DOCSLIB.ORG

Ruta Del Pirineu Comtal Ruta Del Pirineo Condal

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Ruta Del Pirineu Comtal Ruta Del Pirineo Condal Pirineu Comtal Pirineu Ruta del Pirineu Comtal Ofi cines de turisme de la Generalitat de Catalunya Els Comtats de la Ruta del Pirineu Comtal Los Condados de la Ruta del Pirineo Condal Ofi cinas de turismo de la Generalitat de Catalunya Ruta del Pirineo Condal L’Alt Empordà El Barcelonès Lleida Garrigàs Palau Robert Edifi ci Canonja Comtat de Girona: Comtat de Pallars Sobirà: Condado de Girona: Condado de Pallars Autop. AP-7, Àrea de Servei Passeig de Gràcia, 107. Barcelona Turó de la Seu Vella de l’Empordà, km 35, direcció sud Tel. 932 388 091 Tel. 973 238 446 la frontera de l’Imperi carolingi romànic entre muntanyes la frontera del Imperio carolingio Sobirà: Tel. 972 554 642 www.gencat.cat/palaurobert Aeroport de Lleida-Alguaire Alguaire Marques turístiques La trama urbana de la Girona antiga El comtat ocupava les valls de La trama urbana de la Girona antigua Románico entre montañas El Baix Camp El Gironès (las murallas, la catedral, los museos, Tel. 973 032 744 Marcas turísticas (les muralles, la catedral, els museus, capçalera de la Noguera Pallaresa: un El condado ocupaba los valles de Aeroport de Reus Girona les esglésies, els monestirs, els banys, territori que s’estén des dels cims més las iglesias, los monasterios, los baños, cabecera del río Noguera Pallaresa: un Autov. Reus-Tarragona, s/n Joan Maragall, 2 La Selva Itinerari Nord/Itinerario Norte etc.) ens transporta a la primera alts del Pirineu català, com la Pica etc.) nos transporta a la primera territorio que se extiende desde las Reus Tel. 972 975 975 Aeroport de Girona-Costa TERRES gestación de los condados catalanes y Tel. 977 772 204 Brava Itinerari Sud/Itinerario Sur gestació dels comtats catalans i a la d’Estats, fi ns a l’estret de Collegats. En cimas más altas del Pirineo catalán, La Noguera DEL’ARAN a la vinculación de la ciudad con el como la Pica d’Estats, hasta el estrecho Vilobí d’Onyar Val d’Aran vinculació de la ciutat amb l’emperador aquest escenari farcit de pobles que El Baix Llobregat Estació del Tren dels Llacs emperador Carlomagno, a quien fue Tel. 972 942 955 COMTAT Carlemany, a qui va ser lliurada l’any s’enfi len fi ns al racó més amagat, de de Collegats. En este escenario repleto Aeroport de Barcelona Estació de ferrocarril DE LA entregada en el año 785 y quien de pueblos que se elevan hasta el lugar Terminals 1 i 2 Balaguer El Tarragonès COMTAT França/ 785 i qui en va organitzar el territori Sort a Esterri d’Àneu i d’Espot a Àreu o RIBAGORÇA DEL Andorra France El Pedraforca (18) Església de Sant Joan d’Isil (35) organizó su territorio como condado. La más recóndito, de Sort a Esterri d’Àneu El Prat de Llobregat Tel. 638 683 177 Tarragona PALLARS COMTAT com a comtat. La Bisbal d’Empordà és Tavascan, cada indret guarda un Bisbal d’Empordà es un lugar idóneo Tel. 934 784 704 Fortuny, 4 SOBIRÀ DE y de Espot a Àreu o Tavascan, cada El Segrià Tel. 977 233 415 CERDANYA COMTAT un lloc idoni per entendre el poder de la tresor: aquí un castell, allà una església D’EMPÚRIES para entender el poder de la mitra rincón guarda un tesoro: un castillo Lleida COMTAT mitra gironina en la política de l’edat romànica, riu amunt una antiga farga o Més informació a: DEL COMTAT gerundense en la política de la Edad aquí, una iglesia románica más allá, río Edil Saturnino, 1 Aragó/ D’URGELL Más información en: Aragón PALLARS mitjana. Els conjunts medievals de Pals el vell molí d’una casa pairal. A la Media. Los conjuntos medievales de arriba una antigua fragua o el viejo Tel. 973 032 997 www.catalunyaturisme.com JUSSÀ Pirineus COMTAT COMTAT i Peratallada