DOCSLIB.ORG

Fons Marquesat De Moja Arxiu Biblioteca De Catalunya 2016

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Fons Marquesat De Moja Arxiu Biblioteca De Catalunya 2016 Fons Marquesat de Moja Arxiu Biblioteca de Catalunya 2016 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1. Codi de referència BC CAT FONS MARQUESAT DE MOJA 1.2. Títol Marquesat de Moja 1.3. Dates Dates de producció: 1199 – 1924, amb predomini dels segles XVI al XIX. Dates de formació: 1583 - 1924 1.4. Nivell de descripció Fons 1.5. Volum i suport de la unitat de descripció 493 unitats d’instal·lació, entre lligalls, arxivadors i volums, que a la vegada poden contenir diversos llibres cadascun d’ells amb número de registre propi. Ocupen 28 metres lineals. I diferents carpetes que contenen uns 2.950 pergamins, no descrits en aquest inventari. 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1. Noms dels productors Els productors dels diferents fons integrants de l’arxiu del Marquesat de Moja són principalment les dues famílies que van ostentar els títols nobiliaris Marquesat de Moja de la Torre i Marquesat de Cartellà i els seus llinatges emparentats. És a dir, pel primer, el llinatge Copons (que alhora integraria els patrimonis dels Oms i Desbosc (emparentats a la vegada amb els llinatges i Guimerà, Marimon, Gibert, Setantí, Vilagaia), i pel segon el llinatge Cartellà (emparentat amb els Malla (el qual amb el Canadal), Camós, Aones i Desbac (a la vegada emparentat amb els llinatges Desvern i Avellaneda). 2.2. Història de l’organisme / Notícia biogràfica Fins l’any 1758, arran de l'enllaç matrimonial entre Josep de Copons i d'Oms, IV marquès de Moja, i Maria Lluïsa de Cartellà, III marquesa de Cartellà, en què neix una sola línia genealògica, no és ajustat parlar d'una història sinó de dues principals, amb altres d'emparentades. Les troncals corresponen als llinatges Copons i Cartellà. Llinatge Copons Segons Enric Mitjana de las Doblas, el fundador de la família Copons és Guillem de Copons, el qual va aconseguir del comte de Barcelona el 3 d'idus de desembre de 1153 el castell de Copons. D'aquest llinatge de carlans en sorgiren diferents branques. La primera, acabà amb Pere Ramon de Copons, que morí sense descendència el qual va nomenar com a hereu al seu cosí Berenguer, senyor de Llor. La segona branca es va iniciar amb Pere de Copons, fill de Jaume de Copons, tercer senyor de Copons la qual va finir amb Ramon de Copons i Calders. La tercera, va sorgir amb Dalmau de Copons i Guimerà, fill de Joan de Copons, setè senyor de Copons, el qual va comprar la senyoria del Bullidor el 1487, i es va estroncar amb Dalmau de Copons Guimerà, tercer senyor del Bullidor, mort sense descendència, el qual va atorgar testament el 1607 a favor del seu cosí Jaume de Copons, segon senyor d'Espitlles. La quarta branca va fer camí amb Joan Ot de Copons, fill segon de Dalmau, primer senyor del Bullidor, el qual es va casar amb Eufresina d'Espitlles, filla i hereva de Joan d'Espitlles, amb la qual no va tenir fills. D’acord amb Enric Mitjana de las Doblas, es va casar per segona vegada amb Elfa Mayol Monsonís Espitlles amb la qual va tenir, entre altres fills, a Jaume, el qual seria segon senyor d'Espitlles, quart senyor del Bullidor i onzè senyor de Copons. Aquesta línia successòria acabà amb Joan de Copons Grimau el qual amb testament atorgat el 1725 féu hereu el seu cosí Agustí de Copons i Copons, segon marquès de Moja. La cinquena branca, es va iniciar amb Jeroni de Copons i Bartomeu, fill de Jaume, segon senyor d'Espitlles. Es va casar amb Àngela de Teixidor, senyora de la Torre de Moja, i van tenir els fills següents: Francesc, que va ser l'hereu; Pere, que va ser bisbe d'Urgell; Teresa, monja; Maria, que casaria amb Francesc