DOCSLIB.ORG

Texto Completo Libro (Pdf)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Texto Completo Libro (Pdf) Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Banyoles, 2013 EDITORS: Lluís To Figueras, Jordi Galofré AUTORS: Prim Bertran, Eduard Carbonell, Aymat Catafau, Rosa Lluch, Josep Maria Reyes, Josep M. Soler, Karen Stöber, Lluís To, Cristòfol-A. Trepat, Ernest Zaragoza CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Laura Salomó IMATGE DE LA COBERTA: Claustre de Sant Miquel de Cuixà (fotografia de J. A. Abellan) EDITA: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Plaça de la Font, 11 -17820 Banyoles – Tel. 972 57 23 61 www.cecbanyoles.cat [email protected] SUPORT: Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Institut Ramon Muntaner COL·LABORA: Ajuntament de Banyoles DIRECCIÓ DELS QUADERNS: M. Àngels Juanmiquel (CECB) COMITÈ EDITORIAL: Joan Anton Abellan (president del CECB), Miquel Cuenca, Jordi Galofré, Mariona Juncà, Julià Maroto, David Masgrau, Jeroni Moner, Pere Noguer, Carles Puncernau (vocals del CECB) MAQUETACIÓ I DISSENY DE LA COBERTA: Estudi Oliver Gràfic - 972 58 11 03 IMPRESSIÓ: Graficolor Banyoles Ctra. Vilavenut, 212 - Nau 4 -17820 Banyoles - Tel. i Fax 972 57 27 53 [email protected] ISBN: 978-84-616-4526-8 Dipòsit legal: GI.1549-2013 Índex PRESENTACIÓ ................................................................................................................................................... 7 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................. 9 Sant Benet, una veu per al segle XXI ....................................................................................... 13 Josep M. Soler, abat de Montserrat Temps de monestirs ............................................................................................................................. 21 Cristòfol-A. Trepat i Carbonell El monacat femení a l’època medieval ................................................................................... 39 Karen Stöber Monjos i colonització agrícola: els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles ...................................................................................................................................................... 55 Lluís To Figueras Cuixà, Arles de Tec i Sant Martí del Canigó: el paper de l’aristocràcia nordcatalana en les fundacions monàstiques del segle VIII al segle XI ............. 79 Aymat Catafau Els monestirs i els sabers ................................................................................................................. 89 Prim Bertran i Rogé; Rosa Lluch i Bramon L’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1000 ................................ 107 Eduard Carbonell Esteller Els orígens de la jurisdicció feudal del monestir de Banyoles ............................... 125 Josep Maria Reyes i Vidal Trajectòria del monestir de Banyoles dins la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835) ....................................................................................... 149 Ernest Zaragoza Pascual Presentació L’any 2012, Banyoles celebrava el 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve, ja que es dóna per bona la data del 812 com l’any en què els monjos benedictins es varen instal·lar a Banyoles. La veritat és que no hi ha cap document que acrediti que aquesta data si- gui correcta, però basant-nos en un diploma del rei franc Lluís el Pietós de l’11 de setembre del 822, pel qual atorga la seva protecció al monestir de Banyoles, sabem que fou fundat per Bonet amb el consentiment d’Odiló, comte de Girona, probablement amb la represa de la colonització de la terra el 812, després que els musulmans, capitanejats per Abderrahmà, es retiressin cap a Tarragona després d’haver signat una treva amb els francs. Per això, i per tal de celebrar aquesta data, de la mateixa manera que l’Arxiu Històric Comar- cal del Pla de l’Estany apostava per la publicació d’un llibre que sota el títol Els senyors de Banyoles: els abats del monestir de Sant Esteve —obra dels banyolins Joan Anton Abellan i Josep Grabuleda— resumia aquests 1.200 anys d’història sota l’òptica dels homes que el varen governar, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, en col·laboració amb la Universitat de Girona, va voler sumar-se en aquesta celebració i dedicar-hi el XIX Col·loqui de Tardor. D’aquesta manera i amb el títol de «Monestirs i territori. 