms. 116, 231 i 358), però segurament al segle xiv s’hi van afegir els drets dels Perafort, cavallers de Montfullà, dels quals es conserva algun document del seu fons patrimonial enmig dels pergamins de Sant Pere (núms. 170, 201 i 237).20 Pel que fa a Vilablareix, el domini del monestir gironí es concentrava, en bona mesura, a Madrenys, on entre camps i terres s’hi trobaven els masos Sotera i Boquer (núms. 118, 139, 206, 207, 214, 310, 312, 313 i 470); altres possessions de Sant Pere de Galligants es trobaven als indrets de Marrocs, al camp de la Sagristia, a la font Lledosa, a la borda de la Riba, entre d’altres (núms. 132, 172, 180, 267, 435 i 438). Just a la riba occidental del Ter, enfront de la ciutat de Gi- rona, el monestir de Sant Pere de Galligants tenia un important domini a la parròquia de Sant Ponç de Fontajau. La primera menció de l’alou, del 1134, és la venda de dues vinyes situades sota el Mont, amb llicència de l’abat de Sant Pere (núm. 105). Aquest indret, ocupat per vinyes i mallols enmig d’alguna feixa i camp entre la segona meitat del segle xii i el començament del xiii (núms. 145, 163, 166 i 176), sembla que correspon al “podio de sa Rocha” esmentat el 1276 (núm. 371). Justament Roca és el nom d’un mas o alberg on residien els Roca, batlles de Fontajau, des del 1193 en què dos germans, Ramon i Ponç, es van repar-

19. De menor importància sembla que són l’alou de Bescanó, donat al monestir el 1085 (núm. 62), el domini situat a Vilanna el 1255 (núm. 281) i els drets sobre el mas Massa d’Aiguaviva (núm. 348). 20. Mallorquí, “Els Perafort...”. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 51 tir les seves terres (núm. 144). Ponç de Roca, fill de Ramon, va empenyorar les seves possessions i es va enfrontar a Pere de Ver- dera pels drets de batlliu sobre els masos de Fontajau (núms. 153, 188 i 189); amb el seu fill Baldoví —o Balluí—, va adquirir més terres i dos molins al rec inferior de Fontajau (núms. 199, 216 i 238); el següent hereu, Jaume de Roca, va vendre una vinya (núm. 290); i, finalment, Simó de Roca, poc després de rebre la batllia de Fontajau, es va enfrontar amb l’abat per l’obtenció del braçatge a les terres que l’abat feia conrear directament (núms. 522 i 533). El domini de Sant Pere de Galligants en aquesta parròquia tenia com a centre l’església de Sant Ponç, a l’entorn de la qual es va desenvolupar el nucli de la cellera (núms. 144, 145, 165 i 245). Consistia, però, en nombroses terres, camps, coromines que començaven a ser parcel·lades, cases i masos escampats per tot el terme, alguns dels quals pertanyien a jueus de la ciutat de Girona o a habitants del burg de Sant Pere de Galligants (núms. 156, 159, 163, 232, 239, 245, 290, 301, 367, 371, 414, 459, 464, 465, 508 i 509); a més, incloïa alguns molins als monars paral·lels al Ter (núms. 238 i 262). No sabem res, però, dels drets sobre el delme, la primícia i els altres drets parroquials que, en temps posteriors, pertanyien a Sant Pere.21 Aigües avall del Ter, als termes de les parròquies de Sarrià, Sant Julià de Ramis, Riudellots de la Creu i la Mota, hi havia un important domini del monestir de Sant Pere de Galligants: el del castell de Montagut. Fins al 1280 va pertànyer a un llinatge local, del qual coneixem dues generacions, la de Berenguer de Montagut i la seva muller Sibil·la i la de llur filla Blanca, casa- da amb Pere Alquer. Aquests darrers, endeutats amb Ramon de Taialà els anys 1277 i 1278 (núms. 376 i 385), van acabar cedint el domini a l’abat de Sant Pere de Galligants, que hi començà a actuar el 1281 (núm. 401). Els dominis del castell, perfectament descrits en un capbreu del 1233 que va manar fer Berenguer de Montagut (núm. 225), es repartien entre diferents llocs. D’una banda, el nucli de cases format entorn del castell, la cellera de Montagut (núms. 188 i 532). De l’altra, les terres i vinyes es re-

21. Els anys 1362-1371 l’abat de Sant Pere rebia tot el delme de pa i vi de tot el terme, per a la recaptació del qual tenia com a batlle natural l’hereu del mas Roca; cf. LVBG, núm. 30. Només en quedaven exempts els novals, situats a les illes o a l’alou del Ter i algunes terres pertanyents al bisbe i a altars. Pel que fa als clergues, només tenim notícia de Ponç de Fontajau, probablement germà de Ramon de Roca (núms. 144, 176 i 181). 52 Elvis Mallorquí partien pel pla de Montagut, on hi havia els indrets de Centenal, Petrenques i Torroella (núms. 120, 196, 298, 254, 298, 396, 423, 424 i 444). A més, els abats de Sant Pere i els senyors anteriors de Montagut controlaven els molins construïts sobre el riu Ter, a l’altura del Mont Enderrocat (núms. 277, 278, 393, 419 i 448) i tenien un bosc a la costa d’Aguilana, seguint el camí de Banyo- les, que parcel·laven i rompien (núms. 335, 347, 392, 394, 395 i 420). Segurament també en formaven part els erms i les vinyes situades al mont i a la coma de Puig-sec, entre les parròquies de Riudellots de la Creu i la Mota, on el monestir de Sant Pere tenia una tina (núms. 191 i 195). També es troben altres terres i masos, amb homes propis, sota el domini del monestir al pla de Mollet, al pla d’Olivars, sota el mas Hospital, a Vallmala, a Falgueres, al lloc de Clota del terme de Riudellots de la Creu i a l’indret de Garriga de Sant Julià de Ramis (núms. 164, 300, 376, 417, 473, 476, 491 i 514).22 Totes les rendes proporcionades per aquest domini van servir, l’any 1283, per dotar un benefici per al sacerdot que havia d’oficiar a la capella de Santa Maria del castell de Montagut (núm. 417). Un altre domini, de menor importància, es trobava al veïnat de Nespla, de la parròquia de Sant Medir. Es podria haver format amb la donació d’un mas situat a la vil·la Frugell, al lloc d’Abadia, feta el 1090 pels marmessors de Dispòdia (núm. 70). Del segle xiii tenim unes poques notícies més: els establiments d’un camp a la riera de Leta, del mas Canemar i d’una feixa (núms. 219, 242 i 303). Un altre domini de Sant Pere de Galligants, el de Sant Gre- gori, també s’hauria pogut originar amb una donació del segle xi, la que va fer Dispòdia el 1096 de l’alou que tenia a l’Armentera, al terme de Sant Gregori (núm. 76). L’abat de Sant Pere de Ga- lligants va signar diversos establiments de camps i feixes, algun a prop del mas Armentera (núms. 155, 328, 329, 330 i 457), i també va vendre el domini útil d’una vinya a l’indret de Gatunes (núm. 411). També disposava del domini sobre alguns masos, ja que va enfranquir algunes dones pròpies del mas Eixamins i del mas Serra (núms. 213 i 513) i supervisava les definicions de llegí- tima i les donacions per núpcies dels masos Armentera i Gàrrep (núms. 439 i 497). És possible que hagués tingut un cavaller o

22. El mas Hospital pertanyia a l’Hospital de la seu de Girona, establert al burg de Sant Pere de Galligants (núms. 269, 302, 359 i 541). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 53 ciutadà, potser Ramon de Bell-lloc, com a feudatari (núm. 217). En canvi, no es diu res del delme que obtenia el bisbe de cinc masos del veïnat d’Eixamins.23 De la parròquia veïna de Ginestar, només tenim una sola notícia: la venda d’un camp prop del mas Ollina (núm. 492). La darrera parròquia del pla de Girona amb un domini de Sant Pere de Galligants era Canet. El primer document que s’hi refereix, però, no esmenta ni l’abat ni cap monjo del monestir: es tracta dels pactes nupcials entre Ermessenda, filla de Guillem de Montagut, i Arbert d’Osor, el qual va garantir la seva donació equivalent al dot amb els dominis que tenia a Sant Medir i Canet i amb la castlania de Rocacorba (núm. 143). És possible que els drets a Canet consistissin en el delme, que l’abat de Sant Pere va destinar a dotar el prevere que havia de servir a l’altar de Sant Benet del mateix monestir (núm. 417). Ho confirma la sentència dictada el 1293 sobre el repartiment del delme dels novals del terme de Canet entre, d’una banda, l’abat de Sant Pere de Galligants i, de l’altra, el cavaller Guillem de Costa i els domers de l’església de Sant Vicenç de Canet (núm. 469).

La plana de la Selva És possible que l’origen dels dominis de Sant Pere de Galli- gants a les parròquies de Cassà de la Selva, Campllong, Sant An- dreu Salou, Riudellots de la Selva i Franciac estigui en la donació efectuada pel comte Borrell l’any 993 dels “alaudes de Calles, cum ipsas ecclesias, cum decimis et primiciis earum” (núm. 9). El fet que, pocs anys abans, el 969, la parròquia de Vallcanera s’hagués escindit de la de Caldes de Malavella, ens podria fer pensar que, atès que Sant Pere de Galligants no tenia més dret ni dominis al terme de Caldes, aquesta notícia podria estar relacionada amb dues altres esglésies segurament depenents de Caldes: Franciac, que el 1079 esdevingué la seu d’una parròquia sufragània, i la de Sant Andreu Salou, de la qual no teníem cap notícia anterior al 1200 (núm. 161).24 La raó d’aquesta hipòtesi és el fet que el monestir de Sant Pere, en els anys 1362-1371, encara cobrava delmes d’ambdós llocs: el delme de quatre masos de Franciac i la meitat

23. Es tractava de la meitat del delme dels masos Valentí, Clopers, Eixamins d’Avall, Eixamins d’Avall i Boscà, cf. LVBG, núm. 28. 24. Mallorquí, Parròquia..., p. 96. 54 Elvis Mallorquí del delme de Sant Andreu Salou.25 Ara bé, els documents recollits de Sant Pere de Galligants no són gaire explícits: de Franciac sabem que el cambrer de Sant Pere tenia el domini directe d’un mas el 1186 i d’una terra el 1228 i que va garantir el pagament d’un deute seu amb els béns de Franciac el 1241 (núms. 137, 211 i 243); mentrestant, la varietat de notícies referents a Sant Andreu Salou a partir del 1240, mostren com el domini de Sant Pere de Galligants era prou complet: enfranquiments de persones pròpies (núms. 246 i 352), establiments de masos i bordes (núms. 256, 360, 436, 445 i 539), signatures pel domini directe de cases de la cellera i terres de conreu (núms. 361, 390, 474, 495 i 518), i, sobretot, un capbreu, o llevador de censos, de mitjan segle xiii amb trenta-nou entrades corresponents majoritàriament a masos de Sant Andreu (núm. 266). En aquest darrer document, també hi figuren tres masos del sector de Benaula, a Riudellots de la Selva, on el monestir de Sant Pere de Galligants ja tenia terres, que afrontaven amb les de Sant Martí Sacosta, els anys 1069 i 1070 (núms. 45 i 46). Aquí hi tenia dos masos el 1196, segons consta en la sentència contra les germanes Alamanda i Oliva d’Aguilar, casades amb uns cavallers (núm. 149); no és, però, fins al cap de cent anys, que en tornem a tenir notícies: l’establiment del mas Nabot (núm. 534), la signatura pel domini directe d’un camp (núm. 535), la capbre- vació del mas Morat (núm. 538) i l’esment de drets de Sant Pere enmig d’un llevador de l’Hospital Nou de Girona (núm. 542). En aquest llevador també hi figuren un parell de masos de Campllong i Cassà de la Selva, en les quals els drets del monestir remunten al 1066, quan va obtenir l’alou del veïnat de Llebrers de part de Ramon, Advira i els seus sis fills (núm. 39); el 1093 tenien un mas entre Cassà i Caldes (núm. 72) i el 1100 l’abat de Sant Pere va establir un mas a Campllong i un altre al veïnat de Perles de Cassà (núm. 78).26 Del segle xii tenim una donació de masos i terres l’any 1147 (núm. 107), l’heretament d’uns masos de Mosque- roles i la donació nupcial d’un mas de Bruguera els anys 1149 i 1162 (núms. 108 i 117) i una concòrdia amb uns notables locals el 1197 (núm. 151). Pel que fa al segle xiii, la documentació de Campllong i Cassà de la Selva inclou establiments de masos i

25. LVBG, núms. 208 i 210. 26. Entre els documents de Sant Pere, hi ha la venda d’una terra a Cassà de l’any 1026 (núm. 21), sense cap referència directa al monestir. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 55 terres (núms. 430, 500 i 539), enfranquiments de persones pròpies (núms. 255, 258, 326, 349, 458 i 525), un asserviment (núm. 529) i unes quantes signatures de l’abat com a senyor directe (núms. 220, 283, 293, 315, 350, 421 i 475).

La plana del Baix Empordà A Palafrugell i, sobretot, a Mont-ras —antigament anomenat Torroella de Mont-ras— és on el monestir de Sant Pere de Ga- lligants tenia el principal domini territorial a la plana del Baix Empordà. Les primeres donacions remunten al segle x: els marmessors d’Ermengars, el 988, van donar un mas que havia estat del vescomte Ennegó situat a Torroella, és a dir, a Mont-ras, i cinc anys després el comte Borrell va cedir la resta de l’alou de Palafrugell que havia estat del mateix vescomte (núms. 5 i 9).27 En els segles posteriors, alguns llinatges locals sembla que van adquirir una certa rellevància a Mont-ras. En primer lloc, els Pomars: el 1199 Bertran de Pomars signava el repartiment de drets entre els germans Guillem i Bernat Gausbert, a Mont-ras (núm. 157); i els anys 1242 i 1245 (núms. 247 i 251) Ramona de Pomars i el seu fill Guillem van establir un camp i una terra situats a Torroella de Mont-ras. I, en segon lloc, els Torroella: Guillem de Torroella i el seu fill Ramon van establir una terra situada a Mont-ras el 1237 (núm. 235) i Bernat de Torroella, cavaller de la Bisbal, tenia terres sota el seu domini directe el 1290 (núm. 447). Mentrestant, el monestir de Sant Pere de Galligants tenia, sota el seu domini directe a la parròquia de Palafrugell i al lloc de Mont-ras, terres documentades entre el 1249 i el 1282 (núms. 263, 279, 284 i 409) i persones sota la seva dependència, el 1289 (núm. 441). El més determinant, però, eren els delmes: segurament el 1117 l’abat de Sant Pere ja en tenia una part (núm. 92); els comtes de Barce- lona, aleshores reis d’Aragó, van trobar idoni passar-los a Santa Anna de Barcelona (núm. 212), cosa que generà un conflicte fins que el 1234 no es va resoldre que Sant Pere de Galligants només n’obtindria, com a contrapartida a l’exercici de la capellania de Palafrugell i les seves sufragànies, una sisena part (núm. 229).28

27. El 988 el monestir de Sant Pere de Galligants també va rebre cases i terres situats al lloc de Canellas, que podria ser un indret al terme de Mont-ras, a banda i banda de la riera de Canyelles, que desemboca a l’Aubi, entre Ermedàs i Vila-romà; cf. Trijueque, Els rius..., p. 17-18. 28. Aquesta situació perviu encara els anys 1362-1371, cf. LVBG, núm. 86. 56 Elvis Mallorquí

En els llocs veïns de Palafrugell, Sant Pere de Galligants tam- bé hi tenia drets. D’una banda, al nord: el 1205 l’abat Dalmau va concedir a Pere Benet la batllia dels esplets que el monestir rebia a la vil·la de Sant Fructuós de Llofriu (núm. 169). De l’altra, al sud: gràcies a la definició dels germans Otger, Pere, Arnau, Udalard i Bernat Gaufred, el 1063, sabem que el monestir de Sant Pere tenia des dels temps del comte Sunyer, a la primera meitat del segle x, un alou a la parròquia de Santa Eugènia, al lloc de Calonge, que consistia en el castell de Sant Esteve de Peculiare i en el castell Maur (núms. 1 i 35). Amb tota seguretat, es tracta del castell de Sant Esteve de Mar i del lloc de Palamós, però no en tornem a tenir notícies fins al segle xiv en què uns quants habitants de les parròquies de Vila-romà i Vall-llobrega, juntament amb molts més de Torroella de Mont-ras, Palafrugell, Llofriu i Esclanyà van capbrevar a favor de Sant Pere de Galligants.29 Un tercer indret baixempordanès sota domini de l’abat de Sant Pere de Galligants és Fonolleres. Només en tenim una rica i extensa notícia: el capbreu que data del 1236 i que inclou les declaracions de set veïns de Fonolleres, un d’Ullastret i un altre de Serra de Daró, a banda de la del mas Acunyanell, també a Serra (núm. 233).

Altres dominis Tal com hem vist a l’hora d’analitzar els rotlles de Sant Pere, les possessions del monestir s’escampaven a molts indrets pròxims a la ciutat de Girona. Al cor del massís de les Gavarres, per exemple, existien uns quants dominis després que el 993 el comte Borrell donés al monestir “ipse alauds de Monte Negro, qui fuit de Amilio” (núm. 9). Efectivament, sembla que a Sant Mateu de Montnegre, el monestir de Sant Pere de Galligants hi tenia el mas Coll, documentat a partir del segle xiv.30 Mentrestant, els dominis de Sant Pere s’haurien estès a les parròquies veïnes de Santa Pellaia, Sant Cebrià de Lledó i Santa Àgata de Montnegre: el 1067 Bonfill Donuç va donar un alou a Sant Cebrià de Lledó (núm. 41); el 1106 Guillem Ramon va deixar un alou situat a les

29. Vegeu els rotlles 21, 30, 31, 32, 33, 34, 35 i 36 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, cf. Mallorquí, “El castell...”, p. 46-48. En el capbreu del 1315 de Vila-romà i Vall-llobrega, els abats de Sant Pere tenien el domini directe d’unes poques peces de terra; cf. Trijueque, Els masos..., vol. 1, p. 24; íd., La vall..., p. 31. 30. Mallorquí, Paisatge..., p. 155-156. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 57

Cardonedes, a Santa Àgata, per tal que el seu fill Gausfred el tin- gués en servei dels monjos de Sant Pere (núm. 84); ja al segle xiii, l’abat va comprar la borda Teula i una vinya a Vallmala, va enfranquir i asservir persones pròpies, va establir el mas Puig- decals i va signar l’heretament del mas Riera i també la venda del proper mas Gironès, del veïnat de Tapioles de Cruïlles, i del molí de Rupit (núms. 259, 387, 428, 431 i 434). A la banda occidental del massís, el monestir adquirí un alou a la vil·la Ciges —o Sitges— de Llambilles, l’any 1071 (núm. 50); i el 1106 Ramon Guillem va cedir al monestir un alou a Llambilles per tal que el tingués Berenguer, a qui havia nodrit, “ad pagesiam” i fos fidel a Sant Pere (núm. 83); els drets de Sant Pere encara existien el 1112 (núm. 88) i també el 1281, quan Guillem de Sitges va rebre en herència el mas Sitges en el moment de casar-se (núm. 399). El monestir també obtingué dominis a les parròquies del vessant septentrional de les Gavarres: Celrà, Bordils i Sant Martí Vell. D’aquest darrer indret, només tenim notícia de l’establiment efectuat per l’abat de Sant Pere el 1227 d’un quadre de terra situat al lloc de “Bovia” —segurament Bevià— (núm. 205). En canvi, les notícies de Celrà i de Bordils són més nombroses: comencen amb la donació d’una coromina al pla de Celrà, sobre l’Olmet, el 1147, amb la convinença sobre una honor situada a Bordils el 1149 i amb l’establiment del mas Salomó de Celrà el 1167 (núms. 107, 109 i 122). Del segle xiii, tenim l’establiment d’una feixa a la riera d’Olmet i d’una casa a la cellera de Bordils (núms. 317 i 537), la signatura de l’abat en vendes i sotsestabliments de camps, vinyes i feixes (núms. 202, 276, 319, 332, 336, 493 i 515), la capbrevació de Guillem de Pou de Celrà (núm. 517) i la menció del domini de Sant Pere en una afrontació (núm. 338), a banda de dos documents que no tenen relació directa amb el monestir: el testament de Bartomeu Ponç, de Bordils, que potser tenia com a senyor l’abat de Sant Pere (núm. 426), i la confessió de Guillem Maria i de Berenguera com a homes propis del ciutadà gironí Andreu Sunyer (núm. 528). La presència de Sant Pere de Galligants als termes de Celrà i Bordils era, doncs, ben anterior a la donació del castell de Palagret al monestir feta el 1251 per Berenguer de Sitjar, en cas que la seva filla Saurina morís sense descendència, fet que finalment es va complir el 1296 (núms. 269, 486, 502, 503, 504, 505, 506 i 516). Finalment, tenim notícies aïllades de dominis més llunyans. Un a Tordera, documentat només l’any 1115 (núm. 90). Un altre 58 Elvis Mallorquí a les terres empordaneses d’Ordis, al vilar de Pols i a la borda Garriga de Navata, que va ser venut el 1265 a l’abadessa de Sant Feliu de Cadins (núm. 325). Dos més, fora del bisbat de Girona. Un en terres d’Osona: el 1232 l’abat Bernat hagué d’enfrontar-se a Berenguer de Queralt per tal de quedar-se amb uns béns situats als castells de Gurb i Manlleu que havia llegat el cavaller Pere Guillem (núms. 221 i 222). I l’altre al Vallès: gràcies a un heretament atorgat el 1233 sabem que el mas Guitart de Granollers pertanyia a la senyoria de Sant Pere de Galligants (núm. 223).

La comunitat del monestir de Sant Pere de Galligants Les rendes que proporcionaven els diferents dominis de Sant Pere de Galligants servien per mantenir la comunitat monàstica i, juntament amb els diversos donatius testamentaris, per aixecar els edificis que encara avui confereixen una personalitat pròpia al barri de Sant Pere. La comunitat, des dels inicis encapçalada per un abat, estava formada per un grup de monjos i preveres que, amb una lenta i progressiva disminució dels seus efectius, va romandre-hi fins al 1835.

Els abats El principal objectiu de la recerca de Francesc Monsalvatje a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona era la confecció d’una llista d’abats més completa que l’existent fins aleshores, la de Jaime Villanueva.31 Amb tota seguretat, Monsalvatje va llegir tots els pergamins de Sant Pere perquè, encara que només en pu- bliqués uns pocs regestos, la majoria de dates i noms que aporta coincideixen amb els pergamins del monestir gironí recollits en la present col·lecció documental. En aquest sentit, l’abaciologi que presentem, fins a l’any 1300, coincideix força amb el de Monsal- vatje, però manté oberts alguns interrogants. El primer correspon a l’abat Guigó o Wigo. Se l’esmenta el 988 perquè els marmessors d’Ermengars van donar al monestir de Sant Pere la coromina que havia estat de “condam Guigone, abba” (núm. 5). No queda clar, però, si havia estat abat de Sant Pere.

31. En relació amb els abaciologis de Villanueva i Monsalvatje, cf. VL, vol. 14, p. 148-149; NH, vol. 14, p. 285-304. N’existeixen d’altres elaborats a partir dels primers, cf. CR, vol. 5, p. 154; Llorens, Sant Pere..., p. 32-34. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 59

Sí que ho era, dos anys després, l’abat Auderic, que va comprar un molí a Santa Eugènia a Trotil·la (núm. 6). Del segle xi, tenim l’esment de l’abat Guifred, present a la restauració i a la consagració de la canònica de la seu de Girona el 1019 i el 1038 (núms. 16, 17 i 25); de l’abat Oliba, que va recuperar el castell de Sant Esteve i el castell Maur el 1064 i va participar en el concili de Pau i Treva celebrat a Girona el 1068 (núms. 35 i 41), i de l’abat Gausfred, esmentat entre el 1078 i el 1102.32 A principi del segle xii, potser aprofitant una crisi de convivència al monestir, l’abat Berenguer de la Grassa va provar d’esmunyir-se per acabar esdevenint abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Sembla que aquí no va actuar amb la violència emprada a Sant Feliu de Guíxols, sinó amb subtilesa, falsificant el 1117 l’escriptura de cessió del monestir a la Grassa (núm. 91) i, potser també, la donació de l’església de Palafrugell, les seves sufragànies i els seus delmes (núm. 92). A partir del 1134 i fins al 1149, l’abat de Sant Pere és Bernat. La mort del seu successor, l’abat Rotlan, crea una gran incertesa: segons el necrologi de l’església de Girona, “Rodlandus, abbas G(allicantus) et huius sedis archidiaconus”, va morir l’any 1154; tanmateix, encara signa instruments el 1158 i se’l menciona en el testament del seu germà, Guillem de sant Martí Vell, el 1166 (núms. 115 i 121). Se’n conserva una làpida sepulcral en la qual es confirma que era ardiaca —“abbas Rodlan- dus, venerabilis archilevita”— i que no feia tant que havia mort l’abat Bernat, que ell fa anomenar “patre Bernardo”.33 La segona meitat del segle xii és ocupada per l’abat Umbert, que vetllà pel bon funcionament del domini territorial i que degué obtenir la jurisdicció sobre el burg de Sant Pere de Galligants de part del rei Alfons I;34 i per l’abat Pere, que governà el cenobi fins al 1200 i que, possiblement, hauria encarregat la fabricació de la rosassa que presideix la façana de ponent de l’església.35 És possible que el monestir de Sant Pere comencés el segle xiii amb greus problemes interns. Ho deduïm de l’esment de tres

32. Mallorquí, “El castell...”, p. 46-47. 33. VL, vol. 14, p. 150-151; Calzada, Sant Pere..., p. 147-148; Llorens, Sant Pere..., p. 19-20. 34. No hem trobat cap notícia anterior ni posterior de l’abat Humbert, per molt que Villanueva i Monsalvatje assenyalin l’existència d’abats amb aquest nom els anys 1121, 1152, 1281 i 1282. 35. Llorens, Sant Pere..., p. 90. En un principi, hom creia que Pere era el nom de l’escultor que va realitzar la rosassa, cf. Freixes, “El mestre Pere...”, p. 322-323. 60 Elvis Mallorquí abats diferents en un sol any: el 1202 encara s’esmenta l’abat Pere, que ja ho era des del 1193; l’abat Dalmau, que ho va continuar essent fins al 1206, i l’abat Guillem, que ho va ser entre el 1211 i el 1214 (núms. 163, 164 i 165).36 Aparentment encara en vida d’aquest darrer abat, el 1213 fou elegit com a successor seu l’abat Bernat, que monopolitzà el càrrec fins al 1242. Potser va morir una mica més tard, ja que el 1247 el monjo Pere de Coll actuava com a procurador del monestir (núm. 255). El següent abat, Arnau, només sembla que ocupi el càrrec entre el 1248 i el 1249, perquè el 1250 va ser designat Bernat, com a abat electe (núm. 262). Sabem que el seu nom sencer era Bernat d’Aguiló, gràcies a la fundació el 1254 del benefici a l’altar de Sant Jaume de l’església del monestir (núm. 273) i al testament del seu ger- mà Berenguer d’Aguiló, que el va nomenar marmessor, el 1268 (núm. 333). Aquestes dues notícies validen definitivament el text de la inscripció funerària del mateix abat Bernat, que data del 1273.37 Un any abans de la seva mort, el 1272, apareix el seu successor, Pere, només com a electe (núm. 349). El seu nom sencer, Pere de Puiggalí, apareix quan va ser nomenat procurador del vescomte Ramon de Cabrera per vendre a Berenguer de Gornal el castell d’Anglès el 1279 (núm. 388). L’últim abat del període estudiat és Arnau de Comelles. Aparentment, va succeir l’abat Pere l’any 1284 sense problemes. Ara bé, l’arribada de les tropes franceses que van assetjar Girona degueren obligar l’abat de Sant Pere a fugir. Per això degueren actuar els procuradors de l’abat entre els anys 1286 i 1287 i ell tornà, primer, com a abat electe i, a partir del 1287, com a abat amb tots els drets.38

36. Potser es tracta, tan sols, d’un error dels escrivans que feren redactar aquests documents. De manera semblant, altres errors d’escriptura o de lectura haurien induït Monsalvatje a esmentar un altre abat Guillem els anys 1269 i 1284. 37. VL, vol. 14, p. 151; Llorens, Sant Pere..., p. 20. 38. També podria ser vàlida l’existència de dos abats consecutius amb el nom d’Arnau, un per l’any 1284 i l’altre pel període 1287-1300. En aquest sentit, cal remarcar la notícia d’un suposat abat anomenat Arnau Ponç, que morí el 1296, segons consta en una làpida en què es diu que va fer una conducció d’aigua al monestir i va reparar l’església, cf. Calzada, Sant Pere..., p. 109 i p. 134. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 61

Taula 6 Abaciologi del monestir de Sant Pere de Galligants, 988-1300

Nom Dates Observacions Guigó Abans del 988 Esmentat com a propietari d’una coromina. Auderic 990 Guifred 1019-1038 Oliba 1063-1071 Gausfred 1078-1102 Berenguer 1117 Es tracta de l’abat de la Grassa, que intentà apropiar- se del monestir de Sant Pere de Galligants. Bernat 1134-1149 Rotlan 1154-1158 L’any 1149 era sagristà (núm. 109). Inscripció fune- rària que pot datar, de manera aproximada, del 1154. Umbert 1166-1193 Pere 1193-1200 També se l’esmenta com a abat el 1202 (núm. 164). Dalmau 1202-1206 Guillem 1211-1214 També se l’esmenta com a abat el 1202 (núm. 165). Bernat 1218-1242 El 1213 ja era designat electe (núm. 178). Arnau 1248-1249 Bernat (d’Aguiló) 1250-1270 El 1250 ja era designat electe (núm. 262). Inscripció funerària del 1273. Pere (de Puiggalí) 1272-1283 El 1272 ja era designat electe (núm. 349). Arnau (de Comelles) 1284-1300 El 1283 era sagristà de Sant Pere de Galligants (núm. 417). El 1284 figura com a abat (núm. 421), més tard, els anys 1286 i 1287, com a electe (núms. 428-431 i 436) i, finalment, abat des del 1287 (núm. 434).

Els monjos i els oficis El nombre de monjos de Sant Pere de Galligants no era fix. A la primera meitat del segle xiv oscil·lava entre els vuit i els dotze, però la Pesta Negra només en va deixar dos de vius.39 Des- prés d’una ràpida recuperació, el pas dels segles va anar minvant el nombre de monjos de Galligants, malgrat les annexions dels monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i Sant Miquel de Fluvià el 1592, juntament amb les seves rendes. A mitjan segle xviii hi havia l’abat i sis monjos, tres dels quals eren simples frares i els altres tres acumulaven diferents dignitats: un era paborde i cambrer, un segon sagristà, infermer, obrer i refetorer, i el tercer era almoiner.40

39. El nombre de monjos depenia de les facultats econòmiques del monestir; cf. ADG, Visites Pastorals, vol. P-5, f. 160r-162r; Trenchs, “Documentos...”, p. 191-192; Llorens, Sant Pere..., p. 19. 40. Zaragoza, “Notícies...”, p. 205; Llorens, Sant Pere..., p. 19. 62 Elvis Mallorquí

Des de mitjan segle xii i durant tot el segle xiii, apareixen les dignitats anteriors, o oficis, i alguna més (cf. figura 1). A banda del d’abat, el càrrec més antigament documentat és el de sagristà: el primer va ser Rotlan el 1149; a continuació, vingueren Guillem el 1166, Bernat entre el 1199 i el 1207, Gausbert entre el 1211 i el 1214, Guillem el 1218, un altre Bernat entre el 1226 i 1227, un altre Guillem entre el 1234 i el 1250, Bernat de Montagut el 1252, Bernat de Llagostera el 1256, Pere de Coll entre el 1259 i el 1263, Arnau de Comelles els anys 1283 i 1285 i Ramon de Balbs entre el 1294 i el 1299. Dos d’aquests sagristans, Rotlan i Arnau de Comelles, acabarien esdevenint abats de Sant Pere. Un segon càrrec que ja existia al segle xii és el de cambrer: el van ocupar Ponç els anys 1183 i 1186, Bernat el 1211, Gausbert entre el 1218 i el 1228, Bernat —potser el mateix abat Bernat d’Aguiló— entre el 1235 i el 1270, Guillem de Castellet el 1276 i el 1277, Ramon de Salelles el 1292 i Guillem de Palafrugell els anys 1299 i 1300. Diverses vegades, van actuar amb completa independència de l’abat i de la resta de la comunitat, enfranquint persones pròpies, establint terres i cases o ordenant la confecció de capbreus, com el de Fonolleres del 1236 (núm. 233). El tercer ofici mencionat al segle xii, tot i que a la seva fi, és el de prior: el 1197 ho era Arbert, Arnau ho va ser entre el 1218 i el 1235, Pere de Coll el 1240, Arnau el 1247, Pere fou prior i obrer entre el 1250 i el 1256 i després només prior fins al 1277, Guillem de Romanyà entre el 1282 i, com a mínim, el 1296.

Al segle xiii diversos monjos exercien altres oficis dins el monestir. Ja hem esmentat el d’obrer, càrrec ocupat pel prior Pere entre el 1250 i el 1256, per Berenguer de Llobera el 1271, per Ramon de Balbs entre el 1285 i el 1289, per Guillem de Palafru- gell el 1296 i per Bernat Rafel el 1299. L’ofici d’infermer encara apareix més ocasionalment: ho era Guillem d’Espasèn el 1240, Pere de Cabanelles el 1265, en què va vendre el domini sobre les terres del vilar de Pols, d’Ordis, i la borda Garriga, de Navata, a l’abadessa de Sant Feliu de Cadins, i Guillem de Romanyà, tam- bé prior, els anys 1282 i 1283. Com a almoiner, només coneixem Bernat de Maura entre els anys 1283 i 1299, que va ocupar el 1295 l’ofici de refetorer, que ja havia exercit Ramon de Salelles el 1283. D’aquest darrer any data l’únic esment del càrrec de cellerer. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 63

Figura 1 Oficis del monestir de Sant Pere de Galligants, segles xii-xiii

Sagristans: 1. Bernat; 2. Gausbert; 3. Guillem; 4. Bernat; 5. Bernat de Montagut; 6. Bernat de Llagostera; 7. Pere de Coll; 8. Arnau de Comelles; 9. Ramon de Balbs. Cambrers: 1. Bernat; 2. Guillem de Castellet; 3. Ramon de Salelles; 4. Guillem de Palafrugell. Priors: 1. Pere de Coll; 2. Arnau; 3. Guillem de Romanyà. Infermers: 1. Guillem d’Espasèn; 2. Pere de Cabanelles; 3. Guillem de Romanyà. Obrers: 1. Berenguer de Llobera; 2. Ramon de Balbs; 3. Guillem de Palafrugell; 4. Bernat Rafael. Refetorers: 1. Ramon de Salelles; 2. Bernat de Maura.

Al costat d’aquests oficis amb unes funcions específiques, n’existien d’altres que semblen només temporals, per cobrir vacants de l’abadia o d’altres oficis. És el cas del paborde, exercit per Arnau el 1149 i per Ramon de Verdera i Pere de Sarrià entre els anys 1200 i 1203. Segurament, seria la mateixa tasca desenvolupada pels administradors o procuradors, normalment monjos del monestir amb altres càrrecs que exercien funcions corresponents a l’ofici que havia quedat vacant. Ho van ser Pere de Coll el 1247, el qual més tard seria sagristà, el prior Guillem de Romanyà i l’almoiner Bernat de Maura el 1285. L’any anterior ho era una persona aliena al monestir: Jaume d’Albons, cabiscol de Sant Feliu de Girona. Tots els que ocupaven els diferents oficis del monestir eren monjos, molts d’ells també preveres. Podria ser que aquest fet indiqui que la comunitat era força oberta a la vida secular, 64 Elvis Mallorquí cosa que seria ben lògica: Sant Pere es troba a les portes de la ciutat de Girona, arran d’un dels camins més importants que hi condueixen i al centre, a partir del segle xiii, del burg de Sant Pere de Galligants. Potser per això existia un cert renom dels seus monjos dintre del bisbat: el 1017 un “monachum nomine Suniarium, ex Sancti Petri cenobio” va ser elegit com a abat de Santa Maria d’Amer (núm. 15). De totes maneres, el nombre de monjos que formaven la “monachorum congregacione” era força reduït: el 1071 s’esmenten, al costat de l’abat Oliba, els monjos Sunyer i Gausfred i el prevere i monjo Pere (núm. 47). A mitjan segle xii, set monjos acompanyen l’abat Bernat en un afer sobre el domini de Bordils: els preveres Ponç, Pere, Berenguer i Arnau, el levita Arnau, el sagristà Rotlan i el paborde Arnau (núm. 109). L’any 1193 eren cinc monjos, al costat de l’abat Umbert, els que van validar l’acord entre els germans Ramon de Roca i Ponç de Fontajau: el levita Ponç, els preveres Ramon, Guillem i Arnau i el monjo Guillem (núm. 144). I el 1197 l’abat Pere i quatre monjos —el prior Arbert, el sotsdiaca Ramon i els preveres Arnau i Esperandéu— signen una permuta de béns a Salt (núm. 152). Pel que fa al segle xiii, tenim que l’any 1235 l’abat Bernat i nou monjos signen l’establiment del mas Vilademuç a Vilablareix: el levita i cambrer Bernat, el sagristà Guillem, el prior Arnau, el prevere i obrer Pere, el prevere i infermer Guillem d’Espasèn, el prevere Ramon, els levites Bernat, Pere i Ferrer (núm. 231). Dinou anys més tard, el 1254, eren vuit els monjos que eren presents quan l’abat Bernat va instituir el benefici de l’altar de Sant Jaume: els preveres Pere de Coll, Guillem i Ferrer, els levites Arnau, Bernat de Llobera i Berenguer de Llagostera, el prevere i sagristà Bernat de Montagut i el prior i obrer Pere (núm. 273). L’any 1283, quan l’abat Pere va dotar el benefici de la capella de Santa Maria del castell de Montagut i el de l’altar de Sant Benet del mateix monestir, el van acompanyar el prior i infermer Guillem de Romanyà, el sagristà Arnau de Comelles, el refetorer Ramon de Salelles, el prevere Bernat de Montagut, l’almoiner Bernat de Maura i els monjos Ramon de Balbs, Arnau de Paretalta i Asbert de Boadella (núm. 417). Finalment, el 1299 l’abat Arnau va aco- llir com a monjo Guillem, fill de Ramon de Socarrats, juntament amb el sagristà i prior Ramon de Balbs, el cambrer Guillem —de Palafrugell— i els monjos (Bernat de) Maura —almoiner—, Bernat Rafel —obrer— i Arbert, que el van besar i el van investir amb el Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 65 monacat (núm. 527); a part d’aquests, en els diferents documents del mateix any només apareix el clergue Berenguer Avinyó, que va obtenir el benefici instituït per Pere de Llavanera i la seva muller i associat al càrrec d’escriptor jurat de Sant Pere de Galligants (núm. 524).41 De la vida quotidiana a l’interior del monestir, l’únic detall que surt a la llum es refereix al menjar: el 1283 l’abat va afegir al contingut de les porcions dels monjos dos ous diaris de Pasqua —excepte els dies de dejuni— a Tots Sants i els diumenges de la resta de l’any; en temps de dejuni, peixos que valguin un òbol i l’oli necessari; els dimarts una dinerada de formatge; una tercera part d’una lliura de pa per sopar; i, a més, tres sous el dia de Sant Feliu “tam pro medicis quam pro speciebus” (núm. 417). Vivien bé, els monjos de Sant Pere? La documentació estudiada no proporciona cap més dada sobre aquesta qüestió, a excepció de la ja coneguda contribució a la dècima eclesiàstica dels anys 1279-1280 (núm. 391). En principi, les quantitats consignades per a cada càrrec eclesiàstic havien de correspondre a la desena part del valor de les seves rendes. Només tenim, però, les dades per a dos anys del sexenni en què s’havia de cobrar la dècima. Això significa que, si sumem les xifres de 1279 i 1280 i les multipliquem per tres, tindríem el valor del que es va pagar per la dècima i, per tant, podem deduir el valor de les rendes anuals de cada càrrec (cf. taula 7). Els resultats finals són xocants: el precentor, el refetorer, l’obrer, l’almoiner i Bernat de Montagut cobraven unes 14 lliures anuals, una xifra similar a la mitjana de les parròquies gironines; mentrestant, el sagristà, l’infermer, el capellà Marcó i el capellà de Sant Nicolau obtenien unes rendes anuals, unes 50 lliures, només semblants a les d’una parròquia gran i poblada com la Bisbal d’Empordà; ara bé, el cambrer obtenia unes rendes equivalents a dotze vegades aquesta xifra i, sobretot, l’abat es quedava més de 1.200 lliures anuals. En conjunt, les rendes de Sant Pere de Galligants equivalien al que proporcionaven pel delme, gairebé un segle més tard, seixanta-una parròquies de l’ardiaconat de Girona.42

41. Aquesta dotació es degué realitzar abans del 1277, any en què Gueraua de Mosset ja consta com a vídua de Pere de Llavanera, amb qui s’havia casat el 1261; cf. Puig, “Bernat de Vilamarí...”, p. 215-216. 42. Mallorquí, Parròquia..., p. 231 i 323-328. 66 Elvis Mallorquí

Taula 7 Les rendes del monestir de Sant Pere de Galligants, 1279-1280

Ofici Contribució a la dècima Valor anual 1279-12801 Sexenni (1274-1280) de les rendes Abat 840 s. 2520 s. = 126,0, ll. 1.260,0 ll. Sagristà 45 s. 135 s. = 6,75 ll. 67,5 ll. Cambrer 444 s. 1.332 s. = 66,60 ll. 666,0 ll. Infermer 35 s. 105 s. = 5,25 ll. 52,5 ll. Monjos2 49 s. 147 s. = 7,35 ll. 73,5 ll. En Marcó, capellà 34 s. 102 s. = 5,10 ll. 51,0 ll. Capellà de Sant Nicolau 32 s. 96 s. = 4,80 ll. 48,0 ll. Total 1.479 s. 4.437 s. = 221,85 ll. 2.218,5 ll. Abreviatures: ll.: lliures; s.: sous. 1. Per a una millor comprensió, només hem tingut en compte les quantitats pagades en sous i no hem considerat les que es pagaven en diners. 2. Hem sumat les quantitats que el 1279 van pagar uns “monachis pro missis et aliis” amb les que el 1280 pagava el precentor, el refetorer, l’obrer, l’almoiner i Bernat de Montagut.

Les xifres de les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280 poden no ser gaire fiables, però la comparació entre les dades del monestir amb la de la majoria de parròquies gironines parla per si mateixa. Era possible aquesta diferència abismal? Per respondre, caldria comparar-les, és clar, amb llibres de comptes de Sant Pere de Galligants que, almenys pel segle xiv, no s’han conservat. Ara, les rendes anuals dels recursos del monestir havien de ser consi- derables: la documentació estudiada gairebé només parla dels drets de la senyoria directa del monestir que, a banda dels censos i les tasques, generaven uns lluïsmes cada vegada que l’abat signava una escriptura de traspàs del domini útil; l’explotació, segurament indirecta, de les pedreres i forns de calç del lloc de Boixeda; els delmes de Sant Andreu Salou, Sant Gregori, Palafrugell i Mont-ras, Canet i, probablement també, Fontajau, Santa Eugènia i el burg de Sant Pere, juntament amb les deixes testamentàries, aportaven més recursos encara; els negocis amb la pell, el cuir i el pergamí devien proporcionar uns ingressos notables al monestir, similars als que rebien els vilatans de Camprodon —i segurament també el monestir de Sant Pere de Camprodon— del delme de la llana a les parròquies de l’alta vall del Ter;43 la fabricació de llibres ma-

43. Mallorquí, Parròquia..., p. 378. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 67 nuscrits per encàrrec segur que generava una activitat econòmica. El fet que el castell de Montagut acabés en poder del monestir de Sant Pere el 1281 (núm. 401), es devia deure a la seva solvència econòmica, atès que els venedors s’havien endeutat poc abans.

Servents i batlles Tenim molt poques dades dels servents, segurament laics, que hi havia al monestir de Sant Pere de Galligants. Per això, convé ressaltar l’esment l’any 1240 d’un probable cuiner, “Guillelmi, coqui Sancti Petri” (núm. 242), la prohibició l’any 1252 que el “fornarius seu clibanarius furni” fes sonar el corn del monestir al costat de l’Hospital de la seu perquè el so molestava els malalts (núm. 270) i l’actuació el 1299 de Ramon de Faig, scutiferum de l’abat de Sant Pere, com a procurador seu en el plet que l’enfrontava al seu batlle de Fontajau (núm. 533). També devien ser servents de l’abat i del cambrer de Sant Pere, l’any 1272, dues persones, Ber- nat Brugada de Nespla, “qui moratur cum abbate supradicto”, i el corretger Pere de Segalars, “qui moratur cum camerario Sancti Petri” (núm. 352). En canvi, els batlles de Sant Pere de Galligants apareixen molt sovint en la documentació conservada, que fa referència majoritàriament als seus dominis territorials. Ja al segle xii apareixen documentats els batlles del burg de Sant Pere de Galligants —Guillem Ferrer o Ponç de Navata—, Celrà —Guillem de Galídia—, Fontajau —Ramon de Roca—, Caldes o segurament Franciac —Do- mènec Pasqual—, Riudellots de la Selva —Bernat de Montcorb— (núms. 122, 127, 137, 149, 156 i 159). D’aquests, els batlles de Fontajau van ser, durant tot el segle xiii, membres de la mateixa família: Ponç de Roca (núms. 163, 186 i 189), Balluí de Roca (núms. 199, 218, 238 i 245), Jaume de Roca (núm. 290), Simó de Roca (núms. 367 i 371), Bernat de Roca (núm. 465) i Ramon Simó de Roca (núms. 522 i 533). En aquesta parròquia propera a la ciutat de Girona, l’any 1217 el batlle cobrava, de cada mas, una mitgera de forment segons la mesura de Monells, el botatge del vi equivalent a una quartera de vi i el delme de la carn (núm. 186); l’any 1299 (Ramon) Simó de Roca pretenia, a més, cobrar l’onzena mesura dels esplets de les terres que l’abat de Sant Pere encara explotava directament, en concepte de braçatge (núm. 533). En els altres dominis més sòlids de Sant Pere de Galligants, també hi figuraven uns batlles al capdavant, com passa a Fono- 68 Elvis Mallorquí lleres i a Sant Andreu Salou (núms. 233 i 266). Solien signar, al costat de l’abat i dels monjos de Sant Pere, les transaccions del domini útil i els enfranquiments d’homes propis, com passa amb els batlles dels dominis del castell de Montagut i les parròquies adjacents de Sarrià, Riudellots de la Creu i Sant Julià de Ramis: els batlles eren Bernat de Torre, Pere de Coma, Guillem de Clota, Berenguer i Pere de Garriga (núms. 191, 228, 242, 335, 395, 396 i 473). A Cartellà i Sant Gregori, figuren com a batlles Guillem de Casadamont i Ramon d’Abadia (núms. 496 i 497). A Santa Llo- gaia del Terri la tasca sembla que la fan Guillem Mateu i Arnau Rosselló (núm. 343). A Celrà i Bordils, Pere Arnau, Bernat de Verdera i Pere de Lloberes, aquest darrer com a batlle del castell de Palagret, servien el monestir de Sant Pere (núms. 202, 493, 515 i 516). A la Pera, és Guillem Ferrer (núm. 526), mentre que Ramon de Puigdecals era el batlle de Santa Pellaia (núm. 431). A la banda de Palafrugell, els batlles eren Pere Martí a Torroella de Mont-ras i Pere Benet a Llofriu (núms. 169 i 251). Mentrestant, a la plana selvatana, tenim uns quants batlles: els Selvà —Ponç, Elisenda i Pere— eren els batlles de Campllong (núms. 349, 360, 381, 421 i 500), a Cassà de la Selva, el càrrec canviava sovint de mans i de família: Agustí de Llebrers, Guillem Creixell, Pere de Puig i Guillem Viader (núms. 22, 258, 271, 296 i 458); a Riude- llots de la Selva, era Arnau d’Argimon (núm. 534); i a Franciac i Aiguaviva ho era Berenguer de sa Riera (núms. 197 i 211). Tocant ja a Girona, tenim Pere de Santa Eugènia com a batlle de Santa Eugènia i Guillem de Maçana a Sant i Montfullà (núms. 231, 275 i 400). I finalment, Guillem Ferrer era el batlle al pont mitjà de Girona (núms. 451 i 531) i Francesc Guerau al burg de Sant Pere de Galligants (núm. 530).

L’església i el recinte monàstic La necessitat dels historiadors per datar la construcció de l’església i del claustre i, en conseqüència, les escultures que s’hi troben els ha portat a fixar-se en els breus esments a l’obra que figuren en les donacions testamentàries al monestir (cf. taula 8). Aquestes dades coincideixen a assenyalar que l’actual temple de Sant Pere de Galligants es degué construir entre la fi del segle xi i, presumiblement, la primera meitat del segle xii. Així, tal com s’ha assenyalat, la inscripció funerària de l’abat Rotlan, del 1154, situada al pilar de l’angle nord-est del claustre indicaria que ja Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 69 s’hauria començat a construir el claustre, concebut de manera unitària amb l’església. Finalment, la menció del nom de Pere en la rosassa de la façana occidental del temple de Sant Pere s’ha posat en relació amb l’abaciat de Pere, entre el 1193 i el 1200.44

Taula 8 Donatius per a l’obra de Sant Pere de Galligants

Número Data Donador Donatiu 65 1087.03.01 Atanolf En cas de mort de la muller i els fills, els béns aniran a la canònica de la seu de Girona, a la canònica de Sant Feliu o a l’obra de Sant Pere de Galligants 70 1089.12.28 Adelaida Tercera part dels béns mobles a l’obra de Sant Pere 74 1094.04.06 Berenguer Eldemar 50 sous de plata a l’obra de Sant Pere 81 1102.06.09 Gausfred Bastó 1 lliura de plata a l’obra de Sant Pere 86 1107.08.28 Ermengarda 10 sous de plata a l’obra de Sant Pere 101 i 102 1130.07.08 i Ramon Berenguer III, Terç de la moneda de Girona per a 1130.08.19 comte de Barcelona l’obra de Sant Pere, fins arribar a 200 morabatins 103 1132.03.10 Berenguer Guillem 10 sous de plata a l’obra de Sant Pere 107 1146.06.27 Berenguer 3 sesters de blat entre l’obra de Sant Pere i la seu de Girona 270 1251.11.19 Berenguer de Sitjar 5 morabatins a l’obra de Sant Pere

De l’interior del temple, les dades documentals només indiquen l’existència d’almenys tres altars el 1283: el de Sant Pere, l’altar major, per al qual l’abat Pere va manar fer una tabula amb tot l’argent que tenia en vasos o que tenia per ell Bernat Vidal (núm. 417); al seu costat, l’altar de Sant Benet, dedicat al fundador de l’orde benedictí, en el qual el mateix abat Pere va instituir un sacerdot per tal que hi oficiés sempre que no exercís la doma i hi orés per l’ànima de Benvinguda de Garriga (núm. 417); el tercer altar de què tenim constància és el de Sant Jaume, al qual l’abat Bernat d’Aguiló, el 1254, va fundar un benefici per a un prevere que hi celebrés una missa de difunts tres dies a la set- mana (núm. 273). Pel que fa al claustre, a banda de la probable

44. Un segle més tard, el 1368, existien sis altars: als ja esmentats de Sant Pere, Sant Jaume i Sant Benet, s’hi van afegir els de Sant Pau, Sant Salvador i Sant Miquel, a banda d’una capella del Sepulcre amb dos altars, cf. Calzada, Sant Pere..., p. 63; Boto, “Articulación...”, p. 16 i 27. 70 Elvis Mallorquí existència d’un altar dedicat a la Mare de Déu de la Pietat, segons consta en la inscripció funerària de l’abat Bernat d’Aguiló, el 1273,45 només tenim la notícia que el 1283 s’hi va instituir una llàntia que havia de cremar dia i nit davant del crucifix, “coram cruciffixo in claustro dicti loci” (núm. 417). Deduïm l’existència de la sala capitular, on el 1299 es degueren reunir els monjos —“in capitulo congregati”— per acceptar Guillem de Socarrats com a monjo (núm. 527). Envoltant l’església i el claustre de Sant Pere, a mitjan segle xiii ja s’havia consolidat un complex d’edificis monàstics, tancat a ponent per un portal (núm. 270), just tocant a l’Hospital de la seu de Girona, anomenat de Sant Pere. L’edifici millor documentat és l’església de Sant Nicolau, que solia rebre deixes en testaments de clergues gironins i d’alguns parroquians del burg de Sant Pere (cf. taula 9). L’any 1193 Arnau era anomenat “prior Sancti Nico- lai”, potser perquè l’ofici del priorat comportava la cura d’ànimes dels feligresos a través del temple de Sant Nicolau (núm. 145); al darrer quart del segle xiii era Berenguer de Torrentans, que va actuà com a procurador de l’abat de Sant Pere, qui rebia el títol de capellano i o de clericus de Sant Nicolau (núms. 419 i 448).

Taula 9 Donatius per a l’església de Sant Nicolau

N. Data Donador Donatiu 105 1134.04.30 Guillem Ramon 2 sous 178 1212.05.26 Bernat de Bellmirall 3 sous 183 1214.09.29 Pere de Llagostera, sagristà segon de la seu 2 sous 186 1216.08.29 Gaufred Moner, canonge de la seu 3 sous 191 1218.01.27 Guillem de Corçà, cabiscol de la seu 3 sous 250 1219.01.12 Berenguer de Sitjar (ciutadà de Girona) 10 sous 270 1251.11.19 Berenguer de Sitjar (ciutadà de Girona) 3 sous 307 1262.01.27 Bernat de Falgueres, prevere del capítol de la seu 2 sous 311 1262.05.21 Pere Guillem Pratboí (de Girona) 2 sous 321 1267.06.06 Miquel Pellicer, del burg de Sant Pere 2 sous 384 1278.12.17 Pere de Castellnou, bisbe de Girona 5 sous 471 1293.10.30 Ramon de Santmartí, sagristà de Sant Feliu de Girona 2 sous 477 1294.03.05 Ramon Renall, ciutadà de Girona 2 sous

45. Llorens, Sant Pere..., p. 20 i 27. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 71

El conflicte del 1252 entre l’abat de Sant Pere i el rector de l’Hos- pital de la seu de Girona, situat tocant al monestir (núm. 270),46 aporta un munt de dades concretes sobre l’espai que separava les dues institucions: el testibolum —sobreàtic— que havia aixecat el rector de l’Hospital “juxta frontallum ecclesie Sancti Nicholay” no deixava entrar la llum al temple; el pou situat entre l’Hospital i Sant Nicolau que l’abat havia destruït en perjudici dels malalts i pobres de l’Hospital; la bassa pertanyent al monestir situada a ponent del portal de Sant Pere, justa davant l’Hospital; el forn —de pa— situat al costat de l’Hospital, des d’on el forner feia sonar un corn —per avisar— que molestava els malalts; les clavegueres de les latrines de l’Hospital donaven al carrer i impedien el pas dels transeünts, i les cases que es començaven a aixecar, amb llicència de l’abat, al planiol de Sant Pere, on hi havia el cementiri de l’Hospital. Dels edificis annexos al monestir, a l’interior del portal, tenim notícia de la cambra del monestir, sobre la qual l’abat havia alçat un testibolum que restava llum a l’Hospital; de la casa del sagristà, en què s’havia fet una finestra que permetia mirar al porxo de l’Hospital, i del cementiri. A més, hi havia un petit jardí o verger, viridario, el 1282 (núm. 405). La ubicació del monestir de Sant Pere de Galligants a les immediacions de la ciutat de Girona no encaixa amb la suposada recerca de l’aïllament del món per part dels monjos benedictins, amb la finalitat de dedicar-se íntegrament a la pregària i al treball intel·lectual.47 És cert, com remarquen diferents autors, que fins al segle xiii es trobava a certa distància de les cases dels burgs exteriors de la ciutat, però era al costat de l’única via d’entrada a la ciutat pel nord. Ningú ha acabat de trobar una explicació satisfactòria d’aquesta estreta vinculació del monestir amb el món secular. En la present col·lecció documental tampoc no hi figura cap prova concloent sobre el cas, però diverses pistes ens condueixen a pensar que una possible funció del monestir hauria estat la fabricació de pergamins. En primer lloc, tal com hem vist abans, tenim la presència reiterada d’artesans vinculats al tractament de la pell al burg de Sant Pere de Galligants: pellicers, blanquers, pergaminers,

46. Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 100-102; íd., Girona en el segle xiii, p. 56 i 96. 47. Existeixen altres monestirs situats en les immediacions de nuclis urbans: Sant Pere de Besalú i, a Barcelona, Sant Pere de les Puel·les i Sant Pau del Camp, cf. Boto, “Articulación...”, p. 15; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 100-102; íd., Girona en el segle xiii, p. 56 i 96. 72 Elvis Mallorquí cuireters, sabaters. És molt significatiu que els blanquers de Girona elegissin l’església de Sant Nicolau com a seu social. Podria ser un indici que, en un origen i qui sap si fins al seglexii , els monjos haurien dirigit les tasques de producció de pells i pergamins. En segon lloc, la situació del monestir, al costat de la riera del Galligants, era idònia. L’aigua, segurament canalitzada des del curs de la riera fins a algunes basses situades davant del portal de Sant Pere i de l’Hospital de la Seu el 1252 (núm. 270) o al costat de cases del burg inferior de Sant Pere, al peu de la costa de Santa Eulàlia, el 1269 (núm. 341), era necessària per submergir les pells dels animals. Després, la calç utilitzada per netejar-ne les restes de carn podria ser extreta dels forns situats al costat del burg de Sant Pere de Galligants, al lloc de Boixeda, just on dos blanquers, Berenguer de Medinyà i Ramon de Preses, tenien unes tinences el 1263 (núm. 318). L’espai obert, sense construir, entre les esglésies de Sant Pere i Sant Nicolau —avui el carrer de Sant Daniel—, podria haver estat ocupat per diversos clots on es podrien raspar les pells i l’espai necessari per estendre les pells i anar-les tensant fins a assolir la màxima superfície.48 A més, la situació marginal del recinte monàstic en relació amb la resta de la ciutat de Girona s’entén perfectament per evitar al conjunt de la població les fortes pudors que aquestes activitats generaven. El 1332 es diu que els monjos de Sant Pere només menjaven junts al refetor per advent i quaresma, però que no ho feien la resta de l’any “propter fetores rierie”.49

L’escriptori i la notaria Un dels objectius de la possible dedicació dels monjos al treball de la pell hauria estat proporcionar la matèria primera per als mateixos monjos que es dedicaven a la còpia i il·lustració de llibres manuscrits, com feia encara el 1339 Pere Arnau de Pujol, “tunc clerici Sancti Petri de Gallicantu”, que copiava el Breviarium Gerundense per encàrrec de Vidal de Blanes, abat de Sant Feliu de Girona.50 És a partir d’aquesta època que tenim llistes dels llibres existents a l’església, per al servei de la litúrgia, o a la probable

48. En algunes fotografies del segle xix i del començament del xx s’observa com, al burg de Sant Pere, moltes cases tenien “badius” al pis superior per assecar pells; cf. Nadal, Segon llibre..., p. 64-65 i 68-69. 49. ADG, Visites Pastorals, vol. P-5, f. 160r-162r; Puig, Els pergamins..., p. 30-31. 50. ETG, n. 137 i p. 291-293; Llorens, Sant Pere..., p. 26. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 73 biblioteca del monestir: el 1332 els llibres litúrgics estaven en bon estat; el 1348 es van vendre, per pagar deutes, un breviari, una Bíblia, unes clementines, un Cizèn —o Sisè de les decretals— i un Voragen in quo continentur sermones; el 1368 el visitador episcopal va manar que es reparessin cinc llibres litúrgics —un saltiri, un evangeliari, una consueta, un epistolari i un legendari dels sants—, i el 1455 al cor de l’església hi havia un antifonari, un leccionari, un santoral, un diürnal, un psaltiri i un calendari.51 Amb tota seguretat, l’escriptori i la biblioteca on devien treballar i estudiar els monjos ja existien al segle xiii. Gràcies a la institució d’un prevere a l’altar de Sant Jaume de l’església del monestir, l’any 1254 (núm. 273), disposem d’un petit inventari dels “libros nostros” que l’abat va manar que fossin venuts per comprar possessions de terra, les rendes de les quals servirien per comprar els vestits per al prevere instituït. Entre els llibres, en trobem de litúrgics: la Bibliam, amb l’Antic Testament i el Nou Testament, i el Saltirium, el llibre bíblic dels salms. També, comentaris als llibres bíblics i altres obres teològiques: els Evangelistas glossatos, les Postillas super Lucham,52 les Distinctiones,53 alguns “libros Theologie” i la Summa de viciis et virtutibus. A continuació, s’hi troben llibres de dret canònic: el Decretum d’Hug Gracià i les Decretales del papa Gregori IX, compilades per Ramon de Penya- fort. Hi figuren, igualment, llibres de dret romà com la Goticam, el resum del dret romà vigent en època visigòtica, i els Instituta, una de les parts del Corpus Iuris civilis, de Justinià. Finalment, hi trobem els Usaticos, el codi dels Usatges de Barcelona, un llibre en llengua vulgar, català o occità, anomenat Enamor, i una obra desconeguda, anomenada Noues Iuris. Més que els llibres, però, són les signatures de diversos monjos com a escrivans dels pergamins del fons de Sant Pere de Galligants

51. La troballa a mitjan segle xx de dues llindes del 1679, amb l’escut de Jeroni Abrich —que havia estat paborde, cambrer, prior i vicari general del monestir— ha permès ubicar la biblioteca dins les cases, avui enderrocades i antigament unides a la façana de ponent de l’església i del claustre i al palau de l’abat; cf. Batlle, “Notícies...”, p. 284-287; íd., “La biblioteca...”, p. 29; Calzada, Sant Pere..., p. 59; Puig, Els pergamins..., p. 84; Llorens, Sant Pere..., p. 24-26; Domènech; Gil, Sant Pere..., p. 19. 52. Podria tractar-se de la mateixa Postilla super Lucham escrita per Hug de Saint-Cher (ca. 1200-1263), del convent dominic de Sant Jaume de París, que es trobava a la biblioteca dels papes d’Avinyó, al començament del segle xiv; cf. Faucon, La librairie..., p. 95. 53. Aquest títol podria correspondre a l’agrupació en capítols feta per Alexandre de Hales, entre 1223 i 1227, dels IV libros Sententiarum de Pere Llombard. 74 Elvis Mallorquí les que demostren que al monestir hi degué haver una de les més antigues escrivanies de la ciutat de Girona: Sunyer, potser el mateix que esdevindria abat d’Amer, signava com a “ipodiaconus et monachus” un document del 1000 (núm. 11). El segueixen els monjos Sunyer el 1072 i Bernat el 1088; Pere, prevere i monjo, signa el 1090 i Umbert, levita i monjo, ho fa el 1102; el 1121 ho fa Ponç, sotsdiaca i monjo; el 1147, Guillem, monjo i prevere; Ramon, monjo i levita el 1149; Pere, prevere i monjo el 1167 i Pere, levita i monjo, en una còpia del 1230 (núms. 50, 65, 70, 79, 98, 107, 109 i 122). Al llarg del segle xii, aquests monjos escrivans haurien pogut ser substituïts per preveres, però el fet que no esmentin cap vinculació a Sant Pere de Galligants ni a cap altra església dificulta llur iden- tificació. En canvi, al seglexiii alguns escrivans ja estan estretament relacionats amb el monestir, com “Paschale Nater, Sancti Petri Ga- llicantus” l’any 1238 (núm. 237). A continuació, tenim Guillem de Moles, anomenat “notarii Sancti Petri Gallicantus” l’any 1244, que va continuar treballant d’escrivà pel monestir, sense especificar cap títol, entre el 1250 i el 1264 (núms. 262, 271, 275, 295, 303, 319 i 323). El seu successor va ser el prevere Avinyó, “scriptoris jurati Sancti Petri de Gallicantu”, entre el 1272 i el 1296 (núms. 349, 352, 355, 359, 360, 430, 434, 436 i 514). Finalment, des del 1298 es documenta Berenguer Avinyó, “clerici et scriptoris jurati Sancti Petri de Gallicantu” (núms. 530 i 533) que, gràcies a les còpies que va realitzar durant la primera meitat del segle xiv, sabem que va continuar redactant escriptures fins al 1339 (núms. 171, 318, 334, 351, 451 i 505). La presència d’aquests escriptors al burg de Sant Pere de Galligants, completament independents dels notaris de la ciutat de Girona, certifica una altra vegada la independència juris- diccional de l’abat envers la resta de poders de la ciutat gironina.54 De totes maneres, moltes vegades els mateixos abats de Sant Pere recorrien als serveis de les notaries públiques de la ciutat de Girona, dirigides per Ermengol entre el 1193 i el 1202, per Bernat Esteve entre el 1206 i el 1238, per Bernat de Vic entre el 1227 i el 1268, per Ramon de Caçà entre el 1269 i el 1277 i per Ramon de Taialà entre el 1277 i el començament del segle xiv.55

54. Guilleré, Girona..., vol. 1, p. 107. 55. Puig, Els pergamins..., p. 91-97. La presència de la notaria pública de la ciutat de Girona degué minvar l’abast d’influència de l’escrivania de Sant Pere, a diferència del que passava en el cas de monestirs benedictins de zones més rurals, com el de Sant Miquel de Cruïlles, on existia un “publicus scriptor” des del 1204, cf. PSMCR, p. 99-101. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 75

La incidència social del monestir a través dels testaments Arran de la migradesa de la col·lecció de documents procedents dels fons de Sant Pere de Galligants, en comparació amb molts altres cenobis benedictins catalans, hem recollit totes les notícies existents sobre el monestir gironí anteriors a 1300. Per això, hem inclòs cent divuit testaments o documents relacionats amb el moment de testar —adveracions sagramentals, codicils i donacions fetes pels marmessors—, encara que la referència a Sant Pere fos mínima: n’hi ha sis del segle x, trenta-dos del segle xi, trenta del segle xii i cinquanta del xiii.56 Segurament a causa del poc espai disponible per al cementiri, només nou testadors, l’últim del 1251, van demanar ésser-hi enterrats. Les donacions de béns immobles i dominis són minoritàries i es concentren en els primers segles de vida del monestir, igual com les donacions de bestiar o de cereals o vi. En canvi, des del començament del segle xi ja s’efectuen pagaments monetaris, primer en unces d’or i mancusos, després de 1105 en sous de plata i algun en morabatins i, a partir del 1177, es generalitzen els pagaments de petites quantitats de sous, normalment o 5 o 10 per donador. La reiteració d’aquestes quantitats al llarg del segle xiii sembla que respon a una tarifació monetària, fixada pel costum, de la contrapartida que els monjos de Sant Pere havien d’efectuar als enterraments: la creu de l’església de Sant Pere —com les altres de la ciutat de Girona— havia de ser present en la cerimònia de la sepultura (núms. 353 i 477).

56. Es tracta dels documents núms. 3, 4, 5, 9, 10, 11, 13, 19, 22, 26, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 36, 37, 38, 41, 43, 48, 49, 52, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 68, 69, 70, 73, 74, 76, 77, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 89, 94, 96, 97, 100, 101, 102, 103, 106, 110, 111, 112, 121, 123, 126, 131, 134, 135, 138, 146, 148, 167, 173, 177, 179, 181, 182, 185, 187, 190, 192, 194, 198, 203, 209, 226, 227, 230, 234, 248, 249, 252, 261, 269, 282, 287, 292, 307, 311, 331, 333, 340, 342, 346, 353, 354, 372, 384, 425, 426, 432, 440, 443, 454, 460, 462, 471, 477, 486, 489 i 490. No hem llegit tots els testaments de les comarques gironines dels segles xii i xiii, sinó només els que hem pogut constatar les referències a Sant Pere en diplomataris i altres col·leccions documentals publicades o en inventaris de recerca als arxius gironins. En el futur, segur que aquesta llista inicial augmentarà. De fet, en el curs de la correcció d’aquest estudi n’hem localitzat dos més de publicats: el de Guillem de Montgrí, sagristà de la seu de Girona, que va donar 10 sous el 1273 a Sant Pere de Galligants, o el del jurista gironí Pere de Fontclara, del 1284, que va deixar 4 sous a Sant Pere; cf. ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 111v-112r (1273.06.18); ADG, Dotalies, vol. D-10 f. 30-33 (1284.03-29); Gironella, “L’Hospital...”, p. 145-146; Sureda, “La memòria...”, p. 206-208. 76 Elvis Mallorquí

Figura 2 L’origen social dels testadors de Sant Pere de Galligants, segles x-xiii

900 1000 1100 1200 1300

Una primera anàlisi de l’origen social dels testadors que donen drets, possessions, béns en espècie o diners a Sant Pere de Galligants permet apuntar unes primeres idees sobre la incidència del monestir en el seu entorn immediat, tot i que en molts casos la seva ubicació geogràfica no és del tot clara (cf. figura 2). D’una banda, el grup d’eclesiàstics establerts a la catedral de Girona i a Sant Feliu constitueixen el principal grup social de testadors en favor del monestir gironí, cosa que és coherent amb la gran concen- tració de religiosos a la capital de la diòcesi de Girona. En segon lloc, la donació del comte Borrell el 992 podria haver estimulat Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 77 les donacions de grans nobles d’altres diòcesis catalanes, des del comte d’Urgell als Cardona, al llarg del segle xi; a partir del 1100, al costat dels grans senyors i les seves mullers, titulars de castells, apareixen persones pertanyents a un grup social corresponent al dels cavallers, com Berenguer de Campdorà, Guillem de Sant Martí Vell o Berenguer de Llorà. En tercer lloc i, probablement, com a fet més rellevant, tenim l’aparició de ciutadans de Girona al llarg del segle xiii entre els principals donadors a Sant Pere de Galligants: Berenguer de Sitjar el 1219 i un seu fill el 1251, Bernat de Sitjar el 1243, Arnau d’Escala el 1237, Bernat Estruç el 1255, Bernat Renall l’any següent i el fill Ramon Renall el 1294, la muller del notari Besalú Burguès el 1289 i Saurina de Torrent, filla de Berenguer de Sitjar, el 1294. Aquesta estreta vinculació entre els ciutadans gironins i el monestir de Sant Pere quedava especialment segellada amb el cas dels Sitjar perquè el 1296 hi tenien un “tumulum” on reposaven les restes de Berenguer de Sitjar, mort el 1251, del seu pare Berenguer i del seu fill també anomenat Berenguer (núm. 502).

La invasió francesa del 1285 Els principals historiadors de Sant Pere de Galligants han atri- buït sovint la pèrdua de les escriptures del monestir, especialment les més rellevants, als setges que ha patit regularment la ciutat de Girona. Especialment greu va ser, diuen, el setge del 1285. De proves, però, ningú no n’aporta cap: les poc nombroses intervencions arqueològiques al sector de Sant Pere no han proporcionat evidències materials de destruccions, incendis o reconstruccions que es puguin vincular al setge. Per la seva banda, en els relats històrics dels fets tampoc s’hi esmenta l’església o el burg de Sant Pere de Galligants, que degué ser ocupat ràpidament per les tropes franceses. El dia 15 de juny de 1285 el rei Pere II va arribar a Girona, perseguit de prop per l’exèrcit de Felip l’Ardit, rei de França, que el 26 del mateix mes s’instal·là al convent dels franciscans. El 15 d’agost els francesos van intentar entrar a la Força, a l’únic recinte emmurallat de la ciutat de Girona, per la banda de Sant Feliu de Girona. L’endemà, Felip proposava una capitulació amb un termini de vint dies, de manera que el 5 de setembre, Ramon Folc de Cardona, defensor de la ciutat, la lliu- rava al rei francès. El tall de l’aprovisionament de l’exèrcit invasor després de la derrota naval de les illes Formigues, juntament amb l’epidèmia que l’afectà, el van fer desistir de l’intent i fugiren cap 78 Elvis Mallorquí al nord fins a ser esclafats a la batalla del coll de Panissars. Així, el 29 de setembre de 1285 la ciutat de Girona quedà lliure dels francesos.57 Els documents recollits en la present col·lecció documental no aporten cap dada directament relacionada amb els fets. De fet, només hi ha dos documents, la data dels quals coincideix amb els mesos que va durar el setge, de juny a setembre de 1285: es tracta dels testaments de dos homes, un de Vilobí i un de Bordils, que potser estaven ferits a causa de la guerra amb els francesos (núms. 425 i 426). El que sí podem constatar és que l’abat de Sant Pere, segurament al capdavant de tota la seva comunitat, va abandonar el monestir abans del setge: el gener del 1285 el prior i l’almoiner del monestir, en tant que procuradors de l’abat Arnau de Sant Pere, van vendre els esplets d’un molí situat al burg de Sant Pere de Galligants i d’uns altres de Gironella (núm. 422). Amb la cessió efectuada “[pro] plura trata seruicia” a Ramon Calvet, consistent en el cobrament vitalici de la tercera part de les mòltes i lucres del molí Boquer de Font, de Santa Eugènia (núm. 429), l’abat Arnau va agrair el juny del 1286 el suport rebut per aquest ciutadà durant el setge, potser perquè va albergar l’abat o la comunitat de monjos a casa seva dins o, més probablement, fora de la ciutat de Girona. La comunitat no degué retornar immediatament al monestir: l’abat Arnau, en reaparèixer després del setge, se’l nomena “electe” durant quatre anys, fins al 1289 (núms. 429, 430, 436 i 445), potser perquè els edificis del monestir haurien quedat molt afectats per la guerra; a partir del 1290, es degué recuperar la normalitat i Arnau ja és qualificat sempre com a abat (núm. 448). A ell li va tocar l’enorme tasca de la reconstrucció no només dels edificis, sinó també la del patrimoni del monestir, que en bona mesura s’estenia a les parròquies veïnes de la ciutat. De les destruccions efectuades pels francesos, només en tenim un indici indirecte: el març del 1286 Pere d’Horts, de Celrà, venia un hort situat a la cellera de Celrà a causa de la seva gran pobresa, “oppressus magna inopia et paupertate” (núm. 427). Però tenim uns quants establiments de masos abandonats, potser durant l’ocupació francesa, el domini directe dels quals retornà al monestir pel dret de benevís,58 per manca d’hereus: el mas Martí de Perles de Cassà

57. Mirambell, El setge...; Guilleré, Girona medieval..., p. 8-9. 58. Segons els Costums de Girona, si un mas queia en benevís, “deuenit ad beneuisium”, el senyor directe podia recuperar el domini útil després d’una sentència Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 79 de la Selva el 1286, els masos Mata i Creixell de Sant Andreu Salou el 1287 i el 1289, el mas Reixac de Sant Gregori el 1290 i el mas Saranyà de Campllong el 1291 (núms. 430, 436, 445, 450 i 456). L’abat també va dedicar-se a concedir en establiment, fins i tot a mitgeria, terres que haurien quedat ermes després del conflicte. Igualment, va caldre refer algunes escriptures que potser haurien quedat deteriorades després del pas dels francesos: dels cent vint-i-nou documents anteriors al 1285 que procedeixen dels rotlles i llibres de Sant Pere de Galligants, a l’ACA, hi ha divuit escriptures de les quals no es conserva l’original, però sí una còpia escrita amb posterioritat al setge (núms. 117, 171, 217, 229, 231, 285, 290, 293, 318, 324, 334, 336, 351, 367, 371, 376, 385 i 400). Finalment, és probable que el nombre de monjos s’hagués reduït durant aquests anys: mentre en comptàvem nou el 1283, només en figuren set el 1299, tot i que en aquest moment se n’accepta un de nou, Guillem de Socarrats, senyal inequívoc que l’economia del monestir ja ho tornava a permetre (núm. 527).

judicial; cf. Mieres, Costums..., p. 168-171; Donat; Lluch; Mallorquí; Soldevila; To, “Usos...”, p. 139-40.

Bibliografia

Alcover, A. M.; Moll, F. de B., Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1926-1962, 10 vols. Alós, J. M. d’, “La casa de Cartellá. Su historia y genealogía”, Re- vista de Historia y Genealogía de España [Madrid], vol. 7, 1919. Altés, F. X., “El testament del clergue Pere Bernat de Salt (1118), prelat de Sant Martí Sacosta”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], vol. 25, p. 137-151. Alturo, J., L’arxiu antic de Santa Anna, Barcelona: Fundació No- guera, 1985, 3 vols. [AASA] Alturo, J.; Marquès, J. M., “La publicació de col·leccions documentals”, Arxiu de Textos Catalans Antics [Barcelona], núm. 5, 1987, p. 305-324. Arnall, M. J., Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515), Barcelona: Fundació Noguera – Ajuntament de Girona, 2000- 2005, 3 vols. Arnall, M. J.; Pons Guri, J. M.: L’escriptura a les terres gironines: segles ix-xviii, Girona: Diputació de Girona, 1993, 2 vols. [ETG] Bach, A.: Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (11-1-1200), Barcelona: Fundació Noguera, 2002, 2 vols. [DADS] Baiges, I.; Feliu, G.; Salrach, J. M., dirs., Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Beren- guer IV, Barcelona: Fundació Noguera, 2010. [PACB-2] Baraut, C., “Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capi- tular de la Seu d’Urgell”, Urgellia [la Seu d’Urgell], núm. 2, 1980, p. 7-166. [DACSU] 82 Elvis Mallorquí

Barraquer, C., Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo xix, Barcelona: Imprenta de Francisco J. Altés y Albalat, 1906. Batlle, L., “Alfonso II en los cartularios del Archivo Municipal de Gerona”, dins VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón [Barcelona], vol. 11, 1962, p. 161-169. — “La biblioteca del Monasterio de Sant Pere de Galligans”, Revista de Gerona [Girona], núm. 35, 1966, p. 28-29. — “Notícies de llibres de monastirs benedictins del bisbat de Girona”, Analecta Sacra Tarraconensia [Barcelona], vol. 39, 1966, p. 283-290. Baucells, J.; Fàbrega, À.; Riu, M.; Hernando, J.; Batlle, C., Diplo- matari de l’Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona, segle xi, Barcelona: Fundació Noguera, 2006, 5 vols. [DACB] Bellver, I.; To, Ll., “Les fundacions de Santa Maria de Vilabertran i Santa Maria de Cervià en el context de la societat feudal (1053-1069)”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], vol. 29, 1987, p. 9-26. Beseran, P., “Alguns capitells de Sant Pere de Galligants i el Mestre de Cabestany”, Estudi General [Girona], vol. 10, 1990, p. 17-44. Bisson, Th. N., Fiscal Accounts of Catalonia under the early Count- Kings, 1151-1213, Berkeley: University of California Press, 1984, 2 vols. [FAC] Blanch, N., Gerona histórico-monumental. Noticias históricas de esta ciudad y descripción artística de sus antiguos monumentos, Girona: Imprenta y Librería de Paciano Torres, 1853. Blanco, J., El monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles x-xi). La formació del domini, Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 1991. [PSFG] Bofarull, P. de, Los Condes de Barcelona vindicados, Barcelona: Imprenta de J. Oliveres y Monmany, 1836, 2 vols. (edició facsímil, 1988). Bolós, J., Diccionari de la Catalunya medieval (ss. vi-xv), Barcelona: Edicions 62, 2000. Boto, G., “Articulación de los espacios cultuales en Sant Pere de Galligants. Indagación acerca de una arquitectura con nexos sonoros”, Lambard. Estudis d’art medieval [Barcelona], vol. 19, 2006-2007, p. 11-37. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 83

Calzada, J., Sant Gregori. Fulls d’història de la parròquia i el poble, Sant Gregori: Ajuntament, 1986. — Sant Pere de Galligans: la història i el monument, Girona: Diputació de Girona, 1983. Camps, L., Els castells i masos de Celrà, Celrà: Ajuntament, 2004. Canal, J.; Canal, E.; Nolla, J. M.; Sagrera, J., El sector nord de la ciutat de Girona. De l’inici al segle xiv, Girona: Ajuntament, 2000. — Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval, Girona: Ajuntament, 2003. — Girona en el segle xiii (1190-1285). Cartografia i descripció de la ciutat medieval, Girona: Ajuntament, 2010. Casas, M., “El monestir de Sant Vicenç de Cardona a l’edat mitjana. Alguns aspectes de la seva història des dels orígens fins al 1311”, tesi doctoral inèdita, Barcelona: Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història, 1989. Castells, N.; Colomer, M. A., Els pergamins de l’arxiu del Marquès de Camps, Salt: Ajuntament, 1999. [PAMC] Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Arxiu Municipal de Girona, Barcelona: Fundació Noguera – Ajuntament de Girona, 2005, 3 vols. [PAG] Catalunya Romànica, Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, 27 vols. [CR] Constans, L. G., Diplomatari de Banyoles, Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 1985-1993, 6 vols. [DB] Coroleu, J., “Noticias históricas sobre los muros de Gerona”, Asociación Literaria de Gerona. Certamen de 1887, Girona: Establecimiento tipográfico de Paciano Torres, 1888, p. 71-132. Coromines, J., dir., Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, Barcelona: Curial Edicions Catalanes – Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona ”la Caixa”, 1989-1997, 8 vols. Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y del principado de Cataluña, Madrid: Real Academia de la Historia, 1896-1922, 27 vols. [CAVC] Devic, dom C. – Vaissète, dom J., Histoire générale du Languedoc, Toulouse: J.-B. Paya, 1840-1846, 10 vols. [HGL] 84 Elvis Mallorquí

Domènech, G.; Gil, R. M., Sant Pere de Galligants, Girona: Diputació de Girona – Obra Social ”la Caixa”, 2012. Donat, L.; Lluch, R.; Mallorquí, E.; Soldevila, X.; To, Ll., “Usos i abusos del concepte de mas: el cas de la regió de Girona (segles xiii-xiv)”, dins Ferrer, M. T.; Mutgé, J.; Riu, M. (eds.), El mas català durant l’edat mitjana i la moderna (segles ix- xviii), Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques, 2001, p. 125-158. Esteva, Ll.; Pallí, Ll., Els llocs de la vall d’Aro, Gissalis i el monestir guixolenc, 881-1199, Sant Feliu de Guíxols: Amics del Museu Municipal – Institut d’Estudis del Baix Empordà, 1995. Farías, V., El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyorialitzada (segles xi-xiv), València: Univer- sitat de València, 2009. Faucon, M., La librairie des papes d’Avignon: sa formation, sa composition, ses catalogues, 1316-1420, d’après les registres de comptes et d’inventaires des archives vaticanes, París: E. Thorin, 1886. Feliu, G.; Salrach, J. M. (dirs.), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona: Fundació Noguera, 1999, 3 vols. [PACB-1] Fernández Trabal, J.; Fernández Trabal, J., Inventari dels pergamins del fons Mercader - Bell·lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (s. xi-xviii), Barcelona: Fundació Noguera, 1989, 2 vols. [IPFMB] Font Rius, J. M., Cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1969- 1983, 3 vols. Freixas, P., “El mestre Pere de Galligans i Ripoll”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], vol. 23, 1976, p. 321-323. Galera, A., Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276), Barcelona: Fundació Noguera, 1998. [DVC] Ginebra, R., Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-1233), Barcelona: Fundació Noguera, 1998, 2 vols. [MACFV] Gironella, A., “L’Hospital de na Clara de Girona: nous documents per a la història de l’assistència als pobres en època medieval”, dins Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Diputació de Girona, 2010, p. 143-149. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 85

González Hurtebise, E., Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona, Madrid, 1920. Gonzalvo, G. (ed.), Les constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles xi-xiii), Barcelona: Generalitat de Catalunya – Depar- tament de Justícia, 1994. [CPTC] Grahit, Emili, “Llibre Vert del Cabildo de Gerona”, Revista de Ge- rona [Girona], núm. 4, 1877, p. 118-119, 165-173 i 365-375. Gual, M., Vocabulario del comercio medieval, Barcelona: Ediciones El Albir, 1976. Guilleré, Ch., Girona al segle xiv, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Ajuntament de Girona, 1993-1994, 2 vols. — Girona medieval. L’etapa d’apogeu. 1285-1360, Girona: Ajun- tament – Diputació de Girona, 1991. — Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533), Barcelona: Fundació Noguera – Ajuntament de Girona, 2000. Hardouin, J., Conciliorum Collectio regia maxima, París: 1714-1715, 12 vols. Juliol, Griselda, Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624), Bar- celona: Fundació Noguera – Ajuntament de Girona, 2001. [LVCG] Junyent, E., Diplomatari de la Catedral de Vic. Segles ix-x, Vic: Pa- tronat d’Estudis Ausonencs, 1980-1987, 4 vols. [DCV-1] — Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba (edició a cura d’A. M. Mundó), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1992. [DELABO] Llop, I., Col·lecció diplomàtica del monestir de Sant Pere de Cas- serres, Barcelona: Fundació Noguera, 2009, 2 vols. [CDSPC] Llorens, J. M., Sant Pere de Galligants. Un monestir al llarg del temps, Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2011. Llorens, J. M.; Mataró, M.; Rueda, J. M., Estudi del poblament del segle xi a Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies, Breda i Riells, Barcelona: Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu – Genera- litat de Catalunya, 1982. Magnou-Nortier, É.; Magnou, A.-M., Recueil des chartes de l’abbaye de La Grasse. Tome I (779-1119), París: Comité des Travaux Historiques et Scientifiques, 1996. [RCALG-1] Mahul, M., Cartulaire et archives des communes de l’ancien diocèse et de l’arrondissement administratif de Carcassonne, París: V. Didron, 1857-1882, 7 vols. (reedició facsímil, 1980). 86 Elvis Mallorquí

Mallorquí, E., El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a l’edat mitjana. Estudi i edició dels documents (1035-1300), la Bisbal d’Empordà: Ajuntament, 2000. [PSMCR] — Paisatge i història de Sant Mateu de Montnegre. Els noms de lloc d’una parròquia de les Gavarres, Girona: CCG Edicions – Ajuntament de Quart, 2003. — “El castell de Sant Esteve de Mar i el litoral palamosí al segle xi”, Estudis del Baix Empordà [Sant Feliu de Guíxols], núm. 27, 2008, p. 25-66. — “Els Mascardell de Girona”, Gavarres [Cassà de la Selva], núm. 15, 2009, p. 112-113. — Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles xiii-xiv, Barcelona: Fundació Noguera, 2011. — El Llibre Verd del bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l’estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle xiv, Girona: Diputació de Girona, 2011. [LVBG] — “Els Perafort, cavallers de Montfullà”, dins Puig, N.; Viader, M. (eds.), Família a la baixa edat mitjana (s. xiii-xiv). III Semi- nari d’Estudis Medievals d’Hostalric (Hostalric, 15-16 novembre 2012), Hostalric: Ajuntament, en premsa. Mansi, J. D., Sacrorum conciliorum nova et amplissima collectio, Venècia: apud Antonium Zatta, 1759-1978, 13 vols. Marca, P. de, Marca Hispanica sive Limes Hispanicus, París: Fran- çois Muguet, 1688. [MH] Marquès, J., “La devoción al Santo Sepulcro en Gerona”, dins Semana Santa. Programa oficial de la Junta de Cofradías de Gerona, Girona: Junta de Confraries, 1960, s. p. — Maçanet de la Selva, Maçanet de la Selva: Ajuntament, 1983. — Canet d’Adri. Història dels pobles i del municipi, Girona: Di- putació de Girona, 1988. Marquès, J.; Constans, Ll. G., Navata, Navata: Ajuntament, 1985. Marquès, J. M., “La senyoria eclesiàstica de Sant Sadurní de l’Heura, fins al 1319”, Estudis sobre temes del Baix Empordà [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3, 1984, p. 71-106. [SESS] — Pergamins de la Mitra (899-1687). Arxiu Diocesà de Girona, Girona, Institut d’Estudis Gironins, 1984. [PM] — Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. IX-XIV), Barcelona, Fundació Noguera, 1993, 2 vols. [CCBG] Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 87

Marquès, J. M., Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300). Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, 1995. [ESMV] — Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona: Fundació Noguera, 1997. [CDSDG] — “Diplomatari de Sant Feliu de Girona”, treball inèdit, Girona: Arxiu Diocesà de Girona, 2004. [DSFG] Marquès, J. M.; Puig, J. de; Serrat, A., El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324), Barcelona: Fundació Noguera, 2009. [CRV] Martene, E.; Durand, U., Thesaurus novus anecdotorum, París: 1717, 5 vols. Martí, Ramon, Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817- 1100), Barcelona: Fundació Noguera, 1997. [CDSG] Flórez, H. i altres, España Sagrada. Theatro geographico-histórico de la iglesia de España, Madrid: 1747-1967, 56 volums. [ES] Mestre, J. (dir.), Diccionari d’Història de Catalunya, Barcelona: Edicions 62, 1998. Migne, J.-P., Patrología Latina, 1844-1855, 221 vols. [PL] Miquel, F., Liber Feudorum Maior. Cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona: Consejo Su- perior de Investigaciones Científicas, 1945-1947, 2 vols. [LFM] Mirambell, E., El setge de Girona en temps de Pere el Gran, Bar- celona: Rafael Dalmau editor, 1963. Miret i Sans, J., “Notes per la biografia del trobador Guerau de Cabrera”, Estudis Universitaris Catalans [Barcelona], vol. 4, 1910, p. 299-331. — Les cases dels templers i hospitalers de Catalunya. Aplech de noves i documents històrichs, Barcelona: Impremta de la Casa Provincial de Caritat, 1910 (reed. facsímil: Lleida, Pagès Edi- tors, 2006). — Itinerari de Jaume I el Conqueridor, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1918 (edició facsímil 2004). Moncada, J. L. de, Episcopologio de Vich, Vic, Impremta de R. Anglada, 1891, vol. 1. Monsalvatje, F., Noticias Históricas, Olot: Impremta de Joan Bonet, 1902-1909, 18 vols. [NH] Moreu-Rey, E., Els nostres noms de lloc, Palma de Mallorca: Edi- torial Moll, 1982. 88 Elvis Mallorquí

Mundet, J., Toponímia dels veïnats de Cassà, Cassà de la Selva: Ajuntament, 2006-2009, vol. 1 (Llebrers) i vol. 2 (Sangosta). Nadal, J., Segon llibre de família. Sant Nicolau, serradures del temps, Girona: 2011. Ordeig, M., Diplomatari de la catedral de Vic. Segle xi, Vic: Pu- blicacions del Patronat d’Estudis Osonencs, 2000-2003, 4 fascicles. [DCV-2] Pailhès, C., Recueil des chartes de l’abbaye de La Grasse. Tome II (1117-1279), París: Comité des Travaux Historiques et Scien- tifiques, 2000.[RCALG-2] Pella Forgas, J., Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, Barcelona: Luis Tasso y Serra, 1883. Pons Guri, J. M., El cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, Bar- celona: Fundació Noguera, 1984. [CSMRR] — Inventari de l’Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Ca- talunya, 1984. [IAHFF] — “Diplomatari del monestir de Sant Pol de Mar (segles x-xii)”, dins Pons Guri, J. M., Recull d’estudis d’història jurídica catalana, Barcelona: Fundació Noguera, 1989, vol. 3, p. 363-411. [DSPM] — “La successió de Guillem Umbert de Basella”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], vol. 22, 1974-1975, p. 153-175. (També dins Josep M. Pons Guri, Recull d’estudis d’història jurídica catalana, Barcelona: Fundació Noguera, 1989, vol. 3, p. 31-53). — “Un cartoral de la milícia hospitalària”, dins Josep M. Pons Guri, Recull d’estudis d’història jurídica catalana, Barcelona: Fundació Noguera, 1989, vol. 3, p. 413-436. Pons Guri, J. M.; Palou, H., Un cartoral de la canònica agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (segles x-xv), Barcelona: Fundació Noguera, 2002. [CSMB] Pruenca, E., Diplomatari de Santa Maria d’Amer (edició a cura de Josep M. Marquès), Barcelona: Fundació Noguera, 1995. [DSMA] Puig, J. de, “Bernat de Vilamarí, bisbe de Girona (1292-1312), compra unes propietats a Corçà”, dins Claret, J. (coord.), Miscel·lània Ernest Lluch i Martín, Vilassar de Mar: Fundació Ernest Lluch, 2006, p. 215-222. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 89

Puig, P., Els pergamins documentals. Naturalesa, tractament arxivístic i contingut diplomàtic, Barcelona: Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura, 1995. — El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplo- matari dels segles x i xi, Barcelona: Fundació Noguera, 1995, 3 vols. [DSLM] Pujades, J., Crónica universal del Principado de Cataluña (edició de F. Torres Amat, A. Pujol i P. de Bofarull), Barcelona: Imprenta de José Torner, 1829-1832. Ripoll, J., El testamento sacramental de cierto catalán llamado Wilmundo, que murió en la defensa de Barcelona, ganada por los moros en tiempo del conde Borrell, Vic, 1828. Rius, J., “Cartes antigues de Sant Martí Sacosta”, Analecta Sacra Tarraconensia [Barcelona], núm. 4, 1928, p. 343-395. [CSMS] — Cartulario de Sant Cugat del Vallès, Barcelona: Consejo Supe- rior de Investigaciones Científicas, 1945-1981, 4 vols. [CSCV] — Rationes Decimarum Hispaniae (1279-1280), Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1946, 2 vols. [RDH] Roig Jalpí, J. G., Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona y cosas memorables suyas, Barcelona: 1678. Sáenz de Aguirre, J., Collectio maxima Conciliorum omnium His- paniae et Novis Orbis, Roma: 1693-1694, 4 vols. Sainte-Marthe, D. de, et alii, Gallia christiana, in provincias eccle- siasticas distributa, qua series et historia archiepiscoporum, episcoporum et abbatum Franciac vicinarumque ditionum, París, 1715-1870, 16 vols. Saurí, C.; Soler, S. (eds.), Història del Baix Empordà, Girona: Di- putació de Girona, 2006. Sevillano, F., Inventario de los pergaminos medievales de los monasterios gerundenses, Madrid: Dirección General de Archivos y Bibliotecas, 1953. Sobrequés, S.; Riera, S.; Rovira, M.; Ordeig, R., Els comtats de Gi- rona, Besalú, Empúries i Peralada, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, 2 vols. (Catalunya Carolíngia; 5) [CC-5] Soldevila, F., Pere el Gran. Segona part. El regnat fins l’any 1282, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1995. Sureda, M., “La memòria escrita d’un clergue il·lustre. Documents de Guillem de Montgrí”, dins Miscel·lània en honor de Josep M. 90 Elvis Mallorquí

Marquès, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Diputació de Girona, 2010, p. 197-211. Tejada, J., Colección de cánones y de todos los concilios de la iglesia de España y América, Madrid: 1859, 6 vols. To, Ll., El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia: una anàlisi local del canvi feudal. Diplomatari segles x-xii, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1991. [PSMCE] Torra, A., “Fondos documentales monásticos en el Archivo de la Coro- na de Aragón”, Memoria Ecclesiae [Oviedo], vol. 6, p. 121-146. Trenchs, J., “Documentos pontificios sobre la peste negra en la diócesis de Gerona”, Cuadernos de Trabajos de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma [Roma], vol. 14, 1980, p. 183-230. Trijueque, P., Els masos de Vila-romà, Palamós: edició de l’autor, 1999, 2 vols. Trijueque, P., Els rius de Palamós. L’Aubi, la fera temible, Palamós: edició de l’autor, 2000. — La vall de Bell-lloc. Enigmes, misteri i encís, Palamós: edició de l’autor, 2003. Tristany, B., Corona benedictina, adornada de lo más precioso de sus singulares prerrogatiuas con el esmalte de la iurisdicion ordinaria que pueden exercer los presidentes de la muy illus- tre y esclarecida Congregacion Claustral de San Benito de la Provincia Tarraconense, Cesaraugustana, Nauarra y obispado de Mallorca, que ciñe y defiende las personas de los monjes y bienes de los conventos de quien se atreviere à su injuria y les offendieren, Barcelona: Raphael Figuerò, 1677. Udina, A., La successió testada a la Catalunya altomedieval, Barce- lona: Fundació Noguera, 1984. [STC] — Els testaments dels comtes de Barcelona i reis de la Corona d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II, Barcelona: Fundació Noguera, 2001. [TCBRCA] Udina, F., Guía histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, Madrid, Ministerio de Cultura, 1986, p. 360. Valls, F., “Els antics privilegis de Girona i altres fonts documentals de la compilació consuetudinària gironina de Tomàs Mieres”, Estudis Universitaris Catalans [Barcelona], vol. 13, 1928, p. 171-217. (Reeditat dins: Annals de l’Institut d’Estudis Gi- ronins [Girona], vol. 17, 1964, p. 120-160). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 91

Villanueva, J., Viage literario a las iglesias de España, Madrid, Aca- demia de la Historia, 1806-1902, 22 vols. [VL] — Memorias cronológicas de los condes de Urgel (transcripció i notes de Cristian Cortés; pròleg, ordenació i revisió dels textos d’Eduardo Corredera), Balaguer: [s. núm.], 1976. Villar, J., Llibre de privilegis de Palafrugell (1250-1724), Barcelona: Fundació Noguera, 2007. [LPP] Webster, J. R., “Col·lecció de documents del convent de Sant Francesc de Girona 1224-1399)”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], vol. 28, 1985, p. 157-189, vol. 29, 1987, p. 27-86, i vol. 30, 1988, p. 141-226. Zaragoza, E., “Eduardo González Hurtebise, un madrileño archivero ilustre”, Anales del Instituto de Estudios Madrileños [Madrid], vol. 36, 1996, p. 319-324. — “Notícies històriques dels monestirs de Galligants, Fluvià i Cruïlles”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], vol. 39, 1998, p. 199-215. — Abaciologi del monestir de Sant Feliu de Guíxols, segles x-xix, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.

documents

Normes de transcripció i d’edició Per a la selecció dels documents anteriors a 1300 inclosos en la present col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants, hem seguit els següents criteris. En primer lloc, hem transcrit tots els documents procedents dels fons de Sant Pere de Galligants: els rotlles i els llibres 1023 i 1024 del fons de Monacals de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, juntament amb uns quants documents relatius a Sant Pere que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat i a l’Arxiu Diocesà de Girona. A continuació, hem recollit tots els documents que fan referència al cenobi gironí que han estat publicats recentment o que han estat inventariats en diversos arxius gironins, tant si es tracta de testaments que inclouen només una petita donació a Sant Pere com d’escriptures on apareixen habitants del burg de Sant Pere de Galligants. En aquests darrers casos, hem optat per resumir de manera àmplia el contingut del document i per transcriure tan sols, de manera parcial, les frases o expressions relatives a Sant Pere. En canvi, no hem inclòs els documents on apareixen persones que duen “Sant Pere” o “Galligants”, per separat, com a cognom,1 o indrets anomenats d’aquestes dues maneres, que no tinguin cap relació evident amb el burg de Sant Pere.2

1. Per exemple, Reverter de Galligants el 1209, Joan de Galligants entre el 1262 i el 1282, cf. DSFG, núms. 35, 226, 309, 310 i 340. També tenim constància de Miquel de Sant Pere, cf. núm. 283. 2. El 1252, per exemple, Maria de Banyoles vivia a “Galligants”, al burg de Sant Feliu de Girona; cf. DSFG, n. 161. Amb anterioritat, Bernat Rossell, “de Gallicantu”, és esmentat els anys 1194 i 1204; cf. ADG, Almoina, Nupcials, pergamins núms. 206 i 207. 94 Elvis Mallorquí

Seguint les orientacions de diversos autors,3 hem transcrit i organitzat el corpus documental de Sant Pere de Galligants de la següent manera. Els documents apareixen ordenats cronològicament, encapçalats amb un número de referència en xifres aràbigues. La data, sempre que ha estat possible, s’expressa en anys, mesos i dies, segons el còmput actual.4 Si la data no és segura, apareix entre claudàtors. Al seu costat, sempre que així ho enregistra el text original, figura el lloc on es va redactar el document. El regest, escrit en cursiva, s’inicia assenyalant el tipus documental en negreta i conté un ampli resum del contingut, remarcant les particularitats que tenen a veure amb el monestir de Sant Pere de Galligants. La taula de la tradició recull les dades arxivístiques dels documents: els originals —A, [A] si és perdut— i les còpies posteriors —B, C, etc.—, les mides dels pergamins —amplada per alçada, en mil·límetres—, l’arxiu on es conserva i la referència necessària per a la seva localització, tot seguit d’un comentari sobre l’estat de conservació actual i les anotacions al dors del pergamí que contenen indicadors d’anteriors classificacions arxivístiques. A continuació, figuren les transcripcions editades dels documents, encapçalades per lletres minúscules —a, b, c, etc.— i, tot seguit, els esments del document en treballs bibliogràfics que en donen la localització i un breu resum. Marquem amb un asterisc la font documental o bibliogràfica emprada per a la transcripció. La transcripció dels documents, en llatí, ha procurat ser fidel a l’original. Per això, hem seguit els criteris actuals a l’hora de puntuar, accentuar i utilitzar majúscules i minúscules. — El text es disposa a línia tirada, introduint punts i a cap quan s’esmenta la data, els actors i els testimonis i la subscripció de l’escrivà. En casos de documents llargs, el punt i a cap s’ha emprat per tal de millorar la seva comprensió. No s’indiquen ni els folis ni el número de línia dels documents en pergamí. — Se segueixen els criteris actuals en matèria de puntuació i ús de majúscules i minúscules.

3. Alturo; Marquès, “La publicació...”, p. 320-324; Puig, Els pergamins..., p. 131-152. 4. A partir del 1180 els documents catalans segueixen el còmput florentí, segons el qual el canvi d’any es produïa el 25 de març; així, als documents datats entre l’1 de gener i el 24 de març se’ls afegeix un any al que consta escrit a la datació del document; cf. Puig, Els pergamins..., p. 100. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 95

— Es mantenen les u i les i que fan funció de consonant i també les c i t davant i. — Es respecten les consonants dobles al mig de la paraula. — Les abreviatures han estat desenvolupades sense assenyalar les lletres reemplaçades. — Pel que fa als signes que acompanyen les firmes s’han transcrit per SSS., a excepció de les creus que s’han res- pectat amb el senyal +. — S’assenyala en cursiva els grups de paraules —article + substantiu, preposició + article + substantiu— escrits en català. El punt volat (·) indica les elisions que actualment no tenen representació gràfica i les aglutinacions de paraules amb pèrdua d’un element de la segona. Les paraules soles —bàsicament topònims i antropònims— escrites en català, les deixem amb lletra rodona. — El claudàtor s’utilitza per indicar les paraules o lletres de lectura dubtosa o aquelles que, a causa del mal estat de l’original, requereixen una interpretació. Quan no ha estat posible la lectura, s’indica amb punts suspensius entre claudàtors. Les paraules afegides al damunt de la línia, també s’indiquen per mitjà dels claudàtors. — Amb els parèntesis oblics assenyalem els errors i les mancances de l’escrivà que afecten lletres, síl·labes o paraules senceres. — A l’aparat crític s’indiquen els mots ratllats, els afegits, les variants que introdueixen modificacions substancials en el text d’algunes còpies.

Sigles i abreviacions Arxius AAC Antic Arxiu Abacial de Cardona AAM Arxiu de l’Abadia de Montserrat AASPC Antic Arxiu de Sant Pere de Casserres AAT Arxiu Axandri (Tossa de Mar) ABEV Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic 96 Elvis Mallorquí

ACA Arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona) ACB Arxiu Capitular de Barcelona ACG Arxiu Capitular de Girona ACU Arxiu Capitular d’Urgell ADA Archives Départamentales de l’Aude (Narbona) ADB Arxiu Diocesà de Barcelona ADG Arxiu Diocesà de Girona ADS Arxiu Diocesà de Solsona AHCB Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona AHCL Arxiu Històric de Cornellà de Llobregat AHFF Arxiu Històric Fidel Fita (Arenys de Mar) AHG Arxiu Històric de Girona AHN Archivo Histórico Nacional (Madrid) AHP Arxiu Històric de Palafrugell AMGI Arxiu Municipal de Girona AMS Arxiu Municipal de Salt ANC Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès) ASD Arxiu del monestir de Sant Daniel (Girona) ASV Archivio Segreto Vaticano (Ciutat del Vaticà) APFC Arxiu Provincial dels Franciscans de Catalunya (Bar- celona) BC Biblioteca de Catalunya (Barcelona) BCAB Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona BM Bibliothèque Mazarine (París) BNF Bibliothèque Nationale de France (París) BRAH Biblioteca de la Real Academia de la Historia (Ma- drid) BSB Biblioteca del Seminari de Barcelona

Col·leccions documentals

AASA Alturo, J., L’arxiu antic de Santa Anna CAVC Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y del principado de Cataluña Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 97

CC-5 Sobrequés, S.; Riera, S.; Rovira, M.; Ordeig, R., Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada

CCBG Marquès, J. M., Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. ix-xiv)

CDSDG Marquès, J. M., Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300)

CDSFG Webster, J. R., “Col·lecció de documents del convent de Sant Francesc de Girona 1224-1399)”

CDSG Martí, R., Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100)

CDSPC Llop, I., Col·lecció diplomática del monestir de Sant Pere de Casserres

CPTC Gonzalvo, G., Les constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles xi-xiii) CR Catalunya Romànica

CRV Marquès, J. M.; Puig, J. de; Serrat, A., El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Gi- rona (1318-1324)

CSCV Rius, J., Cartulario de Sant Cugat del Vallès

CSMB Pons Guri, J. M.; Palou, H., Un cartoral de la canònica agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (segles x-xv)

CSMRR Pons Guri, J. M., El cartoral de Santa Maria de Roca Rossa

CSMS Rius, J., “Cartes antigues de Sant Martí Sacosta”

DACB Baucells, J.; Fàbrega, À.; Riu, M.; Hernando, J.; Bat- lle, C., Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi

DACSU Baraut, C., “Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell”

DADS Bach, A., Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200)

DB Constans, Ll. G., Diplomatari de Banyoles

DCV-1 Junyent, E., Diplomatari de la Catedral de Vic. Se- gles ix-x

DCV-2 Ordeig, R., Diplomatari de la Catedral de Vic. Segle xi 98 Elvis Mallorquí

DELABO Junyent, D., Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba

DSFG Marquès, J. M., Diplomatari de Sant Feliu de Girona

DSLM Puig, P., El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa

DSMA Pruenca, E., Diplomatari de Santa Maria d’Amer DSPM Pons Guri, J. M., “Diplomatari de Sant Pol de Mar (segles x-xii)”

DVC Galera, A., Diplomatari de la vila de Cardona

ES Flórez, H. i altres, España Sagrada.

ESMV Marquès, J. M., Escriptures de Santa Maria de Vilaber- tran (968-1300).

ETG Arnall, M. J.; Pons Guri, J. M., L’escriptura a les terres gironines: segles ix-xviii.

FAC Bisson, Th. N., Fiscal Accounts of Catalonia under the early Count-Kings, 1151-1213

HGL Devic, dom C.; Vaissète, dom J., Histoire générale du Languedoc

IAHFF Pons Guri, J. M., Inventari de l’Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar.

IPFMB Fernández Trabal, J.; Fernández Trabal, J., Inventari dels pergamins del fons Mercader – Bell·lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (s. xi-xviii)

LFM Miquel, F., Liber Feudorum Maior

LPP Villar, J., Llibre de privilegis de Palafrugell (1250- 1724)

LVBG Mallorquí, E., El Llibre Verd del bisbe de Girona (1362-1371)

LVCG Juliol, G., Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188- 1624)

MACFV Ginebra, R., Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fu- mada de Vic (1230-1233)

MH Marca, P. de, Marca Hispanica sive Limes Hispanicus

NH Monsalvatje, F., Noticias Históricas Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 99

PACB-1 Feliu, G.; Salrach, J. M. (dirs.), Els pergamins de l’Arx- iu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I

PACB-2 Baiges, I.; Feliu, G.; Salrach, J. M., dirs., Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Beren- guer II a Ramon Berenguer IV PAG Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Giro- na (1144-1862)

PAMC Castells, N.; Colomer, M. A., Els pergamins de l’arxiu del Marquès de Camps

PL Migne, J.-P., Patrologia Latina

PM Marquès, J. M., Pergamins de la Mitra (899-1687). Ar- xiu Diocesà de Girona

PSFG Blanco, J., El monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles x-xi)

PSMCE To, L., El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia

PSMCR Mallorquí, E., El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a l’edat mitjana

RCALG-1 Magnou-Nortier, E.; Magnou, A. M., Recueil des chartes de l’abbaye de la Grasse. Tome I (779-1119)

RCALG-2 Pailhès, C., Recueil des chartes de l’abbaye de la Gras- se. Tome II (1117-1279)

RDH Rius, J., Rationes Decimarum Hispaniae (1279-1280)

SESS Marquès, J. M., “La senyoria eclesiàstica de Sant Sa- durní de l’Heura, fins al 1319”

STC Udina, A., La successió testada a la Catalunya altomedieval

TCBRCA Udina, A., Els testaments dels comtes de Barcelona i reis de la Corona d’Aragó

VL Villanueva, J., Viage literario a las iglesias de España

Signes i abreviacions ] [ Reconstrucció de lletres o paraules il·legibles o escrites al damunt de la línia 100 Elvis Mallorquí

[...] Lletres o paraules il·legibles < > Lletres o paraules que no consten al document però el fan més entenedor “ ” Citació del notari de les paraules o textos que ha ratllat o sobreescrit · · Els punts volats assenyalen les xifres romanes * Font documental o bibliogràfica emprada per a la transcripció ca. circa cf. confert d. diners doc. document eds. editors f. foli núm. número p. pàgina r recto s. sous s. p. sense pàgina SSS. Subscripsit v verso vol. volum 1

[911-947] Donació. El comte Sunyer (de Barcelona i Girona) dóna un alou, situat al comtat de Girona, a la parròquia de Santa Eugènia i al lloc de Calonge, consistent en el castell de Sant Esteve de Peculiare i en el Castell Maur, al monestir de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. Potser es tractaria de l’acta de fundació del monestir gironí. Notícia: doc. núm. 31. ... Est autem ipsum alodium in comitatu Gerundensi, infra parrochia Sancte Eugenie secus mare, in loco qui dicitur Colonico, et est unum castellum quod uocatur Sanctus Stephanus de Peculiare et alterum quod dicitur Castellum Maur, ... sicut Suniarius, condam comes, dederat domino Deo et monasterio Sancti Petri supranotati. ...

949, març, 1 Permuta. Gotmar, bisbe de Girona, permuta amb Rainil·la unes terres situades al comtat de Girona, en l’apèndix de Sant Joan (d’Aigua- viva), al terme de Vilademany, per unes altres que són al terme de Domeny, al lloc dit Bruguera, que afronten amb possessions de Sant Pere (de Galligants). [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 72r-74r. C Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd del capítol, f. 147, ex A. 102 Elvis Mallorquí

a VL, vol. 13, núm. 14, ex C. b CCBG, núm. 47 (amb data de 950), ex B. c* CC-5, núm. 280, ex B i C. Regest: CDSG, núm. 83. ... terras cum earum affrontationibus quas habeo in comitatu Gerundense, in terminio de Domenio, in locum quem nuncupant Brugaria vel Monte Eudone, ... et affrontat ipsa terra de oriente in terra de Bonissimo, de meridie in rivo qui inde discurrit, de occiduo in terra de Frunimia, de circi in via que inde discurrit. Et alia terra affrontat de oriente in strata quae pergit ubique, de meridie vel de occiduo in terra Wilaireno, de circi in torrente qui discurrit. Et alia terra affrontat de oriente et de meridie in terra Sancti Petri, de occiduo in ipsa strata, de circi in terra Sancti Petri. ...

976, [gener-maig], Girona Adveració. En presència de dos jutges, vuit sacerdots i molts bons homes, els almoiners i testimonis del testament del difunt Guada- mir, arxipreste i abat (de Sant Feliu de Girona), el fan públic dins l’església de Sant Genís de Girona. Entre d’altres esglésies, efectua una donació a Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xvii: ACG, Transumpta instrumentorum, f. 97r-99v. a* CC-5, núm. 435. ... Et ad canonicos Sancti Felicis iussit donare parilios tres de boves cum ipsos aparios et cum ipsa laboratione. Et ad Sanc- ti Petri cenobii Gallicanti iussit donare porcos ·xii·. Et alios qui remanent iussit donare ad canonicos de Sancta Maria et Sancti Felicis. ... Et de ipso blado quod habebat in Aquaviva iussit ut dividere eum fecissent ad opera Santa Maria et ad ipsos canonicos et ad domum Sancti Petri dicti de Gallicanti. ...

986, octubre, 12 Adveració. En presència del jutge Guillem, de tres sacerdots i molts bons homes, els almoiners i testimonis del testament de Guillemó, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 103

dictat a Sant Andreu de Sobre-roca abans de pelegrinar a Roma, el fan públic i el juren sobre l’altar de Sant Cristòfol de Cogolls. Entre altres llegats, deixa un mas i un camp a Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (540 × 180 mm): ABEV, Capítol de Vic, calaix 6, pergamí núm. 170. a Ripoll, El testamento... b STC, núm. 26. c DCV-1, núm. 524. d ETG, núm. 12. e* CC-5, núm. 506. In primis ad domum Sancta Maria sedis Gerunda iussit donare suo alaude Super Roka; ... et a Sancti Felicis Gerunda iussit donare ipso maso quod ille habebat in Tingusus, cum ipso maso de Clusella; et ad ipsos kanonicos, vacas ·iii·; et a kanonica Sancta Maria sedis Gerunda, vacas ·iiii·; et a Sancti Petri Gallicanti, ipso maso de Trilla et ipso campo que emi de Seniofredo, presbitero, que dicunt Arnicho; ...

988, novembre, 3 Donació. Els marmessors d’Ermengars donen al monestir de Sant Pere de Galligants un mas situat a Santa Eugènia, una coromina i una terra a Tolosella al pla de Girona, tres cases a Salt i d’altres a Canelles i un mas a Palafrugell. A Pergamí original (245 × 390 mm): ACG, pergamí núm. 25. a Calzada, Sant Pere..., núm. 1 (amb data d’11 de novembre). b Marquès; Constans, Navata, núm. 5. c CDSG, núm. 131. d* CC-5, núm. 518. Regest: AHG, Fitxes-regests dels pergamins de Sant Pere de Galligants de Josep Calzada, núm. 1. In nomine Domini. Nos Olibane, qui vocant Lobatone, archilevita, Fredario, presbitero, Gauzfredo, Olibane, Guigila et Bella, que vocant Bonadomna, qui sumus helemosinarii de condam Er- mengars, femina. Manifestum est enim quia comendavit nobis sua helemosina et precepit nobis ut scriptura donacionis fecisemus a domum Sancti Petri cenobii Gallicanti, sicuti et facimus, de ipsum domum Sancte Eugenie, cum ipso solario et cum ipsas casas et curtes et ortos et arbores et vites et cum ipsa condamina que fuit de condam Guigone, abba, et de ipsa condamina que fuit de Bor- 104 Elvis Mallorquí rello, comite, et ipsa terra qui fuit de Sanla, presbitero, et cum ipsos molindinis et molendinariis et cum ipsa terra que fuit de Giscafredo, cum ipso rego et linariis vel canabariis, exceptus ipsa casa ubi Guandalricus habitat, cum ipsa petia de terra, cum exiis vel regresio suo, et exceptus ipsa isula que fuit de Ilia, femina. Et est predicta hec omnia in plano ante Gerunda civitate, in loco que dicitur Tolosella, ad ipsos molinos de Vidal, qui fuit condam. Et in villa Salto casas tres, cum curtes et ortos et terras cultas et ermas et molinos et molinariis. Et in alio loco que dicunt Cane- llas ipsas casas, curtes et ortos, terras cultas et ermas, molinariis, arboribus glandiferis, veneis, plantariis, aquis aquarum, vieductibus vel redeuntibus, quantum dici vel nominarii potest. Et in alio loco que vocant Torrezella, in Palacio Frugelli, ipso manso qui fuit de Ennegone, vicecomite, ubi Gillimirus habitabat, cum ipso clauso et cum alia casa et cum ipsas ficulneas et cum ipsas vineas que ad ipsum mansum pertinent, cum exiis vel regresiis earum. Donamus nos iamdicti helemosinarii hec omnia superius scripta a domum Sancti Petri, sicut illa nobis iniuncxit ad sua extrema voluntate vel comendavit cum suo testamento verificum et legibus roboratum, et nos aserie condicionis iuratum vel probatum habemus ordinan- te iudice, sicut lex est, ut firmum sit de predicto cenobio Sancti Petri vel famulantibus qui ibidem Deo serviunt et servituri erunt usque in finem, pro remedium anime predicte Ermengards vel de genitore suo, condam Hellefredi, vel de predicta Bonadomna vel de Gauzfredo et propter remedium anime Borrello, comite, vel uxori sue, condam Ledgards, in tale conventu ut ibi diebus ac noctibus semper abbas Sancti Petri faciat Deo servire; et si ille hoc non fecerit, revertatur in potestate Gauzfredo. Quod si nos donatores aut ullusque homo qui contra ista scriptura donacionis venerit pro inrumpendum, non hoc valeat vindicare quod requirit set in primis iram Dei incurrat et a liminibus sancte Dei ecclesiae extraneus fiat et cum Iuda Scariotis participationem abeat et, in antea, ista scriptura donacionis firmis permaneat omnique tempore. Facta scriptura ista donacionis ·iii· nonas novembris, anno ·ii· regnante Ugone rege. SSS. Oliba SSS. SSS. Oliba, archilevita. SSS. Fredarius, presbiter elemosinarius SSS. SSS. Gocefredus, elemosinarius SSS. Sig+num Bella, que vocant Bonadomna. Sig+num Guigila, nos helemosinarii qui ista scriptura donacionis fecimus et firmari rogavimus. SSS. Rodestanus, levita SSS. Sig+num Amado. Sig+num Livula. Sig+num Guandalgandus. SSS. In Dei nomine Honestus, iudex, SSS. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 105

Iohannes, presbiter, qui ista scriptura donacionis scripsit die et SSS. anno quod supra.