Cortit, i Raimunda, que també va ser monja. Francesc de Copons Teixidor, segon senyor de la Torre de Moja, es va casar el 1646 amb Elena de Junyent i després d'enviudar sense haver tingut fills, amb ii Magdalena Berart, de qui va tenir per filla i hereva a Anna, la qual tercera senyora de la Torre de Moja, es va casar el 1673 amb el seu cosí Ramon de Copons Grimau, vuitè senyor d'Espitlles, el qual va ser nomenat primer marquès de Moja de la Torre. D'aquest matrimoni van néixer Agustí, segon marquès; Pere, arquebisbe de Tarragona, Francesc, abat de Camprodon; Antoni, canonge de Barcelona, Francisca, muller de Francisco de la Sierra Vallabriga; Maria, monja; Josepa, esposa del comte d'Estela, a Nàpols; Anna, muller de Mariano Caracciolo, marquès de San Telmo, a Nàpols, i Gertrudis, muller de José Pedrajas, intendent de l'exèrcit. Agustí de Copons i Copons, segon marquès de Moja de la Torre, es va casar el 1714 a Madrid amb Gaietana d'Oms Santa Pau Desbosc, baronesa de Santa Pau i senyora de Vilassar. El 1736 va obtenir sentència favorable pels béns del seu avi Ramon de Copons, quart senyor d'Espitlles. Van tenir els fills: Gaietà, Josep, Ramon, Maria Anna (que casaria el 1739 amb Narcís de Sarriera) i Manuela, muller de Josep de Sentmenat. Gaietà Lluís de Copons, tercer marquès de Moja, va morir sense successió per la qual cosa el va succeir el seu germà Josep. El quart marquès de Moja es va casar el 1758 amb Maria Lluïsa de Cartellà Desbac, quarta marquesa de Cartellà i va tenir els fills Maria Josepa, Manuela i Mercedes. Va morir el 1790. La seva filla Maria Josepa de Copons, cinquena marquesa de Moja, es va casar el 1786 amb el seu cosí Narcís de Sarriera. Van tenir dues filles, Maria, que esdevindria sisena marquesa, i Josepa que seria setena marquesa a causa de la mort de la seva germana sense descendència. Josepa de Sarriera i Copons, setena marquesa de Moja, es va casar amb Pere Carles de Sentmenat, sisè marquès de Castelldosrius. No tindrien descendència. El 1924 el títol fou rehabilitat a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera, la qual emparentà amb els comtes de Torre Saura. Llinatge Cartellà Desbac Els Cartellà, de Maçanet de la Selva, són documentats des del segle XIII. Gertrudis de Cartellà va contreure matrimoni amb Lluís Desbac i Oms (en realitat Cartellà Desbac) al segle XVII. Pere Desbac va obtenir el títol de marquès de Cartellà el 1702. Partidari del rei borbó va partir de Catalunya i va tornar després del 1714, essent nomenat regidor de l'ajuntament borbònic de Barcelona el 1718. El segon marquès va ser Ignasi de Cartellà Oms, fill de Pere. Mort el seu fill primogènit, el títol passà a la seva filla Maria Lluïsa Descatllat, que es casaria amb Josep de Copons, marquès de Moja. iii 2.3. Història arxivística La formació dels dos principals fons arxivístics cal buscar-la en la voluntat de legitimització dels drets dominicals i successoris de les dues famílies principals. El fons conserva inventaris antics dels arxius dels llinatges Desbosc, Copons i Cartellà, indici clar que va existir interès en conservar i organitzar els títols i precedents jurídics. A més, ja dins el segle XIX, les marqueses de Moja encarregaren la redacció de regestos de fons d'arxiu tant del seu mateix arxiu com de procedència pública, principalment de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Els fons devien ser objecte d'una nova ordenació quan es va produir la fusió per enllaç matrimonial dels dos marquesats. A hores d'ara és ben difícil establir detalls. Amb la liquidació del patrimoni amb motiu de la mort sense successió de la darrera marquesa, els avatars són un misteri. El probable és que els gestors que es van dedicar a la venda dels diferents dominis també alienessin els documents d'arxiu de les propietats afectades als seus compradors. Això explicaria el motiu pel qual el Fons del Castell de Vilassar integra un altre arxiu. 