THE CATALAN PYRENEES CULTURE a World of Culture to Discover at the Pyrenee
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Maquetación 1
DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE DEL 2011 | Regió7 12 SOCIETAT SOLSONÈS Solsona RICARD MONSÓ 1 Sant Tirs CLARIANA Pinell de DE CARDENER Miravé Madrona Solsonès Santa Clariana de PINELL DE Sant Climenç Llobera Susanna Santes Riner Cardener SOLSONÈS 2 Creus de St. Pere 1 RINER Bordell 4de Llobera Casa Santa Cardona LLOBERA Freixin3et Peracamps Torredenegó el Miracle Borelles Àgata Sallent Su Conjunt monumental St. Just d’Ardèvol Castell torre de PINÓS Santuari Ardèvol Vallferosa Matamargó Els assistents escolten les explicacions de Moya, a Clariana de Cardener Església santuari de Pinós Vallmanya R. M. Pinós Retaule barroc 2 Claret Mare de Déu de l’Avellana Pou de gel Dolmen. Jaciment arqueològic Prades LA MOLSOSA Conflictes carlins Enfesta la Molsosa Vista panoràmica Una ruta guiada posa en valor el patrimoni històric La torre de Riner és una imponent fortificació de forma quadrada R. M. del sud del Solsonès 3 El territori és ple de torres de guaita fortificades de la Reconquesta i també fou escenari d’enfrontaments bèl·lics entre carlins i liberals RICARD MONSÓ | PINÓS l’associació de dinamització so - ny 1840 pel control de la ruta que Ahir a les 10 del matí, a Clariana cioambiental i cultural L’Arada, unia Guissona i Solsona i que era de Cardener hi feia fred (els ter - va posar en relleu els potencials tu - vital «per avituallar Solsona, un en - mòmetres marcaven 3 graus po - rístics d’aquesta zona del Solsonès clavament liberal envoltat de car - sitius), però tot feia preveure que tan poc promocionada i sovint lins» diu Moya. La victòria liberal el sol acompanyaria la vintena de tan oblidada per les administra - en aquesta batalla fou el deto - persones que van participar en cions públiques. -
Curs 2019 - 2020
La formació professional a les comarques de Lleida Curs 2019 - 2020 Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Serveis Territorials a Lleida Presentació Els estudis de Formació Professional d’assegurar una major adequació de la capaciten l’alumnat per a l’exercici formació a les necessitats reals de les qualificat de diverses professions i empreses i una millora de la capacitació proporcionen la formació necessària per professional de l’alumnat. adquirir la competència professional i el coneixement propis de cada sector. El llibret que tens a les mans vol contribuir a ajudar-te en aquest procés La formació professional s’organitza per de descoberta i presa de decisions, famílies professionals que ordenen els tot mostrant-te l’oferta de formació ensenyaments en cicles de grau mitjà i professional actualitzada que s’imparteix de grau superior; amb la superació dels a les terres de Lleida. primers s’obté el títol de tècnic i amb la superació dels segons el de tècnic superior. Els centres imparteixen alguns dels seus estudis en diferents modalitats, com són l’alternança simple i la dual. La FP dual concreta un major nivell de compartició de responsabilitats entre els centres i les empreses en la formació dels futurs professionals. La finalitat del reforçament de la relació entre les empreses i els centres educatius ha 2 Índex 1. Ara és el moment de prendre decisions.............4 3.2 Programes de formació i inserció i programes de promoció professional 2. Itinerari formatiu ...................................................4 Programes de formació i inserció ......................28 i 29 3. Ensenyaments professionals ..............................5 Programes de promoció professional .......................30 Programes autoritzats de formació i inserció ..30 a 33 3.1 Famílies professionals i cicles formatius. -
Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ -
JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout. -
El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés -
Fons Marquesat De Moja Arxiu Biblioteca De Catalunya 2016
Fons Marquesat de Moja Arxiu Biblioteca de Catalunya 2016 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1. Codi de referència BC CAT FONS MARQUESAT DE MOJA 1.2. Títol Marquesat de Moja 1.3. Dates Dates de producció: 1199 – 1924, amb predomini dels segles XVI al XIX. Dates de formació: 1583 - 1924 1.4. Nivell de descripció Fons 1.5. Volum i suport de la unitat de descripció 493 unitats d’instal·lació, entre lligalls, arxivadors i volums, que a la vegada poden contenir diversos llibres cadascun d’ells amb número de registre propi. Ocupen 28 metres lineals. I diferents carpetes que contenen uns 2.950 pergamins, no descrits en aquest inventari. 