DOCSLIB.ORG

I Col·Loqui D'historia Del Monaquisme Català I

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
I Col·Loqui D'historia Del Monaquisme Català I I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ SANTES CREUS, 1966 I SANTES CREUS 1967 I COL·LOQUI D'HISTÒRIA DEL MONAQUISME CATALÀ SANTES CREUS, 1966 PUBLICACIONS DE L'ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS 24 I COL·LOQUI D'HISTÒRIA DEL MONAQUISME CATALÀ SANTES CREUS, 1966 I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ SANTES CREUS, 1966 I SANTES CREUS 1967 Edició de 250 exemplars. Impremta del Monestir de Poblet. Depósito legal T. 2.256 — 1967 CRÒNICA DEL I COL·LOQUI D'HISTÒRIA DEL MONAQUISME CATALÀ CELEBRAT A SANTES CREUS ELS DIES 9, W I 11 DE SETEMBRE DE 1966 Aquest al Col·loqui d'Història del Monaquisme Català» fou convocat per V«Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus», societat que agrupa unes quan• tes dotzenes d'amics i entusiastes de Vantic monestir de la riba del Gaià, i estudiosos del seu temari monàstico-cistercenc. La convocatòria es va publicar sota els auspicis del «Patronat del Reial Monestir» i emparat en el patronatge que benèvolament li atorgaren els reverendíssims senyors Edmon M. Garreta, abat cistercenc de Santa Maria de "Poblet, i Gabriel M, Brasó, abat coadjutor benedictí de Santa Maria de Montserrat. Integraven la mesa de les sessions científiques el senyor Miquel Coll i Alentorn, historiador barceloní, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i acadèmic electe de la de Bones Lletres de Barcelona, com a president; el doctor Pere Batlle i Huguet, canonge tarragoní, president de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona i honorari de la Societat Arqueo• lògica de la mateixa ciutat, acadèmic de la Història i membre del Patro• nat de Santes Creus, com a vice-president; i el pare Agustí Altisent, monjo cistercenc de Poblet, llicenciat en Història, com a secretari. La comissió organitzadora per VA. B. S. C. era formada pels seus direc• tius, senyors: Josep Vives i Miret, arqueòleg i historiador, Secretari Ge• neral; Antoni Bergós i Massó, advocat; i Eufemià Fort i Cogul, secretari de la Junta. Cal afegir el nom del senyor Ferran Ferrer i Ventura, vocal de l'A. B. S. C. i alcalde del municipi d!Aiguamúrcia on radica Santes Creus, pel seu ajut valuós i les facilitats atorgades; i el del reverend senyor Josep Monné, ecònom de la parròquia, que amb tant de zel i competència va ordenar les funcions religioses. Cal que valguin aquests dos esments 1 CRÒNICA DEL I COL·LOQUI D'HISTÒRIA per a totes les col·laboracions, sovint anònimes, i sempre desinteressades, que tant van ajudar l'èxit del Col·loqui. El· tema proposat fou l'estudi del monaquisme a Catalunya, considerat en el seu sentit més ampli, és a dir, comprenent-hi el Principat, València, les Balears, el Rosselló i d'altres territoris anexes, com les valls rïbagor- çanes; aquest estudi, concernent les formes de vida religiosa comunitària de la pre-reconquesta cristiana; i després de la reconquesta, estrictament les formes del monacat masculí i femení dels ordes religiosos següents: benedictins, cistercencs, cartoixans, jerònims i premonstratencs, amb ex• clusió de tota altra mena de regles. Va ésser prou divulgada una anticipació del programa proposat, acom• panyada d'uns mots de convit que escau de registrar ací: "En el curs de la II Setmana d'Estudis Monàstics, celebrada a Viaceli l'any 1959, fou acollida amb gran entusiasme la idea d'estructurar, com més aviat millor, el «Monasticon Hispaniae». Aquest ambiciós esmerç, més que una aspi• ració esdevé una imperiosa necessitat, reiterada i posada de relleu en di• verses altres assemblees dels estudiosos del monacat. Però la seva conse• cució presenta dificultats: una de les de més mal resoldre, l'extensió geogràfica de l'empresa i l'heterogeneïtat de la matèria que la mateixa extensió comporta. Repartint