completen la visita. presència de l’alta muntanya, s’hi Pals y Peratallada completan la visita. COMTAT DE DE molino de una casa solariega. A la DE RIPOLL BESALÚ afegeixen exemples destacats de la presencia de la alta montaña se añaden Altres ofi cines i patronats de Turisme BERGA falsa rigidesa de la pintura romànica. destacados ejemplos de la falsa rigidez Otras ofi cinas y patronatos de Turismo VESCOMTAT Costa Brava Comtat d’Empúries: Condado de Empúries: de la pintura románica. L’Alt Empordà Sant Feliu de Guíxols Tremp DE COMTAT Tel. 972 820 051 Tel. 973 650 005 COMTAT Castelló d’Empúries (comarcal) CARDONA D’OSONA Girona el comtat independent el condado independiente www.guixols.cat www.ajuntamentdetremp.cat DE Tel. 972 450 802 GIRONA Terres de l’Aran: Terres de Lleida Castelló d’Empúries i el monestir de Castelló d’Empúries y el monasterio de www.castello.cat Torroella de Montgrí El Pallars Sobirà Tel. 972 755 180 Catalunya Central Sant Pere de Rodes foren dues peces la Querimònia Sant Pere de Rodes fueron dos piezas Tierras de l’Aran: Cadaqués Lleida www.museudelamediterrania.cat Baix Pallars cabdals d’aquest comtat documentat Molts pobles conserven testimonis del fundamentales de este condado la Querimònia Tel. 972 258 315 Tel. 669 180 448 www.visitcadaques.org El Berguedà consorcigerri.blogspot.com des del 812 i són avui referents seu passat medieval en aquest territori documentado desde el año 812, y hoy Muchos pueblos conservan testimonios Costa de Barcelona-Maresme Castelló d’Empúries Berga (comarcal) Esterri d’Àneu essencials del patrimoni monumental muntanyenc on perviu una forta en día son referentes esenciales del de su pasado medieval en este territorio Tel. 972 156 233 Tel. 938 221 500 Tel. 973 626 345 patrimonio monumental catalán. En www.castello.cat www.elbergueda.cat www.esterrianeu.cat Costa del Garraf Barcelona montañoso en el que pervive una fuerte català. A Castelló d’Empúries, capital personalitat mantinguda per les Condal Pirineo del Ruta Castelló d’Empúries, capital el condado personalidad mantenida por las L’Escala Bagà Llavorsí del comtat des del segle XI, el visitant tradicions i la llengua occitanes. L’Aran Tel. 972 770 603 Tel. 938 244 862 Tel. 973 622 217 Costa Daurada desde el siglo XI, el visitante descubrirá descobrirà un passat medieval formà part del comtat de Comenge tradiciones y la lengua occitana. El Aran www.lescala.cat www.baga.cat llavorsi.ddl.net un pasado medieval preservado en el formó parte del condado de Comenge Figueres Berga Sort Comtal Pirineu del Ruta Tarragona preservat en l’antic clos emmurallat. (Occitània), però al segle XII es va antiguo terreno amurallado. Entre los (Occitania), pero en el siglo XII se Tel. 972 503 155 Tel. 938 211 384 Tel. 973 621 002 D’entre els punts per visitar, sobresur- integrar voluntàriament al Casal de www.fi gueres.cat www.turismeberga.cat www.pallarssobira.info Terres de l’Ebre puntos a visitar sobresalen la magnífi ca integró voluntariamente a la Casa de Arties (43) ten l’esplèndida basílica de Santa Maria Barcelona. Les tropes franceses Llançà Castellar de n’Hug Vall de Cardós basílica de Santa Maria y la curia-prisión Barcelona. Las tropas francesas lo Tel. 972 380 855 Tel. 938 257 097 Tel. 973 623 239 i la cúria-presó medieval. Al Port de la l’ocuparen el 1283, tot i que el territori www.llanca.cat Mar Meditarrània/ medieval. En El Port de la Selva, Sant ocuparon en 1283, aunque el territorio www.ajcastellardenhug.cat www.valldecardos.org Mar Mediterraneo retornà a la corona en temps de Jaume Maçanet de Cabrenys Selva, Sant Pere de Rodes, «el Pere de Rodes, «el monasterio del fi n entró de nuevo a formar parte de la Cercs El Pla de l’Estany Catalunya II, el qual va concedir als aranesos el