2.4. Dades sobre l’ingrés Malgrat existia el convenciment per part de treballadors de la Biblioteca que el fons havia ingressat pels volts de 1935 per via de compra a Eduard Mitjana de las Doblas, advocat gironí que es dedicava també a la compravenda de papers i que va publicar el 1948 un llibret amb la genealogia del llinatge Copons, el cert és que, segons les fonts documentals conservades, ho va fer en dates molt posteriors. Pau de Sàrraga i Samper, treballador de la Biblioteca entre els anys 1941 i 1943, manifestà verbalment a la tècnica de l’arxiu de la Biblioteca Reis Fontanals el gener de 19941 que a l’any en què va entrar a treballar a la institució, aquest arxiu ja formava parts dels fons documentals de la biblioteca. No era així. Pels expedients de gestió conservats a l’arxiu administratiu de la Biblioteca, el cert és que el Fons Moja va ingressar en dues tongades, i amb dates posteriors a la mencionada, la primera, el març de 1952, i la segona el gener de 1955, com a resultat de dos procediments o expedients. La primera adquisició de materials procedents de l’Arxiu del Marquesat de Moja fou per via de compra i permuta alhora. A inicis de 1952, estant interessat l’Ajuntament de València en recuperar l’Arxiu dels marquesos de Dos Aigües, que fou adquirit el 1932 per la Generalitat republicana i dipositat a la Biblioteca de Catalunya, i coneixent que es posava a la venda documentació nobiliària 1 Segons anotació a llapis de Reis Fontanals en el primer foli de fotocòpies de la nota de Pere Bohigas relativa al Fons Moja. iv catalana, el seu batlle es va dirigir a Joaquim Buxó de Abaigar, president de la Diputació Provincial de Barcelona, amb la proposta que l’Ajuntament estaria disposat a pagar aquesta documentació a canvi de l’Arxiu dels marquesat de Dos Aigües.
Load more

  1199
Copy Link
Recommended publications
  • Camí Ral Butlletí Informatiu I D’Opinió Vila De Copons
    Agost de 2001 Número 12 Butlletí informatiu Full d’informació municipal Programa Festa Major 2001 Camí Ral Butlletí informatiu i d’opinió Vila de Copons Molí de Dalt del Lloretó Exposició d’olis del mestre Josep M. Padró Planta un arbre i el veuràs créixer Copons celebra les caramelles amb el record de la Mònica i el Josep Iniciació al Tai-xi Iniciativa Jazz a Copons Tot Circ, a la Fira de Tàrrega Exposició de fotografies de Ramon Serra a la Uecanoia El calendari festiu de l’Alta Anoia El Consell Comarcal fomenta el reciclatge amb l’escarabat pilotaire Història d’una colla Futbol Club Copons Ajuntament de Copons Resum d’activitats i actes En la mort d’una persona jove Els muntanyencs es van topar amb un “cas excepcional” El poema de la Mònica Morir a la muntanya L’exemple de Mònica Gudayol Missa per la Mònica i l’Elena. Hospital Clínic A la Mònica Gudayol Tirarem endavant, Mònica En remembrança de Mònica Gudayol Per tu, Mònica Mònica Flocs de neu, de plata i ombres queien vers les llums L’estrelleta: un cap gros per a la Mònica Mònica; moltes gràcies per aquest dibuix Els alps en els pirineus Llàgrima viva Editorial Tornar a Copons? Immigració, qui es queixa? Un gol per sota les cames La senyoreta Vicenta El porquet Nofe-nof El Sr. Cosme Exercici i salut en la gent gran Oliaigua amb tomàtics (sopa menorquina) Arxiu fotogràfic El repic de campanes, juntament amb la música de la cercavila, desperta el poble i el convida a una nova Festa Major, que juntament amb Iniciativa Jazz i la Festa dels Traginers i Comerciants de Copons omplen de diversitat cultural els carrers i places del poble, en un any en què desapareix la pesseta i, malgrat els canvis, es mantenen les tradicions.