990, març, 9 Venda. Trotil·la ven a l’abat Auderic, que actua en nom de Sant Pere de Galligants, el molí que té al comtat de Girona, al costat de Santa Eugènia (de Ter), pel preu de 12 sous. A* Pergamí original (310 × 84 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 50, pergamí núm. 27. B Còpia de 1336, en el mateix full de pergamí que el document núm. 11 (365 × 295 mm): ACG, pergamí s. núm. a CDSG, núm. 132, ex B. b CC-5, núm. 524, ex B. In nomine Domini. Ego Truitille,1 femina, uinditor sum tibi Auderici, abbatis, in uice Sancti Petri Callicanti, emptore. Per hanc scriptura uindictionis2 mee uindo tibi mulinare meo quod habeo in comitato Ierundense, iusta Sancta Eugenia, qui mihi aduenit per parentorum, qui affrontat de oriente et de meridie et de occiduo et de circi in alaude Sancti Petri Callicanti. Quantum infra istas ·iiiior· afrontationes includunt,3 sic uindo tibi ipso mulinare cum suo capud aquis et cum suo decurso et cum suo cacauo et cum suas petras et cum suo cleuare, cum exio et regressio suo, in perpetuum, pretium solidos ·xiicim· et nichil exinde pretium non remansit, est manifestum. Quem uero iam predicto mulinare de meo iure in tuo trado potestate ad omnia faciendum quod uolueris liberam in Dei nomine firmam habeas potestatem ex presenti die et tempora. Quod si ea uinditrix aut ullus homo qui contra ista uindictione pro inrumpendum uenerit, non hoc ualeat uindicare quod repetit sed in duplo componat cum omni sua inmelioratione. Et in antea ista uindictio firma permaneat omnique tempore. Facta ista uinditione ·vii· idus marci, anno tercio regnante Ugone rege, qui fuit dux. Sign+um Truitille, qui ista uindictione feci et firmare rogaui. Signu+m Uitalis. Sign+um Ato. Sign+um Dauid. SS. Leopardus, leuite, qui hanc uindictione scripsit et SSS. die et anno quod supra. 1. Truttille, B. 2. vindiccionis, B. 3. includitur, B. 106 Elvis Mallorquí

7 (Notícia falsa)

[992] Venda. Borrell, comte de Barcelona, ven a l’abat del monestir de Sant Pere de Galligants el burg o raval de Sant Pere. [A] Original perdut. B Còpia que degué veure Monsalvatje a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona. Podria tractar-se d’una falsificació perquè, a la fi del segle x, encara no s’havia formulat el concepte de jurisdicció característic del segle xiv, ni tampoc s’havia construït el burg de Sant Pere de Galligants, documentat des de la segona meitat del segle xii. a NH, vol. 17, p. 298. Notícia: VL, vol. 14, p. 146-147; Blanch, Gerona..., p. 113; NH, vol. 14, p. 292; Calza- da, Sant Pere..., p. 38-39; Canal; Canal; Nolla-Sagrera, El sector..., p. 70.

993, febrer, 21 Donació. Els sacerdots Miró, Adalbert, Adalbert i Esmerat, junt amb Bonadona, com a tutors i almoiners del difunt Llombard, també anomenat Bellsom, donen a Santa Maria de Girona una peça de terra situada al comtat de Girona, a Eixamines, que afrontava amb una terra de Sant Pere, probablement, de Galligants. A Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 188-189. a CCBG, núm. 65. b* CC-5, núm. 541. Regest: CDSG, núm. 134. ... ut scripturam donationis fecissemus de terra sua ad domum Sancta Maria sedis Gerunde, quod ille habebat in iamdicto comitatu, in Examines, ad ipsa Vulpellera. Et affrontat de oriente in terram de Willelmo, de meridie in terram Gerundelle, femine, de occiduo in terra vel in via Sancti Petri, de circi in terra Villelmo vel heredes suos; et est macelatum ·i·. ...

993, setembre, 24 Testament. Borrell, comte (de Barcelona-Girona i Urgell), fa testament i nomena marmessors diferents per als comtats de Girona, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 107

Barcelona i Urgell. En relació amb el comtat de Girona, nomena marmessors el comte Ramon (Borrell), fill seu, el bisbe Gotmar, l’ardiaca Llobató, l’abat Amalric, el vescomte Sunifred i altres persones. Fa nombroses donacions a monestirs i esglésies gironins, entre ells Sant Pere de Galligants, que és beneficiat amb l’alou de Montnegre, l’alou de Caldes, amb esglésies, delmes i primícies, i amb l’alou de Palafrugell. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACU, Liber Dotaliorum Ecclesie Urgellensis, f. 70-71, doc. núm. 194. a MH, núm. 141. b Bofarull, Los condes..., vol. 1, p. 175-179. c DACSU, núm. 232. d* TCBRCA, núm. 5. Regest: DSPM, núm. 6; CC-5, núm. 544. Notícia: AHN, Clero Secular y Regular, lligall 1147 Resumen de las noticias...; VL, vol. 14, p. 147; Blanch, Gerona..., p. 113; NH, vol. 14, p. 292; Esteva; Pallí, Els llocs..., núm. 18; Zaragoza, “Notícies...”, p. 203. ... Et a cenobio Sancti Petri Gallicancii remaneant ipsos alaudes de Calles, cum ipsas ecclesias, cum decimis et primiciis earum...... Et a cenobio Sancti Petri Gallicanti remaneat ipse alauds de Monte Negro, qui fuit de Amilio...... Et a cenobio Sancti Petri Gallicancii remaneat ipse alaudes de Palaz Frugello, qui fuit de Ennegone vicecomite; et per donitum Sancti Petri vel de ipso abbate teneat uxor mea dum vixerit, et post obitum suum remaneat ad Sancti Petri...... Et ad cenobio Sancti Petri in Rodas vachas cent ad ipsa opera; et ad cenobio Sancte Marie de Almeiro equas quatuor et vachas ·iiii·; et a Sancto Petro Gallicantu similiter; et a Sancto Felice in Gissalis similiter; et a Sancto Paulo in Maritima similiter; ...

998, desembre, 30 Testament. Avierna dicta testament i nomena marmessors el seu marit Llobet, dit Sunyer, el levita Arnulf i Guadall. Els mana fer llegats al monestir de Sant Pere de Galligants, als seus fills Silvi i Guillem, clergue, a diversos particulars i al vescomte Sunifred (de Girona). A* Pergamí original (185 × 165 mm): AAM, Sant Pere de Galligants, pergamí núm. 1. Al dors: “Galligans numº 999”. a STC, núm. 52. 108 Elvis Mallorquí

b CC-5, núm. 612. Regest: PSMCE, núm. 6. Quam debite condicionis nullus in carne positus mortem euadere posit, ego Auierna, femina, in Dei nomine spero et in Dei misericordia et timeo diem casu mortis me ut non mihi superue- niat repentina mors, propter hoc uocaui omnes amicos meos, id est, uirum meum, nomine Lobet, que uocant Soniario, et Arnulf, leuita, et Guadallo, ut distribuatis omnes rebus meis quod ego abeo in santis Dei ecclesiis, in sacerdotis, in clericis, in pauperibus. In primis ad domum Sancti Petro Gallicantu uacas ·iii· et uitulos ·iii· et somero ·i· et caldaria ·i· et oues ·xxx·, mapes ·i·, tuvallia ·i·, tappito ·i· et feltro ·i· amarello et capizalo ·i·. Et a Siluio, filio meo, ipsas meas porciones ipsos meos alaudes que ego abeo in termines de Ciruiano uel de Spizellos et de Raredo et in terminio de Celrano et in terminio de Monte Negre et ipso pugo de Tosello et ipso maso qui fuit de Teud et ipsum meum decimum in cunctis locis, totum ab integrum cum exios et regressios earum, cum illorum termines et cum illorum afrontaciones qui mihi adueniunt per comparaciones uel per meum ·x· solidamente remaneat a Siluio, filio meo iamdicto. Et a Guilielmo, clerico, filio meo, ipsas meas comparaciones que ego abeo in terminio de Salto uel in flumen Teder et in terminio de Angles et in terminio de Castaniedo et de rio Tapit, quantum ego abeo et meum ·x·, et in comitato Ausona, in uilla que uocant Terrarios, maso ·i·. Et a Miro, presbiter de Celrano, oues ·iiii·. Et a Melio, presbiter, oues ·iiii·. Et a Poncio, presbitero, oues ·iiii·. Inter Guilaberto, presbiter, et Marcucio, presbitero, oues ·v·. Et a Tederico, sene presbitero, pellicuno ·i·. A Trasouario, leuita, capa mea et nutternalos et de linteo superpelicio ·i·. Ad Oriola, deuota, pelica ·i·. Ad Orseta, oues ·iii·. Ad Oruza camiso ·i· et oralo ·i·. Ad Eiga camisa ·i·. Et ad edendum, presbiteros, uaca ·i· et porcione mea de ipsos porcos. Et ipsos meos alaudes suprascriptos, quod ego debito a filios meos iamdictos, ut dum uiuit uir meus nomine Lobet, que uocant Suniarius, teneat et possideat et, post obitum suum, remaneat a filios meos suprascriptos. Et a filio meo Guilielmo ipsas capras quod ego abeo in Monte Nigro, que Reimun Dauino tenet, et ipso uino que comendauit a Iozefret. Et ipsos esponnalos a Seniofred, uicescomite. Omnibus rebus meis que remaneant, tam mobile quam et immobile, propter remedium anime mee. Facto isto testamento ·iii· kalendas ianuarii, anno ·iiio· regnante Rodeberto rege. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 109

Sig+num Auierna, femina, qui anc dubitacione fecit et firmare rogauit. Sig+num Teud. Sig+num Odo. Sig+num Isarno. SSS. Trasouarius, leuita, qui unc testamentum scripsit sub die et anno quo supra.

1000, gener, 31 Donació. El prevere i sagristà Argemir i el laic Gualafons, almoiners del difunt Sentulf, donen al monestir de Sant Pere de Galligants el molí que tenia al comtat de Girona, en el lloc anomenat Tolosella, prop de Santa Eugènia. [A] Original perdut. B Còpia de 1336, en el mateix full de pergamí que el document núm. 6 (365 × 295 mm): ACG, pergamí s. núm. a CDSG, núm. 151. b* CC-5, núm. 620. In nomine Domini. Nos Argemirus, presbiter et sacristanus, et Walavonsus, laicus. Certum quidem et manifestum est enim quia precepit nobis condam Sentulfi ut nos, post suum obitum, scriptura donacionis fecissemus ad domum Sancti Petri, cenobii qui est situs flumen Gallicanti, de suo mulinario quod ille abebat in comitatu Gerundense, in loco qui dicitur Tolosela, prope Sancta Eugenia, sicuti et facimus, cum suo capud aquis et cum suo decurso. Sic donamus nos predicti elemosinarii ipso molinario superius scriptum a prelibati domum Sancti Petri ab integro, cum exio et regressio suo, sicut in ipso iudicio resonat et nos iuratum abemus aserie condiccionis. Quod si nos donatores aut ullus homo qui contra ista scriptura donacione venerit ad inrumpendum, non hoc valeat vindicare quod requerit set componat in duplo a prelibati domum Sancti Petri, cum eius inmelioracione, et in antea ista scriptura donacionis inconvulsa permaneat omnique tempore. Facta ista scriptura donacionis ·ii· kalendas februarii, anno quarto regnante Rohtberto rege. SSS. Suniarius, ipodiaconus et monachus, qui ista scriptura scripsit et SSS. Anno quo supra. Sig+num Argemirus, presbiter et sacrista et elemosinarius, SSS. Sig+num Walavonsus, elemosinarius SSS. 110 Elvis Mallorquí

1005, novembre, 14 Donació. Miró, prevere, i Ènnec, dit Llops, marmessors de Joan, donen a la seu de Girona un camp situat al comtat de Girona, al terme de Domeny, que afrontava amb terres de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (285 × 160 mm): ACG, pergamí núm. 30. B Còpia del segle xiii: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 359b-360a. a* CCBG, núm. 73, ex B. Regest: CDSG, núm. 158. ... Manifestum est enim quia commendauit nobis condam Iohanni sua helemosina et iniunsit nobis scriptura donaciones fecissemus ad domum Sancte Marie sedis Gerunde, de ipso campo qui est subtus ipsa uia usque ad ipsa uia que pergit ad Sancto Gregorio. Et est ipso campo in comitatu Gerundense, infra terminio de uillare qui fuit de condam Amoroni uel in locum quem dicunt ipsa Coma. Et afrontat ipso campo cum omnes arbores qui ibidem sunt, tam maiores quam minores, de oriente in ipso torrente qui inde discurrit per tempus pluuiarum, de meridie in ipsa uia que inde pergit, de occiduo in terra Sancti Petri Gallicancii et de circii similiter in terra Sancti Petri. ...

1010, juliol, 28 Testament. Ermengol, comte i marquès (d’Urgell), dicta el seu testament, pel qual elegeix com a marmessors el bisbe Sal·la, el vescomte Guillem, Miró d’Abella, Guillem de Lavansa, Ramon de Peramola, l’abat Ponç, el sacerdot Vives i Dac. Efectua nombroses deixes pietoses a esglésies i monestirs dels diferents bisbats catalans, entre els quals hi ha el de Sant Pere de Galligants. [A] Original a l’Arxiu de la Catedral de la Seu d’Urgell, perdut. a* MH, núm. 162. ... Et ad Sancta Maria cenobio Riopollensis, uncias decem de auro; et ad Sancto Michaele cenobio de Cuxano, uncias decem de auro; et ad Sancta Maria cenobio Arles, uncias quinque de auro; et ad Sancto Petro cenobio de Campo Rotundo, uncias duas de auro; et ad Sancto Petro cenobio de Rodas, uncias viginti de auro; et ad Sancto Petro cenobio de Gallicantu, uncias tres de Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 111 auro; et ad Sancta Maria cenobio de Amer, uncias tres de auro; et ad Sancto Cucuphato cenobio, uncias triginta de auro ut faciant tabula ante altare; ...

1015, juny, 18 Venda. El bisbe Pere, a fi de renovar la coberta de la seu de Girona, ven al comte Ramon (Borrell I) i a la seva esposa Ermessenda l’església de Sant Daniel amb els seus alous, que afrontaven a ponent amb el monestir de Sant Pere de Galligants, pel preu de 100 unces d’or. [A] Original perdut. B Còpia de 1311 (550 × 410 mm): ASD, pergamí núm. 3a. C Còpia de 1341 (680 × 550 mm): ASD, pergamí núm. 3b. a Roig Jalpí, Resumen historial..., p. 189-190, ex B. b ES, vol. 43, núm. 27. c* CDSDG, núm. 5, ex B. Regest: NH, vol. 17, p. 298; CDSG, núm. 169; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71. ... ecclesiam unam in honore Christi et Sancti Danielis fun- datam cum omnibus suis alodialibus que per ulasque uoces ei aduenerunt. Aduenit hec aecclesia cum rebus suis nostre domui beate Marie in honore matris Domini fundate per longissimam possessionem, uidelicet plusquam centum annorum siue per ullasque uoces. Habet afrontationes ecclesia hec cum suis alodialibus et rebus a parte orientes in summitate de serra de ipsas Preses, de meridie in montem Aquilarem, de occiduo in cenobium Sancti Petri Gallicanti, de parte uero circii in ipsa serra de Miralias. ...

1017, novembre, 29 Elecció. Sunyer, monjo de Sant Pere (de Galligants), és elegit com a abat d’Amer en tant que successor de Guitart, arxipreste. Entre els electors hi figura el bisbe Pere, la comtessa Ermessenda, el mar- quès Berenguer (Ramon I) i altres prohoms de les terres gironines. [A] Original perdut. B Còpia del segle xix feta pel monjo de Ripoll Roc d’Olzinelles. 112 Elvis Mallorquí

a VL, vol. 14, núm. 23. b ES, vol. 45, p. 329. c NH, vol. 11, núm. 254. d* DSMA, núm. 18. ... Multas denique inibi dirimentes causas et quod uidebatur ineptum traere nitebantur ad rectum consilium, concedentibus namque et conloquutionibus audientes quomodo erat erga monasterium adiudicauerunt inhonestum esse atque potestati subiacere peccatum ut monachi sub lege et ordine Sancti Benedicti degentes ut maneant sine patrono qui ordinem ac vestigia simul cum illis ducat communem uitam atque minime esse sub tali potestate qui ordinem et uitam ducant alternatim et non commune sicut beatus Benedictus edocet eniumuero competunt episcopo uel abbati exo- rare dominum Petronem sancte sedis Gerundensis alme uirginis Marie episcopum una cum clero sibi commisso ut rogasset atque optasset domna Ermessindis, gratia Dei comitissa necnon et eius filio inclito marchione Berengario ut talem ibidem pastorem de- legassent qui eisdem ducatum prebuisset ad uitam, et atquieuit comitissa necnon et eius filio atque omnes Gerundensium proceres eorumque preces annuente domno Witardo, egregio archipresbiter, elegerunt monachum nomine Suniarium, ex Sancti Petri cenobio, moribus pudicum, sapiencie sale refertum, scientem proferre de tesauro intimo cordis sui ea que sunt Noui ac Ueteris Testamenti ac domno Berengario inclito duci eum obtulit domno Adalberto, egregio presuli, ad benedicendum per iussionem domno Petrono, episcopo, ut consecratus a domino Ihesu Christo auctoritas ista ei supplementum tribueret ad prefatum regendum iamdictum monasterium. ...

1019, novembre, 20 Dotació. Pere, bisbe de Girona, juntament amb altres bisbes, abats, ardiaques i sacerdots, acorden construir una canònica a la seu de Girona, juntament amb la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer, comte i marquès, que doten amb molts béns. Entre les persones religioses que presideixen l’acte hi ha Guifred, abat de (Sant Pere de) Galligants. [A] Original perdut, amb algunes addicions introduïdes ben aviat, conegudes a través de les còpies del document. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 113

B Còpia del segle xiii: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 29a-32a. C Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd del capítol, f. 104v-105v, ex B. a VL, vol. 12, núm. 31, ex C. b CCBG, núm. 85, ex B. c* CDSG, núm. 179, ex B. Cum in nomine Domini, in Gerundensi ecclesia Sancte Marie matris Domini in unum residerent episcopi Petrus, huic ecclesie presidens, Ermengaudus Urgellitanus, Deusdit Barchinonensis, Berengarius Helenensis, Adalbertus Carcasonensis, Ato Cosoranensis, abbates etiam Bernardus Sancte Marie Crasse, Petrus Rodensis, Landricus Gissalensis, Guifredus de Gallicantu, Amblardus de Sancto Quirico Petralatensis, Viuanus de Sancto Paulo Maritime, Poncius Sancti Saturnini Urgellitani, necnon etiam alii sacerdotes multi Domini, astante quoque caterua archidiaconarum, tam ex Barchinonensi sedi quam ex Gerundensi. ...

[1019, novembre, 20 – després de març de 1068] Dotació. Pere, bisbe de Girona, juntament amb altres bisbes, abats, ardiaques i sacerdots, acorden construir una canònica a la seu de Girona, juntament amb la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer, comte i marquès, que doten amb molts béns. Entre les persones religioses que presideixen l’acte hi ha Guifred, abat de (Sant Pere de) Galligants. A Pergamí original (480 × 570 mm): ACG, pergamí núm. 36. L’encapçalament del document és pràcticament idèntic al núm. 16; la diferència rau en les addicions posteriors. B Còpia del segle xiii: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 32b-36a. C Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd del capítol, f. 103v-104r, ex A. a MH, núm. 182, ex A. b Mansi, Sacrorum conciliorum..., vol. 19, cols. 381-386, ex a. c ES, vol. 43, núm. 28, ex a. d VL, vol. 12, núm. 30, ex A. e Marquès; Constans, Navata..., núm. 7, ex C. f CCBG, núm. 79, ex B. g* CDSG, núm. 332, ex A. Notícia: Grahit, “Llibre Vert...”, núm. 5; DB, núm. 58; DSPM, núm. 9; Esteva; Pallí, Els llocs..., núm. 22. Traducció catalana: Esteva; Pallí, Els llocs..., apèndix 4. Cum in nomine sancte et indiuidue Trinitatis in ecclesia Sancte Dei genitricis Marie sedis Gerundensis in unum residerent episcopi Petrus, eiusdem sedis presul, Ermengaudus Urgellensis, Deusdedit 114 Elvis Mallorquí

Barchinonensis, Berengarius Helenensis, Adalbertus Carcasonensis, Ato Coseranensis, abbates etiam Bernardus Sancte Marie Crasse, Petrus Rodensis, Landricus Gissalensis, Guifredus cenobii Gal- licantus, Amblardus cenobii Sancti Cirici, Uiues cenobii Sancti Pauli Maritimi, Poncitis cenobii Sancti Saturnini, necnon etiam quamplurimi alii sacerdotes, assistentibus archidiaconis eiusdem sedis Gerundensis ac Barchinonensis, diuinitus inspirati concordi ac pari animo definientes statuerunt ut ad seruitium Dei et eius Genitricis in eadem sede domus canonica construeretur et rebus ecclesiasticis et fidelium dono iuste collatis ditaretur, quo facillime Deo ibidem cotidie familiariter militaretur et quicumque eiusdem sunt ordine iusto preficerentur. ...

[1020 ca.] Llevador. Recull de les peces de l’alou de la seu de Santa Maria de Giro- na, que afronten amb l’església i el camí de Sant Pere de Galligants i amb possessions de l’església de Sant Just. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 357ab. a* CCBG, núm. 377. Regest: CDSG, núm. 182. ... Et ipsum campum quem uocant ad Sanctum Iustum; et iuxta ipsa uia Forcada pecia ·i·; et in alio loco ad ipso Stagno, pecia alia; et in ipso campo quem uocant Condamina que est iuxta; et in alio loco iuxta pecia alia; et ibi iuxta ipsa strada alia; et ad ipsas Femadas pecia una; et per ipsa uia iuxta Sancti Petri Gallicantus, pecia ·i·; et iuxta domo de Ermengardis, alia; ... ; et ad ipso Prat supra iam dicta domo de Ermengardis, pecia ·i·; et ibi prope, aliam; et iuxta Sancti Petri, ad locum quem uocant uinea Guifreda, pecia alia; et ad ipso Cadal, pecia ·i·; ...

1020, octubre, 25 Adveració. Davant del sacerdot Ermemir, del levita Bonhom i de Vivà i Bonfill Marc, jutges, i altres clergues i laics, Guifred de Mediona, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 115

el prevere Aventí i Sindared, prevere de Cerdanyola, juren, sobre l’altar de Santa Coloma de la seu de Barcelona, que van ser presents quan el prevere Longobard va dictar testament. Va escollir sepultura a la seu de Barcelona. Efectua nombroses deixes a es- glésies i monestirs de les terres de Barcelona i també a clergues i monestirs dels bisbats de Girona i Osona, entre ells a Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (430 × 510 mm): ACA, Monacals, Sant Llorenç del Munt, carpeta 1, pergamí núm. 82. a STC, núm. 116. b* DSLM, núm. 189. Regest: AAM, Speculo, 28, núm. 4. ... Et concessit ad Sanctum Iohannem, quod ille hedificauit in Mata de Pera, omne suum alode, quod ille ibi emit, ad integrum sine ullius blandimento, ad mon[achos ... per] missas [uncia]s ·ii·; ad monachos Sancti Benedicti, per missas, uncias ·iii·; ad monachos Sancte Marie Riopullensis, uncias ·iii·; ad monachos Sancti Michaelis, per missas, uncias ·i·; ad monachos Sancte Ce- cilie, per missas, uncias ·ii·; ad omnes clericos sedis Sancte Marie Gerundensi, uncias ·iii· de auro, ut orent Deum pro anima sua; ad monachos Sancti Petri de Gallicantu, unciam ·i·; ad deuotas et clericos Sancti Danihelis, unciam ·i·; ad cunctos clericos sedis Sancti Petri Ausone, uncias ·iii·, ut orent Deum pro anima sua; ad monachos Sancti Felicis de Gixalis, solidos ·xla·; ...

1024, setembre, 10 Venda. Llobet i la seva muller Adelaida venen a Domènec i la seva muller Riquel una peça de vinya amb l’erm i la figuera que hi ha, tot situat al comtat de Girona, al terme de la vil·la Celrà, a Riard, pel preu de mig mancús. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 202ab. a* CCBG, núm. 82. Regest: CDSG, núm. 190. In nomine Domini ego Lobet et uxor mea, Adalax, uenditores sumus uobis Dominicus et uxori tue Richel emptores. Per hanc scripturam uenditionis nostre uendimus uobis peciam ·i· de uinea cum ipsa terra herema uel cum ipsa ficulnea que ibidem est, 116 Elvis Mallorquí quam nos habemus in comitatu Gerundense, infra terminos de uilla Celrano, ad ipso Riardo, in locum que dicunt ad ipsa Ruira, et aduenit nobis iam dictum alode per parentorum uel per qualescumque uoces. Et affrontat iamdicta uinea cum ipsa terra herema de oriente in uinea Sancti Petri Gallicantus et habet dextros ·xii·, de meridie in ipso torrent uel in terra Sancti Petri et habet dextros ·xii·, de occiduo in uinea Sancti Petri et habet dextros ·ix·, de parte uero circii in uinea Sancti Felicis et habet dextros ·viii· a dextros de alnas ·vi· ab uncias maiores de medio pede. ...

1026, febrer, 5 Venda. Imbrísia ven a Llobet una terra amb arbres de tota mena, que té per herència al comtat de Girona, al terme de Cassà, al lloc dit Perles o Salelles, pel preu de 5 mancusos. A* Pergamí original (320 × 90 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 8, pergamí núm. 34. In nomine Domini. Ego Imbrisia, femina, uinditrix sum tibi Lobeto, emtore. Per hanc scriptura uindicionis me uindo tibi terra mea ab omni iera arborum que ibidem sunt ipsa mea ereditate que ego abeo in comitato Ierundense, in terminio Caciano, in loco que dicunt Perulas uel in que dicunt Salelas. Et affrontat ipsa omnia de orientis in ipsa strata que pergit per Pe- rulas et peruadit ad Ierunda ciuitate et de meridie in strata que pergit per Gisclo et peruadit usque in Uilarzelo et de occiduo in alueo Gotara et de uero circi in ipsa strata que pergit per Perulas prope casa que fuit de Uigilio, condam, et peruadit in Gotara uel ad Sancti Andre. Quantum infra ista totas affrontaciones includunt, sic uindo tibi ipsa omnia superius scripta totum ab integrum, cum exiis et regressis earum, in propter precium mancos ·v· in rem ualentem. Et est manifestum quem uero ista omnia superius scripta de mea iura in tua trado dominio et potestate abeas ad omnia facere quod uolueris ad tuum proprium quantum ibidem abeo uel ereditare debeo, quod si ego uinditrice ad ullus omo ad femina que contra ista carta uin dicione uenerit pro inrumpendum non hoc ualea uendicare quod requirit, set compona aut componant tibi ista omnia superius scrip ta in duplo cum sua imelioracione, et in antea ista carta uindicione in omnibus obtineat robore. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 117

Facta carta uindicione nunnis februari, annos ·xxx· regnante Rodberto, rege. Sig+num Imbrisia, femina,1 que ista carta uindicione fecit et firmaui et firmare rogaui. Sig+num Suniario. Sig+num Bnefilio. Sig+num Ermengodo. SSS. Isarnus, presbiter, qui ista carta scripsit cum litteras supraposita ~~uel fusas, sub die et anno quod supra.~~

~~1. que contra ista cart, cancel·lat.~~

1027, setembre, 29 Adveració. Davant del sacerdot Argeric, el levita i jutge Adalbert, el jutge Marcó i d’altres clergues i bons homes, Mir de Ponts, Borrell de Taravall, la seva muller Adelaida, Isarn, Unifred i la seva muller Ilia i Argemir van jurar a l’església de Sant Just, al comtat d’Urgell, que eren presents quan Rotudis va dictar testament. Va efectuar nombroses deixes a esglésies i monestirs de les terres de Barcelona i Girona, entre les quals al monestir de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACA, Monacals, Cartoral de Sant Cugat del Vallès, f. 321r, núm. 961. a* CSCV, núm. 505. b Llorens; Mataró; Rueda, Estudi..., núm. 8.

... Et concessit ad Sancta Maria Urgellitensis equas ·ii· ad ipsa opera; et ad ipsos clericos, alias ·ii·; et ad Sancta Maria sedis Gerunda et Sancto Felice Gerunda, suum pane et vino de Gasa- rans et de Arbucias et porcos ·x·, qui ibidem exeunt, ad Natale Domini. Et concessit ad Sancti Petri Gallicantum vacas ·iiii·; et ad Sancta Maria de Amer, parilios ·ii· de boves et de suum pane et vino, modios ·iiii·; ...

1032, maig, 29 Donació. Oliba i la seva muller Faquil donen al monestir de Sant Da- niel un alou situat al comtat de Girona, al terme de Vila-roja. L’alou consistia en 4 mujades situades en dos indrets, en un dels 118 Elvis Mallorquí

quals la terra limitava a migdia i a ponent amb unes terres de Sant Pere, probablement, de Galligants. A Pergamí original (82 × 380 mm): ASD, pergamí núm. 6. a* CDSDG, núm. 11. ... alodium quem nos habemus in comitatu Gerundense, in terminio de Uilla Roga, qui nobis aduenit per comparatione uel per qualecumque uoce, et sunt muiadas ·iiiior· enfer duos locis a dextros de alnes ·vi· et dimidium pede; et affrontat ista terra de parte orientis in terra Sancti Danielis et de meridie in terra de Alba, femina, uel de filiis suis et de occiduo in ipso albio Unna et de parte uero circii in terra de Bernad Ato; et in alio loco affrontat de orientis in flumen Unar et de meridie in terra Sancti Petri, de occiduo in terra Sancti Danielis uel de Sancti Petri et de parte uero circii in terra Sancti Danielis. ...

1035, juliol, 30 Donació. Seguer, prevere, Odeguer i Sobrer, marmessors (de Pere), difunt, donen a l’església de Sant Feliu de Cartellà la meitat d’una terra situada al comtat de Girona, al terme de Cartellà, a la vall, que Odeguer i Gariberta complementen amb la donació de l’altra meitat. Aquesta terra limitava amb una terra de Sant Pere de Ga- lligants. A continuació, Ermengarda dóna la meitat d’un quadre que té a Bodega, que també afronta amb una terra de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 218b-219b. a* CCBG, núm. 93. Regest: CDSG, núm. 215. ... Et ego Oldegarius et Gariberta donamus tibi Sancto Feli- ci de Cartiliano, in nostra memoria et in nostra sanitate propter amorem Dei et remedium animarum nostrarum, in illo loco aliam medietatem de ipsa terra ubi Petrus dimisit. Et affrontat ipsa terra de oriente in ipso sementario quod pergit in ipso Stagno, de meridie in terra Sancti Petri, de occiduo in ipsa strada, de circio in terra de Erimballo qui fuit quondam. Et ego Ermengar- dis, femina, dono tibi Sancto Felici Cartiliani, propter honorem Dei et remedium anime mee, ipsam medietatem de ipso quadro Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 119 quod habeo ad Bodega. Et affrontat de oriente in ipsa strata, de meridie in terra de Oldegario, de occiduo in Sancti Petri cenobio Gallicant, de circi in terra Sancta Maria. ...

1038, setembre, 21 Acta de consagració i dotació. A petició de la comtessa Ermessenda, del seu germà Pere, bisbe de Girona, i del comte Ramon (Beren- guer I), l’arquebisbe Guifré, de Narbona, i els bisbes de Vic, Ur- gell, Coserans, Barcelona, Elna, Carcassona i Magalona consagra l’església catedral de la seu de Santa Maria de Girona, que ha estat renovada des dels fonaments, i li confirma el seu dot, amb drets jurisdiccionals a tota la diòcesi. Entre els signants, figura l’abat Guifré de (Sant Pere de) Galligants. A Pergamí original (480 × 625 mm): ACG, pergamí núm. 45. Al dors: “Calaix 45, plech 1, núm. 3”. B Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd del Capítol, f. 106r-107r. a MH, núm. 218, ex B. b Sáenz de Aguirre, Collectio maxima..., vol. 4, p. 398-399, ex a. c Mansi, Sacrorum conciliorum..., vol. 19, cols. 581-585, ex a. d ES, vol. 43, núm. 29, ex A. e Tejada, Colección..., vol. 3, p. 87-90, ex a. f CR, vol. 5, p. 34-35, ex a i d. g* DELABO, núm. 134. Regest: CDSG, núm. 224. Notícia: Moncada, Episcopologio..., vol. 1, p. 263. ... Dum in nomine Domini in Gerundensi ecclesie Sanctae Mariae matris Dei in unum residerent episcopi Petrus hujus ecclesiae praesidens, Ermengaudus Urgeli, Deusdedit Barchinonensis, Berengarius Elnensis, Adalbertus Carcasonensis, Ato Coseranensis. Abbates etiam Bernardus Sanctae Mariae Crassae, Petrus Roden- sis, Landricus Guissalenis, Guifredus de Gallicantu, Amblardus de Sancto Quirico Petralensis, Viuanus de Sancto Paulo Maritimo, Poncius Sancti Saturnini Urgelitani, necnon etiam alii sacerdotes multi, domini; astante quoque katerva archidiaconorum tam ex Barchinonensis quam ex Gerundensis ... 120 Elvis Mallorquí

1040, juny, 11 Testament. Adelaida dicta testament, pel qual nomena marmessors Arnau, arxipreste, Gaufred, Ponç i Isarn. Deixa l’alou que té al comtat de Girona, juntament amb el d’Espiells i Pantaleu a la seu de Girona. També deixa un mancús i el seu dret sobre un alou situat a Pantaleu a Sant Pere de Galligants. I efectua moltes altres donacions a esglésies i familiars. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 277a-278a. a* CCBG, núm. 102. Regest: CDSG, núm. 232.

... Et ad Sanctam Mariam ·iiii· mancusos de auro et unum de istos ad ipso cimiterio et duos ad presbiteros Sancte Marie et alium ad ipsa canonica; et ipsos duos mancusos quos Bonefilius Soniarii mihi debet dimitto ·i· ad canonicam Sancti Felicis et alium ad Sanctum Petrum de Gallicantu. Et ad Sanctum Petrum de Galligan dimitto ipsum meum decimum de meo alodio quod habeo in Pantaleu, quem dimisit uir meus ad Sanctum Petrum. ...

1043, desembre, 9 Venda. Guifré Guinad i Hug Ermengol venen al cabiscol Ponç una terra del seu alou situada a Santa Àgata, a la parròquia de Sant Sa- durní de l’Heura, comtat de Girona, pel preu de 5 mancusos. A Pergamí original (300 × 80 mm): ADG, Mitra, calaix 17, pergamí núm. 123. a SESS, núm. 2. b* CDSG, núm. 241. Regest: PM, núm. 9. In nomine Domini. Ego Guifredi Guinadi et Ugo Ermengaudi venditores sumus tibi Poncii, leuita capiti scole, emptore. Per hanc scripturam uenditionis nostre uendimus tibi alodium, idest terra aput ipsas uineas que ibidem sunt. Qui est iamdicta omnia in comitatu Gerundense, in terminio de parrochia Sancti Saturnini Saliceto, in loco quod dicunt Sancta Agatha, et afrontat iamdicta omnia de oriente in uinea Sancti Petri Gallicanta que dicunt Mo- diatas, de meridie in alodio de te hemptore, de occiduo similiter, de circio in terra iam dicti Sancti Petri et Sancta Agatha et de te hemptore. ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 121

1048, maig, 3 Adveració. Davant dels sacerdots Miró i Bernat, dels jutges Guillem Marc i Ramon Seniofred i d’altres persones, el sotsdiaca Isarn Guibert, el levita Guitard Bonet i Girbert Miró juren, damunt l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Jaume, dins els murs de la ciutat de Barcelona, que eren presents quan Bernat Ermen- gol dictà el seu testament, pel qual nomenà marmessors Guillem Amat i Ramon Isnard. Deixà a la seva muller Gualengarda i al seu fill que havia de néixer el castell de Fornells i disposà que, en cas que no deixessin hereus, passés a mans dels comtes Ramon Be- renguer I i Elisabet. Efectuà nombroses deixes pietoses a esglésies i monestirs, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (302 × 510 mm): ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer I, carpeta 10, pergamí núm. 96. B Còpia del segle xii: ACA, Cancelleria, Liber Feudorum Maior, f. 441, perduda. a LFM, núm. 431, ex B. b* PACB-1, núm. 344, ex A. ... Iterumque, concessit Reimundo, comiti, eiusque coniugi, Elisabeth, predictis ipsum suum alsberg, ut pro hoc dedissent septem uncias auri pro anima Bernardi, predicti, helemosinariorum predictorum ordine. Et concessit cenobitane acclesie Sancti Petri Gallicantus ipsum mansum quem habeat in Lambiles...... Et de isto auro suprascripto concesit ad opera Sancte Cru- cis Sancteque Eulalie unciam unum et aliam ad ipsos clericos per missas; et ad ipsam kanonicam predicte sedis, duas uncias auri; et ad opera tabule auree ecclesie Sancte Marie sedis Gerunde, duas uncias auri; et ad clericos ecclesie Sancti Felici Gerunde, duas uncias auri per missas; et ad monachos ecclesie Sancti Petri Gallicantus, duas uncias auri similiter. ...

[1050] Inventari. Relació de les quantitats que Elisabet, comtessa de Barcelo- na, va donar pel salvament de la seva ànima a persones necessita- des i a institucions eclesiàstiques de les terres barcelonines i gironines, entre les quals hi ha els monjos de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (100 × 252 mm): ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer I, carpeta 19, pergamí núm. 44. a* PACB-1, núm. 389. 122 Elvis Mallorquí

... Et ad ipsos kannonicis Sancte Marie Ierundensis, qui sint presbiteris, mancusos ·l· per missas; et kannonicis Sancti Felicis Ierunda, mancusos ·xx· per missas; et ad monacis Sancti Petri Gallocant, alios ·xx· per missas; et ad cenobium Sancti Felicis de Gix[ols], alios ·xx· per missas et abet eos omnes Amatus Eldrici. ...

1057, setembre, 25 Testament. Ermessenda, comtessa de Barcelona, dicta testament amb motiu d’un viatge a Roma. Nomena marmessors el seu nét el comte Ramon Berenguer, el bisbe Guillem de Vic, Udalguer, Hum- bert Odó, Amat Eldric i el clergue Joan de Santa Maria. Fa nombroses donacions a monestirs i cases religioses de Catalunya, entre les quals el monestir de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xii: ACA, Cancelleria, Liber Feudorum Maior, f. 481. a Bofarull, Los condes..., vol. 2, p. 51-54. b* LFM, núm. 490. c CDSPC, núm. 197. Regest: NH, vol. 14, p. 150; PSMCR, núm. 5. ... Et canonicis Sancti Felicis martiria Gerundae dimitto mancusos ·lxxv· ad presbiteros per missas et ·xxv· ad alios canonicos. Et cenobio Sancti Petri cenobii Gallicantii dimitto ·lxx· mancusos; ex istis ·lxx·, sint ·xxx· ad vestimenta monacorum et ·xxxx· ad victum eorum; supplico et rogo ut orent Deum pro me. Et ad cenobio Sanctae Mariae Ameriensis similiter. ...

1060, juliol, 26 Testament. Ponç dicta testament, segons el qual nomena marmessors els seus amics Bonfill, sagristà, Ramon Uldric i Bernat, prevere, per tal que distribueixin els seus béns. Elegeix sepultura a l’església de Sant Cristòfor [de Llambilles] i efectua molts donatius a persones i a esglésies, entre les quals la de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 21rv. a* CDSG, núm. 283. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 123

... Et ad Petrus Gadallus ipsa terra qui est ad campo de Reuel et alia terra qui est iuxta ipsa sua terra, ad ipsas Pardinas. Ad domum Sancti Petri cenobii Gallicantu mancusos ·ii·. Et ad Guitar- dum Martini ipsa trilia ipsa medietate a proprio, aliam medietatem et ipsam terram de Caboth redimat eas predictus Guitardus. ...

1064, gener, 27 Adveració. Davant la presència de Pere Guillem, jutge, i de diversos clergues i laics, el clergue Joan i Pere Blidger, clergue i escrivà, juren sobre l’altar de Sant Just, situat a tocar l’església de Sant Feliu davant les portes de la ciutat de Girona, que eren presents quan Guitard, levita i jutge, va dictar testament, pel qual va nomenar marmessors l’ardiaca Ramon, el clergue Guillem Guifred, el clergue Joan, el prevere Pere Blidger, Pere, monjo de Sant Feliu de Guíxols, i el seu germà Arnau. Deixa a la seu de Girona els alous d’Olivars i Santa Cristina d’Aro i efectua nombroses donacions pietoses a esglésies i monestirs de les terres gironines, entre els quals hi ha el de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (490 × 390 mm): ACG, pergamí núm. 64. Al dors: “núm. 28”. a* PSFG, núm. 8. Regest: CDSG, núm. 298; PSMCR, núm. 7. ... Et reliquit presbiteris Sancte Marie unam almoceliam nouam cum hoc quod remanserit de precio uendite eque rufe predicte per missas anime mee. Et iussit uenundari suam mulam et unam alterma almoceliam ut darent de precio domno episcopo Berengario unciam ·i·. Alteram uero uncia donetur inter canonicam Sancti Felicis Gerunde et cenobium Sancti Petri Gallicanti. Et tres aurei donentur Sancto Danieli. ...

1064, febrer, 15 Testament. Ponç, levita i cabiscol de la seu de Girona, dicta el seu testament, per al qual nomena marmessors la comtessa Almodis, Humbert Odó, el clergue Joan, el seu nebot Amat Vives i el prevere Miró Sunyer. Efectua donacions a la seu de Girona, al bisbe de 124 Elvis Mallorquí

Girona Berenguer i a moltes esglésies i institucions religioses gironines, com el monestir de Sant Pere de Galligants. Dóna els seus béns de Riudellots, Vilobí, Cruïlles, Sant Cebrià, Santa Pellaia, Sant Andreu de Pedrinyà, al sobredit Joan perquè serveixin per al culte de l’església nova de Sant Martí Sacosta que ell féu edificar, i després de la seva mort n’elegeixi un altre que serveixi igualment a Sant Martí. A Pergamí original (510 × 625 mm): ACG, pergamí núm. 66. Al dors: “Armari Sant Sadurní núm. 46”. B Còpia del segle xvii: BRAH, manuscrit 11-6-183 Cartoral de Sant Martí Sacos- ta, f. 13. a VL, vol. 12, núm. 28, ex A. b* CSMS, núm. 7, ex B. Regest: CDSG, n. 300; PSMCR, núm. 8.

... Et dimisit cenobio Sancti Petri Gallicanti mancusos ·xx· et ipsum suum uinum quod habebat in Celrano; ad Sanctum Da- nielem, mancusos septem; ad cenobium Sancte Marie Emerensi, mancusos septem; ...

1064, maig, 7 Adveració. Davant de Pere Guillem, clergue i jutge, i de molts sacerdots i laics, els clergues Joan, Joan Recosind, Gausbert Pere i Pere Miró juren, damunt l’altar de Sant Just situat davant la porta de la ciutat de Girona, que eren presents quan Ponç, levita i cabiscol, va dictar testament, pel qual nomenà marmessors Almodis, comtessa de Barcelona, Umbert Odó, el clergue Joan, Amat Vives i el prevere Miró Sunyer. Va efectuar donacions a la seu de Girona, al bisbe de Girona Berenguer i a moltes esglésies i institucions religioses gironines, com el monestir de Sant Pere de Galligants. Va deixar els seus béns de Riudellots, Vilobí, Cruïlles, Sant Cebrià, Santa Pellaia i Sant Andreu de Pedrinyà a l’esmentat Joan perquè servissin per al culte de l’església nova de Sant Martí Sacosta que ell havia fet edificar, i després de la seva mort n’elegís un altre que servís també a Sant Martí. A Pergamí original (810 × 500 mm): ADG, Mitra, calaix 17, pergamí núm. 47. a SESS, núm. 5 (edició parcial). b* CDSG, núm. 306. Regest: PM, núm. 15; PSMCR, núm. 10. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 125

... Et dimisit cenobio Sancti Petri Gallicanti mancusos ·xx· et ipsum suum uinum quod habebat in Celrano; ad Sanctum Danielem mancusos ·vii·; ad cenobium Sancte Mariae Emerensi, mancusos ·vii·; ad cenobium Sancti Laurencii de Monte super Bisulluno, mancusos ·vii·. ...

1064, maig, 11 Definició. Els germans Otger Gaufred de Monells, Pere Gaufred abat de Sant Feliu de Guíxols, Arnau Gaufred, Udalard Gaufred i Bernat Gaufred, defineixen al monestir de Sant Pere de Galligants i al seu abat Oliba un alou del monestir que tenien de manera injusta, situat al comtat de Girona, a la parròquia de Santa Eugènia, al lloc de Calonge i consistent en el castell de Sant Esteve de Peculiare i en el castell Maur. A* Pergamí original (420 × 325 mm.): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1023, per- gamí núm. 53. Al dors: “53. És de Santa Eugènia de Vilaromà en la Fosca prop Palamós”. Al pergamí, cosit que tapa el forat: “Són a tremontana y prop de Palamós” a Mallorquí, “El castell...”, apèndix 1 (amb data de 1063). Notícia: Zaragoza, Abaciologi..., p. 13-14. Traducció catalana: Saurí-Soler, Història..., apèndix 10, p. 699-700. In nomine Domini. Nos fratres Odgerius Gaucfredi, de Munels, et Petrus Gaucfredi, abbas Sancti Felicis Gissalensis, et Arnallus Gaucfredi et Udelardus Gaufredi et Bernardus Gaucfredi facimus Deo et monasterio Sancti Petri Gallicanti et Olive, eiusdem ecclesie abbati, et cunctis mo[nachis] ipsius monasterii hanc diffinicionem cesionem et euacuationem et iachizo de omni alodio Sancti Petri predicti quod tenebamus iniuste. Est autem ipsum alodium in comitatu Gerundensi, infra parrochia Sancte Eugenie secus mare, in loco qui dicitur Colonico, et est unum castellum quod uocatur Sanctus Stephanus de Peculiare et alterum quod dicitur Castellum Maur, cum suis adiacenciis et cum omnibus sibi pertinentibus et cum omnibus alodiis que circa ipsa castella sunt, cum suis terminis et affrontacionibus et cum omnibus ipsius alodii pertinentibus, sicut Suniarius, condam comes, dederat domino Deo et monasterio Sancti Petri supranotati. Omne supradictum alodium tradimus et consignamus et redd[imus] et iachimus in potestate Dei et Sancti Petri monasterii iamdicti et supranominati abba- 126 Elvis Mallorquí tis et successorum eius integriter et absque ulla resseruacione, cum [omnibus] sibi pertinentibus et affrontationibus omnibus ad suum proprium alodium. Insuper et recognoscimus quod in iam dictis castellis uel alodiis ullam uocem uel [ullum] directum non habemus. Et si aliquam uocem uel ullum directum habemus in iamdicto alodio uel in predictis castellis uel habere debemus de ipsa uoce, nos euacuamus et in potestate [Sancti Petri monasterii supranominati] tradimus, diffinimus, euacuamus et co[nsi]gnamus ad suum proprium alodium perpetualiter possidendum. Quod si nos aut aliquis utriusque sexus homo predicta castella uel alodium aut ullam rem de predictis castellis uel alodiis a potestate Sancti Petri uel abbatum ipsius querelare aut tollere presumpserim [aut] persumpserit, predictum alodium Sancto Petro monasterii predicti componamus aut componat [in duplo]. Et insuper hec diffinicio et euacuatio firmitatem op[tinea]t. Facta scriptura diffinicionis et euacuationis ·v· idus magi, anno ·iiii· regni Philipi regis. Sig+num Otger[ii Gaucfredi]. Sig+num Arnalli Gaucfredi. Sig+num Udelardi Gaucfredi. Sig+num Ber[nardi Gaucfre]di, qui hanc diffinicionem et euacuationem cessionem et iachizonem fecimus firmau[imus atque firm]are rogauimus. Sig+num [...]. Sig+num Um- berti Otonis. Almod[is, comitis]sa. Poncius, uicecomes +. Sig+num Arnalli Remundi. Sig+num [...]. + Ioannes [...] Guilielmus, leuita. [Sig+num] Petri, clerici uel iudicis SSS. SSS. Petrus Blidgarii, [qu]i hanc diffinitionem cessionem et euacuacionem et iachidonem scripsi, cum litteris superpositis in uersu ·xii· et SSS. die et anno quo supra.

1065, octubre, 10 Adveració. Davant la presència del jutge Pere Guillem, del bisbe Beren- guer de Girona i de diversos sacerdots i canonges de la seu de Gi- rona, els preveres Adalbert Guisad i Pere Blidger juren sobre l’altar de Sant Just, situat davant les portes de la ciutat de Girona, que eren presents quan Guillem Guifred, canonge de la seu de Giro- na, va dictar testament, pel qual nomenà marmessors l’esmentat bisbe de Girona, el comte Ramon (Berenguer I) de Barcelona, la comtessa Almodis i els mateixos Adalbert Guisad i Pere Blidger. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 127

Va donar les esglésies de Sant Martí i Sant Miquel de la vall del Llémena a la canònica de la seu de Girona, amb els seus cementi- ris, sagrers, alous, delmes, primícies, oblacions i presbiterat, juntament amb molts altres drets situats a la vall del Llémena. A Sant Pere de Galligants, li dóna una vinya situada a Corçà i el feu que havia obtingut del monestir. A Pergamí original (420 × 680 mm): ACG, pergamí núm. 75. Al dors: “Pabordia d’Agost, plech 1, núm. 9”. a* VL, vol. 12, núm. 29. Regest: CDSG, núm. 318. ... Concessit Sancto Petro, monasterio Gallicanti, ipsam suam vineam quam comparavit in Quarciano, quam tenet Guilelmus Ted per fevum. Et ipsum fevum vel beneficium quod tenebat per Sanctum Petrum, monasterii Gallicanti, et per Sanctam Mariam, monasterii Amerensis, et per Sanctam Mariam, monasterii Rivi- pollensis, et per Sanctum Felicem, monasterii Gissalensis, et per Sanctum Cucufatem, monasterii Vallensis, revertantur in potestate et dominio jam dictorum monasteriorum solide et de libere absque ulla minoratione. ...

1066, maig, 16 Testament. Arnau Ramon, abans de pelegrinar a Roma, dicta testament pel qual nomena marmessors la seva mare Garsenda, Ber- nat Joan, la seva muller Adelaida, Company Eldemar i Guillem Amalric. Entre altres donacions, deixa a la seva mare un alou situat a Campdorà, juntament amb els molins que hi havia al Ter, amb la condició que a la seva mort sigui donat a Sant Pere de Galligants, juntament amb el feu que tenia pel mateix monestir. A Pergamí original (320 × 375 mm): ACA, Monacals, Santa Maria d’Amer, per- gamí núm. 8. a* DSMA, núm. 22. ... Concedo item ipsum alodium quod est in parrochia de Campo Taurano et in ipsa Elzeda et in plano de Amenola, simul cum ipsis molendinis que sunt in flumine Tezer super ipsum pontem et subtus pontem, ad suprascriptam matrem meam ut teneat et possideat in uita sua; post obitum eius remaneat ad Sanctum Petrum Gallicanti et ipsum feuum quem teneo de Santo Petro 128 Elvis Mallorquí

Gallicanti remaneat ei solide et libere sine ullo encumbre post mortem prefate matris mee...... Si uero una ex his filiabus obierit antea quam ueniat ad perfectam etatem, suam hereditatem de predictis alodiis remaneat ad altera que superuixerit. Si uero he due filie mortue fuerint antea quam ueniant ad perfectam etatem, ... alodios uero alios de Pineda et de Uileles et de Mazanet et de Rossos remaneat ad canonicas Sancte Marie sedis et Sancti Felicis Gerunde et Sancti Petri Gallicanti. ...

1067, abril, 15 Testament. Guitart, que elegeix sepultura a Sant Feliu de Girona, dicta testament segons el qual llega a la seva muller Olovara i al seu pare Sunifred diversos béns situats prop de Sant Pere, segurament, de Galligants. A Pergamí original (170 × 420 mm): ASD, pergamí núm. 9, al dors del pergamí núm. 1, datat del 20 de desembre de 938. a* CDSDG, núm. 17. Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71.

... Et dimito ad iamdicta uxori me parelio ·i· de bouis et uinea ·i· cum ipso expleto que est super Sancti Petri ut teneat diebus uite sue; post obitum suum remaneat ad fratres meos Petro et Domenge. ...

1067, abril, 30 Donació. Ramon, la seva muller Advira, i els fills Trasoar, Guillem, Gausbert, Ramon, Tresgòncia i Trudgards donen a Sant Pere de Galligants el seu alou amb els drets corresponents, situat tot al comtat de Girona, a la parròquia de Sant Martí de Cassà de la Selva, al lloc de Llebrers, a canvi de la tasca al monestir. A* Pergamí original (332 × 113 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 8, pergamí núm. 35. Al dors: “Cassà de la Selva. 10” a Mundet, Toponímia..., vol. 1, p. 181. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 129

[In] Christi nomine. Ego Raimun et uxor mea, Aduira, et filiis meis, Trasoar et Gilelmus et Gaucbertus et Raimundus et Trasegontia, femina, [et Tr]udgars, donatores sumus domino Deo et Sancti Petri cenobii Galligantu alodium nostrum proprium quod nos habemus et tenemus, id sunt casas, casalis, curtis, curtalis, ortis, ortalis, linariis, cannabaris, terris, uineis, pratis, pascuis, siluis, garricis, uieductibus uel reductibus, omnia et in omnibus cultum uel eremum, arboribus fructuosis uel infructuosis, quantum dici uel nominari possit, totum ab inte grum [cum] exiis uel regresis earum, sic donamus uel tradimus ad iamdicto cenobio propter Deum et remedium anime nostre, in tali uidelicet ratione ut dum nos suprascripti uixerimus, teneamus et possideamus in seruitio Sancti Petri cenobii et donemus per unumquemque annum ipsa tasca de ipsa terra superius scripta fideliter et sine engan. Et aduenit ad me Raimun per genitori meo uel per genitrice mea uel per parentorum meorum siue per comparatione uel per quales uoces et ad me Aduira per meum decimum. Et est hec omnia superius scripta in comitatu Gerundense, in parroechia Sancti Martini de Caciano, in locum que dicunt Lebrers. Et affrontant predictos alodios a parte orientis ad fonte Sancti Christofori et Puio Ro- tundo, de meridie affrontat in Sancti Martini de Caciano uel in Solgosta, de parte uero circi affrontat in terminio de Lambilles, de occiduo affrontat in ipsa ruira de Campolongo. Quantum infra istas quatuor affrontationes includunt sic donamus uel tradimus ipsa omnia superius scripta ad domum Sancti Petri cenobii, et de nostro iuramus1 in dominio Sancti Petri tradimus. Quod si nos donatores aut ullus homo uel femina qui contra ista carta donatione uenerimus aut uenerint pro inrumpendum, non hoc ualeat uindicare quod requirat, sed com ponamus aut componat omnia in duplo sicut sua inmelioratione, et in antea ista scriptura donatione firma et stabilis permaneat omnique tempore. Facta ista scritura donacione ·iii· kalendas mai, anno ·vii· regni Philippi, regis. Sig+num Raimun. Sig+num Aduira. Sig+num Trasoarius. Sig+num Gilelmi. Sig+num Gaucberti. Sig+num Raimun. Sig+num Trasegontia. Sig+num Trudgards, nos simul in unum qui ista scriptura donatione fecimus et firmamus et firmare rogauimus. Sig+num Gilelmi. Sig+num Raimun Caluo. Sig+num Caluono. Sig+num Gilelm Criago. SSS. Suniarius, presbiter, qui ista scriptura donatione scripsi sub die et anno quo supra.

~~1. Sic. 130 Elvis Mallorquí~~

1067, agost, 3 Donació. Engelmir, la seva muller Llobeta i el seu fill Sendred donen al monestir de Sant Daniel i de Sant Salvador tres terres situades al terme de la parròquia de Montfullà, una de les quals afrontava amb una terra de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia d’època moderna: ASD, llibre 22, núm. 137. a* CDSDG, núm. 18. ... alodem nostrum proprium quod habemus in comitatu Gerundense, in parrochia Sancti Petri de Montefoliano uel infra eius termines. ... Et alia terra de oriente affrontat in terra de iamdicto Dagberto, de meridie affrontat similiter in terra d·en Dagbert, de occiduo affrontat in terra de Sancti Petri Gallicanti, de parte circii affrontat in terra de iamdicti Sancti Danielis. ...

1067, novembre, 27 Adveració. Davant del jutge Bernat Guillem i de diversos homes, clergues i laics, els preveres Gualter i Adalbert Guisad i el laic Adalbert Oloval afirmen que van ser presents quan Bonfill Donuç va dictar testament a la casa que Gualter té a Girona, perquè volia viatjar al Sant Sepulcre. Va nomenar marmessors l’abat Oliba (de Sant Pere de Galligants), el prior Bernat, Adalbert Guisad i Pere Gaucfred, abat de Sant Feliu de Guíxols. Va efectuar nombroses donacions a esglésies i monestirs gironins, entre els quals algunes a Sant Pere de Galligants. A. Pergamí original (500 × 350 mm): ACG, pergamí núm. 77. Al dors: “73”. a.* PSFG, núm. 9. Regest: CDSG, n. 329; PSMCR, núm. 12. ... Et uolens pergere ad sepulcrum Domini, manumissores rerum suarum et helemosinarios instituït, scilicet Olibam, abbatem, et Bernardum, priorem, et Adalbertum Guisalli atque Petrum Gaucfredi, abbatem monasterii Sancti Felicis Gessalensis, et precatus est ut si mors euenisset illi, sicuti factum est, omnes suas res distribuissent in sanctis Dei aecclessiis et sacerdotibus et pauperibus, sicut in prephato suo testamento resonat hoc modo. ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 131

Cenobio quoque Gallicanti Sancti Petri dimisit alodium quod habebat apud Sanctum Ciprianum de Ledono, cum ipso expleto quod ibidem erat, et boues ·ii· et uacas ·iii· quos et quas habebat apud Sanctum Stephanum de uilla Filafamis. Suniario, autem monacho, et Petro, scriptori sui testamento, dimisit uacham unam quam habebat Viues Gifredi et aliam uacham ad eundem Uiues... Et ad kanonicam Sancti Felicis Gerunde dimisit mancusos ·vii·; et Sancti Danielis cenobio, similiter. Et presbiteris Sancte Marie statoribus, uncias ·iiii· dimisit; et monachis Sancti Petri iam dicti, mancusos ·vii·; et ad Poncium, caput de rege, mancusos ·ii·; ...

[1068] Concili. A Girona, el bisbe Berenguer Guifred convoca un concili, amb la presència del cardenal Hug Càndid, legat papal, l’arquebisbe Guifred de Narbona, el comte Ramon (Berenguer I), la comtessa Almodis i altres bisbes i abats, entre els quals hi ha Oliba, abat de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. [B] Còpia del segle xi, d’un còdex de concilis de l’església de Girona, actualment perduda. a Hardouin, Conciliorum..., vol. 11, col. 1071. b Martene; Durand, Thesaurus..., vol. 4, cols. 1185-1188, ex B. c Mansi, Sacrorum conciliorum..., vol. 19, cols. 1069-1072. d ES, vol. 43, p. 477-480. e VL, vol. 13, núm. 25, ex B. f Tejada, Colección..., vol. 5, p. 125-128. g CAVC, vol. 1, 1a part, p. 46-48. h* CPTC, núm. 7. Regest: CDSG, núm. 335. Notícia: NH, vol. 14, p. 285-303 i vol. 17, p. 298. ... Hugo Candidus, Sanctae Romanae ecclesiae cardinalis presbiter et legatus, his sinodalibus gestis vice domini mei papae SSS. Guifredus, Narbonensis archiepiscopus, SSS. Guillelmus, Au- xensis archiepiscopus, SSS. Berengarius, Gerundensis episcopus, SSS. Guillelmus, Urgelensis episcopus, SSS. Guillelmus, Ausonensis episcopus, SSS. Berengarius, Agatensis episcopus, SSS. Salomon, Rotensis episcopus, SSS. Guillelmus, Comeniensis episcopus, SSS. Seguinus, monachus et presbiter agens vicem Durandi, Tolosani 132 Elvis Mallorquí episcopi, SSS. Guibertus, clericus agens vicem Uzeticensis episcopi, SSS. Frotarolus, Tomerensis abbas, SSS. Dalmacius, Crassentis abbas, SSS. Andreas, Sancti Cucufatis abbas, SSS. Renardus, Sancti Martini Canegonensis abbas, SSS. Oliva, Sancti Petri Gallicantus abbas, SSS. Amatus, Sancti Salvatoris Bredensis abbas, SSS. Tassio, Sancti Laurentii abbas, SSS. ...

1069, gener, 13 Adveració. Bernat Guifred, jutge, davant dels sacerdots Guillem i Isarn i d’uns quants laics i bons homes, recull els testimonis de Bernat, Guilabert i Guillem a l’altar de Sant Pere de l’església de Sant Mar- tí de Cassà, que van ser presents quan el difunt Geribert va dictar testament, pel qual va nomenar marmessors el cabiscol Joan, l’esmentat Guillem, sacerdot, i la seva muller Adelaida. Va disposar ésser enterrat a Sant Pere de Galligants i va disposar diverses deixes a esglésies i institucions gironines. Al seu fill Pere li va deixar el mas on vivia; a la seva muller el mas on vivia Seniofred Odendi; i a la seva filla Arsenda el mas que tenia Guillem Miró; a les seves altres filles, Clara, Belissenda i Peroneta, els llegà els alous que tenia al puig Freser. Finalment, va posar les deixes a la muller i als fills sota la protecció del comte Ramon (Berenguer I), de la comtessa Almodis i de Ramon Seniofred. [A] Original perdut. B Còpia de 1205 (300 × 495 mm): ACG, pergamí s. núm. a* CDSG, núm. 336. ... Primum namque concessit corpus suum Sancto Petro cenobio Gallicanti, sepultura trahendum apud sestarios ·vi· ex frumenti et alios ·vi· ordei et mdio ·i· uini et bacuno ·i·. Et concessit Sancte Marie sedis Gerunde mancusos ·iiiior· in rem ualente. Ad Sancti Felicis ante portam Ierunde mancusos ·iii·. ...

1069, juny, 23 Sentència arbitral. Ramon (Berenguer I) i Almodis, comtes de Bar- celona, decideixen sobre el repartiment de bosc del monestir de Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 133

Santa Maria de Cervià i d’altres béns que havien estat de Silvi Llobet, entre Gausfred Bastó i Adelaida, vídua de Silvi Llobet. Tot esperant el judici legal acorden que Adelaida tingui per Santa Ma- ria de Cervià una part del bosc de Cervià, la resta serà repartida entre Gausfred i Adelaida en parts iguals inclosos els quarts dels fruits que s’obtenen dels desboscaments. En tot el bosc només po- dran establir nous conreus Adelaida i Gausfred o els seus homes. Tots dos també posaran un ministral que tindrà el bosc per ells dos. A més, Gausfred ha de donar a Adelaida les adquisicions que aquesta havia fet al comtat de Girona i la franquesa de Cervià. Si Gausfred volgués recuperar-la, a la mort d’Adelaida haurà de donar a Santa Maria de Cervià la terra que s’havia ofert a canvi de la franquesa. Gausfred podrà conservar una peça de terra que Silvi Llobet havia adquirit a la condamina de Gausfred, sota Cervià, però a la seva mort el camp serà per Santa Maria de Cervià. El monestir ha de tenir tot el que Silvi Llobet li havia donat. Finalment, un camp que Adelaida havia comprat mentre vivia Silvi Llobet serà atorgat en judici a l’un o l’altre pels comtes, els clergues de Sant Feliu de Girona i els monjos de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (334 × 217 mm): ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer I, per- gamí núm. 418 a PSMCE, núm. 19. b* PACB-1, núm. 752. ... Item mandamus et conlaudamus ut ipse campus quam Adalaidis comparavit in vita Silvii de filio Suniarii, Gaucefredi iamdicta Adalaidis placitet illum ante unum ex nobis legaliter cum clericis Sancti Felicis Gerunde et cum monachis Sancti Petri Gallicantus. Et si ipsa potest guarire ipsum campum per directum habeat cum solidum ad iamdicta Adalaidis teneat ipsum campum in vita sua et ad suum obitum revertatur predictus campus ad illos sanctos vel hominess de quibus directum fuerit. ...

1069, novembre, 25 Donació. Riculf Duran dóna a Sant Martí Sacosta l’alou que tenia a la parròquia de Riudellots (de la Selva), a la Garriga, amb terres, vinyes i cases, que afrontava amb una terra de Sant Pere (de Ga- lligants). 134 Elvis Mallorquí

[A] Original perdut. B Còpia del segle xvii: BRAH, manuscrit 11-6-183 Cartoral de Sant Martí Sacos- ta, f. 21. a* CSMS, núm. 10. ... ut scripturam donationis fecissem predicto Sancto Mar- tino, sicuti et facio de alodio quod est in comitatu Gerundensi, in parrochia Sancti Stephani Riuiluti, in locum quem dicunt ipsa Garriga. Est autem predictum alodium terras et uineas et casas, cum arboribus et cum omnibus edificiis quod ibidem sunt. Et aduenit mihi predictum alodium per uocem parentorum meorum uel per comparationem siue per qualescumque uoces. Et affrontat prefatum alodium a parte orientis in terra Sancti Martini predicti siue in terra Sancti Petri; de meridie in ipsa uia et in alodio Sancte Marie; de occiduo in terra predicti Sancti Martini; a parte uero circii in alodio Riculfi, filii mei, et in alodio prenominati Sancti Martini. ...

1070, juliol, 31 Donació. Ramon Sendred i el seu germà Pere donen a Sant Martí Sa- costa l’alou que tenen a la parròquia de Riudellots (de la Selva), al lloc de Ribalta, que afronta amb una terra de Sant Pere (de Galligants). [A] Original perdut. B Còpia del segle xvii: BRAH, manuscrit 11-6-183 Cartoral de Sant Martí Sacos- ta, f. 22. a* CSMS, núm. 11. ... Manifestum est enim quod placuit animis nostris et placet nullius cogentis imperio, ut scriptura donationis fecissemus predicto Sancto Martino, sicuti et facimus de alodio quod habemus in comitatu Gerundensi, in parrochia Sancti Stephani Riuiluti, in loco quem dictunt Ripa Alta, qui nobis aduenit pro uoce genitoris nostri et genitricis uel per qualescumque uoces. Et afrontat predictum alodium a parte orientis in alodio Sancti Felicis martyris et Sancti Danielis; de meridie in terra Sancti Felicis et in terra que fuit Fredarii; de occidenti in terra Sancti Felicis et Sancti Petri; de parte uero circii in terra sancti Martini. ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 135

1071, gener, 30 Donació. L’abat Oliba i els monjos de Sant Pere de Galligants donen al monestir i als monjos de Santa Maria de Cervià els drets dels alous que havien estat d’Ermengol de Petrarua a Cervià. A Pergamí original (380 × 95 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, per- gamí núm. 319. a* PSMCE, núm. 22. In Christi nomine, ego Olive, abbati Sancti Petri cenobii Gallicanti, una cum monachorum congregatione mihi subiecta, donatores sumus Domino Deo et Sancte Marie cenobii et monachorum ibi Deo famulantibus...... Oliva gratia Dei abba. SSS. Suniarius monachus. SSS. Petrus monachus et presbiter. Gaucefredus monachus. ...

1071, agost, 4 Testament. Bonuç, sagristà de la seu de Santa Maria de Girona, dicta testament pel qual nomena marmessors el seu senyor Bernat, sa- gristà, Ermengol, prior, i el prevere Ramon. Disposa ser enterrat a la seu de Girona i efectua deixes diverses a esglésies i institucions gironines, entre elles a Sant Pere de Galligants. Al seu nebot Bernat Guillem li deixa la casa que té a l’escala de Santa Maria, juntament amb dos molins, vinyes, alous i béns, amb l’encàrrec de satisfer els deutes i de fer efectives les deixes en moneda. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 61v-62r. a* CDSG, n. 339. ... In primis dimitto ad canonicam Sancte Marie prescripte porcos duos et sestario ·i· frumenti; et ad canonicam Sancti Felicis, mancusos ·ii·; ad Sancti Petri cenobio Gallicantu, mancusos ·ii·; et ad Sancti Danielis, porcum ·i·; et ad dompno episcopo iam dicte sedis, mancusos ·ii·. ... 136 Elvis Mallorquí

1071, novembre, 7 Adveració. El jutge Bernat Guifred, davant dels sacerdots Ponç Esteve, Galter i Bernat Baró i de diversos altres homes, recull els testimonis de Martí Pere i Ponç Ramon efectuats davant l’altar de Santa Anastàsia, a la seu de Girona, atès que eren presents quan Bonuç, sagristà de la seu de Girona, va dictar testament a la casa que té a la ciutat de Girona. Va nomenar marmessors el sagristà Bernat, el prior Ermengol i el prevere Bremon. Va disposar ser enterrat a la seu de Santa Maria de Girona i va efectuar diverses deixes a institucions i esglésies gironines, entre elles a Sant Pere de Galligants. Al seu nebot Bernat Guillem li va deixar la casa que té a l’escala de Santa Maria, juntament amb dos molins, vinyes, alous i béns, amb l’encàrrec de satisfer els deutes i de fer efectives les deixes en moneda. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 62r-63r. a* CDSG, n. 341. ... Primum dimisit ad canonicam Sancte Marie prescripte porcos ·ii· et sexter ·i· frumenti; et ad canonicam Sancti Felicis, mancusos ·ii·; ad Sancti Petri cenobio Gallicantu, mancusos ·ii·; et Sancti Danielis, porcum ·i·; et ad dompno episcopo iam dicte sedis, mancusos ·ii·. ...

1072, gener, 26 Donació. Gaufred Proleminimim i la seva muller Beatriu donen al monestir de Sant Pere de Galligants els alous que tenen al comtat de Girona, a la parròquia de Sant Cristòfor de Llambilles, al lloc de vil·la Ciges —o Sitges—, consistents en terres, vinyes, arbres, prats, pastures, boscos, garrigues, erms, aigües, amb reserva d’usdefruit, amb la condició de donar la tasca. [A]. Original perdut. B* Còpia de 1230 (245 × 152 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, pergamí núm. 67. In nomine Domini. Ego Gaucfredus Proleminimim et uxori mee, Beatrice, dononatores sumus domino Deo et Sancti Petri Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 137 cenobii Gallicantu. Manifestum est quia placuit animis meis et placet ut scripturam donacionis faciamus ad prefatum cenobium sicuti et facimus de nostros alodios quod nos habemus in comitatu Gerundense, inter parrochie Sancti Christofori de Lambilas, in locum que dicunt uilla Cijes uel in eius termines, id sunt terras et vineas cultas uel heremas, arboribus de uariis generibus, pratis, pascuis, siluis, garricis, heremis, aquis aquarum, uideuctibus uel reductibus, omnia et in omnibus quantum dici uel nominari pos- sumus, qui aduenit mihi ad me Gaucfred per uocem uxori mee et ad me Beatrice per genitori meo uel ullasque uoces. Et affrontat predicta omnia de parte oriente in uilla Rosos, de meridie in ipsa fonte Sancti Chrisfori, de occiduo in rio Bouentone, de circii in Monte Bosendo. Quantum infra istas quatuor afrontaciones nos habemus uel habere debemus sicut superius insertum est, sic donamus et tradimus domino Deo ad prefatum cenobium tali uidelicet racione dum uiuimus teneamus et possideamus iamdicta omnia et donemus ad prefatum cenobium ipsa tascha et post obitum nostrum similiter faciant filii nostri. Que uero iam dicta omnia de nostro jure in potestate Sancti Petri tradimus. Quod si nos donatores au ullus homo uel femina qui contra ista carta donacione uenerit ad inrumpendum non hoc ualeat uindicare quod requirat, sed compono aut componant omnia in dupplo cum sua inmelioracione. Et in antea ista scriptura donacio firma et stabile permaneat omnique tempore. Facta ista carta donacione ·vii· idus febroarii, anno ·xii· regni Filipi regis. Sig+num Gaucfred. Sig+num Beatrice, qui ista carta donacione fieri iussi firmaui et firmare rogaui. Sig+num Raimun. Sig+num Arnallus. Sig+num [ ]. SSS. Suniarii, monachi, qui ista carta donacione scripsi et SSS. die et anno quo supra cum litteras superpositas in uerso ·iiii·. Petrus, leuita et monachus, qui hoc anno Domini ·m·[cc·xxx·], ·viii· kalendas octobris, fideliter translataui.

~~1075, gener, 11 Permuta. Ramon Guillem i la seva esposa Estefania permuten amb el monestir de Sant Daniel i l’abadessa Arsenda certes terres situades 138 Elvis Mallorquí~~

a Montfullà, una de les quals afronta amb una terra de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia d’època moderna: ASD, llibre 22, núm. 136. a* CDSDG, núm. 21. ... Et alia terra affrontad a parte orientis in terra Sancti Petri Gallicantu, de meridie in terra de Raimundo Esteuan, ab occidente in terra de Poncius Giufred uel heredes suos, de circio in terra de Dacobeto. E~~t supradicte terre in comitatu Gerundense, in parrochia Sancti Petri de Montefoliano uel de Sancto Menati, ...~~

1075, març, 11 Donació. Fèlix, sacerdot, Girbert Adalbert i Adelaida, marmessors del testament de Guillem Guitard, donen a Santa Maria de Cervià dues oliveres situades al vilar d’Espiells pel remei de l’ànima del difunt. La segona olivera va ser donada en esmena de la que havia donat a Sant Pere (de Galligants). A Pergamí original (100 × 275 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, pergamí núm. 327. a* PSMCE, núm. 24. ... Sunt aut iamdictas olivarias in comitatu Gerundensi sive in vilare que vocant Espidels. Est una olivaria verdale in locum que dicunt campum de Cannabario sive super viam qui vadit de iamdicto Espidels ad Valle Gota; et alia est in introitu de trilia qui fuit de iamdicto donatore prope fonte sugti et ipsam emendavit ad predictam Sanctam Mariam per ipsam quam dedit ad Sanctum Petrum de prelibato loco. ...

1076, gener, 22 Venda. Sunifred Domènec, dit Sunifred Carbonell, ven a Sant Daniel la meitat d’una terra situada al comtat de Girona, a la parròquia de Sant Feliu de Girona i al lloc de Vila-roja, que afronta amb una terra de Sant Pere de Galligants, pel preu de 4 unces de Barcelona. A Pergamí original (135 × 177 mm): ASD, pergamí núm. 12. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 139

B Còpia del segle xvii: ASD, Llibre de capbrevacions de Setcases, núm. 92. a* CDSDG, núm. 22, ex A. ... terram uel alodem meum proprium, idest uinea una que est in comitatu Ierundense, in parrochia Sancti Felicis de Ierunda uel in locum qui uocatur Uillarubea. Aduenit namque mihi predicta omnia per comparacione siue per alias uoces. Et afrontat a parte orientis in serra uel in terra Sancti Petri de Gallicantu, de meridie in terra que fuit de Alba et in terra de Martino et in terra que condam fuit de Raimundo Olibani et de occiduo in uinea Santi Danielis, de circi in uinea que olim fuit de Raimundo Olibani et in terra Sancte Marie. ...

1076, gener, 29 Venda. Mir Arluí, Humbert, Guillem Arnau i Pere Segrí i les seves mullers venen al sagristà Bernat Guillem un alou situat a la parròquia de Sant Martí Sapresa, comtat de Girona, situat a prop de les terres de Sant Pere de Galligants, pel preu de 3 unces i 3 mancusos. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 98r-v. a* CDSG, n. 359. ... Per hanc scripturam uenditionis nostre uendimus tibi iam dicto Bernardo ipsum nostrum allodium quem habemus Gerun- densi, in parrochia Sancti Martini de Presa. Id est trillam unam de nostro alodio et ipsum sacrarium quod est ad ecclesiam Sancti Martini, cum ipsa uexella uel cum ipsa ferramenta uel superposito uel cum omnibus que ibi habemus uel habere debemus et cum ipsas tenedones quas ibi habemus supra Sancti Petri Gallicanti, cum arboribus qui ibidem sunt ex multis proieniis et cum casis et casalibus, terris tam cultis quam heremis, sic uendimus tibi ...

1076, octubre, 4 Adveració. Diversos testimonis juren sobre l’altar de Sant Joan Bap- tista de l’església de Santa Agnès de Malanyanes, al Vallès, dins el comtat de Barcelona, que eren presents quan Ermengol Samarell 140 Elvis Mallorquí

va dictar testament al lloc de Malanyanes, en el qual va repartir els seus béns. Va deixar diversos esclaus i immobles als seus fills i a la seva muller Trudgarda, juntament amb nombroses donacions a esglésies, canòniques i monestirs, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACB, Libri Antiquitatum, vol. III, núm. 173, f. 62c-64a. a* DACB, n. 1305. ... Ad canonicam sedis Sancte Marie Gerunde, uncia una; ad Sancti Pauli Narbone, aureos ·iii·; ad Sancte Marie Pino, aureos ·iiii·; ad Sancti Petri Rome, aureos ·iiii·; ad cenobium Sancti Sal- vatoris Bredensis, aureos ·iii· et quartera ·i· ordei; ad Sancti Felicis Gerunde, aureos ·iii·; ad cenobium Sancti Petri Gallicanni, uncias ·ii· auri; ad canonica Sancti Petri sedis Vici, uncia una; ...

1078, octubre, 6 Testament. Joan, cabiscol de la seu de Girona, en el seu llit de mort al claustre de Sant Martí (Sacosta), dicta testament, pel qual nomena marmessors Ramon Berenguer I, comte, Gausfred, abat de Sant Pere de Galligants, el clergue Bernat Baró, Gualter i Beren- guer Amat. Disposa moltes deixes pietoses a esglésies gironines, entre elles la de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xvii: BRAH, manuscrit 11-6-183 Cartoral de Sant Martí Sacos- ta, f. 22. a* CSMS, núm. 11. Regest: CDSG, núm. 362; PSMCR, núm. 13. Quia nullus in carne positus mortem euadere potest. Ideoque ego Iohannes, Sancte Marie sedis Gerunde caput scholarum, iaceo in magna egritudine in claustro Sancti Martini et precor amicos meos, scilicet Raimundum Berengarii, comitem, et Gaucefredum, abbatem Sancti Petri Gallicantus, et Bernardum Baronis, clericum, atque Gualterium et Berengarium Amati, ut si mors mihi aduenerit in hac egritudine, licentiam habeant omnes res meas ubicumque inuenire potuerint in sanctis Dei ecclesiis in sacerdotibus et clericis et pauperibus distribuere. ... Ad canonicam Sancti Felicis ante portam Gerunde, mancusos ·vii·; ad canonicos eiusdem loci, mancusos ·vii·; ad Sanctum Petrum Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 141

~~Gallicantus, uncias tres auri, quas debet mihi iam dictus abbas. Ad canonicam Sancte Crucis et Sancte Eulalie sedis Barchinone dimitto uncias ·v· adnumerate monete Barcinone. ...~~

1081, setembre, 17 Testament. Bernat Guillem, sagristà, dicta testament, pel qual nomena marmessors Ramon Miró, el prevere Bernat i Galter. Efectua diverses deixes a la seu de Santa Maria de Girona, per a cobrir les portes, el campanar i la capçalera i per a il·luminar l’edifici fins al mes de juny i a d’altres esglésies i monestirs, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. També disposa de moltes donacions a laics. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 67r-68r. a* CDSG, núm. 377. ... Ad presbiteros Sancte Marie, singulas unctias de isto auro; ad rellas Sancti Felicis, uncias ·x· auri noui quimodo currit; ad cenobio Sancti Petri Gallicantu, uncias ·iii·; ad Sancti Martini, ·i·; ad Sanctam Susannam ·i·; ad Sanctum Micahelem de Fluuian, propter amorem Dei et remedium anime Garsendis et Franc et Girberga, uncias ·v· per missas. ...

1081, octubre, 2 Adveració. El jutge Bernat Guifred, davant dels sacerdots Adalbert Pere i Julià i d’altres molts homes, recull el testimoni, davant l’altar de Santa Anastàsia, situat a la ciutat de Girona, de Guibert i Gui- fred, que eren presents quan el sagristà Bernat Guillem va dictar testament. Va nomenar marmessors Ramon Miró, el prevere Ber- nat i Galter. Va efectuar diverses deixes a la seu de Santa Maria de Girona, per a cobrir les portes, el campanar i la capçalera i per a il·luminar l’edifici fins al mes de juny i a d’altres esglésies i monestirs, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. També va disposar de moltes donacions a laics. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 65v-67r. a* CDSG, núm. 379. 142 Elvis Mallorquí

... Ad presbiteros Sancte Marie, singulas unctias de ipso auro; ad relas Sancti Felicis, uncias auri noui ·x· qui currebat; ad cenobio Sancti Petri Gallicantu, uncias ·iii·; ad Sanctum Martinum, ·i·; ad Sanctam Susannam ·i·; ad Sanctum Micahelem de Fluuiano, propter amorem Dei et remedium anime Garsendis et Francus et Girberga, uncias ·v· per missas. ...

1083, juny, 23 Testament. Ramon [Folc], vescomte, en voler partir amb la host del comte de Barcelona, ordena el seu testament, designant-hi com a marmessors la seva muller Ermessenda, vescomtessa, el seu ger- mà Folc, ardiaca, i altres nobles. Efectua deixes diverses a moltes esglésies i monestirs, entre els quals hi ha Sant Pere de Galligants. Deixa uns quants castells a la seva muller i al seu germà i mana que si el seu fill Bremon torna del captiveri, rebrà tots els béns excepte els donats a esglésies. [A] Original perdut: AAC, pergamí núm. 936. [B] Còpia d’època moderna perduda: AASPC, Llibre de Mirambell, f. 40. [C] Còpia de 1736 extraviada: BSB, manuscrit 434. D Còpia del segle xviii: BC, manuscrit 729 Sacra Cathaloniae antiquitatis Monu- menta, de Jaume Pasqual, vol. 4, f. 245-248. a Casas, El monestir..., núm. 48. b DVC, núm. 66. c* CDSPC, núm. 290. ... Relinqua item dimitto ad canonicam Sancti Petri sedis Vici et ad cenobium Sancti Petri de Castrum Serris medietatem de pane et vino et de vascula que habeo in collo de Spina usque ad castrum de Rupid et de Tagamanent usque intedor canonicis vel monachis equaliter inter se dividant de pane etiam de vino quod habeo in comitatu Gerundensi. Iubeo de mea medietate tres partes facere et una pars dimitto canonicis Sancte Marie sedis Ierunde, alia pars ad canonicam Sancti Felicis, tertia alia pars habeant monachis Sancti Petri de Gallicantu. ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 143

1083, juny, 30 Testament. Pere Bonardell, que vol fer el viatge a Jerusalem, dicta testament, pel qual tria marmessors i efectua unes quantes deixes en numerari a esglésies i eclesiàstics. Els seus fills Ramon i Bernat reben alous i cases al Mercadal i a la Vall Bascona. A Pergamí original (410 × 160 mm): ACG, pergamí núm. 95. a* CDSG, núm. 384.

... Ad presbiteros Sancte Marie sedis, mancusos ·iiii· per missas; ad canonicam Sancti Felicis, mancusos ·ii·; ad Sanctum Petrum Gallicantu, mancusos ·ii·; ad Sanctum Danielem mancusum ·i·; et ad alios presbiteros, mancusos ·iii·, per missas; ...

1083, juliol, 1 Adveració. Guillem Gaucfred i Pere, prevere de la seu de Girona, davant del jutge Bernat Guifred, el sacerdot Guillem Arnust i d’altres persones, juren sobre l’altar de Santa Anastàsia de la seu que eren presents quan Galter, prevere, va dictar testament, pel qual va nomenar marmessors Ramon Miró, sagristà, el seu germà Guillem, el seu nebot Arnau i Belisenda. Va deixar a la canònica de la seu de Girona l’alou que tenia a la parròquia de Pineda. També va efectuar moltes altres donacions a familiars seus, altres preveres i esglésies, entre les quals hi ha el monestir de Sant Pere (de Ga- lligants). [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 221b-224a. a* CCBG, núm. 154, que data del 1084. Regest: CDSG, núm. 385.

... Et ad canonicam Sancte Marie, uncias ·iii· de auro de Barchinona; et ad Bernardum Iohannis, unciam unam et ad ipsum aliam; ad Raimundum Mironis, aliam; et ad priorem, mancusos ·ii·; et Adalbertum Petri, mancusos ·ii·; et ad presbiteros Sancte Marie, missas canentes singulos mancusos; et inter canonicam et clericos Sancti Felicis, unciam ·i·; et ad Sanctum Petrum, unciam ·i·; et ad Sanctum Danielem, mancusos ·iiii·; et ad Sanctum Mar- tinum, mancusos ·iiii·; et ad Sanctam Susannam, mancusos ·ii·. ... 144 Elvis Mallorquí

1085, agost, 15 Testament. Guillem Ramon dicta testament, pel qual elegeix com a marmessors Arnau Bernat, Pere Seguer i Guillem Sunyer. Els mana que efectuïn diversos donatius a institucions religioses, especialment al monestir de Sant Salvador (o Sant Daniel de Giro- na), però també al de Sant Pere de Galligants. També deixa diversos béns al seu germà Arnau. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 89r-v. a* CDSG, núm. 394. ... Et ad Sancto Petro Rode dimitto ipsum alodium de Podols; et ad Sanctum Felicem ipsam meam hereditatem quam habeo in ipso manso de Gerunda, ipsam meam hereditatem de Saut; et ad Sancto Petro Gallicantus, ipsum alodium de Baschanon; et ad Sanctum Stphanum Balneolis, ipsam meam hereditatem quam habeo in ipso manso quod tenet Seniolli Oliba dimitto. ...

1087, març, 1 Testament. Atanolf, que vol fer el viatge al Sant Sepulcre amb el seu germà Alemany, dicta testament, pel qual nomena marmessors l’abat Gausfred (de Sant Pere de Galligants), la seva muller Maia- senda i Bernat Isarn. Deixa una coromina que té al pla de Mollet al monestir de Sant Pere de Galligants. A més dels donatius a la seva muller i als seus fills, efectua moltes deixes a esglésies i institucions gironines i a molts particulars. [A] Original perdut. A Còpia del 1208 (200 × 630 mm): ACG, pergamí no catalogat. a* CDSG, núm. 403. Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71. In Christi nomine. Ego Athanolf uolo pergere in seruicium Dei uel ad Sancti Sepulcri et timeno ne subito casu mortis ueniat michi, propter hoc precor [amicis] meis, id est Gaucefredus, abbas, et uxor mea, Maiasens, et Bernardus Ysarn, ut si ego obiero in isto itinere potestatem habeatis distribu[ere ...] rebus meum. In primis dimito ad domum Sancti Petri cenobii Gallicantu Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 145 ipsa condamina quod habeo et teneo in plano de Moled, post ob[itum] uxor mea sine blandimento ullius homini uel femine. Et ad uxor mea et ad fillo meo, Alaman, dimitto ipso manso de Moled ubi Uiues hab[itat] et ipsa fexa de Carrera; et post obitum eorum remaneat iam dicto manso et iam dicta fexa ad domum Sancti Petri iam dicti solide et quiete. Et ad uxor mea, pre[scripta], et ad filio meo, prescripto, omne allodium meum quod habeo in Monte Acuto et boscs et ipsum quod habeo in Moled, exceptus ipsum quod dimisi Sancti Petri. [Si iam] dicto filio meo, Alaman, obierit in isto itinere statim supra dictum allodium de Monte Acuto et de Moled, excepto ipsum quod superius dimisi Sancti Petri, ue[niat] in potestate de Sancta Maria sedis Gerunda, ad ipsa canonica, et de Sancto Felice, ad ipsa canonica, et de Sancto Petro cenobio, ad ipsa opera post ob[itum] de iam dicta uxor mea. ... Et ipsas meas domos et sacrarios et curtilios que in sacraria habeo de Sancti Pauli de Serriano et ipsas meas mansions et sacrarios et curtilios, cum exi[is et] regressis earum, que habeo apud sacraria de Sancti Iuliani de Rama, dimito ad uxor mea et ad filio meo Alaman; et post obitum eorum ad Sancti Petri iam dicti. ... [Et] de ista parte superius scripta exeat primitus mula de Sancti Petri cenobii que illi debeo. Alioqui remanserit ad opera de Sancti Petri cenobii. ... Et filio meo, Alama[no], et uxor mea dimito in potestate Dei et Sancti Sepulcri et Sancte Marie et Sancti Petri et de meos homines et de meos parentes et de seniores m[eos] et de illis qui uoluerint eos bene minaret. ...

1087, març, 11 Adveració. Damunt l’altar de Santa Anastàsia de la seu de Girona, Ermessenda, vescomtessa de Cardona, i Guillem, levita, juren que van ser presents quan Ramon Folc, vescomte de Cardona, va dictar testament abans de marxar amb la host del comte de Barce- lona, pel qual prengué com a marmessors Eribald Bonfill, Bernat Amat, Miró Guillem, Bernat Ermengol, Ramon Ramon de Santa Coloma i Ramon Amat. Efectuà nombroses deixes pietoses a es- glésies i monestirs dels bisbats d’Osona, Barcelona i Girona, entre els quals hi ha el monestir de Sant Pere de Galligants. 146 Elvis Mallorquí

A Pergamí original (398 × 449 mm): ACB, pergamí 4-17-102. B Còpia de 1201: ABEV, Capítol de Vic, pergamins, vol. 13, núm. 55. Mutilat en la crema de 1936. a DCV-2, núm. 1519, ex B. b* DACB, núm. 1475, ex A. c* CDSPC, núm. 298, ex B. Regest: Moncada, Episcopologio..., vol. 1, p. 340-341. ... Precepit etiam de pane et vino quod habebat in comitatu Gerundensi, de sua medietate tres porciones fieri et iussit unam dari cannonice Sancte Marie Iherunde, aliam vero cannice Sancti Felicis dimisit, tertiam vero monachi Sancti Petri Galiicantu dari iussit. ...

1088, febrer, 16 Donació. Adalens dóna al monestir de Sant Pere de Galligants un mas que té en alou al comtat de Girona, a la parròquia de Santa Àgata (de Montnegre), al lloc dit sa Canal, amb la condició que ella el tingui mentre visqui i faci un cens anual de mitja quartera d’ordi a la mesura d’Anyells. A* Pergamí original (170 × 121 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga- mí núm. 8. Regest: Calzada, Sant Pere..., p. 51. In nomine Domini. Ego Adalens placuit animo meo et placet nullo cogentis [con...] neque suadenti ingenio, sed propria mihi hoc bona elegit uoluntas ut cartam donac[ionis faciam] sicuti et facio ad Sancti Petri cenobio Gallicantu de uno manso alodii mei quod [habeo in co]mitatu Ierundense, in parroechia Sancte Agathe in locum que uocant ad ipsa Kan[ale], quod uenit mihi per uirum meum Geribert qui fuit condam uel per comparatione. Et afrontat iste [alodio] de parte orientis [in ipso rio] de Libra uel in ipso qui exiit subtus aecclesia Sancte Agathe, de meridie in ipso rio qui [procedit de pu]go de Duran et in ipso manso de Cardonedes, de occiduo in ipsos uineals de Lor[ena et in terra] de Sancti Petri uel suos eredes, de parte uero circi similiter in terra Sancti Petri uel suos eredes uel in ecclesia Sancte Agathe. Quantum iste quatuor afrontaciones ambuint uel includunt, per hanc scrip[turam] mee donationis propter remedium nime mee et uiri mei iamdicti dono et trado [de meo iure in] potestate Sancti Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 147

Petri quantum ibi abeo uel habere debeo per qualescumque uoces ad proprium al[odium, in tali] conuentu ut ego iamdicta Adalens teneam eum de mea uita et donem censum per unumquemque [annum] mediam quarteriam de ordeo ad mensura de Agnells. Post mortem uero meam, libere ac s[ecure nec]non et quiete absque ullius inquietudine remaneat ad Sanctum Petrum sicut superius [resonat]. Acta est hec karta ·xii· kalendas marcii, anno ·xx·viii· regni Philippi regis. Sig+num ego Adalens qui hac karta fieri iussi, de manu propria firmaui et subfixis testibus firmare rogaui. Sig+num Guillelmi Gitard. Sig+num Bertrann. Sig+num Petri Martini. + Bernardus, monachus, qui hanc karta rogatus scripsi, cum literas fusas in secunda linea, sub die et [notato iure].

1088, març, 5 Venda. Els germans Pere i Guillem Llobató i les seves mullers, Domini- ca i Blancúcia, venen a Pere Arnal i Ermessenda una vinya situada a Aspirà, al lloc d’Escubier, que afronta amb una terra de Sant Pere de Galligants, per 10 sous de plata. A Pergamí original (140 × 240 mm): ADG, Almoina, Girona sense subratllar, pergamí núm. 126. a* CDSG, núm. 406. ... Est nominata uinea in Aspirano, in loco uocato Escubiier. Aduenit nobis per comparationem et parentum ac per decimum. Affrontat autem a parte oriente in uinea de uobis predictis Petro et Ermesindi, de meridie in torrent et Iache, ebrei, de occiduo in alodio Samuelis, ebrei, de uero circi in terra Sancti Petri Galli- cantus et suos heredes. ...

~~1088, maig, 7 Empenyorament. Guillem Seniofred i els seus fills Pere Guillem, Ale- many i Ermessenda, empenyoren a Berenguer Guillem i al seu 148 Elvis Mallorquí~~

germà Bernat la seva heretat que tenen al comtat de Girona i a la parròquia de Sant Andreu de Sobre-roca, a canvi de 5 sous de plata i 3 d’argent, que prometen pagar al cap de cinc anys, per la festa de Sant Miquel. A* Pergamí original (360 × 88 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga- mí núm. 31. Al dors: “31 St. Andreu Sobrerroca”. [In] nomine Domini ego Gillelmus Seniofredi et filiis meis, idest Petro Gillelmi et Alaman et Ermesens, pignoratores sumus uobis Berengarius Gillelmi et Bernardi, fratri tuo. Per hanc scripturam pignoracionis nostre pignoramus [uobis] manso cum omni hereditate nostra quod nos habemus et tenemus in comitatu Gerundensi uel intus parrohechie Sancti Andree de Subt[us] Rocca. Aduenit ad me predictus Gillelmus iam dicto manso, cum omnibus ad se pertinentibus, cum [omnia] genera arborum qui ibidem sunt1 per uxor mea Garsens, que fuit condam, et ad nos Petrus et Alaman et Ermesens per ienitrici nostra iam dicta. Qui affrontat de oriente in ipsa Rocca qui est super Sancti Martini, de meridie in terra de Sancta Ma[ria] de Fenestris uel [in] ipsa Coma, de occiduo in ipsa fonte de Uillaron, de circio in ipsa Fredera. Quantum infra iste ·iiiior· affrontaciones includunt quod habemus uel habere debemus totum ab integrum, cum exiis et regressiis suis, sic pignoramus uobis propter quinque solidos de plata et tribus argenteis, tali tenore pignoramus uobis predicta terra ut si de ista festa Sancti Mikahelis que uentura est ad alias ·ve· adue- nientes non habuerimus uobis prescriptam plati [...],2 tunc in antea habeatis licentiam uindere et alienare ista terra iam dicta atque omnia facere quod uolueritis. Et insuper de nostro iure in uestro tradimus dominio et potestate ad omnia facere quod uelitis. Quod si nos pignoratores aut alius homo uel fémina qui contra hanc scripturam pignorationis uenerit ad inrumpendum, non hoc ualeat uindicare quod requirit sed componat prephata omnia in triplo et insuper hec pignoratio firma permaneat [...]3 et omnique tempore. Que est acta nonas mai, anno ·xxo·viiio· regni Philippi regis. Sig+num Gillelmus. Sig+num Petrus. Sig+num Alaman. Sig+num Ermesens, nos in unum qui ista pignoratio fieri iussimus et testibus firmarique rogauimus. Sig+num Raimundus Gillelmi. Sig+num Bernardus Secantis. Sig+num Petro Martini. SSS. Petrus, presbiter, qui hanc scripturam pignorationis rogatus scripsi, cum litteris [supra]positis et dampnatis, sub die annoque prefixo. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 149

~~1. et ad nos Pet, cancel·lat. 2. Il·legible a causa del cosit del pergamí. 3. Il·legible a causa del cosit del pergamí.~~

1089, gener, 31 Adveració. Ramon Giscafred i Guillem Amalric juren sobre l’altar de Sant Vicenç màrtir de l’església situada al lloc de Vilalba, al Vallès, dins el comtat de Barcelona, haver estat testimonis quan la difunta Trudgarda va dictar testament. Va nomenar marmessors Ale- many de Llana, Pere Ermengol i Folc Guifré i va repartir els seus béns mobles i alous, situats al Vallès, entre els seus fills. També va disposar moltes deixes en numerari per a esglésies i monestirs, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACB, Libri Antiquitatum, vol. III, núm. 172, f. 61b-62c. a* DACB, núm. 1498.

... Et dimisit ad Sancte Marie sede Gerundensi mancusos ·iiii· pro anima sua. Et dimisit ad Sancte Felicis Gerugensi similiter. Et dimisit ad Sancte Petri cenobio Gallicancio similiter pro anima sua. Et dimisit ad Sancte Petri cenobio Rodas similiter. ...

1089, desembre, 28 Testament. Adelaida dicta testament, pel qual designa marmessors el seu marit Dalmau, el seu parent Berenguer i Gaufred, abat de Sant Pere. Ordena ser enterrada al cenobi de Sant Pere de Galli- gants i disposa d’alous situats a Maçanet, Sant Feliu, Pals i Santa Cristina d’Aro. A Pergamí original (267 × 166 mm): ACB, pergamí 1-4-303. a* DACB, núm. 1513. In nomine Domini. Ego Adaledis, iacens in lectulo nimia egritudine detenta, timens diem mortis atque examen iusti iudicis, propterea volo facere securi[tate] de omnes res meas, tam mobiles quam immobiles, quas visa sum habere in pre[sen]ti, ut si obiero de hac egritudine, istum habeat firmitatem in omnibus. Et volo ut sint helemosinarii mei Dalmatius, vir meus, et Berengarius, cog- 150 Elvis Mallorquí natus meus, atque Gauzfredus, abas Sancti Petri, et ipsi habeant potestatem ad distribuere omnes res meas in sanctis Dei ecclesiis, in pauperibus et in omnibus propter Deum et remedium anime mee, sicut subterius insertum erit. In [pr]imis ad cenobium Sancti Petri ad Gallicantu, ubi corpus meum requiescet, dimitto [ip]sum meum mansum de Macaned, u[bi] Sunier Argemir habitat, cum omnibus suis pertinentiis. Et [teneat eum] vir meus de vita sua et donet per unum quemque annum recognitionem pari[bus de ca]pons; post mortem vero eius, libere et solidus remaneat ad Sanctum Petrum. De mobile vero, post redditionem debitis de ipsam meam [q]uartam partem, tertiam partem ad opera Sancti Petri iam dicti. Aliud vero quod remanserit, dividatur inter Sancta Maria de Ierunda et Sancti Felicis et Sancta Maria de Filafams et Sancti Martini de Cacta et per missas. ...

1091, desembre, 15 Donació. Ramon Ademar, prevere, Ramon Oliva, prevere, i Arnau Gui- llem, marmessors de Dispòdia, donen al monestir de Sant Pere de Galligants un mas i terra, situada al comtat de Girona, a la parròquia de Sant Medir, en el lloc anomenat Abadia, a la vila Frugell. A* Pergamí original (208 × 190 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 47, pergamí núm. 5. In Christi nomine. Ego Raimundus Ademarii, presbiteri, et Raimundi Oliue, presbiteri, et Arnalli Gillelmi, qui sumus tutores et elemosinarii de condam Disposie, femine, facimus scriptura donacionis domino Deo et Sancto Petro coenobio Gallicantus, de manso ·i· de terra quam predicta Disposia, femina, dimisit Sancto Petro iam dicto. Est predicto manso et terra in comitatu Iherundensis, intra terminos parroechie Sancti Emetherii, que uocant Abbadia, et in uilla que dicunt Frugello. Que affrontad predicto manso cum terra in quem sedet a parte oriente in uille que uocat Frugel et in uia qui pergit ad ecclesiam Sancti Emetherii, de meridie in terra Sancti Felicis Gerundensis, de occiduo in medio stagno uel in uia que pergit in omnesque partes, ex circio in alodio de Gi- llelmi Sesmundi, qui fuit condam, et de Petri Reamballi. Quantum Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 151 infra iste ·iiiior· affrontaciones includunt, sic donamus nos iamdicti elemosinarii per iussionem et laxacionem condam Disposie, femine, prefato coenobio Sancto Petro, totum ab integrum cum exiis et regressiis suis, sine blandimento et sine uinculo ullius homini uel femine supra dicto manso et terra ad omnia facere quod uoluerint abitatores prefati coenobii Sancti Petri. Quem nos supra scripti manumissores de nostro iure in potestatem tradimus iam dicto manso et terra predicti loci abbatis et eius cohabitatoribus, qui modo sunt uel qui futuri sunt usque in finem seculi, propter remedium anime condam Disposie, femine. Quod si nos prefati manumissores, hunc titulum donacionis irrumpere temptauerimus non sit nobis licitum, sed predictis abitatoribus iam dicti monasterii componamus prefatum alodium in triplo cum sua melioracione. Si autem alius irrumpere temptauerit, similiter componat uobis iamdicta compositio, et deincebs firma maneat hec donacio. Acta ·xviii· kalendas ianerii, anno ·xxxo·iio· regni Philippi regis. Remundi presbiter. Sig+num Arnalli Gillelmi, nos qui hanc scripturam donacionis fieri iussimus, firmamus et firmare rogamus. Sig+num Ollofredus. Sig+num Raimundi Gillelmi. Sig+num Bernardus Secantis. Sig+num Petrus Raimundi. Sig+num Petrus Miro. Remundi presbiter. SSS. Petrus, presbiter et monachus, qui hanc scripturam donacionis rogatus scripsi sub die annoque prefixo.

1092, abril, 19 Venda. Bernat Pere i la seva germana Ermessenda venen a Amat Isarn i la seva muller Rudlens l’alou format per dues peces que tenen al lloc anomenat Projecte, dins la parròquia de Santa Cecília de Montcal, per 6 sous de diners de Girona. A Pergamí original (90 × 450 mm): ACG, pergamí núm. 108. a Marquès, Canet..., núm. 20 (reproducció fotogràfica i traducció catalana). b* CDSG, núm. 418. [In] Christi nomine. Ego Bernardus Petri et soror mea, Er- mesendis, venditores sumus tibi Amato Isarni et uxori tue, Rud- lens. Per hanc scripturam uenditionis nostre vendimus uobis ipsum nostrum alodium proprium quod habmus [uel deb]e- mus in comitatu Ierundensi, in parroechia Sancte Cecilie de 152 Elvis Mallorquí

Monte Caluo uel in locum quem dicunt Proiectum, scilicet in duobus locis. Afrontat autem pecia una de parte oriente in terra de Sancta Maria de Amer, [de m]eridie in terra Arnalli Guadalli, de occiduo in terra Berengarii Sancii, de circio similiter. Afrontat autem alia pecia in terra Bernardi Adalberti, de meridie in terra Sancti Petri Gallicantus, de occiduo in [riuo] qui dicitur Garrab, de circio in terra Stephani de Balneolis. ...

1093, desembre, 29 Definició. Dalmau Giribert reconeix al seu germà Ramon Giribert tots els alous, feus, heretats i millores rebudes dels pares i dels germans Pere, Guillem i Ponç Giribert, situats a les parròquies de Sant Martí de Cassà, Sant Esteve de Caldes i Cagalella. A canvi rep els feus atorgats per Bernat de Fonolleres i pel monestir de Sant Feliu de Guíxols, la meitat de l’heretat de Ponç Giribert i un quart d’un mas i masada a Vilardell, sota el domini de Sant Pere de Ga- lligants. Dalmau Giribert es compromet a ser home i cavaller fidel del seu germà Ramon. [A] Original perdut. B Còpia de 1225 (130 × 310 mm): ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí núm. 528. a* CDSG, núm. 423. In Christi nomine. Ego Dalmatius Giriberti euacuator et diffi- nitor sum tibi Raimundo Giriberti, frater meus. Per hanc scripturam euacuationis definio atque euacuo tibi omnes alodios et feuos atque hereditates et meliorationes quas habes et tenes, in comitatu Gerundensi, intra parroechiarum Sancti Martinii de Catiano et Sancti Stephani de Calidis siue in Kagalela et in terminio eius uel in ceteris locis. ... Insuper autem sic dones mihi de tua uita ipsam quartam partem ex ipso manso et masata de Vilardel, sub tali conuenientia ut si ego superuixero te solide et libere reuertat istam quartam partem in potestatem et ius de cenobio Sancti Petri Gallicantu, ad suum proprium alodium franchum. ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 153

1094, abril, 6 Testament. Berenguer Eldemar dicta testament, pel qual nomena marmessors el seu cunyat Ponç Guillem de Palol, la seva muller Er- mengarda i els seus fills Ramon Berenguer i Guillem Berenguer. Disposa ser enterrat al monestir de Sant Pere de Galligants i efectua nombroses donacions a esglésies i persones eclesiàstiques. Deixa a la seva muller i als seus fills i filles drets i béns immobles situats principalment a la parròquia de Sant Gregori, entre ells el castell de Tudela. A Pergamí original (330 × 645 mm): ACG, pergamí núm. 114. a* CDSG, núm. 453. Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71. ... Primum dimitto meum corpus pro sepeliendi ad cenobio Sancti Petri Gallicanti, cum solidos ·l· de plata ad penso de ferre ad opera eius; et ad cannonicam Sancte Marie sedis, solidos ·v· de plata ad ferrum; et ad Sancti Felicis Gerunde, ad cannonicam eius, solidos ·v· de plata ad ferrum; et ad Sancti Martini de ipsa Costa, solidos ·ii· de plata; et ad Sancti Danihelis, solidos ·ii· de plata; et ad ipsum ospital, sextarios ·i· de ordeo et sextarios ·ii· de uini et totum ad mensura Gerunde. ...

1094, maig, 29 Testament. Ermessenda dicta testament, pel qual nomena marmessors Balloví Ponç, la seva filla Estefania, Guillem Ramon d’Anyells i Gilabert Udalard. Disposa nombroses deixes pietoses a esglésies i monestirs gironins, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (192 × 300 mm): ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer III, carpeta 27, pergamí núm. 25. a* PACB-2, núm. 267. ... Et ad Berengarium Gausberti, capellanum, dimitto peciam ·i· terre quam emi de Bernardo Seniofredi, sub tali tenore ut teneat et possideat eam in vita sua; post obitum suum remaneat ad Sanctum Petrum Gallicantus. Et ad ipsos clericos Sancti Mar- tini dimitto sextarios ·ii· ordei et ·iiii· solidos de denariis monete Gerunde et ·iiii· sextarios vini. ... 154 Elvis Mallorquí

1094, desembre, 29 Donació. Bernat i la seva muller Ponça donen al monestir de Sant Mi- quel de Cruïlles l’alou que tenen, per herència de Ponça, al comtat de Girona, a la parròquia de Sant Julià de Corçà, al vilar Fines- tres, que consistia en un mas i un clos que afrontaven amb una terra de Sant Pere (de Galligants). A Pergamí original (125 × 264 mm): ACA, Monacals, Sant Miquel de Cruïlles, rotlle 5, pergamí núm. 8. a* PSMCR, núm. 15. In nomine Domini. Ego Bernardus et uxor mea Poncia donatores sumus ad domum Sancti Micahelis cenobium Crudiliis alodium nostrum quod nos habemus in comitatu Gerundense infra terminos et parroechia Sancti Iuliani de Quarciano, in uillare quem uocant Fenestras, et est ipsum alodium mansum unum cum ipso clauso ubi est fundatus. Et affrontat ipsum mansum a parte orientis et de circi et de occiduo in terra de predicti Sancti Micaelis, de meridie in ipsa uia; et in alio loco pecia una de terra quae affrontat de orient et de circi in terra de predicti Sancti Micahelis, de meridie et de occiduo in terra de Sancto Petro. ...

1096, agost, 31 Adveració. Davant el jutge Bernat Guifred, diversos sacerdots i altres homes, Arnau Bernat i Gilabert Gausfred juren, damunt l’altar de Santa Anastàsia de la seu de Girona, que eren presents quan Dispòsia, senyora del castell de Múnter, va dictar el seu testament, pel qual va nomenar marmessors els fills Guadall Guadall i Be- renguer, l’abat Benet, l’arxilevita Ramon Guisad, Bernat Guillem i Berenguer Seniofred de Camós. Va demanar ser enterrada al cementiri del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Efectuà nombroses deixes pietoses a institucions religioses, entre les quals el monestir de Sant Pere de Galligants. Va repartir els seus béns entre els fills, els parents i els amics. [A] Original perdut. B Còpia de 1121 (340 × 670 mm): ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer III, carpeta 27, pergamí núm. 39. a PSMCR, núm. 17. b* PACB-2, núm. 291. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 155

... Item dimisit ad Sancte Marie sedis Gerunde ipsum suum alodium quod habebat in parroechia Sancti Petri de Iuiano ad ipsa canonica. Ad Sancti Petri Gallicantum dimisit ipsam hereditatem terciam partem de ipsum suum alodium quod habebat in Armentaria de Sancto Gregorio, ut teneat eum Guadallus, filius suus, dum uiuit et post obitum suum fiat proprium Sancti Petri... Et dimisit ad iam dicta Sancta Eulalia ·vii· solidos et alia Sancta Eulalia ·iiii· solidos denariorum Bisulduni; ad Sancti Stepha- ni de Surds, ·iiii· solidos; ad Sancti Petri Gallicantu, ·ii· uncias in rem ualente; ad Sancti Stephani de Montar, alias ·ii·. ... Et dimisit in Ioannet et in Macolem ad Sancti Petri Galli- cantu ipsas suas hereditates quas ibi habebat per suum alodium. Ad Guillelmum Fels dimisit quarterias ·iii· de forment et emina ·i· de ordei; ad Benedictus, abbas, ·i· gaudenga et feltre cum suo lane et plumas [de brosde]. ... Et suas pelles grisas dimisit eam ad Berengario Seniofredi et uendisset eas; et de ipso precio quod prehenderit de eas uixisset inde in suo loco pro anima sua usque peruenisset ante altare Sancti Petri [apostolis] et reddisset de ipsum precium mediam libram platee predictum Sanctum Petrum et ·xxx· missas. Et sua pellicia uero dimisit eam ad Guilam, uxor Guadaldi, et fecisset utilitate facere de ipsas pro anima sua. ...

1097, octubre, 3 Adveració. Mitjançant el jurament damunt un altar, es confirma que Guillem Bernat de Cartellà, fill de Galceran, va dictar testament al prevere Guillem, que actuava com a escrivà. Va disposar ésser enterrat al capítol de Sant Pere de Galligants, de Girona. [A] Original perdut. Regest: AHCB, Llibre de la casa de Cartellà. Notícia: Alós, “La casa...”, p. 389; DB, núm. 112.

~~1101, maig, 15 Establiment. Gaufred, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Pere Gausbert un mas situat a la Rovira, a la parròquia de Sant 156 Elvis Mallorquí~~

Quirze de Campllong, on viu Guillem Baró, i un altre mas situat al vilar de Perles, a la parròquia de Sant Martí de Cassà, a cens d’un parell de capons anuals i perpètuament. A* Pergamí original (70 × 280 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 6, pergamí núm. 19. Ego Gaucefredus, gratia Dei abbas Sancti Petri cenobii Gal- licantus, cum cuncta mihi comissa, dono tibi Petro Gaucberti ipsum mansum, cum omnibus ad se pertinentibus, que Sanctus Petrus abet intra terminos parroechie Sancti Cirici de Campolongo, in loco que uocant ad ipsa Ruuira, ubi Guillelmus Baroni habitat. Item dono tibi ipsum mansum, cum omnibus ad se pertinentibus, quod tu dedisti Sancto Petro cenobio Gallicantus per scriptura donacionis in parroechia Sancti Martini de Kaciano, in uillare que uocant Perles, ea condicione ut teneas et possideas ipsos ambobus predictos mansos cunctis diebus uite tue et dones prefati cenobii par ·i· kapons per unumquemque annum pro censo. Ad obitum tuum, statim reuertatur ec omnia superius scripta ad prefati cenobii uel abitatoribus eius ad quodcumque uoluerit faciendum sine ulla reclamacione. Actum idus mai, anno ·xli· regni Philippi, regis.1

~~1. Falten les signatures i la rúbrica de l’escrivà.~~

1102, juliol, 20 Definició. Després d’un plet resolt a instàncies de Gausfred, abat de Sant Pere de Galligants, dels seus monjos i de molts nobles senyors, Arnau Guillem, batlle, defineix a Guillem Engilbert que ni ell ni cap altre batlle dels senyors de Finestres imposarà serveis i forces a l’alou d’aquest segon tal com passava amb l’alou que havia estat de Guillem Ermenard. A* Pergamí original (160 × 260 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga- mí núm. 32. Deteriorat dels marges i amb forats al centre. [...] quam ego Arnallus Gillelmi, ba[iulus ...] quibusdam mali uolis hom[inibus ...] Gillelmi Engilberti de Super Rocha [...] ibi nabere aliam baiuliam et alia seru[icia ...] peter illa que generaliter abet in omni alodio et in pertinentibus ad eum, quod fuit Gillelmi Ermenardi et heredum suorum. Super quibus congregato magno placito in qui interfuit domnus Gaucefredus, Dei gratia cenobium Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 157

Sancti Petri Gallicantus abbas, et m[o]nacis eius atque non nulli alii nobiles uirii preualere minime potui neque ibi per iusticiam quicquam obtinere preter illud quod dominus de Fenestris haber solitus est in iamdicto alodio Gillelmi Ermenardi. Ad ultimum uero irrefragabili ueritate i[n] generali placito inuentum est alodium illud Gillelmi Engilberti et heredum su[um ...], volens illud excludere a baiulia et seruicio illius alodio quod fuit [Gillelmi Ermen]ardi semper fuisse et esse debere de baiulia et serui[cio] que dominus de Fenestris habere solitus est in omni alodio quod fuit Gillelmi Ermenardi iamdicti et heredum suorum. Qua propter dictante iusticia facio scripturam securitati difinicionis et euacuacionis Deo et iamdicto abbati Gallicantus cenobii et monac[h]is eius atque successoribus eorum, quod ab hodierno die et deincebs neque mihi neque alicui baiulorum de Fenestris aut cuiusquam persone sit licit[a] specialiter habere uel exquirere aliquam baiuliam ad donacionem uel seruicia uel aliqu[os] acaptes aut forcias facere in alodio Gillelmi Engilberti et heredum suorum et in [per]tinentibus ad eum [pre]ter illa que baiulus de Fenestris generaliter abere exquirere [...] est in omni alodio quod fuit Gillelmi Ermenardi et her[edes] suorum. Actum est hoc ·xiii· kalendas augusti, anno ·xl·iii· regni Phi- lippi regis, in presentia dom[i]ni Gaucefredi, iamdicti abatis, uel monachis eius, et Erimballi Otonis et Berengarii Petri et Raimundi Gillelmi et Mironi Gillelmi, fratres, et Arnallus, presbiter. Sig+num Arnalli Gillelmi, qui hanc scripturam securitatis difinicionis et euacuacionis fieri iussi, firmaui et testes firmari rogaui. Sig+num Sicarde. Sig+num Berenger Pere. Sig+num B[erengarii ...]. Sig+num Petri Raimundi. SSS. Umbertus, levita et monachus, qui hanc scripturam securitatis, difinicio[nis et] euacuacionis rogatus scripsi sub die et anno quo su[pra].

1102, juny, 9 Testament. Gausfred Bastó dicta testament, pel qual pren per marmessors la seva esposa Adalgarda, els seus fills Berenguer i Guillem Gausfred i Bonfill Guillem. Elegeix sepultura al monestir de Santa Maria de Cervià. Deixa els seus castells de Cervià, Púbol i Mont- 158 Elvis Mallorquí

roig als seus fills Berenguer, Guillem i Gausfred. I, entre d’altres deixes pietoses, llega una lliura de plata a l’obra de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original: BC, Arxiu, pergamí núm. 9721. B Còpia parcial del segle xviii: BC, Arxiu, manuscrit 729 Sacra Cathaloniae antiquitatis Monumenta, de Jaume Pasqual, vol. 3, f. 303. a* Bellver; To, “Les fundacions...”, núm. 2, ex A. Regest: PSMCE, n. 29; ESMV, núm. 272. Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71. ... Et dimitto Sancte Marie sedis Gerunde et Sancto Sepulcro unam libram plate; ad opera [Sancti] Petri Gallicanti, aliam libram. ...

1105, maig, 21 Testament. Pere Ramon dicta testament, pel qual deixa a la canòni- ca de Santa Maria de la seu de Girona l’alou de Perles a Cassà de la Selva, amb reserva de violari per a Berenguer Ros. També efectua donacions a Sant Julià de Corçà, a Santa Maria de Vila- bertran, a Sant Miquel de Cruïlles i a Sant Pere de Galligants, que obté 10 sous de plata. A Pergamí original (135 × 319 mm): BC, Arxiu, pergamí núm. 5569. a* PSMCR, núm. 21. Regest: ESMV, núm. 285. ... Sancto Felice Gixelensis[is], ipsum alodium de Torns et quarta ·i· de froment et ·ii· d·ordi; et a Sancto Petro cenobi Galli- canti, solidos ·x· de plata; et a Sancto Martini, ·ii· solidos plate; et ad episcopum ipsa mea archa que stat ad ipsa turra. ...

1105, juny, 5 Donació. Ermetruit, Pere Ènnec i Arnall Bernat, marmessors del testament d’Ènnec, donen al monestir de Santa Maria de Cervià una vinya situada al comtat de Girona, a la parròquia de Sant Jordi Desvalls, al lloc dit Guascons del terme de Diana; una altra vinya a Puigfreser; i una tercera al lloc dit Redundel del terme de Diana, que afronta amb una terra de Sant Pere (potser de Galligants). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 159

A Pergamí original (100 × 400 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, pergamí núm. 386. a* PSMCE, núm. 30. ... Et similiter donamus alia terra ad iamdictum locum Sanc- te Marie, in locum que dicunt Redundel vel in terminio Atiliana, quod affrontat de orientis [... in] terra de feu de Ramun Adalbert, de meridie in terra Petro Oliba et de feu de supradicti Ramundi, de occiduo in terra Sancti Petri, de circi in terra Sancti Felicis. ...