1.200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles», el divendres dia 23 de novembre de 2012, el pare Josep Maria Soler, abat de Montserrat, —monestir que actualment és el màxim exponent del bene- dictisme català— donava el tret de sortida d’aquest col·loqui amb una conferència que portava el nom de «Sant Benet, una veu per al segle XXI», on ens parlava de com es viu avui dia sota la regla d’aquest sant —ja que no hem d’oblidar que actualment Montserrat es regeix per les mateixes directrius que va adoptar el cenobi banyolí ara fa dotze segles, fet que li confereix l’indiscutible honor d’haver estat el primer de tot Catalunya i de tota la península Ibèrica a viure segons la Regula monachorum de sant Benet de Núrsia. A partir d’aquí, i al llarg de tot el dissabte, tot un seguit de ponents ens varen anar acostant a aquestmón tan ampli, i a la vegada tan desconegut, com és el del monacat. Uns amb una visió més extensa, com la de Cristòfol-A. Trepat amb la seva conferència «Temps de monestirs»; la d’Aymat Catafau, que ens feia una passejada pels monestirs de l’anomenada Catalunya Nord amb la seva exposició «Cuixà, Arles de Tec i Sant Martí del Canigó: el paper de l’aristocràcia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII al segle XI», i la d’Eduard Carbonell, que va generalitzar sobre «L’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1010». I d’al- tres amb temes més específics com Karen Stöber, que ens introduïa en un món tan desconegut com és el de «El monacat femení a l’època medieval»; Lluís To, que ens donava una visió sobre «Monjos i colonització agrícola: els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles», i Prim Bertran i Rosa Lluch, que es decantaven per «Els monestirs i els sabers»; acabant amb Josep Maria Reyes i «Els orígens de la jurisdicció feudal del monestir de Banyoles». 7 El diumenge, i com a acte de cloenda, vàrem poder comptar amb Ernest Zaragoza, una emi- nència en el món del monaquisme benedictí, que ens va fer una conferència magistral sobre el paper que el monestir banyolí ha jugat dins del món dels benedictins claustrals que van viure als cenobis de la Corona d’Aragó, des de la constitució de la Congregació Claustral, arran del concili del Laterà de 1215, fins a la seva desaparició després de l’exclaustració general de 1835, que va dur per títol la «Trajectòria del monestir de Banyoles dins la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835)». I això fou el que va donar de si aquest XIX Col·loqui de Tardor, i és el que hem intentat plasmar en aquest volum que teniu a les mans, el número 33 de la col·lecció de Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Espero que ho haguem aconseguit. Joan Anton Abellan Manonellas President del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 8 Introducció La fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles va tenir lloc l’any 812, o almenys això diu una tradició historiogràfica que es remunta a Ramon d’Abadal. Per celebrar el 1.200 aniversari d’aquesta efemèride, el Col·loqui de Tardor que cada any organitzen conjuntament el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona es va dedicar a analitzar el mona- quisme a la Catalunya altmedieval. El Col·loqui es va inaugurar el dia 23 de novembre de 2012 amb una conferència de Josep M. Soler, abat de Montserrat, que va parlar sobre «Sant Benet, una veu per al segle XXI». El pare abat va fer un repàs de la biografia de sant Benet, va comparar la seva Regla amb altres regles monàstiques i va acabar plantejant com aquesta regla, escrita al segle VI, sobreviu avui dia. Acabada