    [Show full text]
  • JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
    JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout.
    [Show full text]
  • Wellingtons Peninsular War Pdf, Epub, Ebook
    WELLINGTONS PENINSULAR WAR PDF, EPUB, EBOOK Julian Paget | 288 pages | 01 Jan 2006 | Pen & Sword Books Ltd | 9781844152902 | English | Barnsley, United Kingdom Wellingtons Peninsular War PDF Book In spite of the reverse suffered at Corunna, the British government undertakes a new campaign in Portugal. Review: France '40 Gold 16 Jan 4. Reding was killed and his army lost 3, men for French losses of 1, Napoleon now had all the pretext that he needed, while his force, the First Corps of Observation of the Gironde with divisional general Jean-Andoche Junot in command, was prepared to march on Lisbon. VI, p. At the last moment Sir John had to turn at bay at Corunna, where Soult was decisively beaten off, and the embarkation was effected. In all, the episode remains as the bloodiest event in Spain's modern history, doubling in relative terms the Spanish Civil War ; it is open to debate among historians whether a transition from absolutism to liberalism in Spain at that moment would have been possible in the absence of war. On 5 May, Suchet besieged the vital city of Tarragona , which functioned as a port, a fortress, and a resource base that sustained the Spanish field forces in Catalonia. The move was entirely successful. Corunna While the French were victorious in battle, they were eventually defeated, as their communications and supplies were severely tested and their units were frequently isolated, harassed or overwhelmed by partisans fighting an intense guerrilla war of raids and ambushes. Further information: Lines of Torres Vedras. The war on the peninsula lasted until the Sixth Coalition defeated Napoleon in , and it is regarded as one of the first wars of national liberation and is significant for the emergence of large-scale guerrilla warfare.
    [Show full text]
  • Implementació De Models Combinats De Recollida Selectiva En Un Mateix Àmbit
    Redacció: Setembre 2020 IMPLEMENTACIÓ DE MODELS COMBINATS DE RECOLLIDA SELECTIVA EN UN MATEIX ÀMBIT. EXEMPLE D’IMPLEMENTACIÓ Combinació de models porta a porta a municipis grans i urbanitzacions amb àrees d’aportació tancades als municipis rurals i nuclis disseminats a la comarca de l’Anoia (Catalunya) Descripció El Consell Comarcal de l’Anoia és l’ens supramunicipal encarregat de la gestió de residus a la majoria de municipis de la comarca de l’Anoia, situada a la Catalunya central i amb una població de 1 20.738 habitants (Idescat, 201 9). Els diferents municipis de la comarca presenten casuístiques i realitats diferents: uns són de caire més urbà, amb nuclis compactes i urbanitzacions; i d’altres són més rurals, amb masies i habitatges disseminats. Per aquest motiu, i amb la voluntat d’adaptar el servei a les diferents realitats, des del Consell Comarcal es va optar per la implantació de dos models de recollida de residus: . El model de recollida porta a porta als nuclis urbans i urbanitzacions. El model de recollida amb àrees d’aportació tancades amb control d’accés electrònic als municipis rurals i habitatges disseminats. Concretament, des de l’any 201 8, el Consell Comarcal impulsa la recollida porta a porta de residus domiciliaris i residus comercials i d’equipaments en municipis de més de 500 habitants1 i, la recollida dels contenidors en àrees d’aportació tancades amb control d’accés pels municipis de menys de 500 habitants. Tant el model de recollida porta a porta com la recollida amb àrees d’aportació tancades, tenen per objectiu fomentar la corresponsabilització i evitar l’anonimat, garantint una major traçabilitat del servei de recollida i realitzar un seguiment de les incidències i de la participació.