la tasca per regions geogràfiques constituïdes pels agru• paments lògics dels monestirs, s'endevina molt més planera. Per això la representació de VArxiu Bibliogràfic de Santes Creus a la VIII Setmana d'Estudis Monàstics celebrada a Montserrat el setembre de 1965 va advo• car per intentar la iniciació del «Monasticon Cataloniae» per via de fets. El «Col·loqui de Santes Creus» al qual ens honorem a convidar-vos, tot establint un contacte entre els investigadors i tractadistes del mona• quisme català, ha d'ajudar eficaçment, no solament a encarrilar aquella consecució, sinó a envigorir els propòsits i a donar més vigència als re• sultats del seu amplíssim temari". Les adhesions i les comunicacions no es van fer esperar, i, en part, les darreres foren anunciades amb d'altres notícies convenients en dues circulars ciclostilades, i programades íntegrament i definitivament, tot assolint el nombre de quaranta temes científics diversos. D'una manera concreta i precisa, cap dels temes no es va referir al monaquisme de la pre-reconquesta, i el temari proposat encara esdevingué cenyit per l'ab• sència de concrecions rosselloneses, pel que fa a l'àmbit geogràfic; i als 8 DEL MONAQUISME CATALÀ jerònims i als premonstratencs pel que fa als ordes religiosos. Aquestes limitacions ben lluny de desmillorar la qualitat de les aportacions, el nivell científic d'elles féu una gratíssima impressió que va acompanyar la de llur imprevista quantitat. Els actes es van anar succeint segons l'horari previst; sense conces• sions, perquè el programa era densíssim. Aquí cal dir que la disciplina dels collocutors fou excepcionalment modèlica. Durant el matí del diven• dres, dia 9 de setembre, va anar arribant a Santes Creus un contingent considerable de col·locutors, que foren allotjats per les cases del veïnat que gentilment i desinteressadament s'havien ofert. El primer acte col- loquial fou l'àpat, que, com tots els altres, es van servir a la Fonda Grau. A les 15.30, i a la Biblioteca del Monestir, es van iniciar les sessions científiques que també s'hi celebraren els dies successius. Constituïda la mesa, el senyor Coll va adreçar uns mots de salutació als assistents i va concedir la paraula a diversos comunicants perquè donessin una síntesi de llurs treballs. Més que a una estricta ordenació metodològica l'ordre de les comunicacions científiques es va establir tenint present la conve• niència i presència dels seus autors, ja que alguns no van arribar fins al segon dia, i d'altres no hi pogueren romandre a les darreres sessions. Una pausa refrigeral es va establir entre les dues sessions vespertines d'aquest dia, a la darrera de les quals es desenrotllà un animat col·loqui sobre les matèries exposades. A les vuit del vespre es va dir una missa concelebrada a l'església del monestir, en la qual es va inaugurar la mesa d'altar de pedra que, amb motiu del Col·loqui, i projectada per Varquitecte tarragoní senyor Ripoll, va acordar de construir el Patronat del Monestir. Després de sopar, els col·locutors foren obsequiats amb una audició de música clàssica i popular, celebrada al Capítol del Monestir pel notable concertista mexicà de guitarra senyor Enrique Flórez. La cinquantena de col·locutors fou acrescuda per un auditori molt nombrós integrat per alguns veïns de la població de Santes Creus i d'altres desplaçats de les properes de Les Pobles, Aiguamúrcia, el Pont d'Armentera, Vila-rodona, Valls, i d'altres. El senyor Flórez va demostrar un domini de l'instrument i una maduresa artística molt remarcables, a desgrat de la jovenesa —19 anys. El seu recital fou categòric en la seva ascensional projecció artística, en diversos aspectes magistral. El dissabte, dia 10, després del desdejuni es van reprendre les sessions científiques. La segona matinal, a càrrec del malaguanyat senyor Josep Vives i Miret (e. p. r.), d'acord amb el seu tema: «Itinerari històrico-ar- 9 CRÒNICA DEL I