la conferència inaugural, es va procedir a la presentació del llibre Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve, de Joan Anton Abellan i Josep Grabuleda, publicat per l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. La presentació va anar a càrrec del pare abat de Montserrat, i hi van intervenir també la directora de l’Arxiu, Núria Batllem, i els autors del llibre. El Col·loqui pròpiament dit va començar el dia 24 de novembre de 2012. I ho va fer amb una ponència de Cristòfol-A. Trepat, professor de la Universitat de Barcelona, amb el títol de «Temps de monestirs». La ponència féu una presentació panoràmica i sintètica del monacat medieval i va formular diverses preguntes. En primer lloc, planteja què és un monjo i quan i per què va néixer el monacat cristià, fent referència al nucli ideal de la vocació monàstica en el seu dia a dia i donant un cop d’ull al context de l’època dels orígens i a les explicacions que permeten entendre específicament el monacat cristià. Una altra pregunta clau és com és un monestir. Per respondre-la, s’explicà que per complir l’ideal de vida monàstic, els edificis ha- bitats pels monjos van disposar d’una estructura que arreu va ser similar. Finalment, es va fer referència a la importància dels monestirs per a Europa i per a Catalunya. El monestir de Sant Esteve de Banyoles va constituir una de les baules d’una xarxa que compartia un ideal de vida i un sistema d’explotació del territori dins de l’estructura prefeudal de Catalunya, una xarxa que constitueix un element més de la projecció carolíngia en les arrels històriques de Catalunya. La segona ponència va estar dedicada al monacat femení a l’època medieval i va anar a càrrec de Karen Stöber, professora de la Universitat de Lleida. S’hi ofereix una visió introductòria de la vida religiosa femenina a l’Europa medieval a través de les fonts de l’època. S’explica la història del monacat femení a l’edat mitjana en el seu context social, polític i econòmic, i s’aclareixen alguns dels estereotips que s’han format al voltant de la vida monàstica femenina al llarg dels segles.
Load more

Recommended publications
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • Monestirs I Territori 1200 Aniversari De La Fundació Del Monestir De Sant Esteve De Banyoles
    Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Segons una tradició historiogràca que es remunta a Ramon d’Abadal, la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles va tenir lloc l’any 812. Per celebrar el 1200 aniversari d’aquesta efemèride, el Col·loqui de Tardor que Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles cada any organitzen a Banyoles el Centre d’Estudis Comar- cals de Banyoles i la Universitat de Girona es va dedicar a analitzar el monaquisme a la Catalunya altmedieval, amb el títol «Monestirs i territori». Aquest llibre recull les ponències presentades en l’esmentat Col·loqui. S’inicia el volum amb la conferència inaugural del pare abat de Montserrat, Josep M. Soler, sobre l’actualitat de la gura de sant Benet, seguida de dues ponències introductòries, una sobre el monacat en general del segle II al XII (Cristòfol Trepat) i una altra sobre el monacat femení a l’època medieval (Karen Stöber). Es presenten a continuació la resta de les ponències que estudien aspectes diversos del monaquisme a Catalunya, com els monjos i la colonització agrícola en els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles (Lluís To), el paper de l'aristocràcia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII a l’XI (Aymat Catafau), la preocupació cultural dels monestirs benedictins (Prim Bertran i Rosa Lluch), l’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1000 (Eduard Carbonell) i els orígens de la jurisdicció feudal del mones- tir de Banyoles (Josep M. Reyes). El llibre es tanca amb la conferència de cloenda del Col·loqui, a càrrec de l’historiador del monaquisme Ernest Zaragoza, sobre la trajectòria del monestir de Sant Esteve de Banyoles dins de la Congregació Claustral Tarraconense.
