VISITES AL PATRIMONI Contacte
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
A L'atenció De
Generalitat de Cataluña Departamento de Cultura y Medios de Comunicación Oficina de Comunicación y Prensa La Obra Social ”la Caixa” llega a un acuerdo con la Generalitat para invertir 18 millones de euros en la restauración y mejora del románico catalán El presidente de la Generalitat, José Montilla, y el presidente de ”la Caixa”, Isidre Fainé, firman un convenio de colaboración para el desarrollo del Programa Románico Abierto. La inversión de la Obra Social ”la Caixa” permitirá actuar en un total de 74 monumentos del patrimonio catalán hasta el año 2013, y acelerar la rehabilitación, la mejora y la difusión del arte románico catalán. Gracias a la nueva iniciativa de ”la Caixa” para la conservación del patrimonio arquitectónico catalán, se actuará en las iglesias románicas de la Vall de Boí, declaradas Patrimonio Mundial por la UNESCO en el año 2000, y en monasterios como los de Poblet y Santa Maria de Ripoll. Esta actuación se inscribe en la política de ambas instituciones de cooperar en la realización conjunta de iniciativas de interés social y cultural, mediante un convenio anual. Barcelona, 8 de enero de 2009.- La Generalitat, a través del Departamento de Cultura y Medios de Comunicación, y la Obra Social ”la Caixa” impulsarán el Programa Románico Abierto, cuyo objetivo es «dar un impulso renovado a la puesta en valor, revisión, mejora y prevención de este importante legado patrimonial». Así consta en el convenio de colaboración entre ambas instituciones, firmado hoy por el presidente de la Generalitat, José Montilla, y el presidente de ”la Caixa”, Isidre Fainé. Al acto ha asistido el consejero de Cultura y Medios de Comunicación, Joan Manuel Tresserras. -
ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts. -
Santa María De Ripoll: Vicisitudes Históricas De Una Portada Románica
santa María de ripoll: Vicisitudes históricas de una portada románica El estado de conservación de la portada románica de Ripoll es fruto tanto del “mal de piedra” detectado hacia 1959, y donde José María Cabrera Garrido actuó entre 1964 y 1974, como de una larga serie de vicisitudes his- tóricas (terremotos, sacudidas, depredaciones, elementos generadores de humedad, contaminación histórica ambiental, etc.), las cuales hay que tener muy en cuenta cuando se quiere emprender cualquier actuación de conservación o de mejora de la realidad existente. Antoni Llagostera Fernández. Presidente del Centro de Estudios del Ripollés. [email protected] Fotografía que muestra el estado de la portada románica, de la serie del año 1879 hecha por encargo de la Associació Catalana d’Excursions (Fotografía: Marc Sala). [pág.41] [161] Unicum Versión castellano INTRODUCCIÓN do hay que añadir un factor hasta ahora poco explicado: la 1 Salvador ALIMBAU MAR- La preocupación sobre el estado de conservación de la por- existencia de elementos químicos de enlucimiento barrocos. QUÈS, Antoni LLAGOSTERA tada románica de Ripoll, desde finales de los años cincuenta FERNÁNDEZ, Elies ROGENT del siglo XX, ha sido un tema de palpitante actualidad. Y aún Montserrat Artigau y Eduard Porta explican en su trabajo de AMAT, Jordi ROGENT ALBIOL, hoy, la resonancia de la actuación realizada por José María 2002: “Una de las causas de la presencia del sulfato cálcico Pantocràtor de Ripoll. Cabrera Garrido no se ha apagado. es debida a un veteado que se hizo en época barroca: -
University of Wisconsin-Madison Department of Art History Newsletter September 2014
University of Wisconsin-Madison Department of Art History Newsletter September 2014 Chipstone Foundation Supports Launch of Curatorial Studies with 75k Grant As Art History introduces new curatorial studies courses in the builds on previous support in those areas. Chipstone has lent fall, we are pleased to announce that the Chipstone Foundation significant works of American furniture and ceramics from its of Milwaukee has generously agreed to support the curriculum collection to the Chazen Museum of Art for use in teaching and with a grant of $75,000.00. Chipstone is already the depart- in two exhibitions organized by Ann Smart Martin. It has also ment’s most generous donor. In addition to funding the Stanley supported three exhibitions at the Milwaukee Art Museum cu- and Polly Stone Professor of American Decorative Arts and rated by graduate students of our department (Megan Doherty, Material Culture (beginning in 1998) and the program