COL.LOQUI D'HISTÒRIA queològic de Santes Creus», fou una deliciosa visita a les diverses depen• dències del monestir, il·lustrada amb les explicacions en les quals Venyorat amic era tan destre i amè. Les dues sessions vespertines foren densíssimes, amb una satisfactòria pausa refrigera! entremig, però aprofit odis simes ; perquè calia, no solament que tots els autors presents exposessin sintèti• cament llurs comunicacions, sinó també anunciar una notícia de les d'a• quells que no havien pogut assistir a Santes Creus. Aquestes sessions van assolir la màxima concurrència: setanta-quatre col·locutors. El col·loqui s'allargà fins al minut precís per a la missa, concelebrada, a les vuit del vespre. Per una mena de prodigi d'organització, els assistents a les Assem• blees van tenir un coneixement ben concret de l'abast de la quarentena de comunicacions científiques esbossades en les sis sessions celebrades. Aquest coneixement, però, va fer desitjar i recomanar-ne l'edició. El diumenge, dia 11, era el de la clausura del Col·loqui, que es va fer coincidir amb la 20a festa anual de l'A. B. S. C. A les deu s'inicià una solemne missa concelebrada pel reverendíssim Edmond M. Garreta, abat de Poblet, i els monjos i sacerdots del Col·loqui. Presidí la mesa de les sessions científiques del Col·loqui, la Junta de l'A. B. S. C, les autoritats locals i l'illustríssim Ajuntament de Vilafranca del Penedès. A les 11.30, i a l'antic refetor monacal, es va celebrar la sessió de clausura del Col·loqui, conjuntament amb la Sessió Acadèmica de la festa anual de VArxiu. Presidí el reverendíssim Abat de Poblet i les autoritats ja esmentades i hi van assistir representacions de diverses entitats sàvies i afins al Col·loqui i festa. Tot i el risc dels oblits inevitables, ens plau d'esmentar entre les que expressament hi volgueren ésser presents: l'Ins• titut d'Estudis Catalans, VArxiu de la Corona d'Aragó, la Societat Cata• lana d'Estudis Històrics, la Societat Catalana de Geografia, la Societat Catalana
Load more

Recommended publications
  • JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
    JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout.
    [Show full text]
  • Fons Marquesat De Moja Arxiu Biblioteca De Catalunya 2016
    Fons Marquesat de Moja Arxiu Biblioteca de Catalunya 2016 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1. Codi de referència BC CAT FONS MARQUESAT DE MOJA 1.2. Títol Marquesat de Moja 1.3. Dates Dates de producció: 1199 – 1924, amb predomini dels segles XVI al XIX. Dates de formació: 1583 - 1924 1.4. Nivell de descripció Fons 1.5. Volum i suport de la unitat de descripció 493 unitats d’instal·lació, entre lligalls, arxivadors i volums, que a la vegada poden contenir diversos llibres cadascun d’ells amb número de registre propi. Ocupen 28 metres lineals. I diferents carpetes que contenen uns 2.950 pergamins, no descrits en aquest inventari. 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1. Noms dels productors Els productors dels diferents fons integrants de l’arxiu del Marquesat de Moja són principalment les dues famílies que van ostentar els títols nobiliaris Marquesat de Moja de la Torre i Marquesat de Cartellà i els seus llinatges emparentats. És a dir, pel primer, el llinatge Copons (que alhora integraria els patrimonis dels Oms i Desbosc (emparentats a la vegada amb els llinatges i Guimerà, Marimon, Gibert, Setantí, Vilagaia), i pel segon el llinatge Cartellà (emparentat amb els Malla (el qual amb el Canadal), Camós, Aones i Desbac (a la vegada emparentat amb els llinatges Desvern i Avellaneda). 2.2. Història de l’organisme / Notícia biogràfica Fins l’any 1758, arran de l'enllaç matrimonial entre Josep de Copons i d'Oms, IV marquès de Moja, i Maria Lluïsa de Cartellà, III marquesa de Cartellà, en què neix una sola línia genealògica, no és ajustat parlar d'una història sinó de dues principals, amb altres d'emparentades.