    [Show full text]
  • Calendari 2021
    CALENDARI 2021 COPONS ATENCIÓ! Els cubells i bujols s’han de treure entre les 20-21.30h del vespre. Orgànica Paper i Envasos Vidre Resta cartró Amb bossa A granel al cubell Al cubell o amb A granel al cubell. Amb bossa de 100% compostable. o amb bossa de bossa de plàstic plàstic reutilitzada. paper. reutilitzada. AnoiaVerda agraeix el vostre suport SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS A L’ANOIA Troba informació del servei del teu municipi Informa’t com fer la separació dels residus Consulta’ns o envia’ns suggeriments o incidències Concerta la recollida de voluminosos Sol·licita els teus cubells i suma’t al Porta a Porta Consulta els resultats obtinguts al teu municipi www.anoiaverda.cat Atenció telefònica [email protected] Segueix-nos a les xarxes (Atenció els 365 dies de l’any) 689 714 713 per a informar-te /anoiaverda dilluns a divendres 9-14h de totes les novetats dimarts i dijous 16-18.30h @anoiaverda Els cubells s’han de treure preferiblement de 20 a 21.30h GENER 2021 Recorda SEMPRE treure els residus amb el cubell corresponent DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE CAP 1 D’ANY 2 3 La Torre de C. La Torre de C. (Les Pinedes) (Les Pinedes) 4 5 6 7 8 9 10 Capellades Capellades La Torre de C. La Torre de C. El Bruc El Bruc (nucli) (nucli) (Montserrat Parc) (Montserrat Parc) 11 12 13 14 15 16 17 el dia Tot Castellolí Castellolí Sant Martí de Tous Sant Martí de Tous Carme Carme Mateix calendari però traient els cubells la els cubells traient però Mateix calendari recollida nit abans de la seva Tarda 18 19 20 21 22 23 24
    [Show full text]
  • Camí Ral Butlletí Informatiu I D’Opinió Vila De Copons
    Gener de 2003 Número 15 Butlletí informatiu Full d’informació municipal Camí Ral Butlletí informatiu i d’opinió Vila de Copons Molí del Vilella Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII Festa Major 2002 Copons amb Gaudí Copons, Gaudí i la Cuca Fera Festa dels traginers i comerciants de Copons Clausura dels cursets d’estiu de natació i aquagim a la piscina municipal Finalistes del 2n concurs d’Iniciativa Jazz Copons 2002 Curs de Tai-txí L’hereu i la pubilla de Copons Neix l’associació de propietaris forestals Serra de Rubió Aigua de tots i per a tots Ajuntament de Copons Un projecte de futur amb història Un passat amb molt futur Des de l’Alta Anoia, Turisme rural i futur Observant el clima de Copons Resum d’activitats i actes Futbol Club Copons V Copa Catalana de caminades de resistència 2002 La festa dels traginers de Copons La col·lecció de cadires dels coponencs Martí - Carreras Gaudí i l’excursionisme De Jorba a Folquer L’entorn de Copons també és casa teva, mantén-lo net Les campanes de Copons L’antic art d’escoltar contes Cartes al Camí Ral El teu Quadrat Editorial Setembre a Olot Flam de Cafè Tiramisú Arxiu fotogràfic Podríem dir que Camí Ral ja està consolidat. Quinze números i gairebé vuit anys semblen difícils d’obviar. Afirmacions com aquesta sempre són perilloses; d’aquí a quatre mesos hi haurà eleccions municipals, i amb això de les eleccions, sembla que tot s’hi val, encara que després el temps posa cadascú al seu lloc.
