A3. Catálogo De Iglesias
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
ANEJO 3. ZONAS PROTEGIDAS Plan Hidrológico De La Parte Española De
ANEJO 3. ZONAS PROTEGIDAS Código: 46 Nombre: Alto Odra y Fuentes del Odra. 1. IDENTIFICACIÓN Localización: Provincia: Burgos. Municipios: Rebolledo de la Torre, Humada. Subzona: Pisuerga. Descripción: El área de nacimiento del río Odra se sitúa al pie meridional de las mesetas calizas de alta montaña (a más de 1.000 m de altitud) de Humada – Peña Amaya, zona natural protegida en el oeste de la provincia de Burgos. El tramo propuesto para su protección se extiende desde el nacimiento del río Odra hasta la población de Fuenteodra. Incluye también a los arroyos afluentes del Odra comprendidos en este tramo. 2. MASAS DE AGUA Código Longitud masa Nombre río Códigos segmentos Código y nombre del tipo (km) (DU-) - Arroyo sin nombre - 0,8 - Arroyo del manantial - - 2,70 - de la Magdalena - Arroyo sin nombre - 1,22 - - Río Odra - 5,75 - 500359 (no todo el 107 Río Odra 1,03 12.Ríos de montaña mediterránea calcárea segmento completo) Plan hidrológico de la parte española de la demarcación hidrográfica del Duero Página 1 de 5 pañola de hidrográfica del Duero la demarcación F.46.1 F.46.2 F.46.3 Alto Odra y Fuentes Alto delOdra. ANEJO 3. ZONAS PROTEGIDAS PROTEGIDAS ZONAS 3. ANEJO Cursos del Odra Cantiles calizos y afluentes Cascadas Dorso (e inclinación) de cuesta estructural Surgencias y Superficie de erosión manantiales F.xx.x Código de fotografía Página 2 de 5 2 de Página parte es de la hidrológico Plan 3. ESQUEMA CARTOGRÁFICO Código: 46 Nombre: ANEJO 3. ZONAS PROTEGIDAS Código: 46 Nombre: Alto Odra y Fuentes del Odra. -
Partido De Caldas De Reyes. Partido De Cambados. Partido De
- 223 - Provincia de PONTEVEDRA Comprende esta provincia los siguientes ayuntamientos por partidos judiciales: Partido de Caldas de Reyes. Barro. Campo Lameiro . Cuntis. Portas . Caldas de Reyes . Catoira. Moraña. Valga. Partido de Cambados. Cambados. Meaño . Ribadumia. Villagarcía de Arosa . trove. Meis. Sangenjo. Villanueva de Arosa . Partido de Cañiza (La). Arbo. Cañiza (La) . Covelo . 1 Creciente. Partido de Estrada (La). Cerdedo. 1 Estrada (La) . Forcarey. Partido de Lalín . Carbia. Rodeiro. Golada . Lalín. Dozón. Silleda. Partido de Pontevedra . Bueu. Geve. 1 Moaña. Poyo. Cangas. Marín. PONTEVEDRA . Vilaboa . Partido de Puenteareas . Mondariz . Nieves . Puenteareas. Salvatierra de Miño. Partido de Puente-Caldelas . Cotobad. Lama. Puente-Caldelas. Puente-Sampayo . Partido de Redondela. Fornelos de Montes . Mos. Pazos de Borbén . Redondela. Sotomayor. Pontevedra Tomo I. Resultados definitivos Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 1/4 - 224 - Partido de Túy. Guardia (La) . Porriño. Salceda de Caselas . Túy. Oya. Rosal . Tomillo. Partido de Vigo . Bayona . Lavadores. Nigrán . Vigo. Gondomar . TOTAL DE LA PROVINCIA Partidos judiciales 11 Ayuntamientos 62 Pontevedra Tomo I. Resultados definitivos Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 2/4 — 225 — CENSO DE LA POBLACIÓN DE 1920 PROVINCIA DE PONTEVEDR A RESIDENTES (1+3) (1+2 ) i (3) NÚMERO TOTAL TOTA L DELE DELI. DE TRANSEÚNTES AYUNTAMIENTOS (2) Presentes . Ausentes . POBLACIÓN FOBLACIÓN CÉDULAS -222 D& DE RECOGIDAS Var . 1i Fleta . Var . Hem . Var . 1 Hem -