    [Show full text]
  • Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100
    Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews Submitted in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy under the Executive Committee of the Graduate School of Arts and Sciences COLUMBIA UNIVERSITY 2021 1 ©2021 Adam Christopher Matthews All Rights Reserved 2 Abstract Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews With the collapse of the Visigothic kingdom, the judges of Catalonia and southern France worked to keep the region‘s traditional judicial system operable. Drawing on records of judicial proceedings and church dedications from the ninth century to the end of the eleventh, this dissertation explores how judges devised a liturgically-influenced court strategy to invigorate rulings. They transformed churches into courtrooms. In these spaces, changed by merit of the consecration rite, community awe for the power infused within sacred space could be utilized to achieve consensus around the legitimacy of dispute outcomes. At the height of a tribunal, judges brought litigants and witnesses to altars, believed to be thresholds of Heaven, and compelled them to authenticate their testimony before God and his saints. Thus, officials supplemented human means of enforcement with the supernatural powers permeating sanctuaries. This strategy constitutes a hybridization of codified law and the belief in churches as real sacred spaces, a conception that emerged from the Carolingian liturgical reforms of the ninth century. In practice, it provided courts with a means to enact the mandates from the Visigothic Code and to foster stability. The result was a flexible synthesis of law, liturgy, and sacred space that was in many cases capable of harnessing spiritual and community pressure in legal proceedings.
    [Show full text]
  • Les Desamortitzacions Al Pirineu: Transformació Social, Canvi De Propietari O Guanyar Una Guerra?
    ELS USOS DEL PATRIMONI AL PIRINEU 15es Trobades Culturals Pirinenques: 31-74 (2019) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.17.2 ISBN: 978-99920-61-50-3 Les desamortitzacions al Pirineu: transformació social, canvi de propietari o guanyar una guerra? “Per tenir enemics no cal declarar la guerra, sols dir el que penses”. Martin Luther King Montserrat Moli i Preàmbul Frigola, II Università El 1835 davant del tresor exhaust, el ministre degli Studi di Roma d’Hisenda, Juan de Dios Álvarez Méndez “Tor Vergata”, Real Academia de la Mendizàbal (Chiclana de la Frontera, 1790 – Historia, Jardins.Icea Madrid, 1852) (figura 1), en lloc d’augmentar els impostos a la població, com Montoro, decidí guanyar la guerra als carlins posant en venda els béns de l’Església. Imità el que es féu després de l’expulsió dels jesuïtes i que repetiren els ministres Soler-Godoy, els francesos i el Trienni Liberal. Ho acabarà Pasqual Madoz (Pamplona, Fig. 1 - Esbós de 1806 – Gènova, 1870) (figura 2) durant el Bienni Juan de Dios Álvarez Méndez Mendizábal Progressista però és una part de la història mal resolta, que cal reconsiderar. La propietat eclesiàstica al Pirineu Al Pirineu s’inventariaren, taxaren i es posaren en venda les finques de les comunitats de regulars i seculars, dels santuaris, hospitals, centres assistencials, les Comandes, la Inquisició, les Cinc Dignitats eclesiàstiques de Catalunya, els infidents o carlins i els comunals dels pobles, que no s’hi oposaren amb la fermesa de Queralbs. Les propietats es trobaven en zones properes a la Catalunya Nord i Andorra i abraçaven vuit comarques, de l’Alta Ribagorça a la A Francisco Tomás i Fig.