    [Show full text]
  • Camí Ral Butlletí Informatiu I D’Opinió Vila De Copons
    Gener de 2002 Número 13 Butlletí informatiu Full d’informació municipal Camí Ral Butlletí informatiu i d’opinió Vila de Copons Molí del Lloretó de Baix Escola d’estiu 2001 Festa Major d’estiu 2001 Exposició de pintures d’en Pere Bosch i Morera Exposició d’olis d’en Jordi Albareda i Armengol L’àvia Remei a Copons Hereu i pubilla a la 48a Fira Multisectorial d’Igualada Viatge intergeneracional 2001 Apunts de l’ADF Volei sorra a Copons XXI Trial de Copons Futbol Club Copons Escales cap al cel Ajuntament de Copons IV Copa catalana de caminades de resistència 2001 Resum d’activitats i actes La 2a Festa dels traginers i comerciants de Copons Calendari de fires i activitats promocionals 2002 Jornades de descoberta: Els monuments de l’Alta Anoia Els visitants de l’Alta Anoia a Copons Convivència pacífica Escoles bressol El meu poble El sentit de la vista L’adéu definitiu al centre instructiu coponenc Nova ordenança municipal Història d’una bala El Sr. Cosme Salutació La premsa per a llaunes “estalvia energia” Editorial Tronc de Sant Silvestre Arxiu fotogràfic Abans d’acabar l’any hem tingut la primera nevada del segle. Durant dos dies i quasi sense parar de nevar, un gruixut mantell va anar cobrint el nostre poble. Que bonic és veure Copons tot blanc! Van ser uns dies de disbauxa per a grans i petits, tots al carrer esquiant, tirant boles, fent ninots de neu ... Sort que ens quedarà el record d’una fotografia. I abans que no fos massa tard, i amb la col·laboració d’una bona colla, els carrers de Copons nets de neu i transitables.
    [Show full text]
  • Restauració De L' Església Parroquial De Santa Maria Rubió (Anoia)
    Restauració de l' església parroquial de Santa Maria Rubió (Anoia) Mar~ 1989 Deall de l' escala del COI futo: Jaume g¿ler, 20 de ltbrer de 1989 ••••••••••• .! fItoiPutació de Barcelona Servei del Patrimoni Arquitectonic DeaII del maule gonc T e N 1 e A Dades de l' edifici Vitralls: Disseny: Gustavo Carbó, artista plistic Denominació: Església parroquial de Santa Maria Realització: Jordi Palos Municipi: Rubió Delineació: Francesc Sans Comarca: Anoia Retolació llosa Localització: Al vessant sud del Turó del Castell commemoratlva: Josep Miret Epoca: Origen: segle XI ; construcció del tem­ ple acrual: final del segle XIII o comen­ Recerca historica ~ament del XIV. Direcció: Albert López i Mullor, arqueóleg Ús: religiós Excavació arqueologica: Mercedes Juan, arqueóloga Propietat: bisbat de Vic Col·laboració: Isabel Pardo, estudiant Fonts documentals: Anna Castellano, historiadora, i Josep M. Vila, estudiant Intervenció arquitectonica Antropologia física: Domenec Campillo, Elisenda Vives Projecte i direcció de l'obra: Francisco Javier Asarta i Fetraz, Topografia: Jordi Costas, enginyer topógraf arquitecte. Estudi del rellotge de sol: Manuel Riu i Riu, historiador Col·laboradors: Antoni González, arquitecte. Josep M. Moreno, aparellador. Dates de realització Constructor*: Joan Closa, Copons Projecte: mar~ 1985 i gener 1988 Fusteria: Joan Camps, Igualada Excavació arqueológica: maig 1986 - maig 1987 Electricitat: Baldelló-Mabras CB, Igualada Inici de l' obra: mar~ 1986 Manyeria: Thllers Rafael, Vilanova del Camí Acabament: mar~ 1989 Pintura: Pintures Riba' s, Igualada Impermeabilització: Cotexsa, S.A., Barcelona Text: Raquel Lacuesta, historiadora Vitralls: Disseny: Gustavo Carbó, artista plistic Realització: Jordi Palos * L'obra de paleta i els treballs de pedra van ser realitzats en gran part pel senyor Josep Ramon i Closa, que va morir el 23 de gener de 1989 abans de veure acabada la restauració.