budget B.A. Harrington, and Emily Pfotenhauer). Furthermore, a gen- for Material Culture, over the past fifteen years, Chipstone has erous grant of $10,000.00 from Chipstone supported the Think supported summer internships for undergraduates at Historical Tank on Curatorial Studies in April 2013. Societies throughout Wisconsin, endowed the WDGF Chipstone The new grant will support programing and publication of stu- -Watrous Fellowship in American Decorative Arts and Material dent research for exhibition courses, curatorial internships, a Culture (starting July 1999), and funded two crucial research Curatorial Innovations Fund that will provide seed grants to tools for the decorative arts: the Digital Library for the Decora- students for individual curatorial projects, and a special Decora- tive Arts hosted by UW-Memorial Library, and The Wisconsin tive Arts/Material Culture exhibition fund to support future pro- Decorative Arts Database, hosted by the Wisconsin Historical jects including an exhibition on Global Linkages in Design and Society. -
Vallfogona and the Vall De Sant Joan: a Community in the Grip Of
72 Vallfogona and the Vall de Sant Joan: a community in the grip of change Sant Joan de Ripoll and the Evidence One of the more concentrated bodies of this problematic evidence has been left to us by the monastery of Sant Joan de Ripoll, now known as Sant Joan de les Abadesses. Now a parish church, it is sited in the Ripoll valley, slightly further up the Ter than its sister foundation of Santa Maria. 1 Unlike that house, 2 Sant Joan has left us a considerable part of its documentation. We know from a sixteenth-century inventory of the archive which is preserved in the first volume of the monastery’s Llibre de Canalars that what we now have, either at Sant Joan or for the most part in the Arxiu de la Corona de Aragó in Barcelona, is only about half of what was once there. Despite the losses, partially offset by the regesta in the Llibre de Canalars , the ninth- and tenth-century material for the monastery and its immediate environs is plentiful by most standards. In particular, the monastery’s own valley and the neighbouring one of Vallfogona furnish us with just over one hundred and fifty charters between 885 and an arbitrary cut-off point of 1030, and in that sequence concentrated more towards to the early tenth century when the monastery was most active in 1 There are two short volumes on Sant Joan, J. Masdeu, St. Joan de les Abadesses: resum historic (Vic 1926) and E. Albert i Corp, Les Abadesses de Sant Joan: verificació històrica , Episodis de la Història 69 (Barcelona 1965); both are hard to find and a more modern summary will be found in A. -
0 Portada.P65
BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS CATALANS (1753-1778) 1 BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS BENEDICTINS CLAUSTRALS CATALANS (1753-1778) ERNEST ZARAGOZA PASCUAL Presentem aquí las relacions de les rendes dels beneficis regulars i seculars, vicaries perpètues, rectories i capellanies de les següents abadies benedictines catalanes de la Congregació Claustral Tarraco- nense i Cesaraugustana, de Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Serrateix, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de la Portella i Sant Pau del Camp, Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i Santa Maria de Ripoll entre 1753 i 1778, segons la documentació inèdita que hem trobat a l’Archivo Histórico Nacional (Madrid), Secció de Consejos, lligall 12049. Per aquesta documentació sabem que l’abat de Santa Maria de Gerri, el 3 d’abril de 1753,1 envià al marquès de l’Ensenada la relació d’oficis i beneficis del seu abadiat i llurs rendes. Segons la seva relació, formaven la comunitat cinc monjos i l’abat, sis beneficiats porcionaris i tres beneficiats seculars, que tenien la cura d’ànimes a l’església sufragània de la vila. A més, el monestir tenia els priorats de Sant Pere de les Maleses i de Sant Feliu de Beranuy i dotze parròquies servides per vicaris perpetus seculars.2 1. Cf. Doc. núm.1. 2. Cf. Doc. núm.2. 331 2 ERNEST ZARAGOZA PASCUAL L’abat de Serrateix envià la seva relació el 20 de juliol del mateix any.3 Al seu monestir hi havia quatre oficis monacals: cambrer, sagristà, dispenser i cabiscol, els quals eren considerats beneficis regulars, la provisió dels quals feia la Santa Seu el vuit mesos que li pertocaven i els altres quatre mesos (març, juny, setembre i desembre) l’abat o vicari general estant l’abadiat vacant i sempre en monjos del mateix monestir o de la Congregació Claustral, els quals, a més de percebre’n les rendes, rebien també la corresponent porció de la mensa conven- tual. -