    [Show full text]
  • CONJUNT CASTRAL DE MUR (C
    CONJUNT CASTRAL DE MUR (c. 966–1200) HISTÒRIA, ARQUITECTURA I ART Tutora: Rosa Terés i Tomàs Departament d’Història de l’Art Universitat de Barcelona Jordi Garrober Calaf DNI: 77789605-V / NIUB: 14766264 Grau: Història de l’Art Universitat de Barcelona, curs 2013 – 2014 Als meus pares, Dolors i Miquel, i a la meva iaia Ramona 2 Resum. Aquest treball presenta un estudi monogràfic sobre el conjunt casteller de Mur (Pallars Jussà) a partir d’un exhaustiu estat de la qüestió. Per tal d’assolir els nostres objectius, hem realitzat una revisió acurada de la totalitat de la bibliografia i hem fet un comentari rigorós sobre els aspectes històrics i artístics del monument. Aproximant-nos a l’objecte d’estudi des d’un vessant cronològic, cal dir que hem analitzat totes les èpoques entre la gènesi, que tingué lloc al segle X, fins a la construcció del claustre de la canònica regular, que fou realitzat a començaments del segle XIII. Fent això, hem observat que el castell de Mur, construït pels comtes de Pallars Jussà entre finals del segle X i el 1050, aproximadament, és el millor arquetip de la tipologia de «castell roquer» a Catalunya. Pel que fa a la canònica regular agustiniana, que fou fundada a la segona meitat del segle XI pel fill dels comtes, Pere Ramon, ja esmentats, posseeix una església representativa de l’arquitectura romànica d’ascendència llombarda. Per a finalitzar la magnum opus, es realitzà un programa mural complet, amb un contingut religiós i simbòlic, que és observat com un exemple d’alta qualitat en el panorama artístic català.
    [Show full text]
  • A3. Catálogo De Iglesias
    Departament d’Història de l’Art Facultat de Geografia i Història Universitat de Barcelona Tesis doctoral Los repertorios decorativos en la escultura medieval: el ajedrezado como instrumento para la definición de una geografía artística en el marco del románico europeo Memoria presentada por Ilaria Sgrigna Para optar al título de Doctora en Historia del Arte Programa de Doctorado Història, teoria i crítica de les arts: art català i connexions internacionals La directora de tesi Dra. Milagros Guardia Pons Anexo Anexo A.3 Catálogo de iglesias analizadas Península Ibérica: Catalunya ID Iglesia Ayuntamiento Provincia Nivel Tipología Rango temporal 1 Claustre de Sant Pere de les Puelles (MNAC) Barcelona Barcelona 3 B 2ª mitad siglo XII 2 Palau Episcopal de Barcelona Barcelona Barcelona 1 B 2ª mitad siglo XII 3 Santa Maria de la Sala Jorba Barcelona 1 B 2ª mitad siglo XII 4 Santa Maria de Sant Martí Sarroca Sant Martí Sarroca Barcelona 1 B 2ª mitad siglo XII 5 Sant Martí de Puig-ermengol (restos) Santa Maria d'Oló Barcelona 1 B siglo XII 6 Santa Maria de l'Estany L'Estany Barcelona 3 B 1ª mitad siglo XII 7 Sant Benet de Bages Sant Fruitós de Bages Barcelona 1 N 2ª mitad siglo XII 8 Sant Pere de Riudebitlles Sant Pere de Riudebitlles Barcelona 1 F 2ª mitad siglo XII 9 Santa Maria de Serrateix Viver i Serrateix Barcelona 1 B siglo XII 10 Sant Martí de Puig-Reig Puig-Reig Barcelona 1 F 2ª mitad siglo XII 11 Sant Pau de Casserres Casserres de Berguedà Barcelona 1 BN 2ª mitad sigloXII 12 Santa Maria d’Oló Santa Maria d'Oló Barcelona 2 B 2ª mitad
    [Show full text]
  • Un Historiador Excepcional, Josep Fontana (1931-2018)