Tel. 972 544 297 Tel. 938 248 187 monestir de la fi del món», s’encara al del mundo», mira al mar desde el corona en tiempos de Jaime II, quien www.massanet.org www.cercs.cat Banyoles mar dins del Parc Natural del Cap de privilegi de la Querimonia, una mena de Parque Natural del Cap de Creus. El concedió a los araneses el privilegio de Peralada Tel. 972 575 573 Gironella www.banyoles.cat/turisme carta magna que respectava les ances- monasterio es un punto de afl uencia de Tel. 972 538 840 Tel. 938 380 093 Creus. És un lloc d’afl uència de la Querimonia, una especie de carta www.peralada.org peregrinos tan antiguo como Compos- www.parcfl uvial.cat El Ripollès pelegrins tan antic com Compostel·la i trals constitucions araneses magna que respetaba las ancestrales Port de Llançà Gósol Camprodon tela y forma parte del camino de Tel. 972 120 944 forma part del camí de Sant Jaume. constituciones aranesas. Tel. 973 370 016 Tel. 972 740 010 www.llanca.cat Santiago. gosol.ddl.net www.camprodon.cat Portbou La Pobla de Lillet Ribes de Freser Fòrça pòbles consèrven testimònis deth Tel. 972 125 161 Amb els Con los Tel. 938 236 146 Tel. 972 727 728 Comtat de Besalú: Condado de Ribagorça: www.portbou.cat sòn passat medievau en aguest territòri www.poblalillet.cat www.vallderibes.cat Condado de Besalú: El Port de la Selva la cort d’en Tallaferro la luz de las imágenes Saldes Ripoll montanhós a on susviu ua fòrta Tel. 972 387 025 Pirineus Pirineos la corte de Tallaferro Tel. 938 258 046 Tel. 972 702 351 La montaña muestra aquí todo su www.portdelaselva.net Bernat I (segle XI), conegut com a personalitat mantenguda pes tradicions e www.saldes.cat www.ripoll.cat Bernat I (siglo XI), conocido como esplendor, como en el Parque Nacional Roses Tallaferro pel seu valor, va esdevenir el era lengua occitana.
Load more

Recommended publications
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • Monestirs I Territori 1200 Aniversari De La Fundació Del Monestir De Sant Esteve De Banyoles
    Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Segons una tradició historiogràca que es remunta a Ramon d’Abadal, la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles va tenir lloc l’any 812. Per celebrar el 1200 aniversari d’aquesta efemèride, el Col·loqui de Tardor que Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles cada any organitzen a Banyoles el Centre d’Estudis Comar- cals de Banyoles i la Universitat de Girona es va dedicar a analitzar el monaquisme a la Catalunya altmedieval, amb el títol «Monestirs i territori». Aquest llibre recull les ponències presentades en l’esmentat Col·loqui. S’inicia el volum amb la conferència inaugural del pare abat de Montserrat, Josep M. Soler, sobre l’actualitat de la gura de sant Benet, seguida de dues ponències introductòries, una sobre el monacat en general del segle II al XII (Cristòfol Trepat) i una altra sobre el monacat femení a l’època medieval (Karen Stöber). Es presenten a continuació la resta de les ponències que estudien aspectes diversos del monaquisme a Catalunya, com els monjos i la colonització agrícola en els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles (Lluís To), el paper de l'aristocràcia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII a l’XI (Aymat Catafau), la preocupació cultural dels monestirs benedictins (Prim Bertran i Rosa Lluch), l’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1000 (Eduard Carbonell) i els orígens de la jurisdicció feudal del mones- tir de Banyoles (Josep M. Reyes). El llibre es tanca amb la conferència de cloenda del Col·loqui, a càrrec de l’historiador del monaquisme Ernest Zaragoza, sobre la trajectòria del monestir de Sant Esteve de Banyoles dins de la Congregació Claustral Tarraconense.