Tossa I El Viatge De L'abat Ramon Descatllar a Grècia
ELS PIRINEUS MARÍTIMS 16es Trobades Culturals Pirinenques: 95-114 (2020) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.20.7 ISBN: 978-99920-61-53-4 Relacions marítimes de Santa Maria de Ripoll: Tossa i el viatge de l’abat Ramon Descatllar a Grècia Resum Pot semblar que el monestir de Santa Maria de Ripoll està molt Antoni Llagostera i allunyat del mar Mediterrani, però malgrat aquest fet, hi ha Fernàndez, periodista relacions estretes entre el monestir benedictí ripollès i el mar. i historiador. Des de bon començament Ripoll va tenir una possessió Centre d’Estudis marítima important, amb la donació del port de Tossa (966), Comarcals del encara que fos plena d’entrebancs d’inici. Ripollès Una segona relació amb el mar la tenim quan l’abat electe Ramon de Descatllar ha de fugir a Grècia (1843) per la persecució que patí del rei Pere el Cerimoniós. El monestir de Santa Maria de Ripoll està molt allunyat del mar Mediterrani, exactament, en línia recta i a vol d’ocell del golf de Roses, a uns 77 quilòmetres, però malgrat aquest fet, hi ha relacions entre el monestir benedictí ripollès i el mar. Cal dir, però, que moltes vegades aquestes relacions històriques han estat tenyides d’una certa agror i conflictivitat. Des de bon començament Ripoll va tenir una possessió marítima important, amb la donació de Tossa (966), encara que aquesta fos al començament plena d’entrebancs. La bona situació econòmica del monestir de Ripoll va fer que participés, encara que no fos el seu desig, en l’esforç militar i marítim durant el regnat de Pere el Cerimoniós. -
Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031). -
Monestirs I Territori 1200 Aniversari De La Fundació Del Monestir De Sant Esteve De Banyoles
Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Segons una tradició historiogràca que es remunta a Ramon d’Abadal, la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles va tenir lloc l’any 812. Per celebrar el 1200 aniversari d’aquesta efemèride, el Col·loqui de Tardor que Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles cada any organitzen a Banyoles el Centre d’Estudis Comar- cals de Banyoles i la Universitat de Girona es va dedicar a analitzar el monaquisme a la Catalunya altmedieval, amb el títol «Monestirs i territori». Aquest llibre recull les ponències presentades en l’esmentat Col·loqui. S’inicia el volum amb la conferència inaugural del pare abat de Montserrat, Josep M. Soler, sobre l’actualitat de la gura de sant Benet, seguida de dues ponències introductòries, una sobre el monacat en general del segle II al XII (Cristòfol Trepat) i una altra sobre el monacat femení a l’època medieval (Karen Stöber). Es presenten a continuació la resta de les ponències que estudien aspectes diversos del monaquisme a Catalunya, com els monjos i la colonització agrícola en els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles (Lluís To), el paper de l'aristocràcia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII a l’XI (Aymat Catafau), la preocupació cultural dels monestirs benedictins (Prim Bertran i Rosa Lluch), l’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1000 (Eduard Carbonell) i els orígens de la jurisdicció feudal del mones- tir de Banyoles (Josep M. Reyes). El llibre es tanca amb la conferència de cloenda del Col·loqui, a càrrec de l’historiador del monaquisme Ernest Zaragoza, sobre la trajectòria del monestir de Sant Esteve de Banyoles dins de la Congregació Claustral Tarraconense. -
Sant Daniel De Girona: Relectura Del Monestir Romànic
SANT DANIEL DE GIRONA: RELECTURA DEL MONESTIR ROMÀNIC ANABEL MORENO GARCÍA Resum Abstract El conjunt monàstic de Sant Daniel, The monastic complex of Sant Daniel, in the situat a la vall homònima de la ciutat de valley of the same name in Girona, remains Girona, es manté actiu des de la data de active from the date of its foundation by the la seva fundació per part de la comtessa countess Ermessenda and the count Ramon Ermessenda i el comte Ramon Borrell. Borrell. The monastery has undergone con- El monestir ha experimentat contínues tinuous expansions and it renovations as it ampliacions i reformes que han afectat affects the building and the female Benedic- tant l’edifici com la comunitat femenina tine community. This paper aims