    [Show full text]
  • Sant Daniel De Girona: Relectura Del Monestir Romànic
    SANT DANIEL DE GIRONA: RELECTURA DEL MONESTIR ROMÀNIC ANABEL MORENO GARCÍA Resum Abstract El conjunt monàstic de Sant Daniel, The monastic complex of Sant Daniel, in the situat a la vall homònima de la ciutat de valley of the same name in Girona, remains Girona, es manté actiu des de la data de active from the date of its foundation by the la seva fundació per part de la comtessa countess Ermessenda and the count Ramon Ermessenda i el comte Ramon Borrell. Borrell. The monastery has undergone con- El monestir ha experimentat contínues tinuous expansions and it renovations as it ampliacions i reformes que han afectat affects the building and the female Benedic- tant l’edifici com la comunitat femenina tine community. This paper aims to collect benedictina que acull. Aquest estudi all the bibliographic material to give an té com a finalitat aplegar el material updated reading doing, also, an attentive bibliogràfic relacionat amb el monestir reading of the walls. The attention is focus per oferir-ne una lectura actualitzada to the Romanesque period, so studying their fent, també, una lectura atenta dels murs. church and the cloister from architectural Es focalitzarà l’atenció al període romànic and functional view. de dit conjunt, per tant, estudiant-ne l’església i el claustre des d’un vessant tant arquitectònic com funcional. Paraules clau Keywords Arquitectura monàstica, benedictina, Monastic architecture, Benedictine architec- romànic, Sant Daniel, Girona. ture, Romanesque, Sant Daniel, Girona. El conjunt arquitectònic de Sant Daniel de Girona requereix una revisió profunda que tingui en compte una lectura actualitzada de les fonts documen- tals i una anàlisi de l’estat actual del cenobi.
    [Show full text]
  • Las Artes Pictóricas Del Románico Catalán / 149
    LAS ARTES PICTÓRICAS DEL ROMÁNICO CATALÁN / 149 Las artes pictóricas del románico catalán Anna Orriols i Alsina “Per aquí’s demostra quant nos resta encara á investigar y aprendre en benefici de la vera ciencia, ex- tirpant arreladas preocupacions y endreçant lo fil de la història. Per aquí tambe’s veu com á dos passos d’una vila sens recorts, pot ascondres un joyell artístich que no té parella, aduch’en los més richs museus del mon, lo qual vincla en sí la resolució de interessants problemas tocant als orige[n]s y marxa de la pintura de la edat mitjana en general y de la catalana en particular”.1 Así se expresaba, hace más de ciento veinte años, Josep Puiggarí tras haber contemplado, después de un largo viaje en tren, las pinturas de Sant Quirze de Pedret, todavía en el lugar para el que fueron pintadas. Desde entonces se ha escrito mucho sobre pintura románica catalana y se ha avanzado enormemente en su conocimiento pero, parafraseando a Puiggarí, todavía nos resta mu- cho por investigar y aprender, y siguen planteándose interesantes problemas relativos a los orígenes y desarrollo de la pintura de aquella época. Lo que sigue no es, ni pretende ser, una síntesis más sino un recorrido temático y tipológico por las artes pictóricas de este período y por los diversos aspectos y argumentos a través de los cuales se ha abordado su estudio.2 Por no poder ser extenso no será tampoco exhaustivo, de modo que ni se mencionarán todas las obras ni toda la bibliografía, aunque con las que se traten de las primeras se pretende mostrar todo tipo de
    [Show full text]
  • VISITES AL PATRIMONI Contacte
    VISITES AL PATRIMONI Contacte 693 720 202 / [email protected] www.cataloniasacra.cat Carrer de l’Albergueria, 1 08500 Vic CATALONIA SACRA Més de mil anys de cristianisme a Catalunya han deixat un pòsit meravellós de patrimoni cultural i artístic. Un patrimoni que ens arriba en forma d’ermita perduda al Pirineu, d’església parroquial de les viles, de gran catedral de les ciutats, o d’isolat monestir. Un patrimoni que es concreta en grans edificis, claustres o campanars, i també en petits objectes litúrgics -obres mestres de l’orfebreria-, passant per retaules i ornaments, música i festes. Un patrimoni que, fruit dels segles de cultura, és reflexe de l’evolució dels estils artístics, des del pre-romànic fundacional fins al modernisme de Gaudí, passant pel gòtic lluminós o el barroc escenogràfic. Catalonia Sacra és una invitació a conèixer aquest patrimoni, és obrir les portes i donar a conèixer les seves raons i els seus valors. No t’ho perdis! CATALONIA SACRA és un projecte creat i dirigit pel Secretariat Interdiocesà de Promoció i Custòdia de l’Art Sacre (SICPAS), secretariat de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) que reuneix els Delegats Episcopals de Patrimoni Cultural dels deu bisbats amb seu a Catalunya. 