    [Show full text]
  • Sant Daniel De Girona: Relectura Del Monestir Romànic
    SANT DANIEL DE GIRONA: RELECTURA DEL MONESTIR ROMÀNIC ANABEL MORENO GARCÍA Resum Abstract El conjunt monàstic de Sant Daniel, The monastic complex of Sant Daniel, in the situat a la vall homònima de la ciutat de valley of the same name in Girona, remains Girona, es manté actiu des de la data de active from the date of its foundation by the la seva fundació per part de la comtessa countess Ermessenda and the count Ramon Ermessenda i el comte Ramon Borrell. Borrell. The monastery has undergone con- El monestir ha experimentat contínues tinuous expansions and it renovations as it ampliacions i reformes que han afectat affects the building and the female Benedic- tant l’edifici com la comunitat femenina tine community. This paper aims to collect benedictina que acull. Aquest estudi all the bibliographic material to give an té com a finalitat aplegar el material updated reading doing, also, an attentive bibliogràfic relacionat amb el monestir reading of the walls. The attention is focus per oferir-ne una lectura actualitzada to the Romanesque period, so studying their fent, també, una lectura atenta dels murs. church and the cloister from architectural Es focalitzarà l’atenció al període romànic and functional view. de dit conjunt, per tant, estudiant-ne l’església i el claustre des d’un vessant tant arquitectònic com funcional. Paraules clau Keywords Arquitectura monàstica, benedictina, Monastic architecture, Benedictine architec- romànic, Sant Daniel, Girona. ture, Romanesque, Sant Daniel, Girona. El conjunt arquitectònic de Sant Daniel de Girona requereix una revisió profunda que tingui en compte una lectura actualitzada de les fonts documen- tals i una anàlisi de l’estat actual del cenobi.
    [Show full text]
  • Las Artes Pictóricas Del Románico Catalán / 149
    LAS ARTES PICTÓRICAS DEL ROMÁNICO CATALÁN / 149 Las artes pictóricas del románico catalán Anna Orriols i Alsina “Per aquí’s demostra quant nos resta encara á investigar y aprendre en benefici de la vera ciencia, ex- tirpant arreladas preocupacions y endreçant lo fil de la història. Per aquí tambe’s veu com á dos passos d’una vila sens recorts, pot ascondres un joyell artístich que no té parella, aduch’en los més richs museus del mon, lo qual vincla en sí la resolució de interessants problemas tocant als orige[n]s y marxa de la pintura de la edat mitjana en general y de la catalana en particular”.1 Así se expresaba, hace más de ciento veinte años, Josep Puiggarí tras haber contemplado, después de un largo viaje en tren, las pinturas de Sant Quirze de Pedret, todavía en el lugar para el que fueron pintadas. Desde entonces se ha escrito mucho sobre pintura románica catalana y se ha avanzado enormemente en su conocimiento pero, parafraseando a Puiggarí, todavía nos resta mu- cho por investigar y aprender, y siguen planteándose interesantes problemas relativos a los orígenes y desarrollo de la pintura de aquella época. Lo que sigue no es, ni pretende ser, una síntesis más sino un recorrido temático y tipológico por las artes pictóricas de este período y por los diversos aspectos y argumentos a través de los cuales se ha abordado su estudio.2 Por no poder ser extenso no será tampoco exhaustivo, de modo que ni se mencionarán todas las obras ni toda la bibliografía, aunque con las que se traten de las primeras se pretende mostrar todo tipo de
    [Show full text]
  • Texto Completo Libro (Pdf)
    Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Banyoles, 2013 EDITORS: Lluís To Figueras, Jordi Galofré AUTORS: Prim Bertran, Eduard Carbonell, Aymat Catafau, Rosa Lluch, Josep Maria Reyes, Josep M. Soler, Karen Stöber, Lluís To, Cristòfol-A. Trepat, Ernest Zaragoza CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Laura Salomó IMATGE DE LA COBERTA: Claustre de Sant Miquel de Cuixà (fotografia de J. A. Abellan) EDITA: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Plaça de la Font, 11 -17820 Banyoles – Tel. 972 57 23 61 www.cecbanyoles.cat [email protected] SUPORT: Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Institut Ramon Muntaner COL·LABORA: Ajuntament de Banyoles DIRECCIÓ DELS QUADERNS: M. Àngels Juanmiquel (CECB) COMITÈ EDITORIAL: Joan Anton Abellan (president del CECB), Miquel Cuenca, Jordi Galofré, Mariona Juncà, Julià Maroto, David Masgrau, Jeroni Moner, Pere Noguer, Carles Puncernau (vocals del CECB) MAQUETACIÓ I DISSENY DE LA COBERTA: Estudi Oliver Gràfic - 972 58 11 03 IMPRESSIÓ: Graficolor Banyoles Ctra. Vilavenut, 212 - Nau 4 -17820 Banyoles - Tel. i Fax 972 57 27 53 [email protected] ISBN: 978-84-616-4526-8 Dipòsit legal: GI.1549-2013 Índex PRESENTACIÓ ................................................................................................................................................... 7 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • VISITES AL PATRIMONI Contacte
    VISITES AL PATRIMONI Contacte 693 720 202 / [email protected] www.cataloniasacra.cat Carrer de l’Albergueria, 1 08500 Vic CATALONIA SACRA Més de mil anys de cristianisme a Catalunya han deixat un pòsit meravellós de patrimoni cultural i artístic. Un patrimoni que ens arriba en forma d’ermita perduda al Pirineu, d’església parroquial de les viles, de gran catedral de les ciutats, o d’isolat monestir. Un patrimoni que es concreta en grans edificis, claustres o campanars, i també en petits objectes litúrgics -obres mestres de l’orfebreria-, passant per retaules i ornaments, música i festes. Un patrimoni que, fruit dels segles de cultura, és reflexe de l’evolució dels estils artístics, des del pre-romànic fundacional fins al modernisme de Gaudí, passant pel gòtic lluminós o el barroc escenogràfic. Catalonia Sacra és una invitació a conèixer aquest patrimoni, és obrir les portes i donar a conèixer les seves raons i els seus valors. No t’ho perdis! CATALONIA SACRA és un projecte creat i dirigit pel Secretariat Interdiocesà de Promoció i Custòdia de l’Art Sacre (SICPAS), secretariat de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) que reuneix els Delegats Episcopals de Patrimoni Cultural dels deu bisbats amb seu a Catalunya. 09 14 25 25 01 25 26 26 26 26 26 26 21 04 26 27 31 22 13 11 15 10 26 17 20 05 03 32 23 16 09 25 06 02 30 12 28 25 24 29 25 18 25 19 07 LLEGENDA DESCOBERTES GRANS MONUMENTS Catalunya 1.000 anys EN RUTA L’Església dels Pirineus ESPAIS OBERTS DESCOBERTES 01 Les parròquies de la Vall d’Aran 08 Les esglésies romàniques
    [Show full text]
  • Nota De Premsa Conveni Romànic Català
    Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa L'Obra Social ”la Caixa” arriba a un acord amb la Generalitat per invertir 18 milions d'euros en la restauració i millora del romànic català Els presidents del Govern, José Montilla, i de ”la Caixa”, Isidre Fainé, signen un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Programa Romànic Obert La inversió de l'Obra Social ”la Caixa” permetrà actuar en un total de 74 monuments del patrimoni català fins l'any 2013, i accelerar la rehabilitació, millora i difusió de l’art romànic català Gràcies a la nova iniciativa de "la Caixa" per a la conservació del patrimoni arquitectònic català, s'actuarà a les esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000 i a monestirs com els de Poblet o Santa Maria de Ripoll Aquesta actuació s’inscriu en la política d'ambdues institucions de cooperar en la realització conjunta d'iniciatives d'interès social i cultural, mitjançant un conveni anual Barcelona, 8 de gener de 2009.