20210819 Oficinas Emisión Tarxetas.Xlsx
OFIC. ABANCA PONTEVEDRA OFICINAS NAS QUE OPTER AS TARXETAS DE TRANSPORTE PUBLICO E XENTE NOVA Clave Provincia Concello Localidade Dirección CP Teléfono TPG TXN Oficina 576 PONTEVEDRA A Cañiza A Cañiza CL. PROGRESO, 77 36880 986663002 SI SI 5031 PONTEVEDRA A ESTRADA A ESTRADA CL. CALVO SOTELO, 9 36680 986590003 SI SI 5038 PONTEVEDRA A Guarda A Guarda CL. CONCEPCION ARENAL, 44 36780 986609002 SI SI 5011 PONTEVEDRA Arbo Arbo CL. VAZQUEZ ESTEVEZ, 7 36430 986664800 SI SI 5015 PONTEVEDRA BAIONA BAIONA CL. CARABELA LA PINTA, 10 36300 986385001 SI SI 5072 PONTEVEDRA BAIONA SABARIS CL. JULIAN VALVERDE, 1 36393 986386004 SI SI 5411 PONTEVEDRA BARRO SANTO ANTONIÑO CL. BALADAS, 1-SAN ANTONIÑO-PERDECANAI 36194 986711013 SI SI 5017 PONTEVEDRA BUEU BUEU CL. EDUARDO VINCENTI, 29 36930 986390009 SI SI 5019 PONTEVEDRA Caldas de Reis Caldas de Reis CL. JOSE SALGADO, 2 36650 986539009 SI SI 5021 PONTEVEDRA CAMBADOS CAMBADOS AV. GALICIA, 15 36630 986526004 SI SI 5125 PONTEVEDRA CAMBADOS CORVILLON CL. RIVEIRO, 13- B 36634 986526003 SI SI 510 PONTEVEDRA CAMPO LAMEIRO CAMPO LAMEIRO CL. BERNARDO SAGASTA, 37 36110 986752032 SI SI 5010 PONTEVEDRA CANGAS ALDAN CL. SAN CIBRAN, 15 36945 986391000 SI SI 5022 PONTEVEDRA CANGAS CANGAS AV. EUGENIO SEQUEIROS, 13 36940 986392018 SI SI 5079 PONTEVEDRA CANGAS COIRO AV. OURENSE, 27 36947 986392017 SI SI 5118 PONTEVEDRA CANGAS HIO LG. IGLESARIO, 57 36945 986391001 SI SI 5026 PONTEVEDRA CERDEDO-COTOBADE CERDEDO CR. OURENSE, 41 36130 986754800 SI SI 5033 PONTEVEDRA FORNELOS DE MONTES FORNELOS DE MONTES PZ. LA IGLESIA, 17 36847 986766700 SI SI 1194 PONTEVEDRA Gondomar Gondomar CL. -
CUADRO 14. RED VIARIA Carreteras Según Tipo De Firme. Titularidad Municipal. Mezcla Bituminosa Riegos Asfálticos Hormig
SECRETARÍA DE ESTADO DE COOPERACIÓN TERRITORIAL DIRECCIÓN GENERAL DE COOPERACIÓN LOCAL SUBDIRECCIÓN GENERAL S.G. Análisis Económico de Entidades Locales CUADRO 14. RED VIARIA Carreteras según tipo de firme. Titularidad Municipal. Mezcla Riegos Adoquín, Bituminosa Asfálticos Hormigón Macadam,Zahorra, TOTAL Municipios km. % km. % km. % km. % km. % 8 Alcoleja 1,00 100,00 1,00 100,00 23 Benejama 0,90 100,00 0,90 100,00 24 Benej£zar 1,00 100,00 1,00 100,00 35 Benilloba 2,90 100,00 2,90 100,00 68 Famorca 0,40 100,00 0,40 100,00 83 Jijona/Xixona 1,00 100,00 1,00 100,00 97 Orba 4,30 100,00 4,30 100,00 103 Pen guila 8,50 100,00 8,50 100,00 119 San Juan de Alicante 3,40 36,96 5,80 63,04 9,20 100,00 122 San Vicente del Raspeig/Sant Vicent del 55,40 100,00 55,40 100,00 133 Torrevieja 0,90 100,00 0,90 100,00 904 San Isidro 2,00 100,00 2,00 100,00 Total Provincia ALICANTE 60,20 68,80 9,50 10,86 17,80 20,34 87,50 100,00 Total Comunidad C. VALENCIANA 116,20 35,56 172,90 52,91 0,40 0,12 37,30 11,41 326,80 100,00 Total Nacional 3.015,10 10,95 19.426,10 70,55 243,70 0,89 4.848,90 17,61 27.533,80 100,00 Fuente: Encuesta de Infraestructura y Equipamientos Locales. Año 1995. -
JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout. -
ANEXO I: Lista De Zonas Con Problemas De Cobertura De