09 14 25 25 01 25 26 26 26 26 26 26 21 04 26 27 31 22 13 11 15 10 26 17 20 05 03 32 23 16 09 25 06 02 30 12 28 25 24 29 25 18 25 19 07 LLEGENDA DESCOBERTES GRANS MONUMENTS Catalunya 1.000 anys EN RUTA L’Església dels Pirineus ESPAIS OBERTS DESCOBERTES 01 Les parròquies de la Vall d’Aran 08 Les esglésies romàniques
    [Show full text]
  • Nota De Premsa Conveni Romànic Català
    Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa L'Obra Social ”la Caixa” arriba a un acord amb la Generalitat per invertir 18 milions d'euros en la restauració i millora del romànic català Els presidents del Govern, José Montilla, i de ”la Caixa”, Isidre Fainé, signen un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Programa Romànic Obert La inversió de l'Obra Social ”la Caixa” permetrà actuar en un total de 74 monuments del patrimoni català fins l'any 2013, i accelerar la rehabilitació, millora i difusió de l’art romànic català Gràcies a la nova iniciativa de "la Caixa" per a la conservació del patrimoni arquitectònic català, s'actuarà a les esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000 i a monestirs com els de Poblet o Santa Maria de Ripoll Aquesta actuació s’inscriu en la política d'ambdues institucions de cooperar en la realització conjunta d'iniciatives d'interès social i cultural, mitjançant un conveni anual Barcelona, 8 de gener de 2009.- La Generalitat, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i l'Obra Social “la Caixa” impulsaran el Programa Romànic Obert, que té com a objectiu “donar un impuls renovat a la posada en valor, revisió, millora i prevenció d’aquest important llegat patrimonial”. Així consta en el conveni de col·laboració entre ambdues institucions signat avui pel president de la Generalitat, José Montilla, i el president de “la Caixa”, Isidre Fainé. A l’acte ha assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
    [Show full text]
  • Romanesque Mural Painting in Catalonia
    CATALAN HISTORICAL REVIEW, 6: 45-60 (2013) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona DOI: 10.2436/20.1000.01.85 · ISSN: 2013-407X http://revistes.iec.cat/chr/ Romanesque mural painting in Catalonia Montserrat Pagès * Museu Nacional d’Art de Catalunya Received 15 February 2012 · Accepted 20 March 2012 Abstract The Romanesque mural painting in Catalonia which was saved from despoilment and dispersion in 1919, when the Junta de Museus (Board of Museums) of Barcelona embarked upon a major campaign of purchase and removal, is a unique heritage of universal value. Even though the mural paintings from the Romanesque cathedrals or the great abbeys like Ripoll no longer survive, what has been conserved is quite notable both stylistically and iconographically. The surviving frescoes were mainly inspired by the art of early Christian Rome and that of the Gregorian reform, yet also by Byzantine sources and by Lombard and Germanic styles and prototypes, all trans- lated into highly original programmes of images. The most emblematic works are conserved at the Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), such as the apse from Sant Climent de Taüll, a capolavoro of European Romanesque painting, and the apses from Sant Pere de la Seu d’Urgell and Santa Maria d’Àneu, both boasting outstanding quality, along with the paintings from Sant Joan in Boí, Sant Quirze de Pedret, Sorpe and el Burgal. Together with the frescoes at the Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, the Museu Episcopal de Vic, the Museu d’Art de Girona and the Museu Diocesà d’Urgell, along with the numerous murals and remains of paintings conserved in situ, many of them discovered in recent years, they enable us to envisage the scope of this Catalan Romanesque art.