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1. Noms dels productors Els productors dels diferents fons integrants de l’arxiu del Marquesat de Moja són principalment les dues famílies que van ostentar els títols nobiliaris Marquesat de Moja de la Torre i Marquesat de Cartellà i els seus llinatges emparentats. És a dir, pel primer, el llinatge Copons (que alhora integraria els patrimonis dels Oms i Desbosc (emparentats a la vegada amb els llinatges i Guimerà, Marimon, Gibert, Setantí, Vilagaia), i pel segon el llinatge Cartellà (emparentat amb els Malla (el qual amb el Canadal), Camós, Aones i Desbac (a la vegada emparentat amb els llinatges Desvern i Avellaneda). 2.2. Història de l’organisme / Notícia biogràfica Fins l’any 1758, arran de l'enllaç matrimonial entre Josep de Copons i d'Oms, IV marquès de Moja, i Maria Lluïsa de Cartellà, III marquesa de Cartellà, en què neix una sola línia genealògica, no és ajustat parlar d'una història sinó de dues principals, amb altres d'emparentades. -
A L'atenció De
Generalitat de Cataluña Departamento de Cultura y Medios de Comunicación Oficina de Comunicación y Prensa La Obra Social ”la Caixa” llega a un acuerdo con la Generalitat para invertir 18 millones de euros en la restauración y mejora del románico catalán El presidente de la Generalitat, José Montilla, y el presidente de ”la Caixa”, Isidre Fainé, firman un convenio de colaboración para el desarrollo del Programa Románico Abierto. La inversión de la Obra Social ”la Caixa” permitirá actuar en un total de 74 monumentos del patrimonio catalán hasta el año 2013, y acelerar la rehabilitación, la mejora y la difusión del arte románico catalán. Gracias a la nueva iniciativa de ”la Caixa” para la conservación del patrimonio arquitectónico catalán, se actuará en las iglesias románicas de la Vall de Boí, declaradas Patrimonio Mundial por la UNESCO en el año 2000, y en monasterios como los de Poblet y Santa Maria de Ripoll. Esta actuación se inscribe en la política de ambas instituciones de cooperar en la realización conjunta de iniciativas de interés social y cultural, mediante un convenio anual. Barcelona, 8 de enero de 2009.- La Generalitat, a través del Departamento de Cultura y Medios de Comunicación, y la Obra Social ”la Caixa” impulsarán el Programa Románico Abierto, cuyo objetivo es «dar un impulso renovado a la puesta en valor, revisión, mejora y prevención de este importante legado patrimonial». Así consta en el convenio de colaboración entre ambas instituciones, firmado hoy por el presidente de la Generalitat, José Montilla, y el presidente de ”la Caixa”, Isidre Fainé. Al acto ha asistido el consejero de Cultura y Medios de Comunicación, Joan Manuel Tresserras. -
CATALOG of TOURIST PROPOSALS in SOLSONA and Surroundings
CATALOG of TOURIST PROPOSALS in SOLSONA and surroundings 2021 Edition Digital version available on: http://solsonaturisme.com/en/what-to-do/essential-solsona/ Dear visitor, If you have this document in your hands, it is very possible that you are in Solsona, so welcome! You should know that you have reached a modern and medieval little city at the same time, in the skirt of the Pre-Pyrenees: a tiny city to discover. Whether you are here for a few days or not, you have to explore the old city center. The walls that protected it, of which fragments are preserved, still divide the city into two. Enter through some of the portals and travel through the streets of the old town: narrow, with houses with stone walls and charming corners, they allow you to move to another era and disconnect for a moment. There are certain places that are a must-see, like the Cathedral of Solsona, where you can admire the Cloister's virgin, the spectacular black-and-white image of the Romanesque, the cloisters, the altarpiece of the Mercè and the annex Episcopal Palace. The sloping main square, the heart of the old town; The Sant Joan’s Square, collected and quiet; Castell street, with the uproar of people up and down ... Or even easier, let yourself be carried by your own steps and see the charms that the city hides. Solsona gives its name to the Solsonès region, a unique place where you can try the cold snow of the north of the region as soon as you cherish the most southern yellow spikes in the south. -
ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts. -
Santa María De Ripoll: Vicisitudes Históricas De Una Portada Románica