to collect benedictina que acull. Aquest estudi all the bibliographic material to give an té com a finalitat aplegar el material updated reading doing, also, an attentive bibliogràfic relacionat amb el monestir reading of the walls. The attention is focus per oferir-ne una lectura actualitzada to the Romanesque period, so studying their fent, també, una lectura atenta dels murs. church and the cloister from architectural Es focalitzarà l’atenció al període romànic and functional view. de dit conjunt, per tant, estudiant-ne l’església i el claustre des d’un vessant tant arquitectònic com funcional. Paraules clau Keywords Arquitectura monàstica, benedictina, Monastic architecture, Benedictine architec- romànic, Sant Daniel, Girona. ture, Romanesque, Sant Daniel, Girona. El conjunt arquitectònic de Sant Daniel de Girona requereix una revisió profunda que tingui en compte una lectura actualitzada de les fonts documen- tals i una anàlisi de l’estat actual del cenobi. -
Santa Eugènia De Berga Iglesia De Santa Eugènia
SANTA EUGÈNIA DE BERGA / 405 SANTA EUGÈNIA DE BERGA La villa de Santa Eugènia de Berga se encuentra en un pequeño promontorio de 538 m de altura, situado al sureste de la capital comarcal, Vic. El término municipal comprende, además del núcleo urbano, el Raval de Taradell, y otras masías diseminadas como el Duran o el Mas del Genís. Limita al Norte con Vic, al Este con Calldetenes y Sant Julià de Vilatorta, al Sur con Taradell y al Oeste con Malla. La primera referencia al lugar se halla en un documento del 28 de abril del 915, según el cual Mauregat y su mujer Coloma vendieron a Guirimon, levita, unas tierras situadas en el castillo de Taradell, en el término de la villa de Berga. El lugar vuelve a ser mencionado en otro documento del 936, en el que Bradila y Trasegòncia venden unas tierras al sacerdote Sunifred, en el lugar de Bradells, en el término del castillo de Taradell y que colinda a poniente in terra de Sancta Eugenia. La parroquia de Santa Eugènia de Berga estuvo integrada en el término del castillo de Taradell desde el año 893 hasta el siglo XIII, cuando una parte del término se separó por la dote de Brunis- senda, hermana del señor de Taradell, casada con Pere de Santaeugènia. En el 1381 Bernardo de Vilademany recuperó toda la jurisdicción de Santa Eugènia; tan solo cuatro años más tarde, los súbditos de Santa Eugènia y del núcleo vecino de Vilalleons, ayudados por los consejeros de Vic, compraron la jurisdicción y unieron el término a la corona real y a la ciudad de Vic en calidad de calles de Vic. -
Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8Th-11Th Centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA
Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8th-11th centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA UDC: 726.71(365)"07/10" G. Boto Varela Original scientific paper Institut de Recerca Històrica Manuscript received: 03. 09. 2016. Facultat de Lletres - Universitat de Girona Revised manuscript accepted: 26. 01. 2017. Pl. Ferrater Mora, 117071 Girona DOI: 10.1484/J.HAM.5.113716 Spain [email protected] As is well known, the cloisters of monasteries and cathedrals were being designed as quadrilaterals with porches and rooms arranged around the perimeter by the end of the eighth century. We know how they developed from philological (Fontanelle), documental (Sankt Gallen) and archaeo- logical studies (Munstair, Lorsch or Fulda). The same formula was used in France throughout the 10th and 11th centuries, as is evidenced by the cloisters of Autun, Vezelay and Cluny II, which was originally made of wood until Odilo (994-1049) rebuilt it in marble. Recent findings at the Catalan monastery of Ripoll raise the possibility that full square cloisters were being built south of the Pyrenees before 1000. This cloister should be studied in relation to other Catalan enclosures such as Sant Cugat (beginning 11th c.) which had a stone portico from the outset, or the lower cloister at Sant Pere de Rodes. The morphology of these enclosures can be explained through comparison with other early Catalan examples. Nevertheless, the international literature has ignored the possibility that there were regular square or half square cloisters in the Iberian Peninsula from the Visigothic period onwards. It is possible that Carolingian proposals were not the only way of experimenting with quadrangle cloister layouts in both monasteries and cathedrals in Mediterranean Europe during the High Middle Ages.