- La Generalitat, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i l'Obra Social “la Caixa” impulsaran el Programa Romànic Obert, que té com a objectiu “donar un impuls renovat a la posada en valor, revisió, millora i prevenció d’aquest important llegat patrimonial”. Així consta en el conveni de col·laboració entre ambdues institucions signat avui pel president de la Generalitat, José Montilla, i el president de “la Caixa”, Isidre Fainé. A l’acte ha assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
    [Show full text]
  • Romanesque Mural Painting in Catalonia
    CATALAN HISTORICAL REVIEW, 6: 45-60 (2013) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona DOI: 10.2436/20.1000.01.85 · ISSN: 2013-407X http://revistes.iec.cat/chr/ Romanesque mural painting in Catalonia Montserrat Pagès * Museu Nacional d’Art de Catalunya Received 15 February 2012 · Accepted 20 March 2012 Abstract The Romanesque mural painting in Catalonia which was saved from despoilment and dispersion in 1919, when the Junta de Museus (Board of Museums) of Barcelona embarked upon a major campaign of purchase and removal, is a unique heritage of universal value. Even though the mural paintings from the Romanesque cathedrals or the great abbeys like Ripoll no longer survive, what has been conserved is quite notable both stylistically and iconographically. The surviving frescoes were mainly inspired by the art of early Christian Rome and that of the Gregorian reform, yet also by Byzantine sources and by Lombard and Germanic styles and prototypes, all trans- lated into highly original programmes of images. The most emblematic works are conserved at the Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), such as the apse from Sant Climent de Taüll, a capolavoro of European Romanesque painting, and the apses from Sant Pere de la Seu d’Urgell and Santa Maria d’Àneu, both boasting outstanding quality, along with the paintings from Sant Joan in Boí, Sant Quirze de Pedret, Sorpe and el Burgal. Together with the frescoes at the Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, the Museu Episcopal de Vic, the Museu d’Art de Girona and the Museu Diocesà d’Urgell, along with the numerous murals and remains of paintings conserved in situ, many of them discovered in recent years, they enable us to envisage the scope of this Catalan Romanesque art.
    [Show full text]
  • This Is Catalonia
    this is CAtALONiA A Guide to Architectural Heritage :BibliotecadeCatalunya-DadesCIP Pladevall i Font, Antoni, 1934- ThisisCatalonia:aguidetothearchitecturalheritage ISBN9788439386810 I.NavarroiCossio,Antoni,1939-II.López,Mercè LópezFort),ed.III.Catalunya.GeneralitatIV.Títol) Edificishistòrics–Catalunya–Guies 2. Monuments .1 Catalunya–Guies– (036)(467.1)721 Authors AntoniPladevalliFont AntoniNavarroiCossío Photographs ,DGPC:DirectorateGeneralforCulturalHeritage/JordiContijoch,JosepGiribet,JordiGumí ,.LourdesJansana,MercèLópez,MontserratManent,BobMasters,NortoMéndez,PaisajesE JordiPlay,MartaPrat,AlbertSierra MHC:TheMuseumofHistoryofCatalonia/PepBotey,PepoSegura MNAT:TheNationalArchaeologicalMuseumofTarragona;MAC:TheArchaeologicalMuseumofCatalonia ARXIUMNACTEC:TheNationalMuseumofScienceandTechnologyofCatalonia/TeresaLlordés MEMGA:TheEthnologicalMuseumoftheMontseny/JosepCamps CRBM:CentrefortheRestorationofCulturalWorks/CarlesAymerich .TheLaPaneraArtCentre/JordiV.Pou;PalauRobert/JosepMoragues,ACNAS.L ,CE09:WinnersoftheFlickrpatrimoni.gencatcompetition.Summer2009/agueda_galimany,amnares ,andrEsA,MariaDolorsAñon,IsidreCanela,FrancescCarreras,MontseCrivillers,JordiChueca ,AlbertCodina,JaumeGassol,ManelGrau,guspiraalsnúvols,CarlesIlla,jparellada,EnricLópez ,FerranLavall,llumimirada,mami13,ManelMarqués,MontseMarse,meydema,msegarra_mso,LaNoguera