1106, maig, 10 Testament. Ramon Guillem, sagristà de la seu de Girona, dicta testament, pel qual elegeix marmessors Pere, cabiscol, Berenguer Dal- mau, Guillem Ramon i Pere Guillem, germans seus. Deixa a la canònica de la seu de Girona l’alou que posseeix a les Fonts, amb l’església i les seves terres. A Sant Pere de Galligants li dóna l’alou que va comprar a Llambilles. Efectua deixes a d’altres esglésies i persones eclesiàstiques. A* Pergamí original (247 × 420 mm): ACG, pergamí núm. 140. Al dors: “Pl. 10. N. 5”. ... Dimitto namque cenobio Sancti Petri Gallicantus ipsum meum alodium quod compara[ui] in Lambiles cum fratre meo [... uidel]icet meam partem, tali tenore ut Berengarius, nutritus meus, et posteritas eius teneat illud ad pagesiam et sit inde fidelis Sancto Petro. ...

1106, desembre, 11 Testament. Guillem Ramon dicta el seu testament, pel qual nomena marmessors Ponç Guillem, Adebrand Gausfred i Sunyer Oldrig. Deixa a la seu de Girona un alou situat a la parròquia de Santa Pellaia, al lloc dit Cardoneda, i un altre, situat a les Cardonedes, però a la part de Santa Àgata, al monestir de Sant Pere de Ga- lligants per tal que el tingui el seu fill Gausfred. Deixa a altres esglésies i a familiars seus altres alous i drets situats al terme de Campllong, Cassà de la Selva, Salitja i Aiguaviva. 160 Elvis Mallorquí

A* Pergamí original (155 × 220 mm): ACG, pergamí núm. 143. Al dors: “n. 10”. ... In primis dimitto ad Sancta Maria sedis Gerunda ipsum meum alodium que ego habeo in parroechie Sancte Pelagie, in locum que uocant Cardoneda. Ad Sancti Petri cenobii Gallicantu dimitto ipsum alodium que habeo in alias Cardonedas a parte Sancta Agatha, tali modo ut teneat Gaucifredus, filii mei, in [...] ad illorum seruicio. Ad Sancti Cirici dimitto fexa ·i· de terra ad suo lumen iuxta strada qui per ad Ierunda; et ad [...] dicti Sancti Cirici, solidos ·iii· de [plata]; et ad clericis eiusdem locis, solidos ·ii· de plata. ...

1107, agost, 28. Girona Adveració. Davant del cabiscol i jutge Pere i en presència de diversos sacerdots i laics, Arnau Gignet i Guillem Gaubert juren, damunt l’altar de Sant Briç de l’església de Sant Martí Sacosta, que eren presents quan Ermengarda va dictar testament, pel qual va nomenar marmessors el seu marit Ramon Alemany, el seu fill, Pere Gui- llem, i l’esmentat Arnau Gignet. Va elegir sepultura a Sant Feliu de Girona i va efectuar donatius a les diverses esglésies gironines, entre les quals hi ha la del monestir de Sant Pere de Galligants. Al seu fill Bernat, li va deixar dos masos situats a Palafrugell i Peral- ta, i a l’església de Taialà el clos d’Isarn Besadones. A* Pergamí original (310 × 240 mm): ADG, Mitra, calaix 24, pergamí núm. 99. Al dors: “Calaix 24, núm. 99, 5 vna.” Regest: PM, n. 25. ... Primum dimito Sancto Felici martiri Gerunde, ubi corpus suum iussit sepeliri, mulam ·i·, ita ut cannonica eiusdem loci habeat inde terciam partem et alie due sint ad opera ipsius domus claustri. Et dimisit cannonice Sancte Marie solidos duos plate et alios duos ad opera sepulcri eiusdem loci; et ad opera cenobii Sancti Petri, solidos ·x· plate; et ad Sanctum Martinum de ipsa Costa, solidum ·i· plate. ...

~~1109, agost, 21 Testament. Ramon Sendred dicta testament, pel qual nomena marmessors la seva muller Maiasendis i Ramon Franch. Ordena ser Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 161~~

enterrat a la canònica de Sant Martí Sacosta, a la qual deixa unes feixes que té prop del mas de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xvii: BRAH, manuscrit 11-6-183 Cartoral de Sant Martí Sacos- ta, f. 36. a* CSMS, n. 20. ... Primum concedo corpus meum ut sepeliatur in cimiterio sancti Martini. Ad eandem ecclesiam et chanonicham Sancti Mar- tini dimitto duas fexias mei proprii alodii, unam iuxta mansum Sancti Petri Gallicantus et aliam ad Closel in plano, quas dudum comparaui. ... Ad filium meum Berengarium dimitto ipsa casa mea ubi habitat Donusci que habet et tenet per me ut habeat per Sanctum Petri Gallicantus. ...

1110, agost, 7 Testament. Bernat (Humbert), bisbe de Girona, que vol emprendre el camí cap a Jerusalem, dicta testament, pel qual nomena marmessors Ramon, abat de Sant Feliu de Girona, Ramon Gaufred, arxilevita, Pere, sagristà, Berenguer, arxilevita, i Ponç Odó. Llega a la canònica de la seu la quarta part de l’església de Pineda i la meitat del castell de Lloret. Fa donacions a diverses esglésies i monestirs, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (331 × 216 mm): ACG, pergamí n. 148. Al dors: “Pabordia de Novembre, plech 1, núm. 9”. B Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles, f. 154r-v. a VL, vol. 13, núm. 29, p. 269-271. b* CRV, núm. 4, ex B. Regest: ACG, Pabordia de Novembre, Repertorium instrumentorum prepositure No- vembris sedis Gerunde, f. 18v-19r, núm. 9. ... Ad Gaucefredum, nepotem meum, dimitto ipsum castrum de Calela, cum alodio Orti Saviniani et Montis Sanoti et Fontis Rotundi et cum duobus mansis in Monte Calvo sine cum alodio de Cantalobs et alodio de Garsoues. Ad Sanctum Petrum Gallicantus dimitto ipsum alodium de Vilar. Dimitto namque ad Guillelmum Umberti, Nepotem meum, ipsum alodium de Materon et de Valle Moccosa et de Caseles cum ipsa ruira, ... 162 Elvis Mallorquí

1112, maig, 29 Donació. Pere Seniofred i la seva muller Adelaida donen a la sagristia de la seu de Santa Maria de Girona l’alou que tenen al comtat de Girona, a la parròquia de Sant Cristòfor de Llambilles, que afronta amb un alou de Sant Pere (de Galligants). [A] Original perdut. B* Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 20v-21r. n nomine ego Petrus Soniofredi, cum uxore mea Adalaide, hac scriptura indice donamus domino Deo et ecclesie Sancte Marie sedis Gerunde et ipsius sacristie, solide et libere, et absque ulla reservatione ipsum nostrum alodium quod habemus et tenemus in comitatu Gerundensi, scilicet in parrochia Sancti Christofori de Lambillis. Affrontat autem predictum alodium ab oriente in alodio Sancte Marie, de meridie in alodio Sancti Petri, ab occiduo in alodio Bernardi Iohanis et de heredibus suis, et de circio similiter. ...

1113, juny, 27 Adveració. Davant de Pere, sagristà i jutge, i diversos sacerdots i clergues, els sacerdots Julià i Pere juren, a l’altar de Santa Anastàsia de la seu de Girona, que van ser presents quan Ramon Guadall va dictar testament, pel qual nomenà marmessors el sagristà Ramon, el prior Bernat i el claver Pere. Va deixar diversos béns a la seu de Santa Maria de Girona, al monestir de Sant Pere de Casserres i a moltes altres esglésies i monestirs, entre ells el de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 197b-199a. a* CCBG, núm. 211.

... Et dimitto iam dicte canonice sedis Gerunde ·x· solidos plate quos Raimundus, sacrista, habet. Et dimitto Sancto Petro Gallicantus ·iiii· solidos plate, quos mihi debat Guillelmus Stephani, de Sancta Eugenia; et Sancto Felici, solidos ·iii· plate de ipsis ·iiii· quos mihi debat Bernardus Adroarii; et Sancto Martini, solidos ·ii· plate quos mihi debat Arnallus Bernardi, de ipso Arinio; et Sancto Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 163

~~Danieli, solidos ·ii· plate de ipsis ·iii· quos mihi debat Bernardus Arnusti; et Raimundo Mironi, sacriste, solidos ·viii· plate, quos ipsemet habet; ...~~

1115, febrer, 22 Donació. Guilla i els seus fills Pere i Carbonell donen a Ademar, la seva muller Guillema i els seus fills el mas que va ser d’Arnau Alomar, situat al comtat de Girona, a la parròquia de Sant Esteve de Tor- dera i al lloc dit Vilar, a canvi de 4 sous de diners, de la meitat dels esplets i d’un cens anual. El mas afronta amb un alou de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (280 × 90 mm): ADS, pergamí núm. 3631. a* DADS, núm. 128. In [Christi nomine]. Ego Guila et filiis meis, [Petrus] et Car- bonellus, dona[tores sumus tibi] Ademar et ad uxor tua, Guila, et filiis tuis et ad filies. Per huius scripturam donamus vobis ipsum mansum quod nos abemus in ipso Vilar, qui fuit de Arnallo Ad- lumar. Est autem ipsum mansum in comitatu Girundensi, in par- rohechia Sancti Stephani Tordaria, in loco vocitatu Vilar. Advenit ad nos iam dictum mansum per comparacione et per filiolaticum. Affrontat iam dictum mansum a parte orientis in alodio Sancti Petri Gallicantu et de Oto, a meridie et ab occiduo similiter, a parte circi in Coma Crosa. ...

~~91 (Document fals)~~

1117, gener, 20 Donació. Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, dóna al seu ger- mà Berenguer, abat de la Grassa, el monestir de Sant Pere de Ga- lligants, aixecat a prop dels murs de Girona, amb totes les seves dependències. La donació, provocada pel relaxament disciplinari dels monjos, esdevinguts seculars, i aprovada pel bisbe i pels clergues de l’església de Girona, comporta que el monestir gironí que- di sotmès a l’obediència de l’abadia de la Grassa. 164 Elvis Mallorquí

A’ Pergamí pseudooriginal (251 × 387 mm): ADA, H 25, pergamí núm. 10. B BNF, Col·lecció Doat, vol. 66, f. 221r-222r, ex A’. a MH, n. 359, ex A’. b Mahul, Cartulaire..., vol. 2, p. 244 (extrets). c ES, vol. 43, núm. 38a, ex A’. d* RCALG-1, núm. 199, ex A’. e RCALG-2, núm. 2. Notícia: AHN, Clero Secular y Regular, lligall 1147 Resumen de las noticias...; VL, vol. 14, p. 147; Blanch, Gerona..., p. 113-114; NH, vol. 14, p. 293 i vol. 17, p. 298; Zaragoza, “Notícies...”, p. 203-204. In nomine sancte et individue Trinitatis. Ego Raimundus Be- rengerii, gratia Dei comes Barchinonensi, propter remedium anime mee et patris mei et matris mee et omnium parentum meorum, dono domino Deo et Sancte Marie monasterii Crassae et domno Berengario, abbati, fratri meo, et successoribus eius et omnibus monachis ipsius loci, tam presentibus quam futuris, quoddam monasterium quod vocatur Sancti Petri de Gallicant, quod est situm prope muros civitatis Gerunde, cum omnibus pertinenciis suis, tali videlicet tenore ut ipse abbas Sancte Marie Crasse et successores eius abbatem ibi et monachos mittat, qui ordinem ibi secundum regulam Sancti Benedicti tenere faciat et ipse abbas supradicti loci Sancti Petri sit sub [iure et dominatione abba]tis Sancte Marie Crasse, ita ut ipse abbas Sancti Petri sub[iectionem et] obedientiam abbatis Sancte Marie Crasse promittat et ipse abbas Crassensis, sicut [superius] dictum est, abbatem et monachos ibi mittat de congregatione Sancte Marie Crasse. Inde autem hoc facio [quia] supradictus locus Sancti Petri hactenus a secularibus monachis valde dissipatus est, [quia] etiam omni bona ipsius domus interiora et exteriora tanquam negle[xerunt] et, nullam religionis regulam observantes, male tractaverunt. Et ut fideliter emendetur et regula- riter instituatur, sicut supradictum est, dono et laudo supradictum monasterium domino Deo et Sancte Marie Crasse et abbati et monachis et successoribus eorum in perpetuum. Et hoc facio cum consilio bonorum meorum hominum, Geraldi Poncii, vicecomitis Gerundensis, et Raiambaldi de Basela et Guillelmi Gaufredi de Cerviano et Berengerii Bernardi, senescalc de Barchinona. Facta karta vel scriptura concessionis et donacionis necnon et confirmacionis ·xiiio· kalendas februarii, anno ab Incarnacione Domini ·mo·cxviio·, regnante Lodovico rege. S+ Raimundi, comiti Barchinonensis. Sig+num Raimundi Berengerii et Berengerii et [Bernardi, fili]orum eius. Sig+num Dulcie, comitisse, uxoris eius. Signum Geraldi Poncii, vicecomitis Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 165

Gerundensis. Sig+num Raiambaldi de Basela. Sig+num Guillelmi Gaufredi de Cerviano. Sig+num Berengarii Bernardi, senescalc de Barchinona. Sig+num Raimundi Arnalli de Ueltregano. Sig+num Iohannis Salomonis, capellanus comitis. + Salomonis, capellani et iudex. Hactum est hoc in civitate Gerunda, in claustra canonicorum Sancte Marie, cum consilio et consensu domni Berengerii, eiusdem sedis episcopi et omnium clericorum eius, nullo contradicente vel re[clamante]. S+ Raimundi, comes. Arnallus, monachus, scripsit die et anno quo supra +.

[1117 ca.] Donació. Berenguer (Dalmau), bisbe de Girona, d’acord amb el capítol de Girona i l’autoritat de Ramon (Berenguer III), comte de Bar- celona, va donar l’església de Sant Martí de Palafrugell, amb les esglésies sufragànies i els seus delmes i primícies, al monestir de Sant Pere de Galligants i al seu abat Berenguer. [A] Original perdut. Potser es tractaria d’una falsificació relacionada amb el document anterior, perquè no tenim cap altra constància d’un abat de Sant Pere de Galligants anomenat Berenguer, que no sigui la de l’abat de la Grassa que el 1117 va intentar apropiar-se del monestir gironí. La datació de la notícia a través del bisbe gironí esmentat no és possible perquè la cronologia és massa extensa: el bisbe Berenguer Dalmau governà Girona entre 1113 i 1146 i Be- renguer de Llers el succeí entre el 1147 i el 1159. Durant aquests anys només tenim notícia de l’abat Bernat entre el 1134 i el 1149 i de l’abat Rotllà el 1158. Notícia: document núm. 229. ... proponuit dictus abbas quod dominus Berengarii, bone memorie Dei gratia condam Gerundensem episcopum, consensu sui capituli et etiam auctoritate domini Raymundi, comitis Barchino- nensis, dedit monasterio Sancti Petri de Gallicantu et Berengario, eiusdem loci abbati, ecclesiam Sancti Martini de Palafrugello, cum omnibus ecclesiis suffraganeis eisdem et cum decimis et primiciis earundem. ... 166 Elvis Mallorquí

1117, maig, 25 Confirmació. Bernat Ramon, sagristà de Sant Feliu de Girona, confirma a Ramon Mir, clergue de Sant Pere de Galligants, unes cases situades al burg de Sant Feliu de Girona. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 351a. a* CCBG, n. 222. Sit notum cunctis presentibus atque futuris quoniam ego Bernardus Raimundi, sacrista Sancti Felicis Gerunde cum consilio Berengarii gratia Dei Gerundensis episcopi et assensu Gerundensium clericorum laudo atque confirmo tibi Raimunde Miri, clerici Sancti Petri Gallicantus, omnes domos cum uniuersis ad se pertinentibus quas habes et tenes in alodio Sancte Marie sedis Gerunde in burgo Sancti Felicis in comparationibus, scilicet quas Iohannes Raimundi clericus ibi fecit et in suo testamento tibi dimisit, totum ipsum senioraticum quod inde aliquo modo exiit, exceptis denariis qui inde exeunt per censum Gerundensi episcopo. ...

1118, juny, 30 Adveració. Davant la presència de Berenguer, cabiscol i jutge, i d’altres sacerdots i clergues, Guitard Joan i Joan Guerau juren, sobre l’altar de Santa Anastàsia de la seu de Girona, que eren presents quan Ramon Miró, sagristà, va dictar el seu testament a les cases que tenia a l’escala de Santa Maria, pel qual va nomenar marmessors Pere, sagristà i senyor seu, Bernat, sagristà de Sant Feliu, i Guillem Arnau. Va donar béns mobles, vestits i terres a diverses persones i va efectuar deixes pietoses a les esglésies gironines, entre les quals hi havia Sant Pere (de Galligants). [A] Original perdut. B* Còpia del segle xiii: ACG, Llibre gran de la Sagristia Major, f. 64v-65v.

... Et dimitto ad Sanctum Felicem solidos plate ·ii·; et ad Sanctum Petrum, similiter; et ad Sanctum Martinum, solidos ·i· plate; et ad Sanctum Danielem, similiter; et ad scriptorem meum, similiter. ...

~~Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 167~~

~~95 (Document fals)~~

1118, novembre, 30. Magalona Butlla. El papa Gelasi (II) pren sota la seva protecció el monestir de la Grassa, després d’haver trobat al palau del Laterà la prova escrita que l’emperador Carlemany havia efectuat una donació a Pere i confirma el conjunt del seu patrimoni, entre el qual hi ha el monestir de Santa Maria de Riudaura i les esglésies del Sant Sepulcre de Palera, Sant Esteve de Canelles, Sant Feliu de Llagostera, Sant Pere de Galligants i Sant Feliu de Guíxols, amb les seves vil·les i pertinences. A’ Pergamí pseudooriginal (538 × 771 mm): BNF, col·lecció Baluze, vol. 398, núm. 3. B Còpia del segle xiii: BNF, col·lecció Baluze, vol. 380, núm. 38, ex A’. C Còpia del segle xvi: ADA, H 9, Second Livre Vert, f. 25-44, ex B. D Còpia parcial del 1677: BNF, lat. 11857 Chronicon seu historia regalis abbatiae Beatae Mariae de Crassa, de dom Jean Trichaud, f. 559. E Còpia del 1697: BM, ms. 3388 Synopsis rerum memorabilium Crassensis ... abbatiae, de dom Étienne Du Laura, f. 76-80. a HGL, vol. 2, núm. 389. b Sainte-Marthe, Gallia..., vol. 6, núm. 26, col. 434-436, ex A’ i B. c Mahul, Cartulaire..., vol. 2, p. 245-247, ex a i b. d PL, vol. 163, col. 504-507, ex b. e HGL, vol. 5, núm. 464, ex a. f ES, vol. 43, núm. 38a, ex A’. g Marquès; Constans, Navata..., núm. 21. h* RCALG-1, núm. 203, ex A’. Regest: NH, vol. 17, p. 298; RCALG-2, núm. 1, acta falsa. ... In Gerundensi episcopatu, monasterium Sancte Marie de Riudazer, Sancti Sepulcri de Paleira, Sancti Stephani de Canne- llas, Sancti Felicis de Lagostera, Sancti Petri de Gallicantu, Sancti Felicis de Geisal, cum villis et pertinenciis earum. ...

1118, desembre, 6 Testament. Pere Bernat de Salt, prelat de Sant Martí Sacosta, dicta testament, pel qual pren per marmessors Pere, abat de Vilabertran, Berenguer, cabiscol, i Ponç d’Urgell. Fa llegats a la seu de Girona i altres esglésies gironines, entre les quals el monestir de Sant Pere de Galligants. Encomana l’església de Sant Martí Sacosta a Vila- 168 Elvis Mallorquí

bertran. Ordena llegats al seu germà Ramon Bernat, a diversos familiars seus i als clergues de Vilabertran que resideixin a Sant Martí. [A] Original perdut. B Còpia del segle xviii: BC, Arxiu, manuscrit 729 Sacra Cathaloniae antiquitatis Monumenta, de Jaume Pasqual, vol. 3, f. 286v-287r. a* Altés, “El testament...”, núm. 1. Regest: Calzada, Sant Pere..., p. 52; ESMV, núm. 400. ... Et dimito et meam caldariam majorem cum suis carmas- cles et insuper totum meum alodium quod habeo in parroquia Sancti Cucufati de Salt excepta una fexa quam condam dedi Sancto Petro Gallicantus, et insuper totum censum prepositure. ... Et dimito Sancto Petro Gallicantus ipsum meum mulum nigrum. Et dimito Sancto Danielis ipsas meas baccas quas Petrus Geralli habet in Franciliaco. ...

1119, març, 10 Testament. Miró Bofill dicta testament, pel qual pren per marmessors la seva esposa Ledgarda, Arnau Bofill i Guillem Rodball. Elegeix sepultura a Sant Pere de Galligants, monestir al qual llega el mas d’Om i la coromina de Cros; fa llegats a Sant Andreu [d’Estanyol], a la canònica de Santa Maria, a Sant Feliu de Girona, a Arnau Bo- fill d’Aiguaviva, nebot seu, a Fulquer, i als nebots Ramon i Arnau. A Pergamí original (235 × 395 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 1. a* DSFG, núm. 4. ... Primum dimitto corpus meum ad sepeliendum cenobium Sancti Petri Gallicantus, cum unum mansum quem habeo ad ipsum Ulm, cum omnibus sibi pertinentibus, et condeminam unam qui est ad ipso Croso, cum omnibus uineis qui ibidem sunt, tali conditione ut teneat uxor mea dum uixerit et donet per unum- quenque annum Sancto Petro tascha fideliter; post obitum uero suum reuertatur in ius et dominium Sancti Petri sine uinculo ullius hominis uel femine. ... SSS. Poncius, presbiter et monachus, qui hoc rogatus scripsi, cum litteris suprapositis, die et anno quo supra. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 169

1121, abril, 20 Venda. Guillem Ramon ven al monestir de Sant Pere de Galligants el mas on viu Arnau Feliu, situat al lloc de Sangosta, [a Cassà de la Selva], pel preu de 3 morabatins. A* Pergamí original (120 × 265 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 7, pergamí núm. 6. In Dei nomine. Ego Gillelmus Raimundi, per presentem scripturam, uendo domino Deo et Sancto Petro cenobio Gallicantu illam meam hereditatem quam habeo uel habere debeo, et cum omnibus ad se pertinentibus, in illum mansum ubi Arnallus Fe- lix habitat. Est autem hec hereditas in iam dictum mansum, in locum qui uocatur Soli Gusta. Sicut terminatur et concluduntur iam dictam hereditatem in prenominato manso et in omnibus ad se pertinentibus, sic ego Gillelmus, prescriptus, uendo prescripto cenobio et habitatoribus eius totum ad integrum sine ullo engann ad quodcumque uoluerint faciendum, extinctis omnibus uocibus et auctoritatibus meis et omnium successorum meorum. Accipio autem a prenominato cenobio propter hoc ·iii· morabatini. Si qua uero persona in crastinum contra hanc uendicionem quoquo modo uenire presumpserit ad irrumpendum, duplam composicionem persoluat iamdicti cenobii habitatoribus, hac scriptura firmissime persistente. Actum est hoc ·xii· kalendas mai, anno ·xiii· Ludouici regis. Sig+num Gillelmus Raimundi, qui hanc uenditione fieri iussi firmaui firmarique rogaui. Sig+num Raimundus, clericus. Sig+num Raimundi, ypodiachonus. Sig+num Petrus, clericus. Sig+num Petrus de ca.1 Sig+num Petrus Siluani. SSS. Poncius, subdiachonus et monhacus,2 qui hoc rogatus scripsi, die et anno quo supra.

~~1. Sic. 2. Sic.~~

1126, març, 15 Venda. Maria i la seva filla Sicards venen a Santa Maria de Cervià i al seu prior Joan el seu alou o heretat, consistent en unes feixes de terra situades als llocs Cascall i Boadella, a la parròquia de Sant 170 Elvis Mallorquí

Jordi Desvalls, pel preu de 6 sous de moneda de Girona. Ambdues feixes afronten amb terres de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (250 × 95 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, per- gamí núm. 444. a* PSMCE, núm. 46. ... Est autem hoc allodium in comitatu Impuritani et in parroechia Sancti Georgii de Vallibus. Afrontad autem a parte orientis fexa de Cascal in terra de fevo Gaucefredo Guillelmi, de meridie in terra de Vives, de occiduo in alodio Gaucefredi Guillelmi, de vero circii in terra Sancti Petri Gallicanti. Alia fexa que vocant a Buadela afrontad a parte orientis in terra Guillelmi Guadalli et de suis heredibus, de meridie in terra Sicardis et de suis heredibus, de occiduo in via et in favar, de vero circii in terra Sancti Petri. ...

~~100~~

1130, [juliol, 8] Testament. Ramon Berenguer (III), comte de Barcelona i marquès (de Provença), dicta testament, pel qual elegeix marmessors Oleguer, arquebisbe de Tarragona, Berenguer, bisbe de Girona, Ramon, bisbe d’Osona, i Eimeric, germà seu, Guillem Ramon, senescal, Berenguer de Queralt, Galzeran de Pinós, Guillem de Cardona, Ramon Bernat de Guàrdia, Guillem Gausfred de Cervià, Riam- bau de Basella i Ramon Renard. Disposa ser enterrat al cementiri del monestir de Santa Maria de Ripoll i disposa diverses deixes a institucions, esglésies i monestirs d’arreu del Principat, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia de 1204: ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer IV, pergamí núm. 6. a MH, núm. 381. b Bofarull, Los condes..., vol. 2, p. 176-182. c* TCBRCA, núm. 11. d CDSPC, núm. 426. ... Dimitto eciam Sancte Marie sedis Gerunde omnes cape- llanias quas habeo in episcopatu Gerundensi solide et libere et ad ipsius canonicam ipsam ecclesiam de Buada, cum decimis et primiciis et oblacionibus universis, tali modo ut cum victus in ipsa canonica quacumque occasione defecerit, prefata ecclesia de Buada habeant prefat sedis canonici in victum comunem, cum vero per Dei graciam in ipsa canonica victus more solito abundaverit, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 171 prefate ecclesie de Buada fructus omnes sint ad restauramentum ipsius ecclesie et altaris Sancte Marie; et Sancto Felice Gerunde et Sancte Marie sedis, dimitto ipsam vineam que fuit Bernardi Raimundi, sacriste; cenobio Sancti Petri Gallicantus, ad opera ipsius ecclesie, dimitto terciam partem Gerundensis monete, ita ut predicti mei elemosinarii faciant eam mittere in opera ipsius ecclesie usque habeant ibi missos ·cc· morabetinos; Sancto Daniheli Puellarum, unum mansum in Calidis; ...

~~101~~

1130, agost, 19 Adveració. El bisbe Berenguer i el vescomte de Narbona juren sobre l’altar de Santa Anastàsia a la catedral de Girona que eren presents quan el comte Ramon Berenguer (III) dictà testament, pel qual va elegir marmessors Oleguer, arquebisbe de Tarragona, Be- renguer, bisbe de Girona, Ramon, bisbe d’Osona, i Eimeric, germà seu, Guillem Ramon, senescal, Berenguer de Queralt, Galzeran de Pinós, Guillem de Cardona, Ramon Bernat de Guàrdia, Guillem Gausfred de Cervià, Riambau de Basella i Ramon Renard. Dispo- sa ser enterrat al cementiri del monestir de Santa Maria de Ripoll i diverses deixes a institucions, esglésies i monestirs d’arreu del Principat, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia de 1152: ACA, Cancelleria, Ramon Berenguer III, pergamí núm. 316. C Còpia del segle xii: ACA, Cancelleria, Liber Feudorum Maior, f. 485. a MH, núm. 381. b LFM, núm. 493, ex C. c* TCBRCA, núm. 12. d CDSPC, núm. 427. Regest: NH, vol. 17, p. 298; DSPM, núm. 28; PSMCR. núm. 24. Notícia: NH, vol. 14, p. 294; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71. ... Dimitto eciam Sancte Marie sedis Gerunde omnes cape- llanias quas habebat in episcopatu Gerundensi solide et libere; et ad ipsius canonicam ipsam ecclesiam de Buada, cum decimis et primiciis et oblacionibus universis, tali modo ut, cum victus in ipsa canonica quacumque occasione defecerit, prefata ecclesia de Buada habeant prefat sedis canonici in victum comunem; cum vero per Dei graciam in ipsa canonica victus more solito abundaverit, prefate ecclesie fructus de Buada habeant prefate sedis canonici in victum comunem; cum vero per Dei graciam in ipsa canonica 172 Elvis Mallorquí victus more solito abundaverit, prefate ecclesie de Buada fructus omnes sint ad restauramentum ipsius ecclesie et altaris Sancte Marie. Et Sancto Felici Gerunde et Sancte Marie sedis dimissit ipsam vineam que fuit Bernardi Raimundi, sacriste. Cenobio Sancti Petri Gallicantus, ad opera ipsius ecclesie, dimitto terciam partem Gerundensis monete, ita ut predicti mei elemosinarii faciant eam mitere in opera ipsius ecclesie usque habeant ibi missos ·cc· morabetinos; Sancto Danieli Puellarum unum mansum in Calidis; ...

~~102~~

1132, març, 10 Testament. Berenguer Guillem dicta testament, pel qual elegeix marmessors Bernat, sagristà, Gausfred, arxilevita, Berenguer, cabiscol, (tots de la seu de Girona), Bernat d’Hostoles i Ponç d’Urgell. Escull sepultura a la seu de Santa Maria de Girona i efectua diversos donatius a esglésies i institucions gironines, entre elles el monestir de Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (255 × 570): ACG, pergamí núm. 216. Al dors: “n. 25”. B Còpia del segle xii (220 × 545 mm): ACG, pergamí núm. 217, ex A. Al dors: “núm. 37. Plech núm. 1”. a Marquès, Canet..., núm. 10 (reproducció fotogràfica i traducció catalana). ... Primum dimitto ecclesie Sancte Marie sedis Gerunde corpus meum inibi sepeliendum et dimitto canonice eiusdem sedis Sancte Marie illos ·iii· mansos quos habeo in Serra Longa, cum illorum pertinenciis omnibus, et fexam illam terre que est iuxta uiam qua pergit ad Riurolam uersus meridiem et clausum illum quem ibi tenet Sanctus Petrus Galligantus cum piro quod ibi habetur. Et dimitto pro hoc clauso Sancto Petro iamdicto, [per] emendacionem, omnes illas plantas quas habeo ultra torrentem de Tornauels ego et homines per me...... Et dimitto ad opera Sancti Petri Gallicantus ·x· solidos plate; et Sancto Felici, ·v· solidos plate; et Sancto Danieli, ·vi· solidos plate; et Sancto Martini ·iii· solidos plate; et ad Sanctum Sepulcrum Iherosolimitanum, ·iii· solidos plate; ad Caualleriam ·iii·; ad Hospitalem, ·iii·; Sancto Vincencio de Caned, ·iiiior· morabatinos quos illi debeo et archam ·I· que iuxta lectum meum est ad sacristiam; et Sancto Felici de Cartiliano, ·v· solidos denariorum; et Sancte Cecilie, similiter; Sancto Laurencio de Adrio, similiter. ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 173

~~103~~

1134, abril, 30 Testament. Guillem Ramon dicta testament, pel qual nomena marmessors Oliver de Llorà, la seva muller Nèvia, el seu fill Ramon i Pere Ameli i Bru. Elegeix sepultura al cementiri de la seu de Girona. Efectua deixes pietoses a moltes institucions i persones eclesiàs- tiques gironines, entre les quals hi ha el monestir de Sant Pere de Galligants, que també obtindrà, després de l’usdefruit vitalici del seu fill Guillem, els drets sobre un mas, dues vinyes i dues cases amb hort. Guillem Ramon disposa de béns situats prop de Girona i dins de la ciutat. A Pergamí original (175 × 405 mm): ACG, pergamí núm. 221. Al dors “Canonja. Plech 9, n. 5”. B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 354a-356a. a* CCBG, núm. 260, ex B.

... Dimitto Sancto Felici marabetinum ·i·; Sancto Petro Galli- cantus, solidos ·x·; Sancto Nicholao, solidos ·ii·; Sancto Martino, solidos ·iii·; Sancto Danieli, solidos ·iii·; Sancte Eulalie, solidos ·ii·; Sancte Susanne, solidos ·ii·; ad ospitium Iherosolimitanum, solidos ·v·; ad Caualeriam, solidos ·v·; ad missas canendas, ·xxiii· solidos; Petro, scriptori, solidos ·ii·; pro mea sepultura, solidos ·x·...... Dimitto Guilielmo, filio meo, ipsum mansum quem inhabitat Guilielmus Cebola, cum sua tencione, et uineam quam tenet Berengarius Clareta et ipsa casa cum orto quam tenet Guilielmus Sauaric et ipsa casa cum orto quem tenet Guilielmus Saac; et uineam meam de Barufa, que est alodium meum, dimitto eidem Guilielmo tali modo ut habeat eam et teneat omnibus diebus uite sue et post obitum suum remanet cenobio Sancti Petri Gallicantus. ...

~~104~~

1134, agost, 5 Donació. Bernat Guerau i la seva esposa Maria donen a Santa Maria de Cervià una peça de terra al terme de Raset, a la parròquia de Sant Genís de Cervià i als termes d’Empúries i Girona, que afrontava amb una terra de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (280 × 145 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, pergamí núm. 482. a* PSMCE, núm. 62. 174 Elvis Mallorquí

... Est autem hoc in terminio Impuritani vel in terminio Gerundensi, et in parrochia Sancti Genesii de Cirviano vel in terminio Rareti. Affrontat a parte orientis in alveo Ciniane, de meridie in fevo Guillelmi Rareti, de occiduo in terra Sancti Petri Gallicanti, de vero circii in strata publica. ...

~~105~~

1135, gener, 26 Venda. Pere Rossell i la muller Guillema, amb el consentiment de l’abat Bernat, de Sant Pere de Galligants, venen als germans Ballví i Pere Poc, dues peces de vinya que tenen a la parròquia de Sant Ponç de Fontajau, pel preu de 6 sous de diners gironins. A* Pergamí original (170 × 135 mm): ACG, pergamí núm. 226. Sit notum cunctis quam ego Petrus Roselli et uxor mea Gil- lelma, cum consilio et uoluntate domni Bernardi, abatis, uendimus uobis Balluino et Petro Pauci, fratres, dues pecias uinee quam habemus et tenemus ac plantauimus in parrochia Sancti Poncii Fonte Agelli, subtus ipso Monte. Affrontat autem prefate due uinee ab oriente et meridie siue occiduo et a circio in alodio Sancti Petri cenobii Gallicantus. Sicut habentur et continetur prescripte due peciee uinee, cum terra ubi sunt plantate, cum exiis et regressiis et omnibus illorum pertinentiis, sic uotiue et potentialiter uotiue et uobis sine ullo retentu quem ibi non facimus propter ·vi· solidos denariorum Gerundensium. Et pro hac uendicione accepit dominum nostrum abbatem tres solidos. Quod uero de nostro iure in uestrum tradimus dominium et potestatem extinctis uocibus nostris et auctoritatibus ad faciendum ibi et inde quicquid uolueritis. Si quis hanc uindicionem frangere uoluerit, facere non ualeat sed omnia in triplo componat. Anno ·xxvii· regni Ludouici regis. Actum est hoc ·viii· kalendas febroarii. Sig+num Petri Roselli. Sig+num Gillelma, qui hanc uindicionem fieri fecimus, firmauimus et firmare rogauimus. Sig+num Rai- mundi Martini. Sig+num Gillelmi Pistori. Sig+num Petri. Sig+num Gaucberti. Sig+num Petri Textori. SSS. Poncius, presbiter, qui hoc rogatus scripsi die et anno quo supra. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 175

~~106~~

1146, juny, 27 Adveració. Davant del jutge Guillem i en presència del prior Arnau i de diversos sacerdots i laics, Bernat i Joan juren damunt l’altar de Sant Bartomeu, de l’església de Sant Esteve de Bordils, que van ser presents quan el difunt Berenguer va dictar testament, pel qual nomenà marmessors el seu fill Bernat, Vidal, prevere, Bernat Adal- bert, Joan i Bernat. Féu llegats pietosos a diverses esglésies, entre elles la de Sant Pere de Galligants. També va deixar diners, bestiar i possessions al seu senyor Guillem Gausfred, la seva fillola Bea- triu, les filles de Bernat Adalbert i els seus fills Bernat i Berenguer. A Pergamí original (200 × 260 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, pergamí núm. 507. a* PSMCE, núm. 65. Regest: ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 815, f. 37v, núm. 18. ... Inter opera Sancte Marie Gerunde et Sancti Petri Galli- cantus sestarios ·iii· de blad...... Dimito Sancto Petro Gallicantus migerias ·iii· frumenti, quos habeo de ipso manso quem teneo in pignora. ...

~~107~~

1147, octubre, 13 Donació. Guillem Gausbert dóna a Sant Pere de Galligants el seu alou situat al lloc de Perles, de la parròquia de Cassà, format pel mas on viu Arnau Martí, la vinya que té Ramon Berard, el camp de Guillem Albaric, la vinya de Carbonell a la Verneda i una part de la coromina situada al pla de Celrà, sobre l’Olmet. Guillem també acorda que respectarà l’alou que Isarn Guitart i el seu fill Ramon Isarn havien donat a Sant Pere de Galligants. Tota aquesta donació la fa per dotar el seu fill Guerau a fi que esdevingui canonge de Sant Pere. A* Pergamí original (215 × 163 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 7, pergamí núm. 4. Forat al centre del pergamí. Sit notum cunctis presentibus atque futuris quam ego Guiel- mus Gaucberti dono domino Deo et cenobio Sancti Petri Galli- cantus, de meo alodio [quod] habeo in parroechia Sancti Martini de Caciano, in loco uocitato Perlas, scilicet mansum unum cum omnibus suis pertinenciis, ubi habitat Arnallus Martini, et uineam 176 Elvis Mallorquí quam Raimundus Berardi tenet per me et campum quem Guiel- mus Albarici tenet per me et uineam quam Carbonellus tenet per me apud Gagalelam, iuxta Uernedam, et tertiam partem illius condamine quam habeo in plano de Celran, super Ulmed. Item conuenio ego Guielmus Gaucberti et filii mei ut alodium illud quod Ysarnus Gitardi et Raimundus Isarni, filius eius, dederunt atque dimiserunt Sancto Petro, faciamus uobis semper solide et libere in pace tenere. Hec omnia superius scripta dono, trado, diffinio omnibusque modis delibero cenobio prenominato et habitatoribus eius, sine aliquo retentu quem ibi non facio, ad quodcumque domnus Bernardus, abbas, et alii seniores uoluerint faciendum. Si forte aliqua persona ali[o ...] uobis aliquid abstulerit uel inquietauerit, habeatis pro emendacione tertiam partem in quinque m[ansis ...] de Celran cum meis nepotibus, quos propter hoc ego et posteritas mea semper habeamus in dominium, et non habeamus [...] modo alienandi. Hoc autem donum facio propter remedium anime mee et parentum meorum et propter Gerallum, filium meum, que [re- cipitis] in cannonicum. Et nos Poncius et Guielmus, fratres illius Geralli, donamus nos metipsos Sancto Petro prephato siue in uita siue in morte. Si quis contra hoc uenerit inrumpendum non ualeat, set pro sola presumptione in triplo componat. Actum est hoc ·iii· idus octobris, anno ·xi· regni Ludouici, regis iunioris. Sig+num Guielmi Gaucberti. + Gerallus, leuita. Sig+num Poncii. Sig+num Guielmi. Sig+num Adalaidis, quorum nomina filiorum sunt Guielmi Gaucberti, qui hoc facimus laudamus firmamus firmarique rogamus. Sig+num Berengarii de Campo Daurano. Sig+num Petri Andree. Sig+num Raimundi de Gerundela. Sig+num Berengarii Sancti Martini. Sig+num Guielmi, fratris eius.. Sig+num Petri de Serriano. Sig+num Petri Mironis. Guielmus, monachus et presbiter, qui hec rogatus scripsit die et anno quo .SSS. supra.

~~108~~

1149, maig, 6 Heretament. Arnau de Campllong dóna a la seva germana Ermengar- da en herència i esponsalici el mas de Bernat de Mosqueroles i Domènega, el mas de Pere de Mosqueroles, la feixa situada al pla Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 177

de Gotarra, el mas de Guillem Ot i tots els drets corresponents a les parròquies de Campllong, Cassà i Sant Cebrià de Falgars. Tota la donació l’aporta Ermengarda a Guillem Roig com a dot. A* Pergamí original (204 × 105 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 6, pergamí núm. 16. B Còpia de 1225 (105 × 183 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 6, pergamí núm. 1. Sit notum cunctis quam ego Arnallus de Campo Longo dono tibi, sorori mee Ermengardis, ipsum meum mansum qui fuit condam Bernado de Musceroles et de uxor eius, Dominica. Et in alio loco dono ipsum man[sum] Petrus de Musceroles et ·i· fexam terre in plano de Gutara. Et adhuc dono tibi ·i· mansum qui est Guillelmus Oto et in aliis locis laudo tibi et tuis directis quos tibi debent per- tingere propter heredimentum,1 sicut superius scriptum est. Sic ego dono et laudo tibi et filiis uel filiabus tuis et omni tue proieniei atque posteritati uestre, cum terminis et affrontacionibus et cum exitibus et regressibus earum et cum omnibus in se habentibus et sibi qualicumque modo pertinentibus et cum homines et feminas et censos et seruicios et ussaticos qui de iamdictos mansos debent exire, sic dono tibi totum integriter sine aliquo retentu quem ibi non facio per me uel pro meis post me, ad tuam uoluntatem faciendam quicquid inde uolueris propter sponsalicium. Est autem hec in parrochia Sancti Cirici de Campolongo et Sancti Martini de Caciano et Sancti Cipriani de Falgars. Iterum ego Ermengardis, consilio et uoluntate fratri meo, Arnallo de Campolongo, dono tibi Guillelmus Rubei, quam spero per uirum, totum hoc donum quod est suprascriptum, tali conueniencia ut habeas, teneas et possideas omnibus diebus uite tue. Post obitum tamen tuus, remaneat infantibus qui de te in me fuerint creati post mortem mea. Si infantes defuerint, meis propinquioribus reuertatur. Actum est hoc ·ii· nonas2 may, anno ·xii· regni Ludouici, regis junioris. Sig+num Arnalli de Campolongo, qui hoc donum laudo et firmo et testes firmari rogo. Sig+num Raimundi Arnalli. Sig+num Arnalli, filii eius. Sig+num Burdi Sancti Aciscli. Sig+num Geralli de Guardiola. SS. Guiellmus, sacrista, qui hoc scripsit cum litteris rasis et emendatis in ·i· linea et ·iiii· et ·viii·, die et anno quo supra.3

1. here, B. 2. nonas kalendas may, A i B. 3. Sig+num Raimundi de Falgars. + Alamandus presbiter qui hoc ·xi· kalendas aprilis, anno Incarnatione Christi ·m·cc·xxv· fideliter translatauit, die et anno quo supra, B. 178 Elvis Mallorquí

~~109~~

1149, novembre, 18 Convinença. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, convé amb (...) que pagarà per una honor situada a Sant Esteve de Bordils, amb la condició que pagarà un cens d’un parell de gallines i una oca i que dues feixes que té en alou passaran a donar la tasca i el braçatge a Sant Pere de Galligants, que rebrà, després de la mort del beneficiari, l’honor establerta. A* Pergamí original (140 × 128 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 3, pergamí núm. 1. Deteriorat a la part superior esquerra i amb un forat a la part superior dreta. Pateat cunctis quam ego Bernardus, gratia Dei cenobii Sanc- ti Petri [de Gallicantu abbas ...], cum omni congregacioni mihi comissa, hac scriptura indice assentio [...] pro quo frater [...] comisit Sancto Petro propter remedium an[ime sue ...] habebat [...] in parroechia Sancti Stephani de Burdils. Tali conueniancia ut unoquoque [anno donetis unum] anserem et unum par gallinarum et quando [...] fideliter et ·i· par anserum et unum par gallinarum. Iterum [...] illas ·ii· fexias de alodio proprio et francho quas tu dedistis Sancto Petro [... in] parroechia sicut [in] scriptura quam tu fecisti resonat. Et in uno quoque anno donetis Sancto Petro tascham et braciaticum fideliter. Hec omnia suprascripta assentimus tibi ut habeas et teneas omnibus diebus uite tue ad seruicium Sancti Petri et nostri successorumque nostrorum. Post obitum uero tuum reuertatur omnia suprascripta in dominium Sancti Petri libere et absolute et abbatis et monachorum inibi degentium ad suam uoluntatem faciendam. Si quis contra hac carta assentionis ad inrumpendum uenit, non hoc ualeat facere, sec in duplo componat. Actum est hoc ·xiiii· kalendas decembris, anno ·xo·iiio· regni Lodouici regis iunioris. + Bernardus, abbas. SSS. Poncius, presbiter et monachus. [SSS.] Petrus, presbiter et monachus. Berengarius, presbiter et monachus. Arnaldus prepositus. Sig+num Rodlandi, sacriste, tes- tificandi. + Arnallus presbiter et monachus. Arnallus monachus et leuita. Raimundus, monachus et leuita, qui hoc rogatus scripsi, die et anno quo supra. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 179

~~110~~

1151, juliol, 1. Sant Climent de Tor Adveració. Gilabert de Cruïlles i Guillem Olivar juren, sobre l’altar de Sant Climent de l’església de la vil·la de Tor, al comtat d’Empúries, que eren presents quan Guillem Humbert (de Basella) va dictar testament, pel qual va nomenar marmessors el bisbe Berenguer, Ra- mon Ademar, Guillem Oliver, Guillem de Sant Maurici i la seva muller Agnès. Va disposar ser enterrat al cementiri Sant Pere de Rodes i va efectuar diverses donacions pietoses a esglésies i monestirs de les terres del bisbat de Girona, entre elles al monestir de Sant Pere de Galligants. També deixà els seus béns als seus parents, muller i fills. A Pergamí original (302 × 311 mm): AHFF, fons Batllia, pergamí núm. 4. B Còpia de la fi del seglexiv : AHFF, manuscrit 638 Cartoral de la comanda de Sant Joan de Jerusalem a Sant Celoni, núm. 2. a* Pons Guri, “La successió...”, núm. 2 (on manca la referència a Sant Pere de Galligants, que és citada a la p. 37). Regest: IAHFF, núm. 18; Pons Guri, “Un cartoral...”, núm. 2. Primum dimisit Sancto Petro Rodensi, in cuius ciminterio corpus suum iussit sepeliri, quatuor cifos argenteos et duos modios ordei et ·i· frumenti; et operi Sancte Marie sedis, ·c· solidos; domno episcopo, cifum argenteum ·i·; Sancto Felici Gerunde, cifum ·i· argenteum obtimum ad comune ipsius ecclesie; Sancte Marie Uillebertrandi, modium ·i· ordei et medium frumenti; Sancti Mi- chaeli de Fluuiano, modium ·i· ordei et medium frumenti; Sancte marie de ipsa Taiada, solidos ·xx· yerundenses; Sancto Iuliano de Uirginibus, cum suis clericis, solidos ·x·; Sancte Columbe de Siu- raner, similiter, solidos ·x·; Sancto Martino de Armentaria, similiter ·x·; Sancte Marie de Uilla Mucrum, solidos ·x·; Santo Tome, ·ii· sarracenos fratres. Sancte Marie de Uliano dimisit omnem suum alodium quod habebat infra terminios de Kannauels et omnes forcias et usaticos quos ibi faciebat. Dimisit Sancto Petro Gallicantus ·vii· morabatinos. Dimisit Guillelmo Oliuarii ·c· solidos de debito quitium suum mulum cum enselamento et freno. ...

~~111~~

~~1152, abril, 29 Testament. Guillem, arxilevita de Besalú i prelat de Sant Martí Sacos- ta, que vol fer el camí de Sant Jaume, dicta testament, pel qual no- 180 Elvis Mallorquí~~

mena marmessors el bisbe de Girona Berenguer, l’arquebisbe Ber- nat, el cabiscol Guillem, nebot seu, i el seu germà Bernat. Deixa els béns de Sant Martí Sacosta a Ponç, abat de Sant Joan de les Abadesses, per tal que hi nomeni un prior i clergues que segueixin la regla de sant Agustí. També efectua moltes deixes a institucions religioses, entre elles a Sant Pere (de Galligants). [A] Original perdut. B Còpia del segle xvii: BRAH, manuscrit 11-6-183 Cartoral de Sant Martí Sacos- ta, f. 43. a* CSMS, núm. 25. ... Dimitto Sancti Felici aureum unum; Sancto Petro, alium; Sanco Danieli, alium; Petro Martini, unum; Raimundo, capitischole, alium; Bermundo, alium; priori sedis, alium; ...

~~112~~

1153, març, 17 Testament. Berenguer de Campdorà dicta testament i elegeix sepultura a l’església de Santa Maria d’Ullà. Efectua diversos donatius a les esglésies de Santa Eulàlia Sacosta i Sant Jaume de Campdorà i també a diverses institucions religioses de la ciutat de Girona, entre elles al monestir de Sant Pere de Galligants. Després de satisfer els seus deutes, deixa un mas de Riudellots i l’honor de Peralada per deutes, i la casa forta —o stallium— de Campdorà amb tots els seus béns als seus fills Arnau, Berenguer i Ramon. A* Pergamí original (325 × 140 mm.): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 3.

... Dimitto Sancte Marie sedis Gerunde ·iii· solidos; et Sancto Felici, ·iiii·; et Sancto Petro Gallicantus, ortum ·i· quem emi de Bernardo Aneler; et Sancto Hospitali Iherusalem, ·xx· solidos; et Milicie Templi, ·x·. ...

~~113~~

1153, octubre, 15 Testament. Bernat de Galliners, canonge de la seu de Girona, dicta testament, pel qual nomena marmessors Guillem, abat de Sant Feliu de Girona, Pere Ramon de Roca Incisa i Ramon d’Argelaguers. Demana ésser sepultat al cementiri de la seu de Girona i efectua Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 181

deixes a diverses persones i esglésies gironines, entre les quals a la de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 351b-354a. a* CCBG, núm. 291.

... Dimitto ecclesie Sancti Felicis Ierunde ·x· solidos; et capellano eiusdem ecclesie, meas pelles meliores, ita scilicet quod donet presbiteris eiusdem ecclesie ·x· solidos ut rogent Deum pro anima mea; Sancto Petro Gallicantus, ·ii· sextarios annone et ·i· frumenti; Sancto Martino, ·v· solidos et ·iii· migerias ordei quas habeo in suo manso. ...

~~114~~

1158, desembre, 13 Donació. Adelaida dóna al monestir de Sant Daniel i a la seva abadessa Ermessenda el capmàs que té al lloc de Lledó, a Salt, juntament amb dues feixes que té en alou franc, una de les quals limita amb un alou de Sant Pere de Galligants, i una altra feixa que té a Ma- drenys, prop del Masrocs, a Vilablareix. [A] Original perdut. B Còpia d’època moderna: ASD, llibre 22, núm. 77, p. 206-207. a* CDSDG, núm. 48. ... Alia autem fexia que est supra uiam Muneram affrontat ab oriente in eadem uia Munera, a meridie in tenedone Iohannis, qui fuit filius Petri Poncii, condam defuncti, ab occidente in alodio Sancti Petri Gallicantus et Sancti Felicis, a cirtio in tenedone Petri Raimundi de Saltu. ...

~~115~~

1158, desembre, 13 Donació. Guilla Pere dóna a Carbonell la meitat d’un molí que té juntament amb Sant Pere de Galligants i dues feixes que són al cap dels molins Bezons, més enllà del rec, a l’horta nova de Sant Pere. [A] Original perdut. B* Còpia del segle xii (200 × 160 mm): ACG, pergamí núm. 305. Al dors: “H y M. N. 21”. Regest: AHG, Fitxes-regests dels pergamins de Sant Pere de Galligants de Josep Calzada, núm. 3. 182 Elvis Mallorquí

Sit notum cunctis quam ego Guilla Petri dono tibi Carbonello meam medietatem ex [ipso] molendino mediano quod habeo cum Sancto Petro apud ipsas Arenelas et ipsas dues fexias orti que sunt tue tracture et sunt in capite molendinorum Bezons ultra rego, in illa orta noua Sancti Petri. Item reddo et delibero tibi ipsam terram tuam cum esplet qui ibi est, que est subtus meam uineam in alodio Sancte Marie sedis, iuxta alodium Sancti Felicis et rego comitali. Sicut habetur et continetur iam dicta medietate molendini, cum predictas dues fexias orti et cum prenominata terra Sancte Marie, cum suo esplet, sic uotiue et potencialiter et sine ullo retentu totum ab integro dono tibi predicto Carbonello, excepto senioratico iure et de meo iure in tuum trado dominium et potestatem ad faciendum inibi et inde quodcumque uolueris, saluo iure et dominio Sancti Petri in omnibus et Sancte Marie. Si quis contra hoc donum ad irrumpendum uenerit dupplam compositione tibi persoluat cum omni melioratione, hac scriptura firmissime persistere. Actum est hoc idus decembris, anno ·xx·ii· regni Ludouici regis iunioris. Sig+num Guille Petri, que hoc donum feci, firmaui firmarique rogaui. Sig+num Poncii. Sig+num Marie, uxoris mee, qui hoc laudamus. + Rotlandus, gratia Dei ecclesie Sancti Petri abbas, saluo iure Sancti Petri et mei in omnibus. SSS. Bernardus, yppodiachonus, qui hoc rogatus scrips cum litteris et emendatis in ·viia· linea et dampnatis in ·va· die et anno quo supra. SSS. Leterius, presbiter, qui hoc translatum scripsit.

~~116~~

1159, febrer, 22 Venda. Arnau Bacó, la seva muller Benagès i la seva filla Maria venen a Arnau de Maçana i al seu fill Guillem el mas amb el clos i els arbres que tenen per ells, situat a la parròquia de Sant Pere de Mont- fullà, a la vil·la de Muç, pel preu de 5 sous de moneda de Girona. A* Pergamí original (265 × 90 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 29, pergamí núm. 14. Al dors: “Montfullà. Modicum valentis”. Sit notum cunctis quam ego Arnallus Bachun et uxor mea, Benages, ac filia nostra, Maria, uendimus tibi Arnallo de Machana filioque tuo, Guillelmo, uestreque posteritati ipsum mansum cum Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 183 clauso et cum omnibus arboribus quos ibi sunt, quem habemus et tenemus per uos metipsos in comitatu Ierunde, i parrohe- chia Sancti Petri de Montefoliano, in uilla de Muhc. Quantum ibi habemus uel habere debemus, cum exitibus et regressibus suis et cum omnibus emparamentibus, sic uendimus uobis per ·v· solidos de Ierundensis monete ad faciendum quicquid uolueritis omni tempore. Si quis contra hoc ad irrumpendum uenerit, non ualeat set in duplo componat. Actum est hoc ·viiii· kalendas marcii, anno ·xx·ii· regni Lu- douici, regis iunioris. Sig+num Arnalli Bachun. Sig+num Benagis, uxoris eius. Sig+num Marie, filie eorum, nos qui hanc uendicionem fecimus, firmauimus firmarique rogauimus. Sig+num Raimundi Gabon. Guillelmus, leuita, qui hoc rogatus scripsi SSS. die annoque prefixo.

~~117~~

1162, juny, 20 Donació. Arnau Girbert dóna a la seva muller Garsenda, en esponsalici, el mas que ell té per Ramon de Cassà a la parròquia de Sant Martí de Cassà, a la vila de Bruguera, i la vinya que té a Garrotera per Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B* Còpia del 1296 (232 × 165 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 8, pergamí núm. 6. Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam instrumento, cuius tenor talis est. Sit notum cunctis quam ego Arnallus Girberti dono tibi Garsendis, quam duco in uxorem, ipsum meum mansum totum integrum quem habeo et teneo super Raimundum de Caciano, in parrochia Sancti Martini de Caciano, in uilla de Brugaria, cum solis et superpositis suis et cum omnibus edificiis et cum omnibus arboribus diuersi generis et cum omnibus plantis que in eo sunt et cum omnibus suis pertinenciis atque cum omnibus tenedonibus, quas super jamdictum Raimundum in jamdicta parrochia uel uilla, siue in monte et in plano, et vineam de Garrotera, que est Sancti Petrus Gallicantus. Adueniunt mihi predicta omnia per paternam et maternam uocem et per omnes uoces et auctoritates. Que omnia 184 Elvis Mallorquí sicut melius habeo et teneo et sicut melius mihi adueniunt uel aduenire debent, ita dono ea tibi integriter et sine ullo retentu, cum omnibus in se habentibus uel sibi pertinentibus ut habeas et teneas per tuum sponsalicium sine uinculo ullius persone, cum marito et sine marito et cum infante et sine infant, ad faciendam ibi et inde quicquid uolueris omni uita tua, saluo jure domini Raimundi jamdicti et Sancti Petri Gallicantus. Post obitum uero tuum remaneant infantibus de me in te genitis; si uero infantes deffuerint, reuertantur ad meos propinquos. Si quis hoc disrump[e]re temptauerit, non ualeat set in duplo componat. Actum est hoc ·xiio· kalendas julii, anno ·xxo·vo· regni Leddouici regis junioris. Sig+num Arnaldi Girberti, qui hanc donacionem feci firmaui firmarique rogaui. Sig+num Ermessendis, matris eius. Sig+num Guillelmi. Sig+num Berengarii. Sig+num Bernardi. Sig+num Ma- rie, fratrum et sororis eius. Sig+num Raimundi Umberti. Sig+num Poncii Raimundi, de Brugaria. Sig+num Raimundi de Caciano, domini. Sig+num Berengarii de Ruira, bajuli. + Berengarius, ipodiachonus, qui hoc rogatus scripsi die annoque prefixo. Sig+num Petri Burgesii, tenentis locum Raimundi de Toylano qui ·iii· idus julii, anno Domini ·m·cc·xc·sexto, hec fideliter translatauit et cum autentico comprobauit.

~~118~~

1163, agost, 30 Venda. Dolça i el seu marit Guillem Dalmau venen a Arnau Artau un quadró situat a la parròquia de Vilablareix, indret de Madrencs, que afronta amb un alou de Sant Pere de Galligants, per 90 sous de diners de Girona. A* Pergamí original (208 × 214 mm): ADG, Almoina, Altar de Santa Anastàsia, pergamí núm. 100. Sit notum cunctis quam ego Dulcia, femina, cum uiro meo, Guillelmo Dalmacii, uendimus tibi Arnallo Artalli quadrum unum terre nostri franchi alodii quod, per meam compram uel per aliquas uoces, habemus et tenemus in parroechia Sancti Menne de Uillablarex, in loco uocitato Madrencs. Quod quadre terre afrontat a Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 185 parte oriente in uia qua itur Gerunde, de meridie in alodio Sancti Petri Gallicantus, ab occiduo in alodio Isarni qui fuit condam, a parte uero circii in alaudio eiusdem Isarni et in ipso Raimundi de Fauars. ...

~~119~~

[1165 ca.] Comptes. Bernat Bou, de Girona, s’adreça al seu senyor, el rei (Alfons II), per defensar la seva gestió com a batlle del comte (Ramon Be- renguer IV) a Girona, Palafrugell, Llagostera, Caldes i Palau- (sacosta), atès que n’ha incrementat els ingressos. A Pergamí original (143 × 123 mm): ACA, Cancelleria, Extrainventari, pergamí núm. 3132. a* FAC, núm. 18. ... Primum ad diem qua ego emparaui baiuliam Gerunde baiulus Gerunde non dabat domino comiti de lezdis et usaticis nisi ·dccc· solidos et ego dono inde domino meo et ipsis lezdis et usaticis mille ·d· solidos pro unoquoque anno. Et tunc non exie- bat domino comiti de ipso mensuratico nisi ·v· modios et medio tritici et ego dono inde sibi ·vii· modios. Et de suis molendinis de Mercatali baiulus suus non dabat illi nisi ·xxv· modios, de quibus faciebat missiones molendinorum et aque; et ego dono inde domino meo ·xliii· modios et facio missionem molendinorum de meo auere proprio et decimam Sancte Marie et miliciam et sextum Sancto Petro. ...

~~120~~

1165, febrer, 2 Venda. Guillem de Barbavella, la seva muller Guilla i el seu fill Guillem venen a Pere Martí i la seva muller Maria la vinya de Centenal que tenen per Benevedi, a les parròquies de Sarrià i Sant Julià de Ramis, pel preu de 4 sous, i pel batlle Joan, 20 diners. A* Pergamí original (230 × 100 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 28, pergamí núm. 11. Sit notum cunctis quam ego Guillelmus de Barbauetula uxor- que mea, Guilla, et noster filius, Guillelmus, donamus tibi Petro 186 Elvis Mallorquí

Martini et tue uxori, Marie, et uestre proieniei illam uineam de Centenal quam habemus pro Beneuedi, que est iuxta uineam Geor- gii et Johannis de Ualle Neira, tali modo ut iam dictam uineam cum terra ubi uinea est plantata habeatis et teneatis sine uinculo ullius hominis, saluo nostro iure ad omnem uestram uoluntatem faciendam ibi et inde. Et propter hoc donum accipimus a uobis ·iiiior· solidos et Johannes, baiulus, ·xx· denarios denariorum Bar- chinone. Et supradicta uinea est in parrochias Sancti Pauli de Serriano et Sancti Juliani de Rama. Et donamus eam uobis cum omnibus suis pertinenciis et cum exitibus et regressibus suis. Si quis contra hoc ad irrumpendum uenerit non ualeat, set in duplo componat. Actum est hoc ·ii· nonas februarii, anno ·xxviii· regni Ludoici, regis iunioris. Sig+num Guillelmi de Barbauetula. Sig+num Guille. Sig+num Guillelmi, qui hanc cartam fieri iussimus, firmauimus firmarique rogauimus. Sig+num Johannis, baiuli. Sig+num Ramundi Iuliani. Sig+num Dominici. Sig+num Petri Ademari. Sig+num Arnalli Deusdati. Sig+num Berengarii de Barbauetula. SSS. Stefanus scripsit die et anno quo supra.

~~121~~

1166, juliol, 17 Testament. Guillem de Sant Martí Vell, que vol pelegrinar al Sant Se- pulcre, dicta el seu testament, pel qual nomena marmessors els seus germans Berenguer i Rotllà, aquest darrer abat (de Sant Pere de Galligants), Berenguer, capellà de Sant Feliu (de Girona), Be- renguer de Soler i la seva muller Beatriu. Efectua nombroses deixes pietoses a esglésies i monestirs, entre els quals Sant Pere de Galligants, a qui deixa els usatges adquirits pel seu pare sobre el mas de Pere Guillem de Serra. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ACG, Llibre Gran de la Sagristia Major, f. 92r-v. a* Marquès, “La devoción...”, s. p. Regest: Calzada, Sant Pere..., p. 52. n Dei nomine. Ego Guillelmus Sancti Martini Vetuli volo pergere in peregrinationem ad Sanctum Sepulcrum Domini in Iherusalem et ideo precor vos, amicos meos fideles, idem Beren- Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 187 garium, fratrem emum, et Rollandum, abatem, fratrem meum, et Berengarium, capellanum Sancti Felicis, et Berengarium de Soler et uxorem meam, Beatricem, ut sitis helemosinarii mei, quia si in hac peregrinatione mors mihi superveniet, habeatis potestatem ad faciendam meam voluntatem sicut in hoc testamento subterius vobis iniunxero...... Dimitto Sancto Petro Gallicantus omnes ipsos usaticos quos habeo et pater meus habebat in manso Petri Guillelmi, olim defuncti, de Serra, iuste vel iniuste et etiam sit solutus et liber de nostra parte Sancto Petro in perpetuum pro remedio anime mee et parentum meorum et cupam ·i· olei per unumquemque annum et medietatem de ipso convivio quod pater meus dimisit in suo testamentum per unumquemque annum. ...

~~122~~

1167, abril, 6 Establiment. Humbert, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Be- renguer Salomó el capmàs que tenia Salomó, pare de Berenguer, a Celrà, amb la condició de pagar al monestir 2 sous de moneda de Girona i de donar part dels esplets de les terres del mas, pel preu de 25 sous. A* Pergamí original (240 × 125 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 11, pergamí núm. 6. Sit notum cunctis quam ego Umbertus, gratia Dei ecclesie Sancti Petri Gallicantu abbas, cum omni conuentu mihi submisso, dono tibi Berengarii Salomonis omnique tue posteritati illud capud mansum, cum omnibus suis pertinenciis et tenedonibus, quod pater Salomo tuus habuit et tenuit per Sanctum Petrum, in parroechia Sancti Filicis de Celrano. Taliter hoc facio ut habeas et teneas atque possideas tu et tua posteritas post te ad fructum Sancti Petri et nostrum successorumque nostrorum et ad omnem uoluntatem tuam faciendam, saluo iure Sancti Petri in omnibus. Persolueris autem inde de predicto manso cenobio Sancti Petri ·ii· solidos monete Gerunde et de omnibus terris predicti mansi ipsos expletos, sicut inde exire solent Sancto Petro fideliter, et supradictus census persolueris annuatim in Natale Domini. Accipio a te propter hoc ·xxv· solidos. 188 Elvis Mallorquí

Actum est hoc ·viii· idus aprilis, anno ·xxx· regni Ludouici, regis iunioris. + Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Raimun- dus, presbiter [et monachus]. + Arnallus, presbiter et monachus. SSS. Guillelmus, presbiter et monachus. Sig+num Guillellmi de Galidia, baiuli. Sig+num Arnalli Petri de Riard. Sig+num Petri Miri. SS. Petrus, presbiter et monachus, qui hoc rogatus scripsi die et anno quo supra.

~~123~~

1168, abril, 4 Testament. Pere (de Palagret, sagristà de Celrà), dicta testament pel qual elegeix marmessors Guillem de Barbavella, Guillem de Vall, Llorenç, plebà —o capellà—, i Guillem de Galídia. Elegeix sepultura al cementiri de Sant Feliu de Celrà i efectua diverses deixes a persones de Celrà. A Sant Pere de Galligants, li deixa un home (propi) seu i la seva família. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 219b-220a. a* CCBG, núm. 318. ... Et dimitto iam dictam fexam et oliuarias ad Guilielmum, nutritum meum. Et dimitto Arnallo Arnallo Cambas et omni sue posteritati ad cenobium Sancti Petri Gallicantu. Et dimitto Raimun- do, nutrito meo, ipsum meum sacrarium minorem cum medietate curtilii qui ibidem est, saluo iure Sancte Marie et sacrario maiori cum alia medietate curtilii ad Sanctam Mariam prepositi. ...

~~124~~

1170, setembre, 30 Establiment. Ramon d’Argelaguer, clergue de Sant Feliu de Girona, estableix a Ponç, a la seva muller Saurina i al seu fill Ramon el camp que tenen per Ramon d’Argelaguer, clergue i procurador de la candela de la seu, a la parròquia de Sant Feliu de Cartellà, al lloc dit Vinyals, que afronta amb un alou de Sant Pere de Galligants, a canvi de 7 lliures anuals de cera per la festa de Santa Maria. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 189

A* Pergamí original (265 × 140 mm): ACG, pergamí núm. 367. Al dors: “C. D. núm. 4”. Sit notum cunctis quam ego Raimundus de Argelagariis, clericus ecclesie Sancti Felicis Gerunde, dono et laudo atque concedo tibi Ponci et uxori tue, Sorine, et filio tuo, Raimundo, et omnibus tuis ipsum campum quem soletis tenere per Raimundum de Argelagariis, clericum Sancte Marie sedis, auunculum meum olim defunctum, quem ipse emit ad seruicium candele quam statuit ardere ante altare Beate Marie prenominate, in parroechia Sancti Felicis de Carteliano, ad locum quem uocant ad Uinnals. Affrontat campus iste ab oriente in uia que uadit ad uillam et castrum Cartiliani, a meridie in alodio Sancti Petri Gallicantus quod tenet Petrus de Uilla, ab occidente in torrente de Cagaronc, a parte circii in terra quam tenet Guillelmus de Edra. ...

~~125~~

1171, maig, 17 Privilegi. Alfons I, rei d’Aragó, confirma a l’abat Humbert, de Sant Pere de Galligants, el privilegi pel qual l’abat gaudia de la jurisdicció civil i criminal sobre el burg de Sant Pere, a canvi de 300 sous. [A] Original perdut. Notícia: VL, vol. 14, p. 146; Blanch, Gerona..., p. 114; NH, vol. 14, p. 294; Calzada, Sant Pere..., p. 50; Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71.

~~126~~

1172, maig, 29 Adveració. Davant la presència del jutge Berenguer de Calonge i de diversos sacerdots, clergues i laics, Pere de Palafolls i Bernat de Palol juren, damunt l’altar de Santa Anastàsia de la seu de Girona, que eren presens quan Berenguer de Llorà va dictar testament, a la casa de Guillem Sarzidor, a Montpeller, on morí el testador. Dis- posa ésser enterrat al cementiri de Sant Pere de Galligants. Deixa béns situats a Sant Gregori, Llorà, Lloret, Sant Celoni i altres llocs. A* Pergamí original (285 × 327 mm): ACG, pergamí núm. 382. Al dors: “Pabordia de Novembre. Títols de Lloret. Plech 1, núm. 5”. Regest: ACG, pabordia de Novembre, Repertorium Instrumentorum prepositure No- vembris sedis Gerunde, f. 17v, núm. 5. 190 Elvis Mallorquí

... Primum dimisit corpus suum ad sepeliendum in cimiterio Sancti Petri Gallicantus, cum manso de Coma quod erat suum alodium et est in parroechia Sancti Gregorii. Et dimisit Milicie Templi suum equum et arma sua; Ospitali Iherosolitani; ·xxv· solidos; Sancte Marie sedis Gerunde, ·xv· solidos; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Petro de Laurano, solidos ·v·; Sancto Romano de Laureto, solidos ·x·; Sancti Iohanni de Laureto, solidos ·v·; Sancto Petro de Alodio, solidos ·v·; Sancte Marie de Rocca Rossa, solidos ·v·; Sancto Quirico de Campo Longo, solidos ·v·; Sancto Petro de Cercada, solidos ·v·. ...

~~127~~

1172, agost, 29 Donació. Berenguer de Montjuïc i la seva muller Joana donen a Be- renguera, filla seva, per al seu esponsalici, unes terres situades a Girona al lloc dit curral de Ponte, i una casa situada al burg de Sant Pere (de Galligants). A* Pergamí original (240 mm × 150 mm): ACG, pergamí núm. 345. Al dors: “núm. 94”. Notum sit omnibus hominibus quoniam ego Berengarius de Monte Iudico et coniux mea, Johanna, et Petrus, filius noster, donamus tibi Berengarie, filie nostre, in sponsalicio, ipsam meam uineam quam tenemus et habemus per Arnaldum de Supraportam, apud ipsum Curral de Ponte, et1 unam fexiam terre quam ibi tenemus per Sanctam Mariam sedis et aliam fexiam terre quam tenemus apud supradictum Curral, iuxta uineam Berengarii Carbonelli, per Sanctam Mariam sedis. Item donamus tibi unam meam domum quam habemus et tenemus in burgo Sancti Petri, iuxta domos Ermessendis Molinarie, et dues oliuarias que sunt apud nostrum mansum, iuxta nostrum ferragenal, et terciam partem de nostro boscho quem accaptauimus de Berengario de Campodaurano et fratri suo, Raimundo. Taliter hoc facimus ut iamdicta omnia teneas ac possideas cum uiro tuo, Berengario, omnibus diebus uite uestre, saluo iure seniorum. Si uero contigerit te obire sine infantibus de ambobus procreatris ante illum, habeat et teneat Berengarius, uir tuus, de omni uita sua; post obitum uero illius, remaneant iamdicta omnia meis propiinquis sine ullo interdictum; quod si ex uobis ambobus fuerunt filii, habeant illi et teneant et omnis illorum posteritas. Si quis hoc fregerit, in duplo componat. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 191

Actum est hoc ·iiii· kalendas septembris, anno ·xxxvi· regni Ludoici, regis iunioris. Sig+num Berengarii. Sig+num Johanne. Sig+num Petri, filii nostri, qui hoc laudamus, firmamus, firmarique rogamus. Sig+num Arnalli de Supraporta. Sig+num Guillelmi Ferrarii, baiuli. Sig+num Pontii de Nauata, baiuli. Sig+num Vilani. Sig+num Pessulani. Sig+num Boschani. Sig+num Petri Ademar. Sig+num Berengarii de Serriano. Sig+num Berengarii, filii nostri. + Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Bernardus, presbiter et monachus. + Hec modo prescripta Guillelmus firmo, sacrista. Berengarius presbiter et monachus. Arnaldus, qui hoc scripsit die et anno + quo supra.

~~1. al, cancel·lat.~~

~~128~~

1174, abril, 19 Promesa. Guillem de Trilles i Berenguer, germans preveres, els requereixen que respecti els drets alodials de la seu i prometen, amb jurament prestat davant del cambrer de Sant Pere de Galligants, entre d’altres, de fer-ho pel que fa a una casa situada al burg de Sant Feliu de Girona i béns situats a Bascona, Fornaca, el coll de la Llebre i una casa d’Aiguaviva. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiii: ADG, Mitra, Cartoral de Carlemany, f. 342a-b. a* CCBG, núm. 327. ... Hec sacramenta sunt prestita presentibus Raimundo, Gerun- densi archidiacono, et Raimundo de Terrades et Petro Martino et Bernardo de Biana et Petro de Pineto et Bertrando de Paleria, Deodato et Petro de Esterria et camerario Sancti Petri de Galli- cantu et Arnallo de Villafedant et pluribus aliis assistentibus. ...

~~129~~

~~1175, octubre, 13 Establiment. Humbert, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Pere de Clarà i Maria, esposos, un camp situat al pla de Santa 192 Elvis Mallorquí~~

Eugènia, al camí dels molins, prop de la coromina del Reclau, un quadró de Santa Eugènia, tres horts i el mas d’Arnau de Vilobí, després de la mort d’aquest; mentrestant, els estableix el mas de Guillem d’Adters, a tasca i braçatge per 250 sous d’entrada i 20 sous més pel batlle. A* Pergamí original (270 × 90 mm): ADG, Almoina, Salt, pergamí núm. 129. Al dors: “núm. 129”. Sit notum cunctis quam ego Umbertus, Sancti Petri Galli- cantus abbas, cum omni eiusdem ecclesie conuentu, dono tibi Petro de Clarano tueque uxori, Marie, et omni uestre posteritati campum unum in plano Sancte Eugenie, qui affrontat ab oriente in uia molendinaria, iuxta condaminam Sancti Petri que appellatur de Reclauo. Item do uobis quadrum unum terre in Sancta Eugenia ante domum Poncii de Constantinis. Dono uobis iterum illos hortos quos tenet Arnallus Sancti Gregorii in Sancta Euge- nia per Sanctum Petrum, unum scilicet qui fuit de Raimundo de Podio et alterum quem ipse de heremo excoluit, cum ipsa domo que ibi est. Item do uobis etiam mansum illum cum suo ferragenali quem tenet Arnallus de Uilalbini post eius hobitum et, dum ipse eundem mansum tenuerit, dono uobis pro eodem manso mansum illum in quo habitabat Guillelmus de Adters. Ta- liter hec omnia prescripta uobis dono ut ea habeatis, teneatis et in perpetuum possideatis, cum arboribus et cum omnibus etiam in se habentibus et ad se pertinentibus, cum melioramentis uniuersis que in iam dictos hortos Arnallus Sancti Gregorii fecit uel fecerit sine impedimento ullius uiuentis ad uestram uestrorumque uoluntatem faciendam, saluo Sancti Petri directo in omnibus et omni mei et Sancti Petri semper sitis et in honore Sancti Petri assidue maneatis. Dabitis uero annuatim pro censu Sancto Petro, de ipso manso, in Natalis Domini par unum gallinarum et par unum placentarum et quarteram unam boni uini; et de campo, quartum et braciaticum et porcum unum in tercio anno ad festum Sancti Petri; et de quadro, tascham et braciaticum; et de ortis, tascham et braciaticum. Propter quam donationem accipio a uobis ·cc·l· solidos et baiulus ·xx· solidos. Si quis hoc fregerit, in duplo componat. Actum est hoc ·iii· idus octobris, anno ·xxxviiii· regni Ludouici, regis iunioris. Sig+num Poncii de Constantini, baiuli. + Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. + Arnallus, presbiter et monachus. Sig+num Arnalli Geraldi. Sig+num Raimundi Oler. + Hec modo Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 193 prescripta Gillelmus firmo, sacrista. Berengarius, presbiter et monachus. SSS. Petrus, presbiter et monachus. Raimundus, presbiter et monachus. SSS. Bernardus, presbiter, qui hoc scripsi die et anno quo supra.

~~130~~

1176, juliol, 11 Empenyorament. Ramon de Figuera, la seva dona Maria i el seu fill Pere empenyoren a Berenguer Coc i a la seva muller Ponceta les cases on viuen, situades al burg i a l’alou de Sant Pere de Galli- gants, per 20 sous de diners de Girona a retornar abans de tres anys. A* Pergamí original (240 × 80 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 20, pergamí núm. 5. Sit notum cunctis quam ego Raimundus de Ficulnea et uxor mea, Maria, cum filio nostro, Petro, impignoramus tibi Berengario Coqui tueque uxori, Poncete, et tuis illas nostras domos quas [in]- habitamus, uidelicet tres domunculas quas habemus et tenemus in burgo et in alodio Sancti Petri Gallicantus. Affrontant ab oriente domus iste in nostro cortilio, a meridie in domibus Maiencie, femine, ab occidente [et] circio in karrariis que inde transeunt. Sicut his ·iiiior· affrontationibus predicte includuntur domus, sic uobis eas impignoramus, cum introitibus et exitibus et omnibus ad se pertinentibus sine impedimento [alicuius] uiuentis, propter ·xx· solidos denariorum Gerundensium quos nobis insuper acco- modatis, tali modo ut habeatis eas ac teneatis de isto festo Sancti Felicis uenientis ad tres annos et deinde tantum ac tandiu [quo] usque reddamus uobis [uel uestris] ·xx· solidos aut si moneta habet mutata seu peiorata fuerit ·iii· morabatinos barbaroginos boni auri et recti pensi et ·ii· solidos, eo ualore in quo nunc currunt, et si [interim] dictum auere uobis necesse fuerit antequam pignus istud redimeretur impignorauissetis illud pro uestro, saluo Sancti Petri directo in omnibus; et si missionem ibi aliquam faceretis que ibi apparuisset supra pignus istud, totum habuissetis. Dabitis autem annuatim pro censu unum podador et par ·i· caponum. Si quis hoc fregerit, in duplo componat. Actum est hoc idus iulii, anno ·xxxviiii· regni Ludouici, regis iunioris. 194 Elvis Mallorquí

Sig+num Raimundi. Sig+num Marie, uxoris mee, qui hoc fieri fecimus firmauimus firmarique rogauimus. Sig+num Petri, filii mei. Sig+num Dulcie, uxoris eius. Sig+num Stephani. Sig+num Bernardi de Baschera. Sig+num Lobeti. SSS. Bernardus, presbiter, qui hoc scripsi cum litteris in ·v· linea suprapositis, die et anno quo supra. Expendi [ego, Berengario, in] melioramentis istius pignoris ·ii· solidos. Et ego Petrus Johanni et uxor mea, Ponceta, expendimus rei ueritate in melioramentis eidem dicti pignoris ·xx·viii· solidos et ·iiiior· denarios.

~~131~~

1177, gener, 25 Testament. Guillem de Terrades, sagristà de la seu de Girona, dicta testament, pel qual nomena marmessors Ramon, arxilevita de Ravós, Arnau, arxilevita de Navata, Guillem de Bages, frare de la Milícia del Temple, Platell, frare de l’Hospital de Jerusalem, Gau- fred de Medinyà, Berenguer de Cistella i Dalmau de Terrades. Ele- geix sepultura al cementiri de la seu de Santa Maria de Girona i efectua nombroses deixes pietoses a esglésies i monestirs gironins, entre les quals al monestir de Sant Pere de Galligants. Dota amb el delme de Garrigàs l’establiment d’un clergue a la seu de Girona. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles, f. 67r-68r. a* CRV, núm. 9. ... Dimitto ... Gerundensi episcopo meam cupam argenteam maiorem; Sancto Felici Gerundensi, solidos ·x·, et presbiteris eiusdem ecclesie, solidos ·xx·; Sancto Petro Gallicantu, solidos ·x·, et presbiteris eiusdem ecclesie, solidos ·x·; Sancto Martino, solidos ·v·; Sancto Danieli, solidos ·v·; ...

~~132~~

1177, juny, 2 Donació. Bernat Dalmau i Adaledis donen a la seva filla Adelaida set sesterades de terra que posseeixen al comtat de Girona, a la par- ròquia de Sant Menna de Vilablareix, en l’alou de Santa Maria, al Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 195

camp dit Brugerol, prop de Marrocs i l’alou de Sant Pere de Ga- lligants. Adelaida ho aporta com a esponsalici al seu matrimoni amb Domènec Teger. A* Pergamí original (210 × 125 mm): ACG, pergamí núm. 410. Sit notum cunctis quam ego Bernardus Dalmacii et uxor mea, Adalaidis, [do]namus tibi Adalaidi, filie nostre, et tue posteritati ·vii· sexteratas terre quas habemus et tenemus in comittatu Gerundensi, in parrochia Sancti Menne de Uillablarex, in alodio Sancte Marie Gerunde, in ipso campo de Brugerol secus alueuum de Marroch. Affrontat prefate sexterate terre ab oriente in terra Berengarii de Letone, a meridie in alueo de Marroch, ab occiduo similiter [et in alodio Sancti Petri Gallicantus], a circio in prefata terra. ...

~~133~~

1178, març, 26 Donació. Arnau de Fornells dóna a Berenguer de Sitjar l’alou que té a la parròquia de Sant Cugat de Salt, consistent en un hort dit del Paradís i un quadre de terra, a canvi de protecció i manteniment contra tothom, excepte Sant Pere de Galligants i el senyor rei. A* Pergamí original (150 × 123 mm): ACG, pergamí núm. 407. Carta partida per ABC. Al dors: “núm. 67”. Sit notum cunctis quam ego Arnallus de Fornellis dono tibi Berengario de Cigario et tuis omnem meum alodium quod habeo et teneo in parrochia Sancti Cucufatis de Saltu, uidelicet quendam ortum qui appellatur de Paradiso et unum quadrum terre. Quod quadrum affrontat ab oriente et circio in alodio Sancti Felicis Gerunde, a meridie et occiduo in uia molendinaria et in ipsa fexia quam Petrus Raimundi, de Saltu, olim tenebat. Sicuti quadrum istud his affrontationibus includitur et sicut melius ad tuum proficuum dici potest, sic tibi illud dono cum predicto orto, cum introitibus et exitibus et omnibus in se habentibus et ad se pertinentibus, ut hec habeas in perpetuum ac teneas et possideas ad tuam tuorumque uoluntatem faciendam sine impedimento alicuius uiuentis. Hanc quidem donatione tibi facio ut tu et tui mihi et meis ualeas et adiuues et manuteneas me in perpetuum. Et ego Berengarius de Cigario conuenio tibi Arnallo de Fornellis, ut tibi semper ualeam et fideliter manuteneam te et adiuuem per fidem sine tuo engan ad meum posse contra uniuersos uiuentes, 196 Elvis Mallorquí preter domum Sancti Petri Gallicantus et dominum regem. [Si quis hoc] fregerit, in duplo componat. Actum est hoc ·vii· kalendas aprilis, anno ·xl·i· regi Ludouici, regis iunioris. Sig+num Arnalli de Fornellis. Sig+num Berengarii de Cigario, qui hoc insimul fieri fecimus, firmauimus firmarique rogauimus. Sig+num Marie, uxoris Arnalli de Fornellis. Sig+num Petri Rai- mundi de Karraria. Sig+num Arnalli de Sancto Laurentio. Sig+num Berengarii de Ciiario. + Umbertus, Dei gratia sancti Petri Galli- cantus abbas. SSS. Bernardus, presbiter, qui hoc scripsi die et anno quo supra. A B C D E F G

~~134~~

1178, maig, 13 Testament. Arnau, clergue d’Anglada, dicta testament, pel qual nomena marmessors el seu senyor Pere, prior de Santa Maria de Cer- vià, Calvet, capellà, i els seus germans Ramon, Pere, Berenguer i Cervià, clergue. Disposa ser enterrat al cementiri de l’església de Santa Maria i fa diverses deixes a amics, parents i institucions religioses. A Pergamí original (151 × 325 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, pergamí núm. 594. a* PSMCE, núm. 76. Regest: ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 815, f. 36r, núm. 2. ... Primum dimito corpus meum sepeliri in cimiterio ecclesie Sancte Marie Cirviani, ...; ecclesie Sancte Marie Ierunde, ·v· solidos; ecclesie Sancti Felicis, ·v·; ecclesie Sancti Petri Gallicantus, ·iii· solidos; ...

~~135~~

1183, setembre, 25 Testament. Berenguer (de Colomers) dicta testament, pel qual elegeix marmessors Ponç de Vall, els seus germans Bernat de Colomers i (Guillem), Berenguer de (P...), Ponç de Centenys i Ponç, cambrer Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 197

de Sant Pere de Galligants. Demana ésser enterrat al cementiri de l’església de Santa Maria de Vilamarí, a la qual fa diverses deixes. Deixa a la seva muller Beatriu l’esponsalici i a Sant Pere de Galli- gants el mas de (Vila...). A* Pergamí original (145 × 170 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1023, per- gamí solt sense numerar després del núm. 65b. Tinta força esborrada, especialment als marges. Al dors: “Testament. Donació al monestir y no se entén lo que és y a hont és”. Quia nullus in carne positus mortem heuadere potest. Ideo ego Berengarius [de Columbariis, mag]na egritudine detentus, facio meum testamentum in quo elio meos manumissores, uidelicet Pontium de Ualle, et Bernardus de Columbariis fratrem meum, et Berengarium de P[..., ac Guillelmum], fratrem meum, necnon et Pontium de Centeniis atque Pontium, camerarium Sancti Petri Gallicantus, ut [...] inde preocupauerit, isti distribuant omnes res meas mobiles et immobiles sic [... istis iniun]cxero. Primum dimito Sancte Marie de Uilla Marino, in cuius cimiterio corpus meum [... sepeliri, cum] suis clericis ·iiii· solidos et ·i· somadam de [...] propter remedium anime mee ·ii· solidos ad conuiuium meum [...] porcum et ·i· eiminam frumenti et uinum quantum eis necesse [fuit] et [...] ·ii· arietes et ·i· eiminam ordei. Ospitali Ierunde ·i· guadingiam. Dimito [Berenga]rio de Perale ·i· fexiam terre que est iuxta uineas Bernardi Fidad; suidam nepoti mee de Solarus ·i· ouem; filioli meo, filio Bernardi de Uilla Fiiad, ·i· ouem; Alarie de Sancto Laurentio, nepoti mee, aliam ouem; Bernardo, fratri meo, ·iii· oues; Buffele ·i· capam et ·i· totaeam1 et ·i· eiminam uini et ·i· migeriam ordei. Dimito nepoti meo de Ualle ·i· quarteradam terre sursum in serra iuxta uinea Guillelmo Murgad propter alodium francum. Dimitto Be[atrici, uxo]ri mee, omnia que atulit mihi in die nupciarum que ibi aparuerit et ipsum sponsalicium quod ei sit et ut Guillelmus, frater meus, paccet ei usque in capite anni. Dimito Guillelmo de Porcariis de pignore a quod hab2 eo accepi ·iii· solidos. Mando Guillelmo, fratri meo, ut paccet Bernardo, fratri meo, [...] ·v· solidos propter [...]. Dimito et concedo Sancto Petro de Gallicantu illum mansum [de Uilla...], qui est alodium francum Sancti Petri, cum illo campo qui est ante eum a meridie et ut Guillelmus [...] habeat per Sanctum Petrum et donet inde de pane tascam et ·i· par gallinarum de manso Sancto [Petro]. Dimito Guillelmo, fratri meo, illum meum mansum cum omnibus suis pertinentiis et tenedonibus ubicumque sint saluo iure seniorum ad omnes suas faciendas uoluntates. Et mando [...] 198 Elvis Mallorquí kamerario Sancti Petri et Petro de [...] de ipsa fexia quam mihi adclamatur. Et precor [Guillel]mum, fratrem, ut paccet [...] debita et lasxaciones in pace. Dimito Bernardo, fratri meo, [ue]xellum. Actum est hoc ·vii· kalendas octobris, anno Dominice Incar- nationis ·m·co·lxxxo·iiio·. Sig+num Berengarii, qui hoc testamentum firmo firmarique rogo. Sig+num Poncii de Ualle. Sig+num Berengarii de P[...]. Sig+num G[uillelmi], fratris eius. Sig+num Beatricis, uxoris eius. + Raimundus [...] hoc rogatus scripsit [...].

~~1. Sic. 2. Sic.~~

~~136~~

1185, maig, 3 Definició. Amb el consell de diversos prohoms, entre ells l’abat Hum- bert de Sant Pere (de Galligants), el cabiscol Gaufred de la seu de Girona i Ponç de Campdorà, Arbert d’Osor i la seva mare Alama- na, defineixen a favor de la canònica de la seu de Girona, mit- jançant Bernat i Guillem Ramon, paborde d’agost, el mas d’Adri, amb les bordes i pertinences, i el mas de Torn, amb les pertinences i els homes i dones, a canvi d’alliberar-los dels 130 sous que l’església de Girona els reclamava i de 40 sous que la seu els dóna. A Pergamí original (206 × 238 mm): ACG, pergamí núm. 462. Al dors: “Plech 4 núm. 8. Adri”. a* Marquès, Canet..., núm. 18 (reproducció fotogràfica i traducció catalana). Sit notum cunctis quod post multas contentiones que diu fuerunt inter ecclesiam Gerundensem et Arbertum de Ausor et matrem eius Alamaniam, ex illo uidelicet manso de Adrio et pertinenciis et tenedonibus et de manso Turno, que omnia pater ipsius Arberti tenebat et habebat uiolario iure per ecclesiam Gerundensem, et de ·c·xxx· solidos quos ecclesia Gerundensis eis acclamabat, unde iamdictus pater eius predictum honorem obliga[ue]rat. Tandem consilio et laudamento quorumdam proborum uirorum, scilicet Umberti, abbatis Sancti Petri, et Gaufridi, Gerundensis precentoris, et Pontii de Campo Daurano, uenerunt inde ad bonum finem et ad amicabilem transaccionem...... Sig+num Arberti de Ausor. Sig+num Alamanne matris eius, qui hoc firmamus firmarique rogauimus. Sig+num Pontio de Campo Daurano. Sig+num Bernardi de Sancta Cecilia. Sig+num Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 199

Petri de Rieria. Sig+num Petri, filii eius. Sig+num Raimundi de Albis. + Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Ego Gaucefredus, Gerundensis ecclesie precentor, subscribo. Sig+num Raimundi, per Dei gratia Gerundensis episcopi. ...

~~137~~

1186, juny, 2 Venda. Bernat de Montbosèn, amb consentiment de la seva mare Gar- sendis, ven a Arnau de Quart i a la seva esposa Ermessendis un mas situat a la parròquia de Santa Maria i Sant Esteve de Caldes, a la vila de Franciac, que tenen sota domini directe de Sant Pere de Galligants i Ramon de Bots, per 70 sous barcelonesos. A* Pergamí original (193 × 133 mm): ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí núm. 642. Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Monte Bosen, cum consilio et uoluntate matris mee Ga[r]sende, uendo tibi Arnallo de Quart uxorique tue, Ermessende, et omni uestre proigniei,1 omnem meum mansum ad integrum quem habeo et teneo in parroechia Sancti Stephani et Sancte Marie de Calidis et in uilla de Fran- ciag et per seniores meos, scilicet per cenobii Sanctum Petrum Gallicantu et per Raimundum de Botz. Sicut superius est dictum, sic uobis predictis predictum mansum, scilicet mansiones cum curtis, solis hac superpositis et terris cultis et eremis et omnibus arboribus quos inter sunt cuique generis sint et cum exitibus et regressibus earum, sic uobis et uestris uendo ad omnes uoluntates uestras faciendas omni tempore, saluo jure seniorum, propter precium ·lxx· solidos denariorum monete Barchinone, quos mihi inde donatis. Aduenit mihi Bernardo omni hoc per uocem patris mei et matris et per auioticum et per omnes uoces; et Raimundo de Botz, pro suo tercio, ·vi· solidos; et Poncius, camerarius Sancti Petri, ·x· solidos pro tercio. Si quis hoc fregerit in duplo componat. Actum est hoc ·iiii· nonas junii, anno Dominice incarnacionis ·mo·co·lxxxo·vio·. Sig+num Bernardi de Monte Bosen, qui hanc uendicionem fieri feci, firmaui et testes firmarique rogaui. Sig+num Garsendis, matri eius. Sig+num Petri Pauci de Columbario. Sig+num Berenga- rii de Columbario. Sig+num Bernardi Banud. Sig+num Raimundi de Botz, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Dominicus Pasqual, 200 Elvis Mallorquí baiuli. Sig+num Bernardi Rudlandi, de Sancto Acisclo. Sig+num Raimundi de Taiada. Sig+num Raimundi Lubet. + Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantu abbas. Poncius, leuita, camerarius et monachus. Sig+num Arnalli de Riera, baiuli. SSS. Guielmus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi die et annoque prefixo.

~~1. Sic.~~

~~138~~

1187, agost, 13 Testament. Genciana, muller de Joan de Vilavenut, dicta testament, pel qual nomena marmessors el seu marit i Pere Joan. Disposa ser enterrada al cementiri de Sant Feliu de Girona i efectua nombroses donacions pietoses a esglésies i monestirs gironins, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. Llega a la seva filla i al marit d’aquesta Pere Joan els seus béns situats a Fontajau. A* Pergamí original (190 × 245 mm): ADG, Mitra, calaix 13, pergamí núm. 52. Al dors: “Calaix 13, núm. 52. 3 vna.” Regest: PM, núm. 61. ... Primum dimito Sancto Felici corpus meum ad sepeliendum in cimiterio Sancti Felicis, cum ·vii· solidos; capellano, ·iii· solidos; pro meo lecto, ·iii· solidos; clauigero, ·xii· denarios; dicto Petro de Examinis, similiter; Sancte Marie, ·v· solidos; Sancto Petro, ·iii· solidos; Sancto Daniele, ·ii· solidos; Sancto Martino, ·ii· solidos; Sancte Susanne, ·xii· denarios; ospitali Ierosolimitano, ·xii· denarios; milicie Templi, ·xii· denarios; ospitali Gerunde, ·xii· denarios; infirmis, ·xii· denarios; [ad missas ... pro anima mea ·v· solidos]. ...

~~139~~

1189, febrer, 5 (1188) Venda. Guillem de Rovira, la seva muller Guisla i el seu fill Arnau venen a Satari i la seva muller una feixa de terra situada a Sant Menna de Vilablareix, que afronta a llevant, migdia i cerç amb l’alou de Sant Pere de Galligants i a ponent amb la via “monera”. A* Pergamí original (250 × 90 mm): ACG, pergamí núm. 472. Al dors: “Vilabla- reix 2”. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 201

Notum sit cunctis quam ego Guillelmus de Ruuira et coniux mea, Guisla, et filius noster, Arnallus, uenditores sumus tibi Sata- rio Olti[mir] uxorique tue et uestris, in perpetuo, ipsam nostram fexiam terre quam nos habemus et tenemus in parroechia Sancti Menne de Uillablarex, qui affrontat ab oriente et meridie et cirtii in alodio Sancti Petri Gallicantus et in uestra tenedone, de occiduo in uia munnaria. ...

~~140~~

1189, [juny] Definició. Ponç Hug comte d’Empúries, la seva mare Josiana i la seva esposa Adelaida defineixen a Santa Maria de Cervià, per 300 sous de Barcelona, l’honor situada a la parròquia de Sant Jordi Des- valls que els monjos tenen per Guillem Guadall i els seus parents. L’honor afronta amb una tinença de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (270 × 320 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, pergamí núm. 652. a* PSMCE, núm. 89. ... Affrontat predictus honor ab oriente in via que vadit de Vallibus ad Subiraneges, a meridie in flumine Teder, a circi in tenedone Sancti Petri de Gallicantu, ab occidente in ipsa fexa quam Petrus de Valle de Fuxano solitus est tenere. ...

~~141~~

1189, octubre, 19 Definició. Després dels conflictes haguts entre Maria, abadessa de Sant Daniel, i Berenguer de Fornells i d’acord amb el consell d’Humbert, abat de Sant Pere de Galligants, i del jutge Berenguer de Calonge, Berenguer de Fornells defineix al monestir de Sant Daniel i a Ma- ria, abadessa, els seus drets sobre un mas de Salt, per 70 sous i aliments durant la seva vida. [A] Original perdut. B Còpia d’època moderna: ASD, llibre 22, núm. 59. a* CDSDG, núm. 78. ... consilio et laudamento proborum hominum, uidelicet Um- berti, Dei gratia abbatis Sancti Petri Gallicantus, et Berengarii de 202 Elvis Mallorquí

Colonico, iudicis, ad amicabilem compositionem et ad sinceram transactionem deuenerunt, in quorum manu et potestate ego Be- rengarius de Fornellis diffinio Deo et domui Sancti Danielis et tibi Marie, eiusdem ecclesie abbatisse, omnique conuentui uobis comisso, perpetuo et irreuocabiliter, totum propehabitum honorem de Saltu...... + Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. ...

~~142~~

1191, desembre, 13 Enfranquiment. L’abat Humbert de Sant Pere de Galligants, amb tota la seva comunitat, cedeix Berenguer i la seva posteritat amb totes llurs coses a Santa Maria de Cervià i al seu prior Elies, per 30 sous de Barcelona i 4 que en rep el batlle Ramon Julià. A Pergamí original (125 × 145 mm): ACA, Monacals, Santa Maria de Cervià, pergamí núm. 665. a* PSMCE, núm. 93. Regest: ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 815, f. 37r, núm. 11. Sit notum cunctis quoniam ego Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, et omnis conventus mihi submissus, diffinimus atque omnibus odis evacuamus ...... SSS. Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Raimundus, presbiter et monachus. Poncius, levita et monachus. ...

~~143~~

1193, gener, 29 (1192) Pactes nupcials. Guillem de Montagut i la seva muller Beatriu donen a la seva filla Ermessenda 300 auris que constitueix com a dot per al seu matrimoni amb Arbert d’Osor. Aquest, al seu torn, li retorna aquesta mateixa quantitat com a donació per núpcies i la garan- teix amb els drets i dominis que té a les parròquies de Sant Medir i Sant Vicenç de Canet i també amb el que té per la castlania de Rocacorba a la parròquia de Sant Llorenç d’Adri. A* Pergamí original (170 × 220 mm) ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, per- gamí núm. 42. Enfosquit, tacat, segurament quan es va intentar restaurar el document. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 203

[Notum] sit cunctis quod ego Guillelmus de Monte Acuto et uxor mea, Beatrix, donamus tibi [Ermessendis ...] ad omnem tuam uoluntatem. Et ego [Ermessendis ...] in dotem [...] iamdictos ·ccc· aureos [quos parenti mei jamdicti mihi] superius donant, ita ut habeamus et teneamus [...] dum uixerimus sicut decet uirum et uxorem et ad obitum nostrum remaneat nostris infantibus [...; et si] infantes [nobis deffuerint] et [...] habeam ego ex his ·l· ad omnem meam uoluntatem faciendam [...] reuertantur meis propinquis [...] per qualicumque uoces uel raciones in mansis et hominibus et feminis et vineis et terris cultis et heremis [...] dici uel nominari uel excogitari aliquo modi possunt in tota parrochia Sancti Emit- herii1 et illa [...] accipio et accipere debeo in tota parrochia Sancti Vincentii de Caneto2 et totum alium honorem cultum et heremum [...] et juri que mihi competunt uel competere debent aliquo modo uel per qualescumque uoces in eadem parrochia [...] alio modo per castlania de Ruppecurua,3 tam in parrochia Sancti Laurencii de Adrio quam in omnibus aliis [...] ita quod [plenarie] habeamus et teneamus nos ambo simul dum uixerimus sicut decet uirum et uxorem et ad obitum [nostrum] remaneat infantibus nostris ex nobis ambobus procreatis. Si uero infantes nobis defuerint et ego prior te obiero, [hec] iamdicta omnia et teneas omnibus diebus uite tue, saluo jure Berengarii de Ruppecurua, et ad obitum tuum reuertatur [meis] propinquis, ita tamen quod ipsi mei propinqui paccent tibi prius uel tuis propinquis et a dictos ·cc· aureos quos recognosco me [...] in dotem. Quod nisi fecerint, habeas tu uel tui propinquis iamdicta omnia et teneatis tantum ac tamdiu donec mei successor[ibus ...] tibi et tuis propinquis iamdictis ·cc· aureis ad tuam uoluntatem et intellectum sine uestro [...]. Si quis hoc rumpere [...], non ualeat. Actum est hoc ·iiii· kalendas februarii, anno Domini ·m·c·xc·ii·. Sig+num Guillelmi de Monte Acuto. Sig+num [Beatri]cis, uxoris eius. Sig+num Ermessendis, filie eorum. Sig+num Arberti de Osorio, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Beren- garii de Fonte Cooperto. Sig+num Berengarii Bernardi. Sig+num Petri Mascaronis. Sig+num Febr[uarii ...]. Sig+num Berengarii de Ruppecurua, qui hoc laudo et firmo et conuenio tibi Ermessendi quod in predicta omnia [...] tibi et tuis habere et [...] inde tibi et tuis defensor et guarent contra cunctam personam. Arnallus, subdiachonus, qui hoc scripsit, cum litteris emendatis in ·xxa·via· linea et suprascriptis in ·xxa· et in ·xxa·iia· et ·xxa·iiia· et emendatis in ·ia· die et anno quo su.SSS.pra. 204 Elvis Mallorquí

Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribo. Bernardus Stephani, qui anno Domini ·m·cc· nono decimo ·xx· kalendas septembris, fideliter translataui, cum litteris dampnatis [...]. [...] publicus notarius, qui hoc [...].

~~1. St. Medí, anotació posterior. 2. St. Vicens de Canet, anotació posterior. 3. Rocacorba, anotació posterior.~~

~~144~~

1193, febrer, 11 (1192) Definició. Després de la intercessió d’Humbert, abat de Sant Pere (de Galligants), de Berenguer de Sitjar, de Ramon, cabiscol de Sant Fe- liu de Girona, i d’Ermengol, escriptor de Girona, Ramon de Roca concedeix al seu germà Ponç de Fontajau la meitat del molí, de la vinya dita de Ramal, de la feixa de Riquinoles, de la feixa prop de la feixa de Sant Ponç i de les cases que són a tocar l’església de Sant Ponç (de Fontajau), salvant el dret de Sant Pere (de Galligants) i el cens d’un porc que fa al dit Ramon de Roca com a ajuda del cens que fa al monestir pels masos de Roca i d’Om. Després de la mort de Ponç, els béns donats retornaran als habitants del mas de Roca. A* Pergamí original (160 × 263 mm): ADG, Mitra, calaix 13, pergamí núm. 61. Carta partida per ABC. Al dors: “Calaix 13, n. 61, 4 vna.” Regest: PM, núm. 63.

A B C D E F Ad cunctorum hominem presentium et futurorum perueniat noticiam quod per multes contentiones diu habitis inter Raimundus de Ruppe et Pontium de Fonte Agello, fratrem eius, pro honore qui fuit patris et matris eorum, tandem consilio et uoluntate domini Umberti, Sancti Petri, et Berengarii de Ciiario et Raimundi, precentoris Sancti Felicis, et Ermengaudi, scriptoris Gerunde, de his omnibus, ad honum finem et ad sinceram transaccionem deuenerit. In cuius, domini abatis iamdicti presentia et manu, consilio et laudamento ipsius et aliorum supradictorum proborum hominem, ego Raimundus de Ruppe iamdictus laudo et concedo tibi Pontio, fratri meo, totam medietatem integre totius illius molendini in quo toto molendino integro Raimundus de ipsa Moleria habeat aliam medietatem, cum omnibus suis pertinentiis et adempramentis, et illam uineam que dicitur de Ramali, cum terra in qua sedet et cum Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 205 omnibus aliis ad eam pertinentibus, et illam fexiam que dicunt de Richinoles, que est inter alias duas fexias mansi Episcopalis, quem teneo per Sanctam Mariam, et illam fexiolam que est iuxta fexiam Sancti Poncii et illas integras domos que sunt iuxta ecclesiam Sancti Pontii, cum coquina qui ibi est et cortali et exitibus et ingressibus et omnibus earum1 pertinentiis et unam tinam et unum uexellum, tali condicione ut hec omnia habeas et teneas et possideas et expletes et habeas inde usum fructum, saluo iure Sancti Petri, omnibus diebus uite tue et dones inde ad auxilium censos quem ego facio de manso de Ulmo et de manso de Rocha ecclesie Sancti Petri ·i· porcum de illis ·iiiior· porchis quod ego de prephatis mansis dono et ad obitum tuum hec omnia reuertantur habitatori mansi de Ruppe sine impedimenta. Et ego Pontius, iamdictus, laudo et concedo tibi Raimundo, fratri meo iamdicto, omnia alia que fuerunt patris et matris meorum ubique, tam in auere quam in honore, ad omnem tuam uoluntatem faciendam, saluo dominorum iure in omnibus, exceptis tamen his que ego superius uiolario iure accipio. Et meritum accipio a te Raimundo de Rupe ·xxx· solidos et a te Pontio ·xx·. Actum est hoc ·iii· ydus februarii, anno Domini ·m·c·xc·ii·. Sig+num Raimundi de Ruppe, qui hoc firmo firmarique rogo. + Umbertus, Dei gratia Sancti Petri Galicantus abbas. Poncius, leuita. Guillelmus, monachus. Berengarius de Bascanono. Raimundus, presbiter et monachus. Guillelmus, monachus ac presbiter, firmauit hoc utiliter. + Arnallus, presbiter et monachus. Arnallus, subdiachonus, qui hoc scripsit, cum litteris tincta fusas in ·via· linea. SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus escriptor Gerunde, subscribo.

~~1. earum, reiterat.~~

~~145~~

1193, març, 17 (1192) Empenyorament. Calvet de Fontajau i la seva filla, Bonadona, empenyoren a Arnau Ferrer i a la seva muller, Berenguera, una vinya sota el Mont, a l’alou de Sant Pere —de Galligants— a Fontajau, i un celler a la cellera de Fontajau, per 40 sous barcelonesos, per tal que ho tinguin durant dues collites, salvant el dret del monestir 206 Elvis Mallorquí

de Sant Pere a rebre dos parells de gallines, que pagaran a mitges entre uns i altres. [A] Original perdut. B* Còpia de 1228 (112 × 188 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 2. Hoc est translatum fideliter factum. Sit notum cunctis quod ego Caluetus de Fonte Agello et filia mea, Bonadomina, inpignoramus tibi Arnaldus Ferrario et uxori tue, Berengarie, et uestris et cui dare uel dimitere siue inpignorare pro uestro auere uolueritis illam uineam subtus Montem, in parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, in alodio Sancti Petri, cum exitibus et ingressibus et cum terra in qua sedet et cum omnibus arboribus cuiuscumque generis sint et cum omnibus in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus. Et item inpignoramus uobis illud nostrum cellarium quem habemus in cellaria Sancti Poncii de Fonte Agello, cum exitibus et ingressibus et solis ac superpositis et cum omnibus in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus. Sic predicta omnia uobis et uestris inpignoramus pro ·xl· solidos barchinoneses, de quibus recognoscimus nos a uobis bene esse paccatos, ita ut iam dicta omnia habeatis et teneatis usque ad ·ii· expleta recipienda inde collecta, saluo jure domini cui uos paccabitis ·i· par gallinarum et nos alium ·i· par et deinde tantum ac tandiu donec nos uel nostris reddamus uobis uel uestris iamdictos ·xl· solidos ad festum Natalis Domini de anno in anno et non in alio tempore anni. Et conuenimus uobis quod hoc faciamus uobis et uestris habere et tenere in pace et si aliqua missionem uel melioramenta ibi feceritis in anno neque in alio, totum conuenimus uobis restituere et hoc totum donamus uobis in [hoc] eodem pignore et cum omnibus aliis nostris rebus etiam auere et honore ubique. Actum est hoc ·xvi· kalendas aprilis, anno Domini ·m·c·xc·ii·. Sig+num Calueti. Sig+num Bonedomine, filie eius. Sig+num Januarii, filii eorum, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Petri Taffurel. Sig+num Bernardi Batxerii. Sig+num Petri Guillelmi. Sig+num Raimundi de Ruppe. Arnallus, prior Sancti Nicolai, SSS. + Petrus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu, abbas. Bernardus Stephani, qui hoc scripsit cum literis dampnatis in prima [et in ·iia· linea] et in ·xviiia· linea, die et anno quo su+pra. SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribe. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 207

+ Raimundus de Caciano, qui hoc anno Domini ·m·cc·xx·viii·, ·iii· kalendas [madii], fideliter translatauit, mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego, Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· qui hoc translatum fideliter fiery jussi, subscribo.

~~146~~

1194, maig, 6 Testament. Ponç de Vall dicta testament, pel qual nomena marmessors Arnau, arxilevita de Besalú, Ponç, paborde de Sant Martí Sacosta, Pere de Taialà, Guillem Joan, sagristà de Ciurana, i Ponç Baró, batlle d’Orriols. Disposa ser enterrat a Sant Martí Sacosta i, entre altres institucions religioses, efectua deixes a Sant Pere (de Galli- gants). [A] Original perdut. B Còpia del segle xvii: BRAH, manuscrit 11-6-183 Cartoral de Sant Martí Sacos- ta, f. 87. a* CSMS, núm. 33.

... Dimitto Sancte Marie sedis Gerundensis ·x· solidos; domino meo episcopo, alios ·x·; domino meo presentori, alios ·x·, quos triginta debet mihi abbas Sancti Michaelis de Fluuiano; Sancto Felici, ·v· solidos; Sancto Petro, ·iv· solidos; Sancto Danieli, tres solidos; Sancte Eulalie, ·xii· denarios; ...

~~147~~

1194, octubre, Girona Franquesa. El rei Alfons (I) d’Aragó i comte de Barcelona enfranqueix els habitants de la ciutat de Girona de l’eixorquia i estableix els límits territorials d’aplicació de la franquesa, des de la cadireta superior fins al mas de Berenguer de Pla i de la torre de Gironella fins a la font de Pedret i Figueroles. N’exceptua, però, els residents a l’alou de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (664 × 338 mm): AMGI, fons Ajuntament de Girona, perga- mí núm. 1. B Còpia del segle xv: AMGI, Llibre Vermell, f. 1-2. C Còpia del segle xv: AMGI, Manuals d’Acords, 1476. 208 Elvis Mallorquí

a Valls, “Els antics privilegis...”, núm. 2, ex B. b Batlle, “Alfonso II...”, p. 168-169, ex B. c ETG, núm. 150. d* LVCG, núm. 2, ex B. Regest: PAG, núm. 4. Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 71. ... ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensis, comes Barchino- nensis, marchio Provincie, ... concedo et laudo hanc franquitatem et ingenuitatem eidem universo populo, habitanti nunc et habita- turo ab ipso loco quod nuncupatur za kaderita superiori usque ad mansum Berengarii de Plano et ab ipsa turre superiori Gerundele usque ad fontem de Pedreto et inde usque ad Figuerolas, quod numquam de cetero a me vel a successoribus meis requiratur ab eis vel a successoribus eorum exorchiam vel aliud aliquod voce vel occassione exorquie aut sterilitatis ex illis omnibus que petierunt et que futura existunt. Excipimus autem inde omnes illos, tam viros quam mulieres, qui infra predictorum locorum spacia, videlicet in alodium Sancti Petri de Gallicantu, morantur. ...

~~148~~

1195, abril, 18 Testament. Arnau de Palol dicta testament, segons el qual elegeix sepultura al monestir de Sant Daniel de Girona, on funda un benefici dotat amb rendes de Fornells, Palol i Riudellots. Institueix hereus dels seus castells de Palol d’Onyar i de Barbavella —de Celrà— i de possessions situades a Llambilles, Campllong, Cassà de la Selva, Celrà i Sant Joan de Mollet els seus fills Arnau, Galzeran i Ramon. Fa llegats a les seves filles Guillema, Ramona i Agnès. Efectua moltes deixes pietoses a esglésies, entre les quals hi ha el monestir de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia del segle xvii: ASD, Llibre del benefici fundat en la iglesia y monastir de Sant Daniel per Arnaldo de Palol, pàgines preliminars. a* CDSDG, núm. 86. ... Dimito Sancto Felici unum aureum; Sancto Petro Galli- cantus, quinque solidos; Sancto Martino, quatuor solidos; Sancte Susanne, duos solidos; Sancte Eulalie, duos solidos; infirmis de Petreto, quinque solidos; hospital Gerunde, tres solidos; ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 209

~~149~~

1196, març, 15 (1195) Sentència. Berenguer d’Albuçà, jutge ordinari, dicta sentència en el plet entre Alamanda d’Aguilar i Oliva, germanes, representades pels seus marits, Guillem de Llagostera i Ponç de Pineda, enfront de Pere, abat de Sant Pere de Galligants, sobre la possessió de dos masos situats a Banaula, al lloc Arrel, a la parròquia de Riudellots de la Selva. A* Pergamí original (235 × 188 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 37, pergamí núm. 6. Carta partida per ABC. Al dors: “Ridellots núm. 2”. Hoc est judicium quod dedit Berengarius de Albuciano, yudex ordinarius, in causa que uertebatur inter Alamandam de Agilar et Oliuem, sororem suam, ex una parte, Guillelmo de Locustaria et Poncio de Pineta, maritis eorum, existentibus procuratoribus in causa mandato ipsarum, et Petrum, abbatem Sancti Petri Gallicantus. Dicebat dictus abbas quod supradicte domine auferebant duos mansos cum suis pertinenciis monasterio Sancti Petri Gallicantu, qui erant in parrochia Sancti Stephani de Riuolutorum, in Ba- naula, in loco quem uocant ad ipsam Radicem, quos contulerunt monasterio Sancti Petri Gallicantus quedam qui uocabatur Be- rengarius Bernardi et Attanulfus et preterea Bernardus de Monte Curuo, [unde per] officium judicis restitucionem supradictorum mansorum, cum omnibus suis pertinencias, sibi fieri postulabat. Ad hec uero supradicti procuratores, mandato dominarum existentibus, respondebant quod non credebant Bernardum de Monte Curuo et alios supradictos, uti abbas dicebat monasterio iamdicto contulisse. Imo etiam plus allegabant quod si uerum esset hoc quod abbas dicebat, de jure non deberet ualere, ideo quod Bernardus de Monte Curuo tenebat hunc honorem ad feudum pro supradictis dominabus et jenus suum olim pro illis de Sancto Aciscla uel pro domino de Campolongo. Et preterea dicebant quod uiuente Bernardo de Monte Curuo accipiebant ibi oua uel caseos in Pascha et Pentechosten et duas jouas ad triturandum, unam ad ordeum et aliam ad triticum in unoquoque manso, et tempore seminandi, similiter, et unum fexum de erbis in mense madii et in estate unum anserem et ·i· quarteram cibarie ad mensuram ueterem et unum fexum de paleis. Et hec omnia accipiebant in unoquoque manso per singulos annos et quidam natus in illis mansis qui uocabatur Petri Gitardi redemerit se ab eis ·i· solido et 210 Elvis Mallorquí

·i· anserem et quod accipiebat in manso Guillelmi Rubei anserem et ·i· quarteria cibarie ad mensuram ueterem propter campum Sancti Petri per baiuliam et in unoquoque manso · i · migeriam ordei per locedum et in orto semel in anno de oleribus. Ad hec abbas respondit hoc non esse uerum, imo dixit quod pro alodio dederant monasterio iamdicto. Et respondit abbas redempcioni hominis quod redimerat se primo a Bernardo de Monte Curuo et quod postea per ui fecerunt eum redimere prefate domine uel sui a se. Et ideo non patrocinabatur eis ut homines illorum mansorum essent sui, que quam ui metuue causa gestum erit, precor aut ratum non habebo unde dictus yudex judicauit quod uterque quod asserebat probatio abbas ubi per instrumenta excepte de ui de qua non dum probauerat, legitime quod affirmabat probaru[nt] milites [ut] causam pro dominabus agentes, tam per instrumenta quam per testes, videlicet per Guillelmum Capel et per Petrum Fabrum et per Miraldam et per Arnaldum Clauel, hoc [quod] asserebant probauerunt, excepto de feudo de quo suum feudum esse non probauerunt, set per quasdam conjecturas nisi sunt hoc saltim semiplene probasse. Verumtamen [...] yudex debet omnimodo quantum possibili ei sit, de incerte certam ferre sentenciam, ideo judicauit semiplenam probacionem ipsarum non ualere, quo ad hoc ut fidem yudici faciantur. Et inde est quod dictus yudex, auditis allegacionibus utriusque partis instrumentis siue attestacionibus etiam diligenter inspectis, habito prudentum consilie, adjudicauit dictos mansos, in uno quorum manet Guillelmus Rubeus et in alio Guillelmi Gitardi, cum omnibus suis pertinenciis, dominio et proprietati Sancti Petri Gallicantu; et supradictas dominas in hac peticioni condempnauit, reseruatis supradictis seruiciis dominabus, ut supradictum est, et aliud non requirant in iamdicto honore. Verumtamen si abbas defecerit in probacione ius facte circa redempcionem hominis, eos homines qui in mansos sunt uel erunt, siue masculi siue femine, sint [de] dominio supradictarum dominarum, yudex adjudicauit alioquin eos cedere dominio monasterii [censuit].1 Actum est hoc idus marcii, anno Domini ·mo·co·xco·vo·. + Berengarius de Albuciano, judex ordinarius. SSS. Arnallus, presbiter, qui hoc scripsit die et anno prefixo. AB CD EF GH IK LM NO

~~1. Lectura dubtosa. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 211~~

~~150~~

1196, març, 23 (1195) Venda. Ramon de Lledó, juntament amb els seus germans Bernat de Lledó, Guillem, Arbert i Arnau, ven a Berenguer d’Arbres, comanador de la batllia del Gironès i de la casa de la milícia (del Tem- ple) d’Aiguaviva, el camp dit d’Austor, que té a la parròquia de Sant Cugat de Salt, que afronta amb una honor de Sant Pere de Galligants, pel preu de 500 sous barcelonesos. A Pergamí original (160 × 247 mm): ACA, Ordes Religiosos i Militars, Gran Priorat de Catalunya, armari 16, plec 29, pergamí núm. 2. A la part superior: “Salt”. Al dors: “16 Armari de Ayguaviva in sacco A. N. 2”. a* Miret, Les cases..., p. 172 Notícia: Calzada, Sant Pere..., p. 52. Sit notum cunctis quod ego Raimundus de Letone, consilio et [u]oluntate Bernardi de Letone et Guillelmi et Arberti et Arnalli, fratrum meorum, [uen]do tibi Berengario de Arboribus, comendatori Gerundensis baiulie in honore milicie et domui milicie de Aquaviva, per francum alodium, perpetuo, totum illum campum integre qui dicitur de Auztor, quem habeo in parrochia Sancti Cucuphatis de Saltu, qui affrontat ab oriente et circio in honore Berengarii de Cijario, a meridie in honore Sancti Petri Gallicantus, ab occiduo in carraria. ...