    UN HISTORIADOR EXCEPCIONAL, JOSEP FONTANA (1931-2018) BORJA DE RIQUER I PERMANYER Universitat Autònoma de Barcelona Josep Fontana ha sido el historiador más universal surgido en Cataluña en el último medio siglo. Esta afi rmación se sustenta en el gran valor cien- tífi co de sus renovadoras aportaciones y en el impacto internacional de muchas de sus obras. Ha sido el historiador español del siglo XX más tra- ducido —hasta 12 lenguas— y sus publicaciones, algunas con 35 edicio- nes, se encuentran en más de 6.000 bibliotecas de todo el mundo. Su obra alcanza una importancia considerable por la gran dimensión que tiene, por la amplia diversidad temática y por la notable infl uencia científi ca y social lograda, que va mucho más allá del reducido mundo de los especialistas. Son, en conjunto, más de cuarenta libros publicados como único autor y centenares de artículos, capítulos de libro, prólogos, pre- sentaciones, monografías, obras de síntesis, ensayos y también investiga- ciones minuciosas. Se trata, además, de una obra de notable diversidad temática, dado que abarca desde la refl exión sobre la historiografía a la historia económica, la social y la política, de forma separada o conjunta; desde los problemas de hacienda del siglo XIX a las formas de organización social, el mundo de las ideas, la formación de las identidades y los más variados fenómenos colectivos. Son estudios de alcance catalán, español, europeo y mundial. Y, además, es una obra de enorme impacto científi co y de una relevancia tan grande que algunos de sus libros se han converti- do en clásicos.
    [Show full text]
  • The Will and Society in Medieval Catalonia and Languedoc, 800-1200
    THE WILL AND SOCIETY IN MEDIEVAL CATALONIA AND LANGUEDOC, 800-1200 A thesis presented by Nathaniel Lane Taylor to The Department of History in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy in the subject of History Harvard University Cambridge, Massachusetts April, © by Nathaniel Lane Taylor. All rights reserved. ABSTRACT Some three thousand men and women of Languedoc and Catalonia (southwestern France and northeastern Spain) from before the year speak to us through their testaments. This volume of testamentary evidence is unmatched in archives anywhere else in medieval Europe of the ninth through twelfth centuries. A comparative and focused analysis from over , surviving wills (amassed from diverse archival collections as well as hundreds of different published text editions) spans several parallel avenues of comparative and investigative history to illuminate the society of Catalonia and Languedoc in this period. A study of testaments and testamentary publication from Roman roots through the twelfth century explores the legal culture of the testaments using the methods and approaches of the new anthropology of law. Next, collective analysis of the testaments yields insights into social and family history. In addition to prosopographical information about the testators and economic data about the lands and goods bequeathed, the testaments reveal crucial changes in the custom of inheritance and patrimonial succession--changes which reflect (or underlie) the social transformations of the “feudal revolution” and its aftermath. Another avenue explored is that of the testament as a pious, religious document. Bequests to ecclesiastical institutions, when seen in the context of familial distribution of the estate, allow one to gauge the relative importance of pious alms for individuals and families, and to follow trends in popularity of various religious institutions as beneficiaries and of different types of goods (land, money, or other goods) as alms.