    [Show full text]
  • Guías Turísticas De Catalun Ya Pirineo Condal
    Pirineo Condal - Viaje a la Catalunya Medieval Guías turísticas de Catalunya Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa 01-57 Pirineo 6.qxp 19/11/10 13:50 Página 1 PIRINEO CONDAL VIAJE A LA CATALUNYA MEDIEVAL Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa 01-57 Pirineo 6.qxp 19/11/10 13:50 Página 2 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Pirineo Condal : viaje a la Catalunya medieval. – (Guías turísticas de Catalunya) ISBN 9788439381655 I. Catalunya. Departament d'Innovació, Universitats i Empresa II. Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya. Castellà 1. Arquitectura romànica – Catalunya – Guies 2. Pirineu Català – Guies 3. Prepirineu Català – Guies 4. Catalunya – Història – 878-1162, Comtes 914.671(23Pirineu)(036) © Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Secretaria de Comerç i Turisme Direcció General de Turisme Edita: Agència Catalana de Turisme Guión: Stoa Realización: Sàpiens, s.c.c.l. / Ara Llibres, s.c.c.l. Cartografía: Víctor Hurtado / Pere Arriaga Fotocomposición: Atona, S.L. Impreso: IMGESA ISBN: 978-84-393-8165-5 Depósito legal: B-36039-2010 Créditos de las ilustraciones: Asisa: páginas 9, 40 ,65 Prisma: página 8, 10 Direcció General de Turisme de Catalunya. Fotos de Rafa Domínguez: páginas 27, 31, 58 Jordi Folch: páginas 4, 12, 13, 15, 18, 20, 21, 24, 36, 37, 38, 41, 43, 49, 52, 61, 63, 66, 67, 68, 70, 71, 72, 74, 77, 78 Ramon Manent: páginas 19, 28, 50, 53 Oficina de Turismo de Bagà: página 47 Jordi Pareto: páginas 12, 26 Toni Vidal: página 12 Nano Cañas: página 30 Francesc Gomà: página 46 Imagen MAS: páginas 21, 56, 60 Laura R.
    [Show full text]
  • Programa “Romànic Obert”
    Programa “Romànic Obert” Inversions per comarques Alt Camp Puríssima Sang Alcover d'Alcover 50.000 Pla de Santa Maria Sant Ramon 100.000 Esgl. i Castell de El Pont d'Armentera Salmella 200.000 Querol Església de Sant Jaume 50.000 400.000 Alt Empordà - Castelló d'Empúries Muralles 200.000 Lladó Santa Maria Lladó 150.000 Rabós d'Empordà Sant Quirze de Colera 250.000 Sant Miquel de Fluvià Sant Miquel de Fluvià 100.000 700.000 Alt Penedès Sant Martí Sarroca Santa Maria 200.000 200.000 Alt Urgell Estamariu Sant Vicenç 155.000 Les Valls de Valira Sant Sadurní Tavèrnoles 150.000 305.000 Alta Ribagorça Vall de Boí Sant Joan de Boí 180.000 Vall de Boí Sant Climent de Taüll 65.000 Vall de Boí Santa Maria de Taüll 170.000 Santa Eulàlia d'Erill la Vall de Boí Vall 50.000 Vall de Boí Santa Maria de Coll 600.000 Església Mare de Deu de Pont de Suert les Neus d'Irgo 200.000 1.265.000 1 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Baix Empordà Restauració i millora Castell-Palau de La La Bisbal d'Empordà Bisbal 150.000 Cruïlles Sant Miquel 400.000 Església Sta. Coloma de Forallac Fitor 215.000 Castell de St. Esteve de Palamós la Fosca 130.000 Monestir de Sant Feliu de Sant Feliu de Guíxols Guíxols 150.000 Església de Sant Esteve La Tallada l'Empordà de Marenyà 245.000 1.290.000 Baix Llobregat Cervelló Sant Ponç
    [Show full text]