~~151~~

1197, març, 27 Concòrdia. El cavaller Ramon de Mont i Pere, abat de Sant Pere de Ga- lligants, arriben a un acord sobre la possessió del mas on viu Pere Rami, a la parròquia de Sant Martí de Cassà i sobre els censos corresponents. A* Pergamí original (107 × 250 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 8, pergamí núm. 14. Ad cunctorum noticiam ualeat peruenire quod est post multas controuersias siue contentiones diu habitas inter quendam militem, nomine Raimundum de Monte, et Petrum, abbatem Sancti Petri Gallicantus, de quodam manso qui est in parrochia Sancti Martini de Caciano, in quo moretur Petrus Rami, tandem consilio proborum uirorum, videlicet Berengarii de Albuciano, judicis ordinarius, et 212 Elvis Mallorquí

Berengarii de Cijario et Berengarii Sinfre[di] et Bernardi Strucio- nis, uicarii Gerunde, ad bonum finem et sinceram transaccionem deuenere. Predicti autem laudatores ita laudauerunt quantus monasterium Sancti Petri [...] duas partes agrariorum et census illius mansi [et R]aimundus de Monte, terciam; et habeant [hoc illius ... medium] per medium et homo ille faciat albergam, qui perpet[uo dabit] in illo manso ·viiii· solidorum supradictis dominis, ex [...] habeat Raimundi de Monte uel sui ·iii· solidis et monasterium Sancti Petri ·vi· solidis; et nichil aliud exigant supradicti domini ab hoc habitatore illius mansi inuito eo. Et ut supradictum pro uti[litate utriusque] partis perpetuo tenere dixerunt quod ab [...] partium aprobatum est. Actum est hoc ·vi· kalendas aprilis, anno [Domini] ·mo·co·xco·vii·. Sig+num Raimundi de Monte. Sig+num Petri Rami. Sig+num Bernardi Strucionis. Sig+num Berengarii de Ciiario. SSS. Berengarius de Albuciano, judex ordinarius. SSS. Berengarius Sicfredi, testis. SSS. Arnallus, presbiter, qui hoc scripsi, die et anno prefixo.

~~152~~

1197, març, 28 Permuta. Maria, el seu fill Pere i el seu marit Berenguer d’Hospital, d’acord amb el seu senyor Pere, abat de Sant Pere (de Galligants), donen a Arnau de Mercadell un camp que tenen prop el seu mas, a la parròquia de Sant Cugat de Salt, salvant el dret del monestir de Sant Pere de Galligants a rebre’n el quart, el braçatge i un porc de 3 sous cada tres anys, per tal que redimeixi el camp del deute de 80 sous envers Joan de Montagut. A canvi, l’esmentat Arnau els cedeix un hort que té per Arnau de Sobreporta, a qui deuen un auri cada any. A* Pergamí original (220 × 332 mm) ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga- mí núm. 57. Carta partida per ABC. Al dors: “19”. Manifestum sit cunctis quod nos, scilicet Maria et filius meus, Petrus, et maritus meus, Berengarius de Hospitali, cum consensu et uoluntate domini Petri, Dei gratia abbatis Sancti Petri, et totus conuentus eiusdem loci, donamus et diffinimus et diffiniendo tradimus pro escambiacione, cum hac presenti scriptura, grata uoluntate et absque aliquo imperio, tibi [Arnallo de Mercatello] Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 213 et tuis et cui dare uel dimitere perpetuo uolueris totum illum campum integre quod habemus [in parrochia Sancti] Cucuphati de Saltu, juxta tuum mansum, qui affrontat ab oriente in uia moneria juxta condamina Sancti [Petri, qui apellatur] de Reclauo, a meridie in honore Johanni de Roteriis qui fuit, ab occidente in terra Petri Laurentii, de Saltu, a circio in tuo honore. Sicut de his ·iiiior· affrontacionibus iam dictus campus includitur, cum exitibus et ingressibus et cum omnibus in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et sicut melius dici uel intelligi potest ad tuam utilitatem et comodum ab aliqua sapientissima persona1, cum omni sua proprietate siue integritate, sic tibi et tuis perpetuo donamus et diffinimus pro escambiacione, scilicet illius tui orti de Superporta que tenes per Arnallum de Superporta in parrochia Sancti Felicis Gerunde, que se tenet cum orto Petri Poncii, cum domibus qui ibi sunt, scilicet tuam medietatem, tali pacto ut habeas illum campum et teneas tu et tui perpetuo ad omnem tutam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti Petri in omnibus et per omnia, [scilicet quartum et braciaticum et unum porcum de ·iii· solidos in tercio anno], sine aliquo retentu quem inde non facimus et redimas illum campum de ·lxxx· solidos a Johanne de Monte Acuto. Et ut hec escambiacione majus robur obtineat ego Maria et filius meus, Petrus, iam dicti, juramus super sacrosancta Dei euuangelia nostris manibus tacta quod contra predictam escambiacionem de cetero non ueniamus, sed firma et irreuocabile maneat perpetuo absque omni dolo. Et si aliquo jure scripto uel non scripto in futurum huic contractui obuiam ire possemus illi juri penitus renunciamus. Et ego Arnallus de Mercatello, grata uoluntate et absque aliquo imperio, cum consensu et uoluntate Arnalli de Superporta, dono et diffinio et diffiniendo trado cum hac presenti scriptura pro escambiacione tibi Marie et filio tuo, Petro, et Berengario de H[os]- pitali, marito tuo, et uestris, perpetuo, totum illum meum ortum integre quem teneo per Arnallum de Superporta, quod affrontat ab oriente in orto Raimundi et Arnaldi de Lemena, a meridie in orto Maymonis et Geralli Torti, ab occidente in orto Petri Poncii, [et] a circio in orto Hospitalis. Sicut de his ·iiiior· affrontacionibus predictus ortus includitur, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis suis [et marginis et regeriis et aqueductibus] et arboribus diuersorum generum et cum aliis suis aiacenciis et domibus, cum solo et superpositis et cum omnibus aliis in eis habentibus de abysso usque ad celum, sic uobis et uestris perpetuo dono pro 214 Elvis Mallorquí escambiacione illius uestri campi ad omnem uestram uoluntatem faciendam [perpetuo] sine omni dolo, saluo tamen jure domini [scilicet ·i· aureum]. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat. Actum est hoc ·v· kalendas aprilis, anno Domini ·m·c·xc·vii·. Sig+num Marie. Sig+num Petri, filii eius. Sig+num Berengarii de Hospitali, mariti eius, qui hoc laudamus et firmamus. Sig+num Guillelmi de Uillalbino. Sig+num Petri Mascaronis. Sig+num Alegreti. Sig+num Raimundi de Moleria. Sig+num Berengarii de Barbauetula. Sig+num Berengarii de Ciiario. + Petrus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas, [et pro hac laudatione accipio a te ·lx· solidos]. Ego Arbertus, prior, hoc firmo. SSS. Raimundus, subdiachonus et monachus. Sperandeus, presbiter et monachus. + Arnallus, presbiter et monachus. Bernardus Stephani qui hoc scripsit, cum literis dampnatis in ·viiiia· linea et emendatis in ·xia· et suprascriptis in ·xx·iiia· et in ·xxa·va· et suprascriptis in ·xa·iiia· et in ·xxa·iiiia· linea. Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribo. AB CD EF GH IK

~~1. ad tuam utilitatem et comodum, cancel·lat.~~

~~153~~

1197, abril, 20 Debitori. Ramon de sa Roca, de Fontajau, i el seu fill Ponç, d’acord amb el seu senyor, l’abat de Sant Pere de Galligants, reconeixen deure 1.300 sous barcelonesos a Ramon de Carrera, que han de pagar al cap d’un any, per la qual cosa empenyoren el mas on viuen, el mas d’Església i tota l’honor conreada i erma que tenen a la parròquia de Fontajau. A* Pergamí original (150 × 240 mm): ADG, Sant Pere de Galligants, pergamí núm. 1. Carta partida per ABC. Sit notum cunctis quod ego Raimundus de ipsa Rupe, de Fonte Agello, et filius meus Poncius, consensus et uoluntate domini abbatis Sancti Petri Gallicantu [et tocius sui conuentus], debemus paccare tibi Raimundi de Carreria et tuis mille ·ccc· solidos barcinonenses in pace ab hoc primo festo Sancti Johannis [de iunio] quo uenit usque ad unum annum, de quibus recognoscimus nos a te bene esse paccatos, ex pro quibus impignoramus tibi et tuis Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 215 modo in presenciarum [assensu et uoluntate predictarum] et cui dare siue inpignorare pro tuo auere uolueritis, totum nostrum mansum quem inhabitamus et totum ipsum mansum de Ecclesia et totum nostrum honorem cultum et heremum quem habemus et habere debemus aliquo modo per qualescumque uoces uel te- nores,1 tam in parroechia Sancti Poncii de Fonte Agello quam in omnibus aliis locis ubicumque sint, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et uineis et terris cultis et heremis et arboribus [cuiuscumque gen]erum et molendinis et rieriis et adempramentis et omnium aliarum rerum. Hec inquam omnia, sicut melius dici uel int[elligi potes]t ad tuum intellectum sic tibi et tuis inpignoramus, tali modo quod si ad prephatum terminum non habuerimus tibi paccatos predictos mille ·ccc· solidos, statim habeas licenciam emparandi iamdicta omnia et nos teneamus illa parte et pro tua comanda ad laboracionem et laboremus bene ex omnibus suis laboracionibus et cum medietate seminis quam in terris mitas in tempore seminandi, sine missione quam in uineis non facias, reddamus tibi fideliter medietatem expletorum uel donemus tibi pro expletis ipsius pignoris ·cc· solidos barchinonenses quos melius uelleremus, sic medietatem in medio anno et aliam medietatem in capite anni, quod ita fiat usque ad ·ii· expleta recipiencia inde collecta, saluo jure [Sancti Petri et aliorum] dominorum et deinde tantum ac tandiu donec nos uel nostri reddamus tibi uel tuis iamdictos mille ·ccc· omnes, simul et non pro partes, ad festum Pasche de anno in annum et non in alio tempore anni, non computando fructus in sortem. Si uero bene non laborauerimus iamdicta omnia et fideliter non rediderimus tibi medietatem expletorum uel non paccauerimus tibi predictos ·cc· solidos pro expleti[s], sicut superius dictum est, statim habeas licenciam emparandi iamdicta omnia et tenendi et jure pignoris tui possidendi et expletandi uel dandi ad laboracionem cuicumque uolueris. Quod si dominus pro tercio uel alia persona ibi aliquid tibi tetigerit uel forifecerit, totum conuenimus tibi restituere per tuum planum uerbum sine sacramento. Et hoc totum donamus tibi in hoc eodem pignore et in omnibus aliis nostris rebus in auere et honore ubicumque sit. Et juramus, super sacro sancta Dei euuangelia nostris propriis manibus tacta, quod hoc totum sicut hic scriptum est a prima linea usque ad ultimam tibi fideliter atendamus ad tuam uoluntatem absque tuo enganno. Et si aliquo jure huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. 216 Elvis Mallorquí

Actum est hoc ·xii· kalendas madii, anno Domini ·m·c·xc·vii·. Sig+num Raimundi de ipsa Ruppe. Sig+num Poncii, filii eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Petri de Scala. Sig+num Guillelmi Berengarii. Sig+num Bernardi Canini. + Petrus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas. + Arnallus, presbiter et monachus. Petrus de Serriano, presbiter. SSS. Arnalli de Uil- lamentario. Sig+num Berengarii de Bascanono. SSS. Arnallus de Monellis. Sig[+num ...]. Sig+num Guillelmi de Sancto Mauricio. Sig+num Genciane [...]. SSS. Petrus qui hoc scripsit, cum literis suprascriptis in ·ii· linea et in [·iii·] et in ·iiii· et in ·xv· et emendatis in iamdictam ·iii· et in ·viiii·, die et anno quo supra. SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribo. AB CD EF [GH]

~~1. seniores, corregit per una mà posterior.~~

~~154~~

1197, juny, 18 Donació. Dolça de Palau i el seu marit Ponç de Concabella donen al monestir de Santa Maria de Roca-rossa i al seu prior, Bernat, un camp i dues feixes de terra que tenen a la parròquia de Sant Llo- renç de Maçanet (de la Selva), al lloc dit Viladecans, que afronten amb l’honor de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia de 1311: ADS, Cartoral de Santa Maria de Roca-rossa, f. 27v. a* CSMRR, núm. 45. Cunctis sit manifestum quod nos Dulcia et maritus meus, Poncius de Conchabela, maritus meus, spontanea voluntate, ob remedium anime nostre et parentum nostrorum, donamus et offerimus Deo et ecclesie Sancte Marie de Ruperuffa et cum hac presenti scriptura tradimus in manum et potestatem modo in presenciarum de te Bernardo, eiusdem ecclesie priori, et omnium confratrum tuorum, presencium ac futurorum, perpetuo, pro francho alodio, quendam campum et ·ii· fexias terre que omnia habemus in parrochia Sancti Laurencii de Macianeto, in loco qui dicitur Villa de Canibus. Affrontat autem predictus campus ab oriente in Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 217 honore de Hostalricho, a meridie in honore Raimundi Archimbal- li, olim defuncti, et Berengarii de Villa de Chans, ab occiduo in honore Sancti Petri Gallicantu, a circio in vinea predicte ecclesie Sancte Marie. ...

~~155~~

1198, agost, 20 Establiment. Arnau Vidal de la Serra, de Sant Gregori, i la seva muller Ermessenda, estableix a Ramon de Bell-lloc i al seu fill Ramon el camp de Morelles, situat a la parròquia de Sant Gregori, pel preu de 100 sous barcelonesos, amb l’obligació de pagar a Sant Pere de Galligants el quart de la meitat del camp i la tasca de l’altra meitat i de donar als estabilients per ajuda del cens 2 diners i 1 quartera quan hi hagi collita. Consta el pagament del terç, 30 sous, a Ra- mon de Verdera i Pere de Sarrià, que el reben en nom de Sant Pere. A* Pergamí original (180 × 115 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 44, pergamí núm. 2. Sit notum cunctis [quam] ego Arnallus Uitale de ipsa Serra, de Sancto Gregorio, et uxor mea Ermesenda uendimus tibi Rai- mundo de Pulcro Loco et filio tuo, Raimundo, et uestris et omni uestre posteritate, perpetuo, illud nostrum campum de Morellis, cum exitibus et ingressibus suis et cum omnibus in se habentibus uel ad se pertinentibus, quem habemus in parrochia Sancti Gregorii, propter ·c· solidos barchinonenses, quos recognoscimus iam recepisse a uobis, sic quod de cetero non possimus uos inde contra uenire de non numerata peccunia. Qui affrontat ab oriente in u[estro] honore, a meridie in uia publica, ab occidente in campo Adalaidis de ipsa Serra, a circio in margine Adalaidis predicta et in uia. Sicut his affrontationibus prenominatus campus includitur, sic illum cum omni sua proprietate et integritate uobis et uestris perpetuo uendimus, quem de nostro iure in uestrum tradimus dominium et potestatem ad quodcumque ibi et in[de] de cetero uolueritis faciendum, saluo iure Sancti Petri Gallicantus in omnibus, cui dabitis de medietate predicti campi quartum fideliter et de alia medietate tascham; et dabitis nobis annuatim in auxilium censsu nostri mansi inde ·ii· denarios et unam quarteram blati in auxilium ad brachatico in anno quo in predicto campo habuit expletum. Et ut melius credatur, iuro ego, Ermesendis predicta, 218 Elvis Mallorquí in Deum et supra sacro sancta ·iiiior· Dei euangelia meis propriis manibus tactis, quod hec fideliter attendamus et in aliquo non frangamus, per nos neque per nostros, sed si aliquo iure huic contractui obuiam ire possemus, illi iuri penitus renunciamus. Et nos Raimundus de ipsa Uerdera et Petrus de Serriano laudamus et concedimus uobis emptoribus predicta emptionem et recognoscimus inde a uobis recepisse pro tercio ·xxx· solidos in loco abbatis eiusdem Sancti Petri. Actum est hoc ·xiii· kalendas septembris, anno Domini ·mo·co·xco·viiio·. Sig+num Arnalli Uitale. Sig+num Ermesendis, uxoris eius. Sig+num Arnalli. Sig+num Guillelmi. Sig+num Petri, filiorum eorum, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Raymundi de Uerdera. Sig+num Petri de Serriano. Sig+num Petri de Abba- thea. Sig+num Arnalli de Ca[...]l. Sig+num Johannis Carbonelli. + Petrus, Dei gratia abbas Sancti Petri Gallicantu [...]. Arna[llus, leuita et monachus]. [SSS. Raimundus, presbiter] qui hoc rogatus scripsi die et anno prefixo.

~~156~~

1199, gener, 1 (1198) Venda. Ponç, fill de Calvet de Fontajau, ven a Ramon de Verdera i a la seva muller Gueraua tot el mig mas que li deixà dit Calvet, el seu pare, situat a la parròquia de Sant Ponç de Fontajau, a l’alou de Sant Pere de Galligants, pel preu de 170 sous, dels quals en paga 20 en metàl·lic i els altres són a canvi de la redempció d’un deute. A* Pergamí original (260 × 135 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 18. B Còpia de 1225 (155 × 225 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 10. Pergamí amb forats al centre i la part superior deterio- rada. Sit notum cunctis quod ego Pontius, filius Calueti de Fonte Agello qui fuit, uendo tibi Raymundo de Uerderia et uxori tue Geralle et uestris, perpetuo, totum illum medium mansum integre sicut melius condam dimisit1 iamdicto Calueto, patri meo, cum [uxori sua, Bonadomina],2 cum cartis etiam per alphabetum diuisis, in parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, in alodio Sancti Petri Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 219

Gallicantus, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et [uineis]3 et terris cultis et heremis et arboribus diuersorum generum et cum omnibus aliis in eis aliquo modo pertinentibus. Hec omnia, sicut melius dici uel intelligi potest ad tuum comodum cum omni sua proprietate siue integritate et etiam totum [et medium] ortum integre, sic uobis et uestris perpetuo [uendo]4 sine omni dolo ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti Petri per omnia et in omnibus, omnibus meis racionibus et uocibus in uestrum dominium extinctis. Et si aliquo jure scripto uel non scripto, legali uel diuino siue [humano siue]5 excepcione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri omnino renunciamus. Et propter hanc uendicionem confitemur [me]6 a uobis recepisse et ·c·lxx· solidos barcinonenses, sicut redimitis hec omnia de ·cl· solidos et modo numeratis mihi ·xx· solidos et sic sunt ·c·lxx· solidos. Si quis hoc rumpere uoluerit non ualeat. Actum est hoc kalendas januarii, anno Domini ·m·c·xc·viii·. Sig+num Poncii, filii Calueti, qui hoc firmo firmarique rogo. Sig+num Johannis, clerici de Todiliano. Sig+num Berengarii Bernar- di. Sig+num [Rubei] de Colonico. Sig+num Arnalli de Madrenchs. Sig+num Bernardi de Beliaria. Sig+num Poncii de Ruppe, Fontis Agelli baiuli. + Petrus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus, abbas. Petrus Guillelmi, presbiter et monachus. Hec superscripta Bernar- dus firmo, sacrista. + Arnallus, presbiter et monachus. Bernardus Stephani, qui hoc scripsit cum litteris suprascriptis in ·v· linea, die et anno quo su·+·pra. SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribo.

~~1. Escrit diuisit, A. 2. B. 3. B. 4. B. 5. B. 6. B.~~

~~157~~

1199, novembre, 18 Concòrdia. Els germans Guillem Gausbert i Bernat Gausbert arriben a una concòrdia per dividir l’alou situat a la vil·la de Torroella [de Montràs] i d’Ermedàs. El primer es queda amb el mas de Gaus- bert de Riera, mentre concedeix al segon els masos d’Esteve de Roure, de Bernat Estrader i de Berenguer de Prat fins a Santa Eu- 220 Elvis Mallorquí

gènia [de Vila-romà], a llevant de la riera i fins al mar. Al seu torn, Bernat Gausbert concedeix al seu germà Guillem l’alou que tenen a Torroella, a ponent de la riera fins a la Craquera, juntament amb el mas d’Arnau Raves d’Esclanyà. A* Pergamí original (195 × 137 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 32, pergamí núm. 12b. Carta partida per ABC. Taques verticals al marge esquerre i al centre. Sit notum cunctis quod ego Gillelmus Gauciberti uenio ad finem et ad concordiam pacis et ad diuisionem cum Bernardo Gauciberto, fratri [meo], de omni nostro alodio quod habemus et habere debemus in uilla de Turricella et de Ermetanis. Primum ego Gillelmi Gauciberti, iamdictus, laudo atque concedo tibi Ber- nardo Gauciberto, fratri meo, totum illum mansum Gauciberti de Riuaria, cum homi[nibus et feminis] et cum omnibus suis pertinenciis et [tenedonibus que] ad mansum pertinere debent [in cunc]tis locis. Adhuc laudo tibi, d[icto Bernardo], illum mansum Steffani de Rodr[a], cum [hominibus et] feminis et cum pertinenciis et tenedonibus que ibi pertinere de[bent] in cunctis locis, et totum illum mansum Bernardi Estradarii, [cum hominibus] et feminis et cum suis pertinenciis et tenedonibus in cunctis locis, et totum alium honorem quem habemus [de manso] Berengarii de Prato usque ad Sanctam Eugeniam, sicut aqua [discurrit ...] in tempore pluuiarum et diuisit a par[te orien]tis usque ad mare. Et ego Bernardus Gauciberti, iamdictus, [... simi]li modo laudo atque concedo tibi Gillelmo Gauciberto, fratri meo, totum alium nostrum alodium quod habemus in [dicta] Turricella, sicut dicta aqua diuisit a parte occidente usque ad Cracariam, scilicet domos et man[sos cum hom]inibus et feminis, cum censibus et usaticis et cum omnibus pertinenciis et tenedonibus que ad mansos pertinere de[bent in cunctis locis] et omnia directa que inde exire nobis debent in omnibus. Adhuc laudo tibi, Gillelmo dicto, totum illum [mansum] Arnalli Raues, de Esclaniano, cum hominibus et feminis et cum pertinenciis et tenedonibus que ibi pertinere debent. Tali [...] laudacionem facimus ut unusquisque ex nobis habeamus et teneamus prenominatam nostram partem sicut superius [diuiditur] ad omnem nostram uoluntatem ibi et inde faciendam, cum omni melioramento et acriximento quod unusquisque ex nostrum facere potuerimus in nostram partem in perpetuum.1 Nullus hoc frangat. Actum est hoc ·xiiii· kalendas decembris, anno dominice In- carnacionis ·m·c·xc·viiii·. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 221

Sig+num Gillemi Gauceberti. Sig+num Bernardi Gauciberti, fratris eius, qui hoc laudamus et firmamus firmarique rogamus. Sig+num Bernardi, clerici. Sig+num Bertrandi de Pomars. Sig+num Gillelmi, clerici. Sig+num Rubei de Turricella. Sig+num Berengarii de Turricella. Sig+num Arnalli de Ermetanis. Sig+num Boneti de Ortis. SSS. [...] presbiter, qui hoc scripsit die et anno quo supra. [A B C D E F] G H I K L M

~~1. Señoría de Pomars +, anotat per una mà posterior.~~

~~158~~

1200, juny, 1 Establiment. Ponç de Quart, canonge de la seu i procurador de la candela, estableix a Ramon Ponç i la seva muller Saurina un camp al lloc de Vinyals, situat a Sant Feliu de Cartellà. Farà cens anual de 7 lliures de bona cera per a la candela de Santa Maria. Afronta a migdia amb l’alou de Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (280 × 160 mm): ACG, pergamí núm. 570. Al dors: “C. D. núm. 5”. Sit notum cunctis quam ego Poncius de Quarto, Gerundensis ecclesie canonicus, procurator siue dispensator candelarum jamdicte ecclesie, stabilio et laudo atque concedo tibi Raimundo Poncio et uxori tue, Saurine, omnique uestre posteritati ipsum campum quem Raimundus de Argelagariis emit ad seruicium candele quam statuit ardere ante altare Beate Marie jamdicte. Est autem jamdictus campus in parrochia Sancti Felicis de Cartiliano, in loco qui uocatur Uineals, quod affrontat ab oriente in uia que uadit ad uillam et castrum Cartiliani, a meridie in alodio Sancti Petri Gallicantus quod tenet Petrus de Uilla, ab occiduo in torrente de Cagaronc, a parte circii in terra quam tenet Guillelmus de Edera. ...

~~159~~

1200, juny, 22 Venda. Arnau de Monells, d’acord amb l’abat de Sant Pere de Galli- gants, i els pabordes Ramon de Verdera i Pere de Sarrià, ven a Pere Ramon de Mercadell un (mas) que fou de Bernat de Cabanes, a 222 Elvis Mallorquí

l’alou de Sant Pere de Galligants, a la parròquia de Fontajau, amb cases, molins, recs, horts, arbres, tasques i quarts, pel preu de 274 auris, salvant els drets de Sant Pere de Galligants, que hi rep la tasca i un cens d’un porc i d’una perna per altres masos. A* Pergamí original (340 × 460 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 20. Deteriorat del marge dret. Hec sit semper omnibus hominibus noticia tam presentibus quam et futuris stabilis et firma, quam ego Arnallus de Monellis, assensu et uoluntate domini P[etri, ... Sancti Petri de Gallicantu] abbatis, et Raimundi de Uerdera et Petrus de Sarriano, prepositorum, et totius conuentus eiusdem loci, bono animo et spontanea voluntate ac nemine cogente, nullu [...], per nos et nostros presentes atque futuros, [concedo] tibi Bon[eto, iu]deo de Mercatello, filio Bonastrug de Mercatello qui fuit, et tuis et quibus dare uel dimitere uolueris [... mansum qui] fuit Bernardi de Cabanis, olim defuncti, quem habeo et teneo in parrochia Sancti Pontii de Fonte Agello, in alodio Sancti Petri, cum exitibus et ingre[ssibus ...] et cum domibus et molendinis et regis et capud regis et arboribus diuerssorum generum et taschis et quartis [...] et cum omnibus aliis quecumque dici uel nominari possunt ad eundem mansum aliquo modo pertinentibus. Sicut uero melius predicta omnia [...] et sicut melius dici uel intelligi potest, ad tuuam tuorumque utilitatem et comodum, cum omni sua proprietate siue integritate, sic predicta omnia [...] dolo pro ·cc·lxx·[iiii· aureis ...] fini auri rectique pensi, quos confiteor a te sic recepisse, redimes hec omnia a potestate Bernarde, uxoris [...] ex modo in presenti [...] sunt completi ·cc·lxxiiii· aureos, de quibus omnibus recognosco et fateor a te ita bene ese paccatum quod [...] ratione non possim te de non [...] conuenire. Et ideo de meo jure ac potestate cum hac presenti scriptura in tuum trado dominium et potestatem [...] tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, sine aliquo retentu quem inde non facio, saluo tamen jure Sancti Petri in omnibus, cui dabis [...] et de toto alio honore dabitis tascham et decimam [et mediam calcaturam et unam albergam ·iii· hominum uel ·iii· solidorum pro ea et primiciam ecclesie Sancti Poncii] et pro censu annuatim unum porchum et unam pernam ad racionem aliorum mansorum et ·i· anserem et ·i· par gallinarum [et ·i·] migeriam cibarie [ad rectam mensuram Gerunde et baiulo suum directum sicut accipit illud in aliis mansis], omnibus nostris uocibus et racionibus et meorum inde perpetuo in tuum dominium extinctis. Super hoc totum conuenio tibi et tuis quod Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 223 si aliqua uiuens persona in predictis [...] tetigerit uel forifecerit siue emparauerit aut exigerit, ego sim inde tibi et cui tu uolueris defensor et guarent contra cunctam personam. Preterea si aliquo jure scripto uel [non scripto] in futurum huic contractui obuiam ire possem, illi juri penitus renuncio. Et ego Petrus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, et Raimundus de Uerderia et Petrus de Serriano, prepositi, [et ...] conuentus eiusdem loci, laudamus et concedimus tibi Boneto, judeo iamdicto, et tuis perpetuo hanc prephatam empcionem, saluo jure Sancti Petri ad omnem tuam uoluntatem faciendam [sicut] melius dici uel intelligi potest ad tuum comodum. Et propter hoc laudamentum recognoscimus nos a te recepisse de tuo propter tercium ·cc· solidos [...] et per omnes nostros successores donamus tibi et tuis licentiam et potestatem quod si aliquo tempore illud molendinum erradicaretur de loco ubi modo est, ut restituas illud [scilicet in ... uetus ...] consilio et licentia nostra et nostrorum successorum. Si quis hoc rumpere uoluerit, non valeat. Actum est hoc ·x· kalendas julii, anno Domini millesimo ·cc·. + Petrus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Hec superscripta Bernardus firmo, sacrista. + Arnaldus, leuita et monachus, [subscribo]. SSS. Raimundus, leuita et monachus. Geraldus, monachus et [presbiter. Arnaldus ... Guillelmus, ... monachus]. Arnallus, subdiaconus et monachus. Petrus, [... et monachus]. SSS. Arnallus [...]. Sig+num Petri de Serriano. Sig+num Raimundi de Uerdera, [prepositi] Sancti Petri qui hoc laudamus. Sig+num Raimundi de Ruppe, baiuli. Sig+num Gaiarde, matris dicti Arnalli de Monellis. Sig+num Guillelmi de Campis, fratris eius. Sig+num Pontii de Ruppe, bajuli, qui hoc laudo et [...], saluo meo jure. + Berengarius de Albuziano, judex ordinarius Silueque archidiachonus. + Berengarius de Mercatallo, Sancti Felicis precentor, confirmo. + Petrus de Ualle, presbiter. SSS. Januarius, presbiter, qui hoc scripsit cum litteris dampnatis in ·va· linea et suprascriptis in ·viia· et in ·xiiia· et in ·xxiiia·, die et anno quo supra. SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribo. 224 Elvis Mallorquí

~~160~~

1200, juliol, 6 Venda. Arnau de Monells ven a Bernat de Gaüses unes cases situades al burg inferior de Sant Pere (de Galligants) pel preu de 400 sous barcelonesos, salvant el dret del monestir a rebre un cens de 9 diners anuals. A* Pergamí original (223 × 120 mm): ADG, Mitra, calaix 23, pergamí núm. 48. Al dors: “Calaix 23, núm. 48 3 vna.” Regest: PM, núm. 73. Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 98-99. Sit notum cunctis quod ego Arnallus de Monellis, bono animo et spontanea voluntate ac nemine cogente, vendo tibi Bernardo de Gauusis et tuis et cui dare uel dimittere perpetuo uolueris omnes illes meas domos integre quas habeo in burgo inferiore Sancti Petri, cum orto qui ibi est, cum exitibus et ingressibus et pertinentiis et tenedonibus et solis ac superpositis et agrariis et aqueductibus et cloacis ac stillicidiis et parietibus et sufferimentis et adempramentis et andronis et januis et fenestris et portalibus et cum omnibus aliis in eis habentibus eisque aliquo modo pertinentibus, sicut melius illas habeo et teneo et habere debeo et ut melius dici uel intelligi potest ad tuum comodum et tuorum, sic eas cum omni sua proprietate siue integritate tibi et tuis perpetuo uendo pro ·cccc· solidos denariorum barchinonensium, quos omnes confiteor a te numerando recepisse et de quibus confiteor me a te bene esse paccatum. Et ideo de meo jure ac potestate et meorum cum hac presenti scriptura in tuum trado dominium et potestatem, ad omnem tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, sine aliquo retentu quem inde non facio, saluo jure Sancti Petri cui dabis inde annuatim pro censu ·viiii· denarios et nichil aliud, omnibus meis uocibus et rationibus et meorum inde perpetuo extinctis. Et si aliquo jure scripto uel non scripto in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renuncio. Affrontat namque predicte domus et ortum ab oriente in carreria publica, a meridie in domibus Berengarii de Camonis, ab occidente in alueo Undaris, a circio in orto Guillelmi de Boscho. Si quis hoc rumpere uoluerit, non valeat. Actum est hoc ·ii· nonas julii, ann Domini ·mo·cco·. Hec superscripta Bernardus firmo, sacrista. SSS. Raimun- dus, leuita. + Petrus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. + Arnallus, presbiter et monachus. SS. Arnallus de Monellis. Petrus Guillelmi, presbiter et monachus. Arnallus, presbiter et monachus. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 225

~~SSS. Januarius, qui hoc scripsit, cum litteris emendatis in ·xia· linea. SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus escriptor Gerunde, subscribo.~~

~~161~~

1200, agost, 1 Sentència. Cervià de Montagut i Berenguer d’Albuçà, jutges comissio- nats per Ramon de Rocabertí arquebisbe de Tarragona, dicten sen- tència en la causa entre l’abat Pere, del monestir de Sant Pere de Galligants, i Agnès, abadessa de Sant Daniel, sobre la capellania de la parròquia de Sant Andreu Salou, la meitat de la qual és ad- judicada a la dita abadessa. A Pergamí original (405 × 180 mm): ASD, pergamí núm. 59. Carta partida per ABC. B Còpia del segle xiv: ADG, Mitra, calaix 5, vol. 6 Feudorum..., f. 17r. a* CDSDG, núm. 93. Hoc est iudicium datum a Ceruiano de Monteacuto et Be- rengario de Albuciano, iudicibus delegatis a Raimundo de Ro- chabertino, gratia Dei Terrachonensis archiepiscopo, super causa que uertebatur inter Petrum, Dei gratia abbatem Sancti Petri Ga- llicantus, et Agnetem, eadem gratia Sancti Danielis abbatissam, de ecclesia scilicet Sancti Andree de Alodio, cuius ecclesie medietatem capellanie iamdicta abbatissa dicebat ad ius et proprietatem Sancti Danielis pertinere, quam medietatem dictus abbas Sancto Danieli turbabat siue etiam auferebat, ideoque proponendo iudicis officium iamdicta abbatissa ab abbate sibi restitui postulabat. E contra iamdictus abbas negabat dictam abbatissam siue Sanctum Danielem ius aliquod non habere in iamdicta capellania, immo asserebat omnem capellaniam iamdictam ad ius et proprietatem Sancti Petri plenario iure pertinere, obiciendo etiam ·xxx· uel ·xl· annorum prescripcionem, ideoque restitucionem fieri non debere negabat. Unde iamdicti iudices iudicauerunt ut uterque quod inten- debat probaret. Probauit tamen abbas Sancti Petri per quosdam testes qui dixerunt se uidisse in ecclesia de Alodio tres capellanos, scilicet R[aimundum] Mironem et Petrum de Angles et A[rnallum] de Constantinis, tenentes iamdicta capellaniam uoce Sancti Petri 226 Elvis Mallorquí

Gallicantus inter hos tres per ·xl· uel ·l· annos et dantes pro censu singulis annis ·c· oua et ·i· enssunnam de sagimine Sancto Petro et totidem Sancto Danieli. Interrogati utrum abbas institueret ibi capellanos responderunt institutiones capellanorum se sic non uidisse et sic, ut dictum est, probauit capellaniam de qua agitur ad se pertinere ac prescripcione se munitum fuisse. Ex aduerso probauit abbatissa per quosdam testes quod Arnallus de Constantinis, qui fuit unus ex tribus capellanis supradictis et ultimus, tenuit et habuit medietatem iamdicte capellanie nomine Sancti Danielis et quod eam impetrauit ab abbatissa in claustro Sancti Danielis, presente Rodlando, abbate Sancti Petri, et non contradicente, immo etiam pro eo orante. Et sic abbatissa, ad preces abbatis et aliquorum proborum uirorum iamdicte capellanie medietatem Arnallo de Constantinis concessit. Idem de ·c· ouis et de sagimine dixerunt quod supra et etiam quod albergam accipiebat ibi abbatissa singulis annis. Et sic quoad dominium et temporis interrupcionem nisa est abbatissa sufficienter pro parte sua probare. Et inde est quod, auditis allegationibus utriusque partis et instrumentis seu etiam attestationibus hinc inde diligenter inspectis, iamdicti iudices iudicauerunt medietatem iamdicte capellanie pertinere ad ius et ad proprietatem abbatisse et monasterii Sancti Danielis et institucionem capellanorum debere ibi fieri consensu abbatis Sancti Petri simul et abbatisse Sancti Danielis et in medietate capellanie abbatem Sancti Petri siue monasterium perpetuo condemnauerunt et eam abbatisse et monasterio Sancti Danielis perpetuo adiudicauerunt. In causa illa que inter eos uertebatur de Barufa, sicut aqua discurrit a sumitate montis Barufe usque Sanctum Danielem, con- firmauerunt iudicium condam a Bernardo de Fontaniliis datum in specie illius questionis. Et sic ab obseruatione iudicii utrosque absoluerunt. Actum est hoc ·iiii· kalendas augusti, anno Domini ·m·cc·. SSS. Berengarius de Albuziano, iudex ordinarius, Siluensis archidiaconus. Ego Ceruianus subscribo. SSS. Arnallus, presbiter, qui hoc scripsit die et anno prefixo. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 227

~~162~~

[1200 ca.] Llevador. Inventari de les terres de Palafrugell que pertanyien al domini de l’abat de Sant Pere de Galligants i dels censos que obtenia. A* Pergamí original (110 × 520 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 35, pergamins núm. 4-58. El document no està datat, però pel tipus de lletra correspon al segle xii. Un possible indici, de moment insuficient, és la coincidència del nom de Berengarius Petri amb el batlle de Palafrugell homò- nim, esmentat en l’inventari realitzat pel comte Ramon Berenguer IV l’any 1151 (FAC, núm. 1j). Al marge dret hi ha una numeració —que mantenim amb superíndex, en cursiva i entre claudàtors— que no sempre correspon a una declaració. En aquesta edició, hem separat per paràgrafs cadascuna de les declaracions. Manca la part superior del document, allà on anirien almenys els núm. 1-3. Es detecten dues mans a través de la tinta utilitzada en l’escriptura del document: una primera és la que correspon a tot el text fins al núm. 55 i també a la clàusula final, que s’inicia amb l’expressió “Est census de Palacio Frugelli...”; amb la segona mà, hi ha escrit el text entre els núms. 56 i 58 i, probablement, també els ratllats fets sobre el document original.

[...] Iohannes Altimir ·i· terram subtus domum suam.[4] [C]atanel ·i· vinea.[5] Petrus Gaucberti de ipso Puiol ·i· terra ad ipsa Cocala.[6] Suptus domum que fuit Gillelmi Baiuli ·i· campum.[7] Berengarius Petri ad ipsum campum de s·Ulm ·i· quadrum et in aliis locis.[8] Ademar ·i· quadre ad ipsas Passaduras.[9] Gillelmus Raimundi ad ipsas Passaduras ·i· campum.[10] Petrus Rex, de Ermetanis, ·i· quadrum iuxta domum suam.[11] Stephanus Mironis ipsam terram que est super ipsum campum qui uocant Sancti Martini.[12] Berengarius de Ermetanis [ipsum] camp qui uocatur Sancti Martini.[13] [Petrus] Mironis Sancte Margarite ad ipsum Pontum ·i· terram et ad ipsam Baiam [·i·] fexa.[14] Berengarius Gerraldi ad ipsa Desfeta ·i· campum qui non est de sua masada.[15] Bernardus Petri de Plano suptus eius ortum ·i· fe[xa].[16] Berengarius Brugerol ·i· terra.[17] Berengarius de Ortis ·i· fexa suptus ortos.[18] Et aliam super mansum qui fuit Bernardi Galini.[19] 228 Elvis Mallorquí

Bernardus de Ortis ·i· terra. Dominicus habet.[20] Filios Petri Uitalis ·i· terra suptus domum Amalrici.[21] Arnallus de ipsa Fonte tenet in ·iiii· locis et donat sextum [d...] et [de] una tascha.[22] Berengarius de Uilar ·i· in campum iuxta uiam que pergit a Lofrid.[23] Iocbertus de ipso Uilar ·i· terra ad suam portam unde donat sextum.[24] Filius Gomberti ·i· campum.[25] Suptus mansum Raimundi Cornelii ·i· terra quam tenet ipse.[26] Arnallus Gillelmi ·i· uinea bona ad Muragreg.[27] Ad ipsum Uilardel ipsam terram quam tenet filius Bernardi Ariulf.[28] Petrus Matfredi uineas in ·iii· locis ad ipsam Artigam Closam.[29] Bernardus Gondeballi ·i· uinea que est in ipso Plano inter Perafita et ipsos Clapers.[30] Raimundus Geiraldi ·i· uinea ad ipsos Clapers.[31] Gillelmus Isarni ·i· campum ad ipsum Brugerol.[32] Berengarius de ipsa Carrera ·i· terra ad ipsum Brugerol.[33] Et alia ad ipsum Prad de Basilia.[34] Et alia ad ipsum pontem Sancte Margarite qui uadit Ermetanis. Gillelmus Suniarii ·i· fexa ad ipsum Podium Rotundum.[35] Gaucfredus Ferrarii ·i· terra ad ipsum Brugerol.[36] Mansum Berengarii Geralli, cum sua masada, ·ii· solidos et medium.[37] Mansum Petri Terronis, cum sua masada, par ·i· gallinarum.[38] Mansum Mironis aliud.[39] Mansum Tregoncie aliud.[40] Mansum Raimundi Tixedor aliud.[41] Mansum Gillelmi Brugerol aliud et ·xii· denarios.[42] Mansum Geralli donat pro censu perna ·i·, ·xii· denarios.[43] Mansum Poncii Uitalis, cum condamina, unde exiit porcum et par ·i· gallinarum.[44] Mansum Bernardi Cols qui donat quarteram ·i· cibarie et [·viii· denarios].[45] 1 [Sacrarium Raimundi Tixedor].2 Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 229

Sacrarium Bernardi Suniarii par ·I· gallinarum.[46] Sacrarium Iocberti Raimundi alium.[47] [Sacrarium qui fuit Gillelmi Ferranni].4 Sacrarium Prime ·viii· denarios.[48] [Sacrarium aliud quod fuit Prime].5 [Sacrarium qui fuit Bernardi Archimballi].6 Sacrarium Arnalli Brot par ·I· gallinarum.[49] Sacrarium Bernardi Mercader aliud.[50] Et ipsum in quo habitat Rossa aliud. Et ipsum de Aliera aliud [par gallinarum]. Et ipsa terra quam tenet Arnallus Tixedor ad suam portam. Et ipsam tenedonem quam tenet Buniol cum fratribus suis. Petrus Oliba de Uilar tenet unam fexiam terre ad ipsas Are- nas.[51] Poncius Ysarni de Ortis tenet ·i· fexiolam ad ipsum Planum.[52] [Petrus Russ par ·i· gallinarum].[53] 7 [De domibus Geralli clerici ·iiii· paria gallinarum].8 De orto Sancti Martini quem Ramundus de Brugerol tenet [ad Ulms] cupam ·i· olei. [De ipsis oliuariis quas Buniol tenet cum fratribus suis quarteram ·i· olei].[54] 9 Andreas de Garriga par ·i· gallinarum.[55] Vitalis de Fonte et Berengarius de Uilar ·i· terra iuxta terram filios Mironi Stephani ad Prad ·i·.[56] Bernardo Reamballi et Amalrig ·i· terra subtus mansum Petro Adals ad [Sailes].[57] Petrus Andrea ·i· fexa ante domum Amalrig. Adals ·i· campum ad pratum Sancte Margarite.[58] Est census de Palacio Frugelli: ·ii· porcs, ·ii· pernes et ·xviii· paria gallinarum.

~~1. et par ·i· gallinarum, cancel·lat. 2. Cancel·lat. 3. Cancel·lat. 4. Cancel·lat. 5. Cancel·lat. 6. Cancel·lat. 7. Cancel·lat. 8. Cancel·lat. 9. Cancel·lat. 230 Elvis Mallorquí~~

~~163~~

1202, gener, 25 (1201) Venda. Bernat Moner, de Fontajau, i la seva muller Agnès venen a San- to, jueu, un mallol i un camp a sota el Mont, a Fontajau, per 30 sous barcelonesos, salvant el dret de l’església de Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (210 × 100 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 4. Sit notum cunctis quod ego Bernardus Moneri, de Fonte Age- llo, et uxor mea, Agnes, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, vendimus tibi Santo, judeo, et tuis, in perpetuum, totum illum nostrum majolum et campum integre, que habemus apud Fonte Agello, in loco uocato Subtus Monte, que affrontat ab oriente in campo Petri de Carraria, a meridie in [uinea] Ber- nardi Strucioni, ab occidente similiter, a circio in campo Januarii. Sicut de hiis ·iiiior· affrontacionibus predictus majolus et campus includitur, cum exitibus et ingressibus et cum terra in qua ipsum majolum sedet et pertinenciis et tenedonibus et cum omnibus in eis habentibus eisque aliquo modo pertinentibus et sicut melius dici uel intelligi potest ad tuum intellectum et comodum, cum omni sua proprietate siue integritate, sic tibi et tuis perpetuo uendimus sine omni dolo pro ·xxx· solidos barcinonenses, de quibus recognoscimus nos a te bene esse paccatos. Et ideo de nostro jure ac potestate cum ac presenti scriptura in tuum tradimus dominium et potestatem ad omnem tuam tuorumque uoluntatem, omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure ecclesie Sancti Petri Gallicantu in omnibus, sine aliquo retentu quem inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et nostrorum inde perpetuo in tuum dominium extinctis. Et ego Agnes, predicta, juro, in Deum et super sacro sancta ·iiii· Dei euuangelia meis propriis manibus tacta, ut hoc totum fideliter tibi attendamus et contra predictam uendicionem amodo non ueniamus aliquo jure uel racione. Et si aliquo jure scripto uel non scripto in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat. Actum est hoc ·viii· kalendas februarii, anno Domini ·m·cc·i·. Sig+num Bernardi Moreni. Sig+num Agnes, uxoris eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Guillelmi Ministralis. Sig+num Petri de Beteto. Sig+num Raimundi de Stagno. Sig+num Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 231

[Pauli], filii supradicti Bernardi Monerii, et uxori sue, Agnes, qui supradicta concedo et laudo. Sig+num Poncii de Ruppe, bajuli. Dalmatius, Dei gratia Sancti Petri Gallicantu, abbas. SSS. Raimun- dus, presbiter et monachus. Arnallus, levita et monachus. [...], clericus, qui hoc scripsit cum dissimili tincta die et anno SSS. quo supra. [Ermengaudus],1 presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribo. 1. El nom, il·legible, el deduïm per comparació amb els documents núms. 160 i 164.

~~164~~

1202, abril, 1 Venda. Ramon de Torre, de Sarrià, i la seva muller Burgesa venen a Ponç d’Hospital el farraginar clos que tenen, amb oliveres i arbres, a sota el mas del comprador, a la parròquia de Sant Pau de Sarrià, pel preu de 143 sous barcelonesos, salvant el dret de Sant Pere de Galligants a rebre per Nadal un cens d’un parell de gallines. A* Pergamí original (260 × 108 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 16. Sit notum cunctis presentibus atque futuris quod ego Raimun- dus de Turre, de Serriano, et uxor mea, Burgesa, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros et nemine cogentes sed ultra, uendimus tibi Pontio de Ospitali et tuis uel cui dare, dimitere, impignorare, uendere siue alienare uolueris illud nostrum ferragenalem, cum clausura integre et oliuariis et arboribus omnium generum que ibi sunt, que habemus super tuum mansum in parroechia Sancti Pauli de Serriano et tenemus per Sanctum Petrum Gallicantus, sicut includuntur et ambiuntur ipso torrente et1 manso tuo et uia que inde transit, pro ·c·xl·iii· solidos barcinonenses, quos nobis inde dedisti, de quibus recognoscimus ita a te bene ese paccatos, quod de cetero non possimus te inde conuenire de non numerata peccunia. Sicut melius potest dici, intelligi, nominari siue ab aliqua sapientissimia persona excogitari ad tuum tuorumque comodum, sic omnia predicta tibi et tuis in perpetuum uendimus, ut habeas illa omnia integre tu et tui post te, cum exitibus et ingressibus et oliuariis et arboribus omnium generum que ibi sunt uel de cetero fuerunt et omnibus in se habentibus uel ad se pertinentibus et est clausura qui hec includitur, sine aliquo retentu quem ibi non 232 Elvis Mallorquí facimus. Que omnia de nostro iure cum hoc presenti instrumento in tuum tuorumque tradimus dominium et potestatem ad quodcumque ibi et inde in perpetuum uolueritis faciendum, saluo iure Sancti Petri iamdicti in omnibus, cui dabitis inde annuatim pro censu in Natale Domini ·i· par gallinarum. Et ut firmiter habeatur et maius robur obtineat, iuro ego iamdicta Burgesa, in Deum et super sacrosancta ·iiiior· Dei euangelia meis propriis manibus tacta, quod ab hac die in antea contra hoc non ueniam neque uenire possimus, sed sit firmum et inconuulsum in perpetuum. Et si quo iure per sponsalicium uel aliquo alio modo huic contractui obuiam ire possemus, illi iuri penitus renunciamus. Et ego Petrus, abbas, et conuentus nostre ecclesie et nos Raimundus de Uerdera et Petrus de Serriano, prepositi, laudamus tibi Petro de Ospitali et tuis predicta omnia, saluo nostro iure et recognoscimus inde a te recepisse pro tercio ·xl· solidos barcinonenses et Raimundus Iulianus, baiulus, pro suo redecimo ·iiii· solidos. Actum est hoc kalendas aprilis, anno Domini ·m·cc·ii·. Sig+num Raimundi de Turre. Sig+num Burgese, uxoris eius, qui hoc firmauimus firmarique rogauimus. Sig+num Raimundi Iuliani, baiuli, et patris Raimundi, predicti, de Turre. Sig+num Raimundi de Uerdera. Sig+num Petri de Serriano, prepositorum. Sig+num Bernardi Georgii. Sig+num Raimundi Textoris. + Petrus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus, abbas. Hec super scripta Ber- nardus firmo, sacrista. + Arnallus, presbiter et monachus. + Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsit, cum literis dampnatis in ·iii· linea et rasis et emendates in ·ii· et ·viii·. SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribe die et anno prefixo.

~~1. nostro, cancel·lat.~~

~~165~~

1202, agost, 6 Venda. Berenguer de Fontajau i la seva esposa Berenguera venen a Pere Engilbert unes cases situades a Fontajau, a l’alou de Sant Pere de Galligants, pel preu de 14 sous barcelonesos, salvant el dret de l’esmentat monestir. A* Pergamí original (140 × 230 mm): ADG, Mitra, calaix 13, pergamí núm. 57. Al dors: “Calaix 13, núm. 57. 3 vna.” Regest: PM, núm. 75. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 233

Sit notum cunctis quod ego Berengarius de Fonte Agello et uxor mea, Berengaria, per nos et per omnes nostros, uendimus tibi Petro Engilberti et tuis, perpetuo, illas domos quas habemus apud Fontem Agellum, in alodio Sancti Petri Gallicantus, que affrontant ab oriente in tuo cortali et in domibus Guillelme Ta- furelle, a meridie in domibus Tafurelle, ab occiduo in domibus Arnalli Ferrarii et Pontii de Carraria, a circio in tuis casalibus et in tua androna. Sicut de his ·iiii· affrontacionibus prephate domus includuntur, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et solis et superpositis et cum omnibus aliis in eis habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus, de abisso usque ad celum, sicut melius dici uel intelligi potest ad tuum comodum, sic tibi et tuis perpetuo uendimus sine omni dolo, pro ·xiiii· solidis barchinonensibus, quos confitemur a te de manu ad manum numerando recepisse. Et si amplius ualent, tibi donamus propter magnis beneficiis et seruicis que a te confitemur recepisse et cotidie recipimus. Et ideo de nostro jure ac potestate [cum hac presenti scriptura] in tuum tradimus dominium et potestatem ad omnem tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus sine aliquo retentu quem inde non facimus omnibus nostris uocibus et racionibus et nostrorum inde perpetuo extinctis penes te remanentibus. Et juramus, in Deum et super sacro sancta ·iiii· Dei euuangelia nostris propriis manibus tacta, quod nos uel aliquis per nos aliquo jure uel racione contra predictam uendicionem de cetero nullo tempore ueniamus nec aliquo modo uenire possimus. Immo si aliquo jure scripto uel non scripto in futurum huic contractui obuiam ire possemus illi juri penitus renuntiamus. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat. Actum est hoc ·viii· idus augusti, anno Domini ·m·cc·ii·. Sig+num Berengarii de Fonte Agello. Sig+num Berengarie, eius uxoris, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Garnere- ti. Sig+num Arnalli Ferrarii. Sig+num Pontii Ballisterii. Sig+num Willelmi, Dei gratia abbatis Sancti Petri de Gallicantu. Gaubertus, presbiter et monachus. SSS. Raimundus, presbiter et monachus. Arnaulus, clericus, qui hoc scripsit cum lideris suprascriptis in ·xa· linea, die et anno SSS. quo supra. SSS. Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde, subscribo. 234 Elvis Mallorquí

~~166~~

1203, gener, 25 (1202) Permuta. Ponç de Roca dóna a Bonet de Mercadell, a canvi del quadre de terra que aquest té entre dues carreres, pel quart que rep de la vinya major del primer, per dues feixes més de terra que té sota el Mont i per 70 sous barcelonesos, la vinya dita de Cerver i una feixa prop de la d’en Pere d’Olivera, a la parròquia de Sant Ponç de Fontajau, a l’alou de Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (267 × 138 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 17. Carta partida per ABC. Notum sit cunctis quod ego Poncius de Ruppe dono tibi Boneto de Mercatello et tuis, perpetuo, propter excambiationem, scilicet illius tui quadri terre sicut includitur infra ambas carreras [...] iuxta nostram uineam et pro quartuo quod accipitis in nostra majore uinea et pro illis ·ii· fexiis terre quas habes subtus Montem, iuxta nostrum clausum et iuxta [duas domos] Bernardi Strucii, et pro ·lxx· solidis barchinonensis, que omnia a te recognosco recepisse, illam meam uineam de Ceruerio, quam habeo iuxta tuam uineam, sicut includit infra ambas carrerias, et illam fexiam terre quam habeo iuxta tuam uineam et juxta fexiam Petri de Oliuaria, in parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, in alodio Sancti Petri Gallicantus, cum omnibus eorum pertinenciis et tenedonibus ad omnem tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti Petri in omnibus sine aliquo retentu quem inde non facio. Et ego Bonetus de Mercatello, similiter, dono tibi Poncio de Ruppe et tuis, perpetuo, propter excambiationem, scilicet iamdicte tue uinee de Ceruerio et illius fexie quam habeo iuxta meam uineam et iuxta fexiam Petri de Oliuaria, illum meum quadrum terre et illum quartum quod accipio in illa tua uinea maiore et illas ·ii· fexias terre quas habeo subtus Montem, iuxta tuum clausum, in eadem parroechia Sancti Poncii de Fonteagello, cum exitibus et ingressibus et cum omnibus suis pertinenciis et tenedonibus, ad omnem tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti Petri in omnibus, sine aliquo retentu quem inde non facio. Et insuper dono tibi ·lxx· solidos barcinonenses. Si quis hoc rumpere uoluerit, non valeat. Actum est hoc ·viii· kalendas februarii, anno Domini ·m·cc·ii·. Sig+num Poncii de ipsa Ruppe, qui hoc firmo et laudo. Sig+num Egidii de Moleria. Sig+num Bernardi de Tornauellis. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 235

Sig+num Pontii de Plano. Sig+num Petri de Berga. Sig+num Rai- mundi de Uerderia. Sig+num Petri de Serriano, prepositorum, qui supradicta concedimus et accipimus a te pro tercio ·xxx· solidos 1.יצחק [...] לייצ .barchinonenses Januarius, qui hoc scripsit, die et anno quo supra. AB CD EF GH IK LM NO PQ RS

~~1. Signatura escrita amb caràcters hebreus: “Isaac [...], beneïda la seva memòria”.~~

~~167~~

1204, agost, 23 Testament. Ramon Blancaç dicta testament, pel qual nomena marmessors el seu senyor, Guillem de Palafolls, Ramon d’Arenys, els canonges de la seu de Girona Pere de Llagostera i Pere de Pineda i la seva muller Guillema. Disposa ser enterrat al cementiri del monestir de Santa Maria de Roca-rossa i efectua llegats pietosos a moltes institucions eclesiàstiques i religioses de les terres gironines, entre les quals hi ha el monestir de Sant Pere de Galligants. A continuació, firma l’esponsalici a l’esposa Guillema, deixa l’armadura al seu germà Guillem i als seus cunyats Ros i Ramon. També deixa béns als seus fills Berenguer, Bernat i Ermessenda i institueix hereu universal el seu fill Guillem. [A] Original perdut. B* Còpia d’inicis del segle xiv: ADG, Mitra, calaix 5, vol. 24 Translata Instrumen- torum Decimarum, f. 9r-v. [Hoc testium fuit productum per partem domine Brunissendis de Camonibus, et duo translata que sunt in prima pagina huius quaternii.] ... Primum jubeo ut corpus meum sepeliatur in cimiterio Sancte Marie de Ruppe Ruffa. Et dimito eidem ecclesie, ob remedium anime mee, ·x· solidos et meum lectum. Et dimito operi predicte ecclesie ·v· solidos et meum conuiuium sit ibi factum plenary; et Sancte Marie sedis Gerunde, ·x· solidos; Sancto Felici, ·v· solidos; Sancto Petro, ·v· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Danieli, ·iii· solidos; infirmis de Petreto, ii· · solidos; hospitali Gerunde, ·ii· solidos; Sancte Eulalie, ·xii· denarius; Sancte Susanne, ·xii· denarius; Sancte Marie et Sancto Petro de Pineto, cum clericis earum, ·x· solidos; ... 236 Elvis Mallorquí

~~168~~

1204, agost, 28 Donació. Arnau, bisbe de Girona, dóna a Ramon de Tallada i als seus mig molí que li entrega a l’areny de Sant Pere (de Galligants) per tal que el tingui i exploti per un període de quinze anys, amb la condició que li doni 10 esquitllades de blat anuals per la festa de Sant Feliu i dos porcs canonicals per Nadal. Després, el molí ha de tornar a mans del bisbe o als successors. La donació es fa en res- titució dels debitoris que Ramon de Mont-roig, bisbe predecessor seu, havia firmat a l’esmentat Ramon de Tallada, el qual defineix a l’església de Santa Maria i a dit bisbe el que li devien i que ascendia a 2.000 sous o més. A* Pergamí original (168 × 150 mm) ACG, pergamí núm. 630. Al dors: “núm. 34”. Carta partida per ABC. Sit notum cunctis quod ego Arnallus, Dei gratia Gerundensis episcopus, dono tibi Raimundo de Talata et tuis illa dua media molendina que tibi trado in arinio Sancti Petri, ita ut habeas et teneas et expletes illa dua media molendina omnibus modis, ab hac die qua ista carta est facta usque ad ·xv· annos, et dones inde mihi ·x· squillatas blati annuatim in festo Sancti Felicis et ·ii· porchos canonicales in festo Natalis Domini. ...

~~169~~

1205, gener, 14 (1204) Establiment. Dalmau, abat de Sant Pere de Galligants, concedeix a Pere Benet la batllia dels esplets que el monestir rep a la vil·la de Sant Fructuós de Llofriu, amb la condició que mentre visqui el clergue Guillem la tindrà aquest darrer —per la qual cosa el dit Pere Benet rep en esmena un sester de blat i una mitgera de forment— i a la seva mort passarà a mans de Pere Benet, el qual a partir de llavors haurà de fer al monestir de Sant Pere una alberga de tres cavallers per la batllia. A* Pergamí original (173 × 180 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1023, perga- mí núm. 55. Sit notum cunctis quod ego Dalmatius, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas, cum omni conuentu mihi submisso, laudo et concedo tibi Petro Benedicti et tuis, scilicet, omnem ipsam Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 237 baiuliam de expletis que domus Sancti Petri accipit uel accipere debet in omnibus in uilla Sancti Fructuosi de Laufrido, sicut melius auus tuus, Guillelmus Benedicti, et pater tuus, Raimun- dus Benedicti, habuerunt et tenuerunt et tu similiter possides et contines in presenti, ita uidelicet ut Guillelmus, clericus dictus de Laufrido, nominatam baiuliam habeat et teneat omnibus diebus uite sue. Et tu, Petrus Benedictus, accipias pro emendationem prenominate baiulie in predictis, per [...] ·i· sestarium de blad et ·i· migeriam frumenti, absque ullo seruitio, quod nimiu1 inde feceris. Post obitum uero Guillelmi, iamdicti, eadem possesionem quam modo possides in eadem possessionem reuertaris tu Petrus Benedicte in prefata baiulia uel tui post te. Post mortem uero iamdicti Guillelmi, deinde fatias nobis tu et tui unam albergam trium equitantium annuatim pro ipsa baiulia. Actum est hoc ·xviiii· kalendas februari, anno Domini ·m·cc·iiii·. Dalmatius, Dei gratia Sancti Petri G[allicantu] abbas, saluo iure Sancti Petri in omnibus firmo hoc. [Hec] superscripta Ber- nardus firmo, sacrista. Petrus, presbiter et monachus. + Arnallus, presbiter et [monachus]. Petrus, leuita et monachus. SSS. Rai- mundus, presbiter et monachus. Arnallus, presbiter et monachus. Berengarius, leuita et monachus. Geraldus, presbiter et monachus. Gaubertus, presbiter et monachus. + Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi die et anno prefixo.

~~1. Lectura dubtosa.~~

~~170~~

1205, juny, 16 Heretament. Guillem de Perafort dóna al seu fill Ramon en herència la seva honor conreada i erma, formada per cases, trilles, farragi- nars, terres, vinyes, arbres, colomers, horts, molins, masos, bordes i els homes que hi ha, tot situat a la parròquia de Sant Pere de Montfullà, juntament amb el delme de Sils, l’estal situat a prop l’església de Sant Pere de Montfullà, les trilles que són prop de la casa forta —o stallium— i de dues vinyes situades al coll de Montfullà. A* Pergamí original (145 × 223 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 29, pergamí núm. 3. 238 Elvis Mallorquí

Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Petraforti, libenti animo et spontanea uoluntate, dono tibi Raimundo, filio meo, pro tua hereditate, omnem meum honorem cultum et heremum, domos scilicet et stallia, cum triliis et farregenalibus et etiam terris et uineis [c]ultis et heremis et arboribus omnium generum et columbariis et ortis et molendinis et cum mansis et bornis et hominibus in eis habentibus et habituris et etiam omnibus [dominiis] et aliis quecumque dici uel nominari possint ad eundem honorem pertinentibus, quecumque habeo uel habere debeo tam in parroechia Sancti Petri de Monte Foliano quam in aliis locis, preter decimam de Sils et stallium prope ecclesiam Sancti Petri de Montefoliano, cum triliis que se tenent cum stallio sicut uie scindunt, et preter ·ii· uineas in colle de Monte Foliano meliores, que mihi retineo ad meam uoluntatem faciendam, ita scilicet ut totum stallium de Petraforti, cum suis ortis et farregenalibus et triliis et arboribus et columbariis, et omnem alium honorem cultum et heremum quem superius tibi dedi habeas ad tuam uoluntatem faciendam perpetuo tu et tua posteritas, ita sane quod ego tecum et etiam tua uxore, Guillelma, sim ibi potens et dominus et ho- noratur ut fieri oportet, omnibus diebus uite mee et non possim alicuius consilio ne pro me ipso a te filio meo, Raimundo, separare, dum uiuus fueris. Sed si forte quod absit labor uel in aliqua tue uxoris, Guillelme, post tuum obitum, adeo ui me superauerit quin possem sustinere, leuato ei primum stallio toto de Petraforti, cum suis triliis et ortis et farregenalibus et columbariis et arboribus medietate totius alterius honoris quem superius tibi dedi, habeam pro uiolario tantum et ad meum obitum illa medietas integre tue uxori, Guillelme, reuertatur sicut dederis ei in sponsalicium uel tuis infantibus sine retentu. Nullus hoc rumpeat. Actum est hoc ·xvi· kalendas julii, anno Domini ·m·cc·v·. Sig+num Gui[llelmus] de Petraforti, qui hoc firmaui firmarique rogaui. Sig+num Bernardi de Solario. Sig+num Raimundi de Suscheda. Sig+num Raimundi de Tadilano. Sig+num Ferrarii de ipsa Ualle. + Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi, cum literis suprapositis in ·v· linea, die et anno prefixo. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 239

~~171~~

1206, febrer, 22 (1205) Establiment. Dalmau, abat de Sant Pere de Galligants, estableix als germans Ramon i Jaume Mascardell l’honor que tenen pel monestir al lloc de Boixeda, a cens de 2 sous per Nadal, que és infeudat a Ramon Mascardell mentre visqui, per 85 sous barcelonesos. [A] Original perdut. [B] Còpia de 1292 perduda. C* Còpia de 1339, en el mateix full de pergamí que els documents núms. 318 i 351 (370 × 640 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 1, pergamí núm. 21b, ex B. Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam translato autentico, cuis tenor sequitur in hunc modum. Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam instrumento, cuius tenor talis est. Sit notum cunctis quod ego Dalmacius, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, et totus conuentus eiusdem loci donamus, laudamus atque concedimus tibi Raymundo Mascardelli et Jacobo, fratri tuo, et uestris, perpetuo, totum illum honorem cultum et heremum quem tenetis per ecclesiam Sancti Petri in loco qui dicitur Boxeda, sicut melius illum habetis et tenetis et genus uestri illum habuit et tenuit. Sic illum uobis et uestris, perpetuo, laudamus atque concedimus, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et furnis diuersorum generum et petrariis et cum omnibus in se habentibus, ita ut habeatis illum et teneatis et donetis inde annuatim pro censu ecclesie Sancti Petri ·ii· solidos in festo Natalis Domini et nichil aliud quos duos solidos. Tu, dictus Raimundus Mascardelli, teneas in feudum per ecclesiam Sancti Petri semper dum uixeris et, post obitum tuum, ille qui predictum honorem habuerit uel tenuerit donet illos duos solidos annuatim. Preterea habeatis predicta omnia ad omnem uestram uoluntatem perpetuo faciendam, saluo tamen ecclesie Sancti Petri in omnibus. Et si forte illum honorem alicui stabilierit et ipse illum stabilierat illum uendiderit, de illo precio quod uos inde habueritis habeat ecclesia Sancti Petri tercium. Et propter hoc donum siue laudamentum accipimus a uobis ·lxxxv· solidos barchinonensium. Actum est hoc ·viii· kalendas marcii, anno Domini ·m·cc·vo·. Dalmacius, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Petrus, presbiter et monachus. Arnaldus, presbiter et monacus. + Arnaldus, 240 Elvis Mallorquí presbiter et monacus. Berengarius, levita et monacus. Gaubertus, presbiter et monacus. SSS. Raimundus, presbiter et monacus. SSS. Januarius, qui hoc scripsit die et anno quo supra. Bernardus Stephani, levita et publicus scriptor Gerunde, subscribo. + Eg+o Raymundus de Palaciolo, notarius curie domini episcopi Gerundensi, hec fideliter translataui ·iii· kalendas januarii, anno Domini ·m·cc·xc· secundo, cum interliniato in ·xi· linea ubi dicitur [“empcionem”]. SSS. Johannes de Bisania, oficialis domini Bernardi, Dei gratia Gerundensis episcopi, qui hec translatum cum autentico seu originale de uerbo ad uerbum manifeste probaui, subscribo et eidem translato auctoritate [... iure ordinarii ...]. Sig+num Berengarii Auinionis, scriptoris jurati Sancti Petri Gallicantu Gerunde, qui hec [... de uerbo] ad uerbum fideliter translatauit et cum originali comprobauit, [·xiii· kalendas madii, anno Domini ·m·ccc·xxx·viiiio·].

~~172~~

1207, juny, 26 Venda. Estrader Altimir i Dolça, esposos, i el seu fill Ramon venen a Martí de Vic el camp dit de la Sagristia, situat sota l’església de Vilablareix, pel preu de 230 sous de diners barcelonesos, amb reserva de quart i braçatge per Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (150 × 130 mm): ADG, Almoina, Salt, pergamí núm. 6. Sit notum cunctis quod ego Estraderius Altemir et uxor mea, Dulcia, et filius noster, Raimundus, uendimus tibi Martino de Uicco et tuis et cui tu uolueris, in perpetuum, totum illum campum integre qui uocatur de Sacristia, quem habemus in parrochie de Uillablarex, subtus ecclesiam, qui affrontat ab oriente in honore Hospitalis, a meridie in honore qui fuit Falconis, ab occidente in honore Sancte Marie, a circio in torrente. Sicut ab his ·iiiior· affrontationibus dictus campus includitur, cum exitibus et ingressibus et cum omnibus in eo existentibus eique aliquo modo pertinentibus, sic tibi et tuis illum perpetuo uendimus pro ·cc·xxx· solidos denariorum barchinonensium, de quibus recognoscimus nos a te bene esse paccatos, renunciando excepcioni Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 241 non numerate peccunie. Et ideo de nostro iure ac potestate cum hac presenti scriptura predicta omnia in tuum tradimus dominium et potestatem, ad omnem tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo iure Sancti Petri, cui dabis inde quartum et braciaticum, sine omni retentu quem inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et nostrorum inde perpetuo extinctis penes te remanentibus. Et ego Dulcia, predicta, iuro, super sancta ·iiiior· Dei euangelia manu mea propria tacta, quod contra hanc uendicionem nullo tempore ueniam nec aliquis per me iure sponsalicii uel alio aliquo modo. Actum est hoc ·vi· kalendas julii, anno Domini ·m·cc·vii·. Sig+num Estraderii Altemir. Sig+num Dulcie, uxoris eius. Sig+num Raimundi, filii eorum, qui hoc firmamus. Sig+num Ber- nardi Strucionis. Sig+num Bonauentura. Sig+num Bernardi de Lemena. Hec suprascripta Bernardus firmo, sacrista. Petrus Raimundi, qui hoc scripsi die et anno quo su·+·pra. Bernardus Stephani, leuita et publicus escriptor Gerunde, subscribo +.

~~173~~

1210, febrer, 15 (1209) Testament. Arnau de Llers dicta testament, pel qual nomena marmessors Arnau de Púbol, Ramon de Juià, Arnau de Bordils i, sobre tots, Dalmau de Creixell. Escull sepultura al cementiri de Santa Maria de Cervià. Disposa nombroses deixes pietoses a esglésies i institucions religioses gironines, entre les quals el monestir de Sant Pere de Galligants. Institueix hereus els seus fills Bernat de Llers i Guillem de Cervià. [A] Original perdut. B Còpia del mateix dia que l’original (310 × 510 mm): ADG, Mitra, calaix, 23, pergamí núm. 154. Al dors: “Calaix 23, núm. 154. 1209, 8 vna.” C Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Carlemany, f. 294b-298b. a* CC, núm. 396. Regest: PM, núm. 86.

... Dimitto Sancto Petro de Rotis ·iii· aureos; et Sancto Felici de Catinis, ·iii· aureos; et Sancte Marie Uillebertrandi, ·iii· aureos; et Sancte Marie de Fenestris, ·iii· aureos; et Sancto Micaheli de Fluuiano, ·i· aureum; et Sancto Petro de Gallicantu, ·i· aureum; 242 Elvis Mallorquí et Sancto Petro de Bisulluno, ·i· aureum; et monasterio de Ualle- manna, ·ii· aureos; et Sancte Marie de Uliano, ·ii· aureos; et Sancte Marie de Rotis, ·ii· aureos. ...

~~174~~

1210, juny, 22 Comanda. Poló de Fontajau, fill de Bernat Moner, encomana a Gui- llem Moler la meitat d’un camp, amb hort i arbres, que té amb Pere Guillem de Mercadal i Agnès a la parròquia de Sant Ponç de Fontajau, per tal que la conreï durant sis anys sencers, a canvi de 5 sous i un diner barcelonès anuals. A* Pergamí original (230 × 65 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 12. Sit notum cunctis quod ego Polonus de Fonte Agello, filius Bernardi Monerii qui fuit, comendo tibi, Guillelmo Molerio, illam meam medietatem illius campi [et orti et arbores] que habeo cum Petro Guillelmo de Merchatallo et Agnete, nouercha mea, in parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, ita ut illam meam medietatem bene et fideliter labores et teneas pro mea comendatione ad ·vi· annos completos et pro expletis ipsorum omnium dones mihi, inter omnia, singulis annis, ·v· solidos et denarium barchinonenses, sic medietatem ad medium annum et aliam medietatem ad capud annum. Et supra medietate nostra impignorare siue uendere in hoc modo uoluero [amoneam] ·ix· denarios ·x· diebus antea. Et si ea nolueritis retinere [...] sit licitum mihi impignorandi uel tenendi cui uoluero et aliam non possim eam tibi emparare siue inpodire1 usque ad iamdictum tempus. Et sit mihi terminus recuperandi [...] in festo Sancti Michaelis et non in alio tempore a me inde tibi et tuis guarente ac defensor contra cunctam uiuentem personam. Et ego Guillelmus Molerius, predictus, conuenio tibi prenominato Polo uel cui uolueris predictos denarios dare ut dictum est sine tuo dampno et enganno singulis annis. Et si de [...] uel grauamen mihi feceris, totum restituam tibi uel tuis tuo plano uerbo sine sacramento. Et hoc totum dono tibi et tuis in omnibus meis rebus in auere et honore ubique. Actum est hoc ·x· kalendas julii, anno Domini ·m·cc·[x]·. Sig+num Poloni. Sig+num Guillelmi Molerii, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Stephani Lociani. Sig+num Poncii de Ruppe. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 243

~~+ Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi die et anno prefixis.~~

~~1. Sic.~~

~~175~~

1211, juliol, 25 Empenyorament. Santo i la seva muller, Aliofer, empenyoren a Vidal i a la seva dona Ermessenda una vinya, una mallola i un erm que tenen a la parròquia de Sant Ponç de Fontajau, sota el Mont, per 25 sous barcelonesos, comprometent-se a pagar amb les collites de sis anys i salvant els drets del monestir de Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (120 × 205 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 5. Sit notum cunctis quod ego Santo et uxor mea, Aliofer, impignoramus tibi Uitale et uxori tue, Ermessendi, et uestris et quibus uolueritis totam illam uineam et mayolam et heremum integre, que omnia habemus in parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, subtus Montem, juxta uineam Bernardi Strucionis, cum exitibus et ingressibus et arboribus diuersorum generum et cum terra in qua sedet et cum omnibus aliis in se habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus, prout melius dici uel intelligi potest ad uestrum comodum, sic uobis predicta omnia impignoramus pro ·xx·v· solidos barcinonenses, de quibus recognoscimus nos a uobis bene esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie, tali pacto ut habeatis et teneatis usque ad ·vi· expleta recipienda inde collecta, saluo jure Sancti Petri de Gallicantu in omnibus et deinde tamdiu donec nos uel nostri reddamus uobis uel uestris predictos ·xx·v· solidos ad uestram uoluntatem in festo Sancti Michaelis et non in alio tempore anni, non computando fructus in sortem. Et conuenimus uobis prefata omnia facere habere et tenere in pace et si dominus uel alia uiuens persona ibi aliquid uobis tetigerit uel forifecerit uel emparauerit et uos propter hoc dampnum uel grauamen aliquo modo feceritis, totum conuenimus uobis restituere per uestrum planum uerbum sine sacramento. Et hoc totum donamus uobis et assignamus in hoc eodem pignore et in omnibus aliis nostris rebus in auere et honore ubique et non sit nobis licitum alicui uendere nec impignorare, [dare] uos ea omnia retinere uolueritis, sicut ceteri homines et fatigemus inde in uobis per ·viii· dies. 244 Elvis Mallorquí

Actum est hoc ·viii· kalendas augusti, anno Domini ·m·cc·xi·. Sig+num Aliofer, uxoris dicti Santo, que hoc firmo firmarique rogo. Sig+num Willelmi, Dei gratia abbatis Sancti Petri de Gallicantu. Guibertus, monachus et sacrista. Bernardus, presbiter Sig+num Raimundi 1.שם טוב בר יוסף וע .et monachus et camerarius Ferrarii. Sig+num Raimundi Mascardelli. + Guillelmus, presbiter, qui hoc scripsi die et anno quo supra. Bernardus Stephani, levita et publicus scriptor Gerunde, subscribo +.

~~1. Signatura escrita amb caràcters hebreus: “Xem Tov bar Iosef [...]”.~~

~~176~~

1212, abril, 19 Establiment. Ponç, clergue de Fontajau, estableix a Clota, nebot seu, un camp que té (sota) el Mont, a Fontajau, per domini directe de Sant Pere de Galligants, per tal que hi planti vinya a canvi de 5 sous barcelonesos. A* Pergamí original (165 × 98 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 1. Sit notum [cunctis] quod ego Pontius, [clericus] de Fonte Agello, dono et concedo tibi Clote, nepoti meo, et tuis uel cui dare, [stabilire], impignorare seu uendere, perpetuo, uolueris illum campum [meum terre ...] montem Fontis Agelli [...] de na Jordana, qui affrontat de oriente in alueo Ticeris, de meridie in meo campo quem habeo cum Raimundo de Uerderia per medium, de occiduo in margine, de circio in uinea Petri de Carreria. Sicut his affrontationibus predictis totum [...] includitur et sicut melius potest dici uel intelligi ad tuam tuorumque utilitatem, totum illud integre ad plantandum uineam [... aliud ...] tibi et tuis in perpetuum dono, ut habeatis illud integre et teneatis, cum exitibus et ingressibus et arboribus diuersorum generum et cum omnibus melioramentis et augmentis que ibi uolueritis uel potueritis facere [...] habentibus uel ad se pertinentibus [...] in perpetuum [...] faciendum, saluo iure et fidelitate ecclesie Sancti Petri de Gallicantu in omnibus [...] inde in perpetuum extinctis et penes uos remanentibus. Et pro hoc dono fateor mihi a te recepisse ·v· solidos barchinonenses. Actum est hoc ·xiiii· kalendas madii, anno Domini ·m·cc·xii·. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 245

Sig+num Poncii, clerici, qui hoc firmo et laudo firmarique rogo. Sig+num Poncii de Ruppe. Sig+num Petri de Carreria. Sig+num Arnaldi de [...]. Sig+num Guillelmi de Fonte. Sig+num Willelmi, Dei gratia abbatis Sancti Petri de Gallicantu. Guibertus, sacrista et monachus. Guillelmus, leuita et monachus. Sig+num Petri, [monachus]. SSS. Bernardus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi, die et anno prefixo.

~~177~~

1212, maig, 26 Testament. Bernat de Bellmirall, en marxar en expedició contra els sarraïns, dicta testament, pel qual pren per marmessors la seva esposa Jordana, Bru Calvet i Ramon Calvet. Disposa ser enterrat al cementiri de la seu de Girona i efectua nombrosos donatius a esglésies i monestirs gironins, entre els quals el de Sant Pere (de Galligants). Nomena hereu el seu fill Bernat i li cedeix les cases de l’Areny de Girona, els molins de la Menola i possessions situades al Pont Major, Madremanya i Sant Martí Vell. Als seus fills Ramon i Brunicó, els deixa cases a Sant Feliu de Girona i béns a Vilabla- reix i Vila-roja. A* Pergamí original (192 × 410 mm): ADG, Mitra, calaix 23, pergamí núm. 6. Al dors: “Calaix 23, núm. 6 1 vna.” Regest: PM, núm. 95. ... Primum dimito Sancte Marie sedis, in cuius cimiterio corpus meum sepeliri iubeo, si rediero, ·xx· solidos inter omnia; pro missis canendis, ·xx· solidos; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Petro, ·v· solidos; Sancto Danieli, ·v· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancte Susanne, ·iii· solidos; Sanctho Nicholao, ·iii· solidos; Sancte Eulalie, ·ii· solidos; Ospitali Nouo de Gerunda, ·iii· solidos; operi pontis de Gallic[antu]m,1 ·xii· denarios; Sancto Petro de Busu- lluno, ·v· solidos; Sancte Marie de Ceruiano, ·v· solidos; Sancto Petro de Circhata, ·v· solidos; pauperibus, ·viii· solidos. ... Et dimitto eis uineam de Sala, que est ad Fontem Rubeum; et dominium illarum uinearum, quas tenet pro me Bonafos, apud Uillam Rubeam et dominium illius uinee de Ualle, quam tenet pro me Bernardo de Ualle et Raimundus de Cessario, cum ipsis heremis et boschis; et honorem de Ualle Maiori, quem emi de Berengario 246 Elvis Mallorquí de Agauno per alodium; et uineam, quam emi de Arnallo de Ui- llari, que est ad Pontem; et monarium, cum ad se pertinentibus, quod teneo per Sanctam Mariam subtus Pontem; et uineam, quem tenet pro me Guillelmus Blancbertus, de Monte Iudayco, in alodio Sancti Petri; et platea, quam emi de Felice Cabauero, in alodio domini regis in Arinio; et mansum de Cilrano, cum omnibus ad se pertinentibus et cum omni alio honore quem ibi homines tenent pro me et cum omnibus dominiis et directis quem habeo et habere debeo in eadem uilla ubique per alodium; et omnia iura et acciones quod habeo et habere debeo aliquo modo in domibus de Pulcro Miraculo, que fuerunt patris mei, et in omnibus alius locis preter illa que superius testatus sum. ...

~~1. Gallicerani, lectura dubtosa.~~

~~178~~

1213, juny, 11 Donació. Ramon de Verdera fa donació universal de béns al seu nutritus i nebot Pere de Verdera. [A] Original perdut. B Còpia de 1238, en el mateix pergamí que dues escriptures més de l’any 1239 (280 × 790 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 79b. a* DSFG, núm. 47. ... Sig+num Raimundi Arnaldi de Cartiliano, qui predicta concedo, saluo uiolario quod dictus Raimundus de Uerdaria habuit a patre meo, Arnaldo de Cartiliano. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus electus, et propter hoc laudamentum recognosco me recepisse ·ccc· solidos. + Gaubertus, presbiter sacrista. Guiliel- mus, leuita et monacus. Petrus, presbiter et monacus. + Arnallus, presbiter. ...

~~179~~

1213, desembre, 19 Testament. Ermessenda de Cartellà dicta testament, pel qual elegeix marmessors Guillem, abat de Sant Salvador de Breda, el seu fill Galzeran de Cartellà, el seu germà Bernat (de Palafolls), Berenguer d’Aiguaviva, Bernat de Centelles i Pere de Centelles, sagristà de Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 247

l’església de Barcelona. Disposa ser enterrada al cementiri de Sant Feliu de Cadins i efectua diverses donacions a esglésies i monestirs, entre els quals hi ha el de Sant Pere de Galligants. Deixa al seu fill Galzeran el castell de Blanes, al seu fill Bernat de Cartellà la casa (forta) que té a la parròquia de Maçanet, al seu fill Guillem el mas on viu Ponç de Buscastell. [A] Original no localitzat, probablement a l’ACG. a* Marquès, Maçanet..., núm. 18.

~~... Dimito Sancte Marie de Gerunda ·i· aureum; [... Sancto] Petro de Gallicantu, ·v· solidos; Sancto Martino de Costa, ·v· solidos; Sancto Daniheli, ·x· solidos; ...~~

~~180~~

1214, febrer, 13 (1213) Venda. Ramon de Noguereda i la seva muller Ramona venen a Arnau de Vilademuç i a la seva muller Guillema una borda anomenada de la Riba, situada a la parròquia de Sant Pere de Montfullà, dins l’alou de Sant Pere de Galligants, pel preu de 230 sous barcelonesos, salvant el dret del monestir de Sant Pere de Galligants a rebre la tasca i el braçatge. A* Pergamí original (344 × 98 mm): AMS, fons patrimonial Marquès de Camps, pergamí núm. 234. Al dors: “Mas Vives, plech 3 dins lo núm. 29, any 1213”. Regest: PAMC, núm. 234. Sit notum cunctis quod ego Raimundus de ipsa Nogereda et uxor mea, Raimunda, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, bono animo et spontanea uoluntate, vendimus et cum hac presenti publica carta omni tempore ualitura tradimus tibi Arnallo de Uilla de Muz et uxori tue, Guillelme, et uestris et cui dare uel dimitere uolueritis, in perpetuum, totam illam bordam integre que uocatur de ipsa Ripa, quam habemus in parrochia Sancti Petri de Monte Foliano, in alodio Sancti Petri Gallicantus, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et cum domibus et terris cultis et heremis et arboribus diuersorum generum et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus, prout melius dici uel intelligi potest ad uestrum comodum, pro ducentis triginta solidis barchinonensibus, de quibus recognoscimus nos a uobis bene esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Ideoque de meo jure ac potestate, 248 Elvis Mallorquí cum hac presenti publica carta, in uestrum mitimus dominium et potestatem ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus, cui dabitis inde fideliter tascham et braciaticum et nichil aliud, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium uestrorum inde perpetuo extinctis penes uos remanentibus. Et si aliquo jure scripto uel non scripto1 siue excepcione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri omnino renunciamus. Et ut hoc totum majus robur obtineat et omnis dubitacio inde remoueatur proprio motu et absque aliquo imperio, juramus, in Deum et super sancta ·iiiior· Dei euuangelia nostris propriis manibus tacta, hoc totum in perpetuum fideliter obseruare et non in aliquo contrauenire. Actum est hoc idus februarii, anno Domini ·m·cc· terciodecimo. Sig+num Raimundi de ipsa Nogereda. Sig+num Raimunde, uxoris eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Petri Laurencii, de Saltu. Sig+num Bernardi de Serradello. Sig+num Arnaldi de Prato. Sig+num Prouincialis Zabaterii. Sig+num Willel- mi, Dei gratia abbatis Sancti Petri de Gallicantu, qui hoc firmo salua fidelitate et seruitio nostro. Gaubertus, presbiter et sacrista. Arnallus, presbiter et monachus. Guillelmus, levita et monachus. Bernardus Sancii, qui hoc scripsi die et anno quo su.SSS.pra. Bernardus Stephani, levita et publicus scriptor Gerunde, subscribo ·+·.

~~1. uel non scripto, reiterat.~~

~~181~~

1214, setembre, 3 Testament. Pere Ferrer, de Fontajau, dicta testament, pel qual nomena marmessors la seva muller Ermessenda, Gastó, la muller d’aquest, Astruga, i Ponç de Roca. Elegeix sepultura al cementiri de Sant Ponç de Fontajau i fa diverses deixes a l’església de Sant Ponç, als clergues, a la confraria, al seu senyor Galceran de Cartellà, a Ponç de Roca, a la seva muller i reconeix deutes a tres jueus. A* Original (187 × 202 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 8. Deteriorat del marge dret. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 249

In Christi nomine. Ego Petrus Ferrarii, de Fonte Agello, [... de]tentus in mea plena memoria facio meum testamentum, in quo eligo [... manumis]sores, videlicet Ermesendem, uxorem meam, et Gastonum et uxoris eius, Astrugam, [et Poncium] de Rupe, quod si ab ac infirmitate me mori contigerit, dicti manumissores distribuant omnes res mobiles et inmobiles, sicut ego illis inferius ordinauero. Primo dimito Sancto Poncio, in cuius cimiterio corpus meum sepeliri jubeo, inter ecclesia et clericum ·ii· solidos. Dimito pro missis canendis ·v· solidos; ad confratriam, ·ii· solidos; et ex alia parte dimito ·ii· solidos ·viii· denarios [...]. Dimito uxori mee, Er- mesendi, omnes meas domos et ferragenallum, que omnia habeo in parrochia de Fonteagello, et omnia etiam mobilia et imobilia que in eadem parrochia habeo uel habere debeo, tam honorem quam auere, et quicquid habeo in parrochia Sancti Felicis de Carteliano1 uel habere debeo mei patris uel matris uel auis uel alio aliquo modo ad omnem suam uoluntatem perpetuo ibi et inde faciendam, saluo jure dominorum in omnibus. Et recognosco quod debeo tribus judeis [...]; et Gastono, ·liii· solidos. Et recognosco Poncio de Rupe suum sponsalicium. Et recognosco [...] de Uerdaria ·vii· solidos, quos ei debeo pro una scrinea quam emi ab eo. Et recognosco eum [...]·viiii· denarios, quos ei debeo pro carbone quod ab eo emi. Volo et mando ut predicte lexie et [...] hec paccentur de meo. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat. Actum est hoc ·iii· nonas s[eptembris], anno Domini ·mo·cco·xiiiio·. Sig+num Petri Ferrarii, qui hoc firmo firmarique rogo. Sig+num [Er]mesendis, uxoris eius. Sig+num Astruge, uxoris Gastoni. Sig+num Poncii de Rupe, qui hoc [lau]damus. Sig+num Gastoni. Sig+num Poncii de Fonteagello, clerico. Sig+num Egidii de [Mo]- leria, qui presentes eramus quando Petrus Ferrarius, iacens in suo lecto, et ordinauit [...] suas sicut scriptum est et postea uoluntate suam non mutauit [nobis ...] et asserimus per sacramentum ·iiiior· Dei euuangeliarum quod [... Rai]mundi de Costa, scriptoris huius testamenti. Sig+num Johannis [...] Raimundus de Costa, qui hoc scripsi die et anno quo su.SSS.pra.

~~1. Carteliono. 250 Elvis Mallorquí~~

~~182~~

1214, setembre, 29 Testament. Pere de Llagostera, sagristà segon de la seu de Santa Maria de Girona, dicta testament, pel qual nomena marmessors Arnau de Sant Martí i Pere d’Asclet. Fa nombroses deixes a esglésies i institucions religioses gironines i catalanes, entre elles a Sant Pere de Galligants. Deixa els seus masos de Romanyà per tal que una llàntia cremi a la seu nit i dia. [A] Original perdut. B* Còpia de 1236 (221 × 403 mm): ACG, pergamí núm. 728. Hoc est translatum fideliter translatatum. In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Ego Petrus de [Locustaria ... sacrista secundus ...] Sancte Marie sedis Gerunde, facio meum testamentum et eligo manumissores meos, Arnallum [Sancti Martini et ...] et Petrum de Ascleto, ut ipsi distribuant res meas sicut hic illis iniuncxero. Primum dimito canonice et operis Sancte Ma[rie ...]; clauario et clauigero, ·xv· solidos; presbiteris sedis, senos solidos; pro missis, ·c·; pro helemosina, ·c·; domino episcopo, ·xl·; Sancto Felici, ·x·; Sancto [Petro, ·x·]; Sancto Danieli, ·x·; Sancto Martino, ·x· et honorem qui fuit Petri Cauatoril, quem per eum teneo extra Portam Ruffini; Sancte [Susanne de] Mercatali et Sancto Nicholao et Sancte Eulalie et Sancte Marie Puellarum et Sancto Genesio de Mercatello et Sancto Salua[tori de] Gerundella, binos solidos; Ospitalibus Gerunde, denos solidos; ...

~~183~~

1215, abril, 29 Sentència. Marquès, canonge de la seu de Girona, dicta sentència en el plet entre Berenguera, muller de Pere de Mercadell, i Pere de Ro- ders, sobre la possessió d’un hort a Santa Eugènia, que, segons Be- renguera, li pertanyia i així constava en escriptures concedides per l’abat de Sant Pere de Galligants i que, per Pere de Roders, li per- tocava perquè Pere de Mercadell li havia concedit en establiment. A* Pergamí original (200 × 170 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 50, pergamí núm. 4. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 251

In causa que uertebatur inter Berengariam, uxorem Petri de Mercatello, ex una parte, et Petrum de Roteriis, ex altera, Mar- chesius, Gerundensis ecclesie canonicus, inter eos cognouit. Dixit Berengaria quod dictus Petrus tenebat quendam ortum apud Sanctam Eugeniam ad ipsam pertinentem. Ideoque postulabat ab eo sibi restitui et hostendit in jure unum instrumentum in quo continebatur quod Petrus, abbas Sancti Petri de Gallicantu, donauit in perpetuum ortum Maiencie, matri ipsius Berengarie, et Petro Guillelmo, monaco, fratri dicte Berengarie. Hostendit iterum quoddam aliud instrumentum in quo continebatur quod idem Petrus, abbas, donauit eundem ortum Petrum de Mercatello et dicte Berengarie, uxori ipsius Petri. Hostendit preterea quoddam testamentum in quo continebatur quod Maiencia, mater ipsius Berengarie, dimisit eundem ortum eidem Berengarie. Et sic his racionibus postulabat totum ortum. Ad hec respondit Petrus de Roteriis quod dictus Petrus de Mercatello stabiliuit sibi predictum ortum, sicut in quodam instrumento ab eo injuste hostenso manifeste continebatur, unde ex tenore ipsius instrumenti, predictum ortum sibi defendebat. Cui instrumento respondit ipsa Berengaria quod nichil sibi perjudi- cabat, eo quod ipsi stabilimento non consensaret neque in ipso instrumento subscripserat. Unde dictus judex antedictus, racionibus et allegacionibus utrique partis, uisis instrumentis atque perlectis, tres partes ipsius orti predicte Berengarie et quartam partem Petro de Roteriis adjudicauit. Et sic in tribus partibus eum condemnauit et in quarta obsoluit, saluis expensis in melioramentis ipsius orti dicto Petro de Roteriis ab eo factis, fructibus tamen quos inde percepit uice expensarum compensatis. Actum est hoc ·iii· kalendas madii, anno Domini ·mo·cco· quintodecimo. SSS. Ego Marchesius, Gerundensis ecclesie canonicus, subscribo. SSS. Arnallus de Mata, presbiter, qui hoc scripsit, die et anno prefixo. 252 Elvis Mallorquí

~~184~~

1216, març, 8 Butlla. Honori [III], papa de Roma, confirma el privilegi de jurisdicció de Sant Pere de Galligants sobre el burg de Sant Pere de Galligants, a la ciutat de Girona. [A] Original no localitzat. Notícia: VL, vol. 14, p. 146; Blanch, Gerona..., p. 114; NH, vol. 14, p. 294.

~~185~~

1216, agost, 29 Testament. Gaufred Moner, canonge de Girona, dicta testament, pel qual nomena marmessors Ramon de Mont-roig, ardiaca de Gi- rona, Guillem de Corçà, cabiscol, Arnau de Sant Martí i Gil, canonges de Girona, el seu nebot Bernat de Vilafreser i Joan, claver. Vol ser enterrat al cementiri de la seu de Girona. Fa deixes a les esglésies i als monestirs de Girona, entre altres a Sant Pere (de Galligants) i a les esglésies parroquials de Pujals, Santa Llogaia, Siurana, Sant Feliu de Boada, Sant Vicenç de Camós, Santa Ma- ria de Granollers i Santa Maria de Rocacorba. Deixa alous que té a Vilobí i a d’altres llocs. [A] Original perdut. B* Còpia de 1216 (230 × 545 mm): ACG, pergamí núm. 752. ... Dimito domino archidiachono iamdicto et precentori, singulos, ternos aureos; aliis manumissoribus meis, binos aureos; Sancto Felici et Sancto Petro et Sancto Danieli, singulos aureos; Sanc- to Martino, ·iiii· solidos; Sancte Susane, ·iii· solidos; Sancto Nicholao, ·iii· solidos; Sancte Eulalie, similiter; infirmis de Petreto et Hospitali pauperum Sancti Petri, ternos solidos; Hospitali Nouo de Capite Arenii, ·v· solidos. ... Solvo et facio franchum et liberum Ollerium et dimito ei censum quod mihi facit propter domos et orto Sancti Petri. ... Et dimito etiam illi illas domos quas teneo per ecclesiam Sancti Petri ad suam uoluntatem faciendam et faciat inde ardere unam lampadam ante altare Sancti Petri et annuatim aniuersarium meum ·xii· presbiterorum. ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 253

~~186~~

1217, març, 11 (1216) Sentència. Marquès, canonge de Girona, dicta sentència en la causa entre Ponç de Roca, batlle de Sant Pere de Galligants, i Pere de Verdera sobre drets de batlliu sobre el mas Verdera de la parròquia de Fontajau. A* Pergamí original (165 × 185 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 32. Al dors: “n. 3”. Hoc est judicium datum a Marchesio, Gerundensi canonico, in causa que uertebatur inter Poncium de Rupe, ex una parte, et Petrus de Uerdaria, ex altera. Dicebat Poncius quod ipse est bajulus Sancti Petri de Gallicantu in honore quem ecclesia Sancti Petri habet apud Fontem Agellum et Petrus de Uerdaria tenebat ibi quendam mansum et dimidium per ecclesiam Sancti Petri in quo ipse conseuit accipere jure bajulie, sicut in aliis mansis eiusdem uille, videlicet ·i· migeriam frumenti ad mensuram de Monellis in unoquoque manso et botagge de uino quod ibi alium- de afferebatur et uendebatur, videlicet ·i· quarteriam uini de ·i· quoque uexello et decimam carnium. Et hec supradicta, videlicet frumentum et uinum et decimam de anseribus, Petrus de Uer- daria ei dare nolebat, ideoque super hiis eum conueniebat. Ad hec respondit Petrus de Uerdaria quod numquam in suo manso nec in aliis mansis Poncius de Rupe predicta accepit. Ad quod probandum judice interloquente produxit testes Poncius de Rupe, Guillelmum, scilicet qui fuit nutritus cum Petro Iohanne, coquo, Ermessendem de Oliuaria, Poncium de Plano, Arnalletam de Fonte, per quos probauit frumentum et uinum de botagge in ipso manso et in aliis accepisse. Quorum atestacionibus uisis et publicatis et disputatis, inquisita ueritate hinc inde, cum per confessionem utriusque partis judici constaret, quod nichil racione bajulie ibi percipiebat preter certam quantitatem ordei et frumenti et uinum de botagge in singulis mansis et decimam carnium quam tenebat per Sanctum Petrum de Gallicantu et etiam Petrus de Uerdaria in presencia judicis, affirmabat se debere bajulo prestare que alii mansi prestabant. Inquisita etiam ueritate per confessionem domini et colonorum qui in aliis mansis habitabant et predictus judex ad supradicta soluendam in preteritum et in futurum Petrum de Uerdaria condempnauit et prestito sacramento ab ipso bajulo quod racione bajulie predicta acceperat et accipere debebat. 254 Elvis Mallorquí

~~Actum est hoc ·v· idus marcii, anno Domini ·m·cc·xvi·. SSS. Ego Marchesius, Gerundensis ecclesie canonicus, subscribe. SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit die et anno prefixo.~~

~~187~~

1217, abril, 18 Testament. Guerau, dit de Terrades, prevere, dicta testament, pel qual nomena marmessors Arnau de Sant Martí, Pere Ermengol i el ger- mà d’aquest, Martí. Elegeix sepultura a la seu de Girona, llega plata per fer un encenser a Sant Martí Sacosta, fa llegats a diverses esglésies i institucions gironines, entre elles Sant Pere (de Galligants). Dota una llàntia a la seu amb el mas on viu Guillem d’Escala a la parròquia de Sant Martí de Riudellots (de la Creu). A* Pergamí original (247 × 380 mm): ADG, Seu de Girona, pergamí núm. 359 (Claver, núm. 9). ... In primis dimitto Sancte Marie sedis, in cuius cimiterio corpus meum sepeliri iubeo, [...] sacri custodibus, solidos ·x·; pro meo lecto, solidos ·x·; domino episcopo, solidos ·xv· et ut soluat meum tumulum; uniuersis [...] solidos; Sancto Felici, solidos ·x·; Sancto Petro, solidos ·x·; Sancto Danieli, solidos ·x·; ad seruicium ecclesie Sancti Martini, duos cifos [...] marcharum et ·iiiior· cocleas argenteas ad turibulum inde faciendum; ... Relinquo Deodato, archidiacono, cifum ·i· [argen]teum unius marche et dimidie et solidos ·l· et debitum quod mihi debet; Ar- nallo de Sancto Martino, cifum ·i· duarum marcharum et meam uineam de Cardona, cum uexellis que sunt in cellario, saluo iure thesaurrarie Sancte Marie et Sancti Petri Gallicantus, cuius se- nioratici cartam impignoracionis antiquam reddi precipio in quo habet medietatem. ...

~~188~~

1217, juny, 29 Venda. Guillem Beldia, de Montagut, la seva muller Maria i el seu fill Berenguer venen a Pere i a la seva mare Maria d’Infant un casal situat a la cellera de Montagut, que van comprar a Berenguer de Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 255

Montagut, a qui li han de donar un cens anual per Nadal, pel preu de 6 sous barcelonesos. A* Pergamí original (100 × 200 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 27, pergamí núm. 4b. Sit notum cunctis quod ego Guillelmus Beldia, de Monte Acuto, et uxor mea, Maria, et filius noster, Berengarius, per nos et per omnes nostros, uendimus tibi Petro, filio Marie de Infante, et matri tue, Marie, et tuis, perpetuo, illud casale quod condam adquisiuimus de Berengario de Monte Acuto, quod est in cellaria Montis Accuti, quod affrontat de oriente in clauso Berengarii Montis Accuti, de meridie in cellario Raimundi [Barnes] et Raimundi de Riuers, de occidente in carreria que transit infra hoc et cellarium Berengarii de Monte Accuto, de circio in cellario Petri de Garriga. Sicut his affrontationibus includitur, sic illud casal uobis et uestris, in perpetuum, uendimus ut habeatis illud et teneatis, cum exitibus et ingressibus et solo et superposito, de abisso usque ad celum, et cum omnibus operibus et melioramentis que aliquo modo ibi uolueritis facere et cum omnibus in se habentibus uel [ad se] pertinentibus, ad omnes uestras et uestrorumque uoluntates ibi et inde omni tempore faciendas, saluo iure Berengarii de Monte Accuto in omnibus, cui dabitis inde annuatim pro censu in Natalis Domini [...]1 denarios. Et propter hoc fatemur a uobis recepisse ·vi· solidos barchinonenses. Et sic faciemus totum hec omnia habere et tenere in pace et erimus inde et ibi uobis et uestris guarentes et deffensores contra cunctam uiuentem personam. Actum est hoc ·iii· kalendas2 julii, anno Domini ·m·cc·xvii·. Sig+num Guillelmi Beldie. Sig+num Marie, uxoris eius. Sig+num Berengarii, filii eorum, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Arnalli Barbre. Sig+num Petri Miri. Sig+num Bernardi de Molleto. Sig+num Johannis Felicis. Sig+num Berengarii de Monte Accuto. Sig+num Berengarie, uxoris eius, qui hoc laudamus. + Raimundus, presbiter, qui hoc scripsit, die et anno quo supra.

~~1. Tacat, il·legible. 2. Lectura dubtosa.~~

~~189~~

~~1218, gener, 7 (1217) Establiment. L’abat Pere de Sant Pere de Galligants firma a Ponç de Roca la batllia de tot el terme de Fontajau per 120 sous. 256 Elvis Mallorquí~~

[A] Original perdut. B Còpia de 1297, cosida al document 522 i a tres més dels segles xiv i xvi (240 × 160 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 326b. Al dors: “... de la batllia fons ... de Rocha”. a* DSFG, núm. 56. Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento, cuius tenor talis est. Sit notum cunctis quod ego Bernardus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas, et omnes conuentus nostre ecclesie, donamus, laudamus atque concedimus tibi Poncio de ipsa Ruppe, Fontis Agelli, et tuis tueque omni posteritati, perpetuo, bajuliam tocius illius honoris quem ecclesia Sancti Petri habet et habere debet in tota parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, sicut melius potest dici uel intelligi ad tuam tuorumque omnium utilitatem et sicut melius ac plenius auus tuus et pater uel tua proles eam habuit quondam et tenuit per ecclesiam Sancti Petri in jamdicta parrochia uel alicubi, sic eam bajuliam omnium rerum tibi et tuis, in perpetuum, donamus, laudamus atque concedimus ut habeatis eam et teneatis et secure possideatis ad fidelitatem et seruicium nostrum successorum nostrorum ad omnes uestras uestrorumque uoluntates ibi et inde omni tempore faciendas, saluo jure nostro et reuerencia nostre ecclesie in omnibus et accipiatis in ea bajulia et pro ea uos et uestri post uos quicquid bajulus debet accipere uel solitus est pro ea accipere in omnibus. Et propter hoc fatemur a uobis recepisse centum uiginti solidos bone monete de toto quaterno curribilis. Actum est hoc ·viio· idus ianuarii, anno Domini ·mo·cco·xviio·. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Gaubertus, presbiter et camerarius. Sig+num Arnalli, prioris. Pe- trus, presbiter et monachus. Guillelmus, presbiter et monachus. Petrus, presbiter et monachus. SSS. Hec suprascripta Guillelmus firmo, sacrista. + Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi, cum litteris suprapositis in ·va· linea, die et anno prefixo. Sig+num Petri Ferrarii, qui ·viio· idus septembris, anno Do- mini ·mo·cco· nonagesimo septimo, mandato Raimundi de Toylano, publici Gerunde notarii, hoc fideliter translatauit. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 257

~~190~~

1218, gener, 27 (1217) Testament. Guillem de Corçà, cabiscol de la seu de Girona, dicta testament, pel qual nomena marmessors Arnau d’Aiguaviva, sagristà, Arnau de Sant Martí, tresorer, i Marquès, canonge. Elegeix sepultura a la seu, fa llegats a esglésies i monestirs gironins, entre els quals el de Sant Pere (de Galligants). Deixa al claver de la seu els masos Saugeda i Tibalca de Montnegre per dotar dos ciris al cor i una llàntia a l’altar major de la mateixa seu. A* Pergamí original (212 × 265 mm): ADG, Seu de Girona, pergamí núm. 357a (Claver, núm. 7). A' Pergamí original (207 × 450 mm): ADG, Seu de Girona, pergamí núm. 357b (Claver, núm. 7). B Còpia del segle xiv: ADG, Dotalies, vol. D-2, f. 233r. ... Primum dimitto Sancte Marie sedis Gerunde, in cuius cimiterio corpus meum jubeo sepeliri, inter omnia ·c· solidos; pro missis canendis, ·c· solidos; pro helemosina, ·c· solidos; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Petro, ·x· solidos; Sancto Danieli, ·i· aureum; Sancte Susanne et Sancto Nicholao et Sancte Eulalie, ternos solidos; Sancto Martino, ·l· solidos; unicuique ·xii· sacerdotum, singulos aureos; ...; domino episcopo, ·c· solidos; infirmis de Petreto et hospitali Sancti Petri, ternos solidos; ...

~~191~~

1218, març, 23 (1217) Establiment. Gausbert, cambrer del monestir de Sant Pere de Galli- gants, estableix a Joan de Puigsec una feixa de terra de l’erm de Sant Pere, situat a la Guardiola, al mont de Puig-sec, a la par- ròquia de Sant Martí de Riudellots de la Creu, per a plantar-hi vinya, pel preu de 20 diners barcelonesos d’acapte i a canvi de la tasca dels esplets que caldrà portar a la tina que hi ha al mas de Pere de Coma. A* Pergamí original (100 × 130 mm.): ADG, Almoina, Riudellots de la Selva, per- gamí núm. 44. Sit notum cunctis quod ego Gauzpertus, presbiter et camerarius Sancti Petri de Gallicantu, per me et per omnes meos successores, dono et stabilio tibi Johanni de Podio Sicco et tuis 258 Elvis Mallorquí omnibus, perpetuo, unam fexiam terre illius heremi Sancti Petri, ad Guardiolam, in parroechia Sancti Martini de Riuolutorum, in monte de Podio Sicco, que affrontat de oriente et occiduo in illo heremo eodem Sancti Petri et in terminis, de meridie in ipsa carreria, de circio in uinea Raimundi, clerici. Sicut his affrontationibus includitur, sic predictam fexiam uobis et uestris dono ut habeatis eam integre ad plantandum in [ea] uineam et teneatis, cum exitibus et ingressibus et arboribus omnium generum et cum omnibus melioramentis et plantis que in ea uolueritis facere et cum omnibus aliis in se habentibus uel ad se aliquo modo pertinentibus, ad omnes uestras uestrorumque uoluntates ibi et inde omni tempore faciendas, saluo iure camerarii Sancti Petri in omnibus, cui dabitis de expletis que in ea fuerint fideliter tascham allatam ad tinam ipsius ad mansum Petri de Comba. Et propter hoc fateor me a uobis recepisse pro accapite ·xx· denarios barchinonenses. Actum est hoc ·x· kalendas aprilis, anno Domini ·m·cc·xvii·. Sig+num Petri de Comba, baiuli. Sig+num Arnalli de Rieria. Sig+num Petri Miri. Sig+num Raimundi de Podio Sicco. Gaubertus, presbiter et camerarius. + Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi, cum literis suprascriptis in ·vi· linea et emendatis in ·viiii·, die et anno prefixo.

~~192~~

1219, gener, 12 (1218) Testament. Berenguer de Sitjar dicta testament, pel qual pren com a marmessors Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, la seva muller Saurina, els seus fills Bernat i Berenguer de Sitjar i el seu ger- mà Bernat de Sitjar. Deixa el seu cos al cementiri de Sant Pere de Galligants i efectua llegats a diverses esglésies, monestirs, hospi- tals i confraries de Girona i l’entorn. Deixa molts béns de Celrà, entre ells el castell de Palagret. [A] Original perdut. B* Còpia de 1219 (260 × 312 mm): ACG, pergamí núm. 769. Al dors: “núm. 2”. Quia nullus in carne positus mortem euadere potest, idcirco ego Berengarius de Cijario, in mea plena memoria ac loquela et in meo bono sensu et integro, facio meum testamentum et eligo meos manumissores, videlicet Bernardum, abbatem Sancti Petri de Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 259

Gallicantu, et Saurinam, uxorem meam, et Bernardum [de Cijario], filium meum, et Berengarium, filium meum, atque Bernardum de Cijario, fratrem meum, ut ipsi distribuant omnes res meas, sicut hic illis iniunero. Primum dimito Sancto Petro de Gallicantu, in cuius cimiterio [meum] corpus sepeliri jubeo, ·lx· solidos et meum lectum bene munitum. Et mando manumissoribus meis quod sepultura mea sit honorifice facta in die obitus mei. Dimito Sancte Marie sedis Gerunde ·c· solidos et unicuique presbiterorum eiusdem loci binos solidos, ut Deum rogent pro anima mea. Dimito Sancto Felici, ·l· solidos; Sancto Martino, ·l· solidos; Sancto Danieli, ·l· solidos et ad operam ipsius loci, ·i· quarteriam frumenti. Dimito Sancto Nicholao et Sancte Eulalie et Sancte Susanne de Mercatalli et infirmis de Petreto, denos solidos. Dimito confratrie Sancte Marie Puellarium et confratrie Sancti Vincentii de Rupe, denos solidos. Dimito Hospitali Sancti Petri et Hospitali de Capite Arinii, quinos solidos. Dimito Hospitali Ierosolimitano et milicie Templi, quinos solidos. Dimito monasterio de Ualle Marie ·x· solidos; pro missis canendis, ·c· solidos que celebrentur in ecclesia Sancti Petri. Volo et mando manumissoribus meis que in ·xxx· die faciant meum conuiuium honorifice. Dimito ecclesie Sancti Petri de Gallicantu totam illam meam quartam partem quam ego habeo uel habere debeo in manso Vitalis Uinealis et illam aliam quartam partem mansi Guillelmi de Boscho et totam ipsam medietatem integre, quam ego habeo in manso Guillelmi Raimundi Bru[cherii], qui sunt in parrochia Sancti Menne de Uilla Blarex in loco uocato Madrencs, et illos duos campos quos Raimundus Maioriuus tenebat per me, quarum unus fuit Berengarii de Uillarii et alius Arnalli Pelliparii. Quos recognosco quod sunt de iure Sancti Petri Gallicantus. Dimito Arnallo de Palaciolo de illo pignore quod ab eo teneo ·xxxa· aureos. Dimito Berengario, filio Bernardi de Cijario, fratris mei, de illo pignore quod ab eo teneo ·x· aureos. Dimito iamdicto Bernardo de Cijario, fratri meo, totum meum mansum integre quem habeo in parrochia Sancti Felicis de Cilrano, in quo habitat Sabanus Ermengaudi cum ipso parcerio suo, cum omnibus in se habentibus uel ad se aliquo modo pertinentibus et cum omnibus redditibus suis in ipso manso habentibus omnibus diebus uite sue; et post obitum eius volo ut reuertatur integre Bernardo, filio suo, dum uixerit tantum; post obitum uero illorum, reuertatur mansus predictus ad dominium de Palagreto sine omni contradimento. 260 Elvis Mallorquí

Laudo et concedo Saurine, uxori mee, totum suum sponsalicium integre sicut ego melius ei feci. Insuper dimito ei illum honorem de Cilrano dum uixerit; post obitum uero eius, dictus honor reuertatur ad dominum de Palagreto sine contradimento. Laudo atque concedo Berengario de Cijario, filio meo, totum illud castrum de Palagreto, cum omnibus terminis et pertinenciis ac tenedonibus suis et cum omnibus aliis rebus, sicut melius et plenius ei condam dedi, sicud continetur in illis instrumentis que inde penes se habet. Sic hec predicta laudo ei atque confirmo ad omnes suas uoluntates perpetuo faciendas, excepta illa laboracione de Uirginibus, que est [feuum] comitis, pro quo feuuo dedi pro excambiacione iamdicto Berengario decimam de Uilabino, sicut resonat in suo instrumento quod inde habet. Relinquo filio meo, Bernardo de Cijario, omnia mea jura uoces et raciones aliquo [modo] mihi competencia et omnem meum honorum cultum et heremum que habeo uel habere debeo in cunctis locis, preter ea que superius testatus sum, sicut melius et plenius ei condam hec supradicta dedi et sicut melius continetur et est manifestum in suis instrumentis inde confectis, sic hec omnia predicta laudo et confirmo ei ad omnes suas uoluntates perpetuo faciendas, sine omni retentu quem inde non facio. Volo et mando manumissoribus meis quod omnes mee lecxie, sicut superius nominate sunt, persoluantur et exeant de honore de Cilrano et ex decima Sancti Martii Ueteris et de decima de Uilal- bino usque iamdicte lexie sint plenarie persolute et inde similiter mea debita. Si quis hoc rumpere uoluerit non ualeat. Actum est hoc ·ii· idus januarii, anno Domini ·mo·cc·xviii·. Sig+num Berengarii de Cijario, qui hoc testamentum signo puncti propter debilitatem firmaui firmarique rogaui. Sig+num Saurine, uxoris eius. Sig+num Bernardi de Cijario, fratris eius. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, qui hoc firmo, saluo iure Sancti Petri in omnibus. SSS. Petrus Mainardus, testis. Sig+num Guillelmi de Uillalbini, + testis. Sig+num Petri de Uerdaria, testis. SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit di et anno prefixo. SSS. Guillelmus de Lampadiis, qui hoc testamentum fideliter translatauit, anno Domini ·mo·cco·xviiiio·, pridie idus decembris, cum literis suprascriptis in ·iiiia· linea et in ·xxa·ia· et in ·xxa·iiia·. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 261

~~193~~

1219, juliol, 29 Arbitratge. Atesa la controvèrsia entre Bonardell, canonge de Girona i capellà de Santa Maria de Vilamarí, per una part, i Adelaida, muller de Berenguer Cava-roques, difunt, i el seu fill Ramon, per l’altra, sobre els delmes de la parròquia de Vilamarí, els àrbitres Deodat de Terrades, ardiaca de Besalú, Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, Pere de Pineda i Marquès, canonge de la seu, orde- nen que dit Bonardell i els seus successors tinguin a perpetuïtat el delme de la borda de Guillem Marçal, de la de Berenguer An- dreu i de la de Judigues, que té Guillem Font, del mas Puig-rodó i dels alous de Requesens i Campmajor. Al seu torn, Ramon, fill de Berenguer Cava-roques, rebrà dues parts dels altres delmes de la parròquia, mentre la tercera part se la queden el capellà i l’església de Vilamarí, d’una banda, i Berenguer de Sant Esteve, de l’altra. A més, el capellà i Berenguer Cava-roques tenen a perpetuïtat els delmes dels horts de l’esmentada parròquia. [A] Original perdut. B* Còpia de 1409 (407 × 240 mm): ACG, pergamí núm. 800. Al dors: “Capellania de Vilamarí. Plech primer núm. 6”. ... Ad cunctorum noticiam perueniat quod, post multes contentiones diu habitas inter Bonardellum, Gerundensem cano- nicum et capellanum Sancte Marie de Villamarino, ex una parte, et Adalaydem, uxorem Berengarii Cauaroches qui fuit, et Ray- mundum, filium eius, ex altera, contendentes de decimis tocius eiusdem parrochie de Villamarino. Tandem venerunt ad finem et amicabilem composicionem in manu et potestate Deodati de Te- rradis, Bisullunensis archilauite, et Bernardi, abatis Sancti Petri de Gallicantu, et Petri de Pineto atque Marchesii, canonicorum Gerundensium ecclesie. ... Sig+num Adelaydis, uxoris Berengarii Cauaroches, olim def- functi, que hoc firmo firmarique rogo. Sig+num Raymundi, filii eius, qui hoc firmo et laudo. + Deodatus de Terradis, Bisullu- nensis archileuita. SSS. Ego Marchesius, Gerundensis canonicus, subscribo. Sig+num Guillelmi de Ponti. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. SSS. Petri de Pineto. Sig+num Bernardelli, presbiter. ... 262 Elvis Mallorquí

~~194~~

1221, novembre, 27 Testament. Dalmau de Creixell dicta testament, segons el qual disposa de donatius per l’Hospital, el Temple, el monestir de Lledó, l’esglé- sia de Borrassà, la capella de Santa Maria de Creixell i molts monestirs i esglésies de les terres gironines, entre els quals hi ha el de Sant Pere de Galligants. Llega a la seva esposa Blanca 10.000 sous sobre el castell de Creixell; a la seva germana Blanca possessions a Torroella de Fluvià i Albons; al fill que ha de néixer el castell de Pontós i la seva part del de Cornellà; a la seva filla Berenguera, possessions a Terrades; a la filla Sibil·la, possessions a Pedrinyà i Queixàs. En cas de morir sense hereus, els substituiria el seu nebot Pere d’Orriols. [A] Original perdut. B Còpia de 1230 (185 × 475 mm): ADG, Mitra, calaix 23, pergamí núm. 168. Al dors: “Calaix 23, n. 168, 9 vna.” a* Riera, La senyoria..., núm. 32. Regest: PM, n. 108. Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 99. ... Item dimito monasterio Sancti Michaelis de [Fluvi]ano ·c· solidos et monasterio Villabertrandi, unam marcam argenti; et monasterio Sancti Petri Bisulluni, ·ii· aureos; et monasterio Sanc- te Marie Bisulluni, ·ii· aureos; et monasterio Sancti Stephani de Balneolis, ·ii· aureos; et Sancti Petro de Galicantum, ·ii· aureos; et Sancto Felici Gerundensis, ·ii· aureos; et Sancti Martino de Costa, ·ii· aureos; et Sancto Danieli ·ii· aureos; et ospitalis antiquis Gerunde, ·ii· aureos; et ospitalis novo ·ii· aureos; et ecclesie Sancte Marie Gerunde, ·iii· aureos; ...