    [Show full text]
  • This Is Catalonia
    this is CAtALONiA A Guide to Architectural Heritage :BibliotecadeCatalunya-DadesCIP Pladevall i Font, Antoni, 1934- ThisisCatalonia:aguidetothearchitecturalheritage ISBN9788439386810 I.NavarroiCossio,Antoni,1939-II.López,Mercè LópezFort),ed.III.Catalunya.GeneralitatIV.Títol) Edificishistòrics–Catalunya–Guies 2. Monuments .1 Catalunya–Guies– (036)(467.1)721 Authors AntoniPladevalliFont AntoniNavarroiCossío Photographs ,DGPC:DirectorateGeneralforCulturalHeritage/JordiContijoch,JosepGiribet,JordiGumí ,.LourdesJansana,MercèLópez,MontserratManent,BobMasters,NortoMéndez,PaisajesE JordiPlay,MartaPrat,AlbertSierra MHC:TheMuseumofHistoryofCatalonia/PepBotey,PepoSegura MNAT:TheNationalArchaeologicalMuseumofTarragona;MAC:TheArchaeologicalMuseumofCatalonia ARXIUMNACTEC:TheNationalMuseumofScienceandTechnologyofCatalonia/TeresaLlordés MEMGA:TheEthnologicalMuseumoftheMontseny/JosepCamps CRBM:CentrefortheRestorationofCulturalWorks/CarlesAymerich .TheLaPaneraArtCentre/JordiV.Pou;PalauRobert/JosepMoragues,ACNAS.L ,CE09:WinnersoftheFlickrpatrimoni.gencatcompetition.Summer2009/agueda_galimany,amnares ,andrEsA,MariaDolorsAñon,IsidreCanela,FrancescCarreras,MontseCrivillers,JordiChueca ,AlbertCodina,JaumeGassol,ManelGrau,guspiraalsnúvols,CarlesIlla,jparellada,EnricLópez ,FerranLavall,llumimirada,mami13,ManelMarqués,MontseMarse,meydema,msegarra_mso,LaNoguera
    [Show full text]
  • Guías Turísticas De Catalun Ya Pirineo Condal
    Pirineo Condal - Viaje a la Catalunya Medieval Guías turísticas de Catalunya Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa 01-57 Pirineo 6.qxp 19/11/10 13:50 Página 1 PIRINEO CONDAL VIAJE A LA CATALUNYA MEDIEVAL Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa 01-57 Pirineo 6.qxp 19/11/10 13:50 Página 2 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Pirineo Condal : viaje a la Catalunya medieval. – (Guías turísticas de Catalunya) ISBN 9788439381655 I. Catalunya. Departament d'Innovació, Universitats i Empresa II. Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya. Castellà 1. Arquitectura romànica – Catalunya – Guies 2. Pirineu Català – Guies 3. Prepirineu Català – Guies 4. Catalunya – Història – 878-1162, Comtes 914.671(23Pirineu)(036) © Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Secretaria de Comerç i Turisme Direcció General de Turisme Edita: Agència Catalana de Turisme Guión: Stoa Realización: Sàpiens, s.c.c.l. / Ara Llibres, s.c.c.l. Cartografía: Víctor Hurtado / Pere Arriaga Fotocomposición: Atona, S.L. Impreso: IMGESA ISBN: 978-84-393-8165-5 Depósito legal: B-36039-2010 Créditos de las ilustraciones: Asisa: páginas 9, 40 ,65 Prisma: página 8, 10 Direcció General de Turisme de Catalunya. Fotos de Rafa Domínguez: páginas 27, 31, 58 Jordi Folch: páginas 4, 12, 13, 15, 18, 20, 21, 24, 36, 37, 38, 41, 43, 49, 52, 61, 63, 66, 67, 68, 70, 71, 72, 74, 77, 78 Ramon Manent: páginas 19, 28, 50, 53 Oficina de Turismo de Bagà: página 47 Jordi Pareto: páginas 12, 26 Toni Vidal: página 12 Nano Cañas: página 30 Francesc Gomà: página 46 Imagen MAS: páginas 21, 56, 60 Laura R.
