Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Banyoles, 2013 EDITORS: Lluís To Figueras, Jordi Galofré AUTORS: Prim Bertran, Eduard Carbonell, Aymat Catafau, Rosa Lluch, Josep Maria Reyes, Josep M. Soler, Karen Stöber, Lluís To, Cristòfol-A. Trepat, Ernest Zaragoza CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Laura Salomó IMATGE DE LA COBERTA: Claustre de Sant Miquel de Cuixà (fotografia de J. A. Abellan) EDITA: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Plaça de la Font, 11 -17820 Banyoles – Tel. 972 57 23 61 www.cecbanyoles.cat [email protected] SUPORT: Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Institut Ramon Muntaner COL·LABORA: Ajuntament de Banyoles DIRECCIÓ DELS QUADERNS: M. Àngels Juanmiquel (CECB) COMITÈ EDITORIAL: Joan Anton Abellan (president del CECB), Miquel Cuenca, Jordi Galofré, Mariona Juncà, Julià Maroto, David Masgrau, Jeroni Moner, Pere Noguer, Carles Puncernau (vocals del CECB) MAQUETACIÓ I DISSENY DE LA COBERTA: Estudi Oliver Gràfic - 972 58 11 03 IMPRESSIÓ: Graficolor Banyoles Ctra. Vilavenut, 212 - Nau 4 -17820 Banyoles - Tel. i Fax 972 57 27 53 [email protected] ISBN: 978-84-616-4526-8 Dipòsit legal: GI.1549-2013 Índex PRESENTACIÓ ................................................................................................................................................... 7 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................. 9 Sant Benet, una veu per al segle XXI ....................................................................................... 13 Josep M. Soler, abat de Montserrat Temps de monestirs ............................................................................................................................. 21 Cristòfol-A. Trepat i Carbonell El monacat femení a l’època medieval ................................................................................... 39 Karen Stöber Monjos i colonització agrícola: els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles ...................................................................................................................................................... 55 Lluís To Figueras Cuixà, Arles de Tec i Sant Martí del Canigó: el paper de l’aristocràcia nordcatalana en les fundacions monàstiques del segle VIII al segle XI ............. 79 Aymat Catafau Els monestirs i els sabers ................................................................................................................. 89 Prim Bertran i Rogé; Rosa Lluch i Bramon L’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1000 ................................ 107 Eduard Carbonell Esteller Els orígens de la jurisdicció feudal del monestir de Banyoles ............................... 125 Josep Maria Reyes i Vidal Trajectòria del monestir de Banyoles dins la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835) ....................................................................................... 149 Ernest Zaragoza Pascual Presentació L’any 2012, Banyoles celebrava el 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve, ja que es dóna per bona la data del 812 com l’any en què els monjos benedictins es varen instal·lar a Banyoles. La veritat és que no hi ha cap document que acrediti que aquesta data si- gui correcta, però basant-nos en un diploma del rei franc Lluís el Pietós de l’11 de setembre del 822, pel qual atorga la seva protecció al monestir de Banyoles, sabem que fou fundat per Bonet amb el consentiment d’Odiló, comte de Girona, probablement amb la represa de la colonització de la terra el 812, després que els musulmans, capitanejats per Abderrahmà, es retiressin cap a Tarragona després d’haver signat una treva amb els francs. Per això, i per tal de celebrar aquesta data, de la mateixa manera que l’Arxiu Històric Comar- cal del Pla de l’Estany apostava per la publicació d’un llibre que sota el títol Els senyors de Banyoles: els abats del monestir de Sant Esteve —obra dels banyolins Joan Anton Abellan i Josep Grabuleda— resumia aquests 1.200 anys d’història sota l’òptica dels homes que el varen governar, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, en col·laboració amb la Universitat de Girona, va voler sumar-se en aquesta celebració i dedicar-hi el XIX Col·loqui de Tardor. D’aquesta manera i amb el títol de «Monestirs i territori. 