~~195~~

1222, febrer, 18 (1221) Donació. Ferrer de Serra, de la Mota, dóna a la seva cunyada Maria i al marit d’aquesta, Bernat de Purtilgis, una vinya que té a la par- ròquia de Sant Martí de Riudellots de la Creu, a la coma de Puig Sec, en l’alou de Sant Pere de Galligants, salvant el dret d’aquest monestir d’una tasca que s’ha de portar a la tina del monestir en aquesta parròquia. A* Pergamí original (215 × 77 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga- mí núm. 19. Tinta esvanida al costat esquerre. Notícia: Calzada, Sant Pere..., p. 51. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 263

Sit notum cuntis quod ego Ferrarius de ipsa Serra, de Mota, dono tibi Marie, cognate mee, et marito tuo, Bernardo de [Purtilgis], et vestris omnibus, perpetuo, [unam uineam quam habere debeo] in parroechia Sancti Martini de Riuolutorum, in comba de Podio Sicco, in alodio Sancti Petri de Gallicantu, que uinea affrontat de oriente in heremo camerarii Sancti Petri, de meridie [in uinea ...], de occiduo in uestro quadro, de circio in heremo Sancti Petri. Sicut his affrontacionibus predicta uinea includitur et sicut melius potest dici uel intelligi ad uestra uestrorumque utilitate, sic totam uineam [...] possessionibus dono ut habeatis et teneatis, cum exitibus et ingressibus et cum terra in qua sedet et arboribus cuius generum et cum omnibus aliis in se habentibus [...] melioramentis et [...] que ibi uolueritis facere, ad omnes uestras uestrorumque uoluntates [ab... ] et inde omni tempore faciendas, saluo iure Sancti Petri iamdicti in omnibus [... tascham ...] allatam ad tinam Sancti Petri in eadem parroechia et sic faciam uobis habere et tenere in pace et ero inde uobis et uestris guarente et deffensori [...]. [Actum est hoc ·xii· kalendas marcii, an]no Domini ·m·cc·xx· primo. Sig+num Ferrarii, qui hec firmo firmarique rogo. Sig+num Petri Guillelmi de Mota. Sig+num [...]. [Sig+num Bernardi,1 Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, qui hoc firmo in loco ea].

~~1. Il·legible, però deduïm el nom perquè Bernat figura com a abat entre els anys 1218 i 1242.~~

~~196~~

1222, juliol, 4 Establiment. Berenguer de Montagut i la seva mare Beatriu estableixen un hort a Montagut, vora l’alou de Sant Pere, i una peça de terra a Centenal, a la parròquia de Sant Julià de Ramis, a canvi d’un cens per Nadal, pel preu de 10 sous. A* Pergamí original (98 × 190 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 27, pergamí núm. 4a. Mal estat de conservació perquè està cosit amb el pergamí núm. 3 per la part superior, amb el 2 pel centre i amb el 4b per la part inferior i perquè té algun forat fruit d’haver estat plegat. [... Berengarius] de Monte Acuto et mater mea, Beatrix, [...] quam uocatur Ortus de Monte Acuto, que est in parrochia 264 Elvis Mallorquí

[Sancti Juliani de Rama ... et affrontat ab oriente in] torrente de Cortada, a meridie in moleriis, ab occidente in alodio Sancti Petri [..., a circio ... Sicut in hiis] ·iiii· affrontationibus predicta terra includitur, sic tibi et tuis perpetuo donamus. Item donamus tibi et tuis [...] in eadem parrochia, in loco qui uocatur de Centen[al], quod affrontat ab oriente et meridie in torrente de Barbauetera, [...] ibi et inde fa[ciendas, saluo nostro] iuri in omnibus [...] in festo Natalis Domini. Et propter hoc accipimus a te ·x· solidos barchinonenses. Actum est hoc ·iiii· nonas julii, anno Domini [·m·]cc·[xx·]ii·. Sig+num Berengarii de Monte Acuto. Sig+num Beatricis, matris eius. [Sig+num] Bernardi, fratris eius, qui hoc firmamus et laudamus. [Sig+num ... Sig+num ...]. Sig+num Petri Mir. Arnallus, presbiter, firmari uidi Petro Mironi de Garriga. Sig+num Petri de Castilione, qui hoc scripsit, cum litteris suprascriptis in ·viii· linea.

~~197~~

1222, juliol, 17 Enfranquiment. Gausbert, cambrer de Sant Pere de Galligants, enfranqueix Pere Nicolau, de Franciac, per 16 sous barcelonesos. A* Pergamí original (155 × 104 mm): ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí núm. 602. Sit notum cunctis quod ego Gauzpertus, monachus et camerarius Sancti Petri de Gallicantu, per me et per omnes meos successores, diffinio et soluo te Petrum Nicholaum, de Franciliago, et omnem proieniem a te descendentem et omnes res tuas, quas modo habes uel de cetero habiturus es, Deo et tibi ipsi et etiam cui corpus tuum dare uolueris, sicut melius et perfectius potest dici uel intelligi ad tuam tuorumque infantium utilitatem et sine aliquo retentu quem in tuo corpore tuorumque infantium siue in rebus tuis non facio. Sic corpus tuus et tuos infantes et omnes res tuas, presentes et futures, in perpetuum, diffinio et de mea donacione et seruitute eicio, ad omnes tuas uoluntates faciendas. Et propter hoc fateor me a te recepisse ·xvi· solidos barchinonenses. Actum est hoc · xvi· kalendas augusti, anno Domini ·m·cc·xx· secundo. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 265

Sig+num Petri Gerundensis, de Franciliago. Sig+num Beren- garii de ipsa Rieria, baiulo. Sig+num Petri de Pals. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, qui hoc firmo in loco camerarii. + Raimundus, presbiter, qui hoc rogatus scripsi, die et anno prefixo.

~~198~~

1225, desembre, 25 Adveració. Davant del jutge Berenguer d’Albuçà, el prior Guillem i el sagristà Berenguer, del monestir de Sant Pere Cercada, Guillem de Santa Coloma i el prevere Pere juren que eren presens quan Eli- senda de Vilademany dictà testament i elegí sepultura a Sant Pere Cercada i que va heretar el seu fill Ramon de Medinyà amb la casa de Bellver. Efectuà moltes deixes pietoses a esglésies i monestirs gironins, entre els quals el de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia de 1231 (540 × 110 mm): ASD, pergamí núm. 90. a* CDSDG, núm. 135.

... Dimitto Sancte Marie sedi Gerunde ·xx· solidos; operi Sancti Felicis ·xxx· solidos; Sancto Petro, ·v· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancte Susanne, ·v· solidos; infirmis de Petreto, x· · solidos; ospitali pauperum Sancti Petri, ·xx·; operi Sancti Genesii de Mercatello, ·v· solidos; ...

~~199~~

1226, març, 11 (1225) Permuta. Ponç de Roca, el seu fill Baldoví i la muller d’aquest, Ber- narda, d’acord amb l’abat de Sant Pere de Galligants, permuten amb Pere de Verdera i la seva muller, Ramona, una vinya i una feixa que els primers tenen a Fontajau a canvi de dos quadres de terra que els segons tenen també a Fontajau i de 100 sous com a millora. A* Pergamí original (247 × 231 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 14. 266 Elvis Mallorquí

Sit notum cunctis quod ego Poncius de Ruppe et filius meus, Balduuinus, et uxor eius, Bernarda, consilio et uoluntate Bernardi, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbatis, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, bono animo et spontanea uoluntate ac nemine cogente, donamus tibi Petro de [Uerde]ria et uxori tue, Raimunde, causa permutacionis, et uestris, in perpetuum, quandam nostram vineam et quandam fexiam terre que omnia habemus in parrochia Sancti Poncii de Fonteagello, infra nostrum honorem. Affrontat etiam ipsa fexia ab oriente in carraria; affrontant ipsa fexia et dicta uinea a meridie, et occiduo et circio in uestro honore; affrontat vinea dicta ab oriente in ipsa fexia eadem predicta. Hanc inquam fexiam et vineam uobis et uestris, ut dictum est, uobis et uestris causa permutacionis donamus, cum exitibus et ingressibus et pertinencis et tenedonibus et arboribus diuersorum generum et cum terra1 in qua sedet vinea et cum omnibus aliis in eis habentibus qualicumque modo pertinentibus, ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure domini sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes uos remanentibus. Et conuenimus uobis predicta omnia facere habere et tenere in pace et esse defensores et garentes contra cunctam uiuentem personam, obligando uobis et uestris de euiccione nos et omnia nostra mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et est certum quod, propter hoc donum quod uobis facimus, donatis uos nobis duos quadros terre, racione permutacionis, in predicta parrochia et preterea, pro melioramento, centum solidos barcinonenses, super quibus excepcioni non numerate peccunie renunciamus. Et si hec donum quod uobis facimus, plus ipso dono quod nobis facitis, exc[edit] in ualorem, totum gratis et ex certa sciencia uobis et uestris in perpetuum donamus, renunciando suplemento et omni juri uobis contra uos uel uestros competenti uel competituro. Et juramus, in Deum et super sancta quatuor Dei euuangelia nostris propriis manibus tacta, quod predicta omnia semper rata habebimus et firma nec contraueniemus nec uenire faciemus. Pariquo modo ego Petrus de Uerdaria et uxor mea, Raimunda, consilio et uoluntate Bernardi, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbatis, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, bono animo et spontanea uoluntate ac nemine cogente, donamus uobis Poncio de Ruppe et filio tuo, Balduuino, et uxori sue, Bernarde, racione predicte vinee et predicte fexie due quas superius nobis Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 267 dedistis causa permutacionis, duos quadros terre quos habemus in predicta parrochia Sancti Poncii et, pro melioramento, predictos ·c· solidos in denariis. Affrontat autem unus ex ipsis quadris ab oriente in riuo Ticeris, a meridie in honore mansi de Oliuaria, ab occidente et circio in honore uestro; afrontat alius ab oriente in honore mansi de Oliuaria, a meridie et occiduo in honore Petri de Carraria, a circio in rasa que transit infra honorem Poncii de Ruppe et quadrum istum. Hos inquam quadros, cum predictis ·c· solidos, causa permutacionis, uobis et uestris donamus, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et cum omnibus aliis in eis habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo iure domini sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus meis uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes uos remenan- tis. Et conuenimus uobis predicta omnia facere habere et tenere in pace et esse defensores et garentes contra cunctam uiuentem personam, obligando uobis et uestris de euiccione nos et omnia nostra mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et si hec donum que uobis facimus, plus ipso dono quod nobis facitis, excedit in ualorem, totum gratis et ex certa sciencia uobis et uestris in perpetuum donamus, renunciando suplemento et omni juri nobis2 contra uos uel uestros competenti uel competituro. Et juramus, in Deum et super sancta quatuor Dei euuangelia nostris propriis manibus tacta, quod predicta omnia semper rata habebimus et firma nec contraueniemus nec uenire faciemus. Actum est hoc ·v· idus marcii, anno Domini ·m·cco· vicesimo quinto. Sig+num Poncii de Ruppe. Sig+num Balduuini, filii eius. Sig+num Bernarde, uxoris dicti Balduuini. Sig+num Raimunde, uxoris Petri de Uerdaria, qui hoc firmamus, juramus, firmarique rogamus. Sig+num Bernardus de Uerdera. Sig+num Jacobi de Sanc- to Martino. Sig+num Raimundi de Garrica. Sig+num Berengarii de Abbate. Sig+num Raimundi de Mercatallo. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Sig+num Petri de Uerdera. Borrellus, presbiter et monachus. Guillelmus presbiter et monachus. Sig+num Arnalli, prioris et monachi. Signum SSS. Bernardi de Artes, qui hoc scripsit mandato Bernardi Sancii, publici Gerunde notarii, cum literis dampnatis in linea ·iiiia· et ·xa·, die et anno prefixis. 268 Elvis Mallorquí

~~SSS. Bernardus Sancii, publicus Gerunde notarii, subscribe. ABC DEF GHI~~

~~1. vinea, cancel·lat. 2. Sic.~~

~~200~~

1226, abril, 15 Privilegi. El rei Jaume I d’Aragó confirma al monestir de Sant Pere de Galligants la possessió d’un seu vassall a la mateixa ciutat de Girona, al burg de Sant Pere de Galligants. Entre els testimonis figura Guerau de Cabrera, comte d’Urgell. [A] Original perdut, vist per J. Villanueva a l’arxiu de Sant Pere de Galligants. Notícia: * Villanueva, Memorias..., p. 210; Miret, “Notes...”, p. 322; Miret, Itinera- ri..., p. 61; Miret, Les cases..., p. 172. ... A quince de abril de 1226 hállase que Geraldo [de Cabrera] subscribió de su mano y como conde de Urgel, en la escritura con que el rey D. Jaime confirmó al monasterio de San Pedro de Galligants, en Gerona, la posesión de un vasallo que le tenía con- cedido en la misma ciudad, “in burgo Sancti Petri”. La vi original en el archivo del mismo monasterio. ...

~~201~~

1226, octubre, 28 Venda. Berenguer de Cambra, de Montfullà, ven a Berenguer Estrader i Guillema la meitat d’una vinya que tenia en acapte de Ramon de Pedraforta, que tenia a la parròquia de Sant Pere de Montfullà, a l’indret dit Corones, pel preu de 28 sous barcelonesos, salvant el dret del senyor a rebre dues tasques de les veremes i reservant l’altra meitat per a la seva germana. A* Pergamí original (109 × 115 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 29, pergamí núm. 4. Al dors: “Montefullà”. Sit notum cunctis quod ego Berengarius de Chambra, de Monte Foliano, vendo cum hac presenti publica carta omni tempore ualitura liberando trado tibi Berengario Estratario uxorique tue, Guillelme, et uestris et quibus dare uel dimitere uel vendere siue alienare uolueritis, perpetuo, medietatem illius [vinee] quam Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 269 accaptaui Raimundi de Petraforte, sed alia medietas sit mee so- rore saluam, quam habemus in parrochia Sancti Petri de Monte Foliano, in loco qui uocatur ad Coronas; affrontat de oriente in honore Petri Cussone, a meridie in vinea Raimundi de Petraforte, de occiduo et circii in honore Guillelmi de Campins et Petri de Petrono. Sic ab his affrontacionibus dictam vineam cum terra in qua sedet includitur, cum exitibus et ingressibus suis et cum omnibus arboribus omnium generum et cum omnibus in se habentibus sibique pertinentibus, sicut melius dici uel intelligi ad uestram uestrorumque comodum, sic vendo uobis et uestris pro ·xxvii· solidos barchinonenses, quos confiteor a uobis numerando recepisse non numerate peccunie. Et ideo de meo jure ac potestate in uestrum dominium ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem, saluo jure senioris, scilicet duas taschas vindemiarum, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facio, omnibus meis uocibus et racionibus et meorum in ea perpetuo extinctis et in uestrum dominium translatis. [Et si] aliquo jure scripto uel non scripto huic vendicioni obuiam ire possim, illi omnino in perpetuum abrigo et conuenio tibi eam facere habere et tenere in pace contra cuncta persona. Et juro, super ·iiii· Dei euangelia mea propria manu tacta, ut hec totum fideliter attendam. Actum est hoc ·iiii· kalendas nouembris, anno Domini ·m·cc·xx·vi·. Sig+num Berengarii de Cambra, qui hoc firmo. Sig+num Natalis de Buschetibus. Sig+num Guillelmi de Campins. Sig+num Arnaldi de Uilademuz. Sig+num Raimundi de Petraforte. Sig+num Guillelme, uxoris eius. SSS. Petrus de Aquauiua, qui hoc scripsi, cum literis suprapositis in ·iiii· linea, die et anno .

~~202~~

1226, desembre, 9 Venda. Bernat de Déu i la seva muller Beatriu venen a Guillem de Mie- res i al seu fill Pere un camp situat al lloc de Llacuna, a la par- ròquia de Celrà, per 50 sous barcelonesos. Garanteixen la venda sobre les cases de Planiol, el cortal i l’hort. A* Pergamí original (148 × 158 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 11, pergamí núm. 1. 270 Elvis Mallorquí

[Sit] notum cunctis quod ego Bernardus de Deo et uxor mea, Beatrix, simul, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, vendimus tibi Guillelmo de Mieres et filio tuo, Petro, et uestris cuibus dare dimitere uel alienare uolueritis, in perpetuum, ipsum nostrum campum quem habemus et tenemus in parroechia Sancti Felicis de Celrano, in loco uocato Lachuna. Affrontat ab oriente in campum Guillelmi de Crusillis, a meridie in campum Gaufredi Juuer, ab occidente in campum Guillelmi Loreta, a circio in alueolo Ticiri. Sicut iste ·iiiior· affrontaciones includunt predictum campum, cum exitibus et ingressibus suis et omnibus in se habentibus uel ad se pertinentibus et ut superius dici uel intelligi potest ad uestrum uestrorumque comodum et utilitatem, sic uobis et uestris uendimus per ·l· solidos barchinonenses, quos recognoscimus a uobis recepisse, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et ideo de nostro iure et potestate in uestrum tradimus dominium et potestatem ad omnes uestras uestrorumque uoluntates semper faciendas, saluo jure dominorum in omnibus sine aliquo retentu quem inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et nostrorum inde perpetuo extinctis et penes uos remanentibus. Et promitimus uobis et uestris dictam uendicionem facere habere et tenere in pace et hoc totum damus uobis et uestris et assignamus in ipsis nostris domibus de Planiol, cum cortilio et orto que ibi est. Et si aliquo iure uel lege scripto uel non scripto siue excepcione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire poterimus, illi juri penitus renunciamus. Et ego Beatrix, iamdicta, juro, in Deum et super sancta ·iiiior· Dei euangelia meis propriis manibus tactis, quod contra hanc uendicionem non ueniam nec uenire faciam ullo tempore per sponsalicio neque per aliquo iure. Actum est hoc ·v· idus decembris, anno Domini ·mo·cco·xxo· sesto. Sig+num Bernardi de Deo. Sig+num Beatricis, uxoris eius, qui hoc juro firmamus firmarique rogamus. Sig+num Bernardi Bu[fardi]. Sig+num Guillelmi Geralli. Sig+num Guillelmi Traginerii. Sig+num Petri Arnalli, baiulo. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. SS. Bernardus, leuita, monachus et sacrista. SSS. Berengari [Denario]. + Arnalli de [Poyalo Domini], qui hoc firmo. SSS. Petrus, presbiter, qui hoc scripsit. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 271

~~203~~

1227, maig, 16 Testament. Pere de Pineda, prevere i canonge de la seu de Girona, dicta testament, pel qual elegeix marmessors el seu senyor i amic Guillem de Cartellà, Berenguer, clergue de Vilafreser, els seus socis Bonardell i Pere de Cistella, els seus germans Berenguer de Pineda i Ros de Pineda i Guerau de Guardiola. Elegeix sepultura al cementiri de la seu de Girona i efectua diverses deixes pietoses a les esglésies i institucions religioses de la ciutat, entre elles el monestir de Sant Pere de Galligants. Deixa uns quants llibres de teologia, dret i la Bíblia al seu germà Berenguer. [A] Original perdut. B Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles, f. 64r-v. a Batlle, La cultura..., p. 199, edició parcial. b* CRV, núm. 31. ... Primo dimitto Sancte Marie sedis, in cuius cimiterium corpus meum sepelire iubeo, ·xxx· solidos inter omnia; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Petro, Sancto Martino et Sancto Danieli, unicuique, ·vii· solidos; omnibus aliis ecclesiis civitatis Gerunde, unicuique, ·ii· solidos; confratrie Sancte Marie Puellarum, ·xx· solidos; Ospitali Sancti Petri et Hospitali Novo de Arinio et infirmis de Petreto, unicuique, ·iii· solidos. ...

~~204~~

1227, juliol, 1 Promesa. Arnau Artau de Madrenys, la seva esposa Berenguera i el seu fill Berenguer prometen a Arnau d’Escala que si algun dia compra a Sant Pere de Galligants una feixa i un clos situats prop de les terres de dit Escala, no li exigiran res per raó de batlliu. A* Pergamí original (130 × 90 mm): ADG, Almoina, Girona, pergamí núm. 133. Carta partida per ABC. Al dors: “núm. 133”. Sit notum cunctis quod ego Arnallus Artalli, de Madrenchs, et uxor mea, Berengaria, et filius noster, Berengarius, conuenimus et firma stipulacione promitimus tibi Arnallo de Scala quod si aliquo tempore emeris siue aliquo modo consecutus fueris ab abbate Sancti Petri Gallicantus et a conuentui suo, pro alodio francho, illam fexiam terre, quam habebamus infra tuum alodium 272 Elvis Mallorquí et alodium Sancte Marie de Farneriis, et illum clausum, quem habebamus ante tuam aream, que omnia tibi vendidimus sicut in tuo declaratur instrumento, quod nos nec aliquis nostrorum ibi aliquid non exigamus, racione bajuliui uel alio aliquo modo, immo dicta fexia et clauso a te habitis uel emptis [pro alodio] de ipso bajuliuo facimus tibi in presenti bonum finem. Quod ipsum bajuliuum a nobis in predictis omnibus non requiratur. Tamen si non habueris uel emeris pro alodio, habeamus et accipiamus dictum bajuliuum ut consuetum est, non obstante hoc instrumento. Actum est hoc kalendas julii, anno Domini ·m·cc·xx· septimo. Sig+num Arnaldi Artalli. Sig+num Berengarie, uxoris eius. Sig+num Berengarii, filii eorum, qui hoc firmamus. Sig+num Vitalis de Vinealibus. Sig+num Guillelmi de Undare. SSS. Ego Paschalis scripsi hoc mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum litteris suprascripbis in ·viia· linea. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarii, ·+· subscribo. ABC DEF GHI

~~205~~

1227, juliol, 23 Establiment. Bernat, abat del monestir de Sant Pere de Galligants, dóna en establiment a Pere Poc, de Sant Martí Vell, un quadre de terra amb els arbres que hi ha, que el monestir tenia a la parròquia de Sant Martí Vell, al lloc dit Bovia —potser Bevià—, prop de l’estrada pública, vers occident, salvant el dret de l’abat a la tasca i el braçatge i a una copa d’oli anual. Per l’establiment, rep 8 sous barcelonesos. A* Pergamí original (140 × 122 mm): ACG, pergamí núm. 875. Sit notum cunctis quod ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, asensu [...] nostri, damus et stabilimus tibi Petro Poc, Sancti Martini Ueteris, ipsum quadrum terre cum omnibus arboribus ibidem existentibus, que habemus et tenemus in parroechia Sancti Martini Ueteris, loco uocato Bouia et iuxta stratam publicam uersus occidentem. Sicuti melius dictus quadrus habemus et tenemus, ita tibi tuisque damus et stabilimus cum suis affrontacionibus, exitibus et ingressibus, prout melius dici uel intelligi potest ad tuum tuorumque comodum et intellectum et ad Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 273 tuas tuorumque uoluntates et ibi et inde nunc et in perpetuum faciendas, saluo nostro jure in omnibus et dabis nobis nostrosque successoribus tu tuique perpetuo tascam et braciaticum de predicta terra [...] de fructibus eius et de oliueriis que [ibidem] sunt ·i· copam olei annuatim. Et per hac dono eidem fatemur a te numerando recepisse ·viii· solidos barchinonenses, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Preterea conuenimus tibi et tuis quod dictus donum seu stabilimentum facimus tibi et tuis habere et tenere in pace et ab omni contradicente persona jure deffendauimus. Actum est hoc ·x· kalendas augusti, anno Domini ·m·cc·xx·vii·. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Petrus, presbiter et monachus. Bernardus de Ginested, leuita.

~~206~~

1227, octubre, 15 Donació. Bernat de Madrenys dóna a Pere de Santa Eugènia i al seu fill Peret el braçatge i la batllia de la feixa que té per la sagristia de Sant Pere de Galligants, a Vilablareix, a la vil·la de Madrenys. A* Pergamí original (130 × 120 mm): ADG, Almoina, Salt, pergamí núm. 9. Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Madrenchs dono tibi Petro de Sancta Eugenia et filio tuo, Pereto, et omni uestre posteritati, in perpetuum, totum illud braciaticum et bajuliuum que ego accipio uel accipere debeo in tota illa fexia terre quam teneo per sacristiam Sancti Petri, quam habeo in villa de Madren- chs et in parrochia Sancti Mannetis de Uillablarexo. Quantum in predictum braciaticum et bajuliuum habeo uel habere debeo, sic uobis et uestris ea dono ut habeatis et teneatis prefata omnia ad seruicium sacristanorum Sancti Petri, in perpetuum, et sic habeatis predictum braciaticum uos et uestri ad omnes uestras uestrorumque uoluntates omni tempore faciendas, sine omni retentu quem inde non facio, omnibus meis uocibus et racionibus penes uos et uestros perpetuo remanentibus. Et modo in presenti trado uobis illud instrumentum quod inde habeo de predicto braciatio. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat. Actum est hoc idus octubris, anno Domini ·m·cc·xx·vii·. Sig+num Bernardi de Madrenchs, qui hoc firmo et laudo. Sig+num Guillelmi Bernardi, de burgo Sancti Petri. Sig+num Rai- 274 Elvis Mallorquí mundi de Solerio. Sig+num Petri de Uicco, sartoris. Bernardus, leuita, monacus et sacrista. SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit, die et anno prefixo.

~~207~~

1228, gener, 27 (1227) Establiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Ber- nat de [Sotera] el mas de Madrenys, situat a la parròquia de Sant Menna de Vilablareix, que havia comprat a Arnau de Madrenys i als seus germans, per tal que el tingui pel monestir de Sant Pere de Galligants, que hi rebrà un quart dels esplets, el braçatge per al batlle i un cens de 20 diners, 5 ous per Pasqua i d’altres per Pen- tecosta, una jova pel maig i una per sembrar, un sac-llit de palla i altres serveis, com fan la resta de masos de Sant Pere de Galligants de la parròquia, juntament amb l’alberga al batlle. A* Pergamí original (310 × 264 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 29, pergamí núm. 26. Al dors: “Montfullà”. Pateat cunctis presentibus atque futuris quod nos Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri Gallicantus, [et conuentus eiusdem] laudamus et concedimus tibi Bernardo de Zot[eria] et tuis, in perpetuum, totum illud mansum de Madrenchs, cum omnibus suis pertinenciis et tenedonibus ubicumque sint et a [...]1 tam in parrochia Sancti Menne de Uillablarex quam in aliis locis, quem tibi vendidit Bernardus de Madrenchs et fratres ipsius, sicut melius et plenius resonat in instrumento vendicionis quod inde habes et habere [debes ...],2 ita ut habeas et teneas tu et tui perpetuo totum predictum mansum cum omnibus pertinenciis et juribus suis, sicut melius dici uel intelligi potest ad tuum tuorumque comodum et utilitatem, ad fidelitatem et seruicium Sancti Petri de Gallicantu et saluo jure eiusdem in omnibus, cui dabis quartum de omnibus expletis tocius honoris quem mansus ille per nostrum monasterium tenet ubique et baiulo braciaticum; et pro censu annuatim eidem monasterio nostro viginti denarios monete de quaterno; et in festo Pasche quinque oua; et in festo Pentecostes alios [quinque oua]; et unam jouam in madio et aliam in sementerio; et unum saclit de palea; et alia seruicia et usatica que alii mansi Sancti Petri eiusdem parrochiam faciunt dicto monasterio Sancti Petri, tam in moligia quam in aliis; et bajulo albergam unam sui et alterius Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 275 inter festum Natalis Domini et Carnipriuium et unum prandium quando segetes leuantur et unam jouam tempore sementerii. Hec inquam omnia tibi et tuis laudamus et concedimus tali pacto et lege ut tu habeas et teneas predicta omnia, sicut superius scriptum est, in tota uita tua et teneas totum ipsum honorem condirectum; et post obitum tuum, si unum tantum uel plures filios habueris et majori natu ea dimitere volueris, habeat ipse eodem modo et teneat in omni uita sua, sicut superius est dictus. [...]3 si uni ex aliis filiis tuis seu alteri persone predictum mansum dimitere volueris uel aliquis alius, excepto majori natu, ab intestato tibi successerit, fiat homo proprius et solidus Sancti Petri et habitator eisdem mansi et faciat ibi perpetuam habitacionem et continuam et illi qui post eum in predicto manso et honore successerint et habeant et teneant predictum honorem saluo jure Sancti Petri, sicut superius est dictum. Similiter et ille qui successerit filio tuo majori natu in predicto manso et honore fiat homo proprius et solidus Sancti Petri et habitator eiusdem mansi et faciat ibi perpetuam habitacionem et continuam et illi qui post eum in predicto manso et honore successerit eodem modo habeant et teneant predictum honorem, saluo jure Sancti Petri, sicut superius est dictum. Non aliter possint habere4 honorem ipsum uel tenere nisi secundum quod superius est terminatum. Veruntamen si tu in uita tua uel aliquis alius post te alicuius persone ipsum honorem alienare seu uendere uolueris, possis hec facere et dum modo ipse se faciat proprium hominem nostrum et solidum pro predicta honore et cum illius condicionibus superius nominatis. Actum est hoc ·vi· kalendas februarii, anno Domini ·m·cc·xx· septimo. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Petrus, leuita et monachus. Sig+num Arnalli, prioris et monachi. Guillel- mus, presbiter et monachus. Guillelmus de Espasen, presbiter et monacus. Sig+num Petri de Sancta Eugenia, bajuli, qui supradicta laudo, saluo meo jure et meorum in omnibus. SSS. Guillelmus Mar- chesius, judex [et] canonicus Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. + Raimundus de Caciano, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum literis dampnatis in ·xiiiia· linea, die et anno quo supra. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~1. Text esborrat. 2. Text esborrat. 3. Text esborrat. 4. Possint, repetit. 276 Elvis Mallorquí~~

~~208~~

1228, abril, 11 Establiment. Beatriu de Santa Llogaia, amb consentiment de Gau- bert, cambrer de Sant Pere de Galligants, estableix a Pere Hortalà una casa situada a la sagrera de Santa Llogaia del Terri, a cens d’una gallina, per 5 sous d’acapte. A* Pergamí original (90 × 165 mm): ADG, Almoina, Camós, pergamí núm. 366. Al dors: “1228. N. 366”. Sit notum cunctis quod ego Beatrix de Sancta Leochadia, consilio et uoluntate Gauberti, chamerarii Sancti Petri de Gallican- tu, domini, dono et stabilio tibi Petro Ortalerio [...] omnique tue progeniei seu cuicumque tu dare, dimitere, uendere uel alienare uolueris, in perpetuum, unum chasale juxta cellarium meum, in ipsa sacraria Sancte Leochadie. Et affrontat ab oriente in ipso pariete forcie, a meridie in ipsis terminis ibi positis et in me, ab occidente in [carrera] platea, a circio in ipso cellario meo. Sicut de predictis affrontacionibus predictum chasale includitur, cum intratibus et exitibus suis et cum omnibus sibi pertinentibus et cum omnibus melioramentis que ibi facere poteris ab abisso usque ad celum, sic illud tibi et tuis in perpetuum dono ad omnes tuas tuorumque uoluntates et utilitates ibi et inde perpetuo faciendas, saluo meo meorumque jure quibus dabis tu et tui annuatim pro censu in festo Natalis domini unum [parium] gallinarum. Et conuenio tibi quod faciam tibi et tuis tenere et habere in pace et esse guarentem et defensorem contra cunctam personam. Et accipio a te pro hoc dono de achapte ·v· solidos barchinonenses et hec carta firma maneat. Que facta est ·iii· ydus julii, anno Dominice incarnationis ·m·cc·xx·viii·. Sig+num Beatricis, domine, que hoc donum facio, firmo firmarique rogo. Sig+num Berengarii Geraldi. Sig+num Guillelmi Dominici. Sig+num Johannis Ferrerii, de Corniliano. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, qui hoc firmo in loco camerarii. SSS. Bernardus, presbiter, qui hoc scripsit, cum literis suprascriptis in ·v· linea et ·viii·, die et anno quo supra. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 277

~~209~~

1228, maig, juny Testament. Bernat de Sobrànigues dicta testament, pel qual nomena marmessors la seva muller, Ermessenda, Pere de Caçà, cabiscol de la seu de Girona, Ponç de Flaçà, Cardona i Guillem, clergue i capellà seu. Elegeix sepultura a la seu de Girona i efectua nombroses donacions a esglésies i institucions gironines, entre les quals el monestir de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B* Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd del Capítol de Girona, f. 169r-170r. Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 99. ... Primum dimitto Sancte Marie sedis Gerunde, in cuius cimiterio corpus meum sepeliri jubeo, inter omnia ·xx· solidos; pro missis celebrandis, ·c· solidos; pro elemosinis, ·c· solidos; Sancto Felici et1 ·vii· solidos; Sancto Petro, ·v· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; omnibus aliis ecclesiis Gerundensis, unicuique ternos solidos; Hospitali Nouo, ·x· solidos et unum lectum pannorum et unam scrineam; Hospitali Sancti Petri de Gallicantu, ·v· solidos. ...

~~1. Sic.~~

~~210~~

1228, juny, 16. Perusa Butlla. El papa Gregori (IX), a petició de l’abat Benet i de tota la comunitat de Santa Maria de la Grassa, confirma els drets i les possessions del monestir, entre els quals figuren diverses esglésies gironines: Santa Maria de Ridaura, Sant Sepulcre de Palera, Sant Esteve de Canelles, Sant Feliu de Llagostera, Sant Pere de Galli- gants i Sant Feliu de Guíxols. [A] Original perdut. B Còpia del segle xvi: ADA, H 9, Second Livre Vert, f. 15. C Còpia del segle xvi de la confirmació del papa Nicolau V del 1452: ADA, H 9, Second Livre Vert, f. 23. D Còpia del 1677: BNF, lat. 11857 Chronicon seu historia regalis abbatiae Beatae Mariae de Crassa, de dom Jean Trichaud, f. 559. E Còpia: BNF, col·lecció Doat, vol. 66, f. 231. a* RCALG-2, núm. 127, ex A. ... In episcopatu Gerundensi, monasterium Sancte Marie de Riudario, cum ecclesiis et omnibus pertinentiis suis, ecclesiam 278 Elvis Mallorquí

~~Sancti Sepulcri de Paleyra, Sancti Stephani de Canellis, Sancti Felicis de Lagusteria, Sancti Petri de Gallicantu et Santi Felicis de Gesol, ecclesias cum decimis et omnibus pertinenciis suis. ...~~

~~211~~

1228, setembre, 22 Venda. Joan Carbonell i la seva esposa Berenguera venen a Pere Fort una terra que es té per Sant Pere de Galligants i per Berenguer d’Aiguaviva, situada a la parròquia de Santa Maria de Caldes (de Malavella) a la vil·la de Franciac, pel preu d’un sou. A* Pergamí original (165 × 110 mm): ADG, Seu de Girona, pergamí núm. 915 (Benefici de Sant Llorenç, núm. 24). Sit notum cunctis quod ego Johannes Carbonelli et uxor mea, Berengaria, vendimus tibi Petro Forti ac in presenti tradimus et quibus dimitere uolueris quadrum ·i· terre quem habemus et tenemus in paroxia Sancte Marie Calidis, in uilla Franciliagi, in loco qui dicitur [R]iutor,1 cum gressibus et regressibus suis et cum omnibus in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus. Afrontat autem dictum quadrum terre ab oriente in honore Alexandri, a meridie in torrento qui currit in tempore pluuiarum, ab occiduo et a circi in honore mei emtore. Sicut ab his ·iiiior· affrontacionibus includitur, ita tibi ac tuis dictum quadrum uendimus sine ullo retentu ad tuas tuorumque uoluntates faciendas in perpetuo, propter precium ·i· solidum denariorum barchinonensium quos a te numerando confitemur recepisse. Et de nostro jure tradimus in tuum dominium quicquid facere uolueris omni tempore, saluo jure dominorum, scilicet domus Sancti Petri de Galigant et Berengarii Aqueuiue. Sicut dictum est uendimus tibi sicut omnibus dici potest ad tuam utilitatem et ad tuum intellectum, sub tali pacto quod pro aliquo iure scripto uel non scripto contra hanc uendicionem non ueniemus nec uenire faciamus, imo penitus renunciamus. Et ego, dicta Berengaria, iuro, in Deum et super sancta Dei euangelia, quod contra hoc non ueniam nec uenire faciam. Actum est hoc ·x· kalendas octubris, anno Domini ·m·cc·xx·viii·. Sig+num Johanni Carbunelli. Sig+num Berengarie, uxoris eius, qui hoc firmat et jurat. Sig+num Bernardi Riquer. Sig+num Bernardi Boneti. Sig+num Arnaldi Cunil, baiuli Aquauiue. Sig+num Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 279

Alaidis Aquauiue. Sig+num Berengarii Aquauiue. Sig+num Saurine, eius uxoris. Sig+num Berengarii de Riera, baiuli Sancti Petri. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, qui hec firmo in loco camerarius SS. SSS. Simon, presbiter, qui hoc scripsi, die annoque prefixo.

~~1. Lectura dubtosa per causa de la tinta esvanida. 2. Segueix honore.~~

~~212~~

1228, novembre, 3 Donació. Guillem de Cabanelles, bisbe de Girona, concedeix al prior de Santa Anna de Barcelona el delme de la parròquia de Sant Martí de Palafrugell, ja concedit el 1223 pel seu predecessor, Alemany d’Aiguaviva, assegurant la possessió del delme contra qualsevol invasor i especialment contra el convent i el monestir de Sant Pere de Galligants, a canvi de 200 morabatins d’or destinats al nou palau episcopal que s’estava construint a sota del palau vell. [A] Original no localitzat. a ADB, priorat de Santa Anna de Barcelona, Resumen de Instruments del Arxiu de Santa Anna, de Josep Martí, núm. 96. Notícia: *LPP, p. 9.

~~213~~

1229, gener, 11 (1228) Enfranquiment. L’abat Bernat de Sant Pere de Galligants enfranqueix Ermessendis, filla de Pere Eixamines de Sant Gregori. [A] Original perdut. Ressenya: ADG, Sant Feliu de Girona, Cabiscol major, Escriptures 1672-1710, f. 122r, núm. 59; * DSFG, núm. 68. Als 3 idus jener del any 1228, penes del dt. Bernat Subde- lech,1 lo iltre. sr. abat de Sant Pere de Galligants Bernat, defineix y renúncia a Germecenda, filla de Pere Examinis de Sant Gregori, a saber és, tot lo seu cos ab tota sa progènia que ha eixit de ella y totas sas cosas en qualsevol part que sian; a favor de Ramon, abat de Sant Feliu de Gerona; per qual renuncia rebé en preu 8 s. bar., equivalent a 78 s. plata.2

~~1. Potser cal llegir sotsdiaca. 2. Potser cal llegir dels de 88 sous el marc de plata. 280 Elvis Mallorquí~~

~~214~~

1229, febrer, 16 (1228) Venda. Arnau Artau de Madrenys, la seva esposa Berenguera i el seu fill Berenguer venen a Arnau d’Escala una feixa de terra situada a la parròquia de Sant Menna de Vilablareix, sota domini del monestir de Sant Pere de Galligants, pel preu de 100 sous barcelonesos dels de 88 el marc. A* Pergamí original (200 × 245 mm): ADG, Almoina, Altar de Santa Anastàsia, pergamí núm. 112. A la part superior: “núm. 10”. Al dors: “núm. 112”. Sit notum cunctis quod ego Arnallus Artallus de Madrenchs et uxor mea, Berengaria, et filius noster, Berengarius, per nos et per omnes nostros presen[tes] atque futuros, vendimus tibi Arnallo de Scala et tuis, perpetuo, quandam fexiam terre que est in parrochia Sancti Menne de Uillablarex, quam tenemus per monasterium Sancti Petri Gallicantus, que afrontat ab oriente in nostro honore, a meridie in honore Guillelmi [Rofini],1 de Madrenchs, ab occidente in honore quam tibi jam vendidimus, a circio in tuo alodio et in honore Vitalis de Vinealibus. Sicuti ab hiis ·iiiior· affrontationibus predicta fexia terre includitur, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et arboribus diuersorum generum et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad tuum tuorumque comodum, sic predictam fexiam tibi et tuis perpetuo vendimus per centum solidos barchinonenses, ualente marcha argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus recognoscimus nos a uobis esse bene paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius valet dicto precio uel ualebit, totum gratis et ex certa sciencia tibi et tuis damus, renunciando expressim auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur. Et de nostro jure ac potestate in tuum tradimus dominium et potestatem ad habendum et tenendum et omni tempore possidendum ad omnem tuam tuorumque uoluntatem faciendam, saluo jure monasterii Sancti Petri Gallicantus in omnibus sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes te remanentibus. Et conuenimus tibi predicam vendicionem sempre facere habere et tenere in pace et esse defensores et guarentes contra cunctam uiuentem personam, obligando de euiccione nos et omnia nostra mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et ego Berenga- ria, predicta, juro, in Deum et super sancta ·iiiior· Dei euuangelia Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 281 manu mea propria tacta, quod hanc uendicionem sempre ratam habeamus et firmam et quod contra non ueniam nec uenire faciam jure sponsalicii mei uel alio aliquo modo. Et si aliquo jure scripto uel non scripto, diuino uel humano, ecclesiastico uel ciuili, siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Actum est hoc ·xiiii· kalendas marcii, anno Domini ·m·cc·xx· octauo. Sig+num Arnaldi Artalli. Sig+num Berengarie, eius uxoris. Sig+num Berengarii, filii eorum, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Johannis de Juncherio. Sig+num Guillelmi de Undare, de Riuolutorum. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Ga- llicantus abbas. Sig+num Arnalli, prioris et monachi. Guillelmus, presbiter et monachus. Raimundus, presbiter et monachus. SSS. Guillelmus de Canellis, qui hoc scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~1. Lectura dubtosa.~~

~~215~~

1229, setembre, 13 Establiment. Ramon d’Orri i la seva esposa Ermessenda estableix a Ramon Lloreta i a la seva esposa Ermessenda una illa de terra situada a Sils, prop del riu de Vallcanera, pel preu de 100 sous barcelonesos i a canvi de pagar dues tasques, una als estabilients i l’altra a Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (130 × 200 mm): AMGI, fons patrimonial Calderó, pergamí núm. 11. Sit notum cunctis quod ego Raymundus de Orreo et uxor mea Ermesendis, per omnes nostros presentes et futuros, damus atque stabilimus tibi Raimundo Loreta et uxorique tue, Ermesen- di, et uestris, in perpetuum, videlicet, unam ylam terre sicut eam melius habemus uel habere debemus in parrochia Sancte Marie de Sils, in riuo de Ualle Canarie. Affrontat autem predicta ila terre apud orientem et a circio in honore nostro, a meridie in honore uestro, ab hocciduo in honore Bernardi Medici cum ab Alegreto 282 Elvis Mallorquí de Perpiliano, sicut ab is ·iiiior· affrontacioni[bus] predicta insula includitur et terminatur et sicut melius dici uel intelligi potest ad uestrum uestrorumque comodum. Et donetis inde nobis et nostris de expletis quod Deus ibi dederit fideliter duas taschas tali modo una [s]it nostra et alia sit Sancti Petri de Gallicantu. Preterea predictam insulam terre uobis et uestris damus et stabilimus ad omnes uestras uestrorumque uoluntates ibi et inde perpetuo faciendas, saluo meo jure in omnibus. Pro hac uero donacione et stabilicione fatemur a uobis numerando recepisse centum solidos barcinonense monete, de quibus reconnoscimus nos a uobis bene esse paccatos, renun[cian]do excepcione non numerate peccunie. Et hoc totum sicut superius scriptum est uobis et uestris habeatis et teneatis ad nostrum seruicium et conuenimus esse garentes et defendentes contra cuncta persone ueniente pro bona fide et sine engano. Actum est ·v· idus septembris, anno Domini ·m·cc·xx· nono. Sig+num Raimundi de Orrii. Sig+num Ermesendi, uxori eius, qui hoc firmamus. Sig+num Raimundi Laureta. Sig+num Ermesin- di, uxor eius, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Bernardi de Undaris. Sig+num Bernar[di] Medici. Sig+num Petri Lubeti. SSS. Petrus, presbiter, qui hoc scripsi, die et anno quod supra.

~~216~~

1230, febrer, 26 (1229) Establiment. Ramon d’Orri i la seva esposa Ermessenda estableixen a Berenguer Requesèn i la seva muller Ermessenda una feixa de terra situada a Sils, al lloc anomenat mas Pagès, pel preu de 40 sous barcelonesos i salvant el dret de l’establiment a rebre una tasca i el del monestir de Sant Pere de Galligants a rebre’n una altra. [A] Original perdut. B* Còpia de 1313 (220 × 145 mm): AMGI, fons patrimonial Calderó, pergamí núm. 12. Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam instrumento per alphabetum diuiso quod sic incipit. Sit notum cunctis quod ego Raymundus de Orreo et uxor mea, Ermessendis, damus atque stabilimus tibi Berengario Re- chesen, et uxori tue, Ermessendi, et uestris, in perpetuum, unam Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 283 fexiam terre sicut eam melius habemus in parrochia Sancte Marie de Sils, in loco qui dicitur Manso Pages. Affrontat autem predicta fexia terre apud oriente in honore manso Andree et a meridie et ab occiduo et a circio in honore de nobis stabilitores, sicut ab hiis ·iiiior· affrontacionibus predicta fexia terre includitur et sicut terminatum est et etiam sicut melius dici uel intelligi potest ad uestrum uestrorumque comodum. Et donetis inde nobis et nostris pro censu annuatim in festo Natale Domini ·viiio· denarios et donetis inde nobis et nostris de expletis quod Deus ibi dederit fideliter duas taschas, tali modo una sit nostra et alia Sancti Petri de Gallicantu. Preterea predictam fexiam terre uobis et uestris perpetuo damus et stabilimus ad omnes uestras uestrorumque faciendas, saluo nostro jure nostrorumque in omnibus pro hac uero donacione et stabilicione fatemur a uobis numerando recepisse ·xl· solidos barcinonense monete, de quibus recognoscimus nos a uobis bene esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Actum est hoc ·iiiio· kalendas marcii, anno Domini ·mo·cco·xx· nono. Sig+num Raymundi de Orrei. Sig+num Ermessendi, uxor eius. Sig+num Berengarii Rechesen. Sig+num Ermessendi, uxor eius, qui hoc firmamus testes firmarique rogamus. Sig+num Berengarii Vitale. Sig+num Bernardi Medici. SSS. Petrus, presbiter, qui hoc scripsi die et anno quo supra. Sig+num Petri Buigue, substituti a Bernardo de Columbariis, publico Calidarum notario habente de hoc potestate a domino rege, qui ·iii· kalendas augusti, anno Domini ·mo·ccc· terciodecimo, hec fideliter translatauit et cum originali suo comprobauit et clausit.

~~217~~

1230, setembre, 23 Establiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, concedeix a Ra- mon de Bell-lloc, el mas Sunyer i el mas de Casaia, de la parròquia de Sant Gregori, i totes les compres fetes pel dit Ramon a Sant Gre- gori, salvant els drets de Sant Pere de Galligants al mas Sunyer, al mas Casaia, a les terres de Carrera, al camp de Pou, a les terres de Sarrabia i al camp de Morells, pel preu de 130 sous barcelonesos. [A] Original perdut. 284 Elvis Mallorquí

B* Còpia de 1313 (212 × 295 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 44, pergamí núm. 5. Al dors: “Sant Gregori. 5”. Hoc est translatum fideliter sumptum decimo kalendas septembris, anno Domini millesimo trescentesimo terciodecimo, a quodam instrumento cuius tenor talis est. Manifestum sit cunctis presentibus atque futuris quod ego Bernardus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas, et conuentus eiusdem loci laudamus et concedimus tibi Raimundo de Pulcro Loco et tuis et cui dare, dimitere, impignorare siue vendere uel alienare volueris, in perpetuum, totum illum mansum Suniarium integre et illum alium mansum de Casaia integre, quos tu habes et tenes in parrochia Sancti Gregorii, cum [exitibus et] ingressibus et pertinenciis ac tenedonibus suis eisque qualicumque modo pertinentibus et cum hominibus et feminis et terris et vineis cultis et heremis et arboribus diuersorum generum et cum omnibus aliis in eis habentibus qualicumque modo pertinentibus, prout melius dici uel intelligi potest ad tuum tuorumque comodum et utilitatem, sic omnia supradicta et insuper omnes comparationes quas tu fecisti in predicta parrochia laudamus et concedimus tibi et tuis perpetuo, saluo jure et fidelitate ecclesie Sancti Petri Gallicantus in omnibus et dabis tu et tui post te pro predicto manso Suniario annuatim pro censo Sancto Petro in festo Natalis Domini ·i· pernam et ·i· par gallinarum et ·i· par anserum et ·iii· solidos pro alberga et ·viii· placentas et ·i· migeriam vini et ·i· jouam in madio et aliam in seminando in festo Pasche et decem oua et in Pentecostem alia ·x· et in junio ·i· migeriam cibarie. Et dabitis pro predicto alio manso de Casaia annuatim pro censu ·i· pernam et unum par gallinarum et in Pascha decem oua et in Pentecostem alia decem; et bajulo nostro unum coregium se alterum annuatim et in junio ·i· carteria cibaria ad mensuram veterem et unam jouam in madio et in mense junii ·ii· manedas pro unoquoque manso. Et dabitis de omnibus [terris] de carraria que vadit apud Garrabiam usque ad mansum de Serram tascam fideliter; et de ipso campo de Putheo, quartum et mediam calcaturam; et de omnibus terris que sunt de Garrabia usque ad campum de Balaiesa, quartum; et de campo de Morellis, tascham et mediam calcaturam; et de alio campo de Morellis quem emisti ab Arnaldo Vitalis, ·ii· taschas; et ex illis ·ii· fexiis quas emisti a Bernardo de Examinis et de consanguineo suo, quartum; et de omni illo campo qui tenet a carraria que vadit ad Cartilianum usque ad campum Petri de Abbatia de Garrabon, tascham; et ex illis tenedonibus omnibus de jamdicto manso de Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 285

Casaia dabitis fideliter tascham et nostro bajulo suum braciaticum. Et sic habeatis et teneatis atque possideatis uos et omnes uestros hec omnia supradicta ad omnes uestras uestrorum uoluntates perpetuo faciendas, saluo nostro jure in omnibus. Et propter hoc laudamentum, recognoscimus nos a te recepisse ·c·xxx· solidos barchinonenses. Si quis hoc rumpere voluerit, non valeat. Actum est hoc ·x· kalendas octobris, anno Domini ·m·cc·x[xx]·.1 Sig+num Petri de Abbatia, bajuli. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Gaubertus, presbiter et camerarius. Petrus, presbiter et monachus. Sig+num Arnaldi Vitalis, de Clarano. Sig+num Berengarii, presbiteri, qui hoc vidi firmarui a Petri de Abbatia, bajuli. SSS. Arnallus, leuita, qui hec scripsit, cum literis suprapositis in ·viiii· linea et in ·x· linea, die et anno prefixo. Eg+o Jacobus Tresforti, notarius publicus substitutus auctoritate regia a Raimundo Simonis de Toylano, publico Gerunde notario, hoc translatum fideliter sumptum ab originali suo et cum eodem comprobatum scribi feci et clausi, cum suprascripto in ·va· linea ubi dicitur “exitibus” et in ·xva· linea ubi dicitur “terris” et cum raso et emendato in ·xxiia· linea ubi dicitur “si quis”.

~~1. Lectura dubtosa, que interpretem com a 1230 pel fet que el cambrer Gausbert apareixia fins el 1228, mentre que el seu successor, Bernat, ho fa a partir de 1235.~~

~~218~~

1231, juny, 19 Venda. Pere d’Olivera, de Fontajau, ven a Pere de Roca, al seu fill Ba- lloví i a l’esposa d’aquest, Bernarda, tot el mas d’Olivera, situat a Fontajau, pel preu de 70 sous. A Pergamí original (175 × 160 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 60. Al dors: “Roca de la Barca, vendes, núm. 1”. a* DSFG, núm. 91. Sit notum cunctis quod ego Petrus de Oliueria, de Fonte Agello, per me et per omnes meos presentes atque futures, uendo et cum hac publica carta omni tempore ualitura liberando trado tibi Petro de Rocha et Ballouino, filio tuo, et Bernarde, uxori tui Ballouini, et uestris, in perpetuum, totam meam mansatam integre quam habeo in parrochia Sancti Poncii de Fonteagello, in alodio Sancti Petri Gallicantus, cum exitibus et intratibus et pertinenciis 286 Elvis Mallorquí et tenedonibus et uineis et terris cultis et heremis et arboribus diuersorum generum et pratis et pascuis et cum omnibus aliis in eis habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus et ut melius dici potest ad uestrum uestrorumque comodum, sic predicta omnia uobis uendo pro septuaginta solidis barchinonensibus, ualente marcha argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus recognosco me a uobis bene esse paccatum, renunciando excepcioni non numerate pecunie. Et si amplius ualent hec omnia precio antedicto, totum gratis et ex certa sciencia uobis dono, renunciando omni supplemento et auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam iusti precii succurritur. [...] de meo iure ac potestate in tuum mito dominium et potestatem ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo iure domini in omnibus, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facio, omnibus meis uocibus et iuribus [...] meorum inde perpetuo extinctis et penes uos remanentibus. Et conuenio uobis predictam uendicionem semper facere habere et tenere in pace et esse deffensor et guarent contra cunctam personam et de euiccione obligo me uobis et omnia bona mea mobilia et immobilia in auere et honore ubique. Et si aliquo iure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic uendicioni obuiam ire possem, illi iuri penitus renuncio. Et iuro, super sancta ·iiiior· Dei euangelia meis manibus tacta, quod contra hanc uendicionem ullo tempore ueniam neque uenire faciam aliquo nomine uel iure. Actum est hoc ·xiii· kalendas iulii, anno Domini ·m·cc·xxx· primo. Sig+num Petri de Oliueria, qui hoc firmo firmarique rogo. Sig+num Arnaldi Uitalis de Clerano. Sig+num Arnaldi Miro. Sig+num Iachobi de Sancto Martino. + Bernardus, Dei gracia Sancti Petri Gallicantus abbas. Sig+num Michael, presbiter et monachus. Guilielmus de Espasen, presbiter et monacus. Petrus, leuita et monacus. Ego Paschalis scripsi, mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. [Ego] Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 287

~~219~~

1232, juny, 29 Establiment. Ramon de Pedres, de Nespla, i la seva muller Saurina estableixen a Berenguer Cortada i a la seva muller Ermessenda un camp situat a la riera del riu de Leta, a Sant Medir, per domini directe de Sant Pere de Galligants i Berenguer de Montagut, a canvi d’un diner de tornes per Nadal, pel preu de 16 sous barcelonesos. A* Pergamí original (155 × 185 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 47, pergamí núm. 4. Sit notum cunctis quod ego Raimundus de Petris, de Nespula, et uxor mea, Saurina, bono animo et spontanea uoluntate, per nos et per omnes nostros, vendimus [et ...] tradimus tibi Berengario de Cortada et uxori tue, Ermessendi, et uestris et cui dare, dimitere, uendere siue alienare uolueritis, in perpetuum, totum illum nostrum campum integre quem habemus et tenemos in rieria de riuo de Leta, in parroechia Sancti Emiterii, qui affrontat ab oriente in honore de Aquilana, a meridie in riuo de Exunclo, ab occidente in honore Guillelmi Dominici, a circio in prato de Monte Accuto. Sicut his ·iiiior· affrontacionibus predicti campus includitur, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis suis et cum omnibus in se habentibus uel ad se aliquo modo pertinentibus, prout melius et plenius potest dici uel intelligi, ad uestrum uestrorumque comodum et utilitatem, sic prefatum campum integre uobis et uestris vendimus ad omnes uestras uestrorumque uoluntates in perpetuum faciendas, saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus et per omnia et Berengarii de Monte Accuto in aliquantulo ipsius campi. Et dabitis [inde] nobis et nostris ad auxilium census faciendi nostri mansi annuatim in Natale Domini unum [de]narius cuiuscumque monete cucurerit et sic habeatis et teneatis dictum campum ad omnes [uestra]s uestrorumque uoluntates in perpetuum faciendas. Et conuenimus uobis et uestris eum facere habere et tenere semper in pace contra cunctam personam, obligando nos et omnia bona [nostra] inde de omni euiccione, omnibus nostris uocibus et racionibus inde perpetuo extinctis ac penes uos et uestros semper remanentibus ubique, ideo de nostro jure ac potestate in nostrum nostrorumque tradimus dominium et potestatem ad quodcumque ibi et inde perpetuo facere uolueritis. Et ego, predicta Saurina, juro, in Deum et super [sancta] ·iiiior· Dei euangelia, quod de cetero contra hanc uendicionem non ueniam nec uenire faciam racione [mei] sponsalicii uel alio aliquo modo. Et propter istam uendicio- 288 Elvis Mallorquí nem confitemur nos a uobis recepisse ·xvi· solidos barcinonenses, renunciando excepcione non numerate peccunie. Et si plus ualebit dicto precio, totum habeatis pro nostro dono et nostra liberalitate. Si quis hoc rumpere uoluerit non ualeat. Actum est hoc ·iii· kalendas julii, anno Domini ·mo·cc·xxxii·. Sig+num Raimundi de Petris, de Nespula. Sig+num Saurine, uxoris eius, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Berengarii de Monte Acuto. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Guillelmus, presbiter et monachus. SSS. + Berengarius, monachus et presbiter. Sig+num Bernardi de Turre, bajuli. + Berengarius de Sancto Iacobo, tenens ad ser[uicium] per Sanctum Petrum. SSS. Arnallus, leuita, hoc scripsit, cum literis suprascriptis in ·xvia· linea, die et anno quo supra.

~~220~~

1232, juliol, 25 Venda. Saurina Joana, filla de Guillem Arnau, i el seu marit, Bernat Joan, venen a Guillem de Reixac i la seva muller Ermessenda un camp de terra situat entre les parròquies de Campllong i de Cassà, al lloc de Reixac, pel preu de 85 sous barcelonesos, salvant el dret del senyor al cens acostumat. A* Pergamí original (170 × 240 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 6, pergamí núm. 4. Sit notum cunctis quod ego Saurina Johana, que fuit filia Guillelmi Arnali, olim defuncti, et maritus meus Bernardus Johan- nes, per nos et per omnes [nostros] presentes atque futuros, non ui compulsi uel aliqua fraude inducti, sed bono animo sponta- neaque uoluntate, ob maximam nostram hutilitatem, vendimus et cum hac presenti carta omni tempore valitura liberando tradimus tibi Guillelmo de Rexago uxorique tue, Ermessendi, et uestris et quibus dare uel dimitere, vendere seu quolibet alio modo alienare uolueritis, imperpetuum, illum nostrum campum terre integrum quem habemus infra parrochias Sancti Cyrici de Campolongo et Sancti Martini de Caciano, in loco qui dicitur Rexag. Affrontat ab oriente in honore de nobis venditoribus, a meridie et occiduo et circio in honore Straderii de Rexago et in uestro de uobis emptoribus. Sicut ab hiis ·iiiior· affrontacionibus includitur et sicut ibi Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 289 terminatur et continetur, cum ingressibus et exitibus, pertinenciis et tenedonibus et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus atque cum omnibus arboribus diuersorum generum que ibi sunt et erunt et sicut melius dici uel intelligi potest ad uestrum uestrorumque comodum, sic predictum campum uobis et uestris perpetuo vendimus pro octoginta quinque solidos barchinonense monete, valente marcha argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus fatemur nos a uobis bene esse paccatos, excepcioni renunciando non numerate peccunie. Et si amplius valet de predicto precio, totum, gratis et ex certa sciencia, uobis damus, renunciando expresim suplemento iusti precii et auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii sucurritur et omni juri legum uel decretorum. Et ideo de nostro iure ac potestate in uestrum tradimus dominium et potestatem ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem ibi et inde perpetuo faciendam, saluo iure domin[orum] in omnibus, sine aliquo nostro nostrorumque retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus nostrorumque omnium inde perpetuo extinctis et penes uos remanentibus. Et conuenimus uobis predicta vendicionem semper facere habere et tenere in pace et esse guarentes et defensores contra cunctam uiuentem personam et tenebimus semper uobis et uestris sufficienter et legitime de omni euiccione, obligando nos et nostra omnia semper et ubique. Et si aliquo iure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi iuri penitus renunciamus. Et facias inde de censu illum quem nos inde facere solemus domino, sicut est consuetum. Et ut hec scriptura maius robus obtineat et omnis dubitacio remoueatur, inde ego, Saurina predicta, et maritus meus, Arnaldus Johannis, juramus, in Deum tactis a nobis corporaliter sacrosanctis ·iiiior· euuangeliis, quod contra hanc vendicionem non ueniamus nec aliquem uenire faciamus. Actum est hoc ·viii· kalendas augusti, anno Domini ·mo·cco· xxxo·iio·. Sig+num Saurine Johanne. Sig+num Bernardi Johannis, mariti eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Saluani de Garona. Sig+num Vitalis de Boantono. Sig+num Geraldi de Guardiola. SSS. Ego Marchesius, Gerundensis canonicus. [Judeus Adrouerius1 ...] domini rege que teneo honorem de Lebrers ad feudum, subcribo. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Bernardus, monachus et levita. SSS. Agnes, Sancti Danielis 290 Elvis Mallorquí abbatissa. SSS. Guillelmus de Leprariis, presbiter, in cuius mani firmauit Augustinus de Leprariis, baiulus Sancti Petri. Sig+num Augustini de Leprariis, baiuli. SSS. Joannes, presbiter, qui hoc scripsit.

~~1. Ademarius, lectura possible.~~

~~221~~

1232, agost, 10 Donació. Gener de Coma, de la parròquia de Manlleu, i els seus fills Ferrer, Pere, Ramona, Ermessenda i Bernarda donen al seu fill i germà Berenguer una feixa de terra situada a la parròquia de Man- lleu, al lloc dit Prat, sota la senyoria de Sant Pere de Galligants. A Assentament pres pel notari de la Cúria: ABEV, Arxiu de la Cúria Fumada, vol. 1, f. 116r. a* MACFV, núm. 1912. Januarius de Cumba, [de parrochia de Manleuo], et infantes mei, Ferrarius et Petrus et Raimunda et Ermessendis et Bernar- da, donamus tibi Berengario, filio et fratri nostro, et cui velis [pro legitima et hereditate et frarescha et laxacione quam tibi fecit mater tua] unam fexiam terre plantatam quam habemus in parrochia Sancte Marie de Manleuo, in senioratu Sancti Petri de Gallicantu, in loco nominato Prato. ...

~~222~~

1232, agost, [20-28] Arbitratge. D’acord amb el consell de Berenguer, abat d’Amer, d’Arnau de Tavertet i d’altres prohoms, Berenguer de Queralt i Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, acorden repartir-se els llegats de Pere Guillem, cavaller, que són béns situats als castells de Gurb i Manlleu. A Assentament pres pel notari de la Cúria: ABEV, Arxiu de la Cúria Fumada, vol. 1, f. 117v. a* MACFV, núm. 1934. Contencio fuit diucius agitata inter Berengarium de Cheralto, ex una parte, et [Bernardum], abatem de Galli Cantu [...] possessionis et bonis que sunt in termino castri de Gurbo et de Manleuo, qui Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 291

[...] ad dicti monasterii de Galli Cantu, racione legacionis quondam Petri Guilelmi, militis, in quibus [...] est mansus Berengarii Guitardi, Sancti Fructuosi de Quadris, cum suis hominibus et feminis et [...] de Cutina et sui antecessores tenuerunt et tenet per dictum monasterium; et mansus de Torrentibus, quem [...] Argilla; et quadam pars quam accipit dictus monasterius in mansis de Valle Aineriis, que sunt in parrochia Sancti Juliani de Sorba; et ipse possessiones quasidem monasterium accipit in parrochia Sancti Bartholomei de Gradu; et honores [...] mansus de [...] per dictum monasterium. Quos honores idem [Bernardus], abbas, asserebat spectare ad dictum monasterium [...] laude et consilio Berengarii, Dei gracia abbas Ameriensis, et Arnaldi de Taverteto, maioris, et aliorum proborum hominem [...] firma stipulacio et [...] composicio sive transaccio, ab utraque parte concessa, talis scilicet quod [...] et omnes successores presentes et futuros dictum castrum de Gurbo detinentes, bona et libera voluntate [...] Deo et tibi Bernardo, abbas Sancti Petri de Gallicantu, et monasterio et conventus nunc et sempre [...] totum dictum mansum et honorem Berengarii Guitardi, qui est in parrochia Sancti [...], cum hominibus et feminis, domibus, honoribus et laboracionibus, ingressibus et egressibus [...], redempcionibus, tercium vendicionis, stabilimentis [...] lodismi, censis, usibus et [...] aliqua [...] et accipere consue- veramus ego vel aliquis antecessores nostri [...] ipso manso de Podiolo quod dicti Andre de Cutina tenet per vos et in manso [...] tenet ibi per vos, et quicquid habitis et accipitis in ipsis mansis de Valle Rainer [...] vel vestri antecessores possiderunt et acceperunt in toto dicto termino [...] parrochiis Sancti Andree de Gurbo et Sancti Stephani de Granolers [...] Sancti Bartholomei de Gradu [...] alodium franchum, salvis tamen [...] de Jovello, cum omnibus personis qui ibis unt vel erint [...] idem [...] suis de Jov[ello ...] in pace [...] quod ea omnia [...] propter hoc [...].

~~223~~

1233, gener, 6 Donació. Berenguer Guitart, la seva muller Maria i els fills Ramon, Ferrer, Arnau, Berenguer, Maria i Guillema donen a Pere, fill i ger- mà d’ells, el mas Guitard, situat a la parròquia de Sant Esteve de Granollers, sota la senyoria de Sant Pere de Galligants i d’altres senyors. 292 Elvis Mallorquí

A Assentament pres pel notari de la Cúria: ABEV, Arxiu de la Cúria Fumada, vol. 1, f. 136v. a* MACFV, núm. 2272. Berengarius Guitart et uxor mea, Maria, et infantes nostri, Raimundus, Ferrarius, Arnaldus, Berengarius, Maria et Guilelma, donamus tibi Petro, filio et fratri nostro, tempore nupciarum tuarum, totum ipsum nostrum mansum Guitart, cum omnibus honoribus et pertinenciis suis et mobilibus et inmobilibus et apparatu nostro ubicumque, in cunctis locis. Et est hoc totum in parochia Sancti Stephani de Granoleriis, in senioratu Sancti Petri de Gallicantu et aliorum seniorum. ...

~~224~~

1233, abril, 27 Establiment. Joan de Vilavenut, comanador de la casa de malalts de Pedret, amb el consentiment dels seus germans, estableix a Joan Rei i a la seva esposa Ermessenda una casa situada al burg de Sant Pere de Galligants, a canvi d’un cens en diners a ell mateix i al monestir de Sant Pere. [A] Original perdut. B* Còpia de 1318 (270 × 245 mm): ADG, Pergamins de la Cúria, pergamí núm. 12.

Hoc est translatum fideliter sumptum iii· o· nonas januarii, anno Domini millesimo ·ccco· octauodecimo, a quodam instrumentum per alphabetum diuiso, cuius tenor talis est. Sit notum cunctis quod ego Johannes de Villa Vendita, co- mendator domus infirmorum de Petreto, consilio et uoluntate illorum fratrum, donamus et stabilimus tibi Johanni Regi et uxori tua, Garsendi, et [uestris et cui ...] seu alienare uolueris, in perpetuum, omnes illas nostras domos quas habemus in superiori burgo Sancti Petri Gallicantus [...] et Poncio Adalberto, que affrontant ab oriente in illis aliis nostris domibus quas ibi habemus, a meridie in carrerio qui [ibi transit, ab occidente et] circio in domibus Jo- hannis de Planilis. Sicut his ·iiiior· affrontacionibus predicte domus inclunduntur, cum exitibus et ingressibus [et pertinenciis] suis et solis et superpositis, de abisso usque ad celum, et sufferimentis et stillicidiis et januis et fenestris et porticibus [... cum] omnibus aliis melioramentis que ibi facere uolueritis et sicut melius et plenius dici uel intelligi potest [ad ...], sic prefatas domos integre donamus Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 293 uobis et uestris et stabilimus ad omnes uestras uestrorumque uoluntates in perpetuum [...], saluo jure Sancti Petri Gallicantus et nostro nostrorumque in omnibus. Et dabitis inde uos et uestri post uos nobis et nostris annuatim pro censu in festo Sancti [Michaelis ...] solidos barchinonenses, cuiuscumque monete currerit. Et nos faciemus inde censum consuetum Sancto Petro annuatim. Et sic habeatis et teneatis predictas domos integre ad quodcumque ibi et inde facere uolueritis, in perpetuum, et conuenimus uobis et uestris [eas facere habere et] tenere semper in pace contra cunctam personam. Et propter hoc donum et stabilimentum confitemur a uobis recepisse ·xii· solidos [barchinonenses. Si quis hoc] rumpere uoluerit, non ualeat. Actum est hoc ·vi· kalendas madii, anno Domini ·m·cc·xxxiii·. Sig+num Johannis, comendatoris infirmorum de Petreto, qui hec predicta firmo et laudo. Sig+num Berengarii de Arbuciis, fratris illius loci. Sig+num Guillelmi de [...], fratris illius loci. Sig+num Petri Arnaldi, clerici de Mediniano, illius loci. Sig+num Berengarii Lauanerie. Sig+num Bernardi de Manresia. Sig+num Petri Pelliparii, de Valuaraia. Sig+num Arnaldi de Machianeto. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. [...], presbiter et monachus. Sig+num Arnalli, prioris et monachi. Raimundus, presbiter et monachus. Petrus, leuita et monachus. SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit, die et anno prefixo. Eg+o Guillelmus de Querio, publicus notarius substitutus auctoritate regia a Raimundo Simoni de Toylano, publico Gerunde notario, hoc translatum cum originali suo fideliter comprobatum, scribi feci et clause. Ego Berengarius Renaldi, judex ordinarius Geronde, qui hoc translatum cum suo originali [fideliter] comprobaui, [subscribo].

~~225~~

1233, maig, 30 Capbreu. Berenguer de Montagut, senyor del castell de Montagut, fa redactar el capbreu on es recullen els censos, els usatges i els costums que rep per l’honor de dit castell. A* Pergamí original (304 × 612 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 26, pergamí núm. 6. Al dors: “Sus señorías de Montagut”. El pergamí es conserva sencer, amb el marge esquerre una mica deteriorat i amb algun petit 294 Elvis Mallorquí

forat que no impedeix la lectura del text. Hi ha anotacions escrites al damunt de la línia: les que van ser fetes amb el mateix tipus de lletra, del segle xiii, les marquem entre claudàtors; les que són posteriors, segurament del segle xiv, i en llatí les distingim entre claudàtors i en cursiva. Els mots subratllats als inicis de cada declaració, els marquem en negreta. Hoc est capud breue quod ego Berengarius de Monte Acuto facio de omni honore qui pertinet kastro et loco de Monte Acu- to per censos et per usaticos uel con[suetu]dina que ego accipio uel accipere debeo. In primis mansus Ferrarius in quem habitat Berengarius Boneta ·vii· denarios de bona moneta et ·i· oca et ·i· furmage. Berengarius Beldia donat pro manso des Castelar ·x· denarios de bona moneta et ·i· par de capons et ·i· par de gallinas et ·i· furmage. Ierones filius [Raimundi ...]1 de Castelar qui fuit donat2 [per] tenedones [et per cellarium]3 [·x·]·iii· denarios de bona moneta et ·i· par de capons et ·i· gallina et ·i· furmage. Mansus in quem habitat Petrus de [U]urmei ·ii· solidos de bona moneta pro sensu [et ·i·] furmage et ·vi· denarios de moneta curribilis per cuma Iosberta. Berengarius de Uurmei ·xvi· denarios de bona moneta [et ·i· gallina pro modegera] et ·i· gallina et ·i· furmage pro sensu. Mansus Petri de Agilana donat pro sensu per honorem quem tenet per nos ·ii· paria et dimigi de gallines [et ...] denarios de bona moneta ad secundum annum et ·i· ioua in tempore seminandi et ·ii· furmages ad Pasca et ·i· in inuernieum et paia sicut in meis mansis et pro domo de celaria de Monte Acuto ·ii· denarios de moneta curribilis [quos denarios bone monete Petrus de Rasa,... Arnallus de Fonte, Raimundus ... de prato de Bena ·i· gallina annuatim ad Natalem].4 Mansus in quem habitat [...] ·i· gallinam et ·iii· furmages, ·ii· ad Pasca et ·i· in inuernum, et ·iiiior· denarios de bona moneta ad secundum annum et ·ii· ioues in tempore seminandi, et ·i· batuda in junium [et ...].5 Mansus Iohannis Rusis ·vii· migeras [de bo]ni blati et ·iii· [mige]ras de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis et ·ii· agnos uiuos astals inter festum Natalis Domini et Carnistoltes et ·ii· furmages ad Pasca et ·i· ad Pentecostem et ·ii· iuues in tempore seminandi et ·ii· de madi et ·ii· batudes [...um] et obres ad castra Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 295 et guaites et palea sicut [alii]6 et ·ii· denarios de moneta curribilis pro domo de celaria et donat blatum in inuernium. Mansus Raimundi Felicis in quem habitat ·ii· solidos de bona moneta et ·i· pro [...] Raimundi Felicis et ·ii· solidos de bona moneta ad festum Sancti Michaelis et ·i· agnum uiuum astal infra Natalem Domini et Carnistoltes et ·vi· denarios de bona moneta [pro ... ad ...] et ·ii· furmages et palea et mouton uiuus unius anni ad Pentecostem et ·i· esmina de cibaria [ad mensuram] uetulam de Monellis in iunio et pro partidam quam habuit. [Mansus] Guillelmi Berengarii donat [·xx· denarios] de bona moneta ad festum Sancti Michaelis et una occa in iunio et ·i· migera de cibariam ad mensuram uetulam de Monellis. Mansus in quem [habitat] Bernardus, filius Guillelmi Lugan, ·ii· solidos [et mig] de bona moneta ad festum Sancti [Felicis]7 et ·i· agnum uiuum astal infra Natalem et Carnestoltes et ·i· migeria de ciuadam ad mensuram uetulam de Monellis in iunio et molton unius annum ad Quinquages[ima et ...] denarios de bona moneta per [picem]8 ad Ramispalmarum et ·ii· formages ad Pascha et ·iii· denarios de moneta curribilis pro fexa de ses Foces a Nadal [et ·vii· denarios bone monete pro honore quem tenet de manso Juliani]. Mansus Bernardi de Moleto donat [pro] mansum suum et mansum Guillelmi de Moleto qui fuit ·iiii· solidos et ·viii· [denarios de bona] moneta [et dat ·v· denarios bone monete pro quadrons qui fuerunt Raimundi Tixedor] et ·ii· agnos astals uiuos et ·i· cortera cibarie ad mensuram ueterem de Monellis et ·iiiior· caseos ad Pascham. Mansus Iulian ·ii· solidos bone monete ad festum Sancti Felicis et ·i· occa et ·ii· solidos bone monete ad festum Sancti Mic[haelis et ·i·] agnum uiuum astal infra Natalem et Carnestoles et ·vi· denarios de bona moneta per picem aram et ·ii· formages ad Pascha et ·i· molton uiuum unius anni ad Quinquagesimam et ·i· esminam de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis [in] iunio. Mansus in quem habitat Egidius de Trilia ·ii· solidos de bona moneta et ·i· occa ad festum Sancti Felicis et ·ii· solidos bone monete ad Sanctum Michaelem et ·i· agnum uiuum astal infra Natalem et Carnestoltes et ·vi· denarios bone monete [per ] et ·ii· formages ad Pascha et ·i· molton ·i· anni ad Quinquagesimam et ·i· esmina de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis in iunio et ·i· gallinam ad Natalem Domini et [·xii·] denarios de bona monete [... Uirgila de Ulmo que ... ad ...]9 ·i· par de gallinas. 296 Elvis Mallorquí

Arnallus Tomas de Sancto Paulo ·ii· formages ad Pasca et ·i· denarium bone monete per uineam de Uineario de Molleto annuatim et octo denarios [bone monete] ad secundum annum tempore agusti pro uinea [...]. Mansus quod fuit Berengarii Reg de Cerrian ·iiiior· oua ad Pascha et ·i· iouas cum suo nuncio in tempore seminandi et ·ii· denarios bone monete ad secundum annum pro uinea de Centenal. [Raimundus ...]10 de Cerriano ·i· formage [... Pasca] annuatim, et ·ii· denarios bone monete annuatim in tempore agusti [pro uinea de Centenal que fuit Petri Boneti]. Petrus Loranus ·ii· aus ad Pascha annuatiam. Arnallus Iordi donat pro manso quod fuit Guillelmi Aamarii ·i· iuua in tempore seminandi et ·i· fex de paia et ·ii· oua et pro uinea de Cen[te]nal quam fuit mansis Adimarii ·i· formage ad Pas- cha annuatim et ·iiiior· denarios ad secundum annum bone monete. Mansus de Hospitale Pauperum Ierunde qui est ad Serrian ·i· fogasa caueleril et ·i· gallina et mediam quarteram uini ad mensuram Ierunde et ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis et ·i· goua in tempore seminandi et ·i· formage ad Pascha et ·i· fex de paia. Mansus quem tenet [Ierones Riambau] et alium quod fuit de Berengarii Riambau, ambo simul, [donant] ·i· gallina et ·i· fugasa caueleril ad festum Natalis Domini et mediam quarteriam uini ad mensuram Ierunde et ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis et ·i· goua in tempore seminandi et ·iiii· oua ad Pascha et ·i· fex de paia. Mansus in quem habitat [Petrus] Martinus ·vi· oua ad Pascha et ·i· goua in tempore seminandi et ·i· fex de paia et ·iiii· denarios bone monete in secundo anno pro uinea de Centenal. Mansus quod fuit Petri Gorgi ·i· fogasa et ·i· gallina et mediam quarteriam uini ad mensuram Ierunde et ·ii· quarteriam de cibaria ad mensuram uetulam de Monellis et ·i· goua in tempore seminandi et ·i· fex de paia et ·iiii· oua ad Pascha. [Mansus Guillelmi Textoris de Serriano facit ·xiiii· denarios monete de quaterno pro uinea quam habet in plano de Molleto que fuit mansi Felicis]. Bernardus Gordi de s·Abadia donat per uineas que fuerint mansi Gordi ·iiii· oua annuatim et ·vii· denarios bone monete in secundo anno. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 297

Mansus Raimundi Iohannis ·ii· oua ad Pascha [et ·x· denarios bone monete racione honoris quem tenet pro manso Felice] et ·i· goua in tempore seminandi et ·i· formage annuatim ad Pascha.11 Cerenus, filius de Christiana Tauernera, ·i· par gallinas pro fexa de Falgeriis quam tenet per me in anno quod expletum habeat. Mansus quod fuit Bernardi de Collo de sa Mordaga ·i· par de capons a Natale Domini pro censu et ·iiii· oua ad Pascha et ·i· fex de paia. Mansus quod fuit [Petri] de sa Mordaga ·i· par de capons a Natale Domini, ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis et ·i· formage ad Pascha [et] ·i· fex de paia. Bernardus de Ceruiano donat pro alodiis [de·Scir]12 et per la borna in quam habitat ·i· [par] de gallinas et ·ii· fogases cauelerils et ·i· migera de ciuada ad mensuram de Balneolis rectam ad Natalem Domini. Mansus quod fuit Petri de Rieria ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis et ·ii· oua ad Pascham et ·i· par de [...]13 et ·i· fex de paia et ·i· de leia. Mansus in quem habitat Petrus de Cuina ·iii· aus ad Pascha et ·i· fex de paia et ·i· de leia et per mansum Iohannis Borina qui fuit ·ii· aus ad Pascha et ·i· fex de paia. Mansus in quem habitat Bernardus Bos[ch]erius14 de Nespla ·i· par de capons pro sensu ad festum Natalis Domini. Mansus in quem habitat Bernardus de Podio ·i· formage ad Pascha et ·i· fex de paia. Mansus in quem habitat Dominicus de Podio ·xii· denarios bone monete et ad Natalem Domini pro censu ·ii· paria de gallinas et ·ii· coniis cum pellibus pro bosco qui est coram suam portam et ·i· formage ad Pascha. Mansus in quem habitat Arnallus de Clota ·i· gallina [et pro domo de celera ·i· gallinam ad festum Natalis Domini] et ·i· fogasa [...]15 mediam quarteriam uini ad mensuram Ierunde et ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram Monellis pro olodiis de Riuolutorum et de Gafalasen et per oliuarias de Trui que tenet per me. Preterea donat pro censum mansi ·i· migeriam pulcri blati ad mensuram de Ierunda in iunio et ·i· goua in tempore seminandi et ·i· furmage ad Pascha uel ·iiii· aus. Mansus in quem habitat Berengarius de Clota ·iii· gallinas [et pro domo de celera ·i· gallinam ad festum Natalis] et ·iii· fogas- 298 Elvis Mallorquí ses caualerils et ·iii· medias quarterias uini ad mensuram Ierunde et ·iii· quarterias de ciuada ad mensuram rectam de Monellis ad Natalem Domini pro olodiis de Riuolutorum et de Gafalasen et del Trui quem tenet per me. Preterea donat pro censum mansi ·iii· quarterias blati ad mensuram Ierunde rectam in iunio et ·i· goua in tempore seminandi et ·iiii· aus uel ·i· formage. Mansus in quem habitat Raimundus de Fonte ·i· par de capons per mansum ad Natalem Domini, ·xii· bone monete ad Sanctum Michaelem et ·i· eschillatam blati ad rectam mensuram [Ierun]de in iunio et ·i· gallinam de trescol et ·i· formage ad Pascha. Preterea donat cui [... de ...]16 Oliba que fuit ·iii· gallinas et ·iii· fogases cauelerils et ·i· quarteriam uini et ·iii· quarterias de ciuada ad mensuram [ue]tulam de Monellis pro olodiis de Monte, de Riuoluto- rum et de Esquirs quem tenent per me et faciunt hoc per sensum. Mansus de Podio de Clota in quem habitat Berengarius Ber- gedan ·i· par de gallinas et ·i· par de fogases cauelerils [et ... ad] mensuram Ierunde et ·i· quarteriam uini ad mensuram Ierunde et ·xii· denarios bone monete ad Natalis Domini et ·i· formage ad Pascha. Mansus in quem habitat Petrus de Hospitale ·i· gallinam et ·i· fogasam [optimam]17 et mediam quarteriam uini ad mensuram Ierunde ad Natalem Domini et ·iii· medias quarterias de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis et mediam occa et ·vi· denarios de bone monete et ·iii· maaies bone monete pro pice et [·i· formage] ad Pasca et ·i· esquillatam blati ad mensuram Ierunde. Mansus in quem habitat Arnallus de Prato ·i· gallinam et ·i· fogasam optimam [et ·i· par gallinarum per uineam de Modegera, ... denarios de sensu pro uinea qui fuit ...]18 et mediam quarteriam uini ad mensuram Ierunde ad Natalem Domini et ·iii· medias quarterias [de ciua]da ad mensuram de Monellis uetulam et mediam occa et ·vi· denarios de bone monete et ·iii· maaies bone monete pro pice et ·i· formage ad Pascha et ·i· esquillatam blati ad mensuram Ierunde et ·i· occa per la ila del mas del Corb. [Mansus ...]19 denarios de bone monete ad Natalem et ·i· par de gallines per honorem quem tenet de [...] et ·i· formage ad Pas- cha et ·i· esquillatam bladi ad mensuram Ierunde in iunio. Bernardus de Modegera ·i· par de gallinas per uineam de Cabanals. Mansus [...]20 de Monte ·i· gallinam et ·i· fogasa per olodia qua tenet de Terrads et ·i· quarteriam de ciuada de Balneolis uetula et ·iiii· aus ad Pasca ·vii· nouel, ·i· galina ad Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 299

Natalem pro uinea de Sagrars quam teni per me [et ciuada ab Nacdana]. Et accipio inde [...]21 annuatim. Mansus quod fuit Raimundi de Solario ·i· fex de paia et ·ii· aus et media quarteria de ciuada de Balneolis. Mansus quod fuit Petri de Solario ·i· gallinam et ·i· fogasa et ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam de Balneolis. Mansus de [...] quod tenet Mironus ·i· par de gallinas et ·i· par de fogasas et ·i· quarteria de ciuada et ·iiii· aus pro alodiis que tenet per me de Seterres. Guillelmus Laurencius pro uinea quam tenet per nos ·i· gallina et ·ii· aus. Mansus in quem habitat [...] de Garriga ·v· solidos bone monete ad Natalem et ·i· esminam de ciuada ad mensuram uetulam eidem festa ·vi· denarios bone monete per domos de Palacio et ·i· par de gallinas per fexa de Careters et ·v· solidos per baiuliam ad Sanctum Micaelem bone monete [et] ·iii· aus per domos del Ramal [et] ·iiii· solidos et ·i· denarium bone monete pro honore quam tenet de manso de Ulmo. Mansus Martini de Garriga ·iiii· solidos [bone monete] pro porc ad Natalem et ·x· fogases cauelerils et ·i· esmina boni uini ad mensuram Ierunde et ·iii· [quarterias] de ciuada ad mensuram uetulam de Monellis et ·xviii· denarios per perna de bona moneta ad Carnestoltas et octo denarios pro p[ice]22 ad Ram et ·ii· formages ad Pascha et ·xviii· denarios per molton ad Quadragesimam et ·ii· sextarios blati de questis ad [mensuram] uetulam in iunio. Mansus Guillelmi Uitale ·v· solidos bone monete ad Natalem et ·i· esminam de ciuada ad mensuram uetulam et ·ii· denarios bone monete et ·i· migeria de ciuada ad festum Sancti Felicis eidem mensure et ·i· formage [...].23 Mansus [Petri de ...] ·v· solidos et ·ii· denarios bone monete ad Natale et ·iii· migerias cibarie ad mensuram ueterem et ·v· migerias in iunio per questam eidem mensure et ·ii· caseos ad Pascham. Guillelmus Iulianus ·xii· denarios bone monete. Beatrice de sa Era per les cases en que habita ·i· oca [et ·iiii· denarios de monete curible per illum honorem quod est ultra domos]. Maiensa [per] illas uineas et per illum honorem qui fuit mansi de Palacio ·I· par de gallinas ad Natalem. Colonicus ·i· gallinam per uinea quam tenet a Mont Derrecad et terciam partem de ·iiiior· gallinas que hec donat in Podio de 300 Elvis Mallorquí

Mont Esdorrocad et ·i· [gallinam] quam donat per sos Ortils [et per illam] uineam de Mont Esdorrocad. Cacianus de Ierunda per illam uineam quam tenet per me ·i· par de gallinas que est in Plano de Moleto. Accipio ·iiiior· paria gallinarum illius condamina quam stabiliuimus ego et domus [...]24 in Plano de Moleto. Estraderius de Ual de Luparia ·i· par de gallinas per uinea quam tenet per me in Plano de Moleto ad Natalem Domini. Mansus in quem habitat Bernardus de Salinas ·i· gallina et ·i· fogasa et mediam quarteriam uini ad mensuram uetulam ad festum Sancti Iuliani et ·ii· formages et ·i· fex de paia. Mansus in quem habitat Petrus Poncius ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam. Mansus in quem habitat Maria de Fonte ·i· gallina et ·i· fogasa et ·i· quarteria de ciuada ad mensuram uetulam et mediam quarteriam uini eisdem mensure et ·i· fex de paia et ·i· formage ad Pascha. Borna del Kastel ·ii· aus ad Pascha. Mansus quod fuit Iohannis de Uilla ·i· gallina et ·i· fogasa et mediam quarteriam uini ad mensuram uetulam et ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam et ·i· fex de paia et ·i· formage et ·ii· aus per la borna que est in cellaria Sancti Iuliani. Mansus quod fuit Jacobi Sancti Iuliani ·i· gallinam et ·i· fogasam et mediam quarteriam uini ad mensuram uetulam et ·i· quarteriam de ciuada ad mensuram uetulam et ·i· fex de paia et ·i· formage. [Guillelmus Gorgi ... de agrariis ·v· denarios bone monete]. [Na de Spinal ...]. Accipio del [uinagol] del Centenal ·i· occa. Accipio in decima de Monte Acuto ·i· migeria ordei ad mensuram Ierunde et ·i· sumada de raïms et ·i· agnum astal annuatim. Petrus Guillelmi Tixedor per uinea de les Pladenques ·i· denarium bone monete. [Bernardus Mir ·i· gallina per aquela pecia terre que est super uiam. Petrus Guifreus ·xii· denarios bone monete de quaterno annuatim pro uineis que fuerunt mansi Juliani que sunt in Plano de Molleto. Arnaldus Ros de borda uetula ·iii· migeres de blad recipienti ad mensuram de Monellis ..., ad Sanctum Petrum ..., et ·i· gallinam per cellarium ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 301

~~Berengarius de Olleda ·v· denarios de bone monete ... pro uinea de Centenal que fuit mansi Juliani ...]. Actum est hoc ·iii· kalendas junii, anno Domini ·mo·cco·xxx·iii·.~~

1. Lectura dubtosa. 2. Pro manso de Modegaria et per alias, amb la lletra del text principal, cancel·lat. 3. ·xiii·, cancel·lat. 4. Lectura molt dubtosa. 5. Text il·legible seguit d’un text sobreescrit també il·legible i cancel·lat. 6. Lectura dubtosa. 7. Lectura dubtosa, però no sembla ser Sant Miquel. 8. Lectura dubtosa. 9. Molt esborrat, lectura dubtosa. 10. Text ratllat, il·legible. 11. Et ·i· denarios de bone monete in secundo anno per uineam de Garsa Grosa, cancel·lat. 12. Lectura dubtosa. 13. Lectura dubtosa, però no són gallines. 14. Lectura dubtosa. 15. Text ratllat, il·legible. 16. Paraules inintel·ligibles. 17. Lectura possible. 18. La part central del text està ratllada. 19. Text molt esborrat. 20. Text molt esborrat. 21. Text il·legible. 22. Forat al pergamí. 23. Text sobreescrit completament ratllat. 24. Paraula il·legible.

~~226~~

1234, abril, 3 Testament. Ramon de Campdorà dicta testament i elegeix sepultura al cementiri de Sant Pere de Galligants. Efectua diversos donatius a esglésies gironines, deixa la seva casa de Campdorà a la seva muller Ramona i elegeix hereus la seva germana Estefania, muller de Guillem de Taialà, i el seu nebot Ramon d’Adri. [A] Original perdut. B* Còpia del 1243 (385 × 150 mm.): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 39. ... Primum dimitto Sancto Petro Gallicantus, in cuius cimiterio corpus meum sepeliri jubeo, inter omnia, ·xx· solidos; pro missis ibidem canendis, ·l· solidos; pro elemosina, ·l· solidos; Sancte Eulalie, ·x· solidos; Sancte Marie sedis, ·x· solidos; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Danieli, ·v· solidos; operi fratrum minorum, ·x· solidos; captiuis redimendis, ·v· solidos; operi Pontis Noui, ·v· solidos; Hospitali Nouo et Veteri, unicuique, ·v· solidos; ...

~~227~~

1234, abril, 14 Testament. Dolça de Juià dicta testament i elegeix sepultura al monestir de Sant Daniel de Girona, al qual llega dos masos i altres béns. També efectua diverses donacions pietoses a esglésies i institu- 302 Elvis Mallorquí

~~cions religioses gironines, entre les quals al monestir de Sant Pere (de Galligants). A Pergamí original (355 × 147 mm): ASD, pergamí núm. 105. a* CDSDG, núm. 151.~~

... Primum dimito Sancte Marie sedis Gerunde ·x· solidos; Sancto Felici, ·vii· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Petro, ·v· solidos; unicuique aliarum ecclesiarum Gerunde, binos solidos; pro missis canendis in monasterio Sancti Danielis, ·l· solidos; pro elemosina, ·l· solidos. ...

~~228~~

1234, juny, 8 Establiment. Joan Ros de Montagut, la seva muller Garsenda i el seu fill Guillem estableixen a Pere Babau, del burg de Sant Pere de Galli- gants, un erm de terra i vinya situat al pla de Montagut per a fer vinya o camp, pel preu de 50 sous barcelonesos, salvant el dret de Sant Pere de Galligants i de Bernat de Tallada i a canvi d’una gallina de tornes per Carnestoltes com a ajuda al cens que fa el mas dels estabilients. A* Pergamí original (176 × 159 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 27, pergamí núm. 2. A la part superior del document: “Vora Ter, núm. 2. Se té per Sant Martí”. Sit notum cunctis quod ego Johannes Rufus, de Monte Acu- to, et uxor mea, Garsendis, et filius noster, Guillelmus, per nos et per omnes nostros presentes et futuros, bono animo et spontanea uoluntate, vendimus et vendendo tradimus tibi Petro Babauo, de burgo Sancti Petri, et tuis et cui dare, dimitere, uendere siue alienare uolueris, in perpetuum, totum illum nostrum eremum [terre et vineam1 quam ibi] habemus in plano de Monte Acuto, qui affrontat ab oriente in alueo Ticeris, a meridie et occiduo in torrente Condamine, a circio in illa tua vinea de te emtore quam tenes per Sanctum Martinum de Costa. Sicut his ·iiiior· affrontacionibus predictus eremus et vinea2 includitur,3 cum exitibus et ingressibus et pertinenciis suis et cum omnibus melioramentis que ibi facere uolueris, tam in vinea quam in heremo quam in omnibus aliis, prout melius et plenius dici uel intelligi potest siue ab aliqua sapientissima persona excogitari aliquo modo, sic prefatum eremum [et vineam]4 tibi et tuis vendimus ad omnes tuas tuorumque uoluntates in perpetuum faciendas, saluo jure Sancti Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 303

Petri Gallicantus et Bernardi de Talliata in omnibus et dabis inde tu et tui post te nobis et nostris annuatim ·i· gallinam in Carnibus Ablatis ad auxilium census faciendi nostri mansi. Et ita habeas et teneas predictum [heremum et vineam]5 aut quicquid ibi et inde facere uolueris in perpetuum. Et conuenimus tibi et tuis [...]6 facere habere et tenere semper in pace, obligando nos [... omnia bona] nostra de omni euiccione, omnibus nostris uocibus et racionibus et [...]7 inde perpetuo extinctis ac [...]8 nos semper remanentibus. Et si aliquo jure scripto uel non scripto huic contractui obuiam ire possemus, illi juri in perpetuum renunciamus. Et propter hanc uendicionem confitemur a te numerando recepisse, quinquaginta solidos barchinonenses, renunciando exceipcioni non numerate peccunie. Et si amplius ualet dicto precio, totum habeas pro nostro dono. Et ego, dicta Garsendis, ut maius robur obtineat, juro, in Deum et super sancti ·iiiior· euangelia mea propria manu tacta, quod de cetero contra hanc uendicionem non ueniam neque uenire faciam, racione mei sponsalicii uel alio aliquo modo. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat. Actum est hoc ·vi· idus junii, anno Domini ·m·cc·xxx· quarto. Sig+num Johannis Rufi, de Monte Acuto. Sig+num Garsendis, uxoris eius. Sig+num Guillelmi, filii eorum. Sig+num Petris, fratris eius. Sig+num Jordane, uxoris eius, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Petri de Mexela, petrarii. Sig+num Raimundi de Camonibus, de Centum Clauibus. Sig+num Jacobi de Monte Acuto. Ego Bernardus, Dei gratia Sancti Petri abbas. Petrus, presbiter et monachus. SSS. Guillelmus, presbiter, qui hoc firmo. [Hec suprascripta Guillelmus firmo], sacrista. Sig+num Bernardi de Turre, baiuli de Serriano. Sig+num Bernardi de Tallata, domini, qui hoc firmo et laudo. SSS. Arnaldus, leuita, qui hoc scripsit, cum literis rasis et emendatis in ·va· linea, die et anno prefixo.

~~1. vineam, cancel·lat. 2. includitur, cancel·lat. 3. et vineam, cancel·lat. 4. et vineam, cancel·lat. 5. heremum et vineam, cancel·lat. 6. Tacat. 7. Tacat. 8. Tacat.~~

~~229~~

~~1234, setembre, 22 Sentència. Ramon de Mont-roig, ardiaca de Girona, i Ramon d’Albuçà, ardiaca de Besalú, dicten sentència en el plet entre l’abat de Sant 304 Elvis Mallorquí~~

Pere de Galligants i el rector del Sant Sepulcre sobre les cinc parts del delme de Palafrugell que l’esmentat abat reclamava al dit rector i sobre altres qüestions. [A] Original perdut. B* Còpia de 1344 (470 × 500 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 33, pergamí núm. 3. C Còpia de 1353 (540 × 215 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 33, pergamí núm. 57, ex A. Hoc est translatum fideliter sumptum sexto idus febroarii, anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto, a quodam publico instrumento per alphabetum diuiso, cuius tenor sequitur in hunc modum.1 Cum questio verteretur inter dominum abbatem Sancti Petri de Gallicantu, ex una parte, et dominum rectorem Sancti Sepulcri, ex alia, super quinque partibus decime de Palafrugello et quibusdam aliis peticionibus et demandis, quas sibi adinuicem faciebant tandem predictus abbas et prior sub pena centum aureorum hinc inde per stipulacionem premissam compromiserunt stare arbitrio siue dicto Raymundi de Monterubeo, Gerundensensis archidiacho- ni, et Raimundi de Albuçano, Bisuldunensis archidiaconi, super uniuersis peticionibus et demandis que ab utraque parte fieri poterant ullo modo. In quorum presencia proponuit dictus abbas quod dominus Berengarii, bone memorie Dei gratia condam Gerundensem episcopum, consensu sui capituli et etiam auctoritate domini Raymundi, comitis Barchinonensis, dedit monasterio Sancti Petri de Gallicantu et Berengario, eiusdem loci abbati, ecclesiam Sancti Martini de Palafrugello, cum omnibus ecclesiis suffraganeis eisdem et cum decimis et primiciis earundem. Ideoque, cum dictus Berengarius, prior Sancti Sepulcri, iniuste detineat de predicta decima quinque partes sine consensu ipsius abatis et antecessorum suorum, petebat idem abbas iamdictas quinque part[es cum] uniuersis fructibus adjudicari sibi et monasterio antedicto, adiciens quod decima noualium ad eundem abbatem debet totaliter pertinere secundum quod predicta per quoddam instrumentum legitima sollempnitate vallatum ostendere nitebatur. Petebat etiam sibi adjudicari duos homines, nomine Bernardum Fels et matrem suam et Raimun- dum Morellam et matrem ipsius, cum sint proprii homines domui Sancti Petri. Et ut Johannes Baiulus qui uiolenter gerit se2 pro baiulo in sexta parte decime ecclesie de Palafrugello et eiusdem suffraganearum remoueatur a bajulis sexte partis decime sepefate. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 305

Postulat insuper dum abbas quod in vuis liceat3 sibi recipere sextam partem predicte decime in quali quali4 uel vili vino secundum quod aliquando fieri consueuit et ut non inquietetur jamdictus abbas super quibusdam domibus quas hedificat et altius etiam hedificare intendit. Ex aduerso autem proponuit dictus prior quod abbas Sancti Petri recipit in quibusdam terris et mansis parrochie de Palafrugello mediam decimam sine causa unde cum Sepulcrum in omnibus aliis terris et mansis de Palafrugello accipiat quinque partes decime jure dominii uel quasi et etiam eodem jure [ex dicta medietate] quam abbas accipit et debet accipere similiter quinque partes. Petit idem prior de dicta media decima quinque partes sibi adjudicari et quod abbas in eisdem de cetero non accipiat nisi sextam partem, sicut in aliis mansis facere consueuit. Adicit etiam idem prior quod quinque partes decime debet accipere in quodam orto quem habet abbas apud Palafrugellum, quod abbas sibi prestare penitus contradicit. Dicit etiam dictus prior quod mansus de Brugerol debet ad Sanctum Sepulcrum plenarie pertinere, quam cum Sepulcrum ·iiiior· solidos de questia percipit in eodem et Sepulcrum non accipiat questiam nisi in propriis hominibus et propriis mansis ad ipsum creditur cum personis eiusdem mansi veraciter pertinere. Precipue cum pro maiori parte in alodio Sancti Sepulcri, mansus ille situs est dicatur et postulat insuper dictus prior quod ipse abbas [habet] et possidet terras que etiam per ipsum tenentur quas alodium dicit et asserit esse suum. Unde cum Palafrugellus sit castrum uel villa cum certis terminis et predicte terre sunt infra terminos ipsius castri uel ville, cum nemo presumatur habere alodium infra terminos alicuius castri nisi hoc ostendere ualeat eludenter, petit quod ostentat terres illas esse suum alodium uel Sancto Sepulcro adjudicentur. Ad peticionem autem quinque partium decime quam facit abbas predictus, prior Sancti Sepulcri respondit in hunc modum, videlicet, quod non credit ipsum abbatem jus aliquid habere uel dominium in quinque partibus antedictis quam loci predicti decima ad comitem Barchinonensem dicitur a principio totaliter pertinere a quo uel eorum successoribus tamen habet Sanctum Sepulcrum superius memoratum non obstante instrumento ab abbate in medium exhibito, quam per tale instrumentum jus decime non transferetur sicud in dedicacionibus ecclesiarum, [cum] instrumentis inde confectis euidencius comprobatur. Obiecit etiam idem prior prescripcionem temporis contra abbatem et monasterium antedictum et donacionem siue conces- 306 Elvis Mallorquí sionem domini Ildefonsus, bone memorie regis Aragonensis,5 ual- latam assensu etiam expresso domini Petri, regis Aragonensis, et auctoritate quorundam Gerundensem episcoporum et etiam summi Pontifficis, sicut asseritur sollempnizatam pariter et probatam que omnia per quedam instrumenta se asserit legitime probaturum. Ad noualia siquidem respondit idem prior quod non ad abbatem predictum, set ad episcopum uel kathedralem ecclesiam, a quibus Sanctum Sepulcrum causam habet debent pocius pertinere. Dicit etiam idem prior ad racionem baiuli antedicti quod dominus rex et Sanctum Sepulcrum condam per suos proprios baiulos iamdicte decime sextam partem que ad abbatem dicitur pertinere leuari fecerunt tanto tempore quod non extat hominum aliquorum memoria et inde retrodecimam habuerunt et ita hinc inde tamen de facto quam etiam de jure multa fuerunt dicta seu etiam allegata. Inde est quod nos Raymundus de Monterubeo, Gerundensis archidiachonus, et Raymundus de Albuciano, Bisuldunensis archidiaconus, attendentes utrique parti multiplex pericula iminere si causam inter eosdem diucius agitetur ne partes expensis et laboribus ulterius agrauentur, pro bono pacis dicimus, sub pena predicta, rato semper manente presenti arbitrio siue dicto, quod dictus prior et Sanctum Sepulcrum habeant et teneant quinque partes decime Sancti Martini de Palafrugello et eiusdem suffraganearum, sicut condam comites Barchinone et reges Aragonum et Sanctum Sepulcrum successiue accipere consueuerunt liberas et quietas ab abbate predicto et monasterio Sancti Petri, exceptis futuris noualibus in quibus ab hac presenti die in antea abbas et dictum Sancti Petri monasterium medietatem accipiant pleno jure; prior autem et Sanctum Sepulcrum aliam medietatem percipiant inquiete, salua tamen in omnibus sexta parte abbati et monasterio antedicto, sicud condam accipere consueuit. In hominibus autem antedictis, uidelicet Bernardo Fels et matre sua et Raimundo Morella et eius fratribus et eorum des- cendentibus et ipsius matre, dicimus ipsos ad Sanctum Sepulcrum plenarie pertinere; abbas tamen Sancti Petri mediam decimam carnium percipiat in eorundem mansatis, sicut de quibusdam aliis fieri consueuit. Bajuliam uero sexte partis predicte decime que abbati Sanc- ti Petri dinoscitur esse dicimus ad baiulum Sancti Sepulcri cum eiusdem retrodecima perpetuo pertinere, ita tamen quod abbas et monasterium antedictum ponat ibi custodem sicud condam facere Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 307 consueuit et baiulus Sancti Sepulcri si inde requisitus fuerit simul tamen pro omni tempore uite sue faciat sacramentum fidelitatis abbati uel monasterio predicto si uult habere baiuliam sexte partis decime sepefate. Addentes quod in vuis uel vino meliori siue forti prout abbas elegerit sexte partis decimam liceat recipere eidem abbati uel monasterio memorato. In domibus autem suprascriptis dicimus quod abbas uel monasterium Sancti Petri habeant domos ubi [nunc] habet hedifficatas et liceat ipsi superhedifficare prout sibi uidebitur expedire. Et ut pax et concordia inter jamdictum abbatem Sancti Petri et priorem Sancti Sepulcri plenarie reformetur et loca jamdicta tranquillitate gaudeant pleniori ab omnibus suprascriptis peticionibus quas faciebat prior Sancti Sepulcri abbati Sancti Petri jamdicto eundem abbatem et Sancti Petri monasterium duximus absoluendum. Et ut res laucioni gaudeat firmitate jungimus dicto priori, sub pena predicta, quod donet siue refundat dicto abbati et monasterio memorato mille solidos barchinonenses monete. Et nos Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri et conuentus eiusdem loci, et Berengarius, prior Sancti Sepulcri, laudamus et concedimus omnia supradicta adinuicem promittentes supradicta omnia et singula per nos et successores nostros in perpetuum obseruare et numquam in aliquo contrauenire. Et nos Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, et eiusdem loci conuentus recognoscimus a uobis Berengario, priore Sancti Sepulcri, dictos mille solidos recepisse, renunciando excepcioni non numerate peccunie et in utilitate monasterii nostri bene et utiliter expendisse. Actum est hoc ·x· kalendas octobris, anno Domini millesimo ·cc· tricesimo quarto. Sig+num fratris Bernardi de Villacolumbo. + Raymundus de Monterubeo, Gerundensis archileuita. + Ego Raimundus de Albuciano, Bisullundensis archidiachonus, subscribo. Sig+num Berengarii, prioris Sancti Sepulcri. Sig+num magistri Petri, fratris Sancti Sepulcri. Sig+num fratris Guillelmi de Sancto Saturnino. Sig+num fratris Petri de Pausis, sacriste. Sig+num Berengarii de Monteacuto. Sig+num Arnaldi de Viridario. Sig+num Guillelmi Lociani. Sig+num Poncii de Ruppe. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Petrus, leuita et monachus. Bernardus, leuita et monachus. Raimundus, presbiter et moanchus. Sig+num 308 Elvis Mallorquí

Arnalli, prioris et monachus. Guillelmus de Spasen, presbiter et monacus. Guillelmus, presbiter et monacus. [Ferrarius, leuita]6 et monachus. Sig+num Raimundi de Miraliis, comendatoris domus Sancti Sepulcri. Sig+num fratris Berengarii [de Turris]. Sig+num Petri de Columbario, fratris Sancti Sepulcri. + Fratris Petri de Palastrinis. Sig+num Guillelmus Petri, qui hoc scripsit mandato Bernar- di de Vicco publici Gerunde notarii, cum literis suprascriptis in linea kalendarii ubi dicitur “in utilitatem monasterii nostri bene et utiliter expendisse”.7 Bernardus de Vicco, publicus Gerunde . Ego Jacobus de Monello, judex ordinarius ciuitatis et bajulie Gerunde, qui hoc translatum cum eius originali fideliter comprobaui, auctoritate judiciali subscribo et meum eidem decretum pariter interpono. Eg+o Raymundus de Brugeria, notarius publicus substitutus auctoritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde notario, hoc translatum a suo originali fideliter sumptum et cum eodem de uerbo ad uerbum fideliter comprobatum scribi feci et clausi, cum supraposito in nona linea ubi dicitur “predicte decime” et in quintadecima ubi dicitur “habere” et in ·xxxxiia· ubi dicitur “nunc”.

1. Hoc est translatum fideliter sumptum Gerunde auctoritate decreto venerabilis et discreti Guillelmi de Vineolis, judicis ordinarii Gerunde, prima die octobris anno a Natiuitate Domini millesimo trescentesimo quinquatesimo tercio, a quodam publico instrumento, per alphabetum diuiso, cuius tenor talis est, C. 2. C. 3. C. 4. Sic. 5. El rei Alfons I, en el seu testament del 1194, va donar les viles de Palafrugell i Llofriu al prior del Sant Sepulcre, cf. ADG, caixa núm. 13 (1194.12...; AASA, núm. 598). 6. Lectura hipotètica. 7. A C. manquen les clàusules finals.

~~230~~

1234, desembre, 13 Testament. Ermessenda de Sobrànigues dicta testament, pel qual nomena marmessors Guillem, bisbe de Girona, Guillem de Cornellà, Pere de Cistella, Joan de Santa Llogaia, preveres i canonges de Gi- rona, i Guillem, clergue i capellà d’Ermessenda. Després de moltes deixes pietoses a moltes persones i esglésies, entre les quals la de Sant Pere (de Galligants), deixa els drets que té com a esponsalici del seu marit Bernat de Sobrànigues sobre l’honor de Sobrànigues que fou d’ell mateix i sobre la condamina que té per Guillem de Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 309

Cervià al pla de Cervià, en possessió del bisbe Guillem, de Girona, per tal que juntament amb els altres marmessors les destini en servei de l’altar de Santa Maria de la seu de Girona; i mana que els dits marmessors estableixin un ciri que cremi en aquest altar els dissabtes en les misses de Santa Maria. A* Pergamí original (235 × 362 mm): ACG, pergamí núm. 972. ... Primum dimito Sancte Marie sedis Gerunde, ubi corpus meum sepeliri iubeo, ·xx· solidos; operi eiusdem, ·v· solidos; pro missis canendis, ·c· solidos; pro elemosina, ·c· solidos. Dimito Sancti Filici et Sancto Petro et Sancto Martino et Sancto Danieli, quinos solidos; operi minorum, decem solidos; Ospitali Nouo ·x· solidos; omnibus aliis ecclesiis Gerunde et Ospitali Sancti Petri et infirmis de Petreto, binos solidos; ...

~~231~~

1235, febrer, 25 (1234) Establiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Arnau de Vilademuç el mas de Vilademuç, situat a la parròquia de Sant Pere de Montfullà, i la borda que té Maig de Vilademuç, amb les seves pertinences, salvant el dret del monestir de Sant Pere de Ga- lligants a rebre, pel mas, un cens de 13 sous barcelonesos per un porc, 7 sous i mig, la tasca del pa i del vi i el braçatge ras al batlle i, per la borda, un cens de 8 diners i un parell de gallines i la tasca del pa i del vi, tot pel preu de 120 sous barcelonesos d’entrada. [A] Original perdut. B* Còpia de 1347 (295 × 255 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 29, pergamí núm. 23.

Hoc est translatum fideliter sumptum ·vii· kalendas marcii, anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo septimo, a quodam publico instrumento, cuius tenor talis est. Sit notum cunctis quod nos Bernardus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas, et conuentus eiusdem loci laudamus et concedimus tibi Arnallo de Villademuz et tuis et cui dare, dimitere, uendere siue alienare uolueris, in perpetuum, totum illum tuum mansum integre de Villademuz quem habes et tenes in parrochia Sancti Petri de Montefoliano et illam bordam quam ibi habes, quam tenet per te Maius de Villademuz, cum exitibus 310 Elvis Mallorquí et ingressibus et pertinenciis ac tenedonibus suis et sicut melius et plenius dici uel intelligi potest siue ab aliqua sapientissima persona excogitari aliquo modo. Sic predictum mansum integre et bordam tibi et tuis ea omnia laudamus et concedimus ad omnes tuas tuorumque uoluntates in perpetuum faciendas, saluo jure Sancti Petri Gallicantus per omnia et in omnibus et dabis tu et tui post te, pro jamdicto scilicet manso, annuatim pro censu in festo Omnium Sanctorum pro ·i· porco quem inde facere debes ·xiiii· solidos barchinonenses istius monete uel monete de quaterno; dabis ·vii· solidos et dimidium et tascham panis et uini et braciaticum baiulo rasum; preter ipsius uini et dabis de prefata borda annuatim pro censu ·viii· denarios monete quaterni et ·i· par gallinarum et tascham unam de pano et de vino et nichil inde aliud. Et sic habeas et teneas tu et tui perpetuo prefatum mansum integre et bordam, cum omnibus pertinenciis ac tenedonibus suis, ad omnes tuas tuorumque uoluntates in perpetuum faciendas et nos habito respectu ad tuum mansum et honorem et pro magna destruccione et fallimento tui honoris, accipimus denarios ut dictum est superius pro iamdicto porcho. Et propter hoc laudamentum et stabilimentum recognoscimus nos a te recepisse ·c·xx· solidos barchinonenses, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat. Actum est hoc ·v· kalendas marcii, anno Domini ·m·cc·xxx· quarto. Sig+num Raimundi de Petraforti. Sig+num Raimundus Laurencii, de Saltu. Sig+num Petri de Sancta Eugenia. Sig+num Guillelmi de Maciana, baiuli. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Bernardus, monachus, leuita et camerarius. + Hec suprascripta Guillelmus firmo, sacrista. Sig+num Arnalli, prioris et monachi. Bernardus, leuita et monachus. Petrus, presbiter et monachus atque operarius. Raymundus, presbiter et monacus. Petrus, leuita et monachus. Guillelmus de Espasen, presbiter et monachus atque infirmarius. Ferrarius, leuita et monachus. SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit cum literis rasis et emendatis in ·iiia· linea et suprascriptis in ·xiia· et rasis et emendatis in linea mei nominis, die et anno prefixo. Eg+o Franciscus Simonis, publicus notarius substitutus auctoritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde notario, hoc translatum cum suo originali comprobatum, scribi feci et clausi. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 311

~~232~~

1235, juny, 19 Venda. Constança i el seu marit, Pere de Bas, venen al monestir de Sant Pere de Galligants i al seu abat Bernat l’honor que tenen a Fonta- jau i que fou del difunt Gastó, per 15 sous barcelonesos. A* Pergamí original (175 × 183 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 7. Sit notum cunctis quod ego Constancia et maritus meus, Petrus de Basso, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, vendimus et cum hac presenti publica carta omni tempore ualitura liberando tradimus Deo et monasterio Sancti Petri Gallicantus, in manu et potestate de uobis Bernardus, Dei gratia abbate eiusdem, et successoribus uestris, in perpetuum, totum illum nostrum honorem quod habemus apud Fontem Agellum, quem tenemus per uos, qui fuit condam Gastonis, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et cum omnibus aliis in se habentibus sibique quolibet alio modo pertinentibus et sicut melius nos illum honorem habemus et [habere debemus, racione] Gastonis uel alio aliquo modo. Sic prefatum honorem uobis et successoribus uestris in perpetuum vendimus et tradimus pro quindecim solidis barchinonensis, valente marche argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus recognoscimus nos a uobis bene ese paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius ualet dictum honorem dicto precio uel ualebit, totum gratis et ex certa sciencia uobis et successoribus uestris donamus, renunciando expresse auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam iusti precii succurritur. Et ideo de nostro jure ac potestate in uestrum tradimus dominium et proprietatem ad omnem uestram uoluntatem et successorum uestrorum omni tempori ibi et inde faciendam, sine aliquo retentu quem inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium successorum nostrorum in uestrum dominium translatis et penes uos remanentibus. Et conuenimus uobis et successoribus uestris per nos et per quem nostros prefatum honore semper facere habere et tenere in pace et esse deffensores et guarentes contra cunctam viuentem personam et de euiccione et de omni interesse obligamus uobis et successoribus uestris quisque nostrum in solidum nos et heredes nostros et successores et omnia nostra bona mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et ad majorem firmitatem ego Constancia, predicta, juro, super sancta ·iiiior· Dei euuangelia nostris propriis 312 Elvis Mallorquí manibus tacta, hec omnia superius scripta semper rata et firma habere et in perpetuum obseruare et non in aliquo contrauenire jure aliquo uel racione. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri per nos et per omnes nostros prorsus irreuocabiliter in perpetuum renunciamus. Si quis hoc rumpere uoluerit, non valeat. Actum est hoc ·xvii· kalendas julii, anno Domini ·m·cc·xxxa· quinto. Sig+num Constancie, predicte. Sig+num Petri de Basso, eius mariti, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Guillelmi Fornerii. Sig+num Petri de Calipodio. SSS. Arnallus de Sancto Martini, qui hoc scripsit mandato Bernardi Stephani, Gerundensis canonici et publici notarii, cum literis dampnatis in ·xia· linea. Bernardus Stephani, Gerundensis canonicus et publicus notarius, subscribo.

~~233~~

[1236] Capbreu. Ferrer Artal, Terreny Falvet, Ramon Moner, Joan Rossa, Gui- llem Benet, Ramon Nicolau, Ramon Bruguerol, de Fonolleres, Ramon Guillem, d’Ullastret, en Dorca, de Serra, i el mas Ferrer d’Acunyanell reconeixen els agrers i els censos que deuen al cambrer de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B* Còpia de 1291 (296 × 540 mm): ADG, Almoina, Fonolleres, rotlle núm. 154, pergamí núm. 24-33. Al dors del primer pergamí: “núm. 154”. Mantenim la numeració dels pergamins amb els números en superíndex, cursiva i entre claudàtors.