Consulta pública sobre medidas de apoio de cobertura de telefonía móbil en zonas rurais de Galicia ANEXO I. LISTA DE ENTIDADES DE POBOACIÓN CON PROBLEMAS DE COBERTURA DE TELEFONÍA MÓBIL HABITANTES INE9 NOME ESP PROVINCIA CONCELLO (INE 2019) 150070907 VALIÑA A CORUÑA BAÑA (A) 49 150071312 VIGOBÓ A CORUÑA BAÑA (A) 26 CABANA DE 150140201 BORNEIRO A CORUÑA 22 BERGANTIÑOS CABANA DE 150140206 VILASECO A CORUÑA 112 BERGANTIÑOS CABANA DE 150140301 AGUARREY A CORUÑA 2 BERGANTIÑOS SANTA MARGARITA DE CABANA DE 150140501 A CORUÑA 2 BANEIRA BERGANTIÑOS CABANA DE 150140503 BELLO A CORUÑA 28 BERGANTIÑOS CABANA DE 150140514 REGOSECO A CORUÑA 7 BERGANTIÑOS CABANA DE 150140701 BERES A CORUÑA 81 BERGANTIÑOS CABANA DE 150140703 LEAS A CORUÑA 37 BERGANTIÑOS CABANA DE 150140706 CAJENLA A CORUÑA 5 BERGANTIÑOS 150150404 COSTA A CORUÑA CABANAS 15 150150604 MARTICES A CORUÑA CABANAS 25 150230403 LIRES A CORUÑA CEE 147 150230604 ESTORDE A CORUÑA CEE 131 150390502 ALDEA DE CELA A CORUÑA IRIXOA 9 150390507 CASAL (O) A CORUÑA IRIXOA 7 150390508 FEAL (O) A CORUÑA IRIXOA 10 150390513 OUTEIRO DE CELA (O) A CORUÑA IRIXOA 20 150420201 ALDARÍS A CORUÑA LOUSAME 53 150420601 BARGO A CORUÑA LOUSAME 18 150530207 RIOMAIOR A CORUÑA MUROS 34 150530210 SILVOSA (A) A CORUÑA MUROS 29 150561201 BARBAZÁN A CORUÑA NEGREIRA 22 150561503 IGLESIA (LA) A CORUÑA NEGREIRA 5 150561508 VILAR A CORUÑA NEGREIRA 31 150590107 CARBALLEIRA A CORUÑA ORDES 13 150590306 NOUCHE A CORUÑA ORDES 55 1 HABITANTES INE9 NOME ESP PROVINCIA CONCELLO (INE 2019) 150620102 CANDO DE ARRIBA A CORUÑA OUTES 104 150620105 -
Fons Marquesat De Moja Arxiu Biblioteca De Catalunya 2016
Fons Marquesat de Moja Arxiu Biblioteca de Catalunya 2016 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1. Codi de referència BC CAT FONS MARQUESAT DE MOJA 1.2. Títol Marquesat de Moja 1.3. Dates Dates de producció: 1199 – 1924, amb predomini dels segles XVI al XIX. Dates de formació: 1583 - 1924 1.4. Nivell de descripció Fons 1.5. Volum i suport de la unitat de descripció 493 unitats d’instal·lació, entre lligalls, arxivadors i volums, que a la vegada poden contenir diversos llibres cadascun d’ells amb número de registre propi. Ocupen 28 metres lineals. I diferents carpetes que contenen uns 2.950 pergamins, no descrits en aquest inventari. 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1. Noms dels productors Els productors dels diferents fons integrants de l’arxiu del Marquesat de Moja són principalment les dues famílies que van ostentar els títols nobiliaris Marquesat de Moja de la Torre i Marquesat de Cartellà i els seus llinatges emparentats. És a dir, pel primer, el llinatge Copons (que alhora integraria els patrimonis dels Oms i Desbosc (emparentats a la vegada amb els llinatges i Guimerà, Marimon, Gibert, Setantí, Vilagaia), i pel segon el llinatge Cartellà (emparentat amb els Malla (el qual amb el Canadal), Camós, Aones i Desbac (a la vegada emparentat amb els llinatges Desvern i Avellaneda). 2.2. Història de l’organisme / Notícia biogràfica Fins l’any 1758, arran de l'enllaç matrimonial entre Josep de Copons i d'Oms, IV marquès de Moja, i Maria Lluïsa de Cartellà, III marquesa de Cartellà, en què neix una sola línia genealògica, no és ajustat parlar d'una història sinó de dues principals, amb altres d'emparentades. -
Universidad De Burgos