1.200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles», el divendres dia 23 de novembre de 2012, el pare Josep Maria Soler, abat de Montserrat, —monestir que actualment és el màxim exponent del bene- dictisme català— donava el tret de sortida d’aquest col·loqui amb una conferència que portava el nom de «Sant Benet, una veu per al segle XXI», on ens parlava de com es viu avui dia sota la regla d’aquest sant —ja que no hem d’oblidar que actualment Montserrat es regeix per les mateixes directrius que va adoptar el cenobi banyolí ara fa dotze segles, fet que li confereix l’indiscutible honor d’haver estat el primer de tot Catalunya i de tota la península Ibèrica a viure segons la Regula monachorum de sant Benet de Núrsia. A partir d’aquí, i al llarg de tot el dissabte, tot un seguit de ponents ens varen anar acostant a aquestmón tan ampli, i a la vegada tan desconegut, com és el del monacat. Uns amb una visió més extensa, com la de Cristòfol-A. Trepat amb la seva conferència «Temps de monestirs»; la d’Aymat Catafau, que ens feia una passejada pels monestirs de l’anomenada Catalunya Nord amb la seva exposició «Cuixà, Arles de Tec i Sant Martí del Canigó: el paper de l’aristocràcia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII al segle XI», i la d’Eduard Carbonell, que va generalitzar sobre «L’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1010». I d’al- tres amb temes més específics com Karen Stöber, que ens introduïa en un món tan desconegut com és el de «El monacat femení a l’època medieval»; Lluís To, que ens donava una visió sobre «Monjos i colonització agrícola: els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles», i Prim Bertran i Rosa Lluch, que es decantaven per «Els monestirs i els sabers»; acabant amb Josep Maria Reyes i «Els orígens de la jurisdicció feudal del monestir de Banyoles». 7 El diumenge, i com a acte de cloenda, vàrem poder comptar amb Ernest Zaragoza, una emi- nència en el món del monaquisme benedictí, que ens va fer una conferència magistral sobre el paper que el monestir banyolí ha jugat dins del món dels benedictins claustrals que van viure als cenobis de la Corona d’Aragó, des de la constitució de la Congregació Claustral, arran del concili del Laterà de 1215, fins a la seva desaparició després de l’exclaustració general de 1835, que va dur per títol la «Trajectòria del monestir de Banyoles dins la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835)». I això fou el que va donar de si aquest XIX Col·loqui de Tardor, i és el que hem intentat plasmar en aquest volum que teniu a les mans, el número 33 de la col·lecció de Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Espero que ho haguem aconseguit. Joan Anton Abellan Manonellas President del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 8 Introducció La fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles va tenir lloc l’any 812, o almenys això diu una tradició historiogràfica que es remunta a Ramon d’Abadal. Per celebrar el 1.200 aniversari d’aquesta efemèride, el Col·loqui de Tardor que cada any organitzen conjuntament el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona es va dedicar a analitzar el mona- quisme a la Catalunya altmedieval. El Col·loqui es va inaugurar el dia 23 de novembre de 2012 amb una conferència de Josep M. Soler, abat de Montserrat, que va parlar sobre «Sant Benet, una veu per al segle XXI». El pare abat va fer un repàs de la biografia de sant Benet, va comparar la seva Regla amb altres regles monàstiques i va acabar plantejant com aquesta regla, escrita al segle VI, sobreviu avui dia. Acabada la conferència inaugural, es va procedir a la presentació del llibre Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve, de Joan Anton Abellan i Josep Grabuleda, publicat per l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. La presentació va anar a càrrec del pare abat de Montserrat, i hi van intervenir també la directora de l’Arxiu, Núria Batllem, i els autors del llibre. El Col·loqui pròpiament dit va començar el dia 24 de novembre de 2012. I ho va fer amb una ponència de Cristòfol-A. Trepat, professor de la Universitat de Barcelona, amb el títol de «Temps de monestirs». La ponència féu una presentació panoràmica i sintètica del monacat medieval i va formular diverses preguntes. En primer lloc, planteja què és un monjo i quan i per què va néixer el monacat cristià, fent referència al nucli ideal de la vocació monàstica en el seu dia a dia i donant un cop d’ull al context de l’època dels orígens i a les explicacions que permeten entendre específicament el monacat cristià. Una altra pregunta clau és com és un monestir. Per respondre-la, s’explicà que per complir l’ideal de vida monàstic, els edificis ha- bitats pels monjos van disposar d’una estructura que arreu va ser similar. Finalment, es va fer referència a la importància dels monestirs per a Europa i per a Catalunya. El monestir de Sant Esteve de Banyoles va constituir una de les baules d’una xarxa que compartia un ideal de vida i un sistema d’explotació del territori dins de l’estructura prefeudal de Catalunya, una xarxa que constitueix un element més de la projecció carolíngia en les arrels històriques de Catalunya. La segona ponència va estar dedicada al monacat femení a l’època medieval i va anar a càrrec de Karen Stöber, professora de la Universitat de Lleida. S’hi ofereix una visió introductòria de la vida religiosa femenina a l’Europa medieval a través de les fonts de l’època. S’explica la història del monacat femení a l’edat mitjana en el seu context social, polític i econòmic, i s’aclareixen alguns dels estereotips que s’han format al voltant de la vida monàstica femenina al llarg dels segles.