[24]Anno Domini ·m·cc·xxxvi·. Hoc est caput breue antichum de honoribus siue terris ac censibus quos camera Sancti Petri de Gallicantu habet et possidet in parrochia Sancti Christofori de Foneyeriis. In predicta parrochia Ferrarius Artalli tenet quendam mansum in uillari de Gletz et sunt persone proprie et solide Sancti Petri et mansus qui affrontat cum quintana ab oriente in honore Jacobi de Villa Asinorum et a meridie similiter, ab occidente in via publica qua itur aput Oleum Strictum, a circio in honore Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 313

Arnaldi Ruffi. Item tenet unum campum qui uocatur Campus Maior et prestat tascham et braciaticum, qui affrontat ab meridie in honore Iohannis Rosse, ab occidente in honore Raimundi Petri, a circio in carraria mercateria, ab oriente in honore Jacobi de Uilla Asinorum. Item tenet unum campum qui uocatur de Merdenzag, et affrontat a meridie in honore Raymundi Maymor, de Oleo Stricto, ab occidente et a circio in honore Iohannis Rosse, ab occiduo in honore Raimundi Guillelmi, de Oleostricto. Item tenet unum campum qui uocatur Cipriani, qui affrontat ab oriente in honore Iohannis Rosse et Raimundi Piconi, a meridie in honore Jacobi de Villa Asinorum, a circio et ab occidente similiter. Item tenet unum campum qui uocatur Feudum, quo affrontat ab occidente et a meridie et oriente et circio in honore Jacobi de Villa Asinorum. Item tenet unum campum de figueres qui uocatur Alodium, et affrontat in alodio Bernardi Foraster, a meridie et ab occidente in campo dicti Bernardi, a circio et ab oriente in honore dicti Jacobi. Item tenet unum campum ad ipsam Rouiram, qui affrontat ab oriente in honore Raimundi Monerii, de Oleostreto, a circio in honore Egidie, femine, ab occidente in honore de Mata et a meridie similiter. Item tenet unam fexiam in ipsa Rouira, que affrontat ab oriente in campo dicti Raimundi Monerii, a meridie in honore Raimundi Guillelmi, de Oleostricto, a circio in campo Raimundi Piconi, ab oriente in honore Jacobi de Villa Asinorum. Item tenet unum campum in ipsa Rouira, qui affrontat a circio et ab occidente in honore Bernardi Forester, a meridie et ab oriente in honore Raimundi Petri. Item tenet unum campum qui dicitur Garrauetula in ipsa Rouira, qui affrontat ab oriente in honore Terreni, ab occidente in honore Bernardi Fe- rrarii, a meridie in honore Guillelmi Benedicti, ab occidente in honore Raimunde Terrene. Item tenet unum campum ad ipsam Rouiram, qui affrontat ab oriente in honore Bernardi Forester, a meridie in honore Bernardi Raimundi, de Mata, a circio in honore Bernardi Forester, ab occidente in honore Johannis Rosse. Omnes predicte terre dant tascham et braciaticum camere Sancti Petri. Et facit dictus mansus unum par anserum in festo Sancti Felicis annuatim pro censum. [25] Item mansus Terreni Falueti tenet unum campum pro camera Sancti Petri de Gallicantu qui uocatur Campus de Adaron, et affrontat ab oriente in honore Petri Seguerii, de Acuyano, a circio in honore Bernardi Amalrich, de Acuyano, a meridie in honore Jacobi de Villa Asinorum, ab occidente in honore Johannis Ros- 314 Elvis Mallorquí se; et dat quartum et braciaticum dicte camere de expletis. Item tenet dictus mansus ·im· campum juxta rieriam de Molendino, qui affrontat ab oriente in honore Bernardi Forester, a circio et meridie in honore Guillelmi Benedicti, ab occidente in honore Johannis Rosse; et prestat tascham et braciaticum dicte camere de expletis. Item tenet dictus mansus ·im· campum, qui affrontat ab oriente et meridie in honore Ermessende Pagesie et uocatur Campus de Biot, ab occidente et a circio in honore Raimundi Guillelmi; et dat tascham et braciaticum dicte camere de expletis. Item tenet idem mansus unum campum qui uocatur de Freyono, qui affrontat ab oriente in honore Raimundi Petri, a meridie in honore Guillelmi Benedicti, ab occidente in honore Jacobi de Villa Asinorum; et dat tascham et braciaticum dicte camere de expletis. Item dictus mansus tenet unum campum apud Rouiram qui uocatur Campus de Feudo, affrontat ab oriente in honore Jacobi de Villa Asinorum, a meridie in honore Guillelmi Benedicti, ab occidente in honore Ferrarii Artalli, a circio in honore Bernardi Ferrarii; et dat tascham et braciaticum de expletis camere Sancti Petri. [26] Raymundus Guillelmi, de Oleostreto, tenet unam mansatam in villari de Gletz pro camera Sancti Petri, que affrontat ab oriente et cum closo et quintana in honore Terreni Falueti, a circio in honore Egidie, a meridie in honore Guillelmi Benedicti, ab occidente in honore Raimundi Monerii. Item tenet unum campum pro dicta camera, qui affrontat ab oriente in honore Ermessende Pagesie, a circio in honore Raimundi de Bruguerol, de Oleostreto, ab occidente in honore Egidie, a meridie in honore Terreni Falueti. Item tenet alium campum pro dicta camera, qui affrontat ab oriente in honore Raimundi Monerii, a meridie similiter, a circio in honore Ferrarii Artalli, ab occidente in honore Bernardi Carbonelli, de Mata. Item tenet unum campum pro camera aput Merdenzan, qui affrontat ab oriente in honore Jacobi de Villa Asinorum, ab occidente in campo de Merdenzan Ferrarii Artalli, a circio in honore Raimundi Nicholay, a meridie in honore de Oleostreto. Item tenet unum campum pro camera aput Rouiram, qui affrontat ab oriente in honore Jacobi predicti, a circio in honore Ferrarii Artalli, a meridie in honore dicti Jacobi, ab occidente in honore Raimundi Monerii. Item tenet unum campum pro camera qui uocatur de Capons, qui affrontat ab oriente et a meridie in honore predicti Jacobi, a circio in honore Bernardi Ferrarii, ab occidente in honore Egidie. Item tenet post Bisulluni unum campum pro dicta camera qui est de eadem mansata, qui affrontat ab oriente Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 315 in honore Raimundi Petri, a circio in honore Bernardi Foresterii, ab occidente in honore Guillelmi Benedicti, a meridie in carraria publica qua itur apud Monels; qui dictus campus facit ·ii· solidos bone monete annuatim dicte camere pro agrariis et braciaticum baiulo camerarii. Omnes predicte terre dicte mansate dant tascham et braciaticum de expletis camere Sancti Petri, preter closum qui dat quartum et braciaticum dicte camere et facit dicta mansata annuatim pro censu ·iios· anseres et unam migeriam bladi pulcri ac sicci dicte camere in festo Sancti Felicis. [27] Raymundus Monerii tenet aput Merdenzan unum campum pro camera Sancti Petri qui uocatur Campus de Zocha, et affrontat ab oriente in honore Johannis Rosse, a circio in campo Maiori Ferrarii Artalli, ab occidente in honore Bernardi Carbonelli, de Mata, a meridie in honore Raimundi Maymor, de Oleostreto; et dat tascham et braciaticum dicte camere. Item dictus Raimundus Monerii tenet ·im· campum pro camera aput Rouiram, qui affrontat ab oriente in honore Jacobi de Villa Asinorum, a meridie in honore Petri Raimundi, de Mata, ab occidente in honore Ferrarii Artalli, a circio in honore Egidie; et dat tascham et braciaticum dicte camere. Item tenet dictus Raimundus Monerii pro camera aput Rouiram unum campum, qui affrontat ab oriente in honore Guillelmi Benedicti, a meridie in honore Raimundi Petri, a circio in honore Jacobi, ab occidente in honore Guillelmi Benedicti; et dat tascam et braciaticum predicte camere. Item tenet idem Rai- mundus Monerii pro camera ·ia· terram, que affrontat ab oriente in via publica de Oleostreto et in honore Ferrarii Artalli et a circio et occidente in honore Raimundi Petri, a meridie in honore Jacobi; et dat unam gallinam annuatim de censu dicte camere pro agrariis. [28] Johannes Rosse tenet unum mansum in eadem villari de Gletz pro camera Sancti Petri et pro Bernardo de Sancta Iscla medium per medium et persone similiter mediatim et modo uocatur mansata de·n Massot; et affrontat cum quintana et closo qui dat quartum de medietate, ab oriente in fexia ecclesie que uocatur Alodium, a circio in honore Arnaldi Piconi, ab occidente in honore Raimundi Piconi, a meridie in honore Egidie. Item aput Merdenzan unum campum qui dat quartum; et affrontat ab oriente in honore Ferrarii Artalli, a circio similiter, ab occidente in honore Raimundi Monerii, a meridie in honore Raimundi Maymor, de Oleostreto. Item unum campum ab ipsam Resclosam, que affrontat ab oriente in honore Raimundi Laurencii, de Oleostreto, a meridie in honore Jacobi predicti, ab occidente in honore Ferrarii Artalli, a circio in 316 Elvis Mallorquí honore Raimundi Piconi. Item unum campum ad ipsum Planum, qui affrontat ab oriente in honore Raimunde Terrene, a circio in honore Bernardi Foresterii et Arnaldi Ruffi, ab occidente in alodio Raimundi de Brugerol, de Oleostreto, a meridie in honore Ermessende Pagesie. Item ad ipsam Uiam Moleriam unam fexiam terre, que affrontat ab oriente et a meridie in honore Bernardi Ferrarii, a circio in honore Guillelmi Benedicti et Petri Barrera, ab occidente in honore Bernardi Forester. Item unam fexiam terre ad ipsum Passum Guillelmi Benedicti, que affrontat ab oriente in fexia Raimunde Terrene, a circio in honore Ermessende Pagesie, ab occidente in honore Raimundi Petri, a meridie in honore Guillelmi Benedicti. Item unum campum ad ipsam Rouiram, qui affrontat a meridie et occidente in honore Egidie, a circio in honore Rai- mundi Petri, ab occidente in honore Costig; et diuiduntur agraria sic: camera Sancti Petri accipit ·v· partes et Bernardus de Sancto Acisclo ·iii· partes; et facit dicta mansata dicte camere ·ii· solidos et ·iii· denarios bone monete et unum anserem annuatim pro censu et in eo ansere accipit predictus Bernardus quartam partem et unam migeriam cibarie dicte camere et dictus Bernardus accipit ·iiiiam· partem. Omnes terre supradicte dant tascham et braciaticum, preter medietatem closi et campus de Merdenzan, qui dant quartum et braciaticum, inter dominos supradictos. [29]Item tenet Guillelmus Benedictus unum campum pro camera Sancti Petri de Gallicantu, qui affrontat ab oriente in honore Petri Bisulluni, a circio in honore Bernardi Forester, ab occidente in honore Berengarii Carbonelli, de Mata, a meridie in honore Petri Bisulluni; et dat tascham et braciaticum camere Sancti Petri. [30]Item tenet Raimundus Nicholay unum campum pro camera Sancti Petri, qui affrontat ab oriente et occidente in honore Jacobi de Villa Asinorum, a circio in honore Rosse, a meridie in honore Raimundi Guillelmi; et dat tascham et braciaticum camere Sancti Petri. [31]Item tenet Raimundus Bruguerol ·ia· terram pro camera Sancti Petri, que affrontat ab oriente in honore Raimundi Petri et in via publica de Oleostreto, a meridie et a circio in honore Jacobi de Villa Asinorum, ab occidente in honore Raimundi Nicholay; et dat quartum et braciaticum camere Sancti Petri. [32]Item tenet Dorcha, de Serra, unum campum apud Acuyan pro camera Sancti Petri, qui dat quartum et braciaticum de expletis dicte camere. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 317

[33] 1Item tenet mansus Ferrarii, de Acuyanel, unam fexiam terre aput Acuyanel pro camera Sancti Petri, qui dat tascham et braciaticum camere supradicte et totum directum dominium de predictis terris. Fuit et est camere Sancti Petri de Gallicantu ab antiquo, excepto manso Iohannis Russe qui modo uocatur mansata de·n Massot; et diuiduntur foriscapia prout agraria inter cameram et Bernardum de Sancto Acisclo. 2Ego Guillelmus de Salelis, rector ecclesie de Foneyeriis, qui hec fideliter translataui de quodam originali antiquo monasterii Sancti Petri de Gallicantu, ·xii· kalendas octobris, anno Domini ·mo·cc·xc· [pri]mo.

~~1. n. 35, al marge esquerre, amb una altra tinta. 2. n. 36, al marge esquerre, amb una altra tinta.~~

~~234~~

1237, novembre, 27 Testament. Arnau d’Escala, servent de l’església de Girona, dicta testament, pel qual pren per marmessors Albert, arxilevita d’Empúries, Guillem de Cartellà i Berenguer de Pineda, canonges, Bernat de Vilafreser i Joan de Santa Llogaia, preveres de la seu i canonges, i Pere de Pedrinyà, claver de la seu. Disposa ser enterrat al cementiri de la seu de Girona i efectua nombroses deixes a esglésies i monestirs gironins, entre ells el de Sant Pere (de Galligants). Fa llegats a Pericó, fill de Pere Gironella, al seu nodrit Pericó, al pont del Mercadal, Ramon de Jonquer i Guillemí, fill d’Ermessenda, nodrits seus i Arnau d’Escala, nebot seu; institueix un benefici a l’altar de Santa Anastàsia de la seu, que dota amb terres de Vila- blareix i Sant Vicenç de Camós, Viladasens i Riudellots de la Selva i confirma la fundació de l’Almoina del pa de la seu. A* Pergamí original (285 × 535 mm): ADG, Mitra, calaix 8, pergamí núm. 23. Al dors: “Calaix 8, núm. 23, 2 vna.” Regest: PM, núm. 161. Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 99. ... Primum dimito Sancte Marie sedis Gerunde, in cuius cimiterio corpus [meum] sepeliri jubeo, inter omnia ·l· solidos; Sancto Felici et Sancto Petro et Sancto Martino, denos solidos; Sancto Danieli, ·xx· solidos et unam peciam uinee quam pro ipso teneo apud Villam Rubeam; aliis ecclesiis Gerunde, ternos solidos; infirmis de Petreto ·iii· solidos; Hospitali Nouo et de Sancto Petro, quinos solidos ... 318 Elvis Mallorquí

... Dimito Gielmono, nutrito meo, filio Ermesendis, alium meum ortum quem habeo in orta de Superporta, qui fuit patris mei, et duos campos quos teneo per abatem Sancti Petri Galli- cantus et unam fexiam terre quam teneo per Sanctum Cucufatem de Saltu ad omnem suam uoluntatem faciendam. ...

~~235~~

1237, desembre, 13 Establiment. Guillem de Torroella i el fill Ramon estableixen a Ramon Roquer un erm de terra al lloc Pla, a la parròquia de Palafrugell i al terme de Torroella de Mont-ras, per domini directe de Guillem de To- rroella, que en rep la tasca i el braçatge, per 12 diners barcelonesos. A* Pergamí original (130 × 110 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 32, pergamí núm. 1. Esborrat al centre de la part superior. Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Turru[cella et filius meus, Raimun]dus, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, [damus et st]abilimus tibi Raimundo Rocherio et tuis, perpetuo, to[tum heremum terre ...] quem habemus et tenemus in parrochia de Palafrugello [et in t]erminum de Turrucella de Monte Raso, in loco uocato Pla[num, sicut affrontat ab oriente in] uinea ex nobis donatoribus et Petri Martini, a meridie in uinea Petri de Rupibus, a circio et ab occidente in ch[amino ...]. Sicut iste ·iiiior· affrontaciones includunt predictum heremum terre, sic damus et stabilimus tibi et tuis perpetuo [...] et pertinentiis et tenedonibus et cum omnibus augmentis et melioramentis que ibi facere poteris et cum omnibus in se habentibus [...] modo pertinentibus, tam principaliter quam accessorie, sicut melius dici uel intelligi potest ad tuum tuorumque sanum intellectum et ad omnes tuas tuorumque uoluntates inde omni tempore faciendas, saluo tamen jure et dominio nostro in omnibus, cui dabis tascam et braciaticum fideliter de omnibus expletis que Deus ibi dederit. Et propter istam donacionem siue stabilicionem confitemur nos a te in solidum recepisse, excepcioni non numerate peccunie et non tradite rei renunciando, ·xii· denarios barchinonenses. Et conuenimus tibi bona fide et per firmam stipulacionem que totum stabilimentum ut supradictum est faciamus tibi et tuis [esse] bonum et firmum et habere et tenere in pace contra cunctas personas et quod teneamus tibi et tuis de omni euiccione, obligando ad hec omnia Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 319

[nostra] bona mobilia et inmobilia presentia et futura ubique et semper. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic donacioni siue stabilicioni obuiam ire possemus, illi juri penitus per nos et per omnes nostros [renunciamus]. Actum est hoc idus decembris, anno Domini ·m·cc·xxx·viio·. Sig+num Guillelmi de Turrucella. Sig+num Raimundi, filii eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Petri Amalrici. Sig+num Johannis Barrere. Sig+num Raimundi Charrera, testium. SSS. [Berengarii, presbiteri, qui hoc scripsit ...] in ·viiia· linea die et anno quo supra.

~~236~~

1238, abril, 3 Venda. Arnau de Girona ven a Domènec Tomàs una feixa que té per l’altar de Sant Miquel de la seu de Girona, situada a la parròquia de Sant Cugat de Salt, al lloc dit Rosar, i dues feixes més que té per l’esmentat altar i pel monestir de Sant Pere de Galligants, també a la parròquia de Salt, pel preu de 530 sous barcelonesos, salvant la tasca que deuen als esmentats altar i monestir. [A] Original perdut. B* Còpia de 1271 (210 × 305 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, pergamí núm. 59. Al dors: “18”. Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam instrumento, cuius series sic habetur. Sit notum cunctis quod ego Arnallus de Gerunda, per me et per omnes meos presentes atque futuros, vendo et cum hac presenti publica carta omni tempore valitura liberando trado tibi Dominico Thome et tuis et cui dare uel dimitere vendere, stabilire seu quolibet alio modo alienare volueris quandam fexiam quam tenemus per altare Sancti Michelis quod situm est in ecclesia Gerundensi, in parrochia Sancti Cucuphatis de Saltu, in loco uoccato Rosar, que affrontat ab oriente in fexia Guigi, a meridie in honore Ber- nardi de Cijario, ab occidente in fexia Petri Guillelmi, de Saltu, a circio in meo honore et Bernardi de Leucata et in carraria qua itur apud Villablarex. Item vendo tibi et tuis perpetuo alias duas fexias quas habeo in jamdicta parrochia, quas teneo per Sanctum 320 Elvis Mallorquí

Petrum Gallicantus et per predictum altare Sancti Michelis, que due fexie se tenent et adherent; et affrontant ab oriente in honore Sancti Petri, a meridie in fexia Guigi et Jachoberti, ab occidente in fexia de Roteriis, a circio in camino de Saltu. Hec inquam omnia sicut de his ·iiiior· affrontacionibus predictis terminantur, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et cum omnibus aliis in eis habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus, prout melius dici uel intelligi potest ad tuum tuorumque comodum et utilitatem, sic tibi et tuis et cui volueris vendo et trado pro quingentis triginta solidis barchinonensibus valente marche argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus recognosco me a te bene esse paccatum, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius valet hec vendicio dicto precio, totum gratis et ex certa sciencia tibi dono, renunciando expresse supplemento justi precii et auxilio et beneficio omni legum et decretorum et consuetudinis. Et de meo jure ac potestate in tuum trado dominium et potestatem et in presente mito inde te in corporalem et vacuam possessionem ad habendum et tenendum et omni tempore possidendum ad omnem tuam tuorumque voluntatem ibi et inde perpetuo faciendam, saluo jure dominorum quibus dabis de expletis unam tascham fideliter, unam tascham Sancto Petro de honore scilicet quem per ipsum ibi teneo et de residuo honore similiter unam tascham altari predicto Sancti Michelis, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facio, omnibus meis vocibus et racionibus et omnium meorum inde perpetuo extinctis et penes te remanentibus. Et conuenio tibi et tuis perpetuo per me et per omnes meos predictam vendicionem semper facere habere et tenere in pace et esse defensor et guarentem contra cunctam viuentem personam in placito et extra placitum et in juicio et extra judicium, cum meis propriis expensis et missionibus et laboribus. Et de euiccione et de omni interesse obligo tibi et tuis me et heredes meos et successores et omnia bona mea mobilia et inmobilia habita et habenda generaliter et specialiter semper et ubique. Et si aliquo jure scripto vel non scripto, legali uel diuino, publico uel priuato, humano, canonico, ecclesiastico uel ciuili, generali uel speciali siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possem, illi juri penitus irreuocabiliter in perpetuum renuncio. Et ego Ermeniardis, uxor dicti Arnaldi de Gerunda, per me et per omnes meos,1 gratis et ex certa sciencia, laudo et concedo tibi dicto Dominico Thome et tuis, perpetuo, totam predictam vendicionem superius tibi factam et diffinio tibi et tuis Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 321 quicquid jure ibi habeo uel habere debeo aut mihi competit uel competere debet, racione sponsalicii mei uel alio modo, ad omnem tuam tuorumque voluntatem ibi et inde perpetuo faciendam sine retentu et contradimento mei et meorum. Et renuncio super hoc juri ypothece quod habeo in predicta vendicione et omni alii juri scripto uel non scripto mihi uel meis contra te uel tuos competenti uel competituro. Et ad majorem firmitatem juro, super sancta iiii· or· Dei euuangelia manu mea propia tacta, hoc totum tibi fideliter in perpetuum obseruare et non in aliquo contrauenire jure sponsalicii mei uel alio modo. Si quis hoc rumpere voluerit, non ualeat. Actum est hoc ·iii· nonas aprilis, anno Domini ·m·cc·xxx· octauo. Sig+num Arnallus de Gerunda. Sig+num Ermengardis, eius uxoris, qui hoc firmamus et laudamus. SSS. Ego Johannes de Sancta Leocadia, presbiter et canonicus et aministrator altaris Sancti Michaelis, subscribo saluo iure ipsius in omnibus. Ego Martinus, subdiachonus, subscribo. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, qui hoc firmo, saluo iure Sancti Petri in omnibus. Sig+num Petri de Sancta Eugenia, bajuli. Sig+num Petri Muti. Sig+num Guillelmi Johannis. Sig+num Petri Buffardi. SSS. Raimundus de Oscha, qui hoc scripsi mandato Bernardi Stephani, Gerundensis canonici et publici notarii. Bernardus Stephani, Gerundensis canonicus et publicus notarius, subscribo +. Sig+num Petri Ferrarii, qui ·viiio· kalendas madii, anno Domini ·mo·cco·lxxo· primo, hoc fideliter translatauit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum raso et emendato in ·xia· linea ubi dicitur “hec vendicio”, die et anno prefixis. + Raimundus de Caciano, tenens locum Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, qui hoc translatum cum autentico manifeste comprobaui subscribo.

~~1. meos, repetit.~~

~~237~~

1238, maig, 10 Debitori. Ramon de Perafort, la seva esposa Guillema i el seu fill Be- renguer reconeixen deure a Guillem de Puig 100 morabatins al- fonsins pel dot de la seva filla Gueraua, esposa de l’esmentat. Pro- 322 Elvis Mallorquí

meten pagar-ne 50 abans de la Pentecosta vinent i la resta abans de cap d’any. Ofereixen com a penyora les seves propietats de Sant Vicenç de Constantins i el mas que tenen a Sant Pere de Mont- fullà, on viu Arnau de Riba. Signen com a fidejussors Guillem Bernat de Font-roser i Bernat de Soler. L’escriptura està redactada per Pasqual Nater, escrivà de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B* Còpia del segle xiii (273 × 176 mm): AMGI, fons Ajuntament de Girona, per- gamí núm. 12. Regest: PAG, núm. 17. ... Sig+num Raymundi de Petraforte. Sig+num Guillelme, uxoris eius. Sig+num Berengarii, filii eorum. Sig+num Bernardi de Solerio. Sig+num Guillelmi Bernardi de Fonte Roserio, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Martini de Vico. Sig+num Bernardi de Sosqueda. Sig+num Jazperti de Rareto. SSS. Ego Paschale Nater, Sancti Petri Gallicantus, qui hoc scripsi, die et anno quo supra.

~~238~~

1239, marc, 20 (1238) Establiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Ber- nat de Molera i Balloví de Roca els dos molins que tenen al rec “monar” inferior de Fontajau, salvant els drets del monestir de Sant Pere, a canvi de 7 sous barcelonesos. A* Pergamí original (147 × 130 mm): ADG, Sant Pere de Galligants, pergamí núm. 2. Carta partida per ABC. Al dors: “núm. 6”. AB CD EF Sit notum cunctis quod nos Bernardus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas, et conuentus noster laudamus et concedimus tibi Bernardo de Moleria et Balluuino de Ruppe et uestris et cui dare dimitere uendere siue alienare uolueritis, in perpetuum, illa duo molendina que habetis et habere debetis in inferiori mona- rio de Fonte Agello, cum exitibus et ingressibus et capud regis et pertinenciis suis et [sicut] melius dici uel intelligi potest, ad omnes uestras uestrorumque uoluntates in perpetuum faciendas, saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus, tali modo dum uos accipietis aquam de riuo Ticeris donetis de predictis molendinis Sancto Petro sixtum fideliter; et si reuertebantur ad unum regum Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 323 donetis inde quartum fideliter. Et ita habeatis et teneatis dicta molendina uos et uestros post uos insimul comuniter ad omnes uestras uestrorumque uoluntates in perpetuum ibi et inde faciendas, saluo jure Sancti Petri Gallicantus per omnia et in omnibus. Et propter hoc laudamentum confitemur a uobis recepisse ·[v]ii· solidos barcinonenses. Si quis hoc rumpere uoluerit, non ualeat. Actum est hoc ·xiii· kalendas aprilis, anno Domini ·m·cc·xxx· octauo. Sig+num Petri de Palacio. Sig+num Petri de Uillafredario. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. SSS. Hec superscripta Guillelmus firmo, sacrista. Petrus, presbiter et monachus. Sig+num Balluuini, baiuli. SSS. Arnallus, leuita, qui hoc scripsit, cum literis rasis et emendatis in ·xiia· linea, die et anno prefixo.

~~239~~

1239, setembre, 28 Venda. Pere de Verdera, juntament amb la seva muller Ramona i el seu fill Ramon, venen a Joan de Camós una vinya que tenen a Fontajau, a l’alou de Sant Pere de Galligants, pel preu de 8 sous barcelonesos, salvant el dret del monestir. A* Pergamí original (116 × 148 mm): AAM, Sant Pere de Galligants, pergamí núm. 2. Al dors: “De Fonte Agello”. Sit notum cunctis quod ego Petrus de Viridaria et uxor mea, Raimunda, et [filius noster], Raimundus, vendimus tibi Johanni de Camonibus et tuis, perpetuo, quandam nostram vineam integram quam habemus apud Fonte Agellum, in alodio Sancti Petri de Gal- licantu, que affrontat ab oriente in carraria, a meridie in honore Sancti Petri, ab occidente et a circio in torrente, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et cum terra in qua sedet et arboribus diuersorum generum ad omnem tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure Sancti Petri in omnibus, sine aliquo retentu quem inde non facimus, omnibus nostris uocibus inde perpetuo extinctis. Et conuenimus tibi omnia bona nostra in auere et honore ubique. Et propter hanc vendicionem confitemur nos a te numerando recepisse octo solidos barchinonenses, renunciando excepcioni non numerate peccunie. 324 Elvis Mallorquí

Et si amplius ualet dicto precio, totum gratis et ex certa sciencia tibi dono, renunciando auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione aliqua in futurum huic vendicione obuiam ire possemus, penitus in perpetuum renunciamus. Actum est hoc ·iiii· kalendas octobris, anno Domini ·m·cc·xxx· nono. Sig+num Raimunde, predicte, qui hoc firmo et laudo. Sig+num Petri de Uerdera. Sig+num Raimundi de Viridaria. Sig+num Be- rengarii de Bruno. Sig+num Johannis de Baschera. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Raymundus, presbiter et monachus. SSS. Ego Paschalis scripsi hoc, mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~240~~

1240, abril, 23 Reconeixement. Bernat, abat de Sant Salvador de Breda, reconeix a Ramon, prior de Santa Maria de Roca-rossa, la venda que Gui- llem de Llagostera i Ros de Pineda havien fet al seu predecessor del molí que s’havia de fer de nou a la riera de Riudarenes, al lloc de Rupit, a canvi de 80 sous barcelonesos. Signa l’escriptura Bernat, abat de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia de 1311: ADS, Cartoral de Santa Maria de Roca-rossa, f. 34v. a* CSMRR, núm. 59. ... + Bernardus, Dei gracia Sancti Salvatoris abbas, subscribo. Petrus de Turucella, prior. Petrus, monachus. Bernardus, monachus. + Bernardus, Dei gracia Sancti Petri Gallicantu, abbas. Guillelmus, monachus. Raimundus, monachus. Guillelmus de Spasen, presbiter et monachus, huius rei testis. ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 325

~~241~~

1240, setembre, 10 Reconeixement. Saurina, (vídua de ...), de Salt, reconeix a (...) la venda que va fer Maria de ses (...) d’un hort situat sobre els molins de (...), pel preu de 270 sous, i promet que permetrà el pas de l’aigua cap a les tres taules que hi ha a l’hort, tot a canvi de 8 sous barcelonesos. A* Pergamí original (150 × 175 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 50, pergamí núm. 6. Deteriorat al centre des del marge superior fins a la línia 7. Sit notum cunctis [quod ego Saurina ...], de Saltu, per me et per omnes meos presentes [et] futuros, laudo et concedo [... cui] uolueris, in perpetuum, totam illam uendicionem [que] Maria de ipsas [... pro ·c]c·lxx· solidis tibi vendidit super molendina de [... sicut mel]ius et plenius continetur in dicta uendicionis et in illa [...], de Saltu, maritus meus, racione ipsius uendicionis tibi fecit, quas inde habes quas in presentibi tibi et tuis [...]. Preterea dono tibi et tuis perpetuo per meum ortum aquam de qua possis tuum ortum predictum rigare et quod [...] teneamus tibi et tuis regeriam per meum ortum condirectam, per quam possis dictam aquam quantumque et quocienscumque tibi sit necessarium ad rigandas dictas ·iii· tabulas ortus, sicut melius continetur in illo ortu quem maritus meus tibi fecit, sine dampno et deterioramento nostri honoris. Et cum hec publico instrumento, per me et per omnes meos, diffinio tibi et tuis perpetuo quicquid jure habeo et habere debeo in dictis ·iii· tabulis orti, tam racione dotis et donacionis propter nupcias quam alio aliquo modo, et in ipsis omnibus dono et cedo tibi et tuis jus meum et locum et uoces et raciones et acciones reales et personales utiles et directas mihi competetentes et competituras ad omnem tuam uoluntatem et tuorum, perpetuo, ibi et inde faciendam, sine omni retentu et contradimento mei et meorum. Et propter hoc totum confiteor me a te numerando recepisse et penes me habuisse ·viii· solidos barcinonenses. Et ad majorem firmitatem juro, super sancta ·iiii· Dei euuangelia manu mea propia tacta, hec omnia superius scripta semper rata et firma habere et numquam contrauenire jure sponsalicii emi uel alio modo. Actum est hoc ·iiii· idus septembris, anno Domini ·m·cc·xl·. Sig+num Saurine predicte, que hoc firmo et laudo. Sig+num Bernardi de Locata. Sig+num Petri de Ulmo. Sig+num Petri de Calepodio. 326 Elvis Mallorquí

~~SSS. Arnallus de Sancto Martino, qui hec scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.~~

~~242~~

1240, novembre, 24 Establiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, i Berenguer de Sant Jaume, canonge de Sant Feliu de Girona, que hi té un dret violari, estableixen a Barceló Boscà, de Nespla, i a la seva muller Bernarda el mas dit de Canemar, al lloc de Nespla, de Sant Medir, salvant els drets de Sant Pere de Galligants a rebre una perna de carn de porc, 6 diners, censos i serveis, el quart i braçatge de les terres o tasca i braçatge, pel preu d’acapte de 100 sous barcelonesos. A* Pergamí original (180 × 205 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 47, pergamí núm. 3. Sit notum cunctis quod ego Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas, et conuentus eiusdem loci et Berengarius de Sancto Jachobo, canonicus Sancti Felicis1 Gerunde, qui habet in hoc jus uiolarii, donamus et stabilimus tibi Barchinono Bos- chano, de Nespula, et uxori tue, Bernarde, et uestris et quibus dare, vendere uel dimitere uolueritis, in perpetuum, totum illum nostrum mansum qui dicitur de Canemario, quem habemus in parrochia Sancti Emitherii, in loco nominato Nespula, et totum honorem cultum et heremum eidem quoquomodo pertinentem, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et vineis et terris cultis et heremis et arboribus diuersorum generum et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus. Ita quod dictum mansum et honorem habeatis et teneatis per monasterium nostrum et successorum nostrorum in perpetuum ad fidelitatem nostram et nostrorum successorum et quod habeatis dicta omnia ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure et dominio Sancti Petri et nostro in omnibus, cui dabitis inde annuatim pro censu unum latz carois de porcho et sex [denarios ...] et unum caseum et oua in festo Pasche et in festo Pentecostes et unam jouam et bajulo ·v· denarios in mense junii [et] in festo Natalis Domini quinque denarios et bajulo unam jouam et ·iii· Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 327 denarios pro trescol; et omnes isti denarii sunt bene monete de quaterno. Et dabitis preterea de terris que dari debent fideliter quartum et braciaticum sicut consuetum est; et de omnibus aliis terris, tascham et braciaticum. Et conuenimus uobis predictum mansum et honorem semper facere habere et tenere in pace et esse defensores contra cunctam personam. Et propter hoc donum siue stabilimentum confitemur nos a uobis numerando recepisse et penes nos habuisse pro accapite centum solidos barcinonenses, valente marche argenti ·lxxx·viii· solidos, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Hoc autem facimus saluo uiolario quod Bernardus Boschanus et uxor eius, Guillelma, in dicto manso et honore quod sibi retinuerunt ad diem nupciarum que contracte fuerint inter Barchinonum Boschanum et uxorem tuam, Bernar- dam, filiam illorum. Actum est hoc ·viiii· kalendas decembris, anno Domini ·m·cc·xlo·. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Guillelmus de Spasen, presbiter et monachus atque infirmarius. Sig+num Petri de Colle, prioris et monachi. Bernardus, leuita et monachus. + Berengarius de Sancto Iacobo, tenens locum Sancti Petri. Sig+num Bernardi de Turre, de Serriano, baiuli. Sig+num Arnaldi Muti. Sig+num Guillelmi, coqui Sancti Petri. SSS. Ego Paschalis scripsi hoc, mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum litteris rasis et emendatis in ·iia·, die et anno quo supra. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~1. Felicis, repetit.~~

~~243~~

1241, març, 12 (1240) Debitori. Bernat, cambrer del monestir de Sant Pere de Galligants, reconeix deure 90 sous barcelonesos a Adelaida Ferrera, que garan- teix sobre els seus béns i drets a la parròquia de Santa Maria i Sant Esteve de Caldes (de Malavella), a la vil·la de Franciac, i constitueix com a deutors i fidejussors Bernat Nicolau i Arnau de Riera, homes seus. A* Pergamí original (116 × 113 mm): AMGI, fons patrimonial Calderó, pergamí núm. 19. Tinta esvanida per abrasió. Al dors: “núm. 14”. 328 Elvis Mallorquí

Sit notum cunctis quod ego Bernardus, camerarius Sancti Petri de Gallicantu, debeo [paccare] tibi [Alaydis Ferrarie] et cui uolueris, [integre] et sine alongamento, nonaginta solidos barchinonenses, ualente marcha argenti ·lxxx·viii· solidos, ad proximum uenientem festum Pentescostem, de quibus fateor a te bene [...], renunciando omni excepcione non numerate peccunie, quos denarios si ad sexdecim [... tibi uel ... pro ipsis ... con]uenio tibi et tuis [... sicut ...] et conuenio tibi et tuis quod si possim [uenire ... terminium ...] quod de precio eidem mansi persoluam te bona fide [...] dono tibi et tuis super omnibus meis rebus et iuris quod habeo in omni parrochie Sancte Marie et Sancti Stephani de Calidis, in uilla de Franciacho [...] dono tibi et tuis debitores, fideiussores et donatores, restitutores de omni dampno meorum et si [...] in morte et uita, uidelicet Bernardum Nicholaum et Arnaldum de Riera, homines meos. Et nos, dicti Bernardus et Arnaldus, instituimus nos esse debitores, fideiussores et donatores, restitutores de [...] super scriptum tibi, Alaide Ferrarie, et [...] dictos debitores, cum eo et sine eo, in morte et [uita et nos ...] damus tibi et tuis in omnibus nostris [...] tenore et testiis [...] non possit se excusare [...], renunciando omni iuri et legi quod [...]. Actum est hoc ·iiii· idus marcii, anno Domini [·m·cc·xl·]. Sig+num Bernardi Nicholai. Sig+num Arnaldi de Rieria. Sig+num Bernardi de Rieria. Sig+num Dominici Nicholai, huius rei testium. [Berengarius de ...], de Macianeto, qui hoc scripsit, cum litteris suprascriptis in ·iiii· linea ubi dicitur [...] die et anno.

~~244~~

1242, juliol, 30 Establiment. Ramon Ponç, de Fellines, concedeix a Bernat de Puigde- mont, de Cervià, i a la seva esposa Maria una feixa que havia estat de Pere Oliver de Candell, situada a Fellines, indret de Vilaró, a cens d’una quartera d’ordi, i li dóna tot el clos que té per Sant Pere de Galligants, que havia estat del mas de Rotllà. A* Pergamí original (190 × 160 mm): ADG, Almoina, Viladasens, pergamí núm. 47. Carta partida per ABC. Al dors: “núm. 47”. AB CD [EF] Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 329

Sit notum cunctis quod ego Raimundus Poncius, de Fellines, per me et per omnes meos pre[sentes] atque futuros, laudo et concedo et dono tibi Bernardo de Podio d·Amont, de Ceruiano, uxorique tue, Marie, [et uest]ris et cui dare uel dimittere uolueritis, perpetuo, totam illam fexiam terre quam fuit condam de Petro Oliuario de Candello, quam jam habitis et tenetis in parrochia Sancti Martini de Fellines, loco uocato Uillaro, que affrontat ab oriente in fexia Bernardi de Podio d·Aual et a meridie in terra Maria Gerundensia et de occidente in uestra terra et a circio in alueo torrentis. Ita ut superius scriptum est, cum introitibus et exitibus suis, et sicut melius dici uel intelligi potest ad uestram utilitatem et comodum uestrorumque et sine ullo meo meorumque retentu quem inde non facio, ita dono uobis et uestris totum meum locum et omne meum jus et uoces et raciones et acciones et omnia que mihi competunt ibi uel aliquo modo competere possunt. Ita ut dones mihi uel cui ego uoluero dare uel dimittere siue uendere annuatim unam quarteriam ordei mensure Gerunde in festum Sancti Felicis. Et conuenio tibi et tuis quod faciam habere et tenere in pace per me et per omnes meos. Et si aliquis aliquid ibi uobis et uestris tetigerit uel forifecerit per me nec per meos, totum conuenio uobis et uestris restituere de meo per meum planum uerbum sine sacramento. Et hoc totum dono uobis et uestris in omnibus meis rebus in auere et honore ubique. Et insuper dono uobis et uestris inde1 totum illum closum quem teneo per Sanctum Petrum de Gallicantu qui fuit olim de manso de Rodlan. Actum est hoc ·iii· kalendas augusti, anno Domini ·m·cc·xl·ii·. Sig+num Raimundi Poncii, qui hoc firmo. Sig+num Perpeni- ani Martini. Sig+num Bernardi de Podio d·Aual. Sig+num Martini Cabater.2 Sig+num Guillelmi de Bauzo. Sig+num Guillelmi de Burdils. Sig+num Raimunde, uxoris eius. Sig+num Berengarie, uxoris Arnalli Bauli, de Fellines. + Petrus Gotmarus, presbiter, qui hoc scripsit.

~~1. Lectura dubtosa. 2. Sic.~~

~~245~~

~~1242, agost, 9 Venda. Domènec, fill de Ponç de Pla de Fontajau, el seu germà Esteve i la muller d’aquest, Maria, venen a Bernat de Molera i al seu fill 330 Elvis Mallorquí~~

Nadal tres quadres de terra que tenen a la parròquia de Sant Ponç de Fontajau, juntament amb una casa situada a tocar l’església i la cellera de Fontajau, pel preu de 330 sous barcelonesos, salvant el domini directe de Sant Pere de Galligants i un cens de 9 diners que paguen al mas de Ponç de Roca, com a ajuda del cens que fa al monestir. A* Pergamí original (192 × 430 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 6. Sit notum cunctis quod ego Dominicus, filius Poncii de Plano, de Fonte Agello, et uxoris eius, [Gen...], condam deffunctorum, et frater meus, Stephanus, et uxor eius, Maria, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, vendimus et cum hac presenti publica carta omni tempore ualitura liberando tradimus tibi Bernardo de Mole[ria] et filio tuo, Natali, et uestris, perpetuo, tres quadros terre quos habemus in parrochia Sancti Poncii de Fonte Agello, quarum unus affrontat ab oriente in uestro honore, a meridie in torrente, ab occidente in tuo campo de Ylice, a circio in moleriis; alius affrontat ab oriente in nostra uinea, a meridie in camino, ab occidente et a circio in moleriis; alius uocatur de Buffuneriis et affrontat ab oriente in uestro honore, a meridie et occidente in torrente, a circio in camino. Preter uendimus illam domum quam habemus juxta ecclesiam de Fonte Agello, juxta ipsam cellariam, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et arboribus diuerssorum generum et cum omnibus aliis in eis habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad uestrum uestrorumque comodum et utilitatem. Sic uobis et uestris predictos tres quadros terre [et domum] uendimus et tradimus pro trescentis triginta solidis barchinonensis, valente marche argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus recognoscimus nos a uobis bene et utiliter ese paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie et rei non tradite et excepcioni doli. Et si hec uendicio plus ualet dicto precio, totum gratis et ex certa sciencia uobis damus, renunciando benefficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur. Et de nostro jure ac potestate predicta omnia in uestrum tradimus dominio et potestate ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem ibi et inde perpetuo faciendam, saluo jure Sancti Petri in omnibus et dabitis preterea annuatim ad auxilium census mansi Poncii de Ruppe faciendum ·viii· denarios monete quaterni in festo Sancti Petri de junio, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et nostrorum perpetuo extinctis et penes uos remanentibus. Et conuenimus uobis Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 331 et uestris predictam vendicionem semper facere habere et tenere in pace et ese defensores et guarentes contra cunctam uiuentem personam et de euiccione et de omni interesse obligamus uobis et uestris nos et heredes nostros et successores et omnia bona nostra mobilia et inmobilia habita et habenda generaliter et specialiter semper et ubique. Et ad maiorem firmitatem juramus, in Deum et super sancta ·iiiior· Dei euuangelia corporaliter tacta, hec omnia predicta semper rata habere et firma et in perpetuum obseruare et non in aliquo contrauenire jure sponsalicii mei, dicte Marie, uel alio modo. Et si aliquo iuro scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Actum est hoc ·v· idus augusti, anno Domini ·m·cc·xl· secundo. Sig+num Dominici, predicti. Sig+num Stephani, fratris eius. Sig+num Marie, eius uxoris, qui hec firmamus et laudamus. + Ber- nardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Sig+num Petri, presbiter et monachus. Bernardus, monacus, leuita et camerarius. Sig+num Baldouini, baiuli. Sig+num Poncii de Ruppe, patris eius. Sig+num Arnaldi Uitale de Clarano. Sig+num Bernardi, corrigerii. SSS. Richardus de Oscha qui hoc scripsi, mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum litteris rasis et emendatis in ·viii· linea et suprascriptis in ·xia·, die et anno quo supra. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~246~~

1242, juny, 19 Enfranquiment. Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, enfranqueix Saurina, filla d’Arnau Ponç, de Sant Andreu Salou, per 4 sous barcelonesos. A* Pergamí original (132 × 86 mm): ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí núm. 622. Sit notum cunctis quod ego Bernardus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas, consilio et uoluntate de omni conuentu mihi submisso, diffinio te Saurinam, filiam Arnaldi Poncii, de Sancto Andrea de Alodio, scilicet corpus tuum et omnem proieniem a te descendentem et omnes res tuas mobiles et inmobiles, Deo et tibi ipsi et illi domino quem tu facere et eligere uolueris, ad omnem tuam uoluntatem faciendam sine retentu quem in te nec in progenie 332 Elvis Mallorquí a te descendente nec in rebus tuis habitis et habendis non facio, scilicet tu et tui cui omnibus rebus tuis sitis soluti et liberi ab omni seruitute et dominio nostro et nostrorum, in perpetuum. Et propter hanc diffinicionem recognosco a te recepisse ·iiiior· solidos barchinonenses, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Actum est hoc ·xiiii· kalendas septembris, anno Domini ·m·cc·xl·iio·. + Bernardus, Dei gratia Sancti Petri Gallicantus abbas. Fer- rarius, presbiter et monachus. Sig+num Petri Fabri. Sig+num Jo- hannes Rubei. Sig+num Arnaldi de Casalis, bajuli. SSS. Petrus, presbiter, qui hoc scripsit, die et anno quo supra.

~~247~~

1242, novembre, 27 Establiment a mitgeria. Ramona de Pomars i el seu fill Guillem estableixen a Berenguer Ademar i al seu fill Pere un camp al lloc de Mitjà, a la parròquia de Sant Martí de Palafrugell i Sant Esteve de Torroella de Mont-ras, amb la condició de treballar-lo segons el costum dels bons llauradors, a canvi de la meitat dels esplets i la tasca, per 125 sous barcelonesos. A* Pergamí original (135 × 210 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 32, pergamí núm. 3. Carta partida per ABC. A la part superior: “núm. 8”. Tacat i esborrat a la part superior. [S]it notum cunctis quod ego Raimunda de Pomars et filius meus, Guillelmus, [... presentes at]que futuros, stabilimus et damus tibi Berengario Ademario et filio tuo, Petro, [et ... per]petuo, uel quibuscumque uos uel uestri donare uel quoquo modo alienare uelitis, videlicet totum [... nost]rum campum terre quem habemus et tenemus per alodium francum in parrochia Sancti Martini de Pala[frugello] et Sancti Stephani de Turrucella de Monte Raso, in locum uocato [Median], sicut affrontat de oriente [in campum Berengarii] Riculfi, condam defuncti, a meridie in torrente et in campum Guillelmi de Plano, a circio in [terra Stephani Caneti] ab occidente in clausum uestrum. [... stabilimentum ...] campum que uos et uestri et quisque uelitis habeatis et [teneatis per nos et nostros] successores [...] atque expletetis eum totum, sicut iamdicti includitur [affrontacionibus et cum omnibus aug]mentis et melioramentis que ibi feceritis et cum ingressibus et [exitibus] et Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 333 cum [omnibus suis pertinentiis tam] principaliter quam accessorie et laboretis eum bene ad consuetudinem bonorum laboratorum et fimetis eum totum ad tercium expletum. Et hec faciatis sine omni nostra missione. Et nos habeamus et accipiamus medietatem omnium expletorum que ibi Deus dederit et tascam fideliter et uos et uestri habeatis et accipiatis similiter aliam medietatem cum palea. Et in tempore seminandi mitamus medietatem seminis et uos aliam medietatem. Et non resechetis expleta nec uerberetis nisi cum nostro nuncio qui ea uideat resechare et uerberare. Et ita fiat in perpetuum. Et sic habeatis et teneatis uos uel uestri in perpetuo totum iamdictum campum ad uestram uestrorumque uoluntatem semper faciendam, saluo nostro jure et dominio in omnibus et per omnia. Pro quo stabilimento confitemur nos a uobis in solidum [rec]episse, excepcione non numerate et non tradite rei renunciando, ·c·xx·v· solidos barchinonenses, [ual]ente marche argenti ·lxxx·viii· solidos. Et conuenimus uobis bona fide et per firmam stipulacionem quod totum stabilimentum, ut supradictum est faciamus, uobis et uestris stare et esse bonum et firmum et tenere et habere in pace, obligando ad hec nos nostrosque heredes et successores uobis et uestris et omnia bona nostra mobilia et inmobilia et se mouentia presentia et uftura generaliter et specialiter ubique et semper. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri et excepcioni penitus renunciamus. Actum est hoc ·v· kalendas octobris, anno Domini ·m·cc·xl· secundo. Sig+num Raimunde de Pomars. Sig+num Guillelmi, filii eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Adalaydis, sororis dicti Guillelmi. Sig+num Petri de Turrucella. Sig+num Petri de Rupibus. Sig+num Petri Pauci, testium. SSS. Berengarii, presbiteri, qui hoc scripsit. ABC DEF GHI

~~248~~

1243, febrer, 16 (1242) Testament. Josberta de Palol dicta testament, pel qual elegeix marmessors el seu marit Arnau de Palol, Bernat de Foixà, na Cecília de Cruïlles i l’ardiaca de Besalú, Ramon d’Albuçà. Deixa el seu 334 Elvis Mallorquí

cos per a ser enterrat al cementiri de Sant Llorenç de les Arenes i efectua diverses deixes per a diverses esglésies gironines, entre les quals hi ha Sant Pere (de Galligants). Deixa al seu fill Bernat de Foixà els termes i jurisdiccions que té a Peralada, al seu fill Arnau de Foixà el feu que tenia amb el seu germà Arnau d’Avinyó a Castelló d’Empúries i als seus fills Bernat i Pau de Palol, per indivís, el que tenia als castells de Palol i Barbavella i a les honors de Llambilles i Vilamalla. [A] Original perdut. B* Còpia de 1251 (237 × 232 mm): AMGI, fons Ajuntament de Girona, pergamí núm. 13. Regest: PAG, núm. 18. ... Primum dimito corpus meum ad sepeliendum in cimite- ro Sancti Laurencii de Areniis et dimito ibi meum lectum quod portabo et ·l· solidos in denariis; Sancte Marie sedis Gerunde, ·x· solidos; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Danieli, ·x· solidos; Sancto Petro, ·v· solidos; Sancto Martino de Costa, ·v· solidos; Sancto Saturnino de Palaciolo, ·x· solidos; omnibus aliis ecclesiis Gerunde, binos solidos; Hospitali Nouo et Veteri, ·ii· solidos; unicuique; operi pontis, ·ii· solidos; captiuis redimendis, ·ii· solidos; ...

~~249~~

1243, desembre, 12 Testament. Bernat de Sitjar dicta testament, pel qual elegeix sepultura al monestir de Sant Daniel i nomena hereu el seu nebot Ramon Andreu, amb reserva de 9.000 sous per a la seva esposa Saurina. Entre moltes altres deixes pietoses a esglésies, n’efectua al monestir de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B Còpia de 1245 (640 × 325 mm): ASD, pergamí núm. 133. C Còpia del segle xiv: ADG, Dotalies, vol. D-2, f. 236-237. a* CDSDG, núm. 189.

... Dimitto Sancti Felici Gerunde ·xxx· solidos; operi eiusdem, ·x· solidos; Sancto Petro de Gallicantu, ·xxx· solidos. Et soluo et delibero eidem monasterio omnia pignora que ego uel pater meus tenebamus a dicto monasterio ubique. Et est certum et manifestum quod quicumque inde habui recipio in paga de his que ibi habebamus ego uel pater meus. ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 335

~~Dimito ipsi Raimundo Andree totum honorem quem habeo apud Serrianum et quicquid ibi habeo et accipere debeo, saluo censu quod monasterium Sancti Petri de Gallicantu ibi accipere debet. ...~~

~~250~~

1244, juliol, 21 Venda. Ramon de Bas, abat de Sant Feliu de Girona, ven a Ramon Sabater de Riurans una vinya situada a Malpàs, que havia estat de Pere de Verges i que l’atorgant havia comprat a Pere de Santce- loni, que afronta a sol ixent amb el torrent de Malpàs, pel preu de 50 sous barcelonesos. Escriu l’acta Guillem de Moles, notari de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (170 × 150 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 90. a* DSFG, núm. 138, ex A. Regest: ADG, Sant Feliu de Girona, Pabordia de Juny, p. 655. ... Sig+num Guilielmi de Molis, notarii Sancti Petri Gallicantus, qui hoc scripsit.

~~251~~

1245, novembre, 5 Establiment. Ramona de Pomars i el seu fill Guillem de Pomars estableixen a Pere Cantó i al seu germà Guillem un quadre per fer-hi quatre horts, a la parròquia de Sant Martí de Palafrugell i Sant Esteve de Torroella de Mont-ras, a cens d’un sester de (...) a la mesura de Monells, pel preu de (...). A* Pergamí original (135 × 180 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 35, pergamí núm. 90. Carta partida per ABC. Deteriorat de la part central cap al marge dret. Sit notum cunctis quod ego Raimunda de Pomariis, consilio et uoluntate Gillelmi de Pomariis, filii mei, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, donamus et stabilimus tibi Petro Cantono et fratri tuo, Gillelmo, et uestris, in perpetuum, videlicet totum illum nostrum quadrum terre que ad faciendum ibi ·iiiior· ortos uel quicquid facere uolueritis et quod habemus et tenemus 336 Elvis Mallorquí in parochia Sancti Martini de Palafrugello et Sancti Stephani de Turruella, suptus ortos Gocelmi Carauini et Marie Bernarde, sicut affrontat de oriente in terra Guillelmi Rudrici et Petri Tegularii, a meridie in torrente quod inde transit, a circio in terra Guillelmi Rudrici similiter, ab occidente in ortum Gocelmus Carauini et Marie Bernarde. Sicut ille ·iiiior· affrontacionibus includunt predictum quadrum terre, sic damus et stabilimus uobis et uestris in perpetuum per quod faciatis ·iiiior· ortos uel quicquid facere uolueritis, cum exitibus et ingressibus et cum omnibus augmentis et melioramentis que ibi facere poteritis, de abisso usque ad nubes, et cum omnibus in se habentibus uel ad se aliquo modo pertinentibus, sicut melius dici uel intelligi potest ad uestrum [bonum] atque sanum intellectum et ad omnes uestras uestrorumque uoluntates inde cum tempore faciend[as ... uita] et morte, saluo tamen jure nostro et domino et successorum nostrorum in omnibus [... et] nostris annuatim pro censu ad festum Sancti Felicis augusti unum sex[tarium ...] accipiens ad rectam mensuram Mu- nellorum. Et propter istam donacion[em ...] a uobis de [manu] ad manum numerando recepisse, excepcione [non numerate peccunie renunciando ...] solidos barchinonenses monete de duplo. Et etiam conuenimus ac promitimus [...] quod totum dictum donum et stabilimentum faciamus uobis et uestris [...] contradicente persona deffendamus. Et etiam conuenimus ac promitimus uobis [...] aquam ad rigandum dictos ·iiiior· ortos per ·iiiior· dies facere habere et tenere [...] contradicente persona deffendamus de jure. Et etiam quod teneamur uobis et uestris de [...] de omni euiccione ob[li]gando ad hec nos nostrosque heredes et successores uobis et uestris et omnia bona nostra mobi[lia et] inmobilia, presencia et futura generaliter uel specialiter ubique et semper. Et si aliquo jure scripto uel non scripto huic donacioni obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Et si amp[lius ...] uoluerimus uendere uel alienare omnia predicta [...] et ego similiter in te. Actum est hoc nonas nouembris, anno Domini ·[m]·cc·xl· quinque. Sig+num Raimunde de Pomars. Sig+num Gillelmi, filii eius qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Guillelmi de Pla- no. Sig+num Petri Pauci. Sig+num Guillelmi, testium. Sig+num Petri Martini, baiuli. Sig+num Petri Cantoni. Sig+num Guillelmi [Cantoni],1 qui hoc firmamus et laudamus. SSS. Berengarius, presbiteri, qui hoc scripsi. ABC DEF GHI

~~1. Lectura dubtosa. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 337~~

~~252~~

1245, novembre, 13 Testament. Guillem (de Cabanelles), bisbe de Girona, dicta testament pel qual elegeix marmessors Bernat de Salt, tresorer, Guillem Gau- fred, Pere Isarn, Bernat de Galliners i Guillem de Cornellà, canonges de la seu de Girona. Elegeix sepultura a la seu de Santa Maria de Girona, a la qual deixa possessions adquirides a Mallorca, molins a Domeny i drets a la vila de Matajudaica. També efectua deixes a l’hospital de Crespià, a la capella del palau episcopal i a dos beneficis que institueix a la seu de Girona. A més, disposa diverses almoines a les esglésies de la ciutat de Girona i als monestirs del bisbat, entre els quals hi ha el de Sant Pere de Galligants. A Pergamí original (465 × 710 mm): ADG, Mitra, calaix 22, pergamí núm. 1. B Còpia de 1246 (360 × 720 mm): ADG, Mitra, calaix 8, pergamí núm. 30, ex A. C Còpia del segle xiv (400 × 730 mm): ADG, Mitra, calaix 23, pergamí núm. 169. D Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles, f. 65r-67r. E Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd, f. 328v-330r. F Còpia del segle xiv: ADG, Dotalies, vol. D-1, f. 107v-112. a ES, vol. 44, núm. 7, ex D. b* CRV, núm. 47, ex D. Regest: PM, núm. 181.

... Item dimittimus ecclesie Sancti Felicis Gerundensis ·x· solidos; operi eiusdem ecclesie, ·x· solidos; Sancto Petro, ·vi· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Danieli, ·l· solidos; unicuique aliarum ecclesiarum et hospitalium de Gerunda, binos solidos; infirmis de Petreto,· v· solidos; operi fratrum minorum de Gerunda, ·ccc· solidos; operi fratrum minorum de Castilione, ·xl· solidos; captivis redimendis, ·l· solidos; confratrie Sancte Marie Puellarum, ·x· solidos; infirmis de Furtiano,· xx· solidos; Sancto Felici de Ca- tinis, ·l· solidos et debitum quod nobis debet. ...

~~253~~

1246, maig, 3 Venda. Guillem Barner, de Gironella del Pla, i la seva muller Beren- guera venen a l’Hospital Nou del cap de l’Areny i als pobres, a través de fra Arnau de Llagostera, lloctinent del comanador del dit Hospital, el quadre de terra que tenen sota el mas de Ramon Mas- cardell al pla de Girona, que afronta amb la carrera “monera” que va a Santa Eugènia, el camí que va al molí de Pedret, la coromina 338 Elvis Mallorquí

de Dalmau Batlle del Mercadal i la coromina del monestir de Sant Pere (de Galligants), pel preu de 100 sous barcelonesos. A* Pergamí original (215 × 485 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 60a. ... totum illud nostrum quadrum terre quod habemus subtus mansum Raimundi Mascardelli in plano Gerunde, sicut afrontat ab oriente in carraria moneria que uadit ad Sanctam Eugeniam, a meridie in alio camino quod uadit apud molendinum de Petreto, ab occidente in condamina Dalmacii Bajuli de Mercatallo, a circio in condamina monasterii Sancti Petri. ...

~~254~~

1247, febrer, 13 (1246) Establiment. Berenguer de Montagut estableix a Ferrer de Mollet un erm situat al lloc de Petrenques, a la parròquia de Sant Julià de Ramis, on Ferrer ja hi havia fet una vinya, a canvi d’un diner de cens, la tasca i el braçatge, per 3 sous d’entrada. A* Pergamí original (112 × 132 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 27, pergamí núm. 3. Sit notum cunctis quod ego Berengarius de Monte Acuto, per me et per omnes meos presentes atque futuros, dono et stabilio tibi Ferrario de Molleto et tuis, perpetuo, totum illum heremum quem habeo in loco uocato Petrenches, in parrochia Sancti Juliani de Rama, quem tibi iam dederam, in quo tu fundasti uineam in parte, sicut affrontat ab oriente in honore Bernardi de Molleto, a meridie in honore Petri Guillelmi Arluin, ab occidente usque ad Rupem Ladam, a circio in honore Belle Die, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus [et cum culto et heremo] et cum omnibus aliis in eis habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus et ut [melius] dici uel intelligi potest ad tuum comodum. Sic tibi et tuis dono et stabilio [ad omn]em tuam uoluntatem perpetuo faciendam, saluo jure in omnibus cui dabis ·i· denarium [cuiusdam bone monete] cucurrerit in festo Natalis Domini annuatim et tascham et braciaticum. Et sic [promito] tibi et tuis dicta omnia facere habere et tenere in pace et esse deffensorem et guarentem [...]. Et propter hoc recognosco me a te numerando recepisse et penes me ha[buisse] ·iii· solidos barchinonenses, renunciando excepcione non numerate peccunie. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 339

Actum [est hoc] idus februarii, anno Domini ·m·cc·xl· sexto. Sig+num Berengarii de Monte Acuto. Sig+num Guillelmi, filii eius, qui hoc firmamus. Sig+num Bernardi de Turre. Sig+num Guillelmi Textoris. Sig+num Guillelmi de [Mo]lis, qui hoc scripsit, cum literis suprascriptis in ·vii· linea, die et anno [quo supra].

~~255~~

1247, maig, 30 Enfranquiment. Pere de Coll, monjo i procurador de Sant Pere de Galli- gants, enfranqueix Berenguera, germana de Pere Barrot, de Camp- llong, per 4 sous barcelonesos. A* Pergamí original (123 × 91 mm): ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí núm. 425. Sit notum cunctis quod ego Petrus de Collo, monachus et procurator domus Sancti Petri de Gallicantu, cum consilio et uoluntate tocius conuentus jam dicti loci, diffinio te Berengariam, sororem Petri Barroti, de Campolongo, condam defuncti, et omnem proieniem a te descendentem et omnes res tuas mobiles et inmobiles quas modo habes et de cetero, Deo uolente, habitura es, domino Deo et tibi met ipsa et cuilibet domino quem tu facere siue eligere uolueris, ita quod ego nec aliquis dominus uel socius tocius loci jam dicti in te nec in tua prole siue in rebus tuis aliquid non exigamus neque ualeamus de cetero aliquo jure uel racione. Immo tu et tuam prolem et omnes res tuas, prout dictum est, sis a nobis et nostris de cetero libera et absoluta. Et propter hanc diffinicionem accipio a te ·iiiior· solidos barchinonenses. Actum est hoc ·iii· kalendas julii, anno Domini ·m·cc·xl· septimo. Sig+num Raimundi de Casalis, bajuli Sancti Petri. Sig+num Johanni Tioni. Sig+num Bernardi de Firigula, huius rei testium. Sig+num Petri de Colle, monachi et procurator monasterii nostri, qui hoc firmat. Petrus, presbiter et monachus. Sig+num Arnalli, prioris, qui hoc firmo. SSS. Arnallus, presbiter, qui hoc scripsit die et anno quo supra. 340 Elvis Mallorquí

~~256~~

1248, gener, 29 (1247) Establiment. Arnau, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Arnau de Gotarra, de Sant Andreu Salou, i a la seva muller Guillema una borda que té al lloc Guerau de la mateixa parròquia, a canvi de la tasca i un cens de 12 diners i òbol, 1 oca, 1 quartera de (...), 1 quartera de vi del lloçol, 1 mitgera de blat, 1 quartera de forment, ous per Sant Pere i Pentecosta, per 60 sous a Sant Pere de Galli- gants i 84 sous a Simó, fill d’Ermessenda Geralda, en reconeixement per la borda. A* Pergamí original (127 × 130 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 41, pergamí núm. 54. Carta partida per ABC. Al dors: “43”. AB CD EF GH Sit notum cunctis quod nos Arnaudus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, consilio et uoluntate conuentus eiusdem loci, damus et stabilimus uobis Arnaldo de Gotarra, de Sancto Andrea de Holodio, uxorique uestre, Guillelme, et uestris et cui uel quibus uolueritis, perpetuo, videlicet totam illam bordam integram quam habemus in parrochia Sancti Andree de Holodio, loco dicto Ge- raudo, cum omnibus suis honoribus et tenedonibus et pertinenciis et arboribus diuersorum generum et etiam cum omnibus aliis ibi existentibus aut aliquo modo pertinentibus, tam terris quam uineis laboratis et heremis, sicut melius ac plenius Ermessenda Geralla, de Sancto Andrea, condam difunta, et filius eius, Simon, habebant et tenebant. Hec inquam omnia, sicut superius continetur et etiam sicut melius potest dici uel intelligi ad omnem uestram uestrorumque uoluntatem et comodum, sic ea uobis damus et stabilimus et in corporalem possessionem in presenti uobis mitimus ad omnes uestras uestrorumque voluntates ibi et inde perpetuo faciendas, saluo iure Sancti [Petri Gallicantus cui] uos et uestri post uos dabitis [nobis et ... ] fideliter tascam de omnibus expletis [...] consuetis; et pro censu, annuatim ·xii· denarios bone monete et unum obolum et [...] unum anserem; et in tercio anno unum anserem et medium; et mediam quarteriam [... ad men]suram de Monellis, unam quarteriam de uini de loceo et unam migeriam de bladi ad men[suram de Mon]ellis et unam quarteriam frumenti ad mensuram predictam de Monellis; et ad festum Pasche [...]; et ad festum Sancti Petri ·iiiior· oua; et ad festum Pentecostes ·iiiior· oua baiulo; et nichil al[iud ...] pro iam dicta borda de censu neque de Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 341 agrariis. Ita supradictum donum uobis damus atque stabil[imus ...] Arnaldo et uxor tua, Guillelma, teneatis omnibus diebus uite uestre et redimatis in medio [...] infantem hominem uel femi- nam de uestris ex dominacione uestra quem uel quam faciatis de dominacione [...] facientis etiam uos de predicta stabilicione, et teneatis in dicta donacione domos condirectas [...] donacionem ac stabilicionem accipimus a uobis centum ·lx· solidos barchinonenses, valente marcha ar[genti ·lxxx·] octo solidos, de quibus dabitis pro omnibus Simoni, filio Guillelme Geralle, ·lxxx· et ·iii· solidos pro diffi[nicione ...] predicta borda, de quibus facturum a uobis bene esse paccati, renunciando excepcioni non [numerate peccunie]. Promittimus uobis et uestris per firmam stipulacionem ut hec predicta uobis faciamus habere [...] et esse guarentes et defensores contra cunctam uiuentem personam. Et si aliquo iure scrip[to ...] siue consuetudine uel occasione aliqua in futuro huic contractui obuiam ire possimus [...] renunciamus. Quod ego Ar- naldus, supradictus, de Gotarra et uxor mea, Guillelma, recepto dono supra[dicto ...] uobis Arnaldi, abbati Dei gratia Sancti Petri, sicut superius continetur, obseruare et complere fideliter [...]. [Actum est hoc ·ii]iito· kalendas februarii, anno Domini ·mo·cco·xlo·viio·. Sig+num Arnaldi de Gotarra. [Sig+num Guillelme], eius uxoris, qui hoc firmamus. Sig+num Guillelmi de Benaula, de Sancto Andrea. Sig+num [..., de eius]dem loco. Sig+num Iohannis Rubei, eodem modo, huius rei testium. [... Ego Arnallus, Dei gratia abbatis Sancti Petri], subscribo, saluo jure Sancti Petri in omnibus. [...]

~~257~~

1248, febrer, 24 Venda. Sibil·la Cerviana, del burg de Sant Pere (de Galligants), el seu marit Pere Babau i la seva mare Bernarda Cerviana venen a (...), moner —o moliner— del Mercadal, i a la seva muller Maria, totes aquelles cases que tenien al Mercadal de Girona, sota domini de la sagristia de la seu de Girona, pel preu de 100 sous barcelonesos, salvant el dret del senyor a rebre 3 sous de moneda de quatern per Carnestoltes. A* Pergamí original (212 × 199 mm): ACG, pergamí núm. 1186. Al dors: “P y M, núm. 3. Sagristia 2a. Mercadal”. 342 Elvis Mallorquí

Sit notum cunctis quod ego Sibilia Ceruiana, de burgo Sancti Petri, et maritus meus, Petrus Babau, filius [...] et mater mea Ber- narda Ceruiana, per nos et per omnes nostros presentes et futuros, vendimus et cum hoc presenti publico instrumento omni tempore ualituro liberando [tradimus tibi ...], monerio de Mercatallo et uxori tue, Marie, et uestris et quibus dare uel dimitere, uendere, stabilire seu quolibet alio modo alienare uolueritis, in perpetuum, omnes illas domos integras quas habemus apud Mercatallum, ...

~~258~~

1248, març, 1 (1247) Enfranquiment. L’abat Arnau de Sant Pere de Galligants enfranqueix Tomàs Martorell, fill de Martorella, del veïnat de Sangosta, de Cas- sà, per 30 sous barcelonesos. A* Pergamí original (152 × 105 mm): ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí núm. 730. Sit notum cunctis quod nos Arnaulus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, consilio et voluntate conuentus eiusdem loci diffinimus et penitus absoluimus modisque omnibus et euacuamus te Thomem Marturellum, filium de Marturella, de parrochia Sancti Martini de Caciano, de Solgusta, et omnem prolem quem de te exierit, cum omnibus tuis rebus et bonis habitis et habendis ubique, domino Deo et tibi ipsi et cuicumque volueris domino perpetuo, ita ut in te nec in tuis rebus nec in tua prole que de te exierit aliquo tempore aliquid de cetero non exigamus nec exigere valeamus aliquo modo nec consuetudine aliqua nec iure aliquo scripto uel non scripto. Et si iure aliquo huic contractui obuiam ire possimus, illi iuri penitus renunciamus, omnibus nostris vocibus et racionibus inde perpetuo extinctis et in tuum dominium et ipsius domini quem eligere uolueris translatis et concessis. Ymo sis solutus et liber, cum omni prole que de te exiet et cum omnibus tuis rebus habitis et habendis ubique, perpetuo. Et propter hanc diffinicionem atque euacuacionem a uobis recipimus triginta solidos barchinonenses, valente marcha argenti ·lxxx· et octo solidos, quos fatemur a uobis recepisse, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Actum est hoc kalendas marcii, anno Domini ·mo·cco·xlo·viio·. Sig+num Raimundi de Casalis. Sig+num Arnauli de Gotara, de Sancto Andrea. Sig+num Petri Dalmacii, de Sancto Andrea, huius Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 343 rei testium. Arnallus, Sancti Petri de Gallicantu abbas, subscribo. Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi. Sig+num Guillelmi Crixelli, baiulis. SSS. Petri, presbiteris, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

~~259~~

1249, març, 5 (1248) Venda. Ferrer de Vall-llossera, clergue, ven a (Arnau, abat de) Sant Pere de Galligants una borda que té a la parròquia de Santa Pellaia, al lloc de Teula, on viuen Arnau de Teula i el seu fill Ferrer, pel preu de 80 sous barcelonesos, i promet prestar un cens de 4 sous i un parell de gallines per la borda. A* Pergamí original (180 × 216 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga- mí núm. 9. Al dors: “11”. Regest: Calzada, Sant Pere..., p. 51. Sit notum cunctis quod Ferrarius de Ualle Losseria, clericus, per me et per omnes meos presentes atque futuros, v[endo ... Ar- naldi,1 abbati] Sancti Petri de Gallicantu et successoribus uestris, perpetuo, totam illam bordam meam quam habeo et teneo in parrochia [Sancte Pela]gie, in loco vocato Tecula, quam inhabitat Arnaldi de Tecula et filius eius, Ferrarius, cum exitibus et ingressibus et [pertinenciis] et tenedonibus et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus, sicut melius mihi pertinet racione patris [mei et matris] mee uel alia qualibet racione et cum omnibus suis honoribus et cum omnibus arboribus diuersorum generum et etiam cum omnibus [homini]bus et feminis ibi stantibus uel statuendis. Sic uobis et uestris predicta omnia uobis vendo pro octuaginta solidis ba[rchinonensis], valente marche argenti ·lxxx·viii· solidos, et cum tercio quod uos inde habere debetis, de quibus omnibus recognosc[o me] a uobis bene esse paccatum, renunciando excepcioni non numerate peccunie, sicut melius dici et intelligi po[test] ad uestrum uestrorumque comodum. Et si amplius valet precio iamdicto uel de cetero valebit, totum gratis et ex [certa] sciencia uobis et uestris donamus, renunciando expressim auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimid[iam] justi precii succurritur. Et de meo jure ac potestate in uestrum trado dominium et potestatem ad omnes uestras uestrorum[que] voluntates perpetuo ibi et inde faciendas, tam 344 Elvis Mallorquí rerum quam personarum, ponendo uos in corporalem et vacuam possessionem, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facio, omnibus meis vocibus et racionibus et omnium meorum inde perpetuo extinctis et penes uos et uestris remanentibus. Et convenio uobis et uestris predictam vendicionem semper facere habere et tenere in pace et esse deffensorem et guarentem contra cunctam uiuentem personam. Et de euiccione et de omni interesse obligo uobis et uestris omnia mea bona mobilia et inmobilia quecumque habeo et de cetero habiturus sum tam in auere quam in honore ubique. Facio autem dicte borde pro censu annuatim ·iiii· solidos bone monete de quaterno et ·i· par gallinarum. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue exceptio[ne] aliqua in futurum huic vendicioni obuiam ire possem, illi juri penitus renuncio. Actum est hoc ·iii· nonas marcii, anno Domini ·m·cc·xl· octauo. Sig+nu Petri Mironi, de Caciano. Sig+num Petri de Ecclesia, de Sancta Pelagia. Sig+num Guillelmi Adalberti, de Uillablareix. Sig+num Raimundi Artalli. Sig+num Petri de Sancta Eugenia, bajuli, qui hoc firmo. [Ferra]rius presbiter qui hoc firmo. [Sig]+num Petri Ballisterii, gerentis vices Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit.

~~1. Il·legible, però deduïm el nom perquè Arnau figura com a abat quatre dies abans.~~

~~260~~

1249, maig, 18 Establiment. L’abadessa Berenguera de Sant Daniel, d’acord amb el convent del monestir i en presència de l’abat Arnau de Sant Pere de Galligants i d’altres eclesiàstics, estableix a Guillem de Come- lles, prevere, un pati situat dins la ciutat de Girona, a cens d’un parell de capons i un auri d’entrada per cada nou possessor, per 10 sous d’entrada. A Pergamí original (380 × 195 mm): ASD, pergamí núm. 150. B Còpia de 1322 (309 × 374 mm): ACG, pergamí núm. 1205. a* CDSDG, núm. 213, ex A. [Sit] notum cunctis quod ego Berengaria, Dei gratia abbatissa monasterii Sancti Danielis, consilio, assensu et uoluntate tocius conuentus eiusdem loci, per nos et successores nostros in presencia Arnalli, Dei gratia abbatis Sancti Petri Gallicantu, et Arnalli Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 345 de Miniana, Gerundensis [archidiaco]ni, et Guilielmi Gaufredi et Arnalli de Oliuis, canonicorum sacerdotum eiusdem ecclesie et magistri Raimundi Iohannis eiusdem ecclesie, damus et stabilimus ...... Arnallus, Sancti Petri de Gallicantus abbas, subscribo. ...

~~261~~

1249, juny, 5 Testament. Ramon de Mont-roig, ardiaca de Ravós, dicta testament, pel qual nomena marmessors Gaufred de Terrassa, ardiaca d’Empordà, Arnau de Miana i Ramon d’Avinyó, canonges. Fa deixes a diverses esglésies i institucions gironines, entre les quals Sant Pere de Galligants. Llega unes decretals a Guillem Ramon d’Avinyó, disposa de vinyes situades a Vallpregona i llega la seva casa al seu nebot Ramon d’Avinyó. A* Pergamí original (255 × 520 mm): ADG, Seu de Girona, pergamí núm. 700 (Benefici de Sant Domènec, pergamí núm. 3). Al dors: “núm. 26”. ... In primis dimito ecclesie sedis Gerunde quinquaginta solidos barchinonenses inter omnia; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Petro de Gallicantu, ·x· solidos; Sancto Martino de Costa, ·x· solidos; Sancto Danieli, ·x· solidos. Dimito ecclesiis Sancte Catharine de Hospitali Nouo, Sancte Susanne, Sancte Eulalie, unicuique ternos solidos. Dimito Ospitali Nouo et Hospitali Sancti Petri et infirmis de Petreto, unicuique, ternos solidos; domino episcopo, viginti solidos; dimito ecclesie de Constantinis, meum breuiarium. ...

~~262~~

1250, febrer, 8 (1249) Establiment. Bernat, abat electe de Sant Pere de Galligants concedeix a Bernat de Vilanova el monar que té pel monestir a l’alou de Sant Pere a Fontajau, que havia comprat a Pere de Verdera, per tal que hi faci un molí, salvant el dret a la sisena part del que doni el molí si pren l’aigua del riu Ter o la quarta part si la pren del rec de Domeny. A* Pergamí original (200 × 215 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 15, pergamí núm. 11. 346 Elvis Mallorquí

Sit notum cunctis quod nos Bernardus, Dei gratia electus Sancti Petri Gallicantus, consilio et voluntate nostri conuentus, per nos et per successores nostros presentes atque futuros, laudamus et concedimus tibi Bernardi de Villanoua et tuis, perpetuo, totum illud monarium integre quod habes et tenes per nos in alodio nostro de Fonte Ayallo, quod emisti a Petro de Viridaria, prout in carta emptionale plenius continetur, cum exitibus et ingressibus, pertinenciis et tenedonibus, regis et capud regis, aquis et permuta- cionibus et remutacionibus et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad tuum comodum ad faciendum ibi molendinum [uel m]olendina. Et sic habeas predictum monarium ad omnem tuam tuorumque voluntatem perpetuo faciendam, saluo [jure] Sancti Petri in omnibus et, facto ibi molandino uel molandinis, deinde dones tu et tui nobis et successoribus nostris sixtum fideliter dum tamen dicta molendina moluerint de aqua Ticeris; et si forte contingerit quod ipsa molendina moluerint de aqua rege de Domein, dones tu et tui quartum, sicut iam consuetum est; tam si tu poteris euadere de presione Ticeris de ·v· Assenellis inferius, quod dones inde similiter quartum predictum. Et sic laudamus et concedimus tibi et tuis predictum monarium, prout melius dici uel intelligi potest ad tuum tuorumque comodum et utilitatem. Actum est hoc ·vi· idus februarii, anno Domini ·m·cc·xl· nono. + Bernardus, Dei gratia electus Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. Sig+num fratris Petri, prioris atque operarii. + [Hec] suprascripta Guillelmus firmo, sacrista. Sig+num Berengarius de Locustaria, monachi et leuite. Frater Bernardus de Monte Accuto, presbiter et monachus. Sig+num Guillelmi Lociani. Sig+num Petri de Prato, pergaminarii. Sig+num Bernardi Lociani. Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit, die et anno quo supra.

~~263~~

1250, març, 22 (1249) Venda. Esteve Martí, la seva mare Ermessenda i el marit d’aquesta, Pere Martí, venen a Berenguer Barrera i Guillema una feixa situada al lloc Pila, a la parròquia de Sant Martí de Palafrugell i a la vil·la de Sant Esteve de Torroella de Mont-ras, per domini directe Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 347

del monestir de Sant Pere de Galligants, que en rep la tasca, el braçatge i uns censos, pel preu de 16 sous. A* Pergamí original (250 × 143 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 32, pergamí núm. 4. A la part inferior: “núm. 9”. Deteriorat en tres punts de la part superior. Sit notum cunctis [quod ego S]tephanus Martinus et mater mea, Erme[sendis, et Petrus Martini, m]aritus eius, per nos et per omnes nostros heredes et successores [presente]s atque futuros, gratis et ex certa sciencia, non dolo nec aliqua calliditate induc- tos, sed consultos agentes magno nostro comodo [..., ven]dimus et cum hac presenti scriptura perpetuo ualitura liberando [tradimus] tibi Berengario Barrere uxorique tue, Gillelme, et uestris et cui dare uel dimitere, uendere seu quolibet alio quocumque modo alienare [uolueritis, perpe]tuo, totam illam nostram fexiam terre quam habemus et tenemus [per Sanctum] Petrum de Gallicantu, in parrochia Sancti Martini de Palafrugello et in uilla Sancti Stephani de Turrucella, in loco qui dicitur Pilam, sicut [affrontat ab oriente] in podio Petri de Pila quem tenet per Raimundum de Turrucella, a meridie in [...] que inde transit et in campum Petri de Turruce- lla, a circio in riera que inde transit, ab occidente in camino que inde transit et in terra ex nobis [...]. Dictam fexiam terre, sicut includitur dicis affrontacionibus, cum ex[itibus et ingre]ssibus et pertinenciis et tenedonibus et proprietatibus et [inte]gritatibus suis et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et cum omnibus augmentis et melioramentis que ibi feceritis, prout melius dici [uel intelligi] potest ad uestrum uestrorumque comodum, sicut uobis et uestris in perpetuum vendimus pro ·xvi· solidis barchinonensibus monete de terno, de quibus recognoscimus nos a uobis bene esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius ualet dicto precio in omnia, totum gratis et ex certa sciencia uobis et uestris in perpetuum damus et concedimus, renunciando expressim supplemento justi precii et auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur, ita quod nec jure ingratitudinis nec alio modo possit unquam hec [de cetero] reuocari. Et ideo de nostro jure ac potestate in uestrum tradimus dominium et potestatem ad omnem uestram uestorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde perpetuo faciendam in uita et morte, saluo tamen jure et dominio Sancti Petri de Gallicantu in omnibus et per omnia, cui dabitis tascham et braciaticum fideliter de omnibus expletis que ibi Deus dederit et ·i· par gallinarum censuales annuatim in fes- 348 Elvis Mallorquí tum Natalis Domini et ·i· joua annuatim in tempore seminandi et mediam decimam, sine aliquo retentu que ibi hinc non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes [uos] remanentibus. Unde conuenimus ac promitimus uobis et uestris bona fide et per firmam stipulacionem quod totam dictam uendicionem faciamus habere et tenere atque possidere in pace contra cunctas personas uobis et uestris et cuicumque uolueritis. Et quod teneamus uobis et uestris semper legaliter de omni euiccione ita quod si aliqua persona aliquid ibi uobis uel uestris tetigerit uel forifecerit siue emparauerit aut requisierit et propter hoc dampnum uel grauamen siue missionem aliquam aliquo modo feceritis, totum conuenimus [uobis et uestris] restituere uestro plano uerbo sine omni sacramento, obligando ad hec omnia supradicta et singula uobis et uestris no nostrosque heredes et successores et omnia bona nostra mobilia et inmobilia habita et [habenda] in auere et honore ubique. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue occasione vel recasione1 aliquam in futurum huic uendicioni obuiam ire possemus, illi juri penitus in perpetuum per nos et per nostros renunciamus. Actum est hoc ·xi·2 kalendas aprilis, anno Domini ·m·cc·xl· nono. Sig+num Stephani Martini. Sig+num Ermesendis, matris eius. Sig+num Petri Martini, mariti eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Berengarii de Prato, de Palafrugello. Sig+num Berengarii Garini. Sig+num Juliani Criconi, testium. + Ego, Ber- nardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. Ferrarius, leuita et monachus. + Berengarius, presbiteri de Turrucella de Monteraso, qui hoc scripsit, cum literis rasis et emendatis in ·xi· linea et suprascriptis in ·xii· linea, die et anno quo supra.

1. Sic. 2. Escrit ·ii·, però el 2 de les calendes d’abril de 1249 —el 31 de març— l’abat era Arnau; en canvi, si corregim el dia a ·xi·, la data seria el 22 de març de 1250, en què l’abat ja podria ser Bernat, que havia estat elegit poc abans del febrer del 1250 (núm. 262).

~~264~~

1250, maig, 26 Definició. Berenguer de Dosrius, la seva muller i (el seu pare), Guillem de Dosrius, reconeixen a (...) que li garantiran la venda que li han fet de la meitat del delme de la parròquia de Sant Cristòfor d’Usall, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 349

amb tots els seus béns, masos i honors que tenen a la parròquia de Santa Eulàlia de Pujals (dels Pagesos). Signen com a fidejussors Pere Collell i (...), de Pujals. A* Pergamí original (135 × 295): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, pergamí núm. 30. El pergamí va ser tallat per la meitat; només es conserva la meitat esquerra. Sobre les línies 27 i 28 hi ha el segell de la Delegació d’Hisenda de Girona. Notum sit cunctis quod nos Berengarius de Duobus Riuis et uxor mea et Guillelmus de Du[obus Riuis ...] nostros heredes et successores presentes atque futuros, non ui coacti nec circumuenci- one aliqua inducti [...] et per firmam et sollempnem1 stipulacionem et sub ypotheca et obligacione omnium bonorum nostrorum uobis [...] uestris, perpetuo, quod nos et nostri faciamus semper uobis et uestris heredibus et uestrum locum tenentibus habere tenere et [...] personam totam illam medietatem tocius decime parrochie Sancti Cristophori de Usallo, quam uobis et uestris [...] facto a nobis melius habetur et plenius continetur, quod instrumentum uendicionis laudamus concedimus et [...] instrumento plenius continetur. Et si forte aliqua persona aliquo tempore dictam medietatem decime quam uobis u[endimus ... here]dibus siue uestrum locum tenentibus, modo in presenti obligamus uobis et uestris de vicio de euiccione [...] mobilia et inmobilia ac se mouencia presencia et futura honore in et auere ubique et mansos et hono[res ... perti]nentes uel pertinere debentes ubicumque habemus uel habere debemus tam in parrochia Sancti Eulalie de Podia[libus ...] uobis et uestris fideles et legales actores et defensores in iure et extra jus, in causa et extra causa et respondebimus [...] tam a uobis si ab aliquo de predicta medietate decime fueritis conuenti et tractabimus et ducemus causam a principio [... liti]gii cum nostris propriis expensis et sine uestram uestrorumque aliqua missione et teneamur de omni dampno et grauamine et missio[ne ...], renunciantes super hiis scienter et expresse omni excepcioni doli et metus et accione in factum et iuri quod est cautum [...] et beneficio restitucionis cuiuslibet iuri ingratitudinis et omni alii juri scripto uel non scripto, ciuili, canonico [...] omnia supradicta possent uenire agendo uel deffendendo uel nobis uel uestris in hac parte possent prodesse et [... re]nuncio super hiis beneficio senatus consulti velleyani que iuuantur mulieres pro aliis se obligantes uel [...] dotis et donacionis quod habeo in bonsi mariti mei racione sponsalicii uel alio modo. Et ad mayorem firmita[tem ...] quatuor eius euuangelia corporaliter tacta, hec omnia supradicta 350 Elvis Mallorquí et singula et firmiter atendere [... con]trauenire. Et de omni hoc supradicto damus uobis et uestris principales restitutores, donatores et emendatores [et fideiussores ...] teneantur de omnibus supradictis singulis et uniuersis nobiscum et sine nobis morte uel uita Petru[m Colelli... Sancte] Eulalie de Podialibus. Et nos ambo predicti, precibus et amore iamdictorum venditorum, per nos et per omnes n[ostros ... restitutores], donatores et emendatores et fideiussores uobis dictis emptoribus et uestris heredibus et uestrum locum tenentibus quisque [... pre]dictis venditoribus, cum eis et sine eis, morte uel uita, aliquo modo unus nostrum negant se inde per alium excusare sed [...] renunciantes super hiis beneficio diuidende accionis et epistole diui Adriani et iuri quod iubet ut principales debi[tores ...] hoc uobis et uestris de vicio et de euiccione nec in heredes nostros et omnia nostra bona et iura mobilia et inmobilia ac semo[uentia ...]. Et ad mayorem firmitatem libenti animo juramus nos ambo, dicti fidejussores, in Deum et super sancta quatuor eius [euangelia ... com]plere et in omnibus et per omnia obseruare et numquam in aliquo contrauenire racione ingratitudinis uel alia qualibet ra[cione ... Actum est] hoc ·vii· kalendas junii, anno Domini ·m·cc· quinquagesimo. Sig+num Berengarii de Duobus Riuis dicti. Sig+num [...] patris predicti Berengarii, qui hec omnia supradicta laudamus, firmamus atque juramus. Sig+num Petri Colelli. [...] juramus. Sig+num Johannis de Ferredonibus. Sig+num Petri de Stagno. Sig+num Raimundi Ortolani. Sig+[num ..., de Po]dialibus. Sig+num Bernardi Garret, de Podialibus, testium huius rey. SSS. Bernardus de Rexacho qui hoc scripsit. Johannes, leuita publicus Sancti Stephani Balneolensis notarius, subscri·+·bo.

~~1. et sollempnem, repetit.~~

~~265~~

1250, juliol, 11 Capbreu. Pere Creixell, de Cassà (de la Selva) i la seva muller Selvana confessen a Pere de Ribera, comanador de l’Hospital Nou de Giro- na, tenir per ell una feixa de terra a la mateixa parròquia. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 351

A* Pergamí original (105x 203 mm.): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 13. Sit omnibus notum quod nos Petrus Crexelli, de Caciano, [et] Seluane, [uxor] ipsius, [nos in simul, recog]noscimus uobis fratri Petro de Ripparia, comendatori Hospitalis Noui Gerunde, quod tenemus pro dicto [Hos]pitali quandam fexiam terre uocatam [Loba] in dicta parrochia [...] annuatim [...] censualiter unam gallinam in festo Natalis Domini, et affrontat ab oriente et circio in honore [...], a meridie in [riaria et in honore ...], et ab occidente [...] pro abbate Sancti Petri de Gallicantu. Actum est hoc ·v· idus julii, anno Domini ·m·cc·[l·]. Sig+num Petri Crexelli. Sig+num uxoris eius, Seluane, qui hec firmamus et laudamus. Testes sunt Jacobus Bayer, [Petrus Ferrarii], scriptori, et Petrus Burgesii. [...] notarium substitutum auctoritate regia [...].

~~266~~

[1250 ca.] Llevador. Inventari dels censos i de les prestacions que rep el monestir de Sant Pere (de Galligants) a la batllia de Sant Andreu Salou, que inclou masos d’aquesta parròquia i també de Riudellots de la Selva i, segurament, de Cassà de la Selva. A* Pergamí original (220 × 455 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 41, pergamí núm. 20-53. La part superior del pergamí està cosida sobre el dors d’un fragment de pergamí del segle xiv. Mantenim la numeració dels pergamins amb els números que figuren en superíndex, cursiva i entre claudàtors. Datem la redacció d’aquest capbreu a mitjan segle xiii, aproxi- madament, arran de la similitud dels pagaments pels masos de Sant Andreu Salou amb els de la borda Gueraua, establerta el 1248 per l’abat de Sant Pere de Galligants (núm. 256). [Hoc est ca]put breue de baiulia Sancti Andree de Alodio. [20]Mansus de Miralpisc[e] donat Sancto Petro pro censu [...] et ·i· anserem; et pro loncedo, ·i· migeriam frumenti et aliam ordei ad mensuram rectam Gerunde;1 ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Pentecostes ·v· oua; baiulo ·i· albergam et ·i· anserem; ad festum Sancti Petri ·v· oua. [21]Mansus de [Petrus] de Uilarzello donat Sancto Petro, pro censu, ·x· denarios et ·i· par gallinarum et ·i· quarteram cibarie 352 Elvis Mallorquí ad mensuram de Monellis; et de suo alodio, ·i· par gallinarum. Similiter dat tascham de suo alodio. Ad festum Pasche ·v· oua; ad Pentecostes ·v· oua; baiulo ·i· anserem; ad festum Sancti Petri ·v· oua. [22]Mansus Bernardi de Boscho dat Sancto Petro, pro censu, ·iii· solidos et ·iiii· anseres et ·iii· paria gallinarum et ·i· par de cauponum; ad festum Pasche ·xv· oua et ·ii· caseos; et pro loncedo, ·i· migeriam frumenti, aliam mil[ii et] aliam bladi ad mensuram de Monellis; et ·ii· iouas, unam tempore seminandi, aliam in tempore may; et ·ii· traienas si bestiam habuerit; et ·i· migeriam uini de meliori; baiulo ·xv· oua. [23]Mansus Guillelmi de Boscho dat Sancto Petro, pro censu, ·i· pernam et ·i· par gallinarum; et de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam milii ad mensuram Monellorum et ·i· migeriam uini ad mensuram istius uille; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; [et] ·ii· iouas, unam in tempore may, aliam in tempore seminandi; et ·ii· manedas ad seccandum; baiulo ·i· albergam; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et de trescul, ·i· gallinam et ·i· anserem; et ·i· iouam in tempore seminandi. [24]Mansus Poncii Belissen dat, pro porco, ·iii· solidos et ·i· pernam et ·i· anserem et ·iii· migerias cibarie de Monellis; de loncedo, ·i· migeriam milii, aliam bladi, aliam frumenti; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua et ·i· migeriam melioris uini; et ·ii· iouas, ·i· in tempore may, aliam in tempore seminandi; et ·ii· manedas ad seccandum; baiulo ·i· albergam; ad Pentecostes ·v· oua; et ·i· anserem de trescul; ·i· albergam; et in tempore seminandi ·i· iouam. [25]Mansus Arnalli Ru[bei] dat Sancto Petro, pro censu, ·i· par cauponum et ·i· par gallinarum; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua et ·i· anserem; pro [porco], ·iii· solidos et ·i· eiminam cibarie ad mensuram Monellorum; pro loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam milii ad predictam mensuram et ·i· migeriam uini; et ·ii· iouas; et ·ii· manedas, [sicut alii]; baiulo ·i· albergam et ·i· anserem; [in] Pentecostes, ·v· oua; de trescul, ·i· pullum. [26]Mansus Berengarii Gauberti dat Sancto Petro, pro censu, [·xii·] denarios et ·i· obolum et ·i· gallinam et ·i· anserem; et in tercio anno medium anserem et mediam quarteram cibarie de Monellis et ·i· quarteram uini; de loncedo, ·i· migeriam frumenti, aliam bladi, aliam milii; et ·i· quarteram frumenti de Monellis; ad Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 353 festum Pasche ·iiii· oua; ad festum Sancti Petri ·iiii· oua; baiulo ad Pentecostes ·iiii· [oua]. [27]Mansus Dominici Bota dat Sancto Petro, pro2 censu, ·ii· solidos et ·iiii· denarios et ·ii· paria cauponum; et ·i· iouam in tempore seminandi; et ·i· migeriam cibarie de Monellis; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti de Monellis et ·i· quarteram uini ad mensuram istius uille; et ·i· anserem; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; baiulo, ·i· gallinam et ·i· iouam; ad Pentecostes ·v· oua. [28]Mansus Guillelmi Umberti dat Sancto Petro, de loncedo, ·i· migeriam frumenti, aliam bladi de Monellis; et ·i· par gallinarum; ad festum Pasche ·iiii· oua; ad festum Sancti Petri ·iiii· oua; et ·i· migeriam uini; baiulo nichil. [29]Mansus de Sureda dat Sancto Petro, pro censu, ·i· par gallinarum; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti de Monellis, aliam uini ad mensuram istius uille; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua. [30]Mansus Arnalli Dalmacii dat Sancto Petro, pro porco, ·iii· solidos et ·i· pernam et ·iii· denarios et ·i· par cauponum et ·i· par gallinarum et ·i· anserem et ·i· eiminam cibarie de Monellis; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam milii, [sicut] alii, et ·i· migeriam uini; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et ·ii· iouas; et ·ii· manedas, sicut alii; baiulo, ·i· albergam et ·i· iouam et ·i· pullum de trescul et ·i· anserem; ad Pentecostes ·v· oua. [31]Mansus Petri de Manso dat Sancto Petro, pro censu, ·iii· solidos et ·i· obolum et ·i· gallinam et annuatim ·i· anserem; et in tercio anno medium anserem et ·i· eiminam cibarie et mediam quarteram de Monellis; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam uini ad mensuram istius uille; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; baiulo, ·i· albergam et ·i· iouam et ·i· pullum de trescul; ad Pentecostes ·v· oua. [32]Mansus Poncii de Puteo dat Sancto Petro, pro defensione, ·i· par gallinarum. [33]Mansus Arnalli Paies dat Sancto Petro, pro porco, ·xviii· denarios et mediam pernam et ·i· gallinam et ·i· anserem et ·i· eiminam cibarie de Monellis; pro loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam milii, sicut alii, et ·i· migeriam uini; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et ·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii; et medietatem glandis; baiulo, ·i· albergam et 354 Elvis Mallorquí

·i· fogasam et ·i· pullum de trescul et ·i· iouam; ad Pentecostes ·v· oua. [34]Mansus Petri de [Ab]acia dat Sancto Petro, pro porco, ·iii· solidos et ·i· pernam et ·i· anserem et ·i· par gallinarum et ·i· eiminam cibarie de Monellis; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam milii, aliam uini, sicut alii; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et ·ii· iouas et manedas, sicut alii; et medietatem glandis; baiulo, ·i· albergam et ·i· anserem et ·i· pullum de trescul et ·ii· placentas et ·i· iouam; ad Pentecostes ·v· oua. [35]Mansus Guillelmi Arnalli dat Sancto Petro, pro porco, ·xviii· denarios et mediam pernam et ·i· gallinam et ·i· pernam et ·i· anserem et ·i· par gallinarum et ·vi· denarios et ·i· eiminam cibarie de Monellis; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam milii, aliam uini, sicut alii; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et ·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii; et medietatem glandis; baiulo ·i· albergam et ·i· iouam et ·i· pullum de trescul; ad Pentecostes ·v· oua et ·i· anserem et ·i· placentam. [36]Mansus Petri Mironi dat Sancto Petro, pro duobus porcis, ·vi· solidos et ·ii· pernas et ·ii· anseres et ·vi· migerias cibarie de Monellis; de loncedo, ·ii· migerias bladi et unam frumenti, aliam milii, [aliam uini]; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et ·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii; baiulo, ·ii· albergas et ·i· iouam et ·ii· anseres et ·i· pullum de trescul. [37]Mansus Petri Uitalis dat Sancto Petro, pro porco, ·iii· solidos et ·i· pernam et ·i· par gallinarum et ·i· anserem; de manso de Oliuaria, dat ·xviii· denarios pro medio porco et mediam pernam et ·i· anserem et ·i· gallinam et ·iii· migerias cibarie de Monellis; ·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii; ad Pascha ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; pro manso de Oliuaria, ·iii· quarteras cibarie de Monellis; ad festum Pasche [·v·] oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; pro suo manso, de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam milii, aliam uini; pro manso de Oliuaria, de loncedo, ·i· migeriam bladi de Monellis; baiulo, ·ii· albergas et ·i· iouam et ·ii· anseres et ·i· pullum de trescol et ·iii· placentas; ad festum Pentecostes ·v· oua. [38]Mansus Mercadarii dat Sancto Petro, pro porco, ·iii· solidos et ·i· par gallinarum; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; de loncedo ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam milii, aliam uini; ·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii; baiulo, ·i· Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 355 albergam et ·i· pullum de trescul et ·i· iouam et ·i· anserem; ad Pentecostes, ·v· oua. [39]Mansus Johannis Ferret dat Sancto Petro, pro censu, [·i· par] gallinarum; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam uini; in tempore seminandi ·i· iouam et ·i· manedam; baiulo ·i· pullum de trescul et ·i· iouam in tempore seminandi; ad Pentecostes ·v· oua. [40]Mansus Petri Ferrarii dat Sancto Petro, pro [uno] campo, ·ii· solidos et ·i· eiminam cibarie de Monellis; pro domibus que sunt in cellaria, ·ii· denarios; de manso de Serra, ·i· par gallinarum et ·i· quarteram cibarie de Monellis; et pro defensione, ·i· par cauponum; ad festum Pasche ·iiii· oua; ad festum Sancti Petri [·i]iii· oua. [41]Mansus de Gutarre dat Sancto Petro ad festum Pasche ·iiii· oua. [42]Mansus de Muscerols dat Sancto Petro ·iii· gallinas et ·xii· denarios et ·ii· placentas; ad festum Pasche ·iiii· oua; ad festum Sancti Petri ·iiii· oua. [43]Mansus de Blanqeda dat Sancto Petro ·i· anserem et ·i· gallinam; medietatem glandis; ad festum Pasche ·iiii· oua; ad festum Sancti Petri ·iiii· oua; pro campo qui fuit de manso Bezono, ·vi· [denarios] quem tenet Brunisin[da]; baiulo, ·ii· denarios. [44]Mansus Bezonus dat Sancto Petro ·vi· denarios; ad festum Sancti Petri ·v· oua; ad festum Pasche ·v· oua. Mansus de Ribolta, de Rideludz, dat Sancto Petro, pro porco, ·iii· solidos et ·i· pernam et ·i· eiminam cibarie; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua et ·i· anserem et ·ii· iouas, sicut alii; et ·ii· manedas; baiulo, ·i· albergam et ·i· anserem. [45]Mansus de Banaula dat Sancto Petro ad festum Pasche ·iiii· oua; ad festum Sancti Petri ·iiii· oua. Poncius Garners dat Sancto Petro ·xii· denarios et ·iii· gallinas pro casis quas habet in sacraria. [46]Mansus Gunter Petri de Mercatello dat Sancto Petro ·x· denarios et ·i· anserem; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua. [47]Mansus de Podio dat Sancto Petro ·i· pernam et ·i· par gallinarum; [in] Pascha ·v· oua; [in] Sancto Petro ·v· oua. [48]Mansus de Oto de Alodio dat3 Sancto Petro et mansus Arnalli de Bedo[s], pro alberga, ·ii· solidos et ·i· pernam et ·i· 356 Elvis Mallorquí par gallinarum et ·i· eiminam cibarie de Monellis et ·i· migeriam frumenti de Monellis. [49]Mansus Oler dat Sancto Petro ·I· par gallinarum. Mansus Geraldi quem tenet Crexell[us dat] Sancto Petro, pro porco, ·iii· solidos et ·i· pernam et ·i· anserem; in Pascha ·v· oua; in Sancto Petro ·v· oua et ·i· eiminam cibarie, sicut alii; baiulo [·i· alber]gam et ·i· anserem. [50]Mansus Mud quem tenet Crexellus dat Sancto Petro, pro porco, [·iii· solidos] et ·i· par gallinarum et ·i· anserem; [et me] dietatem glandis; et ·i· eiminam cibarie de Monellis; ad festum Pasche ·v· oua; ad festum Sancti Petri ·v· oua; et ·ii· iouas et ·ii· manedas; de loncedo, ·i· migeriam bladi, aliam frumenti, aliam m[ilii], aliam uini; baiulo ·i· albergam et ·i· anserem de trescul [et ·i· g]allinam; ad Pentecostes ·v· oua et ·i· placentam. [51]Mansus Laurencii dat Sancto Petro, pro porco, ·xviii· denarios et mediam pernam annuatim et [unum] anserem; et in tercio anno ·ii· anseres; et ·iii· migerias cibarie de Monellis et ·i· gallinam; de loncedo, ·i· m[igeriam bl]adi, aliam frumenti, aliam milii, aliam uini, sicut alii; et ·ii· iouas et ·ii· manedas, sicut alii; [in] Pascha ·v· oua; ad [fes]tum Sancti Petri ·v· oua; et medietatem glandis; baiulo ·i· albergam; et ·i· iouam et ·i· anserem de trescul; ·i· [...]; ad Pentecostes ·i· oua. [52]Mansus de Tenoua dat Sancto Petro ·i· par cauponum et ·x· denarios; in Pascha ·v· oua; ad festum Sancti Petri [·v· oua. M]ansus de Regaz dat Sancto Petro, pro censu, ·iiii· solidos. Petrus Ferrarius, de Rideluds, dat Sancto Petro, pro uno campo quem tenet [...]. [53]Mansus [Poncii, de Rideluds, dat] Sancto Petro pro porco [·i· solidum ...] denarios et ·i· pernam et ·i· gallinam [et ·i· anserem ...].

~~1. baiulo, cancel·lat. 2. pro, repetit. 3. dant, sic.~~

~~267~~

1251, abril, 24 Convinença. Bernat de sa Sotera i la seva muller Agnès convenen i prometen a Tortosa del Mercadal que li farien tenir en pau i posseir aquella venda que li van fer d’aquelles cases que tenien per la casa de la Milícia (del Temple) d’Aiguaviva davant del forn de Ruca, a Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 357

la ciutat de Girona, que havien comprat pel preu de 400 sous barcelonesos i, com a garantia, obliguen el mas que tenen per Sant Pere de Galligants a Madrenys, a la parròquia de Vilablareix. A* Pergamí original (268 × 273 mm): ACG, pergamí núm. 1247. Al dors: “P y S, núm. 5”. Sit notum cunctis quod ego Bernardus de ipsa Soteria et uxor mea, Agnes, conuenimus bona fide et per firmam ac sollempnem stipulacionem et promitimus tibi Tortose de Merchatallo quod nos et nostri faciamus tibi et tuis habere et tenere in pace et etiam possidere totam illam vendicionem quam tibi fecimus de illis domibus quas habebamus et tenebamus per domum milicie de Aqua Viua, ante furnum de Rucha, in ciuitate Gerunde, quas a nobis emistis precio quadringentorum solidorum barchinonensium, prout in instrumento empcionali inde confecto melius et plenius continetur, quod tibi laudamus, confirmamus et approbamus, prout melius et utilius potest dici ad tuum comodum et tuorum et erimus nos et nostri inde tibi defensores et legitimi auctores contra cunctam viuentem personam. Verumptamen si aliquis in predictam vendicionem aliquid tibi uel tuis tetigerit, contradixerit, forifecerit, emparauerit, perturbauerit, aclamauerit siue questionem aliquam uel demandam inde contra te uel tuos mouerit, nos ante litis ingressum satisfaciemus pro te et tuis et honus litigii super nos suscipiemus et te et tuos inde indempnes seruabimus a principio litis usque in finem omnibus horis, in curia et extra curiam, in judicio et extra judicium, in placito et extra placitum, cum nostris propriis missionibus et expensis, sine dampno et grauamine et missione aliqua quam inde tibi in aliquo non contingent. Et si forte propter hoc dampnum siue missionem aliquam aliquo modo inde te uel tuos facere uel sustinere oportuerit, totum promitimus tibi et tuis ad tuam voluntatem in integrum reficere et etiam resarcire et credaris inde tuo plano uerbo absque aliquo sacramento et testium produccione. Et de euiccione et de omni interesse obligamus tibi et tuis quisque nostrum in solidum et pro toto renunciantes super hoc epistole diui Adriani et beneficio diuidende accionis, nos et heredes et etiam successores nostros et omnia nostra bona mobilia et inmobilia et semouencia habita et habenda generaliter et specialiter sempre et ubique et specialiter obligamus inde tibi et tuis totum illum nostrum mansum quem habemus et tenemus per abatem Sancti Petri de Gallicantu aput Madrencs, in parrochia de Villablarex, cum omnibus honoribus et possessionibus ipsi manso ubique pertinentibus. Ad maiorem uero 358 Elvis Mallorquí firmitatem et securitatem omnium predictorum juramus, per Deum et per sancta ·iiiior· Dei euuangelia corporaliter tacta, predictam uendicionem semper ratam et firmam habere et in perpetuum obseruare et nunquam contrauenire jure aliquo uel racione et omnia predicta fideliter atendere et complere. Et ego Agnes, gratis et spontanea uoluntate, renuncio beneficio velleyani senatus consulti et illi legi qua rey dotalis prohibit alienacionem. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcionie uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus per nos et nostros in perpetuum renunciamus. Actum est hoc ·viiio· kalendas madii, anno Domini ·mo·cco· quinquagesimo primo. Sig+num Bernardi de ipsa Soteria. Sig+num Agnetis, uxoris eius, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Straderii de Valle Luperia, testis. Ego Guillelmus Caluet, qui hoc firmo pro teste. Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~268~~

1251, agost, 15 Venda. Arnaleta Silvana, el seu nebot Bernat Andreu i la muller d’aquest, Astruga, venen a Arnau de Font, blanquer, i a la seva muller Deuslafou, les cases que tenen per l’abat de Sant Pere de Galligants al burg superior, pel preu de 155 sous barcelonesos. Arnaleta es guarda un dret vitalici sobre la casa forana que és a la porta de les cases grans. A* Pergamí original (230 × 455 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 20, pergamí núm. 4. Sit notum cunctis quod ego Arnalleta Siluana et nepos meus, Bernardus Andreas, et uxor eius, Astruga, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, non ui compulsi nec fraude aliquo, sed bono animo et spontanea voluntate et nemine nos cogente et ob maximam utilitatem nostram, uendimus et cum hoc presenti publico instrumento omni tempore valituro liberando tradimus tibi Arnallo de Fonte, blancherio, et uxori tue, Deuslafou, et uestris et Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 359 quibus dare, dimitere, vendere, stabilire seu quolibet alio modo alienare volueritis, in perpetuum, omnes illas nostras domos integre quas habemus et tenemus per abbatem Sancti Petri de Gallicantu in superiori burgo, sicut affrontant ab oriente in domibus Petri Burdi, a meridie in alueo Gallicantus, ab occidente in casali quod uobis uendidimus, a circio in domibus Petri de Calidis et in orto Guillelmi de Apiaria, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et solis et suprapositis et tectibus et coopertis et parietibus et fundamentis et cum omnibus sufferimentis et etiam cum omnibus melioramentis et augmentis factis et faciendis, de abisso usque ad celum, et cum omnibus aliis in eis habentibus sibique qualicumque modo uel racione pertinentibus, prout melius dici uel intelligi potest ad uestrum uestrorumque comodum et utilitatem, sic dictas domos cum omni sua proprietate et [int]egritate uobis et vestris in perpetuum vendimus et tradimus precio centum quinquaginta quinque solidorum barchinonensium, de quibus confitemur et recognoscimus nos [a] uobis bene fore paccatos, contentos et in omnibus satisfactos, renunciando excepcione non numerate peccunie. Et si amplius ualet dicta vendicio jam dicto precio [uel] de cetero plus ualebit, totum gratis uobis et uestris damus donacione inter viuos, renunciando expresse auxilio et beneficio illius legis per quam deceptis ultra dimidiam iusti precii subuenitur. Et ideo de nostro jure et potestate dictas domos trahimus et eicimus et ipsas domos in uestrum dominium ius et posse transferimus, cum omnibus nostris locis et vocibus et racionibus et accionibus realibus et personalibus nobis competentibus uel competituris et in presenti, cum hoc publico instrumento, in corporalem et uacuam possessionem introducimus ad habendum et tenendum et omni tempore faciendum ad omnes uestras uestrorumque voluntates ibi et inde perpetuo faciendas, saluo jure domini in omnibus, cui annuatim [uos et] uestri tenet[is fac]ere et dare unum pudatorem et unum vindemiatorem, sicut consuetum est fieri et dari, sine aliquo alio retentu quem in dicta [vendi]cione non [facimus], omnibus nostris vocibus et racionibus et omnium nostrum inde perpetuo extinctis et penes uos et uestros remanentibus et translatis. Et sic conuen[imus uobis et uestris quod] nos et nostros dictam vendicionem semper facere habere et tenere in pace et esse defensores et legitimi auctores contra cunctam [uiuentem personam et de] euiccione et de omni interesse obligamus uobis et uestris quisque nostrum in solidum et pro toto renunciantes epistole diui Adriani et beneficio diuidende accionis, nos et heredes et successores nostros 360 Elvis Mallorquí et omnia nostra bona mobilia et inmobilia et semouentia habita et habenda ubique. Et juramus nos omnes predicti predictam vendicionem semper ratam et firmam habere et in perpetuum obseruare et nunquam [contraue]nire jure aliquo uel racione, per Deum et hec sancta ·iiiior· Dei euuangelia manibus nostris corporaliter tacta. Et nos, mulieres, renunciamus scienter, gratis et consulte beneficio velleyani senatus consulti et juri ypothece, quod ego Astruga habeo in bonis mariti mei, racione sponsalicii mei uel alio modo. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Hanc siquidem vendicionem uobis facimus, saluo et retento mihi, Arnallete, meo uiolario diebus omnibus uite mee in illa domo forana que est ad portam domorum maiorum quas uobis desuper vendimus, promitendo uobis bona fide me uobis esse fidelem et legalem de omnibus rebus et bonis uestris que et quas in dicta domo mitetis. Ad maiorem uero firmitatem et securitatem omnem predictorum damus inde uobis fideiussorem et restitutorem et quod de predictis omibus nobiscum et sine nobis uobis teneatur in uita et morte de euiccione et omni interesse et qui predictam vendicionem uobis et uestris faciat habere et tenere in pace ad uestrum bonum et sanum intellectum, videlicet Berengarium de Camonibus, zabaterium. Et ego Berengarius de Camonibus, predictus, constituo me fore fideiussorem et restitutorem et, absque aliqua fraude, teneri de euiccione et de omni interesse uobis dictis emptoribus ad uestrum bonum et sanum intellectum et qui predictam uendicionem uobis et uestris faciam habere et tenere in pace pro predictis uenditoribus, cum eis et sine eis, in morte et uita et super his renuncio beneficio et auxilio noue constitucionis qua cauetur ut prius conuenio tibi principale debitor quam fideiussor et hoc totum dono uobis et uestris in omnibus meis rebus et bonis habitis et habendis ubique. Actum est hoc ·xviiiio· kalendas septembris, anno Domini ·mo·cco·lo· primo. Sig+num Arnallete Siluane. Sig+num Bernardi Andree. Sig+num Astruge, uxoris eius. Sig+num Berengarii de Camonibus, predictorum, qui hoc firmamus. Sig+num Gerundensis de Villa Rubea. Sig+num Raimundi de Pratii, de Sancto Gregorio, testium. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. Sig+num Raymundi de Furno, bajuli, qui hoc firmo. Sig+num fratris Petri, prioris atque operarii. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 361

~~Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.~~

~~269~~

1251, novembre, 19 Testament. Berenguer de Sitjar dicta testament, pel qual pren per marmessors l’abat Pere de Sant Pere de Galligants, Pere Isarn, prevere del capítol de la seu, Berenguer de Rabós, sagristà de Celrà, i Gui- llem de Colltort, clergue. Deixa el seu cos al cementiri de Sant Pere de Galligants, juntament amb un mas on vivia Arnau de Coll, a la parròquia de Santa Eulàlia Sacosta, i altres deixes. Efectua donacions a moltes institucions eclesiàstiques. Deixa a la seva filla Saurina el delme de Campdorà i també el castell o la força de Palagret que, en cas de morir sense fills, passaria a Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (406 × 606 mm): ACG, pergamí núm. 1252. Al dors: “núm. 8. Pro prepositura mensis junii”. [B] Còpia de mitjan segle xiii, perduda. C Còpia de 1258 (200 × 590 mm): ADG, Almoina, Testaments, pergamí núm. 56, ex B. [D] Còpia de 1292, perduda, ex A. E Còpia parcial de 1358 (360 × 235 mm): ADG, Almoina, Celrà, pergamí núm. 33, ex D. 1In nomine Sancte et indiuidue trinitatis, ego Berengarius de Ciiario, in meo bono sensu et plena memoria ac loquela, condo sue facio meum testamentum siue meam ultimam uoluntatem, in quo uel in qua omnia mea bona ordinata reperiantur si aliam meam ultimam uoluntatem ego non mutarem. In quo quidem testamento eligo meos manumissores siue distributores, videlicet dominum meum, abbatem Sancti Petri de Gallicantu, et Petrum Ysarni, presbiterum capituli Gerundensi, et Berengarium2 de Rogacionibus, sacristam de Celrano, et Guillelmum de Colletorto, clericum, ut ipsi distribuant et disponant omnia mea bona secundum quod ego hic inferius illis injuncxero. Primum dimito monasterio Sancti Petri de Gallicantu, in cuius cimiterio corpus meum sepeliri jubeo, quendam mansum quem per idem monasterium teneo quem inhabitat Arnaldus de 362 Elvis Mallorquí

Colle, in parrochia Sancte Eulalie de Costa, et ·xx· morabatinos et lectum meum completum; de quibus morabatinis habeat opera ipsius monasterii ·v· morabatinos et reliqui distribuantur in necessitatibus monasterii juxta ordinacionem abatis et conuentus eiusdem. Dimito pro missis in eodem monasterio canendis ob remedium anime mee ·lx· solidos. Item dimito Sancte Marie sedis Gerunde ·xx· solidos; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Danieli, ·x· solidos; Sancte Susanne, ·iii· solidos; Sancte Eulalie, ·iii· solidos; Sancto Nicholao, ·iii· solidos; Sancto Genesio, ·iii· solidos; infirmis de Petreto, ·iii· solidos; operi fratrum minorum, ·x· solidos; Ospitali Nouo, ·x· solidos; Ospitali Sancti Petri, ·v· solidos·; domino episcopo, ·xx· solidos. Item dimito operi Sancti Felicis de Celrano, ·v· solidos; et clericis eiusdem, ·xl· solidos; et pro missis canendis in eadem ecclesia ob remedium anime mee, ·xl· solidos. Item dimito, pro aniuersario meo faciendo annuatim in monasterio Sancti Petri de Gallicantu, ·xxx· solidos barchinonenses monete dublinci, ad quod faciendum dimito perpetuo mansum quem inhabitat Petrus Ermengaudi apud Celranum, cum suis pertinenciis et hominibus et feminis et omnium rerum dominiis, et omnes illas fexias et censos quod in eis accipio et accipere debeo quas habeo subtus stratam mediam in eadem parrochiam. Quem mansum et fexias et census habeat et teneat Berengarius de Rogacionibus, predictus, dum uixerit et ipse faciat inde dictum anniuersarium annuatim in hunc scilicet modum: quod ipsa die anniuersarii offerantur abbati predicti monasterii ·ii· solidos et unicuique monachorum de coro maiori ipsius monasterii et presbiteris ibidem integram porcionem recipientibus, unicuique, ·xii· denarii; aliis uero monachis et presbiteris ibidem beneficia- tis, unicuique, ·vi· solidos; et unicuique aliorum presbiterorum ibidem pro anima mea et parentum meorum celebrantium ipsa die ·vi· denarios et hec fiat usque ad quantitatem dictorum xxx· · solidorum. Et post dictum Berengarium de Rogacionibus, volo et mando quod camerarius dicti monasterii habeat in perpetuum et teneat dictum mansum et fexias et censos predictos et ipse faciat semper dictum anniuersarium. Item dimito Berengarie, filie mee, sanctimoniali Sancti Da- nielis uel monasterio eidem, pro hereditate et legitima honorum meorum, racione ipsius filie mee, quendam mansum quem habeo apud Raretum, quem inhabitat Ceruianus, et ·i· borna ibidem Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 363 quam inhabitat Petrus Johannis, frater eius, cum hominibus et feminis et omnibus suis pertinenciis pro alodio franco. Item dimito eidem tercionem decime tocius parrochie de Villa Asinorum quem teneo in feudum per Bernardum de Fuxano et quingentos solidos malgorenses, ita quod inter hos ·dcccc· solidos et dictos ·d· solidos compleantur ei ·m·cccc· solidos malgorenses. Et sic dictam decimam habeat Berengaria, uxor mea, de vita sua tantum; post mortem uero suam, habeat eam perpetuo ad omnes suas uoluntates faciendas Saurina, filia mea. Item dimito Arnaldo Ermengaudi, consanguineo meo, ·c· solidos barchinonenses; et Raymundo Andree, nepoti meo, ·ccc· solidos; et Guillelmus de Scala, nepoti meo, ·cccc· solidos. Quos quidem ·dccc· solidos ipsis tribus, scilicet Arnaldo Ermengaudi et Raimundo Andree et Guillelmo de Scala, assigno super illa obligacione qua Bernardus de Sancto Mauricio et uxor eius, Guilla, mihi tenentur et bona eorum sunt mihi obligata pro illa firmancia quam pro domina Ermenjarde de Villademagna, condam, et dicto Bernardi et uxore eius, Guilla, in proxima dicta quantitate feci Bonjude, judeo, filio Salomonis de Mercatello, cui Salomoni, nomine dicti filii sui, ego ·dc·[l]· solidos barchinonenses iam persolui pro dicta firmancia et residuum, scilicet c· ·l· solidos sibi uel dicto filio suo usque ad Carnipriuum Quadragesime soluturus. In quibus quidem ·dccc· solidos dictis Arnaldo Ermengaudi et Raimundo Andree et Guillelmi de Scala, racione legati predicti, cedo omnes acciones meas reales et personales mihi competentes uel aliquo modo et jure, racione predicte firmancie competituras contra dictos Bernar- dus de Sancto Mauricio et uxorem eius, Guillam, et eius bona ad omnes [suas] suorumque uoluntates perpetuo faciendas. Item dimito Petro Ysarni, predicto, ·x· aureos. Dimito Beren- garii de Juiano, consanguineo meo, post obitum videlicet Saurine, filie mee, ad omnem suam uoluntatem faciendam, mansum quem inhabitat Arnaldus de Costa in parrochia de Burdillis, cum omnibus suis pertinenciis. Dimito Celrano Bufardi, pro emenda injuriarum quam ei intuli, ·l· solidos malgorenses et rogo ipsum ut remitat mihi siquid mali ei unquam feci. Item dimito Saurine, filie mee, ad omnem suam uoluntatem perpetuo faciendam, totam decimam integre de Campodaurano et, pro alodio franco, totum illum honorem integre quem emi de Raymundo de Midiniano in parrochia de Celrano. Et ipsa donet et tradat de bonis suis infra unum annum post mortem meam 364 Elvis Mallorquí gordiano fratrum minorum de Gerunda, sacriste sedis Gerunde secundo, et Berengarie, uxori mee, et Petro Ysarni et Berengario de Rogacionibus, predictis, si dicti tres scilicet Berengaria, Petrus Ysarni et Berengarius de Rogacionibus uel duo uel aliter ipsorum tunc uiui fuerint uel saltim dictis gordiano et sacriste quinque milia solidos malgorenses, de quibus ipsi soluant supradictas lexias et legata et debita mea et restituant et emendent omnes injurias meas ad cognicionem et arbitrium suum. Verum si dicta Saurina, filia mea, non soluerit dictos quinque milia solidos malgorenses predictis gordiano, scilicet, et aliis infra unum annum post mortem meam ut dictum est, volo et mando quod statim manumissores mei predicti autoritate mea habendo meam et liberam potestatem distrahendi tunc sicut ego ex nunc vendant dictam decimam de Campodaurano et totum dictum honorem quem emi de Raymundo de Midiniano et dicta Saurina, filia mea, firmet, laudet et approbet dictam vendicionem per ipsos factam. Et de precio quod inde ha- buerint retinenat penes se viui cum dicto gordiano dictos quinque milia solidos malgorenses; residuum uero si quod de predictis decima et honore superfuerit totum dicte Saurine restituant et tradant et ipso soluant de predictis quinque milibus solidis dictas lexias et legata et debita mea et restituant injurias meas et patris mei secundum quod ego de jure teneor restituere pro parte hereditatis quam de bonis paternis habui. Item dimito eidem Saurine, filie mee, jure hereditario ad omnem suam uoluntatem perpetuo faciendam, omnia illa integre que ei dedi siue ad violarium siue ad suam uoluntatem tempore nuptiarum Berengarii de Aquauiua, condam mariti sui, et omnia feuda que habeo in parrochia Sancti Vincencii de Villa Asinorum et in parrochia de Felinis. Dimito predicte Berengarie, uxori mee, ad violarium in recompensacione sui sponsalicii quod tempore nuptiarum ei feci pro dote et donacione propter nuptias, quod sponsalicium sibi laudo et firmo plenum usum fructuum totius castri seu forcie de Palagreto et omnium bonorum seu rerum ad dictum castrum seu forciam pertinentium et aliorum omnium meorum bonorum quecumque habeo tam aueris quam honoris ubique, exceptis his que superius testatus sum, que omnia ipsa habeat et teneat et expletet omnibus [diebus] uite sue. Item dimito eidem domine Berengarie ad omnem suam uoluntatem faciendam perpetuo omnem et totum meum honorem qui est alodium, cum hominibus et feminis et omnium rerum dominiis et omnia alia mea bona mobilia quecumque habeo et habere debeo in parrochia Sancti Vincencii de Villa Asinorum, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 365 preter tercionem decime quam superius testatus sum.3 Post hec omnia dimito Saurine, filie mee, predicte post mortem scilicet predicte Berengarie, matris sue, dictum castrum siue forciam de Palegreto, cum omnibus suis pertinenciis et omnem et totum meum honorem, cum hominibus et feminis et omnia mea bona mobilia et inmobilia quecumque sint et ubicumque sint, tam in parrochia de Celrano et de Juiano quam in aliis quibuscumque locis. Preter ea que superius testatus sum et in omnibus proxime dictis bonis, ipsam Saurinam mihi heretem constituo, saluo jure domine matris sue predicte in omnibus, ut superius dictum est, ad omnem suam uoluntatem perpetuo faciendam. Si ipsa Sauri- na habuerit prolem ad etatem perfectam uenientem, que prole si dicte Saurine super-uixerit, sit post eam meus heres in omnibus bonis proxime dictis que eidem Saurine dimito, tali scilicet modo predictam forciam seu castrum, cum omnibus suis pertinenciis et terminis et aliis proxime dictis bonis predictis Berengarie, uxori mee, et Saurine, filie mee, dimito, ut proxime dictum est. Quod ipse uel aliqua ipsarum uel aliquis alius nomine ipsarum uel racione, nullam in dictas hominibus facere possit questiam, toltam uel aliquam malam exaccionem toto tempore suo quo ipse domine predictam forciam et alia bona tenuerint. Veruntamen si predicta filia mea Saurina decesserit sine prole uel etiam cum prole et ipsa prole non uenerit ad etatem perfectam, dimito statim post mortem ipsius Saurine uel prolis predicte dictum castrum de Palegreto sue forciam, cum omnibus suis terminis et pertinenciis et totum alium meum honorem, cum hominibus et feminis et omnium rerum dominiis et omnia mea bona mobilia et inmobilia, tam in parrochia de Celrano et de Juiano quam in aliis quibuscumque locis, preter ea que superius testatus sum, pro elemosina statuenda et in perpetuum pauperibus facienda secundum quod reditus predictorum suppentendebuntur, ob remedium videlicet anime mee et remissionem peccatorum meorum et patris mei et aliorum parentum meorum et specialiter dictarum Berengarie, uxoris mee, et Saurine, filie mee. Et hec institucio siue stabilimentum sit factum infra unum annum post mortem domine uxoris mee, predicte, et Saurine, filie mee, uel prolis predicte, per dominum episcopum Gerundensem et dominum meum, abbatem Sancti Petri de Gallicantu, et predictos Petrum Ysarni et Berengarium de Rogacionibus, si uiui fuerint, et gordianum fratrum minorum de Gerunda. Quod stabilimentum ipsi faciant et conforment et ordinent apud Sanctum Petrum de Gallicantu secundum quod, beneplacito Dei et saluti anime mee et 366 Elvis Mallorquí successorum meorum, ipsi melius nouerint expedire. Tamen ante quam dictum stabilimentum per dictos dominum Gerundensem et alios sibi adjunctos ordinetur et fiat, volo et mando quod ipse dominus episcopus et alii proxime dicti cum eo de proxime donis castro seu forcia et aliis bonis restituant injurias meas si que tunc temporis aparuerint et injurias patris mei pro ea parte hereditatis quam de bonis paternis habui, si que tunc temporas apparuerint, cui domino episcopo dimito ·c· solidos malgorenses, tempore dicte ordinacionis siue stabilimenti sibi persoluendos.4 Veruntamen uolo et mando quod quicumque post mortem dictarum Berengarie, uxoris mee, et Saurine, filie mee, uel prolis eius, si qua fuerit ut proxime dictum est, uel post predictam ordinacionem siue stabilimentum per predictos dominum episcopum et alios factum dictum castrum siue forciam cum omnibus bonis proxime dictis habuerit et tenuerit nullam questiam, toltam, forciam uel aliquam aliam malam exaccionem hominibus predicti honoris facere uel inponere aliquo modo possit, imo predicti homines a predictis exaccionibus sint post dictum tempus penitus liberi et in perpetuum immunes. Hec est ultima mea uoluntas et eam pro testamento ubique seruari precipio, que si non ualet jure testamenti valeat saltim jure codi- cillorum uel cuiuslibet alterius ultime uoluntatis. Actum est hoc ·xiii· kalendas decembris, anno Domini ·m·cc· quinquagesimo primo. Sig+num Berengarii de Cijario, predicti, qui hoc testamentum facio, firmo et laudo. Sig+num domine Berengarie, uxoris eius. Sig+num domine Saurine, filie eorum, qui hoc firmamus et laudamus et omnia superius dicta atendere et obseruare promitimus. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. SSS. Petrus Ysarni, subscribo. Sig+num Raimundi de Sancto Genesio, testis. Sig+num Gaufredi de Galidia. + Bernardus de Valle, presbiter. Sig+num Celrani Bufardi, testis. Sig+num Ber- nardi Gauterii, testis. Sig+num Raimundi de Prato, testis. Sig+num Berengarii de Juiano, testis.5 Berengarius, presbiter, qui hoc scripsit, cum literis suprascriptis in ·iiiia· linea ubi dicitur “quendam” et cum ·i· litera suprascripta in ·xx·i· linea et cum literis suprascriptis in ·xx·iii· linea ubi dicitur “suas” et cum literis suprascriptis in ·xx·vii· linea ubi dicitur “diebus”, die et anno quo supra.