    [Show full text]
  • Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100
    Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews Submitted in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy under the Executive Committee of the Graduate School of Arts and Sciences COLUMBIA UNIVERSITY 2021 1 ©2021 Adam Christopher Matthews All Rights Reserved 2 Abstract Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews With the collapse of the Visigothic kingdom, the judges of Catalonia and southern France worked to keep the region‘s traditional judicial system operable. Drawing on records of judicial proceedings and church dedications from the ninth century to the end of the eleventh, this dissertation explores how judges devised a liturgically-influenced court strategy to invigorate rulings. They transformed churches into courtrooms. In these spaces, changed by merit of the consecration rite, community awe for the power infused within sacred space could be utilized to achieve consensus around the legitimacy of dispute outcomes. At the height of a tribunal, judges brought litigants and witnesses to altars, believed to be thresholds of Heaven, and compelled them to authenticate their testimony before God and his saints. Thus, officials supplemented human means of enforcement with the supernatural powers permeating sanctuaries. This strategy constitutes a hybridization of codified law and the belief in churches as real sacred spaces, a conception that emerged from the Carolingian liturgical reforms of the ninth century. In practice, it provided courts with a means to enact the mandates from the Visigothic Code and to foster stability. The result was a flexible synthesis of law, liturgy, and sacred space that was in many cases capable of harnessing spiritual and community pressure in legal proceedings.
    [Show full text]
  • MOROU Entre Jorba, Veciana I Copons: 1166 Moror; Afr. O. D'un
    MOROU entre Jorba, Veciana i Copons: 1166 Moror; afr. O. probablement en la variant metafônica MARWI / MERI- d'un Hoc que pel S. afr. amb Jorba, pel N. Veciana, en combinaciô amb -(W)ALD (de quantitat incompta- Miralles i Montfalcó, i tocava també amb St. Esteve ble) resultant-ne Meruald i Marialdus, ben coneguts d'Ardesa (que és de Copons) (CCandi, Mi.Hi.Ca. n, (Fôrst., 1496ss; M-Liïbke AltportPNNi, 81). 8). Trobant-se en aqüestes zones, on ja hi ha alguns 5 Amb el caràcter de nom de persona s'ha trobat NLL aràbics —Alsamora, i Miravet te. Mur prop de Marialdo, documentât en fonts catalanes de 977, 998 (1); Calaf i Almenara prop del (2)— podria ser d'ori- i 1000 (Aebischer, Top, p. 27, Onom. §22, p.31). gen aràbic o mossàrab (pròpiament aràbic no ho D'aqui ve el cognom Mariai). sera, a desgrat de l'aparença de participi en ma-, Ara bé, variants en -oald son tant o més frequents: perqué no hi ha una arrel w-r-r). 10 Igoald, Gairoald, Ansowald, Rigouald. Ulteriorment Per altra banda, però, el retrobem i ja des d'antic, s'hi produeix en part l'evoluciô -aldo > alio > -auKo); a Andalusia i sud de Portugal. El Morón (3), de cap i després contracciô de -oau en -ou: cf. EUUALD > a Sevilla, era Mayirûr en temps dels moros Oau en Sant Ou i Puig-ou; i veg. l'art. Manola, al (Ga.Gómez, Al-And. xxxvi, 1971, 68n.). Un altre, cap costat de Manau. a Cordova: munt. segons Ibn Hayyan i al-Udrí, en el 15 Aixi tenim Meroaldo > -oaul > Merou, o assimilat sector Nord de la kora d'Elvira, que corresponia a en Morou.