santa María de ripoll: Vicisitudes históricas de una portada románica El estado de conservación de la portada románica de Ripoll es fruto tanto del “mal de piedra” detectado hacia 1959, y donde José María Cabrera Garrido actuó entre 1964 y 1974, como de una larga serie de vicisitudes his- tóricas (terremotos, sacudidas, depredaciones, elementos generadores de humedad, contaminación histórica ambiental, etc.), las cuales hay que tener muy en cuenta cuando se quiere emprender cualquier actuación de conservación o de mejora de la realidad existente. Antoni Llagostera Fernández. Presidente del Centro de Estudios del Ripollés. [email protected] Fotografía que muestra el estado de la portada románica, de la serie del año 1879 hecha por encargo de la Associació Catalana d’Excursions (Fotografía: Marc Sala). [pág.41] [161] Unicum Versión castellano INTRODUCCIÓN do hay que añadir un factor hasta ahora poco explicado: la 1 Salvador ALIMBAU MAR- La preocupación sobre el estado de conservación de la por- existencia de elementos químicos de enlucimiento barrocos. QUÈS, Antoni LLAGOSTERA tada románica de Ripoll, desde finales de los años cincuenta FERNÁNDEZ, Elies ROGENT del siglo XX, ha sido un tema de palpitante actualidad. Y aún Montserrat Artigau y Eduard Porta explican en su trabajo de AMAT, Jordi ROGENT ALBIOL, hoy, la resonancia de la actuación realizada por José María 2002: “Una de las causas de la presencia del sulfato cálcico Pantocràtor de Ripoll. Cabrera Garrido no se ha apagado. es debida a un veteado que se hizo en época barroca: -
Intervencions Arqueològiques I Paleontològiques a Lleida Durant L
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE Crònica científica provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert que periòdicament s’han anat publicant en la Revista d’Arqueologia de Ponent, des del seu exemplar de 1995, enguany correspon presentar les referides a l’any 2009. Per poder dur a terme aquest treball han estat requerides les dades dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada més, volem agrair tant l’amabilitat de Josep Gallart, arqueòleg territorial, com la col·laboració del seu equip, en l’aportació de les dades per a l’elaboració d’aquest text. Per a confeccionar aquest breu resum de les in- tervencions arqueològiques i paleontològiques que s’ofereix a continuació, ha estat necessari registrar les diverses intervencions a partir de la informació recollida, i fer una simple descripció quantitativa sobre els tipus d’intervencions, les comarques on van ser realitzades i els períodes afectats. Aquí es presenta la llista d’intervencions classificades Figs. 5 i 6. Ampulla de pelegrí de plom exposada al Museu de Lleida: diocesà i comarcal abans i després del tractament i unes gràfiques quantitatives, no desenvolupades ni de conservació i restauració portat a terme al SCT-Laboratori explicades, de manera similar a com s’ha anat fent d’Arqueologia. Fotografies:© Museu de Lleida: diocesà i comarcal any rere any. Som conscients que aquestes dades que (Servei de Reproducció d’Imatge de la UdL i SCT-Laboratori es presenten només mostren indicadors quantitatius, d’Arqueologia). i potser discutibles en la seva representativitat, de Finalment, pel que fa al Museu de Lleida, s’ha la realitat de l’activitat arqueològica a les terres portat a terme la reintegració, és a dir, l’enganxat de Lleida. -
De Barcelona a Los Pirineos from Barcelona to the Pyrenees
Cielo azul, paisaje verde El paraíso de la nieve AGENCIAS EMPRESAS DE Sagalés Tavascan DE VIAJES ACTIVIDADES (Barcelona) (Pallars Sobirà, Lleida) y agua transparente A snowy haven TRAVEL ACTIVITY Tel. + 34 902 13 00 14 Tel. +34 973 623 089 AGENCIES COMpaNIES [email protected] [email protected] Blue skies, verdant www.sagales.com www.tavascan.net En invierno, el blanco manto de la nieve cubre el paisaje Discover Pyrenees Centre Excursionista Actividades: autocares y Actividades: esquí (adaptado, alpino, De Barcelona minibuses, traslados al pirenaico y transforma el aspecto de los pueblos y villas en (Prullans, Lleida) de Catalunya de montaña, nórdico), excursión en landscapes and aeropuerto, transporte para un paisaje de postal invernal. Es el momento de calzarse Tel. +34 973 510 965 (Barcelona) máquina pisanieves, raquetas de eventos privados. los esquís, las raquetas de nieve y abrigarse para disfrutar [email protected] Tel.+34 933 152 311 nieve, pesca controlada, senderismo. a los Pirineos Activities: coaches and crystal-clear waters del paraíso blanco. Los Pirineos de Catalunya te están www.discoverpyrenees.com [email protected] • www.cec.cat Activities: skiing (adaptive, Alpine, minibuses, airport transfers, mountain, Nordic), snow grooming esperando con una variada oferta de actividades de Actividades: barranquismo, Actividades: alpinismo, barranquismo, transport for private events. trips, snowshoeing, controlled fishing, Los Pirineos de Catalunya son la barrera montañosa que separa invierno: esquí alpino, nórdico y nocturno, en las estaciones cicloturismo, ecoturismo, BTT, escalada (roca y hielo), hiking. ¿Te imaginas estar tomando Catalunya de Francia. Desde su cima más alta, la Pica d’Estats de de esquí; paseos en raquetas, trineos tirados por perros o escalada, espeleología, raquetas espeleología, esquí (alpino, nórdico y de montaña), observación de flora y 3.143 m, hasta que hunden sus estribaciones en el Mediterráneo, caballos, motos de nieve, heliesquí… aquí todo es posible.