1. Hoc est translatum fideliter factum quod sic incipit, C.; Hoc est translatum fideliter sumptum Gerunde vicesima tercia die mensis februarii, anno a Nativitate Domini Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 367 millesimo trescentestimo quinquagesimo octauo, a quodam alio publico translato, cum auctoritate venerabilis Raymundi Calueti, quondam judicis ordinarii Gerunde, a suo originali sumpto, [uidelicet] a quibusdam clausulis cuiusdam testamenti, cuius quidam translati tenor talis est. Hoc est translatum sumptum fideliter cuiusdam institucionis heredis et cuiusdam clausule contentarum in quodam testamento quod sic incipit, E. 2. Escrit Arnaldum, però en la resta del document només es menciona Berenguer de Ravós. 3. Tenor autem dicte heredis institucionis talis est, E. 4. Tenor autem dicte clausule talis est, E. 5. Berengarius de Rogacionibus, sacrista de Celrano, qui hoc testamentum, anno Domini ·mo·cco·l·vo·, ·viiio· ydus aprilis, cum suprascriptis in ·xxxviii· linea ubi dicitur “integre” et in ·xl·i· linea ubi dicitur “seu forciam” et rasis et emendatis in ·lvii· linea ubi dicitur “post mortem dictarum”, fideliter translatauit. Ego Bernardus de Vicco, judex ordinarius domini regis, ·+· qui hoc translatum cum autentico manifeste probaui. Sig+num Poncii de Castilione, qui hoc translatum ex alio translato per Berengarium de Rogationibus scripto, fideliter translatauit, C.; Ego Raimundus de Cote hoc fideliter translataui ·iiio· kalendas februarii anno Domini millesimo ·cco·xco· secundo, mandato Raimundi de Toylano, publici Gerunde notarii. Ego Bisullunus Burgesii, tenens locum Raimundi de Toylano, publici Gerunde notarii, qui hoc translatum cum autentico fideliter comprobaui, subscribo. Sig+num mei Raimundi Calueti, judicis ordinarii domini regis in Gerundense, qui hoc translatum cum originali manifeste probaui quod subscribo. Ego Franciscus Bajuli, licenciatus in legibus, judex Gerunde ordinarius, huic translato uidi translati in mea presencia hostensi et cum decreto judicis reperti et proprius judicis litera subscripti ut pia facit aprobat et legitime comprobato auctoritatem judicialem et meum decretum appono. Eg+o Raimundus de Parietealto, notarius publicus substitutus auctoritate regia a Bernardi de Toylano, publici Gerunde notarii, hoc translatum a dicto alio translato comptrobatum et cum eodem fideliter de verbo ad uerbum comprobatum scribi feci et clausi, cum supraposito in presenti translato in ·iia· linea ubi dicitur “videlicet” et in ·xva· linea ubi scribitur “Ra”, E.

~~270~~

1252, maig, 11 Arbitratge. Berenguer de Llagostera, sagristà segon de la seu de Girona, i Guillem de Calonge, prevere del capítol de la seu, dicten unes ordinacions per resoldre les disputes entre Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, i Bernat, rector de l’Hospital de la seu de Santa Maria de Girona, sobre parets mitjaneres i portes entre l’hospital i el monestir, sobre el cobriment de les clavegueres de les latrines de l’hospital, sobre la jurisdicció de l’abat damunt dels homes forans que s’estiguin a l’hospital, sobre les molèsties que ocasiona el corn del forner als malalts i sobre la forma de construir els porxos, amb arcs i pilars, de les cases del planiol del burg de Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (487 × 687 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 67. a Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector nord..., p. 159-162. Cum super pluribus contentionibus et demandis hic inde questio verteretur inter dominum Bernardum, Dei gratia abbatem Sancti Petri de Gallicantu, ex una parte, et fratrem Bernardum, 368 Elvis Mallorquí rectorem Hospitalis Sancte Marie sedis Gerunde, quod situm est in burgo Sancti Petri, ex altera, tandem dictos abbas, pro se et conuentu eiusdem, et rector, de assensu et voluntate domini Beren- garii, Dei gratia Gerundensis episcopi, in Berengarium de Locus- taria, sacristam secundum, et Gilelmum de Colonico, presbiteros de capitulo ecclesie Gerundensis, cum pignoribus ·xx· aureorum ab utraque parte in eorundem potestate positis, compromiserunt, promitentes sub comissione pene quantitatis predicte quam predicti Berengarius et Gilelmus, super pignoribus partis, inobedientis parti parenti prestent statim et soluant, quod quicquid ipsi duo concorditer jure, laude, consilio uel pro bono pacis super omnibus suis questionibus duxerint ordinandum, ipsi, per se suosque successores imperpetuum ratum habebunt ac etiam obseruabunt. Coram quibus Berengario et Gilelmo, dictus abbas, pro se et eius conuentu, suas peticiones et in scriptis obtulit in hunc modum. Ponit Bernardus, abbas monasterii Sancti Petri de Gallicantu, nomine monasterii predicti agendo, contra Bernardum, hospitalarium Hospitalis Gallicantus, quod quedam domus Hospitalis supradicti habet indebite et iniuste ex parte orientis canales impositas supra solum et plateam dicti monasterii, de quibus aqua pluuialis cadet et distillat in platea et solum dicti monasterii, que aqua consueuit discurrere per canalem veterem que est in pariete Hospitalis in dicto loco et exit in portallo platee dicti monasterii [...] dictus abbas dicte domui Hospitalis prefatam seruitutem stillicidiorum deberi. Petit nomine sui monasterii dictas canales remoueri et quod dicta aqua discurrat per canalem veterem. Item ponit dictus abbas quod dictus hospitalarius hedificauit et fecit fieri post denunciacionem noui operis [...] dicti loci et quodam testibolum iuxta ecclesiam Sancti Nicholay super Hospitale. Unde petit quod quicquid hedificatum est in dicto loco a pariete veteri superius demoliatur cum suis propriis expensis. Item ponit quod modo de nouo hedificauit dictus hospitalarius quandam domum post denunciacionem noui operis super domo mediana Hospitalis. Unde petit eam similiter dirui racione predicta, scilicet noui operis denunciacione, et quia est facta in preiudicium monasterii et quia prestaret impedimentum eidem monasterio prope fenestras et prestaret maius impedimentum si ibi faceret testibolum uel alias domos quas uellet facere propter morsas que ibi remanent. Contradicit dictus abbas ne hoc fiant et petit quod hoc prohibeatur per sentenciam dicto hospitalario. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 369

Item ponit quod quidam hospitalarius, predecessor dicti hospitalarii, fecit fieri bassiam in solo et in alodio dicti monasterii juxta furnum [...] dicto Hospitale per quod solum habebatur publicus transitus ad bassiam dicti monasterii. Postquam fuit ibi ubi est modo et ad alias domos burgi inferioris nunciis monasterii et aliis hominibus et adjunxit de nouo parietem domui Hospitalis in introitu dicte bassie et fecit ipsum super solo dicti monasterii in uia uel transitu predicto. Unde petit dictus abbas quod dicta bassia et paries remoueantur et leuentur de solo predicto, ut pateat transitus publicus transire uolentibus. Item ponit dictus abbas quod iste hospitalarius fecit fieri quandam cloacam cum latrinis in solo dicti monasterii in uia publica in magnum perjudicium ipsius abbatis et suorum et omnium transeuntium per illam viam. Unde petit quod dicta cloaca et latrine remoueantur inde. Item ponit quod Marchesius, petrarius, hedificauit injuste quoddam curtale et quandam domunculam super solo dicti monasterii juxta Hospitale uersus occidentem, juxta domos Astruge que fuerunt olim Petri de Lorano et quod dictus Marchesius tenebat ea et erant juris dicti monasterii. Unde, cum dictus hospitalarius modo injuste teneat dictam domum et curtale uel introitum ipsius domus, petit dictus abbas predicta omnia sibi nomine monasterii adjudicari cum solo debeant cedere que sunt superhedificata. Item ponit abbas quod dictus hospitalarius tenet unum mansum apud Sarrianum qui tenetur pro dicto monasterio, de quo amitit census et agraria et tercia et laudismia. Unde petit quod dictus mansus uendatur hominibus de quibus dictum monasterium habeat omnia predicta, cum dictus abbas nolit quod Hospitalis teneat predictum mansum, cum in hoc sit monasterium multum dampnificatum. Item ponit contra eundem hospitalarium quod magister Ar- bertus, olim hospitalarius, construxit et eleuauit altius quandam domum uersus orientem in dicto Hospitali juxta frontallum ecclesie Sancti Nicholay, racione cuius altitudinis obfuscantur lumina in dicta ecclesia. Unde petit quod remoueatur illud quod factum est super parietem veterem in alto. Item ponit quod monasterium consueuer accipere unam ampollam vini de unoquoque uexello vini quod vendebatur in cellario Hospitalis, sicut accipiebat dictam ampollam vini in aliis domibus burgi quando ibi uendebatur vinum. Unde petit dictam 370 Elvis Mallorquí ampollam vini sibi de cetero dari et de preterito sibi satisfieri quod extimat ·l· solidos. Item ponit quod platea que est ante Hospitale est dicti monasterii et quod ibi consueuit esse bassa monasterii antiquitus. Unde petit quod Hospitale non utatur ea ad aliquem suum usum, sine voluntate dicti abbatis. Item ponit quod monasterium predictum habet jurisdiccionem temporalem in Hospitali quantum ad homines extraneos qui ibi hospitantur in distringendo et capiendo eos pro injuriis sibi adinuicem uel hominibus aliis factis. Unde petit monasterium in hac possessione se tueri. Item ponit abbas quod in domo Hospitalis, scilicet in pariete uersus orientem et ante januam monasterii, est quoddam portale uetus et clausum quod uult ut dicitur aperire dictus hospitalarius et iam preparauit illud intus ut dicitur. Unde, cum dictum portale uel hostium aperiret in platea monasterii et cimiterio et quasi in monasterio in maximo dampno et dissolucione dicti monasterii et prejudicio, petit quod hoc dicto hospitalario per sententiam prohibeatur, maxime cum non extet memoria hominum quod dictum portale fuisset apertum. Hoc dicit saluo jure addendi, minuendi et cetera. E contrario, rector predicti Hospitalis, peticiones suas et in scriptis obtulit in hac forma. Ponit Bernardus, hospitalarius Hospitalis Gallicantus, nomine suo et Hospitalis pauperum de Gallicantu, contra abbatem et monasterium Sancti Petri de Gallicantu quod ipse abbas seu predecesor suus destruxit seu rasauit injuste uel fieri fecit puteum qui erat juxta Hospitale predictum et ecclesiam Sancti Nicholay in dampnum et prejudicium ipsius et Hospitalis et pauperum eiusdem loci, qui inquam puteus erat etiam publicus et in loco publico factus, propter quod etiam dictus puteus et locus ille publicus est deterioratus et deformatus, in quo uel de quo puteo predecessores eiusdem hospitalarii et pauperes eiusdem Hospitalis habuerunt jus auriendi aquam et consueuerunt longe retroactis temporibus ad usum eis aquam necessariam aurire. Unde petit predictum puteum aptari et purgari et in statum pristinum reformari, ita ut libere possint ipse et pauperes predicti Hospitalis ibi aurire aquam et in hoc petit dictum abbatem et monasterium sibi condempnari et Hospitale prefato. Item ponit eodem modo contra dictum abbatem et monasterium predictum quod dictus abbas, existens camerarius, hedificauit seu Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 371 hedificari fecit indebite et injuste et in dampnum et perjudicium eiusdem Hospitalis quoddam testibolum quod est super camera monasterii, quod inquam testibolum oficit luminibus et prospectui predicti Hospitalis. Unde petit predictum testibolum destrui ab ipso abbate et monasterio et quod paciatur ut destruatur. Item ponit eodem modo quod quedam fenestra est facta in domibus sacristie eiusdem monasterii indebite et injuste et in dampnum et prejudicium eiusdem Hospitalis, que quidem fenestra prospicit in portico et testibolo Hospitalis, cum non consueuerit ibi esse predicta fenestra nec domus in quibus fenestra illa est, ullam habeat seruitutem in Hospitali prefato nec jus aliquid seruitutis habeat ibidem. Unde petit predictam fenestram destrui et claudi ab ipso abbate et quod paciatur ut ea claudatur. Item ponit eodem modo quod domus que est circa sacristiam monasterii antedicti in platea ante hostium Hospitalis quod adju- dicetur sibi et Hospitali predicto, cum terra in qua hedificata est, sit hospitalis memorati et dicta domus iniuste fuerit ibi hedificata et cedere debeat solo uel saltim quod diruatur. Item ponit eodem modo contra dictum monasterium et abbatem quod abbas predecessor suus hedificauit seu hedificari fecit domum et furnum juxta Hospitale predictum post denunciacionem et prohibicionem factam a predecessore eiusdem hospitalarii in loco quem dicit ad se ipsum hospitalarium pertinere et hospitale predictum jure dominii uel quasi. Unde petit ut dictam domum et furnum diruat et remoueat et in pristinum statum paciatur restitui suis expensis et quod faciat cessare cornu ne bucinetur juxta Hospitale cum magnum inferat dampnum pauperibus infirmis Hospitalis predicti. Item ponit eodem contra dominum abbatem et monasterium predictum qui sibi uolenti hedificare in Hospitali predicto denun- ciauit nouum opus et cum dictus hospitalarius paratus fuerit sa- terdare de opere demoliendo et est et etiam saterderit si appareret ipsum injuste hedificasse, nichilominus cessat quo minus hedificet ipsum prohibere et impedire. Unde petit ne ipsum impediat quo minus hedificet. Item ponit eodem modo contra dictum abbatem et monasterium qui uult hedificare et operari seu fieri facere in planiolo Gallican- tus seu cimiterio ubi pauperes morientes in Hospitali et alii quam plures sepeliuntur et sepeliri consueuerunt; quod hedificamento et opera locus ille publicus seu cimiterium consecratum deterioratur et 372 Elvis Mallorquí abreuiatur seu minoratur. Unde petit ipsum prohiberi ne aliquid in predicto loco operetur uel faciat operari et quicquid ibidem factum seu hedificatum est ut tollatur penitus et remoueatur. Cumque super omnibus predictis peticionibus et demandis habite fuerint responsiones hinc inde predicti Berengarius de Locustaria et Guillelmus de Colonico, de plano auditis responsio- nibus prefatis, visis etiam et auditis racionibus et allegacionibus utriusque partis et diligenter attentis, pro bono pacis ordinando inter partes taliter dixerunt. In primis, scilicet, quod stillicidia predicte domus Hospitalis, que ab oriente affrontant in platea Sancti Petri, imperpetuum dis- currant et cadant ab oriente in solum monasterii predicti, sicut nunc et longis retroactis temporibus facere consueuerunt. Item dixerunt quod predictus hospitalarius siue rector infra unum annum eleuet in altum ipsam parietem predicte domus a parte orientis in tantam quantitatem quam de testibolo uel de aliis operis quas in dicto Hospitali fecit uel est aliquo tempore facturus nullus homo possit aliquem prospectum habere in platea predicta siue in cimiterio eiusdem monasterii nec in predicto pariete possit ullo tempore facere fenestram siue fenestras uel aliquas alias aperturas, per quam uel quas aliquis possit habere prospectus in predictis cimiterio seu platea. Imo quoddam portale dicti parietis, quod se de petra et luto est modo clausum, infra dictum tempus cum calce et lapidibus claudat ipse hospitalarius, ita quod per ispum locum nullus aliquo tempore habeatur exitus uel ingressus. Item dixerunt quod dictus hospitalarius cooperiat et faciat cooperiri predictam cloacam latrinarum dicti Hospitalis et dictam cooperturam semper teneat taliter condirectam, quod racione fetoris uel alterius rei nullum transeuntibus a modo possit impedimentum prestari. Item dixerunt quod predicta platea quod est ante Hospitale predictum et ante quandam domum sacristie juxta portam ipsius monasterii sit imperpetuum comunis eiusdem Hospitalis et monasterii, ita quod ne uter eorum possit ibi operari uel facere aliquid in dampnum seu destruccionem ipsius platee. Item dixerunt quod predicti abbas et monasterium habeant semper in hominibus extraneis qui hospitabuntur in predicto hospitali uel in domibus eiusdem hospitabunt pro injuriis sibi adinuicem uel etiam aliis hominibus in ipso hospitali uel in alio loco tocius burgi Sancti Petri per eos illatis temporalem jurisdiccionem sicut Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 373 plenius in aliis hominibus habent in eodem burgo delinquentibus in familia uero predicti Hospitalis nullam habeant ipsi jurisdiccionem, sicut in rectorem eiusdem habere minime dinoscuntur. Item dixerunt quod predicti abbas et monasterium curent diligenter et faciant ne a modo fornarius seu clibanarius furni sui predicti tangat uel sonet cornu seu tubam juxta Hospitale predictum, cum propter hoc pluries pericula et impedimenta infirmis ibidem jacentibus iminerint et occurrerint, sed dictum oficium faciant exerceri ante dictum furnum uersus meridiem et occidentem, quocienscumque tempus affuerit. Item dixerunt quod omnes detentores domorum que sunt a parte circii uersus domum et ecclesiam leprosorum in planiolo burgi Sancti Petri, quod planiolum est locus publicus et cimiterium, libere et sine impedimento predicti hospitalarii seu rectoris uel alterius persone cuiuslibet habeant, teneant et faciant et habere, tenere et facere possint, scilicet quilibet ipsorum ante domos suas pilaria uel archus lapideos in dicto planiolo secundum modum et formam et quantitatem spacii seu loci ipsorum pilariorum seu archorum, quos Petrus de Prato iam ibidem facere incepit ante suas domos quas habet ibi a parte circii uersus domum leprosorum juxta quantitatem et amplitudinem tercii pedis seu basis archorum ipsius Petri de Prato uersus alueum Ticeris. Et juxta eandem quantitatem seu amplitudinem fiant archus uel porticos uel pilaria seu alia quilibet hedificia dum modo non magis ampla uel extensa uersus predictum planiolum quam dictum est ex parte meridiei uersus alueum seu riuum de Gallicantu, quando abbas predicti monasterii hoc fieri uoluerit uel mandabit, licet ibidem adhuc non sit ibi aliquid hedificium preter unum parietem. Ex parte uero orientis uersus ecclesiam Sancte Eulalie et Sancti Nicholay et dicti monasterii Sancti Petri fiant archus uel pilaria juxta quantitatem et amplitudinem tercii pedis seu basis archorum dicti Petri de Prato uersus alueum Ticeris. Et per quinque palmos uel canna ultra ipsius tercii pedis seu basis amplitudinem et quantitatem usque ad dictum alueum de Gallicantu, a parte uero occidentis uersus alueum Ticeris et Undaris fiant archus et pilaria juxta quantitatem et amplitudinem pilariorum que Bernardus Luciani fecit in dicto planiolo ante domos [suas] quas ibidem habet. Et ultra dictam formam seu formas et quan- titates seu amplitudines pretaxatas nullum fiat hedificum de lignis uel lapidibus uel de aliis quibuscumque rebus in dicto planiolo nec aliquid aliud impedimentum unde ipsum planiolum stringatur uel diminuatur. In parte uero inferiori, scilicet sub tegulata uel porti- 374 Elvis Mallorquí cu seu terrato quodcumque ibi fuerit sub archubus seu predictis pilariis, nullam dicti detentores possint facere clausuram. Imo sit die noctuque unicuique liber transitus ab unoquoque capite planioli usque ad aliud etiam maxime tempore pluuiali; in altum tam super dictis pilaribus seu archis possit quilibet ipsorum juxta voluntatem propriam libere operari. Super omnibus autem aliis predictis peticionibus et demandis quas partes sibi adinuicem faciebant, utramque partem predicti Berengarius et Gilelmus condempnarunt et quamlibet ab impeti- cione alterius imperpetuum absoluerunt quam sententiam ratam et gratam habento statim utraque partium approbauit. Actum est hoc ·vo· idus may, anno Domini ·mo·cc· quinquagesimo secundo, presentibus Raymundo de Pello, Guillelmo de Mata et Johanne de Plano, clericis. Ego Guillelmus de Colonico, presbiter [de capitulo], + subscribo. + Berengarius de Locustaria, sacrista secundus. + Ego Ber- nardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantus, subscribo. Frater Bernardus de Monte Acuto, sacrista. Sig+num fratris Petri, prioris atque operarii. + Bernardus, presbiter et magister dicti Hospitalis, subscribo. Ferrarius, [presbiter] et monachi. Bernar- dus de Luparia, diaconus et monachus. Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi. Sig+num Johannis de Bisaya, qui hoc scripsit mandato predictorum Berengarii de Locustaria et Guillelmus de Colonio, die et anno quo supra.

~~271~~

1252, octubre, 25 Enfranquiment. L’abat Bernat de Sant Pere de Galligants enfranqueix Castelló Serrà, fill de Berenguer Serrà, del vilar de Perles, a Cassà de la Selva, per 18 sous barcelonesos. A* Pergamí original (220 × 75 mm): ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí núm. 239. Sit notum cunctis quod nos Bernardus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas, infranquimus Castilionem Serranum, filium quondam Berengarii Serrani, de villare de Perlis, et omnem proieniem ab ipso descendentem et omnes res suas mobiles et Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 375 inmobiles, Deo et sibi ipsi et illi domino quem facere siue eligere uoluerit ad omnes suas uoluntates faciendas sine retentu quem in ipso nec in proienie ab eo descendente non facimus omnibus nostris, vocibus et racionibus inde perpetuo extinctis et penes ipsum remanentibus. Et propter hanc diffinicionem recognoscimus inde recepisse et penes nos habuisse ·xviii· solidos barchinonenses, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Actum est hoc ·iiii· kalendas nouembris, anno Domini ·m·cc·l· secundo. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. Ferrarius, presbiter et monachus. Sig+num Petrus de Podio, baiuli. Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

~~272~~

1253, maig, 4 Establiment. Guillema de Rupià i el seu marit Pere de Santa Eugè- nia concedeixen a Bernat Dorca, de Serra, les possessions que els seus avantpassats havien adquirit del feu que Ot de Foixà tenia per Guillema, a la parròquia de Serra, consistent en el capmàs on vivia, a Serra, un farraginar amb devesa, un camp i una feixa a Mumuries, on Bernat Dorca ja tenia una terra per Sant Pere de Ga- lligants, una casa i altres béns, pel preu de 350 sous barcelonesos, salvant el domini directe per dits senyors. A* Pergamí original (193 × 266 mm): ACG, pergamí núm. 1278. Carta partida per ABC. Al dors: “núm. 4”. ... Item laudamus tibi et concedimus et tuis totam illam fexiam vocatam de Mumuries, que affrontat ab oriente in fexia Hospitalis, ab occidente in tua fexia que est de dominio Sancti Petri de Gallicantu. ...

~~273~~

~~1254, febrer, 27 (1253) Institució. Pere, prior de Sant Pere de Galligants, juntament amb tot el convent del monestir, donen llicència a l’abat Bernat d’Aguiló per 376 Elvis Mallorquí~~

instituir un prevere a l’altar de Sant Jaume de l’església del monestir i d’assignar-li rendes perquè pogués viure i vestir-se. [A] Original perdut. [B] Còpia del 1271, perduda. [C] Còpia del 1294, perduda. D* Còpia del segle xvi: ADG, Dotalies, vol. D-6, f. 306v-308r, ex C. [Dotalia beneficii Sancti Jacobi ecclesie Sancti Petri Gallicantu Gerunde] Hoc est translatum fideliter sumptum quod sic incipit. Sit notum cunctis quod nos Petrus, prior Sancti Petri de Gallicantu, et conuentus eiusdem donamus et concedimus vobis domino Bernardo de Aguilone, abbati monasterii, licenciam et potestatem ut positis facere stabilimentum pro anima vestra et nostra et omnium fidelium viuorum et mortuorum unius presbiterii in altari Sancti Jacobi quod est situm in ecclesia nostra, ad cuius presbiteri victum et vestitum possitis dare et assignare omnes res vestras mobiles, videlicet libros et alias quas nunch habetis vel habebitis in die obitus vestri vel in die que abbatiam velletis dimittere, preter equitaturas et census et agraria et exidas et prouentus illius anni in quo abbatiam per mortem vel vitam dimitteris. Et damus vobis etiam licenciam ut possitis ad dictum stabilimentum et ad alia stabilimenta que, de nostro consilio, facietis, dare et assignare omnes honores et pocessiones quas de cetero emetis, tam de honoribus et pocessionibus que tenentur pro dicto monesterio quam etiam de alodiis et de honoribus aliorum hominum, saluis tamen abbacie et decimis monasterii predicti, censibus et agrariis que antequam vos emetis accipiebant monasterium predictum et decime in dictis pocessionibus que omnia primo accipiant et [postea] residuum, scilicet illud quod vos emetis sit et detur pro uictu et vestitum predicti presbiteri. Et promittimus vobis per nos et successores nostros sub periculo animarum nostrarum quod predictum stabilimentum et alia que jam fecistis in [...] nostra vel de concessu nostro de cetero facietis sememus et teneamus et semari pro posse nostro penitus in perpetuum forciamus. Et nos dictus Bernardus, abbas, de concenssu et voluntate dicti prioris et aliorum sociorum nostrorum, ad honorem Dei et beate Marie et beati Jacobi et aliorum sanctorum et ad salutem nostrarum et omnium fidelium viuorum et mortuorum, instituimus in altari Sancti Jacobi predicti unum presbiterum qui inper- petuum celebret tribus diebus in ebdomada misam defunctorum pro anima mea et sociorum nostrorum et illorum a quibus aliquid Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 377 minus juste [...] et parentum et consanguineorum nostrorum [et beneficiorum] et omnium fidelium defunctorum. Et volumus et constituimus quod camerarius dicti monasterii semper instituat in capitulo dictum presbiterum unum [post] aliud infra duos menses post mortem alterius. Et si camerarius infra duos menses post mortem dicti presbiteri alium presbiterum non institueret, prior eiusdem loci instituet ipsius similiter infra alios duos menses. Et si dictus prior hoc non faceret, rogamus et supplicamus quod hec faciat infra alios duos menses dominus episcopus Gerundensis. Et dictus presbiter teneatur facere empdomadam misse maioris ad altare Sancti Petri, sicut alii presbiteri et in illa epdomeda non teneatur celebrare aliam missarum pro defunctis et teneatur epdomedam officii et intersit horis canonicis sicut alii clerici dicti loci et promitat obedienciam abbati. Et si hec omnia et singula facere nollet et facta sibi trina amonicione primo a dicto camerario, infra tres menses in capitulo priuetur dictus presbiter beneficiato presbiteratus per dictum camerarium et alius presbiter qui hoc vellit et possit facere instituatur ibidem a dicto camerario1 vel ab aliis supradictis. Et semper collacio dicti presbiteratus fiat cum instrumento ab illo presbitero firmato in quo continetur modus vel forma predicti presbiteri statuendi. Et nos dictus Bernardus, abbas de voluntate sociorum meorum, damus in presenti predicto altari Sancti Jacobi, pro uictu dicti presbiteri, mille solidos barcinonenses et ducentas squillatas inter bladum et milium, de quibus rebus emantur honores et pocessiones et redditus que omnia teneat et habeat semper abbas et cellarium dicti loci. Et dent dicto presbitero uni post alterum semper tam de uictu quantum dabitur uni de aliis presbiteris in dicto monasterio institutis. Item donamus et assignamus in presenti dicto altari pro uestibus dicti presbiteri omnes libros nostros, scilicet Decretales et Decreta et Instituta et Goticam et Usaticos et Noues Juris et Bibliam et Enamor,2 Euangelistas glossatos et Summa de Viciis et Virtutibus in uno volumine et Postillas super Luche et Distinctio- nes et Saltirii in uno volumine, qui libri vendantur et de precio eorum emantur pocessiones a dicto camerario vel a presbitero predicto, de consensu dicti camerari. Et teneat dictus presbiter illas pocessiones et de eorum redditibus faciat ipse presbiter et sui successores semper vestes. Et non possit alienare nech etiam stabilire aliquid de dictis pocessionibus et redditibus sine consensus abbatis et camerarii, ita tamen quod abbas nec camerarius non possint requirere pro suo consensus tercium vel laudismium. 378 Elvis Mallorquí

Item donamus in perpetuum nostrum ciphum argenteum dicto altari pro uno calice faciendo in quo semper celebret dictus presbiter. Reseruamus tamen nobis usu de vita nostra dictorum librorum et cipha. Item laudamus et confirmamus alia stabilimenta que jam fecimus in dicto monasterio hoc addentes quod sacrista minor dicti monasterii vel maior, si ibi non fuerit minor, accipiat illas ·vias· libras cere quos faciebatur fusterius pro domibus quas tenet in superiori burguo et pro quibus fecit dictam ceram et volumus quod teneat eas pro dicto sacrista maiori de cetero qui faciat ab illo Bernardo et successoribus suis dictam ceram. Et faciat sacrista maior ardere de dicta cera unam candelam ante altare Sancti Petri in diebus feriali- bus a principio matutinorum usque ad finem tamen et si Bernardus Fusterii nollet dare dictam ceram vel sui priuet eos dictis domibus dictus sacrista et stabiliat eas alii qui donet dictam ceram annuatim. Item statuimus illam lampadam que est in claustro ante yma- ginem beate Marie, de nocte, tamen de plantis cellarii quas nos fecimus plantare in honore cellarii nisi hoc nos aliter ordinemus. Item addimus quod dictus presbiter teneat domos vel redditus illarum domorum que fuerunt olim Bernardi Valldemia, militis, et nunc sunt domine Stephanie de Flaciano, que omnia nos emimus ab illis et faciat aniuersarium meum et alia que continetur in instrumento inde olim facto et compellatur si in hoc esset negli- gens ad faciendum hoc per abbatem et camerarium pro penam supradictam, sed non teneatur facere quousque colligat redditus de pocessionibus emptis de precio dictorum librorum, sed interim retineant redditus dicti mansi et dictarum domorum sibi pro uestibus. Et dicimus et statuimus in periculo anime illius qui dictum presbiterum instituerit quod ipsum instituat infra terminum supradictum quod ipsum institute secundum [...] plus honestum posent et talem qui sit presbiter vel diachonus vel alius talis et tante etatis qui ad minus infra annum possit in presbiteratu pro- moueri et faciat fieri ab ipso presbitero omnia supradicta [...] ut dictum est superius compellendo. Item dicimus quod si dictus abbas nollet dare victum dicto presbitero quod ipse presbiter posset emparare et tenere honores per hoc emptas soluis censibus et agrariis abbati et cellario de honoribus que teneantur pro eo. Actum est hoc tercio kalendas marcii, anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo tercio. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 379

Ego frater Bernardus, Gerundensis episcopus, subscribo. Sig+num Petri de Vilario. Sig+num Guillelmi de Camonibus. Sig+num Guillelmi de Piru, huius rey testes. + Ego Bernardus, Dei gracia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi. Guillelmus, presbiter et monachus. Ferrarius, presbiter et monachus. Frater Arnaldus, monachus et leuita. Frater Bernardus de Monte Acuto, presbiter et monachus atque sacrista. Frater Bernardus de Luperia, monachus et leuita. Sig+num fratris Petri, prioris atque operarii. Sig+num Berengarii de Lacustaria, monachi et leuite. Sig+num Auinionis, presbiteri, qui hoc scripsit die et anno quo supra. Sig+num fratris Guillelmi de Romaniano, monachi atque leuite, qui hoc anno Domini millesimo ·cco· septuagesimo primo fideliter translataui, quarto nonas augusti. Sig+num Raymundi de Croso, qui hoch translatum ab alio translato fideliter translataui, anno Domini millesimo cc· o·xco· quarto, ·iiiio· idus nouembris.

~~1. infra tres menses in capitulo priuetur dictus presbiter, repetit. 2. Lectura dubtosa.~~

~~274~~

1254, gener, 25 (1253) Venda. Miquel d’Om, de Girona, ven a Nadal de Rovira, de Sarrià, dues vinyes situades a Sarrià, al pla de Fontajau, pel preu de 210 sous. [A] Original perdut. [B] Còpia en un llibre antic de la pabordia de Tordera, perduda. C Resum del segle xviii: ADG, Sant Feliu de Girona, Pabordia de Tordera, núm. 532. a* DSFG, núm. 188. En poder de Bernat de Uico (vulgo Vich) notari, a 8 kals. febrer de 1253, escrit per Arnau de Sant Martí de mandato de dit de Uico notari, Miquel de Olm, del burg de Sant Pere de Galligans, y sa muller Agnes y sa mare Maria Rosella veneren a Nadal Rovira de Exuncla, parròquia de Sarrià, dos vinyas que tenian en dita parròquia de Sarrià, en lo pla de Fontajau, quals se tenen per la pabordia de Tordera de Sant Feliu y per la iglésia de Sant Pere de Galligans. Afronta la una de las dos vinyas a orient 380 Elvis Mallorquí ab camí, a mitgdia ab vinya del abat de Sant Pere, a ponent ab honor de Ramon de Rovira, a tremontana ab vinya de Ramon de Mascardell. La altre vinya es en lo lloch dit Clot; afronta a orient y mitgdia ab vinya de dit comprador, a ponent ab honor de Pere Serra, clergue, a tremontana ab vinya de Ramon Mascardell, per preu de 210 sous, ab lo salvo iure etc. Est acte en forma de transumpto se troba copiat en un llibre antich de la dita pabordia.

~~275~~

1254, març, 10 (1253) Venda. Pere de Santa Eugènia i la seva muller Maria venen a Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, la taula d’hort que tenen a la par- ròquia de Santa Eugènia, a prop de la carrera que va al Mercadal, per 390 sous barcelonesos, salvant el dret del monestir de Sant Pere i el batlliu que tenia l’esmentat Pere de Santa Eugènia. A* Pergamí original (225 × 140 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 50, pergamí núm. 11. Sit notum cunctis quod ego Petrus de Sancta Eugenia et uxor mea, Maria, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, vendimus uobis domino Bernardo, Dei gratia abbatem Sancti Petri de Gallicantu, et successoribus uestris, perpetuo, illam nostram tabulam orti integre quam habemus in parrochia Sancte Eugenia, sicuti affrontat ab oriente in orto uestro Sancte Eugenie, a meridie in rego, ab occidente in illis ·iiii· tabulis orti quas emit Petrus de Ripa, clericus Sancti Petri, a Petrus de Sancta Eugenia, filio meo, a circio in carraria que vadit apud Mercatallum, cum exitibus et ingressibus, pertinenciis et tenedonibus et arboribus diuersorum generum et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad uestrum comodum. Sic uobis et uestris perpetuo vendimus pro quadringentis minus ·x· solidos barchinonenses, de quibus recognoscimus a uobis bene esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius valet precio iamdicto uel valebit, totum gratis et ex certa sciencia uobis donamus donacione inter uiuos, renunciando expressim auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur. Et de nostro jure ac potestate in uestrum tradimus dominium et potestatem, ad omnem Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 381 uestram uestrorumque voluntatem perpetuo faciendam, saluo jure Sancti Petri in omnibus et saluo meo baiuliuo tamen, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris vocibus et racionibus inde perpetuo extinctis et penes uos remanentibus. Et conuenimus uobis et successoribus uestris semper predictam vendicionem facere habere et tenere in pace. Et de euiccione et de omni interesse obligamus uobis omnia nostra ubique. Et ego Maria, predicta, gratis et ex certa sciencia, renuncio beneficio velleyano senato consulto quo juuantur mulieres pro alio se obligantes uel alienam obligacionem in se suscipientes. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel ocasione huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Actum est hoc ·vi· idus marcii, anno Domini ·m·cc·l· tercio. Sig+num Petrus de Sancta Eugenia. Sig+num Marie, uxoris eius, qui hoc firmamus. Sig+num Bernardi de Turri, de Serriano. Sig+num Petri de Areis. Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

~~276~~

1254, juny, 4 Venda. Berenguer de Ravós, sagristà de Sant Feliu de Celrà, ven a Pere Pou, de Campdorà, i a Berenguer de Banyoles, sabater, la meitat de la vinya que ell i el clergue Bernat de Cult tenen a Santa Te- cla de Congost, en part per la pabordia de Maig de Santa Maria de Girona, en part pel senyor de Palagret, en part per Sant Pere de Galligants, en part pel senyor d’Aguiló i en part per Sant Miquel de Cruïlles, pel preu de 270 sous barcelonesos. A Pergamí original (247 × 310 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 57. B Còpia de 1319 (282 × 591 mm): ACG, pergamí núm. 1299. a* PSMCR, núm. 71, ex A. ... medietatem integriter tocius illius vinee integre quam ego et Bernardus de Cult, clericus,1 habemus, medium per medium, apud Sanctam Teclam de Congost, de qua tota vinea [maius] pars tenetur per preposituram mensis madii et esse hoc [quia tenetur] per alios dominos, est totum in plano, et tenet in parte per dominum de Palagreto et in parte tenet per domum Sancti Petri Gallicantus 382 Elvis Mallorquí et in parte tenet per dominum de Aquilone et in parte tenet per Sanctum Michaelem de Crudiliis; quibus omnibus dominis dabitis de expletis racemorum fideliter tascham, et est certum quod quedam pars de plano dicte vinee est [alodium. Que] tota vinea affrontat ab oriente in torrente de Valle Torta, a meridie in vinea que fuit Raimundi Carrarie et in vinea Petri Cabot, ab occidente in torrente de Ferrariis, a circio in camino. ...

~~1. clericus, repetit.~~

~~277~~

1254, juliol, 23 Venda. Berenguer de Garriga i la seva muller Valença, de Montagut, de la parròquia de Sant Julià de Ramis, venen a Arnau, clergue de Sant Julià de Ramis, la meitat del molí Boquer situat al Mont Enderrocat, al riu Ter, que tenen en indivís amb el seu germà Ra- mon de Garriga i que els establí el senyor Berenguer de Montagut, senyor del castell de Montagut, pel preu de 320 sous barcelonesos, salvant el cens que deuen al senyor del castell de Montagut d’una aimina de forment a la mesura de Girona i el dret del batlle del molí. A* Pergamí original (255 × 400 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 26, pergamí núm. 4. A la part superior del document: “Molí Bosser”. Sit notum cunctis quod ego Berengarius de ipsa Garricca, de Monte Acuto, de parrochia Sancti Juliani de Rama, et uxor mea, Valensa, per nos et nostros presentes atque futuros, gratis et espontanea voluntate et nemine cogente et ob maximam utilitatem nostram, vendimus et cum hec presenti publico instrumento omni tempore ualituro quilibet in solidum tradimus tibi Arnallo, clerico Sancti Juliani de Rama, et tuis et quibus dare, dimitere, vendere, stabilire seu quolibet alio modo alienare uolueris, in perpetuum, totam nostram partem integre, uidelicet medietatem, quam habemus pro indiuiso cum Raimundo de ipsa Garricca, fratre mei Berengarii, in toto ipso molendino Bocherio quod est aput Montem Esderro- cat, in flumine Ticeris, quodquidem molendinum, ut illud in dicto loco plantaremus et hedificaremus, Berengarius de Monte Acuto, condam dominus castri de Monte Acuto, nobis dedit et stabiliuit. Prephatam siquidem nostram partem, medietatem videlicet, quam in dicto molendino habemus, cum ingressibus et exitibus, resclosis, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 383 resclosariis, mutationibus, remutationibus et monari, molis, piccis, ferris, rota, cabania et cum omni suo apparatu, sicut dictum molendinum hodie illud habet, et cum omnibus melioramentis et augmentis ibi factis et de cetero faciendis et etiam cum omnibus suis proprietatibus et integritatibus, prout melius, sanius et utilius potest dici intelligi et etiam excogitari ab aliqua persona et cum omnibus aliis dicte nostre medietatis pertinentibus in dicto molendino, tibi et tuis quilibet in solidum perpetuo uendimus et tradimus precio trescentorum viginti duorum solidorum barchinonensium, sub quo precio intelligat firmamenta quod dominus dicti castri habet inde pro laudamento et firmamentum bajuli. Et ita de predictis omnibus denariis recognoscimus a te bene et sufficienter nos fore contentos et in omnibus satisfactos, renunciando excepcioni non numerate peccunie, quorum denariorum marcha argenti ualet ·lxxxa·viii· solidos. Et si amplius ualet hec vendicio iam dicto precio uel de cetero plus excesserit in ualorem, totum gratis et ex certa sciencia tibi et tuis damus donacione irreuocabili inter uiuos, renunciantes expresse auxilio et beneficio illius legis per quam deceptis ultra dimidiam iusti precii subuenitur et accioni in factum et etiam restitucioni in integrum et accioni re- cissorie et omni excepcioni doli et metus et omnibus aliis juribus huic contractui obuiantibus. Et ideo de nostro nostrorumque jure, posse et dominio dictam nostram partem trahimus et eicimus et illam in tuum tuorumque posse ius et dominium eandem transferimus, cum omnibus nostris locis, uocibus, juribus, accionibus realibus et personalibus utilibus et directis. Et cum hoc presenti publico instrumento mitimus inde te in corporalem et uacuam possessionem ad habendum, tenendum et omni tempore possidendum ad omnes tuas tuorumque uoluntates ibi et inde perpetuo faciendas, saluo tamen jure domini dicti castri in omnibus et per omnia, cui dabis inde annuatim censualiter in festo Sancti Felicis unam esminam frumenti ad mensuram Gerunde et saluo etiam jure bajuli dicti molendini. Et sic conuenimus tibi et tuis, sine aliquo alio retentu quem ibi uel inde non facimus, per nos et nostros, dictam uendicionem semper facere habere et tenere in pace et esse inde tibi et tuis defensores et legitimi auctores contra cunctam viuentem personam. Verum si aliqua persona in predicta uendicione aliquid tibi uel tuis tetigerit, contradixerit, forifecerit, emparauerit, perturbauerit, acclamauerit, suscitauerit uel questionem aliquam inde contra te uel tuos mouerit, nos statim ante litis contestacionem et cause ingressum ad amonicionem tuam 384 Elvis Mallorquí simplicem uel alterius pro te; nobis illam facientis enim quam dampnum uel missiones inde feceris uel sustinueris promitimus nos ante te et tuos ponere et honus litis super nos suscipere et te et tuos inde indempnes seruare omnibus horis a litis principio usque in finem cum nostris missionibus et expensis in curia et extra in judicio et extra in placito et extra. Et si forte propter hec predicta dampnum siue missionem aliquam aliquo modo inde te uel tuos facere uel sustinere oportuerit, totum promitimus tibi ad tuam voluntatem in integrum resarcire et emendare et credaris inde tuo simplici uerbo sine sacramento et testium produccione. Et de euiccione et omni interesse obligamus tibi et tuis quilibet in solidum, renunciantes beneficio diuidende accionis et epistole diui Adriani, nos et heredes et successores nostros et omnia nostra bona mobilia et immobilia presencia et futura ubique. Ad maiorem uero firmitatem et securitatem juramus, per Deum et eius sancta ·iiiior· euangelia corporaliter tacta, prephatam vendicionem semper ratam et inuiolabilem habere, tenere et obseruare et nunquam contrauenire per nos uel per aliquam interpositam personam jure aliquo uel racione. Et ego, Valensa, scienter et consulte, renuncio beneficio senatus consulti velleyani et juri ypothece quod habeo in bonis mariti mei, racione sponsalicii mei uel alio modo. Et si aliquo jure scripto uel non scripto, legali uel diuino, publico uel priuato, humano, canonico, ecclesiastico uel ciuili, generali uel speciali, siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri per uirtutem superius prestiti sacramenti prorsus irreuocabiliter in perpetuum renunciamus. Actum est hoc ·xo· kalendas augusti, anno Domini ·mo·cco·lo· quarto. Sig+num Valense, predicte, que hanc vendicionem firmo concedo et juro. Sig+num Berengarii de ipsa Garricca, prenominati, qui hoc firmo concedo et juro. Sig+num Guillelmi Juliani. Sig+num Guillelmi Martini de ipsa Garricca. Sig+num Bernardi de ipsa Garricca. Sig+num Petri Vitalis, de eodem loco, testium. Sig+num Michaelis de Ulmo qui hoc scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 385

~~278~~

1254, agost, 24 Reconeixement. La senyora Sibil·la, en nom del seu marit, Guillem de Montagut, que va fer el viatge de Tremissèn, reconeix a Arnau, clergue de Sant Julià de Ramis, la compra que aquest va fer a Be- renguer de Garriga i la seva muller Valença, de la meitat del molí Boquer, situat al Mont Enderrocat, sobre el Ter, salvant el dret dels senyors del castell de Montagut a rebre una aimina de forment anual. A* Pergamí original (112 × 265 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 28, pergamí núm. 14. A la part superior del pergamí: “Molí. Sant Julià de Ramis”. Sit notum cunctis quod ego domina Sibilia, uxor Guillelmi de Monte Acuto, per me et per omnes meos presentes atque futuros, et ex parte dicti Guillelmi de Monte Acuto, qui fuit in uiaticum de Tyrimzem, laudo et concedo tibi Arnaldo, clerico Sancti Juliani de Rama, et tuis et quibuscumque uolueris, in perpetuum, totam illam empcionem quam fecisti a Berengario de Garicca et uxore eius, Valensa, de medietate uidelicet molendini Bocherii quod est in flumine Ticeris, in loco qui dicitur de Munt Esderrocatz, sicut melius et plenius continetur in carta empcionali quam inde habes. Prephatam siquidem medietatem dicti molendini tibi et tuis in perpetuum laudo, approbo et concedo cum ingressibus et exibitus, mutacionibus, remutacionibus, videlicet de Ruppe Lata usque ad vadum comitalem, et etiam cum molis, piccis, resclosa, resclosario et cum omnibus suis proprietatibus et integritatibus, prout melius, sanius et utilius potest dici, intelligi seu excogitari ad tuum tuorumque comodum et utilitatem ad omnes tuas tuorumque voluntates ibi et inde in perpetuum faciendas, saluo etiam jure meo et domini castri de Monte Acuto per quod dictum molendinum tenetur in omnibus et per omnia, cui dones singulis annis censualiter unam esminam frumenti et saluo jure meo et dicti castri in terciis, laudismiis et foriscapiis si dicta medietas molendini uenderetur uel alienaretur. Actum est hoc ·viiiio· kalendas septembris, anno Domini ·mo·cco·lo· quarto. Sig+num domine Sibilie de Monte Acuto, que hoc firmo et laudo. Sig+num Petri de Toylano. Sig+num Guillelmi de Vilalpriu, testium huius rei. 386 Elvis Mallorquí

~~Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.~~

~~279~~

1255, gener, 28 (1254) Permuta. Guillem d’Alluerga, Guillema i la mare Ramona permuten amb Ramon Vidal, de Torroella de Mont-ras, i Ermessenda una feixa al lloc Plana, situada a les parròquies de Sant Martí de Pa- lafrugell i Sant Esteve de Mont-ras, amb una feixa situada a Ma- nuell, per domini directe de Maria Riera, que en rep un cens. A* Pergamí original (160 × 220 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 32, pergamí núm. 5. Carta partida per ABC. Tacat i esborrat al marge esquerre. ABC DEF GHI [Sit notum cunctis quod] ego Gillelmus de Alluerga et uxor mea, Gillelma, et Raimunda, matri eius, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, damus in permutacione siue excambiacione tibi Raimundo Uitale, de Turrucella de Monteraso uxorique tue Erme[sendi et uestros], perpetuo, quandam fexiam terre quam habemus et tenemus quoquo modo in parrochia Sancti Martini de Palafrugello et Sancti Stephani de Turrucella de Mon- teraso, in loco uocato apud Planam. Affrontat autem ab oriente in terra Marie de ipsa Riera, a meridie in terra Petri Felicis de [Turrucella, a circio] in clausum Jachobi de ipsa Plana, ab occidente in terra Petri Felicis. Sicut iste ·iiiior· affron[tacionibus] includitur [dictam] fexiam terre, sic eam excambiamus et donamus uobis et uestris, in perpetuum, ut habeatis et teneatis atque [possideatis ...], cum exitibus et ingressibus suis et cum omnibus augmentis et melioramentis que ibi feceritis uos et uestri, cum omnibus [suis pertinenciis, tam] principaliter quam accessorie. Et etiam cum hac presenti scriptura nunc et in perpetuum ualitura, de nostro jure ac potestate [in uestrum tradimus] dominium et potestatem, mitendo uos in corporalem possessionem ad omnes uestras uestrorumque uoluntates inde omni tempore faciendas, saluo jure domini in omnibus et per omnia sine omni nostro nostrorumque retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 387 et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes uos remanentibus. Et etiam promitimus uobis bona fide et per firmam stipulacionem quod faciamus uobis et uestris habere et tenere dictam fexiam terre in pace contra [omnem] uiuentem personam et quod teneamur uobis et uestris de omni euiccione, ita quod si aliqua persona ibi aliquid tetigerit uel forifecerit siue emparauerit siue forifecerit, totum teneamur uobis et uestris restituere credendo uestro simplici uerbo sine omni placito teste et sacramento, obligando ad hec omnia nostra bona mobilia et inmobilia, habita et habenda in [auere] et honore ubique. Et nos iamdicti Raymundus Uitale et uxor mea, Ermesendis, per nos et per omnes nostros, presentes atque futuros, donamus tibi predi- co Gillelmus de Alluerga uxorique tue, Guillelme, et uestris, pro supradictam fexiam terre, similiter, in permutacione siue excambiacione, totam illam fexiam terre quam habemus et tenemus quoquo modo in eadem parrochia, apud Manicellum. Affrontat autem oriente et a circio in uinea ex te Guillelmo de Alluerga, a meridie in campum Raimundi Gallini, ab occidente in marginum ex [... dicta ...], cum exitibus et ingressibus suis et cum omnibus augmentis et melioramentis que ibi feceritis et cum omnibus [pertinenciis]. Predictam quidem fexiam terre, sicut iamdictis includitur affrontacionibus, donamus et tradimus uobis et uestris [ad omnes] uestras uestrorumque uoluntates perpetuo faciendas omni eodem modo et sub illis et in illis eisdem pactis et [...] sub quibus et in quibus uos donatis predictam fexiam terre sine omni nostro nostrorumque [retentu] quem nos [ibi non] facimus, saluo tamen jure Marie de Riera et Guillelmi, filii eius, in omnibus, ita quod tu predictus Gillelmus de Olluerga [et] successoribus tuis dones in sextum annum quandam gallinam et quandam placentam predicte Marie de Riera et successoribus suis. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic excambiacione [siue] permutacione obuiam ire possemus, illi juri penitus per nos et per nostros renunciamus. Actum est hoc ·v· kalendas [februarii], anno Domini ·m·cc·l· quarto. Sig+num Guillelmi de Alluerga. Sig+num Guillelme, uxoris eius. Sig+num Raimunde, matris eius. Sig+num Raimundi Uitale. Sig+num Ermesendis, uxoris eius, qui hoc totum laudamus firmarique rogamus. Sig+num Guillelmi de Plana. Sig+num Guillelmi de Podiolo. Sig+num Jacho[bi] de Podio, testium. Sig+num Marie de Riera. Sig+num Guillelmi de Riera, filii eius. 388 Elvis Mallorquí

~~SSS. Berengarii, presbiteri de Turrucella de Monte Raso, qui hoc scripsit, cum literis suprascriptis in ·xx·iii· linea, die et anno [quo] supra.~~

~~280~~

1255, març, 4 (1254) Definició. Ponç de Montagut, ciutadà de Girona, reconeix a Arnau de Miniana, canonge de Girona i paborde del mes de desembre, que havia establert les tinences que tenia a Santa Eugènia, que té sota el domini de la pabordia de desembre, que afronten amb un hort i una honor de Sant Pere de Galligants, i que ha de prestar un cens de 6 sous barcelonesos per Nadal. Al seu torn, Arnau de Miniana reconeix haver rebut la meitat dels terços, lluïsmes i foriscapis. A* Pergamí original (264 × 179 mm): ACG, pergamí núm. 1314. Carta partida per ABC. A la part superior: “núm. 299”. Al dors: “Pabordia de Desembre, Santa Eugènia, Plech 4, núm. 299, del Pla de Gerona”. Sit notum cunctis quod ego Poncius de Monte Acuto, ciuis Gerunde, recognosco et in ueritate confiteor vobis Arnallo de Mi- niana, canonico Gerundensi et preposito mensis decembris Sancte Marie sedis Gerunde, quod ego, consilio et voluntate vestri, donaui et stabiliui omnes illas meas tenedones quas habebam aput Sanc- tam Eugeniam, quas teneo per preposituram superius memoratam; que inquam tenedones affrontant ab oriente in tenedone Bernardi de Vicco, a meridie in ortis ecclesie de Merchatallo et Sancti Petri de Gallicantu, ab occidente in honore Sancti Petri de Gallicantu, a circio in alueo Ticeris et in orto Arbucerie. ...

~~281~~

1255, març, 25 Venda. Berenguer de Trullars, fill de Ramon de Trullars, de Vilanna, i el seu germà Guillem venen a Arnau de Planella, d’Osor, i a la seva muller Maria la vinya que tenen a la parròquia de Vilanna, sota el domini del monestir de Sant Pere de Galligants, al lloc dit Serra de Mas, amb el bosc i els avellaners que hi ha, pel preu de 90 sous barcelonesos, salvant el dret de l’esmentat monestir. Signen com a fidejussors Ramon Teixidor i Pere de Puig, del mateix lloc de Vilanna. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 389

A* Pergamí original (240 × 273 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga- mí núm. 55. El pergamí té dos forats, un entre les línies 2 i 3 i el segon entre les línies 13 i 14. Sit notum cunctis quod ego Berengarius de Truliariis, filius condam Raimundi de Truliariis, de Vilaxna, et frater meus Guillel- mus, gratis ac spontanea voluntate, per nos et omnes nostros [... vendimus uobis] Arnallo de Planella, de Osor, uxorique tue, Marie, et uestris et quibus uolueritis, imperpetuum, totam illam nostram vineam quam habemus et tenemus per monasterium Sancti [Petri de Galli]cantu in parrochia de Vilaxna, in loco vocato Serra de Manso, cum bosco qui ibi est, que vinea et boschus affrontant ab oriente in fonte de Manso, a meridie in [honore Petri] Beluga, ab occidente in torrente, a circio in vinea Petri de Manso. Predictam siquidem vineam et boschum, cum terra in qua sedent, cum exitibus et ingressibus et perti[nenciis] et cum auellanariis qui ibi sunt et cum omnibus aliis arboribus cuiuscumque generis sint et cum omnibus aliis in se habentibus sibique modo aliquo pertinentibus et cum omnibus melioramentis et augmentis factis et faciendis et cum omni sua integritate et proprietate et prout melius potest dici ad uestrum comodum et omnium uestrorum, sic uobis et uestris vendimus et tradimus pro nonaginta solidis barchinonensibus, valente marcha argenti ·lxxx·viii· solidos, de quibus fatemur a uobis nos esse bene paccatos, renunciantes excepcioni peccunie non numerate. Et si hec vendicio amplius ualet uel ualebit de cetero precio antedicto, totum damus uobis donacione inter uiuos, renunciantes legi qua deceptis ultra dimidiam justi precii subuenitur et omni excepcioni doli et metus et accioni in factum et restitucioni in integrum et omni alii juri. Et ideo predicta de nostro jure ac potestate in uestrum tradimus dominium et potestatem et in presenti mitimus inde uos in corporalem et vacuam horum omnium possessionem ad habendum tenendum et omni tempore possidendum ad uestram voluntatem et uestrorum perpetuo faciendam, saluo jure monasterii Sancti Petri de Gallicantu in omnibus sine omni alio aliquo retentu quem ibi uel inde in aliquo non facimus, omnibus nostris vocibus et racionibus et omnium nostrorum ibi et inde perpetuo extinctis et penes uos remanentibus et translatis. Et sic promitimus uobis uel uestris, per nos et omnes nostros, hanc vendicionem semper facere habere et tenere et possidere in pace et esse defensores et guarentes contra cunctam viuentem personam. Verum si aliqua viuens persona aliquid ibi uobis uel uestris tetigerit, contradixerit, emparauerit, forifecerit, acclamauerit 390 Elvis Mallorquí uel questionem aliquam seu demandam contra uos uel uestros fecerit siue mouerit, nos statim ante litis ingressum promitimus ante uos et uestros ponere et honus litem super nos recipere et totam causam ducere [...]1 principio usque in finem et inde uos et uestros semper indempnes seruare in curia et extra curiam et in placito et extra placitum et in judicio et extra judicium cum nostris missionibus. Et si forte dampnum aliquid uel grauamen siue missionem inde uos uel uestros facere uel sustinere modo aliquo oportuerit, totum conuenimus uobis restituere uestro plano uerbo sine sacramento et testium produccione et de euiccione et omni interesse quisque nostrum in solidum, renunciantes beneficio diuidende accionis nos et omnes nostros et omnia nostra bona mobilia et inmobilia honorem et auere ubique. Et ad maiorem firmitatem omnium predictorum habendam, juramus, per Deum super sancta ·iiiior· eius euuangelia corporaliter tacta, hec omnia fideliter [vobis] atendere et complere et in omnibus obseruare et bona et firma habere et tener et nullo tempore contrauenire jure aliquo siue causa. Insuper damus inde uobis debitores et donatores restitutores et emendatores et fideiussores et qui predicta uobis faciant habere et tenere in pace Raimundum Textorem et Petrum de Podio, eiusdem loci, nobiscum et sine nobis, quemque eorum promito. Et nos ambo predicti, Raimundus Textor et Petrus de Podio, instituimus nos esse debitores et donatores fideiussores restitutores et emendatores et de predictis principaliter teneri uobis dictis emptoribus et uestris pro jamdictis venditoribus, cum eis et sine eis, in uita et norte, quisque nostrum pro toto renunciantes epistole diui Adriani et beneficio diuidende accionis et noue constitucionis et legi qua cauetur principalem personam prius esse conueniendam quam fideiussoriam. Et propter hoc obligamus uobis et uestris nos et omnes nostros [omnia] nostra bona mobilia et inmobilia ubique. Actum est hoc ·viiio· kalendas aprilis, anno Domini ·mo·cco·lo· quinto. Sig+num Berengarii de Truliariis, pre[dicti]. Sig+num Guillelmi, fratris eius. Sig+num Raimundi Textoris. Sig+num Petri de Podio, qui hec firmamus et laudamus. Sig+num Raimundi Textoris, qui hoc etiam pro baiulo firmo, laudo et concedo. Sig+num Raimundi Stephani, de Riuolutorum de Silua. Sig+num Guillelmi de Planella, de Osor, testium. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantus, subscribo. Bernardus, presbiter et monachus. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 391

~~Sig+num Johannis de Porchariis, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.~~

~~1. Il·legible a causa del forat.~~

~~282~~

1255, abril, 4 Testament. Bernat Ramon de Déu dicta testament, pel qual nomena marmessors Joan de Santa Llogaia i Pere Isarn, preveres de capí- tol de la seu de Girona, cosins seus, i el paborde de l’Almoina. Ele- geix sepultura a la seu de Girona, llega als seus fills Joan de Déu i Pere de Déu unes cases situades a Galligants i terres de Ferreres i Fontanilles; en cas que morin sense descendència, ho deixa tot a l’Almoina, que rep també la possessió que té a la Pera i el mas Barcó, de Viladasens. Efectua donacions pietoses a diverses esglé- sies i institucions gironines, entre elles al monestir de Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (300 × 600 mm): ADG, Almoina, Viladasens, pergamí núm. 405. Al dors: “núm. 405”. ... Primum dimito Sancte Marie sedis Gerunde, in cuius cimiterio corpus meum sepeliri jubeo, ·xx· solidos; clauigero eiusdem, ·iii· solidos; Sancto Felici, ·x· solidos; Sancto Petro, ·v· solidos; Sancto Martino, ·v· solidos; Sancto Danieli, ·v· solidos; operi fratrum minorum ·x· solidos; operi fratrum predicatorum, ·x· solidos; unicuique omnium aliarum ecclesiarum Gerunde, binos solidos; infirmis de Petreto, v· · solidos; Hospitali Nouo, ·v· solidos; Hospitali Sancti Petri, ·ii· solidos; captiuis redimendis, ·x· solidos; pro elemosina facienda, cent[um solidos; pro m]issis canendis, quinquaginta solidos. ... Item dimito eidem Johanni et Petro, fratribus meis, predictis, medium per medium totam meam vineam cum terra in qua sedet et totum nemus quod ibi est, quam vineam et nemus ego habeo in vineario de Ferrariis in loco uocato Rocha de l·Asen, in dominio prepositure mensis madii, excepto aliquantulo vinee quod ibidem teneo pro monasterio Sancti Petri Gallicantus. ... 392 Elvis Mallorquí

~~283~~

1255, maig, 31 Venda. Joan Dalmau, de Campllong, i la seva muller Ermessenda venen a Berenguera Cristiana, de Cassà de la Selva, una vinya amb la terra que tenen al pla de Perafita, a la parròquia de Cassà de la Selva, pel preu de 120 sous barcelonesos. A* Pergamí original (192 × 235 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 8, pergamí núm. 3. Sit notum cunctis quod ego Johannes Dalmacii, de Campo Lon- go, et uxor mea, Ermessendis, dono animo et spontanea voluntate, gratis et ex certa scientia, per nos et omnes nostros presentes et futuros, vendimus et in presenti tradimus tibi [Berengarie] Chris- tiane, de Catiano, et tuis et cui uel quibus volueris, in perpetuum, totam illam nostram vineam [cum terra in qua sedet] per liberum et franchum alodium quam habemus in plano de Petra Fita, in parrochiam de Catiano, sicut affrontat ab oriente in vinea Viueti de Uilla Pulcra et Barnerii Geruardi, a meridie in honore Bernardi de Valluperia, ab occiduo in vinea Bernardi Martini, a circio in ipsa carreria que transit per vineas et vadit aput Calidas. Sicut ab his ·iiiior· afrontacionibus predicta vinea includitur, cum ingressibus et regressibus et pertinenciis et tenedonibus et affrontationibus ipsius et arboribus diuersorum generum et etiam sicut melius et plenius potest dici uel intelligi, ad tuum tuorumque comodum et utilitatem, sic predictam vineam tibi et tuis et quibus volueris in perpetuum vendimus et in presenti tradimus per liberum et franchum alodium ad omnem bonum intellectum sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus ad omnes tuas tuorumque uoluntates perpetuo faciendas. Et propter hanc vendicionem confitemur a te numerando recepisse, excepcioni renunciando non numerate peccunie, centum viginti solidos barchinonenses. Et si amplius ualet predicta uendicio uel de cetero valebit de predicto precio in antea, totum gratis et ex certa scientia tibi et tuis damus. Et in corporalem et uacuam possessionem de predicta vinea et omnibus aliis te mitimus, renunciando expressim omni auxilio et beneficio illius lege qua deceptis ultra dimidiam iusti precii succurritur omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde penitus extinctis et in tuum dominium translatis. Et promitimus tibi et tuis predictam vineam facere habere et tenere in pace per liberum et franchum alodium et esse guarentes et defensores contra cunctas personas et etiam de euiccione et omni interesse teneri obligando Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 393 inde nos ad hec et omnes res nostras et omnia bona nostra habita et habenda ubique. Et si aliquo iure scripto uel non scripto uel racione aliqua uel occasione contra hanc vendicionem obuiam ire possemus, illi iuri et omnibus aliis penitus renunciamus. Et ego, dicta Ermessendis, iuro, in Deum et super sancta ·iiiior· Dei euangelia a nobis corporaliter tacta, quod contra hanc vendicionem non veniamus nec aliquem venire faciam, racione sponsalicii mei uel obligacionis uel alio quocumque modo. Actum est hoc ·ii· kalendas junii, anno Domini ·m·cc·l· quinto. Sig+num Johannis Dalmacii. Sig+num Ermessendis, uxoris eius, qui hec firmamus et concedimus. Sig+num Raimundi Dal- macii. Sig+num Ollerii Felicis. Sig+num Petri Dalmacii. + Berengarius Lambardi, publicus Calidarum notarius, qui hoc scripsi cum literis suprascriptis in ·iii· linea ubi dicitur “Be- rengarie” et in ·iiiia· linea ubi dicitur “cum terra in qua sedet”.

~~284~~

1255, agost, 18 Venda. Ermessenda Rudrica, vídua de Guillem Rudric, i la seva sogra Ermessenda Rudrica venen a Josbert Arivós una feixa de terra que tenen sota domini dels monestirs de Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, que tenen als termes de les parròquies de Sant Martí de Palafrugell i Sant Esteve de Torroella (de Mont-ras), al lloc dit Gulbertum, pel preu de 20 sous barcelonesos, salvant el domini directe d’ambdós monestirs i de Dalmau de Begur a rebre la tasca i el braçatge. A* Pergamí original (152 × 331 mm): AMP, fons patrimonial Fina, pergamí núm. 7. Sit notum cunctis quod ego Ermessendis Rudricha, uxor condam Guillelmi Rudrici et Ermessendis Rudricha, socra mea, non ui compulsi uel fraude aliqua inducti, sed bono animo ac spontanea uoluntate, ob maximam utilitatem nostram, per nos et per omnes nostros heredes et successores presentes atque futuros, vendimus et etiam cum hac presenti scriptura perpetuo ualitura liberando tradimus tibi Josperto Ariuoso et tuis et cui dare uel dimitere, uendere seu quolibet alio qualicumque modo alienare uolueris, in perpetuum, omnem et totam nostram fexiam terre quam habemus 394 Elvis Mallorquí et tenemus per Sanctum Petrum de Gallicantu et per Sanctum Danielem et per Dalmacium de Begurio, sicut est terminatam per terminos ibi fixos a probis hominibus de parrochia Sancti Martini de Palafrugello et Sancti Stephani de Turruella apud Gulbertum. Affrontat de oriente in terra Raimundi Gorgolli et Bernardus Ripe, a meridie in uinea Bernardi de Rupibus, a circio et ab occidente in terra Berengarii Ademarii de Anglata. Ita scilicet ut habeas et teneas atque possideas et expletes tu tuique successores perpetuo uel quecumque uelis [tot]am predictam fexiam terre sicut prefixis includitur affrontacionibus, cum exitibus et ingressibus et pertinentiis et tenedonibus et proprietatibus et integritatibus suis et cum omnibus aliis in se habentibus sibi qualicumque modo pertinentibus et cum omnibus augmentis uel melioramentis que ibi feceris, prout melius et plenius dici uel intelligi potest ad tuum tuorumque comodum, sic tibi et tuis in perpetuum vendimus pro ·xx· solidis barchinonensibus monete de duplo, de quibus recognoscimus nos a te bene esse paccatos, renunciando exceptioni non numerate peccunie. Et si plus ualet dicto precio in [...] in aliquo tempori, totum gratis et ex certa sciencia tibi et tuis in perpetuum damus atque concedimus, renunciando expressim subplemento justi precii et auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur ita que nec jure ingratitudinis nec alio modo possit unquam hec de cetero reuocari. Et ideo de nostro jure ac potestate in tuum tradimus dominium et potestatem ad omnem tuam uoluntatem omni tempore ibi et inde perpetuo faciendam in uita et morte, saluo tamen jure et dominio Sancti Petri de Gallicantu et Sancti Danielis et Dalmacii de Begurio in omnibus et per omnia, quibus teneamini dare tascham fideliter et braciaticum de omnibus expletis que Deus ibi dederit, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus, preter ·ii· denarios que tamen dones pro turnis annuatim quibuscumque monete currat ad mansum Berengarii Ademarii de Angla[t]a ad auxilium census in festum Sancti [Mic]helis, quia dictum honorem exiuit de suo manso, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum nobis et nostris perpetuo extinctis et penes te remanentibus. Unde conuenimus ac promitimus tibi et tuis bona fide et per firmam stipulacionem quod totam dictam uendicionem, sicut plenius supra scriptum est, faciamus habere et tenere atque possidere in pace contra cunctas personas tibi et tuis et cuicumque uolueris. Et que teneamus tibi et tuis semper legaliter de omni euiccione, ita que si aliqua persona aliquid ibi tibi uel tuis tetigit uel Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 395 forifecerit siue emparauerit aut requisierit et propter hoc dampnum uel grauamen siue missionem aliquam aliquo modo feceris, totum promitimus tibi et tuis restituere tuo plano uerbo sine omni sacramento, obligando ad hec predicta et singula tibi et tuis nos nostrosque heredes et successores et omnia bona nostra mobilia et immobilia presentia pariter ubique et futura quisque nostrum pro toto et nullus ex nobis possit se inde excusare per alium, renunciando beneficio diuidende accionis. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue exceptione uel occasione aliqua in futurum huic vendicioni obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Et nos prephatos renunciamus expresse et ex certa sciencia auxilio et beneficio velleani senatus consulti quibus et [...] subuenitur. Actum est hoc ·xv· kalendas septembris, anno domini ·m·cc·l· quinto. Sig+num Ermessendis Rudrice, predicte. Sig+num Ermessen- dis Rudrice, socre eius, qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Berengarii Ademarii de Anglata. Sig+num Raimundi Gallini. Sig+num Petri Magistri, testium. Sig+num domine Ge- ralde, uxoris eius. Sig+num Dalmacii de Begurio, qui hoc firmo saluo suo jure in omnibus et est certum quod dictus Dalmacius accepit tercia et laudimia apud dictam terram. Signum Guillelmi de Pontirono, bajuli. SSS. Berengarii, presbiteri de Turruella de Monte Raso, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

~~285~~

1255, desembre, 13 Establiment. Pere de Gornal, d’acord amb Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Arnau Bardoner i a la seva muller Er- mengarda una “morabeta” —o morabatinada— de terra al camp que té al pla de Girona, salvant el dret del monestir de Sant Pere de Galligants a rebre un cens d’un morabatí alfonsí o el preu equivalent segons les taules dels canviadors de Girona, la novena part del qual la reben el monestir i el seu batlle per la tasca i el braçat- ge, salvant els 8 diners que rep el capellà de Santa Eugènia per la meitat del delme i la primícia dels esplets del camp i salvant l’altra meitat del delme que rep l’església de Sant Feliu de Girona, tot pel preu de 15 sous barcelonesos. 396 Elvis Mallorquí

[A1] Original perdut. [A2]. Segon original perdut. B Còpia de 1324, en el mateix full de pergamí que la còpia del segon original (270 × 605 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 53, pergamí núm. 5, ex A2. C* Còpia de 1324, en el mateix full de pergamí que la còpia del primer original (270 × 605 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 53, pergamí núm. 6, ex A1. Aquesta inclou les signatures de l’abat i els monjos de Sant Pere.

Hoc est translatum fideliter sumptum viii· o· kalendas octobris, anno Domini millesimo ·ccco· vicesimo quarto, a quodam instrumento per alphabetum diuiso, cuius tenor talis est. Sit notum cunctis quod ego Petrus de Guarnallo, per me et per omnes meos presentes et futuros, consilio et uoluntate Bernardi, Dei gratia abatis Sancti Petri de Gallicantu, dono et stabilio tibi Arnaldo Bardonerio, presenti, et uxori tue Ermengardi, absenti, et uestris, perpetuo, unam morabetam terre ex illo campo meo quem habeo et teneo per domum Sancti Petri in plano Gerunde, quem emi a Guillelmo Raimundi de Fabricis, que morabeta affrontat ab oriente in carraria publica, a meridie in morabeta Guillelmi Spinachi quam tenet per me in alodio Sancti Petri, ab occidente in camino publico, a circio in morabeta uestra quam tenetis per Sanctum Martinum. Predictam quidem morabetam, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et melioramentis ibi factis et faciendis et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et cum omnibus suis proprietatibus et integritatibus, uobis et uestris imperpetuum dono et stabilio mitendo inde uos in presenti in corporalem et uacuam possessionem ad omnes uestras uoluntates et uestrorum perpetuo faciendas, saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus et saluo jure meo et meorum in omnibus. Et dabitis uos et uestri annuatim pro censu inde unum morabetinum alfonsinum nouum flamegantem sincerum boni et fini auri rectique pensi in festo Natalis Domini uel precius eius morabetini, sicut annuatim ualebit et vendetur in tabulis campsorum Gerunde, de quo uero morabetino uel precio eius fiant annuatim viiii· · partes, de quibus ego et mei accipiemus annuatim ·viii· partes imperpetuum et domus Sancti Petri et baiulus suus annuatim imperpetuum accipiant nouenam partem residuam, racione tasche et braciatichi que in expletis panis et vini ex dicto campo consueuerunt habere et accipere et nichil aliud pro censu et agrariis. Et preterea dabitis capellano ecclesie Sancte Eugenie et suis successoribus annuatim perpetuo ·viii· denarios monete dupleni pro primicia et media decima que in expletis panis et Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 397 vini dicti campi dictus capellanus et sui successores consueuerunt inde accipere et habere; et aliam [mediam] decimam dabitis inde ecclesie Sancti Felicis. Intelligatur tamen quod de omnibus terciis et laudismis et aliis foriscapiis que ibi amodo exierint et euenerint debet habere et accipere imperpetuum dicta domus Sancti Petri medietatem; et ego et mei debemus habere et accipere aliam medietatem inde residuam imperpetuum. Et quod composiciones fiant inde in presencia mei et meorum et abbatis Sancti Petri et suorum successorum. Et conuenio uobis et uestris dictum stabilimentum semper facere habere et tenere in pace contra cunctam uiuentem personam, obligando uobis et uestris ad hec omnia mea bona habita et habenda ubique. Et propter hoc totum confiteor me a uobis numerando recepisse quindecim solidos barchinonenses, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et ego Arnaldus Bardonerius, predictus, laudo et concedo hec supradicta et promito tibi Petro de Guarnallo et tuis annuatim dictum censum unius morabetini dare et soluere racione dicti stabilimenti secundum modum superius comprehensum et alia omnia attendere et complere prout superius continetur. Et propter hec obligo tibi et tuis dictam morabetam et omnia melioramenta facta ibi et facienda. Actum est hoc ydus decembris, anno Domini ·m·cc·l· quinto. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallican- tu, subscribo. Sig+num Petri de Garnallo. Sig+num fratris Petri, prioris atque operarii. Frater Bernardus de Monte Acuto, presbiter et monachus. Sig+num Guillelmi Spinachi. Sig+num Guillelmi de Riaria, testium. SSS. Arnaldus de Sancto Martino, qui hec scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo. Ego Berengarius de Spodolia, judex ordinarius vicarie Ge- runde, qui hoc translatum cum suo originali de verbo ad uerbum fideliter comprobaui, auctoritate judiciali subscribo. Eg+o Franciscus Simonis, publicus notarius substitutus auctoritate regia a Raimundo Simonis de Toylano, publico Gerunde notario, hoc translatum cum suo originali comprobatum scribi feci et clausi, cum suprascripto in ·xiiiia· linea ubi dicitur “mediam”.1

~~1. cum suprascripto in ·va· linea ubi dicitur “sanctum” et in ·xiiia· linea ubi dicitur “inde” et in ·xviia· linea ubi dicitur “habita et habenda ubique”, B. 398 Elvis Mallorquí~~

~~286~~

1255, desembre, 13 Establiment. Pere de Gornal, amb consentiment de Bernat, abat de Sant Pere de Galligants, estableix a Berenguer Renall una morabatinada del camp que té per Sant Pere al pla de Girona, per compra feta a Ramon de Fàbrega i que afronta a ponent amb el camí de Barcelona, a cens d’un morabatí; el concessionari haurà de satisfer al capellà de Santa Eugènia 8 diners, primícia i mig delme, i a Sant Feliu de Girona l’altre mig delme. [A] Original perdut. B Còpia de 1324 (285 × 290 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 124. a* DSFG, núm. 192. Hoc est translatum fideliter sumptum octauo kalendas octobris anno Domini ·m·ccc· uicesimo quarto a quodam instrumento per alphabetum diuiso, cuius tenor talis est. Sit notum cunctis quod ego Petrus de Guarnallo, per me et per omnes meos presentes atque futuros, consilio et uoluntate Ber- nardi, Dei gratia abbatis Sancti Petri Gallicantus, dono et stabilio tibi Berengario Renallo et tuis et cui uolueritis, perpetuo, unam morabatinatam terre ex illo campo meo quem habeo et teneo per domum Sancti Petri in plano Gerunde, quem emi a Petro Raimundo de Fabricis, que morabatinata affrontat ab oriente in carraria publica, a meridie in morabatinata Berengarii Aguer, ab occidente in camino Barchinone, a circio in morabatinata Gui- lielmi Spinachi. Predictam quidem morabatinatam, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et melioramentis ibi factis et faciendis et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et cum omni sua proprietate et integritate, tibi et tuis in perpetuum dono et stabilio et in presenti mito te in corporalem et uacuam possessionem ad omnes tuas uoluntates et tuorum perpetuo faciendas, saluo iure Sancti Petri Gallicantus in omnibus et saluo iure meo et meorum in omnibus. Et dabitis tu et tui inde pro censu annuatim unum morabatinum alfonsinum nouum, flamegantem, sincerum boni et fini auri rectique pensi in festo Natalis Domini uel precium morabatini sicut annuatim ualebit et uendetur in tabulis campsorum Gerunde, de quo uero morabatino uel precio eius fiant annuatim nouem partes, de quibus ego et mei accipiamus annuatim ·viii· partes et domus Sancti Petri et baiulus suus annuatim accipiant nouenam residuam, racione tasche et braciatichi que in expletis Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 399 panis et uini ex dicto campo habere et accipere consueuerunt et nichil aliud pro censu et agrariis. Et preterea dabitis tu et tui capellano ecclesie Sancte Eugenie et suis successoribus annuatim perpetuo ·viii· denarios monete duplenchi pro primicia et media decima que in expletis panis et uini ipsius campi dictus capellanus et antecessores sui consueuerunt habere et accipere; et aliam mediam decimam dabitis inde ecclesie Sancti Felicis. Intelligatur tamen quod de omnibus terciis et laudismiis et aliis foriscapiis que ibi a modo exierint et euenerint debet habere et accipere dicta domus Sancti Petri medietatem; et ego et mei debemus habere et accipere aliam medietatem inde residuam in perpetuum. Et quod composiciones fiant inde in presencia mei et in presencia abbatis Sancti Petri et suorum successorum. Et conuenio uobis et uestris dictum stabilimentum semper facere habere et tenere in pace contra cunctam uiuentem personam, obligando uobis et uestris ad hec omnia mea bona habita et habenda ubique. Et ego Berengarius Renalli, predictus, laudo et concedo hec supradicta et per me et meos promito tibi Petro de Guarnallo, predicto, et tuis annuatim dictum censum unius morabatini dare et soluere, racione dicti stabilimenti secundum modum superius comprehensum, et alia omnia attendere et complere prout superius continentur. Et propter hoc obligo tibi et tuis dictam morabatinatam et omnia melioramenta ibi facta et facienda. Actum est hoc idus decembris anno Domini ·m·cc·l· quinto. Sig+num Berengarii Renalli, qui hoc firmo. Et ego Petrus de Guarnallo, predictus, accipio a te ·xv· solidos pro acapte, renunciando excepcioni non numerate pecunie. Sig+num Petri de Garnallo. Sig+num Poncii de Monteacuto. Sig+num Raimundi de Ermetanis, testium. Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo. Ego Berengarius de Spodolia, iudex ordinarius uicarie Gerun- de, qui hoc translatum cum suo originali de uerbo ad uerbum fideliter comprobaui, auctoritate iudiciali subscribo. Eg+o Franciscus Simonis, publicus notarius substitutus auctoritate regia a Raimundo Simonis de Toylano, publico Gerunde notario, hoc translatum cum suo originali comprobatum scribi feci et clausi. 400 Elvis Mallorquí

~~287~~

1255, desembre, 15 Testament. Pere Estruç dicta testament, pel qual nomena marmessors Bernat de Vic, Ramon d’Escala, Bernat Estruç i Estrader de Vila Ruric. Disposa ser enterrat al cementiri de Sant Feliu de Girona i efectua diverses deixes a diverses esglésies i institucions gironines, entre les quals el monestir de Sant Pere (de Galligants). Tam- bé dóna rendes al benefici establert per Guillem de Campllong a l’altar de Santa Maria de l’església de Campllong. [A] Original perdut. B* Còpia de 1263 (280 × 490 mm.): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 74. Al dors: “1255. núm. 7”. C Còpia de 1268 (375 × 635mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 75, ex A. Al dors: “1255. N. 44”. ... Primum dimito Sancto Felici, in cuius cimiterio corpus meum sepeliri jubeo, inter omnia ·xxx· solidos; Sancte Marie sedis Gerunde, ·xv· solidos; Sancto Danieli, ·xv· solidos; operi fratrum minorum, ·l· solidos; Sancto Petro et et Sancto Martino, unicuique, ·x· solidos; et omnibus aliis ecclesiis Gerunde et ospitalibus Gerunde, unicuique, ·v· solidos. Item dimito domui infirmorum de Petreto totam illam meam partem illius orti quam secum habeo, scilicet dominium et censum. ...

~~288~~

1256, gener, 9 (1255) Heretament. Ferrer Cufí, de Gironella del Pla, i la seva muller Bernarda hereten el seu fill Pere Cufí amb el mas Cufí, que tenen pel senyor Ramon Andreu a Gironella del Pla, reservant-se 300 sous per als seus testaments i 300 sous més per al seu fill Bernat, el qual signa l’heretament juntament amb un altre germà, Arnau Cufí, clergue de Sant Andreu de Castanyet. A* Pergamí original (240 × 290 mm): ACA, Monacals d’Hisenda, vol. 1024, perga- mí núm. 63. Carta partida per ABC. Al dors: “31”. Sit omnibus notum quod ego Ferrarius Cuffinus, de Gerun- della de Plano, et ego Bernarda, eius uxor, cum testimonio huius publici instrumenti ubique perpetuo ualituri, hereditamus te Pe- trum Cuffinum, filium nostrum, et in presenti gratis et ex nostra Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 401 propia uoluntate, damus tibi ex causa hereditacionis tanquam benemerito tuarum tempore nuptiarum et tuis, perpetuo, totum ipsum mansum nostrum Cuffinum, quem habemus et tenemus per dominum Raimundum Andree, aput Gerundellam de Plano, cum omnibus honoribus, possessionibus et pertinenciis suis ubicumque sint et totum nostrum mobile presens pariter et futurum et quicquid juris ego Ferrarius habeo et habere debeo in predictis manso uidelicet et possessionibus et pertinenciis suis et in mobi- li racione sponsalicii mei et donacionis propter nuptias uel alio modo. Ita uidelicet quod nos et alter preter alterum simul tecum et uxore quam ducturus es simus de toto predicto dono domini et potentes diebus omnibus vite nostre et ad unam mensam sedeamus ac unum ignem faciamus. Et si discordia, quod Deus auertat, euenerit inter nos et te et uxorem quam ducturus es, sic que pariter habitare non possimus, retinemus nobis et alteri post alterum usufructuario jure medietatem tocius predicti mansi et honorum et possessionum suarum ac mobilis et pro melioramen- to retinemus nobis omnes empciones quas nos uel alter nostrum fecimus et est clausum dicti mansi. Tu uero et uxor quam duces habeatis et teneatis aliam medietatem, preter ea que nobis retinemus ultra medietatem. Item retinemus unicuique nostrum super predictis que nobis donemus ·ccc· solidos pro nostris testamentis faciendis, quos tu soluas quibuscumque personis et locis nos eos dimitemus; etiam si non faceremus testamenti nichilominus tu eos soluas pro animabus nostris. Et retinemus Bernardo, filio nostro, pro hereditate et legitima bonorum nostrorum ·ccc· solidos barcinonenses de terno, qui sibi soluantur de bonis dicti mansi. Et post finem nostram predicta medietas mansi et honoris et alia que nobis retinemus tibi uel tuo heredi reuertantur ad omnes uestras uoluntates inde perpetuo faciendas, unde promittimus tibi legitime stipulanti quod hanc donacionem quam tibi gratis facimus semper ratam habeamus et obseruemus et eam nullatenus reuocemus. Et ut hec jamdicta donacio maiorem obtineat firmitatem, recipimus inde te ad hominem junctis manibus comendatum. Et insuper renunciamus specialiter juri ingratitudinis per quod donaciones ab ingratis reuocantur et generaliter omni alii juri scripto et non scripto nouo et ueteri comuni et singulari et omni auxilio legum et decretorum et usui, consuetudini et usatico contra premissa in aliquo repugnanti. Ad hec ego Petrus Cuffini, predictus, recipiens a uobis dictis parentibus meis donacionem predictam, laudo, concedo et approbo omnia et singula suprascripta et promito uobis legitime stipulantibus sub obligacione bonorum meorum presentium 402 Elvis Mallorquí et futurorum predicta omnia facere, attendere et complere et in aliquo non contrauenire. Et nos Arnallus Cuffini, clericus Sancti Andree de Castaneto, et Bernardus Cuffini, fratres, filii Ferrarii Cuffini et Bernarde, conjugum predictorum, laudamus, concedimus et in perpetuum ratificamus tibi Petro Cuffini, fratri nostro predicto et tuis, donacionem per dictos parentes nostros superius tibi factam, promitentes tibi legitime hec a nobis stipulanti quod racione hereditatis et legitime nobis et unicuique competentium in bonis tibi supra donatis uel alio modo contra predicta non ueniamus neque uenire faciamus, quia scienter et consulte omni jure speciali et generali nobis et unicuique nostrum competenti uel competere debenti racione hereditatis et legitime paterne et materne prorsus in perpetuum renunciamus. Quod est actum ·vo· idus januarii, anno Domini ·mo·cco·lxxo· quinto. Sig+num Ferrarii Cuffini. Sig+num Bernarde, eius uxoris, Sig+num Petri Cuffini, predicti. Sig+num Arnaldi Cuffini. Sig+num Bernardi Cuffini, fratrum filiorum donatorum predictorum, qui hec omnia concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt Raimundus Andree, Michel de Trulars, faber, Martinus Andree et Jacobus de Castro, de Osorio. Sig+num Michelis de Ulmo, qui hoc scripsit, mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii. + Raimundus de Caciano, tenens locum Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, subscribo. AB CD EF

~~289~~

1256, abril, 2 Venda. Guillema, vídua de Pere de Maixella, pedrer del burg de Sant Pere, ven a Arnau Abaci, pedrer del mateix lloc, i a la seva esposa Ramona, una trilla que té a l’alou de Santa Maria de la Seu de Girona per la pabordia del mes de desembre als molins de Sant Pere, per 50 sous barcelonesos, salvant el dret de la pabordia a un cens de 3 sous barcelonesos. També li ven els 2 sous que Colomera li prestava per l’honor que tenia ella i els 12 diners que li feia Lle- mosina per una altra honor, que es pagaven com a ajuda del cens que prestava al paborde. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 403

A* Pergamí original (225 × 244 mm): ACG, pergamí núm. 1351. A la part superior: “núm. 6”. Al dors: “Pabordia de Desembre. Padret. Plech 1, núm. 6”. Notícia: Canal; Canal; Nolla; Sagrera, El sector..., p. 98. Sit notum cunctis quod ego Guillelma, uxor quondam Petri de Mexela, petrarii de burgo Sancti Petri, per me et per omnes meos presentes atque futuros, gratis et ex certa sciencia, vendo tibi Arnallo Abaci, petrario eiusdem et uxori tue, Raimun- de, et vestris, in perpetuum, totam illam meam triliam integre quam habeo in alodio Sancte Marie sedis Gerunde et teno per preposituram mensis Decembris apud Molendina Sancti Petri, ...... Sig+num Michaelis Perpellisarii, de superiore burgo. ... Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit [...] die et anno quo supra.

~~290~~

1256, abril, 20 Venda. Jaume, fill de Baldoví de Roca, de la parròquia de Fontajau, i la seva mare Bernarda, venen a Pere Vilar, del burg de Sant Pere de Galligants, i a la seva muller Maria una vinya situada a la mateixa parròquia de Fontajau, pel preu de 710 sous barcelonesos, part dels quals serviran per pagar deutes del seu mas als jueus, salvant la tasca deguda a l’abat de Sant Pere i de 6 diners per la festa de Santa Maria de setembre que serviran d’ajuda al cens que paga el mas. [A] Original perdut. B* Còpia de 1346, en el mateix full de pergamí que els documents núms. 367 i 371 (580 × 730 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 14, perga- mí núm. 12. Petit forat entre les línies 4 i 6. Hoc est translatum fideliter sumptum idus julii, anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo sexto, a quodam publico instrumento, cuius tenor dinoscitur esse talis. Sit notum cunctis quod ego Jacobus, filius condam Bau- louini de Ruppe, de parrochia de Fonte Agello, et ego Bernarda, mater eius, per nos et nostros presentes atque futuros, gratis et spontanea voluntate ac nemine cogente et ob maximam utilitatem nostram, vendimus et cum hoc publico instrumento firmiter omni tempore ualituro liberando tradimus tibi Petro de ipso Villari, de burgo Sancti Petri de Gallicantu, et uxori tue, Marie, et vestris et 404 Elvis Mallorquí quibuscumque dare, dimitere, vendere, stabilire seu quolibet alio modo alienare uolueritis, in perpetuum, totam illam nostram vineam quam habemus et tenemus per monasterium Sancti Petri de Gallicantu, in parrochia de Fonte Agello; que affrontat ab oriente in honore Bernardi de Villanoua, a meridie in camino publico, ab occiduo in camino superiori, a circio in camino inde transeunte et in honore Bernardi de Villanoua, cum ingressibus et exitibus et pertinenciis et tenedonibus et arboribus cuiuscumque sint generis et cum terra in qua sedet et cum omnibus melioramentis quecumque ibi facere volueritis et cum omnibus aliis in se habentibus sibique modo aliquo pertinentibus, sicut melius, sanius et utilius potest dici et intelligi ad vestrum comodum et vestrorum ac sicut melius nos et [nostros ...] illam habuimus et tenuimus, sic vobis dictam vineam vendimus et vestris perpetuo, cum omnibus suis proprietatibus et integritatibus, precio septingentorum et decem solidorum barchinonensium, quos confitemur soluisse in debitis que mansus noster judeis habebat et insuper dono abbati Sancti Petri dominio nostro pro censu quem [...]amus, de quibus vestris denariis confitemur et recognoscimus nos a uobis bene et utiliter fore paccatos contentos in omnibus satisfactos, renunciando excepcioni non numerate peccunie valente marcha argenti ·lxxxa·viii· solidos. Et si amplius valet hec vendicio jam dicto precio uel de cetero plus excesserit in valorem, totum gratis uobis et vestris damus donacione irreuocabili inter viuos, renunciando expresse illius legis auxilio per quam deceptis ultra dimidiam justi precii subuenitur et etiam omni excepcione doli et metus et accioni in factum et restitucione in integrum et omni alii juri et racioni nobis in predicta vinea vel nostris competenti uel competituro. Et ideo de nostro nostrorumque jure, posse et dominio dicta vineam trahimus et eycimus et eandem in vestrum dominium et proprietatem penitus transferimus. Et in presenti cum hoc publico instrumento mittimus inde vos in corporalem et vacuam possessionem, donando et cedendo vobis et vestris perpetuo in vinea supradicta omnia jura nostra et loca et voces et raciones et acciones nostras reales et personales utiles et directas speciales et generales ordinarias et extraordinarias atque mixtas nobis competentes vel competituras ad omnes vestras vestrorumque voluntates ibi et inde perpetuo faciendas, saluo jure monasterii antedicti in omnibus et per omnia, cui donetis de expletis fideliter tascham; et dabitis preterea nobis et nostris annuatim in festo Sancte Marie septembris ad auxilium census nostri mansi sex denariis istius presenti monete duplenci. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 405

Et conuenimus vobis1 et vestris sine aliquo alio retentu quem ibi vel inde non facimus predictam vendicionem semper facere habere et tenere in pace et esse inde vobis et vestris defensores et guarentes contra cunctam viuentem personam. Verum si aliqui iudei vel christiani, racione obligacionis quam super dicta vinea haberent, vel aliqua alia persona ullo modo vel racione in predicta omnia aliquid vobis vel vestris tetigerit, contradixerit, forifecerit, emparauerit, perturbauerit ac clamauerit siue questionem aliquam vel demandam inde contra uos vel vestros mouerit, nos statim satisfaciemus et respondebimus pro uobis et vestris et ante litis contestacionem nos honus litigii suscipimus et ducemus causam cum nostris propriis missionibus et expensis a litis principio usque in finem aut si vos volueritis possitis causam ducere per vos ipsos vobis causam super hoc pus eleccione seruata, remitendo vobis ex pacto necessitatem denunciacionis. Et si uos in propria persona malueritis causam ducere, conuenimus uobis restituere omnes expensas circa litem factas et omnia dampna et grauamina et missiones que inde vos facere uel sustinere oportuerit ullo modo siue obtineatis in causa siue subcumbatis et credamini inde vestro verbo simplici sine sacramento et testium produccione et de euiccione et omni interesse obligamus vobis et vestris quisque nostrum in solidum et pro toto renunciantes beneficio diuidende accionis et epistole diui Adriani nos et omnes heredes et successores nostros et omnia nostra bona mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et ut totum hoc majus robur obtineat et omnis dubitacio inde remoueatur proprio motu et absque aliquo imperio, juramus, per Deum et eius sancta ·iiiior· euangelia corporaliter tacta, predictam vendicionem semper ratam et firmam habere et in perpetuum obseruare et nunquam contrauenire jure aliquo siue causa. Et ego, Bernarda, renuncio uelleyano senatus consulto quo juuantur mulieres pro alio se obligantes uel alienam obligacionem in se suscipiemus et omni juri et racioni michi in predicta vinea competenti et competituro. Et ego Frescha, uxor Jacobi antedicti, laudo et concedo uobis supradictis emptoribus et vestris perpetuo vendicionem dicte vinee per maritum meum predictum et in rem eius antedictam superius vobis factam, difiniendo et remitendo uobis et vestris perpetuo quicquid juris et racionis habeo vel habere debeo vel michi competit uel competere debet racione dotis vel donacionis propter nupcias vel alio modo et juro, per Deum et eius sancta quatuor euangelia corporaliter tacta, predicta vendicionem semper ratam et firmam habere et in perpetuum 406 Elvis Mallorquí obseruare et nunquam contrauenire racione dotis vel donacionis propter nupcias vel alia racione et super hiis renuncio omni juri et racioni michi in predicta vinea competenti vel competitura. Et ego Bernardus de Ruppe, clericus Sancti Petri de Gallicantu, laudo et concedo vobis predictis emptoribus et vestris perpetuo vineam predictam, difiniendo et remitendo vobis et vestris in perpetuum quicquid juris et racionis, voce vel racione hereditatis vel legitime habeo vel habere debeo in vinea supradicta et juro, per Deum et eius sancta quatuor euuangelia corporaliter tacta, predicta vendicionem ratam habere et nunquam contrauenire jure aliquo vel etiam racione. Et nos Arnaldus et Raymundus et Beneuengudus, fratres, filii Ballouini de Ruppe, per nos et nostros, laudamus et concedimus uobis emptoribus antedictis et vestris perpetuo vendicionem dicte vinee per dictum Jacobum, fratrem nostrum, et Bernardam, matrem nostram, superius vobis factam, difiniendo et remittendo vobis et vestris perpetuo totum jus et racionem quod vel quam racionem hereditatis vel legitime uel alio modo habemus vel habere debemus aut nobis competit vel competere debet in vinea antedicta, donando et cedendo vobis et vestris perpetuo in predicta vinea omnia jura nostra et loca et voces et raciones et acciones nostras reales et personales, speciales et generales, ordinarias et extraordinarias atque mixtas nobis competentes vel competituras ad omnes vestras uestrorumque voluntates ibi et inde perpetuo faciendas. Et ego Beneuengutus, scienter, renuncio juri minoris etatis confitens et recognoscens me esse majorem. Et ad majorem firmitatem et securitatem habendam omnium predictorum juramus, per Deum et eius sancta quatuor euangelia corporaliter tacta, predicta vendicionem semper ratam et firmam habere et in perpetuum obseruare et nunquam contrauenire jure aliquo siue causa. Et si aliquo jure scripto vel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus per uirtutem superius prestiti sacramenti. Actum est hoc ·xiio· kalendas madii, anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo sexto. Sig+num Jacobi. Sig+num Bernarde, matris eius. Sig+num Fresche, uxoris Jacobi antedicti. Sig+num Marie, que fuit soror Poncii de Ruppe. Sig+num Raymundi. Sig+num Beneuenguti, filiorum Ballouini de Ruppe, condam, predictorum, qui predicta firmamus et juramus. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo, saluo jure dicti monasterii in om- Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 407 nibus. Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi. Sig+num fratris Petri, prioris atque operarii. Sig+num Bernardi de Locusta- ria, presbiter et sacrista, subscribo. SSS. Berengarii Borrelii, testis. Sig+num Petri de Toylano. Sig+num Arnaldi de Lapart. Sig+num Berengarii Fusterii. Sig+num Guillelmi Abbatis. Ego Bernardus de Ruppe, qui hoc firmo. Sig+num Arnaldi de Ruppe, qui hec firmo. Sig+num Arnaldi Tolosani. Sig+num Berengarii de Falgeriis. Sig+num Guillelmi de Monte Regali, testium huius rey. Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hec scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum suprascripto in ·xa· linea ubi dicitur “vendimus”, die et anno quo supra. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo. Ego Galcerandus de Montecuruo, rector ecclesie de Guar- diola, Vicensis diocesis, et oficiali domini episcopi Gerundensis, huic translato cum suo originali fideliter comprobato, auctoritatem judicialem impendens et decretum pariter interponens, propria manu subscribo. Eg+o Raymundus de Brugeria, notarius publicus substitutus auctoritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde notario, hoc translatum a suo originali fideliter sumptum et cum eodem de uerbo ad uerbum fideliter comprobatum scribi feci et clausi.

~~1. vestris.~~

~~291~~

1256, abril, 20 Venda. Pere Morell, draper de lli, i la seva muller Maria, venen a Bernat, administrador de l’Hospital de la seu de Santa Maria de Girona, situat al costat del monestir de Sant Pere de Galligants, una casa i un hort situats a Domeny, a la parròquia de Paret-rufí, i un cens de 4 diners anuals que reben del camp d’Arnau Arvisi, pel preu de 65 sous barcelonesos. A* Pergamí original (225 × 295 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 76. Sit notum cunctis quod ego Petrus Morellus, draperius panni linei, et uxor mea, Maria, per nos et nostros presentes atque futuros, gratis et spontanea uoluntate, et nemine cogente, uendimus 408 Elvis Mallorquí et tradimus tibi Bernardo, ministro Hospitalis Sancte Marie sedis quod est situm iuxta monasterium Sancti Petri de Gallicantu, ementi nomine et racione dicti Hospitalis, et tuis successoribus, ...

~~292~~

1256, abril, 24 Testament. Bernat Renall, ciutadà de Girona, dicta testament pel qual nomena marmessors Pere de Cornellà, també ciutadà de Girona, i el seu germà Bernat de Sant Martí. Disposa ser enterrat al cementiri de Sant Feliu de Girona i efectua diverses donacions a esglésies i institucions gironines, entre les quals la de Sant Pere (de Galligants). Institueix una llàntia a l’església de Campdorà, un aniversari de 20 preveres a l’església de Sant Feliu de Girona i nomena el seu fill Ramon hereu de tots els seus béns. A* Pergamí original (227 × 305 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 77. ... Primum dimito Sancto Felici, in cuius cimiterio corpus meum sepeliri jubeo, ·xx· solidos; operi eiusdem, ·v· solidos; pro missis, ·l· solidos; pro helemosina, ·l· solidos; Sancte Marie sedis Gerunde, ·vii· solidos; Sancto Petro et Sancto Martino ac Sancto Danieli, unicuique, ·v· solidos; omnibus aliis ecclesiis Gerunde, binos solidos [et unicuique hospitali, ·ii· solidos]. Dimito Catalane, sorori mee, ·c· solidos barchinonenses. ...

~~293~~

1256, setembre, 29 Reconeixement. Arnau de Barcelona, capellà de l’Hospital Nou, i les germanes Alamanda i Grisa, filles de Guillem de Rovira de Cassà, a Pere Tomàs, de Cassà, la compra que féu aquest a Arnau de Bar- celona d’un camp situat a Cassà, per domini directe de Sant Pere de Galligants. [A] Original perdut. B* Còpia de 1380 (317 × 335 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 8, pergamí núm. 29. Hoc est translatum fideliter sumptum Gerunde decima die mensis de[cembris, anno] a Natiuitate Domini millesimo trecen- Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 409 tesimo octuagesimo, auctoritate [...] venerabilis Raymundi de la Via, licenciati in legibus, judicis ordin[arii ...] interuenientibus a quodam publico instrumento, cuius tenor talis est. Sit notum cunctis quod ego Arnallus de Barchinona, capellanus Hospitalis Noui, [per me et me]os presentes et futuros, conuenio bona fide et per firmam ac sollempnem stipulacionem promito tibi Petro Thome, de Caciano, et matri tue, Guillelme, et uestris quod semper ego et mei faciamus uobis et uestris habere et tenere in pace totum illum campum integre [ ]1 ma Raina, quem habebam in parrochia Sancti Martini de Caciano, de quo uero campo est una pars alodium franchum. Et affrontat ipsa pars dicti campi que est alodium franchum ab oriente in clauso Petri Calui et in alia parte dicti campi que tenetur per Sanctum Petrum Gallicantus, a meridie in honore mansi Bardoy, ab occidente in carraria que vadit de Perlis usque in ecclesia de Caciano, a circio in honore uestro et in honore Petri Calui; et alia pars residua dicti campi que tenetur per Sanctum Petrum affrontat ab oriente in honore Petri Calui, a meridie in [ ]2 mansi Bardoy, ab occidente in dicta parte dicti campi que est alodium franchum, a circio in alodio dicti campi et in honore Petri Calui. Quem uero totum campum uos a me emistis precio [ ]3 solidorum barchinonensium ut melius et plenius in instrumento empcionalis inde confacto continetur, quod inde habetis quod cum omnibus contentis laudo et concedo et approbo et confirmo in perpetuum cum hoc publico instrumen- to[ ],4 quod de predicto toto campo secundum modum superius comprehensum, erimus ego et mei uobis et uestris deffensores et guarentes contra cunctam viuentem personam. Veruntamen si aliquis ibi aliquid uobis uel uestris tetigere uel forifecerit siue emparauerit aut contradixerit siue questionem uel demandam contra uos uel vestros mouerit uel fecerit, ego ante ingressum litis statim promito me ante uos et uestros ponere et honus et litem super me et meos recipere et totam causam ad effectum ducere a litis principio usque in finem et seruabo inde uos et uestros indempnes, in curia et extra curiam et in placito et extra placitum et in judicio et extra judicium, cum meis propriis expensis et misionibus; uel si uos uel vestri malueritis possitis causam ducere tamen uobis et uestris eleccione seruata, inde remitendo ex pacto necesitatem denunciacionis. Et si uos uel vestri in propria persona causam tractare uolueritis, promito uobis et uestris omnes missiones circa litem factas et omnia dampna restituere siue obtineatis in causam siue subcumbatis et quicquid et quantum de jure euinceretur et 410 Elvis Mallorquí credamini inde uestro plano uerbo sine sacramento et testium produccioni. Si forte d[ampnum] aliquod uel grauamen siue missionem aliquam aliquo modo racione predictorum inde uos uel vestros facere uel sustinuere opportuerit, totum conuenio uobis et uestris in integrum resacire per me et meos [sitis] inde crediti uestro simplici uerbo sine sacramento. Et ad hec facienda et complenda obligo uobis et uestris de euiccione, et de omni interesse me et heredes meos et successores et specialiter mansum meum Bardoy, quem habeo in parrochia Sancti Martini de Caciano, et omnes honores et possesiones eiusdem mansi et generaliter omnia mea bona et jura habita et habenda ubique et super hiis renuncio omni juri scripto et non scripto mihi et meis competenti uel competituro. Et ad majorem cautelam predictorum omnium habendam libenti animo juro, in Deum et super sacrosancta ·iiiior· Dei euangelia corporaliter tacta, dicta omnia rata et firma habere et atendere et complere et obseruare et nunquam contrauenire jure aliquo siue causa. Et ego Alamanda, filia Guillelme de Rouiria, de Caciano, et soror mea, Grisa, per nos et omnes nostros presentes et futuros, laudamus et concedimus tibi dicto Petro Thome et matri tue, Guillelme, et uestris, perpetuo, totum dictum campum quem a dicto Arnaldo de Barchinona emistis, prout in instrumento inde confecto continetur, diffiniendo et remitendo uobis et uestris perpetuo quicquid jure in predicto campo et in omnibus melioramentis factis et faciendis habemus et habere debemus et nobis competit et competere debet, tam racione patris et matris nostre et hereditatis et legitime, quam alio aliquo modo ad omnes uestras uoluntates et uestrorum perpetuo faciendas sine retentu et contradimento nostro et nostrorum. Et conuenimus uobis et uestris per nos et nostros predictum campum et dicta melioramenta facta ibi et facienda semper facere habere et tenere in pace contra cunctam viuentem personam. Veruntamen si aliquis ibi uobis uel vestris tetigerit uel forifecerit siue emparauerit siue questionem uel demandam contra uos uel vestros mouerit uel fecerit, nos ante ingressum litis statim promitimus nos ante uos et uestros ponere et honus et litem semper nos et nostros recipere et totam causam ad effectum ducere a litis principo usque in finem et seruabimus inde uos et uestros indempnes; uel si vos malueritis possitis causam ducere tamen uobis et uestris super hoc eleccione seruata, remitendo ex pacto necessitatem denunciacionis. Et si uos uel vestri in propria persona causam tractare uolueritis, promitimus uobis et uestros omnes missiones dicta litem factas et omnia dampna Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 411 restituere siue obtineatis in causam siue subcumbatis et quicquid et quantum de jure euinceretur et credamini inde uestro plano uerbo sine sacramento et testimonio. Et ad hoc facienda et complenda obligamus uobis et uestris de euiccione et de omni interesse quilibet uestrum pro toto nos et heredes nostros et successores et omnia bona habita et habenda ubique et super hiis renunciamus epistole diui driani et beneficcio diuidende accionis et nouem constituciones et velleyani senatus consulti et omni alii juri et racioni et consuetudini pro nobis facienti et juramus, super sancta ·iiiior· Dei euangelia corporaliter tacta, omnia predicta singula et uniuersa bona et firma habere atendere et complere et obseruare et nunquam contrauenire jure aliquo siue causa. Actum est hoc ·xiii· kalendas octobris, anno Domini ·m·cc·l· sexto. Sig+num Alamande. Sig+num Grise, eius sororis, que hec firmamus. SIg+num Arnaldi de Senteyns. Sig+num Berengarii de Vilalbino. Sig+num Raimundi Dorche, de Caciano. Sig+num Johan- nis de Turre. Sig+num Petri de Ermedanis. Sig+num Bernardi de Fornellis. Sig+num [Guillelmus] de Gurgo, de Lacustarie. Sig+num Raimundi Sabaterii. Sig+num Guillelmo de Sancto Stephano de Ecclesiis Albis. Sig+num Petri de Lambillis, testium. Sig.SSS.num Arnalli de Barchinona, capellani et presbiteri Hospitali Noui, qui hoc firmo. + Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum literis rasis et emendatis in ·iiii· linea, die et anno quo supra. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo. Ego Raymundus de la Via, licenciatus in legibus, judex ordinarius Gerunde, huic translato cum suo originali fideliter comprobato dimissis quibusdam spaciis prout in clausura notarii infrascripti continetur auctoritatem meam judicialem impendens decretum meum interponens propria manu subscribo. Eg+o Petrus Pinos, notarius publicus substitutus auctoritate regia a Jasperto de Campolongo, publico Gerunde notario, hoc translatum a suo originali sumptum et cum eodem de uerbo ad uerbum fideliter comprobatum et per dictum dominum judicem ut supra patet auctorizatum scripsi et clausi dimissis spaciis predictis scilicet in linea quarta inter diccionem “integre” et diccionem “siue” sillabam “ma”; et in septima inter diccionem “in” et diccionem 412 Elvis Mallorquí

“mansi”; et in octaua inter diccionem “precio” et diccionem “solidorum”, et in nona inter diccionem “instrumento” et diccionem “quod”, eo quia propter vetustatem dicti originalis instrumenti cessant in ipsis locis littere apparere in originali predicto si quod legi minime potuerunt.