    [Show full text]
  • Monacato Y Colonizacion Rural En La Cataluña Altomedieval
    MONACATO Y COLONIZACION RURAL EN LA CATALUÑA ALTOMEDIEVAL MANUEL Riu Universidad de Barcelona 1. Orientación bibliográfica. La bibliografía sobre el monacato catalán se halla escrita, en su mayor parte, en lengua catalana. Pero no es suficiente en los aspectos generales, a pesar de la cuidadosa síntesis de Antonio Pladevall,I ni tampoco en los estudios monográficos, salvo muy contadas excepciones. Cabe señalar, sin embargo, la monografía sobre Santa María de Poblet escrita por Agustín Altisent2 con otros trabajos de este mismo autor, las obras sobre Santes Creus debidas a Eufemiano Fort y Cogul y a Jaime Santacana,3 la monografía ya antigua sobre Montserrat del padre Albareda, puesta al día por J. Ma,sot,4 las monografías sobre Ripoll y sobre Sant Joan de les Abadesses debidas a monseñor Eduard Junyent,s los estudios de J. de C. Serra Ráfols y de J. Ambrós 1 A. PLADEVALL: Els monestirs catalans. Ed. Destino. Barcelona, 1970. 390 págs. con ils. y abundante bibliografía. 2 A. ALTISENT: História de Poblet. Abadía de Poblet, 1974. 706 págs. con jis. La obra de Altisent es numerosa y admirable, aunque aquí nos limitemos a citar esta monografía. 3 E. FORT: Llibre de Sanies Creus. Edit. Selecta. Barcelona, 1967. 239 págs., 12 láms. -ID.: El senyoriu de Santes Creus. Fundació S. Vives Casajuana. Barcelona, 1972. 505 págs. -ID.: El monestir de Santes Creus. Santes Creus, 1976. 208 págs., con 115. J. SANTACANA TORT: El monasterio de Poblet (1151-1181). CSIC. Barcelona, 1974. XXXII + 77$ págs. 4 A. M. ALBAREDA / J. MASSOT I MUNTANER: História de Montserrat. Publicacions Abadia de Montserrat, 51972.
    [Show full text]
  • THE CATALAN PYRENEES CULTURE a World of Culture to Discover at the Pyrenee
    THE CATALAN PYRENEES CULTURE A world of culture to discover at the Pyrenee experience.catalunya.com CONTENTS A MOUNTAIN OF CULTURE 2 BOOK NOW THE CATALAN PYRENEES AT A GLANCE 4 WORLD HERITAGE 6 MONUMENTS 10 MUSEUMS 36 REGIONAL HOLIDAYS 62 GASTRONOMIC PROPOSALS 90 INDEX 94 MORE INFORMATION 96 THE OFFICIAL ONLINE STORE FOR EXPERIENCES IN CATALONIA Which one do you prefer to experience? Excursions from Barcelona, adventure and sport, wine and gastronomy tourism, charming villages, cultural visits, family fun. Book now and live different emotions. The Catalan Pyrenees Culture 03 © Oriol Alamany. ACT A MOUNTAIN OF CULTURE A territory where you can discover the culture of 1,000 years of history? We are talking about the Catalan Pyrenees. The imposing landscape and the different communities that have inhabited this place throughout the different eras have left their trace in the cultural manifestations that we can admire today. Strong buildings await us, which have endured countless harsh winters, and show that beauty and hardiness can go together. At the visitor's disposal, there are museums and interpretation centres to get to know the heritage of this land firsthand. And to celebrate the cycle of life that repeats every year, we can take part in parties, fairs and festivals whose invitation is impossible to decline. Let's enjoy the Catalan Pyrenees! The Catalan Pyrenees Val d’Aran Culture 05 Vielha Alta Ribagorça Pallars Sobirà El Pont de Suert Sort Puigcerdà La Seu d’Urgell Andorra-La Seu Cerdanya Ripollès Alt Empordà Pallars Jussà Alt Urgell Figueres Berguedà Ripoll Garrotxa Tremp Olot Catalonia Solsonès Berga Solsona Andorra-La Seu Girona Girona-Costa Brava Lleida-Alguaire Lleida THE CATALAN PYRENEES Barcelona Barcelona AT A GLANCE The Catalan Pyrenees are the mountain range in the northeast of the Iberian Peninsula.
    [Show full text]