UNIVERSIDAD DE BURGOS FACULTAD DE HUMANIDADES Y EDUCACIÓN DEPARTAMENTO DE CIENCIAS HISTÓRICAS Y GEOGRAFÍA TESIS DOCTORAL FOTOGRAFÍA Y PATRIMONIO ARTÍSTICO EN BURGOS 1885-1949 Presentada por ANA MARÍA PEÑA VARÓ Dirigida por Lena Saladina Iglesias Rouco Burgos, 2015 ÍNDICE RESUMEN ..................................................................... 1 PRESENTACIÓN ............................................................ 5 INTRODUCCIÓN ........................................................... 9 PLANTEAMIENTO OBJETIVOS METODOLOGÍA CONTENIDO PROYECCIÓN I. CONTEXTO HISTÓRICO ............................................. 39 Del liberalismo progresista a la Restauración (1833-1902) ... 43 Entre la tradición y el progreso (1902-1949) .................... 63 II. FOTOGRAFÍA Y PATRIMONIO .................................. 83 La fotografía y su desarrollo ............................................. 87 FOTOGRAFÍA, ARTE Y CIENCIA ........................................... 89 INTRODUCCIÓN Y EXPANSIÓN EN ESPAÑA .............................. 105 El Patrimonio artístico como “pasado activo” ................... 111 CONCEPTO Y EVOLUCIÓN ................................................. 113 DESARROLLO EN ESPAÑA Y EN BURGOS ................................ 117 III. LA FOTOGRAFÍA EN BURGOS .................................. 149 Introducción de la fotografía ............................................ 153 LA LLEGADA DE LA FOTOGRAFÍA A BURGOS ............................ 155 LOS GABINETES FOTOGRÁFICOS BURGALESES ......................... 177 Desarrollo -
Grabados Rupestres De La Fachada Atlántica Europea Y Africana Rock
BAR S2043 2009 2009 S2043 BAR BALBÍN ET BEHRMANN (Eds) DE AL ATLÁNTICA RUPESTRES FACHADA LA DE GRABADOS Grabados rupestres de la fachada atlántica europea y africana Rock Carvings of the European and African Atlantic Façade Edited by Rodrigo de Balbín Behrmann Primitiva Bueno Ramirez Rafael González Antón Carmen del Arco Aguilar BAR International Series 2043 2009 De Balbin 2043 cover.indd 1 11/12/2009 10:32:41 TABLE OF CONTENTS 1. INTRODUCCIÓN. GRABADOS RUPESTRES DE LA FACHADA ATLÁNTICA EUROPEA Y AFRICANA. ROCK CARVINGS OF THE EUROPEAN AND AFRICAN ATLANTIC FAÇADE 1 2. LIVING STONES.DECORATION AND RITUAL IN 4TH AND 3RD MILLENNIUM BC IRELAND. Muiris O’Sullivan 5 3. NUEVAS REFLEXIONES SOBRE EL ARTE RUPESTRE DE INGLATERRA, GALES Y ESCOCIA. Richard Bradley 13 4. L’ART GRAVÉ A L’AIR LIBRE DURANT LA PREHISTOIRE ET LA PROTOHISTOIRE EN BRETAGNE (FRANCE) . Michel Le Goffic 27 5. UN NUEVO MILENIO PARA EL ARTE RUPESTRE GALAICO. Antonio de la Peña Santos 45 6. A CONTEXT FOR THE GALICIAN ROCK ART. Ramón Fábregas Valcarce 69 7. CIEN AÑOS DE INVESTIGACIÓN DE ARTE RUPESTRE AL AIRE LIBRE EN LA MESETA CASTELLANO-LEONESA. DE LAS PINTURAS DEL “PEÑÓN DE MIRABUENO” A LOS GRABADOS DE LA COMARCA DE LA SOMOZA 1908-2008. Juan A. Gómez-Barrera 85 8. THE POST-PALEOLITHIC ROCK ART IN BEIRA ALTA (CENTER OF PORTUGAL).André Tomás Santos 109 9. ROCK ART AS LAND ART. A DIACHRONIC VIEW OF THE CÔA VALLEY (NE PORTUGAL) POST-PALAEOLITHIC ROCK ART. Luís Luís. 129 10. CONSTRUCTORES DE MEGALITOS Y MARCADORES GRÁFICOS. DIACRONÍAS Y SINCRONÍAS EN EL ATLÁNTICO IBÉRICO. -
ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts. -
Quan Els Vescomtes De Barcelona Eren Història, Crònica I Documents D’Una Família Catalana Dels Segles X, XI I XII