~~1. Espai en blanc. 2. Espai en blanc. 3. Espai en blanc. 4. Espai en blanc.~~

~~294~~

1256, octubre, 22 Venda. Bernat de Llémena i la seva muller Guillema venen a Martí Er- mengol uns camps situats a la parròquia de Santa Eugènia, que tenen per l’església de la seu de Girona i que afronten amb honors del monestir de Sant Pere (de Galligants), pel preu de 250 sous barcelonesos, salvant el dret de la seu de Girona a rebre mig quart i mitja tasca dels esplets i un cens de la quarta part d’un ànec. A* Pergamí original (239 × 345 mm): ACG, pergamí núm. 1363. A la part superior: “núm. 301”. Al dors: “Pabordia de Desembre, Santa Eugènia, plech, 4 del 3, Gerona, del llibre 2n., núm. 301”. Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Lemena et uxor mea Guillelma, per nos et per omnes nostros presentes et futuros, quilibet in solidum, vendimus et cum hoc presenti publico instrumento omni tempore valituro liberando tradimus tibi Martino Ermengaudo et tuis et cui dare uel dimitere, vendere, stabilire seu quolibet alio modo alienare uolueris, in perpetuum, omnes illos nostros campos terre integre quos habemus in parrochia Sancte Eugenie, quos tenemus per ecclesiam sedis Gerunde, sicuti affrontant ab oriente in honore monasterii Sancti Petri, a meridie in honore monasterii Sancti Petri et in honore sacristie sedis Gerunde et in tuo campo, ab occidente in honore qui fuit Raimundi Mascordi, a circio in honore qui fuit Berengarii Laurencii et in honore Juceffi Brunelli et in honore qui fuit Tergerii de Sancta Eugenia. ...

~~295~~

1257, novembre, 7 Enfranquiment. L’abat Bernat, de Sant Pere de Galligants, enfranqueix Cervià Serrà, fill de Ramon Pere de Perles, per 18 sous. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 413

A* Pergamí original (152 × 135 mm): ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí núm. 734. Sit notum cunctis quod nos Bernardus, Dei gratia Sancti Petri de Gallicantu abbas, diffinimus te Ceruianum Serranum, filium Raimundi Petri de Perlis, absentem tanquem presentem, et omnem proieniem a te descendentem et omnes res tuas mobiles et inmobiles domino Deo et tibi ipsi et illi domino quem tu facere siue eligere uolueris ad tuam uoluntatem de te ipso faciendam, sine aliquo retentu quem in te nec in proienie a te descendente nec in rebus tuis habitis et habendis non facimus, omnibus nostris vocibus et racionibus in te translatis et penes te remanentibus. Et propter hanc diffinicionem recognoscimus inde recepisse et penes nos habuisse ·xviii· solidos barchinonenses, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Actum est hoc ·vii· idus nouembris, anno Domini ·m·cc·l· septimo. Sig+num Guillelmus de Pira. Sig+num Johannis Fornerii. Sig+num Petri de Podio, baiuli, qui hoc firmo. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi. Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit, die et anno quo supra.

~~296~~

1257, desembre, 17 Venda. Guillema Cerviana, vídua de Pere de Maixella, pedrer, a causa d’una necessitat urgent seva i del seu fill Guillem Pere, ven a Ar- nau de Sant Martí, sabater, i a la seva muller Ermessenda la casa que té al burg inferior de Sant Pere de Galligants per l’abat del monestir, que havia estat del seu pare, pel preu de 100 sous barcelonesos, salvant el dret del monestir. A* Pergamí original, en el mateix on es troba el document núm. 297 (230 × 435 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 20, pergamí núm. 14. Deteriorat en tot el marge dret. Sit notum cunctis quod ego Guillelma Ceruiana, uxor condam Petri de Maxella, petrarii, per me et meos presentes atque [futuros ...] uoluntate et nemine me cogente et ex causa necessitatis urgentis me et filium meum Guillelmum Petri, uendo et cum [hoc presenti 414 Elvis Mallorquí instrumento omni] tempore firmiter ualituro liberando trado tibi Arnallo de Sancto Martino, zabaterio, et uxori tue Ermessendi [... dimi]tere uendere seu quolibet alio modo alienare uolueritis, in perpetuum, totam illam meam domum quam habeo et teneo [... in burgo inferiori Sancti] Petri de Gallicantu, per dominum abbatem eiusdem, que condam fuit patri mei, qui etiam affrontant ab oriente in meis domibus uel [...] orientem habeatis uos et uestri mediatim [...] honus et sufferimentum de abisso usque ad celum; a meridie in carraria [que ...] in domibus Petri de Clota, petrario, in cuius pariete uersus occidentem habeatis uos et uestri, perpetuo, honus et sufferimentum mediatim [..., de abis]so usque ad celum sicut ego habeo; a circio in mea tenedone ibidem michi residua in putuo cuius mee tenedone [... ha]beatis poaticum uos et uestri in perpetuum usque [...] locum per hostium istius domus quam uobis uendo quod aperit ad puteum [..., cum] ingressibus et exitibus et pertinenciis et tenedonibus et solis et suprapositis et parietibus et fundamentis, tegulis, tegulatis, januis [...] tignis,1 sufferimentis et stillicidiis a meridie et a circio in mea tenedone. Sic quod nullo tempore habeatis exitiam in mea [...] usque ad medium puteum ad horam cuius facitis parietem qui capiatur medietatem putei et extendatur usque ad [...] quod ibi modo est et cum omnibus melioramentis et augmentis ibi factis et quoquomodo de cetero faciendis et cum omnibus suis [...], de abisso usque ad celum, et cum omnibus aliis in se habentibus, sibique [...] pertinentibus prout melius et utilius potest dici [... ad ues]trum comodum et uestrorum, uobis uendo et trado precio centum solidorum barchinonensium valente marcha argenti ·lxxx·[viii· solidos ...] confiteor et recognosco bene [...] fore paccatum contentam et in omnibus satisfactam, renunciando [...] doli et decepcioni. Et si amplius ualet hec uendicio de dicto precio uel de cetero plus excesserit [...], dono uobis et uestris donacione irreuocabilis inter uiuos, renunciando expresse auxilio et beneficio illius legis per quam deceptis [...] justi precii subuenitur. Et ideo de meo meorumque jure, posse et dominio extraho et eicio, dictam [...] et nos de eadem inuestiendo et cum hoc publico instrumento [... dan]- do et cedendo ibi et inde uobis et uestris, perpetuo, omnia jura mea et loca et uoces et raciones et acciones reales et per[sonales ... di]rectas mihi qualicumque modo uel racione competentes uel competituras ad omnes tuas tuorumque uoluntates inde et ibi perpetuo faciendas, saluo tamen juri domini abbatis in omnibus et per omnia, cui dabitis annuatim pro censu in festo Natalis Domini Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 415

·v· denarios [...] prestetis monete de duplo pro ista domo qui [...] faciebam et prestabam [... dicto domino abba]tis et penes te [...] perpetuo extinc[tis] et tenere in pace et [...] in curia et extra [... uo]luntate in integrum [...] obligo uobis [... fir]mitatem habendum [...] et in perpetuum [...] jure scripto [...]. Actum est hoc ·xvio· kalendas janerii, anno Domini ·mo·cco·lo· septimo. Sig+num Guillelme Ceruiane, predicte, qui hec firmo et concedo. [Huius rei] testes sunt Petrus de ipsa Clota, petrarius, et Siluanus de ipsa Ualle, monerius. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantus, subscribo. Frater Arnaldus de Ciiario, monachus et presbiter. Sig+num Guillelmi de Piru, bajuli burgui Sancti Petri de Gallicantu, qui hec firmo. Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~1. Escrit tingnis.~~

~~297~~

1257, desembre, 17 Promesa. Guillema Cerviana, vídua de Pere de Maixella, pedrer, acorda amb Arnau de Sant Martí, sabater, i la seva muller Ermessenda que quan el seu fill Guillem tingui edat de firmar instruments, sig- narà l’anterior carta de venda de la casa que ella té al burg inferior de Sant Pere de Galligants pel preu de 100 sous. A* Pergamí original, en el mateix on es troba el document núm. 296 (230 × 435 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 20, pergamí núm. 15. Deteriorat en tot el marge dret. Sit notum cuctis quod ego [Guillelma Ceruiana, uxor condam] Petri de Maxella, petrarii, conuenio per firmam stipulacione tibi Arnallo de Sancto Martino, sabaterio, et uxori tue Ermessendis quod, quando Guillelmus, filius nostrus, fuerit etatis cartam fir- mandi [...] quos donetis eidem filio nostro faciam ab [...] omni alia missione uestra et uestrorum [...] in carta illius uendicionis quam uobis feci, precio ·c· solidorum, de quadam domo que ego habeo in inferiori burgo S[ancti Petri] de Gallicantu, in dominio domini 416 Elvis Mallorquí abbatis eiusdem, prout continetur in carta uendicionis inde confacta quam uobis laudo et concedo. Et hoc facimus omni excusacione [...] diffugeo postpositis et retretis que hec non fecero et propter hoc dampnum missiones feceritis uel grauamen, totum conuenimus uobis restituere et emendare [...] plano uerbo sine sacramento, obligando uobis ad hec supradicta omnes alias meas domos que condam patris mei fuerunt, in predicto burgo, et generaliter omnia alia [mea] bona mobilia et inmobilia presencia et futura ubique. Et juro, per Deum et per sancta ·iiiior· euuangelia corporaliter tacta, predicta omnia uobis fideliter attendere et compl[ere]. Actum est hoc ·xvio· kalendas janerii, anno Domini ·mo·cco·lo· septimo. Sig+num Guillelme Ceruiane, predicte, qui hec firmo. Huius rei testes sunt Petrus de Clota, petrarius, [et] Siluanus de ipsa Ualle, monerius. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantus, subscribo. Frater Arnaldus de Ciiario, monachus et presbiter. Sig+num Guillelmi de Piru, bajuli, qui hec firmo. Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~298~~

1258, febrer, 28 (1257) Venda. Arnau Tomàs, de Sarrià (de Ter), juntament amb la seva muller Berenguera i la seva filla Arsendis, ven a Bernat Esteve de Xuncla, de la parròquia de Sarrià, un camp de Torroella, situat a la mateixa parròquia, pel preu de 44 sous barcelonesos, salva el dret del monestir de Sant Pere de Galligants a rebre la tasca, el del seu batlle a rebre el braçatge i el dels venedors a rebre una gallina anual en ajuda al cens que paguen al monestir. A* Pergamí original (270 x 177 mm): AHG, Fons de pergamins Marta Figueras, pergamí s. núm. Sit notum cunctis quod ego Arnallus Thome, de Serriano, et uxor mea, Berengaria, et filia nostra, Arssendis, per nos et per omnes nostros, presentes atque futuros, vendimus tibi Bernardo Stephano de Exunclo, de parrochia de Serriano, et tuis, perpetuo, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 417 unum campum nostrum integre [qui] vocatur de Turrucella, sicut terminatum est, qui est in parrochia Sancti Pauli de Serriano. Et affrontat ab oriente in campo nostro, a meridie in tuo honore, ab occidente in riuo de Exunclo, a circio in tuo honore, cum exitibus et ingressibus, pertinenciis et tenedonibus et arboribus diuersorum generum et melioramentis ibidem factis et faciendis et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad tuum comodum. Sic tibi vendimus pro ·xliiii· solidis barchinonensibus, valente marche argenti ·lxxxviii· solidos, de quibus recognoscimus a te bene ese paccatos, renunciando excepcione non numerate peccunie. Et si amplius valet precio iamdicto uel valebit, totum gratis et ex certa sciencia tibi et tuis damus donacione inter viuos, renunciando expresse auxilio et beneficio illius legi qua deceptis ultra dimidiam iusti precii succurritur. Et de nostro iure et posse et dominio eycimus eundem in tuum et quorum uelis ius, posse et dominio libere et quiete penitus transferendo, mitendo inde te in presenti in corporalem et vacuam poscessionem cum hoc instrumento ad habendum et tenendum et omni tempori possidendum ac etiam tuas uoluntates faciendas, saluo jure Sancti Petri de Gallicantu in omnibus cui dabis fideliter tascam et suo bajulo braciaticum et dabis nobis ad auxilium census quem facimus domui Sancti Petri unam gallinam annuatim, sine aliquo retentu quem inde non facimus, omnibus nostris vocibus et racioibus inde perpetuo extinctis et penes te remanentibus. Et conuenimus tibi et tuis predictam vendicionem semper facere habere et tenere, in pace et esse deffensores et guarentes contra cunctam personam. Verunta- men si aliquis ibi aliquid tibi tetigerit, forifecerit, emparauerit aut contradixerit uel questionem aliquam [inde] mouerit contra te uel tuos, nos ante ingressum litis statim statim promitimus ante te et tuos ponere et honus et litem super nos et nostros recipere et totam causam ad effectum ducere a litis principio usque in finem et seruabimus inde te et tuos indempnes in curia et extra curiam, in placito et extra placitum, in iudicio et extra iudicium, nostris propriis expensis et missionibus. Et ad hec facienda et complenda obligamus tibi et tuis de euiccione quilibet nostrum in solidum et pro toto nos et heredes nostros et successores et omnia bona nostra habita et habenda ubique, renunciantes beneficio diuidende accionis. Et ego, Berengaria predicta, juro, in Deum et super sancta ·iiiior· Dei euangelia corporaliter tacta, hec atendere et complere et non contrauenire jure aliquo in racione et renuncio, gratis et ex 418 Elvis Mallorquí certa sciencia, beneficio velleyano senatus consulti quo juuantur mulieres […] uel alienam obligacionem in [sic superviuentes]. Et si aliquo jure scripto uel non scripto […] excepcione uel ocasione huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renuncio. Actum est hoc ·ii· kalendas marcii, anno Domini ·m·cc·l· septimo. Sig+num Arnaldi Thome. Sig+num Berengarie, uxor eius, qui hoc firmamus supradicta die et anno Guillelmo Caraboterio et Petro Caluello.1 Sig+num Arsendis, filie eorum, que hoc firmo ·v· kalendas marcii, predicto anno, presentibus Gilabertono Jordi et Deuslofed Sicard. Sig+num Guillelme, sororis dicti Arnaldi Thome, qui firmo ·ii· idus marcii, in supradicto anno, presentibus Bernardo de Osta et Berengario de Quintano. Sig+num Guillelmi, fratris dicti Arnaldi Thome, qui hoc firmo xvii· · kalendas aprilis, in supradicto anno, presentibus Bernardo de Oliuera et Dalmacius Corrigeri. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Ga- llicantu, subscribo. Signum Bernat Mor […]. Frater Arnaldus de [Podio]ermetanis, monachus. Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit die [et anno quo supra].

~~1. Segueix Petro.~~

~~299~~

1258, maig, 11 Establiment. Arnau de Miniana, ardiaca de l’Empordà i paborde del mes de desembre de la seu de Girona, concedeix als pobres de l’Hospital de Santa Maria, situat al burg de Sant Pere de Galli- gants, i al seu rector, Guillem de Pontillà, la vinya que Franca, vídua de Gironí de Vila-roja, va donar a l’hospital, que estava situada a la Font Vermella, salvant el dret de la pabordia de desembre a rebre els agrers acostumats, dos auris quan hi hagués un nou rector a l’hospital i, en cas que la vinya fos venuda, terços, lluïsmes i foriscapis, a canvi de 200 sous barcelonesos. A* Pergamí original (237 × 286 mm): ACG, pergamí núm. 1390. A la part superior: “núm. 379”; al dors: “1258. Sant Daniel. Pabordia de Desembre, plech 1, núm. 379”. Sit notum cunctis quod ego Arnallus de Miniana, Ympuri- tanensis archidiachonus ecclesie Gerundensis et prepositus pre- Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 419 positure decembris, laudo et concedo pauperibus Hospitalis de Beate Marie, quod est situm in burgo Sancti Petri de Gallicantu, et tibi Guillelmo de Pontiliano, rectori eiusdem, et succesoribus tuis, in perpetuum, totam illam uineam quam Francham, uxor Gerundensis de Villa Rubea, qui fuit, dedit dicto Hospitali, prout continetur in carta donacions inde confecta, que etiam est aput Fontem Vermilium et tenetur per dictam preposituram. ...

~~300~~

1258, maig, 19 Venda. Ferrer de Montagut i Egídia venen a Ferrer de Montagut una vinya situada a la parròquia de Sant Julià de Ramis, sota el domini del senyor de Montagut, al qual han de pagar dues tasques i un diner de cens, pel preu de 40 sous barcelonesos. A* Pergamí original (188 × 190 mm.): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 27, pergamí núm. 5. Al marge: “Als Padrenys. És del mas Ros. Fou de Ferrer. Ara de Trias”. [...] Ferrarius de Monte Acuto [...] tibi Ferrarii de Monte Acuto et tuis [...] totam illam nostram vineam quam habemus [...] in parrochia Sancti Juliani de Rama, que tenetur per dominum de Monte Acuto, cum heremo et laborato que ibi sunt, que affrontat ab oriente in fexia [Bernardi] de Molleto, a meridie in vinea Petri de Ospitali, ab occidente in Rocha Lada, a circio in fexia Guillelmi Beldie. Predictam quidem vineam, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et arboribus diuersorum generum et cum terra in qua sedet et melioramentis ibi factis et faciendis et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus, tibi et tuis in perpetuum vendimus et tradimus precio ·xl· solidos barchinonenses, de quibus recognoscimus nos a te bene esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius ualet predicta vinea dicto precio uel ualebit, totum gratis et ex certa sciencia tibi et tuis donamus donacione inter viuos, renunciando expresse auxilio et benefficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur et etiam excepcioni doly et metus et accioni in factum et restitucioni in integrum et omni alii juri et racioni pro nobis facienti. Et ideo predictam vineam cum terra in qua sedet de nostro nostrorumque jure, posse et dominio trahimus 420 Elvis Mallorquí et eicimus eadem in tuum et quorum uolueris jus, posse et dominium libere et quiete penitus transferendo, mitendo inde te in presenti in corporalem et vacuam possessionem ad omnes tuam tuorumque uoluntatem omni tempore ibi et inde faciendam, saluo jure domini in omnibus cui dabis de expletis fideliter duas taschas et pro censu annuatim unum denarium sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes te et tuos translatis. Et conuenimus tibi et tuis, per nos et nostros, predictam vendicionem semper facere habere et tenere in pace et esse deffensores et guarentes contra cunctam viuentem personam. Veruntamen si aliquis ibi aliquid tibi uel tuis tetigerit uel forifecerit siue emparauerit siue questionem uel demandam contra te uel tuos mouerit uel fecerit, nos ante ingressum litis statim promitimus nos effectum ducere a litis principio usque in finem et seruabimus inde te et tuos indempnes cum nostris propriis expensis et missionibus, obligando tibi et tuis ad hec de euiccione et de omni interesse quisque nostrum pro toto nos et heredes nostros et successores et omnia nostra bona et jura habita et habenda semper et ubique. Et super hiis renunciamus omni juri scripto et non scripto nobis et nostris competenti uel competituro. Et juramus, super sancta ·iiiior· Dei euuangelia corporaliter tacta, omnia predicta bona et firma habere et atendere et complere et nunquam contrauenire jure alique siue causa. Et ego, Egidia predicta, renuncio uelleyano senatus consulto et juri ypothece quod habeo in bonis viri mei, racione sponsalicii mei uel alio modo. Actum est hoc ·xiiii· kalendas junii, anno Domini ·m·cc·l· octauo. Sig+num Ferrarii de Monte Acuto. Sig+num Egidie, eius uxoris, qui hoc firmamus. Testes huius rei sunt Guillelmus de Cortada et Guillelmus Artusus et Guillelmus Tolosa. Signum+ Petri Alquerii. Sig+num Bernardi de Prato de Clota, bajuli, qui hec firmo. SSS. Bernardi Mathei, presbiteris de Mota, in cuius manu domina Blanqua firmauit istam cartam ·ii· kalendas aprili, anno qui dicitur ·m·cc·lx·iii·, pressentibus Berengario de Garriga et Bernardo Ceruiani, de Mota. SSS. Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 421

~~301~~

1258, juny, 4 Venda. Joan de Camós, albadiner del burg de Sant Feliu de Girona, i la seva muller Gueraua venen a Dalmau de Cassà, habitant de Girona, la vinya del Clot i la vinya que havia estat de na Girona, filla de Pere Vidal, que tenen a Fontajau, en l’alou de Sant Pere de Galligants per compra feta a Pere de Verdera, pel preu de 59 sous, salvant el dret del monestir de Sant Pere a rebre la tasca. A* Pergamí original (147 × 197 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 20, pergamí núm. 1. Tinta esborrada i forats a la cantonada inferior dreta i al centre de la part inferior. Sit notum cunctis quod ego Johannis de Camonibus, albadiuerius, de burgo Sancti Felicis Gerunde, et uxor mea, Geralla, per nos et per omnes nostros, ve[ndimus tibi] Dominico Dalmacii de Caciano, comoranti in Gerunda, et tuis, in perpetuum, totam illam nostram vineam integre de ipso Cloto, quam habemus apud [Fonte] Agellum, in alodio Sancti Petri Gallicantus, quam ego Johannes emi a Petro de Uerderia. Item vendimus tibi et tuis, in perpetuum, totam illam vineam integre [que] fuit Gerunde, filie condam Petri Vitale, de burgo Sancti Felicis, uxoris mee condam deffuncte, et quam vineam ipsa Gerunda mihi Johanni dimisit [in] suo testamento. Affrontat autem vinea que fuit Petri de Uerderia ab oriente in alueo Ticeris, a meridie in honore Sancti Petri, ab occidente et a circio in torrente; [alia] vinea que fuit dicte Gerunde affrontat ab oriente in alueo Ticeris, a meridie et ab occidente in honore Sancti Petri Gallicantus, a circio in vineis domus infirmorum. Predictas quidem ii· · vineas, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et arboribus diuersorum generum et cum terra in qua sedent et melioramentis ibi factis et faciendis et cum omnibus suis proprietatibus et integritatibus et cum omnibus aliis in eis habentibus eisque qualicumque modo pertinentibus, tibi et tuis in perpetuum vendimus precio ·l·viiii· solidorum barchinonensium, de quibus recognoscimus nos a te bene esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius ualent dicte vinee dicto precio uel ualebunt, totum gratis et ex certa sciencia tibi et tuis donamus donacione inter viuos, renunciando expresse auxilio et beneficio illis legis qua deceptis ultra dimidiam iusti precii succurritur. Et sic predictas vineas de nostro nostrorumque jure, posse et dominium trahimus et eicimus [...] in tuum et quorum uolueris [... posse et] dominium libere et quiete penitus transferendo, mitendo inde te in presenti in corporalem et 422 Elvis Mallorquí uacuam possessione ad omnes tuas uoluntates et tuorum faciendas, saluo jure Sancti Petri Gallicantus in omnibus, cui dabis de expletis fideliter tascham sine aliquo retentu quem non inde f[acimus]. Et conuenimus tibi et tuis per nos et nostros predictas vineas semper facere habere et tenere in pace et esse defensores et guarentes [contra cunctam] viuentem personam. Verum si aliquis ibi aliquid tibi uel tuis tetigerit uel forisfecerit siue empararet aut contradixerit siue questionem uel demandam contra te uel tuos mouerit uel fecerit, nos ante ingressum litis statim promitimus nos ante te et tuos ponere et honus et litem super nos et nostros recipere et te et tuos inde indempnes seruare cum nostris propriis expensis et missionibus, obligando tibi et tuis ad hec de euiccione et de omni interesse quisque nostrum in solidum nos et heredes nostros et successores et omnia nostra bona et jura ubique, renunciantes beneficio diuidende accionis. Et juramus, super sancta ·iiiior· Dei euuangelia corporaliter tacta, omnia predicta [bona] et firma [...] et complere et numquam contrauenire jure aliquo siue causa. Et super hiis renunciamus omni juri scripto uel non scripto nobis et nostri [...]. Et ego Geralla, predicta, renuncio uelleyano senatus consulto et juri ypothece quam habeo in bonis mariti mei [...] uel alio modo. Actum est hoc ·ii· nonas junii, anno Domini ·m·cc·l· octauo. Sig+num Johannis de Camonibus [...] dicta die et anno, presentibus Raimundo Coutellerio et Petro Rege. Sig+num Geralle, predicte, qui hec firmo [...] fixo, presentibus Bernardi de Merlanto et Johanne Raditore. + Ego Bernardus, abbas Sancti Petri Gallicantus, Sancto Petro subscribo [...]. Ego Guillelmus de Roma[niano ... ]. + Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scrispit [mandato] Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, [·+· subscribo].

~~302~~

1258, novembre, 15 Establiment. Guillem de Pontillà, rector de l’Hospital de la seu de Gi- rona, situat al burg de Sant Pere (de Galligants), estableix a Pere Gausfred de Sant Julià de Corts i a Maria dues cases amb pati i tres peces de terra situades a la parròquia de Sant Pau de Sarrià, a canvi de diversos censos i de 10 sous barcelonesos d’entrada. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 423

A* Original (240 × 240 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 83. Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Pontiliano, rector Hospitalis sedis Sancte Marie, quod est situm in burgo Sancti Petri, attendens comodum et utilitatem dicti Hospitalis, per me et successores meos, dono et stabilio ...

~~303~~

1259, abril, 9 Establiment. Ramon de Brugada, de Nespla, de la parròquia de Sant Medir, la seva mare Maria i la seva muller Deulafeu, estableixen a Bernat Frugell, moner —o moliner—, una feixa de terra al lloc Vall, al “cap de la plana”, pel preu de 10 sous barcelonesos, per domini directe del monestir de Sant Pere de Galligants, al qual han de pagar la tasca i un diner de tornes al mas del dit Ramon per Nadal. A* Pergamí original (160 × 217 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 47, pergamí núm. 1. Sit omnibus notum quod ego Raimundus de Brugada, de Nes- pla, de parrochia Sancti Emitherii, et mater mea, Maria, et uxor mea, Deuslofed, per nos et per nostros, vendimus tibi Bernardo Frugelio, monerio, et tuis et cui uolueris, in perpetuum, quandam nostram fexiam terre integre quam habemus in loco qui dicitur Val, in caput plani, sicuti affrontat ab oriente in ipsa Serra, a meridie in honore Raimundi Boscani, ab occidente in riuo de Lecha, a circio in honore Guillelmi de Petris, cum exitibus et ingressibus, pertinenciis et tenedonibus et melioramentis factis et de cetero faciendis et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad tuum comodum, sic tibi et tuis perpetuo vendimus pro ·x· solidis istius monete barcinonense de terno, de quibus recognoscimus a te bene ese paccatos, renunciando excepcione non numerate peccunie. Et si amplius valet precio predicto uel ualebit, totum gratis et ex certa sciencia donacione inter uiuos tibi donamus, renunciando expresse auxilio et beneficio illius legi qua deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur. Et mitimus inde te in corporalem possessionem ad tuam uoluntatem faciendam, saluo jure Sancti Petri de Galli- cantu in omnibus et dabis nobis ad auxilium census mansi nostri unum denarium cuiuscumque monete barcinonense cucurrent in 424 Elvis Mallorquí festo Natalis Domini, sine aliquo retentu quem inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus in te translatis et penes te remanentibus. Et conuenimus tibi et tuis predictam vendicionem semper facere habere et tenere in pace et de euiccione obligamus tibi et tuis omnia nostra ubique. Et nos Raimundus et uxor eius, Deuslafed, predicti, laudamus et concedimus hec omnia supradicta et juramus, super sancta ·iiiior· Dei euuangelia, hec attendere et complere et non contrauenire. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel ocasione huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Actum est hoc ·v· idus aprilis, anno Domini ·m·cc·l· nono. Sig+num Raimundi de Brugada. Sig+num Marie, matris eius. Sig+num Deuslafed, uxoris eius, qui hoc firmamus. Testes huius rei sunt Guillelmus de Petris et Bernardus de Oliuariis, moneriii. + Ego Bernardus, Dei gratia abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. Signum Bernat de [Patura], qui o firmo. Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi. Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

~~304~~

1259, maig, 23 Venda. Pere d’Aulina, de Sant Dalmau, i la seva esposa Maria venen a Maria de Bohigues i al seu fill Guillem, del mateix lloc, una peça de terra que tenen pel monestir de Sant Pere de Galligants a l’esmentada parròquia, indret de Vinyes, per 20 sous, amb reserva de dues tasques per al monestir. A* Pergamí original (220 × 220 mm): ADG, Almoina, Vilamarí, pergamí núm. 76. Al dors: “núm. 76”. Sit notum cunctis quod ego Petrus de Ollina, parrochie Sancti Dalmacii, et uxor mea, Maria, per nos et per omnes nostros presentes atque futuros, gratis et ex certa sciencia, vendimus et cum hoc presenti instrumento perpetuo valituro liberando tradimus tibi Marie de Buigiis, eidem loci, et filio tuo, Guillelmo, absenti tanquam presenti, et uestris quibus dare, vendere uel dimitere siue stabilire seu quolibet alio modo alienare uolueritis, in perpetuum, totam illam nostram peciolam terre que tenetur per Sanctum Petrum de Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 425

Gallicantu, quam habemus et tenemus in predicta parrochia, loco vocato apud Vineas, sicut affrontat ab oriente in uestro honore, a meridie in honore mansi Johannis quam tenet Arnaldus de Costa, ab hocciduo in honore Petri de Abbate, a circio in honore nostro. Sicut ex his ·iiiior· affrontacionibus dicta peciola terre includitur uel circumcingitur, cum exitibus et ingressibus suis et cum omni sua proprietate et integritate, predictam inquam peciolam terre, cum omnibus predictis et cum omnibus aliis in se habentibus sibi que qualicumque modo pertinentibus, ut melius dici uel intelligi potest, ad uestrum uestrorumque comodum et utilitatem uobis et uestris et quibus uolueritis, in perpetuum, vendimus et tradimus precio viginti solidos barchinonenses monete de terno, de quibus recognoscimus nos a uobis bene fore paccatos, renunciando excepcioni peccunie non numerate. Et si amplius hec vendicio ualet uel ualebit precio jamdicto, totum gratis donacione inter viuos uobis et uestris donamus, renuncians scienter auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii succurritur. Et ideo de nostro nostrorumque jure, posse et dominio trahimus et eicimus eandem in uestrum et quorum uelitis jus, posse et dominium transferimus. Et in presenti mitimus inde uos in certam et uacuam possessionem ad habendum tenendum et omni tempore possidendum, ad omnes uestras uestrorumque uoluntates ibi et inde nunc et semper faciendas, saluo jure Sancti Petri de Gallicantu, cui dabitis inde duas taschas fideliter omnium expletorum que ibi Deus dederit, sine omni aliquo retentu nostrorum et nostro quod in predictis non facimus nisi tantum ut, inter istam vendicionem et illam aliam quam uobis fecimus, detis nobis et nostris in perpetuum annuatim ad auxilium census nostri mansi unum denarium monete de terno in festo Natalis Domini et non aliud pro censu nec pro agrariis, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes uos semper remanentibus et translatis. Et conuenimus uobis et uestris predictam vendicionis semper facere habere et tenere in pace et fuerimus inde uobis et uestris semper defensores et guarentes contra cunctam viuentem personam. Et si aliquis ibi aliquid tibi uel uestris tetigerit, forifecerit siue emparauerit, aclamauerit au contradixerit et questionem aliquam aliquo modo inde contra uos uel uestros mouerit uel demandam, nos statim et heredes nostri ante litis principium ponemus nos ante uos et uestros et deffendemus in curia et extra et in placito et extra et in judicio et extra, cum nostris propriis missionibus et expenssis a principio litis usque in finem. Et si forte dampnum aliquem uel 426 Elvis Mallorquí grauamen siue missionem aliquam aliquo modo inde uos uel uestros facere uel sustinere oportuerit, totum uobis et uestris restituere promitimus ad uestram uoluntatem et credamini inde uos et uestris uestro plano uerbo sine sacramento et testium produccione. Et ad hec facienda et complenda et de euiccione et de omni interesse obligamus uobis et uestris nos et heredes nostri et successores et omnia bona nostra mobilia et inmobilia et semouencia habita et habenda semper in auere et honore ubique. Verum si aliquo jure scripto uel non scripto, legali uel diuino, publico uel priuato, humano, canonico, ecclesiastico uel ciuili, generali uel speciali siue excepcione1 uel occasione aliqua in futuro huic contractui obuiam ire possemus, illi juri penitus in perpetuum renunciamus. Et ego, predicta Maria, renuncio velleyano senatus consulto et juri ypothece et omni alii pro me facienti. Et ad maiorem firmitatem juramus nos ambo, per Deum et eius sancta ·iiiior· euangelia corporaliter tacta, predicta omnia atendere et complere et non contrauenire causa aliqua uel racione. Actum est hoc ·xo· kalendas junii, anno Domini ·mo·cco· quinquagesimo nono. Sig+num Petri de Ollina. Sig+num Marie, uxoris eius, qui hoc firmamus et laudamus firmarique rogamus. Sig+num Poncii de Sancta Maria. Sig+num Guillelmi Freserii. Sig+num Guillelmi de Tornauellis, eiusdem loci, testium. Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi atque sacriste. Sig+num Guillelmi de Tor- nauellis, bajuli. + Bartolomeus, presbiter et ebdomedarius Sancte Marie de Seliga, qui hoc scripsit cum literis casiis et fusiis in linea sui signi et sui [...], die et anno quo supra.

~~1. sexcepcione.~~

~~305~~

1260, febrer, 11 (1259) Venda. Guillem de Sant Pere, habitant de la parròquia de Sant Feliu de Paret-Rufí —avui Domeny—, i la seva muller Berenguera, d’acord amb el bisbe de Girona, ven a Guillem de Pontillà, hospitaler de l’Hospital de la seu de Girona, situat al burg de Sant Pere, una feixa de terra a la mateixa parròquia per 120 sous barcelonesos, salvant els drets del bisbe en aquesta feixa. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 427

A Pergamí original (283 × 442 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 84. B Còpia del segle xiv: ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles, f. 204v-205v. C Còpia del segle xiv: ACG, Llibre Verd, f. 3v-4v, ex B. a* CRV, núm. 58, ex B. ... vendimus per franchum et liberum alodium et cum hoc instrumento firmiter omni tempore valituro liberando tradimus in perpetuum tibi Guillelmo de Pontiliano, hospitalario Hospitalis sedis Gerunde, quod est situm in burgo Sancti Petri de Gallicantu, et eidem Hospitali, perpetuo, ...

~~306~~

1261, agost, 5 Venda. Berenguer Llorenç, de Salt, la seva muller Guilla i la seva mare Guillema venen a Bernat de Salt, tresorer de la seu, la borda que Pere Gener habita a Salt i un farraginar que té per l’abadessa de Sant Daniel, també a Salt, al lloc de Sala, i un altre farraginar amb un noguer que tenen per l’abat de Sant Pere de Galligants, pel preu de 300 sous barcelonesos. A* Pergamí original (510 × 240 mm): ADG, Almoina, Vestuari, Salt, pergamí núm. 3.1. Al dors: “Vestuari in Salt, plech 3, núm. 1”. Sit notum cunctis quod ego Berengarius Laurencii, de Saltu, et uxor mea, Guillelma, et mater mea, Guillelma, per nos et nostros presentes atque futuros, uendimus et cum hoc publico instrumento omni tempore ualituro liberando tradimus tibi Bernardo de Saltu, thesaurario sedis Gerundensis, et tuis et quibuscumque dare, dimitere, uendere, stabilire seu quolibet alio modo alienare uolueris, in perpetuum, pro francho et libero alodio, totam illam bornam integram quam Petrus Januarii et uxor eius et mater dicti Petri Januarii per nos inhabitat in parrochia de Saltu, cum omnibus honoribus et possessionibus, terris cultis et heremis et agrariis et usaticis et cum censu unius aurei quem predicti tenetores nobis inde faciunt annuatim et cum toto alio censu quem ibi accipimus et accipere debemus et cum hominibus et feminis ibi uel inde ubique comorantibus et cum ingressibus, exitibus, pertinenciis, tenedonibus, terciis, laudismiis, foriscapiis, redempcionibus hominum et feminarum et generaliter cum omnium rerum dominiis quecumque sint, que in predicta borna et honoribus et possessionibus eiusdem accipimus et accipere debemus et consueuimus 428 Elvis Mallorquí qualicumque jure uel racione ui uel gratis juste uel injuste uel aliquo alio modo seu jure. Item uendimus tibi et tuis, perpetuo, totum illud nostrum ferriginale, quod est in parte alodium et in parte tenemus per abbatissam Sancti Danielis, sicut terminatum est et etiam consignatum, quod est in loco uocato de Sala, in parrochia de Saltu, quod affrontat ab oriente in honore Marie Batsalana, a meridie in honore Petri Blanchi, ab occidente in honore Tolose, uxoris Guillelmi de Fellinis, a circio in honore Petri Artalli, cum ingressibus et exitibus et cum omnibus melioramentis et augmentis factis et faciendis. Item uendimus tibi et tuis, perpetuo, totum illud nostrum ferriginale cum nogerio quod intus est et quod est circa bornam predictam et tenetur per abbatem Sancti Petri de Galliccantu, quod affrontat ab oriente in borna predicta, a meridie in clauso Torrato, ab occidente in honore Marie Felie, a circio in honore Arnaldi Guig, cum ingressibus, exitibus et cum omnibus melioramentis et augmentis factis et faciendis in omnibus supradictis que tibi uendimus et cum omnibus proprietatibus et integritatibus omnium predictorum. Hec inquam omnia uniuersa et singula superius comprehensa, sicut melius, sanius et utilius potest dici et intelligi ad tuum comodum et tuorum tibi et tuis perpetuo uendimus et tradimus, scilicet id quod est alodium pro alodio et id quod tenetur per abbatissam Sancti Danielis et abbatem Sancti Petri de Galliccantu, precio trescentorum solidorum barchinonensium monete de terno, de quibus recognoscimus nos a te bene et utiliter fore paccatos et in omnibus satisfactos, renunciantes excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius ualet hec uendicio jamdicto precio uel de cetero plus excesserit in ualorem, totum gratis et ex certa sciencia damus tibi et tuis donacione irreuocabili inter viuos, renunciantes expresse illius legis auxilio per quam deceptis ultra dimidiam justi precii subuenitur. Et ideo de nostro nostrorumque jure, posse et dominio extrahimus et eicimus hec predicta eadem in tuum et quorum uelis jus, posse et dominium libere transferendo. Et cum hoc publico instrumento introducimus inde te in corporalem et uacuam horum [possessionem] omni pleno [iure], dantes et cedentes tibi et tuis perpetuo in predictis omnia nostra jura, loca, voces, raciones, acciones nostras, reales, personales, utiles, directes nobis competentes et competituras ad omnes tuas tuorumque uoluntates ibi et inde perpetuo faciendas, constituendo inde te procuratorem in rem tuam, saluo jure dominorum in omnibus et per omnia in eo quod non est alodium, sine retentu quem ibi uel inde non facimus nec seruamus, omnibus Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 429 nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes te et tuos perpetuo remanentibus et translatis. Et conuenimus tibi per nos et nostros dictam uendicionem tibi et tuis semper facere habere et possidere in pace, scilicet id quod est alodium pro alodio et id quod non est alodium et esse inde tibi et tuis defensores et guarentes contra cunctam personam. Verum si aliqua persona in predictis tibi uel tuis tetigerit, contradixerit, forifecerit, emparauerit, perturbauerit, aclamauerit siue questionem aliquam uel demandam inde contra te uel tuos mouerit aut in causam traxerit, nos statim satisfaciemus et respondebimus pro te et tuis et ante litis contestacionem in nos honus litigii suscipiemus et ducemus causam cum nostris propriis missionibus et expensis a litis principio usque in finem; aut si tu malueris, possis causam ducere per et ipsum tibi tamen super hoc prius eleccione seruata, remitendo tibi et tuis ex pacto necessitate denunciacionis. Et si tu in propria persona causam malueris ducere, conuenimus tibi restituere omnes expensas circa litem factas et omnia dampna et grauamina atque missiones que inde te facere et sustinere oporteret quoquo modo siue subcumbas in causa siue obtineas et credaris inde tuo uerbo simplici sine sacramento et testium produccione et quicquid et quantum a te inde euinceretur. Et de euiccione et omni interesse et pro his omnibus etiam tibi et tuis complendis et atendendis, renunciantes beneficio diuidende accionis, obligamus tibi et tuis nos et heredes et successores nostros et omnia bona nostra mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et juramus, per Deum et eius sancta ·iiiior· euuangelia corporaliter tacta, predictam uendicionem et omnia supradicta semper rata et firma habere et in perpetuum obseruare, atendere et complere et nunquam contrauenire jure aliquo siue causa. Et nos predicte mulieres, scienter et consulte agentes, cerciorate etiam de jure nostro, renunciamus beneficio senatus consulti uelleyani quo juuantur mulieres pro aliis se obligantes uel alienam obligacionem in se suscipientes et juri ipothece quod ego, Guillelma, habeo in bonis dicti viri mei, racione sponsalicii mei uel alio modo et beneficio illius autentici quo succuritur mulieribus in instrumento mariti subscribentibus et omni alii juri et racioni pro me in hac parte facientibus. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum contra predicta obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Actum est hoc nonas augusti, anno Domini millesimo ·cco·lxo· primo. 430 Elvis Mallorquí

Sig+num Berengarii Laurencii, prenominati, qui hec firmo predicta die et anno presentibus Poncio de Quarto, clauigero Sancti Felicis, et Petrus Vitalis, presbitero sedis Gerunde. Sig+num Guillelme, uxoris dicti Berengarii Laurencii. Sig+num Guillelme, matris dicti Berengarii Laurencii, predictarum, que hoc firmamus ·viio· idus augusti, predicto anno, presentibus Raimundo de ipsa Sparra et Petrus de ipsa Sparra, testibus. Sig+num Michaelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, cum suprascripto in ·xxa·iiiia· linea, ubi dicitur “possessionem jure”, die et anno quo supra. + Raimundus de Caciano, tenens locum Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii, subscribo.

~~307~~

1262, gener, 27 (1261) Testament. Bernat de Falgueres, prevere del capítol de la seu de Gi- rona, dicta testament, pel qual nomena marmessors Companyó d’Estanyol, també prevere del capítol, el mestre Ramon Joan, Ber- nat de Vall, clergue de la seu, i Guillem de Falgueres, nebot seu i clergue de Campllong. Efectua diverses deixes pietoses a esglésies i institucions gironines, entre les quals la de Sant Pere de Ga- lligants. Entre altres, institueix un lloc sacerdotal a l’església de Campllong i un aniversari de 30 preveres a la seu de Girona. A* Pergamí original (309 × 766 mm): ACG, pergamí núm. 1466. ... In primis eligo sepulturam in cimiterio ecclesie sedis Gerunde et dimito eidem ecclesie sedis ·xx· solidos. Item dimito pro missis celebrandis ibidem ·c· solidos. Volo et mando quod omnia mea debita soluantur et mee injuriee restituantur de bonis meis, ad cognicionem predictorum manumissorum meorum sine strepitu judicii et omni malo placito. Quibus debitis solutis et iniuriis restitutis, dimito ecclesie Sancti Felicis Gerunde, ·x· solidos; Sancto Petro de Gallicantu, ·xx· solidos; Sancto Martino de Costa et Sancto Danieli, utriusque, ·ve· solidos; ecclesiis Sancte Susanne de Mercatallo, Sancti Nicholai, Sancte Eulalie de Costa, Sancte Marie Puellarum et Hospitali Nouo et Hospitali sedis, quod est situm in burgo Sancti Petri, ac domui infirmorum de Petreto, cuilibet, binos solidos; ... Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 431

~~308~~

1262, febrer, 6 (1261) Venda. Guillem de Palol, fill del difunt Bernat de Palol, juntament amb el seu germà Dalmau de Palol i la seva mare Beatriu venen a Ber- nat de Salt, tresorer de la seu de Girona, i a Ponç de Quart, claver de Sant Feliu de Girona, dos mitjos masos seus, en un dels quals habiten Pere Feliu i el seu fill Joan Feliu i en l’altre Joan Reig, que tenen conjuntament amb el monestir de Sant Pere de Galligants, a la parròquia de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers, pel preu de 900 sous barcelonesos. A* Pergamí original, en el mateix full que el document núm. 309 (252 × 701): ACG, pergamí núm. 1467a. Sit omnibus notum quod ego Guillelmus de Palaciolo, filius condam Bernardi de Palaciolo, et frater meus, Dalmacius de Pa- laciolo, et mater nostra, Beatrix, per nos et per omnes nostros, presentes atque futuros, non vi compulsi uel fraude aliqua inducti, set bono animo et spontanea uoluntate ac nemine nos cogente et ob maximam utilitatem nostram, vendimus et cum hoc presenti publico instrumento omni tempore ualituro liberando tradimus tibi Bernardo de Saltu, thesaurario ecclesie sedis Gerunde, et Poncio de Quarto, clauigero Sancti Felicis Gerunde, et uestris et quibus dare uel dimitere, vendere, stabilire seu quolibet alio modo alienare uolueritis, in perpetuum, per franchum et liberum alodium, omnes illos nostros duos medios mansos, quorum in uno inhabitat per nos Petrus Felix et filius eius, Johannes Felix, et in alio inhabitat per nos Johannes Re[gis], quos mansos habemus mediatim cum monasterio Sancti Petri Gallicantus, in parrochia Sancte Eulalie de Podialibus Militum. Predictos quidem ·ii· medios mansos, cum exitibus et ingressibus et pertinenciis et tenedonibus et hominibus et feminis ibi et inde ubique comorantib[us et] cum omnibus honoribus et possessionibus et pertinenciis et tenedonibus eisdem mansis ubique pertinentibus et pertinere debentibus, tam in dicta parrochia Sancte Eulalie de Podialibus Militum quam in aliis locis, et arboribus diuersorum generum et cum censibus et usaticis et agrariis et jouis et traginis et questiis et toltis et forciis et placiitis et stabilimentis et seruiciis et adempramentis et cuguciis et exorchiis et homicidiis et intestacionibus ac redempcionibus hominem feminarum et pratis et pascuis et ortis et ortaliciis et omnium rerum dominiis siue exaccionibus ac prouentibus et cum omnibus aliis que dici uel nominari siue excogitari ab aliqua sapi- 432 Elvis Mallorquí entissima persona possunt, que nos uel aliquis per nos in predictis ·ii· mediis mansis et honoribus et possessionibus et aliis omnibus supeius nominatis et comprehensis, racione dictorum ·ii· mediorum mansorum, habemus et habere debemus et accipimus et accipere debemus, vi uel gratis, juste uel injuste uel alio aliquo modo uel jure siue causa, et sicut melius et utilius potest dici uel intelligi ad comodum uestrum et uestorurm, uobis et uestris et quibus uolueritis in perpetuum vendimus et tradimus per franchum et liberum alodium precio ·dcccc· solidos barchinonenses de terno, de quibus recognoscimus nos a uobis bene esse paccatos, renunciando excepcioni non numerate peccunie et precii non soluti. Et scimus et confitemur nos in hac uendicione non esse lesos in aliquo nec deceptos et supradictam vendicionem ad presens plus predicto precio non valente. Veruntamen si forte plus ualet uel in futurum aliquo casu uel modo plus est ualitura, illud plus totum donamus et concedimus tibi et tuis gratis et ex certa sciencia in donacionem inter viuos in perpetuum, renunciando expresse supplimento justi precii et auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam justi precii succuritur et etiam excepcioni doly et metus et accioni in factum et restitucioni in integrum et omni alii juri scripto uel non scripto nobis et nostris competenti uel competituro. Et ideo predictos ·ii· medios mansos, cum supradictis, de nostro nostrorumque jure, posse et dominio trahimus et eicimus ipsos eosdem ·ii· medios mansos, cum predictis, in uestrum et quorum uolueritis jus, posse et dominium libere et quiete penitus transferendo yrreuocabiliter, mitendo inde uos in presenti cum hoc publico instrumento in corporalem et vacuam possessionem, quam possessionem dictorum liceat uobis uestra propria auctoritate quandocumque uolueritis occupare et accipere et deinde uobis et uestris perpetuo retinere. Et sic habeatis omnia predicta ad omnes uestras uestrorumque uoluntates omni tempore ibi et inde faciendas, pro francho et libero alodio, sine aliquo retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes uos et uestros et quos uolueritis remanentibus. Et promitimus uobis et uestris per nos et nostros predictam vendicionem dictorum sempre pro francho et libero alodio facere habere et tenere in pace et esse defensores et guarentes contra cunctam viuentem personam. Veruntamen si aliquis ibi aliquid uobis uel uestris tetigerit uel forifecerit siue emparauerit siue questionem uel demandam contra uos uel uestros mouerit uel fecerit, nos ante Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 433 ingressum litis statim promitimus nos ante uos et uestros ponere et honus et litem super nos et nostros recipere et totam causam ad efectum ducere a litis principio usque in finem et seruabimus inde uos et uestros indempnes in curia et extra curiam et in placito et extra placitum et in judicio et extra judicium, cum nostris propriis expensis et missionibus uel si uos uel uestri malueritis, possitis causam ducere, tamen uobis et uestris super hoc eleccione seruata, remitendo ex pacto necessitatem denunciacionis. Et si uos uel uestri in propria persona causam tractare eligeritis, nos promitimus uobis et uestris omnes missiones et expenses circa litem factas et omnia dampna restituere siue obtineatis in causam siue subcumbatis et quicquid et quantum inde euinceretur et credamini inde uos et uestri uestro plano uerbo sine sacramento et testium produccione. Et ad hec facienda et complenda obligamus vobis et uestris et quibus uolueritis de euiccione et de omni interesse quisque nostrum in solidum et pro toto nos et heredes nostros et successores et omnia bona nostra habita et habenda generaliter et specialiter sempre et ubique, renunciando super hoc epistole diui Adriani et beneficio diuidende accionis. Et ad maiorem cautelam predictorum omnium habendam, libenti animo juramus, super sacrosancta ·iiiior· Dei euuangelia corporaliter tacta, omnia predicta sempre bona et firma habere et atendere et complere et obseruare et nunquam contrauenire jure aliquo siue causa. Verum si causa ingratitudinis uel alio aliquo jure scripto uel non scripto, legali uel diuino, humano, canonico, ecclesiastico uel ciuili generali uel speciali siue excepcione uel ocasione aliqua in futurum huic contractui obuiam ire possemus, illi juri prorsus irreuocabiliter in perpetuum renunciamus. Rursus ego Beatrix, predicta, renuncio uelleyano senatus consulto quo juuantur mulieres pro aliis se obligantes uel alienam obligacionem in se suscipientes. Item renuncio juri ypothece quod habeo in predictis uobis venditis, racione sponsalici mei uel alio modo. Actum est hoc ·viii· idus februarii, anno Domini ·m·cc·lx· primo. Sig+num Guillelmi de Palaciolo, qui hoc firmo atque iuro, supradicta die et anno, presentibus Petri Sargay, de Palaciolo, et Guillelmi Pauco, de Podialibus, et Berengarius de Casa d·Amont, de Riuolutorum de Cruce, et Guillelmus de Examins et Guillelmo Pauco, de Podialibus, predictis. Sig+num Dalmacii de Palaciolo, qui hoc firmo atque juro supradicta die et anno, presentibus Guillelmo de Examins et Guillelmo Pauco, de Podialibus, predictis. Sig+num Beatricis, predicte, qui hoc firmo atque iuro vii· · idus februarii, 434 Elvis Mallorquí anno prefixo, presentibus Bartolomeo de Villari, de Sancto Martino de Mota, et Matheo de Sargay, de Palaciolo de Riuouite. Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~309~~

1262, febrer, 6 (1261) Àpoca. Guillem de Palol, fill del difunt Bernat de Palol, juntament amb el seu germà Dalmau de Palol i la seva mare Beatriu reconeixen haver rebut de Bernat de Salt, tresorer de la seu de Girona, i Ponç de Quart, claver de Sant Feliu de Girona, els 900 sous barcelonesos de la venda de dos mitjos masos situats a Pujals dels Cavallers. A* Pergamí original, en el mateix full que el document núm. 308 (252 × 701): ACG, pergamí núm. 1467b. Sit notum cunctis quod ego Guillelmus de Palaciolo, filius condam Bernardi de Palaciolo, et frater meus, Dalmacius de Palaci- olo, et mater mea, Beatrix, recognoscimus nos bene esse paccatos, contentos, satisfactos et restitutos, renunciando excepcioni non numerate peccunie, a te Bernardo de Saltu, thesaurario ecclesie sedis Gerunde, et Poncio de Quarto, clauigero ecclesie Sancti Felicis Gerunde, de omnibus illis ·dcccc· solidis barchinonensibus de terno, pro quibus uobis et uestris in perpetuum vendidimus, per franchum et liberum alodium, illos ·ii· medios nostros mansos quos habemus in parrochia Sancte Eulalie de Podialibus Militum, medium per medium cum monasterio Sancti Petri Gallicantus, quorum in uno habitant Petrus Felix et filius eius, Johannes Felix, et in alio inhabitat Johannes Regis, cum omnibus honoribus et possessionibus et pertinenciis et tenedonibus et juribus et dominiis et censibus et agrariis ipsorum omnium nobis in ipsis omnibus pertinentibus et pertinere debentibus, racione mediorum ·ii· mansorum predictorum, prout in instrumento venditorio inde confecto melius et plenius et utilius continetur. Quod cum omnibus in eo contentis uobis et uestris laudamus et concedimus et confirmamus in perpetuum, cum hoc publico instrumento, ita quod de cetero pro predictis ·dcccc· solidis a nobis uel a nostris uel ab aliquo alio racione nostri uel nostrorum non possitis conueniri ulla ra- Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 435 cione, sed sitis inde liberi et absoluti penitus et inmunes ex parte nostra et nostrorum in perpetuum. Et juramus, super sancta ·iiii· Dei euuangelia corporaliter tacta, nullatenus contrauenire jure aliquo siue causa, immo predicta omnia bona et firma habere et obseruare et atendere et complere. Actum est hoc ·viii· idus februarii, anno Domini ·m·cc·lx· primo. Sig+num Guillelmi de Palaciolo. Sig+num Dalmacii de Pala- ciolo, fratris eius, qui hoc firmamus atque juramus supradicta die et anno, presentibus Guillelmo de Examins et Guillelmo Pauco, de Podialibus. Sig+num Beatricis, predicte, que hoc firmo atque juro ·vii· idus februarii, anno prefixo, presentibus Bartolomeo de Villari, de Sancto Martino de Mota, et Matheo de Sargay, de Pa- laciolo de Riuouite. SSS. Arnallus de Sancto Martino, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~310~~

1262, maig, 15 Venda. Bernat de Sotera, fill de Bernat, de Vilablareix, i la seva esposa Agnès venen a Marquès de Santacecília, paborde de l’Almoina, i al benefici de la pabordia, el braçatge i el dret de batlliu sobre una feixa que tenen pel monestir de Sant Pere de Galligants a Vilabla- reix, indret de Madrencs, per 30 sous barcelonesos. A* Pergamí original (232 × 310 mm): ADG, Almoina, Altar de Santa Anastàsia, pergamí núm. 99. Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Zoteria, filius condam Bernardi de Zoteria, de parrochia Sancti Menne de Villablereys, et ego Agnes, uxor eius, gratis et ex certa sciencia, non ui compulsi nec fraude aliqua inducti, sed bono animo et spontanea uoluntate, per nos et omnes nostros presentes atque futuros, vendimus et cum hoc presenti publico instrumento omni tempore ualituro liberando tradimus tibi Marchesio de Sancta Cecilia, preposito Helemosine quam Arnaldus de Scala condam stabiliuit in ecclesia Gerundensi et loco presbiteratus quem idem Arnaldus de Scala in eadem ecclesia stabiliuit, quem locum tu obtines, et successoribus tuis tenentibus dictum locum, perpetuo, totam illam fexiam terre 436 Elvis Mallorquí quam habemus et tenemus per sacristiam Sancti Petri de Gallicantu in parrochia de Uillablereyx predicta, in loco uocato Madrencs. Affrontat autem dicta fexia terre ab oriente in honore eiusdem loci presbiteratus predicti, a meridie in fexia nostra quam tenemus per abbatem Sancti Petri de Gallicantu, ab occidente in camino quo itur apud Viccum, a circio in alodio dicti loci presbiteratus. Predictam quidem fexiam terre, cum ingressibus, exitibus et cum omnibus melioramentis et augmentis ibi factis et de cetero faciendis et cum omnibus in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et cum omni sua proprietate et integritate et sicut melius dici uel intelligi potest ad tuum comodum et successorum tuorum tenentium dictum locum presbiteratus, sic tibi et dicto loco presbiteratus et successoribus tuis tenentibus dictum locum in perpetuum uendimus et tradimus precio centum quinquaginta et septem solidos barchinonenses monete de terno, de quibus recognoscimus nos a te bene esse paccatos, renunciando excepcioni peccunie non numerate. Et si hec uendicio amplius ualet dicto precio uel ualebit, totum tibi et tuis successoribus tenentibus dictum locum presbiteratus donamus donacione irreuocabili inter uiuos, renunciantes expressim auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidium justi preci subuenitur et omni excepcioni doli et metus et accioni in factum et restitucioni in integrum et omni alii juri scripto uel non scripto nobis et nostris competenti uel competituro. Et ideo predicta omnia de nostro nostrorumque jure, posse et dominio extrahimus penitus et eycimus eadem omnia in tuum tuorumque successorum, nomine dicti loci, jus, posse et dominium penitus transferendo, mitendo ac introducendo te de presenti cum hoc publico instrumento in corporalem et uacuam huius rei possessionem pleno jure ad habendum et tenendum et omni tempore possidendum ad omnes tuas tuorumque successorum nomine dicti loci uoluntates perpetuo faciendas, saluo jure dicte sacristie Sancti Petri de Gallicantu in omnibus et per omnia, sine aliquo alio retentu quem in predictis non facimus nec reseruamus, omnibus nostris uocibus et racionibus et nostrorum ibi et inde perpetuo extinctis et penes te et tuos successores nomine dicti loci remanentibus et translatis. Et sic promitimus tibi et tuis successoribus predictam uendicionem sempre facere habere et tenere in pace contra cunctam uiuentem personam. Verum si aliqua persona ibi aliquid tibi uel tuis successoribus tetigerit, forifecerit, contradixerit, emparauerit siue questionem aliquam uel demandam contra te uel tuos successores mouerit uel fecerit, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 437 nos statim promitimus ante ingressum litis ponere nos ante te et tuos successores et honus et litem super nos et nostros recipere et totam causam ad efectum ducere ab initio usque in finem et inde te et tuos successores sempre indempnes seruare in curia et extra curiam in placito et extra placitum et in judicio et extra judicium cum nostris propriis missionibus et expensis. Et si forte dampnum aliquid uel grauamen passus fueris siue aliquam feceris missionem, totum promitimus tibi restituere tuo plano uerbo sine sacramento et testium produccione. Et de euiccione et omni interesse et pro hiis sic atendendis et complendis obligamus tibi et tuis successoribus tenentibus dictum locum presbiteratus uterque nostrum pro toto, renunciantes beneficio diuidende accionis nos et heredes nostros et omnia bona nostra mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et ego Agnes, predicta, renuncio super hoc uelleyano senatus consulto et juri ypothece quod habeo in bonis jamdicti uiri mei racione sponsalicii mei uel alio modo. Et nos ambo predicti juramus, per Deum et eius sancta ·iiiior· euuangelia corporaliter tacta, hec omnia supradicta sempre bona et firma habere, tenere, atendere et complere et in omnibus obseruare et nunquam contrauenire siue reuocare per nos uel per aliquam interpositam personam jure aliquo siue causa. Actum est hoc idus madii, anno Domini ·mo·cco·lxo· secundo. Sig+num Bernardi de Zoteria, predicti, qui hoc firmo supradicta die et anno, presentibus Petro de Corniliano et Berngario Artalli, de Madrencs. Sig+num Agnetis, uxoris dicti Bernardi de Zoteria, predicte, que hoc firmo ·xv· kalendas augusti, anno predic- to, presentibus Berengarii Artalli, predicto, et Bernardo Madrencs, de Lambillis. Sig+num Raimundi de Basso, qui hoc scripsit mandato Ber- nardi de Vicco, publici Gerunde notari. Ego Bernardus de Vicco, publicus Gerunde notarius, ·+· subscribo.

~~311~~

1262, maig, 29 Testament. Pere Guillem Pratboí dicta testament, pel qual escull com a marmessors el seu germà Berenguer Pratboí i Arnau Vidal. Mana ser enterrat al cementiri de l’església de Sant Feliu de Giro- 438 Elvis Mallorquí

na, a la qual deixa diners per a misses i almoina; també deixa uns diners a Sant Pere (de Galligants). Institueix Estefania, filla seva, com a hereva universal i li deixa cases situades a la ciutat de Gi- rona, entre molts altres béns i deixes. A* Pergamí original (393 × 190 mm): AMGI, fons Ajuntament de Girona, perga- mí núm. 22. Tinta esvanida. Regest: PAG, núm. 32. ... Primum dimito Sancto Felicis, cuius cimiterio corpus meum [... iubeo ...] solidos; pro missis canendis, ·xvi· solidos; pro elemosina, ·xx· solidos; Sancto Petro, ·iiiior· solidos. Item [Sancto Nicholao, ·ii· solidos]. Pretera si forte [transgressus] sum manda- ta ecclesiastica in festiuitatibus facien[dis ... uel ... in mandatis] ecclesiasticis peccaui, dimito ·x· solidos qui distribuantur [ad cognicionem manumissorum meorum]. Item operi Sancti Felicis, ·ii· solidos. ...

~~312~~

~~313~~

1262, juliol, 17 Venda. Pere de Santa Eugènia i el seu fill Pere de Santa Eugènia venen a Pere de Coll, sagristà de Sant Pere de Galligants, el braçat- ge o batlliu que reben al camp que Bernat de Sotera havia venut a Marquès de Santacecília com a obtentor del benefici de Santa Anastàsia de la seu, situat al lloc de Madrenys, a la parròquia de Vilablareix, pel preu de 30 sous barcelonesos de tern. A* Pergamí original (232 × 310 mm): ADG, Almoina, Altar de Santa Anastàsia, pergamí núm. 95. Anotació al dors: “Núm. 95”. B Còpia de 1717 en paper: ADG, Almoina, lligall 948, núm. 37. Sit notum cunctis quod ego Petrus de Sancta Eugenia et ego Petrus de Sancta Eugenia, eius filius, per nos et nostros presentes atque futuros, uendimus et tradimus tibi Petro de Colle, sacriste Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 441

Sancti Petri de Galliccantu, et successoribus tuis sacristis dicti loci, perpetuo, totum illud [bra]ciaticum siue bajuliuum quod nos accipiebamus et accipire debebamus in toto illo campo quem Ber- nardus de Soteria et uxor eius uendiderunt Marchesio de Sancta Cecilia, preposito Elemosine quam Arnaldus de Scala condam statuit in sede Gerundense, ad locum presbiteratus qui ad officium dicte elemosine est annexus, in loco uocato de Madrencx, in parrochia de Villablareix, qui per dictam sacristiam tenetur. Quod quidem braciaticum siue bajuliuum et quicquid juris et racionis, racione braciatici siue bajuliui, habebamus uel habere debebamus in dicto campo tibi et tuis successoribus sacristis dicti loci in perpetuum uendimus et tradimus, sicut melius et utilius potest dici et intelligi et excogitari ad tuum comodum et successorum tuorum sacristarum dicti loci, precio triginta solidorum barchinonenses monete de terno, de quibus recognoscimus nos a te bene et utiliter fore paccatos, contentos et in omnibus satisfactos, renunciantes excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius ualet hec uendicio jamdicto precio uel de cetero plus excesserit in ualorem, totum gratis et ex certa sciencia damus tibi et tuis successoribus sacristis donacione inter viuos, renunciantes expresse illius legis auxilio per quam deceptis ultra dimidiam justi precii subuenitur. Et ideo de nostro jure, posse et dominio extrahimus et eicimus hec predicta transferendo eadem in tuum dominium et successorum tuorum sacristarum, dando et cedendo tibi et tuis successoribus perpetuo in predictis omnia jura nostra, loca, uoces, raciones, acciones nostras reales, personales, utiles, directas, speciales, generales, ordinarias, extraordinarias atque mixtas, nobis competentes uel competituras ad omnes tuas tuorumque successorum sacristarum uoluntates perpetuo faciendas, sine retentu quem ibi uel inde non facimus, omnibus nostris uocibus et racionibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes te et tuos successores sacristas remanentibus et translatis. Et conuenimus tibi per nos et nostros dictam uendicionem semper facere habere et tenere in pace tibi et tuis successoribus sacristis et erimus inde tibi et tuis successoribus defensores et guarente contra cunctam personam in curia et extra, in judicio et extra, ad tuum bonum intellectum. Et de euiccione et omni interesse et pro hiis omnibus complendis et atendendis renunciantes beneficio diuidende accionis et epistole diui Adriani, obligamus tibi et tuis successoribus nos et heredes nostros et omnia nostra bona habita et habenda ubique, tam presencia quam futura. Et si aliquo jure scripto uel non scripto 442 Elvis Mallorquí siue excepcione uel occasione aliqua in futurum contra predictam obuiam ire possemus, illi juri penitus renunciamus. Et ego Petrus de Colle, sacrista Sancti Petri de Galliccantu, predictus, per me et per omnes successores meos sacristas dicti loci, in manu et posse tui Marchesii de Sancta Cecilia, prepositi Elemosine quam Arnaldus de Scala condam statuit in sede Gerundense et tenentis etiam locum presbiteratus quem idem Arnaldus de Scala statuit in eadem sede, qui officio dicte Elemosine annexus est, diffinio et remito officio dicti presbiteratus in perpetuum totum supradictum braciaticum siue bajuliuum quod predicti Petrus de Sancta Eugenia et eius filius, Petrus de Sancta Eugenia, michi uendiderunt, prout superius continetur, dando et cedendo tibi et tuis successoribus tenentibus locum dicti presbiteratus omnia jura mea et loca, uoces, raciones, acciones meas, reales, personales, utiles, directas, speciales, generales, ordinarias, extraordinaris atque mixtas michi, racione dicte sacristie, competentes et competituras in dicto braciatico et bajuliuo ad omnes tuas tuorumque successorum tenencium locum dicti presbiteratus uoluntates perpetuo faciendas sine retentu quem in dicto braciatico et bajuliuo non facio nec reseruo, omnibus meis uocibus et racionibus et omnium successorum meorum sacristarum perpetuo extinctis et penes te et tuos successores tinentes locum dicti presbiteratus perpetuo remanentibus et translatis. Et super hiis renuncio omni juri et racioni per quam contra predicta in futurum obuiam ire possemus. Actum est hoc ·xvio· kalendas augusti, anno domini millesimo ·cco·lxo· secundo. Sig+num Petri de Sancta Eugenia. Sig+num Petri de Sanc- ta Eugenia, eius filii, predictorum, qui predicta concedimus et firmamus. Sig+num Petri de Colle, presbiteri et monachi atque sacriste. Testes huius rei sunt Pelegrinus Speciayre et Guillelmus de Galidia, de Cilrano. Sig+num Michelis de Ulmo, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. + Raimundus de Caciano, tenens locum Bernardi de Vicco publici Gerunde notarii, subscribo. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 443

~~314~~

1262, octubre, 22 Heretament. Bernat Feliu, de la parròquia de Sant Miquel de Palol, i Ermessenda, la seva muller, hereten el seu fill Pere amb el mas Amalric, les honors i les possessions que té per domini directe de Santa Maria d’Ullà, el camp de Clota per domini de Sant Daniel, el camp dit de Fàbregues per domini de Sant Pere de Galligants i la vinya que fou de Guerau de Verger, i l’hort al costat de la font de Parapio per domini de la pabordia de desembre. A* Pergamí original (210 × 126 mm): ACG, pergamí núm. 1484. Al dors: “Pabor- dia de desembre. Palau. Plech 1 de Pedret. Núm. 84”. Carta partida per ABC. AB CD EF GHI Sit notum cunctis quod ego Bernardus Felix, de parrochia Sancti Michaelis de Palaciolo, et uxor [mea], Ermessendis, hereditamus te Petrum, filium nostrum, per nos et nostros presentes et futuros, gratis et ex certa sciencia, donamus donacione facta inter viuos tibi et tuis et quibus uolueris, perpetuo, omnem illum mansum nostrum integre uoccatum Amalric et omnes honores et possessiones dicto manso ubique spectantes uel spectare debentes, qui mansus et honores et possessiones predicte tenentur per monasterium Sancte Marie de Uliano et sunt in predicta parrochia, et etiam totum mobile dicti mansi damus tibi et tuis. Preterea donamus tibi et tuis et quibus volueris donacione facta inter viuos totum illum campum nostrum uoccatum de Clota, quem tenemus per monasterium Sancti Danielis; et totum illum alium campum nostrum uoccatum de Fabricis, quem tenemus per monasterium Sancti Petri de Gallicantu; [et vineam de Combis, que fuit Geraldi de Podio]; et totam illam nostram vineam que vinea fuit Geraldi de Virginibus; et omnem illum nostrum ortum, qui est uersus orientem juxta fontem de Parapio et tenetur per preposituram mensis Decembris ecclesie Gerundensis, que omnia sunt in predicta parrochia. Uniuersa et singula superius dicta tibi ubi dictum est damus, prout melius dici potest ad tuum tuorum bonum et sanum intellectum, ita tamen quod simus de universis et singulis supradictis, dum vixerimus cum tecum et cum uxore quam accipies, domini et potentes. Tamen si inter nos et te et uxorem quam ducere [debes] discordia venerit, retinemus nobis de uniuersis et singulis superius scriptis medietatem integre, quam medietatem teneamus dum uixerimus tamen habendo et percipien- do inde usuus fructuum; post mortem autem nostram, predicta 444 Elvis Mallorquí omnia tibi et tuis et quibus uolueris soluta et libere reuertantur, exceptis ·c· solidos cuiuscumque monete tunc temporis currat de quibus nostrum testamentum faciamus et voluntatem. Et si forte contingerit quod nos ambo simul non moriamus, ille qui ex nobis uius remanserit teneat illam medietatem integre quam superius nobis retimenus si inter nos ubi dictum est discordia oriretur. Et si tempore quo dictam diuisionem tecum faceremus nobis debita aliqua exierint, illa debita soluantur medium per medium inter nos et te, tamen tenearis infra istos ·vi· annos proxime venientes. Actum est hoc ·xi· kalendas nouembris, anno Domini ·mo·cco·lxo·iio·. Sig+num Bernardi Felix. Sig+num Ermessendis, uxoris eius, qui hec firmamus et laudamus. Huius rei testes sunt Marchesius de Salauerdo, de Juyano, et Bernardus de Condamina, de Villa- blasexio, et Raimundus Lobeti, comorans Gerunde. Sig+num Raimundi de Galidia, qui hoc scripsit die et anno prefixo, cum suprastricto in vi· · linea, ubi dicitur “et vineam de Combis, que fuit Geraldi de Podio”.

~~315~~

1263, febrer, 8 (1262) Donació. Bernat Estruç, fill de Pere Estruç de Campllong, dóna a l’Hospital Nou de Girona i al seu comanador Ramon Gallart, 10 esquitllades de blat que el seu pare havia llegat a l’Hospital, juntament amb la meitat del mas que en Ros i en Guillem Arnau tenen, a mitges, per dit Bernat Estruç i per Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original (235 × 601 mm): AHG, Hospital de Santa Caterina, pergamí núm. 88. Al dors: “Esta donació és de molta importància y no·s pot llegir, és notada en lo Speculum pr, foli 419”. Sit notum cunctis quod ego [Bernardus Strucii, filius condam Petri Strucii ... de Campolongo, confiteor et in ueritate recognosco uobis fratri Raimundo [Gallardi], comendatori Hospitalis Nouis, [...] quod dictus pater meus dimisit in sua ultima uoluntate pauperibus prefatus Hospitalis, ob remedium anime sue, decem squillatas [bladi ... ] prestandas pauperibus predicti Hospitalis ab herede suo infra honore de Campolongo, ideo in recompensacione [...] dictarum ·x· squillatarum annuatim pauperibus prestandarum quas mihi et meis nos et fratres dicti loci perpetuo diffinistis [...] bladi quas Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 445 ego uobis [...] dicti legati soluisse et tradidisse debuissem de annis preteritis nec [... soluistis ... ·la· solidos barchinonenses monete de terno, renunciando excepcioni non numerate ... fratrum meorum auctoritate Bernardi de ... Deo et predicto Hospitali ... dicto loco et parrochia], mea medietate mansi [quem ... Rossi tenet per me et per abbatem Sancti Petri de Gallicantu ... ] et medietatem meam mansi quem [Guillelmus Arnaldi], per me et per abbatem Sancti Petri de Gallicantu inhabitat, mediatim pro indiuiso in predicto loco et parrochia, et totum mansum meum [uocatum Staler ... in predicto loco et parrochia, et totum jus de personis mansi ...].

~~316~~

1263, juliol, 8 Establiment. Pere de Déu estableix a Ramon de Laucata, del burg de Sant Pere de Galligants, unes cases que té a la riera del Galligants, a la parròquia de Sant Feliu de Girona, on viuen Pere Domè- nec, cuirasser, i Girona Mestra, juntament amb la bassa que hi ha, salvant el dret de la pabordia de desembre a rebre un cens de 2 capons i un cens d’un auri alfonsí per la festa de Sant Feliu, tot a canvi de 28 sous barcelonesos. A* Pergamí original (258 × 234 mm): ACG, pergamí núm. 1496. A la part superior: “núm. 71”. Al dors: “1263. Pabordia de Desembre, en Gerona, plech 1, núm. 71, de Llibre 2”. Sit omnibus notum quod ego Petrus de Deo, per me et per omnes meos presentes atque futuros, dono et stabilio tibi Raimundo de Laucata, de burgo Sancti Petri, et tuis et cui volueris, perpetuo, illas meas domos integre quas habeo in rieria de Gallicantu, in parrochia Sancti Felicis Gerunde, in quibus manebat per me Dominicus, cuiraterius, et Gerunda Maestria, cum bassia que ibi est, que tenet usque ad parietem. ...

~~317~~

1263, agost, 4 Establiment. Andreu Sunyer estableix a Pere Vilella, de Bordils, una feixa de terra amb el reclau —terreny de forma irregular—, situada a la riera d’Ulmet, que Pere havia comprat a Berenguer de Mur- 446 Elvis Mallorquí

da de Bordils, Adelaida, el fill Bernat i la nora Guillema, a canvi d’un cens d’un diner barcelonès per Sant Feliu, al preu de 3 sous barcelonesos. A* Pergamí original (197 × 181 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 3, pergamí núm. 3. Amb un forat al centre de la part superior. Sit notum cunctis quod ego Andreas Suyer, per me et omnes meos presentes et futuros, dono et stabilio tibi Petro Vilele, de Bur- dillis, et tuis, perpetuo, quandam fexiam terre cum reclauo quod ibi est, que omnia sunt in rieria de Ulmeto et que etiam tu emisti pro francho alodio [a] Berengario de Murda, de Burdillis, et eius uxoris, Adalaide, et Bernardo, eorum filio, et eius uxor, Guillelma, [prout ...] melius et plenius continetur et que predictos venditores per me tenebant [...] tu et tui predicta omnia per me et meos tenetis et tenere debetis, non obstante [...] pro alodio nec possit mihi et meis obstruire instrumentum vendicionis quod inde habes ulla racione. Afrontant autem predicta ab oriente in tenedone Guillelmi Carmensone, a meridie in tenedone Ermessendis Vilele et in carraria, ab occidente in tenedone dicte Ermessende Vilele et a circio in alueo Ticeris. Predicta siquidem omnia cum ingressibus et exitibus, pertinenciis, tenedonibus, melioramentis et augmentis ibi factis et de cetero faciendis et cum omni sua proprietate et integritate et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et cum omni sua proprietate et integritate, prout melius potest dici et intelligi ad tuum comodum et tuorum, sic tibi et tuis dono et stabilio, mitendo inde te in corporalem possessionem de predictis, saluo jure meo et meorum in omnibus cui tu et tui dabitis annuatim in festo Sancti Feliics unum denarium barchinonensem monete de terno pro censu. Et conuenio tibi et tuis omnia predicta semper facere habere et tenere et possidere in pace et esse defensor et guarent contra cunctam personam viuentem. Et ad hec facienda et complenda obligo tibi et tuis omnia mea bona mobilia et immobilia habita et habenda ubique. Et propter hoc donum et stabilimentum recognosco a te recepisse et penes me habuisse ·iii· solidos barchinonenses monete de terno, super quibus renuncio excepcioni peccunie non numerate. Actum est hoc ·iie· nonas augusti, anno Domini ·mo·cco·lxo· tercio. Ego Andreas Sunerius, que hoc firmo saluo meo iure in omnibus. Testes huius rei sunt Berengarius Durandi et Johannes de Porchariis. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 447

~~Sig+num Raimundi Strucii, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Vicco, publici Gerunde notarii. + Raimundus de Caciano, tenens locum Bernardi de Vico, publici Gerunde notarii, subscribo. ABC ABC~~

~~318~~

1263, setembre, 22 Venda. Jaume Mascardell i Berenguera venen a Pere Isarn, clergue, una trilla i diverses tinences, en les quals hi ha unes pedreres i uns forns de calç, juntament amb els censos que reben de Guillema de Planils, dels blanquers Berenguer de Medinyà i Ramon de Preses i de Ferrer de Bellver, tot situat vora la Font de Boixeda, al cap del burg de Sant Pere de Galligants, pel preu de 150 sous barcelonesos. S’hi salva el dret del monestir gironí a rebre un cens anual de 2 sous i 8 diners. [A] Original perdut. B* Còpia de 1339, en el mateix full de pergamí que els documents núm. 171 i 351 (370 × 640 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 1, pergamí núm. 20. Hoc est translatum fideliter sumptum a quodam publico instrumento, cuius series sic se habet. Sit notum cunctis quod ego Jacobus Mascardelli, ciuis Gerun- de, et uxor mea, Berengaria, per nos et nostros presentes atque futuros, uendimus et tradimus tibi Petro Ysarni, clerico, et tuis et quibuscumque dare, dimitere, uendere seu quolibet alio modo alienare uolueritis, imperpetuum, totam illam nostram triliam et alias tenedones, scilicet cultis et heremum, cum suis pertinenciis et petrariis et furnis calcis et cum toto censu ·xx· solidos monete barchinonense de duplo quem Guillelma de Planils nobis facit, racione ipsorum furnorum et petrarie seu petrariarum; et cum toto censu unius paris gallinarum quem Berengarius de Mediniano, blancherius, nobis facit et facere debet, racione cuiusdam tenedonis quam sibi stabiliuimus; et cum toto censu unius paris caponum quem Raimundus de Presis, blancherius, nobis facit et facere debet, racione cuiusdam tenedonis quam sibi stabiliuimus; et cum toto censu unius paris gallinarum quem Ferrarius de Belueser nobis facit et facere debet, racione cuiusdam tenedonis quam sibi stabiliuimus; et cum omnibus oliuariis et aliis arboribus cuiuscumque 448 Elvis Mallorquí sint generis que in dicta trilia sunt; et totum dominium quod in predictis omnibus habemus uel habere debemus aut nobis competit uel competere potest aliqua racione. Que omnia sunt iuxta fontem de Boxeda, in capite burgui Sancti Petri de Gallicantu. Que trilia et tenedones predicte, cum suis pertinenciis, affrontant ab oriente in trilia ebdomedarii Sancti Danielis et in vinea Ferrarii de Belue- ser, a meridie in alueo Gallicantus, ab occidente in honore Petri de Armenteria et Raymundi de Rogacionibus et Poncii Alberti et Michaelis de Ulmo, a circio in honore Guillelme de Planils sicut aqua pluuiale fluit uersus meridiem, cum ingressibus et exitibus, pertinenciis, ruppibus et tenedonibus suis et cum omnibus superius comprehensis et cum omnibus in se habentibus et cum omnibus melioramentis et augmentis factis et faciendis, sicut melius et utilius potest dici et intelligi ad tuum comodum et tuorum, precio centum quinquaginta solidorum barchinonensium monete de terno, de quibus confitemur et recognoscimus nos a te bene et utiliter fore paccatis et plenarie satisfactis, renunciantes excepcione non numerate peccunie. Et si amplius ualet hec uendicio iamdicti precio uel de cetero plus excesserit in ualorem, totum illud, gratis et ex certa sciencia, damus tibi et tuis donacione irreuocabili inter uiuos, renunciantes expresse auxilio et beneficio illius legis per quam deceptis ultra dimidiam iusti precii subuenitur. Et ideo de nostro iure et dominio extrahimus et eycimus hec predicto transferimus eadem in tuum tuorumque ius dominium atque posse et in presenti per tradicionem instrumentum que inde habemus, que tibi tradimus, mitimus te in corporalem et possessionem uacuam pleno iure. Dantes et cedentes tibi et tuis omnia nostra jura, loca, uoce, raciones, acciones nostras reales, personales, utiles, directas, specials, generals, directas atque mixtas,1 publicas et priuatas, nobis in predictis omnibus competentes et competituras ad omnes tuas tuorumque uoluntates ibi et inde perpetuo faciendas, saluo iure et dominio monasterii Sancti Petri de Gallicantu, per quod predicta tenemus, in omnibus et per omnia, cui dabis annuatim pro censu ·ii· solidos et ·viii· denarios barchinonenses monete de terno et nichil aliud sine retentu quem in predictis non facimus, omnibus nostris et nostrorum vocibus et racionibus inde perpetuo extinctis et penes te et tuos remanentibus et translatis. Et promitimus tibi stipulanti predicta omnia facere habere et tenere in pace et erimus inde tibi et tuis defensores et legitimi actores contra cunctas personas. Promitimus etiam tibi quod aliquid de predictis aut de aliquo predictorum, in toto uel in parte, non fecimus donacionem, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 449 uendicionem, permutacionem nec aliquam specialem obligacionem unde [...] tibi et tuis dicta uendicio ualeat et firma. Veruntamen si aliqua persona in predictis tibi uel tuis tetigerit, contradixerit, forisfecerit, emparauerit, perturbauerit, reclamauerit siue questionem aliquam uobis demandauerit uel tuos mouerit, nos statim satisfaciemus et respondebimus pro te et tuis et ante litis contestacionem in nos2 honus litigiis suscipiemus et ducemus causam cum nostris propriis missionibus et expensis a litis principio usque in finem; aut si tu uel tui uolueritis, possitis causam ducere per uos ipsos uobis tam prius super hoc eleccione seruata remitendo uobis et uestris ex pacto necessitate denunciacionis. Et si uos in propria persona causam malueritis ducere, conuenimus uobis restituere omnes expensas circa litem factas et omnia dampna et grauamina et missiones quas et que te uel tuos facere et sustinere oportuerit quoquomodo et quicquid et quantum a te uel tuis euincerentur siue obtinueritis in causa siue subcumberitis et tu et tui credamini de omnibus uniuersis et singulis planis uerbis sine sacramentum et testium produccione. Et pro hiis omnibus uniuersis et singulis complendis et attendendis, renunciando beneficio diuidendo accionis et epistole diui Adriani, obligamus tibi et tuis de euiccione et omni interesse nos et heredes nostros et etiam successores et omnia nostra bona mobilia et immobilia habita et habenda ubique. Et specialiter obligamus tibi totum illum honorem qui est nostrum alodium franchum, quem habemus in parrochia Sancti Iuliani de Lauro, et omnia alia alodia nostra, ubicumque ea habemus et habere debemus, ad tuum bonum intellectum. Ad maiorem uero firmitatem omnium premissorum, juramus, per Deum et eius sancta ·iiiior· euangelia, predictam uendicionem semper ratam et firmam habere et imperpetuum obseruare et omnia predicta attendere et complere et non contrauenire per nos aut per aliquam personam interpositam iure aliquo siue causa et ita esse uerum prout superius est expressum. Et ego, Berengaria, scienter in hac parte, renuncio beneficio uelleyani senatus consulti et illi legi qua rerum dotalium prohibet fieri alienacionem et beneficio illius autentice quo succurritur mulieribus in instrumento mariti subscribentibus et omni alii iuri pro me in hac parte facienti. Et si aliquo iure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione aliqua in futurum contra predicta obuiam ire possemus, illis omnibus in- perpetuum renunciamus. Ad hec ego Arnalleta, filia predictorum uenditorum, laudo et concedo omnia supradicta et diffinio atque remito tibi iamdicti emptori et tuis perpetuo quiquid iure et racio- 450 Elvis Mallorquí nis mihi competit aut competere debet uel potest in predictis tibi uenditis, racione hereditatis et legitime paterne et materne uel alio quouis iure, cedo et in predictis omnia iura mea et legi et uoces et raciones et etiam acciones ad tuam uoluntatem libere perpetuo faciendam et super hiis renuncio iuri minoris etatis, confitens et recognoscens me esse maiorem. Et iuro, per Deum et eius sancta ·iiiior· euangelia corporaliter tacta, predictam uendicionem semper ratam et firmam habere et in perpetuum obseruare et nunquam contrauenire iure minoris etatis uel aliquo alio iure seu racione. Actum est hoc ·x· kalendas octobris, anno Domini ·m·cc·lx· tercio. Sig+num Berengarie, uxoris Jacobi Mascardelli predicte, qui predicta firmo et iuro predicta die et anno. Testes per firmamento eiusdem Berengarie et Jacobi, eius uiro, qui firmauit supradicta die et anno, sunt Marchesius de Sancta Cecilia, prepositus Gerundensis Elemosine, et Petrus de [Taraschono] presbiter Hospitalis Noui, et Iohannis de·n Estauila, frater eiusdem hospitalis. Sig+num Arnallete, filie predictorum uenditorum, qui predicta firmo et iuro ·viiii· kalendas octobris, anno predicto, presentibus Guillelmo de Montecaluo et Raimundo Pagesii de Saltu, testibus. SSS. Signum Jacobi Mascar- delli. Ego Bernardus, abbas Sancti Petri de Gallicantu, subscribo. Sig+num Petri de Colle presbiteri et monachi atque sacriste. Sig+num Michaelis de Ulmo mandato Bernardi de Uico, publici Gerunde notarii. Ego Bernardus de Uicco, publicus Gerunde notario, ·+· subscribo. Sig+num Berengarius Auinionis, scriptoris jurati Sancti Petri Gallicantum, qui hoc presens instrumentum fideliter de uerbo ad uerbum translataui et cum originali comprobauit ·xiii· kalendas may, anno Domini ·m·ccc·xxx·viiiio·.

~~1. mixtas, repetit. 2. Sic.~~

~~319~~

1263, desembre, 13 Venda. Bernat de Palol, fill d’Arnau de Palol, ven a Arnau, clergue de Celrà, i al seu procurador Berenguer Carmençó, una feixa de terra situada al lloc dit Feixa d’en Bergadà, a la parròquia de Celrà, pel preu de 140 sous barcelonesos. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 451

A* Pergamí original (383 × 155 mm): ACA, Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 10, pergamí núm. 2. Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Palaciolo, filius quondam Arnaldi de Palaciolo, per me et per omnes meos presentes et futuros, vendo Arnallo, clerico de Cilrano, absenti tanquam presenti, et suis et cui ipse uoluerit in perpetuum et tibi Beren- gario Carmenzoni, nomine et racione ipsius Arnalli, clerici, hanc vendicionem recipienti pro eo, quandam fexiam terre integre quam habeo in parrochia Sancti Felicis de Cilrano, in loco uocato Fexam d·en Bergedà, sicut affrontat ab oriente in fexa Berengarie Coque, a meridie in fexa de Palagreto, ab occidente in carraria, a circio in fexiis que vocantur de Confatria, cum exitibus et ingressibus pertinenciis et tenedonibus et melioramentis factis et faciendis et cum omnibus aliis in se habentibus sibique qualicumque modo pertinentibus et ut melius dici uel intelligi potest ad comodum dicti Arnaldi et suorum. Sic dicto Arnaldo et suis et tibi, dicto Berengario, nomine ipsius, uendo et trado pro alodio franco et libero pro centum quadraginta solidos barchinonenses de terno, de quibus recogno me a dicto Arnaldo, clerico, et a te Be- rengario, nomine ipsius, fore paccatus, renunciando excepcioni non numerate peccunie. Et si amplius valet uel ualebit de cetero, totum gratis et ex certa sciencia sibi et tibi, dicto Berengario, nomine ipsius, donacione inter viuos dono, ad omnem uoluntatem dicti Arnaldi et suorum et tui Berengarii, nomine ipsius, perpetuo faciendam, pro alodio franco, sine aliquo retentu quem inde [non] facio omnibus meis vocibus et racionibus inde perpetuo extinctis et penes ipsum Arnaldum et penes te, nomine ipsius, remanentibus. Et conuenio dicto Arnaldo, clerico, et suis et tibi, dicto Berenga- rio, nomine ipsius, dictam uendicionem semper facere [habere et tenere in pace et esse] deffensorem et guarentem contra cuncta persona. Verum si aliquis ibi aliquid sibi uel tibi pro eo tetigerit, forifecerit, emparauerit, contradixerit uel questionem aliquam ibi mouerit, ego ante ingressum litis [et mito me] pro ponere [... Ar- naldum] et suos et tibi pro eo in curia et extra in judicio et extra in placito et extra et ipsum Arnallum et suos seruare indempnem meis propriis sumptibus et missionibus. Et de euiccione et de omni interesse obligo eidem Arnallo, clerico, et suis et tibi, dicto Berengario, nomine ipsius, me et heredes meos et bona mea et jura mobilia et inmobilia et se mouentia ubique mihi pertinencia auere et honore ubique. Et juro, super sancta ·iiiior· Dei euangelia corporaliter tacta, hec atendere et complere et non in aliquo 452 Elvis Mallorquí contrauenire jure aliquo uel racione. Et si aliquo jure scripto uel non scripto siue excepcione uel occasione huic uendicioni obuiam ire possem, illi juri penitus renuncio. Actum est hoc idus decembris, anno Domini ·m·cc·lx· tercio. Sig+num Raimunde de Caciano, bajulisse, que predictam fexam terre pro alodio firmo. Eg+o Raimundus de Galidia, in cuius manu dicta Raimunda de Caçano hoc instrumento pro alodio firmauit, presentibus testibus Raimundo Oliuerio et Petro de Sancto Juliano, ·iiii· kalendas septembris, anno Domini ·m·cc·lx·vii·, subscribo. Sig+num Bernardi de Palaciolo.1 Testes huius rei sunt Raimundus de Seriyano, de Molendinis Sancti Petri, et Petrus de Villario. Sig+num Pauli, fratris predicti Bernardi de Palaciolo, qui hoc firmo et laudo. Sig+num Guillelmi de Molis, qui hoc scripsit cum literis suprascriptis in ·viii· linea die et anno quo supra.

~~1. Plalaciolo, corregit.~~

~~320~~

1264, febrer, 1 (1263) Establiment. Ramon de Santjaume, cabiscol de Sant Feliu de Girona, estableix a Guillem Jover de Llampaies una vinya situada a Llam- paies, indret de Font de Puig, que té per compra feta a Bernat de Banyoles, a tasca i braçatge. Signa com a testimoni Pere de Cap- many, clergue de Sant Pere de Galligants. A* Pergamí original, en el mateix full de pergamí que els documents núms. 321 i 322 (240 × 295 mm): ADG, Sant Feliu de Girona, pergamí núm. 160a. Carta partida per ABC. Regest: DSFG, núm. 244. ... Sig+num Guilielmi Juuerii, predicti, qui hec supradicta firmo, laudo et concedo. Raimundus de Sancto Iacobo, precentor Sancti Felicis Gerunde, saluo meo iure, subscribo. Testes huius rei sunt Petrus de Cabmayn, clericus Sancti Petri de Gallicantu, et Matheus Juuerii, de Lampadiis. ... Fundació Noguera, constituïda el 20 de juliol de 1976 pel notari de Barcelona Raimon Noguera Guzman

~~Antics presidents: Raimon Noguera Guzman Lluís Figa i Faura Josep M. PUIG SALELLAS~~

~~Patronat~~

President: Joan J. LÓPEZ BURNIOL Vocals: Robert FOLLIA I CAMPS Jordi Figa i López-Palop Enric BRANCÓS NÚÑEZ Francesc-X. Francino i Batlle Francesc Torrent i Cufí Secretari: Lluís Jou i Mirabent Director de Publicacions: Josep Maria SANS I TRAVÉ

~~Publicacions de la Fundació Noguera~~

~~Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya~~

~~— Vinyet Panyella: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Sitges. Barcelona, 1981.~~

~~1. Antoni Jordà i Fernàndez: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Vilafranca del Penedès. Barce- lona, 1983.~~

~~2. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg dels Protocols Notarials de Lleida. Barcelona, 1983.~~

~~3. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Tremp. Barcelona, 1983. 4. Sebastià Bosom i Isern i Salvador Galceran i Vigué: Catàleg dels Protocols de Puigcerdà. Barcelona, 1983.~~

~~5. Pere Puig i Ustrell i Josep Sanllehí i Ubach: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa. Barcelona, 1984. 454 Elvis Mallorquí~~

32. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xviii. 1751-1800. Vol. VI. Barcelona, 2009. 33. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xix. 1801-1862. Vol. VII. Barcelona, 2012. 34. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xix. 1863-1900. Vol. VIII. Barcelona, 2013.

~~Textos i Documents~~

1. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. I. Barcelona, 1981. 2. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. II. Barcelona, 1982. 3. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. III. 1. Estudi jurídic. Barcelona, 1984. 4. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. III. 2. Diplomatari. Bar- celona, 1984. 5. Antoni Udina i Abelló: La successió testada a la Catalunya altomedieval. Barcelona, 1984. 6. Joan Bastardas i Parera: Usatges de Barcelona. Barcelona, 1984 (2.ª edició 1991). 7. Josep Maria Pons Guri: El Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa. Barcelona, 1984. 8. Jesús Alturo i Perucho: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Vo- lum I. Barcelona, 1985. 9. Jesús Alturo i Perucho: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Vo- lum II. Barcelona, 1985. 10. Jesús Alturo i Perucho: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Vo- lum III. Barcelona, 1985. 11. Arcadi Garcia i Sanz i Josep Maria Madurell i Marimon: Societats Mercantils a Barce- lona. Volum I. Barcelona, 1986. 12. Arcadi Garcia i Sanz i Josep Maria Madurell i Marimon: Societats Mercantils a Barce- lona. Volum II. Barcelona, 1986. 13. Tomàs de Montagut i Estragués: El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419). Volum I. Barcelona, 1987. 14. Tomàs de Montagut i Estragués: El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419). Volum II. Barcelona, 1987. 15. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. IV. Barcelona, 1987. 16. Josep Maria Pons i Guri: Les col·leccions de costums de Girona. Barcelona, 1988. 17. Pere Puig i Ustrell, Teresa Cardellach i Giménez, Montserrat Royes i Pijoan i Judit Tapiolas i Badiella: Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, 1279-1387. Barcelona, 1988. 18. Josep Fernàndez i Trabal i Joan Fernàndez i Trabal: Inventari dels pergamins del Fons Mercader - Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (segles xi- xviii). Volum I. Barcelona, 1989. 19. Josep Fernàndez i Trabal i Joan Fernàndez i Trabal: Inventari dels pergamins del Fons Mercader - Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (segles xi- xviii). Volum II. Barcelona, 1989. 20. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum I. Barcelona, 1989. 456 Elvis Mallorquí

21. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum II. Barce- lona, 1989. 22. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum III. Barcelo- na, 1989. 23. J. M. Pons i Guri i Jesús Rodríguez Blanco: Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric Municipal de Calella. Barcelona, 1990. 24. Max Turull i Rubinat: La configuració jurídica del municipi Baix-Medieval. Barcelona, 1990. 25. María del Carmen Álvarez Márquez: La Baronia de la Conca d’Òdena. Barcelona, 1990. 26. Margarida Anglada, M. Àngels Fernández i Concepció Petit: Els quatre llibres de la reina Elionor de Sicília a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona. Barcelona, 1992. 27. Jordi Andreu i Daufí, Josep Canela i Farré i M. Àngels Serra i Torrent: El llibre de comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle xv. Primer llibre me- morial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera e de Navalles. Barcelona, 1992. 28. Josep M. Sans i Travé: Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont. Bar- celona, 1992. 29. Montserrat Bajet i Royo: El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle xvi. Edició del “Llibre de les Ordinations”. Barcelona, 1994. 30. Josep Hernando: Llibres i lectors a la Barcelona del segle xiv. Volum I. Barcelona, 1995. 31. Josep Hernando: Llibres i lectors a la Barcelona del segle xiv. Volum II. Barcelona, 1995. 32. Maria Mercè Costa i Paretas: La casa de Xèrica i la seva política en relació amb la mo- narquia de la Corona d’Aragó (segles xiii-xiv). Barcelona, 1998. 33. Antoni Udina i Abelló: Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II. Barcelona, 2001. 34. Ricardo Cierbide: Edició crítica dels manuscrits catalans inèdits de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (segles xiv-xv). Barcelona, 2002. 35. Agustí Alcoberro: L’exili austriacista (1713-1747). Volum I. Barcelona, 2002. 36. Agustí Alcoberro: L’exili austriacista (1713-1747). Volum II. Barcelona, 2002. 37. Josep Maria Sans i Travé: El Llibre Verd del pare Jaume Pasqual. Primera història del monestir de Vallbona. Barcelona, 2002. 38. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum IV. Barcelo- na, 2006. 39. José Enrique Ruiz-Domènec: Quan els vescomtes de Barcelona eren. Història, cròni- ca i documents d’una família catalana dels segles x, xi i xii. Barcelona, 2006. 40. Eulàlia Miralles (ed.): Antoni Viladamor, Història general de Catalunya. Volum I. Barcelona, 2007. 41. Eulàlia Miralles (ed.): Antoni Viladamor, Història general de Catalunya. Volum II. Barcelona, 2007. 42. Josefina Mutgé i Vives: El monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona a través de la documentació de cancelleria reial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1287- 1510). Barcelona, 2008. 43. Rodrigue Tréton (ed.): El llibre de les monedes de Barcelona i dels florins d’or d’Aragó. Compilació redactada per Jaume Garcia, arxiver reial de Barcelona, per a ús de la seca de Perpinyà. Barcelona, 2009. 44. Joan Papell i Tardiu (ed.): Compendium abreviatum. Còdex del monestir de Santa Maria de Santes Creus dels segles xv i xvi, de Fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador. Barcelona, 2009. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 457

45. Montserrat Duran Pujol (ed.): Llibre de la confraria y offici de perayres de la vila de Igualada, en lo qual estan continuadas las ordinacions y determinacions de dit offici, tretas del llibre de la confraria de perayres de la ciutat de Barcelona (1614-1887). Volum I. Barcelona, 2012. 46. Montserrat Duran Pujol (ed.): Llibre de la confraria y offici de perayres de la vila de Igualada, en lo qual estan continuadas las ordinacions y determinacions de dit offici, tretas del llibre de la confraria de perayres de la ciutat de Barcelona (1614-1887). Volum II. Barcelona, 2012. 47. Carles Díaz Martí (ed.): La primera crònica del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1413-1604) de Francesc Talet. Barcelona, 2013.

~~Textos i Documents. “Maior”~~

~~1. Jesús Massip i Fonollosa i altres: Costums de Tortosa. Barcelona, 1996 (format 22 × 31 cm). 2. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Barcelona, 2001.~~

~~Estudis~~

1. AA. DD.: Estudis sobre història de la Institució Notarial a Catalunya, en honor de Rai- mon Noguera. Barcelona, 1988. 2. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya. I. Actes del Ir Simposi In- ternacional de 1990. Barcelona, 1991. 3. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya. II. Actes del IIn Simposi Internacional de 1991. Barcelona, 1992. 4. Ángel Martínez Sarrión: Monjos i clergues a la recerca del Notariat. Estudi dels documents llatins de l’abadia de Sankt Gallen (segles viii-xii). Barcelona, 1992. 5. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): Ius proprium - Ius commune a Europa. El dret comú i Catalunya, III. Actes del IIIr Simposi Internacional de 1992: Homenatge al professor André Gouron amb motiu de la seva investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona. Barcelona, 1993. 6. Arcadi Garcia i Sanz i Núria Coll i Julià †: Galeres mercants catalanes dels segles xiv i xv, Barcelona, 1994. 7. AA. DD.: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, 1994. 8. Belén Moreno Claverías: La contractació agrària a l’Alt Penedès durant el segle xviii. El contracte de rabassa morta i l’expansió de la vinya. Barcelona, 1995. 9. Josep M. Puig Salellas: De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935). Barcelona, 1996. 10. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, IV. Actes del IVt Simpo- si Internacional de 1994: Homenatge al professor Josep M. Gay Escoda. Barcelona, 1995. 11. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, V. Actes del Vè Simposi Internacional de 1995. Barcelona, 1996. 12. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, VI. Actes del VIè Simposi Internacional de 1996. Barcelona, 1997. 458 Elvis Mallorquí

13. Jaume Codina: Contractes de matrimoni al delta del Llobregat. Barcelona, 1997. 14. Maria Adela Fargas Peñarrocha: Família i poder a Catalunya, 1516-1626. Les estratè- gies de consolidació de la classe dirigent. Barcelona, 1997. 15. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, VII. Actes del VIIè Simposi Internacional de 1997. Barcelona, 1998. 16. Tomàs López Pizcueta: La Pia Almoina de Barcelona (1161-1350). Estudi d’un patrimoni eclesiàstic català baixmedieval. Barcelona, 1998. 17. Josep M. Cruselles: Els notaris de la ciutat de València. Activitat professional i compor- tament social a la primera meitat del segle xv. Barcelona, 1998. 18. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, VIII. Actes del VIIIè Simpo- si Internacional de 1998. Barcelona, 1999. 19. Josep Serrano Daura (ed.): El territori i les seves institucions històriques. Actes de les Jornades d’Estudi. Volum I. Barcelona, 1999. 20. Josep Serrano Daura (ed.): El territori i les seves institucions històriques. Actes de les Jornades d’Estudi. Volum II. Barcelona, 1999. 21. Anna Rich Abad: La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a través de la docu- mentació notarial. Barcelona, 1999. 22. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, IX. Actes del IXè Simposi Internacional de 1999: La família i el seu patrimoni. Barcelona, 2000. 23. AA. DD.: Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, 2000. 24. Jordi Figa i López-Palop (ed.): Miscel·lània Lluís Figa i Faura. Barcelona, 2000. 25. Josep Serrano i Daura: Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova. Comandes de Miravet, d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Volum I. Barcelona, 2000. 26. Josep Serrano i Daura: Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova. Comandes de Miravet, d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Volum II. Barcelona, 2000. 27. Daniel Piñol i Alabart: El notariat públic al Camp de Tarragona. Història, activitat, escriptura i societat (segles xiii-xiv). Barcelona, 2000. 28. Maria Vilar i Bonet: Els béns del Temple a la Corona d’Aragó en suprimir-se l’orde, Bar- celona, 2000. 29. Cristina Borau: Els promotors de capelles i retaules en la Barcelona del segle xiv. Barce- lona, 2003. 30. Alfons Zarzoso: Medicina i Il·lustració a Catalunya. Barcelona, 2004. 31. Santiago de Llobet Masachs: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Barcelona, 2005. 32. Joaquim Albareda Salvadó: El “cas dels catalans”. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742). Barcelona, 2005. 33. Miquel Àngel Martínez Rodríguez: Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle xvii. Barcelona, 2006. 34. Imma Puig Aleu: Una visita pastoral al Baix Empordà als anys 1420-1423. Barcelona, 2006. 35. Maria Garganté Llanes: Arquitectura religiosa del segle xviii a la Segarra i l’Urgell. Con- dicionants, artífexs i pràctica constructiva. Barcelona, 2006. 36. Martín Rodrigo y Alharilla: Indians a Catalunya: capitals cubans en l’economia catalana . Barcelona, 2007. 37. Victòria Almuni Balada: La catedral de Tortosa als segles del gòtic, volum I, Barcelona, 2007. 38. Victòria Almuni Balada: La catedral de Tortosa als segles del gòtic, volum II, Barcelona, 2007. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 459

39. Nativitat Castejón Domènech: Aproximació a l’estudi de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Repertori documental del segle xv. Barcelona, 2007. 40. Jaume Auferil i Bea (ed.): Antoni Vallmanya, Poesies. Barcelona, 2007. 41. Carles Vela i Aulesa: Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testa- ments, família i sociabilitat, Volum I, Barcelona, 2007. 42. Carles Vela i Aulesa: Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testa- ments, família i sociabilitat, Volum II, Barcelona, 2007. 43. Lluís Monjas Manso: La reforma eclesiàstica i religiosa de la província eclesiàstica Tarra- conense al llarg de la baixa edat mitjana. Barcelona, 2008. 44. Joan Soler i Jiménez: La formació de la Pobla de Santa Pau a redós del castell dels ba- rons (1248-1331). Barcelona, 2008. 45. Jordi Morelló Baget: Municipis sota la senyoria dels creditors de censals: la gestió del deute públic a la baronia de la Llacuna (segle xv). Barcelona, 2008. 46. Francesc Teixidó i Puigdomènech: Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum I. Barcelona, 2008. 47. Francesc Teixidó i Puigdomènech: Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum II. Barcelona, 2009. 48. Francesc Teixidó i Puigdomènech: Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum III. Barcelona, 2009. 49. Francesc Teixidó i Puigdomènech: Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del seglexvi (1587-1594). Volum IV. Barcelona, 2009. 50. Francesc Teixidó i Puigdomènech: Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del seglexvi (1587-1594). Volum V. Barcelona, 2009. 51. Eduard Martí Fraga: La classe dirigent catalana. Els membres de la Conferència dels Tres Comuns i del Braç Militar (1697-1714). Barcelona, 2009. 52. Roser Sabanés i Fernández: Els concilis ilerdenses de la província eclesiàstica Tarraco- nense a l’edat mitjana (546-1460). Barcelona, 2009. 53. Xavier Solà i Colomer: El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592- 1835). Volum I. Barcelona, 2010. 54. Xavier Solà i Colomer: El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592- 1835). Volum II. Barcelona, 2010. 55. Miquel Àngel Martínez Rodríguez: La mitjana noblesa catalana a la darreria de l’etapa foral. Barcelona, 2010. 56. Manuel Güell: Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna. Barcelona, 2011. 57. Josep M. Gironella i Granés: Els molins i les salines de Castelló d’Empúries al segle xiv. La mòlta de cereals, el batanatge de teixits i l’obtenció de sal en una vila catalana baixmedieval. Barcelona, 2010. 58. Llorenç Ferrer i Alòs: Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalu- nya central (segles xviii-xix). Barcelona, 2011. 59. Elvis Mallorquí: Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles xiii-xiv. Barcelona, 2011. 460 Elvis Mallorquí

60. Jordi Roca Vernet: La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspira- dors. Barcelona, 2011. 61. Josep Capdeferro Pla: Ciència i experiència. El jurista Fontanella (1575-1649) i les seves cartes. Barcelona, 2012. 62. Montserrat Richou i Llimona: La terra, la família i la mort al Baix Maresme (1348- 1486). Barcelona, 2012. 63. Pere Gifre Ribas: Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (vegueria de Girona, 1486-1730). Barcelona, 2012. 64. Elisa Badosa i Coll †: La Barcelona del barroc a través d’una família de comerciants: els Amat. Barcelona, 2012. 65. Miquel Àngel Martínez Rodríguez: Felip IV i Catalunya. Barcelona, 2013. 66. Jaume Fullola: Mequinensa: de l’aïllament a l’eclosió minera. Barcelona, 2013.

~~Acta Notariorum Cataloniae~~

1. Laureà Pagarolas i Sabaté: El protocol del notari Bonanat Rimentol de 1351. Barcelo- na, 1991. 2. Pere Puig i Ustrell: Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242. Volum I. Barcelona, 1992. 3. Pere Puig i Ustrell: Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242. Volum II. Barcelona, 1992. 4. J. Hernando, J. Fernàndez, J. Günzberg: Liber examinationis notariorum civitatis Bar- chinone (1348-1386). Barcelona, 1992. 5. G. Gonzalvo, M. C. Coll, O. Samprón: El protocol del notari Pere de Folgueres (1338). Barcelona, 1996. 6. Rafael Ginebra i Molins: El Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230- 1233). Volum I. Barcelona, 1998. 7. Rafael Ginebra i Molins: El Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230- 1233). Volum II. Barcelona, 1998. 8. Miquel Forrellad Solà: Manual de Francesc Ajac, notari de Sabadell, 1400-1402. Bar- celona, 1998. 9. M. C. Coll, X. Cazeneuve, J. Hernando: El manual de Joan de Cabreny (1385-1386). Barcelona, 1999. 10. Rafel Ginebra i Molins, Anna Maria de Rocafiguera i Garcia, Jordi Vilamala i Salvans: El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta, notari de Vic. Barcelona, 2001. 11. Joan Papell i Tardiu: El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum I. Barcelona, 2001. 12. Joan Papell i Tardiu, El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum II. Barcelona, 2001. 13. Miquel Torras i Cortina: El manual del notari Pere Pau Solanelles de l’escrivania públi- ca d’Igualada (1475-1479). Volum I. Barcelona, 2003. 14. Miquel Torras i Cortina: El manual del notari Pere Pau Solanelles de l’escrivania públi- ca d’Igualada (1475-1479). Volum II. Barcelona, 2003. 15. Joan Peytaví Deixona: El manual de 1700 de Jaume Esteve, notari de Perpinyà. Barcelo- na, 2004. 16. Teresa Aleixandre i Segura: El Liber Iudeorum núm. 90 de l’Aleixar. Barcelona, 2004. 17. Hug Palou i Miquel: Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262). Volum I. Barcelona, 2009. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 461

18. Hug Palou i Miquel: Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262). Volum II. Barcelona, 2009. 19. Isabel Companys i Farrerons: El protocol de 1850 del notari de Reus Francesc Sostres i So- ler i del seu connotari Magí Sostres i Torra, naturals de Calaf. Volum I. Barcelona, 2009. 20. Isabel Companys i Farrerons: El protocol de 1850 del notari de Reus Francesc Sostres i Soler i del seu connotari Magí Sostres i Torra, naturals de Calaf. Volum II. Barcelona, 2009. 21. Pilar Meilán Campo: Manual de Marina de Josep Serra, notari de Mataró (1774-1775). Barcelona, 2010. 22. Rubén Molina i Campoy i Aymat Catafau Castellet: La nòtula del notari Bernat Frigola de Cotlliure. Barcelona, 2011.

~~Llibres de Privilegis~~

1. Max Turull i Rubinat, Montserrat Garrabou i Peres, Josep Hernando i Delgado i Josep M. Llobet i Portella: Llibre de Privilegis de Cervera, 1182-1456. Barcelona, 1991. 2. J. Vallés, J. Vidal, M. C. Coll i J. M. Bosch: El Llibre Verd de Vilafranca. Volum I. Bar- celona, 1992. 3. J. Vallés, J. Vidal, M. C. Coll i J. M. Bosch: El Llibre Verd de Vilafranca. Volum II. Barcelona, 1992. 4. Antoni Mayans i Plujà i Xavier Puigvert i Gurt: Llibre de Privilegis d’Olot (1315-1702). Barcelona, 1995. 5. Marc Torras i Serra: Llibre Verd de Manresa (1218-1902). Barcelona, 1996. 6. G. Gonzalvo, J. Hernando, F. Sabaté, M. Turull i P. Verdés: Els llibres de privilegis de Tàrrega (1058-1473). Barcelona, 1997. 7. Christian Guilleré: Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533). Barcelona, 2000. 8. Griselda Juliol i Albertí: Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624). Barcelona, 2001. 9. Antoni Cobos Fajardo: Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585). Barcelona, 2004. 10. Teresa Cardellach i Giménez, Pere Puig i Ustrell, Vicenç Ruiz i Gómez i Joan Soler i Jiménez: Llibre de privilegis de la vila i el terme de Terrassa (1228-1652), Barcelona, 2006. 11. Anna Gironella Delgà: Llibre groc de la ciutat de Girona. Barcelona, 2007. 12. Joan Villar i Torrent: Llibre de privilegis de Palafrugell (1250-1724). Barcelona, 2007. 13. Sebastià Bosom i Susanna Vela: Llibre de privilegis de la vila de Puigcerdà. Barcelona, 2007. 14. Sebastià Bosom i Susanna Vela: Llibre de les provisions reials de la vila de Puigcerdà. Barcelona, 2009. 15. Vicent Garcia Edo: El Llibre Verd de Perpinyà (segle xii-1395). Barcelona, 2010.

~~Diplomataris~~

1. Josep Maria Marquès: Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. ix-xiv). Volum I. Barcelona, 1993. 2. Josep Maria Marquès: Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. ix-xiv). Volum II. Barcelona, 1993. 462 Elvis Mallorquí

3. Pau Mora - Lorenzo Andrinal: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real de Mallorca, 1361-1386. Volum I. Barcelona, 1993. 4. Pau Mora - Lorenzo Andrinal: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real de Mallorca, 1361-1386. Volum II. Barcelona, 1993. 5. Maria Pardo i Sabartés: Mensa episcopal de Barcelona (878-1299). Barcelona, 1994. 6. Albert Benet i Clarà: Diplomatari de la Ciutat de Manresa (segles ix-x). Barcelona, 1994. 7. Esteve Pruenca i Bayona: Diplomatari de Santa Maria d’Amer. Barcelona, 1995. 8. Pere Puig i Ustrell: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles x i xi. Volum I. Barcelona, 1995. 9. Pere Puig i Ustrell: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles x i xi. Volum II. Barcelona, 1995. 10. Pere Puig i Ustrell: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles x i xi. Volum III. Barcelona, 1995. 11. Antoni Virgili: Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193). Barcelona, 1997. 12. Josep M. Marquès: Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300). Barcelona, 1997. 13. Ramon Martí: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100). Barcelona, 1997. 14. Xavier Pérez i Gómez: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles x-xii). Barcelona, 1998. 15. Andreu Galera i Pedrosa: Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276). Barcelona, 1998. 16. Ramon Sarobe: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Volum I. Barcelona, 1998. 17. Ramon Sarobe: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Volum II. Barcelona, 1998. 18. Gaspar Feliu i Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum I. Barcelona, 1999. 19. Gaspar Feliu i Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum II. Barcelona, 1999. 20. Gaspar Feliu i Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum III. Barcelona, 1999. 21. Jesús Alturo i Perucho: Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista de 1076 a 1244. Barcelona, 1999. 22. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). Volum I. Barcelona, 2000. 23. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). Volum II. Barcelona, 2000. 24. Pere Puig, Vicenç Ruiz i Joan Soler: Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Terrassa, 958-1207. Barcelona, 2001. 25. Antoni Virgili (ed.): Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212). Episcopat de Gombau de Santa Oliva. Barcelona, 2001. 26. Antoni Bach i Riu: Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum I. Barcelona, 2002. 27. Antoni Bach i Riu: Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum II. Barcelona, 2002. 28. Josep M. Pons i Guri i Hug Palou i Miquel: Un cartoral de la canònica agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (segles x-xv). Barcelona, 2002. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants 463

29. Manuel Pastor i Madalena: El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d’un senyoriu valencià. Barcelona, 2004. 30. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713). Volum III. Barcelona, 2005. 31. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713). Volum IV. Barcelona, 2005. 32. Arxiu Municipal de Girona: Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Volum I. Barcelona, 2005. 33. Arxiu Municipal de Girona: Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Volum II. Barcelona, 2005. 34. Arxiu Municipal de Girona: Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Volum III. Barcelona, 2005. 35. Joan Papell i Tardiu: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975- 1225). Volum I. Barcelona, 2005. 36. Joan Papell i Tardiu: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975- 1225). Volum II. Barcelona, 2005. 37. Josep Baucells, Àngel Fàbrega, Manuel Riu, Josep Hernando i Carme Batlle (eds.): Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum I. Barce- lona, 2006. 38. Josep Baucells, Àngel Fàbrega, Manuel Riu, Josep Hernando i Carme Batlle (eds.): Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum II. Barce- lona, 2006. 39. Josep Baucells, Àngel Fàbrega, Manuel Riu, Josep Hernando i Carme Batlle (eds.): Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum III. Barce- lona, 2006. 40. Josep Baucells, Àngel Fàbrega, Manuel Riu, Josep Hernando i Carme Batlle (eds.): Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum IV. Barce- lona, 2006. 41. Josep Baucells, Àngel Fàbrega, Manuel Riu, Josep Hernando i Carme Batlle (eds.): Di- plomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum V. Barcelona, 2006. 42. Jordi Bolòs: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles x-xv). Barce- lona, 2006. 43. Joan Ferrer i Godoy: Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995- 1273). Barcelona, 2009. 44. Irene Llop (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Volum I. Barcelona, 2009. 45. Irene Llop (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Volum II. Barcelona, 2009. 46. Josep Maria Marquès i Planagumà: El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Ro- cabertí, bisbe de Girona (1318-1324). Barcelona, 2009. 47. Jordi Bolòs: Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona, 2009. 48. Ignasi J. Baiges, Gaspar Feliu, Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum I. Barce- lona, 2010. 49. Ignasi J. Baiges, Gaspar Feliu, Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum II. Barce- lona, 2010. 464 Elvis Mallorquí

50. Ignasi J. Baiges, Gaspar Feliu, Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum III. Barce- lona, 2010. 51. Ignasi J. Baiges, Gaspar Feliu, Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum IV. Barce- lona, 2010. 52. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum I. Barcelona, 2010. 53. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum II. Barcelona, 2010. 54. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum III. Barcelona, 2010. 55. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum IV. Barcelona, 2010. 56. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum V. Barcelona, 2010. 57. Ernest Belenguer Cebrià (ed.): Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat de València (1479-1516). Volum I. Barcelona 2011. 58. Ernest Belenguer Cebrià (ed.): Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat de València (1479-1516). Volum II. Barcelona 2011. 59. Jesús Alturo i Perucho: Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300). Barcelona, 2010. 60. Ramon Chesé Lapeña (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198. Volum I. Barcelona, 2011. 61. Ramon Chesé Lapeña (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198. Volum II. Barcelona, 2011. 62. Stefano M. Cingolani: Diplomatari de Pere I el Gran. 1. Cartes i Pergamins (1258-1285). Barcelona, 2011. 63. Pere Puig, Vicenç Ruiz, Joan Soler i Alan Capellades: Diplomatari de Sant Pere d’Ègara i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291. Barcelona, 2013. 64. Elvis Mallorquí Garcia: Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300). Volum I. Barcelona, 2013. 65. Elvis Mallorquí Garcia: Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300). Volum II. Barcelona, 2013.