    [Show full text]
  • Les Memòries De Joan Requesens I Urgell, De Montmaneu
    LES MEMÒRIES DE JOAN REQUESENS I URGELL, DE MONTMANEU. UN TEXT DEL S. XIX PER A LA HISTÒRIA I PER A LA LLENGUA JOAN REQUESENS I PIQUÉ Aquest treball va obtenir un accèssit en el V Premi d'Investigació Jaume Caresmar i Alemany, atorgat l'any 1996 i convocat conjuntament per l'Ajuntament d'Igualada i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. 453 Factum abüt, monimenta manent. (OVIDI, Fasti, 4, 709) 455 INTRODUCCIÓ Tenim, in aedibus, unes memòries escrites per Joan Requesens i Urgell, cosí germà del besavi del nostre besavi. Són molt breus i les editem, no pas com a libació en el braser de la vanitat -o si de cas, molt de passada-, sinó per posar-les a l'abast dels historiadors i dels filòlegs. Una mostra més (1) de la llengua cata­ lana de la primera meitat del segle passat; un retall petit de la nostra memòria col·lectiva. Unes poques pàgines per formar part de «l'alternativa més aferrada a la realitat» que els historiadors han d'aplegar quan fan l'estudi d'aquella Guerra del Francès (2). Tal volta aquestes memòries podran llegir-se com un contrapunt a unes altres també escrites a la comarca de l'Anoia, les del rector de Pierola, mossèn Pere Solanllonch (3). Dos textos de dos extrems de la comarca, de dos homes semblants en idees, però diferents per educació i estament social; dues maneres de percebre d'una mateixa història. Sense cap pretensió d'exhaustivitat, presentem aquest text acompanyat de quatre comentaris: el primer amb notícies de l'autor; el segon, les característiques del document; el tercer, unes acotacions d'història i el quart, una anàlisi lingüís­ tica.
    [Show full text]
  • I Col·Loqui D'historia Del Monaquisme Català I
    I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ SANTES CREUS, 1966 I SANTES CREUS 1967 I COL·LOQUI D'HISTÒRIA DEL MONAQUISME CATALÀ SANTES CREUS, 1966 PUBLICACIONS DE L'ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS 24 I COL·LOQUI D'HISTÒRIA DEL MONAQUISME CATALÀ SANTES CREUS, 1966 I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ SANTES CREUS, 1966 I SANTES CREUS 1967 Edició de 250 exemplars. Impremta del Monestir de Poblet. Depósito legal T. 2.256 — 1967 CRÒNICA DEL I COL·LOQUI D'HISTÒRIA DEL MONAQUISME CATALÀ CELEBRAT A SANTES CREUS ELS DIES 9, W I 11 DE SETEMBRE DE 1966 Aquest al Col·loqui d'Història del Monaquisme Català» fou convocat per V«Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus», societat que agrupa unes quan• tes dotzenes d'amics i entusiastes de Vantic monestir de la riba del Gaià, i estudiosos del seu temari monàstico-cistercenc. La convocatòria es va publicar sota els auspicis del «Patronat del Reial Monestir» i emparat en el patronatge que benèvolament li atorgaren els reverendíssims senyors Edmon M. Garreta, abat cistercenc de Santa Maria de "Poblet, i Gabriel M, Brasó, abat coadjutor benedictí de Santa Maria de Montserrat. Integraven la mesa de les sessions científiques el senyor Miquel Coll i Alentorn, historiador barceloní, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i acadèmic electe de la de Bones Lletres de Barcelona, com a president; el doctor Pere Batlle i Huguet, canonge tarragoní, president de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona i honorari de la Societat Arqueo• lògica de la mateixa ciutat, acadèmic de la Història i membre del Patro• nat de Santes Creus, com a vice-president; i el pare Agustí Altisent, monjo cistercenc de Poblet, llicenciat en Història, com a secretari.
    [Show full text]