FUNDACIÓ NOGUERA Textos i Documents, 39 Quan els vescomtes de Barcelona eren Història, crònica i documents d’una família catalana dels segles X, XI i XII per JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC BARCELONA, 2006 © José Enrique Ruiz-Domènec, 2006 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: desembre de 2006 ISBN: 84-9779-475-3 Dipòsit legal: L-1.505-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L. A Martí de Riquer, veritable mestre. Índex Introducció...................................................................................... 11 GÈNESI (954-991) 1 GUITARD O LA MORAL DEL GUERRER La rella de l’arada i el llaurador ..................................................... 23 Entre l’espasa i la creu.................................................................... 24 Una coincidència inesperada ......................................................... 26 Missions a Alandalús ...................................................................... 30 2 ORGULL FAMILIAR La discreta Gerberga....................................................................... 35 Talent per viure ............................................................................... 38 Llegendes urbanes .......................................................................... 39 3 UN ESDEVENIMENT HEROIC El 6 de juliol de 985 ........................................................................ 44 L’enfadosa vida................................................................................ 46 4 -
Provincia De BURGOS
— 47 — Provincia de BURGOS Comprende esta provincia los siguientes ayuntamientos por partidos judiciales: Partido de Aranda de Duero . Aguilera (La) . Fresnillo de las Dueñas . Pardilla. Tubilla del Lago . Aranda de Duero . Fuentelcésped . Peñalba de Castro . Vadocondes. Arandilla . Fuentenebro . Peñaranda de Duero. Valdeande. Baños de Valdearados . Fuentespina . Quemada. Vid (La) . Brazacorta. Gumiel de Hizán . Quintana del Pidio. Villalba de Duero. Caleruega. Gumiel del Mercado . San Juan del Monte . Villalbilla de Gumiel . Campillo de Aranda. Hontoria de Valdearados . Santa Cruz de la Salceda. Castrillo de la Vega . Milagros. Sotillo de la Ribera . Villanueva de Gumiel . Coruña del Conde . Oquillas. Corregalindo . Zazuar. Partido de Belorado. Alcocero. Espinosa del Camino. Pradoluengo . Valmala. Arraya de Oca. Eterna . Puras de Villafranca . Viloria de Rioja . Baseuñana Fresneda de la Sierra Tirón . Quintanaloranco. Villaescusa la Sombría. Belorado. Fresneda . Rábanos . Villafranca-Montes de Oca . Carrias. Castil de Carrias. Fresno de Riotirón . Redecilla del Camino. Villagalijo . Castildelgado . Garganchón . Redecilla del Campo . Villalbos. Cerezo de Riotirón. Ibrillos . San Clemente del Valle . Villalómez . Cerratón de Juarros . Ocón de Villafranca . Santa Cruz del Valle Urbión . Villambistia . Cueva-Cardiel . Pineda de la Sierra . Tosantos. Villanasur-Río de Oca. Partido de Briviesca. Abajas . Castil de Lences. Oña Rublacedo de abajo. Aguas Cándidas. Castil de Peones. Padrones de Bureba. Rucandio. Aguilar de Bureba . Cillaperlata. Parte de Bureba (La), Salas de Bureba . Bañuelos de Bureba. Cornudilla. Pino de Bureba. Salinillas de Bureba. Barcina de los Montes . Santa María del Invierno. Cubo de Bureba. Poza de la Sal. Barrios de Bureba (Los). Santa Olalla de Bureba . Frías. Prádanos de Bureba. Bentretea . Solas de Bureba . Quintanaélez . Berzosa de Bureba .