    [Show full text]
  • Programa “Romànic Obert”
    Programa “Romànic Obert” Inversions per comarques Alt Camp Puríssima Sang Alcover d'Alcover 50.000 Pla de Santa Maria Sant Ramon 100.000 Esgl. i Castell de El Pont d'Armentera Salmella 200.000 Querol Església de Sant Jaume 50.000 400.000 Alt Empordà - Castelló d'Empúries Muralles 200.000 Lladó Santa Maria Lladó 150.000 Rabós d'Empordà Sant Quirze de Colera 250.000 Sant Miquel de Fluvià Sant Miquel de Fluvià 100.000 700.000 Alt Penedès Sant Martí Sarroca Santa Maria 200.000 200.000 Alt Urgell Estamariu Sant Vicenç 155.000 Les Valls de Valira Sant Sadurní Tavèrnoles 150.000 305.000 Alta Ribagorça Vall de Boí Sant Joan de Boí 180.000 Vall de Boí Sant Climent de Taüll 65.000 Vall de Boí Santa Maria de Taüll 170.000 Santa Eulàlia d'Erill la Vall de Boí Vall 50.000 Vall de Boí Santa Maria de Coll 600.000 Església Mare de Deu de Pont de Suert les Neus d'Irgo 200.000 1.265.000 1 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Baix Empordà Restauració i millora Castell-Palau de La La Bisbal d'Empordà Bisbal 150.000 Cruïlles Sant Miquel 400.000 Església Sta. Coloma de Forallac Fitor 215.000 Castell de St. Esteve de Palamós la Fosca 130.000 Monestir de Sant Feliu de Sant Feliu de Guíxols Guíxols 150.000 Església de Sant Esteve La Tallada l'Empordà de Marenyà 245.000 1.290.000 Baix Llobregat Cervelló Sant Ponç
    [Show full text]
  • Catedral De Santa Maria De Solsona
    VISITAS AL PATRIMONIO CATALONIA SACRA Más de mil años de cristianismo en Cataluña han dejado un poso maravilloso de patrimonio cultural y artístico. Un patrimonio que nos llega en forma de ermita perdida en el Pirineo, de iglesia parroquial de las villas, de gran catedral de las ciudades, o de aislado monasterio. Un patrimonio que se concreta en grandes edificios, claustros o campanarios, y también en pequeños objetos litúrgicos -obras maestras de la orfebrería-, pasando por retablos y ornamentos, música y fiestas. Un patrimonio que, fruto de los siglos de cultura, es reflejo de la evolución de los estilos artísticos, desde el pre-románico fundacional hasta el modernismo de Gaudí, pasando por el gótico luminoso o el barroco escenográfico. Catalonia Sacra es una invitación a conocer este patrimonio, es abrir las puertas y dar a conocer sus razones y sus valores. CATALONIA SACRA es No te lo pierdas!! un proyecto creado y dirigido por el Secretariado Interdiocesano de Promoción y Custodia del Arte Sacro (SICPAS), secretariado de la Conferencia Episcopal Tarraconense (CET) que Contacto reúne los Delegados Episcopales de Patrimonio 693 720 202 / [email protected] Cultural de los diez www.cataloniasacra.cat obispados con sede en Carrer de l’Albergueria, 1 08500 Vic Cataluña. DESCUBIERTAS 01 Las parroquias de la Val d’Aran 08 Las iglesias románicas de la Vall de Boí 09 14 02 El románico del Baix Llobregat A pie por Pontons 25 25 09 01 25 26 26 03 26 26 26 26 El techo de la Catedral de Vic 10 Por los dominios de la Quar y la Portella
    [Show full text]